La música en el Classicisme. (1750-1810 aprox.)

1.- Introducció

El segle XVIII és el segle de la Il·lustració, un moviment cultural que creia en el paper decisiu de la raó per a la consecució d'una societat més justa. Proposava com a ideals l'educació, la llibertat d'expressió, la llibertat política, la tolerància religiosa i la fe en el progrés científic.

Aquesta forma de pensament va ser acceptada com a pròpia per una classe social, la burgesia i es va convertir en el factor ideològic que més va contribuir a l'esclat de la Revolució Francesa (1789), que acabaria amb l'Antic Règim obrint el camí al món modern. Es produeix en el camp artístic una tornada als ideals de l'Antiguitat Clàssica: equilibri, harmonia, proporció, bellesa, claredat.

L'ascensió de la burgesia a amplis sectors del poder econòmic i polític va tenir importants conseqüències per a la música, destinada a aquesta nova classe social. Es va desenvolupar una música que buscava per davant de tot la perfecció formal ( perfecció en l'estructura), la claredat. Els músics que es van alliberar lentament dels seus aristocràtics patrons, van trobar en la burgesia un nou públic disposat a pagar per escoltar les seves obres i començarà a exercir el mecenatge de músics, que en aquesta època tenien la consideració de servents.

Teatres i orquestres públiques van proliferar per tota Europa, i la música va deixar de ser el privilegi d'uns pocs.

Es va assistir als primers passos de la popularització de l'art en general i de la música en particular:

• Va augmentar la música impresa destinada a afeccionats. • Es van escriure les primeres històries de la música.• Les primeres biografies de músics.• Comença el periodisme musical amb les crítiques dels concerts.

Es buscarà una música universal i objectiva que no estigui limitada per les fronteres nacionals, una música noble i entretinguda, que sigui expressiva però dins d'uns límits, continguda, natural, despullada de complicacions tècniques, una música que pogués agradar immediatament a qualsevol oïdor sensible, una música vitalista i alegre.

La música que mes s'apropa a aquests ideals es va escriure entre 1750 –1810 i els seus mestres van ser Joseph Haydn (1732-1809), Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i Les primeres obres de Ludwig van Beethoven (1770-1827).

2.- Característiques de la Música del Classicisme.

a) Melodia: En lloc de la tècnica del desenvolupament continu del Barroc, amb melodies d'estructura irregulars, llargues i molt ornamentades, la melodia clàssica s'articula en frases ben diferenciades, amb una estructura clara, són curtes, regulars i simètriques ( frase quadrada: frase de 8 compassos dividida en dues semifrases de 4 compassos), és a dir, dividides en parts amb igual nombre de compassos. Són melodies senzilles, fàcils d'apreciar i recordar, amb una estructura molt clara i amb escassos ornaments.

b) Ritme: Enfront de l'esquema rítmic repetitiu del Barroc, el ritme clàssic és regular, senzill, més natural i variat perquè depèn de les melodies. Amb silencis intercalats com a descansos contrastants entre les diferents melodies.

c) Desapareix el Baix Continu. Els instruments de vent es converteixen en el fonament sonor.

1

La melodia destaca sobre un acompanyament harmònic realitzat pels instruments (sobretot els de vent), en lloc del baix continu.

d) Augmenten els contrastos: de melodies, de ritmes, d'intensitats i de timbres. La intensitat no depèn com en el Barroc del nombre d'instruments, s'utilitzen els contrastos expressius a força de fort i piano però també sorgeixen els canvis graduals d'intensitat. Hi ha major atenció als contrastos tímbrics, al so de cada instrument i la seva individualitat dins de l'orquestra.

e) Apareixen nous instruments, el clarinet, i el piano. Desapareix progressivament el clave.

f) Es desenvolupa l'orquestra simfònica com una gran agrupació d'instruments composta per les quatre seccions instrumentals: la secció de corda, que augmenta en nombre en relació al Barroc, la secció de vent-fusta amb dues flautes, dos oboès, dos clarinets i dos fagots, la secció de vent-metall amb dues trompes i dues trompetes i la de percussió amb dues timbales i altres instruments. L'orquestra es convertirà en un dels mitjans d'expressió més utilitzats.

g) Gran desenvolupament de la música instrumental, que predomina sobre la vocal. Majorimportància de la música profana enfront de la religiosa.

3.- Formes instrumentals.

1. Sonata clàssica: La sonata clàssica es convertirà en una de les formes més importants perquè la seva estructura servirà de model per les altres formes instrumentals. La sonata és una obra per a pocs instruments un o dos instruments, normalment el piano acompanyat pel violí o un altre instrument. Es desenvolupa normalment en quatre moviments contrastants en velocitat i caràcter: Allegro, Adagio, Minuet, i Presto (normalment). La manera d'estructurar o organitzar el primer moviment serà la més utilitzada pels compositors del Classicisme, i es coneix amb el nom de “forma sonata”. El primer moviment s'estructura en tres parts denominades: exposició, desenvolupament i reexposició.

a) Exposició: El compositor presenta el material melòdic ( temes A i B) sobre el qual es basa tot el moviment. Normalment són dos temes o dos grups de temes que solen ser fàcilment comprensibles i recordables. El primer tema està en la tonalitat principal de l'obra sol ser més rítmic i enèrgic, i el segon està en una altra tonalitat i és més cantable i melòdic, entre ambdós sol haver-hi un enllaç anomenat pont. L'exposició sol repetir-se perquè quedi clar en l'oïdor el material del que parteix el compositor.

b) Desenvolupament: És la part més lliure i creativa en la qual el compositor maneja tot el material exposat elaborant totes les possibilitats musicals que ofereix.

c) Reexposició: El compositor torna a exposar el material de l'exposició, presentant-ho de manera lleugerament diferent. Finalment es tanca el moviment amb un breu fragment conclusiu (coda).

2

El primer moviment de la major part de la música de cambra, simfonies, concerts, etc. es basen en aquesta forma.

2. Simfonia: La simfonia serà una de les formes més importants de la música del classicisme, va tenir el seu origen en l'obertura de l'òpera a la qual es va aplicar l'estructura de la sonata. La simfonia és una forma instrumental per a l'orquestra simfònica, organitzada en quatre moviments, Allegro, Adagio, Minuet i Presto, els mateixos que la sonata i que presenten la mateixa estructura. En la simfonia no hi ha un instrument protagonista com en el concert sinó que es juga amb totes les possibilitats expressives dels instruments: els instruments de corda tenen una posició de preeminència i els de vent assumeixen un paper d'acompanyament mostrant al seu torn totes les seves possibilitats melòdiques i tímbriques.

3. Serenata: Forma instrumental normalment per ser tocada a l'aire lliure, amb un caràcter festiu i d'entreteniment per tant més lleugera que la simfonia. Pot estar composta per a l'orquestra simfònica, per a una orquestra només de corda, per a instruments de vent, o qualsevol altra combinació. Pot tenir els mateixos moviments de la sonata amb la seva mateixa estructura (sobretot les de Mozart), encara que també pot tenir més de quatre moviments en el qual s'inclouen danses diferents.

4. Concert clàssic: Forma instrumental per a l'orquestra simfònica i un instrument solista (normalment el piano o el violí, i amb menys freqüència un altre instrument). Té tres moviments Allegro Adagio i Presto amb la mateixa estructura de la sonata. A diferència del concert barroc, l'orquestra té un paper més important.

5. Música de cambra: Es coneix com a música de cambra a les formes instrumentals per a un nombre reduït d'instruments, i es caracteritza que cadascun dels seus components realitza una part solística d'alt nivell virtuosístic però sense perdre el discurs general del grup. Segons el nombre d'instruments així es diuen: Duo, trio, quartet, quintet, sextet, septet, octet, nonet i orquestra de cambra. Serà el quartet de corda l'agrupació més important i la més utilitzada pels compositors per l'homogeneïtat de timbre i les possibilitats tècniques i expressives. Presenten els mateixos quatre moviments que la sonata.

4.- Formes vocals.

Òpera clàssica: Durant el Classicisme l'òpera va adquirir característiques que la van fer més propera i

assequible als interessos del públic. Hi ha un desig de renovació de l’òpera, i seran C.W. Glück i W.A. Mozart qui encapçalen aquest esperit de renovació:

• Es va buscar una major senzillesa en reduir el nombre d'actes i personatges.• Es van restringir els ornaments vocals que abundaven en l'òpera barroca, el recitatiu sec

( recitatiu sense instruments) serà substituït pel recitatiu acompanyat per l'orquestra.• L'orquestra tindrà un paper més important. • Els cors tindran una funció més dramàtica.

3

• Apareixen noves formes vocals no només àries i recitatius com com per exemple, diversos conjunts vocals (duos ,trios etc,) cançons etc.

• Els castrati seran substituïts per veus naturals masculines i femenines.• Enfront de l'òpera seriosa basada en temes històrics i mitològics cobrarà una creixent

importància l'òpera còmica, amb un argument més senzill on els personatges es comporten d'una manera real i creïble amb arguments trets de la vida quotidiana.

Música religiosa.

Encara que en la música del Classicisme hi ha un predomini de la música instrumental i profana sobre la vocal i religiosa, podem dir que la música religiosa clàssica adoptarà les característiques que en aquesta època es van a produir.

L'Oratori i la Passió, creacions típiques del barroc, van decaure notablement però la missa va conèixer una nova etapa en assimilar gran part de les tècniques operístiques i simfòniques d'aquest període.

La tendència laica del segle XVIII va tenir per efecte adequar la música sacra a l'estil de la música profana, les majories de les Misses de Haydn i Mozart estan escrites dins del llenguatge simfònic-operístic d'aquesta etapa, barrejat amb el polifònic i tot això compost per a cor, solistes que s'alternen lliurement amb acompanyament de l'orquestra simfònica.

QÜESTIONARI

1.- Explica quina estructura té la forma sonata i explica cada una de les parts. 2.- Quines són les característiques musicals del classicisme? 3.- Quin moviment intel.lectual i cultural hi va haver durant es classicisme i quins eren els seus principis ideològics? 4.- Què és una simfonia? 5.- Què és la forma sonata ? Quina diferència hi ha entre una sonata i la forma sonata?6.- Quines formacions de corda es consoliden durant el classicisme? 7.- Quins canvis hi va haver a l’òpera en aquesta època, qui en va ser l’impulsor principal? 8.- Estaven ben considerats els músics durant el classicisme, tenien el mateix estatus que el que tenen ara els músics? 9.- Investiga sobre la Revolució francesa, perquè es va dur a terme, què va passar i quines conseqüències va tenir.

AUDICIONS OBLIGATÒRIESWA Mozart 1.- Simfonia 35, 1r moviment.2.- Simfonia 41, 1r “ 3.- Simfonia 40, 1r “ 4.-Gran missa en Do menor: et incarnatus est. 5.- Don Giovanni: escena del comendatore ,“a cenar teco”.6.- Concert per a piano i orquestra num. 21, 2n moviment.7.- Concert per a piano i orquestra num. 20, 1r moviment.8.- Serenade num. 10 k 361: Gran partita-adagio

Haydn 9.- Simfonia 101 ( del rellotge) 2n moviment. 10.- Concert per a trompeta,3r moviment.

Beethoven 11.- Sonata clar de lluna, 2n moviment 12.- Simfonia 1, 1r mov.

4