[]

4t A ESO

InformàticaSara Nicolás Castilla

I. Evolució de la música analògica a la digital. 1

II. Infracció dels drets d’autor. 2-3

Conseqüències de la pirateria.

III. La pirateria i la llei. 4

IV. És defensable la pirateria? 5-6

V. Augment de la pirateria. 7-8

VI. Opinió personal. 9

VII. Bibliografia. 10-11

ÍNDEX

1

I. Evolució de la música analògica a la digital.Es diu que un sistema és analògic quan les magnituds de la senyal es representen mitjançant variables continues, es a dir, són analògiques les magnituds que donen lloc a la generació d’aquesta senyal. Un sistema analògic conté dispositius que manipulen quantitats físiques representades de forma analògica. En un sistema d’aquest tipus les quantitats varien sobre un interval continu de valors.

El so és naturalment un senyal analògic. Un senyal analògic és continu, el que significa que no hi ha pauses o interrupcions. Un moment desemboca en el següent.Els senyals digitals no són contínues. Usen valors específics per a representar la informació. En el cas del so, que significa que representa una ona sonora com una sèrie de valors que repre-senten to i el volum sobre la longitud de la gravació. En una gravació digital d'aquesta primitiva nota descendent es sentiria un sol so llarg com una col·lecció de breus sons.En els enregistraments digitals es pot perdre matisos subtils. Però com els processos d'enregis-trament digital han millorat tant, poden utilitzar majors velocitats de mostreig amb més precisió. Tot i que la senyal encara no és contínua, l'alta velocitat de mostreig pot crear un so similar a la font original.

Abans de la dècada de 1970, els músics gravaven les seves actuacions en equips analògics. Els micròfons de gravació generen una ona analògica que altres dispositius transferirien directament als mitjans de gravació adequats (generalment cinta magnètica). Suposant que l'artista de l'enregistrament ha utilitzat un equip fiable, el so gravat va ser una representació precisa del so original.Amb l'enregistrament digital, enginyers d'àudio solen convertir ones analògiques en senyals digitals. Hi ha molts tipus diferents d'equips que poden convertir d'analògic a digital. Alguns estudis de so graven una actuació en una cinta mestra analògica primer, i després transferei-xen el so a un format digital. Altres fan servir equips especials per gravar directament en digi-tal.

Els mitjans digitals com els discos compactes poden reproduir so de forma indefinida.Un altre dels avantatges de mitjans digitals és que es poden fer moltes còpies dels arxius de so original sense degradar-lo. Amb el temps, fins i tot un enregistrament màster analògic no sonarà tan bé com la interpretació original.

2

II. Infracció dels drets d’autor.El terme "pirateria" abasta la reproducció i distribució de còpies d'obres protegides pel dret d'autor, així com la seva transmissió al públic o la seva posada a disposició en xarxes de comunicació en línia, sense l'autorització dels propietaris legítims, quan l'autorització resulti necessària legalment. La pirateria afecta obres de diferents tipus, com la música, la literatura, el cinema, els programes informàtics, els videojocs, els programes i els senyals audiovisuals.

Pirateria és el substantiu corrent per designar el fenomen descrit. No obstant això, les legislacions nacionals relatives al dret d'autor no inclouen, en general, una definició jurídica. Avui en dia, l'únic instrument jurídic internacional en l'àmbit del dret d'autor que ofereix una definició de la "pirateria" és l'Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç (Acord sobre els ADPIC), que resa de la següent manera:"S'entendrà per "mercaderies pirata que lesionen el dret d'autor" qualssevol còpies fetes sense el consentiment del titular del dret o d'una persona degudament autoritzada per ell al país de producció i que es realitzin directament o indirectament a partir d'un article quan la realització d'aquesta còpia hauria constituït infracció del dret d'autor o d'un dret connex en virtut de la legislació del país d'importació"(Art.51, n.14)

Tradicionalment, la pirateria consistia en la reproducció i distribució no autoritzades, a escala comercial o amb propòsits comercials, d'exemplars físics d'obres protegides. No obstant això, el ràpid desenvolupament d'Internet i la utilització massiva en línia, no autoritzada, de continguts protegits, en la qual sovint no existeix l'element "comercial", han suscitat un intens debat. La qüestió sobre si aquest ús és un acte de "pirateria" i si s'ha d'abordar de la mateixa manera que la pirateria tradicional, constitueix l'eix del debat actual sobre el dret d'autor. Estan sorgint diferents punts de vista, sovint divergents, i les respostes a la qüestió difereixen d'un país a un altre.

En termes jurídics, Internet està sent un repte important: les seves dimensions globals, que no coneixen fronteres territorials, són una font de seriosos problemes legals. I els drets d'autor no en són una excepció. Tothom està d'acord que les obres també s'han de protegir quan s'explotin en entorns de xarxes digitals. Cada dia tenen més importància les qüestions relacionades amb la jurisdicció i la llei aplicable en l'àmbit de la propietat intel·lectual. Això respon al fet que, mentre els mercats estan sofrint un procés de globalització, les lleis de drets d'autor continuen sent de caràcter bàsicament territorial. Aquesta ponència se centrarà en la situació actual i en els últims avenços en els àmbits de llei aplicable i jurisdicció per a la protecció d'obres a Internet. Ens ocuparem tant del marc legal actual que impera als Estats Units i a Europa com dels principals instruments de ratificació (i propostes) internacionals en matèria de drets d'autor, llei aplicable i jurisdicció.

3

El marc jurídic actual per decidir qüestions sobre jurisdicció i llei aplicable en matèria de drets d'autor es composa de:

Normes sobre drets d'autor (lleis nacionals i instruments internacionals sobre drets d'autor).

Normes de dret internacional privat (regles sobre jurisdicció i normes de conflicte previstes en lleis nacionals i instruments internacionals).

Conseqüències de la pirateria

No existeix cap llei internacional de dret d'autor: només existeix un conjunt de lleis internes que s'apliquen dins de les fronteres dels territoris nacionals respectius. En el segle XIX, apareixen els primers instruments internacionals (tant de caràcter bilateral, com regional i fins i tot amb vocació mundial) per assegurar la protecció de les obres d'autors nacionals fora de les fronteres del país que les ha vist néixer. El més important va ser el Conveni de Berna per a la Protecció d'obres Artístiques i Literàries de 1886. Els drets de la propietat intel·lectual sempre s'han entès com a drets territorials, i els convenis internacionals es basaven en aquest supòsit.

El Dret Internacional Privat s'ocupa de resoldre els problemes derivats del caràcter territorial dels sistemes jurídics. Com ho fa? Atorgant jurisdicció als tribunals nacionals i determinant la llei nacional aplicable a cada cas concret. No existeix cap acord internacional que s'ocupi de les qüestions de jurisdicció (i execució de resolucions judicials estrangeres) i llei aplicable, en general. Només trobem alguns acords a nivell regional sobre determinats àmbits legals: per exemple, a nivell europeu, els convenis de Brussel·les i Lugano s'ocupen de qüestions sobre jurisdicció i execució de sentències en matèria civil, i la Convenció de Roma estableix normes per determinar la llei aplicable en matèries contractuals. D'una banda, tal com veurem més endavant, aquests acords no tracten qüestions sobre jurisdicció i llei aplicable per a casos relacionats amb els drets d'autor; i de l'altra, les regles generals sobre jurisdicció i llei aplicable previstes en aquests instruments per a delictes (danys) i contractes no són suficients per garantir solucions uniformes per a la protecció dels drets d'autor a escala internacional.

Com a conseqüència, els països (en concret, els tribunals nacionals) disposen de força llibertat per decidir sobre qüestions de jurisdicció (i execució de sentències estrangeres) i sobre la llei aplicable per a la protecció dels drets d'autor a escala internacional.

4

III. La pirateria i la llei.Què són les lleis SOPA i PIPA?

Els projectes de llei Stop Online Piracy Act i Protect Intelectual Property Act estan pendents d'aprovació en el Congrés i el Senat respectivament i tenen com a objectiu acabar amb la pirateria i el robatori de material protegit per drets d'autor.

Apartats clau de la llei SOPA:

Apartat 1 Imposen als proveïdors d'internet exercir de "vigilants" per detectar les pàgines que comparteixin contingut il·legal i els atorga immunitat als proveïdors d'internet si bloquegen portals d'usuaris que no hagin comès cap delicte.

Apartat 2 El Govern podrà tancar pàgines allotjades als Estats Units i que permetin les descàrregues de contingut protegit per drets d'autor, violant per tant la propietat intel·lectual, encara que els seus amos resideixin a l'estranger.

Apartat 3 El Departament de Justícia podrà tancar pàgines web sense ordre judicial i també impedir que cobrin beneficis d'anunciants, bloquejar dominis d'internet i fer que buscadors com Google eliminin aquestes pàgines dels resultats de cerca.

Apartat 4 El Govern dels EUA podrà impedir l'ús de les eines emprades per ciutadans de la Xina o l'Iran per burlar la censura.

La llei responsabilitzaria a aquells cercadors, portals i pàgines que publiquin links a contingut protegit i altres webs de descàrregues. Mitjançant una ordre judicial, qualsevol productora de cinema que descobreixi que una pàgina ofereix còpies il·legals de les seves pel·lícules, podria obligar a Google a eliminar dels resultats del cercador.

Llocs com Facebook, YouTube o Flickr haurien de respondre pel contingut que recomanin els usuaris quan hi hagi sospita que viola la propietat intel·lectual. Els usuaris, per tant, serien responsabilitzats en compartir-ne pàgines personals, xarxes socials i correus electrònics- enllaços a webs que allotgin còpies il·legals, encara que no les hagin fet ells mateixos ni es beneficiïn econòmicament de la seva distribució.

Les lleis SOPA i PIPA, ambdues creades per salvar llocs de treball de diferents indústria, podrien eliminar llocs de treball en crear incertesa per obligar les empreses a destinar més temps al control i vigilància de tot el material que comparteixin els usuaris. També defensen que el Govern dels EUA podria ordenar el bloqueig de pàgines web utilitzant mètodes semblants als empleats a la Xina o l'Iran i que, malgrat tot, la nova legislació no impediria les còpies il·legals. Finalment, adverteixen que les lleis poden fragmentar internet, censurar la Xarxa, dificultar la innovació en indústries que tradicionalment s'han beneficiat de la llibertat online i perquè suposen una intervenció massa àmplia per part del govern en els drets dels ciutadans.

5

IV. És defensable la pirateria?Actualment trobem dos organitzacions molt importants que defensen el Software lliure.

FSF

Els desenvolupadors de programari lliure tots garanteixen la igualtat de drets per als seus programes; qualsevol usuari pot estudiar el codi font, modificar i compartir el programa. Per contra, la majoria del programari porta lletra que nega als usuaris d'aquests drets bàsics, deixant-los vulnerables a la vigilància i susceptibles als capricis dels seus amos.

La FSF proporciona infraestructura crítica i finançament per al Projecte GNU, la Fundació de la popular família de GNU / Linux de sistemes operatius lliures i la pedra angular de la Internet.

El nostre Equip de campanyes crea materials educatius sobre programari lliure, convoca l'anual conferència LibrePlanet i va mà a mà contra poderosos interessos que amenacen els drets dels usuaris d'ordinadors.

El nostre laboratori compliment de llicències i defensa el programari amb llicència lliure d'acaparament propietària, assessora en temes de llicències i certifica dispositius que Respecto la seva llibertat.

FSFE

Mitjançant el seu caràcter com a organització no governamental, la Fundació europea del Programari Lliure (Free Software Foundation Europe, en anglès) treballa a favor d'un millor coneixement i suport del programari lliure i els estàndards oberts en l'àmbit policial, econòmic, legal i en definitiva , en tota la nostra societat.

A través del nostre equip legal, recollim i compartim informació i coneixements sobre aspectes legals i de llicències de Programari Lliure, salvaguardem l'interès dels projectes de Programari Lliure, connectem experts a tot el món i ajudem a altres grups en la seva activitat per aconseguir fins similars. Proveïm assistència, formació i documentació, en estreta col·laboració amb gpl-violations.org i els membres de l'European Legal Network (Xarxa Jurídica Europea).

Els Estàndards Oberts (Open Standards en anglès) permeten la distribució i intercanvi de tot tipus de dades d'una manera lliure i amb total precisió. Prevenen "lock-in (dependència tecnològica) i altres barreres artificials que impedeixen la interoperabilitat. A més, promocionen l'oferta entre comerciants i solucions tecnològiques. El treball de FSFE en relació als Estàndards brets busca assegurar la facilitat de migració entre Free Software o entre seus diferències solucions.

FSFE treballa en la Comissió Europea i el Parlament Europeu per crear un entorn pro Programari Lliure i Estàndards Oberts a Europa. Lluitem contra els monopolis i per un mercat de programari competitiu participant com a tercer partit en casos antimonopoli. Informem a la

6

classe policia sobre les diverses oportunitats que el Free Software ofereix i apostem per la interoperabilitat.

FSFE ha estat present a les Nacions Unides des de 2002, ajudant a crear una societat de la informació global més lliure i justa. Actualment, estem treballant activament en les següents àrees: 2002, helping to create a free and equitable global information society.

FSFE promociona activament l'ús de Programari Lliure en col·legis i universitats. El Programari lliure és pedagògicament superior, el seu esperit bàsic implica tant llibertat com la cooperació, dos factors bàsics educatius per consolidar la democràcia.

7

V. Augment de la pirateria.Espanya és el país europeu on més ha crescut la pirateria musical, en registrar el 2001 un percentatge del 30% de còpies il·legals de discos al mercat, el doble que l'any anterior. La indústria de la música, per la seva banda, es mobilitza per demanar al Govern l'adopció de mesures més dures i urgents per afrontar aquest delicte que amenaça el sector.

La pirateria, dividida en dos fronts (la distribució de múltiples còpies il·legals per mitjà de xarxes a peu de carrer, d'una banda, i les descàrregues musicals a través d'Internet, de l'altra), creix de forma progressiva, i amb això, augmenten les pèrdues econòmiques.

De fet, la circulació de còpies il·legals a Espanya s'ha duplicat en l'últim any, de manera que el 2001 les còpies il·legals al mercat van arribar al 30%. Segons estimacions de l'Associació Fonogràfica i Videogràfica Espanyola (AFYVE), la indústria pirata del disc va defraudar a Hisenda l'any passat més de 42 milions d'euros, fent que la indústria legítima deixés de percebre fins a 48 milions d'euros.

Endurir les mesuresEls més alts representants del sector musical a Europa (agrupats en la Federació Internacional d'Indústria Fonogràfica -IFPI, per les seves sigles en anglès) es van reunir recentment a Madrid per exigir al Govern de José María Aznar que "treballi colze a colze amb la indústria per aplicar la legislació amb més duresa i crear nous instruments legals que permetin fomentar el greu problema ", com la constitució de cossos policials especialitzats.Per Emmanuel de Buretel, president per a Europa del Grup EMI -un dels més afectats pel fenomen de la pirateria-, cal "un consens entre Govern i oposició" per acabar amb un problema que influeix al llarg d'una àmplia cadena de producció, després del qual s'oculta la delinqüència organitzada i que origina importantíssimes pèrdues econòmiques cada dia a tot el món. A causa del creixement del mercat negre fomentat per la pirateria, EMI s'ha vist obligada a retallar un total de 1.800 llocs de treball a tot el món (300 a Europa).

Pel que fa a les conseqüències de la proliferació d'un mercat musical il·legal, Jay Berman, president de la IFPI, va afirmar que "el valor de la música s'està veient soscavat per la pirateria a escala massiva. Els pirates no remuneren a ningú l'esforç i temps que s'inverteix en crear, produir i promocionar la música. Els pirates no inverteixen en nous artistes ni assumeixen riscos de cap tipus, simplement treuen partit de la música quan aquesta ha arribat a ser un èxit de forma generalitzada”

En aquesta mateixa línia, altres especialistes consideren que un dels efectes més perniciosos de la pirateria és la fi del suport als nous talents locals, als artistes que lluiten per obrir-se un buit en l'escena musical.

8

Per a la IFPI, l'actuació policial contra els pirates musicals a Espanya és insuficient. En qualsevol cas, la lluita contra la pirateria discogràfica en aquest país s'ha saldat en el que portem de 2002 amb la confiscació de 200.000 còpies il·legals (en tot 2000 van ser 360.000, mentre que l'any passat es van confiscar un total de 740.000).

Així mateix, en el que va d'any han estat detingudes 300 persones vinculades a la falsificació de CD-R.

Respecte a això últim, els CD-R (discos no específicament destinats a la reproducció de sons, sinó, per exemple, a programes d'ordinador), les seves vendes a Espanya han anat creixent en els últims anys. Així, mentre el 1998 es van vendre 23 milions d'unitats, aquesta quantitat va ascendir a 105 milions el 2000 i avui arriba als 138 milions. Segons càlculs constatats pels representants de la indústria, el percentatge de CD-R destinats a copiar música arriba al 50%.

Existeixen diverses organitzacions nacionals que sobresurten:

• SGAE és la Societat General d'Autors i Editors. Aquesta societat gestiona els drets de propietat intel·lectual de tots els autors i editors associats a ella.

• AGEDI és l'Associació de Gestió de Drets intel·lectuals. És una societat sense ànims de lucre constituïda per productors musicals i fonogràfics per gestionar de forma col·lectiva els drets de comunicació pública i el de reproducció per a aquesta comunicació pública, dels seus fonogrames i vídeos musicals segons el que estableix la Llei de Propietat Intel·lectual.

• AEDEM és l'Associació Espanyola d'Editors de Música. Aquesta és una associació privada i sense ànims de lucre que defensa i promou els interessos econòmics, socials, culturals i professionals dels seus associats, fomentar la solidaritat entre editors associats i crear serveis d'assistència a editors associats.

• FAP és la Federació per a la Protecció de la Propietat Intel·lectual. Aquesta associació va ser creada el 1982 per perseguir exclusivament la pirateria audiovisual i en particular la pirateria domèstica.

VI. Opinió personal.Penso que realment la pirateria és un tema que sempre tenim molt a l’abast a l’actualitat, però sovint només ens fixem en els beneficis. En el moment en el que al telenotícies expliquen que una pàgina pirata ha sigut tancada i que els seus propietaris hi són a la presó, és gairebé l’únic moment al que les conseqüències de la pirateria se’ns passen pel cap.

La recerca d’informació, necessària per realitzar aquest treball, ha ampliat la meva perspectiva de la pirateria musical. Poques vegades ens aturem a rumiar que quan descarreguem un disc gratuïta i il·legalment, estem realitzant un delicte.

Confeccionar aquest projecte ha sigut molt entretingut i m’ha semblat més lleuger de preparar, potser gràcies a que la majoria l’he pogut realitzar a hores d’informàtica i preguntar al professor just al moment al que tens el dubte és millor que guardar-t’ho fins que arribes a classe a l’endemà.

Personalment, la part més difícil del treball ha estat el redactat de l’índex. Quasi sempre fem treballs pautats a l’escola, i fer un índex tu mateix al principi és un gran esforç. Has de pensar quins aspectes són realment importants i necessaris destacar, en quin ordre posar-los, saber enllaçar diferents punts, etc. Però mica en mica, he anat arreglant-lo fins que he cregut que ja estava prou bé.

Una altra possible dificultat ha estat la d’equilibrar el treball perquè més o menys tots el punts a explicar hi siguin de la mateixa extensió, ja que a anteriors treballs he tingut problemes amb aquest aspecte.

VII. Bibliografia.Punt 1:

Electrònica analògica vs electrònica digital. Disponible des d’Internet en:

http://digitronica.wordpress.com/2009/09/10/electronica-analogica-vs-electronica-digital/

Xavier Jiménez (Publicista i Coordinador de El Periódico). Anem de part, de la música analògica al part digital. Disponible des d’Internet en:

http://blogs.elperiodico.com/masdigital/afondo/anem-de-part-de-la-musica-analogica-al-parto-digital

Punt 2:

Raquel Xalabarber Plantada (Professora de Dret Civil). Drets d’autor: llei aplicable i jurisdicció competent a l’era digital. Disponible des d’Internet en:

http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/0105020/xalabarder_imp.html

Gabriel Cerezo (Periodista de 20 Minutos). Les Conseqüències de la Pirateria. Disponible des d’Internet en:

http://www.20minutos.es/carta/239742/0/consecuencias/pirateria/cierto/

Observatori Mundial de Lluita contra la Pirateria. Disponible des d’Internet en:

http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=39442&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

Punt 3:

Cristina F. Pereda (Periodista de El País). Les claus de les lleis SOPA i PIPA. Disponible des d’Internet en:

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/01/19/actualidad/1326967261_850215.html

The Wall Street Journal. En defensa de la pirateria. Disponible des d’Internet en:

http://www.aceprensa.com/articles/en-defensa-de-la-pirateria/

Punt 4:

11

Free Software Foundation. Disponible des d’Internet en:

http://www.fsf.org/

Free Software Foundation European. Disponible des d’Internet en:

https://fsfe.org/

Punt 5:

Pirateria musical I cinematogràfica. Disponible des d’Internet en:

http://www.monografias.com/trabajos77/pirateria-musical-cinematografica/pirateria-musical-cinematografica2.shtml

El Mundo i ABC. La pirateria musical a Espanya arriba el nivell més alt d’Europa, amb el 30% de copies il·legals. Disponible des d’Internet en:

http://www.belt.es/noticias/2002/02_mayo/06_10/09_pirateria.htm