la música i el cinema formatiu - dipòsit digital de la...
TRANSCRIPT
XX SETMANA DE
CINEMA
FORMATIU 1 7 a l 2 1 d e n o ve m br e de 2 01 4
Saloacute de Graus de la Facultat de drsquoEducacioacute Campus Mundet Universitat de Barcelona
Edifici Migdia I 4a planta 08035 Barcelona
La Muacutesica i el
Cinema Formatiu
copyNuacuteria Rajadell Puiggrograves i Nuacuteria Lorenzo Ramiacuterez (coordinadores)
Grup de Recerca Consolidat GIAD 1389 ndash2014 i Seminari de Cinema Formatiu
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall Aurora Bosna Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo Joan Mallart Ramona Valls Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la TorreSandra Martiacutenez Paula Scherre Aleycel Poulain Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz Nacho Jarne Nuacuteria Rajadell Ruth Torres Veroacutenica ViolantMaite Bracamonte Mariacutea de Borja Elia Loacutepez Angels Renom Urgell Poch Immaculada Bordas Nuacuteria Fustier
Amb la collaboracioacute de Magraveximo Guzmaacuten i el Centre de Recursos del DOE
3
Taula de continguts
1 AL NOVEMBRE FEM 20 ANYS 4
2 PER QUEgrave LA MUacuteSICA 5
3 OBJECTIUS 6
4 PROGRAMA DE FESTES 7
5 APRENDRE DEL CINEMA 8
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES 11
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONECTAR COS I AgraveNIMA EN UN PROJECTE COMUacute 11
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA 19
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT 23
Joan Mallart i Ramona Valls
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute 27
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE 35
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA 39
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT 43
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA 47
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLETAT I VELLESA 51
AgravengelsRenom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
4
1 AL NOVEMBRE FEM 20 ANYS
ldquoSom criatures musicals de forma innata des del meacutes profund de la nostra naturardquo
Stefan Koelch
Seguint la trajectograveria iniciada lrsquoany 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu en aquesta ocasioacute es posaran en comuacute les reflexions al voltant dels aspectes relacionats amb la Muacutesica i el Cinema Formatiu
Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu una activitat consolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any al voltant drsquouns mil estudiants i una trentena de professors i professores
La muacutesica ens uneix ens emociona ens tranquilitza ens anima ens entristeix ens acompanya al llarg de tota la nostra vida Hi ha cultures sense escriptura perograve no trobem cultures sense muacutesica La muacutesica estagrave present en les nostres vides i tambeacute en el cinema La muacutesica ilmiddotluminaqualsevol celebracioacute de la nostra vida i es troba en totes les cultures al llarg de la histograveria
Eacutes per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu en el marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD 1389-SGR2014 que ho volem celebrar amb muacutesica i volem que la muacutesica sigui el nostre eix central de treball celebracioacute i trobada
Agrair a tot el professorat collaboradors i estudiants que al llarg drsquoaquests 20 anys han participat drsquouna manera o una altra en aquesta activitat i agrair tambeacute als que han fet que aquesta vintena setmana sigui possible
Aquest dossier ha estat coordinat per les Dres Nuacuteria Rajadell i Nuacuteria Lorenzo perograve sense la feina drsquoequip no hauria estat possible Els equips que han treballat cadascuna de les pellicules i que les presentaran als estudiants Els noms i cognoms de cadascun drsquoells i elles estan a la portada del document perograve tambeacute fem constar aqui la seva autoria per ordre drsquoescriptura i equips de treball
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall Aurora Bosna Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo Joan Mallart Ramona Valls Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la TorreSandra Martiacutenez Paula Scherre Aleycel Poulain Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz Nacho Jarne Nuacuteria Rajadell Ruth Torres Veroacutenica ViolantMaite Bracamonte Mariacutea de Borja Elia Loacutepez Angels Renom Urgell Poch Immaculada Bordas i Nuacuteria Fustier
Aixiacute com lrsquoagraiment a M|ximo Guacutezman responsable del Centre de Recursos del DOE que sempre ha colmiddotlaborat en fer realitat aquesta Setmana de Cinema Formatiu al Departament de Didagravectica i Organitzacioacute Educativa i a la Facultat drsquoEducacioacute que sempre han donat el seu suport aixiacute com al Grup de Recerca Consolidat GIAD SGR-2014-1389
ldquoSi vols anar ragravepid veacutes sol si vols anar lluny veacutes acompanyatrdquo
proverbi africagrave
5
2 PER QUEgrave LA MUacuteSICA
Tal i com reflecteix aquesta imatge la muacutesica hauria de ser la segona llengua obligatograveria de totes les escoles del moacuten La muacutesica encara que no volem ens acompanya al llarg de la nostra vida des de que naixem fins que morim la compartim amb els nostres amics quan celebrem lrsquoaniversari o quan arriba Nadal quan som petits o quan som grans la muacutesica eacutes aquell llenguatge capaccedil de treurersquons un somriure en moments en quegrave estem una mica estorats o beacute ens provoca algunes llagravegrimes quan estem lleugerament sensibles
I per tant celebrar el XX aniversari drsquoaquest agradable camiacute que hem estat compartint amb un munt de companys de viatge amb aquesta temagravetica sempre ens faragrave estar a prop els uns dels altres Pensem en aquells alumnes estudiants de diplomatura de llicenciatura de grau de magravester o de doctorat que ara ja soacuten uns grans professionals de lrsquoeducacioacute a les aules o fora drsquoelles uns bons pares i mares de famiacutelia perograve sempre uns grans professionals de lrsquoeducacioacute pensem en aquells companys i companyes de trajectograveria docent molts drsquoells ja jubilats o pre-jubilats altres que estan iniciant el camiacute de la vida universitagraveria amb molta ilmiddotlusioacute quin goig de poder-nos trobar i retrobar sempre que desitgem sense murs burocragravetics i amb els braccedilos ben oberts
La muacutesica ens permet perfectament aquesta obertura al moacuten a la transmissioacute de valors tant per joves com per no tan joves i per aquesta ocasioacute hem volgut referir-nos a la importagravencia que teacute la muacutesica per oferir una segona oportunitat per trencar barreres i fronteres per apropar-nos meacutes enllagrave de paiumlsos i llenguumles per deixar a segon terme la crua realitat i mirar endavant amb optimisme
Volem i desitgem que sempre que ens sigui possible utilitzem la muacutesica a les classes a les sessions de formacioacute perquegrave ben segur atraparema lrsquoalumnat amb major alegria i entusiasme
Aquesta Setmana ha estat especialment complexa drsquoarrodonir perquegrave moltes pelmiddotliacutecules al llarg de la histograveria han aprofitat el llenguatge musical per transmetre les seves finalitats i objectius pretesos i finalment hem optat per una petita mostra drsquoaquest ampli ventall que resta obert per qualsevol que el vulgui ampliarEl temps eacutes limitat i per tant no resulta tan senzill sobrepassar-lo en aquests moments comptant des del 17 fins el 21 de novembre resta a les vostres mans
Esperem i desitgem que gaudiu drsquounes sessions de cinema i que us estimuli a traslladar-ho quan tingueu al davant algunes persones que juguin aquest paper drsquoalumneMolt bona Setmana de Cinema Formatiu
6
3 OBJECTIUS
Les Setmanes del Cinema Formatiu tenen un carcter de trobada drsquointercanvi de treball interdisicplinar de compartir junts una bona estona veient un pellicula interessant i comentant-la junts estudiants de diferents ensenyaments i titulacions que compartim espais al Campus Mundet aixiacute mateix eacutes una activitat oberta a drsquoaltres persones Els objectius bagravesics soacuten tres
Despertar lrsquointeregraves pel cinema com a un potent recurs didctic per treballar en qualsevol proceacutes i escenari de formacioacute
Aprofundir en la importagravencia de la muacutesica en una societat com la nostra diversa plural i globalitzada en la que el nostre alumnat hauragrave de viure i treballar a partir del visionat i reflexioacute posterior de pelmiddotliacutecules especiacutefiques amb lacolmiddotlaboracioacute de professionals experts en el tema especiacutefic
Donar a conegraveixer a traveacutes de les diferents pelmiddotliacutecules i les sessions de debat i intercanvi drsquoopinions corresponents les possibilitats educadores que tenim per forjar aquest doble llenguatge com soacuten la muacutesica i el cinema
Meacutes enll drsquoaquests objectius enfortim les nostres relacions i la vida del campus universitari aixograve com la relacioacute amb els altres
7
4 PROGRAMA DE FESTES
Presentem el Programa com a programa de festes perquegrave la muacutesica de les peliacutecules faragrave que cada sessioacute sigui una petita festa
Les pelmiddotliacutecules seleccionades que configuren el Programa han estat fruit del debat i reflexioacute de la tasca del Seminari de Cinema Formatiu del grup GIAD des de fa uns mesos girant per aquesta ocasioacute al voltant de la temagravetica transversal i internacional com eacutes la muacutesica el gran llenguatge que travessa gairebeacute totes les fronteres
Cada sessioacute ha estat preparada de manera acurada per un equip de persones i amb una finalitat especiacutefica atenent el colmiddotlectiu divers de persones que convivim en el Campus Mundet aixiacute com lrsquohorari de matiacute i de tarda en quegrave lrsquoestudiantat assisteix a les sessions de classe presencial
XX SETMANA INTERNACIONAL DE CINEMA FORMATIU
La Muacutesica i el Cinema Formatiu
17 a 21 de Novembre 2014 Saloacute de Graus Facultat drsquo Educacioacute Edifici Migdia I 4ordf p lanta
HORARI PELmiddotLIacuteCULES EQUIP DE PROFESSORAT
Dilluns matiacute 830 h
Esto es ritmo Sessioacute drsquoinauguracioacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna Representacioacute institucional i grup GIAD
Dilluns tarda 1830 h
Feliz Navidad Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
Dimarts matiacute 1030 h
Los chicos del coro Joan Mallart i Ramona Valls
Dimarts tarda 1730 h
El profesor Holland Marian Baqueacutes Joan Mallart i Saturnino de la Torre
Dimecres matiacute 830 h
El milagro de Candeal
Sandra Martinez Aleycel Poulain i Paula Scherre
Dimecres tarda 1530 h
Amadeus Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
Dijous matiacute 1030 h
Cuatro minutos Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
Dijous tarda 1830 h
El triunfo de un suentildeo
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
Divendres matiacute 1030 h
El cuarteto Agravengels Renom Immaculada Bordas i Urgell Poch
Divendres tarda 1730 h
Sessioacute de cloenda El cuarteto
Save of Children i grup GIAD Urgell Poch Nuacuteria Fustier i Agravengels Renom
8
5 APRENDRE DEL CINEMA
Lrsquoany 1994 el Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic elabora un model per treballar discutir i valorar les pel-liacutecules que voliem incloure en les Setmanes de Cinema Formatiu una activiat a desenvolupar en el marc drsquoun seminari format per professorat i estudiants que impulsava aquesta activitat El model es deia ORA siglas drsquoobservar relacionar i aplicar i eacutes lrsquoesquema que seguint fent servir per treballar i presentar les pellicules quan elaborem els dossiers de debat i treball Incorporem en aquest apartat lrsquoesquema de treball
FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original
Direccioacute
Produccioacute
Any de produccioacute
Durada
Guioacute
Fotografia
Muntatge
Muacutesica
Integraverprets
Editora o distribuiumldora
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials)
On context ambients situacions i societat que descriu
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben)
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogrfics que srsquoutilitzen contrastos
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
9
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que es basa
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
11
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONNECTAR COS I AgraveNIMA EN UN
PROJECTE COMUacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
I FITXA TEgraveCNICA
TiacutetolRhythm Is It (cat Aixograve eacutes ritme)
Paiacutes Alemanya 2004
Durada 100 minuts
Gegravenere Documental
Intervencioacute Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten 250 estudiants drsquoinstitut berlinesos
Protagonistes Sir Simon Rattle (director)Royston Maldoom i Susana Broughton (coreogravegrafs) Marie (14 anys) (Martin (19 anys) i Olayinka (16 anys)(tres estudiants)
Guioacute i Direccioacute Thomas Grube i Enrique Saacutenchez Lansch
Produccioacute Uwe Dierks Thomas Grube i Andrea Thilo
FotografiaReneacute Dame Marcus Winterbauer
MuacutesicaKarim Sebastian Elias i Igor Stravinsky
Distribuidora Karmafilms
PREMIS Premis al director i al documental
Galardoacute al millor Film de Bavaria 2004
Galardoacute al millor documental del cinema alemany 2005
Premi de la criacutetica cinematogragravefica alemana 2005
German Cinema Guild Prize 2005
Premi Franz Hofer 2005
Publicrsquos Prize at the Minneapolis International Film Festival 2005
Galardoacute a Nashville per lrsquoimpacta de la Musica del documental 2005
Per lrsquoescenografia de dansa als premis Brighton 2005
Premi del Ministeri de cultura Japonegraves 2005
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
3
Taula de continguts
1 AL NOVEMBRE FEM 20 ANYS 4
2 PER QUEgrave LA MUacuteSICA 5
3 OBJECTIUS 6
4 PROGRAMA DE FESTES 7
5 APRENDRE DEL CINEMA 8
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES 11
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONECTAR COS I AgraveNIMA EN UN PROJECTE COMUacute 11
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA 19
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT 23
Joan Mallart i Ramona Valls
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute 27
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE 35
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA 39
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT 43
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA 47
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLETAT I VELLESA 51
AgravengelsRenom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
4
1 AL NOVEMBRE FEM 20 ANYS
ldquoSom criatures musicals de forma innata des del meacutes profund de la nostra naturardquo
Stefan Koelch
Seguint la trajectograveria iniciada lrsquoany 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu en aquesta ocasioacute es posaran en comuacute les reflexions al voltant dels aspectes relacionats amb la Muacutesica i el Cinema Formatiu
Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu una activitat consolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any al voltant drsquouns mil estudiants i una trentena de professors i professores
La muacutesica ens uneix ens emociona ens tranquilitza ens anima ens entristeix ens acompanya al llarg de tota la nostra vida Hi ha cultures sense escriptura perograve no trobem cultures sense muacutesica La muacutesica estagrave present en les nostres vides i tambeacute en el cinema La muacutesica ilmiddotluminaqualsevol celebracioacute de la nostra vida i es troba en totes les cultures al llarg de la histograveria
Eacutes per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu en el marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD 1389-SGR2014 que ho volem celebrar amb muacutesica i volem que la muacutesica sigui el nostre eix central de treball celebracioacute i trobada
Agrair a tot el professorat collaboradors i estudiants que al llarg drsquoaquests 20 anys han participat drsquouna manera o una altra en aquesta activitat i agrair tambeacute als que han fet que aquesta vintena setmana sigui possible
Aquest dossier ha estat coordinat per les Dres Nuacuteria Rajadell i Nuacuteria Lorenzo perograve sense la feina drsquoequip no hauria estat possible Els equips que han treballat cadascuna de les pellicules i que les presentaran als estudiants Els noms i cognoms de cadascun drsquoells i elles estan a la portada del document perograve tambeacute fem constar aqui la seva autoria per ordre drsquoescriptura i equips de treball
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall Aurora Bosna Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo Joan Mallart Ramona Valls Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la TorreSandra Martiacutenez Paula Scherre Aleycel Poulain Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz Nacho Jarne Nuacuteria Rajadell Ruth Torres Veroacutenica ViolantMaite Bracamonte Mariacutea de Borja Elia Loacutepez Angels Renom Urgell Poch Immaculada Bordas i Nuacuteria Fustier
Aixiacute com lrsquoagraiment a M|ximo Guacutezman responsable del Centre de Recursos del DOE que sempre ha colmiddotlaborat en fer realitat aquesta Setmana de Cinema Formatiu al Departament de Didagravectica i Organitzacioacute Educativa i a la Facultat drsquoEducacioacute que sempre han donat el seu suport aixiacute com al Grup de Recerca Consolidat GIAD SGR-2014-1389
ldquoSi vols anar ragravepid veacutes sol si vols anar lluny veacutes acompanyatrdquo
proverbi africagrave
5
2 PER QUEgrave LA MUacuteSICA
Tal i com reflecteix aquesta imatge la muacutesica hauria de ser la segona llengua obligatograveria de totes les escoles del moacuten La muacutesica encara que no volem ens acompanya al llarg de la nostra vida des de que naixem fins que morim la compartim amb els nostres amics quan celebrem lrsquoaniversari o quan arriba Nadal quan som petits o quan som grans la muacutesica eacutes aquell llenguatge capaccedil de treurersquons un somriure en moments en quegrave estem una mica estorats o beacute ens provoca algunes llagravegrimes quan estem lleugerament sensibles
I per tant celebrar el XX aniversari drsquoaquest agradable camiacute que hem estat compartint amb un munt de companys de viatge amb aquesta temagravetica sempre ens faragrave estar a prop els uns dels altres Pensem en aquells alumnes estudiants de diplomatura de llicenciatura de grau de magravester o de doctorat que ara ja soacuten uns grans professionals de lrsquoeducacioacute a les aules o fora drsquoelles uns bons pares i mares de famiacutelia perograve sempre uns grans professionals de lrsquoeducacioacute pensem en aquells companys i companyes de trajectograveria docent molts drsquoells ja jubilats o pre-jubilats altres que estan iniciant el camiacute de la vida universitagraveria amb molta ilmiddotlusioacute quin goig de poder-nos trobar i retrobar sempre que desitgem sense murs burocragravetics i amb els braccedilos ben oberts
La muacutesica ens permet perfectament aquesta obertura al moacuten a la transmissioacute de valors tant per joves com per no tan joves i per aquesta ocasioacute hem volgut referir-nos a la importagravencia que teacute la muacutesica per oferir una segona oportunitat per trencar barreres i fronteres per apropar-nos meacutes enllagrave de paiumlsos i llenguumles per deixar a segon terme la crua realitat i mirar endavant amb optimisme
Volem i desitgem que sempre que ens sigui possible utilitzem la muacutesica a les classes a les sessions de formacioacute perquegrave ben segur atraparema lrsquoalumnat amb major alegria i entusiasme
Aquesta Setmana ha estat especialment complexa drsquoarrodonir perquegrave moltes pelmiddotliacutecules al llarg de la histograveria han aprofitat el llenguatge musical per transmetre les seves finalitats i objectius pretesos i finalment hem optat per una petita mostra drsquoaquest ampli ventall que resta obert per qualsevol que el vulgui ampliarEl temps eacutes limitat i per tant no resulta tan senzill sobrepassar-lo en aquests moments comptant des del 17 fins el 21 de novembre resta a les vostres mans
Esperem i desitgem que gaudiu drsquounes sessions de cinema i que us estimuli a traslladar-ho quan tingueu al davant algunes persones que juguin aquest paper drsquoalumneMolt bona Setmana de Cinema Formatiu
6
3 OBJECTIUS
Les Setmanes del Cinema Formatiu tenen un carcter de trobada drsquointercanvi de treball interdisicplinar de compartir junts una bona estona veient un pellicula interessant i comentant-la junts estudiants de diferents ensenyaments i titulacions que compartim espais al Campus Mundet aixiacute mateix eacutes una activitat oberta a drsquoaltres persones Els objectius bagravesics soacuten tres
Despertar lrsquointeregraves pel cinema com a un potent recurs didctic per treballar en qualsevol proceacutes i escenari de formacioacute
Aprofundir en la importagravencia de la muacutesica en una societat com la nostra diversa plural i globalitzada en la que el nostre alumnat hauragrave de viure i treballar a partir del visionat i reflexioacute posterior de pelmiddotliacutecules especiacutefiques amb lacolmiddotlaboracioacute de professionals experts en el tema especiacutefic
Donar a conegraveixer a traveacutes de les diferents pelmiddotliacutecules i les sessions de debat i intercanvi drsquoopinions corresponents les possibilitats educadores que tenim per forjar aquest doble llenguatge com soacuten la muacutesica i el cinema
Meacutes enll drsquoaquests objectius enfortim les nostres relacions i la vida del campus universitari aixograve com la relacioacute amb els altres
7
4 PROGRAMA DE FESTES
Presentem el Programa com a programa de festes perquegrave la muacutesica de les peliacutecules faragrave que cada sessioacute sigui una petita festa
Les pelmiddotliacutecules seleccionades que configuren el Programa han estat fruit del debat i reflexioacute de la tasca del Seminari de Cinema Formatiu del grup GIAD des de fa uns mesos girant per aquesta ocasioacute al voltant de la temagravetica transversal i internacional com eacutes la muacutesica el gran llenguatge que travessa gairebeacute totes les fronteres
Cada sessioacute ha estat preparada de manera acurada per un equip de persones i amb una finalitat especiacutefica atenent el colmiddotlectiu divers de persones que convivim en el Campus Mundet aixiacute com lrsquohorari de matiacute i de tarda en quegrave lrsquoestudiantat assisteix a les sessions de classe presencial
XX SETMANA INTERNACIONAL DE CINEMA FORMATIU
La Muacutesica i el Cinema Formatiu
17 a 21 de Novembre 2014 Saloacute de Graus Facultat drsquo Educacioacute Edifici Migdia I 4ordf p lanta
HORARI PELmiddotLIacuteCULES EQUIP DE PROFESSORAT
Dilluns matiacute 830 h
Esto es ritmo Sessioacute drsquoinauguracioacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna Representacioacute institucional i grup GIAD
Dilluns tarda 1830 h
Feliz Navidad Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
Dimarts matiacute 1030 h
Los chicos del coro Joan Mallart i Ramona Valls
Dimarts tarda 1730 h
El profesor Holland Marian Baqueacutes Joan Mallart i Saturnino de la Torre
Dimecres matiacute 830 h
El milagro de Candeal
Sandra Martinez Aleycel Poulain i Paula Scherre
Dimecres tarda 1530 h
Amadeus Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
Dijous matiacute 1030 h
Cuatro minutos Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
Dijous tarda 1830 h
El triunfo de un suentildeo
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
Divendres matiacute 1030 h
El cuarteto Agravengels Renom Immaculada Bordas i Urgell Poch
Divendres tarda 1730 h
Sessioacute de cloenda El cuarteto
Save of Children i grup GIAD Urgell Poch Nuacuteria Fustier i Agravengels Renom
8
5 APRENDRE DEL CINEMA
Lrsquoany 1994 el Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic elabora un model per treballar discutir i valorar les pel-liacutecules que voliem incloure en les Setmanes de Cinema Formatiu una activiat a desenvolupar en el marc drsquoun seminari format per professorat i estudiants que impulsava aquesta activitat El model es deia ORA siglas drsquoobservar relacionar i aplicar i eacutes lrsquoesquema que seguint fent servir per treballar i presentar les pellicules quan elaborem els dossiers de debat i treball Incorporem en aquest apartat lrsquoesquema de treball
FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original
Direccioacute
Produccioacute
Any de produccioacute
Durada
Guioacute
Fotografia
Muntatge
Muacutesica
Integraverprets
Editora o distribuiumldora
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials)
On context ambients situacions i societat que descriu
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben)
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogrfics que srsquoutilitzen contrastos
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
9
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que es basa
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
11
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONNECTAR COS I AgraveNIMA EN UN
PROJECTE COMUacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
I FITXA TEgraveCNICA
TiacutetolRhythm Is It (cat Aixograve eacutes ritme)
Paiacutes Alemanya 2004
Durada 100 minuts
Gegravenere Documental
Intervencioacute Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten 250 estudiants drsquoinstitut berlinesos
Protagonistes Sir Simon Rattle (director)Royston Maldoom i Susana Broughton (coreogravegrafs) Marie (14 anys) (Martin (19 anys) i Olayinka (16 anys)(tres estudiants)
Guioacute i Direccioacute Thomas Grube i Enrique Saacutenchez Lansch
Produccioacute Uwe Dierks Thomas Grube i Andrea Thilo
FotografiaReneacute Dame Marcus Winterbauer
MuacutesicaKarim Sebastian Elias i Igor Stravinsky
Distribuidora Karmafilms
PREMIS Premis al director i al documental
Galardoacute al millor Film de Bavaria 2004
Galardoacute al millor documental del cinema alemany 2005
Premi de la criacutetica cinematogragravefica alemana 2005
German Cinema Guild Prize 2005
Premi Franz Hofer 2005
Publicrsquos Prize at the Minneapolis International Film Festival 2005
Galardoacute a Nashville per lrsquoimpacta de la Musica del documental 2005
Per lrsquoescenografia de dansa als premis Brighton 2005
Premi del Ministeri de cultura Japonegraves 2005
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
4
1 AL NOVEMBRE FEM 20 ANYS
ldquoSom criatures musicals de forma innata des del meacutes profund de la nostra naturardquo
Stefan Koelch
Seguint la trajectograveria iniciada lrsquoany 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu en aquesta ocasioacute es posaran en comuacute les reflexions al voltant dels aspectes relacionats amb la Muacutesica i el Cinema Formatiu
Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu una activitat consolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any al voltant drsquouns mil estudiants i una trentena de professors i professores
La muacutesica ens uneix ens emociona ens tranquilitza ens anima ens entristeix ens acompanya al llarg de tota la nostra vida Hi ha cultures sense escriptura perograve no trobem cultures sense muacutesica La muacutesica estagrave present en les nostres vides i tambeacute en el cinema La muacutesica ilmiddotluminaqualsevol celebracioacute de la nostra vida i es troba en totes les cultures al llarg de la histograveria
Eacutes per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu en el marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD 1389-SGR2014 que ho volem celebrar amb muacutesica i volem que la muacutesica sigui el nostre eix central de treball celebracioacute i trobada
Agrair a tot el professorat collaboradors i estudiants que al llarg drsquoaquests 20 anys han participat drsquouna manera o una altra en aquesta activitat i agrair tambeacute als que han fet que aquesta vintena setmana sigui possible
Aquest dossier ha estat coordinat per les Dres Nuacuteria Rajadell i Nuacuteria Lorenzo perograve sense la feina drsquoequip no hauria estat possible Els equips que han treballat cadascuna de les pellicules i que les presentaran als estudiants Els noms i cognoms de cadascun drsquoells i elles estan a la portada del document perograve tambeacute fem constar aqui la seva autoria per ordre drsquoescriptura i equips de treball
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall Aurora Bosna Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo Joan Mallart Ramona Valls Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la TorreSandra Martiacutenez Paula Scherre Aleycel Poulain Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz Nacho Jarne Nuacuteria Rajadell Ruth Torres Veroacutenica ViolantMaite Bracamonte Mariacutea de Borja Elia Loacutepez Angels Renom Urgell Poch Immaculada Bordas i Nuacuteria Fustier
Aixiacute com lrsquoagraiment a M|ximo Guacutezman responsable del Centre de Recursos del DOE que sempre ha colmiddotlaborat en fer realitat aquesta Setmana de Cinema Formatiu al Departament de Didagravectica i Organitzacioacute Educativa i a la Facultat drsquoEducacioacute que sempre han donat el seu suport aixiacute com al Grup de Recerca Consolidat GIAD SGR-2014-1389
ldquoSi vols anar ragravepid veacutes sol si vols anar lluny veacutes acompanyatrdquo
proverbi africagrave
5
2 PER QUEgrave LA MUacuteSICA
Tal i com reflecteix aquesta imatge la muacutesica hauria de ser la segona llengua obligatograveria de totes les escoles del moacuten La muacutesica encara que no volem ens acompanya al llarg de la nostra vida des de que naixem fins que morim la compartim amb els nostres amics quan celebrem lrsquoaniversari o quan arriba Nadal quan som petits o quan som grans la muacutesica eacutes aquell llenguatge capaccedil de treurersquons un somriure en moments en quegrave estem una mica estorats o beacute ens provoca algunes llagravegrimes quan estem lleugerament sensibles
I per tant celebrar el XX aniversari drsquoaquest agradable camiacute que hem estat compartint amb un munt de companys de viatge amb aquesta temagravetica sempre ens faragrave estar a prop els uns dels altres Pensem en aquells alumnes estudiants de diplomatura de llicenciatura de grau de magravester o de doctorat que ara ja soacuten uns grans professionals de lrsquoeducacioacute a les aules o fora drsquoelles uns bons pares i mares de famiacutelia perograve sempre uns grans professionals de lrsquoeducacioacute pensem en aquells companys i companyes de trajectograveria docent molts drsquoells ja jubilats o pre-jubilats altres que estan iniciant el camiacute de la vida universitagraveria amb molta ilmiddotlusioacute quin goig de poder-nos trobar i retrobar sempre que desitgem sense murs burocragravetics i amb els braccedilos ben oberts
La muacutesica ens permet perfectament aquesta obertura al moacuten a la transmissioacute de valors tant per joves com per no tan joves i per aquesta ocasioacute hem volgut referir-nos a la importagravencia que teacute la muacutesica per oferir una segona oportunitat per trencar barreres i fronteres per apropar-nos meacutes enllagrave de paiumlsos i llenguumles per deixar a segon terme la crua realitat i mirar endavant amb optimisme
Volem i desitgem que sempre que ens sigui possible utilitzem la muacutesica a les classes a les sessions de formacioacute perquegrave ben segur atraparema lrsquoalumnat amb major alegria i entusiasme
Aquesta Setmana ha estat especialment complexa drsquoarrodonir perquegrave moltes pelmiddotliacutecules al llarg de la histograveria han aprofitat el llenguatge musical per transmetre les seves finalitats i objectius pretesos i finalment hem optat per una petita mostra drsquoaquest ampli ventall que resta obert per qualsevol que el vulgui ampliarEl temps eacutes limitat i per tant no resulta tan senzill sobrepassar-lo en aquests moments comptant des del 17 fins el 21 de novembre resta a les vostres mans
Esperem i desitgem que gaudiu drsquounes sessions de cinema i que us estimuli a traslladar-ho quan tingueu al davant algunes persones que juguin aquest paper drsquoalumneMolt bona Setmana de Cinema Formatiu
6
3 OBJECTIUS
Les Setmanes del Cinema Formatiu tenen un carcter de trobada drsquointercanvi de treball interdisicplinar de compartir junts una bona estona veient un pellicula interessant i comentant-la junts estudiants de diferents ensenyaments i titulacions que compartim espais al Campus Mundet aixiacute mateix eacutes una activitat oberta a drsquoaltres persones Els objectius bagravesics soacuten tres
Despertar lrsquointeregraves pel cinema com a un potent recurs didctic per treballar en qualsevol proceacutes i escenari de formacioacute
Aprofundir en la importagravencia de la muacutesica en una societat com la nostra diversa plural i globalitzada en la que el nostre alumnat hauragrave de viure i treballar a partir del visionat i reflexioacute posterior de pelmiddotliacutecules especiacutefiques amb lacolmiddotlaboracioacute de professionals experts en el tema especiacutefic
Donar a conegraveixer a traveacutes de les diferents pelmiddotliacutecules i les sessions de debat i intercanvi drsquoopinions corresponents les possibilitats educadores que tenim per forjar aquest doble llenguatge com soacuten la muacutesica i el cinema
Meacutes enll drsquoaquests objectius enfortim les nostres relacions i la vida del campus universitari aixograve com la relacioacute amb els altres
7
4 PROGRAMA DE FESTES
Presentem el Programa com a programa de festes perquegrave la muacutesica de les peliacutecules faragrave que cada sessioacute sigui una petita festa
Les pelmiddotliacutecules seleccionades que configuren el Programa han estat fruit del debat i reflexioacute de la tasca del Seminari de Cinema Formatiu del grup GIAD des de fa uns mesos girant per aquesta ocasioacute al voltant de la temagravetica transversal i internacional com eacutes la muacutesica el gran llenguatge que travessa gairebeacute totes les fronteres
Cada sessioacute ha estat preparada de manera acurada per un equip de persones i amb una finalitat especiacutefica atenent el colmiddotlectiu divers de persones que convivim en el Campus Mundet aixiacute com lrsquohorari de matiacute i de tarda en quegrave lrsquoestudiantat assisteix a les sessions de classe presencial
XX SETMANA INTERNACIONAL DE CINEMA FORMATIU
La Muacutesica i el Cinema Formatiu
17 a 21 de Novembre 2014 Saloacute de Graus Facultat drsquo Educacioacute Edifici Migdia I 4ordf p lanta
HORARI PELmiddotLIacuteCULES EQUIP DE PROFESSORAT
Dilluns matiacute 830 h
Esto es ritmo Sessioacute drsquoinauguracioacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna Representacioacute institucional i grup GIAD
Dilluns tarda 1830 h
Feliz Navidad Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
Dimarts matiacute 1030 h
Los chicos del coro Joan Mallart i Ramona Valls
Dimarts tarda 1730 h
El profesor Holland Marian Baqueacutes Joan Mallart i Saturnino de la Torre
Dimecres matiacute 830 h
El milagro de Candeal
Sandra Martinez Aleycel Poulain i Paula Scherre
Dimecres tarda 1530 h
Amadeus Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
Dijous matiacute 1030 h
Cuatro minutos Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
Dijous tarda 1830 h
El triunfo de un suentildeo
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
Divendres matiacute 1030 h
El cuarteto Agravengels Renom Immaculada Bordas i Urgell Poch
Divendres tarda 1730 h
Sessioacute de cloenda El cuarteto
Save of Children i grup GIAD Urgell Poch Nuacuteria Fustier i Agravengels Renom
8
5 APRENDRE DEL CINEMA
Lrsquoany 1994 el Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic elabora un model per treballar discutir i valorar les pel-liacutecules que voliem incloure en les Setmanes de Cinema Formatiu una activiat a desenvolupar en el marc drsquoun seminari format per professorat i estudiants que impulsava aquesta activitat El model es deia ORA siglas drsquoobservar relacionar i aplicar i eacutes lrsquoesquema que seguint fent servir per treballar i presentar les pellicules quan elaborem els dossiers de debat i treball Incorporem en aquest apartat lrsquoesquema de treball
FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original
Direccioacute
Produccioacute
Any de produccioacute
Durada
Guioacute
Fotografia
Muntatge
Muacutesica
Integraverprets
Editora o distribuiumldora
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials)
On context ambients situacions i societat que descriu
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben)
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogrfics que srsquoutilitzen contrastos
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
9
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que es basa
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
11
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONNECTAR COS I AgraveNIMA EN UN
PROJECTE COMUacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
I FITXA TEgraveCNICA
TiacutetolRhythm Is It (cat Aixograve eacutes ritme)
Paiacutes Alemanya 2004
Durada 100 minuts
Gegravenere Documental
Intervencioacute Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten 250 estudiants drsquoinstitut berlinesos
Protagonistes Sir Simon Rattle (director)Royston Maldoom i Susana Broughton (coreogravegrafs) Marie (14 anys) (Martin (19 anys) i Olayinka (16 anys)(tres estudiants)
Guioacute i Direccioacute Thomas Grube i Enrique Saacutenchez Lansch
Produccioacute Uwe Dierks Thomas Grube i Andrea Thilo
FotografiaReneacute Dame Marcus Winterbauer
MuacutesicaKarim Sebastian Elias i Igor Stravinsky
Distribuidora Karmafilms
PREMIS Premis al director i al documental
Galardoacute al millor Film de Bavaria 2004
Galardoacute al millor documental del cinema alemany 2005
Premi de la criacutetica cinematogragravefica alemana 2005
German Cinema Guild Prize 2005
Premi Franz Hofer 2005
Publicrsquos Prize at the Minneapolis International Film Festival 2005
Galardoacute a Nashville per lrsquoimpacta de la Musica del documental 2005
Per lrsquoescenografia de dansa als premis Brighton 2005
Premi del Ministeri de cultura Japonegraves 2005
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
5
2 PER QUEgrave LA MUacuteSICA
Tal i com reflecteix aquesta imatge la muacutesica hauria de ser la segona llengua obligatograveria de totes les escoles del moacuten La muacutesica encara que no volem ens acompanya al llarg de la nostra vida des de que naixem fins que morim la compartim amb els nostres amics quan celebrem lrsquoaniversari o quan arriba Nadal quan som petits o quan som grans la muacutesica eacutes aquell llenguatge capaccedil de treurersquons un somriure en moments en quegrave estem una mica estorats o beacute ens provoca algunes llagravegrimes quan estem lleugerament sensibles
I per tant celebrar el XX aniversari drsquoaquest agradable camiacute que hem estat compartint amb un munt de companys de viatge amb aquesta temagravetica sempre ens faragrave estar a prop els uns dels altres Pensem en aquells alumnes estudiants de diplomatura de llicenciatura de grau de magravester o de doctorat que ara ja soacuten uns grans professionals de lrsquoeducacioacute a les aules o fora drsquoelles uns bons pares i mares de famiacutelia perograve sempre uns grans professionals de lrsquoeducacioacute pensem en aquells companys i companyes de trajectograveria docent molts drsquoells ja jubilats o pre-jubilats altres que estan iniciant el camiacute de la vida universitagraveria amb molta ilmiddotlusioacute quin goig de poder-nos trobar i retrobar sempre que desitgem sense murs burocragravetics i amb els braccedilos ben oberts
La muacutesica ens permet perfectament aquesta obertura al moacuten a la transmissioacute de valors tant per joves com per no tan joves i per aquesta ocasioacute hem volgut referir-nos a la importagravencia que teacute la muacutesica per oferir una segona oportunitat per trencar barreres i fronteres per apropar-nos meacutes enllagrave de paiumlsos i llenguumles per deixar a segon terme la crua realitat i mirar endavant amb optimisme
Volem i desitgem que sempre que ens sigui possible utilitzem la muacutesica a les classes a les sessions de formacioacute perquegrave ben segur atraparema lrsquoalumnat amb major alegria i entusiasme
Aquesta Setmana ha estat especialment complexa drsquoarrodonir perquegrave moltes pelmiddotliacutecules al llarg de la histograveria han aprofitat el llenguatge musical per transmetre les seves finalitats i objectius pretesos i finalment hem optat per una petita mostra drsquoaquest ampli ventall que resta obert per qualsevol que el vulgui ampliarEl temps eacutes limitat i per tant no resulta tan senzill sobrepassar-lo en aquests moments comptant des del 17 fins el 21 de novembre resta a les vostres mans
Esperem i desitgem que gaudiu drsquounes sessions de cinema i que us estimuli a traslladar-ho quan tingueu al davant algunes persones que juguin aquest paper drsquoalumneMolt bona Setmana de Cinema Formatiu
6
3 OBJECTIUS
Les Setmanes del Cinema Formatiu tenen un carcter de trobada drsquointercanvi de treball interdisicplinar de compartir junts una bona estona veient un pellicula interessant i comentant-la junts estudiants de diferents ensenyaments i titulacions que compartim espais al Campus Mundet aixiacute mateix eacutes una activitat oberta a drsquoaltres persones Els objectius bagravesics soacuten tres
Despertar lrsquointeregraves pel cinema com a un potent recurs didctic per treballar en qualsevol proceacutes i escenari de formacioacute
Aprofundir en la importagravencia de la muacutesica en una societat com la nostra diversa plural i globalitzada en la que el nostre alumnat hauragrave de viure i treballar a partir del visionat i reflexioacute posterior de pelmiddotliacutecules especiacutefiques amb lacolmiddotlaboracioacute de professionals experts en el tema especiacutefic
Donar a conegraveixer a traveacutes de les diferents pelmiddotliacutecules i les sessions de debat i intercanvi drsquoopinions corresponents les possibilitats educadores que tenim per forjar aquest doble llenguatge com soacuten la muacutesica i el cinema
Meacutes enll drsquoaquests objectius enfortim les nostres relacions i la vida del campus universitari aixograve com la relacioacute amb els altres
7
4 PROGRAMA DE FESTES
Presentem el Programa com a programa de festes perquegrave la muacutesica de les peliacutecules faragrave que cada sessioacute sigui una petita festa
Les pelmiddotliacutecules seleccionades que configuren el Programa han estat fruit del debat i reflexioacute de la tasca del Seminari de Cinema Formatiu del grup GIAD des de fa uns mesos girant per aquesta ocasioacute al voltant de la temagravetica transversal i internacional com eacutes la muacutesica el gran llenguatge que travessa gairebeacute totes les fronteres
Cada sessioacute ha estat preparada de manera acurada per un equip de persones i amb una finalitat especiacutefica atenent el colmiddotlectiu divers de persones que convivim en el Campus Mundet aixiacute com lrsquohorari de matiacute i de tarda en quegrave lrsquoestudiantat assisteix a les sessions de classe presencial
XX SETMANA INTERNACIONAL DE CINEMA FORMATIU
La Muacutesica i el Cinema Formatiu
17 a 21 de Novembre 2014 Saloacute de Graus Facultat drsquo Educacioacute Edifici Migdia I 4ordf p lanta
HORARI PELmiddotLIacuteCULES EQUIP DE PROFESSORAT
Dilluns matiacute 830 h
Esto es ritmo Sessioacute drsquoinauguracioacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna Representacioacute institucional i grup GIAD
Dilluns tarda 1830 h
Feliz Navidad Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
Dimarts matiacute 1030 h
Los chicos del coro Joan Mallart i Ramona Valls
Dimarts tarda 1730 h
El profesor Holland Marian Baqueacutes Joan Mallart i Saturnino de la Torre
Dimecres matiacute 830 h
El milagro de Candeal
Sandra Martinez Aleycel Poulain i Paula Scherre
Dimecres tarda 1530 h
Amadeus Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
Dijous matiacute 1030 h
Cuatro minutos Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
Dijous tarda 1830 h
El triunfo de un suentildeo
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
Divendres matiacute 1030 h
El cuarteto Agravengels Renom Immaculada Bordas i Urgell Poch
Divendres tarda 1730 h
Sessioacute de cloenda El cuarteto
Save of Children i grup GIAD Urgell Poch Nuacuteria Fustier i Agravengels Renom
8
5 APRENDRE DEL CINEMA
Lrsquoany 1994 el Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic elabora un model per treballar discutir i valorar les pel-liacutecules que voliem incloure en les Setmanes de Cinema Formatiu una activiat a desenvolupar en el marc drsquoun seminari format per professorat i estudiants que impulsava aquesta activitat El model es deia ORA siglas drsquoobservar relacionar i aplicar i eacutes lrsquoesquema que seguint fent servir per treballar i presentar les pellicules quan elaborem els dossiers de debat i treball Incorporem en aquest apartat lrsquoesquema de treball
FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original
Direccioacute
Produccioacute
Any de produccioacute
Durada
Guioacute
Fotografia
Muntatge
Muacutesica
Integraverprets
Editora o distribuiumldora
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials)
On context ambients situacions i societat que descriu
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben)
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogrfics que srsquoutilitzen contrastos
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
9
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que es basa
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
11
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONNECTAR COS I AgraveNIMA EN UN
PROJECTE COMUacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
I FITXA TEgraveCNICA
TiacutetolRhythm Is It (cat Aixograve eacutes ritme)
Paiacutes Alemanya 2004
Durada 100 minuts
Gegravenere Documental
Intervencioacute Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten 250 estudiants drsquoinstitut berlinesos
Protagonistes Sir Simon Rattle (director)Royston Maldoom i Susana Broughton (coreogravegrafs) Marie (14 anys) (Martin (19 anys) i Olayinka (16 anys)(tres estudiants)
Guioacute i Direccioacute Thomas Grube i Enrique Saacutenchez Lansch
Produccioacute Uwe Dierks Thomas Grube i Andrea Thilo
FotografiaReneacute Dame Marcus Winterbauer
MuacutesicaKarim Sebastian Elias i Igor Stravinsky
Distribuidora Karmafilms
PREMIS Premis al director i al documental
Galardoacute al millor Film de Bavaria 2004
Galardoacute al millor documental del cinema alemany 2005
Premi de la criacutetica cinematogragravefica alemana 2005
German Cinema Guild Prize 2005
Premi Franz Hofer 2005
Publicrsquos Prize at the Minneapolis International Film Festival 2005
Galardoacute a Nashville per lrsquoimpacta de la Musica del documental 2005
Per lrsquoescenografia de dansa als premis Brighton 2005
Premi del Ministeri de cultura Japonegraves 2005
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
6
3 OBJECTIUS
Les Setmanes del Cinema Formatiu tenen un carcter de trobada drsquointercanvi de treball interdisicplinar de compartir junts una bona estona veient un pellicula interessant i comentant-la junts estudiants de diferents ensenyaments i titulacions que compartim espais al Campus Mundet aixiacute mateix eacutes una activitat oberta a drsquoaltres persones Els objectius bagravesics soacuten tres
Despertar lrsquointeregraves pel cinema com a un potent recurs didctic per treballar en qualsevol proceacutes i escenari de formacioacute
Aprofundir en la importagravencia de la muacutesica en una societat com la nostra diversa plural i globalitzada en la que el nostre alumnat hauragrave de viure i treballar a partir del visionat i reflexioacute posterior de pelmiddotliacutecules especiacutefiques amb lacolmiddotlaboracioacute de professionals experts en el tema especiacutefic
Donar a conegraveixer a traveacutes de les diferents pelmiddotliacutecules i les sessions de debat i intercanvi drsquoopinions corresponents les possibilitats educadores que tenim per forjar aquest doble llenguatge com soacuten la muacutesica i el cinema
Meacutes enll drsquoaquests objectius enfortim les nostres relacions i la vida del campus universitari aixograve com la relacioacute amb els altres
7
4 PROGRAMA DE FESTES
Presentem el Programa com a programa de festes perquegrave la muacutesica de les peliacutecules faragrave que cada sessioacute sigui una petita festa
Les pelmiddotliacutecules seleccionades que configuren el Programa han estat fruit del debat i reflexioacute de la tasca del Seminari de Cinema Formatiu del grup GIAD des de fa uns mesos girant per aquesta ocasioacute al voltant de la temagravetica transversal i internacional com eacutes la muacutesica el gran llenguatge que travessa gairebeacute totes les fronteres
Cada sessioacute ha estat preparada de manera acurada per un equip de persones i amb una finalitat especiacutefica atenent el colmiddotlectiu divers de persones que convivim en el Campus Mundet aixiacute com lrsquohorari de matiacute i de tarda en quegrave lrsquoestudiantat assisteix a les sessions de classe presencial
XX SETMANA INTERNACIONAL DE CINEMA FORMATIU
La Muacutesica i el Cinema Formatiu
17 a 21 de Novembre 2014 Saloacute de Graus Facultat drsquo Educacioacute Edifici Migdia I 4ordf p lanta
HORARI PELmiddotLIacuteCULES EQUIP DE PROFESSORAT
Dilluns matiacute 830 h
Esto es ritmo Sessioacute drsquoinauguracioacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna Representacioacute institucional i grup GIAD
Dilluns tarda 1830 h
Feliz Navidad Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
Dimarts matiacute 1030 h
Los chicos del coro Joan Mallart i Ramona Valls
Dimarts tarda 1730 h
El profesor Holland Marian Baqueacutes Joan Mallart i Saturnino de la Torre
Dimecres matiacute 830 h
El milagro de Candeal
Sandra Martinez Aleycel Poulain i Paula Scherre
Dimecres tarda 1530 h
Amadeus Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
Dijous matiacute 1030 h
Cuatro minutos Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
Dijous tarda 1830 h
El triunfo de un suentildeo
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
Divendres matiacute 1030 h
El cuarteto Agravengels Renom Immaculada Bordas i Urgell Poch
Divendres tarda 1730 h
Sessioacute de cloenda El cuarteto
Save of Children i grup GIAD Urgell Poch Nuacuteria Fustier i Agravengels Renom
8
5 APRENDRE DEL CINEMA
Lrsquoany 1994 el Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic elabora un model per treballar discutir i valorar les pel-liacutecules que voliem incloure en les Setmanes de Cinema Formatiu una activiat a desenvolupar en el marc drsquoun seminari format per professorat i estudiants que impulsava aquesta activitat El model es deia ORA siglas drsquoobservar relacionar i aplicar i eacutes lrsquoesquema que seguint fent servir per treballar i presentar les pellicules quan elaborem els dossiers de debat i treball Incorporem en aquest apartat lrsquoesquema de treball
FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original
Direccioacute
Produccioacute
Any de produccioacute
Durada
Guioacute
Fotografia
Muntatge
Muacutesica
Integraverprets
Editora o distribuiumldora
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials)
On context ambients situacions i societat que descriu
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben)
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogrfics que srsquoutilitzen contrastos
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
9
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que es basa
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
11
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONNECTAR COS I AgraveNIMA EN UN
PROJECTE COMUacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
I FITXA TEgraveCNICA
TiacutetolRhythm Is It (cat Aixograve eacutes ritme)
Paiacutes Alemanya 2004
Durada 100 minuts
Gegravenere Documental
Intervencioacute Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten 250 estudiants drsquoinstitut berlinesos
Protagonistes Sir Simon Rattle (director)Royston Maldoom i Susana Broughton (coreogravegrafs) Marie (14 anys) (Martin (19 anys) i Olayinka (16 anys)(tres estudiants)
Guioacute i Direccioacute Thomas Grube i Enrique Saacutenchez Lansch
Produccioacute Uwe Dierks Thomas Grube i Andrea Thilo
FotografiaReneacute Dame Marcus Winterbauer
MuacutesicaKarim Sebastian Elias i Igor Stravinsky
Distribuidora Karmafilms
PREMIS Premis al director i al documental
Galardoacute al millor Film de Bavaria 2004
Galardoacute al millor documental del cinema alemany 2005
Premi de la criacutetica cinematogragravefica alemana 2005
German Cinema Guild Prize 2005
Premi Franz Hofer 2005
Publicrsquos Prize at the Minneapolis International Film Festival 2005
Galardoacute a Nashville per lrsquoimpacta de la Musica del documental 2005
Per lrsquoescenografia de dansa als premis Brighton 2005
Premi del Ministeri de cultura Japonegraves 2005
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
7
4 PROGRAMA DE FESTES
Presentem el Programa com a programa de festes perquegrave la muacutesica de les peliacutecules faragrave que cada sessioacute sigui una petita festa
Les pelmiddotliacutecules seleccionades que configuren el Programa han estat fruit del debat i reflexioacute de la tasca del Seminari de Cinema Formatiu del grup GIAD des de fa uns mesos girant per aquesta ocasioacute al voltant de la temagravetica transversal i internacional com eacutes la muacutesica el gran llenguatge que travessa gairebeacute totes les fronteres
Cada sessioacute ha estat preparada de manera acurada per un equip de persones i amb una finalitat especiacutefica atenent el colmiddotlectiu divers de persones que convivim en el Campus Mundet aixiacute com lrsquohorari de matiacute i de tarda en quegrave lrsquoestudiantat assisteix a les sessions de classe presencial
XX SETMANA INTERNACIONAL DE CINEMA FORMATIU
La Muacutesica i el Cinema Formatiu
17 a 21 de Novembre 2014 Saloacute de Graus Facultat drsquo Educacioacute Edifici Migdia I 4ordf p lanta
HORARI PELmiddotLIacuteCULES EQUIP DE PROFESSORAT
Dilluns matiacute 830 h
Esto es ritmo Sessioacute drsquoinauguracioacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna Representacioacute institucional i grup GIAD
Dilluns tarda 1830 h
Feliz Navidad Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
Dimarts matiacute 1030 h
Los chicos del coro Joan Mallart i Ramona Valls
Dimarts tarda 1730 h
El profesor Holland Marian Baqueacutes Joan Mallart i Saturnino de la Torre
Dimecres matiacute 830 h
El milagro de Candeal
Sandra Martinez Aleycel Poulain i Paula Scherre
Dimecres tarda 1530 h
Amadeus Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
Dijous matiacute 1030 h
Cuatro minutos Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
Dijous tarda 1830 h
El triunfo de un suentildeo
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
Divendres matiacute 1030 h
El cuarteto Agravengels Renom Immaculada Bordas i Urgell Poch
Divendres tarda 1730 h
Sessioacute de cloenda El cuarteto
Save of Children i grup GIAD Urgell Poch Nuacuteria Fustier i Agravengels Renom
8
5 APRENDRE DEL CINEMA
Lrsquoany 1994 el Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic elabora un model per treballar discutir i valorar les pel-liacutecules que voliem incloure en les Setmanes de Cinema Formatiu una activiat a desenvolupar en el marc drsquoun seminari format per professorat i estudiants que impulsava aquesta activitat El model es deia ORA siglas drsquoobservar relacionar i aplicar i eacutes lrsquoesquema que seguint fent servir per treballar i presentar les pellicules quan elaborem els dossiers de debat i treball Incorporem en aquest apartat lrsquoesquema de treball
FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original
Direccioacute
Produccioacute
Any de produccioacute
Durada
Guioacute
Fotografia
Muntatge
Muacutesica
Integraverprets
Editora o distribuiumldora
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials)
On context ambients situacions i societat que descriu
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben)
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogrfics que srsquoutilitzen contrastos
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
9
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que es basa
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
11
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONNECTAR COS I AgraveNIMA EN UN
PROJECTE COMUacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
I FITXA TEgraveCNICA
TiacutetolRhythm Is It (cat Aixograve eacutes ritme)
Paiacutes Alemanya 2004
Durada 100 minuts
Gegravenere Documental
Intervencioacute Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten 250 estudiants drsquoinstitut berlinesos
Protagonistes Sir Simon Rattle (director)Royston Maldoom i Susana Broughton (coreogravegrafs) Marie (14 anys) (Martin (19 anys) i Olayinka (16 anys)(tres estudiants)
Guioacute i Direccioacute Thomas Grube i Enrique Saacutenchez Lansch
Produccioacute Uwe Dierks Thomas Grube i Andrea Thilo
FotografiaReneacute Dame Marcus Winterbauer
MuacutesicaKarim Sebastian Elias i Igor Stravinsky
Distribuidora Karmafilms
PREMIS Premis al director i al documental
Galardoacute al millor Film de Bavaria 2004
Galardoacute al millor documental del cinema alemany 2005
Premi de la criacutetica cinematogragravefica alemana 2005
German Cinema Guild Prize 2005
Premi Franz Hofer 2005
Publicrsquos Prize at the Minneapolis International Film Festival 2005
Galardoacute a Nashville per lrsquoimpacta de la Musica del documental 2005
Per lrsquoescenografia de dansa als premis Brighton 2005
Premi del Ministeri de cultura Japonegraves 2005
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
8
5 APRENDRE DEL CINEMA
Lrsquoany 1994 el Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic elabora un model per treballar discutir i valorar les pel-liacutecules que voliem incloure en les Setmanes de Cinema Formatiu una activiat a desenvolupar en el marc drsquoun seminari format per professorat i estudiants que impulsava aquesta activitat El model es deia ORA siglas drsquoobservar relacionar i aplicar i eacutes lrsquoesquema que seguint fent servir per treballar i presentar les pellicules quan elaborem els dossiers de debat i treball Incorporem en aquest apartat lrsquoesquema de treball
FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original
Direccioacute
Produccioacute
Any de produccioacute
Durada
Guioacute
Fotografia
Muntatge
Muacutesica
Integraverprets
Editora o distribuiumldora
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials)
On context ambients situacions i societat que descriu
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben)
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogrfics que srsquoutilitzen contrastos
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
9
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que es basa
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
11
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONNECTAR COS I AgraveNIMA EN UN
PROJECTE COMUacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
I FITXA TEgraveCNICA
TiacutetolRhythm Is It (cat Aixograve eacutes ritme)
Paiacutes Alemanya 2004
Durada 100 minuts
Gegravenere Documental
Intervencioacute Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten 250 estudiants drsquoinstitut berlinesos
Protagonistes Sir Simon Rattle (director)Royston Maldoom i Susana Broughton (coreogravegrafs) Marie (14 anys) (Martin (19 anys) i Olayinka (16 anys)(tres estudiants)
Guioacute i Direccioacute Thomas Grube i Enrique Saacutenchez Lansch
Produccioacute Uwe Dierks Thomas Grube i Andrea Thilo
FotografiaReneacute Dame Marcus Winterbauer
MuacutesicaKarim Sebastian Elias i Igor Stravinsky
Distribuidora Karmafilms
PREMIS Premis al director i al documental
Galardoacute al millor Film de Bavaria 2004
Galardoacute al millor documental del cinema alemany 2005
Premi de la criacutetica cinematogragravefica alemana 2005
German Cinema Guild Prize 2005
Premi Franz Hofer 2005
Publicrsquos Prize at the Minneapolis International Film Festival 2005
Galardoacute a Nashville per lrsquoimpacta de la Musica del documental 2005
Per lrsquoescenografia de dansa als premis Brighton 2005
Premi del Ministeri de cultura Japonegraves 2005
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
9
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que es basa
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
11
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONNECTAR COS I AgraveNIMA EN UN
PROJECTE COMUacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
I FITXA TEgraveCNICA
TiacutetolRhythm Is It (cat Aixograve eacutes ritme)
Paiacutes Alemanya 2004
Durada 100 minuts
Gegravenere Documental
Intervencioacute Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten 250 estudiants drsquoinstitut berlinesos
Protagonistes Sir Simon Rattle (director)Royston Maldoom i Susana Broughton (coreogravegrafs) Marie (14 anys) (Martin (19 anys) i Olayinka (16 anys)(tres estudiants)
Guioacute i Direccioacute Thomas Grube i Enrique Saacutenchez Lansch
Produccioacute Uwe Dierks Thomas Grube i Andrea Thilo
FotografiaReneacute Dame Marcus Winterbauer
MuacutesicaKarim Sebastian Elias i Igor Stravinsky
Distribuidora Karmafilms
PREMIS Premis al director i al documental
Galardoacute al millor Film de Bavaria 2004
Galardoacute al millor documental del cinema alemany 2005
Premi de la criacutetica cinematogragravefica alemana 2005
German Cinema Guild Prize 2005
Premi Franz Hofer 2005
Publicrsquos Prize at the Minneapolis International Film Festival 2005
Galardoacute a Nashville per lrsquoimpacta de la Musica del documental 2005
Per lrsquoescenografia de dansa als premis Brighton 2005
Premi del Ministeri de cultura Japonegraves 2005
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
11
6 FITXES DE LES PELmiddotLIacuteCULES
61 AIXOgrave EacuteS RITME CONNECTAR COS I AgraveNIMA EN UN
PROJECTE COMUacute
Nuacuteria Lorenzo Teresa Godall i Aurora Bosna
I FITXA TEgraveCNICA
TiacutetolRhythm Is It (cat Aixograve eacutes ritme)
Paiacutes Alemanya 2004
Durada 100 minuts
Gegravenere Documental
Intervencioacute Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten 250 estudiants drsquoinstitut berlinesos
Protagonistes Sir Simon Rattle (director)Royston Maldoom i Susana Broughton (coreogravegrafs) Marie (14 anys) (Martin (19 anys) i Olayinka (16 anys)(tres estudiants)
Guioacute i Direccioacute Thomas Grube i Enrique Saacutenchez Lansch
Produccioacute Uwe Dierks Thomas Grube i Andrea Thilo
FotografiaReneacute Dame Marcus Winterbauer
MuacutesicaKarim Sebastian Elias i Igor Stravinsky
Distribuidora Karmafilms
PREMIS Premis al director i al documental
Galardoacute al millor Film de Bavaria 2004
Galardoacute al millor documental del cinema alemany 2005
Premi de la criacutetica cinematogragravefica alemana 2005
German Cinema Guild Prize 2005
Premi Franz Hofer 2005
Publicrsquos Prize at the Minneapolis International Film Festival 2005
Galardoacute a Nashville per lrsquoimpacta de la Musica del documental 2005
Per lrsquoescenografia de dansa als premis Brighton 2005
Premi del Ministeri de cultura Japonegraves 2005
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
12
Millor DVD de lrsquoany en el Premi ECHO Classic 2006
A Sir Simon Ratle
Premi D Juan de Borboacuten de Muacutesica 2008
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Argument Al curs 2004-2005 lrsquoOrquestra Filharmogravenica de Berliacuten dirigida per Simon Rattle (actual director) va dur a terme un projecte educatiu i artiacutestic amb la participacioacute de 250adolescents sense formacioacute en dansa clagravessica El documentalexpressa emotivament com un director i un equip de coreogravegrafs posen en escena a un grup nombroacutes de joves ballant la Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky Es tracta doncs drsquouna experiegravencia pedagogravegicadrsquoun taller que ens permet gaudir de processos de vida i drsquoaprenentatge Destacar el valor de la bellesa i de lrsquoart aixiacute com de lrsquoexigegravencia en el treball -tant colmiddotlectiu com individual- ila confianccedila en els joves que demostren un inesperat talent sense importar la seva procedegravencia experiegravencia pregravevia la seva histograveria o condicioacute Eacutes un taller explicat gairebeacute en dues hores (100 minuts) que es fa amegrave i emotiu alhora que ens permet aprendre dels diferents testimonis i processos de vida dels protagonistes metre avancen tots plegats per un objectiu comuacute gaudir de la dansa la muacutesica lrsquoexpressioacute i lrsquoespectacle
El missatge El contingut eacutes alhora emocional i criacutetic Es comenta en la pelmiddotliacutecula que ldquoLrsquoart teacute una influegravencia re-vitalitzadora i regeneradora per a lrsquoeacutesser humrdquo Eacutes doncs una pelmiddotliacutecula emotiva perquegrave ens acosta a la histograveria i a les creences de sis protagonistes (tres adults i tres adolescents de diferents edats i condicions) Amb ells vivim de prop lrsquoentusiasme perograve sobretot dubtes dificultats i egravexits que els ajuden a entendre que la confianccedila en un mateix neix grcies a la mirada confiada de lrsquoaltre (professional o no) Eacutes interessant tambeacute el missatge que aquesta confianccedila pot sorgir com de cop i volta quan eacutes el resultat drsquoun proceacutes on srsquoha anat sembrant la paciegravencia el valor del silenci de lrsquoesforccedil perograve tambeacute de la serenitat dels reptes personals i per suposat de lrsquoexpressioacute corporal que connecta muacutesica dansa i a un mateix
Entenem que eacutes un documental criacutetic perquegrave elseu contingut aposta per treure als muacutesics de lrsquounivers tancat de la sala drsquoassajos i de concerts ifer-los-hi viure i veure altres funcions de la muacutesica i del seu treball Tambeacute lanecessriapresegravencia de lrsquoart en educacioacute Ens diu el director britnic Rattle ldquolrsquoart no eacutes un luxe sinoacute una necessitatrdquo
Un altre missatge adreccedilat als professionals de lrsquoeducacioacute eacutes el talent latent dels joves i adolescents Aquest sorgeix quan som capaccedilos de veurersquol calen doncs bons professional amb conviccioacute i compromiacutes que estiguin alerta que tinguin paciegravencia i confianccedila per ajudar-los a posar de manifest aquesttalent
El documental critica indirectament el sistema i els centres educatius i la manera de fer del professorat que no sempre eacutes capaccedil de trencar amb la inegravercia del valor desmesurat drsquoallograve acadegravemic per sobre de lrsquoart Nomes cal veure la manca de disponibilitat drsquoalguns joves i adolescents davant lrsquoaprenentatge de la dansa Tanmateix en aquesta histograveria
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
13
real eacutes justament la dansa i el contacte amb lrsquoexpressioacute corporal amb les seves vivegravencies les que donaran oportunitats per cohesionar la vida dels joves dins i de fora de lrsquoescola
Finalment el projecte que es documenta no escull instituts de classes altes de Berliacutensinoacuteque inclou a 250 joves destacant dos joves alemanys de classe baixa amb amb mandra poc egravexit acadegravemic i baixa autoestima i tambeacute un immigrant-exiliat de Nigegraveria sense famiacutelia i sense conegraveixer prou beacute lrsquoidioma
Quan la disciplina eacutes un fenomen allunyat i extern no pot estar relacionadaamb el plaer el propi coneixement o lrsquoexpressioacute drsquoun mateix perograve quan es converteix amb un repte personal quan hi ha confianccedila en lrsquoaltre i en un mateix llavors lrsquoesforccedil doacutena valor a lrsquoexperiegravencia i al treball amb la musicaLa dansa permet sentir i sentir-se eacutes experiegravencia viscuda i eacutes sobre aquesta experiegravencia compartida drsquoallograve que ens parla aquest documental
Context ambients i situacions La histograveria transcoacuterrer a Berliacuten Alemanya en tres escenaris a) la sala on habitualment l`Orquestra Filharmogravenica de Berliacuten assaja i prepara concerts i b) al gimnagraves i les aules dels instituts on dos-cents cinquanta joves srsquoentrenen per aprendre la coreografia de ballet clssic de lrsquoobra La Consagracioacute de la Primavera drsquoIgor Stravinsky i finalment al Treptow-Arena de Berliacuten
El documental recull un moment histograveric la primera temporada de Sir Simon Ratlle com a director de la Filharmogravenica Eacutes doncs un documental quereflexalrsquoestil del director que concep la muacutesica lligada a la vida i a lrsquoexperiegravencia En la pelmiddotliacutecula els muacutesics toquen per a alguacute en aquest cas joves adolescents i coreogravegrafs En lrsquombit educatiu tant el director com els coreogravegrafs construeixen un ambient de treball professional i artiacutestic en el context drsquoun sistema educatiu gairebeacute totalment allunyat de la muacutesica clssica i el ballet
La pelmiddotliacutecula tambeacute mostra ambients i situacions personals i iacutentimes de cada personatge-protagonista els seus viatges interiors i les experiegravenciesque marquen les seves vides Cada entrevista teacute el seu context perograve lligades per el mateix fil conductor la Muacutesica i el Ballet
Els personatges Sir Simon Denis Rattle (Liverpool 1955) Director principal de lrsquoOrquestra
Filharmogravenica de Berliacuten (BPO) fundada al 1882 i considerada como una de les millors del moacuten Des del seu nomenament Rattleha reconvertit la Filharmogravenica en una fundacioacute aconseguint que les seves activitats ja no estiguin sota el control dels poliacutetics sinoacute dels seus integrants Sir Rattle creu i confia en la forccedila interior dels joves i dels muacutesics aixiacute com la necessitat de transformar la realitat encarcarada de dues institucions la muacutesica considerada clagravessica i la formacioacute dels joves als centres educatius
Royston Maldoom coreogravegraf nascut el 1943 va iniciar la seva carrera com a ballariacute al 1975 Ha ocupat alts crrecs en lrsquombit de la dansa al Regne Unit Ha estat coreogravegraf al Dance Theatre of Harlem al Scottish Ballet al Irish National Ballet al Ballet Nacional del Peruacute i drsquoaltres ballets Tambeacute ha coordinat projectes educatius amb nenes i nens del carrer joves i escolars immigrants a Alemanya i Amegraverica En el documental teacute el rol drsquoeducador i a vegades actua
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
14
amb duresa reptant els adolescents a treure la passioacute lrsquoafany per aconseguir allograve que pot semblar impossible trobar la confianccedila en ells mateixos Creu per sobre de tot en el poder de lrsquoart de la Dansa i en el talent sovint latent dels joves
Susana Broughton coreogravegrafa formada a Nova Zelanda (Universidad de Cantorbery) Ajudant de Royston Maldoom aporta al treball la seva sensibilitat i constncia respecte el potencial artiacutestic dels joacuteves Srsquoha especialitzat en grups drsquoinfants i tambeacute drsquoadults amb dificultats (avis NEE) treballant tant a Nova Zelanda com a Anglaterra Abans de participar en la Consagracioacute de la Primavera va treballar amb en un taller similar amb infants entre 8 i 22 anys en una obra de Ravel
Marie amb 14 anys valenta accepta el repte que els coreogravegrafs proposen Se sap mandrosa i que no eacutes togravetila perograve lrsquoescola no lrsquointeressaA traveacutes de la dansa descobreix el plaer de lrsquoesforccedil i la sorpresa drsquouna gran seguretat en ella mateixa Quan descobreix que si un creu en allograve que fa justament fa que les coses siguin possibles
Martin teacute 19 anys Escegraveptic a lrsquoinici no es troba a gust amb el ballet i teacute dificultats per memoritzar i aprendre la coreografia Finalment al llarg de les vuit setmanes drsquoassaigs se sent ben predisposat tot i que en algun moment pensa deixar de participar en el projecte La forccedila la tenacitat i la capacitat drsquoempatia del coreogravegraf Royston Maldoom li fan veure els petits egravexits en el taller de dansa La experiegravencia del taller li doacutena la confianccedila quan veu les seves possibilitats i el sentit a allograve que fan tots plegats Despreacutes de la fimacioacute Martin va seguir ballant amb el grup durant uns mesos
Olayinka eacutes un adolescent refugiat i nouvingut a Alemanya des de Nigegraveria teacute problemes amb lrsquoidioma perograve tambeacute amb la Oliyinka amb 16 anys eacutes un supervivent eacutes orfe de pares i va haver de marxar del su paiacutes Troba en el taller de dansa lrsquooportunitat de fer amics alemanys aprendre lrsquoidioma i trobar un ambient familiar que lrsquoacull Durant els assaigs troba estrategravegies i situacions per comunicar-se i superar a traveacutes de cos les dificultats de lrsquoidioma ola cultura
El simbolisme del documental La representacioacute final de lrsquoobra ens permet viure el poder artiacutestic i emocional de lrsquoart de la dansa Eacutes una obra cinematogragravefica perograve sobretot educativa Preparar la Consagracioacute de la Primavera en vuit setmanes representa el poder de la transformacioacute de lrsquoindividu si est meacutes a prop drsquoell mateix meacutes a prop de lrsquoart de la dansa
Llenguatge cinematogragravefic Destacar el valor de lrsquoexecucioacute musical no nomeacutes de Stravinskysinoacute tambeacute de Karim Sebastian Elias La muacutesica al llarg de lrsquoobra li doacutena dinamisme i ritme narratiu Destacar tambeacute la coreografia de Royston Maldoom perograve sobretot el tractament de la imatge i la fotografia aporten ldquomiradesrdquo i ldquopunts de mirardquo molt variats Hi ha doncs sovint canvis de plans que ajuden al dinamisme de lrsquoobra a traveacutes de fotografies i cagravemeres Els escenaris soacuten poc variats per aixograve els constants canvis de pla donen alhora ritme i intimitat a la narracioacute Per altra banda el tractament de la llum i de la imatge intenten donar una sensacioacute gens maquillada de la realitat en cada un dels escenaris Contrasta aquest fet amb el color del desplegament final de lrsquoobra on els primers plans ens permeten valorar les perfeccions dels detalls en els gestos i els moviments tant de la muacutesica com del desenvolupament del ballet
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
15
B) RELACIONAR
El documental en siacute manteacute una relacioacute estreta entre muacutesica dansa i cinema educatiu Les escenes que volem destacar estanrelacionades amb els moments i situacions on podem veure el detall de la vida dels protagonistes la intensitat del treball la connexioacute amb un mateix vinculant cos iagravenima present i passat etc I finalment el fil conductor del document amb un missatge clar hem de ser responsables del nostre present per preparar el nostre futur
Ordenem cronologravegicament els temes tot seleccionant escenes coincidint amb la el criteri del grup de Cinema EspiritualAgravegora (2009)
1 Presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (Simon Rattle)
2 Les autobiografies 3 Concentracioacute i disciplina 4 Connectar el cos i lrsquonima 5 Una crida a la responsabilitat
1 La presentacioacute del projecte als membres de la Filharmogravenica de Berlin (per part del seu nou i encara actual director Sir Simon Rattle) Els premis rebuts mostren que hi ha quelcom grandioacutes fusionar la muacutesica clagravessica executada per lrsquoorquestrai la coreografia de la Consagracioacute de la primavera dissenyada expressament per a 250 adolescents berlinesos de tota mena de condicioacute procedegravencia i classe social Alumnes drsquoinstituts alguns molt marginals El documental trenca prejudicis sobre la muacutesica clssica i lrsquointeregraves dels adolescents o la masculinitat i el talent per la dansa clssica encara que srsquohagi estudiat mai
El projecte aposta per una experiegravencia que de manera natural no srsquohagueacutes donat mai Ja que la muacutesica y la dansa representa molt meacutes que una expressioacute clagravessica i desfasada del repertori escollit pels adolescents El projecte educatiu eacutes una aposta per constatar que la muacutesica pot transformar les persones si es posa lrsquoegravemfasi en el que ens uneix a ella i no en allograve que ens separa
2 Les autobiografies Despreacutes de la presentacioacute del projecte i inserides entre els primers contactes i assaigs dels adolescents apareixen entrevistes biogrfiques drsquoalguns protagonistes destacant alguns fets del seu caragravecter i la manera en que afronten la vida Interessant ressaltar els contrastos mentre que Marie ho teacute tot i eacutes sent desmotivada Olayinka ho ha perdut tot i vol ser fort i afrontar la seva vida com un repte
Marie (14 anys) explica que els seus pares no srsquoentenien i que es van divorciar quan ella tenia 10 anys i ella es va quedar amb el seu pare Sent que la seva mare no srsquointeressa per ella Teacute dificultats per aprovar els estudis de secundaria perograve en part eacutes per la seva manca de responsabilitat Diu de siacute mateixa que no eacutes ximple perograve que eacutes vaga
Olayinka (16 anys) eacutes nigeriagrave i fa sis mesos que estagrave a Alemanya Explica que eacutes orfe i estagrave sol teacute dificultats per comunicar-se per adaptar-se i tot li resulta una mica estrany perograve accepta els reptes i vol viure Amb 16 anys ha passat per moments molt difiacutecils la
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
16
seva famiacutelia ha mort ha hagut de deixar el seu paiacutes i comenccedilar de nou Eacutes conscient de que est sol i ha de ser fort srsquoaixeca sol i va a classe vol viure i srsquoesforccedila en tot
Per altra banda Royston Maldoon coreogravegraf tambeacute teacute una histograveria personal relacionada amb el mateix projecte artiacutestic i pedagogravegic i amb els joves amb els que estagrave treballant En la seva adolescegravencia tambeacute va sentir-se sol desorientat i no confiava en els adults Primer va viure amb la seva mare despreacutes a un orfenat i finalment amb un pare i una madrastra als quals no havia vist mai En la seva infantesa i adolescegravencia es va sentir aiumlllat I no va descobrir la seva passioacute fins als 20 anys que va veure una pelmiddotliacutecula del Royal Ballet en que sortia Margot Fontaine i Rudolf Nureyev Aquesta histograveria personal fa que confiiuml de forma extraordinagraveria en els adolescents i que es comuniqui amb ells drsquouna forma diferent
3 Concentracioacute i disciplina Susan Broughton coreogravegrafa pregunta en un moment donat que eacutes el meacutes important que han apregraves i els adolescent diuen que la concentracioacute la disciplina i el silenci A classe no aconsegueixen que estiguin en silenci Els silenci els permet escoltar-se a ells mateixos Estan tan acostumats al soroll que escoltar el silenci concentrar-se i la disciplina que els estagrave donant els agrada
4 Connectar el cos i lrsquoagravenima Hi ha vagraveries escenes en les que es mostra com agravenima i cos estan connectats Com els coreogravegrafs perograve tambeacute els adolescents i els altres poden veure en el nostre cos si tenim forccedila o no si ens ho creiem si tenim por o si estem convenccediluts i serem capaccedilos drsquoaconseguir el que ens proposem Royston en alguna escena els ajuda a observar-se a ells mateixos i als altres i els fa pensar sobre com una classe de dansa els pot canviar la vida com a ell li va canviar Susan ho diu amb aquestes paraules
ldquoLrsquoextraordinari del cos encara que de vegades no ho sentim o no ho pensem Es que si el cos adopta una determinada actitud ho transmeteix a la resta del teu eacutesser Aixiacute eacutes que si un srsquoentrena fiacutesicament meacutes tard acabar encaixant emocional i mentalment Crec que eacutes un bon indicador del que passa en el nostre interior ja sigui en els pensaments en lrsquonima o en les emocions El nostre cos fiacutesic expressa com estemrdquo (Susan Broughton)
5 Una crida a la responsabilitat En el desenvolupament del documental amb la tonalitat la megravetrica el ritme i les dissonagravencies de la Consagracioacute de la primavera els mateixos espectadors ens anem sentint responsables del nostre futur El coreogravegraf ho verbalitza en una escena
ldquoTots intentem contiacutenuament garantir la continuiumltat de la vida i la nostra progravepia continuiumltat Ara ens estem adonant que ho estem fent malament I crec que un moment com aquest eacutes oportuacute reprendre la idea de som responsables del nostre futurrdquo (Royston Maldoon)
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
17
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Debat a partir dels temes plantejats en la pelmiddotliacutecula Al llarg del documental surten diferents frases que es podrien comentar Estan relacionades amb el llenguatge de la muacutesica i la dansa perograve tambeacute amb la felicitat i amb la passioacute amb el que poder transformarsituacions i contextos educatius Els sistemes educatius haurien de considerar les expressionsartiacutestiques com la muacutesica i la dansa de la mateixa manera que lrsquoaprenentatge de les matemtiques les llenguumles o les ciegravencies Encara que diferents experiments mostrem com el domini drsquoaquests llenguatges ajuda al desenvolupament de les persones no eacutes gaire frequumlent que en els sistemes educatius se li doni el valor i el sentit que mereixen Amb aquesta idea es podrien plantejar activitats relacionades amb les muacutesiques les lletres els ritmes i les danses que escolten i agraden als adolescents perograve tambeacute amb el que implica un treball drsquoequip lrsquoamistat la felicitat lrsquoaprenentatge i la transformacioacute personal i social mitjanccedilant un projecte artiacutestic i pedagogravegic com aquest Destaquem algunes de les frases que es diuen a la pelmiddotliacutecula per plantejar aquest debat o diagraveleg
Muacutesica i el silenci ldquoLa muacutesica no eacutes un luxe Eacutes una necessitat com lrsquoaire que es respira o lrsquoaigua que es beurdquo
ldquoQuan el silenci succeeix teacute lloc una veritable transformacioacute La ment la veu i el so es desconnecten A partir drsquoaquiacute automagraveticament la vista i la percepcioacute sensorial entren en accioacute per poder continuar i quan aixograve passa comenccedila un canvi veritablerdquo (Susan Broughton)
Felicitat ldquoSer feliccedil teacute a veure amb lrsquoagravenimardquo
Passioacute i reptes ldquoSi alguna cosa trsquoapassiona has de voler compartir-la amb els altresrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Seguiu busqueu allograve que ve despreacutes i busqueu el seguumlent momentrdquo (Royston Maldoon)
Educacioacute i transformacioacute
ldquoEls que soacuten una miqueta al marge soacuten els que poden anar meacutes enllagraverdquo
ldquoEm promets que facis el que facis sempre viatjaragraves perograve mai no voldragraves arribar a cap llocrdquo
ldquoUna classe de dansa pot canviar la teva vidardquo
Amistat i treball drsquoequip
ldquoUn amic eacutes alguacute que us ajuda a progressarrdquo
ldquoHan drsquooblidar-se del seu ego per un moment si volem treure-li el millor partit a lrsquoorquestra Perograve si srsquoobliden per complet del seu ego es perdrdquo
ldquoVull que els joves srsquoadonin que la vida eacutes un repte constant No us quedeu quiets No sigueu conformis-tes Perograve eacutes bo estar preparat Romaneu obertsrdquo (Royston Maldoon)
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
18
Expressions evolucioacute i sentiments davant dels reptes Els alumnes Marie Olayinka i Martin tenen diferents estats drsquonims que evolucionen des de lrsquoinici al final del projecte Eacutes una obra on els adolescent poden identificar-se amb les actituds dels protagonistes (gandula ilmiddotlusionatda tiacutemida amb amics segur de si mateix solitaria marginatda estranya abandonatda insegura conscient de les seves possibilitats desmotivatda etc)
Tambeacute des de lrsquombit de lrsquoeducacioacute emocional la muacutesica i la dansa transformen i impliquen un repte Participar en un projecte drsquoaquest tipus implica acceptar que alguns estudiants abandonen altres tenen por altres no srsquoho creuen mentre quehi ha drsquoaltres que els resulta difiacutecil sostenir el canvi Aquest pretext aquest mirall ens pot servir per parlar drsquoeducacioacute emocional i de reptes perograve sobretot de com els aborden els adolescent amb qui eacutes senten identificats i per quegrave
Confiar en els adolescents lrsquoescolta i lrsquoexpressioacute des de lrsquoart Els coreogravegrafs confien en els adolescents els ajuden a superar els seus propis liacutemits a treballar en equip a sentir i apassionar-se per un projecte Com adults ens resulta difiacutecil confiar en lrsquoadolescegravencia i resulta complicat que els adolescents es sentin que formen part drsquoun projecte real o drsquoun equip de treball Amb aquest projecte srsquoaconsegueix i eacutes interessant veure i observar des del punt de vista de lrsquoeducador i els professionals que treballen amb els adolescent com ens relacionem amb ells i quins soacuten els missatges de confianccedila que els ajuden a millorar la seva autoestima i quin eacutes el mirall que els ofereixen En aquest sentit aquest documental ens pot servir com a base per debatre com confiar i creure en els adolescents com facilitar lrsquoescolta al mateix temps que la disciplina i el treball rigoroacutes o com generar projectes reals que puguin entusiasmar i motivar als adolescents
PER CONCLOURE La Consagracioacute de la Primavera de Stravinsky com la coneguda pintura de Botticelli ens ajuden a viure lrsquoexperiegravencia i la fusioacute de lrsquoart i la dansa una cruiumllla entre muacutesica moviment imatge mitologia i esclat de sentiments Esperem que aquesta obra us agradi
BIBLIOGRAFIA Equipo Pedgoacutegico Aacutegora (2009) iexclEsto es ritmo Recuperat el 26102014 de
httpequipoagoraesCine-y-valoresEsto-es-Ritmohtm
Setmana Cinema Espiritual (2008) ldquoiexcl Esto es ritmo rdquo Lrsquoaltra Mirada V Setmana de Cinema Espiritual Barcelona Edebeacute Secretariat Interdiocesagrave de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears Recuperat el 26102014 de httpwwwbisbatsantfeliucatuploadsrecursosnoticiasantfeliujove1590ca03_Esto_es_ritmo_-_BAJApdf
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
19
62 BON NADAL MUacuteSICA PER UNA TREVA
Cegravelia Romea Maria Antogravenia Pujol i Diana Castillo
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original Joyeux Noeumll
Direccioacute Christian Carion
Produccioacute Coproduccioacute Franccedila ndashAlemagravenia -Begravelgica-Rumania
Any de produccioacute 2005
Durada 115 m
Guioacute Christian Carion (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
Fotografia Walter Vande Ende
Muacutesica Philippe Rombi
Integraverprets Diane Kruger Benno Fuumlrmann Daniel Bruumlhl Guillaume Canet Gary Lewis Dany Boon Rolando Villazoacuten Alex Ferns Lucas Belvaux Steven Robertson Frank Witter Bernard Le Coq Ian Richardson Thomas Schmauser
La pelmiddotliacutecula va ser nominada a lOscar en la categoria de Millor Pelmiddotliacutecula en llengua estrangera en el seu 78ordf edicioacute
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave tema i argument Tema relacionat amb la Primera Guerra Mundial i lrsquoambient dels soldats a les trinxeres Es coneix com a Treva de Nadal de 1914 Va ser un breu alto el foc no oficial que va ocoacuterrer entre lImperi alemany i les tropes britagraveniques estacionades en el front occidental A la trinxera britagravenica un clergue escocegraves tracta de reconfortar als combatents un tenor alemany rep la inesperada visita de la seva esposa una soprano una trobada que encanta als oficials (basat en el cantant Walter Kirchhoff i interpretats amb les veus de Natalie Dessay i Rolando Villazoacuten) creen el clima propici per declarar una treva pel costat francegraves un tinent que enyora els seus i ha perdut una cartera amb records personals sesforccedila per mantenir la moral progravepia i la dels seus homes I de sobte passa una mena de miracle El tenor canta el pastor respon amb la seva gaita els soldats francesos aplaudeixen I amb increiumlble naturalitat viuen una inesperada treva un moment de germanor que potser podrien esforccedilar-se a perllongar
Per quegrave missatge que suggereix(exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoargument preteacuten reflectir la sensacioacute de solitud dels soldats al camp de batalla en dies senyalats com els de les festes de Nadal i el quegrave aparentment ben poca cosa pot fer
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
20
canviar les vides de les persones en un moment donat En aquest cas eacutes la muacutesica la que ajuda a crear una germanor impensable en una guerra entre els fronts oposats
On context ambients situacions i societat que descriu La histograveria principal es desenvolupa el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van comenccedilar a decorar la zona al voltant de les seves trinxeres a la regioacute de Ypres Begravelgica i sobretot a Saint-Yvon (anomenat Saint-Yves en Plugstreet Ploegsteert - Comines-Warneton) com comenccedilament de la treva
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Els personatges principals son Audebert (Tinent Francegraves) Es fa absolutament responsable dels seus homes Reflexa sentit de deure que lacompanya en tot moment Daltra banda teacute por de la batalla perograve sap que no li eacutes possible mostrar aquesta por davant els altres ja que ha de demostrar fortalesa i valentia La seva forma dexpressar el que sent eacutes bagravesicament el dibuix A traveacutes dell pot descarregar el seu sentir i els seus pensaments Audebert es basa en Maurici Genevoix jove escriptor i mestre amb homes al seu cagraverrec meacutes grans que ell de vegades i que apregraven el que eacutes la responsabilitat el sentit del deure la por i la impossibilitat de mostrar-la Horstmayer (Tinent Alemany) Tinent jueu de caragravecter fort i imponent Comenccedila sent molt inflexible i fins i tot malhumorat Al mateix temps eacutes el que teacute la iniciativa de fer una treva la nit de Nadal igual que cessar el foc per enterrar dignament els morts dels tres bagravendols eacutes el personatge meacutes rodoacute al llarg de la trama Gordon (Tinent Escocegraves) Pren la fraternitat des dun punt meacutes professional Aixograve es reflexa en el moment que explica a linforme que escriu Per la part alemanya cap hostilitat respecte a la trobada que havien tingut els tres bagravendols El tenor Nikolaus Sprink es basa en Walter Kirchhoff No era soldat perograve va actuar en una trinxera alemanya a la nit de Nadal de 1914 Un oficial francegraves que lhavia vist a lOgravepera de Pariacutes lrsquoany 1912 va reconegraveixer la seva veu i es va posar a aplaudir I Kirchhoff va creuar la terra de ninguacute per saludar el seu admirador Ponchel sinspira en un soldat francegraves que totes les nits creuava les trinxeres alemanyes per anar a dormir a casa amb la seva dona i els seus fills i tornava al dia seguumlent per lluitar
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Els gestos soacuten molt importants a tota la pelmiddotliacutecula Les petites delicadeses que soacuten capaccedilos de tenir entre els soldats de diferents companyies i paiumlsos La muacutesica teacute un paper introductori de totes les situacions que han de seguir
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos El relat teacute uns colors grisos llevat del comenccedilament abans de la guerra i alguns moments en el camp de batalla La fotografia eacutes esplegravendida capaccedil de donar lluminositat als moment meacutes tristos La situacioacute es desenvolupa a mitja llum i de nit la majoria de les sequumlegravencies temps drsquoambient hivernal i amb neu Tot junt crea un ambient oniacuteric malgrat tot no es tracta drsquouna histograveria amb propogravesit melindroacutes Hi ha una fotografia de plagravenols generals i de conjunt perograve els expressius mig i curt soacuten molt importants per traslluir els sentiments i vivegravencies dels personatges El paper de la muacutesica eacutes el detonant pel desenvolupament del relat
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
21
B) RELACIONAR
Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear drsquoaquesta Setmana de Cinema Formatiu
Abans de la guerra el paper de lrsquoescola per crear tensions entre paiumlsos
Lrsquoambient exaltat de la joventut a causa de la idea heroica la creenccedila de que la guerra eacutes necessagraveria per salvar el seu paiacutes de les agressions del altres
Ja en la guerra Quan els soldats alemanys comencen a encendre els arbres de Nadal ales trinxeres
El moment que sonen les gaites des escocesos i comencen a cantar els altres paiumlsos
El moment de lrsquoapropament amb por als altresal fora de les trinxeres amb el risc que significa
El final de la situacioacute
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute
Cada una de les quumlestions assenyalades anteriorment pot ser un motiu de reflexioacute
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes
Donar importagravencia al temps de Pau
Valorar els gestos drsquoamistat
Valorar lrsquoafecte i lrsquoestimacioacute
Valorar petits regals com un gran tresor
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i Professional
Relacionats amb els iacutetems de meacutes amunt i reconegraveixer el paper de la muacutesica com a llenguatge drsquoenteniment i universal
Curiositat El proper 17 desembre 2014 a Ypres Begravelgica la UEFA commemoraragrave el centenari de la Treva de Nadal de 1914 a les trinxeres de Flandes en el qual teacute previst aixecar un monument en el mateix lloc on es va disputar limprovisat duel futboliacutestic
Michel Platini president de la UEFA va convidar als caps destat i de govern de Begravelgica Franccedila Alemanya Itagravelia Irlanda i el Regne Unit argumentant que La cerimogravenia de commemoracioacute ha de retre homenatge als soldats que fa un segle van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capiacutetol en la construccioacute de la unitat europea i que soacuten un exemple a seguir per les joves generacions davui
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
22
o Suggerida per a Educacioacute Secundagraveria que tenen en el seu programa curricular la Primera guerra Mundial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
o Entendre el quegrave va significar la PGM Les causes i les consequumlegravencies
o Paiumlsos que van participar
o Relacioacute amb altres agraverees com element de formacioacute
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada PGM
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Abans de veure aquesta pelmiddotliacutecula conegraveixer algunes relacionades amb la PGM que ens apropin al que va ser veritablement i no a aquesta situacioacute anecdogravetica Exemples
o Novelmiddotla War Horse de Michael Morpurgo (1982)
o Pelmiddotliacutecula(Caballo de batalla en Espantildea y Caballo de guerra en Hispanoameacuterica) (War Horse) Direccioacuten Steven Spielberg (2011) EEUU
o Novelmiddotla Adioacutes a las armas (A Farewell to Arms) de Ernest Hemingway 1929
o PelmiddotliacuteculaAdioacutes a las armas (A Farewell to Arms) DirCharles Vidor 1957 EEUU
o Novelmiddotla Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente Blasco Ibaacutentildeez 1916
o Pelmiddotliacutecula Los cuatro jinetes del apocalipsis (Four Horsemen of the Apocalypse) Rex Ingran 1921 EEUU
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literria en que se basa
o (Basada en fets reals de les memograveries Batailles de Flandres et dArtois 1914ndash1918 de Yves Buffetaut y Der kleine Frieden im groszligen Krieg de Michael Juumlrgs
o Las die mejores pelmiddotliacutecules de la PGMhttpwwweuropapressesculturacine-00128noticia-10-mejores-
peliculas-primera-guerra-mundial-20140628081043html
o La noche temagravetica La PGM httpwwwrtveesalacartavideosla-noche-
denoche-primera-guerra-mundial2644074
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
El paper de la muacutesica en aquest ambient begravelmiddotlic i de la voluntat de tots per a que fos un instrument de treva de pau
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
23
63 ELS NOIS DEL COR RECONEIXER EL TALENT
Joan Mallart i Ramona Valls
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Los chicos del coro
Tiacutetol original Les choristes
Direccioacute i guioacute Christophe Barratier
Adaptacioacute i diagravelegs Christophe Barratier Phillippe Lopes-Curval Jacques Perris Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay
Productors associats Romain Le Grand Ruth Waldburger Gerard Jugnot
Any de produccioacute 2004
Durada 1h 35 minuts
Direccioacute de fotografia Carlo Varini i Dominique Gentil
Muacutesica original Bruno Coulais
Cor Les Petits Chanteurs de Saint-Marc
Integraverprets Gerard Jugnot (Cleacutement Mathieu) Franccedilois Berleand (Rachin) Kad Merad (Chabert) Jean-Paul Bonnaire (Maxence) Marie Bunel (Violette Morhange) Paul Charieras (Regent) Carole Weiss (Comtessa) Philippe Du Janerand (Monsieur Langlois) Erick Desmarestz (Dr Dervaux) Jean-Baptiste Maunier (Pierre Morhange) Peacutepinot (Maxence Perrin) Mondain (Gregory Gatignol) Corbin (Thomas Blumenthal) Le Querrec (Cyril Bernicot) Boniface (Simon Fergeot) Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne)
Argument El famoacutes director dorquestra Pierre Morhange sassabenta a Nova York de la mort de la seva mare Despreacutes de lenterrament rep la visita inesperada dun dels seus antics companys de classe Peacutepinot que no veu des de fa meacutes de cinquanta anys qui li porta el diari del vigilant de lescola Cleacutement Mathieu
El 1949 Cleacutement Mathieu era un professor de muacutesica a latur Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difiacutecils i per a la seva reeducacioacute utilitza megravetodes repressius Lrsquointernat es diu Fond de lEacutetang (Fons de lestany) Rachin el director el gestiona amb disciplina i magrave de ferro seguint el seu lema dAccioacute reaccioacute Quan un alumne comet una falta eacutes castigat sense pietat Tot just arribar Mathieu ha de castigar lalumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria ferint el bidell Sadona que els nens necessiten comprensioacute i llibertat Es posa mans a lobra en la tasca de formar un cor i aconseguir permiacutes del director
A Mathieu li sap molt de greu observar els cruels megravetodes de Rachin i a poc a poc aniragrave manifestant la seva compassioacute per als interns En els seus esforccedilos per apropar-se als
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
24
nois descobreix com la muacutesica atrau poderosament linteregraves dels alumnes i empregraven el camiacute de fer servir la muacutesica per educar-los i fer-los meacutes sensibles i cultes Al mateix temps transformaragrave les seves vides per sempre
La pelmiddotliacutecula eacutes un dels egravexits meacutes grans de la histograveria del cinema francegraves tan sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i de mig dentrades en deu setmanes dexplotacioacute
La pelmiddotliacutecula va ser difosa per primera vegada el 25 drsquoabril de 2006 a la televisioacute a France 2 i va reunir 115 milions de persones davant la pantalla[1]
Es tracta dun remake de la pelmiddotliacutecula de Jean Dreacuteville La Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven els Petits Chanteurs a la Croix de Bois
La majoria dels nens no soacuten actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i colmiddotlegis de la regioacute de Clermont-Ferrand excepte dos parisencs Pel que fa a Maxence Perrin eacutes el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pelmiddotliacutecula i Jean-Baptiste Maunier eacutes membre de la coral dels laquoPetits cantants de Saint-Marcraquo
Lrsquoegravexit de la pelmiddotliacutecula va provocar a Franccedila una fascinacioacute pel cant coral sobretot pels cors de nens donant un alegrave a aquestes formacions musicals que queien en desuacutes
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Els principals temes a observar i comentar soacuten
Les relacions entre professors ndash alumnes- bidell ndash director
El paper de la famiacutelia (quan nrsquohi ha)
La motivacioacute per a lrsquoaprenentatge
Els premis i cagravestigs emprats aixiacute com els resultats obtinguts
El funcionament de lescola en una altra egravepoca
Els diferents megravetodes pedagogravegics i els fenogravemens de la dinagravemica de grups
Les persones que al llarg de la seva existegravencia poden ser font dinspiracioacute i promoure canvis importants en els seus contextos vitals
El paper que la muacutesica i lart en general por realitzar en cada persona
B) RELACIONAR
Quina diferegravencia hi ha entre lescola abans i despreacutes de larribada de Cleacutement Mathieu Quina diferegravencia hi ha entre els alumnes abans i despreacutes de la seva participacioacute al cor
Podem considerar que Cleacutement Mathieu ha triomfat en la seva vida malgrat que no es vegi reconeguda la seva feina
Per quegrave el professor de muacutesica fou font dinspiracioacute per als seus alumnes
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
25
La muacutesica eacutes nomeacutes uacutetil per a la persona que la fa o tambeacute per a qui la gaudeix
Elaboreu una anagravelisi dels personatges que dirigeixen o treballen a a institucioacute educativa tot explicant els seus megravetodes Cleacutement Mathieu el director Rachin Chabert i el vell Maxence
Si avui no eacutes culpable ho hauria estat demagrave Valoreu aquestes paraules del director Rachin parlant de Mondain el noi que marxa detingut acusat de robatori Despreacutes de valorar-les convenientment penseu quegrave eacutes millor per a un educador ser optimista o pessimista Quin principi psicologravegic o quina experiegravencia cientiacutefica avala la vostra resposta
La comtessa lloa els megravetodes de comprensioacute humana del director Quins soacuten en realitat aquest megravetodes
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris Podria plantejar-se el visionat drsquoaquesta pelmiddotliacutecula en algun curs de primagraveria o secundagraveria En quins cursos o mategraveries
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quegrave podries aconseguir amb aquesta pelmiddotliacutecula
Contingut Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
Activitats suggerides Proposa cinc activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula especifica el curs al qual anirien adreccedilades i la seva durada
Proposa especialment algunes activitats relacionades amb la formacioacute musical o artiacutestica incloent la canccediloacute coral i la poesia
Fes una breu relacioacute de les canccedilons i poemes que meacutes trsquohagin impactat durant la teva experiegravencia escolar a qualsevol edat En recordes de memograveria algun text sencer Quin
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Com avaluaries els aprenentatges adquirits
Quan vulguis pots tornar a escoltar alguna canccediloacute de la pelmiddotliacutecula Vois sur ton chemin La nuit Caresse sur lrsquooceacutean Lueur drsquoeacuteteacute Cerf-volant Compegravere Guilleri Nous sommes de fond de lrsquoeacutetang Oh si sabessis franceacuteshellip Almenys tanca els ulls en sentir les veushellip
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
26
La nuit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nuit viens apporter agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Si doux est le concert de tes doigts chantant lespeacuterance Si grand est ton pouvoir transformant tout en recircve heureux Oh nuit oh laisses encore agrave la terre Le calme enchantement de ton mystegravere Lombre qui tescorte est si douce Est-il une beauteacute aussi belle que le recircve Est-il de veacuteriteacute plus douce que lespeacuterance
La nit
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Oh nit vine a aportar a la terra El tranquil encantament del teu misteri Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Tan dolccedil eacutes el concert dels teus dits cantant lesperanccedila Tan gran eacutes el teu poder que ho transforma tot en somni feliccedil Oh nit oh deixa encara a la terra El tranquil encantament del teu misteri
Lombra que tescorta eacutes tan dolccedila Eacutes una bellesa tan bella com el somni Eacutes de veritat meacutes dolccedila que lesperanccedila
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
27
64 EL PROFESOR HOLLAND O EL COMPROMIacuteS PER LrsquoEDUCACIOacute
Mariagrave Baqueacutes Saturnino de la Torre i Joan Mallart
Una generacioacute Si hagueacutessim drsquoescollir una icona que representi la generacioacute nascuda al voltant dels 80 del segle passat el comandament a distancia seria lrsquoescollida Una mirada a la vida com qui srsquoasseu cogravemodament davant el televisor i va prement el comandament per escollir en cada moment el programa que meacutes li plagui Una analogia del que srsquoesdeveacute en la vida laquoara em conveacute meacutes aixograve i deixo allograveraquo amb la mateixa aparent lleugeresa de qui canvia de canal Trio el que em sembla meacutes oportuacute en cada moment de la vida
Soacuten postmoderns perquegrave participen del desencantament de la raoacute ndashuna raoacute feblendash de la realitat fragravegil i fragmentada que posa sota sospita tot horitzoacute que pugui venir carregar de sentit
Apuntem nomeacutes una mostra de la seva manera de viure la vida en parella Molt pocs han passat per la rectoria uns quants meacutes per lrsquoajuntament la majoria srsquohan posat a viure junts Si srsquohan enamorat drsquouna altra persona han deixat la parella que tenien Altres soacuten laquoninisraquo ni casats ni separats
Una generacioacute que srsquoencara al repte drsquoeducar els fills Estan molt ben preparats Viuen diferent Bauman parla de laquomodernitat liacutequidaraquo i drsquolaquoamor liacutequidraquo
La pregunta que ens fem eacutes quina possibilitat de compromiacutes teacute aquesta generacioacute
Compromiacutes i educacioacute La generacioacute anterior a la suara descrita era informada per la coheregravencia Creien el que fos i vivien drsquoacord amb aquells principis El compromiacutes els movia Bevien de fonts diverses perograve es comprometien en lrsquoeducacioacute lrsquoaccioacute social la poliacutetica el sindicat la religioacute el paiacutes Des de punts de partenccedila diversos srsquoimplicaven en la construccioacute drsquouna societat millor Treballaven amb drsquoaltres I ho feien amb una perseveranccedila que ara ens deixa admirats sense entendre massa com podien ser a tot arreu
Ho sabem nomeacutes srsquoeduca des del compromiacutes Educadors ccedilo eacutes pares mestres agents socials Compromiacutes de la persona Una persona que camina al costat drsquoaltres i que estableix amb ella una relacioacute de persona a persona Allograve que en diem una relacioacute interpersonal Hi ha quelcom meacutes que unes senzilles paraules hi ha emocions sentiments Eacutes una comunicacioacute de persona a persona Un compromiacutes que arrenca de lrsquoaltre la seva implicacioacute en el caminar Lrsquoaltre esdeveacute conscient que tambeacute srsquoha drsquoautoeducar
Nomeacutes des del compromiacutes els valors que ens han construiumlt seran possibles Nomeacutes aixiacute aquella generacioacute filla del postmodernisme seragrave la baula necessagraveria per avanccedilar
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
28
El professor Holland eacutes un educador compromegraves Un professor compromegraves amb la seva famiacutelia davant lrsquoadversitat Tambeacute compromegraves en el moment de compaginar la llar i el treball a la qual se li ha drsquoafegir la frustracioacute artiacutestica Tambeacute cal destacar el lliurament dels professionals del sistema educatiu nord-americ amb els llaccedilos existents entre lrsquoesforccedil i lrsquoegravexit Educacioacute no com a una mera transmissioacute de sabers sinoacute com un compromiacutes
Fitxa de la pelmiddotliacutecula laquoMr Hollands Opusraquo eacutes una pelmiddotliacutecula nord-americana de lrsquoany 1995 Drama dirigit per Stephen Herek i produiumlda per Ted Field Robert W Cort i Michael Nolin amb guioacute de Patrick Sheane Duncan La protagonitza Richard Dreyfuss Glenne Headly Olympia Dukakis William H Macy i Jay Thomas
Narra la histograveria del professor de muacutesica Glenn Holland que dedica 30 anys de la seva carrera a lrsquoescola secundria laquoJohn F Kennedyraquo a Portland ndashOregonndash Cada dia estimaragrave meacutes la feina de professor i esdevindragrave una persona molt apreciada pels seus alumnes
Duracioacute de la pelmiddotliacutecula 143 minuts
Ha estat doblada al catalagrave
Argument 1965 Glenn Holland eacutes un muacutesic i compositor amb talent que no teacute massa egravexit a la seva carrera Es veu obligat a dedicar-se a fer classes en una High School Pianista de clubs nocturns nomeacutes vol fer beacute la seva feina En acabar les classes ha de sortir de pressa La directora de lrsquoescola li crida lrsquoatencioacute perquegrave no nomeacutes ha de transmetre coneixements sinoacute tambeacute orientar els alumnes despertant en ells interegraves i vocacioacute
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
29
Compregraven que per guanyar-se el alumnes ha drsquoincorporar noves eines com introduir la muacutesica de rock al costat de la clagravessica malgrat lrsquooposicioacute inicial de la direccioacute I conquereix el seu afecte
Es compenetra amb el professor de gimnagravestica Bill amb qui es faragrave amic En canvi tindr problemes amb lrsquoassistent principal Gene Wolters i en un inici amb la directora Helen Jacobs
La seva esposa Iris en tot moment li fa costat En quedar embarassada agafen els estalvis drsquouna futura orquestracioacute i es canvien a una casa nova Aviat srsquoadonaran que el seu fill Cole ndashporta aquest nom en record del muacutesic de jazz John Coltranendash teacute una sordesa drsquoun 90 per cent Entra en conflicte amb la famiacutelia ja que en no saber com tractar la problemtica srsquoaboca als seus alumnes Una alumna Rowena Morgan srsquoenamora drsquoell i Glenn es troba davant drsquoun dilema
El moacuten es transforma amb els esdeveniments del moment ndashGuerra de Vietnam moviment hippie Beatles revoltes socialsndash La mort de John Lennon (1980) lrsquoapropa al seu fill Cole que tambeacute aprecia la muacutesica i la professioacute
1995 Glenn eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Gene Wolters el director del moment li diu que han suprimit totes les assignatures relacionades amb lrsquoart i que ha de deixar lrsquoescola
Desanimat es pregunta si ha valgut la pena tant drsquoesforccedil El comiat dels seus exalumnes el sorpregraven agradablement
Protagonistes Richard Dreyfuss com a Glenn Holland
Glenne Headly com a Iris Holland
Jay Thomas com a Bill Meister
Olympia Dukakis com a Directora Helen Jacobs
William H Macy com a Vice Director (despreacutes Director) Gene Wolters
Alicia Witt com a estudiant Gertrude Lang
Joanna Gleason com a la ja adulta Governadora Gertrude Lang
Terrence Howard com a Louis Russ
Damon Whitaker com a Bobby Tidd
Jean Louisa Kelly com a Rowena Morgan
Alexandra Boyd com a Sarah Olmstead
Nicholas John Renner com a Coltrane laquoColeraquo Holland (6 anys)
Joseph Anderson com a Coltrane laquoColeraquo Holland (15 anys)
Anthony Natale com a Coltrane laquoColeraquo Holland (28 anys)
Beth Maitland com a Directora de lrsquoEscola per a sords
Balthazar Getty com a Stadler
Jay Thomas com a professor de gimnagravestica Bill
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
30
Guioacute Patrick Sheane Duncan
Muacutesica Michael Kamen
Fotografia Oliver Wood
Produccioacute
1995 Nominada a lrsquoOgravescar Millor actor (Richard Dreyfuss) 1995 dues nominacions al Globus drsquoOr millor actor ndashRichard Dreyfussndash i millor guioacute
La pelmiddotliacutecula fou escrita per Patrick Sheane Duncan per la qual va rebre la nominacioacute al Premi Globus drsquoOr al millor guioacute I dirigida per Stephen Herek Dreyfuss fou nominat per a lrsquoOgravescar al millor Actor el 1996 per aquest treball i una nominacioacute al Globus drsquoOr al millor actor el 1995
Llocs de filmacioacute La pelmiddotliacutecula fou filmada als voltants de Portland Oregon amb escenes drsquoexterior i interior a la Ulysses S Grant High School
Material drsquoarxiu
Discurs de Martin Luther King Jr
Robert i John F Kennedy
Woodstock
Guerra del Vietnam
The Rocky Horror Picture Show
Saturday Night Fever
Stop Making Sense
Assassinat de John Lennon
A la pelmiddotliacutecula hi ha una partitura orquestral de Michael Kamen i moltes peces de muacutesica clagravessica Kamen tambeacute va escriure An American Symphony lrsquoobra en la qual Mr Holland treballa en tota la pelmiddotliacutecula
Dues bandes sonores es van publicar per aquesta pelmiddotliacutecula al gener de 1996 Una drsquoelles eacutes de la pelmiddotliacutecula original i inclou tota la muacutesica original de Michael Kamen escrita per a la pelmiddotliacutecula El segon agravelbum eacutes una colmiddotleccioacute de la muacutesica popular que apareix a la pelmiddotliacutecula
Visions of a Sunset ndash Shawn Stockman (of Boyz II Men)
One Two Three ndash Len Barry
A Lovers Concerto ndash The Toys
Keep On Running ndash Spencer Davis Group
Uptight (Everythings Alright) ndash Stevie Wonder
Imagine ndash John Lennon
The Pretender ndash Jackson Browne
Someone to Watch Over Me ndash Julia Fordham
I Got a Woman ndash Ray Charles
Beautiful Boy (Darling Boy) ndash John Lennon
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
31
Coles Song ndash Julian Lennon amp Tim Renwick
An American Symphony (Mr Hollands Opus) ndash London Metropolitan Orchestra amp Michael Kamen
Louie Louie - The Kingsmen
laquoThe Mr Hollandrsquos Opus Foundationraquo Inspirat per la pelmiddotliacutecula el seu compositor Michael Kamen va fundar laquoThe Mr Hollands Opus Foundation (MHOF)raquo el 1996 Volia manifestar el seu compromiacutes pel futur de lrsquoeducacioacute musical
Enllaccedilos externs
MrHollandrsquos Opus en internet Movie Database
httpwwwfilmaffinitycomesfilm302330html
httpwwwblogclasicocom201003cine-profesor-holland-mr-hollands-opushtmlUdeOh_Eqx38
httpwwwaplicacionesinfoutilesutil42phtm
httpfilomusicacomfilo5hollandhtml
httpsolobagsblogspotcomar201101glenn-hollandhtml
II El model ORA
Des del Grup drsquoInvestigacioacute i Assessorament Didctic (Giad) usem el model ORA ja que ens eacutes una eina que ens ajuda a potenciar la lectura de la realitat (Nuacuteria Rajadell 2012 16 i ss)
A) Observar i comprendre
Quin eacutes el tema de la pelmiddotliacutecula
I lrsquoargument
Quin missatge et suggereix la pelmiddotliacutecula
Com descriu el professor Holland Per quegrave creus que eacutes com eacutes
Lrsquoesposa com la descrius Com veu la situacioacute del seu espograves La seva actuacioacute despreacutes del naixement de Cole
La directora de lrsquoescola
Les relacions del professor amb els seus companys drsquoescola com les veus
En la narracioacute de la pelmiddotliacutecula quina importagravencia teacute la muacutesica
Com veus lrsquoescena final de la pelmiddotliacutecula
Quina escena de la pelmiddotliacutecula destacaries Per quegrave
Valors positius i negatius dels personatges
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
32
El llenguatge cinematogragravefic muacutesica so llum color escenes plans cinematogrficshellip
B) Relacionar i reflexionar
Per quegrave malgrat ser un bon muacutesic el professor Holland no sersquon surt professionalment
Quins aspectes subratllaries de la famiacutelia del professor
I de lrsquoambient a lrsquoescola
Com veus el paper de la direccioacute Tu en el seu lloc com haguessis actuat
Quins sentiments et desvetllen el professor Holland la seva esposa el seu fill Cole I els altres professors
Com veus la interrelacioacute constant entre lrsquoescola i la vida social dels Estats Units
Com veus la High School
El professor eacutes acomiadat per problemes pressupostaris Quegrave et diu aixograve Quins altres professors soacuten acomiadats
Hi ha assignatures de tercera a lrsquoeducacioacute Ho pots demanar al Ministre Wert
Reflexiona sobre un drsquoaquests temes lrsquoactitud del professor Holland la resposta drsquouns pares davant un fill amb problemes sensorials seriosos la irrupcioacute de Rowena en la vida del professor com solucionen el problema
Esperaves aquest final de pelmiddotliacutecula
Quegrave has apregraves
Eacutes el professor Holland un home compromegraves Pots esbrinar les causes del seu compromiacutes
Quegrave pots transferir a la teva vida I a la vida de lrsquoescola I a la vida de la societat
C) Aplicar
Sentit i destinataris Amb quin grup et plantejaries veure la pelmiddotliacutecula La passaries a pares
Objectius Quins objectius de formacioacute suggereixes i quins podries assolir visionant la pelmiddotliacutecula
Continguts Amb quin contingut estagrave relacionat
Activitats suggerides Proposa tres activitats didagravectiques a partir de la pelmiddotliacutecula Especifica a quin curs van adreccedilades
Metodologia Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats
Avaluacioacute Avaluacioacute dels aprenentatges adquirits
Altres temes didagravectics que es poden tractar a partir de la pelmiddotliacutecula
Educacioacute i compromiacutes
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
33
Per a educar cal un compromiacutes
La muacutesica a lrsquoeducacioacute
La muacutesica assignatura de tercera companya de la plagravestica
La sordesa Acolliment a lrsquoescola
El treball a lrsquoescola lloc de fugida davant els problemes personals
Enamorar-se drsquoun alumne o drsquouna alumna Com ho veus El mestre o la mestra srsquoha drsquolaquoenamorarraquo de lrsquoescola
Relacioacute amb els altres companys professors a lrsquoescola Relacioacute amb la direccioacute
El mestre eacutes sempre reconegut
Com a siacutentesi drsquoun enfocament interactiu de lrsquoensenyament comenteu lrsquoestrofa seguumlent
Toca lrsquoagravenima per dins
i en cada eacutesser brollaragrave
un desig drsquoaprendre
i una font drsquoamistat
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
35
65 EL MIRACLE DE CANDEAL UN ALTRE MOacuteN EacuteS POSSIBLE
Sandra Martiacutenez Aleycel Poulain i Paula Scherre
I Fitxa tegravecnica
Tiacutetol originalEl Milagro de Candeal
Direccioacute Fernando Trueba
Any 2004
Durada 133 min
Guioacute Fernando Trueba
Produccioacute Fernando Trueba PC BMG Music Spain SA
Fotografia Juan Molina
Muntatge Carmen Friacuteas
Muacutesica Carlinhos Brown i Bebo Valdeacutes
Gegravenere Documental Musical
IntegraverpretsCarlinhos Brown Bebo Valdeacutes CaetanoVeloso Marisa Monte Gilberto Gil Mateus Dona Angelina Mestre Pintado do Bongocirc Patri cia Marchesini Felipe de Souza Tita Graciete Pedrinho i Jair
II Model ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave (tema i argument) El documental va ser gravat a Salvador de Bahiacutea (Brasil) concretament a la Favela de Candeal La histograveria gira entorn a 4 eixos primordials la muacutesica la solidaritat la lluita i el treball en petit grups La suma de tots plegats poden canviar i millorar la vida de la comunitat que viu a la Favela El Bebo Valdeacutes juntament amb el Mateus un muacutesic de Bahiacutea ens porten a conegraveixer a Carlinhos Brown qui ens introduiragrave en una comunitat molt especial Candeal Al barri existeixen els problemes de drogues i drsquoarmes perograve malgrat tot aixograve nrsquohi ha un increible conservatori de muacutesica i un grup de persones que toquen els tambors que fa que tot prengui color La muacutesica eacutes vista com la major medicina com el motor per prendre iniciatives on la gent poc a poc recupera les ilmiddotlusions per la vida la felicitat lrsquoesperanccedila i lrsquoautoestima La comunitat pensen que un ldquoaltre moacuten eacutes possiblerdquo a partir de les transformacions socials
Per quegrave missatge que suggereix (exaltacioacute o criacutetica de valors personals i socials) Lrsquoart expressat mitjanccedilant la muacutesica eacutes considerat com el principal factor per dur a terme un canvi en la comunitat El Carlinhos Brown va crear lrsquouacutenic conservatori de muacutesica popular que existeix en Brasil La finalitat drsquoaquesta i del propi documental eacutes acollir incentivar i ajudar infants adolecents i joves per a que poguin per una banda
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
36
sortir de la misegraveria i per altra que potencin la cultura i lrsquoeducacioacute com les seves armes de transformacioacute socio-educatives La creativitat es posa en escena com model pel ensenyament Al llarg del visionat les mirades dels espectadors dels actors i del propi director estan focalitzades en el reconeixement dels sabers la valoracioacute del treball ldquosocialrdquo i colmiddotlaboratiu per fomentar el sentit de pertenenccedila a una comunitat Lla progravepia histograveria eacutes evocada en un context i a un espai particular
On context ambients situacions i societat que descriu Situem el documental a les periferies de la ciutat de Salvador a la favelaCandeal Aparentment un barri conflictiu marginal pobre on la lluita eacutes diaria per tal de poder sobreviure on nrsquohi ha una manca de serveis primaris (sanitaris perograve al mateix temps eacutes un lloc especial un moacuten cridat a lrsquoevolucioacute al canvi a la conciegravencia social en busca de la felicitat i el ldquobenestarrdquo esperitual
Qui personatges (rols valors situacions en les que es troben) Carlinhos Brown (muacutesic brasiler) ensenya al Bebo Valdeacutes (muacutesic cubagrave) el paper de la muacutesica monstrant-li un barri on els valors meacutes humans i no tant materials es posen en joc on la millora drsquoaquest sorgeix de les necessitats i de les condicions simbograveliques i existencials de la progravepia comunitat A meacutes potegravencia la cultura autogravectona els oriacutegens afroamericans i les relacions intergeneracionals
Com estrategravegies situacions simbolismes que srsquoutilitzen Com siacutembols i estrategravegies es fa servir la parla i lrsquoescolta activa les trobades i les relacions amb els altres les presentacions musicals els instruments i la muacutesica el pensament criacutetic el moviment del cos i la participacioacute La resilegravencia com element clau en tot el documental
Llenguatge cinematogragravefic so llum color paisatges llenguatge simbogravelic plans cinematogragravefics que srsquoutilitzen contrastos La llum natural conviu amb els colors els edificis els espais compartits contrats entre un caire fred amb drsquoaltre meacutes clid i acollidor de sentiments i emocions que convida als espectadors a moure a ballar i a ser criacutetics davant drsquouna realitat social ldquodesfavoridardquo
B) RELACIONAR
La pelmiddotliacutecula ens apropa a una realitat social drsquouna de les perifegraveries del Brasil A traveacutes de la muacutesica i el treball comunitari promouen el desenvolupament local Malgrat que es parla drsquoun context especiacutefic aquest exemple es pot extrapolar a unes altres ciutats paiumlsos a una altra realitat socio-poliacutetico on les desigualtats socials i educatives estan present a tot el moacuten Lrsquoeducacioacute eacutes considerada com els ulls les oiumldes el tacte i altres maners drsquoaprendre La persona eacutes capaccedil de construir els seus propis instruments de vivegravencies on es respecta els ritmes els diferents estils drsquoensenyament i aprenentatge Al documental totes les persones aporten les seves idees des drsquouns llenguatges verbal i no verbal Intenta ensenyar altres maneres de ser i estar al moacuten a partir de la muacutesica i la relacioacute amb lrsquoaltre Per tant nrsquohi ha unreconeixement de sabers ja sigui acadegravemic o no transmestre la seva histograveria des de lrsquoexperiegravencia de la gent gran
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
37
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris transferegravencia a nivell formatiu per quin tipus de curs mategraveria o situacioacute educativa seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula quins serien els destinataris en quin escenari formatiu la treballaries Classes de muacutesica histograveria poliacutetica cultura educacioacute ciutadania integracioacute social economiahellip En definitiva eacutes una pelmiddotliacutecula que es podria treballar en totes les disciplines Els destinataris no nomeacutes soacuten adolescents joves adults que cursen la Secundagraveria Obligatograveria i estudien a la Universitat sinoacute que va dirigida a totes les persones que srsquointegren i viuen en una societat agravembit formal no formal i empresarial
Objectius quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visioacute i treball drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Lrsquoobjectiu principal seria observar investigar y reflexionar sobre les diferents cultures i realitats socio-poliacutetiques per tal de desenvolupar una mirada meacutes criacutetica i proacutexima a una situacioacute complexa i delicada on viuen i conviuen persones amb les seves necessitats caracteriacutestiques i habilitats
Contingut amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent consideres que pot estar relacionada La pelmiddotliacutecula aborda continguts pedagogravegics integrats amb continguts valors i actituds histograverics poliacutetics i socials La concepcioacute de lrsquoensenyament va meacutes enll de lrsquoaula involucra a tota la ciutat per tant la ciutat adopta el paper drsquoeducadora El treball amb altres professionals i docents drsquoaltres rees el rol que juga cada persona soacuten ldquolrsquoescola de la vidardquo Per tant eacutes necessari estar obert a altres tipus de coneixement (cientiacutetics i no cientiacutefics) a les relacions amb els altres
Metodologia quines estrategravegies didagravectiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objectius drsquoaprenentatge pretesos a partir drsquoaquesta pelmiddotliacutecula Una metodologia dialogada integradora de totes les agraverees del coneixement de recerca histograverica cultural i poliacutetica On el dileg eacutes la base i la construccioacute drsquoaccions amb els altres professionals i educadors soacuten claus
Documentacioacute documents o lectures de recolzament per aprofundir en lrsquoaprenentatge Annexes de comentaris i criacutetiques sobre la pelmiddotliacutecula Obra literagraveria en que se basa Fernando Trueba al Club de la Cultura
httpwwwclubculturacomclubmusicacandealtruebahtm
Fotogramas criacutetica de Jordi Batlle Caminal httpwwwfotogramasesPeliculasEl-milagro-de-Candeal
Reflexions del professor Marcos Santos Goacutemez de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la Universitat de Granada httpeducayfilosofablogspotcomes200801el-milagro-de-candealhtml
IBGE Instituto Brasileiro de geografia e Estatiacutestica estadiacutestica sobre Candeal (en portugueacutes)httpcidadesibgegovbrxtrasperfilphpcodmun=290640
ldquoEl milagro del candealrdquo (llibre ilustrat - DAVID AIROB i CARLOS GALILEA - Ed GRIJALBO 2004)
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
38
httpwwwcasadellibrocombuscadorbusquedaLibroslang=esampbusqueda=EL20MILAGRO20DE20CANDEALampnivel=5ampauto=1
Escola fundada por Carlinhos Brown PRACATUM (en portuguecircs) httpwwwpracatumorgbr
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Com penseu que la muacutesica pot arribar a ajudar al desenvolupament del teu paiacutes de la teva ciutat
Seria possible conegraveixer la seva progravepia histograveria de vida a arrel de les vivegravencies i experiegravencies de la comunitat Candeal
Quina societat tenim Quina societat volem Quegrave podem fer com a professionals (paper funcions accions) [Estagrave clar que els petits canvis promouen grans transformacions Comencem per lo meacutes progravexim per poder promoure canvis en altres esferes meacutes altes]
Quin eacutes el papel que juga lrsquoestat davant de la situacioacute social mostrada al documental Poliacutetiques socials comunitagraveries educatives (cap a les persones el barri i la comunitat)
Com podeu integrar la vostra formacioacute i professioacute amb altres professionals de diferents agraverees del coneixment en un ambient educatiu I en contextos no formals
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
39
66 AMADEUS I EL DESIG PER LrsquoEXCELLEgraveNCIA
Montse Gonzaacutelez Adriana Diacuteaz i Ignacio L Jarne
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol Amadeus
Direccioacute Miloš Forman
Produccioacute Saul Zaentz
Any de produccioacute 1984
Paiacutes Estats Units
Durada 158 minuts
Guioacute Peter Shaffer
Fotografia Miroslav Ondricek
Muacutesica Mozart Pergolesi i Salieri
Integraverprets principals F Murray Abraham Tom Hulce i Elizabeth Berridge
Muntatge Danevic i Chandler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Quegrave La pelmiddotliacutecula eacutes narrada per Antonio Salieri amic i rival secret de Mozart Salieri despreacutes drsquoadmetre la culpa de la mort de Mozart i intentar suiumlcidar-se eacutes dut a un centre de salut mental on li confessa la histograveria a un sacerdot Salieri explica que quan era adolescent fa un pacte amb Deacuteu lliurant-li la seva castedat i laboriositat a canvi de convertir-lo en un muacutesic talentoacutes brillant i famoacutes com Mozart
Anys meacutes tard en 1781 quan Salieri era mestre de cagravemera de lemperador Josep II drsquoAgraveustria teacute lrsquooportunitat de conegraveixer a Mozart i queda decebut al descobrir que el geni a qui admirava no era mes que un jove infantil encantat i sense maneres Com meacutes
coneix Salieri a Mozart meacutes creix la seva enveja i coratge cap ell Salieri intenta de diferents maneres destruir a Mozart resultant sempre a favor de Mozart Despreacutes de la mort del seu pare Mozart comenccedila la seva decadegravencia i va empitjorant debilitat per una malaltia que lrsquoacaba matant
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
40
Per quegrave En la pelmiddotliacutecula es veu lrsquoevolucioacute dels valors relacionats amb lrsquoentrega la dedicacioacute i el desig a lrsquoexcelmiddotlegravencia es porten a lrsquoextrem obsessiu perquegrave srsquoacaben convertint en valors poc sans com lrsquoenveja i la venjanccedila
On Lrsquoaccioacute central passa durant lrsquoany 1781 a Viena
Qui Salieri mestre de cambra de lemperador Josep II drsquoAgraveustria eacutes reptat per ell mateix davant el talent i personalitat excegraventrica del jove Mozart
Com El film eacutes una creacioacute entre la ficcioacute i la realitat Encara que els personatges principals van existir la histograveria va ser creada com a una llegenda romagraventica inicialment destinada al teatre lrsquoany 1979
Llenguatge cinematogragravefic En el llenguatge cinematogragravefic de la pelmiddotliacutecula es comparteix lenergia de la paraula amb la muacutesica operiacutestica de Mozart que acompanya les rutilants i espectaculars escenografies interiors i exteriors que ens ofereix Forman
B) RELACIONAR
A meacutes de les escenes on la rivalitat i la venjanccedila van aclaparant els sentiments drsquoen Salieri la pelmiddotliacutecula formula un teloacute de fons on les situacions descriuen molt encertadament el moacuten de lrsquoart en general i dels muacutesics en particular Concretament fa referegravencia a la submissioacute de lrsquoart a les ordres dels estaments oficials sense la possibilitat de guanyar-se la vida drsquouna manera digna
Lrsquoart en la nostra cultura es valora molt poc i no es contempla com a una formacioacute seriosa que fins i tot podria oferir sortides laborals Aixograve eacutes perquegrave no tenim una educacioacute per lrsquoart
Leducacioacute per lart treballada per diversos autors com HerbertRead ja en els anys quaranta defensaven lart com experiegravencia essencial per al desenvolupament integrador de lrsquoeacutesser hum (Read 2003) Aixiacute cal entendre al subjecte en una permanent relacioacute dinagravemica i dialegravectica amb el seu mitjagrave fiacutesic i social Lacte educatiu pot conrear les maneres dexpressioacute que ens connecten amb els altres i amb nosaltres mateixos perseguint aixiacute la finalitat de leducacioacute desenvolupar la singularitat i la consciegravencia de lindividu
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinataris La transferegravencia a nivell formatiu eacutes molt recomanable a qualsevol nivell educatiu des de primagraveria Sempre per treballar relacions de persones conflictes de rivalitat el valor drsquoesforccedil la idea de genialitat i lrsquoeducacioacute per lrsquoart
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
41
Objectius Un aspecte que volem ressaltar eacutes el valor formatiu de la pelmiddotliacutecula en la que la muacutesica hi juga un llenguatge preponderant ja sigui diegegravetica com extradiegegravetica eacutes a dir ja sigui perquegrave la muacutesica teacute un valor rellevant en la realitat dels seus protagonistes com tambeacute perquegrave els temes musicals que caracteritzen la pelmiddotliacutecula (banda sonora) impacten per la seva genialitat
En la combinacioacute audiovisual (veure les imatges meacutes escoltar els sons) una percepcioacute influeix en lrsquoaltra i la transforma no es veu el mateix quan srsquoescolta no srsquoescolta el mateix quan es veu (Chion 1993) Per aixograve eacutes interessant en aquest cas fer exercicis del que Chion anomenagrave audiovisioacute
Contingut La pelmiddotliacutecula ens mostra com lrsquoadmiracioacute pot convertir-se en enveja i als extrems als quals una persona pot arribar per a complir els seus desitjos
Metodologia A partir de lrsquoaudiovisionat de la pelmiddotliacutecula poden desenvolupar-se observacions role playings Phillips 66 per tal que lrsquoalumnat reflexioni sobre les seves progravepies vivegravencies i experiegravencies drsquoaudiovisioacute i analitzi les respostes dels personatges
Documentacioacute Pelicula basada en una obra teatral escrita pel dramaturg britnic Peter Shaffer lrsquoany 1979 Miloš Forman director de la pelmiddotliacutecula va assistir a la posada en escena de Broadway lrsquoany 1981 va quedar encantat i va proposar al director adaptar-la a la gran pantalla
Guanyadora de molts premis Oscar lrsquoany 1984 com a millor pelmiddotliacutecula millor director Miloš Forman millor actor principal F Murray Abraham millor guioacute adaptat Peter Shaffer millor direccioacute artiacutestica Brandenstein i Cerny millor disseny de vestuari Pistek millor maquillatge LeBlanc i Smith millor so Berger Scott Boekleheide i Newman i nominacions al millor actor Tom Hucle millor fotografia Ondricek i millor muntatge Danevic i Chandler En els Golden Globe millor actor F Murray y Mejor director
D) QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Salieri eacutes el muacutesic meacutes destacat de lemperador Josep II dAgraveustria Lliurat plenament a la muacutesica veu quumlestionat el seu protagonisme quan lrsquoany 1781 arriba el jove Wolfgang Amadeus Mozart La nova situacioacute desperta la ira drsquoen Salieri i dedicaragrave tots els seus esforccedilos per tal drsquoarruiumlnar la carrera de Mozart
-Com hauria drsquohaver gestionat el conflicte en Salieri
-Era possible ser un artista independent sense estar sotmegraves al capritx dun priacutencep real o eclesiagravestic
-Quegrave eacutes el mecenatge
-Quin paper teacute la muacutesica en el nostre context actual
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
42
-Quin paper teacute lrsquoart a lrsquoescola Com es treballa
BIBLIOGRAFIA
Chion M (1993) La audiovisioacuten Introduccioacuten a un anaacutelisis conjunto de la imagen y el sonido Barcelona Paidoacutes
Palomares J (2004) Comunicar la muacutesica Comunicar(23) 13-16 Pintildeero Gil E (1984) Amadeus de Peter Shaffer y seguacuten Miloš Forman Consultat el
29102014 a httpwwwcervantesvirtualcomobraamadeus-de-peter-shaffer-y-segn-milos-forman-000a32da0-82b2-11df-acc7-002185ce6064pdf
Porta A (1998) Cine muacutesica y aprendizaje significativo Comunicar(11) 106-113 Read H (2003) Educacioacuten por el arte Barcelona Paidoacutes
Viquipegravedia (2014) Amadeus Consultat el 27102014 a httpcawikipediaorgwikiAmadeus
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
43
67 QUATRE MINUTS PER DONAR UNA NOVA OPORTUNITAT
Nuacuteria Rajadell Ruth Torres i Veroacutenica Violant
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol original Vier minuten
Direccioacute Chris Kraus
Produccioacute Meike Kordes Alexandra Kordes
Any de produccioacute 2007
Durada 112 minuts
Paiacutes Alemanya
Guioacute Chris Kraus
Fotografia Judith Kaufmann
Muntatge Uta Schmidt
Muacutesica Annette Focks
Integraverprets Monica Bleibtreu Hannah Herzsprung Sven Pippig Richy Muumlller Jasmin Tabatabai
Gegravenere drama
Editora i distribuiumldora Kordes amp Kordes Film
II MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
1 Quegrave La Sra Kruumlger treballa com a professora de piano en una presoacute de dones des de fa molts anys En un dels recitals descobreix el talent musical de Jenny Von Loeben una jove i rebel reclusa tot i que la seva relacioacute no seragrave senzilla a meacutes es complica amb Kruumlger el vigilant amb qui la noia tindr certs problemes a meacutes drsquoarrastrar un passat amb un pare adoptiu maltractador abusant del seu talent musical de la seva temprana edat i de la seva autoritat Iniciades les sessions de piano no manquen els enfrontaments amb companyes de celmiddotla o beacute amb funcionaris de la presoacute Tanmateix el director estagrave convenccedilut que pot ser una estrategravegia per aconseguir una major consideracioacute del centre tant a nivell administratiu com social A poc a poc Jenny va perfeccionant la seva tegravecnica i aconsegueix guanyar diversos concursos destacant una peccedila de jazz negrendashels quatre minuts cedits pels policies- que deixaragrave bocabadat el puacuteblic de lrsquoOgravepera Nacional alemanya
2 Per quegrave El ressaltat contrast entre les dues protagonistes ndashla professora de piano i la noia reclusa- reflecteix la importagravencia de la seva coordinacioacute per tal de poder arribar a assolir un comuacute objectiu guanyar la final en un concurs de piano
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
44
3 On Es desenvolupa en un escenari hostil i molt poc agradable com eacutes un centre penitenciari exclusiu per a dones amb poc aire educatius i on es respira violegravencia i malestar
4 Qui Jenny eacutes una noia de 21 anys reclusa en un centre penitenciari per un crim que va realitzar el seu padrastre La seva infantesa i adolescegravencia han estat molt complicades i mostra un carcter dur primari i forccedila violent que no lrsquoafavoreixen de cara a la seva alliberacioacute Posseeix perograve un talent musical extraordinari
La Sra Kruumlger eacutes una persona drsquoavanccedilada edat que exerceix com a professora de piano en una presoacute de dones amb un passat dur que li ha forjat un caragravecter aspre exigent i gens empagravetic Ha dedicat tota la seva vida a tocar el piano tot i que potser si hagueacutes viscut moments diferents en la seva infantesa o joventut hauria mostrat major obertura
Muumltze eacutes un vigilant de la presoacute proper a la protagonista tot i que la seva muacutetua relacioacute ser forccedila difiacutecil arrel drsquouna forta agressioacute de la protagonista fet que ell no li perdonaragrave
5 Com Malgrat hi ha diversos simbolismes i moments que provoquen la reflexioacute voldriacuteem incidir sobretot en els diferents escenaris i moments modelats per la utilitzacioacute del llenguatge els elements decoratius caracteriacutestics drsquoun centre penitenciari la roba dels personatges entre drsquoaltres que reflecteixen la duresa de la vida en una presoacute de dones en contrast amb el moacuten exterior
6 Llenguatge cinematogragravefic Molt centrat en uns escenaris entre reixes elevats murs i espais de colors freds estagravetics i poc alegres amb alguns plagravenols exteriors
B) RELACIONAR
1 Interpretar lrsquoargument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear de la Semana Quan li tallen el cabell i li lliguen les mans
Vigilant molt ferit despreacutes de lrsquoatac violent de la reclusa
Incendi en la celmiddotla i reaccions dels protagonistes (recluses vigilant director )
Tocar el piano en diferents moments (funeral enregistrament concert )
Reaccions de violegravencia extrema (trencar el mirall donar un cop de puny )
Estada de la noia a casa de la professora de piano
2 Relacionar idees o escenes amb educatius o de formacioacute Discusioacute entre les recluses davant el suiumlcidi drsquouna companya
Reparticioacute drsquooctavetes informatives de les clases de muacutesica durant el funeral
Reaccioacute violenta davant la negativa del vigilant per a tocar el piano
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
45
Intercanvi de paraules a casa de la mestra entre ambdues protagonistes
Quan la noia es posa a tocar el piano sense permiacutes i lrsquoagafen i castiguen
Quan la mestra li posa les regles
3 Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb altres lectures o beacute obres cinematogravegragravefiques viscudes Val la pena esforccedilar-se per reconduir la vida drsquouna minoria de persones vulnerables
Alguns valors no es poden oblidar humilitat respecte aprendre a demanar perdoacute
El passat genegravetic i familiar sempre influeix meacutes del que ens pensem tot i que el podem orientar de forma positiva
La muacutesica com a estrategia de reabilitacioacute i insercioacute social
Hem drsquoaportar propostes formatives a poc a poc tot deixant temps perquegrave es vagin paiumlnt
Importagravencia de la cura personal en els centres penitenciaris (higiene pudor roba)
Aprendre afavoreix superar certs prejudicis violegravencia als centres penitenciaris professionals incultes homosexualitat racisme interpretacioacute de la justiacutecia
Importncia drsquoenfortir certs valors personals autoestima esforccedil i constncia de cara a assolir un objectiu respectar el passat i intentar millorar-lo
4 Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional Conegraveixer com eacutes lrsquoorganitzacioacute i la vida en un centre penitenciari
La disciplina en un centre penitenciari
Valorar la necessitat i importagravencia de respectar-se i de millorar un mateix
C) APLICAR (TRACTAMENT DIDAgraveCTIC)
Des drsquoaquesta mirada melodramtica srsquoaborden temes drsquointeregraves histograveric i social que van meacutes enllagrave del propi argument La tensa relacioacute entre la mestra de piano i la presonera configuren un estira i arronsa entre dos moacutens molt diferents caracteritzats per la diferegravencia drsquoedat les vivegravencies del passat o les relacions amb lrsquoentorn proper perograve alhora properes pel que fa a lrsquoesperit de superacioacute i el concepte drsquoesforccedil i constagravencia
Recuperar lrsquoart com a medi drsquoexpressioacute o alliberacioacute drsquoemocions que generen conflictes
1 Sentit i destinataris De manera molt global seragrave interessant la seva possible aplicabilitat en
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
46
Mategraveries ESO (Educacioacute per a la Ciutadania Tutoria Educacioacute Musical) FP (mogravedul drsquoIntegracioacute Social) Batxillerat (branca Artiacutestica i Humanitats) Universitat (graus i postgraus dels mbits drsquoEducacioacute Psicologia Humanitats)
Destinataris alumnat drsquoESO FP Batxillerat universitari persones amb discapacitat o situacions adverses
Escenaris institut facultat centre de joves casal centres penitenciarishellip
2 Objectius Conegraveixer i reflexionar sobre el moacuten penitenciari en el nostre paiacutes i a lrsquoestranger
Valorar la superacioacute de la violegravencia i la marginacioacute en un entorn afavoridor
Aprofundir en el paper de lrsquoeducador en un escenari vulnerable com eacutes el penitenciari
Utilitzar la muacutesica com a medi drsquoexpressioacute rehabilitacioacute i resiliegravencia
3 Contingut Escenaris vulnerables
Professionals i rols que han de desenvolupar en aquests escenaris
4 Metodologia Seminari de formacioacute per part drsquoexperts i reflexioacute individual i en grup al respecte
Visionat i debat posterior sobre pelmiddotliacutecules llibres articleshellip relatius a aquest tema
5 Documentacioacute Web
httpwwwvierminutendestart
httpswwwyoutubecomwatchv=rndaY-uvWRo
Llibres
Biografia de Gertrud Kruumlger (1917-2004)
Kruumlger G (1931) Jakob van der Auwera Ein Beitr z Entwickl d Wuumlrzburger
Barockplastik Wuumlrzburg Phil Diss v26 Juliol
Premis
2007 Deutscher Filmpreis millor actriu millor pelmiddotliacutecula drsquoor
2006 Bavarian Film Awards millors actrius millor pelmiddotliacutecula millor director
2006 Jin Jue Award (Shanghai International Film Festival) millor pelmiddotliacutecula
2006 Reykjavik International Film Festival millor pelmiddotliacutecula
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
47
68 EL TRIOMF DrsquoUN SOMNI O PERCEBRE LA BELLESA
Maite Bracamonte Maria de Borja i Egravelia Loacutepez
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El triunfo de un suentildeo ndash August Rush (Tiacutetol original August Rush)
Direccioacute Kirsten Sheridan
Produccioacute Richard Barton Lewis
Any de produccioacute 2007
Durada 102 minuts
Guioacute Nick Castle James V Hart i Paul Castro
Fotografia John Mathieson
Muntatge William Steinkamp
Muacutesica Mark Mancina i Hans Zimmer (temes addicionals)
Integraverprets Freddie Highmore Keri Russell Jonathan Rhys-Meyers Robin Williams Terrence Howard y William Sadler
Editora o distribuiumldora Warner Bros
August Rush eacutes un orfe i prodigi musical dacute11 anys que eacutes el fruit dacuteun breu encontre entre un jove irlandegraves anomenat Louis y Lyla una jove xelista Quan la parella se separa despreacutes del breu encontre Lyla estagrave embarassada Quan Lyla teacute un accident el seu pare li fa creure que el nadoacute ha mort perograve lacuteavi ha deixat a lacuteinfant a un orfenat August sacuteescapa de lacuteorfenat cap a Nova York a la cerca dels seus pares i sacuteinvolucra amb un grup de joves muacutesics que toquen pel carrer sota la tutela de Wizard un perilloacutes i misterioacutes benefactor
En relacioacute a nominacions de la pelmiddotliacutecula
Va ser nominada als premis Ogravescar lacuteany 2007 en la categoria de millor canccediloacute original ldquoRaise It Uprdquo
II EL MODEL ORA
A] OBSERVAR I COMPRENDRE
Quin eacutes el missatge que creus que hi ha en aquesta pelmiddotliacutecula
Quin context ambient situacions i societat descriu la pelmiddotliacutecula
Com srsquoestableixen les relacions entre el jove protagonista August i les persones del seu entorn
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
48
Quins trets diferencials teacute August
Quines idees o aspectes educatius o de formacioacute suggereix la pelmiddotliacutecula
Quins aspectes educatius a lacuteorfenat al carrer o en famiacutelia faciliten el normal desenvolupament i la convivegravencia sostenible del protagonista
Quines estrategravegies situacions o simbolismes utilitza
Quina creus que eacutes la intencioacute drsquoaquesta pelmiddotliacutecula
Quegrave creus que vol aconseguir
B) RELACIONAR
Com interpretes lrsquoargument i les escenes rellevants en relacioacute al tema i missatge de la Setmana de Cinema Formatiu
Creus que actualment es pot donar una situacioacute com la que es mostra a la pelmiddotliacutecula
Creus que una situacioacute aixiacute eacutes possible i per quegrave
Creus que hi ha alguns fets escenes o idees que es poden relacionar amb accions valors aspectes educatius o de formacioacute
Quines idees trsquoha suggerit per aplicar al moacuten educatiu
Creus que es pot relacionar aquesta pelmiddotliacutecula amb lectures realitzades o amb altres pelmiddotliacutecules que has vist
Quegrave podem aprendre drsquoaquesta pelmiddotliacutecula per a la vida quotidiana o professional
C) APLICAR TRACTAMENT DIDAgraveCTIC
Per quin tipus de cicle curs mategraveria trobada xerrada ambient situacioacute o grup de persones seria uacutetil aquesta pelmiddotliacutecula
Qui serien els destinataris
En quines situacions formatives la projectaries
Quins objectius de formacioacute suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pelmiddotliacutecula
Amb quin contingut de formacioacute pedagogravegica inicial o permanent creus que pot estar relacionada
En relacioacute a la musica que nacuteopineu de la fusioacute entre el clagravessic i el rock
Es va fer un experiment social en lacuteestacioacute de metro de Washington un violinista va interpretar sis peces de Bach durant una hora En aquest temps aproximadament unes 2000 persones van passar pel seu costat Alguns li van donar diners i altres molts li van ignorar Ninguacute sabia ni les autoritats del metro que el violinista era Joshua Bell considerat un dels millors violinistes del moacuten i que va tocar un violiacute de 3 5 milions de dogravelars Algunes preguntes plantejades en aquest experiment van ser
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
49
Percebem la bellesa en un lloc inesperat Podem reconegraveixer el talent en un context inesperat Quegrave nacuteopineu
En relacioacute a lacuteeducador social que apareix en aquesta pelmiddotliacutecula Quines serien les funcions i competegravencies de lacuteeducador social Poden coincidir o no amb les funcions i competegravencies del professorat
El protagonista August teacute una situacioacute vital diversa en agravembits diferents a lacuteorfenat al carrer a la escola Juilliard (en anglegraves The Juilliard School)Com creieu que se sent en cada un dacuteaquests entorns Quins factors i quines competegravencies desenvolupa en cada un dacuteaquests entorns Quins canvis observeu en el protagonista
Creus que el protagonista teacute un gran objectiu vital Creus que assoleix lacuteobjectiu
El compositor Mark Mancina va comentar que va crear la muacutesica de la pelmiddotliacutecula durant el propi rodatge i va comentar el seguumlent ldquoEra bastant intimidant perquegrave els temes musicals havien dacuteentrar en simbiosi per crear finalment una peccedila coherent Per tant vaig treballar al reveacutes creant primer la musica final i despreacutes vaig composar tota aquella que sacuteescolta individualment En total crec que he tingut que crear 70 versions diferents dacuteaquest conjunt Per establir un vincle entre el tres personatges he utilitzat un tema de tres notes que sacuteescolten en diferents moments de la historia Aquest tema eacutes part dacuteun conjunt que incorpora la muacutesica i les vibracions del que sent August al seu voltantrdquo Quegrave nacuteopineu
Quines activitats suggereixes
Com ho plantejaries o aplicaries
Per aprofundir quines pelmiddotliacutecules lectures o quins altres documents utilitzaries
Quins comentaris i criacutetiques han hagut de la pelmiddotliacutecula
La muacutesica teacute un valor uacutenic en la especie humana a nivell antropologravegic cultural artiacutestic social individual i tambeacute a nivell educatiu escolar lleure et Els paiumlsos que meacutes cura tenen i meacutes es preocupen de lacuteeducacioacute integral de la ciutadania tenen la muacutesica com una agraverea important de la formacioacute els infants es posen a cantar i a tocar un instrument si meacutes no de manera generalitzada Hi ha muacutesica meacutes oficial meacutes institucionalitzada i muacutesica popular dacuteartistes que toquen al carrer Quegrave passa al nostre paiacutes Quegrave diu la llei LOMCE (Llei Orgagravenica per a la Millora de la Qualitat Educativa o Llei ldquoWertrdquo (Lacuteassignatura de muacutesica a Primagraveria es convertiragrave en optativa i lacuteeliminaragrave dels curriacuteculums quan la muacutesica ajuda a lacuteaprenentatge dacutealtres assignatures i potencia la creativitat i les intelmiddotligegravencies) Quegrave nacuteopineu
Una bona muacutesica una bona banda sonora pot ser molt meacutes que complement de la pelmiddotliacutecula pot arribar a tenir tanta importagravencia com la imatge En ocasions eacutes un fil conductor de lacuteargument en profunda simbiosi amb la imatge Que nacuteopineu
Actualment els grans compositors troben en el cinema una possibilitat de desenvolupar el seu art i la seva creativitat Queda patent amb els corresponents premis i gallardons que eacutes donen a nivell nacional i internacional Que nacuteopineu
QUumlESTIONS PER AL DEBAT
Quegrave vol dir triomfar
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
50
Eacutes important per a mi triomfar
Quins valors donen sentit a la nostra vida
Egravexit professional i egravexit a la vida quegrave eacutes important
La muacutesica quin paper teacute a les nostres vides
Ser talentoacutes eacutes garantia dacuteegravexit
Hem conegut a persones que ens han fet somiar i veure la vida de diferent manera
La ilmiddotlusioacute eacutes una emocioacute important per al nostre camiacute professional i de vida
La pelmiddotliacutecula macuteha recordat alguna situacioacute viscuda o coneguda
La resiliegravencia del protagonista August eacutes possible
BIBLIOGRAFIA Cyrulnik Boris (2002) Los patitos feos La resiliencia Una infancia infeliz no detemina la
vida Barcelona Gedisa
De la Torre Saturnino (coord) (1996) El cine formativo Una estrategia innovadora para los docentes Barcelona Octaedro
Webs
httpwwwfilmaffinitycom
httplabutacanet
httpeswikipediaorg
httpwwwtaringanet
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
51
69 EL QUARTET AUTOESTIMA SOLEDAT I VELLESA
Agravengels Renom Immaculada Bordas Urgell Poch i Nuacuteria Fustier
I FITXA TEgraveCNICA
Tiacutetol i tiacutetol original El cuarteto (Quartet)
Direccioacute Dustin Hoffman
ProduccioacuteFinola Dwyer i Stewart Mackinnon
Any i paiacutes de produccioacute 2012 Regne Unit
Durada 98 m
Guioacute Ronald Harwood
Fotografia John de Borman
Muntatge Barney Pilling
Muacutesica Dario Marianelli
Integraverprets Maggie Smith Tom Courtnay Billy Connolly Pauline Collins Michael Gambon Sheridan Smith Trevor Peacock Michael Byrne Eline Powell Luke Newberry
Editora Veacutertigo Films
II El MODEL ORA
A) OBSERVAR I COMPRENDRE
Dustin Hoffman eacutes un dels actors que va ajudar amb la seva arribada a Hollywood a consolidar una nova manera de fer cinema Va neacuteixer a Los Angeles i va iniciarels seus estudis al Santa Moacutenica College i va passar a la Pasadena Playhouse despreacutes es va traslladar a NewYork per seguir estudiant amb Lee Strasberg Eacutes un dels actors meacutes premiats ha estat nominat 7 vegades als premis Oscar que guanyat dues vegades com a millor actor tambeacute ha rebut 6 Globus drsquoOr i 4 BAFTA darrerament va rebre el Premi Donostia el 2012 a la seva carrera Amb la pelmiddotliacutecula ldquoQuartetrdquo Dustin Hoffman debuta en la direccioacute
Tema i argument (quegrave) La pelmiddotliacutecula es desenvolupaa la residegravencia de gent gran Beecham House on hi viuen cantants i muacutesics jubilats En les primeres imatges ja veiem aspectes de la vida quotidiana activitats que realitzen projectes Tambeacute ens adonem dels problemes que comporta el fer-se gran i de com cadascun intenta adaptar-se i sobreposar-se a la progravepia realitat que comporta el pas dels anys En el moment en que es desenvolupa la pelmiddotliacutecula estan intentant organitzar com cada any un concert per obtenir diners que els permeti mantenir la Beecham House
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
52
Entre els residents hi ha en Reg (TCourtenay) en Wilf (BConnolly) i la Cissy (P Collins) que varen formar part drsquoun quartet amb grans egravexits mundials Un dia es rumoreja que vindragrave un nou hostemolt famoacutes Els tres companys es queden atogravenits al veure entrara la que fou la seva companya del quartet la Jean (Maggie Smith)Ella que eacutes una persona amb un gran ego els va deixar per emprendre la seva carrera com a solista la qual cosa va acabar amb la gran amistat que hi havia entre ells i tambeacute amb el seu matrimoni amb en Reg
La pelmiddotliacutecula ens retrata a cadascun dels personatges entre els records les ferides obertes i que no srsquohan cicatritzat les bones estones passades les situacions actuals i la superacioacute Ser gran implica mancances altres perspectives de la realitat i de lrsquoentorn tambeacute significa anar aprenent per anar superant altres aspectes i assumir-ne de nous Tots ells en aquest tarannagrave no renuncien a tenir una vida activa
Dustin Hoffman retrata la realitat de la vellesa en un agravembitprofessional molt especiacutefic lrsquombit de la muacutesica
Missatge que suggereix (el per quegrave de la pelmiddotliacutecula) La pelmiddotliacutecula doacutena a conegraveixer la realitat quotidiana individual i de convivegravencia de la gent gran Tambeacute ens indica la importagravencia de tenir un objectiu a aconseguir La capacitat de superacioacuterenuacutencia repetit en la histograveria de la pelmiddotliacutecula molt propi en les persones grans
Context ambients situacions y societat que descriu (on es porta a terme) El grup social protagonista de lrsquoaccioacute eacutes molt minoritari societat anglesa alt nivell cultural excegraventrica en alguns casos i amb factors extrems de caracterologia Soacuten rellevants els aspectes drsquoindividualitat personal i de relacioacute en el grup
Rols valors situacions (qui) Presenta la personalitat i projeccioacute personal i social de la gent gran fent incidegravencia en els protagonistes
Estrategravegies situacions simbolismes srsquoutilitzen (com) Presentacioacute drsquoescenes especiacutefiques assaig la arribada de la Jean el festival entre altres
So llum color paisatgesplans cinematogragravefics(llenguatge cinematogragravefic) Primers plans escena a la terrassa cares dits tocant piano diferents tipus de paisatge fotografia de la residegravencia i muacutesica etc
B) RELACIONAR
Escenes rellevants respecte al tema nuclear de la Setmana de Cinema Formatiu Tota la pelmiddotliacutecula est relacionada amb muacutesica i lrsquoautoaprenentatge en el mbit de les persones grans en un projecte de convivegravencia La vida drsquoaquestes persones altament egocegraventriques en la seva majoria han drsquoaprendre a conviure i comunicar-se i al mateix temps assumir les mancances que la vellesa comporta i aprendre noves formes de comportament de fer drsquoestar
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
53
Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formacioacute La metgessa com a persona que orienta explica protegeix cuida La correccioacute de les errates Lrsquoavaluacioacute dels companys en lrsquoacte de cantar o en altres situacions Lrsquoautoestima La soletat
Reflexionar sobre idees que suggereix per a la formacioacute i relacionar-ho amb lectures o beacute altres obres cinematogragravefiques viscudes Comparacioacute dels diferents personatges de la pelmiddotliacutecula amb altres de altres films (veure algunes pelmiddotliacutecules en lrsquoapartat de filmografia) o de novelmiddotles o drsquoescrits Considerar la personalitat els caragravecters les pegraverdues la degradacioacute la dependegravencia la persona que estagrave al costat ella cuidadora els problemes que sorgeixen las rutines
Aprofundir sobre lrsquoaprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professional
C) APLICAR A NIVELL DIDAgraveCTIC
Sentit i destinatari Per quin colmiddotlectiu consideres que seria adient aquesta pelbullliacutecula Per a treballar quins temes Objectius Amb quin objectius suggereixes utilitzar aquest film en el grup de treball Consideres com a objectius formar millor els sentiments les actituds els valors amb aquesta pelbullliacutecula O beacute prioritzaries la perspectiva sociologravegica i dorganitzacioacute social Contingut Quins temes es podrien treballar grcies al contingut drsquoaquesta pelbullliacutecula Parlar de conceptes com la ldquosuperacioacuterdquo la ldquoresiliegravenciardquo ldquola qualitat de vidardquo ldquorealitzar vida activa considerant les progravepies limitacionsrdquo Considerar els valors les actituds els hagravebits en les persones grans O introduir les relacions entre-generacions Metodologia Com treballaries la pelmiddotliacutecula i quines activitats en resultarien (fograverums debats activitats pregravevies o posteriors) Documentacioacute Quins document lectures visites a centres activitats consideres que serien les adients per aprofundir lrsquoaprenentatge del tema proposat Posa exemples Com consideres que tracten els mitjans de comunicacioacute el tema de la gent gran D] QUumlESTIONS PER AL DEBAT
- La pelbullliacutecula es un bon recurs i base de debat en relacioacute als teus estudis i per la teva sortida laboral
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
54
- Quegrave taporta personalment - Realitat vs irrealitat eacutes realista el plantejament que fa la pelmiddotliacutecula Quegrave et sembla irreal i per quegrave - La societat estagrave preparada per acollir i tractar a la gent gran (persones institucions associacions) - Cadascuacute teacute un personatge dintre seu Aquest teacute a veure amb els diferents rols - Reflexiona Pegraverdues i optimitzacioacute una realitat de la vellesa Algunes opinionsperiodiacutestiques
Sonreiacute a lo largo de esta peliacutecula divertida conmovedora e inspiradora en la que los talentos los egos y los temperamentos bailan al tiempo de la muacutesicaLouiseKeller Urbancinefile
El humor es iroacutenico el drama es iacutentimo y el ritmo del montaje nos lleva a un satisfactorio final Andrew L Urban Urbancinefile
El cuarteto es principalmente un filme de actores que juega con la fuerza de Hoffman - como actor que sabe cuaacutendo dar espacio para respirar y cuaacutendo apretar el cinturoacuten al excelente reparto Betsy Sharkey Los Aacutengeles Times
Terriblemente empalagosa y cursi Mary F Pols Time
Peliacutecula blanca convencional agradable pero con nula capacidad de riesgo se beneficia sobre todo de su plantel interpretativo () [Hoffman] no acaba de encontrar la poeacutetica visual que buscaba Javier Ocantildea Diario El Paiacutes
Pequentildea teatral muy laquobritishraquo () aunque sea soacutelo de vez en cuando se agradece una peliacutecula que muestre a los ancianos con ganas de dar aun elegantemente guerra Carmen L Lobo Diario La Razoacuten
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL TEMA
Amoroacutes P et al (2006) Construyendo futuro las personas mayores una fuerza emergente Madrid Alianza
Aznar Diacuteaz I Fernaacutendez Martiacuten F Hinojo Lucena F (Coord) (2005) Teoriacutea i praxis en la formacioacuten integral de las personas mayores una visioacuten interdisciplinar Badajoz abecedario
Benito Vallejo J (2005) Cuerpo mente comunicacioacuten bienestar integral en las personas mayores Salamanca Amaru
Berkman B DrsquoAmbruoso S (2006) Handbook of social work in health and aging Oxford Oxford UniversityPress
Bermejo L (2010) Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores guiacutea de buenas praacutecticas Buenos Aires Panamericana
Blazquez Martiacuten D (Ed) (2006) Los derechos de las personas mayores perspectivas sociales juriacutedicas poliacuteticas y filosoacuteficas Madrid Dykinson
Bowling Ann (2005) Ageingwell quality of life in oldage Maidenhead Open University
Calero MD (2006) La plasticidad cognitiva en la vejez Barcelona Octaedro
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
55
Gramunt N i altri (2010)Viu lrsquoenvellimentactiu memoria i altresreptesquotidians Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa
Rodriacuteguez Cabrero G y otros (2013) Las personas mayores que vienen autonomiacutea solidaridad y participacioacuten social Madrid Fundacioacuten Pilares para la Autonomiacutea Personal
Serna I de la (2003) La vejez desconocida una mirada desde la biologiacutea a la cultura Barcelona Diacuteaz de Santos
Tobio C Agulloacute MS Goacutemez MV Martiacuten MT (2010) El cuidado de las personas Un reto para el siglo XXI Barcelona Obra Social Fundacioacute La Caixa Col Estudios Sociales
FILMOGRAFIA DEL TEMA
-ldquoLa uacuteltima primaverardquo(2004) Anglaterra Direc Ch Dance
-ldquoTomates verdes fritosrdquo (1991) EEUU Direc J Avnet
-ldquoLugares comunesrdquo (2002) Argentina Direc Aristarain
-ldquoSang Woo y su abuelardquo(2002) Corea Sur DirecLJeon-Hyang
-ldquoEl hijo de la noviardquo(2001) Argentina Direc JJ Campanella
ALGUNES NOVELmiddotLES DE TEMAgraveTICA ldquoGENT GRANrdquo
-Muro N (2011) Esa loca llamada tercera edad Madrid EditGranVia
-Regs R (2006) Diari drsquouna via drsquoestiu Barcelona Planeta
-Jonasson J (2012) El abuelo que saltoacute por la ventana y se largoacute Barcelona Salamandra
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
56
25egrave aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants
Des de Save the Children hem creat lrsquoHimne de la Infncia que difondrem al voltant del 20 de novembre en motiu de la celebracioacute del 25egrave aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Catalunya compromesa amb la infagravencia
Amb aixograve Catalunya seragrave la primera a tenir un himne de la Infagravencia
Aquest projecte estagrave financcedilat per la Generalitat de Catalunya (Agegravencia Catalana de Cooperacioacute al Desenvolupament) i ho estem portant a terme amb el Departament drsquoEnsenyament que difondr lrsquoHimne a totes les escoles primries i secundries que tinguin una Coral o sigui 320 centres educatius catalans
Difusioacute de lrsquoHimne
Participen en aquest Projecte
Departament drsquoEnsenyament- Generalitat de Catalunya Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infncia i Adolescegravencia - Generalitat de
Catalunya Escola Superior de Muacutesica de Catalunya- ESMUC Escola Oriol Martorell 120 Instituts 200 escoles primagraveries Tots els conservatoris de muacutesica de Catalunya Corals adults catalanes de primer nivell Ajuntaments (Lleida Terrassa BCN) Families
Calendari del projecte
LrsquoHimne el canta una Coral drsquoInfants de lrsquoescola de muacutesica Oriol Martorell els muacutesics venen de lrsquoESMUC i hi participen tambeacute en la seva difusioacute altres Corals drsquoadults que van participar a lrsquoOh Happy Days de lrsquoany passat
Principis de novembre Difusioacute online de lrsquohimne la web a traveacutes de la pgina web wwwhimnedelainfanciacat
16 20 22 de novembre i 21 de desembre 2014 organitzacioacute dels baby picnics concert-tallers familiars de difusioacute de lrsquoHimne
Objectius del projecte
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infagravencia creat per Save the Children Donar a conegraveixer els Drets dels Infants Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre les
situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
57
A traveacutes del seu programa de Promocioacute i Defensa dels Drets dels Infants Save the
Children ha creat conjuntament amb els infants participants al programa lrsquoHimne de la
Infncia anomenat ldquoI tant de bordquo El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo
vol difondre aquest Himne per donar a conegraveixer els Drets dels Infants en motiu de la
commemoracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute dels Drets dels Infants de les
Nacions Unides i Unir a totes les famiacutelies catalanes sota el mateix Himne a favor dels
Drets dels Infants El projecte comporta 3 activitats generals
1- Organitzacioacute de los Baby picnics concert-tallers familiars
2- Creacioacute de la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
3- Difusioacute de lrsquoHimne als centres educatius catalans
Qui ho organitza
ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo eacutes un projecte portat a terme conjuntament
per la Fundacioacute Save the Children que treballa per la promocioacute i defensa dels Drets
dels Infants arreu del moacuten i la Fundacioacute The Love Comes que teacute com a objectius
principals conscienciar i educar la ciutadania a traveacutes daccions creatives rellevants i
que apelmiddotlen al sentiment de responsabilitat de les persones
Qui colmiddotlabora
En les diferents fases del projecte colmiddotlaboraran centres educatius administracions i
corals De manera meacutes concreta pel que fa dels Baby picnics es convidaragrave una o meacutes
Corals infantils o adultes que pregraveviament hauran apreacutes lrsquoHimne perquegrave lrsquointerpretin i
realitzin un concert amb altres canccedilons dels seus repertoris
Amb quina finalitat
Els objectius drsquoaquest projecte soacuten
Donar a conegraveixer els Drets dels Infants
Sensibilitzar la societat catalana i meacutes directament les famiacutelies sobre
les situacions de vulneracioacute i promocioacute drsquoaquests Drets
Celebrar el 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants
de les Nacions Unides
Difondre lrsquoHimne de la Infncia creat per Save the Children
Quegrave soacuten els Baby picnics Concert-tallers familiars
A traveacutes drsquoesdeveniments participatius i creatius en els quals les famiacutelies comparteixen
una estona uacutenica entre paresmares i fillsfilles al voltant del cant i de la musica les
famiacutelies coneixeran els drets dels Infants i rebran informacioacute sobre les situacions de
vulneracioacute i de promocioacute drsquoaquests Drets Estaran acompanyades drsquouna Coral que els
ensenyar a cantar lrsquoHimne de la Infagravencia i donaragrave un concert interpretaragrave la seva
versioacute de lrsquoHimne de la Infancia afegint-hi temes del seu repertori propi Es tracta drsquouna
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
58
activitat que proposa als infants i a les seves mares i pares celebrar conjunts el 25eacute
aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides Els
concert-tallers tindran lloc al voltant dels mesos de novembre i desembre 2014 en
diferents espais puacuteblics de les proviacutencies de Barcelona Lleida i Tarragona
Puacuteblic Dirigit a famiacutelies amb fills i filles de 3 a 12 anys
Estructura Durada aproximada 2 hores
1 hora Tallers de cant per als infants de 6 a 12anys i de dibuix per als meacutes
petits (3-5 anys)
1 hora Concert de lales Corals o escoles i tornada cantada conjuntament amb
els infants i adults que hauran participat al taller
OPCIONAL Picnic (opcional les persones que ho desitgin poden portar el seu
bocata)
Espais i dates previstes
Barcelona
Festa de celebracioacute del 25eacute aniversari de la Convencioacute sobre els Drets dels Infants amb
la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona
Coral participant Coralmiddotliacute
Lloc Estacioacute del Nord
Data 16 de Novembre 2014
Horari 1030-14h
Lleida
Festa de la Solidaritat amb la FAPAC
Lloc Camps Elisis
Coral participant Zetzania
Data 22 de Novembre
Horari10-14h
Tortosa
Concert Flumine
Coral participant Flumine
Lloc Esgleacutesia del Roser Tortosa
Data 211214
Horari 2030h
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
59
Terrassa
Festa de celebracioacute del Dia dels Drets Humans amb Ajuntament de Terrassa
Lloc Via Puacuteblica (Davant Mercat municipal) Terrassa
Data 10 de Desembre Horari a concretar
Desenvolupament dels Baby picnics concert-tallers
1r) TALLERS SIMULTANIS
La primera activitat soacuten els tallers familiars Es crearan tallers de cant animats per
una monitora musical i on els infants (6-21 anys) i els seus pares i mares
aprendran lrsquoHimne a traveacutes drsquouna metodologia divertida i participativa
Per als meacutes petits (3-5 anys) srsquoorganitzar un taller de dibuixos sobre els Drets
Durant el taller lrsquouacutes de les xarxes seragrave imprescindible per a quegrave lrsquoacte esdevingui
viral gravacioacute dels assajos en viacutedeo amb el mogravebil i actualitzacioacute Facebook twitter
(creacioacute drsquoun hashtag propi) entre drsquoaltres
2n) CONCERT
El concert srsquoiniciar o es tancar amb la interpretacioacute de lrsquoHimne cantada pels
nenses i famiacutelies que hauran participat als tallers de cant i es comptaragrave amb la
participacioacute de lales Corals convidades que a meacutes de cantar la seva versioacute de
lrsquoHimne interpretar el seu repertori propi
Segons els mitjans tegravecnics disponibles es podria projectar els dibuixos fets per als
infants petits durant els tallers previs
Finalment si fos possible es podria projectar els videoclips de Rap sobre els Drets
dels Infants creats per 2 Instituts de Barcelona
La Coral meacutes gran de Catalunya
Per donar ressograve a lrsquoHimne de la Infncia es crear una web que far difusioacute de les
activitats del projecte a meacutes de ser un espai on les escoles corals i altres colmiddotlectius
puguin penjar la seva interpretacioacute de lrsquoHimne Lrsquoobjectiu drsquoaquesta web ser de crear
la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo amb les versions penjades pels diferents participants
Per participar-hi les escoles i corals participants hauran de
1 Enviar la fitxa de participacioacute degudament completada a Save the Children
2 Penjar la seva versioacute de lrsquoHimne a la web creada per aquest propogravesit
3 Participar si fos possible al concert que srsquoorganitzar a la localitat meacutes
propera
4 Al juny 2014 es tancar el projecte i srsquoeditar un audiovisual amb totes les
versions rebudes que juntes formaran la ldquoCoral meacutes gran de Catalunyardquo
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
60
Difusioacute de lrsquoHimne a les escoles
El projecte ldquoSuma la teva veu a lrsquoHimne de la Infnciardquo compta amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i amb la colmiddotlaboracioacute del Departament drsquoEnsenyament que
srsquoencarregar de difondre lrsquoHimne als centres educatius
Difusioacute i pla de comunicacioacute del projecte
El projecte compta amb una part important de comunicacioacute perquegrave el proceacutes de difusioacute
de lrsquoHimne de la infncia sigui molt participatiu Per aixograve es crearan diferents eines per
donar viralitat al projecte
MicrositeFacebook informacions sobre els concerts les corals i escoles
participants i les canccedilons que hauran de ser votades difusioacute de lrsquoHimne
Mitjans tradicionals Agenda dels concerts en la premsa locals i difusioacute de
lrsquoiniciativa de la creacioacute de lrsquoHimne Difusioacute de lrsquoHimne en RadioTVPremsa locals
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children
61
HIMNE DE LA INFAgraveNCIA coordina Save The Children
I TAN DE BO
Per tot arreu i per tot el moacuten
les nenes i els nens venim amb ilmiddotlusioacute
Portem a la motxilla la nostra Convencioacute
i a les butxaques rialles i canccedilons
I tan de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Per tot aixograve diu la Convencioacute
Nens i nenes tenim dret a lrsquoeducacioacute
Tenim dret a jugar i ser escoltats
perograve sobre tot a ser estimats
I tant de bo que sigui aixiacute
I tant de bo segur que si
I som aquiacute ara i aquiacute
lrsquoendemagrave ja arribaragrave
Les nenes i els nens drsquoaquiacute i drsquoallagrave (2X)
Lletra Maria del Rosario Hidalgo Castrejoacuten i Save the Children