La mort,l’esperança,

la fe

Col·lecció CelebrarSèrie Festa, 12

Centre de PastoralLitúrgica

Rivadeneyra 6,7.08002 Barcelona

La mort,l’esperança,

la fe

4

Titols publicats d’aquesta sèrie

1. El nostre casament2. La meva confirmació3. Bategem el nostre fill

4. La meva primera comunió5. 20 històries vives de la Bíblia

6. Pregar amb Jesús7. Qui és Jesús?

8. Èxode, la llarga marxa9. L’Església. La llar dels cristians10. Santa Maria, Mare de Déu

11. Quan ens fem vells12. La mort, l’esperança, la fe

Aquesta sèrie es publica en català i en castellà

1ª edició: setembre de 2008 Edita: Centre de Pastoral Litúrgica. Rivadeneyra 6,7. 08002 Barcelona. Tel.: 93 302 22 35. E-mail: cpl@cpl.es ISBN: 978-84-9805-301-2 D.L.: B-XXXX-2008 Impremta: TGA

Preparat per Josep LligadasDisseny de Cecili TúnicaDibuixos de Mercè Gallifa

5

La mort de les persones que tenim a propens pren un tros de nosaltres mateixos.

La mort ens trenca.Tant és que sigui la mort d’algú ja gran

que ha pogut viure una llarga vida,o la mort ja tristament esperada d’un malalt,

o la mort sobtada que agredeix de cop,sense avisar.

Sempre, quan mor algú que tenim a prop,algú que estimem,

perdem un tros de la nostra vida mateixa.

Ningú de nosaltres no vivim sols.La nostra vida és feta també

de la vida dels altres.Gràcies als altres, més propers o més llunyans,

som el que som, i sense ells ben poca cosa seríem;sobretot, gràcies als que més a la vora tenim,

aquells amb qui més hem compartit,aquells a qui més hem estimat.

Ells formen part de nosaltres.I això és un gran goig,

que hem de saber aprofitar tant com siguem capaços,tots els dies de la nostra existència.

Però això és també un gran dolor, un gran buit,quan la mort se’ns enduu algú que estimem.

I ens preguntem:¿Què hem de fer,

com podem viure aquesta realitat tan dolorosa?

25

¿Què és la vida eterna?

Nosaltres creiem que l’últim horitzó de la vida humana no és la mort, no és el no-res. Sinó que és trobar-se amb Déu, amb la Vida plena de Déu, amb el seu Amor sense fronteres.

Nosaltres creiem que el camí de Jesús, la fidelitat de Jesús a l’amor de Déu fins a morir en una creu, no va quedar truncat amb la mort. Més enllà de la mort, Jesús viu per sempre, en la vida nova de la resurrecció, que és la vida de Déu. I com ell, nosaltres també esperem viure aquesta vida.

Però certament que no sabem gens com serà, això que esperem. Ja a sant Pau li preguntaven els cristians de Corint com seria la vida de la resurrecció, i ell escrivia: “Se sembra un cos corruptible, però en ressus-cita un d’incorruptible; se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; se sembra feble, i ressuscita ple de força. Se sembra un cos terrenal, i res-suscita un cos espiritual...” (1 Corintis 15,42-44). I acabava entusiasmat: “Quan aquest cos corruptible s’haurà revestit d’allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s’haurà revestit d’immortalitat, llavors es complirà allò que diu l’Escriptura: La victòria ha engolit la mort. Oh mort, ¿on és la teva victòria?” (1 Corintis 15,54-55).

Ja es veu en aquest text que sant Pau, com nosaltres, no tenia gaire idea d’en què consistirà exactament la vida de la resurrecció, la vida eterna. L’únic que diu és que serà la nostra mateixa persona qui continuarà vivint, però en una vida diferent de la vida actual, i sense corrupció ni mort. Certament, no val la pena que vulguem saber-ne més. La vida eterna és entrar cadascú de nosaltres en la vida de Déu, que vol dir una vida tota plena del seu amor, i en la qual, per tant, tots els trencaments personals i tots els mals i les injustícies que veiem i que patim en aquest

26

món quedaran superades. Déu, en definitiva, és el realitzador de la igual-tat i la fraternitat, i en això consisteix el seu Regne etern.

I per acabar, potser valdrà la pena ressaltar un aspecte concret del que acabem de dir. I és que, realment, serà la nostra mateixa persona la que continuarà vivint en la vida eterna de Déu. I val la pena ressaltar-ho per diferenciar el que creiem els cristians respecte al que creuen o plantegen altres religions i altres visions del món. Concretament, per diferenciar-ho de la reencarnació.

La creença en la reencarnació, en efecte, afirma que l’ànima, en sepa-rar-se del cos arran de la mort, va al cos d’un altre ésser, que pot ser una persona, un animal i fins i tot un vegetal; aquest traspàs és en funció del seu comportament en aquesta vida, de manera que l’ànima pot ser retri-buïda amb una encarnació més noble, o pot ser sotmesa a purificació passant a un ésser inferior.

En canvi, nosaltres creiem que és la mateixa persona la que és cridada a viure per sempre amb Déu, sense deixar de ser ella mateixa. Nosaltres tenim el nostre punt de referència en Jesucrist, que ha portat la seva condició humana, amb tota la seva riquesa, a viure la vida de Déu per sempre.