la mirada violeta, marçal i roig. guia de lectura
TRANSCRIPT
Maria-Mercè Marçal
Bruixa de dol. Edicions del Mall, 1985
Cançó de saltar a corda. Cruïlla, 2004
Cau de llunes. Proa, 1998
Contraban de llum: antologia poètica. Proa, 2001
Desglaç: 1984-1988. Edicions 62, 1998
La màgia de les paraules. Baula, 2004
El meu amor sense casa. Proa, 2003
Raó del cos. Eds.62, 2000
El senyal de la pèrdua: escrits inèdits dels últims anys. Empúries, 2014
Sota el signe del drac: proses 1985-1997. Proa, 2004
Sobre Maria-Mercè Marçal
Abelló, Montserrat. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Empúries, 1998
Climent, Laia. Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. IIFV-Abadia de Montserrat, 2008
Julià, Lluïsa. Maria-Mercè Marçal: una vida. Galàxia Gutenberg, 2017
*Tria seleccionada per la Biblioteca Joan Miró.
Si les voleu llegir ...
Montserrat Roig
El cant de la joventut. Labutxaca, 2009
Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Edicions 62, 1993
L’hora violeta. Edicions 62, 2001
Molta roba i poc sabó...i tan neta que la volen. Eds.62, 1992
El temps de les cireres. Edicions 62, 2006
La veu melodiosa. Edicions 62, 1988
Sobre Montserrat Roig
Aymerich, Pilar. Montserrat Roig: un retrat . Institut Català de la Dona, 1994
Francés Díez, M. Àngels. Literatura i feminisme: l’Hora violeta de Montserrat Roig. Arola, 2010
Garcia, Betsabé. Amb uns altres ulls : la biografia de Montserrat Roig. Roca, 2016
Meroño Cadena, Pere. El Goig de viure : biografia de Montserrat Roig . Abadia de Montserrat, 2005
Memorial Montserrat Roig : cicle de conferències. Institut Català de la Dona, 1993
Montserrat Roig : el compromís d'una escriptora. Ajuntament de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura, 1996
Picornell Belenguer, M. Discursos testimonials en la literatura catalana recent : Montserrat Roig/Teresa Pàmies. Univ. Illes Balears-Abadia de Montserrat, 2002
Simó, Isabel-Clara. Si em necessites xiula. Edicions 62, 2005
Torres, Aina. Montserrat Roig: la memòria viva. Sembra, 2016
*Tria seleccionada per la Biblioteca Joan Miró.
Maria-Mercè Marçal
Montserrat Roig
Maria-Mercè Marçal
Els seus poemes...
Montserrat Roig
A les seves novel·LES...
Què diuen d’ella... Maria-Mercè Marçal
Què diuen D’ELLA... Montserrat Roig
Pionera en la literatura
catalana en tractar temes com
l’amor lèsbic o l’embaràs.
Trenca tabús sobre la
maternitat i la sexualitat. Ens
parla de la identitat femenina,
la soledat, el dol o la passió
amorosa.
“En aquell doll de poesia podreu observar com la poeta
convertia en lírica daurada tot allò que tocava: l’amor,
l’embaràs, la llengua, la relació mare-filla, el feminisme, la
mort. Una veu clara, expressant-se amb tots els recursos i
l’art poètic més diversos, fent córrer l’aigua profunda d’un
cor salvatge i rebel per les lleres formals de la tradició.”
Maria Àngels Anglada ("Adéu amor. Hi haurà un
altre paisatge?” Diari Avui, 6 juliol 1998)
Escriptora i periodista. Compromesa amb la cultura catalana i el feminisme. Els personatges femenins de les seves novel·les retraten els seus conflictes interiors i les relacions amb els homes, l’art, la política i els esdeveniments històrics. Dones que descobriran el camí cap a l’autonomia personal, sense dependre d’un home.
“A través de la seua obra literària, Roig pretén, entre altres
coses, seduir-nos a la seua causa, persuadir-nos per canviar
el món, estimular-nos per trobar respostes als conflictes que
planteja i perquè les traslladem a la nostra vida quotidiana.
En altres paraules, que assolim l’èxit allà on les seues
protagonistes fracassen: la combinació entre els ideals
feministes i marxistes i la vida real, concreta, privada”
Francés Díez, M. Àngels Literatura i feminisme:
l’hora violeta de Montserrat Roig. Arola, 2010 (pàg.
301)
“La Roig era molta Roig, tant per fora com per dintre [...]I
era divertida, però no era gens banal. Era seductora fins a la
medul·la, però no era gens frívola. Exercia la seva seducció a
tots nivells. Amb els amics fent que cadascú de nosaltres la
sentíssim com a única i, alhora, fent-nos sentir com a únics
en el seu afecte; amb el públic, intentant sempre posar-se a
l’abast de tothom”
Carme Riera a: Memorial Montserrat Roig : cicle
de conferències. Barcelona] : Institut Català de la Dona,
1993 (pàg.41)
“L'ofici d'escriure neix d'una necessitat, primer difosa i més tard insistent. Com una malaltia. Però aquell qui està malalt de l'ofici d'escriure també ha necessitat aprendre a saber estar-ne, de malalt. Perquè és una infecció que no vols curar quan n'has estat contaminada.”
Extret de: http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/lhora-violeta [04/10/2017]
“L’hora violeta no és una novel·la de respostes, sinó de preguntes, de dilemes, de desafiaments vitals, les seves dones en surten més fortes, més decidides i més lliures, capaces de guaitar el món amb els ulls propis” Extret de: http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/lhora-violeta [04/10/2017]
“Apreciava i admirava molt la seva poesia: la recerca
constant d'una exigència expressiva plena de rigor i de
voluntat de comunicació. […] A més de tot això trobava
admirable la seva actitud vital i la seva sinceritat.”
Miquel Martí i Pol ("Una poeta de gran rigor"
Diari Avui, 6 juliol 1998)