ERC Acci Granollers 2015Poltica lingsticaPg. 8 de 8La llengua catalana, per a cohesionar Granollers

LA IGUALTAT I LA NORMALITAT DE LA LLENGUA CATALANA Ls del catal la llengua prpia de Granollers- est reculant de manera alarmant, de la mateixa manera que ho est fent a tot el pas. Laugment del coneixement del catal a tot el pas els darrers anys de democrcia recuperada no ha aconseguit, en canvi, que es tradus en una major utilitzaci de la llengua prpia. s especialment preocupant la situaci lingstica en les relacions entre la poblaci jove i en mbits que els sn propis, per tamb en lactivitat econmica, el mn de la justcia, el mitjans de comunicaci o el mn de laudiovisual i el cinema o la msica, el castell sest imposant rpidament, i demostra que lnica llengua en perill a casa nostra s, justament, el catal.Lobjectiu prioritari de la poltica lingstica per a ERC Acci Granollers s arribar a la plena normalitzaci de ls de la llengua catalana com a primera llengua en tots els usos arreu dels Pasos Catalans. Tanmateix, tot i que la situaci actual de la llengua encara no ha assolit el nivell que li pertoca, cal tenir present tot el seguit davenos que shan fet des de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2004-2010. Aix, shan impulsat moltes campanyes de dinamitzaci i foment de la llengua, i shan elaborat i difs molts materials i instruments de suport.La situaci s encara especialment crtica en mbits com ara lempresarial, la justcia, els mitjans de comunicaci, els audiovisuals i la indstria cultural, i alhora s desigual en els diversos territoris de la naci. Des dels ajuntaments, cal impulsar, de manera decidida, el procs de normalitzaci lingstica, tant en les activitats de lajuntament com en la resta dmbits de la poblaci, tot aprofitant la tasca feta per la Generalitat de Catalunya.Lobjectiu fonamental de tot Ajuntament quant a la poltica lingstica que sha de seguir ha de ser lassoliment de la plena normalitzaci de ls de la llengua catalana a les seves dependncies i estendre, de manera progressiva i ferma, ls del catal a la poblaci. A partir de les dades sociolingstiques de la poblaci, obtingudes dels padrons municipals, enquestes, estudis, etc., cal decidir les accions prioritries de normalitzaci lingstica.Al mateix temps, des dERC Acci Granollers volem tamb reconixer la diversitat lingstica que ens envolta com una riquesa cultural que cal aprofitar. Per a aix, cal treballar per evidenciar la pluralitat de diverses llenges prpies dels ciutadans i ciutadanes de la nostra comarca. A Granollers, existeix una llengua prpia de la ciutat la catalana-, i moltes i diverses llenges sobrevingudes, prpies dels seus habitants.El programa de Voluntariat per la Llengua, a ms, ha demostrat els darrers anys el paper de cohesi social que suposa laprenentatge de la llengua, especialment per a les persones nouvingudes, i laugment de la seva capacitat dintegraci.El mar de 2009 es va inaugurar a Granollers la seu actual del Centre de Normalitzaci Lingstica del Valls Oriental a Granollers, suposant una millora clara de les possibilitats

OBJECTIUSEls objectius fonamentals de lAjuntament, quant a la poltica lingstica, han danar dirigits a impulsar i consolidar els avenos assolits. Aplicant-los, i tenint en compte la idiosincrsia i les necessitats prpies de Granollers, ens permetran avanar i enfortir les poltiques que calen a la ciutat. Per aix, els objectius fonamentals sn: Aconseguir la plena normalitat del catal com a llengua prpia de Granollers. Fomentar l's de la llengua catalana a tots els mbits ciutadans. Promoure el coneixement de la llengua catalana entre les persones nouvingudes a la ciutat. Donar a conixer la diversitat lingstica de les persones que, vingudes darreu del mn, han volgut fer de Granollers casa seva Tenir el catal com a llengua nica de lAjuntament en les seves comunicacions internes (retolaci, documents, programari informtic, ...) i en la seva relaci, oral o escrita, amb els ciutadans. Informar i garantir els drets lingstics de la ciutadania. Impulsar campanyes de sensibilitzaci amb lobjectiu destimular i reforar actituds favorables a la llengua. Fomentar el voluntariat lingstic entre parelles destudiants, companys de treball, dentitats de persones nouvingudes i dentitats diverses esportives, culturals, socials... Fomentar lacolliment lingstic en catal: informaci sociolingstica, alfabetitzaci, cursos, activitats i plans dacolliment. Impulsar ls del catal en lmbit econmic i empresarial Informar i difondre recursos lingstics materials i de suport institucional.

PROPOSTES DACTUACI A partir de les dades sociolingstiques disponibles, el mateix Ajuntament ha delaborar un Pla de normalitzaci lingstica de Granollers (PNLGr), adequat a les necessitats sociolingstiques de les diferents zones / barris, que estableixi clarament quins sn els objectius prioritaris quant a laugment del seu coneixement i s, les actuacions concretes a implantar per tal dassolir-los en els prxims quatre anys, i la dotaci necessria dels mitjans per poder dur-los a terme. Aquest pla, aprovat pel Ple, es revisar i sactualitzar cada any, i selaborar amb la participaci dels agents socials, culturals, educatius i econmics de la ciutat. En lelaboraci i execuci daquest PNLGr han de participar-hi les entitats culturals i esportives, els partits poltics, els sindicats, les organitzacions dempresaris i de comerciants, les associacions de vens, perqu, coordinadament amb lAjuntament i el servei local de catal, actun dimpulsors i de supervisors de la normalitzaci lingstica en el seu mbit dactuaci. El PNLGr ha de contemplar diverses campanyes de normalitzaci lingstica dmbit general, fent especial mfasi en els sectors ms deficitaris (policia, taxi, autoescoles, sector financer, immobiliries, etc.), amb l'ajut dels programes de sensibilitzaci del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Canvi del nom propi i cognoms al catal. Normalitzaci de totes aquelles empreses vinculades amb l'Ajuntament, per tal que canvin de nom en el registre mercantil i utilitzin el catal en les seves relacions internes i/o externes (informtica, comptabilitat, serveis, etc.). Realitzaci de Plans de normalitzaci lingstica per sectors dactivitat. Continuar amb ledici de vocabularis sectorials. Potenciaci de l'emissi d'anuncis en llengua catalana des dels mitjans de comunicaci municipals (Consorci de la TDT i Rdio 7 Valls) Potenciaci de lemissi de programes de caire lingstic adreats a escoles i instituts, de msica en catal.

Consell social de la llenguas evident que tot el procs de normalitzaci lingstica no es pot fer noms des de ladministraci, i molt menys desquena als diversos sectors implicats. Per a aix, cal promoure models de participaci, que acostin les poltiques de foment del catal als agents socials. Des del Consell de Centre del Valls Oriental del Consorci de Normalitzaci Lingstica lrgan formal de representaci dins del Consorci en lmbit comarcal- sha proposat la creaci dun Consell social de la llengua al Valls Oriental, format per representants de: Sectors implicats en el procs de normalitzaci lingstica econmic, educatiu, cultural, sanitari, judicial, etc. Entitats i associacions que treballen per la llengua. Administracions. Grups poltics.Les seves principals funcions han de ser: Generar un Informe anual amb les principals preocupacions i prioritats dactuaci. Proposar actuacions de promoci de la llengua en diversos sectors. Proposem tamb la creaci dun Consell social de la llengua a Granollers, que haur delaborar el Pla de Normalitzaci Lingstica de Granollers, de forma participada i transversal.

mbit socioeconmic Donar suport a les empreses i persones que fan atenci al pblic. Fomentar el comproms i la coresponsabilitat de les empreses, les organitzacions laborals i els sectors professionals a lhora datendre el pblic en catal. Conscienciar les organitzacions empresarials de la responsabilitat sociolingstica en el marc de la responsabilitat social empresarial. Aplicar exempcions fiscals per a fomentar ls del catal a les empreses i comeros, possible segons la llei 1/1988 de poltica lingstica. A banda de les mesures previstes al PNLGr, cal difondre des de lAjuntament les subvencions que la Generalitat de Catalunya concedeix, o hauria de concedir, a les actuacions normalitzadores i donar ajuts als comeros i a les empreses del municipi que avancin en ls del catal. En aquest sentit, el Servei municipal que atorga les llicncies dobertura de negoci haur de gestionar les ajudes i oferir el suport necessari. Des del SLC sha dimpulsar la realitzaci de Plans de normalitzaci lingstica per a empreses, aplicant els criteris de la Gesti Lingstica com a eina per planificar i desenvolupar la normalitzaci lingstica a les organitzacions. LOficina Municipal dInformaci al Consumidor (OMIC) far difusi dels drets lingstics dels consumidors que, en el cas del Principat, recull la Llei 1/1998 i la que sen deriva, i vetllar per tal que no es conculquin els drets que shi especifiquen. Al mateix temps, lOficina de Defensa del Ciutad vetllar per aquells casos en qu lAjuntament no respecti els drets lingstics dels seus administrats. Informar les empreses, en el moment que sollicitin lautoritzaci dobertura o la notifiquin, de les obligacions lingstiques que tenen, com tamb dels organismes que les poden ajudar a resoldre tant el compliment de la legislaci vigent com ls prioritari del catal com a llengua de qualitat i modernitat. Verificar, en el moment de la concessi de llicncies i permisos, que realment es compleix la normativa. Informar les empreses que la Generalitat de Catalunya disposa dun punt datenci que les pot ajudar a incorporar el catal en el seu treball quotidi.

mbit audiovisual i noves tecnologies Cal arribar a acords amb les empreses distribudores i exhibidores locals per tal que facin els contactes necessaris per aconseguir el mxim nombre possible de cpies de pellcules en catal. Aix mateix, i dins del complex de Roca Umbert i en el projecte de Fbrica de les Arts, sha de potenciar la normalitzaci del sector audiovisual entre les empreses del sector, per tal que ja des del moment de la concepci duna pellcula i fins a la seva filmaci, edici i distribuci sigui pensada i produda en catal. Tamb cal potenciar la distribuci del programari i maquinari informtic en catal en els establiments de venda de material informtic, aix com a lAjuntament i les seves empreses associades. Vetllar per ls del catal en tots els mitjans de comunicaci local, sens perjudici dafegir-hi altres llenges si es valora com a necessari.

mbit cultural i associatiu Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la premsa local, comarcal i nacional en catal i occit, com tamb el material audiovisual, la connexi a Internet i altres elements relacionats amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aix mateix, cal continuar amb la difusi, la creaci i distribuci dels productes culturals en catal, tant en lmbit literari com en altres mbits culturals on la llengua t una incidncia important (teatre, cinema, etc.), vetllant per, que la qualitat en sigui el component principal. Prioritzar la programaci despectacles, concerts i activitats culturals en catal i occit, especialment els adreats als infants. Vetllar per la qualitat lingstica dels espectacles culturals que sofereixin al municipi, i promoure actes conjuntament amb entitats que treballin per la llengua i la cultura catalanes. Afavorir la creaci i la distribuci de literatura en catal i en occit, mitjanant certmens i concursos. Afavorir lintercanvi cultural entre tot lmbit dels Pasos Catalans, com ara trobades de corals, esbarts, diables, intercanvis desplais, agermanaments, etc., especialment les adreades als infants.

Entitats A part de les actuacions previstes al PNLGr en lmbit sociocultural, es poden incloure clusules de normalitzaci lingstica en els convenis amb les entitats i en els acords puntuals per atorgar subvencions i oferir el suport tcnic necessari per dur a terme les actuacions que shi indiquin. Des del SLC sha dimpulsar la realitzaci de Plans de normalitzaci lingstica per a organitzacions i entitats, aplicant els criteris de la Gesti Lingstica com a eina per planificar i desenvolupar la normalitzaci lingstica a les organitzacions. Implicar en lelaboraci i execuci del Pla de normalitzaci de Granollers les entitats culturals i esportives, les associacions de defensa i promoci de la llengua, els partits poltics, els sindicats, les organitzacions empresarials i comerciants, les associacions de vens, els collectius dimmigrants i de cultures foranes, perqu, coordinadament amb lajuntament, i loficina o el servei local de catal en les poblacions on nhi hagi, actun dimpulsors i de supervisors de la normalitzaci lingstica en el seu mbit dactuaci. Incloure, a banda de les actuacions previstes al PMNL en lmbit sociocultural, clusules de normalitzaci lingstica en els convenis amb les entitats i oferir el suport tcnic necessari per dur a terme les actuacions que shi indiquin. Dacord amb les entitats culturals, socials, esportives, ...- cal continuar amb ledici de vocabularis sectorials especialitzats.

La normalitzaci lingstica a lajuntament Des del punt de vista de lorganitzaci municipal, proposem la creaci dun comissionat que vetlli per a la normalitzaci lingstica, depenent de lrea dAlcaldia, amb una visi integral i no noms educativa o cultural- del procs de normalitzaci lingstica, que afecti la totalitat de les rees de lAjuntament. Redacci dun Pla de normalitzaci lingstica a lAjuntament que, de manera transversal, impliqui tots els departaments i rees de lAjuntament. Dins lAjuntament, cal crear una plaa de tcnic/a en normalitzaci lingstica, que sencarregui de planificar i implantar el procs dimplantaci social de la llengua catalana a dins del propi Ajuntament, i alliberi daquesta tasca al Servei Local de Catal depenent del Consorci de Normalitzaci Lingstica. Difondre el Reglament ds de la Llengua Catalana, amb els compromisos adquirits per lAjuntament, entre tots els treballadors, i especialment entre les empreses -provedors i clients- que shi relacionen. Potenciar la Comissi de Seguiment del Reglament ds de la Llengua Catalana com a rgan de seguiment del compliment dels compromisos contrets en el Pla de normalitzaci lingstica de lAjuntament. Aplicar lIndexpl a la totalitat drees de lAjuntament, com a eina per avaluar el grau de normalitzaci, i com a punt de partida per decidir les accions que cal realitzar en el Pla de Normalitzaci Lingstica de lAjuntament. Seguir amb la tasca iniciada dadequaci lingstica dels llocs de treball de lAjuntament. En els propers dos anys sha daconseguir ladequaci lingstica de tot el personal municipal. Un objectiu que, de manera inaudita, no sha aconseguit en ms de vint anys dajuntaments democrtics recuperats. Cal mantenir lexigncia del coneixement del catal (oral i escrit), segons aquests perfils, en la convocatria de noves places i en les promocions internes de lAjuntament. s necessari mantenir el Pla de formaci per al personal, adequat als perfils lingstics, per tal que es pugui assolir el nivell lingstic corresponent en els propers dos anys. Per a aix, cal destinar-hi tots els recursos necessries, en forma de compensaci horria i de prioritzacions en les actuacions de formaci. Incorporar clusules lingstiques en la contractaci pblica, les subvencions, la signatura de convenis, els crdits i els avals atorgats per lajuntament. s important exigir la normalitzaci de la documentaci als provedors, concessionaris i contractistes de lAjuntament i dels organismes que en depenguin. Potenciar el Servei Local de Catal, prioritzant la seva orientaci cap enfora, ms que no pas cap a dins del mateix Ajuntament, com ho ha estat fins ara. Per aix, a banda de les activitats de formaci, cal donar-lo a conixer tamb com un servei dassessorament tcnic i lingstic i de revisi i, eventualment, de traducci de textos, destinat a donar suport a les empreses i particulars que funcionin habitualment en catal o que vulguin incorporar-lo com a llengua ds, amb atenci especial al sector socioeconmic. En cas que el pressupost ho permeti, per als usuaris de llengua de signes catalana (LSC), informar i garantir el compliment la Llei de la llengua de signes catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada en el DOGC el dia 3 de juny de 2010. Introduir en ls informtic de lajuntament el programari lliure, com a mesura per fomentar ls de la llengua catalana. Sollicitar la tramitaci en catal de tots els processos judicials en qu prengui part lajuntament.

Educaci Des del Consell Escolar Municipal sha de vetllar i potenciar laplicaci dels Projectes lingstics de centre als diversos centres densenyament de la ciutat, i rendibilitzar al mxim la participaci municipal en els Consells Escolars. Cal facilitar els mitjans als centres que porten a terme programes de normalitzaci lingstica, programes que shan de fer en el marc del projecte global i coherent, i impulsar-los, en els centres on no shagin establert, des del mateix Ajuntament. s important promoure el reciclatge lingstic del professorat de tots els nivells educatius, i oferir els mitjans per a la innovaci i la recerca en el camp de la normalitzaci i la sociolingstica des de les entitats ciutadanes i particulars. Cal mantenir la tasca iniciada per la comissi interdepartamental (amb representants de la Generalitat, lAjuntament, el Consorci per a la Normalitzaci Lingstica i les entitats de voluntariat que shi dediquen) per tal de coordinar lorganitzaci de cursos de catal per a adults, generals i especfics. Actualment hi ha una dispersi de recursos i una descoordinaci dadministracions i de departaments que norganitzen, que provoca que sigui gaireb impossible quadrar loferta i la demanda.; s a dir, els recursos econmics disponibles amb les necessitats de formaci de la poblaci o dels empleats pblics. Promoure Plans dEntorn, que contemplin ls del catal com a llengua comuna i, per tant, com a eina integradora i de cohesi social de lalumnat i les famlies del municipi.

Programa de protecci de la diversitat lingstica a la ciutat Per tal de garantir el valor de la diversitat cultural, cal que lAjuntament assumeixi el concepte de diversitat lingstica en tota la seva dimensi. Per tant, ha de quedar clar que la ciutat t noms una llengua prpia la catalana- que cal prioritzar, i diverses llenges, prpies dels seus ciutadans castell, rab, angls, mandinga, fula, xins, gallec, francs, basc, i tantes daltres-, a les quals cal donar, en situaci digualtat, un tracte de respecte.Aix implica el respecte per a totes les llenges dels ciutadans granollerins nouvinguts- en algunes de les seves relacions, com seria la felicitaci de benvinguda o dany nou, les invitacions als actes, cartes personalitzades, etc. Per portar a terme aquest programa, cal conixer inicialment en lestudi del padr- quines sn les llenges que es parlen a Granollers. Un cop es conegui aquest Inventari de llenges de la ciutat, es pot passar a definir les actuacions a realitzar. Al mateix temps, cal que lAjuntament en Ple sadhereixi a la Declaraci Universal dels Drets Lingstics, impulsada per la UNESCO.

Programa de millora de la qualitat lingstica En una segona fase dins del PNLA, cal impulsar un Programa de millora de la qualitat lingstica, sobretot en llocs on la normalitzaci lingstica ja sha gaireb assolit, per en els quals el canvi a nivell de qualitat de llenguatge administratiu s encara baix o un calc directe del castell (i que comporta que el model que rep la poblaci sigui inadequat). Com un dels resultats ms importants daquest programa, hi ha ledici del Llibre dEstil dels mitjans de comunicaci municipals (veure lapartat de Mitjans de comunicaci).

Servei local de catal LAjuntament de Granollers s un dels ajuntaments fundadors del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Per aix, cal mantenir el suport municipal al Consorci per a la Normalitzaci Lingstica , mitjanant el Servei Local de Catal. Cal sobretot augmentar el pressupost dedicat a les activitats de normalitzaci lingstica.

FormaciEl Consorci per a la Normalitzaci Lingstica ofereix cursos des dels nivells inicials fins al nivell superior (nivell D)en tot el territori de Catalunya. Les modalitats bsiques en qu es presenten sn presencial, a distncia i tots els nivells (inicial, bsic, elemental, intermedi, de suficincia i superior). Des dERC Acci Granollers volem impulsar els cursos de formaci de catal per a adults, amb les segents propostes: Ampliaci de loferta de cursos que sofereixen actualment a Granollers. Creaci dun Centre dAutoaprenentatge de Catal, amb mitjans informtics i audiovisuals daprenentatge de la llengua. Ampliaci de lmbit de realitzaci dels cursos de catal a altres sectors i zones de la ciutat, allargant les franges horries de classes, i adaptant-les a les necessitats especfiques dels nous collectius de persones immigrades. Signatura de convenis amb entitats que facin cursos dalfabetitzaci en catal i de catal inicial per a persones nouvingudes. Potenciaci de la plataformaParla.cat, semipresencial i en lnia. Impulsar els cursos de formaci de catal especfics per a persones dun ofici determinat, des de Can Muntanyola, i dacord amb gremis i associacions empresarials corresponents, amb lobjectiu de donar a conixer el catal entre les persones que sincorporen al mn laboral: Cursos de catal oral per a cambrers i cambreres Cursos de catal oral per a assistents a la llar i assistents a persones grans

Voluntariat lingstic Impuls del voluntariat per la llengua, com a programa de foment de ls social del catal. Lobjectiu general del programa Voluntariat per la llengua s facilitara les persones que tenen coneixements bsics de catal la prctica d'aquesta llengua en contextos reals de forma relaxada, per tal que es decideixin a parlar-la.A ms es vol promoure entre el collectiu catalanoparlant la idea que no cal canviar de llengua per acollir millor les persones que arriben a casa nostra. Per aix, cal impulsar: Foment del voluntariat Foment de les entitats collaboradores Foment dels comeros collaboradors Foment dempreses collaboradores Fomentar lacolliment lingstic en catal: informaci sociolingstica, alfabetitzaci, cursos, activitats i plans dacolliment. Promoure Plans dacollida municipals que estableixin un protocol per a les persones estrangeres que arribin al municipi, dacord amb el Pacte Nacional per a la Immigraci. Informar i difondre les activitats, els plans dacolliment i els materials creats per la Generalitat de Catalunya entre la poblaci nouvinguda, tenint en compte, per, que en aquest sector de la poblaci hi ha una forta fractura digital.