Pep Molist

LA DECLARACIÓ DEL MIL·LENNII LA LITERATURA

Per aixecar un castell, cal una bona pinya de gent; per tirar una escola endavant cal que els mestres, alumnes i pares remin en la mateixa direcció; per aixecar un gratacels, cal la construcció d’uns bons fonaments per part de molts i molts treballadors...Per lluitar per coses tant indispensables, tan necessàries, tan importants com la llibertat de les persones, la igualtat entre uns i altres, la protecció del medi ambient, el respecte, la tolerància i la solidaritat entre dones i homes de diversa procedència,... és necessària la col·laboració i el treball de tots i cadascun de nosaltres.

Per aconseguir-ho, cal superar dificultats més grans que un castell i obstacles més alts que un gratacels: la pobresa, la contaminació, la guerra, les malalties,... I per superar-les cal que ens fem un propòsit ferm i ens marquem una fita clara davant dels nostres nassos, per saber què fer i cap a on ens dirigim.

I això precisament és el que han fet molts dels països en els quals vivim. Tots ells han signat la Declaració del Mil·lenni, que considera aquestes coses, aquestes paraules –llibertat, igualtat, respecte,...– com a valors fonamentals cap a on encaminar les nostres passes els propers anys, i proclamen que calen unes quantes eines i l’esforç de tots.

Hi ha una d’aquestes eines que, tot i no tenir cap mànec ni nansa per on agafar-la, és clau: la literatura. Aquells contes que algú ens explica, o bé aquelles històries i novel·les que llegim per passar una estona agradable.

LA DECLARACIÓ DEL MIL·LENNI I LA LITERATURA

I com pot col·laborar la literatura a fer realitat aquests propòsits tan enormes?

Helena Basagañas il.lustradora resident de Tantàgora

Des del temps en què els ocells tenien dents i els peixos circulaven pels camins, la literatura ha estat com una esponja que ha absorbit tot el que s’ha mogut al seu voltant: alegries i tristeses, persones i animals, pors i desitjos,... per, més tard, tornar-ho en forma d’històries que obrissin els ulls, les orelles i els sentits dels infants i dels adults que les escoltaven, a la vegada que comunicaven idees i coneixements.

D’aquesta manera, i al llarg d’aquests darrers anys, contes sobre la guerra i la pau s’han ficat entremig de les històries de reis i reines; històries centrades en la protecció del medi ambient s’han barrejat amb contes de llops que apareixien enmig del bosc per espantar les criatures; llibres amb nens i nenes que fan les mateixes tasques,són al costat d’aquells en què el pare sortia a matar el drac i la mare es quedava a preparar un bon àpat; històries amb personatges amb alguna discapacitat s’han agafat de bracet amb les d’uns nans que avançaven per entre les cames d’un gegant; contes amb infants aterrits per la por a la foscor, o bé, gelosos pel naixement d’un germà, són tan apreciats com els d’una rateta que escombrava l’escaleta o els d’una nena rinxolada que es ficava en una casa que no era la seva...,

Així, molts dels contes que s’explicaven antigament servien per transmetre lliçonsi per desvetllar les pors davant dels perills que hi havia en aquells moments.Algunes d’aquestes històries encara s’expliquen ara, tot i que sovint s’hi han fet retocs per apropar-les als infants d’avui en dia.

Gianni Rodari, un dels grans escriptors del segle XX, afirmava que ara ja no fan tanta falta els prínceps ni les fades, ni les bruixes ni els castells: els contes neixen fins i tot de la realitat més gris, del problema més gros o de la de la vida familiar, sigui grassa o sigui prima. N’hi ha prou que l’escriptor s’ho miri amb els ulls ben oberts i jugui amb les paraules i la imaginació.

Avui, la literatura continua actuant com una esponja: absorbeix tot allò que hi ha al nostre entorn i ens ho ofereix més tard amb un bon embolcall, que faque la història ens desvetlli un interès tan gran que ens porti fins a la darrera pàgina o la darrera paraula sense ni adonar-nos-en, alhora que, d’una manera subtil i delicada, ens fa arribar un seguit d’idees, d’opinions i de coneixements, sense la necessitat de donar-nos lliçons. La literatura utilitza tot allò que gira al seu voltant com a matèria primera dels contes i les històries.

LA DECLARACIÓ DEL MIL·LENNI I LA LITERATURA

Helena Basagañas il.lustradora resident de Tantàgora

D’aquesta manera, la literatura ha anat avançant al costat dels seus lectors, tot intentant parlar-los d’allò que els envolta, tot intentant dir-los que els personatges tenen eines i maneres de canviar el seu destí, tot provant de donar resposta als seus interessos i a les seves preocupacions, i, com qui no vol la cosa, molt de mica en mica, ha anat i va posant els fonaments, perquè els desitjos i els propòsits que els lectors ens fem, encara que siguin tan enormes com les cames d’un gegant o la flamarada d’un drac, algun dia es puguin fer realitat.

AMB EL SUPORT

DESEMBRE 2011- MARÇ 2012

www.flic.cat