la jurisdicció pid 00199326 -...

La jurisdicció Guillem Ormazabal Sánchez PID_00199326

CC-BY-NC-ND • PID_00199326 La jurisdicció

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'lspúblicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un úscomercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca


Índex

Introducció.................................................................................................. 7

Objectius....................................................................................................... 8

1. La relativitat del concepte de jurisdicció. Dificultats per a

oferir-ne una noció abstracta......................................................... 9

2. L'abolició de la justícia privada o autoajuda............................. 11

3. La jurisdicció com a potestat pública encaminada a

l'actuació o realització del dret en el cas concret..................... 12

4. La jurisdicció i la resta de les potestats bàsiques de l'Estat:

administració i legislació................................................................ 14

4.1. Jurisdicció i legislació .................................................................. 14

4.2. Jurisdicció i administració .......................................................... 15

5. Els òrgans jurisdiccionals................................................................ 18

5.1. Els jutjats i els tribunals. Concepte i classes ............................... 18

5.2. Funcionament dels òrgans col·legiats ......................................... 26

5.2.1. Sales i seccions de justícia ............................................. 26

5.2.2. La vàlida constitució dels òrgans col·legiats (la

formació de sala) ........................................................... 27

5.2.3. Els presidents de sala i de secció ................................... 28

5.2.4. El magistrat ponent ....................................................... 28

5.2.5. Deliberació, votació i decisió dels assumptes ................ 28

5.2.6. Cobertura d'absències .................................................... 29

6. Els ordres jurisdiccionals................................................................. 30

7. Conflictes de jurisdicció, conflictes de competència i

qüestions de competència................................................................ 34

7.1. Els conflictes de jurisdicció ......................................................... 34

7.2. Els conflictes de competència ..................................................... 35

7.3. Les qüestions de competència .................................................... 35

8. La independència i la imparcialitat com a eixos de tota la

regulació de la jurisdicció............................................................... 37

8.1. La independència ........................................................................ 37

8.1.1. Submissió exclusiva al dret ............................................ 37

8.1.2. No-submissió a altres tribunals ..................................... 38


8.1.3. No-submissió a cap entitat ............................................ 39

8.2. La imparcialitat dels òrgans judicials i la seva estreta relació

amb la independència ................................................................. 39

8.3. Garanties constitucionals de la independència i imparcialitat

dels tribunals ............................................................................... 40

8.3.1. La inamovibilitat ........................................................... 41

8.3.2. La predeterminació legal dels jutjadors ......................... 41

9. Unitat jurisdiccional......................................................................... 52

9.1. La unitat jurisdiccional com a exclusió de jurisdiccions o

tribunals especials no previstos en la Constitució ...................... 52

9.1.1. Tribunal Constitucional ................................................. 53

9.1.2. Tribunal de Comptes ..................................................... 54

9.1.3. Tribunal del jurat ........................................................... 54

9.1.4. Tribunals consuetudinaris i tradicionals ....................... 55

9.1.5. Tribunals militars ........................................................... 55

9.2. Unitat territorial de la jurisdicció ............................................... 55

9.2.1. Assumpció de competències per les comunitats

autònomes relacionades amb els mitjans personals i

materials al servei de la funció jurisdiccional ............... 57

9.2.2. Els tribunals superiors de justícia de les comunitats

autònomes ..................................................................... 61

9.2.3. Participació de les comunitats autònomes en

l'organització de les demarcacions judicials del

territori ........................................................................... 61

9.2.4. Exhauriment de les instàncies processals en òrgans

judicials radicats en les comunitats autònomes ............ 61

9.2.5. Els consells de justícia d'Andalusia, Aragó i

Catalunya ....................................................................... 62

10. Exclusivitat.......................................................................................... 65

10.1. Monopoli estatal ......................................................................... 65

10.1.1. Àmbit internacional ...................................................... 65

10.1.2. Àmbit intern .................................................................. 66

10.2. Monopoli judicial ........................................................................ 66

10.3. Sentit negatiu .............................................................................. 66

11. La responsabilitat en l'exercici de la funció jurisdiccional.... 68

11.1. Responsabilitat patrimonial de l'Estat ........................................ 68

11.2. Responsabilitat judicial ............................................................... 69

11.2.1. Responsabilitat civil dels jutges i magistrats ................. 70

11.2.2. Responsabilitat penal dels jutges i magistrats ............... 70

11.2.3. Responsabilitat disciplinària, és a dir, exigible per

òrgans governatius del poder judicial ........................... 71

12. El poder judicial................................................................................. 73

12.1. Delimitació del concepte ............................................................ 73


12.2. El Consell General del Poder Judicial ......................................... 74

12.2.1. Composició .................................................................... 75

12.2.2. Atribucions ..................................................................... 77

12.2.3. Organització ................................................................... 77

12.3. Les sales de govern dels tribunals i audiències ........................... 78

12.3.1. Composició .................................................................... 78

12.3.2. Funcions ......................................................................... 78

12.4. Presidents de tribunals i audiències ............................................ 79

12.5. Presidents de sales de justícia i jutges ........................................ 79

12.6. Jutges degans i juntes de jutges .................................................. 79

13. El personal jurisdiccional i la carrera judicial.......................... 81

14. L'oficina judicial i el personal no jurisdiccional....................... 84

14.1. L'oficina judicial .......................................................................... 84

14.2. El personal no jurisdiccional ...................................................... 85

14.2.1. Personal auxiliar al servei de l'Administració de

justícia ............................................................................ 86

14.2.2. Personal col·laborador amb l'Administració de

justícia ............................................................................ 93

Resum............................................................................................................ 106

Activitats...................................................................................................... 109

Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 109

Solucionari.................................................................................................. 115

Glossari......................................................................................................... 116

Abreviatures................................................................................................ 117

CC-BY-NC-ND • PID_00199326 7 La jurisdicció

Introducció

Aquest mòdul analitza els vessants del concepte de jurisdicció, un dels tres

eixos que formen l'assignatura.

Després d'una breu anàlisi de l'origen històric del concepte, s'ofereix una defi-

nició necessàriament relativa, és a dir, ajustada a la configuració del concepte

en l'ordenament jurídic vigent.

Quan ja s'ha acceptat que la�jurisdicció�és�una�potestat�bàsica�de�l'Estat, és

necessari trobar criteris que permetin desconfinar-la de la funció legislativa i

de la funció administrativa o executiva –les altres dues funcions bàsiques de

l'Estat.

Seguidament, es presta atenció especial als òrgans�encarregats�de�l'exercici

de�la�funció�o�potestat�jurisdiccional, que genèricament s'anomenen tribu-

nals. A partir de la regulació d'aquests òrgans que conté la Llei orgànica del

poder judicial (LOPJ), s'analitzen tots els aspectes relatius a la seva composició,

distribució territorial i funcional i, fins i tot, a la seva organització interna.

En el mateix ordre de coses, s'estudien les principals�disposicions�constituci-

onals referides a la potestat jurisdiccional, des dels diferents vessants i facetes

que presenten, amb una atenció singular a la independència�necessària�dels

òrgans�judicials.

Pel caràcter de complement necessari de la independència també s'estudia la

responsabilitat�dels�jutges�i�dels�magistrats i es detallen les possibles maneres

de satisfer-la.

D'altra banda, es presta atenció a l'anomenat govern de la magistratura, és a dir,

a la gestió de l'entramat organitzatiu que és la jurisdicció. L'anàlisi no es de-

tura en el Consell�General�del�Poder�Judicial, òrgan suprem d'aquesta orga-

nització governativa, sinó que arriba fins a les figures del jutge degà o de les

juntes de jutges.

Finalment, s'aborda amb profusió tot allò relatiu al personal� al� servei� de

l'Administració�de�justícia, jurisdiccional o no jurisdiccional, i dins d'aquest

últim, tant al personal auxiliar com al personal col·laborador.

Aquest mòdul, en resum, ofereix una àmplia panoràmica de la jurisdicció i

dóna compte de totes les accepcions que es desprenen del concepte.


Objectius

En els materials corresponents a aquest mòdul s'hi troben les eines que per-

meten assolir els objectius següents:

1. Entendre la relativitat del concepte de jurisdicció.

2. Comprendre que la jurisdicció és una de les potestats bàsiques de l'Estat

i saber distingir-la de les altres dues potestats bàsiques, la legislació i

l'administració.

3. Estudiar els òrgans judicials, la seva composició i distribució. Adquirir no-

cions sobre el funcionament dels òrgans col·legiats.

4. Conèixer els ordres jurisdiccionals, el seu àmbit i els òrgans que els inte-

gren.

5. Entendre la diferència entre conflicte de jurisdicció, conflicte de competència

i qüestió de competència, i també els mecanismes per a resoldre'ls.

6. Comprendre la importància de la independència dels òrgans judicials, i

també la seva relació amb la imparcialitat. Estudiar les garanties bàsiques

de l'una i de l'altra.

7. Entendre el concepte d'unitat de la jurisdicció en tots els vessants.

8. Entendre el concepte d'exclusivitat jurisdiccional en tots els vessants.

9. Conèixer les classes de responsabilitat judicial i també els mecanismes que

la permeten fer efectiva.

10. Entendre el concepte de poder judicial i estudiar els òrgans que

l'exerceixen.

11. Estudiar les principals qüestions referides al personal jurisdiccional.

12. Conèixer el règim del personal col·laborador i auxiliar dels jutjats i tribu-

nals.


1. La relativitat del concepte de jurisdicció.Dificultats per a oferir-ne una noció abstracta

Es pot constatar que en tota comunitat política, un cop ha assolit un

cert grau d'organització institucional, el poder públic assumeix la fun-

ció de resoldre o dirimir els conflictes i disputes jurídics entre els seus

membres, i també la funció d'infligir els càstigs o penes més greus pre-

vistos pel dret, és a dir, el que podríem anomenar la realització o actuació

del dret, expressió que més endavant explicarem amb més precisió.

La manera en què aquesta funció apareix i es configura en el decurs dels segles i

en les diferents comunitats polítiques (nacionals, estatals o del tipus que sigui)

ha estat i és diversíssima, sobretot pel que fa al següent:

• La titularitat�de�la�funció que, fonamentalment, es pot fer recaure o en

el rei o persona que revesteix la condició de sobirà, o en l'Estat, que al seu

torn la rep del poble.

• La mena�d'òrgans�que�l'exerceixen (jutges professionals, ocasionals, ju-

ristes, llecs, etc.).

• L'estatut�jurídic al qual resten sotmesos els titulars d'aquests òrgans (prin-

cipalment jutges independents o lligats a instruccions o comandaments

d'altres òrgans polítics).

• L'àmbit�o�abast�material en el qual opera (si s'estén o no als conflictes

entre els particulars i el poder públic, per exemple), etc.

Des de la justícia de l'antic règim, monopolitzada pel monarca i exercida pels

seus subalterns, fins a la justícia independent d'un estat de dret modern es pot

apreciar, doncs, una enorme diversitat o multiplicitat de formes i configuraci-

ons d'aquesta potestat estatal. Això ha fet que molts parlin del caràcter�"rela-

tiu"�del�concepte�de�jurisdicció, donant a entendre que no es pot tractar en

abstracte de la jurisdicció ni se'n pot donar una definició precisa desvinculada

d'unes coordenades historicotemporals concretes. Però tot i que es destaca la

relativitat del concepte en el sentit que s'ha exposat, i malgrat les importantís-

simes diferències, emergeix sempre un nucli conceptual essencial que permet

atorgar a la funció que ens ocupa el qualificatiu de jurisdiccional. Aquest nucli

o característica essencial radica en l'actuació del dret, tal com s'explicarà més

endavant.

Realització o actuació deldret

La tasca o escomesa a la qualens referim ha estat designa-da amb expressions diferents,com ara fer justícia, impartirjustícia, administrar justícia otambé jurisdicció.


Algun autor, tanmateix, considera desencertat encabir en la mateixa denomi-

nació concepcions tan diferents de la funció pública a la qual ens referim i

opinen, en concret, que l'actuació del dret que no es faci mitjançant jutges i

tribunals independents no mereix ser anomenada jurisdicció. És evident que

dins de les coordenades ideològiques de la nostra civilització occidental resul-

taria del tot incomprensible l'establiment d'una funció jurisdiccional sotmesa

al poder executiu o a les cambres legislatives. En qualsevol cas, sembla que el

mot jurisdicció, derivat del llatí juris-dictio ('dir el dret'), és en si mateix prou

neutre per a no connotar o prejutjar les característiques que envolten en cada

període i situació històrica l'actuació del dret pels òrgans als quals es confia

aquesta missió. D'altra banda, tot i les declaracions contingudes en els textos

legals, comprovar el grau real o efectiu d'independència dels tribunals podria

ocasionar decepcions amargues i un escepticisme profund (i això aquí i ara,

en l'anomenada civilització occidental i en l'actualitat).

Malgrat admetre que es pugui parlar de jurisdicció allà on el poder públic assu-

meixi l'encàrrec d'actuar o realitzar el dret, fent abstracció dels trets que carac-

teritzin l'exercici d'aquesta potestat, el cert és que la diversitat ara esmentada

faria molt poc o fins i tot gens útil reflexionar en abstracte sobre la jurisdicció.

Sembla més convenient tractar sobre aquesta potestat tal com estigui

configurada o dissenyada en un ordenament jurídic concret, en el nos-

tre cas en el dret espanyol.

Malgrat tot, les consideracions que es faran seguidament, encara que referides

al nostre ordenament jurídic, són essencialment vàlides per a molts sistemes

jurídics d'altres estats, sobretot els europeus i els de tradició jurídica anglosa-

xona, és a dir, per a aquells que s'inscriuen o són concomitants en l'anomenada

cultura occidental, en la qual també s'insereix el nostre sistema legal.

D'acord amb el que s'acaba de dir, l'exposició que farem a continuació pren

com a base la legislació espanyola relativa a la jurisdicció, els eixos de la qual es

troben en els articles�117�a�127�CE i en la Llei�orgànica�del�poder�judicial1,

que desenvolupa aquells preceptes constitucionals.

(1)LO 6/1985, d'1 de juliol, i les se-ves reformes posteriors.


2. L'abolició de la justícia privada o autoajuda

L'aparició o existència d'aquesta funció representa, en tot cas, un notable

avenç o conquesta civilitzadora, ja que implica l'abolició�de� l'anomenada

justícia�privada�o�autoajuda. Quan el poder públic no es fa càrrec de dirimir

quin dels ciutadans enfrontats en un conflicte és efectivament el titular del

dret en disputa, o es desentén de l'aplicació de les penes o càstigs que es de-

riven de la comissió de certes conductes antijurídiques, són els mateixos ciu-

tadans els qui han de fer triomfar la seva pretensió sobre la de l'altre, arrabas-

sant-li el dret o la cosa que pretenen, o –el que és pitjor encara– infligint-li el

càstig o pena que consideren escaient. Això, com és evident, comporta riscos

derivats del subjectivisme i implica permetre que els ciutadans facin ús al seu

arbitri de la violència o de la coacció per a fer prevaler la seva concepció de

la justícia. No cal oferir més explicacions per a entendre els nefastos efectes

que aquesta manera de fer o actuar la justícia pot provocar per a la pau social

i l'ordre públic. De fet, es tracta d'una manifestació de primitivisme jurídic o

d'una situació que actualment tan sols s'esdevé en situacions d'extrema debi-

litat o crisi del poder públic.


3. La jurisdicció com a potestat pública encaminada al'actuació o realització del dret en el cas concret

La jurisdicció està concebuda en l'ordenament jurídic espanyol com a

potestat estatal.

Així ho estableix expressament l'article 117.3 CE, que especifica que aquesta

potestat consisteix a "jutjar i fer executar allò jutjat [...]", fórmula que es repe-

teix en l'article 2.1 LOPJ.

En aquests preceptes s'inclouen les dues�activitats o vessants en què es con-

creta l'exercici d'aquesta potestat estatal: jutjar�i�executar.

Aplicació del dret

Si l'aplicació del dret en un determinat supòsit té com a conseqüència declarar que A deua B una certa quantitat de diners, executar aquest pronunciament o declaració significaposar aquells diners a disposició de B, fent servir, si és necessari, la força o la compulsió(embargant-li béns per vendre'ls en una subhasta pública, per exemple).

En tots dos supòsits es tracta d'actuar o realitzar dret, és a dir, de fer�passar

el�dret�d'un�mer�enunciat�abstracte�a�una�realitat�palpable�o�tangible: en

primer lloc, declarar quina és la resposta davant uns fets i, posteriorment, si

convé, utilitzar els mitjans escaients perquè la declaració es plasmi o transfor-

mi en realitat, és a dir, sigui efectiva.

Tant declaració (jutjar) com execució són, doncs, dos vessants d'una

activitat unitària: actuar o realitzar dret.

Sense la potestat que hem descrit, el dret no passaria de ser un simple imperatiu

o desideràtum buit, l'acatament o submissió del qual quedaria abandonat a

la voluntat dels agents socials, sense possibilitat de fer-lo efectiu en cas que

aquests no el volguessin servar. La seguretat�jurídica,�l'efectivitat�del�dret i

la coercibilitat dels seus mandats fan, doncs, necessària l'existència d'aquesta

potestat pública.

Més concretament, el que acabem d'anomenar actuació del dret es concreta,

segons�la�CE, en els cinc�aspectes�següents, que han de ser previstos tan des

del vessant declaratiu com executiu:

Jutjar

Jutjar designa l'operació de dis-cernir i declarar la resposta del'ordenament jurídic davantuns fets determinats, o si esprefereix, l'operació d'aplicar eldret a uns fets.

Executar

Executar, al seu torn, significamaterialitzar, fer real o efectiuel pronunciament o declaracióque resulti de l'operació de jut-jar.

• La tutela dels drets subjectius i dels interessos legítims dels ciutadans2. (2)Art. 24 CE.


• El monopoli de la imposició de les penes3.

• La tutela dels drets i llibertats fonamentals4.

(3)Art. 25 CE.

(4)Art. 53.2 CE.

• El control de la potestat reglamentària i de la legalitat de l'actuació admi-

nistrativa5.

(5)Art. 106.1 CE.

• El control de constitucionalitat de les lleis6.

En resum, en el nostre ordenament jurídic la jurisdicció es concep com

la potestat pública que té com a missió l'actuació o realització del dret

objectiu en el cas concret.

(6)Art. 161 CE.


4. La jurisdicció i la resta de les potestats bàsiques del'Estat: administració i legislació

La jurisdicció, juntament amb la potestat� executiva i la legislació,

s'acostuma a considerar com una de les tres�potestats�bàsiques�de�l'Estat se-

guint la tripartició clàssica dels poders estatals.

4.1. Jurisdicció i legislació

La distinció entre la potestat legislativa i la jurisdiccional resulta relativament

pacífica o senzilla.

La potestat legislativa té com a finalitat la promulgació de les lleis, és

a dir, la producció de normes jurídiques de rang legal, instrument mit-

jançant el qual es regulen els aspectes centrals o més importants que

afecten la comunitat política.

Tota norma implica un mandat o imperatiu, cosa que, ben mirat, és alhora co-

muna al pronunciament jurisdiccional. També les resolucions jurisdiccionals

impliquen manaments, imperatius que reclamen compliment. Ara bé, aquests

imperatius són essencialment diferents dels de les normes legals.

Com s'ha dit, el mandat legal és de caràcter abstracte, general i innovador,

mentre que el que és jurisdiccional revesteix les notes oposades o anta-

gòniques de concret, especial i declaratiu.

És abstracte, perquè es dicta mirant una pluralitat indefinida de casos que

potencialment es poden esdevenir; el mandat de la resolució jurisdiccional,

contràriament, és de caràcter concret, ja que fa referència a un esdeveniment

concret que ha tingut lloc en la realitat.

El mandat o volició legislativa, d'altra banda, és general, ja que no té un des-

tinatari concret, sinó que es projecta sobre tots aquells ciutadans que omplin

el supòsit de fet de la norma, mentre que el comandament d'una resolució

jurisdiccional és de caràcter especial, ja que repercuteix tan sols sobre els que

han estat part en el procés.

I finalment, la legislació innova l'ordenament jurídic, afegint-hi normes o de-

rogant les existents, mentre que la potestat jurisdiccional trasllada la resposta

del dret declarant la voluntat d'aquest en un supòsit determinat.


4.2. Jurisdicció i administració

En una primera aproximació, es podria concloure que la distinció entre la po-

testat executiva i la jurisdiccional no resulta problemàtica. Fent una descripció

necessàriament superficial, es pot dir que a l'Administració o potestat execu-

tiva li pertoca proveir de multitud de maneres el bé de la cosa pública, exe-

cutant i desenvolupant les lleis dictades pels òrgans legislatius, dipositaris de

la representació popular. La jurisdicció, com dèiem, s'ocupa de fer o actuar el

dret en el cas concret.

Ara bé, no es pot negar que l'Administració�també�duu�a�terme�tot�sovint

activitats�que�consisteixen�a�actuar�el�dret�en�el�cas�concret i s'assemblen

notablement a l'activitat que duen a terme els tribunals.

Podem dir, doncs, que els òrgans administratius exerceixen en aquests casos la

potestat jurisdiccional? Si fos així, s'estaria vulnerant l'exclusivitat o monopoli

judicial de la jurisdicció que es preveu en la Constitució i al qual ens referirem

més endavant.

Tot i la innegable assumpció per l'Administració de funcions que consistei-

xen a realitzar o actuar el dret en el cas concret, i per tant, a dur a terme

tasques materialment idèntiques a les dels òrgans jurisdiccionals, hi ha dife-

rències molt importants que separen aquestes activitats quan les duu a terme

l'Administració i quan les exerceixen els òrgans jurisdiccionals.

El règim� d'independència� o� submissió� jeràrquica amb el qual actuen

els òrgans jurisdiccionals i els administratius, respectivament. En efecte, a

l'Administració li escau un mode d'actuació jerarquitzada, una escala de co-

mandament que va des de l'últim negociat o oficina d'una conselleria o mi-

nisteri fins al Consell Executiu o de Ministres, que, al seu torn, són lliurement

designats i destituïts per qui presideix el gabinet.

Exemple

L'Administració és titular d'unapotestat sancionadora o dis-ciplinària, en virtut de la qualimposa multes, separa del ser-vei els seus funcionaris, etc.Fins i tot la manera en quèexercita aquesta potestat éssimilar a la dels tribunals. Siseguim amb l'exemple dela potestat sancionadora del'Administració, aquesta actuamitjançant un procedimentque ha d'assegurar les garanti-es i seguir moltes de les formespròpies del procés penal (sepa-ració entre l'autoritat que ins-trueixi la que resol, per exem-ple).

La jurisdicció, com podrem comprovar amb més detall després,

s'exerceix amb absoluta independència tant interna7 com externa8.

La imparcialitat, contràriament al que s'esdevé amb la independència, no és

una nota que permeti distingir l'actuació del dret duta a terme pels òrgans

judicials de la feta pels de l'Administració. Tant els uns com els altres estan

estrictament obligats a ser imparcials, en el sentit que han de dictar les reso-

lucions sense cap mena de prevenció o predisposició que els meni a resoldre

a favor d'alguna de les persones implicades en el procediment, expedient o

actuació que s'estigui duent a terme. Imparcialitat, més precisament, significa

(7)Cap òrgan judicial no pot adre-çar ordres a un altre, no hi ha je-rarquia pròpiament dita entre ells.

(8)Ningú, cap òrgan administratiuo instància de poder, no pot dirigirordres als tribunals ni immiscir-seen les seves funcions.


actuació�amb�ple�desinterès�subjectiu, és a dir, aplicació estricta de la legali-

tat sense prendre partit a favor d'una persona en consideració a raons diferents

de la mateixa legalitat (parentiu, amistat, afinitat política, etc.).

Ara bé, tot i el desinterès subjectiu necessari en l'actuació administrativa, és

evident que la realització del dret que duu a terme l'Administració presenta

una gran diferència en relació amb la que duen a terme els tribunals: es tracta

d'una potestat instrumental respecte de les funcions que té assignades, és a

dir, adreçada a possibilitar l'acompliment de les tasques que té encomanades

per la llei. La imposició de multes als contribuents que s'endarrereixen en el

compliment de les obligacions fiscals, per exemple, és una potestat conferida

a l'Administració tributària per tal d'assegurar la seva missió de proveir l'Estat

de mitjans econòmics o financers.

L'Administració, doncs, actua en aquests supòsits en "cosa�pròpia" i,

per tant, amb interès�objectiu.

La potestat de realitzar el dret que escau als òrgans judicials, contràriament, no

té com a missió auxiliar l'acompliment de la seva funció: la mateixa realització

del�dret és, per si mateixa, l'única tasca que tenen encomanada els tribunals,

és�una�finalitat�en�si�mateixa.

Per això, al contrari que l'Administració, hom afirma que els tribunals,

a més de tenir desinterès�subjectiu�actuen�amb�desinterès�objectiu.

Actuen, si es prefereix, en "cosa�aliena".

Un altre aspecte distintiu entre la potestat de realitzar el dret pròpia dels òr-

gans jurisdiccionals i la de l'Administració és que la realització del dret duta

a terme pels òrgans administratius és sempre susceptible de revisió�pels�òr-

gans�jurisdiccionals, que es presenten com a últims�garants�de�la�legalitat

en�l'actuació�administrativa.

Tan sols les resolucions dels òrgans jurisdiccionals són capaces de gene-

rar l'autoritat�de�la�cosa�jutjada, és a dir, d'impedir un nou examen o

revisió del que s'ha decidit.

Contràriament, com dèiem, els actes d'una administració pública sempre són

susceptibles de revisió pels òrgans jurisdiccionals.

Ara bé, que tan sols les resolucions dels òrgans jurisdiccionals siguin idòni-

es per a generar l'autoritat de la cosa jutjada no significa que totes les resolu-

cions dictades pels tribunals gaudeixin sempre d'aquesta autoritat; és el cas,

per exemple, de l'activitat judicial duta a terme en la instrucció dels processos


penals o les sentències dictades en els processos sumaris civils. Així, doncs,

l'autoritat de cosa jutjada tampoc no�és�un�criteri�absolut�per�a�distingir

l'activitat�jurisdiccional�de�l'activitat�administrativa.


5. Els òrgans jurisdiccionals

5.1. Els jutjats i els tribunals. Concepte i classes

Com tota potestat estatal, la potestat jurisdiccional és exercida per certs òrgans.

Aquests òrgans –jutjats�i�tribunals– estan integrats per un seguit d'elements

personals i materials. Entre els primers, importa destacar especialment els jut-

ges o magistrats que, individualment o col·lectivament, exerciten la funció

jurisdiccional.

L'òrgan és una mena de forma mentis o construcció jurídica que per-

met explicar la fusió de dos elements: l'ofici o funció i el funcionari o

element personal que duu a terme aquesta funció. D'aquesta manera,

s'entén que tot i desaparèixer temporalment la persona (mort d'un jut-

ge, vacances, absències, etc.) encara subsisteix l'òrgan.

Els òrgans jurisdiccionals previstos en el dret espanyol són de dues classes fo-

namentals: els jutjats i els tribunals.

Aclariment terminològic

Abans de seguir endavant fem un breu aclariment terminològic. La llei acostuma a desig-nar amb el mot jutjat aquell òrgan jurisdiccional que té com a element personal un soljutjador o jurisdicent: el jutge. El tribunal, al seu torn, sol designar l'òrgan jurisdiccionalintegrat per més d'un jutjador que, en aquest cas, rep el nom de magistrat. Ara bé, tambéhi ha una tradició arrelada d'anomenar tribunal qualsevol òrgan judicial, tant si és decaràcter unipersonal com si és de caràcter pluripersonal o col·legiat, o per a referir-se alconjunt dels òrgans judicials ("els tribunals de justícia"). Aquestes dues darreres accepci-ons també són plenament acceptables.

En dret espanyol també hi ha certs tribunals que s'anomenen audiències, con-

cretament, les audiències provincials i l'Audiència Nacional. Es tracta de tri-

bunals, en el sentit estricte del terme, és a dir, òrgans jurisdiccionals pluriper-

sonals que, per raons fonamentalment històriques, han acabat rebent aquesta

denominació.

Existeix una gran varietat de jutjats i tribunals. Concretament, respecte dels

primers, l'article 26 de la LOPJ i altres preceptes en preveuen catorze classes

diferents:


1)�Jutjats�de�pau. Aquests jutjats es troben en aquells municipis en què no tin-

gui la seva seu un jutjat de primera instància i d'instrucció. Es tracta d'òrgans

judicials servits per jutges a qui no s'exigeix complir la condició de juristes i

que són elegits pel ple de l'ajuntament corresponent amb el vot favorable de

la majoria absoluta dels seus membres9.

Les seves competències inclouen qüestions civils i penals d'escassa entitat.

En matèria civil, l'article 47 de la LEC els atribueix competència per conèixer

d'assumptes de quantia no superior a 90 euros. I en matèria penal, coneixen

de les faltes especificades en l'article 14.1 de la LECrim.

(9)Art. 101.2 LOPJ.

2)�Jutjats�de�primera�instància�i�d'instrucció. La seva base territorial és un

partit judicial, demarcació que inclou el territori d'un o diversos municipis.

Estan servits per jutges o magistrats de carrera, sense perjudici, per descomp-

tat, de les possibles substitucions provisionals amb jutges substituts no perta-

nyents a la carrera judicial.

Les seves competències són de naturalesa civil i penal. Són jutjats de prime-

ra instància en tant que òrgans amb competència en matèria civil, i jutjats

d'instrucció en tant que òrgans judicials que s'ocupen de qüestions penals. En

la majoria dels casos, el mateix òrgan assumeix ambdues classes de competèn-

cia, però en poblacions grans les dues comeses acostumen a estar separades, de

manera que hi ha, d'una banda, jutjats de primera instància, exclusivament

dedicats a matèries civils, i de l'altra, jutjats d'instrucció, que s'ocupen de cau-

ses criminals. Es tracta d'una saludable separació de funcions la generalització

de la qual resultaria molt convenient, ja que constitueix una dificultat consi-

derable exercir simultàniament comeses tan diverses.

En matèria civil, els jutjats de primera instància coneixen de la primera ins-

tància de la immensa majoria dels assumptes civils, és a dir, de la pràctica ge-

neralitat d'aquests, amb l'excepció de les qüestions atribuïdes als jutjats mer-

cantils i als jutges de pau. En matèria penal, els jutjats d'instrucció enjudicien

les faltes no atribuïdes als jutjats de pau i, amb caràcter general, s'ocupen de

la instrucció de les causes criminals, amb excepcions numèricament escasses

però qualitativament importants: assenyaladament, la instrucció de les causes

atribuïdes als jutges centrals d'instrucció (com més endavant veurem, es trac-

ta de greus delictes en matèria de terrorisme, narcotràfic, etc.) i les seguides

contra alts càrrecs representatius, de l'Administració i membres del poder ju-

dicial, la instrucció de les quals s'atribueix a un magistrat del TS o dels TSJ de

les comunitats autònomes.

Vegeu també

Sobre la diferència entre jut-ge i magistrat, podeu veurel'apartat 8 d'aquest mòdul.

3)�Jutjats�mercantils. Es tracta d'un òrgan judicial la demarcació territorial del

qual inclou el territori d'una província i té la seva seu a la capital d'aquesta,

sense perjudici que es creïn també més jutjats d'aquest tipus en poblacions

diferents de la capital de província quan resulti aconsellable ateses la pobla-

ció, l'existència de nuclis industrials o mercantils i l'activitat econòmica10. Es

(10)Art. 86.bis.2 LOPJ.

(11)Art. 86.2 ter LOPJ.


tracta d'un tipus d'òrgan judicial creat el 2003 per alliberar els jutges de prime-

ra instància del coneixement de certes matèries (vegeu l'article 86.2 ter de la

LOPJ: qüestions relatives a la competència deslleial, a la propietat industrial i

intel·lectual, al dret de transport, al dret marítim, etc.) i sobretot per ocupar-se

globalment del fenomen concursal11, matèria de singular complexitat atès que

presenta ramificacions en diversos camps jurídics diferents del civil i el mer-

cantil, com assenyaladament el dret laboral i el de la seguretat social.

4)�Jutjats�penals. L'article 89 bis de la LOPJ estableix que a cada província, i

amb seu a la capital, hi haurà un o diversos jutjats penals, encara que també es

podran establir jutjats penals la jurisdicció dels quals s'estengui a un o diversos

partits de la mateixa província, de conformitat amb el que disposi la legislació

sobre demarcació i planta judicial, que ha de fixar la ciutat on tindran la seu.

Jutjats de marcacomunitària

A Alacant, els jutjats mercantilsreben la denominació de jut-jats de marca comunitària quanconeixen d'assumptes relacio-nats amb aquesta matèria.

En l'actualitat la seva competència s'estén principalment al coneixement i la

sentència de les causes per delictes (instruïdes pels jutges d'instrucció) als quals

la llei assenyali pena privativa de llibertat de durada no superior a cinc anys

o pena de multa independentment de la seva quantia, o qualssevol altres de

diferent naturalesa, sia úniques, conjuntes o alternatives, sempre que la seva

durada no excedeixi els deu anys12.

5)�Jutjats�de�primera�instància�contenciosos�administratius. L'article 90 de

la LOPJ disposa que a cada província, amb jurisdicció en tota ella i seu a la

capital, hi haurà un o més jutjats contenciosos administratius i que quan el

volum d'assumptes ho requereixi, es podran establir un o més jutjats conten-

ciosos administratius en les poblacions que per llei es determini. Així mateix,

es podran crear excepcionalment jutjats contenciosos administratius que es-

tenguin la seva jurisdicció a més d'una província dins de la mateixa comunitat

autònoma.

El seu àmbit competencial està concretat en l'article 8 de la LRJA i inclou as-

pectes molt variats, entre els quals cal destacar el coneixement, en única o

primera instància, dels recursos que es dedueixin enfront dels actes de les en-

titats locals (amb excepció de les qüestions urbanístiques); el coneixement, en

única o primera instància, dels recursos que es dedueixin enfront dels actes

administratius dictats per l'Administració de les comunitats autònomes (llevat

dels que procedeixin del respectiu consell de govern) quan tinguin per objecte

certes qüestions de personal, algunes sancions administratives i reclamacions

per responsabilitat patrimonial la quantia de les quals no excedeixi els 30.050

euros.

6)�Jutjats�socials. Es tracta un òrgan judicial la demarcació del qual coincideix

amb el territori d'una província i té la seu a la seva capital. També poden cre-

ar-se jutjats d'aquesta classe en altres ciutats diferents de la capital provincial

quan el volum de treball així ho justifiqui.

(12)Art. 14.3 LECrim.


S'assigna a aquests jutjats el coneixement en primera o única instància de la

generalitat dels assumptes atribuïts a l'ordre jurisdiccional social; és a dir, lle-

vat que la llei confereixi la competència a altres òrgans d'aquest ordre, els jut-

jats socials són els cridats a conèixer de la primera o única instància13. Més

en concret, l'article 6 LRJS estableix que els jutjats socials coneixen en única

instància de tots els processos atribuïts a l'ordre jurisdiccional social, a excep-

ció dels assignats expressament a la competència d'altres òrgans d'aquest or-

dre jurisdiccional en la Llei concursal, ja que els jutges mercantils coneixen

del fenomen concursal de manera global, cosa que inclou matèries de caràcter

laboral o social.

També coneixen en única instància dels processos d'impugnació de determi-

nats actes d'administracions públiques atribuïts a l'ordre jurisdiccional social,

relatius a certes qüestions laborals, sindicals o de Seguretat Social, que aparei-

xen especificats en les lletres n i s de l'article 2 LRJS, quan hagin estat dictats:

a) Pes òrgans de l'Administració General de l'Estat i dels organismes públics

vinculats o dependents d'aquesta, sempre que el seu nivell orgànic sigui infe-

rior al del ministre o secretari d'Estat, a excepció dels expedients de regulació

d'ocupació, suspensió del contracte o reducció de jornada per causes econò-

miques, tècniques, organitzatives o de producció.

b) Les administracions de les comunitats autònomes, excepte les que proce-

deixin del Consell de Govern respectiu.

c) Les administracions de les entitats locals.

d) Qualsevol altre organisme o entitat de dret públic que pugui tenir alguna

de les competències administratives en les matèries abans al·ludides.

7)�Jutjats�de�menors. Són jutjats pertanyents a l'ordre jurisdiccional penal, de

base territorial provincial, si bé l'article 96 de la LOPJ permet que dins d'una

mateixa província es creïn diversos jutjats de menors, o fins i tot que un de

sol tingui competència sobre més d'una província. Segons l'article 2 de la LO

5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, la

seva competència s'estén al coneixement dels fets comesos per les persones

esmentades en l'article d'aquesta llei, i també a fer executar les sentències. És a

dir, coneixen d'allò relatiu a la responsabilitat de les persones majors de catorze

anys i menors de divuit per la comissió de fets tipificats com a delictes o faltes

en el Codi penal o les lleis penals especials.

8)�Jutjats�de�violència�sobre�la�dona. La seva recent creació –mitjançant la

LO 1/2004, de 28 de desembre– respon al propòsit d'abordar amb major eficà-

cia i especialització el problema de l'anomenada violència domèstica, i també

al de conferir a aquesta matèria un tractament unitari (civil i penal al mateix

temps), evitant així la descoordinació i altres inconvenients propis de la in-

tervenció simultània d'òrgans judicials diferents (jutge de primera instància

(13)Art. 93 LOPJ.


i jutge d'instrucció de circumscripcions diferents). En efecte, en aquesta clas-

se de criminalitat, juntament amb la investigació dels fets delictius, també

s'adopten freqüentment mesures tuïtives de caràcter civil, relatives a la pàtria

potestat, a la custòdia dels fills, etc.

Aquests jutjats, doncs, tenen competències en matèria penal i civil. En l'ordre

penal, en concret, s'ocupen, segons l'article 87 ter 1 de la LOPJ, principalment:

a) De la instrucció dels processos per a exigir responsabilitat penal pels delictes

inclosos en els títols del Codi penal relatius a homicidi, avortament, lesions,

lesions al fetus, delictes contra la llibertat, delictes contra la integritat moral,

contra la llibertat i la indemnitat sexuals o qualsevol altre delicte comès amb

violència o intimidació, sempre que s'hagin comès contra qui sigui o hagi es-

tat l'esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a l'autor per relació anàlo-

ga d'afectivitat, encara que hagi estat sense convivència, i també els comesos

sobre els descendents, propis o de l'esposa o convivent, o sobre els menors o

incapaços que amb ell convisquin o que es trobin subjectes a la potestat, la

tutela, la curatela, l'acolliment o la guarda de fet de l'esposa o convivent, quan

també s'hagi produït un acte de violència de gènere.

b) De la instrucció dels processos per a exigir responsabilitat penal per qualse-

vol delicte contra els drets i els deures familiars, quan la víctima sigui alguna

de les persones assenyalades com a tals en el punt a anterior.

c) De l'adopció de les corresponents ordres de protecció a les víctimes, sense

perjudici de les competències atribuïdes al jutge de guàrdia.

d) Del coneixement i la sentència de les faltes contingudes en els títols I i II

del llibre III del Codi penal (contra el patrimoni, contra les persones i contra

l'ordre públic), quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades com

a tals en el punt a anterior.

e) Del dictat de sentències de conformitat amb l'acusació, en els casos esta-

blerts per la llei.

En l'ordre civil, els jutjats de violència sobre la dona són competents respecte

de qüestions civils relacionades (de la manera prevista en l'article 87 ter 3 de

la LOPJ) amb fets delictius referits a la violència domèstica. És el cas de certs

processos de filiació, maternitat i paternitat, nul·litat del matrimoni, separació

i divorci, relacions paternofilials; processos que tinguin per objecte l'adopció

o la modificació de mesures de transcendència familiar; els que versin exclu-

sivament sobre la guarda i custòdia de fills i filles menors o sobre aliments re-

clamats per un progenitor en contra de l'altre en nom dels fills i filles menors;

els que versin sobre la necessitat d'assentiment en l'adopció, o els que tinguin

per objecte l'oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció

de menors, etc. (art. 87 ter 2 LOPJ).


Segons l'article 87 bis de la LOPJ, en cada partit judicial hi haurà un o més

jutjats de violència sobre la dona, amb seu a la seva capital i jurisdicció en tot

el seu àmbit territorial, encara que també es podran establir, excepcionalment,

jutjats de violència sobre la dona que estenguin la seva jurisdicció a dos o més

partits dins de la mateixa província.

A més, segons el mateix precepte, el Consell General del Poder Judicial podrà

acordar que, en aquelles circumscripcions on sigui convenient en funció de la

càrrega de treball existent, el coneixement dels assumptes atribuïts als jutjats

de violència sobre la dona correspongui a un dels jutjats de primera instància

i d'instrucció, o d'instrucció si escau. En els partits judicials en què hi hagi un

sol jutjat de primera instància i d'instrucció serà aquest el que assumeixi el

coneixement dels assumptes que l'article 87 ter de la LOPJ atribueix als jutjats

de violència sobre la dona.

9)�Jutjats�de�vigilància�penitenciària. Segons l'article 94 de la LOPJ, a cada

província hi haurà un o diversos jutjats de vigilància penitenciària, que tin-

dran les funcions jurisdiccionals previstes en la Llei general penitenciària en

matèria d'execució de penes privatives de llibertat i mesures de seguretat, con-

trol jurisdiccional de la potestat disciplinària de les autoritats penitenciàries,

empara dels drets i els beneficis dels interns en els establiments penitenciaris i

altres que assenyali la llei. Es poden, a més, establir jutjats de vigilància peni-

tenciària que estenguin la seva jurisdicció a dos o més províncies de la mateixa

comunitat autònoma, i fins i tot es podran crear jutjats de vigilància peniten-

ciària la jurisdicció dels quals no s'estengui a tota la província. L'article 94.5

de la LOPJ aclareix també que el càrrec de jutge de vigilància penitenciària és

compatible amb l'exercici d'un altre òrgan de l'ordre jurisdiccional penal. Això

significa que, amb freqüència, els jutges de vigilància penitenciària són alhora

titulars d'un altre òrgan judicial.

10)�Jutjats�centrals�d'instrucció. La seva funció consisteix a instruir les cau-

ses penals seguides per delictes l'enjudiciament dels quals correspon als jutjats

centrals penals o a la Sala Penal de l'Audiència Nacional14. Es tracta, en tots

els casos, de greus tipus delictius que susciten gran alarma o sensació en la

col·lectivitat, com delictes contra el titular de la corona, el seu consort, el seu

successor, alts organismes de la nació i forma de govern; falsificació de mone-

da, delictes monetaris i relatius al control de canvis; defraudacions i maquina-

cions per a alterar el preu de les coses que produeixin o puguin produir greu

repercussió en la seguretat del tràfic mercantil, en l'economia nacional o per-

judici patrimonial en una generalitat de persones en el territori de més d'una

audiència; tràfic de drogues o estupefaents, fraus alimentaris i de substàncies

farmacèutiques o medicinals, sempre que siguin comesos per bandes o grups

organitzats i produeixin efectes en llocs pertanyents a diferents audiències,

etc. L'entitat dels delictes continguts en aquesta enumeració explica en gran

part (encara que no necessàriament justifica) la notorietat o projecció medià-

tica assolida per alguns jutges centrals d'instrucció.

(14)Art. 65 LOPJ.


11)�Jutjats�centrals�penals. L'article 89 bis 3 de la LOPJ estableix que a la Vila

de Madrid, amb jurisdicció a tot Espanya, hi haurà un o diversos jutjats cen-

trals penals que coneixeran, en els casos en què així ho estableixin les lleis

processals, de les causes pels delictes a què es refereix l'article 65 de la LOPJ

(que acabem d'especificar en tractar sobre els jutges centrals d'instrucció) i dels

altres assumptes que assenyalin les lleis. Concretament, els jutjats centrals pe-

nals tenen competència per enjudiciar aquells delictes quan la llei els assenyali

una pena privativa de llibertat no superior a cinc anys o una pena de multa

que no excedeixi els deu15.

12)� Jutjats� centrals� contenciosos� administratius. Creats per l'article 90.4

de la LOPJ i amb seu a Madrid, el seu àmbit territorial s'estén al conjunt de

l'Estat, i són competents per a conèixer, en primera o única instància, dels re-

cursos contenciosos administratius contra certes disposicions i actes emanats

d'autoritats, organismes, òrgans i entitats públiques amb competència en tot

el territori de l'Estat, especificats en l'article 9 de la LRJCA.

13)�Jutjat�central�de�menors. Previst per l'article 96.2 de la LOPJ i amb seu

a Madrid, la seva competència s'especifica en l'article 2.4 de la LO 5/2000, de

12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. S'ocupen, per

expressar-ho a grans trets, d'exigir la responsabilitat derivada de la comissió

dels delictes previstos en els articles 571 a 580 del CP (delictes de terrorisme),

quan hagin estat perpetrats per menors.

14)� Jutjats� centrals� de� vigilància� penitenciària. Van ser creats per la LO

5/2003, de 27 de maig, que va introduir l'actual apartat 4rt. de l'article 94 de

la LOPJ. Poden crear-se un o diversos òrgans d'aquesta categoria, tenen la seu

a Madrid i estan investits de jurisdicció per a tot el territori de l'Estat. Les se-

ves funcions són les ja referides respecte dels jutjats de vigilància penitenci-

ària en relació amb els delictes competència de l'Audiència Nacional. En tot

cas, la competència d'aquests jutjats centrals serà preferent i excloent quan el

penat compleixi també altres condemnes que no hagin estat imposades per

l'Audiència Nacional.

I respecte dels òrgans col·legiats o tribunals stricto sensu, el mateix precepte

preveu les classes següents:

• Audiències�provincials. Tenen competència en matèria civil i penal. En

l'ordre civil, coneixen principalment de la segona instància dels processos

civils i, en general, dels recursos d'apel·lació contra resolucions dictades

pels jutges de primera instància. En l'ordre penal els correspon principal-

ment el coneixement dels recursos d'apel·lació interposats contra resolu-

cions dels jutges d'instrucció i l'enjudiciament dels processos per delicte

castigat amb pena superior a cinc anys.

(15)Art. 14.3 LECrim.


Tribunals de marca comunitària

La secció o seccions de l'Audiència Provincial d'Alacant especialitzades en qüestions demarca comunitària reben la denominació de tribunals de marca comunitària quan coneixend'assumptes relacionats amb aquesta matèria.

• Tribunals� superiors� de� justícia� de� les� comunitats� autònomes. Tenen

competència en matèria civil, penal, contenciosa administrativa i social.

A grans trets, la competència d'aquests tribunals és la següent:

– En matèria penal, coneixen de la instrucció i l'enjudiciament de les

causes penals contra certes altes autoritats de l'àmbit de la respectiva

comunitat autònoma (art. 73 LOPJ).

– En matèria civil, s'ocupen sobretot dels recursos de cassació fonamen-

tats en el dret civil propi de la comunitat autònoma (art. 73 LOPJ).

– En matèria contenciosa administrativa, la seva competència s'estén

al coneixement en primera instància de recursos contenciosos admi-

nistratius contra alguns actes i disposicions d'òrgans administratius

de la comunitat autònoma respectiva i de les corporacions locals del

seu territori (sempre que la competència no s'atribueixi als jutjats con-

tenciosos administratius), i també, en alguns supòsits, d'òrgans de

l'Administració de l'Estat. Coneixen també dels recursos d'apel·lació

contra resolucions dictades pels jutjats contenciosos administratius de

la comunitat autònoma i del recurs de cassació, quan es fonamenta en

normativa autonòmica (art. 99 i 101 LRJA). Sobre la competència dels

TSJ en matèria contenciosa administrativa vegeu, per a més detalls,

l'article 74 de la LOPJ i els articles 10, 99 i 101 de la LRJA.

– En matèria social, i cenyint-nos al més important, els TSJ coneixen, en

única instància, dels processos que la llei estableixi sobre controvèrsies

que afectin interessos dels treballadors i els empresaris en àmbit supe-

rior al d'un jutjat social i no superior al de les comunitats autònomes

i dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dictades pels

jutjats socials de la comunitat autònoma, i també dels recursos de su-

plicació i els altres que preveu la llei contra les resolucions dels jutjats

mercantils de la comunitat autònoma en matèria laboral, i les que re-

solguin els incidents concursals que versin sobre la mateixa matèria

(art. 75 LOPJ).

• Audiència�Nacional. Té competència en matèria penal, contenciosa ad-

ministrativa i social. En matèria penal, li correspon l'enjudiciament dels

delictes previstos en l'article 65 de la LOPJ (terrorisme, narcotràfic a gran

escala, etc.), el caràcter espectacular de molts dels quals ha conferit al tri-

bunal una considerable notorietat mediàtica. En matèria contenciosa ad-

ministrativa, coneix en primera instància de recursos contenciosos admi-

nistratius contra certs actes i disposicions emanats per autoritats adminis-

tratives d'àmbit estatal, i en via de recurs, contra certes resolucions dic-

tades pels jutjats centrals contenciosos administratius (per a més detalls,

consulteu l'article 66 de la LOPJ). En matèria social, segons l'article 67 de

la LOPJ, coneix en única instància dels processos especials d'impugnació

de convenis col·lectius l'àmbit territorial d'aplicació dels quals sigui supe-


rior al territori d'una comunitat autònoma i dels processos sobre conflic-

tes col·lectius la resolució dels quals hagi de produir efecte en un àmbit

territorial superior al d'una comunitat autònoma.

• Tribunal�Suprem. Està situat a la cúspide de l'estructura judicial espanyo-

la, en el sentit que constitueix l'última via hàbil per a obtenir la tutela dels

òrgans judicials ordinaris. El legislador no permet acudir al TS en qualsevol

cas, sinó tan sols per motius taxats i contra alguns tipus de resolucions.

Habitualment, l'accés a aquest tribunal té lloc mitjançant el recurs de cas-

sació, regulat de manera diferent en cada un dels ordres jurisdiccionals per

les corresponents lleis de procediment (LEC, LECrim, LPL i LRJCA).

Té competència en matèria civil, penal, contenciosa administrativa i soci-

al, i disposa fins i tot d'una sala, la militar, que correspon a una jurisdicció

especial, diferent de l'ordinària. Per conèixer amb detall la competència de

les diferents sales del tribunal, vegeu els articles 53 a 61 de la LOPJ.

La seva funció en totes elles consisteix primordialment a unificar la doctri-

na jurisprudencial, objectiu que, tanmateix, no s'acaba d'assolir de manera

satisfactòria, com demostren les freqüents reformes del recurs de cassació,

moltes de les quals estan adreçades a reduir el volum de treball del tribunal

per tal de permetre-li concentrar-se en aquesta tasca unificadora.

Ara no és el moment d'analitzar en detall les competències ni altres aspectes

d'aquests òrgans judicials.

5.2. Funcionament dels òrgans col·legiats

El funcionament d'un òrgan judicial unipersonal no revesteix una complexitat

especial. En canvi, els òrgans col·legiats presenten certes peculiaritats que cal

explicar en aquest moment.

5.2.1. Sales i seccions de justícia

Els òrgans jurisdiccionals col·legiats solen estar dividits�en�sales�o�seccions

que, com ara veurem, són els autèntics tribunals o òrgans que imparteixen

justícia. Es tracta d'un mecanisme de divisió�del�treball�i�d'especialització.

Com que és gairebé impossible que el mateix magistrat pugui conèixer a fons i

simultàniament totes les branques jurídiques, es creen diferents sales, atenent

a grans blocs temàtics (sales civils, penals, contenciós administratives, etc.). I

encara, les sales es divideixen, a vegades, en seccions.

Concretament,

Competència

L'estudi detallat de la compe-tència es fa en altres assigna-tures de la llicenciatura, princi-palment les de Dret processalcivil i Dret processal penal. Pelque fa als altres aspectes o ca-racterístiques d'aquests tribu-nals, al llarg d'aquesta exposi-ció apareixeran els que es con-sideren més importants.

1) El Tribunal�Suprem està integrat per cinc sales: Civil, Penal, Contenciosa

Administrativa, Social i Militar16 que, alhora, es poden dividir en seccions17.

(16)Art. 55 LOPJ.

(17)Art. 54 LOPJ.


2) L'Audiència�Nacional està integrada per quatre sales d'Apel·lació: Penal,

d'Afers Contenciosos Administratius i d'Afers Socials18, que alhora, quan ho

aconselli el volum de feina, es poden dividir en seccions19. La Sala d'Apel·lació

coneix els recursos d'aquest tipus que estableixi la llei contra les resolucions

dictades per la Sala Penal20.

(18)Art. 64.1 LOPJ.

(19)Art. 64.2 LOPJ.

(20)Art. 64 bis LOPJ.

3) Els tribunals�superiors�de�justícia�de�les�comunitats�autònomes es com-

ponen de tres sales21: Civil i Penal, Contenciosa Administrativa i Social, que

alhora, poden ser dividides en seccions22. L'article 73.6 LOPJ preveu, per al cas

que el nombre dels assumptes així ho aconselli, que es puguin crear una o més

seccions o fins i tot sala penal amb la seva pròpia circumscripció territorial en

aquelles capitals que ja siguin seu d'altres sales de Tribunal Superior, només a

l'efecte de conèixer els recursos d'apel·lació contra les resolucions penals dic-

tades en primera instància per les audiències provincials i també d'altres que

prevegin les lleis.

(21)Art. 72.1 LOPJ.

(22)Art. 72.2 LOPJ.

4) En les audiències�provincials no hi ha sales sinó seccions (civils, penals i, a

vegades, civils i penals alhora23). De fet, no hi ha cap diferència entre les sales

dels tribunals esmentats i les seccions de les audiències provincials, almenys

pel que fa a les seves funcions. Això sí: aquestes seccions no admeten desdo-

blaments successius, com passa en les sales, que encara es poden dividir en

seccions. Quan el volum de feina, ho aconsella, l'única cosa que es pot fer és

crear noves seccions.

Conceptualment, és important entendre que aquestes sales i seccions

són els veritables tribunals, els veritables òrgans que imparteixen justí-

cia.

Ningú no pot dir pròpiament, per exemple, que ha estat condemnat o absolt

per l'Audiència Nacional, tot i que habitualment no hi ha inconvenient a par-

lar així quan el context no exigeixi un rigor més elevat. Pròpiament, s'haurà

estat condemnat o absolt per una sala de cert tribunal o audiència i si la sala

està dividida en seccions, per una certa secció d'una determinada sala del tri-

bunal concret. Crear sales o seccions, en definitiva, és tant com crear tribunals

o òrgans de justícia.

5.2.2. La vàlida constitució dels òrgans col·legiats (la formació

de sala)

Per tal que pugui dur a terme actuacions jurisdiccionals vàlides, la sala

o secció ha d'estar integrada o constituïda per un nombre determinat

de magistrats.

(23)Art. 81 i 82 LOPJ.


Llevat de certes excepcions24, la llei exigeix tres magistrats per a la vàlida cons-

titució de l'òrgan col·legiat25. Constituir-se vàlidament com a òrgan judicial,

és a dir, amb el nombre suficient de magistrats, és el que l'article�196�LOPJ

anomena amb l'expressió formar sala.

(24)Com ara la prevista en l'article82.2 LOPJ.

(25)Art. 196 LOPJ.

Hi ha un supòsit en el qual la llei preveu que es podrà cridar per a formar sala

tots els magistrats que la componen, encara que amb tres ja n'hi hauria prou

perquè quedés vàlidament constituïda. Es tracta de l'article�197�LOPJ, que

mira fonamentalment d'afavorir la unitat�de�criteri�jurisprudencial26.

5.2.3. Els presidents de sala i de secció

(26)Article 197 LOPJ.

Les sales i seccions estan presidides per un dels seus magistrats. El president

de la sala o de la secció exerceix funcions�de�caràcter�administratiu�o�gover-

natiu, que seran analitzades en estudiar els òrgans de govern del poder judi-

cial. Però com recorda Montero Aroca, també els escau un component relatiu

a l'exercici de la funció�jurisdiccional, que no ha estat destacada prou per la

LOPJ. Efectivament, el president de la sala o de la secció exerceix certes funci-

ons en matèria disciplinària27, li pertoca de fer l'assenyalament de les vistes28,

regular en aquestes l'ús de la paraula, declarar-les obertes i concloses i dirigir

les votacions, en les quals, però, ocupa una posició d'igualtat respecte dels al-

tres magistrats, sense�tenir�cap�mena�de�"vot�de�qualitat".

5.2.4. El magistrat ponent

(27)Art. 191 i 194 LOPJ.

(28)Art. 250 LOPJ.

La condició de ponent recau en un dels magistrats que han format sala, segons

un torn�elaborat�anualment29. Aquest magistrat assumeix les tasques previs-

tes en l'article 205 LOPJ, entre les quals convé destacar les següents: presidir

la pràctica de les proves que no s'hagin de practicar davant el tribunal, infor-

mar-lo sobre la pertinència de les proves presentades, proposar les sentències

i altres resolucions que s'hagin de sotmetre a la votació dels altres membres

de la sala o secció i, si no dissenteix del resultat de la votació, redactar defini-

tivament la resolució.

5.2.5. Deliberació, votació i decisió dels assumptes

(29)Art. 203 LOPJ.

Correspon al president de sala o secció convocar els magistrats que han format

sala per a deliberar�i�votar els assumptes que s'hagin de decidir mitjançant

interlocutòria o sentència. Si hi ha hagut una vista�oral, la llei vol que aquesta

deliberació i votació es produeixin immediatament després. Si no és possible,

el president assenyala una data per a fer-ho30. Els assumptes s'han de decidir

per majoria�absoluta dels magistrats31.

(30)Art. 253 LOPJ.

(31)Art. 255 LOPJ i 202.I LEC.


La llei regula la forma de procedir en els casos que algun magistrat estigui

impedit d'emetre el seu vot32 i la manera de dirimir les discòrdies, és a dir, de

resoldre les situacions en què no s'assoleixi la majoria absoluta requerida per

a decidir l'assumpte33.

5.2.6. Cobertura d'absències

Es pot esdevenir en un determinat moment que, per raons diverses, falti algun

dels magistrats que integren la sala o secció i no�s'arribi�al�nombre�necessari

de�magistrats�per�a�formar�sala. En aquests supòsits, la llei preveu fins a tres

mecanismes adreçats a cobrir les absències:

(32)Art. 257 LOPJ.

(33)Art. 262 LOPJ i 202.1 i 2 LEC.

a) Cobertura d'absències amb altres magistrats del tribunal34.

L'article 199 LOPJ disposa que "quan no assisteixin magistrats en nombre suficient per aconstituir sala, concorreran per a completar-la altres magistrats que designi el presidentdel tribunal respectiu, d'acord amb un torn en el qual seran preferits aquells que es trobinlliures d'assenyalaments i, entre aquests, els més moderns".

(34)Art. 199 LOPJ.

b) Comissions de servei35.

Recurs a les comissions de servei

Aquest mecanisme es preveu en l'article 216 LOPJ i tan sols s'hi pot recórrer quan con-corrin circumstàncies de necessitat especial i, per descomptat, amb la conformitat delsinteressats.

(35)Art. 216 LOPJ.

c)� Magistrats suplents36.

Característiques dels Magistrats Suplents

Tal com disposa l'article 200 LOPJ, en tots els òrgans jurisdiccionals col·legiats hi pot ha-ver una relació de magistrats suplents elaborada anualment pel Consell General del PoderJudicial. La seva missió consisteix a integrar les sales o seccions dels tribunals quan nohi hagi prou magistrats de plantilla per a constituir-les vàlidament. Poden ser nomenatsmagistrats suplents aquells que reuneixin les condicions necessàries per a l'accés a la car-rera judicial, llevat de les derivades de la jubilació per edat37. Pel que fa a les preferènciesper a ocupar aquest càrrec i a les incompatibilitats, vegeu el que disposa l'article 201 LOPJ.

(37)Art. 201.2 LOPJ.

(36)Art. 200 i 201 LOPJ.

d) L'anomenada sala de vacances38.

Periode de vacances

El mes d'agost és el període assenyalat per a les vacances dels magistrats. Però com quel'activitat jurisdiccional no es pot deturar absolutament durant aquest mes, es preveu quehi hagi a cada tribunal una sala que s'ocupi dels assumptes que no admeten demora.

(38)Art. 371 LOPJ.


6. Els ordres jurisdiccionals

Els òrgans judicials, unipersonals i col·legiats que hem esmentat integren el

que s'anomena la jurisdicció ordinària.

Aquesta jurisdicció ordinària s'identifica amb el poder judicial, al qual es

refereixen la Constitució espanyola i la LOPJ i, per tant, els seus òrgans

queden subjectes als òrgans de govern d'aquest poder de l'Estat, del qual

tractarem detalladament més endavant.

No són aquests, però, els únics òrgans que exerceixen funcions jurisdiccionals.

N'hi ha d'altres que, sense estar integrats en la jurisdicció ordinària, és a dir,

sense estar enquadrats en el poder judicial, tenen assignades funcions que re-

vesteixen naturalesa jurisdiccional. Es tracta de les anomenades jurisdiccions

especials. En concret, són:

• el Tribunal Constitucional,

• el Tribunal de Comptes,

• els tribunals consuetudinaris i tradicionals,

• el tribunal del jurat i

• els tribunals militars.

Més endavant, tractarem sobre aquestes jurisdiccions especials.

La jurisdicció ordinària està, al seu torn, dividida en un seguit de bran-

ques o divisions, anomenades ordres jurisdiccionals.

Per a fer una certa divisió del treball o especialització de la tasca jurisdiccional,

cada un d'aquests ordres s'ocupa dels assumptes relacionats amb determinats

blocs o conjunts de matèries més o menys homogènies. Concretament, hi ha

els ordres jurisdiccionals següents:

• ordre jurisdiccional civil,

• ordre jurisdiccional penal,

• ordre jurisdiccional contenciós administratiu,

• ordre jurisdiccional social.


Com dèiem, cada un d'aquests ordres coneix o entén d'assumptes relacionats

amb diferents branques o blocs de matèries del dret substantiu. Concretament:

a) L'ordre�jurisdiccional�civil�coneix�dels�assumptes�relatius�al�dret�privat,

és a dir, de les matèries que, si seguim la classificació acadèmica tradicional,

queden englobades en el dret�civil i en el dret�mercantil.

b) L'ordre�jurisdiccional�penal té atribuït el coneixement de les causes i ju-

dicis�criminals, amb l'excepció d'aquells que corresponguin a la jurisdicció

militar39.

c) L'ordre� jurisdiccional�contenciós�administratiu coneix, segons l'article

9.4 LOPJ:

• De les pretensions que es dedueixin en relació amb els actes�de�les�admi-

nistracions�públiques subjectes al dret administratiu.

• De les pretensions que es dedueixin en relació amb les disposicions�ad-

ministratives�amb�rang�inferior�a�la�llei�i�amb�els�decrets�legislatius,

en els termes previstos en l'article 82.6 CE.

• De les pretensions que es dedueixin en relació amb la responsabilitat�pa-

trimonial�de�les�administracions�públiques�i�del�personal�al�seu�servei,

sigui quina sigui la naturalesa de l'activitat o del tipus de relació de la qual

es derivi. Quan a la producció del dany haguessin concorregut subjectes

privats, quan la pretensió es dirigeixi directament contra l'asseguradora

de l'Administració juntament amb l'Administració respectiva, i quan els

danys es reclamin a les persones o entitats públiques o privades indirecta-

ment responsables, serà també competent aquest ordre jurisdiccional.

• Dels recursos�contra�la�inactivitat�de�l'Administració.

• Dels recursos�contra�les�actuacions materials de les administracions que

constitueixin via�de�fet.

Art. 9.2 LOPJ

A més, segons disposa l'article9.2 LOPJ, l'ordre jurisdiccionalcivil exerceix una mena de fa-cultat residual, anomenada visattractiva, en virtut de la qualconeix de totes les matèriesque no estiguin assignades aun altre dels ordres jurisdiccio-nals.

(39)Art. 9.3 LOPJ.

d) L'ordre� jurisdiccional� social coneix de les pretensions que es promo-

guin dins la branca social del dret, tant en conflictes� individuals com en

col·lectius, i també les reclamacions en matèria de Seguretat�Social o contra

l'Estat quan la legislació laboral li atribueixi responsabilitat40.

L'article 2.b LRJS ha introduït una interessant novetat, ja que ha inclòs en

l'ordre social les qüestions litigioses que es promoguin en relació amb les

accions que puguin exercir els treballadors o els seus causahavents contra

l'empresari o contra aquells als quals s'atribueixi legalment, convencional-

ment o contractualment responsabilitat, pels danys originats en l'àmbit de la

(40)Art. 9.5 LOPJ.


prestació de serveis o que tinguin la seva causa en accidents de treball o malal-

ties professionals, incloent-hi l'acció directa contra l'asseguradora i sense per-

judici de l'acció de repetició que pugui correspondre davant l'ordre competent.

Abans de la introducció d'aquest precepte regnava una considerable confusió

entorn de la determinació de si era l'ordre jurisdiccional social o el civil el

competent per a conèixer de les reclamacions de responsabilitat civil suscita-

des en el marc d'una relació de treball.

Els òrgans jurisdiccionals duen a terme les seves funcions integrats en

algun d'aquests ordres, a vegades exclusivament dins d'un de sol i altres

vegades en més d'un ordre o, fins i tot (és el cas del Tribunal Suprem),

en cada un d'aquests.

Concretament, heus aquí una panoràmica en què apareix cada ordre judicial

i els òrgans judicials que hi operen:

a) Ordre jurisdiccional civil:

• jutjats de pau,

• jutjats de primera instància i instrucció (en aquest ordre jurisdiccional ac-

tuen en qualitat de jutjats de primera instància),

• jutjats mercantils. Els jutjats d'aquesta classe de la província d'Alacant re-

ben la denominació de jutjats de marca comunitària quan coneixen sobre

assumptes relacionats amb aquesta matèria.

• Audiències provincials. Quan coneixen sobre assumptes relacionats amb

qüestions relatives a la normativa europea de marques, la secció o seccions

de l'Audiència Provincial d'Alacant especialitzades en aquesta matèria re-

ben la denominació de tribunals de marca comunitària.

• Sala Civil i Penal dels tribunals superiors de justícia de les comunitats au-

tònomes,

• Sala Primera (Civil) del Tribunal Suprem.

b) Ordre jurisdiccional penal:

• jutjats de pau,

• jutjats de primera instància i instrucció (en aquest ordre jurisdiccional ac-

tuen en qualitat de jutjats d'instrucció),

• jutjats d'afers penals,

• jutjats de violència sobre la dona,

• jutjats de menors,

• jutjats de vigilància penitenciària,

• audiències provincials,

• Sala Civil i Penal dels tribunals superiors de justícia de les comunitats au-

tònomes,


• jutjats centrals d'instrucció,

• jutjats centrals d'afers penals,

• Audiència Nacional,

• Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem,

• jutjats centrals de vigilància penitenciària,

• jutjats centrals de menors.

c) Ordre jurisdiccional contenciós administratiu:

• jutjats de primera instància d'afers contenciosos administratius,

• sales contenciós administratives dels tribunals superiors de justícia de les

comunitats autònomes,

• jutjats centrals d'afers contenciosos administratius,

• Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional,

• Sala Tercera (Contenciosa Administrativa) del Tribunal Suprem.

d) Ordre jurisdiccional social:

• jutjats de primera instància d'afers socials,

• sales socials dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autòno-

mes,

• Sala Social de l'Audiència Nacional,

• Sala Quarta (Social) del Tribunal Suprem.


7. Conflictes de jurisdicció, conflictes de competènciai qüestions de competència

La llei�ha�de�delimitar en la manera més precisa possible les�atribucions que

confia a la jurisdicció ordinària, als ordres jurisdiccionals que la integren i als

òrgans judicials que operen dins aquells ordres. Amb independència de l'encert

o desencert del legislador en traçar aquesta delimitació, resulta inevitable que

es plantegin conflictes i situacions d'incertesa en casos particulars.

Per aquesta raó, la LOPJ ha previst un seguit de mecanismes�o�sistemes

per�a�resoldre�les�situacions�conflictives relacionades amb la distribu-

ció de tasques dins de la jurisdicció i de la jurisdicció amb altres poders

o autoritats estatals.

En tots els casos, els conflictes que se suscitin podran ser positius�o�negatius,

respectivament, segons si els òrgans en conflicte es consideren alhora titulars

de l'atribució discutida o, contràriament, un d'ells la refusi a favor d'un altre i

aquest, al seu torn, estimi que no li escau o correspon aquella atribució.

7.1. Els conflictes de jurisdicció

Estan regulats en els art. 38 a 41 LOPJ i en la LO 2/1987, de 18 de maig, de

conflictes jurisdiccionals (LOCJ).

La denominació de conflicte de jurisdicció podria donar lloc a malentesos,

ja que literalment sembla que es refereixi a conflicte entre jurisdiccions

(ordinària i especials, s'hauria d'entendre). Com veurem no és pas així.

De conflicte de jurisdicció n'hi pot haver de quatre�classes41: (41)Art. 38 i 39 LOPJ.

a)�Entre�jutjats�o�tribunals�i�l'Administració42. En aquest cas, els resol un

òrgan col·legiat que s'anomena Tribunal de Conflictes de Jurisdicció, integrat pel

president del Tribunal Suprem, que el presidirà, i per cinc vocals, dels quals

dos seran magistrats de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Su-

prem, designats pel Ple del Consell General del Poder Judicial, i els altres tres

seran consellers permanents d'Estat, i actuarà com a secretari el de govern del

Tribunal Suprem.

(42)Art. 38 LOPJ i 1 a 21 LOCJ.


b)�Entre�jutjats�o�tribunals�i�els�òrgans�judicials�militars43. En aquest cas,

la resolució correspondrà a la Sala de Conflictes de Jurisdicció, integrada pel

president del Tribunal Suprem, que la presidirà, dos magistrats de la Sala del

Tribunal Suprem de l'ordre jurisdiccional en conflicte i dos magistrats de la Sala

d'Afers Militars, tots designats pel Ple del Consell General del Poder Judicial.

(43)Art. 39 LOPJ i 22 a 29 LOCJ.

c) Els conflictes de jurisdicció entre�els�jutjats�o�tribunals�de�la�jurisdicció

militar�i�l'Administració segueixen el mateix règim que en el cas a) anterior

i, per tant, la resolució correspon al Tribunal de Conflictes de Jurisdicció44.

(44)Article 30 LOJC.

d) Els conflictes de jurisdicció amb la jurisdicció�comptable també segueixen

el règim del cas a) anterior i, per tant, correspon resoldre'ls al Tribunal de Con-

flictes de Jurisdicció45.

7.2. Els conflictes de competència

(45)Article 31 LOJC.

Amb aquesta denominació es coneixen els conflictes d'atribucions que

es puguin produir entre jutjats o tribunals de diferent ordre jurisdiccio-

nal46, com per exemple un jutjat de primera instància i instrucció i un

jutjat d'afers socials.

Seran resolts�per�una�sala�especial�del�Tribunal�Suprem, presidida pel pre-

sident i composta per dos magistrats, un per a cada ordre jurisdiccional en

conflicte, que seran designats anualment per la Sala de Govern.

Com assenyala l'article 43 LOPJ, aquests� conflictes� es� podran� promoure

d'ofici,�a�instància�de�part�o�del�ministeri�fiscal, mentre el procés no hagi

conclòs amb sentència ferma, llevat del cas que el conflicte que se susciti es

refereixi a l'execució d'allò que s'hagi resolt.

(46)Art. 42 LOPJ.

L'ordre jurisdiccional penal rep en aquesta matèria un tractament singular, ja

que, com disposa l'article 44 LOPJ, sempre�és�preferent: cap jutjat o tribunal

no podrà plantejar conflicte de competència als òrgans d'aquell ordre jurisdic-

cional47.

El procediment per a tramitar el conflicte de competència, amb les vicissituds

que s'hi poden esdevenir, està regulat en els articles 45 a 50 LOPJ.

7.3. Les qüestions de competència

Són els conflictes que es poden plantejar entre jutjats i tribunals d'un

mateix ordre jurisdiccional.

(47)Art. 44 LOPJ.


Seran resolts�per�l'òrgan�immediat�superior�comú, de conformitat amb les

normes que estableixi cada norma processal (LEC, LECrim, LRJCA, LPL).

L'article 52 LOPJ especifica que no�es�podran�suscitar�qüestions�de�compe-

tència�entre�jutges�i�tribunals�subordinats�entre�si. El jutge o tribunal supe-

rior fixarà, en tot cas i sense possibilitat de recurs, la seva competència, un cop

s'hagin escoltat les parts i el ministeri fiscal.


8. La independència i la imparcialitat com a eixos detota la regulació de la jurisdicció

8.1. La independència

La independència és la nota més característica de la potestat jurisdicci-

onal i la que permet diferenciar-la amb més nitidesa de les altres potes-

tats o poders bàsics de l'Estat. Com dèiem abans, en concret és l'atribut

que permet distingir amb més claredat el ius dicere de l'Administració

del que és propi dels òrgans judicials.

Si parlem amb rigor, la independència és una característica pròpia dels òrgans

judicials, és a dir, dels òrgans que imparteixen justícia, no del poder judicial,

concepte que revesteix una certa complexitat i del qual ens ocuparem més

tard. Així es desprèn de l'article 117.1 CE, literalment transcrit per l'article 1

LOPJ, quan afirma el següent:

"la justícia emana del poble i l'administren en nom del rei jutges i magistrats integrantsdel poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament al'imperi de la llei."

Com es pot deduir d'aquest precepte, encara que el mot independència suggerei-

xi literalment un sentit proper o concomitant a no-subjecció o no-submissió, la

independència�pròpia�dels�òrgans�judicials�no�és�absoluta,�sinó�que�troba

el�seu�límit�en�la�llei, entesa en aquest cas com la totalitat de l'ordenament ju-

rídic. Els òrgans judicials no són, en efecte, omnipotents sinó agents que actu-

en, o actuen en el cas concret, la voluntat popular expressada en l'ordenament

jurídic. Així, doncs, s'entén més bé el significat de la independència judicial si

s'afirma que la independència significa submissió exclusivament al dret.

Més concretament, independència�significa, si seguim l'exposició de Monte-

ro Aroca en els seus trets generals, el següent:

8.1.1. Submissió exclusiva al dret

Quan la Constitució i la LOPJ parlen de submissió� a� la� llei s'ha

d'entendre submissió�a�l'ordenament�jurídic, al dret.

Cal introduir els aclariments següents:


• Submissió�a� l'ordenament� jurídic�no�vol�pas�dir� submissió�al�poder

legislatiu,�a�les�cambres�legislatives, sinó al seu producte propi: la llei.

De fet, els actes administratius dictats per les cambres48 són suscepti-

bles de control judicial. D'altra banda, les conclusions de les comissions

d'investigació que puguin crear les cambres no vinculen els tribunals ni

poden influir en les resolucions judicials, sens perjudici que siguin comu-

nicades al ministeri fiscal per tal que aquest, si escau, exerciti les accions

oportunes49.

(48)Vegeu, per exemple l'art. 70.2CE.

(49)art. 76.1 CE.

• El�deure�de�submissió�a�la�llei�se�circumscriu�a�la�llei�que�no�contradi-

gui�la�Constitució. Quan un òrgan judicial consideri que la llei aplicable

al cas concret vulnera la Constitució, té al seu abast el mecanisme de la

qüestió d'inconstitucionalitat50.

(50)Art. 163 CE.

• Pel que fa als reglaments, entesos com tota norma dictada per una au-

toritat administrativa, els�tribunals�tan�sols�hi�queden�vinculats�si�es

tracta�de�reglaments�que�no�contradiuen�la�llei. En cas contrari, els po-

den inaplicar. És més, els tribunals tenen assignada la funció de controlar

l'adequació legal de la potestat normativa de l'Administració51, que recau

en l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu mitjançant l'anomenat

recurs contenciós administratiu.

8.1.2. No-submissió a altres tribunals

(51)Art. 106 CE i 8 LOPJ.

No hi ha, estrictament parlant, tribunals superiors, en el sentit d'una

jerarquia d'òrgans judicials en la qual els superiors adrecen o imposen

manaments als inferiors sobre la manera com aquests han de resoldre

els assumptes del seu àmbit de competència.

Sí que hi ha tribunals que resolen sobre impugnacions i recursos contra

les resolucions dictades per altres tribunals i que, consegüentment, les

poden anul·lar. Però la potestat de cada òrgan judicial per a resoldre com

estimi ajustat a dret sempre queda garantida, tot i que aquesta resolució

pugui ser posteriorment deixada sense efecte per un altre tribunal.

La manca de jerarquia a què hem al·ludit anteriorment es refereix tan sols a

l'exercici de la funció jurisdiccional, no a les�funcions�governatives�o�orga-

nitzatives que corresponen�a�certs�òrgans�de�govern�del�poder�judicial. Ai-

xí, per exemple, un jutge de primera instància o els magistrats d'una audiència

provincial han d'acatar el que resolgui la Sala de Govern del seu tribunal su-

perior de justícia sobre les normes de repartiment d'assumptes entre els jutjats

d'un partit judicial o entre les seccions de l'audiència.

Pressions a un òrganjudicial

De fet, dirigir ordres o pressi-ons de qualsevol mena a un al-tre òrgan judicial pel que fa ala interpretació i aplicació deldret està tipificat com a faltagreu per l'article 417.4t LOPJ,i també les recomanacionsd'assumptes i les correccionsper raó de l'aplicació o inter-pretació del dret (art. 418.2n.i 4t. LOPJ).


8.1.3. No-submissió a cap entitat

Amb aquesta expressió es vol donar a entendre que ningú, cap entitat

o persona, no es pot immiscir en la tasca dels òrgans judicials.

Aquestes invasions poden provenir i, de fet, han provingut fonamental-

ment del poder executiu. La lluita per a assolir aquesta independència vers

l'Administració és una constant històrica que ha culminat en l'actual Cons-

titució espanyola, de 1978, on es consagra jurídicament, almenys en un

grau elevat, la independència dels tribunals respecte del Govern i de la resta

d'autoritats administratives en general.

Independència normativa

Òbviament, una cosa és l'establiment de la independència en l'esfera normativa i unaaltra, no necessàriament paral·lela, el grau real o efectiu en què, a la pràctica, existeixaquesta independència. Aquesta darrera qüestió no pertany al tractament jurídic de lanostra disciplina i requeriria una investigació dels esdeveniments polítics i socials que,amb massa freqüència, subministren la matèria primera que dóna vida al sector econòmicdels mitjans de comunicació.

Com a mínim, no es pot negar que la Constitució de 1978 i la LOPJ ha mirat

d'assegurar la independència establint certes garanties.

8.2. La imparcialitat dels òrgans judicials i la seva estreta relació

amb la independència

Imparcialitat, en el cas dels òrgans judicials, significa que han de dictar les se-

ves resolucions i, en general, exercir�la�potestat�jurisdiccional�atenent�úni-

cament�a�la�legalitat, sense afavorir ni perjudicar cap dels subjectes processals

per raons alienes a la mateixa legalitat.

Com hem dit abans, la imparcialitat no és una nota exclusivament caracte-

rística de l'exercici de la funció jurisdiccional. També l'Administració hi està

subjecta estrictament52.

Tot i tractar-se d'una exigència particularment important, ni�la�CE�espanyola

ni�la�LOPJ�fan�referència�a�la�imparcialitat, al contrari del que passa, asse-

nyaladament, amb la independència.

De fet, tot sembla indicar que, pel que es refereix a la independència, la

CE i la LOPJ volen tot sovint al·ludir també a la imparcialitat, de manera

que tots dos conceptes queden en gran manera identificats. Són, però,

susceptibles de distinció.

(52)Art. 103.1 CE.


Independència, en efecte, significa no-submissió o subordinació a res ni nin-

gú que no sigui l'ordenament jurídic53; si es prefereix, en termes més genèrics,

significa absència de pressions o influències externes en l'exercici de la tasca

jurisdiccional, o per dir-ho d'una altra manera, immunitat o inexistència de

directrius, ordres o instruccions jurídicament vinculants, externes al tribunal.

Imparcialitat, al seu torn, fa referència al distanciament o manca d'implicació

del jutjador respecte de qualitats o característiques jurídicament irrellevants

dels justiciables en el moment de resoldre els assumptes.

Exemple sobre imparcialitat i independència

Així, teòricament es podria imaginar una situació hipotètica en què un jutge estiguéscompletament mancat d'independència però fos exquisidament imparcial. Pensem, perexemple, en el cas d'un hipotètic ordenament jurídic en què els tribunals quedessin vin-culats a interpretar les normes jurídiques aplicables en un litigi d'acord amb les indica-cions del Govern, però apliquessin aquesta interpretació de manera totalment imparci-al o objectiva, és a dir, sense atendre l'interès personal del jutjador per l'assumpte ques'ha d'enjudiciar ni a qualitats o característiques jurídicament irrellevants de les parts.I a l'inrevés: podria passar que, sense cap pressió ni indicació del Govern o d'una altraautoritat administrativa els tribunals dictessin resolucions i afavorissin un determinatlitigant per raó d'alguna qualitat seva jurídicament inatendible (per exemple, perquè eljutge comparteix amb ell un cert ideari polític). En aquest cas, el tribunal seria indepen-dent però parcial.

Malgrat la distinció conceptual indicada, independència i imparcialitat són

nocions que apareixen amb gran freqüència mútuament implicades i inescin-

diblement interrelacionades. I això perquè les possibles invasions o tempta-

tives d'influència de l'Administració en la tasca jurisdiccional dels tribunals

miren moltes vegades d'afavorir un dels litigants o parts processals, que pot

coincidir amb la mateixa Administració o un altre subjecte, el triomf processal

del qual li interessa.

A causa d'aquesta mútua implicació, certes garanties o aspectes del rè-

gim constitucional de la jurisdicció, estan orientats simultàniament a

preservar la imparcialitat i la independència o, en tot cas, serveixen per

a garantir tant l'una com l'altra.

És per això que l'exposició sobre garanties constitucionals que es fa tot seguit

es referirà tant a la independència com a la imparcialitat. Quan la garantia

corresponent miri de protegir principalment o exclusivament una o altra es

farà la indicació corresponent.

8.3. Garanties constitucionals de la independència i

imparcialitat dels tribunals

La principal preocupació que batega en els preceptes constitucionals i legals

que s'ocupen de la jurisdicció és garantir la independència i la imparcialitat

dels tribunals. Aquest objectiu es mira d'aconseguir mitjançant certes garanties

que comentarem seguidament.

(53)"L'imperi de la Llei", tal com diul'article 117 CE.


8.3.1. La inamovibilitat

Aquesta garantia està prevista en l'article 117.1 i 2 CE i en l'article 1 LOPJ, que

reprodueix íntegrament l'anterior. En concret, l'article 117.2 CE assenyala el

següent:

"Els jutges i magistrats no poden ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats, sino peralguna de les causes i amb les garanties previstes en la llei."

Històricament, el poder executiu ha mirat d'influir en la tasca de la jurisdicció

atribuint-se la facultat, no reglada o quasidiscrecional, d'apartar els jutjadors

de l'assumpte que coneixien, traslladant-los, separant-los de l'afer que els ocu-

pava, suspenent-los en l'exercici de les seves funcions o jubilant-los anticipa-

dament. El precepte ara transcrit mira de posar fi a aquesta mena d'atemptats

contra la independència i la imparcialitat dels tribunals.

Com indica amb encert Montero Aroca, la inamovibilitat no és una caracterís-

tica privativa dels jutges i magistrats. També els funcionaris i, en menor me-

sura, la resta del personal que presta serveis per a l'Administració gaudeixen

d'una certa inamovibilitat que posa límit i, tot sovint, impedeix que els funcio-

naris siguin moguts del lloc que ocupen. Ara bé, malgrat que és cert que la ina-

movibilitat administrativa persegueix, en part, preservar una certa autonomia

o imparcialitat dels funcionaris, pel que fa a l'exercici de certes funcions tècni-

ques, l'actuació administrativa és per principi de caràcter jeràrquic, de manera

que la inamovibilitat dels seus funcionaris constitueix en molt bona part una

manera de racionalitzar el servei que presta als ciutadans. En el cas dels tri-

bunals, tanmateix, constitueix fonamentalment una garantia d'imparcialitat

i independència.

Així, doncs, inamovibilitat dels jutges i magistrats significa no-remoció del lloc

que ocupen llevat que concorrin causes legalment taxades. Aquesta regulació

legal es troba en els articles 378 a 388 LOPJ.

La�inamovibilitat�té�graus�diferents, depèn si es tracta o no de jutjadors que

pertanyin a la carrera judicial. Així, els jutges de pau54, que estan en règim de

provisió temporal55, els jutges substituts56 i els magistrats suplents57 exerceixen

les seves funcions ad tempus, és a dir, amb subjecció a un determinat límit

temporal.

8.3.2. La predeterminació legal dels jutjadors

(54)Art. 101.1 LOPJ.

(55)Art. 432.2 LOPJ.

(56)Art. 212.2 LOPJ.

(57)Art. 200.2 LOPJ.

És un dret reconegut en l'article 24.2 CE. Atès que és un dret�fonamental, la

seva vulneració pot donar lloc al recurs d'empara un cop exhaurida la via judi-

cial sense èxit. Però més enllà de la seva dimensió de dret, la predeterminació

(58)Art. 24.2 CE.


legal del jutge també és una garantia adreçada a protegir la independència i la

imparcialitat dels tribunals i, alhora, un principi o màxima que ha d'informar

el règim de la jurisdicció58.

Genèricament, la predeterminació legal dels òrgans judicials implica que

l'establiment dels criteris per a fixar el jutjador o els jutjadors que han de

conèixer d'uns fets es faci de manera prèvia a l'esdeveniment d'aquests fets i

mitjançant llei.

Es tracta, si es prefereix, que ningú no pugui decidir, ex post, un cop

produïts els fets, l'òrgan judicial competent ni la seva composició per-

sonal i que la determinació d'aquests aspectes es dugui a terme segons

criteris establerts per llei.

Perill d'escollir l'òrgan judicial més predisposat a decidir d'unadeterminada manera

Contràriament, com es pot constatar històricament, hi hauria el perill que els assumptess'encomanessin a l'òrgan judicial que es preveiés més predisposat a decidir d'una deter-minada manera (en el pitjor dels casos després de posar-se d'acord amb qui dugués a ter-me aquesta determinació). Passaria el mateix si els justiciables poguessin encomanar elconeixement dels seus assumptes a l'òrgan judicial que volguessin.

La predeterminació�legal�del�jutge a què es refereix la CE inclou els aspectes

següents:

a)�Predeterminació�de�l'òrgan�judicial.�Prohibició�de�tribunals�d'excepció

L'exigència de predeterminació legal troba la seva expressió fonamental en la

necessitat que l'òrgan judicial que ha de conèixer del cas hagi estat creat per

llei amb anterioritat a l'esdeveniment dels fets que motiven el procés.

La� creació� d'òrgans� judicials� només� es� pot� fer�mitjançant� llei� i,� preci-

sament,� llei� orgànica� (la� del� poder� judicial). Quan parlem de la creació

d'òrgans judicials ens referim a l'establiment de tipus o classes d'òrgans judi-

cials (jutjats de primera instància i instrucció, audiències provincials, etc.), no

pas a la creació d'òrgans d'una certa classe, un cop establerta per llei aquella

classe. Concretament, com veurem més endavant, el Govern pot crear nous

jutjats en una determinada circumscripció i seccions d'una audiència provin-

cial o d'una sala de tribunal. La creació de sales en els tribunals, però, tant sols

es pot dur a terme mitjançant llei orgànica.

La predeterminació legal dels òrgans judicials implica també la prohi-

bició�de�tribunals�d'excepció, és a dir, tribunals�creats�ex post i ad hoc,

un cop esdevinguts els fets per conèixer d'ells59.

(59)Com és el cas dels tribunals quees van crear per a conèixer dels fa-mosos Judicis de Nürenberg uncop acabada la Segona GuerraMundial.


Aquesta prohibició, a més de deduir-se de l'exigència de predeterminació legal

establerta per l'article 24.2 CE, apareix expressament recollida en l'article 117.6

CE. Aquesta mena de tribunals no són admissibles ni tan sols durant els estats

d'alarma, excepció o setge previstos per l'article 116 CE.

b)�Predeterminació�legal�de�la�demarcació�i�planta�dels�òrgans�judicials

L'exigència de predeterminació legal també podria ser transgredida si la con-

creció de la demarcació d'un tribunal pogués ser determinada i modificada

per una decisió que no revestís la forma de llei. Per aquest motiu, la primera

determinació en aquesta matèria la fa la LOPJ en descriure genèricament les

demarcacions�judicials�que�corresponen�a�cada�tipus�d'òrgan�judicial60.�La

Llei�38/1988,�de�28�de�desembre,�de�demarcació�i�planta�judicial�(LDiPJ),

duu a terme la concreció definitiva, establint els municipis concrets que for-

men part d'un determinat partit judicial i certs casos especials61.

(60)Municipi, conjunt de municipis,província, comunitat autònoma otot el territori de l'Estat, segons elscasos.

(61)Arts. 1 a 5 LDiPJ.

Pel que fa a la planta62, la LDiPJ estableix els criteris que regeixen en aquesta

matèria. En tot cas, el Govern pot crear jutjats nous en una demarcació i sec-

cions d'un tribunal o sala63. Aquesta atribució no transgredeix l'exigència de

predeterminació mentre no impliqui apartar una secció o jutjat de l'assumpte

del qual actualment coneixia.

c)�Predeterminació�de�la�composició�personal�de�l'òrgan�judicial

De poca cosa serviria la predeterminació legal de l'òrgan judicial que ha de

conèixer i de la seva planta i demarcació si, concretades aquestes, algú po-

gués determinar discrecionalment o lliurement quines han de ser la perso-

na o persones concretes que han d'integrar el jutjat o tribunal. La garantia

d'inamovibilitat ja comentada i l'establiment�per�llei�dels�sistemes�d'ingrés,

ascens�i�provisió�de�places�en�la�carrera�judicial evita en gran manera deter-

minacions arbitràries o interessades. Hi ha certes situacions que han merescut

una atenció particular del legislador:

(62)Al nombre de jutjats que s'hand'implantar en cada demarcaciójudicial, al nombre de seccions deles sales i al nombre de magistratsde les sales i seccions.

(63)Art. 36 LOPJ i 20 LDiPJ.

• Composició de les seccions de les sales: la determina el president de la sala,

segons els criteris aprovats anualment per la Sala de Govern del Tribunal64.

(64)Art.198.1 i 160.10° LOPJ.

• Els magistrats suplents: han de ser cridats a formar sala segons un deter-

minat ordre65.

• Substitucions, pròrrogues de jurisdicció i comissions de serveis: els articles

207 i s. LOPJ estableixen certs sistemes de caràcter objectiu.

• Jutges de provisió temporal. Els articles 428 i seg. de la LOPJ regulen mit-

jançant criteris objectius allò relatiu al seu nomenament i règim jurídic.

(65)Art. 200 LOPJ.


d)�Predeterminació�de�la�competència�i�dels�criteris�de�repartiment

Un cop creats per llei orgànica els òrgans judicials i determinades la demarca-

ció i planta i la seva composició personal, hi ha d'haver un conjunt de normes

preexistents als fets justiciables que permetin determinar:

• La�competència�dels�tribunals

– A�quin�ordre�jurisdiccional (civil, penal, contenciós administratiu,

etc.) li correspon el coneixement de l'assumpte. És a dir, la determina-

ció de la jurisdicció�per�raó�de�la�matèria.

– A�quina�classe�d'òrgan�judicial pertanyent a aquell ordre li pertoca

ocupar-se del cas en primera instància (jutge de primera instància i

instrucció, jutjats d'afers penals, jutjats d'afers socials, etc.). És a dir, es

tracta de concretar l'anomenada competència�objectiva.

– Com que, amb certes excepcions (Tribunal Suprem i Audiència Nacio-

nal), en el territori de l'Estat hi ha més d'un òrgan judicial de la mateixa

classe66, també cal determinar al de quin�territori�o�circumscripció

li�pertoca�ocupar-se�del�cas�en�primera�instància67. Es tracta, doncs,

de determinar la competència�territorial.

– Un cop determinat l'ordre jurisdiccional i, dins d'aquest, el tribunal

objectivament i territorialment competent per a conèixer en primera

instància, encara és necessari establir altres normes de competència.

Perquè pot ser (i és freqüent) que la primera instància se segueixi d'una

segona davant un tribunal diferent i, a vegades, fins i tot un recurs

extraordinari ulterior. A més, també és necessari determinar quin tri-

bunal és el competent per a executar les sentències i per a conèixer

de certes incidències ocorregudes en el procés, de les quals, a vegades,

s'ha d'ocupar un tribunal diferent (com ara els anomenats incidents de

recusació). Totes aquestes qüestions (competència per a conèixer dels

recursos, de l'execució i dels diferents incidents) es regeixen per les

normes que regulen l'anomenada competència�funcional.

• El�repartiment�d'assumptes

Les normes sobre competència exhaureixen la seva funció en la determi-

nació de l'òrgan territorialment competent per a conèixer dels fets (i, even-

tualment, els recursos, l'execució i els incidents). Però aquí no s'acaben les

exigències de la predeterminació legal del jutjador. És necessari arribar a

predeterminar, fins i tot, la persona o persones físiques que s'han d'ocupar

del cas. Vegem-ho més detalladament:

– Les normes sobre competència territorial indiquen l'òrgan judicial

d'una determinada classe i circumscripció territorial que ha de resoldre

sobre l'assumpte (per exemple, jutge de primera instància i instrucció

de Sant Feliu de Guíxols). El que passa és que en una mateixa circums-

(66)Tot sovint n'hi ha molts, comara en el cas dels jutges de primerainstància i instrucció.

(67)Jutge de primera instància i ins-trucció de tal localitat, audiènciaprovincial d'aquesta o una altraprovíncia, etc.


cripció territorial hi pot haver més d'un òrgan judicial de la mateixa

classe (per exemple, en les capitals de província no hi ha un sol jutjat

de primera instància i instrucció, sinó que a vegades n'hi ha molts).

– En el cas dels òrgans�judicials�col·legiats, l'aplicació de les normes de

competència acaba per indicar un tribunal i sala competents (la Sala

Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Cata-

lunya, per exemple). Ara bé, el que no�indiquen és quina�secció –si

n'hi ha– d'aquella sala ha de conèixer. I si es tracta d'una audiència

provincial, les normes de competència acaben la seva missió indicant

l'audiència d'una província concreta, ja que la llei no vincula les seves

seccions a un determinat ordre jurisdiccional, sinó que aquestes secci-

ons poden conèixer d'assumptes civils i penals simultàniament.

Determinar quin d'aquests òrgans d'aquesta circumscripció és, concre-

tament, el que ha de conèixer no és funció de les normes de competèn-

cia, sinó de les de repartiment.

En tots dos casos, són les normes sobre repartiment les que hauran

de precisar quina secció és en cada cas aquella que s'ha d'ocupar de

l'assumpte.

Les normes sobre repartiment, doncs, no són una qüestió menor. En depèn el

compliment de l'exigència constitucional de predeterminació dels jutjadors.

Per això, aquestes�normes�han�de�tenir�caràcter�objectiu, en el sentit de ser

idònies per a permetre la determinació de l'òrgan judicial (jutjat o secció con-

creta) sense que aquesta determinació es faci dependre de la decisió discreci-

onal de ningú.

Així, per exemple, unes normes de repartiment que deixessin la determinació

del jutjador o jutjadors a la discrecionalitat del jutge degà d'un partit judicial

o al president d'un tribunal resultarien contràries a l'exigència constitucional

de predeterminació.

També ho serien unes normes de repartiment que distribuïssin els assumptes

entre els jutjats del partit judicial o entre les seccions d'una audiència provin-

cial o sala atenent criteris materials.

Per exemple, atribuint el coneixement sobre els recursos contra acords de corporacionslocals a una determinada secció de la Sala Contenciosa Administrativa d'un tribunal su-perior de justícia d'una comunitat autònoma. En aquest cas, es podrien crear de maneraindirecta veritables tribunals especials no previstos per la llei. Si a això s'hi afegeix, comhem vist, que segons l'article 198.1 i 160.10 LOPJ, la distribució dels magistrats en lesseccions d'una sala la duu a terme el president del tribunal (tot i que seguint els criterisestablerts per la Sala de Govern del mateix tribunal) el perill que es creïn veritables tri-bunals especials per decisió governativa augmenta considerablement.


L'exigència de predeterminació, naturalment, no s'oposa a

l'especialització dels tribunals. Tan sols exigeix que es faci mitjançant

llei i amb anterioritat a l'esdeveniment dels fets que motiven el procés.

En aquest sentit l'article 98.1 LOPJ estableix en relació amb els jutjats el se-

güent:

"el Consell General del Poder Judicial podrà acordar, després de fer un informe de lessales de govern, que en aquelles circumscripcions on hi hagi més d'un jutjat de la ma-teixa classe, un o diversos d'ells assumeixin amb caràcter exclusiu, el coneixement dedeterminades classes d'assumptes o de les execucions pròpies de l'ordre jurisdiccional delqual es tracti."

I en aquest mateix sentit, l'article 80.3 LOPJ disposa que, també després de

l'informe previ de la sala de govern corresponent, el Consell General del Po-

der Judicial podrà acordar que el coneixement de certes classes d'assumptes

s'atribueixi exclusivament a una secció de l'audiència provincial.

e)�Incompatibilitats

L'establiment d'un sistema d'incompatibilitats és una garantia que mira pri-

mordialment de protegir�la�imparcialitat�dels�jutges�i�magistrats. L'article

127.2 CE relaciona la qüestió de les incompatibilitats amb la independència

(recordem el que hem assenyalat sobre la íntima implicació entre les nocions

d'imparcialitat i independència i el seu tractament legal indiferenciat). Les in-

compatibilitats i prohibicions per a exercir la funció jurisdiccional estan re-

gulades en els articles 389 a 397 LOPJ. Es tracta d'impedir certes concurrènci-

es o simultaneïtats que poden perjudicar la neutralitat necessària dels jurisdi-

cents. N'hi ha prou de fer un cop d'ull al catàleg d'incompatibilitats (càrrecs

d'elecció popular, assessorament jurídic, activitats mercantils, etc.) relaciona-

des en l'article 389 LOPJ per a adonar-se que l'exercici�de�funcions�jurisdic-

cionals�és�incompatible�pràcticament�amb�qualsevol�altra�activitat,�llevat

de�la�docència�o�recerca�jurídica,�la�creació�literària,�etc.

f)�Apoliticisme

L'article 127.1 CE estableix el següent:

"els jutges i magistrats, així com els fiscals mentre estiguin en actiu, no podran exerciraltres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics o sindicats."


La prohibició de pertinença a partits polítics o sindicats no anul·la, com

és lògic, la ideologia o punts de vista que el jutjador pugui mantenir

com a ciutadà en matèries polítiques, socials, etc., circumstància que,

potser inconscientment, es pot reflectir en les resolucions que dicti.

Malgrat tot, es considera que la desvinculació formal que exigeix l'ordenament

jurídic facilita el distanciament necessari o l'objectivitat dels jurisdicents en

aquest sentit.

La prohibició d'exercir simultàniament la funció jurisdiccional i funcions de

caràcter polític troba la seva concreció legal principalment en dos preceptes

de la LOPJ:

• L'article 351.f LOPJ disposa que els jutges i magistrats seran declarats en la

situació de serveis especials quan siguin nomenats per a un càrrec polític

o de confiança en virtut d'un reial decret o decret autonòmic, o triats per

a càrrecs públics representatius al Parlament Europeu, Congrés dels Dipu-

tats, Senat, assemblees legislatives de les comunitats autònomes o corpo-

racions locals.

No-pertinença

La no-pertinença a partits po-lítics o sindicats, però, no ésrequerida en tots els ordena-ments jurídics occidentals,com per exemple l'alemany.En aquell país es manté que elconeixement públic de les ide-es polítiques del jutjador, llunyde resultar inconvenient, pre-cisament facilita corregir even-tuals manques de neutralitat,cosa que es veuria dificultadasi quedessin ignotes en l'ànimdel jutjador.

• En l'article 356.f LOPJ, en establir que és procedent declarar en situació

d'excedència voluntària el jutge o magistrat que es presenti com a candi-

dat en eleccions per a accedir a càrrecs públics representatius al Parlament

Europeu, Congrés dels Diputats, Senat, assemblees legislatives de les co-

munitats autònomes o corporacions locals. Si no és elegit, ha d'optar, i així

ho ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial, en el termini

de trenta dies, per continuar en la situació d'excedència voluntària o rein-

gressar en el servei actiu.

Tant en aquest supòsit com en el de l'article 351.f LOPJ abans esmentat, els

jutges i magistrats, i els funcionaris d'altres cossos, que reingressen en la

carrera corresponent, s'han d'abstenir de conèixer dels assumptes concrets

vinculats amb la seva activitat política68.

(68)Art. 351.f.ii LOPJ.

Però l'objectiu de preservar els jutjadors de la parcialitat per motius polítics

porta al legislador a anar més enllà de la mera prohibició de militància en par-

tits polítics i a establir el pas a la situació d'excedència voluntària als membres

de la carrera judicial que optin a càrrec polític, representatiu o de confiança:

una vegada reincorporats al servei actiu els esmentats jutges o magistrats no

podran accedir, durant els cinc anys següents, a un lloc de la carrera judicial

que no sigui dels que es proveeixen per estricta antiguitat69.

(69)Art. 360 LOPJ.

La prohibició que ens ocupa no impedeix que els jutges i magistrats creïn o

s'integrin en associacions�professionals (com ara, actualment, Associació Pro-

fessional de la Magistratura, Jutges per a la Democràcia o Francisco de Vito-

ria). Així ho disposa l'article 127.1 CE, desenvolupat per l'article 401 LOPJ, en

(70)Art. 401.I.2n. LOPJ.


què es detalla el règim d'aquesta mena d'associacions de caràcter apolític, que

han de tenir com a finalitats la defensa dels interessos professionals dels seus

membres en tots els aspectes i la realització d'activitats adreçades al servei de

la justícia en general70.

g)�Garanties�relacionades�amb�l'accés�a�la�funció�jurisdiccional,�la�provisió

de�places�i�la�progressió�dins�la�carrera�judicial

Si l'accés a la funció jurisdiccional o, un cop s'hi ha accedit, la provisió de

places i la progressió en la carrera judicial depenguessin de decisions discre-

cionals del poder executiu, resultaria extremadament difícil, o més aviat im-

possible, assegurar la independència i la imparcialitat dels jutjadors. D'aquí ve

que l'accés�a�la�jurisdicció�miri�de�seguir�criteris�objectius (oposició pública

o concurs oposició) i que sigui�duta�a�terme�per�tribunals�o�comissions�no

dependents�del�poder�executiu. Passa el mateix amb la provisió de places i

la progressió dins la carrera judicial. Tractarem més detalladament aquestes

qüestions quan ens referim a la carrera judicial.

h)�Govern�autònom�dels�òrgans�judicials

Aquest punt serà tractat posteriorment amb més amplitud. En aquest moment

n'hi ha prou d'assenyalar que conferir el govern dels tribunals a òrgans situats

fora del poder executiu71 constitueix una importantíssima garantia per a im-

pedir que aquest es pugui immiscir o influir en la tasca jurisdiccional.

Aquest govern autònom al qual al·ludim es refereix, per descomptat,

als aspectes�administratius�o�governatius del funcionament dels tri-

bunals, mai a l'exercici de la funció jurisdiccional, on l'autonomia i la

independència dels tribunals és absoluta.

i)�Garantia�formal�de�la�independència

Aquesta garantia significa la reserva�de�llei, i precisament llei orgànica�(la

del�poder�judicial),�per�a�regular�les�qüestions�principals�relatives�als�tri-

bunals.

Concretament, l'article 122.1 CE disposa el següent:

"la llei orgànica del poder judicial determinarà la constitució, funcionament i governdels jutjats i tribunals, així com l'estatut jurídic dels jutges i magistrats de carrera, queformaran un cos únic, i del personal al servei de l'Administració de justícia."

(71)Sobretot el Consell General delPoder Judicial.


D'aquesta manera s'impedeix que el poder executiu, mitjançant la po-

testat reglamentària, pugui influir en la independència i en la imparcia-

litat dels tribunals. Tan sols poden incidir en la regulació d'aquestes ma-

tèries els representants de la sobirania popular democràticament elegits

i amb les majories qualificades que implica el rang legal orgànic.

Ara bé, el fet que no es pugui incidir reglamentàriament en les matèries relaci-

onades en l'article 122.1 CE (pel que fa al tema que a nosaltres ara més ens in-

teressa, en l'estatut jurídic de jutges i magistrats) no significa que quedi abso-

lutament exclosa qualsevol mena de regulació infralegal en aquestes matèries.

STC 108/1986, de 29 de juliol

Així ho assenyala la STC 108/1986, de 29 de juliol, amb motiu de pronunciar-se sobrela constitucionalitat de la disposició addicional 1a.2 LOPJ abans de la reforma operadaper la LO 16/1994, de 8 de novembre:

"el Govern aprovarà els reglaments que exigeixi el desenvolupament d'aquesta llei orgà-nica."

El TC va considerar que, efectivament, no es pot incidir reglamentàriament en l'estatutdels jutges i magistrats, però això no impedeix que s'estableixin per aquesta via condici-ons accessòries a l'exercici de la funció jurisdiccional. S'ha de tractar, doncs, de regulaci-ons secundàries o auxiliars que no alterin ni innovin essencialment aquest estatut jurídic.

La redacció actual de la disposició addicional 1a.2 LOPJ estableix el següent:

"El Govern o, si escau, les comunitats autònomes amb competències en la matèria, apro-varan els reglaments que exigeixi el desenvolupament d'aquesta llei orgànica, llevat quela competència per a fer-ho correspongui al Consell General del Poder Judicial segons elque disposa l'article 110. Quan afectin condicions accessòries per a l'exercici dels drets ideures dels jutges i magistrats estaran subjectes als mateixos límits i condicions establertsper al Consell General del Poder Judicial."

Com es pot comprovar, el legislador va seguir l'admonició feta pel TC en la

sentència abans referida, pel que fa al caràcter auxiliar, secundari o accessori

de la potestat reglamentària en matèria jurisdiccional. Però el precepte que

ens ocupa i, sobretot, l'article 110.2 LOPJ, introdueixen, a més, una novetat

important.

La potestat reglamentària pel que fa a l'estatut de jutges i magistrats no

correspon al Govern (o als executius de les comunitats autònomes) sinó

al Consell General del Poder Judicial com a òrgan governatiu suprem

dels tribunals.

Consegüentment, i prenent com a base l'autorització de l'article 110.2 i de la

disposició addicional 1a.2 LOPJ, el Consell General del Poder Judicial va apro-

var el Reglament 1/1995, de 7 de juny, de la carrera judicial, que en l'actualitat

ha estat substituït pel Reglament 2/2011, de 28 d'abril, també regulador de la

carrera judicial.


j)�Abstenció�i�recusació

L'abstenció i la recusació són institucions que persegueixen allunyar de

la causa un jutjador que, tot i revestir les característiques establertes per

la llei, està immers en certes circumstàncies72, referents a la seva relació

amb les parts o amb la matèria objecte del procés, que fan témer de

manera fundada un deteriorament de la seva imparcialitat.

Aquestes circumstàncies, les anomenades causes de recusació, estan legalment

taxades i són les previstes en l'article 219 LOPJ.

Mitjançant l'abstenció és el jutjador qui, espontàniament, s'aparta de la causa.

(72)Parentiu, amistat o enemistatamb alguna de les parts, tenir in-terès directe en la causa, etc.

Mitjançant la recusació són les parts les que n'insten la remoció, sobre la qual

resoldrà l'òrgan judicial previst per la llei en cada cas73.

k)�Immunitat

Els articles 398 a 400 LOPJ miren de protegir els jutges i magistrats davant

detencions arbitràries dirigides a pertorbar l'exercici de la seva funció i també

d'evitar-los haver de comparèixer davant d'autoritats administratives o mili-

tars.

l)�Independència�econòmica

És evident que una deficient retribució dels jurisdicents podria ser un perill

per a la independència i imparcialitat, en fer-los més "sensibles" a eventuals

"ofertes" econòmiques a canvi d'orientar les seves resolucions en un sentit de-

terminat.

Conscient d'això, l'article 402.1 LOPJ diu el següent:

"l'Estat garantirà la independència econòmica dels jutges i magistrats mitjançant unaretribució adequada a la dignitat de la funció jurisdiccional."

(73)El procediment es regula en elsarticles 223 a 228 de la LOPJ, en-cara que la LECrim (art. 57 a 71) ila LEC (art. 99 a 113) també pre-veuen en aquesta matèria senglesprocediments, propis de les bran-ques respectives d'enjudiciament.

Certament, no és una tasca senzilla, la d'esbrinar en cada moment quina és

la quantia o abast d'aquella retribució�adequada. La prova és que no han fal-

tat reclamacions dels jutjadors que denunciaven l'escassetat dels seus emolu-

ments. Una de les poques pautes que ofereix la llei per a determinar aquesta

adequació es refereix als magistrats del Tribunal Suprem, que disposa que les

seves retribucions han de ser similars a les dels titulars d'altres òrgans consti-

tucionals74.

(74)Art. 404 bis LOPJ.

En tot cas, el règim retributiu dels membres de la carrera judicial ha d'estar

desenvolupat per llei75 i ha de preveure retribucions fixes (tenint en compte la

categoria, l'antiguitat en la carrera judicial i les característiques objectives de

(75)Art. 403.6 LOPJ.


la plaça que ocupen) i retribucions variables per objectius, vinculats al rendi-

ment individual acreditat per cada jutge o magistrat en l'exercici de les seves

funcions jurisdiccionals i professionals76.

(76)Art. 403.3 i 4 LOPJ.


9. Unitat jurisdiccional

L'anomenada unitat jurisdiccional és un dels principis en què s'inspira el règim

constitucional de la jurisdicció. Aquesta unitat presenta dos vessants diferents

que mereixen un tractament singularitzat.

9.1. La unitat jurisdiccional com a exclusió de jurisdiccions o

tribunals especials no previstos en la Constitució

En segles passats, la jurisdicció es presentava com un mosaic o conjunt hete-

rogeni d'òrgans i branques diferents, en la qual existia una abundosa varietat

de situacions especials pel que fa a l'estatut personal dels jurisdicents i, en ge-

neral, mancava una organització unitària pel que fa als aspectes governatius

del funcionament dels tribunals.

La Constitució espanyola de 1978 va voler posar fi a aquesta situació, disposant

en l'article 117.5 CE el següent:

"El principi d'unitat jurisdiccional és la base de l'organització i funcionament dels tribu-nals. La llei regularà l'exercici de la jurisdicció militar en l'àmbit estrictament castrense ien els supòsits de setge, d'acord amb els principis de la Constitució."

A aquesta declaració s'hi ha d'afegir la de l'article 3.1 LOPJ:

"La jurisdicció és única i és exercida pels jutjats i tribunals previstos en aquesta llei, sensperjudici de les potestats jurisdiccionals reconegudes per la Constitució a altres òrgans."

I encara la de l'article 4 LOPJ:

"La jurisdicció s'estén a totes les persones, a totes les matèries i a tot el territori espanyol,de la manera establerta en la Constitució i en les lleis."

Aquestes declaracions estableixen la prohibició de branques especials de la

jurisdicció o jurisdiccions especials: n'hi ha d'haver una de sola, la jurisdicció

ordinària.

Aquesta conclusió, però, ha de ser degudament matisada, ja que la mateixa

Constitució preveu un seguit de jurisdiccions especials, en concret el Tribunal

Constitucional, el Tribunal de Comptes, els tribunals consuetudinaris i tradi-

cionals, el tribunal del jurat i els tribunals militars.

Així, doncs, unitat�jurisdiccional, en el sentit que ara ens ocupa, sig-

nifica exclusió�de�jurisdiccions�especials�no�previstes�en�la�Consti-

tució.


En conseqüència, la�jurisdicció�a�Espanya�presenta�aquest�desdoblament:

1) D'una banda, hi ha una jurisdicció� ordinària, que coincideix amb

l'anomenat poder judicial77, subjecta als òrgans de govern d'aquest (sobretot el

Consell General del Poder Judicial), dividit�en�quatre�ordres�jurisdiccionals

i dins el qual actuen un seguit de tribunals, la creació, constitució i funcio-

nament dels quals està regulat per la LOPJ, i també l'estatut jurídic dels seus

jutges i magistrats.

2) De l'altra, hi ha un seguit de jurisdiccions�especials�sotmeses�a�un�règim

propi. És a dir, situades�fora�del�poder�judicial i dels seus òrgans de govern,

i amb un funcionament i estatut personal dels jutjadors regulats en lleis espe-

cials, fora de la LOPJ.

Fem un esment brevíssim a aquestes jurisdiccions especials constitucionals.

9.1.1. Tribunal Constitucional

(77)Art. 117 i s. CE.

Exerceix veritables funcions jurisdiccionals, referides sobretot al control�de

constitucionalitat�de�les�lleis�i�al�recurs�d'empara78.

La delimitació de les atribucions del TC i de la jurisdicció ordinària no ha estat

exempta de conflicte.

Tribunal Constitucional

Més precisament, el TS, emparant-se en l'article 56.1 CE, va arribar en certa ocasió gaire-bé a sol·licitar la intervenció moderadora del monarca per a considerar que el TC haviaenvaït escomeses pròpies de la jurisdicció ordinària amb motiu de resoldre sobre recursosd'empara, en atribuir-se facultats per a interpretar la legalitat infraconstitucional o, sim-plement, haver resolt sobre el fons de controvèrsies que coneixia la jurisdicció ordinàriaen comptes de limitar-se a determinar si en el cas s'havia vulnerat un dret fonamentali a retornar les actuacions a l'òrgan judicial per tal que aquest resolgués sobre el litigiatenent el que el TC hagués decidit sobre la vulneració del dret fonamental. Les STC7/1994 i 214/1991 són exemples de casos en què s'ha retret al Tribunal Constitucionalhaver actuat de manera improcedent en aquest sentit.

Aquesta jurisdicció especial, s'argumenta, ha estat creada per a funcionar com

a tribunal que aplica únicament el "dret dels drets fonamentals". L'aplicació

i interpretació de la legalitat ordinària correspondria sobiranament i exclusi-

vament als òrgans de la jurisdicció ordinària, l'estructura de la qual culmina

en el Tribunal Suprem.

Certament, tot i que el TC ha reiterat un cop i un altre que el recurs d'empara

no és una mera continuació de les instàncies judicials davant una jurisdicció

diferent, el cert és que no sempre resulta senzill delimitar l'àmbit propi de

la jurisdicció constitucional i de l'ordinària (vegeu pel que fa a això el que

es dirà quan es parli del dret a la tutela judicial efectiva establert per l'article

24.1 CE) quan es tracta de dictaminar sobre la vulneració de drets subjectius.

I en tot cas, ha de quedar clar que malgrat que la Constitució (i, per tant, les

normes sobre drets fonamentals) sigui una norma directa i primordialment

(78)Vegeu art. 161 CE i 2 LOTC.


aplicable per la jurisdicció ordinària, el TC és l'intèrpret suprem en matèria de

drets fonamentals i que, en resoldre sobre això, no es pot descartar que hagi

d'interpretar qüestions de legalitat ordinària, quan d'aquesta interpretació en

depengui la resolució sobre si s'ha vulnerat o no el dret fonamental objecte

del recurs d'empara. D'aquí ve que la simple afirmació que al Tribunal Cons-

titucional tan sols li competeix resoldre qüestions relacionades amb els drets

fonamentals no soluciona les coses, fet que és prou expressiu per a veure que

ens trobem davant un problema de delimitació força complex.

Molts dels supòsits en els quals s'ha plantejat el conflicte entre la jurisdicció

ordinària es refereixen a la interpretació del dret a la tutela judicial efectiva

de l'article 24.1 CE.

9.1.2. Tribunal de Comptes

Com diu l'article 136.1 CE, el Tribunal de Comptes és l'òrgan�fiscalitzador

suprem�dels�comptes�i�de�la�gestió�econòmica�de�l'Estat, i també del sector

públic. Té, doncs, assignades en aquesta matèria certes facultats que revestei-

xen naturalesa jurisdiccional. Els seus membres gaudeixen d'independència i

d'un estatut semblant al de jutges i magistrats. La LO 2/1982, de 12 de maig,

i la Llei 7/1988, de 5 d'abril, regulen aquest tribunal desenvolupant l'article

136 CE.

9.1.3. Tribunal del jurat

L'article 125 CE disposa que "els ciutadans podran [...] participar en

l'Administració de justícia mitjançant la institució del jurat, en la forma i res-

pecte a aquells processos que la llei determini [...]". Van haver de transcórrer

disset anys des de l'entrada en vigor de la Constitució perquè el legislador es-

panyol, mitjançant la LO 8/1995, de 16 de novembre (en endavant LOTJ), es

decidís a donar efectivitat a les previsions constitucionals implantant el tribu-

nal del jurat.

Es compon de nou�jurats llecs titulars, és a dir, no professionals en matèries

jurídiques i triats mitjançant sorteig; de dos�suplents (també llecs); i un ma-

gistrat�president. Els jurats emeten el veredicte�sobre�culpabilitat i al magis-

trat president, com a jurista, li correspon determinar la pena corresponent als

fets que els jurats han considerat culpable el condemnat, aplicant la legislació

vigent.

El tribunal es constitueix en l'àmbit de l'audiència provincial del tribunal su-

perior de justícia de la comunitat autònoma i del Tribunal Suprem, segons els

casos.


El tribunal del jurat coneix, tan sols, de certes�classes�de�delictes, concre-

tament, els assenyalats en els articles 1.1 i 2 LOTJ (com ara homicidi, delic-

tes comesos per funcionaris públics, certs delictes mediambientals, com el

d'incendis, etc.).

9.1.4. Tribunals consuetudinaris i tradicionals

L'article 125 CE es refereix als tribunals consuetudinaris i tradicionals i admet,

doncs, la seva constitucionalitat i l'article 19.3 LOPJ reconeix aquesta condició

al Tribunal de les Aigües de la Vega de València i al Consejo de Hombres Buenos

de la Huerta de Múrcia.

9.1.5. Tribunals militars

El constituent, doncs, va voler conservar una branca jurisdiccional per

a entendre de les qüestions castrenses i de la situació d'estat de setge79.

Els tribunals militars estan principalment regulats en la LO 4/1987, de 15 de

juliol, de la competència i organització de la jurisdicció militar. L'estructura

de la jurisdicció militar culmina en la Sala�Cinquena�del�Tribunal�Suprem.

Realment es tracta d'una situació singular, en inserir en un òrgan de la juris-

dicció ordinària una sala (és a dir, un òrgan jurisdiccional) que no hi pertany.

Els tribunals militars s'ocupen fonamentalment de jutjar sobre els delictes ti-

pificats en el Codi penal militar i dels comesos durant l'estat de setge (art. 12

de la LO 4/1987).

9.2. Unitat territorial de la jurisdicció

(79)S'hi refereix, com hem vist,l'article 117.5 CE i els articles 3.2 i9.2 LOPJ.

La Constitució espanyola consagra un model unitarista d'estat. No obstant ai-

xò, les comunitats autònomes són titulars de certes facultats d'autogovern des-

centralitzades i se'ls atribueixen determinades competències en matèria exe-

cutiva i legislativa, subratllant-se al mateix temps la unitat de l'Estat80.

En tot cas, si respecte de l'administració i de la legislació s'ha produït una certa

descentralització d'atribucions a les comunitats autònomes, en matèria juris-

diccional, com veurem, els constituents no van voler fer ni la més petita con-

cessió expressa, sense que aquesta constatació tanqui les portes a altres possi-

bles lectures o interpretacions de la Constitució, qüestió que desborda les pos-

sibilitats i extensió d'aquesta obra. En principi, tanmateix, no hi ha un poder

judicial propi de les comunitats autònomes, a diferència de les altres potestats

públiques, en relació amb les quals sí que es pot parlar, en certa manera, d'un

poder legislatiu i executiu propi de les comunitats autònomes. Amb les poques

(80)Art. 2 CE.


excepcions que més endavant veurem, podem doncs afirmar sense exageració

que el que denominem estat de les autonomies acaba allà on comença el po-

der judicial.

El Tribunal Constitucional ha confirmat aquesta entesa unitària del poder ju-

dicial en el FJ 42 de la STC 31/2010, de 28 de juny, relativa a la impugnació de

l'EACat, en ocasió de distingir el model d'estat autonòmic d'un model federal

d'estat:

En l'estat autonòmic, en efecte, la diversificació de l'ordenament en una pluralitat desistemes normatius autònoms no es verifica ja en el nivell de la constitucionalitat ambl'existència d'una pluralitat de constitucions (federal i federades), sinó que, a partir d'unaúnica Constitució nacional, només comença en el nivell de la legalitat. Els sistemes nor-matius que en aquest punt es configuren produeixen normes pròpies, a partir de l'exercicid'unes potestats legislativa i executiva també pròpies. No obstant això, la funció jurisdic-cional, mitjançant la qual aquestes normes adquireixen forma i contingut definitius, éssempre, i només, una funció de l'Estat. En definitiva, si l'estat autonòmic arrenca ambuna constitució única, conclou amb una jurisdicció també única [...].

L'estructura territorial de l'Estat és indiferent, per principi, per al judicial com a poderde l'Estat. La Constitució limita la rellevància del principi autonòmic en l'àmbit de lajurisdicció a termes molt concrets, que fan del territori de la comunitat autònoma unade les unitats vertebradores de l'articulació del poder judicial en el conjunt del territorinacional. Val, doncs, com a criteri d'ordenació territorial dels òrgans de la jurisdicció i deles instàncies processals, però sense perjudici de la integració d'aquells en un poder del'Estat. Unitat orgànica i funcional que, assegurada en la seva substància amb l'atribucióa l'Estat de la competència exclusiva en matèria d'Administració de justícia, és perfecta-ment compatible amb el reconeixement a les comunitats autònomes de determinadescompetències en l'àmbit de l'"administració de l'Administració de justícia", quan així re-sulta de la seva titularitat sobre competències pròpies del vessant purament administratiual servei de la funció jurisdiccional de l'Estat.

A part dels articles 117.5 CE i 3.1 LOPJ, que estableixen el caràcter únic de

la jurisdicció, altres preceptes constitucionals i de legislació orgànica que hi

estan relacionats també donen prou compte del que ara s'ha dit:

Article 4 LOPJ: "La jurisdicció s'estén a totes les persones, a totes les matèries i a tot elterritori espanyol, de la manera establerta en la Constitució i en les lleis".

Article 123.1 CE: "El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tot Espanya, és l'òrgan jurisdic-cional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria de garanties cons-titucionals".

Article 149.1.5è. CE: "L'Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents: 5è.Administració de justícia".

Article 152.1.II CE: "Un tribunal superior de justícia, sens perjudici de la jurisdicció quecorrespon al Tribunal Suprem, culminarà l'organització judicial en l'àmbit de la comuni-tat autònoma. En els estatuts de les comunitats autònomes es podran establir els supòsitsi les formes de participació d'aquelles en l'organització de les demarcacions judicials delterritori. Tot això de conformitat amb el que es preveu en la Llei orgànica del poder ju-dicial i dins de la unitat i independència d'aquest".

Sens perjudici d'allò disposat a l'article 123, les successives instàncies processals, si s'escau,s'esgotaran davant òrgans judicials radicats en el mateix territori de la comunitat autò-noma en què estigui l'òrgan competent en primera instància."

A més de tot això, la CE estableix un únic poder judicial, l'òrgan governatiu

superior del qual és el Consell General del Poder Judicial, sense atribuir a les

comunitats autònomes un òrgan propi semblant.


Cal,�doncs,�esbrinar�si�les�comunitats�autònomes�poden�assumir�alguna

mena�de�competència�relacionada�amb�la�jurisdicció. El TC es va ocupar

d'aquesta qüestió en les STC 56 i 62/1990, de 29 i 30 de març, respectivament.

La doctrina establerta en aquestes resolucions es pot sintetitzar de la manera

següent:

9.2.1. Assumpció de competències per les comunitats autònomes

relacionades amb els mitjans personals i materials al

servei de la funció jurisdiccional

Com s'ha vist, l'article�149.1.5�CE�atribueix�a�l'Estat�competència�exclusi-

va�sobre�l'Administració�de�justícia. Aquesta exclusivitat, tanmateix, es pot

interpretar de dues maneres diverses, una d'estricta i una altra d'àmplia.

La interpretació�àmplia advoca per considerar inclosa en l'atribució de com-

petència exclusiva a l'Estat qualsevol mena de competència, normativa o exe-

cutiva, relativa a la jurisdicció.

El Tribunal Constitucional, però, duu a terme una interpretació� estricta

d'aquella exclusivitat i en distingeix dos aspectes:

1) D'una banda, el que és relatiu a la legislació sobre les matèries referides en

l'article 122.1 CE, és a dir, tot el que fa referència a l'exercici�de�la�jurisdicció.

En aquestes matèries hi ha reserva estricta de llei orgànica i exclusiva compe-

tència estatal. Es tracta del "nucli inaccessible" de l'exclusivitat.

2) I d'una altra, el que s'ha anomenat administració de l'Administració de justí-

cia, o sigui, tot el que es refereix a la provisió i gestió dels recursos o mitjans,

humans i materials, al servei de l'Administració de justícia. És a dir, dels as-

pectes relacionats amb la jurisdicció que la redacció original de la LOPJ havia

atribuït al Govern central. De fet, un gran nombre de comunitats autònomes

havien inclòs en els seus estatuts el que s'han anomenat clàusules subrogatòries

en virtut de les quals assumien en el seu àmbit territorial les competències que

la LOPJ va atribuir en el seu dia al Govern central (tinguem en compte que la

LOPJ no va ser promulgada fins 1985, quan pràcticament ja s'havien aprovat

tots els estatuts d'autonomia).

En aquestes qüestions el TC�va�considerar,�d'acord�amb�la�Constitució,�que

les�comunitats�autònomes�assumissin�certes�competències. No en la seva

totalitat, sinó fonamentalment, amb�les�limitacions�següents:

1) En primer lloc, l'assumpció de competències queda limitada a l'àmbit exe-

cutiu i reglamentari, excloent-se tota mena de competència legislativa en la

matèria.

Exercici de la jurisdicció

Constitució, funcionament, igovern dels jutjats i tribunals,estatut jurídic de jutges i ma-gistrats de carrera i personalal servei de l'Administració dejustícia.


2) En segon lloc, les comunitats autònomes tampoc no poden assumir aque-

lles competències atribuïdes a òrgans diferents del Govern central o els seus

departaments.

3) En tercer lloc, també queden excloses totes aquelles atribucions fetes al Go-

vern central de caràcter supracomunitari, és a dir, relatives a més d'una comu-

nitat autònoma.

Tenint en compte aquestes limitacions, el panorama de les competències as-

sumibles per les comunitats autònomes en relació amb "l'administració de

l'Administració de justícia" queda reduït al següent.

a)�Personal�al�servei�de�l'Administració�de�justícia

És l'única classe de mitjà personal o humà la competència del qual pot ser

traspassada a les comunitats autònomes, ja que les competències relatives al

personal jurisdiccional (jutges i magistrats) pertanyen al denominat "nucli in-

accessible" de la jurisdicció. L'article 455 LOPJ anterior a la reforma introduïda

per la Llei 19/2003 permetia el traspàs de certs "cossos nacionals" a les comu-

nitats autònomes (secretaris judicials, oficials, agents judicials i metges foren-

ses). Les competències sobre aquestes categories de funcionaris, doncs, eren

susceptibles de ser assumides per les comunitats autònomes. D'aquesta mane-

ra, certes comunitats autònomes (com és el cas de Catalunya i Euskadi) ja van

rebre els traspassos corresponents als oficials, agents judicials i metges foren-

ses, però no els relatius als secretaris judicials. Respecte al personal laboral –és

a dir, el que no pertany a cossos estatals de funcionaris–, la competència pot

ser pacíficament assumida per les comunitats autònomes.

En l'actualitat, després de la reforma operada per la Llei 19/2003, de 23 de

desembre, la qüestió quedaria resolta d'aquesta manera:

• Els funcionaris que presten els seus serveis en les oficines judicials, llevat

dels secretaris judicials, depenen orgànicament de les comunitats autòno-

mes amb competència en la matèria81.

(81)Art. 439.4 LOPJ.

• Correspon a les comunitats autònomes la proposta per al nomenament i

remoció del secretari de govern dels TSJ82.

• L'article 471 LOPJ atribueix a les comunitats autònomes les competènci-

es respecte a tot el personal al servei de l'Administració de justícia (amb

l'excepció dels secretaris judicials), en totes les matèries relatives al seu es-

tatut i règim jurídic, compreses la selecció, formació inicial i continuada,

provisió de destinacions, ascensos, situacions administratives, jornada la-

boral, horari de treball i règim disciplinari, i també quant a l'aprovació

(82)Art. 464.3 LOPJ.


dels reglaments que en aquestes matèries exigeixi el desenvolupament de

la LOPJ.

• Pel que fa al personal laboral –és a dir, el que no pertany a cossos estatals

de funcionaris83–, no hi ha cap obstacle perquè la competència sigui assu-

mida per les comunitats autònomes. Pel que fa a l'oficina judicial (és a dir,

amb paraules de l'article 435 LOPJ, a l'organització de caràcter instrumen-

tal que serveix de suport a l'activitat jurisdiccional de jutges i tribunals), les

comunitats autònomes, en els seus respectius territoris, són competents

per a determinar-ne la dimensió i organització84.

(83)Art.473.2 LOPJ.

(84)Art. 436.3 LOPJ.

• També són competents per al disseny, creació i organització dels serveis

comuns processals, amb funcions de registre i repartiment, actes de comu-

nicació, auxili judicial, execució de resolucions judicials i jurisdicció vo-

luntària85.

• No cal perdre de vista, malgrat tot, que, segons l'article 438.7 LOPJ, el Con-

sell General del Poder Judicial podrà establir criteris generals que permetin

l'homogeneïtat en les actuacions dels serveis comuns processals de la ma-

teixa classe en tot el territori de l'Estat, encara que en cap cas no podran

incidir en l'exercici de la funció jurisdiccional o en les competències de les

administracions públiques en l'àmbit de l'Administració de justícia.

(85)Art. 438.3 LOPJ.

• A més, també en els seus respectius àmbits, les comunitats autònomes po-

dran establir oficines comunes de suport a una o diverses oficines judicials

per a la prestació de serveis la naturalesa dels quals no exigeixi la realitza-

ció de funcions encomanades com a pròpies per la LOPJ als funcionaris

dels Cossos de l'Administració de Justícia86.

(86)Art. 439.1.II LOPJ.

• També en el seu àmbit territorial, correspon a les comunitats autònomes

el disseny, la creació i organització de les unitats administratives neces-

sàries i de les oficines comunes de suport, la determinació de la seva for-

ma d'integració en l'Administració pública de què es tracti, del seu àm-

bit d'actuació, dependència jeràrquica, establiment dels llocs de treball, i

també la dotació dels crèdits necessaris per a la seva engegada i funciona-

ment87.

Els estatuts d'autonomia de Catalunya (art. 103 EACat) i Andalusia (art. 147

EAAnd), sempre de conformitat amb el que disposa la LOPJ, atribueixen res-

pectivament a la Generalitat i a la Junta d'Andalusia la competència normativa

sobre el personal no judicial al servei de l'Administració de justícia, i també la

competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei

de l'Administració de justícia.

(87)Art.439.2 LOPJ.


Competències sobre personal

Pel que fa a la competència normativa, els respectius estatuts inclouen la regulaciód'extrems com l'organització d'aquest personal en cossos i escales, el seu procés de selec-ció i la seva promoció interna, la seva formació inicial i continuada, la provisió de des-tinacions i ascensos, les situacions administratives, el règim de retribucions, la jornadalaboral i l'horari de treball, l'ordenació de l'activitat professional i les funcions, les llicèn-cies, els permisos, les vacances i les incompatibilitats, i també el registre de personal i elrègim disciplinari.

I pel que fa a la competència executiva i de gestió, ambdós estatuts preveuen atribucionscom l'aprovació de l'oferta d'ocupació pública; la convocatòria i la resolució de tots elsprocessos de selecció i l'adscripció als llocs de treball; el nomenament dels funcionarisque superin els processos selectius; la impartició d'una formació, prèvia i continuada;l'elaboració de les relacions de llocs de treball; la convocatòria i la resolució de tots elsprocessos de provisió de llocs de treball i de tots els processos de promoció interna; la ges-tió del registre de personal, coordinat amb l'estatal; l'efectuació de tota la gestió d'aquestpersonal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu; l'exercici de la potestat disci-plinària i la imposició de les sancions que siguin procedents, inclosa la separació del ser-vei, i l'exercici de totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestióeficaç i eficient dels recursos humans al servei de l'Administració de justícia.

A més de les competències normatives i executives ara referides, tant la Gene-

ralitat (art. 103.3 EACat) com la Junta d'Andalusia (art. 147.3 EAAnd), dins

del marc disposat per la Llei orgànica del poder judicial i per llei dels seus res-

pectius parlaments autonòmics, poden crear cossos de funcionaris al servei de

l'Administració de justícia, que depenguin de la funció pública de la Genera-

litat o de la Junta d'Andalusia.

b)�Mitjans�materials

És a dir, la provisió de qualsevol tipus de mitjans materials per al funcionament

de la jurisdicció (edificis, infraestructura informàtica i d'oficina, remuneració

d'advocats i procuradors del torn d'ofici etc.), i especialment per al funciona-

ment de les unitats administrativa i serveis comuns de les oficines judicials.

Els articles 104 de l'EACat i 148 de l'EAAnd contenen una enumeració

d'aspectes en què correspon a la comunitat autònoma la competència pel que

fa a la provisió de mitjans personals.

Articles 104 de l'EACat i 148 de l'EAAnd

S'inclouen, concretament, la construcció i la reforma dels edificis judicials i de fiscalia;la provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia; laconfiguració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació,sense perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen al'Estat per a garantir la compatibilitat del sistema; la gestió i la custòdia dels arxius, deles peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesajurisdiccional; la participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judi-cials i en els seus rendiments, i la gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicialsque estableixi la Generalitat en l'àmbit de les seves competències sobre administració dejustícia.


9.2.2. Els tribunals superiors de justícia de les comunitats

autònomes

Com hem vist l'article 152.1.II CE estableix que "un tribunal superior de justí-

cia, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem, culmi-

narà l'organització judicial en l'àmbit de la comunitat autònoma."

S'ha de tenir en compte que aquest tribunal, tot i la seva denominació,

no és un òrgan de la comunitat autònoma, ja que la jurisdicció és única

per a tot l'Estat. Es tracta d'un òrgan integrat en la jurisdicció ordinària

la competència del qual abasta el territori de la comunitat autònoma.

9.2.3. Participació de les comunitats autònomes en

l'organització de les demarcacions judicials del territori

El mateix article 152.1.II CE permet la participació de les comunitats autòno-

mes en l'organització de les demarcacions judicials del seu territori, en establir

que "en els estatuts de les comunitats autònomes es podran establir els supò-

sits i les formes de participació d'aquelles en l'organització de les demarcacions

judicials del territori. Tot això de conformitat amb el que es preveu en la Llei

orgànica del poder judicial i dins de la unitat i independència d'aquest".

9.2.4. Exhauriment de les instàncies processals en òrgans

judicials radicats en les comunitats autònomes

L'article 123 CE estableix el caràcter superior del TS en tot el territori de

l'Estat en tots els ordres jurisdiccionals.

Fet que significa que, llevat dels casos en què la llei estableixi la possibilitat

d'interposar recurs davant el Tribunal Suprem, les instàncies successives dels

processos iniciats davant un òrgan judicial de la comunitat autònoma s'han

d'exhaurir en òrgans radicats en la mateixa comunitat autònoma. S'ha de tenir

en compte que l'accés al TS, normalment per mitjà de l'anomenat recurs de

cassació, no és ni de bon tros il·limitat, sinó estrictament taxat en relació amb

determinats supòsits.

D'altra banda, l'exhauriment en un òrgan de la comunitat autònoma no signi-

fica necessàriament davant el TSJ, ja que en molts casos tan sols hi haurà dues

instàncies, de manera que, com passa en l'ordre civil, la majoria dels assump-

tes només arribaran, com a màxim, a una segona instància davant l'audiència

provincial corresponent.

Citació

L'article 152.1.III CE disposaque "sens perjudici del quees disposa en l'article 123, lessuccessives instàncies proces-sals, si s'escau, s'exhauriran da-vant òrgans judicials radicatsen el mateix territori de la co-munitat autònoma en què si-gui l'òrgan competent en laprimera instància".


9.2.5. Els consells de justícia d'Andalusia, Aragó i Catalunya

Bona part de la doctrina manté que el caràcter central o unitari del poder

judicial no té perquè ser incompatible amb una certa desconcentració dels

seus òrgans de govern. Per aquesta raó els estatuts d'autonomia de Catalunya i

Andalusia (art. 97 a 100 EACat i art. 144 EAAnd) van crear la figura del Consell

de Justícia de la comunitat autònoma respectiva.

En el cas de Catalunya, l'article 97 EACat, en la versió original, disposava que

el Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a

Catalunya i que actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Po-

der Judicial, sense perjudici de les competències d'aquest últim, d'acord amb

el que preveu la Llei orgànica del poder judicial. L'esmentada STC 31/2010,

de 28 de juny, relativa a l'EACat, no obstant això, no va veure amb bons ulls

la innovació i va declarar inconstitucional aquest precepte i va assenyalar en

el FJ 47 el següent.

"L'Estatut català incorre en un evident excés en crear en l'article 97 el Consell de Justíciade Catalunya, el que es qualifica com a «òrgan de govern del poder judicial a Catalunya»i els actes del qual ho serien d'un «òrgan desconcentrat del Consell General del PoderJudicial», i així el Poder Judicial (l'organització i funcionament del quals estan basatsen el principi d'unitat ex article 117.5 CE) no pot tenir cap més òrgan de govern que elConsell General del Poder Judicial, l'estatut i funcions del qual queden expressament re-servats al legislador orgànic (art. 122.2 CE). En aquestes condicions, és òbvia la infracciódels articles 122.2 CE i 149.1.5 CE, segons és doctrina reiterada (per totes, STC 253/2005,d'11 d'octubre, FJ 5), ja que cap òrgan, excepte el Consell General del Poder Judicial, potexercir la funció de govern dels òrgans jurisdiccionals integrats en el poder judicial, ex-clusiu de l'Estat, ni cap altra llei que no sigui l'orgànica del poder judicial pot determinarl'estructura i les funcions d'aquell Consell, i donar cabuda, en el que ara interessa, i siescau, a eventuals fórmules de desconcentració que, tot i no ser constitucionalment im-prescindibles, han de quedar, en la seva existència i configuració, a la llibertat de decisiódel legislador orgànic amb els límits constitucionals abans expressats."

Novament el TC insisteix en la seva tesi que el poder judicial és fèrriament

unitari i que la Constitució exclou gairebé tota possibilitat que les comunitats

autònomes disposin de poders o facultats relatius al poder judicial.

L'article 144 EAAnd, per la seva banda, estableix simplement que el Consell de

Justícia d'Andalusia és l'òrgan de govern de l'Administració de justícia a Anda-

lusia, sempre de conformitat amb les disposicions de la Llei orgànica del poder

judicial. Aragó també ha incorporat en el seu estatut d'autonomia (art. 64 EA-

Ar) la figura del Consell de Justícia, que tindrà la consideració, la naturalesa, les

competències i les facultats que li atribueixi la Llei orgànica del poder judicial.

Tant en el cas de Catalunya com en el d'Andalusia, el Consell de Justícia està

integrat pel president o la presidenta del Tribunal Superior de Justícia, que el

presideix, i pels membres que es nomenin, d'acord amb el que preveu la Llei

orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de prestigi

reconegut i que seran designats pels respectius parlaments (art. 99.1 EACat i

art. 144.2 EAAnd).


Les atribucions d'aquest òrgan en la redacció originària de l'article 98.2 EACat

eren variades i àmplies.

Atribucions del Consell de Justícia

Són atribucions del Consell de Justícia participar en la designació del president o la pre-sidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la dels presidents desala d'aquest tribunal superior i dels presidents de les audiències provincials; proposar elConsell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i les cessacions dels jutges iels magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d'assistència,suport o substitució, i també determinar l'adscripció d'aquests jutges i magistrats als òr-gans judicials que requereixin mesures de reforç; instruir expedients i, en general, exercirles funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats en els termes previstos per les lleis;participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals, ordenar, si escau, la sevainspecció i vigilància i realitzar propostes en aquest àmbit, atendre les ordres d'inspecciódels jutjats i tribunals que insti el Govern i donar compte de la resolució i de les mesuresadoptades; informar sobre els recursos d'alçada interposats contra els acords dels òrgansde govern dels tribunals i els jutjats de Catalunya; precisar i aplicar, quan procedeixi, enl'àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial; informar so-bre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials delsòrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats; presentar unamemòria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de justíciaa Catalunya; totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i leslleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial.

L'article 144.4 EAAnd també recull, en la versió encara vigent, aquestes com-

petències.

Per al cas de l'EACat, no obstant això, la STC 31/2010, de 28 de juny, ha fet un

implacable sedàs d'aquestes funcions, i moltes les ha considerat incompatibles

amb l'ordre constitucional. En concret, en els seus FJ 47 i 48 es consideren in-

constitucionals una sèrie d'atribucions que afectarien, segons el TC, "la funció

jurisdiccional pròpiament dita i l'ordenació dels elements consubstancials a la

determinació de la garantia de la independència en el seu exercici". En concret:

"[...] el poder de resoldre per part del Consell de Justícia en matèria de nomenaments,autoritzacions, llicències i permisos de jutges i magistrats, atès que la recurribilitat enalçada de determinats actes del Consell de Justícia de Catalunya davant el Consell Ge-neral del Poder Judicial resulta lògicament de la definició d'aquell com a òrgan descon-centrat d'aquest últim (FJ 47). [...] la participació en la designació de presidents d'òrgansjudicials; l'expedició de nomenaments i cessaments de jutges i magistrats temporals; lesfuncions disciplinàries sobre jutges i magistrats; la inspecció de tribunals; la informaciósobre recursos d'alçada contra acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats deCatalunya; la participació del Consell de Justícia en el nomenament dels presidents delTribunal Superior de Justícia de Catalunya i de les seves sales, i, segons el FJ 50, la con-vocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges ifiscals a Catalunya."

El que s'ha dit no exclou la constitucionalitat de l'òrgan en si mateix, sempre

que no se li assignin aquestes competències. En concret, segons el FJ 48 de

la sentència, no hi ha cap inconvenient que el Consell de Justícia assumeixi

competències com: precisar i aplicar, quan escaigui, en l'àmbit de Catalunya,

els reglaments del CGPJ; informar sobre propostes en matèria d'organització i

demarcacions; presentar una memòria al Parlament.

Sorprenentment, l'article 144 EAAnd, de contingut similar, no ha estat objecte

de cap recurs o qüestió d'inconstitucionalitat, ni s'ha proposat la seva deroga-

ció per via legislativa. La dita STC 31/2010 no es pronuncia sobre la qüestió

de si la declaració d'inconstitucionalitat del 98.2 EACat s'estén també a aquell


precepte, encara que indica que això passa "sense perjudici dels efectes que la

declaració d'inconstitucionalitat d'un precepte similar o idèntic a un altre de

posterior i que no és objecte de recurs hagi de tenir sobre aquest últim, qües-

tió ara merament hipotètica i sobre la qual, per tant, no ens hem de pronun-

ciar. N'hi ha prou a recordar, a més dels efectes erga omnes de la nostra doc-

trina (art. 38.1 LOTC), que els instruments de depuració de l'ordenament no

s'exhaureixen amb el recurs d'inconstitucionalitat ni es redueixen en tot cas

als de naturalesa jurisdiccional, sense que, d'altra banda, calgui oblidar la po-

testat de reforma del legislador democràtic, en l'actuació correcta del qual s'ha

de confiar si amb la nostra decisió poden resultar afectades normes que no són

expressament objecte de recurs davant el Tribunal Constitucional" (FJ 2n.).

Com hem anat veient, l'efectivitat de les disposicions estatutàries de què trac-

tem necessita reformar la LOPJ, text legal al qual es remeten constantment

els estatuts autonòmics referits i a les disposicions del qual s'han d'adaptar

les funcions, la composició i, en general, tota l'arquitectura institucional dels

consells autonòmics de justícia. Aquesta reforma, en la data de tancar aquesta

edició, encara és pendent. Fins llavors, els consells de justícia no passen de ser

una pura expectativa.


10.Exclusivitat

L'article 117.3 CE estableix que "la potestat jurisdiccional en tota mena

de processos [...] correspon exclusivament als jutjats i tribunals deter-

minats per les lleis [...]".

L'article 2.1 LOPJ reprodueix quasi literalment la mateixa dicció. Aquesta ex-

clusivitat, seguint Montero Aroca, es concreta en aquests aspectes:

10.1. Monopoli estatal

10.1.1. Àmbit internacional

La funció jurisdiccional només pot ser exercida per l'Estat mitjançant

els òrgans jurisdiccionals.

Això exclou la validesa a l'Estat espanyol de les resolucions�judicials�dictades

per�tribunals�estrangers, llevat que se les reconegui valor al territori espanyol

mitjançant una llei o tractat internacional. En aquest sentit, l'Estat espanyol

té subscrits una gran quantitat de tractats�internacionals de reconeixement

i execució de sentències estrangeres. Aquesta homologació acostuma a estar

subjecta a certes condicions i es produeix en cada cas concret mitjançant una

resolució judicial espanyola (exequàtur) que duu a terme l'homologació un

cop verificada la concurrència d'aquestes condicions.

D'altra banda, l'article 93 CE permet que, mitjançant llei orgànica, s'autoritzi

la subscripció per Espanya de tractats internacionals pels quals s'atribueixin

a organitzacions o institucions internacionals competències derivades de la

Constitució. I l'article 2.1 LOPJ estableix que "l'exercici de la potestat jurisdic-

cional [...] correspon exclusivament als jutjats i tribunals determinats en les

lleis i en els tractats internacionals".

Aquesta transferència� de� facultats� derivades� de� la� sobirania� estatal� en

l'àmbit�jurisdiccional s'ha dut a terme en dos casos:

1) Amb l'adhesió espanyola al conveni europeu per a la protecció dels drets

humans i de les llibertats fonamentals de 4 de novembre de 1950 (ratificat

per Espanya el 1979) mitjançant el qual es crea el Tribunal�Europeu�de�Drets

Humans.


2) També exerceix funcions jurisdiccionals amb efectes vinculants per a l'Estat

espanyol el Tribunal�de�Justícia�de�la�Unió�Europea des del 12 de juny de

1985.

10.1.2. Àmbit intern

En tenir la jurisdicció caràcter únic i indivisible, els òrgans judicials per-

tanyen a l'Estat, sense que hi hagi òrgans judicials propis de les comu-

nitats autònomes.

10.2. Monopoli judicial

L'exercici estatal de la jurisdicció es duu a terme mitjançant els òrgans

judicials, és a dir, pels jutjats i tribunals. Llevat de l'arbitratge, aquest

principi no admet excepcions. Queda categòricament exclòs que hi hagi

òrgans administratius que exerceixin funcions jurisdiccionals.

Abans que es promulgués la Constitució actual hi va haver certs òrgans (fins

i tot rebien la denominació de tribunals) que exercien tasques materialment

jurisdiccionals tot i estar incardinats i dependre de l'Administració (Tribunal

de Defensa de la Competència, tribunals de premsa, d'honor, sindicals, etc.).

La institució de l'arbitratge implica una excepció al monopoli judicial (i tam-

bé a l'estatal) de la jurisdicció. Mitjançant l'arbitratge els particulars que assu-

meixen la condició d'àrbitres per acord de les parts exerceixen veritables fun-

cions jurisdiccionals, tot i que limitades a matèries de dret privat de caràcter

disponible88. Efectivament, la sentència arbitral, anomenada laude, produeix

efectes idèntics, declaratius i executius, als de la sentència dictada pels òrgans

judicials89.

10.3. Sentit negatiu

(88)Vegeu art. 1 i 2 de la Llei60/2003, d'arbitratge.

(89)Art. 43 de la Llei d'arbitratge.

Els òrgans judicials no poden assumir funcions diferents de la jurisdicci-

onal, llevat que els siguin atorgades mitjançant llei en garantia de qual-

sevol dret90.

Aquesta vegada no es tracta, com en les anteriors, d'evitar ingerències dels al-

tres poders en la tasca jurisdiccionals sinó precisament de tot el contrari, és a

dir, d'impedir�que�els�òrgans�jurisdiccionals�ultrapassin�la�funció�jurisdic-

cional�i�s'immisceixin�en�l'esfera�pròpia�dels�altres�poders.

(90)Art. 117.4 CE i 2.2 LOPJ.


El legislador, fent us de l'habilitació constitucional, ha encomanat als tribu-

nals certes funcions diferents de la jurisdiccional, com ara portar el registre

civil91; els expedients de jurisdicció voluntària (llibre III, títol XIII de la LEC

de 1881); la participació de jutges i magistrats en les Juntes Electorals Central,

Provincials i de Zona, a fi de vetllar per la puresa del procés democràtic92, etc.

(91)Art. 2.2 LOPJ.

(92)Art. 9.1, 10.1 i 11 de la Llei or-gànica de règim electoral general.


11.La responsabilitat en l'exercici de la funciójurisdiccional

La plena independència resulta, com hem vist, una nota essencial en

l'exercici de la jurisdicció. Ara bé, aquest exercici independent d'un po-

der no implica que se'n pugui fer un ús irresponsable, és a dir, mancat

de conseqüències jurídiques en cas que s'exerciti indegudament o amb

lesió d'un bé jurídic.

Per això, tant la CE com la LOPJ s'ocupen d'establir els supòsits i les condicions

en què els jutges i magistrats o l'Estat com a tal incorreran en responsabilitat

si es cometen irregularitats o es causen danys en l'exercici de la jurisdicció.

La responsabilitat que es pot generar a conseqüència de l'activitat jurisdiccio-

nal es pot agrupar en les classes següents.

11.1. Responsabilitat patrimonial de l'Estat

L'exercici de la funció jurisdiccional la duen a terme els jutges i magistrats

amb la col·laboració de certs professionals (secretaris judicials, agents judicials,

etc.). És la conducta d'aquests que pot generar danys�en�el�patrimoni�d'algú.

Però amb independència que aquells en siguin responsables i quedin obligats

a rescabalar els danys, l'ordenament jurídic vol que en certs casos també res-

pongui�l'Estat�com�a�persona�jurídica.

Efectivament, l'article 121 CE estableix que "els danys causats per error judicial, així comels que siguin conseqüència del funcionament anormal de l'Administració de justícia,donaran dret a una indemnització a càrrec de l'Estat, de conformitat amb la llei".

Aquesta previsió constitucional està desenvolupada en els articles 292 a 297

LOPJ. Aquests són els aspectes fonamentals de la responsabilitat regulada en

aquells preceptes:

1) S'ha d'haver produït un dany�efectiu,�econòmicament�avaluable�i�indi-

vidualitzat en relació amb una persona o grup de persones93.

(93)Art. 292.2 LOPJ.

2) L'Estat no respon en els supòsits de força major94.

3) Es tracta d'una responsabilitat directa, no subsidiària o condicionada a l'èxit

d'una reclamació contra el jutge o magistrat que els hagi causat95.

(94)Art. 292.1 LOPJ.

(95)Art. 297 LOPJ.


4) Cobreix tan sols els danys atribuïbles�als�jutges�i�magistrats�i�també�al

personal�auxiliar�o�dependent dels tribunals, tot i no formar part del poder

judicial. Dels danys�causats�pel�ministeri�fiscal també en respon l'Estat, però

en aquest cas, si es tracta de personal no dependent dels tribunals, per un títol

o règim de responsabilitat diferent: el comú a les administracions públiques96.

5) La responsabilitat patrimonial de l'Estat sorgeix en els casos següents:

(96)Art. 106.2 CE, art. 139.1 i 144Llei 30/1992, de 26 de novembre,i RD 429/1993, de 26 de març.

Personal auxiliar odependent dels tribunals

Secretaris, oficials i agents judi-cials.

a)�Error�judicial. Es pot tractar tant d'un error de fet com de dret. L'existència

de l'error ha d'haver estat declarada per sentència, sigui en un recurs de revisió

o mitjançant un procediment davant el Tribunal Suprem97.

(97)Art. 293 LOPJ.

El mer fet de revocar-se una sentència a conseqüència d'un recurs no implica

la comissió d'error judicial98.

(98)Art. 292.3 LOPJ.

b)�Funcionament�anormal de l'Administració de justícia. L'expressió anormal

significa funcionament contrari a alguna norma jurídica. L'anormal funciona-

ment ha de ser declarat pel Ministeri de Justícia, després de fer l'informe del

Consell General del Poder Judicial99.

c) Presó provisional seguida d'absolució, en el cas que la resolució absolutòria

declari que no�ha�existit�el�fet�imputat i sempre que la privació de llibertat

hagi causat perjudicis. La STC 98/1992, de 22 de juliol, ha equiparat la ine-

xistència del fet imputat a la no-participació de la persona absolta en la seva

producció.

(99)Disposició addicional II del RD429/1993, de 26 de març.

d)�Danys�produïts�per�dol�o�culpa�greu dels jutges i magistrats100. En aquests

supòsits l'Estat pot accionar contra el jutge o magistrat que ha causat el dany

per a exigir-li el pagament de les quantitats desemborsades al perjudicat.

(100)Art. 296 LOPJ.

6)�Procediment. En els casos de funcionament anormal, error (en aquest su-

pòsit un cop dictada la resolució que declara l'error) i presó provisional, cal

formular la sol·licitud�indemnitzadora�corresponent�al�Ministeri�de�Justí-

cia101. La resolució d'aquest és impugnable davant la jurisdicció contenciosa

administrativa.

11.2. Responsabilitat judicial

Juntament amb la responsabilitat patrimonial de l'Estat, els jutges i ma-

gistrats respondran de manera personal, civil, penal i disciplinàriament,

per la seva actuació en l'exercici de la jurisdicció.

Concretament, hi ha tres supòsits o modalitats de responsabilitat personal dels

jutges i magistrats.

(101)Art. 293.2 i 294.3 LOPJ.


11.2.1. Responsabilitat civil dels jutges i magistrats

Aquesta responsabilitat102 neix quan els jutges i magistrats han causat

danys per actuar amb dol o culpa.

El perjudicat o els seus causahavents poden exigir aquesta responsabilitat mit-

jançant el procés�declaratiu�civil que correspongui contra el jurisdicent del

qual es tracti.

En tot cas s'ha de tenir en compte el següent103:

1) Per a interposar la demanda de responsabilitat cal que el procés en el qual

s'hagi produït el dany hagi acabat amb resolució�ferma.

2) En cas que hagi estat possible, l'interessat ha hagut d'intentar reclamar�el

dany en el decurs d'aquell procés.

3) La sentència recaiguda en el procés sobre la responsabilitat no�pot�modifi-

car la sentència ferma dictada en el procés en què es va causar el dany.

11.2.2. Responsabilitat penal dels jutges i magistrats

(102)Art. 411 a 413 LOPJ.

Procés declaratiu civil

L'única especialitat d'aquestprocediment és l'òrgan com-petent per a conèixer-hi, queno és el que correspon a lesdemandes de responsabilitatcivil ordinàries, sinó els esta-blerts en els articles 61, 56.2 i3, i 73.2 LOPJ, segons la cate-goria o classe de jutge o ma-gistrat al qual es reclama laresponsabilitat.

(103)Art. 413 LOPJ.

Els jutges i magistrats que facin accions tipificades com a delicte o falta

responen amb la pena legalment prevista104.

Ara ens interessen, per descomptat, els delictes comesos pels jutges i magistrats

en l'exercici de la jurisdicció, no els que podrien cometre fora d'aquest àmbit,

com qualsevol ciutadà.

Els delictes comesos pels jutges i magistrats en l'exercici de la jurisdicció es

poden perseguir mitjançant el corresponent procediment�penal, que només

presenta les particularitats següents:

(104)Art. 405 a 409 LOPJ.

1) El procés s'ha d'iniciar sempre mitjançant querella105. Per tant, com que és

una regla general, no val la mera denúncia.

2) Control previ a l'admissió de la querella. L'article 410 LOPJ estableix que

si alguna de les parts en un procés, o una persona que hi tingués interès, for-

mulessin querella contra el jutge o magistrat que hagi de resoldre en aquell

procés, amb caràcter previ a la l'admissió d'aquesta, l'òrgan competent per a la

seva instrucció podrà reclamar els antecedents que consideri oportuns a fi de

determinar la seva pròpia competència i la rellevància penal dels fets o la ver-

semblança de la imputació. Es tracta, en definitiva, que l'òrgan instructor no

(105)Art. 406 LOPJ.


admeti sense més la querella, sinó que faci un examen previ per a comprovar

si les imputacions tenen un mínim grau de fonamentació o, contràriament, es

revelen clarament infundades. El legislador considera que els jutges i magis-

trats constitueixen una sort de sector de població amb elevat risc de ser blanc

de querelles que únicament persegueixin apartar-los de l'assumpte que els ocu-

pa, pressionar-los per a decidir en cert sentit o, simplement, amb l'objectiu

de venjar-se d'ells per la seva actuació jurisdiccional. La realitat d'aquests ris-

cos ens sembla indubtable encara que potser no exclusiva dels jutjadors. En

tot cas, l'extensió de l'examen previ a l'admissió de la querella o l'abast de les

indagacions per a resoldre'n, s'han de reduir a allò que resulti estrictament

necessari per a filtrar querelles clarament infundades, no per a restaurar el ja

derogat "avantjudici" de l'article 410 LOPJ abans que fos derogat per la Llei

5/1995, de 22 de maig, on s'introduïa un veritable judici previ a l'admissió a

tràmit de la querella.

3) La legitimació per a iniciar el procés és àmplia: a més a més del fiscal i la

persona ofesa pel delicte, qualsevol particular es pot querellar, encara que no

hagi estat afectat pel delicte.

4) Els òrgans que hi coneixen són els previstos en els articles 57, 61, 73.3 LOPJ,

segons la classe o categoria de jutge o magistrat inculpat.

11.2.3. Responsabilitat disciplinària, és a dir, exigible per òrgans

governatius del poder judicial

Com en el cas anterior, es tracta d'una responsabilitat sancionadora, és a

dir, que comporta la imposició d'una sanció, en aquest cas, d'una sanció

o càstig no penal sinó disciplinari, de naturalesa governamental, perquè

s'ha comès una infracció o falta administrativa106.

Sancions

Les sancions que corresponen a les faltes molt greus, greus i lleus també estan concretadesper la LOPJ en els articles 420 a 422 (des del mer advertiment fins a la separació, passantper la multa, el trasllat forçós o la suspensió).

Les conductes�sancionables (faltes) es tipifiquen en els articles 417 a 419 LOPJ

i estan classificades en tres apartats: faltes molt greus, greus i lleus.

Els òrgans�competents per a tramitar el procediment i imposar la sanció per-

tanyen al govern del poder judicial i la competència de cada un d'aquests

s'estableix de conformitat a la gravetat de la sanció.

Sancions molt greus

Per exemple, les sancions molt greus només les pot imposar el Ple del CGPJ, mentre queles d'advertiment o multa les poden imposar les sales de govern de tribunals i audiències.Vegeu pel que fa a això l'article 421 LOPJ.

(106)Art. 414 a 427 LOPJ.


El procediment�sancionador està regulat en els articles 423 i s. LOPJ. Com

en tot procediment disciplinari hi ha separació de les funcions d'instruir i de

resoldre sobre la imposició de la sanció.

Segons l'article 415 LOPJ, la incoació�d'un�procediment penal no impedeix la

iniciació o continuació d'un procediment disciplinari pels mateixos fets. Ara

bé, en aquest cas no podrà recaure resolució en l'expedient disciplinari mentre

no hagi conclòs en ferm el procés penal. A més, els fets�declarats�provats en

la resolució penal vincularan l'autoritat administrativa, sens perjudici que en

faci una qualificació jurídica diferent.

Sanció penal i sanciódisciplinària

En algun cas, doncs, es podriaimposar una sanció penal i unaaltra de disciplinària pels ma-teixos fets.

Els�mateixos�fets�no�es�poden�sancionar�alhora�de�manera�penal�i�discipli-

nària, llevat que el fonament jurídic que justifica totes dues sancions no sigui

el mateix o que el bé jurídic protegit per la norma penal i per l'administrativa

sancionadora siguin diferents107.

(107)Art. 415.3 LOPJ.


12.El poder judicial

12.1. Delimitació del concepte

Fins aquest moment hem pogut comprovar que hi ha una funció i potestat

estatal a la qual s'encomana l'actuació del dret en el cas concret, i que hi ha

certs òrgans, servits per determinats funcionaris (jutges i magistrats), que exer-

ceixen aquesta potestat amb un règim peculiar, caracteritzat, sobretot, per la

independència enfront dels altres poders. Però encara queda fer un pas més en

l'anàlisi de la funció jurisdiccional en l'Estat espanyol, la�seva�dimensió�com

a�poder. Efectivament, el títol VI de la CE porta la rúbrica Del poder judicial,

i a més, tota la legislació relativa a la jurisdicció es refereix a aquest poder,

fins al punt que la llei orgànica que desenvolupa aquest títol constitucional es

denomina Llei orgànica del poder judicial.

Parlar�de�"poder",�en�singular,�pot�produir�inicialment�una�certa�perplexi-

tat. En efecte, a diferència del que passa, per exemple, amb el poder executiu,

la jurisdicció no s'exerceix d'una manera unitària, jerarquitzada i coordinada.

La potestat jurisdiccional l'exerciten determinats òrgans, de manera indepen-

dent i en la mesura de la seva competència. La idea d'unitat d'acció, doncs, és

en certa manera contrària al disseny que d'aquest poder en varen fer els cons-

tituents de 1978. Quin sentit té, aleshores, parlar d'un poder judicial, d'un de

sol i no de tants com òrgans judicials?

Aclarit el caràcter "dispers" de la potestat jurisdiccional i la independència dels

tribunals (entre si i respecte de qualsevol instància o autoritat externa), parlar

de�"poder�judicial"�només�es�pot�fer�en�els�sentits�següents:

1)�L'organització�judicial

Tot i l'exercici independent de la potestat jurisdiccional, hi ha una or-

ganització i una certa coordinació entre òrgans, d'acord amb la qual

es distribueix la competència entre els jutjats i tribunals i, en general,

s'assignen les atribucions que ha d'assumir cada un.

Cada ordre jurisdiccional s'ocupa de certs assumptes, dins de cada ordre, uns

òrgans jutgen en primera instància, d'altres coneixen dels recursos contra

aquell primer enjudiciament; uns instrueixen les causes penals, d'altres dicten

les sentències, etc. En aquest sentit, sí que és possible parlar d'un�tot�ordenat

i�orgànic, d'una estructura�unitària�o�coordinada.


2)�Govern�propi

La independència, tal com ja ha quedat aclarit, es refereix tan sols a l'exercici

de la potestat jurisdiccional, a l'actuació del dret, a aquell fet de jutjar i execu-

tar allò que s'ha jutjat. Com hem vist, però, l'exercici de la jurisdicció pressu-

posa un component governatiu o administratiu, una certa direcció o govern

"domèstic": algú s'ha d'ocupar d'exercir la potestat disciplinària respecte als

jutges i magistrats, de decidir si s'atorga a un jutge o magistrat una llicència o

permís per a absentar-se del seu treball durant uns quants dies, resoldre sobre

ascensos o canvis de destinació, organitzar la formació permanent, etc.

Aquests aspectes no queden englobats en la independència i necessiten ser as-

sumits per alguna autoritat. Una de dos: o s'encomanen al poder executiu (al

Ministeri de Justícia –com ha estat habitual durant tants anys– o als correspo-

nents departaments autonòmics) o es crea un òrgan de govern propi o ad hoc

per als jutjats i tribunals. Aquest segon és el camí seguit per la CE i la LOPJ, en

crear un Consell�General�del�Poder�Judicial108�i�altres�òrgans�de�govern�dels

jutjats�i�tribunals. D'aquesta manera es pot protegir de manera més efectiva

la independència i la imparcialitat dels tribunals enfront del poder executiu.

En aquest sentit també es pot parlar de "poder judicial", és a dir, com

a conjunt d'òrgans sotmesos a una disciplina comuna en els aspectes

governatius o administratius, exercida per òrgans ad hoc, desvinculats

dels altres poders de l'Estat.

Més en concret, aquests són els òrgans�de�govern�dels�jutjats�i�tribunals:

1) el Consell General del Poder Judicial,

2) les sales de Govern del TS, de la l'AN i dels TSJ de les comunitats autònomes,

3) els presidents dels tribunals i audiències,

4) els presidents de Sala de Justícia,

5) els jutges,

6) els jutges degans i juntes de jutges.

12.2. El Consell General del Poder Judicial

El CGPJ és el màxim i òrgan governatiu suprem del poder judicial. Mit-

jançant aquest òrgan es pretén impedir qualsevol mena d'ingerència o

invasió per l'executiu en la tasca dels tribunals, conferint-li les funcions

governatives o administratives relatives als òrgans judicials que abans

havien estat atribuïdes al Ministeri de Justícia.

(108)En endavant CGPJ.


12.2.1. Composició

La necessitat d'un òrgan d'aquestes característiques no és gaire qüestionada,

però la seva composició ha estat objecte de força polèmica i opinions enfron-

tades. Si resulta clar que els integrants d'aquest òrgan han d'estar desvinculats

del poder executiu, la discussió gira entorn d'atribuir més o menys protago-

nisme a les cambres legislatives o a la voluntat dels jutges i magistrats en la

designació dels membres d'aquest òrgan. Accentuar el protagonisme de la vo-

luntat dels mateixos jurisdicents duria a emfasitzar la idea d'autogovern de la

magistratura, però podria implicar inconvenients gens menyspreables de ca-

ràcter corporativista, relacionats amb el tancament de la judicatura en si ma-

teixa, amb oblit de la seva vocació de servei a la societat. Al seu torn, destacar

el protagonisme de les cambres legislatives en la designació dels membres del

CGPJ implica apropar-lo a la voluntat popular expressada en les urnes, però

també implica el risc de polititzar-lo, de sotmetre'l a les vicissituds o avatars de

la (freqüentment turbulenta) vida política. A més, el fet que el poder executiu

acostumi a estar en mans de les forces polítiques dominants a les cambres le-

gislatives tampoc no afavoreix gens la necessària desvinculació del poder exe-

cutiu i el judicial.

El fet és que els�constituents�no�varen�fixar�definitivament�la�composició

del�CGPJ�en�l'article�122.3�CE. El precepte estableix certes directrius fona-

mentals sobre la composició de l'òrgan però, com veurem, deixa que la LOPJ

estableixi com han de ser designats la majoria de vocals del CGPJ. L'article

122.3 CE, concretament, estableix el següent:

a) Es compon del seu president, que alhora ho és del Tribunal Suprem, i de

vint membres, nomenats pel rei per un període de cinc anys.

b) D'aquests vint membres n'hi haurà:

• Dotze elegits entre jutges i magistrats, de totes les categories judicials, que

seran nomenats en els termes que disposi la LOPJ.

• Quatre a proposta del Congrés dels diputats, elegits entre advocats i altres

juristes de reconeguda competència i amb més de quinze anys d'exercici

professional, elegits per majoria de 3/5 de la cambra.

• Quatre a proposta del Senat, elegits entre advocats i altres juristes de re-

coneguda competència i amb més de quinze anys d'exercici professional,

elegits per majoria de 3/5 de la cambra.

La CE, doncs, estableix que dotze vocals tinguin la condició de jurisdicents i

vuit de juristes d'altra mena, i propicia així que la majoria de membres siguin

de la carrera judicial, però concedint un important pes als membres juristes no

judicials. No estableix, però, com s'han d'elegir aquests dotze membres proce-


dents de la judicatura, cosa que deixa en mans de la LOPJ, que ha d'establir si

han de ser les cambres legislatives o els mateixos jurisdicents qui ho decidei-

xin, sense excloure, naturalment, fórmules distintes d'aquestes dues.

La primera LO 1/1980 va optar per concedir el protagonisme absolut als mem-

bres de la carrera judicial, deixant a les seves mans l'elecció d'aquells dotze

membres, que votaven els seus representants segons un cert sistema electoral.

La LOPJ de 1985 va introduir el sistema oposat: els dotze membres els elegien

en parts iguals el Congrés i el Senat.

La LO 2/2001, de 28 de juny, de reforma de la LOPJ de 1985, ha optat final-

ment per una tercera via, combinació de les anteriors. Els vocals del CGPJ que,

segons la Constitució, han de provenir de la judicatura també són triats ara per

les cambres legislatives, però només són elegibles els candidats proposats pels

membres de la carrera judicial. En concret, el sistema d'elecció queda, segons

l'article 112 LOPJ, de la manera següent:

1) Poden ser triats jutges�i�magistrats�de�totes�les�categories�judicials, que

estiguin en servei actiu i no siguin membres del Consell sortint o prestin ser-

veis en organismes tècnics d'aquest.

2) Cada cambra�legislativa�escull�sis�dels�dotze�vocals per majoria de 3/5

parts dels seus membres, entre els candidats que els presentin els propis jutges

i magistrats.

3) Concretament, la presentació�de�candidats es farà de la manera següent:

a) S'ha de presentar a les cambres fins a trenta-sis candidats, proposats per:

• les associacions professionals de jutges o magistrats.

• un nombre de jutges i magistrats que representi, almenys, el 2% de tots

els que estiguin en el servei actiu.

b) La determinació del nombre màxim de candidats que poden presentar les

associacions i el nombre de candidats avalats pels seus companys es fa de la

manera següent:

• Els trenta-sis candidats es distribuiran en proporció al nombre d'afiliats de

cada associació i el nombre de no afiliats a cap associació. Aquesta darrera

xifra és la que determina el nombre màxim de candidats que poden ser

presentats amb les signatures d'altres jutges i magistrats no associats.

• En cas que el nombre de jutges i magistrats presentats amb signatures

d'altres superi el màxim establert segons el que acabem d'explicar, només

tindran la consideració de candidats els qui, fins aquella xifra, estiguin

avalats pel major nombre de signatures.


• Si passa el contrari, és a dir, que el nombre de candidats avalats mitjançant

signatures no sigui suficient per a cobrir el nombre total de trenta-sis, la

resta seran presentats per les associacions professionals en proporció al

nombre dels seus afiliats.

12.2.2. Atribucions

El CGPJ és l'òrgan suprem pel que fa a les funcions governatives o administra-

tives que necessita l'exercici de la jurisdicció. Aquesta funció genèrica es con-

creta detalladament en els articles 107 a 110 LOPJ, que estableix un seguit de

competències que es podrien sistematitzar de la manera següent:

a)�Proposta�de�certs�nomenaments109 el CGPJ proposa el seu president, que

alhora ho serà del TS (el nomenament, segons l'article 122.3 LOPJ, es fa mit-

jançant reial decret refrendat pel president del Govern), i el nomenament de

membres del TC.

(109)Art. 107.1 i 2 LOPJ.

b)�Atribucions�típicament�governatives110. Cal destacar:

• inspecció de jutjats i tribunals,

• selecció, formació i perfeccionament dels jutges i magistrats,

• provisió de destinacions, ascensos, situacions administratives,

• règim disciplinari dels jurisdicents.

(110)Art. 107.4 LOPJ.

c)�Potestat�reglamentària111.

Que inclou el mateix règim de funcionament del CGPJ, com principalment,

les matèries previstes en l'article 110.2 LOPJ, que l'habilita per a dictar normes

reglamentàries per a desplegar la LOPJ, fins i tot –encara que de manera auxi-

liar, secundària i no innovadora– qüestions relacionades amb l'estatut jurídic

dels jutges i magistrats.

(111)Art. 110 LOPJ.

d)�Competències�d'informe112.

El CGPJ haurà d'informar els avantprojectes de llei i disposicions generals de

l'Estat i les comunitats autònomes relatius a certes matèries (estatut orgànic de

jutges i magistrats, legislació processal i penal, etc.).

12.2.3. Organització

Segons l'article 122.1 LOPJ, els òrgans del CGPJ són:

(112)Art. 109 LOPJ.


• el president,

• el vicepresident,

• el Ple,

• la Comissió permanent,

• la Comissió disciplinària,

• la Comissió de qualificacions,

• la Comissió d'igualtat.

12.3. Les sales de govern dels tribunals i audiències

Tenen Sala de Govern el TS, els TSJ de les comunitats autònomes i l'AN.

12.3.1. Composició

1) TS i AN: la sala de govern del TS i la de l'AN està integrada pel president

del tribunal/audiència, els presidents de les sales de justícia del tribunal i un

nombre igual a aquests de magistrats, triats pels mateixos magistrats que in-

tegren el tribunal/audiència.

2) TSJ de les comunitats autònomes: en aquest cas, la sala de govern del TSJ

està integrada pel president del tribunal, els presidents de les sales de justícia,

els presidents de les audiències provincials de la comunitat autònoma i un

nombre igual de jutges i magistrats triats entre i pels membres de la carrera

judicial de tots els òrgans judicials radicats en el territori de la comunitat au-

tònoma. Com a mínim un d'aquest membres electius ha de ser jutge, llevat

que no hi hagi candidats d'aquesta categoria. A més, amb la consideració de

membre electe, en formaran part els jutges degans alliberats de tasques juris-

diccionals conforme amb l'article 166.3 LOPJ.

12.3.2. Funcions

Competències

Les competències de cada und'aquests òrgans estan deta-llades en els articles 123 a 136bis LOPJ.

Entre les funcions de les sales de govern113 es poden destacar:

1) Establiment de les normes de repartiment d'assumptes entre les seccions

del mateix tribunal.

2) La potestat disciplinària respecte a determinats tipus d'infraccions.

3) Fixar amb criteris objectius els torns per a la composició de les sales i secci-

ons i les normes d'assignació de ponències.

4) Completar provisionalment, quan calgui, la composició de les sales.

En el cas de la Sala de Govern dels TSJ de les comunitats autònomes, s'han

d'afegir aquestes altres competències:

(113)Art. 152 LOPJ.


1) Aprovar les normes de repartiment d'assumptes entre els jutjats i les secci-

ons de les audiències provincials radicades en el territori de la comunitat au-

tònoma.

2) Exercir les funcions genèriques de les sales de govern respecte a tots els òr-

gans judicials radicats en el territori de la seva respectiva comunitat autònoma.

3) Expedir els nomenaments dels jutges de pau.

12.4. Presidents de tribunals i audiències

Són nomenats pel CGPJ i tenen atribuïdes certes funcions governatives114, en-

tre les quals es pot destacar:

• Convocar, presidir i fixar l'ordre del dia de les sessions de la sala de govern

del tribunal corresponent.

• Dirigir la inspecció de jutjats i tribunals.

• Potestat disciplinària respecte d'infraccions lleus.

• Exercir els poders orientats a la bona marxa del tribunal.

12.5. Presidents de sales de justícia i jutges

(114)Previstes en l'article 160 LOPJ.

Els correspon la direcció administrativa de la sala o jutjat corresponent, que

inclou certes funcions relatives a la inspecció, qüestions disciplinàries i relati-

ves a la bona marxa de l'òrgan judicial i del personal que hi té adscrit115.

12.6. Jutges degans i juntes de jutges

Hi ha un jutge degà en aquelles poblacions en les quals hi ha més d'un jutjat.

Si són deu o més els jutjats de la població el degà es triarà per i entre tots els

jutges de la població. Si hi ha menys de deu jutjats, exercirà les funcions de

degà el de millor lloc en l'escalafó.

(115)S'estableixen amb més detallen l'article 165 LOPJ.

Els jutges degans116 exerceixen la representació dels jutjats davant dels po-

ders públics tenen assignades funcions com ara la supervisió del repartiment

d'assumptes entre els jutjats, vetllar per la bona utilització dels locals judici-

als i dels béns materials, prendre mesures urgents respecte als assumptes no

repartits, etc.

(116)Art. 166 a 169 LOPJ.

Les juntes de jutges117 poden ser de tres classes:

1) Juntes de jutges d'una població, presidides pel degà. Es tracten assumptes

d'interès comú que afectin els jutjats.

(117)Art. 170 LOPJ.


2) Juntes dels jutges d'un ordre jurisdiccional de la mateixa població, també

presidides pel degà. Els correspon la important funció de proposar a la Sala de

Govern del respectiu TSJ les normes de repartiment d'assumptes.

3) Juntes de jutges provincials o d'una comunitat autònoma. Les convoca el

president del TSJ corresponent i les presideix el jutge més antic.


13.El personal jurisdiccional i la carrera judicial

L'element personal dels òrgans jurisdiccionals està constituït per un jutge, un

magistrat o un conjunt de magistrats. En concret, hi ha tres categories de per-

sonal jurisdiccional:

1)�Jutge. Constitueix l'element personal d'un jutjat, és a dir, d'un òrgan judi-

cial unipersonal. Aquesta és la categoria amb la qual s'accedeix, la majoria de

vegades, a l'exercici de funcions jurisdiccionals.

2)�Magistrat. Tot i que els jurisdicents que integren els tribunals, en el sentit

d'òrgans judicials col·legiats, tenen sempre la categoria de magistrat, aquesta

correspondència no sempre és total, ja que hi ha molts jutjats que han de ser

coberts amb jutjadors que tinguin la categoria de magistrat, com ara els jutjats

de primera instància i instrucció de les capitals de província, els jutjats centrals

d'instrucció, els jutjats centrals d'afers penals, els jutjats de primera instància

d'afers contenciosos administratius i els jutjats d'afers socials.

A la categoria de magistrat s'accedeix, la major part de les vegades, després

d'haver accedit a la carrera judicial amb la condició de jutge.

3)�Magistrat�del�Tribunal�Suprem. És una categoria específica que escau tan

sols als magistrats que integren aquest tribunal.

A part del que s'ha dit, dins del personal jurisdiccional s'ha de fer la distinció

següent:

a)�Jutges�i�magistrats�nomenats�temporalment. Hi ha diferents supòsits:

• Jutges de pau118. Són jutges que no necessiten, com la resta, estar en pos-

sessió del títol de llicenciats en dret. Són nomenats per majoria absoluta

per la corporació municipal en la demarcació de la qual exerceixen les se-

ves funcions jurisdiccionals per un període de quatre anys i amb possibi-

litat de reeleccions il·limitades. S'ha de nomenar jutge de pau en aquells

municipis en els quals no radiqui cap jutjat de primera instància i instruc-

ció. Tenen competències en matèria civili penal.

(118)Art. 101 a 103 LOPJ i Regla-ment 3/1995 del CGPJ.

• Jutges substituts119. Són jutges nomenats per a cobrir provisionalment la

baixa d'un jutge en els casos de vacant, llicència, serveis especials o al-

tres causes que ho justifiquin. Segons l'article 212.2 LOPJ aquests nome-

naments tindran caràcter excepcional i la seva necessitat haurà de ser de-

gudament acreditada o motivada. En la provisió d'aquestes places tindran

preferència els jutges adjunts d'acord amb l'article 308.2 LOPJ i els jutges

(119)Art. 212.2 LOPJ.


que estiguin desenvolupant pràctiques tutelades conforme a l'article 307.1

LOPJ.

• Jutges de provisió temporal120, que cobreixen les vacants de jutges que ha-

gin quedat desertes en els concursos, fins que no es cobreixin pels proce-

diments ordinaris.

(120)Art. 428 a 433 LOPJ.

• Magistrats suplents121.

b)�Jutges�i�magistrats�de�carrera. Pertanyen a un cos únic per a tot l'Estat

amb un nomenament vitalici.

L'expressió carrera judicial fa referència a un curs o itinerari professional regla-

mentat des de l'ingrés fins a la sortida del cos, passant per les nombroses vicis-

situds intermèdies possibles: ascensos, canvis de destinació, etc. A continuació

referirem els aspectes més destacats d'aquesta carrera.

(121)Art. 200 a 202 LOPJ.

Vegeu també

Recordeu que la figura del ma-gistrat suplent l'hem tractat enel subapartat 5.2.6.

• L'ingrés. S'hi pot accedir de tres maneres diferents:

– Oposició lliure122. Si se supera s'accedeix al curs teoricopràctic a l'Escola

Judicial del CGPJ i, un cop superat, s'ingressa a la carrera judicial amb

la categoria de jutge. L'article 301.4 LOPJ disposa que la convocatòria

per a l'ingrés en la carrera judicial es fa conjuntament amb la d'ingrés

en la carrera fiscal. Els candidats aprovats, d'acord amb les places con-

vocades, optaran, segons l'ordre de la puntuació obtinguda, per a una

altra carrera en el termini que fixi la Comissió de Selecció.

– Concurs de mèrits123. Mitjançant aquest sistema s'accedeix a la carrera

judicial amb la categoria de magistrat. De cada quatre vacants de places

de magistrat una s'ha de cobrir d'aquesta manera. Al concurs es poden

presentar juristes de reconeguda competència amb més de deu anys

d'exercici professional. Els que hagin superat aquest concurs també

han de fer el curs a l'Escola Judicial per a accedir a la carrera. L'article

311.1.IV LOPJ precisa que una tercera part d'aquestes vacants es reserva

a membres del cos de secretaris judicials de primera o segona categoria.

– Designació discrecional pel CGPJ:

Sales civil i penal dels TSJ124. D'aquesta manera es designen, segons els

casos, un o dos magistrats, d'entre els que constin en la terna presen-

tada per l'Assemblea Legislativa de la comunitat autònoma correspo-

nent. S'ha de tractar de juristes de reconegut prestigi amb més de deu

anys d'exercici professional en la comunitat autònoma.

Sales del TS125. D'aquesta manera es cobreix una de cada cinc places

vacants a les sales del TS, entre juristes de reconegut prestigi, especia-

listes en les branques jurídiques corresponents a cada sala.

• Ascens�de�categoria. Hi ha dos sistemes:

(122)Art. 301 LOPJ.

(123)Art. 301.5 i 311.3 LOPJ.

(124)Art. 330.3 i 331 LOPJ, i 13.2LDiPJ.

(125)Art. 343 i 345 a 347 LOPJ.


– Antiguitat: és la manera més freqüent de passar de la categoria de jutge

a la de magistrat.

– Proves selectives o d'especialització.

– Decisió discrecional del CGPJ. De cada cinc places de magistrat vacants

en una sala del TS, quatre s'han de cobrir amb membres de la carrera

judicial (com hem vist, segons l'article 345 LOPJ, la cinquena és d'accés

directe a la carrera judicial per a juristes de prestigi reconegut). L'ascens

a aquesta categoria es produeix mitjançant nomenament discrecional

pel CGPJ.

• Provisió�de�places. La norma general per a proveir places vacants és el

criteri de l'antiguitat, amb certes matisacions en alguns supòsits (com ara

les places de jutjats que hagin de ser ocupades per magistrats, les places

dels jutjats de menors o de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu)

en els quals també es valora la realització de proves d'especialització.


14.L'oficina judicial i el personal no jurisdiccional

14.1. L'oficina judicial

La realització de les tasques jurisdiccionals requereix una forta estructura de

suport administratiu, tècnic o organitzatiu. Jutjar i executar, en efecte, reque-

reix gestionar recursos materials, com equips informàtics, material d'oficina

o, per citar un dels exemples més importants, fer un gran nombre d'actes de

comunicació (notificacions, requeriments, etc.) amb les parts o altres òrgans

públics. Aquest aspecte organitzatiu o tècnic no és una qüestió menor. La se-

va deficient resolució pot fer inútil el treball pròpiament jurisdiccional dels

tribunals, per elevada que sigui la qualitat d'aquest. Entre altres mals de la

justícia, la desatenció o negligència d'aquests aspectes tècnics o organitzatius

és un dels principals responsables de les excessives dilacions en què incorre

de vegades el funcionament dels tribunals, a més de poder generar situacions

d'indefensió, per exemple en el cas de pràctica defectuosa de notificacions.

El legislador ha mirat de dotar el funcionament dels òrgans judicials d'una

nova estructura organitzativa i ha regulat en la LOPJ, després de la reforma

operada per la Llei 19/2003, de 23 de desembre, la denominada oficina judicial.

Segons la definició de l'article 435.1 LOPJ, és l'organització de caràcter instru-

mental que serveix de suport a l'activitat jurisdiccional de jutges i tribunals.

La seva actuació està inspirada en les directrius i postulats següents:

a) Unitat. Segons l'article 435.2 LOPJ, l'estructura bàsica de l'oficina judicial

serà homogènia en tot el territori nacional com a conseqüència del caràcter

únic del poder al qual serveix.

b) Principi de jerarquia (art. 435.2 LOPJ).

c) Principi de divisió de funcions (art. 435.2 LOPJ).

d) Principi de coordinació (art. 435.2 LOPJ).

e) Criteris de funcionament (apartat 3r. de l'art. 435 LOPJ): agilitat, eficàcia,

eficiència, racionalització del treball, responsabilitat per la gestió, coordinació

i cooperació entre administracions, de manera que els ciutadans obtinguin un

servei pròxim i de qualitat en relació amb els principis recollits en la Carta de

Drets dels ciutadans davant la justícia.

f) Les places que la integren hauran de ser cobertes amb personal dels cossos

funcionarials al servei de l'Administració de justícia.


Segons l'article 436.4 LOPJ l'oficina judicial pot prestar el seu suport a òrgans

d'àmbit nacional, de comunitat autònoma, provincial, de partit judicial o de

municipi, i el seu àmbit competencial s'estén al dels òrgans als quals presta el

seu suport, encara que també podrà ser comarcal. D'altra banda, segons l'article

436.5 LOPJ, les unitats que componen l'oficina judicial poden ocupar les seves

funcions al servei d'òrgans d'una mateixa jurisdicció, de diverses jurisdiccions

o a òrgans especialitzats.

L'element organitzatiu bàsic de l'Oficina Judicial és la unitat. Concretament,

es preveuen dos tipus d'unitats (art. 436.2 LOPJ):

1) Unitats processals de suport directe. Segons l'article 437.1 LOPJ s'entén per

unitat d'aquest tipus aquella unitat de l'oficina judicial que directament assis-

teix jutges i magistrats en l'exercici de les funcions que els són pròpies, realit-

zant les actuacions necessàries per a l'acompliment exacte i eficaç de les reso-

lucions que dictin. La direcció tecnicoprocessal d'aquestes unitats correspon a

un secretari judicial126 i n'hi haurà tantes com jutjats i sales i, si escau, seccions

d'un tribunal127. Per suposat, com recorda l'article 436.6 LOPJ, els jutges i ma-

gistrats poden requerir en tot moment als funcionaris responsables de l'oficina

judicial la informació que considerin necessària respecte a les causes sobre les

quals coneixen.

(126)Art. 437.3 i 457 LOPJ.

(127)Art. 437.2 LOPJ.

2) Serveis processals comuns. Segons l'article 438.1 LOPJ, s'entén per servei

comú processal, tota aquella unitat de l'oficina judicial que, sense estar inte-

grada en un òrgan judicial concret, assumeix tasques centralitzades de gestió

i suport en actuacions derivades de l'aplicació de les lleis processals. Aquestes

tasques de gestió poden ser de registre i repartiment, actes de comunicació, au-

xili judicial, execució de resolucions, etc. (vegeu sobre això l'art. 438.3 LOPJ).

Com en el cas de les unitats processals de suport directe, aquests serveis també

seran dirigits per un secretari judicial128. Encara que no estiguin integrades en

l'oficina judicial, l'article 439 LOPJ preveu l'existència d'unitats administrati-

ves, que es constitueixen en l'àmbit de l'organització de l'Administració de

justícia per a la prefectura, ordenació i gestió dels recursos humans de l'oficina

judicial sobre els quals es tenen competències, i també sobre els mitjans infor-

màtics, noves tecnologies i altres mitjans materials.

14.2. El personal no jurisdiccional

Juntament amb els jutges i magistrats, el funcionament de l'Administració de

justícia necessita la intervenció d'una sèrie de professionals, dels quals uns

desenvolupen les seves funcions amb dependència respecte als òrgans judici-

als (el denominat personal auxiliar al servei de l'Administració de justícia) i uns

altres ho fan sense aquella dependència, amb plena autonomia (el denominat

personal col·laborador amb l'Administració de justícia).

(128)Art. 438.6 LOPJ.


14.2.1. Personal auxiliar al servei de l'Administració de justícia

Aspectes comuns

Després de la reforma portada a terme per la Llei 19/2003, de 23 de desembre,

aquesta matèria està regulada en dues seus diferents. D'una banda, el títol II

del llibre V de la LOPJ129, que s'ocupa de tot allò relatiu als secretaris judicials;

i d'una altra, el llibre VI amb els nou títols130, que regulen fonamentalment

els denominats cossos de funcionaris al Servei de l'Administració de justícia (cos-

sos de metges forenses, de facultatius de l'Institut Nacional de Toxicologia i

Ciències Forenses, de gestió processal i administrativa, de tècnics especialistes

de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, de tramitació proces-

sal i administrativa i d'auxili processal, d'ajudants de laboratori). Encara que

no tots, la majoria d'aquests professionals presten els seus serveis integrats en

l'oficina judicial.

De la profusa regulació dedicada a aquesta matèria podem destacat certs as-

pectes comuns:

(129)Art. 440 a 469 LOPJ.

(130)Art. 470 a 540 LOPJ.

a) S'estableix que els cossos de funcionaris al servei de l'Administració de jus-

tícia tindran el caràcter de "cossos nacionals131", expressió amb la qual es dóna

a entendre que es tracta de cossos funcionarials únics per a tot l'Estat.

b) En no exercir funcions jurisdiccionals, aquests professionals no depenen

dels òrgans de govern del poder judicial, sinó del Ministeri de Justícia o, en

alguns aspectes, de l'òrgan corresponent de l'Administració de les comunitats

autònomes amb competències en la matèria.

c) Al contrari que el personal jurisdiccional, el personal auxiliar pot exercir

lliurement i sense limitacions específiques els drets de sindicació i vaga. Preci-

sament perquè no poden assumir funcions jurisdiccionals, sinó que es limiten

a auxiliar els tribunals, en l'Estatut d'aquests funcionaris no s'inclou la nota

d'independència, que, estrictament, resulta innecessària per a ocupar les seves

funcions.

Secretaris judicials

1) Accés: poden accedir al cos de secretaris judicials els llicenciats en Dret que

superin la corresponent oposició, encara que també, amb caràcter excepcio-

nal, s'hi pot accedir mitjançant el sistema de concurs oposició (vegeu art. 442

LOPJ).

(131)Art. 440 i 470.2 LOPJ.


2) Funcions: com dèiem, són regulades pel títol II del llibre V de la LOPJ132.

Es tracta, sens dubte, d'una categoria de professional de la justícia les funcions

de la qual han estat objecte de reforçament després de la reforma de la LOPJ

efectuada per la LO 19/2003, la LO 1/2009, de 3 de novembre i la Llei 19/2009,

de 23 de novembre.

Heus aquí un catàleg de les nombroses i importants funcions que li atribueixen

els articles 452 a 462 LOPJ:

a) Fe pública judicial. En l'exercici d'aquesta funció, deixaran constància fefa-

ent de la realització d'actes processals en el tribunal o davant aquest i de la

producció de fets amb transcendència processal mitjançant les oportunes ac-

tes i diligències. En compliment d'aquesta funció, els secretaris judicials expe-

diran certificacions o testimoniatges de les actuacions judicials no declarades

secretes ni reservades a les parts.

b) Funció de documentació, i també de la formació de les actuacions i expedi-

ents. Deixaran constància de les resolucions que dictin els jutges i magistrats,

o ells mateixos quan així ho autoritzi la llei.

c) Organització, gestió, inspecció i direcció del personal en aspectes tècnics

processals. En tot cas, asseguraran la coordinació amb els òrgans de govern

del poder judicial i amb les comunitats autònomes amb competències trans-

ferides.

d) Facilitaran a les parts interessades i a tots els que manifestin i justifiquin

un interès legítim i directe, la informació que sol·licitin sobre l'estat de les

actuacions judicials no declarades secretes ni reservades.

e) Promouran l'ús dels mitjans tècnics, audiovisuals i informàtics de documen-

tació de què disposi la unitat on presten els seus serveis.

f) Dació de compte, que es farà en els termes establerts en les lleis processals.

g) Impuls del procés en els termes que estableixen les lleis processals. En aquest

sentit, dictaran les resolucions necessàries per a la tramitació del procés, ex-

cepte aquelles que les lleis processals reservin a jutges o tribunals.

h) Execució de resolucions judicials, excepte aquelles competències que ex-

ceptuïn les lleis processals perquè estan reservades a jutges i magistrats.

i) Jurisdicció voluntària, en el sentit que n'han d'assumir la tramitació i reso-

lució, sens perjudici dels recursos que es puguin interposar.

j) Conciliacions. Portaran a terme la tasca mediadora que els sigui pròpia.

(132)Art. 440 a 469 LOPJ.


k) Dirigiran, en l'aspecte tecnicoprocessal, el personal integrant de l'oficina

judicial, ordenant la seva activitat i impartint les ordres i instruccions que

estimin pertinents en l'exercici d'aquesta funció.

l) Portaran l'Arxiu Judicial de Gestió.

m) Portaran els llibres de registre per mitjà de les aplicacions informàtiques

corresponents i, en defecte d'això, manualment, impartint les oportunes ins-

truccions al personal que en depenen.

n) Responsabilitat sobre el dipòsit dels béns i objectes afectes als expedients

judicials, i també del de les peces de convicció en les causes penals.

o) Col·laboració amb l'Administració tributària en la gestió dels tributs que els

sigui encomanada en la normativa específica.

p) Estadística judicial.

q) La direcció dels actes de comunicació dels òrgans judicials amb les parts,

altres òrgans judicials o autoritats no judicials.

Després de la promulgació de la LO 1/2009, de 3 de novembre i de la Llei

19/2009, de 23 de novembre, les lleis processals i en particular la LEC han

experimentat una àmplia i profunda transformació, en el sentit, sobretot,

d'encomanar al secretari judicial un gran nombre de facultats que abans cor-

responien a l'òrgan judicial. En efecte, per esmentar només unes quantes

de les modificacions més rellevants, incumbeix al secretari judicial decidir

sobre l'admissió de la demanda (art. 404.1 LEC), decretar el sobreseïment

del procés en els casos de desistiment (art. 22.4 LEC), l'acumulació de pro-

cessos d'execució (art. 555 LEC), i la majoria d'actuacions en relació amb

l'embargament en el procés executiu: decretar l'embargament de béns una ve-

gada despatxada l'execució (art. 587 LEC), ordenar-ne la millora (art. 612.1

LEC), etc.

Aquesta reforma ha estat considerablement polèmica, ja que es tem, no sen-

se bon fonament, que algunes de les funcions ara assignades als secretaris ju-

dicials cauen dins de l'esfera pròpia de la potestat jurisdiccional, de la qual

els secretaris judicials estan desproveïts. En efecte, tan funció jurisdiccional és

declarar el dret com fer executar el que s'ha jutjat (art. 117.2 CE). I en aquest

sentit, declarar el dret no es pot entendre únicament com resoldre sobre la

controvèrsia o qüestió sotmesa a enjudiciament; ni es pot considerar fer exe-

cutar el que s'ha jutjat com decidir simplement que la sentència es compleixi

o es dugui a terme. Sembla més raonable sostenir que la majoria o moltes de

les decisions instrumentals relacionades amb el fet de jutjar o de fer executar

el que s'ha jutjat constitueixen enjudiciaments que també integren la funció

jurisdiccional. I en aquest sentit, és si més no qüestionable que certes actua-

cions que la LEC encomana ara als secretaris judicials no pertanyin a l'àmbit


del que és estrictament jurisdiccional (admetre una demanda, l'embargament

de béns, etc.). En tot cas, no és un problema de la major o menor qualificació

professional d'un cos funcionarial, el dels secretaris judicials, al qual s'accedeix

després d'una oposició difícil i dura. La qüestió és, simplement, que la fun-

ció jurisdiccional només la poden exercir aquells als quals la Constitució els

l'atribueix amb exclusivitat: els jutges i magistrats.

3) Incompatibilitats, abstenció i recusació. Estan subjectes a les mateixes in-

capacitats, incompatibilitats i prohibicions que els jutges i magistrats, excepte

pel que fa a l'activitat política133. També poden ser recusats i tenen el deure

abstenir-se d'ofici quan correspongui134.

4) Secretaris de govern i secretaris coordinadors provincials. L'article 464 LOPJ

estableix que hi haurà un secretari de govern en el Tribunal Suprem, en

l'Audiència Nacional, i en cada tribunal superior de justícia, i també en les

ciutats de Ceuta i Melilla, triats entre membres integrants del cos de secretaris

judicials que tinguin consolidada, almenys, la categoria segona amb un mínim

de deu anys d'antiguitat, que exercirà a més les funcions de secretari de la sala

de govern del respectiu tribunal.

(133)Art. 445.2 LOPJ.

(134)Art. 446 LOPJ.

El secretari de govern exerceix, com a superior jeràrquic, la direcció dels secre-

taris judicials que presten els seus serveis en les oficines judicials dependents

d'aquests tribunals i en les ciutats de Ceuta i Melilla i per a això exercirà les

competències que aquesta llei orgànica els reconeix, i també totes aquelles que

reglamentàriament s'estableixin. El nomenament i remoció correspon al Mi-

nisteri de Justícia, a proposta de les comunitats autònomes amb competències

en la matèria135. Les seves competències es detallen en l'article 465 LOPJ.

Per la seva banda, l'article 466.1 LOPJ disposa que hi haurà un secretari coor-

dinador provincial nomenat pel Ministeri de Justícia pel procediment de lliu-

re designació, a proposta del secretari de govern, d'acord amb les comunitats

autònomes amb competències assumides, d'entre tots aquells que es presentin

a la convocatòria pública. Les seves funcions es preveuen en l'article 467 LOPJ.

Cossos de metges forenses, de facultatius de l'Institut Nacionalde Toxicologia i Ciències Forenses, de gestió processal i adminis-trativa, de tècnics especialistes de l'Institut Nacional de Toxicolo-gia i Ciències Forenses, de tramitació processal i administrativa id'auxili processal, d'ajudants de laboratori

(135)Art. 464.3 LOPJ.

Es regulen en el llibre VI, en els nou títols136, que s'ocupen fonamentalment

dels denominats cossos de funcionaris al servei de l'Administració de Justícia. Tots

aquests cossos funcionarials es classifiquen, segons l'article 475 LOPJ, de la

manera següent:

(136)Art. 470 a 540 LOPJ.


1)�Cossos�generals, quan la seva comesa consisteixi essencialment en tasques

de contingut processal, sens perjudici de la realització de funcions administra-

tives vinculades a les anteriors. Són cossos generals:

a) El cos de gestió processal i administrativa. La titulació exigida per a l'accés a

aquest cos és la de diplomat universitari, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o

equivalent. Li correspon l'activitat processal de nivell superior, i també la rea-

lització de tasques processals pròpies. Les seves funcions apareixen detallades

en l'article 476 LOPJ.

b) El cos de tramitació processal i administrativa. Per a accedir-hi s'exigirà estar

en possessió del títol de batxiller o equivalent. Amb caràcter general li corres-

pon la realització de totes les activitats que tinguin caràcter de suport a la ges-

tió processal, segons el nivell d'especialització del lloc ocupat, sota el principi

de jerarquia i de conformitat amb l'establert en les relacions de llocs de treball.

Les seves funcions es contemplen detallades en l'article 477 LOPJ.

c) El cos d'auxili judicial. Per a accedir-hi s'exigeix estar en possessió del títol

de graduat en ESO o equivalent. Li correspon, sota el principi de jerarquia i

d'acord amb l'establert en les relacions de llocs de treball, la realització de totes

les tasques tinguin caràcter d'auxili a l'activitat dels òrgans judicials. Les seves

funcions apareixen detallades en l'article 478 LOPJ.

2)� Cossos� especials, quan la seva comesa signifiqui essencialment

l'acompliment de funcions objecte d'una professió o titulació específica. Són

cossos especials:

a) El cos de metges forenses. Per a accedir-hi s'exigeix estar en possessió de

la llicenciatura en Medicina. Les funcions dels metges forenses són, segons

l'article 479.2 LOPJ, l'assistència tècnica a jutjats, tribunals, fiscalies i oficines

del Registre Civil en les matèries de la seva disciplina professional, tant en el

camp de la patologia forense i pràctiques tanatològiques com en l'assistència

o vigilància facultativa dels detinguts, lesionats o malalts que es trobessin sota

la jurisdicció d'aquells, en els supòsits i en la forma que determinin les lleis.

b) El cos de facultatius de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Foren-

ses. Per a ingressar-hi s'haurà de ser llicenciat en una carrera universitària en

Ciències Experimentals i de la Salut. Les seves funcions apareixen en l'article

480.2 LOPJ.

c) El cos de tècnics especialistes de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències

Forenses. Per a accedir-hi s'exigirà estar en possessió del títol de Tècnic Supe-

rior en Formació Professional o equivalent de les famílies professionals que

es determinin en les convocatòries dels processos selectius. Les seves funcions

apareixen en l'article 480.3 LOPJ.


d) El cos d'ajudants de laboratori de l'Institut Nacional de Toxicologia i Cièn-

cies Forenses. Per a accedir-hi s'exigirà estar en possessió del títol de Tècnic en

Formació Professional o equivalent de les famílies professionals que es deter-

minin en les convocatòries dels processos selectius. Les seves funcions aparei-

xen en l'article 480.4 LOPJ.

Personal laboral i personal funcionari d'administracions públi-ques distintes de l'Administració de justícia

L'article 473.1 LOPJ assenyala que poden prestar serveis en l'Administració de

justícia funcionaris d'altres administracions que, amb caràcter ocasional o per-

manent, siguin necessaris per a auxiliar-la en el desenvolupament d'activitats

concretes que no siguin les pròpies dels cossos de funcionaris a què es re-

fereix el llibre VI LOPJ i que requereixin coneixements tècnics o especialit-

zats. I així mateix, l'apartat 2n. del mateix article disposa que quan no exis-

teixin cossos o escales de funcionaris els membres dels quals tinguin la prepa-

ració tècnica necessària per a l'acompliment de determinades activitats espe-

cífiques o per a la realització d'activitats pròpies d'oficis, i també de caràcter

instrumental, corresponents a àrees de manteniment i conservació d'edificis,

equips o instal·lacions o d'altres d'anàlogues, podrà prestar serveis retribuïts

en l'Administració de justícia personal contractat en règim laboral.

Policia judicial

a)�Qüestions�generals

L'auxili de la policia resulta tot sovint essencial per a l'exercici de la fun-

ció jurisdiccional, sobretot –encara que no exclusivament– en el procés

penal.

A vegades, efectivament, el desenvolupament de les actuacions processals ne-

cessita la utilització de tècniques i mètodes policíacs (criminalístics, sobretot)

o, simplement, es fa necessari fer servir la força per a dur a terme certes ac-

tuacions processals, com ara detenir la persona a la qual s'imputa un delicte,

posar-lo a disposició dels tribunals, practicar un escorcoll, etc.

Hi ha fonamentalment dues maneres d'organitzar la policia que auxilia els tri-

bunals: crear un cos policial propi que depengui exclusivament dels tribunals

o del poder judicial; o posar al servei dels tribunals unitats dels cossos policials

dependents de les administracions públiques. L'article 126 CE no imposa cap

dels dos models, sinó que es limita a establir que la policia judicial depèn dels

tribunals (i del ministeri fiscal) pel que fa a la investigació del delicte i el des-

cobriment i l'assegurament del delinqüent. El legislador, tanmateix, ha optat


finalment per organitzar la policia judicial conforme a la segona de les possi-

bilitats indicades abans: posar a disposició dels tribunals unitats dels cossos

policials de les administracions públiques.

La policia judicial, a més, no està únicament al servei dels tribunals, sinó tam-

bé del ministeri fiscal, la qual cosa ha estat criticada per la diversitat de les

funcions assignades a cada una de les dues institucions i les diferències en els

seus modes d'actuació.

b)�Les�unitats�orgàniques�de�la�policia�judicial

Teòricament, pot actuar com a policia al servei dels tribunals qualsevol cos

policial dels que hi ha a l'Estat espanyol –naturalment dins de l'àmbit territo-

rial de l'Administració pública al qual pertanyi–, fins i tot les policies locals,

quan siguin requerides a aquest efecte per un òrgan judicial137.

(137)Art. 547 LOPJ.

Però l'article 548 LOPJ disposa la creació de les anomenades unitats�orgàni-

ques�de�la�policia�judicial, integrades per membres de les forces de seguretat

de l'Estat, encara que també hi pot cooperar, com a col·laborador, el personal

de les policies autonòmiques i locals138. La interpretació del terme col·laborador

s'ha fet de tal manera que s'han acabat formant unitats orgàniques integrades

únicament per membres de les policies autonòmiques.

(138)Art. 29 de la LO 2/1986, de13 de març, de forces i cossos deseguretat de l'Estat, en endavantLOFCSE.

Aquestes unitats han de tenir caràcter�permanent� i�estable, comptar amb

l'especialització deguda i són principalment d'àmbit�provincial, sens perju-

dici que s'organitzin unitats d'àmbit superior si ho requereix la persecució de

determinats delictes.

c)�Dependència�funcional�i�orgànica�de�la�policia�judicial

Policies autonòmiques

A Catalunya i al País Bascsón els Mossos d'Esquadra il'Ertzaintza.

De conformitat amb el comandament de l'article 126 CE, aquestes unitats or-

gàniques de la policia judicial o, en general, les forces policials que, per reque-

riment dels tribunals, actuïn en tasques de policia judicial, depenen�funcio-

nalment139 del tribunal que li encomana les diligències, i orgànicament140

pertanyen al cos de policia del qual provenen, i per tant, a l'Administració

corresponent (Govern central, autonòmic o corporació local).

Aquest repartiment d'atribucions o dependències no elimina per si ma-

teix el risc, sempre present i real, d'interferències o immissions de les

administracions públiques en les tasques jurisdiccionals. El legislador

mira d'esmorteir aquest perill establint dues garanties: una certa exclu-

sivitat i inamovibilitat.

d)�Inamovibilitat

(139)Pel que fa a les funcions queduen a terme per encàrrec dels òr-gans judicials.

(140)Pel que fa a la seva adscripció,enquadrament administratiu, car-rera i situació professional, etc.


Els articles 550.2 LOPJ i 34 LOFCSE estableixen que els funcionaris de les uni-

tats de la policia judicial no poden ser remoguts o apartats de la investigació

concreta que se'ls hagués encomanat fins que no s'hagi acabat aquesta o la fase

del procediment judicial que la va originar, si no és per decisió o autorització

del jutge o fiscal competent. Es tracta d'una prevenció important, en contri-

buir a evitar que l'Administració posi obstacles a investigacions que li resultin

"molestes".

e)�Exclusivitat

L'article 549.2 LOPJ disposa que "en cap cas no es pot encomanar als membres

d'aquelles unitats la pràctica d'actuacions que no siguin les pròpies de la policia

judicial o les derivades d'aquestes". La finalitat del precepte consisteix a evitar

obstacles en la investigació judicial dirigits a impedir que les forces policials

puguin dur-la a terme amb la deguda dedicació en haver-se d'ocupar en altres

missions.

Però l'article 33 LOFCSE va introduir una disposició certament inquietant, en contenir unredactat que podria perjudicar aquesta exclusivitat: "els funcionaris adscrits a les unitatsde la policia judicial duran a terme aquesta funció amb caràcter exclusiu, sens perjudicique també puguin desenvolupar les missions de prevenció de la delinqüència i altres quese'ls encomanin, quan les circumstàncies ho requereixin [...]".

f)�Funcions

L'article 549.1 LOPJ atribueix a la policia judicial les funcions següents:

• Esbrinar els responsables i circumstàncies dels fets delictius i la detenció

dels primers, donant-ne compte a l'autoritat judicial i fiscal.

• Auxiliar l'autoritat judicial i fiscal en totes les actuacions que s'hagin de

practicar fora de la seva seu i requereixin la presència judicial.

• La realització material de les actuacions que exigeixin l'exercici de la co-

erció.

• La garantia del compliment de les ordres i resolucions de l'autoritat judicial

o fiscal.

• Qualsevol altra de la mateixa naturalesa que sigui necessària per a auxiliar

l'autoritat judicial o fiscal.

14.2.2. Personal col·laborador amb l'Administració de justícia

• Ministeri�Fiscal

a)�Funció�i�enquadrament�institucional

El ministeri fiscal és una institució de l'Estat regulada principalment en els

articles 124.1 CE i 541.1 LOPJ i en l'Estatut orgànic del ministeri fiscal (EOMF),

aprovat per la Llei 50/1981, de 30 de desembre.


Els articles 124.1 CE i 541.1 LOPJ li assignen la missió de promoure

l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans

i de l'interès públic tutelat per la llei, d'ofici o a petició dels interessats,

i també vetllar per la independència dels tribunals i procurar davant

d'aquests la satisfacció de l'interès social.

Aquestes funcions encara són objecte d'una concreció més gran en

l'enumeració no tancada de l'article 3 EOMF. La multitud de funcions o esco-

meses que s'amunteguen en aquests preceptes no ha d'enfosquir la vertadera

raó de ser que justifica l'existència d'aquesta institució, que es pot reconduir a

la següent: la persecució�de�l'interès�social plasmat en l'ordenament jurídic

per mitjà, sobretot, de la seva actuació en els tribunals. Aquesta persecució o

promoció de l'interès social positivista en les lleis el mena a intervenir, per

exemple, en els processos civils en què es dirimeix un interès públic141, en els

processos d'empara davant del Tribunal Constitucional, en certs processos da-

vant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu, etc.

Però, en la pràctica, on la presència i actuació del ministeri fiscal resulta més

freqüent i intensa és en el procés�penal. De fet, el naixement del ministeri

fiscal està molt lligat a la supressió del procés penal inquisitiu, on el jutja-

dor assumia simultàniament la funció d'acusar i la de sentenciar. La separació

d'aquestes funcions implicava crear una institució que exercís l'acusació, ja

que deixar aquesta funció exclusivament en mans dels particulars podia con-

duir a la no-persecució i impunitat de nombrosos delictes. La institució ha

anat evolucionant i actualment s'ocupa de més funcions que les estrictament

penals i, dins d'aquestes, la seva funció no és tan sols la d'acusar, sinó també

la d'intervenir�amb�objectivitat�en�les�causes�criminals, encara que, la ma-

joria de vegades, la posició del ministeri fiscal en el procés acostuma a ser la

d'acusador.

(141)Com ara els processos de famí-lia, incapacitació, etc.

En tot cas, la promoció�o�defensa�de�l'interès�públic�no�significa�la�defensa

de�l'Estat�com�a�persona�jurídica, l'actuació del qual, en el pitjor dels casos

(per desgràcia gens infreqüent), podria resultar contra aquest interès. En aquest

supòsit, precisament, el ministeri fiscal estaria obligat, en virtut de la subjecció

a la legalitat i de la imparcialitat que han de regir la seva actuació, a procedir

contra l'Estat com a persona jurídica o contra els seus agents o autoritats.

Defensa de l'estat

La defensa de l'Estat, d'altrabanda, es cobreix ambl'actuació de certs cossos (so-bretot els advocats de l'Estat) oper mitjà d'altres mecanismes.

Delimitada així la funció del ministeri fiscal, és fàcil entendre que el seu enqua-

drament institucional no és en el poder judicial. Sí que col·labora en l'activitat

jurisdiccional amb l'exercici de les seves funcions, però no�té�encomanada�la

funció�de�jutjar.

El ministeri fiscal no té lafunció de jutjar

Per això resulta sorprenent,desencertada i creadora deconfusió la redacció de l'article2.1 EOMF, on es diu que el mi-nisteri fiscal està "integrat ambautonomia funcional en el po-der judicial".


Així, doncs, si el ministeri fiscal no exerceix tasques jurisdiccionals sinó que

col·labora amb l'Administració de justícia, també és clar que no li resulta con-

natural la independència. De fet, la�seva�organització�jeràrquica�o�piramidal

demostra clarament que el legislador no ha volgut conferir-li aquesta nota, la

qual estrictament no necessita per a l'acompliment de les seves funcions.

b)�Organització

Segons els articles 12 i 13 EOMF, el Ministeri Fiscal disposa dels òrgans se-

güents:

• Fiscal General de l'Estat: El nomena el Rei a proposta del Govern, una ve-

gada escoltat el CGPJ (art. 124.4 CE). Només pot ser cessat en virtut de

certes causes taxades per l'article 31.1 EOMF. El seu mandat és de quatre

anys no renovables i li correspon la direcció superior del Ministeri Fiscal.

Encara que el seu nomenament el proposa el Govern, el Congrés dels Di-

putats pot disposar la compareixença de la persona proposada perquè la

comissió parlamentària que correspongui pugui valorar els mèrits i la ido-

neïtat del candidat (art. 29.1 EOMF).

• Consell Fiscal

• Junta de Fiscals de Sala

• Junta de Fiscals Superiors de les Comunitats Autònomes

• Fiscalia del Tribunal Suprem

• Fiscalia davant del Tribunal Constitucional

• Fiscalia del Tribunal de Comptes

• Fiscalies de l'Audiència Nacional

• Fiscalia Juridicomilitar

• Fiscalia de les Comunitats Autònomes

• Fiscalies provincials

• Fiscalies d'àrea

• Fiscalies especials: la Fiscalia Antidroga, i la Fiscalia contra la Corrupció i

la Criminalitat Organitzada

c)�Categories�professionals

Les categories professionals en el ministeri fiscal són tres, en total paral·lelisme

amb les categories de la carrera judicial:

• Advocat fiscal, equiparat a jutge.

• Fiscal, equiparat a magistrat.

• Fiscal de sala del TS, equiparat a magistrat del Tribunal Suprem.

d)�Principis. Hem de distingir entre principis orgànics i principis de contra-

tació.

• Principis orgànics:


– Unitat. Tan sols hi ha un ministeri fiscal per a tot l'Estat, sota la depen-

dència del Fiscal General de l'Estat i els mateixos òrgans de govern.

– Dependència: No es pot afirmar jurídicament que el Ministeri Fiscal

depengui del Govern. Legalment, aquest tan sols pot demanar al Mi-

nisteri Fiscal que promogui davant els tribunals les actuacions perti-

nents. El Fiscal General de l'Estat, un cop escoltada la Junta de Fiscals

de Sala del TS, resol sobre la procedència de la sol·licitud que, per tant,

no el vincula. Ara bé: si el Fiscal General el nomena el Govern, aquesta

autonomia del Ministeri Fiscal queda notablement reduïda.

La Llei 24/2007, de 9 d'octubre, ha incrementat l'autonomia del Mi-

nisteri Fiscal respecte del Govern, ja que estableix les causes per les

quals es pot cessar el Fiscal General de l'Estat. Aquestes causes són, se-

gons l'article 31.1 EOMF, la cessació voluntària, haver incorregut en

alguna de les incompatibilitats o prohibicions que estableix l'EOMF,

la incapacitat o malaltia que l'inhabiliti per al càrrec, l'incompliment

greu o reiterat de les seves funcions i la cessació del Govern que l'hagi

proposat.

Dins el mateix Ministeri Fiscal hi ha jerarquia o dependència. Tota la

institució es troba sota la dependència del Fiscal General i des d'aquest

fins a l'últim advocat fiscal que ha ingressat en la carrera formen part

d'una estricta cadena de comandament. El Fiscal General i els fiscals

que encapçalen els diferents òrgans donen als seus subordinats ordres,

instruccions o mandats per a l'exercici de les seves funcions. El superior

fiscal sempre pot apartar un fiscal que estigui sota la seva dependència

de l'assumpte que li havia encomanat (art. 23 EOMF) i el pot avocar

per a si o designar un altre fiscal, però després de la reforma del dit

article que fa la Llei 24/2007, si hi ha discrepància sobre la procedència

de l'apartament esmentat, ha de resoldre el superior jeràrquic comú a

tots dos. La substitució s'ha de comunicar en tot cas al Consell Fiscal,

que pot expressar la seva opinió.

Segons l'article 27 EOMF, si un fiscal rep una ordre o instrucció que

considera contrària a les lleis o que, per qualsevol altre motiu estima

improcedent, li ho ha de fer saber així, mitjançant un informe raonat,

al seu fiscal en cap. Quan l'ordre o instrucció sigui procedent del fis-

cal en cap esmentat, si no considera satisfactòries les raons al·legades

pel fiscal, ha de plantejar la qüestió a la Junta de Fiscalia i, una vega-

da que aquesta es manifesti, ha de resoldre definitivament reconside-

rant-la o ratificant-la. Si l'ordre prové d'un superior, aquell fiscal en cap

ha d'elevar l'informe al superior esmentat, que, si no admet les raons

al·legades, ha de resoldre de la mateixa manera escoltant prèviament

la Junta de Fiscalia. Si l'ordre prové del Fiscal General de l'Estat, aquest

ha de resoldre un cop ha escoltat la Junta de Fiscals de Sala.

En tots els casos, si el superior es ratifica en les seves instruccions ho

ha de fer mitjançant un escrit raonat amb el rellevament exprés de


les responsabilitats que es puguin derivar del seu compliment, o bé

encomanar a un altre fiscal el despatx de l'assumpte a què es refereixi.

• Principis d'actuació:

– Legalitat. Com ja s'ha dit, el ministeri fiscal té com a finalitat institu-

cional perseguir amb objectivitat l'interès social plasmat en les lleis. La

seva actuació ha d'estar sempre regida per l'estricta legalitat. Si exercita

l'acusació, per exemple, ho ha de fer perquè considera que s'ha comès

un delicte, amb total abstracció de motivacions ideològiques, políti-

ques, etc. legalment irrellevants.

– Imparcialitat. Si l'actuació del ministeri fiscal ha d'estar exclusivament

orientada a la persecució de l'interès social reflectit en l'ordenament

jurídic, la seva actuació ha de ser exquisidament imparcial.

El fet que sigui el Govern qui nomeni el Fiscal General de l'Estat, al qual

correspon el comandament superior sobre tot el ministeri fiscal, és una

circumstància que no potencia aquesta imparcialitat. És relativament fàcil

que un govern se senti inclinat a confiar la responsabilitat superior del

ministeri fiscal a persones que preveu poc propenses a actuar contra els

interessos o conveniències de l'executiu, tot i resultar procedent fer-ho de

conformitat amb les lleis; o, en el pitjor dels casos, que se senti inclinat a

conferir aquella funció a persones gens refractàries a actuar contra els qui

amenacen aquests interessos, tot i no estar compromès l'interès social, per

motivacions purament partidistes de signe polític.

Afortunadament, el fet que el ministeri fiscal no tingui en dret espanyol el

monopoli d'acusar, ja que existeix l'acció popular, redueix en l'àmbit penal

els riscos d'arbitrarietat o les manques eventuals d'imparcialitat d'aquesta

institució.

Una conseqüència directa dels principis de legalitat i imparcialitat que regei-

xen en l'actuació del ministeri fiscal és que aquest no ha d'aparèixer en el

procés penal necessàriament com a acusador, sinó que està obligat a demanar

l'absolució o la reducció de la condemna demanada per les altres acusacions si

considera que l'aplicació de la legalitat condueix a aquest resultat. O fins i tot

a interposar contra la sentència condemnatòria els recursos procedents per a

intentar absolució o reducció de la condemna imposada.

Advocats,�procuradors�i�graduats�socials:�la�intermediació�tècnica


El nostre sistema legal no permet la majoria de les vegades que els ciu-

tadans s'adrecin directament als òrgans judicials i actuïn directament

davant d'aquests, sinó que els exigeix fer-ho representats per un procu-

rador o graduat social (aquest últim per al cas del procés davant els tri-

bunals de l'ordre jurisdiccional social) i assistits o dirigits per un advocat

o, en l'ordre social, per un graduat social.

Es tracta d'una intermediació que s'acostuma a justificar en benefici dels ma-

teixos justiciables i del correcte funcionament de l'Administració de justícia, ja

que es pressuposa, d'una banda, que aquells, en no ser professionals del dret,

no poden assumir adequadament la seva defensa sense l'assistència de profes-

sionals coneixedors de l'intricat ordenament jurídic; i d'altra banda, perquè

es considera que l'actuació i funcionament dels tribunals es veuria fatalment

llastrada si en les actuacions operessin persones no ensinistrades professional-

ment en les tasques judicials.

• Advocats.�Defensa,�assessorament�i�direcció�processal�de�les�parts

La professió d'advocat està regulada principalment en els articles 542 i 544 a

546 LOPJ, i en l'Estatut general de l'advocacia (EGA), aprovat pel Reial decret

658/2001, de 22 de juny.

Com diu l'article 542 LOPJ142, "correspon en exclusiva la denominació i funció d'advocatal llicenciat en Dret que exerceixi professionalment la direcció i defensa de les parts entota mena de processos, o l'assessorament i consell jurídic".

Les funcions pròpies de l'advocat són, doncs, aquestes dues: la direcció i de-

fensa�de�les�parts�en�el�procés�i�el�consell�o�assessorament�jurídic.

Pel que fa a l'àmbit processal, la intervenció de l'advocat, tot i que hi ha certes

excepcions, acostuma a resultar legalment obligada.

(142)Transcrit per l'article 6 EGA.

Excepcions a laintervenció de l'advocat

Com ara el procediment mo-nitori, certs judicis verbals i elsjudicis de faltes, etc.

Paper de l'advocat

És important entendre pel quefa a l'àmbit del procés, quel'advocat no assumeix la re-presentació de les parts, si-nó la seva direcció en el pro-cés, és a dir, el disseny i el des-plegament de la conducta il'estratègia processal de lesparts. La representació davantels òrgans judicials s'atribueix,com veurem, als procuradors.

L'advocacia és una professió lliure i independent143, l'exercici de la qual exi-

geix la incorporació a algun dels col·legis�d'advocats de l'Estat espanyol. A

diferència de l'anterior, l'actual Estatut general de l'advocacia estableix que

la incorporació a qualsevol col·legi d'advocats de l'Estat autoritza a exercir

lliurement� l'advocacia� en� tot� el� territori� espanyol, sense que el col·legi

d'advocats de la circumscripció on s'exerceixi pugui exigir al professional cap

(143)Art. 1.1 EGA.

(144)Art.17.1 i 2 EGA.


mena d'habilitació ni el pagament de contraprestacions econòmiques dife-

rents de les que s'exigeixen habitualment als seus col·legiats per les prestacions

de què siguin beneficiaris i que no estiguin cobertes per la quota col·legial144.

No obstant això, l'advocat que hagi de prestar els seus serveis professionals

en el territori d'un col·legi diferent del col·legi al qual pertany ho haurà de

comunicar a aquest145.

(145)La comunicació produeix elsefectes des de la seva presentació.Art. 17.3 EGA.

Entre les incompatibilitats que afecten l'exercici de l'advocacia es pot desta-

car la d'exercir, en qualsevol concepte, càrrecs, funcions o llocs de treball pú-

blics en l'Estat i en qualsevol Administració pública tant si són estatals, auto-

nòmiques, locals com institucionals, la mateixa normativa de les quals així ho

especifiqui146 –les professions de procurador, graduat social, agent de negocis

o gestor administratiu147.

L'Estatut professional dels advocats comprèn, bàsicament, els drets i obligaci-

ons següents:

1) Drets

(146)Art. 22.2.a EGA.

(147)Art. 22.2.b EGA.

a) Dret d'actuar amb llibertat i independència, sense altres limitacions que les

imposades per les lleis i per les normes ètiques i deontològiques148.

(148)Art. 33 EGA.

b) Dret a la llibertat d'expressió i defensa149.

c) Drets inherents a la dignitat de la seva funció150.

(149)Art. 542.2 LOPJ i art. 41 EGA.

(150)Art. 33.1 i 38 EGA.

d) Dret als seus honoraris: els honoraris dels advocats són lliurement convin-

guts amb el client. Com a referència i amb caràcter supletori, en la fixació dels

honoraris es poden tenir en compte els barems orientadors del col·legi corres-

ponent151. Es prohibeix l'anomenat pacte de quota litis, és a dir, l'acord entre

advocat i client, abans de l'acabament de l'assumpte, en virtut del qual aquest

es compromet a pagar-li únicament un percentatge del resultat de l'assumpte,

independentment que consisteixi en una quantitat de diners o qualsevol altre

benefici, bé o valor que aconsegueixi el client per aquell assumpte152. Com es

veu, el que està prohibit no és exactament pactar amb el client algun tipus

de modulació o certa proporció dels honoraris en funció del resultat obtingut

en el plet, sinó que aquests honoraris es convinguin atenent exclusivament

aquest resultat final. L'article 53 del Codi de l'advocacia catalana, però, admet

aquest pacte sense limitacions en disposar que es podrà "pactar amb el client

honoraris basats en el resultat de l'assumpte, fins i tot establint-se un tant per

cent d'aquest resultat, sempre que en tot cas el client assumeixi les despeses

de l'assumpte".

2) Deures

(151)Art. 44.1 EGA.

(152)Art. 44.3 EGA.


a) Secret professional, de tots els fets o notícies de les quals tingui coneixe-

ment per raó de l'exercici de les seves funcions, sense que puguin ser obligats

a declarar sobre ells153.

(153)Art. 542.3 LOPJ i 32 EGA.

b) Actuació de bona fe154.

c) Actuació diligent en interès del seu client155.

d) Assistència jurídica gratuïta: els advocats han d'assumir la defensa dels

litigants que tinguin reconegut el dret a litigar gratuïtament i aquells que

sol·licitin en el procés penal un advocat d'ofici o no designin advocat. És un

deure que grava a les corporacions d'advocats, no als advocats individualment.

(154)Art. 542 LOPJ.

(155)Art. 42 EGA.

Els advocats queden subjectes a la disciplina col·legial en l'exercici de les seves

funcions, la transgressió de la qual pot donar lloc a les sancions disciplinàries

col·legials oportunes156. A més, els advocats poden incórrer en responsabilitat

civil i penal amb motiu de l'exercici de la seva funció157.

• Procuradors.�La�representació�tècnica

Com l'advocacia, la professió de procurador també té el caràcter lliure i in-

dependent. Està principalment regulada en els articles 543 a 546 LOPJ i en

l'Estatut general dels procuradors dels tribunals d'Espanya (EGP), aprovat pel

Reial decret 1281/2002, de 5 de desembre.

(156)Art. 546.3 LOPJ i 80 a 93 EGA.

(157)Art. 546.2 LOPJ i 78a-79 EGA.

La funció principal dels procuradors rau en la representació de les parts en el

procés158, atorgada mitjançant el corresponent apoderament. Com a norma

general i llevat de certs casos establerts en les lleis processals159, la comparei-

xença de les parts davant els tribunals sol requerir l'atorgament d'aquest apo-

derament.

Això converteix els procuradors en els titulars de la facultat d'adreçar-

se als òrgans judicials (ius postulationis, dret de postulació), de manera

que la compareixença de les parts, les sol·licituds i escrits que aquestes,

dirigides pel seu advocat, adrecin als tribunals tan sols són atendibles

en la mesura que es facin sota la representació d'un procurador.

Els actes de comunicació (notificacions, citacions, emplaçaments, etc.) del tri-

bunal no es dirigeixen habitualment a les parts directament ni al seu advocat,

sinó al procurador que, al seu torn, és qui els ho ha de comunicar. De fet,

l'advocat és per al tribunal en certa manera fungible: a diferència del procura-

dor, pot canviar tantes vegades com sigui durant les actuacions sense necessi-

tat de comunicar-ho al tribunal.

(158)L'anomenada representaciótècnica.

(159)Com ara els processos laborals.


El trasllat el fa el procurador

Darrerament, la LEC ha afegit a les escomeses tradicionals dels procuradors una de novaque pot implicar beneficis importants per a la celeritat i agilitat de l'Administració dejustícia en l'àmbit civil: segons l'article 276 LEC, quan una part presenta davant el tribunalescrits o documents que s'han de traslladar a les altres parts processals, aquest trasllatmitjançant còpia el fa el procurador d'aquella part als procuradors de les altres (llevat deltrasllat de la demanda o qualsevol altre escrit que pugui originar la compareixença en eljudici), en comptes de fer-ho l'oficina judicial, com succeïa abans de la LEC actual.

Com la d'advocat, l'exercici de la professió de procurador exigeix també la

prèvia incorporació a un col·legi�professional amb la corresponent submissió

a la disciplina d'aquell.

A diferència dels advocats, la retribució dels procuradors és mitjançant aranzel.

Es prohibeix també el pacte de quota litis.

• Accés�a�les�professions�d'advocat�i�procurador

Tradicionalment, per a accedir a les professions d'advocat i procurador no s'ha

exigit en dret espanyol la superació de prova selectiva o oposició de gènere.

Aquesta situació era vista amb certa insatisfacció per part d'alguns, que consi-

deraven que algun tipus de prova o oposició podia contribuir a elevar la qua-

litat dels serveis que aquests professionals presten al públic. Però sobretot, la

conformació d'un espai europeu en què el títol atorgat en un estat de la Unió

quedés immediatament equiparat en la resta dels estats membres implicava

homogeneïtzar les condicions d'accés a la professió. De fet, segons el que dis-

posa la Directiva 98/5/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de febrer

de 1998, destinada a facilitar l'exercici permanent de la professió d'advocat en

un estat membre diferent d'aquell en què s'hagi assolit el títol, qualsevol ciu-

tadà de la Unió Europea que tingui el títol d'advocat obtingut de conformitat

amb la normativa del seu propi estat pot exercir la seva professió en qualsevol

altre estat de la Unió.

Per tal com la norma general en els diferents estats que integren la Unió és

condicionar l'accés a la professió a la superació de diferents proves selectives, el

legislador espanyol s'ha decidit finalment a establir un sistema selectiu d'accés

a l'advocacia i a la professió de procurador promulgant la Llei 34/2006, de 30

d'octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals

(d'ara endavant, per abreujar, LAPAP). Com estableix el seu article 1.1, la Llei

té per objecte regular les condicions d'obtenció del títol professional d'advocat

i el títol professional de procurador dels tribunals. Sense aquest títol no és

possible la col·legiació en els corresponents col·legis professionals.

Més concretament, es requereix el títol professional d'advocat per a exercir

l'assistència lletrada en aquells processos judicials i extrajudicials en què la

normativa vigent imposi o faculti la intervenció d'advocat, i en tot cas, per

prestar assistència lletrada o assessorament en dret utilitzant la denominació

d'advocat (art. 1,2 LAPAP).


I en el cas de la professió de procurador, el títol habilita per a exercir la repre-

sentació legal de les parts en els processos judicials en qualitat de procurador,

realitzant els actes de comunicació a les parts i aquells altres actes de coopera-

ció amb l'Administració de justícia que la llei els autoritzi, i també per a utilit-

zar la denominació de procurador dels tribunals (art. 1,3 LAPAP).

Per a l'obtenció d'aquests títols, expedits pel Ministeri d'Educació i Ciència, es

requereixen concretament els requisits següents (art. 2 LAPAP):

1) Trobar-se en possessió del títol universitari de llicenciat en Dret o del tí-

tol de grau que el substitueixi d'acord amb les previsions de l'article 88 de la

Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats i la seva normativa de

desenvolupament.

2) Obtenir la capacitació professional necessària superant certs cursos de for-

mació especialitzada. Es tracta d'una formació reglada i de caràcter oficial que

s'adquirirà mitjançant la realització de cursos de formació acreditats conjun-

tament pel Ministeri de Justícia i el Ministeri d'Educació i Ciència.

Concretament, els cursos de formació prescrits per la LAPAP poden ser impar-

tits per una universitat o per escoles de pràctica jurídica creades pels col·legis

d'advocats. En el cas de les universitats, aquests cursos hauran de ser organit-

zats d'acord amb la normativa reguladora de l'ensenyament universitari oficial

de postgrau, i la meitat del professorat haurà d'estar integrat per professionals

col·legiats exercents. En el cas de les escoles de pràctica jurídica, els cursos han

d'haver estat acreditats conjuntament pel Ministeri de Justícia i el Ministeri

d'Educació i Ciència, i el seu contingut ha d'haver estat garantit per una uni-

versitat per mitjà de la celebració del corresponent conveni amb aquesta.

3) Acreditar la capacitació professional mitjançant la corresponent avaluació.

Després de la realització d'aquests cursos i de pràctiques externes, els aspirants

a cada un d'aquests titols professionals hauran de superar una avaluació rea-

litzada pel que la llei denomina "comissions per a l'avaluació de l'aptitud pro-

fessional", que seran convocades conjuntament pel Ministeri de Justícia i el

Ministeri d'Educació i Ciència, sentides les comunitats autònomes, el Consell

de Coordinació Universitària i el Consell General de l'Advocacia o el Consell

General dels Col·legis de Procuradors.

Hi haurà una comissió avaluadora específica per a l'accés a la professió

d'advocat i una altra per a l'accés a la de procurador, les composicions de les

quals s'establiran reglamentàriament. Aquestes comissions seran úniques per

als cursos realitzats en el territori d'una mateixa comunitat autònoma, i s'hi

assegurarà la participació de representants del Ministeri de Justícia, del Minis-

teri d'Educació i Ciència, i de membres designats a proposta de la comuni-

tat autònoma en qüestió. En tot cas, en la comissió avaluadora per a l'accés

a l'advocacia hi haurà membres designats a proposta del Consell General de

l'Advocacia Espanyola; així mateix, en la comissió avaluadora per a l'accés a


la procura hi haurà membres designats a proposta del Consell General dels

Procuradors dels Tribunals. El nombre de representants designats a proposta

de cada ministeri, de la comunitat autònoma i de la corresponent corporació

professional serà el mateix (art. 7.3 LAPAP).

La disposició transitòria única de la LAPAP estableix que els títols professionals

regulats en la Llei no seran exigibles a aquells que ja estiguessin incorporats

a un col·legi d'advocats o procuradors, com a exercents o no exercents, en el

moment de l'entrada en vigor de la LAPAP ni a aquells que, sense estar incor-

porats a un col·legi d'advocats o procuradors en el moment de la seva entrada

en vigor, haguessin estat incorporats abans, com a exercents o no exercents,

durant un període continuat o discontinu no inferior en el seu còmput total a

un any, sempre que procedeixin a col·legiar-se abans d'exercir com a tals i no

haguessin causat baixa per sanció disciplinària.

D'altra banda, aquells que en el moment de l'entrada en vigor de la LAPAP

es trobessin en possessió del títol universitari de llicenciat o de grau en Dret

disposaran d'un termini màxim de dos anys, comptats des de la seva entrada

en vigor, per a procedir a col·legiar-se, com a exercents o no exercents, sense

que els sigui exigible l'obtenció dels títols professionals que s'hi regulen.

En tot cas, la disposició addicional vuitena de la LAPAP disposa que els títols

professionals que es regulen en aquesta Llei no són exigibles als qui obtinguin

un títol de llicenciat en dret després de l'entrada en vigor d'aquesta, sempre

que en el termini màxim de dos anys, a comptar del moment en què es trobin

en condicions de sol·licitar l'expedició del títol oficial de llicenciat en dret,

procedeixin a col·legiar-se, com a exercents o no exercents. Això significa que

el nou règim d'accés a la professió (estudis de postgrau o màster i examen

oficial) només és aplicable als graduats en dret, no als llicenciats, sempre que

acudeixin a col·legiar-se, una vegada obtingut el títol, en el termini de dos

anys abans esmentat.

La disposició addicional tercera de la LAPAP preveu la situació de l'assistència

lletrada i la representació tècnica a favor de les administracions públiques. En

l'apartat primer, en concret, s'estableix que l'actuació del personal al servei de

l'Estat, dels òrgans constitucionals, de les administracions públiques o entitats

públiques davant de jutjats i tribunals en el compliment de les funcions prò-

pies del càrrec, es regirà pel que disposa l'article 551 de la Llei orgànica 6/1985,

d'1 de juliol, del poder judicial, i l'altra legislació aplicable, sense que en cap

cas li sigui exigible l'obtenció del títol regulat en aquesta llei. I de la seva ban-

da, l'apartat segon del precepte disposa que els funcionaris públics que hagin

accedit a un cos o escala del grup A en la seva condició de llicenciats en Dret

estaran exceptuats d'obtenir el títol d'advocat o el títol de procurador dels tri-

bunals als efectes descrits en l'article 1 d'aquesta llei, sempre que exerceixin

funcions d'assistència lletrada o assessorament jurídic. També estaran excep-

tuats els qui hagin ingressat en el cos de lletrats de les Corts Generals, en algun


dels cossos de lletrats de les assemblees legislatives autonòmiques, en la carre-

ra judicial, en la carrera fiscal, en el cos de secretaris judicials, o en algun dels

cossos comuns de les Forces Armades en la seva condició de llicenciats en Dret.

La LAPAP entrarà en vigor al cap de cinc anys de la seva publicació al Butlletí

Oficial de l'Estat, és a dir, el 31 d'octubre de 2011.

• Defensa�i�direcció�processal�de�les�parts�i�la�seva�representació�tècnica

en�els�processos� tramitats� en� l'ordre� jurisdiccional� social.�Advocats,

graduats�socials�i�procuradors

Les funcions de defensa i direcció processals, d'una banda, i la de representació

tècnica, de l'altra, reben en els processos tramitats davant l'ordre jurisdiccional

social un tractament singular. En efecte, en aquest ordre jurisdiccional tant la

direcció i defensa de les parts com la representació tècnica pròpiament dita les

poden assumir i les acostumen a assumir simultàniament (és a dir, en la ma-

teixa persona), o un advocat o un graduat social. Les parts també es podrien fer

representar per un procurador, però, a part de resultar molt infreqüent, aquest

tipus de professional, en l'ordre jurisdiccional social, no té el monopoli de la

representació tècnica que se li confereix en la resta d'ordres jurisdiccionals.

És més: en l'àmbit de la jurisdicció social, a part de conferir la seva defensa a un

advocat o graduat social i la seva representació tècnica a aquests professionals

o a un procurador, les parts també poden optar per defensar-se i representar-se

per si mateixes, o fins i tot fer-se representar per qualsevol persona que es trobi

en el ple exercici dels seus drets civils. Aquesta representació es pot conferir

mitjançant un poder atorgat per compareixença davant el secretari judicial o

mitjançant una escriptura pública (art. 18 LRJS).

No obstant això, aquest caràcter facultatiu val només per a la primera instàn-

cia, ja que, tal com disposa l'article 21.1 LRJS, una vegada dictada sentència

en aquesta instància, si s'interposa el recurs de suplicació els litigants hauran

d'estar defensats per un advocat o per un graduat social, i representats tècni-

cament per aquests professionals o per un procurador.

Assistència�jurídica�a�les�administracions�públiques:�advocats�de�l'Estat�i

serveis�jurídics�de�les�comunitats�autònomes�i�dels�ens�locals

Es tracta en tots els casos d'assumir la representació i defensa processal de les

administracions públiques. La legislació bàsica en aquesta matèria es troba en

l'article 551 LOPJ i en la Llei 52/1997, de 27 de novembre, d'assistència jurídica

a l'Estat i institucions públiques (LAJEIP).

1)�Pel�que� fa�a� l'Estat160, la representació i defensa de l'Estat i dels òrgans

constitucionals correspon als lletrats dels serveis jurídics de l'Estat.

(160)L'article 551.1 LOPJ.


2)�Pel�que�fa�als�organismes�autònoms, la seva representació i defensa pro-

cessal també correspon als serveis jurídics de l'Estat, llevat que les seves dispo-

sicions autoritzin una altra cosa. Aquesta funció161 correspon, concretament,

als advocats de l'Estat integrats en el servei jurídic de l'Estat, que integren un

antic cos estatal, creat pel Reial decret de 10 de març de 1881.

(161)L'article 1.1 LAJEIP.

L'activitat dels advocats de l'Estat no es redueix a la defensa de l'Estat com

a tal i dels seus organismes, sinó que es pot estendre fins i tot a la defensa

d'autoritats i treballadors públics, quan els procediments se segueixin per actes

o omissions relacionades amb el càrrec162.

(162)Art. 2 LAJEIP.

3)�Quant�a�les�entitats�gestores�i�a�la�tresoreria�general�de�la�Seguretat�So-

cial, la seva representació i defensa s'atribueixen als lletrats de l'Administració

de la Seguretat Social, sens perjudici que reglamentàriament s'autoritzi enco-

manar aquestes tasques a advocats col·legiats designats a aquests efectes163.

(163)Art. 551.1 LOPJ i 1.2 LAJEIP.

4)� La representació i defensa164 de les comunitats�autònomes�i�dels�ens�lo-

cals corresponen als seus serveis jurídics, encara que també poden designar

advocats col·legiats que assumeixin aquestes funcions, sense necessitat de cre-

ar un cos o servei especial. El fet és que totes les comunitats autònomes han

acabat creant els seus serveis propis, que reben denominacions diverses i que

s'organitzen de maneres diferents. Els advocats dels serveis jurídics de l'Estat

també poden assumir l'assistència lletrada de les comunitats autònomes, en

els termes reglamentàriament establerts165.

(164)Article 551.2 LOPJ.

(165)Art. 551.3 LOPJ i 1.3 LAJEIP.

Organització

Amb funcionaris en dedicaciócompleta en certs casos, en al-tres mitjançant relació laboral,etc.


Resum

La jurisdicció o potestat jurisdiccional és fruit de la superació de l'autotutela, i

s'erigeix en una de les funcions bàsiques de l'Estat, juntament amb les funcions

o potestats legislativa i administrativa o executiva. La potestat�jurisdiccional

consisteix, essencialment, en l'aplicació del dret al cas concret. És exercida

per un conjunt d'òrgans, anomenats genèricament tribunals, els quals es dota

d'independència per tal que exerceixin la seva funció amb submissió exclusiva

a la llei.

Per tal que l'exercici de la funció jurisdiccional es pugui dur a terme de manera

ordenada i per permetre, alhora, que els diferents òrgans judicials tinguin una

certa especialització, els òrgans judicials s'integren en quatre�ordres�diferents,

en els quals es resolen els conflictes jurídics corresponents a altres quatre grans

branques del dret. Aquests ordres són el civil –que inclou els conflictes propis

del dret civil i el dret mercantil–, el penal –que s'encarrega de l'enjudiciament

dels delictes i de les faltes–, el contenciós�administratiu –al qual correspon

la resolució de conflictes sorgits a l'empara del dret administratiu– i el social

–encarregat de la resolució dels conflictes laborals. Dins de cada ordre, al seu

torn, hi ha diferents tipus d'òrgans, a cadascun dels quals la llei atribueix fun-

cions concretes.

La Constitució espanyola dedica alguns preceptes a la jurisdicció, a partir dels

quals es poden apreciar el que alguns anomenen els principis�constitucionals

relatius�a�la�jurisdicció. Bàsicament, aquests principis són el d'unitat –que

presenta un doble vessant: la unitat com a prohibició de qualsevol tribunal

especial que no estigui previst en la Constitució, i la unitat�territorial, és a dir,

que la jurisdicció és única per a tot l'Estat– i el d'exclusivitat, que s'expressa

en un doble monopoli –internacional i intern– i en un sentit negatiu.

El conglomerat d'òrgans als quals s'atribueix la potestat jurisdiccional, sense

excloure la independència de la qual han de gaudir, fa absolutament necessària

una certa organització administrativa. En aquest sentit es parla de govern�del

poder�judicial. El govern del poder judicial s'atribueix a diferents òrgans de la

jurisdicció, d'entre els quals, per la seva supremacia, destaca el Consell General

del Poder Judicial.

D'altra banda, no es pot perdre de vista que la funció jurisdiccional està exer-

cida per persones, o el que és el mateix, que cada jutjat o cada tribunal està

servit per un jutge o un o diversos magistrats. Per aquest motiu s'estudien al-

guns dels principals aspectes relatius a l'anomenada carrera�judicial.

Exemple

El govern del poder judicial en-tès com a govern de la gestióadministrativa, mai com a je-rarquia en l'exercici de la fun-ció jurisdiccional.


No obstant això, és evident que els jutges�i�magistrats no són els únics que fan

possible l'administració de justícia. Si bé no es pot negar que només ells tenen

la potestat�de�iuris�dictio, també és cert que la justícia no podria funcionar

només amb la seva concurrència.

Per aquest motiu s'estudia el personal amb més o menys intensitat i sota rela-

cions estatutàries diferents, treballa al servei�de�l'Administració�de�justícia.


Activitats

a)�De�resposta�breu

1. Expliqueu les atribucions dels ordres jurisdiccionals diferents.

2. Enumereu i expliqueu breument els possibles conflictes de jurisdicció previstos en la LOCJ.

3. Expliqueu la relació entre independència i imparcialitat.

4. Enumereu les causes d'abstenció i de recusació.

5. Expliqueu l'assumpció de competències per les comunitats autònomes en matèria de per-sonal al servei de les administracions públiques.

6. Expliqueu la responsabilitat penal dels jutges i magistrats.

7. Enumereu breument les atribucions de cadascun dels òrgans que formen el CGPJ.

8. Expliqueu les diferències principals entre advocats i procuradors.

9. Expliqueu els principis que informen el ministeri fiscal.

10. Assenyaleu les funcions principals del secretari judicial.

11. Expliqueu el sentit negatiu del principi d'exclusivitat.

12. Assenyaleu les funcions principals del Tribunal Constitucional.

13. Expliqueu la dependència orgànica i funcional de la policia judicial.

b)�D'aprofundiment

1. Compareu els diversos règims d'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicialque han estat vigents després de la CE. Feu-ne un comentari crític.

2. Analitzeu les competències que tenen atribuïdes el Tribunal Europeu de Drets Humans iel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a partir dels tractats signats per l'Estat espanyol.

3. Analitzeu la STC 98/1992, sobre responsabilitat directa de l'Estat.

Exercicis d'autoavaluació

a)�De�selecció

1. Una de les principals diferències entre jurisdicció i legislació o poder executiu consisteixen el fet que...a) les disposicions del poder legislatiu tenen caràcter abstracte, general i innovador, mentreque les que emanen del poder judicial tenen caràcter concret, especial i declaratiu.b) les disposicions del poder judicial tenen caràcter abstracte, general i innovador, mentreque les que emanen del poder legislatiu tenen caràcter concret, especial i declaratiu.c) les disposicions del poder legislatiu tenen caràcter abstracte, especial i innovador, mentreque les que emanen del poder judicial tenen caràcter concret, general i declaratiu.d) les disposicions del poder legislatiu tenen caràcter abstracte, general i declaratiu, mentreque les que emanen del poder judicial tenen caràcter concret, especial i innovador.

2. Es parla de desinterès subjectiu i desinterès objectiu per a...a) assenyalar algunes semblances entre l'activitat administrativa i l'activitat jurisdiccional.b) assenyalar les diferències entre l'activitat administrativa i l'activitat jurisdiccional, ja que laprimera actua amb desinterès objectiu i subjectiu i la segona només amb desinterès subjectiuen virtut de la imparcialitat judicial.c) assenyalar les diferències entre l'activitat administrativa i l'activitat jurisdiccional, ja quela primera actua amb desinterès subjectiu i la segona amb desinterès subjectiu i desinterèsobjectiu.d) assenyalar les diferències entre l'activitat administrativa i l'activitat jurisdiccional, ja quela primera actua amb desinterès objectiu i la segona només amb desinterès subjectiu en virtutde la imparcialitat judicial.

3. Els òrgans judicials col·legiats...a) estan servits per jutges i magistrats.


b) reben el nom de tribunals.c) reben el nom de tribunal i en alguns casos concrets d'audiència.d) es divideixen sempre en sales.

4. El magistrat ponent s'encarrega, entre altres afers,...a) de l'assenyalament de vistes, de la redacció de les sentències i de dirigir les votacions.b) de presidir la pràctica de la prova i proposar les resolucions que s'hagin de sotmetre aconsideració dels altres membres de la sala o secció corresponent.c) d'emetre un vot de qualitat en cas de discrepància.d) d'exercir la potestat disciplinària durant la celebració de les vistes.

5. Correspon a l'ordre jurisdiccional civil, entre d'altres, el coneixement dels assumptes...a) relatius a pretensions relatives a la responsabilitat patrimonial del personal al servei de lesadministracions públiques.b) relatius a reclamacions en matèria de relacions laborals.c) propis del dret públic.d) relatius al dret mercantil.

6. Els conflictes de jurisdicció...a) es poden donar entre l'ordre jurisdiccional civil i l'ordre jurisdiccional contenciós admi-nistratiu.b) sempre són resolts pel Tribunal de Conflictes de Jurisdicció.c) es poden plantejar entre jutjats i tribunals ordinaris i la jurisdicció militar.d) es poden plantejar entre jutjats i tribunals però només si pertanyen a diferents ordresjurisdiccionals.

7. Les qüestions de competència...a) les resol sempre el superior comú.b) no es poden plantejar mai a òrgans de l'ordre penal.c) les resol sempre una sala especial del Tribunal Suprem.d) poden ser plantejades per un inferior o un superior.

8. Quan un òrgan judicial entén que una norma podria contradir la Constitució...a) no la podrà aplicar i ho haurà de posar en coneixement del Consell General del PoderJudicial.b) si es tracta d'un reglament, l'haurà d'aplicar tot fent-ne una interpretació ajustada a laConstitució.c) si es tracta d'una llei podrà interposar una qüestió d'inconstitucionalitat.d) podrà interposar un recurs d'inconstitucionalitat.

9. La predeterminació legal dels jutjadors, com a garantia de la seva independència,...a) determina que la creació dels òrgans judicials i la seva demarcació hagin d'estar recollidesen una llei orgànica.b) també inclou la predeterminació de la composició personal de l'òrgan judicial.c) no inclou la predeterminació de la competència ni dels criteris de repartiment.d) garanteix la inamovibilitat dels jutges i magistrats.

10. Amb l'establiment d'un sistema estricte d'incompatibilitats per als jutges i magistrats...a) es pretén reforçar la seva imparcialitat.b) es pretén reforçar la seva immunitat.c) es pretén garantir el seu apoliticisme.d) es pretén garantir la seva independència econòmica.

11. L'anomenada garantia formal de la independència...a) exclou d'arrel la possibilitat de regulació infralegal de qualsevol aspecte relatiu a la funciójurisdiccional.b) exclou d'arrel la possibilitat de regulació infralegal de qualsevol aspecte relatiu a l'estatutdels jutges i magistrats.c) permet la regulació, per via de reglament, de qualsevol de les matèries de la LOPJ.d) congela el rang de llei orgànica per a totes les matèries regulades en la LOPJ.

12. El principi d'unitat jurisdiccional...a) implica la prohibició d'aquells tribunals especials que no estiguin previstos en la LOPJ.b) presenta un doble vessant: unitat interna i unitat internacional.c) presenta un doble vessant: la prohibició de tribunals especials i la unitat territorial de lajurisdicció.d) comporta la inclusió del Tribunal Constitucional en la jurisdicció ordinària.

13. Els tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes...a) són òrgans de la jurisdicció ordinària que tenen competència dins de l'àmbit de la sevacorresponent comunitat autònoma.b) culminen l'organització jurisdiccional en tots els ordres.


c) són òrgans propis de cada comunitat autònoma.d) impliquen un clar trencament de la unitat territorial de la jurisdicció.

14. Dins les competències assumibles per les comunitats autònomes relacionades amb lafunció jurisdiccional...a) destaquen les relatives a la selecció de jutges i magistrats que hagin d'exercir dins el territorirespectiu.b) destaca la relativa a alguns dels anomenats cossos nacionals.c) destaca l'exclusió del personal laboral.d) Cap de les anteriors respostes no és correcta.

15. El sentit negatiu de l'exclusivitat jurisdiccional...a) permet encomanar als òrgans judicials funcions com ara les relatives al Registre Civil.b) impedeix que els òrgans judicials assumeixin funcions diferents de la jurisdiccional, llevatque els siguin atribuïdes per la llei en garantia de qualsevol dret.c) Les dues respostes anteriors són correctes.d) Cap de les respostes anteriors no és correcta.

16. L'existència de tribunals supranacionals que poden exercir funcions jurisdiccionals al'Estat espanyol...a) és un clar trencament del principi d'exclusivitat.b) és un clar trencament del principi d'unitat.c) determina que la institució de l'exequàturno es faci servir a la pràctica.d) és possible gràcies a la previsió constitucional que així ho permet.

17. La responsabilitat judicial...a) pot ser civil, penal o disciplinària.b) és la que es deriva de les actuacions dels jutges i magistrats en l'exercici de les seves fun-cions.c) Les dues respostes anteriors són correctes.d) Cap de les respostes anteriors no és correcta.

18. Per a exigir la responsabilitat penal d'un jutge o d'un magistrat...a) cal presentar una querella.b) cal haver estat perjudicat per la seva actuació.c) cal autorització prèvia del Ministeri de Justícia.d) cal que hi hagi una resolució ferma prèvia.

19. La responsabilitat patrimonial de l'Estat...a) és aquella que es reclama per a fer front a la responsabilitat civil dels jutges i magistrats.b) no es pot reclamar per presó provisional si el fet no era delicte.c) sempre és subsidiària de la responsabilitat personal dels jutges i magistrats.d) necessita que hi hagi un dany efectiu, individualitzat i econòmicament avaluable.

20. Quan un jutge o un magistrat comet una falta disciplinària...a) mai no pot ser sancionat per la via penal.b) serà sancionat pel Consell General del Poder Judicial.c) serà sancionat per l'òrgan competent d'acord amb la gravetat de la falta.d) respondrà disciplinàriament i civilment.

21. L'elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial...a) correspon a les cambres legislatives, després de consultar les associacions de jutges i ma-gistrats i el Consell de Col·legis d'Advocats.b) correspon a les cambres legislatives, després d'una proposta dels jutges i els magistrats.c) correspon a les associacions de jutges i magistrats.d) correspon a les cambres legislatives, si bé els vocals provinents de la judicatura seran pro-posats per les associacions de jutges i magistrats o pels jutges i magistrats que estiguin enservei actiu.

22. Els jutges degans...a) són triats pels jutges de la població corresponent, quan en aquesta hi hagi menys de deujutjats.b) són triats pels jutges de la població corresponent, quan en aquesta hi hagi més de deujutjats.c) són triats pels jutges de la població, a proposta de les juntes de jutges.d) són triats pels jutges de la població corresponent, a proposta de la sala de govern del TSJrespectiu.

23. Són jutges i magistrats nomenats temporalment...a) els jutges de pau, els jutges substituts i els magistrats suplents.b) els jutges substituts i els magistrats suplents.


c) els jutges de pau, els jutges substituts, els jutges de provisió temporal i els magistrats su-plents.d) els jutges de pau, els jutges substituts i els magistrats que hagin accedit per la via delconcurs de mèrits.

24. El personal auxiliar de l'Administració de justícia...a) gaudeix de les mateixes garanties d'independència que el personal judicial.b) depèn, generalment, del Consell General del Poder Judicial.c) té dependència dels òrgans judicials en allò que fa referència a l'exercici de les seves fun-cions.d) és una competència exclusiva de l'Estat que en cap no cas podrà ser transferida a les co-munitats autònomes.

25. El secretari judicial...a) és, sens perjudici de les atribucions que corresponen als jutges i als magistrats, el cap directedel personal de l'oficina judicial.b) assumeix la realització dels actes de comunicació.c) exerceix la fe pública judicial.d) Totes les respostes anteriors són correctes.

26. La policia judicial...a) és un cos especialitzat que depèn exclusivament dels jutges i dels magistrats.b) és una funció que, en més o menys mesura, correspon a tots i cadascun dels membres delscossos i forces de seguretat, tant si són de l'Estat, autonòmics com locals.c) depèn funcionalment dels seus comandaments i orgànicament dels jutges, magistrats iministeri fiscal.d) és una funció que no pot ser exercida en cap cas per membres de cossos policials autonò-mics o locals.

27. El ministeri fiscal està regit per principis...a) orgànics (unitat i dependència) i d'actuació (legalitat i imparcialitat).b) orgànics(legalitat i imparcialitat) i d'actuació (unitat i dependència).c) orgànics (unitat i imparcialitat) i d'actuació (dependència i legalitat).d) orgànics (legalitat i dependència) i d'actuació (unitat i imparcialitat).

28. Les categories dins la carrera fiscal són...a) advocat fiscal, fiscal i fiscal de sala del TC.b) advocat fiscal, fiscal i fiscal de sala del TS.c) advocat fiscal, fiscal, fiscal de sala del TS i fiscal de sala del TC.d) fiscal, fiscal de sala del TS i fiscal de sala del TC.

29. La col·legiació dels advocats...a) és obligatòria per a l'exercici de la professió.b) habilita per a l'exercici en el territori del col·legi on s'hagi fet.c) requereix que se superi una oposició.d) els habilita per a exercir la representació de les parts en tota mena de judicis.

30. Les atribucions del Consell General del Poder Judicial es poden sistematitzar en...a) atribucions típicament governatives, atribucions relatives a certs nomenaments i potestatreglamentària.b) atribucions típicament governatives, atribucions relatives a certs nomenaments, potestatreglamentària i competències d'informe.c) atribucions típicament governatives, atribucions relatives a certs nomenaments i compe-tències d'informe.d) atribucions relatives a certs nomenaments, potestat reglamentària, atribucions en matèriad'inspecció i competències d'informe.

b)�Qüestions�breus

1. Quins són els criteris principals que permeten distingir la potestat jurisdiccional de lapotestat administrativa?

En primer lloc, d'una aproximació superficial, es podria afirmar que a la segona li pertocaproveir al bé públic, executant i desenvolupant les lleis, mentre que a la primera li escaunomés actuar el dret en el cas concret.

Resulta, no obstant això, que moltes vegades l'Administració no fa sinó aplicar la norma alcas concret i per tant, calen més criteris que permetin distingir amb nitidesa.

Aquests criteris es poden esquematitzar de la manera següent:


• La dependència o submissió jeràrquica a què està sotmesa l'Administració i que no hi ésen la jurisdicció, on cada òrgan gaudeix d'independència i la relació és ajeràrquica.

• L'actuació del dret que duu a terme l'Administració sempre és susceptible de revisió pelsòrgans jurisdiccionals. Les resolucions dictades per aquests últims, en canvi, tenen lacapacitat (en la majoria de casos) de generar força de cosa jutjada.

• L'argument principal per a la distinció consisteix en la manera com s'actua el dret: mentreque tant l'Administració com la jurisdicció actuen amb desinterès subjectiu –d'aquí veque la imparcialitat no sigui un criteri vàlid per a la delimitació–, només la jurisdiccióactua amb desinterès objectiu, és a dir, al contrari que l'Administració, sempre actua ambalienitat, no pas en cosa pròpia.

2. Què són les sales i les seccions de justícia? Quin sentit o funció tenen en el marc de lapotestat jurisdiccional?

Les sales i les seccions són un mecanisme de divisió i organització del treball en els òrgansjudicials col·legiats. Els òrgans col·legiats es divideixen en sales i en seccions, o només enseccions, segons el cas. D'aquesta manera, s'aconsegueix optimitzar l'especialització dels ti-tulars dels òrgans judicials.

Més enllà d'aquest caràcter, tenen importància perquè són les sales o les seccions els veritablesòrgans impartidors de justícia, ja que són els seus components els que coneixen i resolen elsassumptes i no pas el tribunal o audiència al qual estan adscrits.

3. Quina o quines són les principals diferències entre conflictes de jurisdicció, conflictes de com-petència i qüestions de competència?

Els conflictes de competència són aquells que se susciten en el si de l'organització judicial. Ésa dir, entre òrgans de diferents ordres jurisdiccionals (per exemple, entre un jutjat d'instrucciói un jutjat d'afers socials). Els conflictes de competència, d'altra banda, se susciten entre òr-gans d'un mateix ordre. Finalment, els conflictes de jurisdicció es plantegen, o entre òrgansjudicials ordinaris i òrgans de la jurisdicció especial (tribunals militars, per exemple), o en-tre òrgans judicials (ordinaris o especials) i l'Administració. Mentre que els dos primers esresolen per òrgans de la jurisdicció, els conflictes de jurisdicció es resolen d'acord amb laLlei orgànica de conflictes de jurisdicció, que preveu diferents mecanismes segons el tipusde conflicte del qual es tracti.

4. Quins són els principals trets de la predeterminació legal dels jutjadors?

En primer lloc, cal destacar que la predeterminació legal del jutge, a més de ser una garantiade la seva independència i imparcialitat, és un dret fonamental reconegut en l'article 24 dela Constitució.

Pel que fa als principals caràcters de la predeterminació, esquemàticament, són els següents:

• Predeterminació de l'òrgan: l'òrgan ha d'haver estat creat amb anterioritat al cas per laLOPJ.

• Prohibició dels anomenats tribunals d'excepció, és a dir, d'aquells que es creen ad hoc pera un assumpte amb posterioritat a la seva aparició.

• Predeterminació de la planta i la demarcació dels òrgans judicials.• Predeterminació de la composició personal dels òrgans.• Predeterminació de la competència i dels criteris de repartiment.

5. La prohibició de pertinença a partits polítics o a sindicats, és una garantia real de la inde-pendència dels òrgans judicials?

És una garantia que té més contingut formal que no pas material, ja que l'única cosa que espot impedir és la militància o la sindicació del jutge o del magistrat però en cap cas no laseva ideologia política. L'exemple d'Alemanya, on sí que es permet la militància, és un bonpunt de partida per a la reflexió sobre la virtualitat de la prohibició.

6. Per què el tribunal del jurat es considera una jurisdicció especial?

Primer de tot cal apuntar que no tots els autors consideren que el tribunal del jurat s'hagide considerar com una jurisdicció especial. Ara bé, el fet que malgrat que es constitueixi ala seu de l'audiència provincial –i estar presidit per un magistrat d'aquesta– el jurat el com-ponguin llecs, determina la necessitat d'una consideració diferenciada dels altres òrgans dela jurisdicció ordinària.

7. Quins són els supòsits en els quals es pot reclamar la responsabilitat directa de l'Estat?

La responsabilitat patrimonial de l'Estat sorgeix en els casos següents:


• Error judicial. Pot ser tant un error de fet com de dret.• Funcionament anormal de l'Administració de justícia. L'expressió anormal significa fun-

cionament contrari a alguna norma jurídica.• Presó provisional seguida d'absolució, en el cas que la resolució absolutòria declari que

no ha existit el fet imputat i sempre que la privació de llibertat hagi causat perjudicis.La STC 98/1992, de 22 de juliol, ha equiparat la inexistència del fet imputat a la no-participació de la persona absolta en la seva producció.

• Danys produïts per dol o culpa greu dels jutges i magistrats.

8. Quins són els òrgans de govern dels jutjats i tribunals?

• El Consell General del Poder Judicial.• Les sales de govern del TS, de l'AN i dels TSJ de les comunitats autònomes.• Els presidents dels tribunals i audiències.• Els presidents de sala de justícia.• Els jutges.• Els jutges degans i juntes de jutges.

9. Què diferencia el personal auxiliar del personal col·laborador de l'Administració de justí-cia?

A banda de les funcions que cada tipus de personal té encomanades, la principal diferènciaentre personal col·laborador i personal auxiliar consisteix en el fet que el segon actua sotala dependència de l'òrgan judicial, que n'exerceix el comandament. Els funcionaris i profes-sionals col·laboradors, en canvi, malgrat que són essencials per a l'Administració de justícia,actuen sense dependència jeràrquica ni funcional de l'òrgan judicial.

10. Quins són els vessants del principi constitucional d'exclusivitat?

L'exclusivitat es concreta en dos monopolis i un vessant o aspecte negatiu. Es parla de mo-nopoli estatal, per a explicar que atès que la jurisdicció és, alhora, una manifestació de lasobirania d'un estat, només les resolucions dictades pels òrgans judicials d'aquell estat seranexecutables o tindran validesa. Cal dir que aquest monopoli no és incompatible amb la pos-sibilitat, recollida en l'article 93 CE, d'atribuir potestat jurisdiccional a organitzacions o ins-titucions internacionals.El segon monopoli s'anomena monopoli judicial. Es refereix al fet que l'exercici de la jurisdicciónomés podrà ser encomanat a jutges i magistrats, sense excepcions.Finalment, el sentit negatiu del principi implica, molt resumidament, que els òrgans judicialsno podran exercir cap altra funció que no sigui la jurisdiccional, llevat que els sigui atribuïdaper llei en garantia de qualsevol dret.


Solucionari

1. a2. c3. c4. b5. d6. c7. a8. c9. b10. a11. b12. c13. a14. b15. c16. d17. c18. a19. a20. c21. d22. b23. c24. c25. d26. b27. a28. b29. a30. b


Glossari

abstenció f Activitat del jutge o magistrat que consisteix a apartar-se del coneixement d'unassumpte quan hi concorre una de les causes previstes en la LOPJ per a procedir d'aquestamanera.

conflicte de competència m Conflicte que es produeix entre òrgans judicials de diferentsordres jurisdiccionals. La seva resolució correspon a una sala especial del TS.

conflicte de jurisdicció m Conflicte que es produeix entre la jurisdicció ordinària il'Administració o amb algun òrgan de la jurisdicció especial. Estan previstos i regulats en laLOCJ.

demarcació f Delimitació territorial a efectes de competència dels òrgans judicials. Estàregulada en la LDiPJ.

jurisdicció especial f Cada una de les jurisdiccions que sense formar part de la jurisdiccióordinària, estan previstes en la Constitució i exerceixen funcions jurisdiccionals en àmbitsconcrets.

jurisdicció ordinària f Totalitat dels òrgans judicials pertanyents als ordres jurisdiccio-nals civil, penal, contenciós administratiu i social.

jutjat m Denominació que reben els òrgans jurisdiccionals unipersonals.

Magistrat -da ponent m i f Dins dels òrgans pluripersonals magistrat que, per torn,s'encarrega, entre altres funcions, de la redacció de la resolució.

Magistrat -da suplent m i f Magistrat que, sense pertànyer a la carrera judicial, integrales sales o les seccions dels òrgans col·legiats quan no hi ha prou magistrats de plantilla pera fer-ho.

ordre jurisdiccional f Cadascuna de les branques en què es divideix la jurisdicció ordi-nària. Els ordres jurisdiccionals són el civil, el penal, el contenciós administratiu i el social.

personal auxiliar m Personal que desenvolupa tasques al servei de l'Administració dejustícia en situació de dependència orgànica o funcional de l'òrgan judicial.

personal col·laborador m Personal que desenvolupa tasques al servei de l'Administracióde justícia sense dependència orgànica ni funcional respecte dels òrgans judicials.

planta f Quan ja s'ha establert la demarcació judicial, consisteix en la determinació con-creta del nombre d'òrgans judicials en cada territori. Està regulada en la LDiPJ.

qüestió de competència f Conflicte que es produeix entre òrgans d'un mateix ordrejurisdiccional. Són resolts pel superior comú als dos òrgans en conflicte.

recusació f Activitat de les parts adreçada a apartar un jutge o magistrat del coneixementd'un assumpte quan hi concorri alguna de les causes previstes en la LOPJ i no s'hagi abstingut.

repartiment d'assumptes m És l'última operació que cal fer per a acomplir les disposi-cions derivades de la predeterminació legal del jutjador. Una vegada establerta la jurisdicciói la competència mitjançant normes legals, en aquells municipis en els quals hi hagi mésd'un òrgan judicial del mateix rang, calen unes normes objectives que permetin distribuir elsassumptes. Aquestes normes s'aproven anualment des del TSJ corresponent.

sala de vacances f Sala que es constitueix durant el mes d'agost en els òrgans col·legiatsper a donar curs als assumptes que no admetin demora.

tribunal m Denominació que reben els òrgans jurisdiccionals pluripersonals. A vegades,alguns d'aquests òrgans es denominen audiència.

tribunals f Denominació amb la qual genèricament es pot fer referència als òrgans del'Administració de justícia, tant si són unipersonals com pluripersonals (vegeu l'exposició demotius de la LEC).

tribunals d'excepció m Tribunals que es creen amb posterioritat al sorgiment del'assumpte que hagin de jutjar i expressament per a aquest enjudiciament. Estan expressa-ment prohibits per la CE.


Abreviatures

AN: Audiència Nacional.

AP: Audiència provincial.

CC: Codi civil.

CE: Constitució espanyola.

CP: Codi penal.

EGA: Estatut general de l'advocacia.

EOMF: Estatut orgànic del Ministeri Fiscal.

JCA: Jutjat d'afers contenciosos administratius.

JCI: Jutjat central d'instrucció.

JCP: Jutjat central d'afers penals.

JI: Jutjat d'instrucció.

JM: Jutjat de menors.

JP: Jutjat d'afers penals.

JPI: Jutjat de primera instància.

JPII: Jutjat de primera instància i instrucció.

JS: Jutjat d'afers socials.

JVP: Jutjat de vigilància penitenciària.

LDiPJ: Llei de demarcació i planta judicial.

LEC: Llei d'enjudiciament civil.

LECrim: Llei d'enjudiciament criminal.

LO: Llei orgànica.


LOCJ: Llei orgànica de conflictes jurisdiccionals.

LOPJ: Llei orgànica del poder judicial.

LPL: Llei de procediment laboral.

LRJCA: Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

STC: Sentència del Tribunal Constitucional.

STS: Sentència del Tribunal Suprem.

TC: Tribunal Constitucional.

TS: Tribunal Suprem.

TSJ: Tribunal Superior de Justícia.

la jurisdicció pid 00199326 -...

Documents