www.cett.cat

NOVEMBRE 2009. Segona etapa - Núm. 18

L’aposta peldesenvolupamentdel coneixement experti la recerca aplicada,al CETT

Àmplia participacióen els actes

commemoratius del40è aniversari

1

TOT SUMARIEditorials

2 Improvisació, preparació i compromís ètic

10

Exalumnes avui (pàg. 26), famílies al CETT (pàg. 32), l’alumnat emprenedor (pàg. 33), antics i antigues estudiants arreu del món (pàg. 36), l’alumnat internacional del CETT (pàg. 38)

8

26

L’Hotel Alimara, prop de 15 anys d’experiència i servei al més alt nivell

L’E3: 25 anys fomentant vincles entre l’alumnat del CETT i les empreses

21

20 Els cursos d’especialització en restauració, garantia de futur

En record de Ramona Closa

L’opinió sobre el CETT de Joan Carles Vilalta, director general de Turisme7

Tot Flaix40

S’edita el 3r número d’Ara amb novetats i millores23

Ferran Soriano24

22

3 La qualitat i el compromís envers la formació i el coneixement turístic

13 Parlem del futur

CETT 40 anys (1969-2009)

L’antic alumnat en l’actualitat

18 L’aposta pel desenvolupament del coneixement expert i la recerca aplicada, al CETT

CETT Formació

Entrevista

4

5

6

Les celebracions dels 40 anys del CETT, tot un èxit

L’evolució professional de l’antic alumnat del CETT, a estudi

Pinzellades d'una vida, el llibre homenatge a Gaspar Espuña

La correcta conservació, temperatura i servei del vi

2

Editorial

nguany celebrem el 40è aniversari del CETT. Durant totsaquests anys el Grup ha recorregut un llarg camí marcatper una clara vocació per la formació en el sector turístic.

Volem que aquesta constant tingui el caràcter de permanència. Volem i estem preparats per mantenir-la

en el temps i això vol dir tenir capacitat d’adaptació i flexibilitat, disposar de l’habilitat per improvisar si és necessari, però tambécomptar amb una preparació sòlida, ferma, completa i rigorosa per saber habituar-nos a les noves realitats a mesura que es van desenvolupant.

Les coses han canviat molt i seguiran canviant. Res no és igual a ahir, i demà serà diferent al que és avui. Per això el CETT ha dedicatdurant tots aquests anys una especial atenció a un valor permanentper al sector: les persones.

Les tècniques han anat evolucionant, les noves tecnologies fan quees modifiqui la forma d’actuar, també es transformen les necessitatsde la clientela... En conseqüència, en aquest món global cal fer lescoses de forma diferent.

En el món del turisme, tant abans com ara, el servei és ofert i és en mans de les persones, mentre que les competències personals i professionals de tots i cadascun dels qui som en el sector proporcionenqualitat al servei. Si bé la tècnica pròpia de cada especialitat ésnecessària i imprescindible, no és suficient. El que finalment caracteritza un servei excel·lent, el fet diferencial, són les persones,els seus valors, les seves actituds.

Al CETT fa 40 anys que busquem permanentment l’excel·lència i ens preocupem per les persones, l’equip humà. Així, doncs, insistimen apostar per una formació en la qual la tècnica és necessària,però també el desenvolupament de les competències transversals i professionals, imprescindibles per liderar projectes i equips de persones.

L’única via per desenvolupar tot el potencial del sector és mitjançant professionals que, coneixent i dominant a la perfecció la tècnica, actuïn sota un paraigua de valors -iniciativa, orientaciócap al client, treball en equip, respecte a les persones i al mediambient- i amb un ferm compromís ètic.

Bon curs a tothom!

MMiiqquueell AAllssiiuuss ii JJuurriiooll.. President del Grup CETT

E

IMPROVISACIÓ, PREPARACIÓI COMPROMÍS ÈTIC

3

Editorial

em iniciat el nou curs 2009-2010 i, amb ell, la nova formacióde grau en turisme, que inclourà les especialitats de direcció hotelera i direcció turística, adaptada en la seva totalitat als requeriments del nou Espai Europeu d’EducacióSuperior. Aquest nou grau, que representa la consolidació

del reconeixement de la formació turística a nivell universitari, ha estat dissenyat amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i les empresesi organismes del sector turístic. El seu contingut desenvolupa les competències personals i professionals que els perfils directius necessitenper donar resposta als reptes estratègics que, com ja és sabut, el turismeté per endavant.

Durant aquest semestre, i dins els actes de commemoració dels 40 anysdel CETT, celebrem una gran trobada de professorat, alumnat i antic alumnat. I és que el principal actiu per a la consolidació del CETT és la força de la xarxa d’antics alumnes, que amb les seves competènciespersonals i professionals en són els millors ambaixadors arreu.

Ho hem volgut celebrar amb unes jornades obertes que tenen com a leitmotiv la creativitat i la innovació, i que es clouen amb la lliçó inauguraldel curs 09-10, impartida per Ferran Soriano.

Sempre hem estat implicats amb els principals esdeveniments turisticocul-turals del país i considerem necessari compartir amb els diferents actors un marc de reflexió i d’experiències sobre els diferents models de gestió i promoció del turisme -aquest any el turisme de ciutats-, aportant les nostres idees i criteri, i contribuint a la generació i a l’evolució del coneixement turístic.

El sopar de l’antic alumnat d’enguany, que clou aquesta celebració, és un marc immillorable per fer networking, intercanviar opinions i retrobar-seamb els antics companys i professorat; amb totes aquelles persones que,des de diversos llocs de treball i responsabilitat, han anat consolidant el CETT i els seus valors al llarg d’aquests 40 anys.

Parlarem de la crisi i del treball en un moment difícil per a l’economia en general i per al turisme en particular. I parlarem, inevitablement, de formació, perquè sabem que el sector necessita persones formadesamb coneixements, habilitats i actituds que els permetin l’adaptació al noucontext del sector, a les noves relacions laborals i a la nova relació amb latecnologia i el coneixement. Persones que aportin la iniciativa emprenedora,privada o pública, que el sector necessita per assegurar el seu futur.

Des del CETT volem respondre a les necessitats formatives actuals i futuresdel sector turístic, contribuint així en la millora de la seva competitivitat, tot mantenint els estrets vincles de col·laboració amb les empreses i institucions turístiques, tal com ho estem fent des de fa 40 anys. La qualitati el compromís del nostre equip envers la formació i el coneixement turísticés el millor actiu per esdevenir el referent internacional d’excel·lencia acadèmica i de serveis en hoteleria i turisme.

Gràcies a tots i per molts anys!

MMaarriiaa AAbbeellllaanneett.. Directora general del Grup CETT

LA QUALITAT I EL COMPROMÍSENVERS LA FORMACIÓ I EL CONEIXEMENT TURÍSTIC

H

4

El CETT (1969-2009)

Després de quatre dècades d’evolució (1969-2009),el CETT és un referent internacional d’excel·lènciaacadèmica i de serveis en hoteleria i turisme.Compromès amb el desenvolupament del sector i lasocietat, i amb el creixement personal i professionaldels qui en formen part, aporta formació, recerca,innovació i coneixement expert. Per commemorarl’aniversari de l’entitat, els actes de celebració dels40 anys continuen, molt vinculats a la participaciódels agents que l’han acompanyat durant aquestafructífera trajectòria: l’alumnat, el professorat, l’e-quip professional, les empreses i el sector.

L’any 2009 és, per al CETT, sinònim d’una celebració important.Així, doncs, l’agenda d’actes i activitats per commemorar el40è aniversari és molt extensa. A l’anterior número del TotCETT ja destacàvem la realització, els dies 2 i 3 de març, de laIX Trobada Escola+Universitat+Empresa especial 40 anys, i dela Jornada sobre la Gestió de les Persones en el Sector Turístic,amb el lema “Dirigir equips i liderar emocions: Com generaroportunitats per atreure i retenir el talent a l’empresa turística”.Uns mesos més tard, entre l’abril i maig, es va dur a terme elTorneig Esportiu CETT 40 anys, aprofitant la inauguració de lapista poliesportiva d’Àgora BCN. L’esdeveniment esportiu, or-ganitzat per la Fundació Gaspar Espuña-CETT, es va desenvo-lupar amb resultats molt gratificants: van participar-hi 180residents i alumnes, en 36 equips de les tres disciplines previs-tes (futbol, bàsquet i voleibol), que van disputar un total de 35partits. La competició va destacar perquè no hi van participarels àrbitres -el bon fair play, compatible amb l’esperit compe-titiu, va ser la norma del torneig-, l’existència d’equips mixtos,i la gran resposta a la convocatòria en totes les modalitats. ElTorneig va respresentar, també, l’inici de les activitats esporti-ves regulars per a l’alumnat del CETT.En plena primavera -el 16 d’abril-, va tenir lloc als salons del’Hotel Alimara de Barcelona el lliurament dels XXV Premis Ali-mara CETT–SITC i la festa de celebració dels 40 anys del CETT.

Nombroses personalitats delsector turístic, acadèmic iempresarial es van reunir ambmotiu d’aquesta cita entran-yable, en la qual es va presen-tar el primer número especialdel Tot CETT dedicat a aques-ta efemèride i es va lliurar a Gaspar Espuña, president hono-rífic del Grup CETT i president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, el llibre Pinzellades d’una vida, l’obra sobre la seva tra-jectòria personal i professional (vegeu pàgina 6). El mes de maig també va ser testimoni de nombrosos actescommemoratius del 40è aniversari del CETT. La III TrobadaGastronòmica especial 40 anys, organitzada per l’Escola d'Ho-teleria de l’11 al 15 d’aquest mes, va ser l’espai d’enllaç entrel’alumnat i les empreses d’alimentació, els professionals de lacuina, el servei de restaurant i la recerca gastronòmica.Xerrades, tallers, demostracions de cuina, tasts de productesde qualitat a càrrec de rellevants empreses i personalitats delmón de la gastronomia i la restauració... van ser algunes de lesactivitats que van permetre viure la realitat de la gastronomiaprofessional a l’entorn pedagògic, en unes sessions apadrina-des pel prestigiós cuiner barceloní Carles Gaig. En el marc de la Trobada, el 12 de maig es va celebrar el XIVConcurs de Cuina i Restaurant del CETT, la competició d’e-quips dirigida a l’alumnat que finalitza l’Escola, que preténincentivar la iniciativa i la creativitat dels futurs i futures pro-fessionals des d’una perspectiva integradora de l’oferta delrestaurant. En aquesta edició, els equips van competir amb unmenú que havia d’incloure una preparació de bacallà ambsamfaina, el maridatge, un còctel-aperitiu i una proposta deparament i decoració de taula. El jurat del concurs, integrat perimportants personalitats del món de la gastronomia, va pre-miar Eric Pibernat, Adrià Pino i Kelian Resina en la categoria decuina, i Mireia Bonavida i Sergi Carrillo en sala, mentre que elpremi a l’equip de restaurant va recaure en Eric Pibernat, AdriàPino, Kelian Resina, Camila Huichalao i Montse València.Un dia més tard va ser el torn del III Concurs Mojito Bacardí-CETT, la competició de cocteleria. L’alumnat de l’Escola hi vaparticipar activament amb propostes per aconseguir elsmillors mojitos. El jurat de prestigi, integrat per grans profes-

Les celebracions dels 40 ANYS del CETT, tot un èxit

D’esquerra a dreta, la Festa dels Alimara, el Torneig Esportiu CETT 40 anys, els guardonats dels XXV Premis Alimara, la Trobada Gastronòmica, el III Concurs Mojito i la Jornada sobre la Gestió de les Persones en el Sector Turístic

5

sionals del sector de les begudes, van atorgar elpremi al mojito tradicional a Albert Àlvarez, i elcorresponent al mojito d’innovació a Marta Farré.

Més propostes

El dies 22 i 23 d’octubre escelebren, a l’Hotel Alimara,les jornades de turisme enles ciutats. “La creativitat enles ciutats turístiques: desde l’imaginari de Cerdà”,una iniciativa de l’EscolaUniversitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB i del De-partament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de laUniversitat Politècnica de Catalunya per commemo-rar l’any Cerdà i el 40è aniversari del CETT. Els objec-tius de les Jornades són donar a conèixer solucionscreatives en la gestió turística de les ciutats, identifi-car com la creativitat es defineix en l’operativa diàriade les zones urbanes i explorar els camps on propor-ciona nous productes i permet establir nous límits enla gestió turística, tot descobrint alhora l’imaginari deCerdà en la realitat de la Barcelona d’avui. L’actecompta amb la participació de professionals dedicatsa l’ordenació i a la gestió dels espais urbans, políticsresponsables de turisme, tècnics i gestors turísticsd’entorns urbans i metropolitans.El dia 23 també té lloc la inauguració del curs acadè-mic 2009-2010, presidit pel rector de la UB, amb laparticipació de Ferran Soriano, president d’Spanair,encarregat d’impartir la lliçó inaugural “Spanair: unaclau de Barcelona al món” (vegeu pàgina 24). Aquesttambé és el gran dia de la Trobada Alumni, un delsactes més esperats d’aquest 40è aniversari. El soparcomptarà amb una notable presència d’antic alum-nat i professorat, que transformaran l’àpat en la grandiada del retrobament dels qui van compartir i com-parteixen els anys de formació a l’Escola; un momentespecial per recordar els inicis, les classes, l’estudi, lesfestes, els viatges de final de curs... i parlar del pre-sent i del futur. Finalment, al desembre és prevista la presentació del’estudi “Els Antics Alumnes del CETT Avui” (vegeurequadre adjunt) i del projecte “Aparells i utensilisaplicats a la cuina professional”, que es desenvolupaen col·laboració amb la Fundació Alícia. n

Més informació: www.cett.es/40anys

L’EVOLUCIÓ PROFESSIONAL DE L’ANTIC ALUMNAT DEL CETT, A ESTUDI

El CETT, amb motiu dels 40 anys de l’entitat i amb la col·laboració de CETTAlumni i de la Fundació Gaspar Espuña CETT, està realitzant un completestudi sobre l'evolució professional de l’antic alumnat que s’ha format alCentre i la percepció i valoració dels estudis realitzats. L’estudi el duu aterme Anna Alastrue, alumna que finalitza la diplomatura de turisme, iestà tutoritzat des de l'Espai Estudiant Empresa-E3, que ha brindat total’ajuda necessària per realitzar la investigació prèvia destinada a l’obten-ció de dades i a l’elaboració de l’informe.De l’estudi, iniciat el passat mes de maig, ja es poden extreure algunsresultats, tot i que les conclusions finals del projecte de recerca -amb lesdades actualitzades- es presentaran el proper mes de desembre.

Les primeres conclusionsLa investigació s’ha realitzat partint d’una mostra de l’antic alumnat delssegüents estudis finalitzats: TEAT amb revàlida (primer curs el 1980), TCR(primers graduats el 1997 fins a l’actualitat), TSR (primers graduats al 1999fins a l’actualitat), DT (primers graduats el 1998 fins a l’actualitat) i alum-nat dels màsters. La població d’estudi és de més de 3.700 antics i antigues alumnes del CETT,dels quals fins a l’actualitat s’ha pogut enquestar més de 900 (un 25%).Per contactar-hi s’ha utilizat el correu ordinari, el correu electrònic, el tele-fòn, la publicació al web del CETT, el Facebook, mitjançant el contacte entreantics companys o l’espai web http://www.cett.es/web/cat/40anys.htm.Entre les dades més rellevants, es pretén quantificar l’antic alumnat delCETT que segueix vinculat al sector. Les dades mostren que més de la mei-tat de l’alumnat (un 57%) es manté en el sector turístic en actiu -la ma-joria en l’àrea d’allotjament, intermediació i restauració-, mentre que un5% ho fa en sectors molt propers com ara els serveis a les empreses i ellloguer de béns, l’educació, la investigació i els serveis culturals. El 8% res-tant no treballa, segueix estudiant o preparant oposicions, o fa menys de6 mesos que busca feina. Amb referència a la incorporació al món laboral, un 30% va trobar la pri-mera feina gràcies a contactes de familiars, amics..., i un 31% de l’anticalumnat ho va fer a partir de les pràctiques realitzades durant els estudis(12%) o gràcies a la Borsa de Treball del CETT (19%). En canvi, la principalvia d’accés a la darrera feina ha estat gràcies als contactes (un 38%),seguit per les pràctiques (17%) i la Borsa de Treball (7%).Pel que fa als càrrecs ocupats, el 21% dels enquestats classifica el seu llocde treball com a càrrec intermedi, seguit per un 15% que es defineix coma treballador qualificat i un 14% com a càrrec directiu. El sou mitjà ésd’entre 18.000 i 30.000 euros bruts a l’any (46%), tot i que en un 16% laxifra es troba entre els 30.000 i 40.000 euros.La rellevància dels emprenedors en el sector turístic és un dels puntsd’interès de l’estudi, ja que un 4% dels entrevistats dirigeix un negocipropi en diferents àrees, però majoritàriament dins la intermediació ila restauració.Pel 47% dels participants en la investigació, la marca CETT, dins l’entornlaboral, està valorada com a “bona”, mentre que el 25% dels enquestatsafirma que ho està com a “molt bona”. Finalment, i pel que fa a la satis-facció de l’antic alumnat amb el Centre i els estudis cursats, és força po-sitiva, ja que la mitjana obtinguda és superior a 7 (en una valoració del 0al 10). Aquesta dada ve confirmada pel fet que un 73% assegura que tor-naria a triar el CETT per estudiar-hi.

L’enllaç de l'enquesta per participar a l’estudi éshttp://www.cett.es/web/cat/40anys.htm n

6

El CETT i la Fundació Gaspar Espuña-CETT haneditat recentment, i amb motiu del 40è aniver-sari del Grup, Pinzellades d’una vida, un llibresobre la personalitat i la trajectòria del funda-dor de l’entitat, que vol ser un homenatge aaquesta figura tan vinculada al sector turístic.

El passat 16 d’abril, durant la Nit dels XXVPremis Alimara, Jordi Úbeda, en represen-tació dels socis i patrons, i AssumptaDomènech i Manel Abella, en representa-ció de tot l’equip del Grup CETT, entrega-ven a Gaspar Espuña, president honoríficdel Grup CETT i president de la FundacióGaspar Espuña-CETT, el primer exemplardel llibre Pinzellades d’una vida, davantla sorpresa del fundador de l’entitat. L’obra, que uns dies més tard i ambmotiu de Sant Jordi s’obsequiaria apersonalitats i empreses del sectorturístic, s’ha editat per homenatjar

Gaspar Espuña, apropar la seva personalitat, valors,obra i vincles al món del turisme, i com a reconeixement alsanys de compromís social i laboral.Gaspar Espuña i Berga, Pinzellades d'una vida, ha estat es-crit per amics i col·laboradors del CETT, amb pròleg de l’es-criptor Lluís Busquets i Grabulosa, en nom dels autors.Editat pel CETT i la Fundació Gaspar Espuña-CETT, amb lacol·laboració del Departament d’Innovació, Universitats iEmpresa de la Generalitat de Catalunya, consta de 150 pà-gines, amb 32 més de fotografies que il·lustren la trajectò-ria de Gaspar Espuña.L’obra s’inicia amb el Pòrtic de la creació del CETT, i comp-ta amb set capítols que recorren els aspectes més rellevantsde la vida de Gaspar Espuña: Tarannà humanista i vital,Religió i pragmatisme, Justícia social i política, Joventut iescoltisme (de l’escoltisme per la JiT a les escoles de turis-me), Família i amics, Empresa i turisme i Del present alfutur. Finalment, s’inclou una síntesi biogràfica i l’epíleg. Tal i com es comenta al llibre, “recull una vida extraor-dinàriament plena i diversa d’un home mogut per la fe, lacatalanitat i el servei a la societat. Són 40 anys de dedica-ció, d’esforç, de treball intens i de visió de futur per formaramb criteris d’excel·lència els futurs professionals del sec-

tor turístic i hoteler, i respondre a les seves necessitats”.Des de les pàgines de Pinzellades d'una vida es manifesta“gratitud i admiració envers en Gaspar, home tenaç i visio-nari que, aixecant un complex de formació de gran enver-gadura, ha mantingut sempre una mirada propera i atentano sols envers els amics i la família, sinó també amb els pro-fessionals del sector, el professorat, l’alumnat... Aquesta acti-tud és un dels fonaments que recull la filosofia del CETT”.La trajectòria de Gaspar Espuña, nascut a Olot l’any 1935 icreador del CETT el 1969 amb Josep M. Trías, s’ha caracterit-zat per la presència en tota mena de projectes turístics, cívics,docents, solidaris, polítics.... Creu de Sant Jordi del Govern deCatalunya (2005) i Medalla d’Honor de Barcelona (2006), afir-ma que “a la vida, he estimat molt i sempre he tingut tresimpulsos: la meva fe, la vocació de servei al meu país, Ca-talunya, i la dedicació al món del turisme i de la formació”. n

PINZELLADES D'UNA VIDA, el llibre homenatge a Gaspar Espuña

ELS PREMIS GARROTXÍ DE L’ANY RECONEIXEN LA TRAJECTÒRIAPROFESSIONAL DEL SR. ESPUÑA

El passat 26 de juny va tenir lloc al restaurant La Deu d’Olot laquarta edició de La Nit del Garrotxí de l’Any, que organitza elCentre d’Iniciatives Turístiques d’Olot. Enguany, els PremisGarrotxí de l’Any han volgut reconèixer amb el guardóTrajectòria Personal la tasca de Gaspar Espuña i Berga, nascut aOlot, destacant-ne la dedicació durant bona part de la seva vidaa l’ensenyament, la recerca i l’assessorament del sector turístic, ila seva notòria contribució a l’expansió i la consolidació de laindústria turística a Catalunya. Durant l’acte d’entrega, presen-tat per Josep Puigbó, membre del jurat dels Premis, es va parlardel paper de Gaspar Espuña en la creació del Grup CETT.

Altres guardonsEl premi Garrotxí de l'Any va recaure en el ciclista Joan LLaneras, el millor esportista de la delegació espanyola en la història delsJocs Olímpics, que va establir la seva residència a Montagut famés de 15 anys, localitat on encara avui manté una casa.Durant la festa també es va entregar el premi a la MillorIniciativa Empresarial a l’empresa olotina Bellapar, i el premi a laMillor Iniciativa Social a la Federació d’Associacions Veïns d’Olot.D’altra banda, el Club Ciclista Bas va rebre el premi a la MillorIniciativa Promocional, mentre que el Centre d’IniciativesTurístiques d’Olot va homenatjar els músics de Tortellà, la pobla-ció amb més tradició musical de la Garrotxa.

El CETT (1969-2009)

7

Opinió

La història és llarga, i ja hi farem una referèn-cia, però parlem de present i de realitat: el CETTés avui en dia un dels centres de formació méscomplerts i que millor responen a les demandesde la societat en matèria d’hostaleria i de turis-me de tot Europa, i em permeto afirmar-hoamb orgull de país.

Disposem a Catalunya d’un centre de formació dinàmic, enconstant evolució, amb una clara vocació internacional, ique té com a objectius la formació de persones i la transfe-rència bidireccional de coneixement entre el centre i lesempreses, organitzacions i professionals que componen elconjunt de les activitats turístiques.El CETT ens ofereix actualment tots el nivells de formació:formació professional, universitària de grau i de postgraudins el marc de la Universitat de Barcelona, contínua, ocu-pacional i a mida per a les empreses o organismes. També,com un instrument al servei de la societat i al mateix tempscom una eina per mantenir constantment al dia el seu equipprofessional, participa i genera activament seminaris, jorna-des i trobades que dinamitzen el conjunt dels negocis turís-tics. Tot plegat només és possible gràcies a l’equip de profes-sionals i docents del Grup i a una direcció d’àmplies mires,conscient del rol social dels centres de formació.Però em permeto dir que el CETT no s’ha fet en un dia.Cap a l’any 1969, un grupet d’empresaris catalans van serconscients del futur que obria el nou fenomen del turisme.Per a qui tenia memòria i cultura, no es tractava d’un feno-men tan nou: molt s’havia treballat en matèria d’atracció iacollida de forasters, però la nostra guerra ho havia truncattot. És a dir: tornem a començar!Els pioners van crear un petit centre de formació per gene-rar personal amb formació acadèmica per fer avançar l’acti-vitat turística del país. Es tractava de formació superior, queconduïa al títol de tècnic d’empreses turístiques (TET), queno entrava en els catàlegs de títols de la rígida universitatd’aquells anys, però que responia a una demanda clara de lasocietat.

La demanda de la societat va anar evolucionant i el Centred’Estudis Tècnics Turístics també, tot atorgant a la formaciópràctica una importància que no li donava el pla d’estudisvigent, però que resultava primordial a l’hora de treballar. Sempre dins la formació de postsecundària, el CETT va ofe-rir a partir de 1980 el nou títol de tècnic d’empreses i acti-vitats turístiques i va començar a pensar en poder formarprofessionals per a tot el ventall d’activitats turístiques ques’anava perfilant: no n’hi havia prou amb estudis que porta-ven a activitats “de coll blanc”, de direcció o semblants;calien professionals de primera línia per a professions a lesquals, fins el moment, només s’accedia a través de la figurade l’aprenent i l’experiència professional. El somni va agafar forma, i ben aviat l’objectiu va ser el decrear un centre global, on es formessin persones per a tre-ballar en les diferents activitats de l’hostaleria i del turisme,en tots els seus graus de responsabilitat. La posada en valorde la feina ben feta en qualsevol nivell de responsabilitat, laimportància de la formació de persones responsables i cohe-rents a la seva feina i, de retruc, en el conjunt de la societat,va ser el fil conductor del creixement del CETT. Per tendir a assolir el somni, també calia créixer en espaisfísics. Després de diversos intents, amb els corresponentsesforços i decepcions, va sorgir la possibilitat de crear el noucentre CETT, i de desenvolupar i reunir les empreses que araconeixem sota la denominació de Grup CETT; empreses,totes elles, al servei de la formació, en tant que centres d’a-plicació: l’Hotel Alimara, l’agència de viatges Century, CETTConsultors, i la residència universitària Àgora BCN.Dins la constant evolució del Grup CETT, vull fer referència ados elements primordials per mantenir al dia la vinculacióentre la formació i el sector productiu al qual s’adreça: lacreació de la Fundació Gaspar Espuña-CETT i del Consell d’Em-preses CETT-Universitat de Barcelona, elements de projeccióde futur per al Grup i de garantia de servei a la societat. Només em queda reiterar la meva satisfacció per poder dirque a Catalunya disposem del gran centre de formació queés el Grup CETT, animar-lo a perseverar en l’esforç i les acti-tuds que l’han portat fins aquí i que han de marcar-ne elfutur, i recordar els pioners que han fet possible el projecteque semblava un somni. CETT, felicitats i per molts anys!!! n

JOAN CARLESVILALTA,director generalde Turisme

8

El CETT (1969-2009)

El dos de setembre de l’any 1995 s’inaugurava aBarcelona l’Hotel Alimara, del Grup CETT. Des d’a-leshores, l’establiment s’ha consolidat com un re-ferent a la ciutat per la seva ubicació, oferta i ser-veis, amb una constant voluntat de millora. Peraquest motiu, en breu s’iniciaran reformes peroptimitzar les instal·lacions i crear nous espais,mantenint l’orientació cap al segment MICE ifamily, especialitat de l’Hotel. L’objectiu de futur ésclar: mantenir la qualitat de l’oferta i celebrar el15è aniversari en un nou Hotel Alimara Barcelona.

Situat a la zona nord de Barcelona, a l'àrea de la Vall d'Hebron,l'Hotel Alimara duu quasi 15 anys oferint un servei del més altnivell a la ciutat. Aquesta qualitat, a més de l’emplaçament iles instal·lacions, fan de l’Alimara un destí de referència perallotjar-se a Barcelona. L'edifici de l’Hotel Alimara es divideix en 9 plantes esglaona-des i amplis arcs que omplen de llum l’interior. La funcionali-tat i la calidesa es combinen en perfecta harmonia, en unambient acollidor i relaxat, idoni tant per a estades d'oci comde negoci. A més, el gran jardí central, que connecta les diver-ses àrees de l'Hotel, és un magnífic escenari per a la realitza-ció d'actes a l'aire lliure.L’Alimara compta amb 20 sales modulars i diàfanes, equipa-des amb tecnologia integrada d’última generació, i amb unacapacitat total de fins a 600 persones. Pel que fa a les habita-cions, n’hi ha un total de 142 i 14 sènior suites, totes exteriors,mentre que l’oferta de possibilitats es completa amb tot tipusde serveis i facilitats per assegurar a l’hoste la millor estada.A més, l’Alimara destaca per mantenir un sòlid compromísamb el projecte formatiu del CETT pel que fa a la preparacióteòrica i pràctica de l’alumnat. L’intercanvi de coneixements iexperiència per part dels professionals de l’Hotel i del Centreen ambdós àmbits es tradueix en una excel·lent qualitat delservei que ofereix l’Alimara, tret distintiu que el converteix entot un referent per als estudiants del CETT i per al sector. L’Hotel també es caracteritza per desenvolupar l’activitatseguint els principis mediambientals i ha estat reconegut ambel distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental i la CertificacióISO 14001 i EMAS de gestió ambiental. I, evidentment, un dels punts forts de l’Alimara és la seva pri-vilegiada ubicació. I és que l’Hotel gaudeix d'excel·lents comu-

nicacions amb qualsevol punt de la ciutat. La seva proximitata la ronda de Dalt permet enllaçar amb tota la xarxa viàriasense travessar la ciutat i accedir amb rapidesa a les principalsautopistes. A més, el seu emplaçament al costat de la paradade metro Mundet (L3), permet desplaçar-se al centre deBarcelona en tan sols 12 minuts.

L’aval de 15 anys d’experiència en el sector MICE i family

L’Hotel Alimara s’ha posicionat com un establiment de refe-rència per al públic del sector MICE (Meetings, Incentives,Conventions and Exhibitions), donada la seva orientació alsector empreses, laboratoris i sector sanitari -per la proximi-tat amb la Vall d’Hebrón-, però també cap al sector family icap al client d’oci internacional que visita Barcelona tot l’any.La trajectòria i els anys d'experiència i serveis destinats aaquests clients avalen l’elecció de l’Hotel com a espai d’allot-jament i celebracions. A més, donat el vincle amb el Grup CETT,l’Hotel gaudeix del reconeixement del sector turístic, ja queuna part important de l’antic alumnat del CETT, professionalsdel món del turisme que avui dia ocupen càrrecs directius i deresponsabilitat, hi van realitzar les pràctiques. L’Hotel disposa d'una gran varietat de salons per a la realitza-ció de tot tipus d’actes, des d'un seminari, una convenció o uncongrés a una reunió d’empresa, un lliurament de premis ouna desfilada, disposant de diversos espais a mida.A més de les instal·lacions, l’acurat servei professional conver-teix l’Alimara en l’escenari ideal per a la realització de tot tipusd’esdeveniments, com ara un còctel de benvinguda al capves-pre servit a la terrassa, un agradable i merescut descans perfer el coffee-break a l’esplèndid jardí i en un ambient distès, o

L’Hotel Alimara, prop de 15 ANYSd’experiència i servei al més alt nivell

• 156 habitacions exteriors (142 habitacions i14 júnior suites), amb esplèndides vistes i per-fectament equipades • Habitacions i àrees pera fumadors • Room service de 7h a 23h •Coffee Shop La Ronda: Cafeteria i restaurant •Esmorzar bufet • Menú per a nens • Connexióa Internet WI-FI • Premsa • Accés per a minus-vàlids • Garatge • 20 sales per a banquets ireunions • Jardí i terrassa • Bugaderia i serveide planxa • Zones verdes que faciliten la pràctica del fúting.

UN MÓN DE SERVEIS

9

un elegant sopar de gala en qualsevol dels amplis salons... Lacelebració a l’Hotel és garantia d’èxit. L’Hotel Alimara compta amb més de 2.000 m2 destinats aaquesta classe d’esdeveniments, amb una capacitat de fins a600 persones (això el situa dins els tres primers llocs en el ràn-quing d’hotels de categoria 4 estrelles a Barcelona pel que fa acapacitat, i el posiciona en un lloc immillorable com a referèn-cia en el sector MICE). Disposa de 20 sales modulars, diàfanes,amb llum natural, equipades amb tecnologia integrada d’últi-ma generació, i situades a la planta baixa, fet que permet unaccés fàcil per als vehicles i material d’exposició. Tot, pensatper satisfer les necessitats de la clientela més exigent. Però, a més, l’oferta d’espais s’amplia amb un conjunt de 5aules de tecnologia aplicada, totalment equipades per desen-volupar funcions formatives, fet que es tradueix en un ampliventall de possibilitats per a sessions especialitzades o activi-tats complementàries per a reunions i incentius. Pel que fa a l’oferta destinada al sector family, les habitacionspensades per a les famílies, els menús infantils amb preus mésassequibles, l’inigualable emplaçament de les instal·lacions...han fet de l’Alimara un hotel molt atractiu per a aquest sector.

La millor oferta en restauració

Com a resultat de l’estreta vinculació amb l’Escola d’Hoteleriadel CETT a nivell gastronòmic i de servei, la restauració del’Hotel Alimara compta amb la qualitat, l’experiència i el ser-vei claus per garantir l’èxit de qualsevol esdeveniment. Ambuna atenció acurada en tots els detalls, ofereix una selecta ivariada oferta gastronòmica curosament elaborada i a midade les necessitats dels clients. Les instal·lacions són el marc

perfecte per a la restauració de qualsevol esdeveniment, desde reunions i convencions d’empreses, PIMEC i col·lectius, finsa casaments, aniversaris o celebracions familiars, l’especialitatde l’Hotel, que gràcies a la seva experiència en aquest àmbit,compta amb la confiança i la fidelització dels clients. L’Alimaraposa a disposició de la clientela tot el que cal per aconseguirque una data especial esdevingui un dia inoblidable: menúsdissenyats especialment per a l’ocasió, un servei exquisit,salons diàfans amb llum natural, aperitius al jardí, serveiscomplementaris i un equip de professionals amb una dilatadaexperiència al capdavant de l’organització. El Restaurant La Ronda presenta una acurada i variada ofer-ta gastronòmica, una cuina que combina en perfecte equilibrila qualitat dels ingredients amb el saber fer dels professionals;una selecció de la cuina mediterrània amb un aire de moder-nitat, per a un dinar de treball o un reposat sopar íntim. A més, el Restaurant ofereix, a més de dinars i sopars a lacarta, un menú del dia disponible de dilluns a divendres i, perals més petits, un menú infantil al millor preu i amb la quali-tat que es mereixen.També destaquen les promocions gastronòmiques especials,com ara les destinades a famílies o les que tenen lloc en fes-tius (Sant Joan, Sant Jordi, Nadal, Cap d’Any...). n

EL NOU ESPAI WEB DE L’HOTEL

Des de fa uns sis mesos, l’espai web del’Hotel Alimara n’ha actualitzat el for-mat i els serveis, facilitant l’accés delsclients a tota la informació sobre l’esta-bliment, actualitzada a temps real. Quiho desitgi pot consultar des dels preusfins a l’oferta de packs o promocionsespecials, demanar un pressupost per a un esdeveniment espe-cial o realitzar les reserves oportunes d’una forma senzilla. n

Més informació: www.alimarahotel.com

Disposem de menús

especials pelsdies 24, 25, 26 i 31 deDesembre,

1 i 6 de Gener

10

El CETT (1969-2009)

Si ja són 40 els anys que duu el CETT impartintformació, en fa gairebé 25 que va inaugurar el de-partament de Borsa de Treball. Amb la creació,l’any 1985, d’aquest servei, el CETT s’avançava denou i apostava per comptar amb una persona de-dicada exclusivament a potenciar les relacions i elsvincles entre l’Escola, l’antic alumnat i l’empresa.

Malgrat els canvis que s’han produït al llarg d’aquests anys(noves titulacions, instal·lacions, noves homologacions, canviseconòmics i culturals...), el CETT ha continuat apostant i refor-çant el departament de Borsa de Treball, que ha passat decomptar amb una persona a les 5 que el formen ara, de notenir ni despatx propi al carrer Canuda a ubicar-se a la prime-ra planta del nou CETT i, més tard -la situació actual-, en unespai privilegiat de la planta noble, de fer 25 convenis de pàc-tiques a més de 1000. Fins i tot ha canviat de nom, passant deser el departament de Borsa de Treball a ser el Servei d’Orien-tació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPCP) i actual-ment, l’Espai Estudiant Empresa (E3). El que no ha canviattant ha estat la filosofia i el tarannà de les persones que l’hanformat i encapçalat: tant la Pepa Olmo, de l’any 1985 al 1988,com la Genoveva Gorchs (del 1988 al 1999) i l’Elisenda Farràs(del 1996 a l’actualitat), sempre han ofert un servei persona-litzat a l’alumnat, antic alumnat i empreses, ajudant i orien-tant els primers durant els anys d’estudis i, després, al llarg dela trajectòria professional, exercint de pont entre el món uni-versitari i el món empresarial, amb molta il·lusió pel projecte.El 40è aniversari del CETT ha servit per reunir les tres caps deldepartament durant la seva història. Pepa Olmo ens explicacom va iniciar la trajectòria al capdavant del Servei: “Ja conei-xia el CETT pel meu marit, alumne de la primera promoció, queem va presentar els fundadors com si fossin de la família. Vaigestudiar-hi TEAT, em vaig especialitzar en el departament degovernanta amb cursos complementaris, i vaig ser-hi profes-sora als seminaris de recepció i governanta. El Sr. Espuña creianecessari que el CETT disposés d’una Borsa de Treball i va pen-sar en mi -tot un privilegi- per canalitzar les ofertes rebudes.També projectava crear una nova funció per coordinar lespràctiques, que considerava imprescindibles per als estudis.”“Era curiós perquè no disposava d’un espai físic on treballar ihavia d’ocupar taules i despatxos quan el professorat era aclasse. Però molt aviat es van veure els fruits de les primeres

accions. Gràcies a les visites de l’alumnat, antic alumnat i a lesempreses vam aconseguir el primer despatx, on escoltava elsprojectes professionals dels primers i els relacionava amb lessol·licituds de les empreses. El Sr. Espuña deia que l’alumnatm’estimava perquè el tractava com una àvia, i segurament eraaixí. Recordo visitar els informadors en pràctiques de l’Oficinade Turisme de Salou, arribar al seu departament amb unacaixa de fruita i parlar amb tothom en pijama al meu voltant;és una escena inoblidable si penso en la trajectòria professio-nal i la responsabilitat de cadascun d’ells en l’actualitat. Com que el volum de treball es va multiplicar -a vegadescomptava amb el valuós ajut de l’Helena Puig-, necessitavaun cop de mà. Un dia em va venir a veure una antiga alumnai vaig saber que era la persona ideal. Treballàvem en equip,donant una atenció molt personalitzada. Després visitàvemels tutors de pràctiques i sabíem de primera mà com es des-envolupava cada alumne. Ens hi involucràvem tant que està-vem nervioses per conèixer les noves de cada entrevista.“La persona de qui parla la Pepa Olmo (que ara coordina eldepartament de governanta del Grup CETT i exerceix de pro-fessora d’aquesta matèria als estudis de grau i de tècnic supe-rior en allojament) és la Genoveva Gorchs. Alumna del CETT de la promoció 1983-86, la Genoveva, des-prés de dirigir una agència de viatges a Berga, va anar a veurela Pepa al Servei l’any 1988... i s’hi va quedar a treballar.“Durant els primers anys la meva feina va consistir en conèi-xer, mantenir i ampliar la xarxa d’empreses col·laboradores. ElServei diferenciava el CETT de la resta d’escoles; per tant, eramolt important aquesta xarxa, tant per les pràctiques obliga-tòries com per la inserció laboral de l’alumnat. Després, quanel CETT es va traslladar a Vall d’Hebron, vaig dissenyar i imple-mentar (en col·laboració amb la direcció d’estudis) la forma-ció pràctica dins les empreses del Grup.”Fins l’any 1999 va ocupar el càrrec de cap de serveis i respon-sable de la Borsa de Treball, pràctiques i estades. “Els primers

L’E3 o 25 ANYS fomentant vinclesentre l’alumnat del CETT i les empreses

11

anys, treballant sola, la relació amb l’alumnat era molt estre-ta, ja que era fàcil seguir-ne la trajectòria i saber-ne lesinquietuds i necessitats. L’any 1991 va entrar a treballar laDolors Salcedo i el Servei va coordinar també les pràctiques al'estranger. Més endavant, amb més alumnes i formacions, lesempreses d'aplicació i l'assignatura del pràcticum dins ladiplomatura, l'Elisenda Farràs es va incorporar al nou Serveid’Orientació Professional i Col·locació (SOPC). Teníem unsuport informàtic, però va ser al final de la meva estada alCETT (1998/99) quan es va dissenyar el programa informàticque ens havia d’ajudar en la gestió i el control.”“L’any 1999 vaig marxar del CETT: necessito aprendre i provarcoses noves i crec que als projectes els va bé una renovaciód'energies -la prova la tenim en l'Elisenda i la fantàstica feinaque ha fet els darrers 10 anys)-. Ara dirigeixo un centre resi-dencial d'acció educativa per a menors tutelats. Quan pensoen el CETT ho faig amb orgull i satisfacció, agraïment, admi-ració per la feina ben feta, i un sentiment de pertinença al queen principi va ser una petita família i es va convertir en unagran família (el CETT sempre serà una mica casa meva).”El lloc de la Genoveva el va ocupar l’Elisenda Farràs: “Era anti-ga alumna del CETT i treballava en una empresa de psicologiaque oferia serveis d’orientació professional. Era l’any 1996.Volia canviar i vaig dirigir-me al servei de Borsa de Treball delCETT. La Genoveva em va oferir treballar com a recepcionistaal nou CETT, inaugurat aleshores. Vaig començar amb la ges-tió del Currículum del Servei Català de Col·locació i dels Cur-sos Ocupacionals, fins que vaig passar a formar part de l’equipdel SOPCP, gestionant-ne la Borsa de Treball. Aleshores, larelació amb l’alumnat era molt propera i molts procedimentses realitzaven manualment: enviàvem i rebíem ofertes a tra-vés del fax o el telèfon. Les penjàvem a la cartellera perquèl’alumnat les veiés i quan n’hi havia una molt interessant iurgent ens passejàvem per tot el CETT per cercar algú inte-ressat. Fèiem entrevistes a l’alumnat i obríem una fitxa ambla foto, les dades i preferències de feina. Encaixàvem les ofer-tes amb les persones candidates i fèiem el seguiment de lespràctiques a l’empresa.”“El gran avenç va ser poder disposar d’un programa a midaque ens permetia dur una gestió informatitzada. A partir d’a-quí vam començar a fer accions de màrqueting importants,donant a conèixer el Servei a les empreses, enviant cartes…Recordo que el primer any vam tenir unes 700 demandeslaborals i al cap de dos anys arribàvem a les 2.000. Estàvemdesbordades! Per això la informatització dels procediments vasuposar un canvi important, ja que teníem més temps per al’atenció personalitzada i la recerca de candidats. Recordol’accés al correu o a Internet… I no fa pas tant de tot plegat!” “Tot va créixer. El CETT, el SOPCP i jo, al costat de la Genoveva,la meva mestra que em va transmetre la passió pel projecte.La relació amb les empreses era bona, però volíem una relaciómés estreta, més feedback amb els professionals externs, esta-blir sinergies amb el món empresarial, que l’alumnat coneguésde primera mà les empreses… i així va néixer la Trobada

Escola-Empresa, l’any 2001, on van participar 15 empreses.Ara celebrarem la Xa edició, amb més de 45 empreses i d’al-tres que hem d’excloure per problemes d’espai.”“L’experiència d’aquests anys, el nom que ens hem fet en elsector i les ganes de millora ens han dut on som. Actualmentels procediments han canviat molt: la majoria de les ofertesarriben a través de la home del CETT i, un cop validades, espengen al campus virtual, on l’alumnat i antic alumnat les potconsultar i inscriure-s’hi. El programa actual ens permet tenirel currículum de l’alumnat al llarg dels estudis (pràctiques,treballs, valoracions...), fet que ens ajuda molt a l’hora d’orien-tar-lo. I estem treballant en un sistema encara més global, onles empreses també tinguin accés a aquest campus, puguinconsultar els currículums de les persones candidates (prèviaautorització), publicar i gestionar les seves ofertes i disposard’un espai propi de comunicació amb l’alumnat, que tambépodrà tenir un accés més directe a les empreses i adjuntar-hiel currículum.Anualment signem uns 1.000 convenis en pràctiques i ensmantenim per sobre de les 1.300 ofertes laborals, cada copamb perfils més interessants i de més responsabilitat. Tre-ballem per donar un impuls qualitatiu i quantitatiu al projec-te d’internacionalització de l’alumnat: a més de les ja tradi-cionals estades pràctiques a l’estranger, oferim l’oportunitatde realitzar-hi el projecte final de grau en empreses interna-cionals, fet que permet a l’estudiant fer una estada de majordurada i valor formatiu. També tenim projectes conjunts ambCETT Alumni (en sóc la secretària), des d’on organitzem soparsde promocions, conferències, l’accés a la borsa de treball,beques... a fi d’oferir a l’antic alumnat el màxim d’avantatgesper al seu desenvolupament professional. Disposem d’undirectori virtual des d’on ens podem comunicar amb els mésde 1.000 antics i antigues alumnes.”“Amb vista al futur tenim molts més projectes: ampliar quali-tativament el Consell d’Empreses CETT-UB (ara compta amb12 empreses i en breu hi sumarem una nova incorporació), elsnous projectes finals de grau vinculats a les empreses (la novatitulació de grau en turisme implicarà un pas més en aquestarelació), potenciar CETT Alumni com a gran xarxa de relacionsentre l’antic alumnat... i, òbviament, continuarem treballantper donar el màxim suport a l’alumnat, sense perdre-hi elcontacte i la relació directa -una de les coses més gratificantsde la nostra feina-, ajudant-los i orientant-los durant elsestudis, la carrera i la vida professional. Per tant, seguim enda-vant amb moltes ganes, projectes i il·lusió per fer-ho cada diaun xic millor, liderant l’Espai E3 amb el millor equip (l’EstherObiols, la Cristina Macian i la Cristina Jacas) i agraint la tascade les persones que han passat pel departament. n

Evolució de les ofertes de treball rebudes al departament (1986-2009)

12

Empreses col·laboradores amb l’E3

ATRAPALO.COMAlbert Gimeno, product manager d’Hotels

Atrapalo, portal en línia dirigit a lavenda de productes d’oci urbà id’oci de vacances, duu 5 anyscol·laborant activament amb elCETT. Actualment, la plantilla que con-forma Atrapalo.com compta ambantic alumnat del Centre que, uncop finalitzat el procés de pràcti-ques, va iniciar la seva carreralaboral amb nosaltres, passant aformar part de l’empresa com a

treballadors. A més, en molts dels casos l’alumnat s’ha promo-cionat internament. I és que el CETT és una de les fonts que eldepartament de RRHH d’Atrapalo.com utilitza per buscar genta fi d’incorporar-la a l’empresa. Personalment, he tingut un vincle amb el Centre i, com a anticalumne, trobo molt interessant la relació que l’Escola mantéamb les empreses per oferir una molt bona i extensa borsa detreball. Considero que la tasca formativa i professional que s’hirealitza és molt bona. La seva voluntat de mantenir-se sempreal dia pel que fa al sector turístic fa que aporti al mercat moltsbons professionals. n

TURISME DE BARCELONA*Romina Sans, directora delsServeis d’Atenció al Turista

Turisme de Barcelona, dedicada a la pro-moció turística de la ciutat, col·laboraamb el CETT des del 1985. Aquest pro-ductiu vincle ha suposat, per a nosaltres,un enriquiment constant, fruit de l’eficaç i profitosa relació que hemestablert amb el Servei E3, que realitza un treball molt positiu. Des de l’any 2000 fins al 2009 hem tingut un total de 253 alumnes enpràctiques provinents del CETT, que en tot moment han desenvolupatuna tasca molt correcta. Alguns d’aquests estudiants han passat pos-teriorment a formar part de la plantilla de l’empresa. Per exemple, enl’actualitat comptem amb 18 persones contractades que han estatalumnes de l’Escola. I no només això, sinó que sovint hem utilitzat laborsa de treball del CETT per cercar personal.La relació professional amb el CETT ha estat, doncs, continuada en eltemps i molt positiva per al sector turístic de Barcelona. I és que lacontribució formativa del Centre resulta imprescindible per mantenirel sector turístic com una de les fortaleses de l’economia catalana. Peraquests motius creiem que si el CETT no existís l’hauríem d’inventar.

* Turisme de Barcelona va ser la primera empresa en rebre el reconeixement, alCETT, a l’empresa millor valorada i més col·laboradora del curs 2002-2003 i formapart, com a fundadora, del Consell d’Empreses CETT-UB. n

Jordi Batista, responsable de RRHH

Hoteles Catalonia és una empresa hotelera que compta amb 51 centres hotelers i una plantilla de 5.000 per-sones, amb presència internacional. Col·laborem amb el CETT, des dels inicis, en tots els serveis que ens ofe-reix pel que fa als vincles universitat-empresa i sempre hi hem trobat l’ajut necessari. Per a nosaltres, el vin-cle amb el servei Espai-Estudiant-Empresa CETT-UB (E3) suposa una important font de reclutament i de segui-ment de les tendències del sector i dels professionals, i hem utilitzat i encara ho fem la Borsa de Treball perincorporar alumnat a l’empresa, tant pel que fa referència a les pràctiques com a les ofertes professionals. Hanestat molts -és difícil dir-ne un número exacte- els i les alumnes que han passat per Hoteles Catalonia, peròel seu treball sempre ha vingut acompanyat per un afegit de formació i coneixements. Un altre aspecte a destacar és que, donada la diversitat de perfils professionals que hi ha a la nostra empresa, podem dir que la gran majo-ria de l’alumnat del CETT que ha realitzat pràctiques amb nosaltres ha tingut, posteriorment, un vincle laboral. Per exemple, la majoria delsdirectors d’hotel que han estat reclutats des de Barcelona han tingut algun lligam, en algun moment de la seva formació, amb el CETT, imolts s’han format íntegrament en aquest centre de referència, que ordena, professionalitza i dota de formació i coneixements al sectorper tal que evolucioni. n

L’E3, des de la vocació d’exercir de pont entre el món universitari i l’empresarial, permet a l’alumnat i anticalumnat del CETT mantenir un estret vincle amb les millors empreses nacionals i internacionals del sector,ja sigui amb iniciatives com ara la Trobada Escola-Universitat-Empresa, els convenis en pràctiques o laborsa de treball, que gestiona cada any més de 2.500 ofertes, entre pràctiques i laborals. Tres de les empre-ses que col·laboren amb l’E3 són les següents:

HOTELES CATALONIA

13

El CETT (1969-2009)

Parlem del FUTUR

Consultoria: creativitat, col·laboració i implicació

Les notícies econòmiques que ens arriben són tan negatives que quasi tots tenim ganes de sortir correns;el problema és que no sabem on anar ni cap a on córrer. No obstant això, diuen que quan una porta estanca s’obre una finestra... Des de CETT Consultors procurem, des de fa uns anys, trobar la finestra o les finestres que la nostra clien-tela necessita, procurant-li serveis de consulta que li aporti el màxim valor, tant si aquesta clientela estracta d’administracions públiques com d’empreses privades del sector turístic. Les empreses de consultoria turística estem treballant en una nova direcció, que duu la relació publico-privada a un pla de col·laboració real, que dóna fruits molt valuosos com ara el reposicionament de les

destinacions turístiques, la creació d’empreses especialitzades i la conseqüent creació de llocs de treball o la recuperació pel mercat turís-tic de destinacions que molts donaven per mortes.Algunes administracions públiques, amb esforços titànics però amb recursos notablement escassos, s’estan enfocant a unes noves formesde fer, i el millor de tot és que el sector turístic mateix vol acompanyar aquesta proposta. Sense voler entrar a desgranar aquestes inicia-tives en profunditat -ja que mereixen autèntics monogràfics-, cal destacar la creació dels productes “Destinació Turística Familiar” i“Destinació Turística Esportiva” per part de Turisme de Catalunya, i de la creació dels Centres d’Acollida de Turistes, CAT, de la DireccióGeneral de Turisme. Els productes turístics, tal com estan concebuts per Turisme de Catalunya, és a dir, dirigits directament a segments de mercat concrets ide gran volum, ens mostren el camí cap a la finestra de què parlàvem. Per fi veiem una actuació que compleix amb els requisits necessa-ris per tenir èxit: destinacions de qualitat i preparades per als productes, línies de concepte clares i precises com ara “Familiar” i “Esportiu”,segments de mercat suficientment voluminosos i amb la necessària capacitat de despesa i, finalment, una predisposició de la clientela aconsumir una forma de fer turisme i una destinació que s’acomodi al seu interès.També veiem amb satisfacció com la iniciativa privada aprofita els esforços que fan les administracions, desenvolupant activitat econò-mica sobre aquest tapís desplegat d’infraestructures públiques, planificació turística, política turística i, fins i tot, reinvenció de marquesturístiques. En aquest panorama he trobat algunes joies, entre les quals podríem destacar: la reinvenció d’una destinació turística, Calella,com a destinació turística familiar i, per extensió, de la costa de Barcelona-Maresme. Veiem com la iniciativa privada ha apostat per lacreació i posada en funcionament d’una infraestructura esportiva i turística, el Centre de Millora del Rendiment, i per l’organització d’unaprova de triatló internacional, el Challenge Barcelona Maresme, que pot arribar a ser un dels esdeveniments esportius més importants delpaís i, sense cap mena de dubte, situar Calella entre les destinacions de turisme esportiu de renom al món. Realment, qui no hagi passatper Calella aquest darrer any no es pot fer una idea del que aquesta iniciativa està aportant a la destinació, un moviment que no seriapossible sense el suport del Consell Comarcal i la recent creada i flamant marca turística. Aquest és un camí que posiciona, que generaturistes i que situa tota una destinació en un estat de positivisme i virtuositat que no coneixíem a Catalunya des del brillant cas de PortAventura, evidentment amb molts menys recursos i amb una visió molt més vertebradora i inclusiva. A l’Estartit, una conjunció de sensibilitats i esforços entre les administracions públiques, l’empresariat i el veïnatge han provocat una reac-ció semblant, igual de fructífera i amb un futur prometedor. L’actuació del Departament de Turisme de la Generalitat, amb l’empenta dona-da mitjançant el producte “Turisme Familiar”; el govern de l’Estat, amb l’impuls que va donar al seu dia creant la Xarxa d’EstacionsNàutiques, de la qual l’Estartit és soci fundador; i l’empresariat, són els clars protagonistes de la gènesi d’aquesta potent xarxa. Com aresultat trobem que activitats esportives com ara el submarinisme han deixat de ser només per a especialistes o gent molt preparada is’han convertit en activitats per a tota la família. S’ha fet una feina gegant d’aproximació al gran públic i de turistificació d’una activitatque no només crearà futurs turistes sinó també futurs esportistes. Enguany s’ha celebrat per cinquè any consecutiu la jornada turísticaPirates i Corsaris, amb resultats pel que fa a la promoció i la creació de valor per a la destinació molt valuosos amb vista al futur.A CETT Consultors estem desenvolupant solucions amb l’ull posat en el futur. Tenim clar que res tornarà a ser el que ha estat i que la nos-tra feina s’ha de desenvolupar assumint com a nostra la problemàtica de la clientela, fent operatives les solucions i essent molt més cre-atius del que hem sigut fins ara. Aquest camí de creativitat i implicació, que ens està donant tan bons resultats en la nostra relació ambla clientela, és la via que hem de seguir. Realment cal que ens posem a treballar des de tots els fronts per garantir el futur d’iniciativescom les mencionades i assentar-les definitivament. Ens hem de treure la por de sobre i no deixar de produir el que realment ens demanael mercat, que no és altra cosa que creativitat per sobrevolar totes les dificultats, i oferir productes i serveis de qualitat especialment pen-sats per a aquest i que li aportin molt més valor del que fins ara eren capaços d’oferir. Són temps d’esperança. Aprofitem que hem perdut molt i que el nostre enginy estè en alerta! La història ens ha demostrat que és enaquests temps convulsos quan sorgeixen les iniciatives exitoses, i en el món del turisme en sabem molt, d’això. n

DAVID PEGUERO, director de CETT Consultors

14

El CETT (1969-2009)

Sobre els reptes de la formació universitària superior de turisme i hoteleria

L’any del 40è aniversari del CETT també és l’any d’un fet molt important per al sector turístic iper a la nostra escola universitària: l’inici del nou grau en turisme en les especialitats de direc-

ció turística i direcció hotelera, un pas decisiu en el desenvolupament del nostre model formatiu i en la realització de la mis-sió de proporcionar a la societat i al sector una formació integral i homologada, de gran qualitat i amb orientació internacional,així com en el reconeixement de valor i importància de la formació turística a nivell internacional.El projecte del CETT es va crear considerant com a principi clau que, en el sector turístic i hoteler, basat en les persones i en lamaterialtizació d’intangibles, el capital humà n’és el principal element diferenciador i essencial per al desenvolupament de lacompetitivitat i la qualitat del sector. Per això, al CETT, des de l’any 1969, hem concebut com a essència del nostre model forma-tiu el desenvolupament, per part de l’alumnat, de les competències professionals i personals claus per al seu èxit, i des d’alesho-res la nostra visió ha estat créixer com a universitat politècnica amb el desenvolupament de les habilitats tècniques, operati-ves i de gestió de l’alumnat, així com la generació de coneixement especialitzat mitjançant projectes d’innovació i recerca. Unafusió entre la formació professionalitzadora i l’enfocament científic, conjugant formació universitària i professional, amb larecerca de l’equilibri entre el rigor científic i el valor del coneixement “pràctic” com a estratègia per desenvolupar coneixementexpert i excel·lència acadèmica. Efectivament, la Universitat de Barcelona i el CETT entenem que els pilars d’una formació excel·lent són la recerca aplicada, lageneració de coneixement especialitzat i expert, i la seva transferència al sector per aportar solucions i innovacions que gene-rin avantatges competitius i productes i serveis de valor afegit. En el procés de disseny del nou grau en turisme, així com en elde disseny i revisió permanent dels programes de màsters universitaris de l’EUHT CETT-UB, utilitzem aquests pilars com a eixvertebrador per a la configuració dels objectius d’aprenentatge a assolir.El nou grau proporcionarà en breu les seves primeres promocions amb coneixement especialitzat i amb les competències per-sonals necessàries; perfils de sortida emprenedors, amb visió de negoci, talent estratègic, iniciativa, orientació internacional ivocació de servei. Com a element destacable de les oportunitats que ens brinda aquesta implantació, cal remarcar que l’alum-nat del nou grau podrà cursar, per primer cop en la història, programes de doctorat de forma directa, cursant el corresponentmàster oficial de recerca sense haver de fer prèviament una llicenciatura, com succeïa amb l’actual diplomatura. Aquest és unpas decisiu per a la generació d’un planter d’investigadors en turisme, necessaris per a la generació de coneixement i per laseva transferència en innovacions que facin més competitiu el sector turístic i hoteler. Per aquest motiu, un cop implantat el grau i amb una oferta de màsters universitaris adaptats al marc europeu, el següent reptede l’EUHT CETT-UB és el desenvolupament de programes de doctorat en els quals l’alumnat pugui realitzar una carrera inves-tigadora i esdevenir protagonista de la generació de coneixement especialitzat, mitjançant la realització de projectes d’investi-gació associats. Un repte crític és que les administracions s’hi involucrin i hi participin per proporcionar els recursos econòmicsnecessaris que impulsin la recerca turística, mitjançant, per exemple, la creació d’incentius que permetin al professorat turístici al jovent investigador participar en centres tecnològics i científics.També és important l’increment de la participació de tots els grups d’interès (administració, empreses i alumnat) i dels agentsimplicats (professorat i resta de la comunitat universitària) en el disseny, la revisió i l’execució dels programes formatius turís-tics i hotelers, per garantir la formació que el sector necessita a fi d’impulsar els canvis estratègics actuals i futurs. En el pro-cés de disseny del currículum formatiu del nou grau en turisme han participat aquests col·lectius -en destaca el Conselld’Empreses del CETT-, i han definit un programa formatiu adaptat a les necessitats dels perfils directius que el sector turístic ihoteler requereix per fer front als reptes que marquen la globalització, la sostenibilitat i la tecnologia. La implantació d’aquesta nova titulació s’ha realitzat de forma total, és a dir, tot l’alumnat ha pogut adaptar els estudis dediplomatura, ja acabats o en curs, a la nova formació. L’EUHT CETT-UB ha estat l’única en realitzar aquesta adaptació comple-ta a tot Catalunya; el nostre compromís amb l’alumnat i amb el sector ens va obligar a prendre aquesta via, molt més comple-xa de dissenyar i executar, per oferir a l’alumnat l’oportunitat d’obtenir una titulació més competitiva i global.El nou grau brindarà en breu les primeres promocions de graduats en turisme i hoteleria, més qualificats i preparats que mai.Així, tenim per davant un futur engrescador que tot just acaba de començar. n

JOSÉ ANTONIO PÉREZ-ARANDA, director de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB

15

Sobre la nova formació professional

Aquest curs, a l’EHT CETT iniciem dos nous títols de la nova formació professional: el de tècnic encuina-gastronomia i serveis de restauració, de grau mitjà, i el de tècnic en gestió d´allotjamentsturístics. Un cop més hem adaptat l´oferta oficial a la nostra manera de fer. Així, en el primer cas,el que a nivell del Departament d’Educació s´ofereix en dos cursos independents, el de cuina i gastronomia i el de serveis derestauració, a l’EHT s’ha adaptat a una única formació amb doble titulació (al CETT sempre hem optat per formar en les duesespecialitats i, per tant, seguim en aquesta línia). El resultat és que l’alumnat que cursa aquests estudis al CETT obté dues titu-lacions en 3 anys, en lloc dels 4 anys que hauria d’invertir si cursés per separat els cicles. A més, aquesta ha estat una bonaoportunitat per plantejar de nou la formació, partint de les necessitats actutals del sector: com a complement a la formacióoficial, hem inclòs continguts sobre ciència culinària i tencologies aplicades a la restauració, i hem reforçat les llengües estran-geres d´anglès i francès; tot això, reforçat pel propi projecte educatiu, vinculat al programa de formació pràctica a les novesinstal·lacions de l’Escola i a l’Hotel Alimara.En el cas dels estudis de tècnic superior en gestió d´allotjaments turístics, el canvi al nou títol ha suposat una ampliació impor-tant pel que fa a les hores de formació. Hem passat d´un curs escolar a dos, fet que ha comportat dissenyar una programacióamb continguts tècnics molt més complets i una ampliació pel que fa als temes relatius a les competències professionals, lagestió, les tecnologies i el reforç dels idiomes.Aquesta és l’oferta innovadora de l’EHT CETT pel que fa a les dues noves titulacions de la nova formació professional, una for-mació que avui dia és part de les opcions de qualsevol estudiant en finalitzar l’ESO o el batxillerat. Així, és previst que en el curs2010/11, tots els els cicles de la família de l´hoteleria i el turisme ja siguin títols nous. Al CETT, els resultats del prestigi i èxit de l’FP se centren en diversos aspectes. D’una banda, en l´alt índex d´incorporació de l’a-lumnat al món del treball i el reconeixement del sector vers aquesta formació, fet corroborat per l’estreta relació de l’EH CETTamb les empreses més rellevants, per l’àmplia demanda que fan d’estudiants per realitzar-hi les pràctiques, l’alt índex d’inser-ció laboral de l’alumnat a les millors empreses, i la valoració que aquestes fan dels professionals. D’altra banda, cal destacar l´opcióque hi ha d´accedir a la universitat des dels cicles de grau superior. I és que un bon nombre d´alumnes opten per seguir estudiantel grau en turisme o un grau superior de la família d’hoteleria al CETT un cop finalitzada la formació professional. Amb vista al sector, cada cop més es seleccionen, per a un lloc de treball, els perfils amb formació específica en restauració, ja queaporten una garantia implícita de qualitat de servei i de visió cap al negoci, essencials en l’actual situació econòmica i social. En temps de crisi com l’actual, el sector necessita fidelitzar el client amb una bona oferta i amb un servei professional.L’empresari es veu obligat a realitzar ajustaments en el negoci: des d’adequar l’oferta mitjançant menús molt atractius, tancatsi ajustats al preu que el client pot pagar, a disposar de productes que permetin oferir un preu mitjà de la carta ben atractiu;tot això, ajustat a un nombre de personal que permeti obtenir uns resultats econòmics òptims. En qualsevol cas, si bé les pos-siblitats que tenen els restauradors no són massa per fer front a una baixada evident del nombre de clientela, el que és ben clarés que no poden rebaixar la qualitat del producte que ofereixen ni del servei que donen. Així, doncs, és hora d’aconseguir equips de treball amb les millors competències i que facin que el negoci funcioni amb elsmàxims rendiments. A l´hora de contractar personal, cal fer-ho amb criteris orientats al negoci i al client. Per exemple, per tald´encertar amb els perfils és preferible optar per seleccionar els que disposen d’una formació específica en restauració, ja que,a més de garantir uns coneixements específics sobre la professió, aportaran experiència i professionalitat. Evidentment, la formació específica implica una garantía implícita de qualitat de servei i de visió envers el negoci. Per això,quan l’empresari triï els millors perfils per crear l’equip de personal, tindrà present com a tret diferencial la formació, com agarantia de millora i valor afegit per al negoci i la seva rendibilitat. Alhora, el treballador, el futur professional o professional en actiu s’ha de preocupar que la seva formació sigui la millor per talde ser competitiu en el mercat laboral (a l’hora de competir per optar a un lloc de treball, qui tingui una formació de nivellpodrà optar més fàcilment al mercat i a les millors ocupacions). Entre les seves competències no només hi ha d’haver la desaber adaptar-se a les necessitats del client, sinó que haurà d’aportar un valor afegit que faci més rendible el negoci i, és clar,la formació constant és un d’aquests valors. La formació de nivell i específica és essencial i cada cop més necessària per optara una millora professional en un sector que cada cop la valora més. n

NAN FERRERES, directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT

16

El CETT (1969-2009)

Els reptes de l’Hotel Alimara Barcelona en el sector hoteler de Barcelona

El 2010 serà l’any del canvi per a l’Hotel Alimara Barcelona, l’any escollit per actualitzar elproducte i els serveis que ofereix des del 1995.

El sector turístic es troba en un moment clau i els seus principals agents cerquen solucions per millorar el posicionamentde la ciutat de Barcelona. Fa uns anys la ciutat va apostar clarament pel segment MICE, ampliant l’oferta hotelera, aixícom els espais per a la celebració de congressos i fires. Actualment, la capacitat de la ciutat permet competir per esde-veniments de gran rellevància amb altres destins que també lluiten per atraure’ls. Els darrers anys hem aconseguit, entred’altres, ser la seu del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil, que cada mes de febrer té un impacte importantíssim en l’e-conomia de pràcticament tots els sectors. Aconseguir més esdeveniments d’aquesta rellevància precisa oferir infraestructures modernes, un nombre d’establimentsadequats amb gran varietat de serveis, i una àmplia oferta gastronòmica i cultural. Tampoc no es pot oblidar el valor queté la seguretat per a la nostra clientela; per aquest motiu necessitem polítiques actives i eficaces. És important que elcreixement de l’oferta sigui equilibrat, tant pel que fa a la categoria com a la capacitat i la ubicació, per evitar la satu-ració de certes zones i l’absència destacada d’establiments a d’altres zones importants de l’urbs. L’Hotel Alimara Barcelona ja va apostar, fa anys, per oferir un dels espais més singulars i amplis per a l’organització d’es-deveniments, un objectiu que es reafirma amb l’actualització de totes les instal·lacions, incorporant-hi espais més con-fortables. A més a més, la capacitat del nou aeroport de Barcelona facilita que qualsevol dia de la setmana puguin arri-bar viatgers procedents d’un gran nombre de ciutats europees, per gaudir de la ciutat en família. Per aquest motiu, al’Hotel Alimara Barcelona estem preparant noves instal·lacions i serveis per tal de facilitar l’estada d’aquest segment, ambla creació de les “Family Rooms” i una oferta gastronòmica on el protagonisme és per als nens i nenes. Vinculat als trets distintius de l’Alimara, cal destacar que un dels aspectes més valorats per la nostra clientela és la rapi-desa amb què es pot arribar a l’Hotel des de qualsevol de les vies de comunicació que connecten Barcelona amb d’altresciutats, ja que la B-20 està connectada amb les principals autopistes i per tal d’arribar a l’Hotel no és necessari un nave-gador. També hem de mencionar la facilitat per arribar al centre històric i comercial en només 14 minuts, gràcies a lalínia 3 del metro. Amb una ubicació privilegiada al costat de diferents jardins urbans, entre els quals destaca el parc delLaberint, el més antic que es conserva i que data de l’any 1791, l’arquitecte Òscar Tusquets va crear un edifici on la llumés la protagonista. D’altra banda, amb la millora de l’espai web, www.alimarahotel.com, la clientela pot accedir fàcilment a informacióque li permetrà gaudir al màxim de la ciutat o, per exemple, escollir els plats que vol tastar de la carta del Restaurant.També disposa d’una útil eina per aprofitar al màxim els espais reservats per a la celebració de reunions, convencions,banquets, etc.A l’Alimara seguim apostant per l’organització de celebracions al nostre restaurant i als salons. Cada any, més de 10.000persones degusten menús especials per a aniversaris, casaments, comunions o bateigs, així com el Nadal i fi d’any, i cele-bren un gran nombre d’esdeveniments singulars, com ara Sant Valentí, Sant Josep, Sant Jordi i la revetlla de Sant Joan,entre d’altres.Tota aquesta oferta ve avalada amb la garantia de qualitat i experiència que implica el sòlid compromís amb el projecteformatiu del CETT, tant pel que fa a la preparació teòrica com a la pràctica de l’alumnat. El vincle entre l’Hotel i el CETTes tradueix en un intercanvi de coneixements i experiència per part de l’equip de professionals, fet que repercuteix moltpositivament en l’excel·lent qualitat del servei que oferim. És precisament aquesta característica la que converteix l’Hotelen un referent per al sector turístic.Partint d’aquesta realitat, i amb la voluntat de millora i innovació constant que ens caracteritza, l’any 2010 podrem ofe-rir el Nou Alimara Barcelona, amb la garantia de futur que proporciona el fet de comptar amb un equip humà amb elmillor nivell de preparació i professionalitat, fruit d’una trajectòria de 15 anys oferint serveis a tot tipus de clientela. n

ENRIQUE PORTALESdirector de l’Hotel Alimara

17

La Residència Universitària Internacional i la Fundació, al servei de la formació i el sector turístic

Com a nexe d’unió entre les dues vocacions bàsiques del Grup CETT -la formació i elturisme i l’hoteleria-, la Fundació Gaspar Espuña–CETT, entitat constituïda l’any 2000,va crear, ara fa tres anys, Àgora BCN, Residència Universitària Internacional. Aquest col·legi major, adscrit a laUniversitat de Barcelona, disposa de 220 habitacions i un ampli ventall d’instal·lacions i serveis, per donar res-posta a les necessitats d’allotjament dels estudiants que, provinents d’arreu del món, arriben a Barcelona per cur-sar-hi els estudis, i per al personal docent i/o investigador. Des dels inicis, Àgora BCN ha crescut com un noumodel de col·legi major: obert, jove, intercultural, internacional i dotat d’equipaments dissenyats per al confort,l’estudi i la convivència. Tal com el seu nom indica, Àgora vol ser un espai obert de trobada, un lloc de convivència internacional que esde-vingui, com succeïa a les antigues ciutats gregues, el centre neuràlgic de l’activitat cultural i social dels residents. L’univers d’Àgora BCN està format per estudiants i joves que, des de procedències diverses, arriben a Barcelonacomençant una nova etapa a la vida: hi ha qui inicia una carrera universitària o la continua, d’altres estudien uncicle formatiu o un màster... Però també hi té cabuda el professorat que ve a la ciutat per impartir una conferèn-cia o un curs, o per assistir-hi; s’hi allotgen llicenciats que preparen el doctorat, i rebem grups acadèmics quearriben a la ciutat amb l’objectiu d’assistir a qualsevol tipus d’activitat acadèmica. I és que Àgora BCN vol ser un referent a Barcelona de l’anomenat turisme acadèmic, és a dir, qui és a la ciutatper participar en un curs, fer una estada cultural, assistir a un congrés, un seminari o una jornada de caràc-ter acadèmic, participar en un winter o summer course, un curset accelerat d’idiomes, un pràcticum a laciutat, etc.També ho vol ser del segment esportiu: d’aquells grups o persones que centren la seva activitat a Barcelona perparticipar, per exemple, en una competició, fer un curs de perfeccionament o assistir a una trobada esportiva.Aquesta ha estat, és i serà la nostra vocació de futur per a Àgora BCN: esdevenir el lloc de residència i allotja-ment, el punt de trobada, tant d’estudiants de llarga estada (curs complet) com de col·lectius que hi passaran untemps curt amb una motivació acadèmica i/o bé esportiva.Àgora BCN està situada al costat del Campus Universitari Mundet de la Universitat de Barcelona, en un entornnatural envoltat d’espais verds i equipaments esportius. Té un fàcil accés en metro a totes les facultats deBarcelona i molt bones comunicacions amb els punts neuràlgics, culturals i d’oci de la ciutat.Qui hi resideix disposa d’habitacions individuals, dobles o polivalents adaptades a persones amb discapacitat,àmplies, lluminoses, funcionals, amb cambra de bany pròpia, taula d’estudi, telèfon, connexió a Internet i sorti-da TV, a més de calefacció central i d’aire condicionat. També compta amb un servei de menjador amb cuina ela-borada al mateix centre, i instal·lacions comunes: sala d’actes, d’informàtica, d’estudi, sala taller, de treball, Wi-Fia les zones comunes, sala de TV, de música, gimnàs, pista poliesportiva, un ampli saló social, consigna, inferme-ria, bugaderia, aparcament i jardí. A més, poden accedir a una àmplia programació d’activitats acadèmiques, cul-turals (conferències, cinefòrum, musicfòrum, grup de teatre...), recreatives (excursions, concerts, festes...) i espor-tives (futbol sala, bàsquet, handbol...).L’equip de professionals que configura Àgora BCN procurem que als residents no els manqui res. Hi hem pensatper oferir-los no només comoditats, sinó també un ambient adient d’estudi i d’oci, proposant diferents activitatsamb la finalitat que el concepte “com a casa” esdevingui una realitat diària. Aquest és el nostre principal repte icompromís. n

MANEL BASSOLS, director d’Àgora BCN i de la Fundació Gaspar Espuña–CETT

18

Formació

L’aposta pel desenvolupament del CONEIXEMENT EXPERTi la RECERCA APLICADA, al CETT

Aquest àmbit de coneixement expert té com a objectiu princi-pal l’estudi del turisme des de la perspectiva territorial i cultu-ral, i des de l’entorn local al global. Des dels seus inicis, el curs2007-2008, l’ACE s’ha estructurat en cinc línies de treball:

1. Enginyeria territorial turística. Inclou l’ús de totes les einesque, des del coneixement geogràfic i de gestió territorial, sónsusceptibles d'aplicar a l’activitat turística, en tant que el turismeés un fenomen espacial i que motiva el desplaçament.2. Turisme cultural. Es centra en la investigació i posada en

L’ACE DE TURISME, CULTURA I TERRITORI (TCT)

valor del patrimoni cultural i natural per al seu ús social i turís-tic. Es considera el patrimoni com un dels recursos bàsics per ala configuració de productes culturals d’ús turístic.3. Cooperació i desenvolupament. Es desenvolupen projectesrelacionats amb la cooperació i el desenvolupament del turismeamb organismes internacionals, ONG, empreses del sector turís-tic i universitats locals.4. Enoturisme i territori. Es centra en l’estudi del fenomen delturisme del vi i en l’evolució del turisme en les regions vitiviní-coles catalanes (DO).

La missió del Grup CETT es centra en la formacióexcel·lent i en la transferència de coneixement enhoteleria i turisme, mitjançant un model formatiubasat en la recerca aplicada, la generació de conei-xement especialitzat i expert, i la seva transferèn-cia al sector per aportar solucions i innovacionsque generin avantatges competitius i productes iserveis de valor afegit.

Durant 40 anys, el recorregut del CETT ha estat un camíparal·lel al de la història del turisme. Els canvis de l´entorns’han detectat i transformat en oportunitats de creixementper al Grup, amb el desenvolupament de la seva massa em-presarial, però també amb el creixement de la capacitat percobrir les noves necessitats de formació i de coneixementdel sector turístic, tant a nivell català com internacional.Un pas més en la capacitat del CETT per adaptar-se a l’entorni dur a terme la seva missió ha estat la creació dels Àmbitsde Coneixement Expert (ACE) de l’EUHT CETT-UB, que prio-ritzen i focalitzen els recursos del Grup per al desenvolu-pament i la transferència d’innovació i tecnologia a lesempreses i entitats del sector turístic i hoteler. Les línies detreball prioritàries es centren en els ACE de Turisme, Culturai Territori, Empreses Hoteleres, i Cuina i Gastronomia, quedesenvolupen grups de professorat i alumnat, amb lacol·laboració d’empreses i professionals del sector.

Els projectes d’investigació aplicada vinculats tenen com afinalitat principal la recerca planificada i la realització d’es-tudis clau encaminats a adquirir nous coneixements, com-petències i aptituds útils per al desenvolupament de nousproductes, processos o serveis turístics, o que permetinmillorar els ja existents, alhora que repercuteixin en l’èxitdels professionals i de les empreses. Entre els plantejamentsa curt i mig termini dels ACE destaquen com a prioritats:

1. Ampliar i consolidar la internacionalització de l’activitat.2. Participar en publicacions. Es renova la voluntat d’ampliar imillorar la participació en publicacions d’àmbit acadèmic o profes-sional, així com considerar el fet de dibuixar una línia de publica-cions pròpia del grup.3. Ampliar i millorar l’assistència i participació en congressos,com un fet natural de l’activitat mateixa. Tant els congressos aca-dèmics com els professionals s’escolliran de forma estratègica pergenerar el màxim nombre de sinergies dins del grup CETT. 4. Estimular les xarxes de treball internes i externes. L’etapade consolidació ha de servir per estimular les xarxes del Grup (lacol·laboració amb grups i professorat d’altres universitats, funda-cions i empreses dels sectors implicats). S’han de potenciar els webdels ACE com a element clau de visualització i comunicació delGrup. Per últim, es constata que els ACE s’estan convertint endinamitzadors d’accions de recerca aplicada en temàtiques pròpiesdel Grup, especialment entre els projectes de grau, els màsters i lesiniciatives que s’emprenen des de la direcció de recerca de l’EUHT.

Al present article es presenta l’ACE de TCT (a les properesedicions del TOT CETT es presentaran la resta de línies), aixícom les principals línies de R+D+I associades. n

19

5. Turisme cinematogràfic. A partir de la relació, cada copmés evident, entre turisme i cinema, s’estudien aspectes comara la promoció turística, l’imaginari turístic de les destinacions,la creació de rutes turisticoculturals, etc.

Les accions realitzades

Durant el darrer curs 2008-2009, l’ACE-TCT ha desplegat ac-cions en les cinc línies estratègiques de treball. A continuació endestaquem algunes:

• Mapa nacional de l’oferta i els productes turístics.Englobat en la línia de l’enginyeria territorial turística, el projecte formapart del Pla Estratègic del Turisme de Catalunya 2005-2010. Els puntsconcrets del treball es centren en el desplegament dels fulls de l’Atlesdedicats a les noves activitats turístiques a Catalunya en el medi natu-ral, els municipis turístics, la imatge de Catalunya a través de les guiesturístiques i els catàlegs de TTOO, l’allotjament, la restauració, les agèn-cies de viatges, els càmpings, etc. L’obra és una referència entre lespublicacions sobre turisme a Catalunya més recents i disposa d’unsuport virtual que es pot consultar a través de la xarxa.

• Arquitectura i medicina a Barcelona (Fase I).Format en la línia del turisme cultural, es tracta d’un projecte desenvo-lupat conjuntament amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalu-nya i el departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universi-tat de Barcelona. L’objectiu principal és crear una nova oferta didàcticai turística per als residents de Barcelona i per als turistes. Tot mostrant la permanència i el valor arquitectònic d’edificacions lli-gades a la pràctica mèdica a la ciutat de Barcelona, es pretén relacio-nar aquests edificis amb la societat de cada època, tant des del punt devista sanitari com de la vida quotidiana. La primera fase ha consistit encrear una guia didàctica per a públic escolar.

• Cooperació Internacional a Namíbia.Integrat en la línia de cooperació i desen-volupament, és un projecte de transfe-rència de coneixement que compta ambel suport de l’Agència Espanyola deCooperació Internacional (AECI) i de laFundació Internacional Olof Palme (FIOP).Dotat amb 127.000 euros, té una duradade tres cursos acadèmics i els principals

objectius es centren en establir línies de col·laboració entre l’EscolaUniversitària de Turisme i Hoteleria de la Universitat Politècnica deNamíbia i l’ACE-TCT. Les línies es concreten en un programa d’estades per a professorat ialumnat namibi al CETT, seminaris conjunts al país africà per tractartemes com ara la gestió pública del turisme, el turisme comunitari, elturisme de safaris... a més de la realització de projectes de recerca ipublicacions conjuntes a partir de les experiències que generin elsseminaris, els treballs de camp i les estades del professorat al nostrecentre.

• Informe Enoturisme a Catalunya 2009 (Fase I)Desenvolupat en la línia de l’enoturisme i el territori, aquest estudi debase sobre el fenomen de l’enoturisme a Catalunya és un treball conti-nuat sobre l’evolució de l’activitat turística en les regions catalanes (DOi DOQ). Es fa un especial seguiment d’aspectes socials i culturals comara els indicadors de desenvolupament, la generació de riquesa, lesnoves infraestructures o la relació turista-habitant. Dins aquesta matei-xa temàtica, l’ACE-TCT participa en la coordinació i la creació de mate-

rial per al postgrau internacional d’enoturisme de la Universitat de Bar-celona, i és membre fundador de l’Associació Empresarial del Clústerd’Innovació Vitivinícola del Penedès.

• Barcelona Movie (Fase II) Englobat en la línia del turisme cine-matogràfic, és un projecte realitzatconjuntament amb Turisme de Bar-celona i amb el suport de la Barcelona-Catalunya Film Commission. La segonafase ha suposat una ampliació i millorade l’oferta de les rutes temàtiquessobre turisme i cinema de la ciutat deBarcelona. En concret, s’han creat dos nous “Barcelona Movie Walks”sobre el director Woody Allen i la seva exitosa pel·lícula Vicky CristinaBarcelona i Salvador (Puig Antich), un projecte cinematogràfic ambclara voluntat de recuperar la memòria històrica d’uns fets tràgics ilamentables. La informació d’aquestes rutes es troba disponible al webwww.barcelonamovie.com.

Com a resum, durant el període 2008-09 s’han realitzat 37actuacions, de les quals 13 han rebut suport econòmic extern.Del total d’accions desenvolupades, 20 estan relacionades ambprojectes de recerca aplicada i 17 són de l’àmbit formatiu. Amés, s’han signat acords, nous o de renovació, amb partners derecerca, associacions empresarials, institucions turístiques(Turisme de Barcelona) i comitès d’experts i científics (BITS,Food Systems de l’UOC, Laboratori de SIG i Cartografia Digitalde l’UB, etc.).

Els nous objectius i la renovació de la visió estratègica

Per aquest nou període 2009-10, el tercer any de l’ACE-TCT, espresenten 17 accions com a punt de partida, en el que es con-sidera que és l’etapa de consolidació del grup i de visualitzacióexterna. Al marge de les actuacions de present i futur, la coordinació del’ACE-TCT vol renovar la visió estratègica que aquest àmbit deconeixement expert té per part del grup CETT. Entre els plante-jaments a curt i mig termini es destaquen com a prioritats lescitades com a genèriques dels àmbits de coneixement expert(vegeu pàgina anterior): la internacionalització de l’activitat,la participació en publicacions, la major assistència i par-ticipació en congressos, i l’estímul de les xarxes de treballinternes i externes. En definitiva, un dels esperits que l’ACE-TCT renova és el deconvertir-se en un espai de suport intern a tots els projectesliderats des d’altres unitats de negoci del Grup CETT que vulguinmillorar el seu valor competitiu amb l’ús i el coneixement gene-rat des d’aquest grup detreball. n

Eugeni Osácar i Damià Serrano

Coordinadors de l’ACE deTurisme, Cultura i Territori

Més informació:www.cett.es/ace-tct

20

El CETT és la primera escola que ofereix quatrecursos d’especialització en restauració, amb titula-ció d’extensió universitària per la Universitat deBarcelona. Els docents són professionals de reco-negut prestigi, que col·laboren en la selecció delscontinguts. Aquest valor, juntament amb el con-junt d’aules i instal·lacions de primer nivell, són lamillor garantia per crear perfils professionals es-pecialitzats per a l’hoteleria i la restauració, ambles competències necessàries i adequades per a unmercat canviant i en constant evolució.

En tots els àmbits professionals, l’ampliació de noves compe-tències i la consolidació de les ja adquirides formen part d’unprocés que en l’actualitat és imprescindible per poder dur aterme amb èxit funcions operatives i de gestió. En el cas del’hoteleria i la restauració, cada cop més són necessaris pro-fessionals especialitzats que s’adeqüin a les noves necessitatsdel mercat.El CETT, conscient d’aquesta situació, dóna suport i facilita lamillora del sector aportant formació de qualitat i divulgaciódel coneixement, alhora que adapta permanentment aquestaformació que l'entorn necessita, ateses les actuals circums-tàncies cojunturals i del propi àmbit. Com a resultat, el Centreha dissenyat cursos d’alt nivell d’especialització que, a més,són reconeguts com a estudis superiors amb la certificacióEUHT-UB. Aquests CEU (cursos d’extensió universitària) vénenavalats pels 40 anys d’experiència i vincles del CETT amb elsector i els professionals més destacats.

Quatre vies d’especialització en restauració

Fins fa pocs anys l’oferta en formació contínua en restaura-ció no rebia suficient importància, era escassa i els contingutseren poc específics. Ara, però, existeix la possibilitat de seguir adquirint coneixe-ments del més alt nivell: el CETT, consolidant la seva oferta enrestauració, és la primera escola que compta amb quatre cur-sos d’especialització amb titulació d’extensió universitària perla Universitat de Barcelona.

A més, l’estreta vinculació que manté el Centre amb el sectorpermet que reconeguts professionals participin activament al’hora d’impartir les classes i assessorar sobre els continguts,en funció de les necessitats formatives que identifiquen en laconducció dels equips de treball que lideren. L’altre gran valorsón les aules d’especialització, equipades amb les més avan-çades instal·lacions i maquinària per tal que els ponentspuguin realitzar les sessions demostratives en un entorn real.A continuació s’exposen les quatre vies que ofereix el CETT:

• Curs de direcció de serveis de restaurant.Aquesta és la primera edició d’un curs dirigit a professionalsde sala que desitgen desenvolupar les habilitats de direcció iactualitzar els coneixements tècnics. Professionals de recone-gut prestigi com ara Lluís Garcia -cap de sala d’elBulliRestau-rant-, Pere Monje -director del Restaurant Via Veneto-, FinaNavarro -directora del Restaurant Gaig i Fonda Gaig-, JosepRoca -sommelier del Restaurant Celler de Can Roca- i AlfredRomagosa -cap de sala del Restaurant Drolma-, entre d’altres,a més de professorat expert del CETT, participaran activamenten diverses sessions del curs.Més informació: www.cett.cat/curs-direccio-serveis-restaurant

• Curs de cuina d’alta gastronomia executiva i creativa.El curs compta amb la participació de cuiners de prestigi del’alta gastronomia com ara Carles Gaig, Dani García, JoanRoca, Jordi Herrera, Nandu Jubany, Ramon Freixa i MontseEstruch. També hi participen experts en gestió i professionalsde l’àmbit científic com ara Pere Castells (Fundació Alícia) i elDr. Claudi Mans (UB), entre d’altres. Es tracta fonamentalmentd’un curs de direcció i innovació en el món culinari.Més informació: www.cett.cat/curs-alta-gastronomia

CETT Formació

Els CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ en RESTAURACIÓ, garantia de futur

Sessió demostrativa de Joan Roca, xef participant en el curs d'alta gastronomia.

• Curs de sommelier.Aquesta formació, estructurada en dos anys, capa-cita per conèixer en profunditat la geografia viní-cola nacional i internacional, la pràctica del tast, lagestió de la bodega i les noves tendències de ser-vei. Els coordinadors tècnics del curs són l’AgustíTorelló i en Juan Muñoz, professionals del món del’elaboració de vins i del seu servei. L’equip docentestà format per sommeliers i enòlegs de prestigicom ara Enric Soler, Ferran Centelles i Roger Viusà,entre d’altres. A més, aquesta formació comptaamb el reconeixement de la Unión de AsociacionesEspañolas de Sumilleres. Més informació: www.cett.cat/curs-sommeliers

• Curs d’elaboracions característiques d’elBulliRestaurant.En aquest curs bianual impartit per l’equip d’el-BulliRestaurant hi participen Ferran Adrià, OriolCastro, Mateu Casañas, Eduard Xatruch, EduardBosch, Eugeni Diego, Lluís Garcia, Ferran Centellesi Marc Cuspinera. Gelificants, lyos i deshidratats,esferificacions i textures aèries, són, entre d’altres,els continguts que s’hi impartiran.Més informació: www.cett.cat/curs-bulli n

21

CETT Formació

La cuina catalana està de dol. El passat 31 d’agost moriaRamona Closa i Coscollola, ànima de l’Hostal El Jaumetde Torà, que va dedicar tota la vida a la gastronomia.Estimada per tothom, ha estat una persona entranyablei un pilar important del món de la restauració i de lacultura gastronòmica catalana.

“La cuina ha estat sempre com si fos la meva casa i tota la meva vida. Per mi,l’important és poder fer el que sempre he fet entre els fogons de casa meva”.Així definia Ramona Closa la seva relació amb la gastronomia i els 89 anysdedicats a la cuina i al món de l’hostaleria, des de l’Hostal Jaumet de Torà, a lacomarca de la Segarra. I és que la Ramona va passar la vida cuinant, recuperanti actualitzant els plats tradicionals de la comarca. La tenacitat a l’hora de dur a terme projectes i el servei als altres eren trets des-tacats de Ramona Closa, una persona alegre i molt estimada per tothom, que vaaprendre de l’herència familiar per mantenir i divulgar la cuina tradicional cata-lana, adaptant-se alhora a la nova tecnologia. Tal com serà recordada, "la cuinava ser la seva vida, fent de la senzillesa i l'esforç pel treball la millor recepta".La seva trajectòria i tasca la van fer mereixedora de nombrosos premis i reco-neixements gastronòmics, entre els quals cal destacar el Diploma Turístic i laMedalla del Turisme, de la Generalitat de Catalunya, el Premi a la CuinaTradicional Lola Torres que atorga la Fundación Amigos de Galícia (2003) i, elnovembre de 2008, el Premi Nadal de Gastronomia a tota una vida dedicadaals fogons. Aquest darrer premi, organitzat per l’Institut Català de la Cuina, laFundació Viure el Mediterrani i l’Associació de Cuiners i Rebosters de Barce-lona, reconeix i homenatja l’esforç individual i col·lectiu per convertir Catalu-nya en un referent de qualitat alimentària i de riquesa culinària i humana.

Estrets vincles amb el CETTRamona Closa i el CETT van mantenir un estretlligam. Ara fa uns mesos, i com a mostra del’aposta de la cuinera per fomentar la forma-ció superior en cuina dels futurs professionals,tenia lloc a l’Escola el lliurament de la I Beca al’excel·lència acadèmica Ramona Closa, inicia-tiva dirigida a l’alumnat que ha finalitzat laformació de tècnic superior en restauració a l’EH CETT i que pretenia donar aconèixer l’aportació de la propietària de l’Hostal Jaumet de Torà en el món del’hostaleria. En el decurs de l’acte, Ramona Closa va protagonitzar una demos-tració culinària sobre l’elaboració de les tradicionals faves a la catalana del’establiment. D’altra banda, el juny, el CETT va voler reconèixer i homenatjar latrajectòria de la cuinera. En el marc del V Concurs de Projectes Emprenedorsque convoca la Fundació Gaspar Espuña–CETT, amb el patrocini de l’ObraSocial de Caixa Sabadell, Gaspar Espuña, president de la Fundació, va atorgarel Premi honorífic a l’Emprenedor Pioner a Ramona Closa, per la seva àmpliai reconeguda tasca en l’àmbit de la gastronomia. n

En record deRAMONA CLOSA

Classe magistral de Ferran Adrià i Pau Arenós, en el curs d’elaboracions característiques d’elBulliRestaurant

Pràctica de poda i visita a cellers en el curs de sommeliers.

22

CETT Formació

Als establiments de restauració, malgrat quecada cop hi ha més consciència sobre la necessi-tat de preservar en les millors condicions els pro-ductes per tal d’oferir el millor servei de qualitatal client, encara hi ha escletxes que cal tapar. Unexemple n’és l’òptima conservació del vi.

Si bé es cert que existeixen equips de refrigeració per a gai-rebé tots els aliments i begudes, els armaris conservadors devi segueixen sent una assignatura pendent en molts casos. Tenint en compte la climatologia pròpia del nostre país,resulta estrany que no tinguem aquesta sensibilitat. En cer-tes ocasions el vi encara es deixa al magatzem, en un espaisense refrigerar, se’l sotmet a temperatures excessivamentaltes o a canvis tèrmics constants i, fins i tot, se l'exposa alcostat de la cafetera o de finestres ben assolellades. Situacions com les esmentades justifiquen la necessitat dedonar a la conservació del vi la importància que es mereix,tant si es tracta d’un vi jove o envellit, blanc, rosat, negre oescumós. Per fer-ho cal, en primer lloc, desterrar el tòpic deconservar el vi a la temperatura ambient. En realitat, aques-ta referència als 16ºC té origen en els antics cellers dels cas-tells: la temperatura era d’uns 10ºC, de manera que calia durel vi a a la sala per temperar-lo.Avui dia, un restaurant o similar no té la necessitat de dis-posar de bodega, ja que hi ha moderns armaris específics peral vi amb capacitat suficient per a emmagatzemar les exis-tències de tota una setmana o més -des de 8 fins a 300ampolles-, en funció de la capacitat de comensals que tin-gui l’establiment de restauració. Però, sobretot, disposend’una característica fonamental, i és que funcionen amb 3 o4 temperatures principals:

• Sobre els 8ºC: Per a vins blancs joves tranquils o espumo-sos i dolços.• Sobre els 10-12ºC: Per als vins blancs criats o fermentatsen bóta -més madurs-, espumosos gran reserva, etc.• Sobre els 14-16ºC: Per als vins negres, des dels joves alsmés criats o madurs.

Aquests armaris-cava són l'avenç més important en els úl-tims anys en qüestions de conservació i servei correcte idigne del vi. Seguint aquest criteri de qualitat, recentment el CETT iMIELE, empresa dedicada a la fabricació d’electrodomèstics

d’alta gamma, han signat un conveni mitjançant el quall’Escola ha ampliat l´equipament de les aules de sommeliersamb armaris-cava de la més novedosa tecnologia (vegeurequadre). Amb aquesta millora, es garanteix la conservaciói el perfecte estat de les més de 250 referències que es tas-ten en el curs de sommeliers. n

Juan Muñoz, coordinador tècnic del curs de sommeliers.Mercè Garcia, coordinadora dels cursos

d’extensió universitària CETT-UB.

La correcta CONSERVACIÓ, temperatura i servei DEL VI

LES CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESDELS ARMARIS-CAVA MIELE

Els millors armaris-cava destinats a l’envelliment del vi o a proporcionara cada vi la seva temperatura de degustació es fabriquen amb l’ajut d’e-nòlegs professionals i permeten conservar els vins en condicions òpti-mes d’emmagatzematge, garantint-ne el plaer de la degustació. Les característiques essencials d’aquests armaris són:

• La protecció de les vibracions (com que aquestes podrien trencar lesmolècules i modificar el procés d’envelliment del vi, les vinoteques s’e-quipen amb compressors antivibració amb una suspensió especial) i dela llum (s’instal·len filtres anti-UV).

• La regulació electrònica de la temperatura, constant i adaptada al vi,perquè aquest desenvolupi tota l’aroma. L’armari disposa de diverseszones de temperatures, que es poden regular amb precisió i indepen-dentment, gràcies a una placa d’aïllament tèrmic. La temperaturaseleccionada es manté malgrat les variants climatològiques exteriors.

• La qualitat de l’aire, garantida mitjançant una ventilació contínua através del filtre de carbó actiu integrat, que també filtra olors i evita quees transmetin al vi.

• L’obtenció d’un grau d’humitat òptim del 70%, gràcies al fred dinàmic,que permet que es mantingui una temperatura homogènia i constant,indispensable per a la bona conservació del vi. A més, la humitat cons-tant de l’aire fa que els taps de les ampolles conservin la flexibilitat,mantenint-ne l’estanquitat. Precisament en aquest punt, l'Institut Ca-talà del Suro diu que el control de les condicions de temperatura i humi-tat és essencial per prevenir possibles atacs fúngics que provoquin des-viacions sensorials al vi com ara les aromàtiques del tipus humit i florit,per transferència a través del tap. En termes generals, un increment dela humitat pot afavorir el creixement de fongs al tap (sobretot delsgèneres Penicillium i Aspergillus), mentre que una baixa humitat pro-duirà sobretot alteracions físiques, com ara un ressecament del tap, unadisminució de l’elasticitat, dificultat d'extracció del tap de l'ampolla, o elpossible trencament durant aquest procés. Com que els fongs ataquen el suro i degraden les gotes de vi que s'ha-gin infiltrat al tap o hagin lliscat per la seva superfície, tota circulaciódel vi dins un plec del tap o sota l'acció de l'elevació de la temperaturad'una ampolla, provocarà un contacte del vi amb aquests fongs i comu-nicarà un mal gust i/o aroma al contingut de l'ampolla. n

23

CETT Formació

Exposem els resums de dos dels documentscorresponents al tercer número de la publicaciósemestral Ara, Journal of Tourism Research/Revista de Investigación en Turismo, fruit de lacol·laboració entre FUNGLODE i l’EUHT CETT-UB.

The Demand for, and Participation in CorporateSocial Responsibility and Sustainable Tourism

• Rachel Dodds. Ted Rogers School of Hospitality and Tourism Management,Ryerson University, Toronto, Ontario (Canada). • Marion Joppe. School ofHospitality and Tourism Management, Guelph University, Guelph, Ontario

There is no shortage of literature on the need for sustainable tourism, yetrelatively few authors have examined how this is being achieved in practi-ce and its implications for specific regions of the world. This study aims toidentify and assess tourism corporate social responsibility practices andcodes of conduct, whether put out by international or non-governmentorganizations or self-imposed by corporations. The study also set out todetermine demand for sustainable tourism. By identifying the current sta-tus of sustainability within the tourism industry, it is possible to determinewhat actions are needed to further this agenda, especially in areas such asthe Caribbean. The question first arose as part of a larger study, conductedfor the World Bank/International Finance Corporation (Dodds & Joppe,2005), however, this study provided a larger scope regarding access to tou-rism markets by lesser developed countries.

“Vacaciones en un mar de incidentes. Derechos y obligaciones del turista”

• Ramón Arcarons. Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB

El 1 de diciembre de 2007 quedó derogada la Ley 21 /1995, de 6 de julio,reguladora de los viajes combinados por Real Decreto Legislativo 1/2007(España). El Real Decreto refunde en un único texto la Ley General para laDefensa de los Consumidores y Usuarios y las normas de transposición delas directivas comunitarias dictadas en materia de protección de los consu-midores y usuarios, encontrándose entre estas la Ley de Viajes Combinados.Pero también se han hecho modificaciones que traerán consecuenciasimportantes en el día a día de los agentes de viajes. n

Ara ja figura al directori del Sistema Regional de Información en Líneapara Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal,LATINDEX. Aquest sistema és producte de la cooperació entre una xarxad’institucions que es coordinen amb el fi de reunir i disseminar informa-ció bibliogràfica sobre les publicacions científiques seriades de totes lesdisciplines, publicades en qualsevol llengua dels països de la regió. LA-TINDEX ha seleccionat Ara com una de les millors revistes de la Repú-blica Dominicana, perquè compleix amb tots els criteris de qualitat edi-torial i de continguts. Més informació: www.latindex.unam.mx

El tercer número de la revista d’investigació en turisme Ara, coedita-da per la Fundación Global Democracia y Desarrollo (FUNGLODE) il’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, ja és a les pres-tatgeries dels principals centres d’investigació i d’instituts d’estudisturístics internacionals. Els editors, compromesos amb la millora con-tínua i l’excel·lència d’Ara, han introduït petites millores que aportenmés rigor i faciliten la indexació de la revista per part dels indexadorsmés exigents i reputats del món acadèmic. Tant els autors com els lectors trobaran de gran utilitat la introduc-ció de referències importants com ara les dates d’enviament, revisiói acceptació definitiva dels articles, un indicador fiable de la vigènciadels articles. També ha nascut la secció Experiencias, amb la voluntatd’apropar als lectors l’opinió, les reflexions i les experiències dels pro-fessionals del turisme. Ara vol ser una revista en què tinguin cabudainvestigadors, acadèmics, professionals i administradors públics, ac-tors fonamentals en el desenvolupament i la gestió turística. En aquesta nova secció, amb el mateix rigor però amb una visió i,possiblement, una manera diferent d’explicar les coses, esperemcomptar des d’ara amb tots vosaltres, els professionals del sector. Peraixò us convidem a participar i que ens feu arribar els vostres escritsper tal que puguin ser publicats. Finalment, i en la línia d’aquesta voluntat de millora constant, l’equipd’Ara treballa en una versió digital de la revista, de propera aparició.Així, i paral·lelment a l’edició en format paper, el lector i subscriptord’Ara podrà consultar en línia els resums i articles de cada número awww.arajournal.net, a més de continguts específics i noves sec-cions que no apareixeran en l’edició impresa.Pel que fa al contingut del tercer número de la publicació (Vol.2/Núm. 1), corresponent al primer semestre de 2009, inclou cinc arti-cles i dos documents de la secció Experiencias:

• “The Demand for, and Participation in Corporate Social Res-ponsibility and Sustainable Tourism”, de Rachel Dodds (Ted RogersSchool of Hospitality and Tourism Management, Ryerson University,Toronto, Ontario, Canada) i Marion Joppe (School of Hospitality andTourism Management, Guelph University, Guelph, Ontario, Canada). • “The Supply Determinants of Small Island Tourist Economies”, deCourtney E. Parry i Jerome L. McElroy (Department of Business Admi-nistration and Economics, Saint Mary’s College, Notre Dame, Indiana,USA).• “Las corrientes migratorias y sus efectos en los flujos turísticos parael Caribe”, de José Luis Perelló (Centro de Estudios Turísticos, Facultadde Turismo, Universidad de La Habana. Ciudad de La Habana, Cuba).• “Abandoned Spaces and the Myths of Place: Tourist Pioneers onMexico’s ‘Mayan Riviera’”, de Michael R. Redclift (Department ofGeography, King’s College, London, United Kingdom).• “Patrimonio, naturaleza recreada y gestión turística: el parque eco-arqueológico de Xcaret (Quintana Roo, México)”, de Martín ManuelCheca-Artasu (Centro de estudios de Geografía humana.Colegio de Michoacán, La Piedad, México).Experiències: • “Vacaciones en un mar de incidentes. Derechos y obli-gaciones del turista”, de Ramón Arcarons (Escola Universitària d’Ho-teleria i Turisme CETT-UB). • “Fiscalidad y turismo en la RepúblicaDominicana”, de Félix Jiménez (Ex Secretario de Estado de Turismo.República Dominicana). n

S’edita el 3r número d’ARAamb novetats i millores

24

Entrevista

• Quines són les expectatives i previ-sions de futur d’Spanair?Volem que Spanair sigui l’aerolíniade servei complet líder a Barcelona,i també una excel·lent alternativaper a altres aeroports espanyols,com ara Madrid, les Balears o Ca-nàries. Volem contribuir decisiva-ment que l’aeroport de Barcelona esconverteixi en un gran hub interna-cional. El primer objectiu, però, ésreestructurar la companyia per fer-la rendible, en un entorn de mercatque s’ha qualificat com el pitjor desdels anys 30. Estem creant una base operacional ifinancera sòlida sobre la qual cons-truirem el creixement internacional iaprofitarem el potencial de Barce-lona com a nou i veritable hub, ambla presència de rutes europees itransoceàniques. Un primer pas fonamental i que ensva donar una important embranzidava ser el fet de convertir-nos en laprimera operadora en volar des de lanova T1 de l’aeroport de Barcelona.Un segon pas ha estat traslladar lanostra seu de Palma de Mallorca al’anomenat “Edifici Spanair”, a laplaça Europa, en un punt localitzatentre Barcelona i l’aeroport. Ambaquest canvi ja som una companyiacatalana amb seu a Barcelona.

Ara no podem negar que el presentés difícil, però sortirem endavant. Elrepte és colossal, però el propòsit alqual servim s’ho val. La ciutat i elpaís mereixen aquesta aposta.

• Quin creu que serà el futur de l’ae-roport de Barcelona? Què suposa laposada en funcionament de la T1per a Barcelona com a destinacióturística? I per al turisme emis-sor?Històricament, l’aeroport de Barce-lona ha estat un aeròdrom d’escala,és a dir, els avions deixaven passat-gers i n’agafaven d’altres. Tot i les dimensions, la quantitat depassatgers i la importància de laregió (mes enllà de Catalunya) a quèha servit i serveix, el seu pes especí-fic com a aeroport no anava mesenllà de ser una estació aèria depas. Ara, amb una companyia ambbase a la ciutat i interès per fer créi-xer els seus enllaços, el nostre aero-port té un futur més brillant que elque podia tenir fins aquest moment.La T1 és una obra magnífica que, amés de ser espectacular pel que fa aformes i dimensions, és molt funcio-nal i intuïtiva per a l’ús dels passat-gers. Per als usuaris del transportaeri suposa una millora de la quali-tat fantàstica, ja que poden gaudir

d’un aeroport de cinc estrelles equi-parable als millors del món, i això faque pugi la nota mitjana de la ciu-tat com a destinació, com a portad’entrada i de sortida: es tradueix enmés vols, més enllaços, més varietatde destinacions i de perfil de viat-gers... El turisme emissor, evident-ment, també en sortirà beneficiat,d’aquesta instal·lació modèlica.

• Quin paper pot arribar a desenvo-lupar Spanair en l’increment de lesconnexions internacionals des deBarcelona? I la xarxa de compa-nyies a la qual pertany?Som l’única aerolínia de serveiscomplets (diferent a una companyiade baix cost) que aposta claramentper Barcelona. Aquest interès fa queja tinguem sobre la taula una sèriede projectes de rutes internacionalsper unir la nostra ciutat amb un bonnúmero de ciutats europees, que ali-mentin la xarxa d’Spanair cap a laresta de la Península, els dos arxipè-lags i les rutes futures de llarg radi. Inicialment, comptem amb els nos-tres socis de l’aliança Star (la millori més prestigiosa del món) percomençar a fer-ho. El suport queens donen és importantíssim, i vice-versa, car ells poden fer tots elsenllaços al nostre mercat aprofitant

FERRAN SORIANO, president d’Spanair“Barcelona, una gran capital europea, és i seguirà sent una locomotora per al turisme del país, i el seu futur com a destinació turística serà brillant si en respectem la identitat i la seva autenticitat. Spanair és l’única aerolínia de serveiscomplets que aposta clarament per la ciutat. Aquest interès faque ja tinguem sobre la taula projectes de rutes internacionalsper unir Barcelona amb un bon nombre de ciutats europees.”

25

els nostres vols. Spanair i Star Alliance tenen un paper fona-mental en el futur de l’aeroport de Barcelona.

• Com s’imagina el futur de Barcelona com a destinacióturística i el seu paper per donar impuls a Catalunya coma centre receptor de turisme?El futur pot ser brillant si respectem la identitat de la ciutati la seva autenticitat. Des de fa una dècada llarga, Barcelonas’ha convertit en una locomotora per al turisme del país i hocontinuarà sent en el futur. Som una gran capital europea iho sabem aprofitar.

• Quines mesures, segons vostè, cal aplicar per garantir queBarcelona i Catalunya segueixin sent destinacions turísti-ques de referència? Quins atractius caldria explotar?La marca de la nostra ciutat és reconeguda arreu, i calseguir omplint-la de contingut. No podem viure d’èxits pas-sats ni de glòries basades en esdeveniments que s’allunyenen el temps. Ens hem de renovar, mirar les altres ciutats,veure què estan fent bé per aplicar les bones idees aBarcelona. Tenim una oferta cultural molt bona que encarapot ser millor; som una ciutat moderna, creativa, cosmopo-lita i amb una arquitectura singular. Com s’ha dit tantesvegades, hem de buscar el turisme de qualitat i no deixar-ho tot al “low cost”.

• Donin’s el seu parer sobre la ciutat creativa i les destina-cions creatives, turísticament parlant.Arreu del món els responsables del futur de les ciutats hancomençat a reconèixer l’impacte econòmic i social queemergeix de l’economia creativa, i comencen a desenvoluparpolítiques decidides, adreçades a la promoció i el desenvolu-pament d’activitats creatives i culturals com a elements depromoció econòmica. Això ho podem veure en grans ciutatscom ara París, Londres, Nova York... però també en d’altresde no tan clàssiques com ara Barcelona, Berlín o Sao Paulo,que han fet del desenvolupament de l’economia creativauna prioritat estratègica... i és el bon camí.

• Quin paper i quina importància té la creativitat pel que faa la seva gestió empresarial al capdavant de Spanair?Un paper estratègic i fonamental. Som una empresa de ser-veis i hem d’estar contínuament imaginant com podem ser-vir millor els nostres clients; observant-los per entendre comels podrem sorprendre amb més qualitat i millor percepcióde valor. Hi dediquem molts esforços.

• Com valora la tasca formativa i professional que es realit-za al CETT? El CETT és una eina excel·lent per al sector turístic i hostaler.Ara, la institució fa 40 anys, i això ja és un mèrit. Ambaquest aniversari es demostra que s’estan fent bé les coses. No hi ha res millor per a un professional que tenir bonsmentors en la seva primera etapa professional, amb unaformació que vagi més enllà de la teoria o de les coses quees puguin veure a simple vista. Té tot el sentit que una ciu-tat com Barcelona, bolcada com mai en el sector turístic,tingui un centre com el CETT. n

Fundació

En el marc incomparable del Paranimf de la Universitatde Barcelona, va tenir lloc, el passat 9 de juny, el lliura-ment dels Premis del V Concurs de Projectes Empre-nedors, coincidint amb l’entrega dels diplomes als estu-diants de l’Escola Universitària d’Hoteleria i TurismeCETT-UB que havien acabat els estudis.Els Premis, creats per la Fundació Gaspar Espuña – CETTper incentivar els joves a desenvolupar les seves ideesemprenedores i ajudar-los perquè els seus projectes esconverteixin en realitat, es convoquen anualment icompten amb el patrocini de l’Obra Social de Caixa Saba-dell des dels inicis. Els 11 projectes presentats a concurs van haver de passarper dos processos selectius. Finalment, el 19 de maig, elsmembres del jurat de la cinquena convocatòria van acor-dar atorgar el primer premi, corresponent a 3.600 euros,a Joan Coll, pel pla d’empresa “Cultruta SL”, mentre queel primer accèssit, guardonat amb 2.400 euros, va ser pera Ricard Palou, pel projecte “Apartaments La Força SL”.Un cop finalitzat el lliurament dels Premis, GasparEspuña, president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT,atorgà, fora de concurs, el Premi honorífic a l’Em-prenedor Pioner a Ramona Closa, propietària i cuinera del’Hostal Cal Jaumet de Torà (vegeu pàgina 21). Enguany, el jurat dels Premis el van formar MariaAbellanet, directora general del Grup CETT; ManelBassols, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT;Guifré Belloso, tècnic de creació d’empresa de BarcelonaActiva; Josefina Díez, cap de l’Àrea de Formació Turísticaa la Direcció General de Turisme de la Generalitat deCatalunya, per delegació del Joan Carles Vilalta, directorgeneral de Turisme; Mercedes Galindo, tècnica de creaciód’empreses del Departament de Treball; Pere Gelis, capd’explotació d’Hotels Catalonia; David Peguero, directorde CETT Consultors i representant de l’equip tècnic espe-cialitzat; Monique Rousde Madinhac, membre delPatronat i secretària de laFundació Gaspar Espuña–CETT, Miquel Sacristán,director de zona de Caixade Sabadell i la coordina-dora de l’equip tècnic,Adriana Espinet. n

Es lliuren els V Premis als PROJECTESEMPRENEDORS

Antics alumnes avui

ANNA JIMÉNEZ

FRANCISCO JOSÉ JIMÉNEZ

CARLOS DE GISPERT

Marketing Manager a hotel.info

27 anysDiplomatura en turisme (2003*)

Com a res-ponsable demàrqueting aEspanya d’ho-tel.info, unap l a t a f o r m agratuïta dereserva hote-lera en línia,

amb més de 210.000 hotels a tot el món,les meves funcions es centren en l’expan-sió de la marca hotel.info en el territoriespanyol, coordinant la comunicació enlínia i fora de línia de l’empresa, les coope-racions estratègiques amb empreses delsector, i la coordinació de les activitats demàrqueting que es desenvolupen en elmercat. També m’encarrego del control i laplanificació del pressupost de màrqueting,els esdeveniments, la relació amb els mit-jans de comunicació i les RRPP, la planifi-cació de campanyes de màrqueting enlínia, el control i anàlisi de resultats, lacoordinació de nous projectes, etc.Em vaig diplomar en turisme al CETT, cen-tre que va representar l’inici i la base de lameva carrera professional. Em va donar lesbases, uns coneixements que després hepogut anar complementant amb altresestudis i amb l’experiència professional. Amés, el CETT em va obrir les portes interna-cionals, ja que l’últim curs el vaig fer coma alumna Erasmus a Breda (Holanda). Vaser la millor experiència: estudiar a l’es-tranger va ser inoblidable i 100% recoma-nable. Allà vaig decidir que el meu futuraniria enfocat al món del màrqueting, enuna empresa de caire internacional.El CETT és un punt de referència i de troba-da per a instituicions i professionals del sec-tor, que ofereix formació de qualitat icompta amb molt bons professionals, uncaràcter internacional i molts contactes. n

Director general de Dolce Sitges i representant a Espanya de la marca Dolce Hotels & Resorts

44 anysTEAT (1986-1989)

Sóc director general de Dolce Sitges, unhotel, complex turístic i centre de confe-rències amb 263 habitacions, 38 sales dereunions, 3 restaurants, 3 bars, el DolceVital Spa... i feliç responsable d’un equip demés de 200 persones. A més, representoEspanya la marca Dolce Hotels & Resorts,empresa americana de gestió d’establi-ments hotelers creada fa més de 25 anys.Els anys 1986-1989 vaig estudiar el TEAT ales instal·lacions del CETT del carrer Ca-nuda. Va ser una època increïble, amb unapromoció fantàstica: excel·lents persones icompanys que avui dia són reconegutsprofessionals tant del món turístic comd’altres àmbits.L’estada al CETT em va permetre endreçarel meu futur i dur el meu desenvolupa-ment professional pels camins que desitja-va: el món hoteler. Em va obrir les portesde la primera companyia per la qual vaigtreballar (més de 12 anys) i va ser una refe-rència cabdal per poder aconseguir-ho. Com a alumne del CETT , reconec que sem-pre ha estat un centre capdavanter per laformació de persones i professionals, ambun clar sentit de les necessitats presents ifutures del sector. D’altra banda, com aresponsable d’establiments hotelers, afir-mo que és un autèntic planter de personesamb desig d’incorporar-se i innovar enaquest món. n

Director de l’Hotel CataloniaMikado a Barcelona

33 anysTCR (1997*)

Tècnic superior en restauració (1999*)Diplomatura en turisme (2002*)

Els coneixements teòrics i pràctics rebutsal CETT han estat els fonaments de la mevacarrera professional i sempre tinc presentsles entrades i les reflexions que, essentestudiant, volia portar a terme. Ara que sócresponsable de l’Hotel Catalonia Mikado,on m’ocupode la gestiógeneral, desde la partmés admi-nistrativa io p e r a t i v afins a lesr e l a c i o n scomercials itasques degestió de personal, tinc el plaer de treballaren allò que vaig apendre i que encarasegueixo aprenent i gaudint, tant des de lavessant professional, com quan ho faigcom a consumidor. El CETT és un centre que aposta per lespersones, les noves tecnologies i té curadel medi ambient; és un motor de noustalents i noves idees cap al nostre sector.Jo he pogut col·laborar i he tingut la sortde desenvolupar-me en diversos aspectesrelacionats amb el Grup CETT (el restaurantdel Parlament, el teatre Grec, l’HotelAlimara...) i vull esmentar que és una granfamília que creu en un model de desenvo-lupament sostenible, amb una elevadíssi-ma professionalitat en tot els àmbits queengloba, derivant així en un dels centresamb més relacions interprofessionals i llocde referència de tot el país.Per a mi va ser molt especial ser present enel creixement de les noves instal·lacions. Amés, al CETT vaig conèixer la meva actualdona i per arrodonir-ho ho vam celebrarrecentment a l’Hotel Alimara. Ara sí quepuc dir que el CETT m’ha canviat la vida,tant personalment com professional. n

26

* Any de finalització

Antics alumnes avui

LEANDROSATÚSTEGUI

FERRAN CENTELLES

JAVIER CLAVIJO

Director del Contact Centerd’Espanya de Costa Cruceros(Barcelona)

35 anysDiplomatura en turisme (1999*)

Ja des del principi vaig tenir una relaciómolt propera amb tot el personal del CETT,que em va ajudar durant la meva èpocad’estudiant. A més, vaig trobar feina al’empresa on treballo actualment, a CostaCruceros, i on he fet carrera gràcies alSOPC, que em va oferir fer-hi pràctiques. Actualment ocupo el càrrec de director delContact Center d’Espanya de Costa Cru-ceros. Hi dirigeixo el departament de reser-ves, que atén les agències de viatgesd’Espanya oferint els estàndards qualita-tius i quantitatius necessaris per donar elmillor servei. El meu objectiu és orientarcomercialment el personal que respon lestrucades, ja que volem que els agents dereserves siguin quelcom més, donant a lesagències de viatges les respostes i el serveique necessiten de la millor de les maneres. Del CETT, centre on puntualment he assis-tit per donar algun seminari a l’alumnatsobre el món dels creuers, en destaco elgrau amb què s’involucra el personal -moltimportant perquè l’alumnat se senti recol-zat en la seva formació i posterior incorpo-ració al món laboral-, i també l’espai físic,els suports d’aprenentatge i un bon serveide pràctiques. Allà vaig viure un delsmoments més emotius de la meva vidaquan el senyor Espuña em va trucar perdir-me que havia de fer el discurs de finalde carrera el dia de l’entrega dels diplomesde la meva promoció en el Paranimf de laUniversitat de Barcelona. n

Sommelier d’elBulliRestaurant

28 anysTCR (1997-2000)

Sóc sommelierd’elBulliRes-taurant, on apart de fer-me càrrec de la gestió i del ser-vei de totes les begudes del restauranttambé participo en el desenvolupament deles consultories que realitzem amb empre-ses externes.El més important per a mi és que la vincu-lació amb el CETT va continuar després d’a-cabar els estudis i, de fet, encara continuaavui dia. És per això que puc dir que aquestvincle per a mi és ben actiu, tant a nivell desuport com a nivell de futurs desenvolupa-ments professionals.Del CETT destacaria, sobretot, dos pilarsbàsics: el primer és l’equip humà, un equipque combina professionalitat i sensibilitatenvers l’alumnat, un equip amb molta em-patia que transmet de manera agradableels coneixements.El segon pilar és la inquietud de l’Escolaper estar sempre a l’última, i també l’espe-rit innovador i creatiu per mantenir-se iestar al dia.De fet, ara i mirant enrere, m’adono que elmés important de tot plegat és que elrecord global de la meva experiència alCETT va estar marcat per moments demolta felicitat. Per aquest motiu, conside-ro que haig d’estar molt agraït al CETT percontinuar al nostre costat, ja que es pot dirque una part del Centre sempre ens acom-panya. n

Dissenyador de viatges exclusius a Bru & Bru Exclusive Travel Designer

27 anysDiplomatura en turisme (2003*)

Quan vaig finalitzar la diplomatura deturisme al CETT, l’any 2003, vaig realitzar elpràcticum III a l’empresa Tandem LuxuryTravel, on l’Anna Bru exercia com a direc-tora. L’any 2005, l’Anna va fundar Bru & BruExclusive Travel Designer, i aleshores emvaig unir a un projecte molt il·lusionant,que es va convertir en tota una realitat. En aquesta empresa, i com a dissenyadorde viatges exclusius, em dedico a pensar ipreparar viatges allunyats dels circuitsconvencionals. Es tracta de fer possibleque aquests projectes es converteixin enexperiències.Quan penso en els anys que vaig passar alCETT, tinc un molt bon record de lesinstal·lacions i també del professorat. Ambreferència als estudis, considero que elpràcticum és una de les matèries mésimportants, ja que permet conèixer dife-rents àmbits del turisme en empreses queadquireixen un compromís amb el CETT. Enel meu cas, aquesta oportunitat va serrealment profitosa. D’altra banda, i tot i que a l’Escola vaigviure tota mena d’anècdotes molt diverti-des durant la carrera, una de les més curio-ses va ser rebre dos Premis Alimara pelscatàlegs de viatges de Bru & Bru. Va sercuriós, ja que com a alumne havia assistitals Premis Alimara, però mai no m’hauriaimaginat que poc temps després hi aniriaper rebre’n dos, l’últim recentment, ja queha estat aquest any. n

27

* Any de finalització

Antics alumnes avui

CAYETANO VINZIA

JONAS BAÑOS

Adjunt de direcció a AventurismoRPM-Wholesaler, Grup Alesport

35 anysDiplomatura en turisme (2000*)

Des dels meus inicis com a estudiant, sem-pre he tingut un vincle molt estret amb elCETT i he intentat col·laborar amb les ini-ciatives que em proposaven. A nivell pro-fessional he vist que el CETT imparteix unensenyament que s´aproxima molt al mónreal de l´empresa i he pogut aplicar moltesde les coses apreses a les aules. És unaescola de referència a nivell internacionalen la formació de professionals del sectorturístic. La veritat és que dir que has estu-diat turisme al CETT t´obre moltes portes! La seva proximitat al món de l´empresa il’adaptació als canvis que s´hi produeixennomés s´aconsegueix mitjançant un pro-fessorat que manté la seva activitat pro-fessional i pot transmetre els seus coneixe-ments i experiència a l´alumnat. El CETTsempre va un pas endavant respecte a laresta de centres de formació en turismepel que fa a la metodologia, la innovació il’enfocament internacional. Actualment em fa molta gràcia quan, perfeina (com a adjunt de direcció a Aven-turismo RPM-Wholesaler m’encarrego dela producció del catàleg de viatges i lasupervisió del departament comercial, demàrqueting i reserves) em trobo anticsalumnes del CETT ocupant càrrecs, normal-ment de responsabilitat, en empreses delsector. He comprovat que estem tallats pelmateix patró i tenim una forma de treba-llar, parlar i actuar molt semblant. n

Responsable del Departamentd’Àfrica del Sud a Kananga

31 anysDiplomatura en turisme (2006*)

Després de realitzar el cicle d’informació icomercialització vaig decidir ampliar lameva formació per tenir unes expectativeslaborals millors. Gràcies a les pràctiques del CETT vaigconèixer diferents empreses del sector; persort, les darreres les vaig realitzar a l’em-presa on treballo actualment i on hepogut, començant des de baix, acabar ocu-pant un càrrec de responsabilitat, tot rea-litzant una feina que veritablement m’a-passiona. A Kananga, operador turístic de viatgesd’aventura per l’Àfrica, estic a càrrec del’organització del Departament d’Àfrica delSud. M’ocupo del producte propi, de l’or-ganització, venda i control dels viatges,dels viatges de familiarització i prospeccióobrint noves rutes, etc.Quan penso en el CETT em ve al cap l’esta-da que vaig realitzar a la Universitat deColumbia, a Nova York, als Estats Units,durant un mes i mig. Realment va ser unaexperiència al·lucinant!També penso en tot el que el CETT repre-senta per al món del turisme: tinc moltpresent tota la infraestructura i les conne-xions a tots nivells amb què compta. Estracta, sense cap mena de dubte, d’un cen-tre reconegut arreu i de referència enaquest àmbit. Per això, amb motiu dels 40anys de l’entitat, demanaria que el CETTseguís sent tan jove, actiu i dinàmic comha demostrat sempre. n

MAGDALENACAMPS

Community managerde la Comunidad Hosteltur

29 anysDiplomatura en turisme (2004*)

Màster d´e-tourism (2007*)

La diplomatura de turisme al CETT vasuposar el punt de partida pel que fa a lameva orientació professional i va contri-buir a perfilar l´interès cap aquells àmbitsdel turisme que més m´atreien a l´horad´emprendre una carrera professional. Més tard, i després d´uns anys d´experièn-cia laboral, l´interès per especialitzar-meen l´àmbit del màrqueting turístic em vandur a decidir-me a cursar un màster. Sisumem que el CETT aposta per a la forma-ció continuada mitjançant programes for-matius com ara postgraus o màsters per al´especialització de l’alumnat amb vista ales noves necessitats del món laboral, al’experiència docent prèvia que hi haviatingut i l´existència d´un màster en màr-queting especialitzat en les noves tecnolo-gies i Internet, trobem allò que em va moti-var a iniciar una nova etapa de formació.Aquesta especialització formativa em vapermetre accedir a l´actual lloc de feina,vinculat estretament al turisme i a inter-net: sóc la community manager de laxarxa social professional de turisme Comu-nidad Hosteltur, propietat del mitjà decomunicació Hosteltur. Hi exerceixo de res-ponsable, realitzant les funcions d´admi-nistradora, gestora i dinamitzadora. Tambésón complementàries les funcions de rela-cions públiques i de comunicació desenvo-lupades als mitjans socials a Internet. n

28

* Any de finalització

Antics alumnes avui

QUIM GENER

Director general de CCIB Catering

36 anysDiplomatura en turisme (1997*)

Sóc director general de l’empresa que faci-lita serveis de càtering en exclusiva alCentre de Convencions Internacional deBarcelona. Les meves responsabilitatsinclouen el desenvolupament i el controlpressupostari, la gestió dels recursoshumans i de l’operativa del centre.M’ocupo del disseny i la implantació depolítiques i procediments per a l’operativadiària, dirigits a optimitzar resultats i d’a-cord a les directrius corporatives. Tambépromociono la imatge del centre i de lacompanyia.He estat molt vinculat al CETT des de lameva graduació, amb l’excepció de l’etapaque vaig passar treballant fora d’Espanya.A més de ser present en trobades d’anticalumnat, col·laboro des de fa tres anys enel màster de direcció de la restauraciócomercial i per a col·lectivitats. Crec que el CETT destaca per la precisiódels coneixements tècnics que demostral’alumnat un cop ha finalitzat els estudis ila proximitat amb l’empresa privada. Amés, les instal·lacions són excel·lents, i par-ticularment vull fer referència a la biblio-teca, molt superior a d’altres que conec. Recordo amb molta estima la cerimònia dediplomatura, pel molt que va suposar per atots els qui feia temps que lluitàvem pelreconeixement dels estudis. D’altra banda,em va marcar molt positivament la mevaprimera ses-sió com acol·laboradordel màster, end e s c o b r i runa activitatamb aires vo-cacionals dela qual notenia cons-ciència. n

JESÚS BOCOS

Responsable del Departament de Qualitat de la Divisiód’Hosteleria de Baqueira Beret

29 anysMàster en direcció estratègica de la

qualitat i el medi ambient en serveisturístics (2005-2006)

Vaig tenir l’oportunitat de formar-me pro-fessionalment al CETT en el món de la qua-litat turística, de la mà d’un excel·lentequip de professorat i alumnat. Ara, sóc elresponsable de qualitat d’una destacadaempresa d’hostaleria que pertany a l’esta-ció d’esquí de Baqueira Beret. Al CETT em vaig sentir integrat des del pri-mer moment i hi havia molt bon ambienta les classes. L’equip de persones que hitreballen ho fan per superar-se constant-ment, i creuen en allò que ensenyen i enles persones a qui ensenyen: l’alumnat.Tenen vocació pel treball i això marca ladiferència, en un centre molt reconegutper les empreses del sector turístic i, engeneral, per qualsevol organització. A més, puc dir que, gràcies al CETT, tinc eltreball que m’agrada. Tant la qualitat de laformació que ofereix com la bona ofertaen pràctiques en empreses tan importantsdel sector van ser clau per aconseguir-ho. En el meu cas, vaig realitzar el projecte aBaqueira Beret. Durant la meva estada vaigtenir el suport i seguiment del meu tutor idel propi coordinador, amb resultats moltsatisfactoris i gratificants. Quan vaig fina-litzar el conveni de pràctiques em van ofe-rir un contracte de treball com a coordina-dor de qualitat i futur responsable deldepartament. n

29

JORDI PALOU

Director Corporatiu d’Aliments i Begudes a Majestic Hotel Group(Barcelona i París)

43 anysDiplomatura en turisme (2001*)

Des dels temps d’estudiant he mantingutla relació amb el CETT i amb moltes de lespersones que el componen: com a estu-diant al Carrer Canuda, com a cap de res-tauració de l’Hotel Alimara durant tresanys, com a col·laborador en el màster engestió de la restauració comercial i per acol·lectivitats organitzat en els cursos aca-dèmics 2003/04, 2004/05 i 2008/09. Sens dubte, l’equip humà del CETT aconse-gueix que per tot el centre es respiri la pas-sió per la nostra professió. A més, cal citarla professionalitat del professorat, quetransmet els coneixements des d’una ves-sant superpràctica i molt propera a la rea-litat del sector. Pel que fa als records, quan treballava al’Hotel Alimara teníem una família allotja-da amb un nen petit que venien moltsovint per anar a l’Hospital de la Valld’Hebron. Al voltant del Nadal, es va pre-sentar el nen al restaurant i va entregar almaître una carta dirigida als Reis d’Orient.Deia que com que es trobava tan bé entreel personal de l’Hotel, s’estimava més queli portessin els regals a l’Alimara. Tot l’e-quip vam fer un “pot” i li vam comprar elcotxe elèctric que demanava. Això ensmostra com n’és, d’increïble, la importàn-cia dels detalls i com els clients podenviure les experiències intangibles d’unamanera tan especial. n

* Any de finalització

30

Antics alumnes avui

MARC ARMENGOL

CARLES QUESADA

Online Distribution Manageral Grup Hotusa

26 anysDiplomatura en turisme (2004*)

En el meu cas,la relació ambel CETT no vaacabar en elmoment enquè vaig fina-litzar els estu-dis. Donada latransversali-tat del GrupCETT, avui diasegueixo mantenint relació tant ambalguns professors com amb antics alumnesque, tot i no ser de la mateixa promoció,ens anem retrobant per les empreses delsector.A nivell professional, ara treballo com aOnline Distribution Manager al GrupHotusa. M’encarrego de la captació denous clients que operin en el mercat enlínia, tant en el segment minorista commajorista, especialment en mercats inter-nacionals.El CETT em va servir per entrar en el mónlaboral amb una base sòlida i amb expe-riència variada, gràcies a les diferentspràctiques que hi vaig fer. Els recursos dequè disposa, juntament amb un professo-rat que en la gran majoria té molta expe-riència en el turisme, fa que estiguem par-lant del centre de referència a nivell turís-tic dins de l’Estat espanyol.Pel que fa als records, més que una anèc-dota tinc molt present una data tràgica,l’onze de març de l’any 2004, el dia delsatemptats als trens de Madrid. El diasegüent es van suspendre totes les classesi tothom, alumnat i professorat, ens vamaplegar davant de la porta del centre percondemnar els assassinats i demanar la fide la guerra. Va ser un record trist peròalhora emotiu i que segurament mai nooblidaré. n

Comercial per a empreses d'Air France KLM

49 anysTEAT (1982-1985)

El meu primer contacte amb el món delturisme va ser el CETT. Allà vaig aprendremolt sobre l’hoteleria, les agències de viat-ges, a més de fer-ho sobre la resta dematèries... com ara les economies, drets,etc. Sempre m’havien agradat els idiomes iconèixer molta gent, i el fet d´entrar alCETT em va donar l’impuls per poder treba-llar en una professió que desconeixia i quem’enriqueix cada dia. Quan penso en aquells anys em vénen alcap dues anècdotes: la calor que feia l’es-tiu de l’any 1985, treballant com els pri-mers informadors turistics, anomenats “elscasaques vermelles”; i el ram de flors quevaig regalar a Pepa Olmo, la responsable dela Borsa de Treball del CETT, el març del1986, quan vaig aconseguir la meva pri-mera feina a Viatges El Corte Inglés. Una de les característiques que més m’a-graden del Centre és la implicació que hiha amb l’alumnat. Jo sempre m’hi he tro-bat recolzat, fins i tot econòmicament, jaque quan vaig començar els estudis, vaigdemanar un ajut per poder pagar les men-sualitats i me’l van concedir. Gràcies CETT!Pel que fa al present, treballo com a comer-cial per a empreses d’Air France KLM.Mantenim un contacte continu amb lesempreses que fan servir els serveis i produc-tes de la companyia. Proposem tarifes espe-cials per als viatges, i jo sóc el contacteentre l’encarregat de viatges de l’empresa iAir France-KLM. n

JORDI TELL

Responsable de Grans Comptes a la Delegació Comercial de Vincci Hoteles Catalunya

34 anysDiplomatura en turisme (1999*)

Com he po-gut compro-var al llargd ’ a q u e s t sanys, el CETTofereix totesles conne-xions amb elmercat labo-ral, des delprofessorat iels diferents departaments de l’Escola (caldestacar les publicacions del Centre deRecursos) fins a l’E3 (Espai Estudiant Em-presa), que ofereix als estudiants l’oportu-nitat d’entrar a formar part del món labo-ral. En els meus inicis, vaig aprofitar-lo peranar a l’estranger i al tornar em van facili-tar diferents ofertes laborals.Com a estudiant, al CETT vaig conèixer ungran nombre de companys, professors iprofessionals del sector, amb qui, al llargde la meva trajectòria professional, hepogut col·laborar en diferents tasques, quem’han servit per millorar dia a dia. En l’ac-tualitat el vincle continua, ja que des de faun any col·laboro amb l’Associació d’AnticsAlumnes del CETT.Però a més, el lligam va més enllà, donatque passats uns anys d’haver finalitzat elsestudis, en un avió de Barcelona a Londresvaig coincidir amb la Gemma, una ex-alumna del CETT, a qui estimo molt. Ensvam casar i ara som els feliços pares d’enFerran.Professionalment i com a responsable deGrans Comptes a la Delegació Comercialde Vincci Hoteles Catalunya, m’ocupo de lacomercialització a Catalunya dels establi-ments de 4 i 5 estrelles de la cadena hote-lera, ubicats a les principals ciutats d’Espa-nya, Portugal, Estats Units i Tuníssia. n

* Any de finalització

31

Antics alumnes avui

FERRAN CASTILLO

Director de l’INOUT Alberg i Restaurant

31 anysDiplomatura en turisme (2003*)

El CETT ha estat indispensable per al des-envolupament de la meva trajectòria pro-fessional (ara m’ocupo de la direcció, delmàrqueting i la comercialització de l’InoutAlberg i Restaurant), aportant els coneixe-ments i el prestigi necessaris per poderaconseguir aquelles fites que tots ens mar-quem quan som estudiants. Com a centre formatiu, s’ha de fer referèn-cia al pla d’estudis, l’experiència del pro-fessorat, el pràcticum (bé, ja no sé si es diuaixí), la borsa de treball, el personal desecretaria... I també tinc un record especial del somriu-re càlid i sincer d’en Gaspar Espuña passe-jant-se pel CETT i de la seva olor de tabacinconfusible. n

L’AAA CETT ara ésCETT Alumni... i seguim creixent!

Ja sóm més de 1.000 les persones associades... I tu? Ja ets un CETT Alumni?

Connecta't al nostre espai web i descobriràs els avantatges d'aquesta gran xarxa...

http://www.cett.es/cettalumni

JOSEPARMENTEROS

Pastisser del Restaurant Gaig

29 anysTCR (1995-1998)

Com a pastisser del Restaurant Gaig, onm’encarrego del desenvolupament de l’es-pai dolç, i com a antic alumne del CETT,crec que els estudis que s’hi cursen sónbàsics per obtenir una formació essencial iper evolucionar en el món de la restaura-ció. A més, un cop acabats els estudis, elCETT compta amb una associació d’anticsalumnes i una borsa de treball que sempreestan al dia i en continu moviment. Un altre element a destacar és la parthumana que hi ha rere cada professional(el grau de preocupació, la iniciativa, etc.). D’altra banda, del meu pas pel Centre enrecordo especialment el sopar de col·labo-ració per l’es-clerosi múlti-ple, ja que 10anys després dedeixar l’Escolaencara hi parti-cipo. n

PILAR LORCA

Responsable de l’implant agència a Carlson Wagonlit Travel

36 anysTEAT (1992-1995)

Diplomatura en turisme (1998*)

Al CETT, a mésde tenir l’opor-tunitat de fergrans amics pera tota la vida,em van donar laformació neces-sària per accediral mercat labo-ral, per moure’men el sector, i emvan crear les inquietuds per seguir treba-llant-hi. El fet de tenir un munt de semina-ris, gran professorat i un nivell d'exigènciaelevat feia i fa que disposis d’uns fona-ments forts en acabar els estudis. És evi-dent que l'experiència és un grau, però labase per seguir creixent ha de ser ferma. Com ja he dit, al CETT vaig passar moltsmoments divertits. Rèiem de les traduc-cions lliures que fèiem als companysestrangers a les classes de la Celina. Comque anàvem a un ritme frenètic agafantapunts, havíem de trobar ràpidament latraducció d’una paraula complexa, així quedèiem el primer que ens passava pel cap!També recordo especialment els seminaris iles posteriors pràctiques dels cassaquesvermells: allò va ser tota una experiència.Pel que fa a la trajectòria professional, vaigcomençar fent pràctiques gràcies a la bor-sa de treball del CETT. Actualment sóc al’empresa Carlson Wagonlit Travel. L'im-plant o oficina on site és una sucursal del'agència que s'ubica a les instal·lacionsd'una empresa i que es dedica exclusiva-ment a aquest client. Ens encarreguem degestionar tot tipus de serveis i de l'organit-zació de reunions i activitats de lleure des-tinades a l’equip. La meva tasca és coordi-nar que tant proveïdors com la clientela inosaltes mateixos estiguem en sintonia. n

* Any de finalització

32

Famílies al CETT

M. MERCÈ ARMENGOL ROCA (MARE) I MARTA FARRÉ ARMENGOL (FILLA)Directora del departament administratiu de Trespuntzero, estudi gràfic i de publicitat, i stager al Restaurant El Bulli, respectivament

La M. Mercè Armengol, de 56 anys, i la Marta Farré, de 22, comparteixen molt més que elfet de ser mare i filla. Ambdues són antigues alumnes del CETT. La Mercè va estudiar-hiTEAT, mentre que la Marta hi ha cursat tècnic superior en restauració, en l’especialitat desala, i hi realitza el Curs d´Elaboracions Característiques d’elBulli. Precisament és a elBulli-Restaurant on ara treballa com a stager durant tota la temporada 2009, realitzant-hi tas-ques com ara la posada a punt del restaurant abans del servei, les d’ajudant de cap derang i de cap de rang.

Quan demanem que ens expliquin com esvan començar a interessar pel sector, laMercè, que actualment s’encarrega deldepartament administratiu de l’estudigràfic i de publicitat Trespuntzero, asse-gura que des de sempre va tenir molt clarque volia ser agent de viatges. “I vaigaconseguir-ho. Durant 25 anys (del 1973fins al 1998) vaig treballar a MacAndrewsTours SA, una agència de viatges, passantper tots els departaments: individuals,grups, incentius, convencions... Això em

va facilitar, també, el fet de poder viatjar per mig món”. “Ha estat una feina fantàsticaper a mi -ens diu-. He gaudit moltíssim amb ella i he conegut infinitat de persones illocs, sempre intentant fer feliços els clients”. La passió i la vocació de la Mercè pel món del turisme, però, no va afectar per res la deci-sió de la seva filla a l’hora de triar el seu futur professional. “No em va influir el fet quela meva mare hagués estudiat al CETT, ja que des de sempre m’havia interessat el sectorde la restauració.” Els anys que han passat a l’Escola d’Hoteleria i Turisme han estat més que positius per aambdues. La Mercè fa memòria i ens diu que recorda “aquella experiència a la seu del CETTdel carrer Canuda com una molt bona etapa de la meva vida, senyal que va ser profitosai enriquidora. També crec que cal destacar que va suposar una oportunitat per conèixermolta gent nova i poder entrar al sector del turisme. Aleshores, i en el meu cas estic par-lant de principis dels anys 70, el CETT ja destacava per la seva innovació i modernitat,sobretot si tenim en compte que en aquella època poques coses noves hi havia, i el CETTn’era una.” La Marta coincideix amb la seva mare a l’hora de reconèixer com una oportunitat el seupas pel Centre: “Estudiar al CETT em permet treballar en alguns dels millors restaurants iconèixer els millors professionals del sector. Com a centre formatiu s’ha de fer esment ales facilitats que dóna a l’alumnat per poder treballar en els millors restaurants, tant deCatalunya com de la resta d´Espanya. Gràcies al CETT vaig tenir la possibilitat de fer pràc-tiques al restaurant del Museo Guggenheim de Bilbao, del Grup Berasategui, que varepresentar per a mi una excel·lent experiència tant professional com personal, i também’ha permès treballar tota una temporada a El Bulli, reconegut com el millor restaurantdel món. n

DUES GENERACIONS,una Escola

Antics alumnes avui

AGUSTÍ VILLAR

Director comercial i de màrqueting de MarinelandCatalunya, del Grupo Aspro

54 anysTEAT (1975-1978)

El CETT va representar el meu primer con-tacte amb el món del turisme. Els estudisem van permetre conèixer les diferentsopcións de feina dins del sector i tenircontactes molt interessants amb vista alfutur. També vaig dedicar temps a perfec-cionar els idiomes, sobretot l´anglès i elfrancès, imprescindibles per trobar feina enel sector i ser competitiu. Tot el períodeque vaig passar al CETT va ser molt profi-tós i a la vegada divertit.El CETT ha estat reconegut com la millorescola per cursar els estudis de turisme, isempre he mantingut vincles amb perso-nes que hi treballen. A diverses empreses ifires del sector he coincidit professional-ment amb molts companys que en van seralumnes.I ja amb referència a la meva trajectòrialaboral, la meva primera feina va ser a lamajorista Transrutas com a guia interna-cional i preparant nous circuits. Allà vaigtenir l´oportunitat de conèixer molt bé totEuropa i també altres països més llunyansi exòtics; després vaig passar al departa-ment comercial. Actualment sóc el director comercial i demàrqueting de Marineland, però anterior-ment vaig iniciar l’activitat comercial aPort Aventura, l’any 1995, passant a serdesprés el cap nacional d´empreses i es-deveniments especials, i vaig inaugurarl’Hotel Port Aventura, l’Hotel El Paso i elParc Acuàtic Costa Caribe.n

AAA Emprenedors

SERGI FERRER, TXEMA ALPUENTE I JAIME TEJEDOR Cap de pastisseria, cap de sala i sommelier, i cap de cuina, respectivament, del Restaurant Libentia

29 anys. TCR (1998-2001), TSAL (2004-2005), diplomatura en turisme (2005-2008);29 anys. TCR (1999-2002); 28 anys. TCR (2001-2004),

màster en gestió de la restauració comercial i per a col·lectivitats (2005-2006)

La idea de crear el Restaurant Libentia, a Barcelona, -explica Sergi Ferrer-, on tres dels quatre socis som antics alumnes del CETT, juntamentamb el Dídac Moltó-, era un projecte pensat des de fa anys, que s’ha fet realitat abans del que esperàvem. El nostre principal objectiu ésque la gent entengui la nostra cuina, la nostra forma d’entendre els vins, de veure gaudir el comensal i, sobretot, de superar-ne les expec-tatives. La nostra filosofia es basa en la sinceritat i en la senzillesa; volem enteniment i rigor i, sobretot, gaudir del plaer de treballar pernosaltres mateixos. El CETT ha estat durant molts anys casa meva -afegeix en Sergi-, tant en la vessant professional, ja que és on m’he format, com en la per-sonal, donada la qualitat humana dels treballadors. Els anys en què hi he desenvolupat la meva tasca com a professor han estat els mésinteressants i profitosos de la meva vida professional. n

NEUS CARRUESCOSòcia fundadora d’OuiSellyou

40 anys. TEAT (1988-1991). Col·laboradora de CETT Consultors i professora/col·laboradora durant 4 anys del màster de gestió hotelera

OuiSellyou neix a principis del 2009. Amb la Laura Domínguez, la meva sòcia, arribem a la certesa quemolts establiments hotelers necessiten apostar per una comercialització més intensa i dirigida, peròno poden afrontar la infraestructura que requereix una xarxa comercial d’alt rendiment. Parlem d’es-tabliments que compten amb espais singulars per organitzar esdeveniments, i que necessiten buscarels clients potencials. OuiSellyou sorgeix com un nou representant, format per agents comercialsreconeguts en el mercat nacional i amb comprovada experiència en el segment hoteler de luxe, palausde congressos i centres de convencions. Es tracta d’un outsourcing qualificat i sense compromís labo-ral, amb un nivell elevat d’interlocució amb les agències de viatges especialitzades, OPC i empreses, que també ofereix assessorament enmatèria d’organització comercial. Pel que fa al CETT, en el meu cas, em va donar les eines per entrar en el món laboral dins la divisió deF&B i fer un gir cap a la part comercial, esdevenint posteriorment la directora comercial de diversos establiments hotelers. n

Els principals diccionaris del país descriuen la persona emprenedora com aquella amb iniciativa, coratge i capacitat per dur aterme la pròpia empresa; que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial per iniciativa pròpia; que no vacil·la ni temd’emprendre les coses amb una gran activitat. Es tracta d’algú que detecta i identifica una oportunitat i disposa els recursosnecessaris per dur-la a terme. Acostuma a ser una persona creativa, innovadora, flexible, dinàmica i capaç d’assumir riscs. I ésque l’origen de la paraula ja té a veure amb aquestes capacitats: emprendre es relaciona directament amb el mot francès entre-preneur que, al segle XVI, es referia als aventurers que anaven a buscar oportunitats de vida al Nou Món, sense saber amb quèes trobarien. Més tard també es relacionaria amb els constructors d’infraestructures, o al procés d’afrontar la incertesa, demanera que es començaria a aplicar als empresaris amb iniciativa o innovadors.Al CETT sempre s’ha fomentat i volgut desenvolupar en l’alumnat les competències i l’esperit emprenedor. A continuació esmostren alguns resultats d’aquest treball. Es tracta de projectes empresarials duts a terme per antic alumnat del CETT que hapres la iniciativa, fent realitat els somnis. n

EMPRESARIS amb iniciativa

33

34

AAA Emprenedors

MIREIA NAVARRO

GABRIEL TUTZÓDirector general de l’Hotel Playa Santandría, a Ciutadella (Menorca)

32 anys. Diplomatura en turisme (2001*)

Després d´un període de 2 anys dirigint el departament d´expansió d´una promotora immo-biliària nacional a Menorca, vaig trobar la necessitat de dirigir el meu temps i desenvoluparl´ofici pel qual m´havia preparat. Ara fa 3 anys, vaig llogar l´Hotel Santandría de Ciutadella

de Menorca. Des de la base estic iniciant un projecte ple de reptes i oportunitats, on la millora contínua de les instal·lacions, la creació denoves experiències i l’ús d’Internet com a eina comercial i de relació activa amb el client, ens ha de fer creure en un futur ple d’èxits. Com a alumne, el CETT m´ha permès tenir contacte amb un equip de professors i companys que desprenen il·lusió i ganes per fer del turis-me un mitjà de feina i un ofici, on la formació ocupa un lloc preferent i on les portes sempre estan obertes per a qualsevol assesoramento consell. A més, les relacions entre el CETT i les empreses líders del sector turístic permeten a l’alumnat gaudir d´un futur professional pled´oportunitats. n

XAVIER PARRA I MONTSE BAGANMags i animadors de Mag Xurret i Puça

35 i 31 anys, respectivament. La Montse va cursar TSICT (1998–1999), mentre que ambdós van fer animació (1999- 2001)

El nostre projecte està basat en una companyia d’animació que es diu Mag Xurret i Puça. Es tractad’una companyia d’esperit jove que es dedica a diversos camps de l’animació, des d’espectacles demàgia fins a tot tipus d’organització d’esdeveniments de caire festiu.La nostra idea sorgeix després de desvincular-nos de la feina en hotels i de la necessitat de seguir vin-culats a aquest món. La companyia ja fa 5 anys que funciona i de moment el volum de feina sempreha anat en augment. Gaudim molt de la nostra feina i creiem que aquest és el nostre principal objec-tiu, ja que només d’aquesta manera farem passar una bona estona a tota la gent que ens vingui aveure. Pel que fa al CETT, gràcies als estudis d’animació que hi vam cursar vam obtenir les eines persaber enfrentar-nos al públic i gestionar el nostre projecte. Tot això ens ha estat de gran valor a l’ho-ra de fer realitat la nostra idea. n

Sòcia i cap de sala del Restaurant Gresca, a Barcelona

30 anys. TCR (1997-2001)

Amb el meu company i actual soci, en Rafa Peña, ens vam conèixer treballant en aquest sector. Jo eracap de sala i ell cap de cuina, i després d’una etapa, vam decidir iniciar un projecte propi. Així, fa tresanys vam crear el Restaurant Gresca. La nostra oferta, tenint en compte que és un establiment petit, ésla d’un restaurant bistronòmic (fa dos anys vam ser a Madrid Fusión com a pioners de la bistronomia, ésa dir, alta cuina de qualitat a baix preu). Al migdia disposem de plats a la carta i un menú a 19 euros,mentre que als vespres oferim la carta o un menú degustació. Estem molt contents, però ja ens estemplantejant buscar alguna cosa més gran per ampliar el negoci, ja que ens funciona molt bé.Pel que fa al CETT, estudiar-hi fa que tinguis una visió real de l’entorn, t’obre moltes portes i t’ofereixmoltes oportunitats. Per exemple, et permet fer pràctiques en restaurants amb estrella als quals potser no tindries accés. En el meu cas,vaig realitzar-les i vaig continuar treballant al Restaurant Gaig. De l’Escola recordo el professorat de sala que ens feia il·lusionar molt i labona relació amb professionals del sector com ara Jordi Herrera, Xavier Franco, el senyor Ruiz, el senyor Martínez o el senyor Gutiérrez. n

* Any de finalització

35

AAA Emprenedors

GEMMA PLADirectora de Vitamine Events

33 anys. Diplomatura en turisme (2002*)

Vaig iniciar la meva carrera professional dins el món de l’organització d’esdeveniments per aempreses. Aquesta feina em fascina i em permet no caure en l’avorriment, ja que cada pro-jecte és diferent a l’anterior, un nou repte. És una feina que em permet explotar les mevesaptituds creatives i desenvolupar la capacitat d’organització. Des de llavors he treballat per a

diferents empreses, grans i petites, aprenent i adquirint experiència. Tampoc no he deixat mai de reciclar-me a nivell formatiu. Com que sempre havia tingut present la idea de crear la meva pròpia empresa, ara fa un any, el setembre del 2008, va néixer VitamineEvents, especialitzada en l’organització d’esdeveniments com a eina de comunicació diferencial i d’experiències, que reforça l’estratègia decomunicació i contribueix al millorament del funcionament de les empreses. Personalitzem cadascun dels projectes (viatges d’incentiu, reu-nions, convencions, accions de motivació, presentacions i llançament de productes, congressos, celebracions...) segons les necessitats de laclientela, aportant grans dosis de creativitat, dedicació, il·lusió i esperit de compromís. Estudiar al CETT em va permetre obtenir la formació adequada per accedir al món laboral i recordo aquells anys molt positivament. n

PAU PITARCHSenior Consultant i cofundador de C4T Tourism Business & Planning

33 anys. Diplomatura en turisme (2000*). Cett Alumni des del 2002

Durant els més de 13 anys de trajectòria professional en el sector de l’oci i el turisme, he alternatfeines operatives en la gestió hotelera amb d’altres de consultor/formador de sistemes de gestióde qualitat, a nivell nacional però també mundial. C4T és una nova identitat empresarial, resultatde la vocació de cinc professionals especialistes i experts en la consultoria i el consell empresa-rial, i la planificació de territoris i destins del sector de l’oci i el turisme, que comptem amb una potent plataforma d’inversors que donensuport a l’empresa. Mitjançant una cultura del treball i el servei inspirats en l’excel·lència empresarial, apliquem el concepte consultancyrefreshing a tota l’activitat i tenim una clara vocació internacional, amb projectes en cartera al territori estatal, a Europa, i a Centre i Nord-amèrica. El nostre network de col·laboradors professionals internacional i aliances estratègiques de negocis ens permet donar resposta ales necessitats de la clientela de forma immediata i eficient. Al CETT li agraeixo l’aportació acadèmica de la meva formació professional, iel paper desenvolupat com a ens de cohesió d’una sòlida colla d’amics que ens autoanomenem “cettis”. Junts rememorem infinites anèc-dotes d’aquell temps. n

MANUEL COLMENEROSoci fundador de Taller Projectes Oci i director de màrqueting d’OcioVital–Food Wine Tours

43 anys. TEAT (1984-1987) . Diplomatura en turisme (1998*). Professor col·laborador en màsters i professor en

l’assignatura de comunicació i comercialització turística.

Vam decidir ser una agència de viatges especialitzada en el turisme gastronòmic. Atesa lainexistència de producte adaptat a les necessitats del nou consumidor-persona o entitat-, vamdecidir crear-ne de propis, cercar els millors aliats que entenguessin el turisme gastronòmic

com quelcom lúdic i alhora compromès amb la cultura del país que es visita i la sostenibilitat del territori. Ara, els nostres productes estre-lla (propostes de qualitat entorn de la gastronomia) tenen molt a veure amb la motivació del personal de les empreses, amb la formació,amb el plaer, amb l’oci. Confien en nosaltres no només en bodeguers, restauradors i petits hostalers, sinó també en territoris i estamentsque volen posicionar-se i comercialitzar l’oferta turística en aquesta veta de mercat amb tantes possibilitats de creixement. Pel que fa al’activitat docent al CETT, per mi ensenyar és un hobby, una necessitat vital per ajudar que el nostre sector sigui més professional. n

* Any de finalització

36

Antics alumnes del CETT arreu del món

Market Coordinator per almercat belga, escandinaui dels països bàltics per a Beachcomber HotelsMauritius (Seychelles)

28 anys. Diplomatura enturisme (2001-2004)

Vaig descobrir el CETT per Internet. Els cursos que proposa-ven em van interessar i m’hi vaig inscriure. Crec que lesclasses i el temari que s’ofereixen t’ajuden a esdevenir totun especialista en turisme. Després de cursar la diplomatura vaig viatjar durant 6mesos pel sud-est de l’Àsia. Va ser un viatge molt impor-tant per a mi personalment i també per al meu futur. Desprésem vaig instal·lar a París amb el meu company francès, i jafa tres anys i mig que hi visc. De seguida vaig trobar feinaen el món del turisme, a Royal Caribbean & Celebrity Crui-ses, d’on vaig marxar després de sis mesos. Des d’aleshores,ara fa tres anys, treballo a Beachcomber Hotels (a Maurici iSeychelles), com a Market Coordinator i responsable delsgrups i incentius, a més de la comunicació en premsa i deles relacions públiques. A més, espero poder crear aviat lameva empresa de representació (comunicació i relacionspúbliques) de marques turístiques dins d’Europa. n

SASKIA MARZO Com a conseqüència de la trajectòria del CETT durant elsdarrers 40 anys, és molt l’antic alumnat que avui en dia tre-balla en el sector turístic i hoteler fora de les nostres fron-teres. A més, els acords de col·laboració i convenis que elCETT ha signat amb institucions internacionals de prestigi -centres de formació, universitats...- fan que l’alumnat delCentre sigui present arreu del món, ja sigui gaudint d’un perí-ode de formació o desenvolupant la vessant professional. Els programes d’estades i intercanvis tenen lloc des de famés de 10 anys. Durant aquest temps, gairebé dos-centsalumnes del CETT han participat en diversos programesinternacionals, en escoles, instituts i universitats d’Ale-manya, Finlàndia, França, Holanda, Itàlia, Lituània, Noruega,Portugal i el Canadà, mentre que la xifra corresponent a l’a-lumnat estranger d’aquests països que ha estudiat al CETTarriba als 215, ja que s’hi sumen estudiants procedents dePolònia i Mèxic, entre d’altres. Per aquest curs 2009-2010,per exemple, 19 alumnes del CETT ja han decidit ampliar laformació durant un semestre a l’estranger, i 22 estudiantsinternacionals ho faran al CETT.A aquestes xifres cal afegir uns 180 alumnes del CETT que,des de fa una dècada, s’han beneficiat del programa Sicue-Sèneca, amb estades a universitats d’àmbit nacional; i els215 alumnes d’altres centres (Tenerife, Madrid, Alacant, lesBalears i Tarragona) que han cursat els estudis al CETT.

Alumnat internacional al CETTProgrames de mobilitat acadèmica

Programes d’estades pràctiques i laboralsProjectes de consultoria i formació n

EL CETT... i la presència internacional

37

Hostessa de vol d’Etihad (Emirats Àrabs)

23 anysDiplomatura en turisme

(2004-2007)

Vaig aconseguir la feinad’hostessa de vol gràcies a laBorsa de Treball del CETT. Gràcies a aquesta oportunitat(vull aprofitar l'ocasió perdonar les gràcies a l’Escola) hemillorat una barbaritat el meunivell d'anglès (fins i tot em costa parlar l’espanyol o elcatalà!) i estic coneixent molts llocs nous i molta gent d’a-rreu del món.La feina m’encanta i el sou està bastant bé. Visc en un apar-tament molt gran i molt bonic, amb piscina i gimnàs, a dosminuts de la platja. Em paguen les despeses i disposo debitllets il·limitats per a mi i els meus pares a un 90% de des-compte i 10 bitllets l’any per a amics, sanitat coberta, vacu-nes, etc.La vida als Emirats Àrabs està bé, és un país en el qual emsento molt segura al carrer. A més, m'imaginava que era unpaís molt conservador però cada dia és més obert a dife-rents cultures i puc vestir més o menys com a Europa(sobretot a Dubai). La veritat és que em sento molt afortunada. Estic pensanta comprar un cotxe (aquí són molt assequibles) i estudiaràrab, ja que com podeu imaginar m'agradaria quedar-m’hiuns anyets més. n

NEREA ZAMORANO

Director de compresdel complex GrandPalladium Resort &Spa (Jamaica)

30 anys. Diplomaturaen turisme (2004-2007)

Un cop entregat el projecte vaig anar a Miami a cursar unintensiu d’anglès. Una setmana després de tornar ja teniafeina i volava a Jamaica (el febrer de l’any 2008). El primer dia em vaig trobar amb un “monstre”: 1.056 habi-tacions en construcció, un edifici central amb 9 restaurantstemàtics, 8 bars, discoteca, teatre, camp de futbol... Jo haviade distribuir el contingut dels contenidors que arribavenamb el material per “vestir” l’Hotel, i ajudar a fer les com-pres internacionals i quadrant les importacions.Després em vaig encarregar de les compres de la secció d’a-liments, begudes, subministraments i del magatzem, i méstard vaig passar a ser el gerent de compres general. Elnovembre vaig assumir les importacions i la logística, i finsaqui he arribat. La meva principal tasca és procurar que no manqui res per-què es pugui operar, fet que implica realitzar moltes impor-tacions, tenir contacte amb els proveïdors, negociar-hivalorant els pressupostos, controlar els estocs de productesde reposició... i properament es preveu la construcció de800 habitacions més i jo me n’hauré d’encarregar. n

CRISTIAN SERRA

Restaurant & Bar Manager del Four Seasons Resort Whistler (Canadà)

27 anys. Tècnic superior enallotjament (2003-2004)

Four Seasons va escollir el CETT entre les universitats de totEspanya per fer-hi les sessions de reclutament. A través delServei E3 vaig presentar-me a la convocatòria i, finalment,vaig ser un dels escollits per obrir el Four Seasons deHampshire (Anglaterra). Després em vaig transferir al FourSeasons de Miami i ara treballo com a Restaurant & BarManager al complex turístic de Whistler, ciutat que acolli-rà les olimpíades d’hivern del 2010. El professorat del CETT, i en especial Ramón Rodrigo, m’hanajudat i aconsellat durant la meva estada al CETT i fins a diad’avui. n

JOSE LUIS ORTÍZ

Director operacional a l’Hotéis Marina(Brasil)

30 anys. Diplomatura enturisme (2001-2004)

Mitjançant el CETT vaig fer lesprimeres pràctiques a la companyia Ritz Carlton, on vaigtreballar durant sis anys. El seu suport va ser fonamental alsinicis, ja que com a estranger -sóc brasiler- tenia algunesbarreres burocràtiques.L’any que ve tinc previst rebre l’alumnat del CETT al meuHotel, a Rio de Janeiro, fet que confirma que aquest vinclemai no s’acabarà. A més, gràcies al web de l’Escola, tots elshotelers podem mantenir-nos en contacte amb el quepassa al Centre. n

CRISTIANO VIOLA

38

Alumnes internacionals al CETT

ADRIANA MARTINS26 anys, nascuda a Brasil.

Curs de sommeliers (2007-2009).

Els meus anys al CETT van ser un pèl durs pel fet d’haver de compaginar els estudis i el treball, i perquè teniael desig de fer bé ambdues coses. Però l’esforç ha pagat la pena, ja que tota la formació que vaig rebre va com-plementar els meus coneixements i això m’ha permès poder realitzar millor la meva feina i sentir-me méssegura davant de la clientela. En qualsevol cas, però, sóc conscient que tot just estic començant -ara treballocom a dependenta a Vila Viniteca- i que em queda molt per aprendre. Sobre la formació que vaig rebre al CETT, considero que la part pràctica del curs de sommeliers i les classes decata són fonamentals perquè els futurs i futures professionals puguem entendre tot allò que diu la teoria. n

Una de les prioritats del CETT és promoure la mobilitat inter-nacional dels estudiants i del professorat, fomentant la in-ternacionalització de la formació mitjançant gran varietatde programes adreçats a l’alumnat, a grups universitaris i aprofessionals. En aquest sentit, el CETT treballa en projectesde bescanvi d’estudis amb centres d’arreu del món i haaconseguit vincles amb institucions de formació internacio-nals, convenis bilaterals i aliances estratègiques per als pro-grames Erasmus. A continuació, els responsables de dos delscentres ens fan saber l’opinió sobre aquest vincle:

La NHTV Breda University of Applied Sciences és una de lesentitats amb qui el CETT té, des de l’any 2002, un acord bila-teral Erasmus per a l’intercanvi d’estudiants, gràcies al qualuna setantena d’alumnes han accedit a la formació. MiguelBravo, Coordinator Exchange & Double Degree Programmes,defineix la relació amb el CETT i l’alumnat com a excel·lent:“Sempre que hem visitat el Centre ens han tractat amb res-pecte i familiaritat: ens hem sentit com a casa! D’altra banda,a la nostra universitat, els estudiants del CETT es distingeixenper la seva simpatia i per tenir un caràcter molt obert, fet pelqual a la NHTV estem molt satisfets de la seva presència.” “Crec que la tasca educativa i professional que es duu a termeen comú al CETT i la NHTV és meravellosa, si tenim en comp-te que treballem i ens ajudem conjuntament en un programainternacional. Des d’aquí -continua Bravo- convido els estu-diants a prendre part d’un programa d’intercanvis d’aquesttipus, perquè és tota una experiència. Pregunteu a qualsevolalumne que hi hagi participat i veureu que el 99,9% repetiriaamb els ulls clucs! És una gran oportunitat per aprendre:conèixer nova gent, noves tradicions i costums, un nou idio-ma, una formació diferent, diferents mètodes d’estudi... i totun nou món per descobrir.”

Valeria Macchini, International Relations Service Officer delPolo Scientifico Didattico di Rimini, de la Università di Bo-logna, coincideix amb Miguel Bravo en valorar molt positiva-ment l’acord que l’entitat té amb el CETT en el marc del pro-grama Erasmus, mitjançant el qual, des de l’any 2003, mésd’una quarantena d’alumnes han gaudit de la formació:“Constantment rebem estudiants del CETT i sempre hi haalumnat italià interessat en l’Escola. La relació entre ambdóscentres és molt positiva i els nostres estudiants estan moltsatisfets d’estudiar al CETT, on poden rebre formació d’allòmés interessant, segons el pla d’estudis. Això els suposa ungran avantatge, ja que poden experimentar i viure una pers-pectiva diferent pel que fa als estudis, en un sistema diferent,que els ajuda en el desenvolupament i la millora personal i deles aptituds acadèmiques.” “Al Centre se senten com a casa. Tenen l’oportunitat d’estu-diar en un entorn “familiar”, on reben tot l’ajut necessari. Quiparticipa en el programa ens diu que aprecia el fet de poderestudiar temàtiques diferents a les que està acostumat. Elprograma de la Faculty of Economics de Rimini té més tretsacadèmics i teòrics, i per tant és molt important per al nostrealumnat estudiar en un sistema més pràctic, on es poden des-envolupar no només a nivell educatiu, sino també professio-nal, alhora que completen els estudis. Com que a més passenuna temporada a Barcelona, això els permet veure i viure enprimer pla com funciona el sector. L’estada al CETT i aBarcelona sempre és totalment gratificant!”“Els estudiants del CETT són molt bons alumnes -segueixMacchini- i no només aconsegueixen seguir la formació ambmolt bons resultats, sinó que a més participen a la vida socialamb un gran entusiasme. Per això els diria que no desaprofi-tin l’oportunitat d’obrir una porta al coneixement i que s’a-puntin a un dels programes de mobilitat internacional!” n

El CETT i els programes D’INTERCANVI D’ALUMNAT

NATALIA KRESIC 27 anys, nascuda a Croàcia. Màster en gestió estratègica d’empreses turístiques -

e-tourism: estratègies de màrqueting i comercialització (2007-2008)

Un cop reconegut el meu àmbit d’interès, el comerç electrònic en turisme, encara no estava segura de les opor-tunitats que se’m podrien oferir amb un màster d’aquesta temàtica. Cursant el programa del CETT i coneixentmés profundament la indústria del turisme espanyola, vaig guanyar molt pel que fa a coneixements i ideessobre com aplicar-lo al meu treball i com realitzar projectes individuals. Com que també vaig obtenir el diplo-ma d’especialització del CETT, el passat mes de gener em van promocionar a la feina fins al càrrec que ocupoactualment, el de Web Development Project Manager d’adriatica.net Group, a Zagreb (Croàcia).Sobre la formació que s’imparteix al CETT, destacaria que tota l’Escola, i no només a través del programa de l’e-tourism, sempre vol estar al cas de les tendències, les novetats i la tecnologia. Penso que això és el que creaels líders del sector. n

VERÓNICA AIMAR31 anys, nascuda a l’Argentina

Màster en gestió estratègica d’empreses turístiques - e-tourism: estratègies de màrqueting i comercialització

(2007-2008)

L’any 2007 em van concedir una beca del Ministerio de Industria,Turismo y Comercio, amb la qual vaig poder accedir al màsterque vaig finalitzar al CETT. Precisament van ser els coneixementsadquirits en aquest màster els que em van proporcionar les basesper iniciar el meu camí professional en l’àrea de l’e-Tourism.Aquest mix entre el turisme, el màrqueting i Internet és el que

avui dia em motiva a seguir creixentdia a dia, avui com a e-TourismProject Manager de l’empresa Presti-gia Online SL. Partint d’aquesta expe-riència, del CETT tinc molt present ladiversitat de professionals que em vanaportar els seus coneixements durantel desenvolupament del programa delmàster cursat. n

FAYÇAL RAGALA30 anys, nascut a Espanya i d’origen marroquí

Màster en direcció d’empreses hoteleres (2008-2009)

Gràcies al màster del CETT i al professorat, format per professio-nals de primer nivell amb una valuosa experiència, he pogutmillorar professionalment (en coneixements i competències),obrir-me noves portes en les àrees que m’interessaven pel que faal món hoteler, i descobrir-ne totes les facetes. Des de fa quatre anys sóc el responsable comercial de desenvolu-pament de rutes per Àfrica de l’empresa Royal Air Maroc. M’en-carrego de les rutes aèries en més de 25 destins del continent(Dakar, Bamako, Niamey, Accra…) via el hub de Casablanca. Oferim

un producte adaptat a les ne-cessitats d’empreses, operadorsturístics i tràfic ètnic, gràcies ales accions de màrqueting,comunicació i la proposta detarifes competitives (via GDS).Pel que fa al futur immediat,en breu iniciaré una novaexperiència en el sector hotelercom a revenue manager. n

FERNANDO SAAVEDRA24 anys, nascut a l’Equador

Curs d'alta gastronomia executiva i creativa (2008-2009)

El CETT ha representat molt per a mi, i no només per a la meva vida professional: els coneixements adquiritshan fet que tingui més respecte i consciència sobre el producte que passa per les meves mans (sóc segon capde cuina del Restaurant La Vinoteca Torres) i ha aconseguit que millori les tècniques i desenvolupi les habilitatsper transformar-lo, fins arribar a una qualitat final, respectant el producte, els procediments, les transforma-cions, i obtenint la satisfacció de la clientela. També ha obert el ventall de possibilitats d’aquesta noble carrera.Dia a dia la ciuna es transforma i es recicla, de manera que com a professional també ho haig de fer. El CETT

disposa d’un gran equip humà i té un gran nivell pel que fa als professionals que hi treballen i imparteixen coneixements a l’alumnat. Elresultat: el futur després del CETT sempre tindrà bons auguris. n

39

40

La jornada Encomana el Català a la Cuina, a l’Escola.El passat 2 de juny va tenir lloc, a l’Aula Restaurant del CETT, la jornada Cuines que encomanenel Català organitzada per l’Escola, conjuntament amb la Secretaria de Política Lingüística de laGeneralitat de Catalunya. L’acte va incloure una intervenció a càrrec de Gaietà Farràs, presidentdel Gremi de Restauració de Barcelona, i la taula rodona sobre l'ús del català a la restauració deCatalunya, en la qual van intervenir Xavier Mestres (president de l'Institut Català de la Cuina),Jordi Vilà (Restaurant Alkimia), Jordi Herrera (Restaurant Manairó), Marc Siscart (EstablimentsViena), Toni Massanés (Fundació Alícia) i Isabel Lugo, com a moderadora.

L’EHT CETT i l’Escola Argentina de Sommeliers signen un conveni. L´Escola d´Hoteleria i Turisme del CETT ha signat un conveni amb la prestigiosa Escola Argentina de Sommeliers, amb seu a Buenos Aires, Mendoza i Bogotà. L´EAS,amb 10 anys d´experiència en la formació de sommeliers, és una de les escoles més importantsde formació en aquesta especialitat de tot Amèrica del Sud. El conveni inclou el suport tècnicen programacions, així com la possibilitat que l’alumnat de l´EAS pugui rebre una acreditacióper part del CETT dels seus coneixements un cop hagi finalitzat els estudis i superat un examenfinal.

Exitosa trobada d’estudiants de l'EUHT CETT-UB i l’InhollandUniversity. Disset estudiants de la diplomatura de turisme de l'Escola Universitàriad’Hoteleria i Turisme CETT-UB i l’Inholland University, amb el respectiu professorat assessor, vancompartir, durant dos dies de juny, el treball i els resultats dels projectes final de carrera quehavien desenvolupat simultàniament al llarg d’un semestre. Els projectes havien de comparar el grau de correlació entre l'oferta i la demanda del turisme nàutic a la ciutat de Barcelona en el context del mercat holandès. Per aquest motiu, a la trobada també van participar empresesdel sector catalanes i del país europeu.

L’EUHT CETT-UB, present a la Conferència Internacionalsobre cinema i turisme de Marsella. Eugeni Osácar, professor de l’EUHTCETT-UB i cap del projecte sobre turisme i cinema “Barcelona Movie”, va participar com aponent en la conferència “Film and Tourism: Developping efective synergies and improving economic benefits”, que es va celebrar el passat 5 de juny a Marsella. La jornada, organitzadaper la Film France Commission i Atout France (la nova agència turística de promoció), va comptar amb una àmplia participació del sector turístic i de la indústria cinematogràfica. A la taula rodona “After-effects: bringing tourist to film locations”, Eugeni Osácar va exposar el projecte “Barcelona Movie”, incidint de manera especial en la pel·lícula de Woody Allen VickyCristina Barcelona.

El CETT participa al II University Spanish-Syrian CooperationSeminar. El CETT ha participat, aquest mes de setembre, al II University Spanish-SyrianProgramme. En aquesta ocasió, el seminari ha tractat sobre "The experience of the transforma-tion of Spain in a full competitive economy" i ha comptat amb la ponència del professor del’EUHT CETT-UB, Damià Serrano, sobre la importància del turisme per al creixement dels països.L’University Cooperation Seminar l’organitzen la Fundació Internacional Olof Palme, lesUniversitats de Damasc i de Barcelona i el CETT, i està finançat per la AECIT (Agencia Españolapara la Cooperación y Desarrollo Internacional).

TOT FLAIX

www.cett.cat

NOVEMBRE 2009. Segona etapa - Núm. 18

L’aposta peldesenvolupamentdel coneixement experti la recerca aplicada,al CETT

Àmplia participacióen els actes

commemoratius del40è aniversari