la influÈncia de les tic a la vida quotidiana de...

LA INFLUÈNCIA DE LES TIC A LA VIDA

QUOTIDIANA DE LES FAMÍLIES I ELS

VALORS DELS ADOLESCENTS

LA INFLUÈNCIA DE LES TIC A LA VIDA

QUOTIDIANA DE LES FAMÍLIES I ELS

VALORS DELS ADOLESCENTS

Maria Rosa Buxarrais* (investigadora principal)

Elena Noguera*, Amelia Tey*, Marta Burguet*, Fernanda Duprat* (investigadores)

Observatori de la Educació Digital (OED)

Universitat de Barcelona

<http://oed.ub.edu/>

Març 2011

* Membre del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona

3

TAULA DE CONTINGUTS

INTRODUCCIÓ 7

Objectiu de la investigació 9

Dimensions i indicadors per a l’estudi 10

Mostra i administració del qüestionari 11

Processament de les dades 11

A. ANÀLISI UNIVARIAT 13

0. DADES DE BASE 13

1. EQUIPAMENTS TIC I EL SEU ÚS 16

2. RELACIONS FAMILIARS I SOCIALS 40

3. ÚS DEL TEMPS LLIURE I PREFERÈNCIES 45

4. PROJECCIÓ, AUTOAVALUACIÓ DE RELACIONS SOCIALS 48

B. ANÀLISI BIVARIAT 53

1. TAULES BIVARIADES 53

2. RELACIÓ ENTRE VARIABLES 54

C. CONCLUSIONS 59

BIBLIOGRAFIA 61

4

LLISTA DE GRÀFICS

Gràfic 01: Edat

Gràfic 02: Sexe

Gràfic 03: Tipologia d’escola

Gràfic 04: Ús d’Internet / You Tube

Gràfic 05: Ús d’Internet / xatejar-xerrar

Gràfic 06: Ús d’Internet / xarxes socials

Gràfic 07: Dificultat per viure sense Internet

Gràfic 08: Dificultat per viure sense Ordinador

Gràfic 09: Dificultat per viure sense televisió

Gràfic 10: Hores d’ús del televisor en cap de setmana

Gràfic 11: Et diverteixes en usar

Gràfic 12: Parla sobre Internet amb…

Gràfic 13: Valoració dels aspectes de la persona per la seva amabilitat

Gràfic 14: Valoració dels aspectes de la persona per la seva simpatia

Gràfic 15: Valoració dels aspectes de la persona per la seva alegria de viure

Gràfic 16: Valoració dels aspectes de la persona per la seva família

Gràfic 17: Sexe i Ús de l’ordinador

Gràfic 18: Edat i conversa amb el seu pare

5

LLISTA DE TAULES

Taula 01: Dimensions de l’estudi

Taula 02: Idiomes que domina

Taula 03: Barri

Taula 04: Equipaments que té i que utilitza

Taula 05: Freqüència d’ús de TIC a casa d’amics

Taula 06: Freqüència d’ús de TIC a l’escola

Taula 07: Freqüència d’ús de TIC en sales o locals equipats

Taula 08: Ús de l’ordinador

Taula 09: Ús d’Internet

Taula 10: Ús del mòbil

Taula 11: Facilitat per viure sense els següents mitjans audiovisuals

Taula 12: Hores d’ús

Taula 13: Hores d’ús en cap de setmana

Taula 14: Sensacions que tens en usar la televisió

Taula 15: Sensacions que tens en usar l’ordinador

Taula 16: Sensacions que tens en usar Internet

Taula 17: Sensacions que tens en usar els videojocs

Taula 18: Sensacions que tens en usar la videoconsola

Taula 19: Preocupació per estar informat en

Taula 20: Grau d’interès per les següents tecnologies

Taula 21: Parla amb el pare de:

Taula 22: Parla am la mare sobre...

Taula 23: Parla amb els amics/amigues sobre…

Taula 24: Freqüència d’activitats compartides amb la mare

6

Taula 25: Freqüència d’activitats compartides amb el pare

Taula 26: Freqüència amb què parla amb els pares sobre…

Taula 27: Freqüència amb la que realitza les següents activitats

Taula 28: Ganes de realitzar les següents activitats

Taula 29: Valoració dels aspectes de la persona

Taula 30: Percepció de les relacions socials

7

INTRODUCCIÓ

“Quasi res del currículum tradicional es pot vehicular com altrora.

El desafiament és doble: cal aprendre coses noves, i hem d’ensenyar

les coses velles d’una manera nova, i sent ambdues tremendament difícils

d’assolir, potser el més desafiador és ensenyar el que és vell amb ulls nous”.

(Piscitelli, 2009)

Els adolescents viuen en un món marcadament definit per les Tecnologies de la

Informació i la Comunicació (TIC). Quasi totes les àrees de la seva vida, des de

l’educació fins a la diversió, i quasi totes les seves relacions, des de les personals fins

a les professionals, estan transversalment impregnades per la tecnologia.

Amb l’aparició d’Internet, a la dècada dels seixanta del segle passat, es va inaugurar

un model d’intercanvi d’informació, idees i continguts, radicalment diferent al

paradigma dels mitjans de comunicació convencionals (la premsa, la ràdio, el cinema

o la televisió). Al llarg de l’evolució que han experimentat les aplicacions d’Internet

(el correu electrònic, la missatgeria instantània, la web 2.0 i les xarxes socials que

actualment són les més populars i conegudes), s’ha posat de manifest que el procés

de comunicació de les TIC promou el treball col�labortiu, és relativament econòmic,

permet la participació des de dispositius mòbils, però per damunt de tot, dilueix les

nocions de centre/control/autoritat i perifèria/descontrol/subordinació.

Al capdavall, es presenta un escenari estimulant, ple de desafiaments i oportunitats

per complir amb la responsabilitat que tenen les famílies en el desenvolupament

moral dels joves. És molt difícil anticipar les conseqüències que tindran les TIC a la

vida quotidiana dels adolescents, però és àmpliament acceptat suposar que ens

trobem al llindar d’un període inèdit a la història, comparable a l’aparició de la

impremta, al segle XV. I així com l’ús del llibre va produir grans transformacions a la

història d’Europa, l’ús de les aplicacions d’internet podria esdevenir potencial

impulsor de canvis prometedors en les relacions entre les famílies i els adolescents.

Tanmateix, encara estem immersos en plena allau de canvis tecnològics que

impedeixen tenir una interpretació comprensiva i de llarg abast sobre les

8

conseqüències que tindrà la influència de les TIC en la vida quotidiana i els valors

dels joves, però sí estem en posició d’explorar quina opinió tenen les famílies i els

propis adolescents sobre el grau d’influència que s’està forjant al respecte.

Estudis precedents ens ofereixen dades que permeten tenir presents en considerar la

justificació del nostre objectiu d'estudi. En aquesta línia, un estudi de la Fundació

Telefónica i la Universitat de Navarra (2008) realitzat entre infants, adolescents i

postadolescents de diversos països de Llatinoamèrica, posa de manifest els trets

característics d’aquesta generació que ja s’ha anomenat interactiva, on la multitasca

i la mobilitat en són elements essencials.

També l’estudi que realitza periòdicament l’Institut Nacional de Tecnologies de la

Comunicació (INTECO, 2009) posa de manifest el nivell de confiança que es genera a

les llars pel que fa a l’ús de les TIC, i les mesures de seguretat que es prenen en

aquest ús.

D’una banda, doncs, aquests estudis ens revelen dades de caire sociològic sobre la

població que més sovint fa ús de les TIC, els seus trets i perfils, així com les

circumstàncies que envolten aquest sector de població. De l’altra, l’estudi INTECO

aporta dades sobre els indicadors de confiança per part de la població en general en

emprar les noves tecnologies, principalment Internet, i el coneixement que tenen els

adults sobre les possibles mesures de seguretat, ja siguin antivirus, freqüència de les

còpies de seguretat, etc.

Una dada a tenir present és que la franja d’edat amb un increment de l’ús de les

noves tecnologies és l’adolescència. Alhora es percep que la vulnerabilitat d’aquest

col�lectiu davant les TIC és considerable ja que sovint en fan un ús sense control ni

informació suficient. Així doncs, és important conèixer l’ús que en fan, què els

empeny a emprar-les, quins valors subjacents hi ha, i la importància que prenen en

la seva vida. També és interessant poder conèixer com aquestes tecnologies

mediatitzen les seves relacions interpersonals amb pares i mares, i adults en general.

Per tot això entenem que un dels reptes més importants dels professionals de

l’educació s’ha de centrar en l’estudi de la relació dels adolescents amb les TIC, ja

que aquestes tecnologies amplien les seves possibilitats de relació i comunicació, un

dels grans afanys en aquesta etapa evolutiva.

9

Un dels aspectes de gran interès, per tant, entenem que és poder estudiar com

influencia l’ús de les TIC en les relacions socials dels adolescents amb els seus pares i

mares. En un dels estudis realitzats (Berríos; Buxarrais, 2005) es posa de manifest

que aquesta interacció és més freqüent quan l’ús d’aquestes tecnologies es relaciona

amb les activitats d’oci. En aquest sentit, el fet que els adolescents tinguin més

coneixement de les TIC que els seus pares i mares no és un fet envà en els contexts

familiars. D’una banda, els joves poden esdevenir experts a l’interior de la llar,

realitzant tasques de manteniment tècnic i orientant els adults sobre les seves

possibilitats; però de l’altra, pot tenir un efecte més negatiu si els adults

s’inhibeixen d’aquest ús.

Per tot això, el nostre objecte d’estudi es va voler centrar en l’àmbit dels valors, ja

que és aquest també el focus d’atenció del nostre grup d’investigació. Fou així com

el nostre objectiu era desvetllar els valors de rerefons que fan que els nostres joves i

adolescents emprin les noves tecnologies i quines utilitzen amb més freqüència sota

quines motivacions, i alhora copsar quins valors es desenvolupen en aquest creixent

ús de les TIC. Això darrer permetrà perfilar, a tall de prospectiva de futur, per on pot

anar el desenvolupament moral en l’era de les noves tecnologies.

És així com aquest estudi té per objectiu explorar les opinions que tenen les famílies

respecte la influència de les TIC a la vida i els valors dels adolescents, mirant de

constatar quins estils de vida se’n deriven d’aquest ús.

Objectiu de la investigació

El nostre treball es va plantejar amb l’objectiu d’explorar la relació que tant els

pares i mares com el jovent mantenen amb les tecnologies de la informació.

Inicialment consistia en una actualització de l’estudi “La influència de les TIC a la

vida dels nois i noies de 12 a 16 anys”, dirigit per Pere Amorós, M. Rosa Buxarrais i

Ferran Casas.

10

Dimensions i indicadors per a l’estudi

Per descriure aquesta relació ens havíem plantejat 4 dimensions per a l’estudi de les

relacions dels i les joves amb les TIC i 5 dimensions per abordar la relació

mares/pares i tecnologies de la informació, ja que en el cas dels pares i mares

incorporàvem la cura i les precaucions davant Internet (no presentarem l’informe

relatiu a les enquestes a pares i mares per manca de respostes vàlides).

Dimensions per a l’estudi de la relació entre joves i TIC:

0 Dades de base

1 Equipaments TIC i el seu ús

2 Relacions familiars i socials

3 Ús del temps lliure i preferències

4 Projecció i autoavaluació

Hem seleccionat 33 indicadors d’aquestes dimensions, distribuïts de la següent

manera:

TAULA 1: indicadors d’aquestes dimensions

Dimensions Indicadors Quantitat d’indicadors per

dimensió

0. Dades de base Edat, sexe, tipologia d’escola, idiomes

4 indicadors

1. Equipaments Tic i el seu ús

Possessió d’equipaments TIC, freqüència d’ús a casa d’amics, freqüència d’ ús a l’escola, freqüència d’ús (5), utilització de l’ordinador, utilització d’internet, utilització del mòbil, importància de les TIC a la seva vida, sensacions que produeixen les TIC ((5), informació, grau d’interès.

17 indicadors

2. Relacions familiars i

socials

Les TIC com a objecte de conversa (4), activitats compartides (4), temes de conversa

9 indicadors

11

Dimensions Indicadors Quantitat d’indicadors per

dimensió

3. Ús del temps lliure Activitats que realitzen, preferències en l’ús del temps lliure.

2 indicadors

4. Projecció. Autoavaluació de relacions socials

Elecció de criteris de valoració, percepció de les relacions amb el seu entorn

2 indicadors

Mostra i administració del qüestionari

Per la naturalesa de l’estudi, ens plantejarem inicialment una administració online

dels qüestionaris (Lime Survey). Decidirem realitzar una mostra de 100 casos, no

probabilística, a Barcelona ciutat i província (s’han aplicat qüestionaris per internet

a joves dels barris d’Horta-Guinardó, Sagrera i Sant Martí, a Barcelona, així com

alguna localitat de la província de Barcelona), que ens possibilités un apropament a

l’estudi de la relació que s’estableix entre pares, mares i fills entorn a aquest ús. Per

aquesta finalitat vam contactar amb federacions de mares i pares de Catalunya i amb

escoles que ens possibilitessin realitzar els qüestionaris en hores de classe. Les

enquestes es van realitzar durant l’any 2009, tant per part dels mateixos professors

de les aules d’informàtica pel que fa als joves, com a través de les AMPA’s pel que fa

a mares i pares.

Tenim un total de 132 respostes vàlides pel qüestionari de joves i no hem assolit més

de 50 enquestes pels pares i mares, la qual cosa també posa de relleu l’interès que

d’entrada hi ha per part de les famílies sobre el tema. Per tot plegat, hem renunciat

a tractar les dades resultants de l’apartat de mares i pares. En aquest informe

presentarem únicament els resultats de les enquestes realitzades als adolescents.

Processament de les dades

Les dades van ser treballades amb el programa informàtic Statistical Package for the

Social Sciences (SPSS).

En primera instància es presenten freqüències percentuals en una anàlisi univariat,

respectant en general les mateixes categories que havien estat col�locades

originalment al qüestionari. Hem confeccionat un reagrupament de categories en

algunes taules i gràfics perquè els resultats tinguin més visibilitat (i per poder

12

disminuir el marge d’error del X2 pel creuament de variables). Per altra part, hem

confeccionat quadres amb més d’una variable perquè es puguin comparar les dades.

En segona instància hem realitzat alguns creuaments de variables, una anàlisi

bivariat (segons el nostre pla de creuaments) en funció d’observar la seva relació a

partir del X2 i el seu grau de significació.

13

A. ANÀLISI UNIVARIAT

0. DADES DE BASE

GRÀFIC 1: Edat

GRÀFIC 2: Sexe

14

GRÀFIC 3: Tipologia d’escola

La gran majoria dels enquestats pertanyen a escoles concertades, i poc més de la

meitat estan entre 14 i 16 anys, mentre que la variable sexe és força equilibrada en

nombre de participants a les enquestes.

TAULA 2: Idiomes que domina

Idiomes que domina %

No 2,3%

Sí 97,7%

Castellà

Total 100,0%

No ,8%

Sí 99,2%

Català

Total 100,0%

Francès No 90,2%

15

Idiomes que domina %

Sí 9,8%

Total 100,0%

No 33,3%

Sí 66,7%

Anglès

Total 100,0%

No 91,7%

Sí 8,3%

Alemany

Total 100,0%

No 97,0%

Sí 3,0%

Portuguès

Total 100,0%

90,2%

Americà ,8%

Anglès només una mica ,8%

Àrab ,8%

Basc ,8%

Codi morse ,8%

Galleg 1,5%

Llatí i coreà ,8%

Romanès ,8%

Valencià ,8%

Xinès ,8%

Altres

Total 100,0%

TAULA 3: Barri

Barri

%

Altres 12,1%

Horta-Guinardó 86,4%

Sagrera ,8%

Sant Martí ,8%

El perfil dels nostres enquestats és majoritàriament dona, del barri d’Horta, que té

entre 14 i 16 anys i va a una escola concertada, domina el català i castellà, amb

predomini de la primera llengua.

16

1. EQUIPAMENTS TIC I EL SEU ÚS

TAULA 4: Equipaments que té i que utilitza

Equipaments que té i que utilitza %

1 Ho tens a casa teva 97,7% Televisor

3 No ho tens i no ho fas servir 2,3%

1 Ho tens a casa teva 97,7% Ordinador


1 Ho tens a casa teva 97,7% Internet


1 Ho tens a casa teva 91,7%

2 No ho tens a casa teva però ho fas servir sovint

1,5%

Videoconsola




2,3%

Videojocs per ordinador



2 No ho tens a casa teva però ho has servir sovint

2,3%

Telèfon mòbil




3,0%

Mp3/ Mp4




5,3%

Iphone


Quasi totes les enquestes ens indiquen que a casa hi ha televisor, ordinador,

connexió a internet, videoconsola, telèfon mòbil, M p3/Mp4, però, de moment, no hi

ha Iphone.

17

TAULA 5: Freqüència d’ús de TIC a casa d’amics

Freqüència d’ús de TIC a casa d’amics %

1 Sempre 18,2%

2 Habitualment 21,2%

3 A vegades 34,8%

4 Ocasionalment 22,0%

Televisor

5 Mai 3,8%

1 Sempre 29,5%


3 A vegades 25,0%


Ordinador

5 Mai 3,0%

1 Sempre 33,3%


3 A vegades 22,7%


Internet

5 Mai 3,0%

1 Sempre 29,5%


3 A vegades 22,7%


Videoconsola

5 Mai 14,4%

1 Sempre 12,1%

2 Habitualment 9,1%

3 A vegades 14,4%



5 Mai 34,8%

1 Sempre 27,3%


3 A vegades 20,5%


Telèfon mòbil

5 Mai 18,9%

1 Sempre 6,8%


3 A vegades 26,5%


Mp3/ Mp4

5 Mai 31,1%

1 Sempre 3,0%

2 Habitualment 3,8%

3 A vegades 6,1%


Iphone

5 Mai 74,2%

18

Les tecnologies que més s’utilitzen a casa dels amics són l’ordinador, Internet i la

videoconsola. El telèfon mòbil també presenta un ús força sovintejat, tot i que no

com els tres primers. Per contra, la televisió, els videojocs per ordenador, l’Mp3/Mp4

i l’Iphone manifesten que s’usen amb molta menys freqüència a casa dels amics.

TAULA 6: Freqüència d’ús de TIC a l’escola

Freqüència d’ús de TIC a l’escola %

1 Sempre 2,3%

3 A vegades 7,6%


Televisor

5 Mai 68,9%

1 Sempre 4,5%


3 A vegades 50,8%


Ordinador

5 Mai 4,5%

1 Sempre 4,5%


3 A vegades 55,3%


Internet

5 Mai 4,5%

1 Sempre 2,3%

3 A vegades ,8%

4 Ocasionalment ,8%

Videoconsola

5 Mai 96,2%

1 Sempre 2,3%

3 A vegades 1,5%


Videojocs per Ordinador

5 Mai 91,7%

1 Sempre 5,3%

2 Habitualment 5,3%

3 A vegades 6,8%


Telèfon mòbil

5 Mai 72,0%

1 Sempre 2,3%

2 Habitualment 1,5%

3 A vegades 4,5%


Mp3/ Mp4

5 Mai

82,6%

19

1 Sempre 1,5%

2 Habitualment ,8%

3 A vegades ,8%


Iphone

5 Mai 95,5%

En fer la mateixa pregunta, sobre l’ús d’aquestes tecnologies a l’escola, es revela un

ús molt menys freqüent en termes generals. Cal destacar que gariebé es corresponen

l’ús d’ordinador i l’ús d’internet, en %, per la qual cosa podem dir que s’associa l’ús

de l’ordinador a connectar-se a Internet. Alhora, cal tenir present que alguns dels

centres entrevistats formaven part del projecte 1x1 de la Generalitat de Catalunya,

per la qual cosa l’ús d’ordinador a les aules és habitual.

TAULA 7: Freqüència d'ús de TIC en sales o locals equipats

Freqüència d’ús de TIC en sales o locals equipats %

1 Sempre 6,1%


3 A vegades 16,7%


Televisor

5 Mai 47,0%

1 Sempre 9,1%

2 Habitualment 8,3%

3 A vegades 11,4%


Ordinador

5 Mai 48,5%

1 Sempre 9,1%

2 Habitualment 8,3%

3 A vegades 11,4%


Internet

5 Mai 48,5%

1 Sempre 5,3%

2 Habitualment 3,8%

3 A vegades 6,8%


Videoconsola

5 Mai 65,2%

1 Sempre 4,5% Videojocs per ordinador

2 Habitualment 3,8%

20

Freqüència d’ús de TIC en sales o locals equipats %

3 A vegades 6,1%


5 Mai 74,2%

1 Sempre 31,8%


3 A vegades 12,9%


Telèfon mòbil

5 Mai

31,8%

1 Sempre 12,9%


3 A vegades 15,9%


Mp3/ Mp4

5 Mai 40,9%

1 Sempre 5,3%

2 Habitualment ,8%

3 A vegades 1,5%


Iphone

5 Mai 87,1%

Destaquen els percentatges elevats pel que fa a una absència d’ús de les TIC en

espais o locals habilitats per aquest ús, però destaca el % de l’ús del mòbil en aquests

indrets, en el mateix percentatge que la seva absència d’ús, però alhora amb un alt

% també com a ús habitual. És a dir, que pel que fa a sales i espais habilitats per

aquests usos, dels que s’entén s’exclouen la pròpia llar i l’escola, per les preguntes

precedents, el mòbil és la tecnologia més emprada molt per damunt de les altres.

TAULA 8: Ús de l’ordinador

Ús de l’ordinador %

1 Sempre 6,1%


3 A vegades 43,9%


Escriure (fer treballs, etc.)

5 Mai 3,0%

1 Sempre 1,5% Dibuixar, pintar, dissenyar

2 Habitualment 3,8%

21

Ús de l’ordinador %

3 A vegades 14,4%


5 Mai 50,0%

1 Sempre 56,1%


3 A vegades 17,4%


Escoltar música

5 Mai 3,8%

1 Sempre 5,3%

2 Habitualment 3,0%

3 A vegades 13,6%


Editar o composar música

5 Mai 62,1%

1 Sempre 14,4%


3 A vegades 22,7%


Jugar amb jocs

5 Mai 16,7%

1 Sempre 4,5%


3 A vegades 36,4%


Mirar pel�lícules en DVD

5 Mai 21,2%

1 Sempre 9,1%


3 A vegades 22,7%


Editar imatges

5 Mai 27,3%

1 Sempre 50,0%


3 A vegades 7,6%


Altres

5 Mai 18,9%

En relació a l’ús que es fa de l’ordinador, es posa de manifest que en un nombre molt

elevat s’utilitza per escoltar música, i amb molt menor grau s’usa també per jugar.

Cal destacar també un % nombrós quan es fa referència a altres usos, excloent-ne

escriure, dibuixar o pintar, editar o composar música, mirar pel�lícules o bé editar

imatges.

22

TAULA 9: Ús d’Internet

Ús d’Internet %

1 Sempre 12,1%


3 A vegades 39,4%


Buscar informació concreta

5 Mai 3,8%

1 Sempre 49,2%


3 A vegades 9,1%


Navegar

5 Mai 3,0%

1 Sempre 35,6%


3 A vegades 22,7%


Utilitzar el correu electrònic

5 Mai 5,3%

1 Sempre 59,1%


3 A vegades 9,1%


Xatejar (xerrar)

5 Mai 7,6%

1 Sempre 42,4%


3 A vegades 12,1%


Descarregar música/jocs

5 Mai 9,1%

1 Sempre 47,7%


3 A vegades 16,7%


You tube

5 Mai 3,0%

1 Sempre 20,5%


3 A vegades 13,6%


Xarxes socials

5 Mai 34,1%

1 Sempre 32,6%


3 A vegades 13,6%


Altres

5 Mai 27,3%

23

La taula anterior la detallem també en els gràfics següents per la significativitat

rellevant que té per a l’estudi.

Com es pot visualitzar als gràfics següents, l’ús que els joves fan d’Internet és

xatejar, navegar, usar el correu electrònic, descarregar música o jocs, entrar al you

tube, amb molta més assiduïtat que xarxes socials o cercar informació.

GRÀFIC 4: ús d’Internet / You Tube

GRÀFIC 5: ús d’Internet / xatejar-xerrar

24

GRÀFIC 6: ús d’Internet / xarxes socials

TAULA 10: ús del mòbil

Ús del mòbil %

1 Sempre 10,6%


3 A vegades 24,2%


Petar la xerrada amb amics

5 Mai 28,8%

1 Sempre 20,5%


3 A vegades 22,7%


Parlar amb els pares

5 Mai 12,9%

1 Sempre 31,8%


3 A vegades 19,7%


Enviar missatges breus

5 Mai 11,4%

1 Sempre 3,0%

2 Habitualment 2,3%

3 A vegades 6,1%


Connectar a Internet

5 Mai 77,3%

1 Sempre 28,0%


3 A vegades 16,7%


Quedar amb els amics

5 Mai 12,9%

Fer fotos 1 Sempre 22,0%

25

Ús del mòbil %


3 A vegades 23,5%


5 Mai 14,4%

1 Sempre 12,1%


3 A vegades 14,4%


Jugar amb jocs

5 Mai 31,1%

1 Sempre 4,5%

2 Habitualment 3,0%

3 A vegades 3,0%


Descarregar música

5 Mai 77,3%

1 Sempre 27,3%

2 Habitualment 5,3%

3 A vegades 15,9%


Altres

5 Mai 40,9%

En relació a l’ús del mòbil per part dels joves, l’utilitzen majoritàriament per quedar

amb els amics, fer fotos o enviar missatges, i l’utilitzen molt poc per jugar amb jocs,

descarregar música o per connectar-se a internet. D’entre parlar amb els pares i fer

petar la xerrada amb els amics, tot i que no presenten percentatges rellevants en

relació a les altres variables que hem destacat, cal tenir present que manifesten fer-

ho més per parlar amb els pares que amb els amics.

TAULA 11: Facilitat per viure sense els següents mitjans audiovisuals

Facilitat per viure sense els següents mitjans audiovisuals %

1 Molt fàcil 3,8%

2 Una mica fàcil 3,8%

3 Indiferent 20,5%

4 Alguna cosa difícil 39,4%

Televisor

5 Molt difícil 32,6%

1 Molt fàcil 2,3% Ordinador

2 Alguna fàcil 3,0%

26

Facilitat per viure sense els següents mitjans audiovisuals %

3 Indiferent 7,6%

4 Alguna difícil 30,3%


1 Molt fàcil 1,5%


3 Indiferent 6,1%


Internet


1 Molt fàcil 19,7%


3 Indiferent 25,0%


Videoconsola


1 Molt fàcil 28,0%


3 Indiferent 34,8%




1 Molt fàcil 12,1%


3 Indiferent 14,4%


Telèfon mòbil


1 Molt fàcil 15,2%


3 Indiferent 21,2%


Mp3/ Mp4


1 Molt fàcil 65,2%


3 Indiferent 15,9%


Iphone


De les noves tecnologies els joves indiquen que els hi seria molt difícil viure sense

ordinador i internet, fins i tot més que sense televisió. Aquestes dades queden també

reflectides als gràfics següents:

27

GRÀFIC 7: Dificultat de viure sense Internet

GRÀFIC 8: Dificultat de viure sense Ordinador

28

GRÀFIC 9: Dificultat de viure sense televisió

TAULA 12: Hores d’ús

Hores d’ús %

,00 25,8%

1,00 31,1%

2,00 20,5%

3,00 12,9%

Televisor

4,00 9,8%

,00 4,5%

1,00 43,2%

2,00 22,7%

3,00 12,9%

Ordinador

4,00 16,7%

,00 6,8%

1,00 39,4%

2,00 23,5%

3,00 10,6%

Internet

4,00 19,7%

,00 67,4%

1,00 15,2%

2,00 7,6%

3,00 3,8%

Videoconsola

4,00 6,1%

,00 78,8% Videojocs per ordinador

1,00 10,6%

29

Hores d’ús %

2,00 4,5%

3,00 3,8%

4,00 2,3%

,00 38,6%

1,00 29,5%

2,00 12,1%

3,00 3,8%

Telèfon mòbil

4,00 15,9%

,00 49,2%

1,00 27,3%

2,00 11,4%

3,00 3,0%

Mp3/ Mp4

4,00 9,1%

,00 90,9%

1,00 3,8%

2,00 2,3%

3,00 1,5%

Iphone

4,00 1,5%

Els joves indiquen que les TIC que més hores utilitzen entre setmana són l’ordinador

-entre 2 i 4 hores diàries- i internet -entre 2 i 4 hores diàries durant la setmana-, la

qual cosa és natural que es correspongui perquè l’ús d’internet va lligat a

l’ordinador. Així també es posa de manifest que fan ús de l’ordinador per connectar-

se a Internet. És destacable també el percentatge força elevat pel que fa l’ús durant

4 hores diàries del telèfon mòbil. També cal esmentar que l’ús elevat de la televisió

se centra entre 1 i 2 hores, però no va més enllà.

TAULA 13: Hores d’ús en cap de setmana

Hores d’ús en cap de setmana %

,00 3,0%

1,00 6,8%

2,00 19,7%

3,00 22,7%

Televisor

4,00 47,7%

,00 1,5% Ordinador

1,00 9,8%

30

Hores d’ús en cap de setmana %

2,00 12,9%

3,00 17,4%

4,00 58,3%

,00 2,3%

1,00 9,8%

2,00 14,4%

3,00 15,2%

Internet

4,00 58,3%

,00 27,3%

1,00 19,7%

2,00 17,4%

3,00 6,1%

Videoconsola

4,00 29,5%

,00 56,1%

1,00 13,6%

2,00 9,1%

3,00 5,3%


4,00 15,9%

,00 19,7%

1,00 22,7%

2,00 18,9%

3,00 6,8%

Telèfon mòbil

4,00 31,8%

,00 27,3%

1,00 25,8%

2,00 15,9%

3,00 10,6%

Mp3/ Mp4

4,00 20,5%

,00 86,4%

1,00 5,3%

Iphone

4,00 8,3%

Els caps de setmana s’augmenten les hores d’ús d’internet i de l’ordinador, a més

d’augmentar significativament les hores dedicades a la televisió.

31

GRÀFIC 10: Hores d’ús del televisor en cap de setmana

TAULA 14: Sensacions que tens en usar la televisió

Sensacions que tens en usar la televisió %

1 Sempre 28,8%


3 A vegades 26,5%


Et diverteixes

5 Mai 3,0%

1 Sempre 8,3%


3 A vegades 36,4%


Aprens

5 Mai 12,1%

1 Sempre 10,6%


3 A vegades 22,0%


Aprofites el temps

5 Mai 29,5%

1 Sempre 8,3%


3 A vegades 18,2%


Et sents actiu/va

5 Mai 39,4%

1 Sempre 11,4%


Et sents acompanyat/da

3 A vegades 22,7%

32

Sensacions que tens en usar la televisió %


5 Mai 29,5%

1 Sempre 34,8%

2 Habitualment 6,1%

3 A vegades 17,4%


Altres

5 Mai 35,6%

Els joves manifesten clarament que la televisió els diverteix i que no senten que

aprenguin o que aprofitin el temps amb ella.

TAULA 15: Sensacions que tens en usar l’ordinador

Sensacions que tens en usar l’ordinador %

1 Sempre 47,7%


3 A vegades 13,6%


Et diverteixes

5 Mai 4,5%

1 Sempre 17,4%


3 A vegades 31,8%


Aprens

5 Mai 12,1%

1 Sempre 27,3%


3 A vegades 27,3%


Aprofites el temps

5 Mai 9,1%

1 Sempre 26,5%


3 A vegades 20,5%


Et sents actiu/va

5 Mai 23,5%

1 Sempre 27,3%


3 A vegades 17,4%



33

Sensacions que tens en usar l’ordinador %

5 Mai 24,2%

1 Sempre 38,6%

2 Habitualment 6,1%

3 A vegades 14,4%


Altres

5 Mai 34,8%

Els joves manifesten clarament que la televisió els diverteix i que no senten que

aprenguin o aprofitin el temps.

TAULA 16: Sensacions que tens en usar Internet

Sensacions que tens en usar Internet %

1 Sempre 55,3%


3 A vegades 8,3%


Et diverteixes

5 Mai 3,0%

1 Sempre 27,3%


3 A vegades 22,7%


Aprens

5 Mai 6,1%

1 Sempre 34,8%


3 A vegades 22,7%


Aprofites el temps

5 Mai 11,4%

1 Sempre 29,5%


3 A vegades 22,0%


Et sents actiu/va

5 Mai 20,5%

1 Sempre 26,5%


3 A vegades 15,9%



5 Mai

22,0%

34

Sensacions que tens en usar Internet %

1 Sempre 37,9%

2 Habitualment 7,6%

3 A vegades 16,7%


Altres

5 Mai 31,8%

Pel que fa a la connexió a Internet, manifesten que les sensacions percebudes són de

diversió en un percentatge molt elevat, alhora que aprofitar el temps en segon

terme. També diuen que se senten actius, aprenen i se senten acompanyats.

TAULA 17: Sensacions que tens en usar els videojocs

Sensacions que tens en usar els videojocs %

1 Sempre 57,6%


3 A vegades 12,1%


Et diverteixes

5 Mai 7,6%

1 Sempre 16,7%

2 Habitualment 6,1%

3 A vegades 20,5%


Aprens

5 Mai 27,3%

1 Sempre 27,3%

2 Habitualment 9,1%

3 A vegades 12,9%


Aprofites el temps

5 Mai 28,8%

1 Sempre 37,9%


3 A vegades 13,6%


Et sents actiu/va

5 Mai 20,5%

1 Sempre 22,0%

2 Habitualment 6,8%

3 A vegades 16,7%



5 Mai 32,6%

35

Sensacions que tens en usar els videojocs %

1 Sempre 33,3%

2 Habitualment 4,5%

3 A vegades 11,4%


Altres

5 Mai 42,4%

Fonamentalment es diverteixen en usar els videojocs més que aprendre, tot i que

també diuen sentir-se actius, aprofitar el temps i en un percentatge inferior, sentir-

se acompanyats i encara en menor nombre aprendre alguna cosa.

TAULA 18: Sensacions que tens en usar la videoconsola

Sensacions que tens en usar la videoconsola %

1 Sempre 59,8%


3 A vegades 8,3%


Et diverteixes

5 Mai 9,1%

1 Sempre 18,2%

2 Habitualment 4,5%

3 A vegades 20,5%


Aprens

5 Mai 30,3%

1 Sempre 28,0%

2 Habitualment 9,8%

3 A vegades 15,9%


Aprofites el temps

5 Mai 27,3%

1 Sempre 33,3%


3 A vegades 13,6%


Et sents actiu/va

5 Mai 24,2%

1 Sempre 25,0%

2 Habitualment 6,8%

3 A vegades 16,7%



5 Mai 32,6%

36

Sensacions que tens en usar la videoconsola %

1 Sempre 31,8%

2 Habitualment 6,1%

3 A vegades 14,4%


Altres

5 Mai 38,6%

Fonamentalment quan utilitzen la videoconsola manifesten que es diverteixen quasi

en el mateix percentatge que pel que fa a l’ús dels videojocs. Els percentatges

també s’assimilen a l’ús dels videojocs pel que fa a les sensacions de sentir-se actius,

d’aprofitar el temps i d’estar acompanyats, també en aquest ordre.

En general, la sensació que més clarament tenen els joves en fer ús de les TIC és de

diversió, tal i com queda recollit en els següents gràfics.

GRÀFIC 11: Et diverteixes en usar

37

TAULA 19: Preocupació per estar informat en

Preocupació per estar informat en %

1 Moltíssim 9,1%

2 Molt 25,0%

3 Moderadament 39,4%

4 Poc 10,6%

Televisor

5 Gens 15,9%

1 Moltíssim 20,5%

2 Molt 28,0%


4 Poc 14,4%

Ordinador

5 Gens 9,1%

1 Moltíssim 23,5%

2 Molt 25,8%


4 Poc 9,8%

Internet

5 Gens 7,6%

1 Moltíssim 18,2%

2 Molt 11,4%


4 Poc 21,2%

Videoconsola

5 Gens 24,2%

1 Moltíssim 9,1%

2 Molt 9,8%


4 Poc 25,8%


5 Gens 34,1%

1 Moltíssim 17,4%

2 Molt 18,2%


4 Poc 18,9%

Telèfon mòbil

5 Gens 15,2%

1 Moltíssim 14,4%

2 Molt 16,7%


4 Poc 16,7%

Mp3/ Mp4

5 Gens 26,5%

1 Moltíssim 9,1%

2 Molt 2,3%


4 Poc 12,9%

Iphone

5 Gens 65,2%

38

No es veu una preocupació molt gran per estar informats sobre les TIC, tot i que són

clarament Internet i l’ordinador, les tecnologies per les que els joves es preocupen

més per estar-ne informats.

TAULA 20: Grau d’interès per les següents tecnologies

Grau d’interès per les següents tecnologies %

1 Moltíssim 18,9%

2 Molt 33,3%


4 Poc 6,1%

Televisor

5 Gens 6,1%

1 Moltíssim 33,3%

2 Molt 41,7%


4 Poc 4,5%

Ordinador

5 Gens 1,5%

1 Moltíssim 40,2%

2 Molt 33,3%


4 Poc 5,3%

Internet

5 Gens 1,5%

1 Moltíssim 25,8%

2 Molt 16,7%


4 Poc 22,0%

Videoconsola

5 Gens 17,4%

1 Moltíssim 13,6%

2 Molt 12,1%


4 Poc 22,0%

Videojocs per Ordinador

5 Gens 35,6%

1 Moltíssim 25,0%

2 Molt 25,0%


4 Poc 16,7%

Telèfon mòbil

5 Gens 7,6%

1 Moltíssim 16,7% Mp3/ Mp4

2 Molt 25,8%

39


4 Poc 12,9%

5 Gens 17,4%

1 Moltíssim 10,6%

2 Molt 8,3%


4 Poc 9,8%

Iphone

5 Gens 60,6%

Novament apareixen l’ordinador i internet com les tecnologies per les que els joves

presenten més interès.

40

2. RELACIONS FAMILIARS I SOCIALS

Pel fet que a l’apartat anterior els joves atribueixen molta importància a internet i

l’ordinador, ha estat significatiu comprovar com les taules i els quadres mostren que

en parlen poc d’aquests temes amb els seus pares i mares, i alhora en parlen molt

amb els seus amics i amigues.

TAULA 21: Parla amb el pare de...

Parla amb el pare de: %

1. Molt 25,8%

2. Moderadament 36,4%

Televisor

3. Mai 37,9%

1. Molt 17,4%


Ordinador

3. Mai 53,0%

1. Molt 15,9%


Internet

3. Mai 54,5%

TAULA 22: Parla am la mare sobre...

Parla am la mare sobre... %

1. Molt 26,5%


Televisor

3. Mai 37,1%

1. Molt 14,4%


Ordinador

3. Mai 53,0%

1. Molt 12,1%


Internet

3. Mai 58,3%

41

És interessant veure com del que parlen més amb pare i mare és de la televisió, que

encara esdevé un mitjà de comunicació que soviet es veu en família en espais

convivencials compartits.

TAULA 23: Parla amb els amics/amigues sobre…

Parla amb els amics/amigues sobre… %

1. Molt 56,1%


Televisor

3. Mai 17,4%

1. Molt 62,1%


Ordinador

3. Mai 15,9%

1. Molt 63,6%


Internet

3. Mai 12,9%

Les noves tecnologies esdevenen tema de conversa considerablement elevat amb els

amics i amigues, i sobretot pel que fa a l’ordinador i l’ús d’internet.

GRÀFIC 12: Parla sobre Internet amb…

42

TAULA 24: Freqüència d’activitats compartides amb la mare

Freqüència d’activitats compartides amb la mare %

1. Sempre 80,3%

2. A vegades 7,6%

Sopar

3. Mai 12,1%

1. Sempre 2,3%

2. A vegades 7,6%

Jugar a videojocs

3. Mai 90,2%

1. Sempre 8,3%

2. A vegades 15,9%

Jugar a altres coses

3. Mai 75,8%

1. Sempre 22,7%

2. A vegades 18,2%

Llegir

3. Mai 59,1%

1. Sempre 50,8%

2. A vegades 33,3%

Veure la televisió o el vídeo

3. Mai 15,9%

TAULA 25: Freqüència d’activitats compartides amb el pare

Freqüència d’activitats compartides amb el pare %

1. Sempre 60,6%

2. A vegades 15,9%

Sopar

3. Mai 23,5%

1. Sempre 15,2%

2. A vegades 15,2%

Jugar a videojocs

3. Mai 69,7%

1. Sempre 8,3%

2. A vegades 14,4%


3. Mai 77,3%

1. Sempre 12,1%

2. A vegades 12,1%

Llegir

3. Mai 75,8%

1. Sempre 45,5% Veure la televisió o el vídeo

2. A vegades 28,0%

43

Freqüència d’activitats compartides amb el pare %

1. Sempre 60,6%

2. A vegades 15,9%

Sopar

3. Mai 23,5%

1. Sempre 15,2%

2. A vegades 15,2%

Jugar a videojocs

3. Mai 69,7%

1. Sempre 8,3%

2. A vegades 14,4%


3. Mai 77,3%

1. Sempre 12,1%

2. A vegades 12,1%

Llegir

3. Mai 75,8%

1. Sempre 45,5%

2. A vegades 28,0%

3. Mai 26,5%

En aquestes taules queda palès com un fet quotidià compartir amb la mare i/o el

pare el sopar i veure televisió, majoritàriament amb la mare el fet de sopar, mentre

que jugar en general o fins i tot llegir no és una activitat practicada en companyia

dels progenitors. Tot i així, és més freqüent que juguin a videojocs amb el pare que

amb la mare. En aquest sentit, la tecnologia més compartida amb els fills és la

televisió.

TAULA 26: Freqüència amb què parla amb els pares sobre…

Freqüència amb què parla amb els pares sobre… %

1. Freqüentment 56,8%

2. Parla de tant en tant 29,5%

3. Parla poc o no parla 12,1%

Sobre l’institut i els aprenentatges

4. No ho sap 1,5%




Sobre la televisió

4. No ho sap 1,5%



Sobre el temps lliure i les activitats


44

4. No ho sap 1,5%




Sobre el futur

4. No ho sap 6,8%




Sobre ordinadors

4. No ho sap ,8%




Sobre la vida quotidiana

4. No ho sap 3,0%




Sobre viceconsoles i jocs d 'ordinador

4. No ho sap 3,8%

És significativament baix el percentatge de joves que parlen amb els seus pares sobre

ordinadors o videojocs tenint en compte la importància que tenen per a ells aquestes

tecnologies. Els temes de conversa dels joves amb els seus pares més freqüents són

l’institut i els seus aprenentatges. També és rellevant el tema del temps lliure i el

seu futur, tot i que a distància de l’entorn escolar.

45

3. ÚS DEL TEMPS LLIURE I PREFERÈNCIES

TAULA 27: Freqüència amb la que realitza les següents activitats

Freqüència amb la que realitza les següents activitats %

1. Sempre 60,6%

2. A vegades 21,2%

Esports

3. Mai 18,2%

1. Sempre 62,9%

2. A vegades 25,0%

Informàtica

3. Mai 12,1%

1. Sempre 17,4%

2. A vegades 9,1%

Ball, dansa, ballet

3. Mai 73,5%

1. Sempre 31,1%

2. A vegades 20,5%

Deixar passar l'estona

3. Mai 48,5%

1. Sempre 78,0%

2. A vegades 14,4%

Parlar amb els amics

3. Mai 7,6%

1. Sempre 49,2%

2. A vegades 31,8%

Parlar amb la família

3. Mai 18,9%

1. Sempre 22,7%

2. A vegades 22,0%

Llegir

3. Mai 55,3%

1. Sempre 8,3%

2. A vegades 10,6%

Participar en alguna associació

3. Mai 81,1%

1. Sempre 66,7%

2. A vegades 18,2%

Escoltar ràdio, escoltar música

3. Mai 15,2%

1. Sempre 12,1%

2. A vegades 25,8%

Fer treballs manuals

3. Mai 62,1%

1. Sempre 9,8%

2. A vegades 18,9%

Practicar jocs de taula, cartes, Trivials

3. Mai 71,2%

1. Sempre 31,1% Anar a veure partits o competicions esportives 2. A vegades 24,2%

46

3. Mai 44,7%

1. Sempre 13,6%

2. A vegades 18,2%

Practicar aficions artístiques, pintar, dibuixar

3. Mai 68,2%

1. Sempre 25,0%

2. A vegades 32,6%

Anar al cinema o al teatre

3. Mai 42,4%

1. Sempre 13,6%

2. A vegades 30,3%

Fer excursions

3. Mai 56,1%

1. Sempre 42,4%

2. A vegades 24,2%

Altres

3. Mai 33,3%

Les activitats que els joves declaren realitzar amb més freqüència són els esports, la

informàtica, escoltar música i parlar amb els amics. És interessant observar que

llegeixen molt poc, així com practiquen poc jocs de taula, l’excursionisme i la vida

associativa (activitats tradicionalment més de caire cultural i de participació

ciutadana).

TAULA 28: Ganes de realitzar les següents activitats

Ganes de realitzar les següents activitats %

1. Molt 64,4%


Mirar televisió

3. Poc o Gens 9,1%

1. Molt 49,2%


Jugar a videojocs

3. Poc o Gens 30,3%

1. Molt 92,4%


Estar amb amics

3. Poc o Gens 2,3%

1. Molt 56,8%


Estar amb el pare

3. Poc o Gens 13,6%

1. Molt 60,6%


Estar amb la mare

3. Poc o Gens 10,6%

47

1. Molt 50,8%


Estar amb germans

3. Poc o Gens 25,8%

1. Molt 74,2%


Fer coses a l’ordinador

3. Poc o Gens 5,3%

1. Molt 35,6%


Anar d’excursió

3. Poc o Gens 33,3%

1. Molt 31,1%


Estar a casa sense fer res

3. Poc o Gens 40,9%

1. Molt 59,8%


Fer esports

3. Poc o Gens 20,5%

1. Molt 24,2%


Fer dansa

3. Poc o Gens 65,2%

1. Molt 25,8%


Llegir

3. Poc o Gens 55,3%

1. Molt 77,3%


Escoltar música

3. Poc o Gens 6,8%

De la taula anterior es pot visualitzar que als joves el que més els hi agrada fer és

estar amb els amics, seguidament, fer coses amb l’ordenador i escoltar música. És

significatiu el poc gust per la lectura.

48

4. PROJECCIÓ, AUTOAVALUACIÓ DE RELACIONS SOCIALS

TAULA 29: Valoració dels aspectes de la persona

Valoració dels aspectes de la persona %

1. Molt 64,4%


La teva intel�ligència

3. Poc o mai 4,5%

1. Molt 63,6%


Les teves habilitats tècniques

3. Poc o mai 6,8%

1. Molt 74,2%


Les teves habilitats amb les persones

3. Poc o mai 3,8%

1. Molt 36,4%


Els teus coneixements sobre ordinador

3. Poc o mai 25,8%

1. Molt 72,0%


La teva professió

3. Poc o mai 4,5%

1. Molt 70,5%


La teva família

3. Poc o mai 8,3%

1. Molt 65,9%


La teva sensibilitat

3. Poc o mai 9,1%

1. Molt 78,8%


La teva simpatia

3. Poc o mai 6,8%

1. Molt 27,3%


Els teus diners

3. Poc o mai 44,7%

1. Molt 29,5%


El teu poder

3. Poc o mai 42,4%

1. Molt 53,8%


El teu coneixement del món

3. Poc o mai 21,2%

1. Molt 52,3%


La teva imatge

3. Poc o mai 12,9%

49

1. Molt 68,9%


La teva responsabilitat

3. Poc o mai 9,1%

1. Molt 64,4%


La teva solidaritat

3. Poc o mai 11,4%

1. Molt 57,6%


Les teves maneres

3. Poc o mai 11,4%

1. Molt 71,2%


La teva alegria de viure

3. Poc o mai 9,1%

1. Molt 56,1%


La teva creativitat

3. Poc o mai 14,4%

1. Molt 61,4%


La teva capacitat de treball

3. Poc o mai 13,6%

1. Molt 28,8%


La teva fe o espiritualitat

3. Poc o mai 51,5%

1. Molt 59,1%


La teva constància

3. Poc o mai 12,1%

1. Molt 78,0%


La teva personalitat

3. Poc o mai 6,8%

1. Molt 79,5%


La teva amabilitat

3. Poc o mai 6,1%

Als joves els hi importa molt ser valorats per la seva amabilitat amb les persones, per

la simpatia, els trets de personalitat, la professió, per les habilitats amb les persones

i per la seva alegria de viure, en aquest ordre de major a menor grau. Alhora, en

menor nombre manifesten que els interessa també ser valorats per la seva família i la

seva responsabilitat. És de destacar que als joves no els hi importa molt ser valorats

pels seus diners o el poder, i també sembla poc important ser valorats pels

coneixements d’ordinador.

50

GRÀFIC 13: Valoració dels aspectes de la persona per la seva amabilitat

GRÀFIC 14: Valoració dels aspectes de la persona per la seva simpatia

51

GRÀFIC 15: Valoració dels aspectes de la persona per la seva alegria de viure

GRÀFIC 16: Valoració dels aspectes de la persona per la seva família

52

TAULA 30: Percepció de les relacions socials

Percepció de les relacions socials %

1. D'acord 87,9%

2. Indiferent 3,8%

Els meus amics em respecten

3. Desacord 8,3%

1. D'acord 89,4%

2. Indiferent 6,8%

La meva família es preocupa molt per mi

3. Desacord 3,8%

1. D'acord 80,3%

2. Indiferent 10,6%

La meva família em té en alta estima

3. Desacord 9,1%

1. D'acord 78,8%

2. Indiferent 12,9%

Sento forts lligams amb els meus amics

3. Desacord 8,3%

1. D'acord 83,3%

2. Indiferent 10,6%

La meva família em respecta realment

3. Desacord 6,1%

Pel que fa a la percepció de les relacions socials, els joves manifesten sentir-se molt

valorats pels seus amics i per les seves famílies, en aquest mateix ordre i amb índexs

considerablement elevats.

53

B. ANÀLISI BIVARIAT

1. TAULES BIVARIADES

Tot seguit exposem algunes taules de dues variables que ens han resultat prou

destacables com per posar de relleu els seus resultats.

GRÀFIC 17: Sexe i ús de l’ordinador

Segons el que els joves manifesten, sembla que les noies escriuen o fan treballs a

internet amb més assiduïtat que els nois, tot i que el nombre de nois que manifesten

fer-ho a vegades és més elevat que el de les noies. Alhora és destacable també que

els nois juguen més amb jocs d’ordinador que les noies. Mentre que la variable

escoltar música és equitativa en ambdós sexes.

54

GRÀFIC 18: Edat i conversa amb el seu pare

En relació a les variables edat i temes de conversa amb el pare, veiem que el tema

de conversa sobre l’ordinador i internet no és gens habitual als 14-16 anys.

2. RELACIÓ ENTRE VARIABLES

Tal i com ens proposem en el nostre plantejament d’anàlisi bivariat, hem procedit al

creuament de diverses variables per establir el X2 com a prova d’independència o no

d’ambdues variables. Tanmateix, tot i haver reagrupat categories per limitar la

dificultat, en els següents creuaments de variables més del 20% de les caselles tenien

freqüències esperades menors de 5:

55

1. Edat/ús d’internet

2. Sexe/Hores d’ús d’internet

3. Edat/Facilitat per viure sense

4. Sexe/Facilitat per viure sense

5. Edat/Valoració aspectes de la persona

6. Valoració aspectes de la persona/Facilitat per viure sense

7. Parlar amb la seva mare sobre/Freqüència amb la que realitza les següents activitats

8. Parlar amb la seva mare sobre/Valoració aspectes de la persona

9. Freqüència amb la que realitza les següents activitats/Facilitat per viure sense

En aquests casos pot existir una sobreestimació de la prova d’X2 i per tant assenyalar

una relació entre ambdues variables podria ser erroni.

Tot seguit presentem la significació d’alguns creuaments en els que podem utilitzar

l’X2 sense por a error.

Sens dubte, és la variable sexe la que més creuaments de variables significatius ens

ha donat.

La variable sexe i l’ús de les noves tecnologies

Sembla existir una relació entre sexe i ús de l’ordinador per realitzar treballs i per

escoltar música.

Proves de chi-quadrat de Pearson

Escriure i fer treballs Escoltar música

Chi quadrat 9,450 7,601

Gl 2 2 Sexe

Sig. ,009* ,022*

Els resultats es basen en files i columnes no buides de cada sub-taula més la interior.

56


Escriure i fer treballs Escoltar música


Gl 2 2 Sexe

Sig. ,009* ,022*


*L’estadístic de chi-quadrat és significatiu en el nivell 0.05.

D’altra banda, també trobem una possible relació entre l’ús d’internet i la variable

sexe, tant pel que fa a la recerca d’informació com en l’ús de xarxes socials.


Buscar informació Xarxes socials


gl 2 2 Sexe

Sig. ,032* ,044*



La variable sexe i la valoració d’aspectes de la persona

Semblaria existir una relació significativa entre el sexe dels joves i la seva valoració

pels “coneixements sobre ordinador”. Alhora, no trobem una relació significativa

entre el sexe i la seva valoració per “l’alegria de viure”.


Els teus coneixements sobre ordinador La teva alegria de viure


gl 2 2 Sexe

Sig. ,001* ,580



57

Alhora trobem una relació significativa entre el sexe i la valoració de la família, però

no trobem una relació significativa del sexe amb la valoració de la fe ni amb les

habilitats tècniques.

58


La teva família La teva fe o espiritualitat

Les teves habilitats tècniques

Chi quadrat 7,006 5,050 2,276

Gl 2 2 2 Sexe

Sig. ,030* ,080 ,320



59

C. CONCLUSIONS

En relació al nombre d’hores en les que es fa ús de les diferents tecnologies, es posa

de relleu que si fa uns anys la batalla de pares i mares era posar límits a l’ús de la

televisió, avui en dia el repte de futur és el límit a les noves tecnologies com

l’internet i el mòbil. (taula 12) En un estudi de la Fundació Telefónica i la Universitat

de Navarra (2008) ja es posava de manifest que la televisió ha passat a un segon lloc

tant entre infants com entre els mateixos adolescents, que declaren preferir la xarxa

com a pantalla interactiva.

Els joves manifesten que hi ha un notable interès en ser valorats per tots els aspectes

que fan referència a la seva relació amb els altres, confirmant-se així la importància

que té en aquesta franja d’edat la socialització, on el reconeixement de l’alteritat és

necessari per a la construcció de l’autonomia i la pròpia identitat. (taula 28)

És important assenyalar que si bé per als joves són molt importants les noves

tecnologies de la informació, aquests les comparteixen molt poc amb els seus

progenitors i en fan un poc ús a l’escola o l’institut. Així també ho posa de relleu

l’estudi de l’any 2009 (INTECO, 2009) en el que s’indica que sols un 6,1% accedeixen

a internet des del centre educatiu mentre que un 91,7% ho fan des de la pròpia llar.

Als i les joves, tanmateix, els valors que més els interessen són aquells que impliquen

la seva relació amb els altres, ocupant també la família un lloc prou important en les

seves valoracions.

Si bé la variable sexe pot influir en l’ús de les noves tecnologies i en certes

valoracions en relació a les TIC, no sembla tenir influència en el que fa referència a

les valoracions més importants assenyalades per ambdós sexes relatives a la relació

amb els altres.

Ens interessava també la variable de les sensacions que experimenten en interactuar

amb les noves tecnologies per poder extreure conclusions en relació a què els motiva

a fer-ne ús i quins són els valors subjacents que podem extreure’n. És considerable,

en aquesta línia, veure com la diversió és un dels objectius prioritaris en l’ús

60

d’internet i de l’ordinador en si (55,3% i 47,7% respectivament), mentre que la

sensació d’aprofitar el temps en l’ús d’internet i de l’ordinador és també destacable

(34,8% i 27, 3% respectivament). Contrasta això amb la sensació que tenen de perdre

el temps quan miren televisió (29,5%). També cal assenyalar que manifesten sentir-se

acompanyats (27,3%) en fer ús de l’ordinador, per l’accés que els dóna a les xarxes

socials, i la sensació de saber-se actius (26,5%). Curiosa la dada d’un percentatge

baix (17,4%) que manifesten ser conscients d’estar realitzant quan fan ús de

l’ordinador. Novament aquí fem referència l’estudi d’INTECO (2009) on també un

elevat percentatge (54,3%) manifestava que la diversió era la motivació primordial

per fer ús d’internet.

Al capdavall, podem concloure que la diversió és el valor que inicialment rebem de

manera conscient, en interactuar amb l’ordinador, sabent-se estar aprofitant el

temps connectats amb els altres com a eix de socialització i sabent-se acompanyats.

En aquest sentit es parla d’un procés de construcció del propi jo que passa per

l’alteritat virtual. Si per a la pròpia construcció identitària ens cal l’existència de

l’altre, del no-jo, amb les noves tecnologies aquesta alteritat de referència esdevé

dialogant a través de les xarxes socials, on el discurs s’estableix també amb

monòlegs i diàlegs del que és íntim de manera pública. És així com ja es diu que

neixen noves formes de ser i estar en el món.

61

BIBLIOGRAFIA

Investigacions realitzades 2002/ 2009

Amoros, P., Buxarrais, M.R. & Casas F. (2002). La influencia de las TIC en la vida de

los chicos y chicas de 12 a 16 años. Barcelona: Instituto de Infancia y Mundo

Urbano.

Bernet García, F. (coord.) (2007). Comunicación y lenguajes juveniles a traves de las

TIC. Instituto de la Juventud, Injuve & Ministerio de igualdad España.

(http://www.injuve.mtas.es/injuve/contenidos.item.action?id=541229710&m

enuId=572069434)

Feixa, C. et al. (2002). Identitats culturals i estils de vida. En: Gómez-Granell, C.;

Garcia-Milà, M.; Ripol-Millet, A.; Panchón, C. (coord.). La infància i les

famílies als inicis del segle XXI. Informe 2002 en línea. Barcelona: Instituto de

Infancia y Mundo Urbano. Observatorio de la Infancia y la Familia.

(http://www.ciimu.org/images/stories/CIIMU/Informes_Infancia/Informe_200

2/Identitats_culturals_y_estils_de_vida.pdf)

Fundación Telefónica & Universidad de Navarra (2008). La Generación interactiva en

Iberoamérica. Niños y adolescentes ante las pantallas.

(www.generacionesinteractivas.org/?page_id=660)

Instituto de la Juventud, Injuve & Ministerio de igualdad España (2009) Adolescentes

y jóvenes en la red : factores de oportunidad, Directora Ángeles Rubio Gil,

Edición Injuve

(http://www.injuve.mtas.es/injuve/contenidos.item.action?id=1724774781&

menuId=572069434)

Instituto de la Juventud, Injuve & Ministerio de igualdad España (2008). Sondeo de

opinión, situación de la gente joven. 1ª Encuesta de 2008, Tema 2 Valores e

identidatos.

62

(http://www.injuve.mtas.es/injuve/contenidos.type.action?type=1008402591

&menuId=1008402591)

Inteco, Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación. (2009) Estudio sobre la

seguridad de la información y la e-confianza de los hogares españoles

(http://www.inteco.es/Prensa/Actualidad_INTECO/Noticia_informe_1T2009)

Internet Interdisciplinary Institute -IN3- (2007), Proyecto Internet Catalunya (PIC),

Dirección Manuel Castells e Imma Tubella, Universitat Oberta de Catalunya.

(http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/index.html)

IV Congreso De La Cibersociedad 2009.(http://www.cibersociedad.net/congres2009)

Kaiser Family Foundation (2009). Generation M: Media in the Lives of 8-18 year olds.

(http://www.kff.org/entmedia/7251.cfm)

Livingstone, S. & Bovill, M., (1999) Children, Young People and the Changing Media

Environmet., London School of Economics and Political Science, Report of the

Research Project. (http://www.psych.lse.ac.uk/young_people/press.html)

Noves temàtiques entorn de les TIC

Albarello, F.J. (2004) “La brecha digital y su abordaje educativo.”, 3º Congreso de

comunicadores. Foro VI Espacios de Comunicación alternativa y nuevas

tecnología. (http://www.redcom.org/CCC/foro6_albarello.htm) Consulta

22/02/06

Ambrosi, A., Peugeot, A. & Pimienta, D. (coords.) (2005). Palabras en Juego:

Enfoques Multiculturales sobre las Sociedatos de la Información. París: C & F

Éditions.

García, L., Nussbaum, M. & Bolton, J. (2005): Correlations Between Digital Tools and

Human Cognitive Processes. Lecture Notes in Computer Science, LNCS 3597:

326-335.

Morduchowicz, R. (Coord.), Barbero, J. M. & Callejo, J. (2008) Los jóvenes y las

pantallas. Nuevas formas de sociabilidad. Buenos Aires: Editora Gedisa.

63

Nuñez, F. (2001). Internet, fàbrica de somnis. Claus per a la comprensió de la

participació en fòrums i xats. Digithum. UOC, Núm. 3.

(http://www.uoc.edu/humfil/articles/esp/nunez/nunez.html).

Piscitelli, A. (2009) Nativos Digitales. Dieta cognitiva, inteligencia colectiva y

arquitecturas de la participación. Buenos Aires: Santillana.

Sibila, P. (2008). La intimidad como espectáculo. Buenos Aires: Fondo de Cultura

Económica.

Unesco (2005) Informe mundial Hacia las sociedatos del conocimiento. Unesco.

(http://unesdoc.unesco.org/images/0014/001419/141908s.pdf)

Relacions amb les TIC: usos i nous aprenentatges

Castells, M. (2000). "Internet y la sociedad red". En: Lección inaugural del programa

de doctorado sobre la Sociedad de la Información y el Conocimiento. UOC.

<http://www.uoc.es/web/esp/articles/castells/menu.html>.

Gil, A., Feliu, J. (2003). "El consumo de TIC: características afectivo-psicosociales de

la sociedad de la información". Encuentros en Psicología Social. Vol. 1, 3, 7-

10.

Jenkins, H. (2008) Convergence Culture. La cultura de la convergencia de los medios

de comunicación. Barcelona: Paidós.

Relacions parentals i socials

Berríos, Ll. & Buxarrais, M.R. (2005). “Las tecnologías de la información y la

comunicación (TIC) y los adolescentes. Algunos datos.” OEI Monografías

virtuales, Ciudadanía, democracia y valores en sociedatos plurales Línea

temática: Valores y tecnologías de la información y comunicación, Número 5.

Boschma, J. (2008). La Generación Einstein. Más listos, más rápidos y más sociables.

Comunicar con los jóvenes del siglo XXI. Barcelona: Gestión 2000.

64

Casas Aznar, F., Figuer, C., González, M. & Malo, S. (2007). Los medios audiovisuales

entre los progenitores y los hijos e hijas. ,C & E: Cultura y educación, Vol. 19,

Nº 3, 311-330

Feixa, C. et al. (2002). Identitats culturals i estils de vida. En: Gómez-Granell, C.,

Garcia-Milà, M., Ripol-Millet, A., Panchón, C. (coord.). La infància i les

famílies als inicis del segle XXI. Informe 2002 en línea. Barcelona: Instituto de

Infancia y Mundo Urbano. Observatorio de la Infancia y la Familia.

(http://www.ciimu.org/images/stories/CIIMU/Informes_Infancia/Informe_200

2/Identitats_culturals_y_estils_de_vida.pdf)

Gil, A., Feliu, J., Rivero, Y. & Gil, E., (2003) ¿Nuevas tecnologías de la información y

la comunicación o nuevas tecnologías de relación? Niños, jóvenes y cultura

digital. UOC. (http://www.uoc.edu/dt/20347/index.html)

Gil, A. (2003). El consum com a emoció. En: Feliu, J. & GIL, A. (coords.). Psicologia

econòmica i del comportament del consumidor. Barcelona: Edicions de la

Universitat Oberta de Catalunya.

la influÈncia de les tic a la vida quotidiana de...

Documents