la immigració musulmana a europa · 2016-04-13 · societats d’acollida; ... les dificultats del...

La immigraciómusulmana a EuropaTurcs a Alemanya, algerians

a França i marroquins a Espanya

Víctor Pérez-DíazBerta Álvarez-MirandaElisa Chuliá

Col·lecció Estudis SocialsNúm.15

En el panorama social actual, la immigració se’ns manifesta

com un fenomen extremadament complex i dinàmic que fa que sigui

necessari seguir aprofundint en el seu coneixement i la seva com-

prensió. Amb anterioritat, aquesta qüestió ha ocupat tres volums d’a-

questa Col·lecció d’Estudis Socials, que han procurat aportar ele-

ments per a l’anàlisi en el context de la societat espanyola.

Aquest nou treball pretén anar més enllà i abordar el fenomen des

d’una perspectiva comparada amb altres països europeus que tenen

més tradició com a receptors d’immigrants i, per tant, més experièn-

cia d’integració.

L’obra ens acosta tres experiències d’immigració musulmana a

Europa: la dels turcs a Alemanya, la dels algerians a França i la dels

marroquins a Espanya. Els capítols del llibre desgranen, cas per cas,

els processos històrics d’arribada dels immigrants a les respectives

societats d’acollida; el volum i la composició actuals de la seva pobla-

ció; el mercat laboral en el qual s’instal·len; les pràctiques religioses, i

l’encaix en el sistema educatiu, entre altres qüestions.

Traçant paral·lelismes entre una societat i una altra, la investigació

aporta llum en comparar les tres experiències que, malgrat haver-se

desenvolupat en marcs institucionals diferents, desemboquen

en una sèrie de semblances.

El treball ha estat dirigit per Víctor Pérez-Díaz, catedràtic de

Sociologia de la Universitat Complutense, i realitzat conjuntament

amb Berta Álvarez-Miranda, professora de Sociologia de la mateixa

universitat, i Elisa Chuliá, professora de Ciència Política

de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED).

Col·lecció Estudis Socials

Núm. 15

La immigració musulmana a EuropaTurcs a Alemanya, algerians a França

i marroquins a Espanya

Víctor Pérez-DíazBerta Álvarez-Miranda

Elisa Chuliá

Edició electrònica disponible a Internet:www.estudis.lacaixa.es

© Víctor Pérez-Díaz, Berta Álvarez-Miranda i Elisa Chuliá© Fundació ”la Caixa”, 2004

La responsabilitat de les opinions emeses en els documents d’aquesta col·lecció correspon exclusivament als seus autors. La Fundació ”la Caixa” no s’identifica necessàriament amb les seves opinions.

EditaFundació ”la Caixa”

Av. Diagonal, 62108028 Barcelona

Patronat de la Fundació ”la Caixa”

PresidentJosep Vilarasau Salat

VicepresidentsSalvador Gabarró SerraJordi Mercader MiróIsidre Fainé CasasAntoni Brufau NiubóAlejandro Plasencia García

PatronsRamon Balagueró GañetM. Amparo Camarasa CarrascoMarta Corachán CuyásRicard Fornesa RibóMaria Isabel Gabarró MiquelManuel García BielJavier Godó Muntañola, Comte de GodóM. Begoña Gortázar RotaecheJaume Iglesias SitjesFederico Mayor ZaragozaMiquel Noguer PlanasRosa Novell BovéJusto Novella MartínezVicenç Oller CompañMontserrat Orriols PeitivíMagí Pallarès MorgadesAntoni Pie MestreManuel Raventós NegraLuis Rojas MarcosLluc Tomás MunarFrancesc Tutzó BennasarJosep Francesc Zaragozà Alba

Secretari (no patró)Alejandro García-Bragado Dalmau

Col·lecció Estudis Socials

DirectorJosep M. Carrau

PRESENTACIÓ 7

I. INTRODUCCIÓ 9

1.1. El context històric 9

1.2. Les dificultats del tema i una manerad’abordar-lo 13

1.3. Una reflexió al fil dels esdevenimentsrecents 19

Primera part: TURCS A ALEMANYA

II. PRESÈNCIA I MARC INSTITUCIONAL 27

2.1. Evolució històrica, demografiai distribució geogràfica 27

2.2. Marc institucional i polítiques d’immigració a Alemanya 41

III. L’ACOMODACIÓ DELS TURCS EN LA SOCIETAT ALEMANYA 56

3.1. La integració econòmica dels immigrants turcs 56

3.2. Participació política i activitat associativa 68

IV. CULTURA, OPINIÓ, DEBAT PÚBLICI CONVIVÈNCIA 79

4.1. La utilització dels mitjans de comunicació 79

4.2. Les pràctiques religioses 82

4.3. Opinions i sentiments dels alemanysrespecte als estrangers, en general:les enquestes 87

4.4. Actituds cap als turcs: debats oficials i situacions límit 94

4.5. Opinions i sentiments dels immigrantsturcs cap als alemanys 104

PÀG.

ÍNDEX

Segona part: ALGERIANS A FRANÇA

V. PRESÈNCIA I MARC INSTITUCIONAL 111

5.1. La presència d’algerians a França 111

5.2. Marc institucional i polítiques d’immigració a França 122

VI. L’ACOMODACIÓ DELS ALGERIANSEN LA SOCIETAT FRANCESA 138

6.1. Activitat econòmica 138

6.2. Vida social: una incorporaciósocial relativa 147

VII. CULTURA, OPINIÓ, DEBAT PÚBLICI CONVIVÈNCIA 176

7.1. Cultura i identitat dels algerians 176

7.2. L’opinió pública sobre la immigració 184

Tercera part: MARROQUINS A ESPANYA

VIII. PRESÈNCIA I MARC INSTITUCIONAL 209

8.1. La presència de marroquins a Espanya 209

8.2. El marc institucional i polítiquesd’immigració a Espanya 216

IX. L’ACOMODACIÓ DELS MARROQUINSEN LA SOCIETAT ESPANYOLA 225

9.1. Economia i treball 225

9.2. Educació 233

9.3. Vida social i relacions socials:la importància de la comunitat immigrant 236

9.4. L’associacionisme marroquí a Espanya 240

9.5. La delinqüència 246

PÀG.

X. CULTURA, OPINIÓ, DEBAT PÚBLIC

I CONVIVÈNCIA 249

10.1. Un diàleg a diverses veus 249

10.2. El debat públic i l’opinió dels espanyols sobre la immigració i els marroquins 250

10.3. La lectura d’alguns estudiosos espanyolsdels problemes de convivència cultural 259

10.4. Els immigrants marroquins davant la sevapròpia experiència: anàlisi de dosgrups de discussió 268

XI. REFLEXIONS FINALS 292

APÈNDIX METODOLÒGIC 312

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 315

PÁG.PÀG.

7

Presentació

En el panorama social actual, la immigració se’ns manifesta comun fenomen extremadament complex i dinàmic que fa que sigui necessariseguir aprofundint en el seu coneixement i la seva comprensió. Amb ante-rioritat, aquesta qüestió ha ocupat tres volums d’aquesta Col·lecció d’Es-tudis Socials, que han procurat aportar elements per a l’anàlisi en el con-text de la societat espanyola. Aquest nou treball pretén anar més enllà iabordar el fenomen des d’una perspectiva comparada amb altres païsoseuropeus que tenen més tradició com a receptors d’immigrants i, per tant,més experiència d’integració.

L’obra ens acosta tres experiències d’immigració musulmana aEuropa: la dels turcs a Alemanya, la dels algerians a França i la delsmarroquins a Espanya. Els capítols del llibre desgranen, cas per cas, elsprocessos històrics d’arribada dels immigrants a les respectives societatsd’acollida; el volum i la composició actuals de la seva població; el mercatlaboral en el qual s’instal·len; les pràctiques religioses, i l’encaix en el sis-tema educatiu, entre altres qüestions. Traçant paral·lelismes entre unasocietat i una altra, la investigació aporta llum en comparar les tres expe-riències que, malgrat haver-se desenvolupat en marcs institucionals dife-rents, desemboquen en una sèrie de semblances.

El treball ha estat dirigit per Víctor Pérez-Díaz, catedràtic deSociologia de la Universitat Complutense, i realitzat conjuntament amb

Berta Álvarez-Miranda, professora de Sociologia de la mateixa universitat,i Elisa Chuliá, professora de Ciència Política de la UNED. Els autors hanparat especial atenció a la dimensió cultural de la immigració musulmanaen cada país i a la visió que els immigrants i els europeus tenen els unsdels altres. Per fer-ho, s’han basat en una minuciosa observació de la rea-litat, en la qual han aflorat tensions i recels per les dues bandes. El treballsitua els processos d’immigració a Alemanya, França i Espanya dins delcontext històric caracteritzat per les profundes transformacions polítiques,econòmiques i culturals dels últims vint anys. Com elements d’aquest esce-nari, sorgeixen també la globalització, l’islamisme fonamentalista i laguerra contra el terror, als quals l’estudi es refereix necessàriament, ja que, tal i com assenyalen els autors, la trobada entre Europa i elsmusulmans immigrants se situa en aquest marc històric.

Des d’aquesta perspectiva, i malgrat que la primera redacció deltreball té data anterior, el tràgic atemptat de l’11-M a Madrid havia detenir reflex en el volum, tant per la terrible pèrdua de vides humanes queva provocar, com pel seu impacte emocional en la societat i també per lesconseqüències, de tot tipus, que comporta. Las circumstàncies aconsella-ven, doncs, una revisió de l’informe final, que ara incorpora noves referèn-cies per poder completar l’anàlisi.

Amb la publicació d’aquest nou volum sobre immigració, la Funda-ció ”la Caixa” pretén posar a l’abast de tothom elements de coneixement ivaluosa informació que es trobava fins ara dispersa. El nostre propòsit ésque tot això contribueixi a facilitar experiències d’apropament entre col·lec-tius immigrants i societats d’acollida en nom d’una millor convivència.

Alejandro PlasenciaVicepresidentFundació ”la Caixa”

Barcelona, juny del 2004

8

I. Introducció

1.1. El context històric

L’escenari històric ha canviat profundament en les dues últimesdècades, principalment com a resultat de transformacions econòmiques ipolítiques. La fallida definitiva del model d’economia socialista a l’anticbloc comunista, als països del tercer món i (en la forma residual en la qualencara tenia vigència) al món occidental ha deixat lliure el camí per a ladifusió del model de l’economia de mercat, la qual, combinada amb l’ex-traordinari desenvolupament de les xarxes de comunicació, està donant lloca una nova onada de globalització, en perspectiva històrica d’un abast com-parable a la que es va produir entre mitjans del segle XIX i les primeres dèca-des del segle XX. L’expansió del mercat de capitals i de béns i serveis a esca-la mundial ha comportat una notable mobilitat de la mà d’obra en unesproporcions encara inferiors a les de les migracions que van acompanyarl’onada anterior, però que són molt importants. En aquest context han anattenint lloc les migracions de països musulmans cap a Europa, l’objecte delnostre estudi.

Els canvis econòmics als quals acabem de fer referència han suposatgreus pèrdues per als sistemes polítics totalitaris, propis dels països del blocsocialista, durant gairebé tot el segle XX, però també per als sistemes auto-ritaris i burocràtics, molt freqüents al tercer món. Això ha donat lloc, a vega-des, a processos de transició cap a democràcies liberals; i d’altres, a crisis

9■LA IMMIGRACIÓ MUSULMANA A EUROPA

endèmiques de sistemes polítics i formes de govern aparentment incapaçosde donar resposta a les necessitats econòmiques i socials de les seves pobla-cions, i de donar-los veu en el maneig dels assumptes públics. Tot plegat hareforçat la propensió d’una part de les seves societats a emigrar, estimula-da, a més, pel desenvolupament dels mitjans d’informació i de transport, elsquals, al mateix temps que han permès percebre (aparentment) amb mésclaredat els beneficis annexos a la vida en les societats més desenvolupades,han anat reduint els costos de traslladar-s’hi. De fet, les migracions dels paï-sos musulmans cap als països occidentals han operat contra el teló de fonsd’un creixement econòmic molt modest de la major part d’aquells països,incapaços d’assegurar a les seves poblacions millores substancials del nivellde vida, un desenvolupament econòmic sostingut i diversificat, i un incre-ment substancial del nivell educatiu. En aquestes carències, reforçades pelràpid creixement demogràfic als països musulmans, ha basat un especialis-ta en l’Orient Mitjà, Kenneth W. Stein (2002), el seu anunci d’«una poten-cial envestida migratòria àrab, potser tan important com la que Amèrica vasuportar en els temps de la migració europea del segle XIX i principis delXX». Deixant de banda el fet que aquesta previsió estigui més o menys benfundada, el cert és que l’emigració s’ha convertit en una estratègia acaricia-da per molts joves àrabs. Segons l’«Informe sobre Desenvolupament Àrab»,publicat el 2002, una mica més de la meitat dels que tenen entre 13 i 20 anysvolen emigrar a països industrialitzats (United Nations Development Pro-gramme, 2002).

El marc cultural de tots aquests canvis ha estat subjecte, per la sevabanda, a moviments en les direccions més variades, i el resultat ha estat, iés, un de considerable confusió. Molts observadors occidentals encara s’a-ferren a la idea que això obeeix al desconcert propi de la transició d’unordre tradicional a un ordre modern. Però el cert és que aquesta afirmacióés massa general. Hi ha moltes formes de vida tradicional que són molt dife-rents entre si. Les dels països musulmans difereixen molt de les dels païsoscom els d’Amèrica Llatina, per posar-ne un exemple. Als països musul-mans, els canvis culturals més importants s’han anat succeint, al seu propiritme, des de fa uns quants segles, com a resposta a dos factors. D’una ban-da, com a reacció a la influència occidental; i cal tenir en compte, en aquest

10 ■ INTRODUCCIÓ

sentit, que més que «una» reacció, n’hi ha hagut unes quantes i de molt con-tradictòries. Una ha estat la dels qui han volgut imitar en la mesura del pos-sible les formes de vida occidental; una altra, la dels qui s’han oposat deci-didament a aquesta imitació; i una altra (o unes altres) la dels qui hanintentat compromisos diversos entre aquestes dues fórmules. D’altra banda,les respostes s’han d’entendre, així mateix, a partir d’una voluntat de fide-litat a la pròpia tradició de l’islam, poderosíssima i ancorada en l’adhesió aun text sagrat i immutable, que per als musulmans conté la clau no d’unsimple sistema de creences, sinó de tota una forma de vida.

Al seu torn, el marc cultural dels països receptors d’aquests emi-grants musulmans ha canviat també profundament, i continua immers en unprocés de canvi, una de les característiques més importants del qual és queno té una direcció clara. Si prenem Europa com a referència, els canvis enaquesta regió, al llarg del segle que acaba de finalitzar, han estat extraordi-naris. Europa ha passat de mig segle d’experiments amb règims totalitaris iautoritaris a tot el continent (incloent-hi Rússia) a mig segle d’experimentsde democràcia liberal, i sense que hagin faltat moviments polítics amb nos-tàlgies totalitàries al seu interior (els partits comunistes i d’extrema dreta),ni l’enemiga dels estats totalitaris que ha tingut en contra fins gairebé alfinal del segle. S’ha passat per tot tipus de formes de govern de l’economia,entre les quals han predominat les formes estatistes i corporativistes fins fapoc temps, de manera que només en els darrers vint anys es viu un renaixe-ment de la forma liberal de finals del segle XIX, que encara té dificultats perimposar-se. El paisatge cultural ha estat ple de conflictes dramàtics, i avuidia apareix com un paisatge multiforme i desordenat, on preval un consensprocedimental, que deixa obert el territori a tota mena de creences i estilsde vida, en una espècie de coexistència pacífica que pot propiciar diàlegsinteressants o, per contra, alimentar la fragmentació de l’espai social, i laignorància i la indiferència recíproques entre aquests fragments.

En aquestes circumstàncies, els líders polítics europeus s’han com-promès en una grandiosa operació d’enginyeria política, que és la construc-ció d’un sistema polític més o menys unitari, i parlen amb aparent segure-tat que Europa «jugarà un paper al món» o «ho ha de fer». Però com es potaconseguir una capacitat d’acció voluntària si no està clar que s’hagi cons-


truït, per dins i des de baix, un espai públic europeu, una comunitat moral,una societat de tractes freqüents entre els seus membres, incloent-hi els quesorgeixen quan es treballa o es discuteix plegats, és una pregunta que esrepeteix incansablement sense trobar-hi bones respostes. Darrere la segure-tat d’una bona part de les classes dirigents i il·lustrades hi ha un gran des-concert, que es deixa entreveure en la dificultat d’articular una històriacomuna. Tots aquests problemes d’autoesclariment de la identitat, la cultu-ra i la tradició europees no són, certament, insolubles; però tampoc no espoden resoldre amb la facilitat i la celeritat que alguns pretenen. I demoment no han estat resolts.

La necessitat de tirar endavant aquest procés de posada al punt de lacultura europea, en el context dels canvis econòmics i polítics a escala glo-bal a què hem al·ludit, s’ha fet encara més urgent en els últims deu o vintanys. Una de les raons d’aquesta pressa resideix en la recrudescència delsprocessos de canvi al si dels països musulmans; recrudescència que esmanifesta, entre d’altres maneres, en les tensions observables en aquestspaïsos entre allò que els occidentals creuen que són les seves tendènciesmodernitzadores (perquè aquests països esdevinguin més o menys «com elsoccidentals») i les seves tendències tradicionals, però que probablement sóntensions molt més profundes i complexes entre versions diferents de ser«ells mateixos». Aquestes tensions adquireixen cos en el moviment que elsoccidentals solen anomenar «l’islamisme fonamentalista o integrista», i enles circumstàncies que han conduït als atemptats de Nova York i Washing-ton, Bali, Casablanca, Istambul i Madrid, les guerres a l’Afganistan i l’Iraq,i, en general, a la guerra contra el terror, en la qual gran part dels països delmón s’ha anat comprometent en els darrers temps.

La trobada entre Europa i els musulmans immigrants se situa enaquest marc històric. Es tracta d’un marc que transcendeix el de les estratè-gies a curt termini dels principals actors de cada país. Aquest marc d’estra-tègies a curt termini acostuma a reduir-se a l’entrecreuament d’actuacionsorientades a aconseguir objectius com els següents: que una part de lessocietats del tercer món obtinguin un nivell de vida més alt; que uns empre-saris aconsegueixin una mà d’obra dòcil, barata i poc qualificada per ocu-par-se de les feines que les poblacions locals (ja) no estan disposades a dur

12 ■ INTRODUCCIÓ

a terme; que els residents de les zones on arriben els immigrants, és a dir,generalment, famílies de capes modestes, es tranquil·litzin i s’adaptin alscostums dels seus nous veïns; que les elits culturals satisfacin el desigd’il·lustrar les consciències dels seus compatriotes recomanant-los toleràn-cia o, per contra, la defensa de la seva identitat amenaçada; i que, al final,uns polítics aconsegueixin guanyar les pròximes eleccions maniobrant entretotes aquelles estratègies: les dels immigrants (que poden acabar votant-los), els empresaris, les classes modestes inquietes, i les elits culturals.

1.2. Les dificultats del tema i una manera d’abordar-lo

De fet, el que està en joc no és el curt termini, sinó el llarg terminitant de les societats europees, com dels immigrants musulmans que hiviuen, com de les societats musulmanes d’origen, i les relacions entre totsells. L’assumpte és extremadament complex i es resisteix a les simplifica-cions d’un «estar a favor» o «estar en contra» de la immigració.

El primer que es requereix és prendre consciència de la dificultat dela qüestió i adoptar un cert distanciament respecte als arguments habituals.Convé conrear el dubte metòdic. Es diu, per exemple, que el desequilibridemogràfic entre la natalitat de les societats receptores i la de les emissoresés un factor determinant de l’emigració. Però, en contra del que sol afirmar-se, en aquesta matèria les tendències no són clares. Els canvis en les pautesde la natalitat dels països del nord d’Àfrica, impulsats per la incorporacióde la dona a l’educació i el treball, així com per alguns canvis culturals, jas’han fet notar des de fa temps (Fargues, 1994). No coneixem bé les causesi els mecanismes dels canvis de la natalitat en les societats occidentals, peròno s’ha de menysprear la possibilitat de la seva recuperació, de la qual ja hiha indicis en alguns països. En tot cas, no caiguem en la il·lusió de creureque aquestes tendències es compliran a despit del cap (i el cor, per dir-hoaixí) dels agents humans.

L’anàlisi econòmica deixa igualment obert el tema dels beneficis iels costos de la immigració per a les societats receptores, i subratlla la pos-


sibilitat de diversos escenaris, segons que es prenguin unes o altres deci-sions (Browne, 2002). Per si sola, la immigració no resol els problemes quepugui tenir el finançament d’un sistema de seguretat social públic com elque predomina a Europa occidental. Els immigrants joves envelliran en elseu moment i cobraran les pensions corresponents. Des del moment quearriben, els immigrants fan ús de l’estat de benestar. En general, caldrà cali-brar, a llarg termini, en la balança la relació entre la seva contribució al sis-tema de benestar i el que en reben. Poden dinamitzar les economies a lesquals arribin, però no necessàriament si són o es mantenen com a pobla-cions amb un pobre esperit empresarial i amb un nivell educatiu baix. Igual-ment, poden vigoritzar l’esfera pública amb la seva diversitat, o fragmentar-la i desfigurar-la, si la converteixen en un espai on els ciutadans es limitena reclamar els seus drets (per exemple, els seus suposats drets econòmics isocials a la protecció estatal des del bressol fins a la tomba), sense pensaren els deures inherents a una ciutadania responsable. D’altra banda, si lestaxes d’infraccions i delictes comesos per immigrants són més altes que lescorresponents a la població autòctona, la immigració pot provocar un aug-ment dels costos de l’estat per garantir la seguretat ciutadana. I així podríemseguir, passant d’un terreny a l’altre, i mostrant com «en si mateixa» laimmigració ni resol ni empitjora les coses. Tot depèn del tipus d’immigra-ció i del tipus de conducta de la societat receptora que tinguem al davant acada moment.

A més, cal tenir en compte que de cap manera ens trobem davantd’uns processos migratoris irreversibles. L’afirmació contrària, la que enstrobem davant d’un fenomen irreversible, és una fal·làcia historicista sensefonament, que «projecta tendències» tretes de context. De fet, hi ha una llar-ga història plena de precedents que, per contra, suggereixen la freqüència dela tornada dels immigrants als seus països d’origen quan se’ls presenta l’o-casió. És poc freqüent que es desarrelin del tot. És inhabitual que s’esta-bleixin als seus nous països sense reserves mentals i emocionals. Fins i totla destinació de la segona generació (la que se suposa «integrada») estàoberta a diverses possibilitats. És molt normal que es creïn xarxes transna-cionals que facin imaginables anades i vingudes. Depèn molt del que passials països d’origen.

14 ■ INTRODUCCIÓ

La idea simplista que la societat occidental és tan «meravellosa» quequi hi arriba es queda parat i abandona el seu estil de vida anterior, és notò-riament absurda. La vida occidental incorpora dosis de confusió, de tensiópersonal, de soledat, d’encadenament a una mecànica de treball, de consumi de recepció relativament passiva tant de missatges polítics exageradamentpartidistes com dels d’una cultura de masses o una d’alta volada, totes duessovint de qualitat dubtosa. No és el paradís a la terra, tot i que, per des-comptat, sigui preferible a una societat totalitària, sense llibertats públiquesni estat de dret, o una societat del tercer món, probablement semiestancada,corrupta, violenta i despòtica. El que volem dir és que la lectura etnocèntri-ca del món, d’acord amb la qual Europa, per exemple, seria guia i far de lli-bertat i de vida, té els seus trets plausibles (si es compara amb alguna altrapart del món), però és més aviat «exagerada».

El frenesí actual per les virtuts de les tecnologies de la informacióés, una vegada més, un indici de la confusió de l’ambient. La difusió de lesanomenades tecnologies de la informació no millora el contingut dels mis-satges que transmet. La il·lusió que com més es comuniqui la barreja degrandeses i misèries del món occidental, més funcionarà Occident com unimant que atreu la resta de la humanitat cap a les seves costes, és un mirat-ge. El fet de reconèixer-ho així podria reduir l’ansietat dels qui es creuenenvoltats d’una humanitat ansiosa per venir a «casa nostra». És dubtós quecom més ens coneguin, més ens admiraran; per la mateixa raó que és dub-tós que com més ens coneguem a nosaltres mateixos, més ens admirarem.

Tot això no ho diem amb l’ànim de contribuir a la literatura «maso-quista» d’Occident i alinear-nos amb els qui denuncien les seves institucionsbàsiques, les quals ens semblen en si mateixes força admirables. El complexinstitucional de l’economia de mercat –la democràcia liberal, l’estat de dret,un espai públic lliure i una cultura de la tolerància– ens sembla digne d’elo-gi, i de defensa enfront dels seus enemics. Però els usos que els agentshumans fan d’aquestes institucions, sent aquests agents com són, és a dir,lliures, poden ser detestables. I la realitat no es limita a les institucions «ensi mateixes», sinó que es compon, sobretot, dels usos que els agents en fan.


Imaginar que la integració dels musulmans a l’Europa que els rep ésqüestió de temps, d’educació (escolar), de mitjans de comunicació, de dià-legs o trobades entre les elits, del funcionament de l’economia, pot induirfàcilment a error. Val més conservar aquestes imaginacions (és bo imagi-nar), però sobretot contrastar-les amb l’observació de la realitat, i fer-ho encontextos relativament diferenciats. No «a Europa», sinó als diferents paï-sos d’Europa.

L’expressió «musulmans a Europa» encobreix realitats nacionals moltdiferents, que no es poden subsumir sota la mateixa rúbrica. Cada país, Ale-manya, França o Espanya (en el cas d’aquest llibre; però el mateix es podriadir d’Anglaterra, Suècia o Holanda, per exemple), té «les seves» poblacionsmusulmanes, que vénen de països diferents, que han arribat a través d’unprocés històric singular (Alemanya no va tenir la seva «guerra d’Algèria», iFrança no ha tingut els seus Gastarbeiter) i que s’han trobat amb païsoseuropeus amb tradicions culturals i pautes de polítiques públiques immi-gratòries molt diverses. El públic no reacciona de la mateixa manera en totsels països, ni el seu estil de discurs és semblant, ni les seves memòries his-tòriques s’assemblen gaire.

El que sembla entreveure’s dels musulmans que viuen en aquestspaïsos no suggereix, en cap cas, que la «integració» sigui fàcil. Ni tan solsestà clar que sigui «factible». Encara menys, que «de veritat» la vulguin lesdues parts. Interessant situació. ¿Volen en comptes de l’assimilació una«amigable convivència»? És més fàcil formular aquest desig que entendreel que significa. ¿Són els seus tractes econòmics satisfactoris per a les duesparts? ¿O no caldria distingir a l’interior de cadascuna de les parts sectorsmolt diversos, cadascun amb els seus interessos propis? Tenen tractessocials, sí; però, ¿de quina intensitat i de quin tipus? Conviuen a les ciutats,però, ¿no es deu tractar, en realitat, de l’estranya «convivència» que es creaentre gent que s’ignora? ¿Podria passar, potser, que els occidentals tenenuna tradició d’observació de les societats musulmanes que, amb tots els pre-judicis «orientalistes» que pugui comportar, és molt superior a la mancad’interès secular d’aquestes societats per Occident (com suggereix el fet,assenyalat pels autors de l’informe realitzat pels mateixos intel·lectualsàrabs per al Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides de l’any 2002,

16 ■ INTRODUCCIÓ

que el món àrab, en els mil anys transcorreguts des del califat abbàssida,hagi traduït tants llibres com Espanya tradueix actualment en un sol any)(citat per Ravitch, 2003: 147)? ¿O deuen ser, per contra, els musulmans elsqui observen amb atenció, mentre que els europeus «els donen (als musul-mans) per descomptat» i els apliquen el primer estereotip que tenen a l’a-bast? Però, a més, ¿com s’observen mútuament els europeus i els musul-mans, concretament els immigrants musulmans?, ¿amb quina intenció?, ¿iquins judicis de valor formulen o, més aviat, no formulen, però es reserven?

Aquestes són algunes de les preguntes que explorem (i subratllem elverb «explorar») en aquest llibre. Pretenem aplegar informació dispersa isovint de difícil accés per enriquir una discussió que considerem necessàriai en la qual abunden arguments que, per regla general, no responen a la veri-table complexitat del tema. Aquesta discussió s’ha de construir sobre la basedel coneixement de les situacions de cada país, i de les característiques dela immigració que rep. És molt diferent la situació d’Alemanya, França iEspanya encara que tots aquests països comparteixin alguns trets comuns,diferentes són també les característiques dels immigrants turcs, algerians imarroquins, tot i que també hi hagi similituds entre ells. En tot cas, es trac-ta de no obcecar-se en una política immigratòria per al conjunt dels païsoseuropeus com a panacea per resoldre totes les qüestions, ni tan sols les mésimportants. I no es tracta de desplaçar la responsabilitat cap a instàncies mésaltes i llunyanes; cada país ha d’assumir, en primer terme, la responsabilitatdels seus propis immigrants.

En definitiva, perquè hi hagi un debat veritablement europeu calestablir les diferències específiques de cada país, i els europeus han decomençar adonant-se d’aquestes diferències per no limitar-se a analitzarsolament els problemes del seu país en particular i, sense reparar en els pro-blemes singulars dels altres, entossudir-se a projectar el seu problema par-ticular a l’escala europea, reclamant una política immigratòria homogènia.Cal fer un esforç, i tenir la paciència necessària, per assabentar-se del quepassa en altres llocs.

Sobretot, cal invertir esforç i paciència per entendre la posició delsmusulmans, en la mesura del possible, tal com es veuen ells mateixos, tenint


en compte el sentit que donen a la seva situació. Per això en aquest llibredediquem una atenció especial a la dimensió cultural del problema de laimmigració musulmana en cada país, als debats i a la visió que els europeusde cada país i els musulmans originaris d’aquest o aquell país tenen els unsdels altres.

En aquest llibre pretenem contrastar tres experiències d’immigraciómusulmana en països europeus, i això en un moment en què el fenomen aEspanya, concretament, està agafant ímpetu pel flux ràpid des del Marroc, almateix temps que guanya visibilitat social i política. A més del procés d’a-comodació dels immigrants marroquins a Espanya, estudiem el d’uns altresdos grups nombrosos d’immigrants musulmans (algerians i turcs), tots dosde l’àrea mediterrània, en dos països amb una llarga tradició d’acollida, dela qual tenen enfocaments notablement diferents en les seves polítiques i dis-cursos públics (França i Alemanya). Les tres comunitats d’immigrants en lesquals centrem la nostra atenció comparteixen majoritàriament la religiómusulmana i procedeixen de països amb economies de les anomenades «envies de desenvolupament» (i règims polítics diferents entre si, dos dels quals,clarament, no classificables com a democràcies liberals); els països europeusoccidentals que els han acollit compten, en canvi, amb les institucions prò-pies d’economies de mercat desenvolupades. Però convé no oblidar que lesparticularitats de cadascun dels casos d’estudi impedeixen una comparaciósistemàtica, i que aquesta comparació es planteja en aquest llibre com unexercici d’exploració suggeridora i aprenentatge atent. En rigor, no intentemfer una comparació en el sentit més estricte, sinó explorar una complexitat idesenvolupar un conjunt d’arguments, a partir del contrast entre aquestesexperiències que suposen la presència de grups d’immigrants (bastant) hete-rogenis en societats de destinació (bastant) diferents.

Cal que el lector tingui en compte que, pel fet de ser la immigraciómarroquina a Espanya més recent, també resulta (curiosament) més difícilde descriure. Tot i que en els darrers anys han proliferat els estudis de cièn-cies socials al voltant de la situació dels immigrants, la informació de quèdisposem és encara fragmentària i incompleta, en comparació amb la quehem pogut reunir per documentar els casos francès i alemany. No tenimenquestes representatives a estrangers que permetin realitzar anàlisis com-

18 ■ INTRODUCCIÓ

paratives segons la nacionalitat dels enquestats (si bé ja disposem d’algunainformació quantitativa fiable) i l’explotació efectuada fins al moment delcens del 2001 és escassa en informació. El repertori d’estudis de cas (decomunitats locals) i etnogràfics acumulat fins avui és bastant ampli i per-met il·lustrar amb exemples les afirmacions sobre la incorporació delsmarroquins a Espanya, però el trencaclosques així compost resulta necessà-riament incomplet. Més que una descripció detallada del cas espanyol,aquest llibre pretén aplegar una informació bàsica que, juntament amb elresultat d’una investigació d’actituds mitjançant algunes reunions de grup,pugui servir de marc de referència i punt de partida per a nous estudis.

El pla d’aquest llibre és senzill. Exposem els casos dels turcs a Ale-manya, els algerians a França i els marroquins a Espanya, l’un darrere l’al-tre. En cada cas, aixequem acta, per dir-ho així, del volum i la composicióde les poblacions musulmanes, i dels tractes econòmics i socials implicatsen aquesta presència. El lector podrà trobar aquesta informació en els capí-tols II i III, per als turcs a Alemanya; V i VI, per als algerians a França, iVIII i IX, per als marroquins a Espanya. Evidentment, en aquests capítolsja s’avancen algunes reflexions sobre la cultura subjacent a les actuacionsdels grups en els terrenys de la demografia, l’economia, la societat i la polí-tica. Però, en tot cas, a continuació, hi afegim un capítol sobre la cultura, elsdebats i les opinions d’europeus i musulmans, país a país (capítol IV, per alsturcs a Alemanya; VII, per als algerians a França, i X, per als marroquins aEspanya; en aquest últim cas, abreugem una informació que es basa, enpart, en un llibre anterior de dos dels autors d’aquest llibre: Pérez-Díaz,Álvarez-Miranda i González-Enríquez, 2001). En l’últim capítol (capítolXI), destaquem alguns temes i problemes comuns a tots aquests casos, isuggerim quins podrien ser els ensenyaments que es deriven d’aquestaexploració, i que poden impulsar noves investigacions sobre la matèria.

1.3. Una reflexió al fil dels esdevenimentsrecents

Aquest llibre estava preparat per a la seva publicació algunes setma-nes abans de l’atemptat de l’11 de març del 2004 a Madrid. No obstant això,


als autors se’ns ha donat l’oportunitat de rellegir el text en els dies següentsa aquesta brutal agressió contra la vida de tants ciutadans residents a Espa-nya i la tranquil·litat de tots. Hem aprofitat l’avinentesa per incloure aquí iallà algunes referències i observacions addicionals, així com també perincorporar puntualment informació actualitzada sobre algunes qüestions.Tanmateix, hem prescindit de fer modificacions importants del contingutdel llibre. La tragèdia de Madrid no altera el nostre enfocament de la immi-gració musulmana a Europa; un enfocament en el qual, a part d’això, noestava aubsent el terrorisme perpetrat per grups d’integristes musulmans, tali com ja s’havia manifestat en els atemptats de l’11-S als Estats Units, deBali, Casablanca o Istanbul.

Sense considerar, doncs, ni necessari ni convenient introduir nousraonaments o suprimir alguns del formulats, sí hi volem fer una breu refle-xió sobre una qüestió, a penes explorada en el llibre, que després delsatemptats de Madrid ha irromput amb força en el debat públic: la relacióentre immigració musulmana i terrorisme organitzat per col·lectius que afir-men actuar en nom de l’islam. No hauria de sorprendre ningú que el desco-briment del fet que molts dels terroristes responsables dels atacs als EstatsUnits, Casablanca o Madrid fossin immigrants establerts a Alemanya, Fran-ça i Espanya, hagi provocat que ciutadans d’aquests països i d’altres vincu-lin els fenòmens de la immigració i el terrorisme. Per això, ara més queabans és necessari posar aquesta relació en el context d’unes experiènciesllargues i complicades de desenvolupament de comunitats islàmiques d’im-migrants en països europeus. D’aquestes experiències no cal extreure unbalanç sumari en sentit positiu o negatiu. Com el lector podrà comprovar sis’endinsa en aquest llibre, aquestes experiències configuren històries dedificultats i oportunitats per als immigrants i les societats d’acollida, de pro-jectes albirats per uns i altres amb conseqüències sovint indesitjades, deconflictes i acords permanents. Però aquestes relacions d’intercanvi hanresultat moltes vegades profitoses per a ambdues parts, i les crisis no hantrascendit, fins ara, l’àmbit del que es considera extraordinari.

Com veurà el lector, insistim una vegada i una altra en la importàn-cia de com la societat d’acollida planteja les regles del joc de l’adaptaciódels seus immigrants; hi ha un abisme entre fer-ho d’una manera clara o

20 ■ INTRODUCCIÓ

confusa, i entre fer-ho d’una manera que incentiva l’adaptació dels immi-grants y una altra que la desincentiva. Però també cal tenir en compte comels immigrants entenen y practiquen aquestes regles. Adoptant ara una posi-ció normativa, diríem que coincidim amb els qui pensen que és lamentableque els crims terroristes puguin reforçar les actituds xenòfobes cap a lapoblació immigrant musulmana. Però també entenem que la responsabilitatperquè això no passi, que els immigrants no siguin objecte d’una hostilitatprovocada pel coneixement de la responsabilitat dels atemptats, no recaunomés ni principalment en les societats d’acollida.

Ha de ser una fita compartida per tots els que operem en aquestessocietats: pels governants i els tribunals, als qui correspon mostrar-se fermsen la persecució i el càstig no només dels actes dels terroristes i les sevesxarxes de suport, sinó també dels actes de discriminació i hostilitat cap alsestrangers, en general; pels mitjans de comunicació i els líders d’opinió, ales mans dels quals està oferir informació veraç i completa sobre el mónislàmic i evitar la publicació d’allò que contingui falses imatges de la reali-tat; així com pels ciutadans, qui, a pesar de la forta commoció que hem vis-cut, hem de fer esforços intel·lectuals i emocionals per eludir raonaments isentiments basats en coneixements parcials i incomplets. Però, per des-comptat, que aquesta responsabilitat també correspon a les comunitatsd’immigrants musulmans. És important que els seus integrants manifestinpúblicament, a tall col·lectiu i personal, el rebuig als actes terroristes i l’ac-ceptació de les regles del joc polític i social (i no només econòmic) dels paï-sos que els han acollit, com ho han fet molts d’ells en les manifestacionscelebrades després dels atemptats de Madrid (en els quals, recordem, tam-bé van perdre membres de la seva comunitat) i en diverses declaracions. Arabé, com que en aquestes comunitats els terroristes han trobat espais on mou-re’s amb la llibertat necessària per planificar i organitzar amb macabraminuciositat els atemptats, té més importància que els immigrants prenguinuna posició clara i inequívoca al respecte, i no amparin projectes destructiusde l’ordre de llibertat de la societat que els acull. El control social efectiu o,el que és el mateix, l’aplicació de sancions positives i negatives tant per partdels qui tenen autoritat moral dins de la comunitat immigrant com dels quila formen, en general, probablement és la contribució més gran que els


immigrants musulmans poden fer en aquests moments per a la convivènciapacífica en les societats en les quals ells, lliurement, han escollit viure; i, ala llarga, segurament també sigui la manera més efectiva de demostrar queles actituds de desconfiança i prevenció generalitzada envers ells són injus-tificades.

* * *

Aquest llibre no hauria estat possible sense l’ajuda de nombrosespersones i institucions que ens han facilitat informació, consell i suport eninvestigacions complementàries.

La documentació proporcionada pel Zentrum für Türkeistudiend’Essen va ser fonamental per conèixer molts aspectes de la vida dels immi-grants turcs a Alemanya. El director de projectes d’investigació d’aquestcentre, Hayrettin Aydin, va resoldre moltes preguntes que l’estudi de laimmigració turca a Alemanya ens plantejava. Per la seva banda, Filiz Ars-lan, de l’assessoria per a associacions d’immigrants «MigrantInnen Selbs-thilfe», finançada pel govern de Renània del Nord-Westfàlia, ens va intro-duir en el coneixement del món associatiu turc en aquest Land. AhmetAktas, de la RAA (Agència Regional per a la Promoció d’Infants i Joves deFamílies Immigrants), ens va explicar pacientment els esforços de les insti-tucions del govern renà per ajudar els escolars de procedència turca, unaperspectiva que va ampliar Mehmet Kekec, president de l’Associació dePares d’Infants Turcs a Essen.

Volem deixar constància del nostre reconeixement a Béatrice Hibou,pels seus comentaris i la seva ajuda per tenir accés als fons bibliogràfics delCERI i de l’Institut de Sciences Politiques de París. Michèle Tribalat, Domi-nique Schnapper i Catherine Wihtol de Wenden ens van dedicar amablementel seu temps per donar-nos consells i suggeriments sobre diversos temesrelacionats amb la situació dels immigrants a França i per assessorar-nossobre el significat dels debats al voltant de diversos problemes i aspectes dela qüestió, així com sobre les associacions islàmiques a França.

Agraïm, així mateix, l’ajuda d’altres diversos col·laboradors d’Ana-listas Socio-Políticos; especialment a Inmaculada Herranz, tant pel seu

22 ■ INTRODUCCIÓ

meticulós treball de recopilació d’informació i documentació sobre la situa-ció dels marroquins a Espanya com per la seva col·laboració en la discussiósobre aquestes matèries; a Antonio i Evelyne López Campillo, comprome-sos en sengles estudis paral·lels sobre la tradició musulmana i la condicióde la dona a l’islam, per haver compartit amb nosaltres les seves reflexionssobre la matèria; a Pilar Revilla, que va organitzar el reclutament dels par-ticipants marroquins en els grups de discussió, juntament amb SalihaAhouari Al-Lal, i va disposar les condicions perquè tinguessin lloc de lamanera més satisfactòria possible; a Josu Mezo, que va moderar el grup dediscussió format per homes marroquins; i a Concha Cañizares, l’ajuda de laqual en la preparació final del manuscrit per a l’edició ha estat, un cop més,inestimable. També, volem expressar la nostra gratitud al Colectivo Ioé, elqual va posar a la nostra disposició els fons d’una biblioteca que reflecteixel seu ja prolongat i acurat treball en aquest camp, així com el seu esperitde col·laboració i obertura cap a altres equips d’investigació.

Finalment, reiterem el nostre agraïment a Kamal Rahmouni perinformar-nos, en ocasió d’un treball anterior, sobre les postures d’ATIME(Associació de treballadors i immigrants marroquins a Espanya), i a Elhas-sane Arabi i Abdelhamid Amarouch, d’ASISI (Associació solidària per a laintegració sociolaboral de l’immigrant), que ens van oferir, cordialment,interessants perspectives d’anàlisi sobre la immigració marroquina.


Primera part

TURCS A ALEMANYA

II. Presència i marc institucional

2.1. Evolució històrica, demografiai distribució geogràfica

El creixement de la població estrangera a Alemanyaa la segona meitat del segle XX

Alemanya ha estat una entitat històrica i cultural amb uns signesd’identitat molt accentuats des de fa molt temps, però una nació unificada,amb un estat, des de fa poc menys d’un segle i mig. Fins i tot en aquest últimperíode, des de 1871, Alemanya ha viscut, com a comunitat política, vicissi-tuds molt dramàtiques, incloent-hi la seva divisió interna durant la segonameitat del segle XX. No ha estat una societat d’immigrants fins fa poc, i ha tin-gut, i continua tenint, notables dificultats a l’hora de manejar els problemesd’identitat i de convivència que planteja la seva població forana.(1)

Aquesta població forana es troba minuciosament assentada al Regis-tre Central d’Estrangers (Ausländerzentralregister, AZR), la principal fontd’elaboració d’estadístiques d’immigrants a la República Federal d’Ale-manya (RFA). Creat el 1953 com a òrgan de l’administració federal, elRegistre, amb seu a Colònia, emmagatzema les dades de més de 12 milions


(1) Cal distingir entre la immigració de ciutadans «estrangers» i la immigració de ciutadans d’origen ètnic alemany.Recordem que, en els anys que van seguir al final de la Segona Guerra Mundial, aproximadament dotze milions derefugiats alemanys van entrar a l’actual territori de la República Federal d’Alemanya procedents d’Europa de l’Est i laUnió Soviètica. Després de la caiguda del mur de Berlín van arribar més de dos milions de Spätaussiedler (Heckmann,2003: 48-49). El seu origen ètnic els ha obert les portes, de manera immediata, a la ciutadania alemanya. Ni social-ment ni políticament són considerats immigrants «estrangers».

d’estrangers que viuen o han viscut durant més de tres mesos a Alemanya,a més d’aquells que han sol·licitat asil, han estat deportats, rebutjats a lafrontera, detinguts, etc. El Registre, un dels més grans i importants de l’ad-ministració pública alemanya, presta serveis d’informació a un gran nom-bre d’agències públiques, concretament, a les relacionades amb la formula-ció i execució de polítiques d’estrangeria i asil, així com ocasionalment aalgunes organitzacions privades.(2)

D’acord amb les estadístiques que permet elaborar l’AZR, la poblacióestrangera resident a Alemanya va créixer substancialment al llarg de la sego-na part del segle XX, com a conseqüència del desenvolupament econòmic del’Alemanya Occidental i l’atracció que això va suposar per a milions d’im-migrants, els quals van ser considerats, inicialment, treballadors temporals,«convidats» (Gastarbeiter). El 1961, la RFA comptava entre la seva poblacióamb una mica menys de 700.000 estrangers; a finals de l’any 2001, els seusefectius s’havien multiplicat per més de deu, i la xifra corresponent s’aproxi-mava als 7.400.000. Si llavors poc més d’un de cada cent habitants a Ale-manya estava registrat com a estranger, quaranta anys després reunien aques-ta condició gairebé nou de cada cent (Statistisches Bundesamt, 2001: 10).

Com en altres països, a Alemanya l’evolució d’aquesta poblacióestrangera al llarg de les últimes dècades està marcada per oscil·lacions quepermeten parlar d’«onades d’immigració». La primera es va produir entre1961 i 1973, període durant el qual van entrar centenars de milers de treba-lladors estrangers per cobrir la demanda de mà d’obra de l’economia ale-manya.(3) Després d’uns anys amb saldo net migratori negatiu immediatamentdesprés d’haver-se decretat la suspensió del reclutament (Anwerbestopp) el1973, el nombre d’estrangers va tornar a augmentar a partir de 1978 com aconseqüència de la reunificació familiar, així com de la creixent entrada desol·licitants d’asil. Aquesta segona onada immigratòria va ser més breu, ja quel’aprovació de la Llei de Promoció del Retorn (Rückkehrförderungsgesetz) de1983 va tenir un cert impacte, reflectit en un nou descens del saldo net migra-

28 ■ PRESÈNCIA I MARC INSTITUCIONAL

(2) En els darrers anys, l’AZR ha suscitat fortes crítiques per part dels qui veuen en aquests esforços estatals d’em-magatzemament d’informació riscos per a la protecció de dades personals.(3) El reclutament d’immigrants va començar, de fet, el 1955, any en què la RFA va signar un acord amb Itàlia amb elprincipal objectiu de contractar treballadors per a l’agricultura alemanya.

tori fins a l’any 1985. A partir de llavors, les sol·licituds d’asil i l’acollida derefugiats de la guerra de Bòsnia i Hercegovina van provocar un ràpid creixe-ment del nombre d’estrangers residents a Alemanya. La forta empenta d’a-questa tercera onada d’immigrants no «convidats», que entre 1988 i 1990 vafer pujar el percentatge d’estrangers en més d’un punt, del 7,3% al 8,4%, vadespertar una notable inquietud en la societat alemanya.

L’augment demogràfic de la RFA que es va produir amb la reunifi-cació alemanya de 1991 (de 63.726.000 a 80.275.000 habitants) es va plas-mar en una reducció del percentatge d’estrangers, ja que a l’antiga Repú-blica Democràtica Alemanya (RDA) la presència d’immigrants era moltmés reduïda que a la RFA. Però aquest descens no va aconseguir estabilit-zar-se més d’un any. El 1993, el percentatge d’estrangers ja arribava al8,5%.(4) A partir de llavors s’aprecia, tanmateix, una desacceleració del rit-me de creixement d’estrangers residents a Alemanya. En els darrers anys, laxifra s’ha mantingut constant, amb lleugeres oscil·lacions a l’alça o a la bai-xa, al voltant dels 7.300.000.

Els turcs, el col·lectiu més nombrós d’immigrants

Els immigrants turcs, procedents majoritàriament de la primera i lasegona onades d’immigració a Alemanya, representen el grup més impor-tant de població estrangera a l’actual RFA. El seu nombre supera fins i totel del total d’estrangers procedents de la Unió Europea i triplica aproxima-dament el del grup d’estrangers que els segueix en importància numèrica,el dels iugoslaus.

A finals de l’any 2001, dels 7.318.628 inscrits a l’AZR, gairebé dosmilions –més d’un terç dels quals nascuts a Alemanya– tenien nacionalitatturca (taula 2.1). S’estima, a més, en aproximadament mig milió el nombrede ciutadans alemanys de procedència ètnica turca; en efecte, entre els anys


(4) A finals de 1989, tan sols l’1,2% de la població resident a la RDA era de nacionalitat estrangera (191.000 perso-nes). En els anys següents, el nombre d’habitants estrangers als territoris de l’extinta RDA encara es va reduir més acausa del retorn de contractats en el marc dels acords sobre mà d’obra subscrits entre els governs germanoorientals iels d’altres països comunistes. Des de 1992 s’observa, tanmateix, un increment continuat del nombre d’estrangers alsnous Länder i Berlín Oriental, que a finals de 1999 arribava als 360.000 (2,4% de la població resident en aquesta partnova del territori de la RFA).


Taula 2.1

PRINCIPALS GRUPS D’IMMIGRANTS A LA REPÚBLICA FEDERALD’ALEMANYA PER NACIONALITAT. 31-12-2001

Total (en milers) % d’immigrants

Itàlia 616,3 8,4

Grècia 362,7 5,0

Portugal 132,6 1,8

Espanya 128,7 1,8

Total Unió Europea 1.870,0 25,6

Turquia 1.947,9 26,6

Iugoslàvia (Sèrbia + Montenegro) 627,5 8,6

Polònia 310,4 4,2

Croàcia 223,8 3,1

Bòsnia i Hercegovina 159,0 2,2

Total estrangers 7.318,6 100,0

Font: Statistisches Bundesamt, 2002a: 65.

Taula 2.2

POBLACIÓ TURCA PER TEMPS DE RESIDÈNCIA A LA REPÚBLICAFEDERAL D’ALEMANYA. 31-12-2000

En milers Percentatge

Menys d’1 any 33,1 1,6

1-4 anys 187,1 9,4

4-6 anys 149,1 7,5

6-8 anys 138,4 6,9

8-10 anys 151,5 7,6

10-15 anys 308,5 15,4

15-20 anys 174,9 8,7

20-25 anys 318,7 15,9

25-30 anys 348,7 17,4

30 i més anys 189,0 9,5

Total 1.998,5 100,0

Font: Bericht der Beauftragten der Bundesregierung für Ausländerfragen über die Lage der Ausländer in der Bundes-republik Deutschland, 2002: 432 (Informe de la Comissionada del Govern Federal per a Qüestions d’Estrangeria; a par-tir d’ara: Bericht der Beauftragten).

1972 i 2000, 424.513 turcs van obtenir la nacionalitat alemanya, més de dosterços dels quals des de 1996. Si es vol estimar el volum total de poblaciód’origen turc que viu a Alemanya, als dos milions de turcs immigrants i almig milió de turcs alemanys cal afegir-hi els descendents d’aquests últims.Però, com que les estadístiques no recullen dades sobre l’origen ètnic delsciutadans alemanys, les arrels turques dels fills d’aquests naturalitzats ja noqueden registrades.

L’arrelament de la immigració turca a Alemanya es comprova en lesdades sobre la durada de la residència. Una mica més del 50% dels residentsamb passaport turc fa, com a mínim, 15 anys que viuen a la RFA; un 27%,més de 25 anys, i només un 10%, menys de quatre anys (taula 2.2).

El context històric de la immigració turca a la RFA

La immigració turca de la primera onada s’emmarca en un contextcaracteritzat pel desenvolupament desigual de les economies i les societatseuropees en el període d’arrencada de la segona meitat del segle XX. Elsprojectes de reconstrucció van dinamitzar les economies dels països mésafectats per la Segona Guerra Mundial i van generar una demanda creixentde treballadors que les mateixes societats no eren capaces de satisfer.

Tot i que el final de la Segona Guerra Mundial havia suposat l’en-trada a la RFA de milions de ciutadans d’origen alemany expulsats dels paï-sos de l’Europa oriental, el 1961 el nombre de llocs de treball no coberts aAlemanya s’acostava al mig milió. Tan sols 180.000 alemanys constavencom a desocupats. Fins aquest any, la demanda de treballadors s’havia satis-fet en la seva major part amb alemanys de la RDA i Berlín Oriental. Però laconstrucció del mur i el tancament de les fronteres entre els dos estats ale-manys aquell any va obligar a aprofundir l’estratègia ja iniciada de recluta-ment de mà d’obra estrangera. El 1955 s’havia subscrit un acord de con-tractació (Anwerbeabkommen) amb Itàlia, el qual, el 1960, havia estat seguitpels d’Espanya i Grècia. Entre 1961 i 1968 se’n signarien d’altres amb Tur-quia, el Marroc, Portugal, Tunísia i Iugoslàvia.


La creixent demanda de treballadors responia, en primer lloc, a unaincapacitat demogràfica, probablement agreujada per les significatives pèr-dues de vides humanes durant la guerra (especialment en la generació delshomes nascuts al voltant de 1920); però aquest dèficit de mà d’obra tambés’explicava per l’escàs atractiu dels llocs de treball demandats, atès el baixnivell de qualificació requerida i de retribució oferta. Davant aquest des-equilibri, el superàvit de mà d’obra de baix nivell professional dels païsosdel sud d’Europa representava un fons idoni del qual extreure l’oferta ambquè cobrir les necessitats de les economies europees amb alts índexs decreixement.

L’acord de reclutament signat entre els governs alemany i turc el 31d’octubre de 1961 havia estat precedit per l’aprovació d’una nova Constitucióa la República de Turquia que liberalitzava les sortides a l’estranger dels seusciutadans. Sobre aquesta base legal, milers d’homes turcs es van disposar aemigrar a Alemanya. La majoria d’ells procedien de les regions meridionals iorientals, les més subdesenvolupades de Turquia, i treballaven en el sector del’agricultura. Turquia, que el 1950 donava feina a més del 80% de la sevapoblació activa en el sector primari, s’havia vist beneficiada després de laSegona Guerra Mundial per un programa de modernització agrícola en elmarc del Pla Marshall. Però la introducció de nova maquinària, de modernssistemes de reg i fertilització, havia deteriorat la competitivitat dels petits pro-pietaris agrícoles (Zentrum für Türkeistudien, 1998: 1-11).

Les possibilitats cada vegada més petites d’extreure del treball agrí-cola rendes suficients per sobreviure van empènyer molts joves d’Anatòliaa provar sort a Ankara, Istanbul o Esmirna, les ciutats turques més indus-trialitzades. Aquestes ciutats no podien, tanmateix, absorbir el nombre crei-xent d’immigrants i van haver de patir el fenomen del desplegament massiude barris de barraques. En aquestes ciutats s’hi van establir algunes de lesmés de 500 oficines d’intermediació que el govern de la RFA va crear alspaïsos amb els quals havia signat acords de reclutament per facilitar la tra-mitació de la sortida del país i l’entrada a Alemanya. Una revisió mèdicaque excloïa, entre d’altres, els qui havien sofert certes operacions o patiendeterminades infeccions, i un document que certificava l’absència de con-demnes per delictes greus durant els últims cinc anys, els obrien les portes


d’Alemanya Occidental, on arribaven amb un contracte de treball a la male-ta. Per al govern turc, la firma de l’acord de 1963 amb el govern alemanynomés reportava avantatges. De moment, l’estat turc rebia per cada emi-grant 640 marcs alemanys(5) i aconseguia alleujar el problema de la desocu-pació. A curt termini, les transferències dels emigrants a les seves famíliessuposarien una font de divises per a l’estat i, a mitjà termini, els emigratstornarien amb estalvis per invertir en l’economia turca.(6)

El projecte amb què el gros dels emigrants turcs emprenien viatge aAlemanya consistia a treballar uns quants anys a l’estranger per donarsuport econòmicament a la família, que, en la seva major part, havien dei-xat a Turquia, i aconseguir formar una base de capital amb la qual poder ini-ciar algun petit negoci en tornar al seu país. Aquest projecte d’emigraciótemporal encaixava amb el de les autoritats i l’empresariat alemanys: laimmigració dels treballadors havia de respondre a un «model de rotació»;els immigrants havien de ser Gastarbeiter, treballadors convidats a partici-par temporalment en l’expansiu mercat de treball alemany (Sen i Goldberg,1994: 9-20).

Conseqüències inesperades i no desitjades del procésmigratori: la transitorietat es converteix en permanència

Dos factors van actuar, tanmateix, en contra de la materialitzaciód’aquest model de rotació immigratòria. D’una banda, els empresaris esresistien a prescindir de treballadors estrangers en els quals havien invertitesforços d’ensinistrament i a assumir els costos d’un procés de formacióocupacional permanent (Heckmann, 1993: 51). D’altra banda, els fracassosd’alguns emigrants retornats a Turquia dissuadien els que encara residien ala RFA.

En certa manera, la reintegració dels emigrants a la seva Turquianatal fracassava perquè les seves transferències, dedicades prioritàriament a


(5) Aquesta quantitat equival a uns 800 euros de l’any 2000.(6) S’entén així la bona disposició dels governs turcs a subscriure acords de reclutament amb altres països. Desprésque el 1963 Turquia signés l’Acord d’Associació amb la Comunitat Europea, els governs turcs van subscriure conve-nis de reclutament amb Holanda, Bèlgica i Àustria el 1964, amb França el 1965 i amb Suècia el 1967.

l’adquisició de béns de consum durador i de propietats immobiliàries, nohavien aconseguit impulsar de manera continuada l’economia turca. Aques-ta continuava mostrant alts nivells d’inflació i desocupació. D’altra banda,la creixent concentració empresarial en alguns dels sectors escollits pelsemigrants per realitzar les seves inversions individuals expulsava del mercatels petits negocis. Evitar aquests fracassos individuals era el principal objec-tiu de les societats laborals creades per treballadors turcs a l’estranger. El1966, 2.200 accionistes van fundar a Colònia la primera d’aquestes socie-tats, Türksan, el creixement de la qual va permetre una diversificació en elssectors de la construcció, el paper i el turisme. El 1975 ja hi havia 322 socie-tats, en les quals participaven 345.000 accionistes, dels quals gairebé155.000 encara treballaven a Alemanya (Sen i Goldberg, 1994: 25-26).

Però en la frustració del projecte d’immigració temporal que tenienels ciutadans turcs i les seves famílies, també hi va influir decisivament lapolítica immigratòria dels governs alemanys. El novembre de 1973, quan ala RFA hi residien una mica més de 900.000 turcs i la crisi del petroli anun-ciava una recessió econòmica, el govern de coalició entre els socialdemò-crates de l’SPD i els liberals de l’FDP, encapçalat per Willy Brandt, vaimposar la interrupció de la demanda laboral d’estrangers no pertanyents ala Comunitat Europea. Això va suposar no solament la suspensió de lespolítiques de reclutament, sinó també l’acabament de la possibilitat deretorn a la RFA després d’haver tornat a Turquia. Això no obstant, la pro-porció de la població turca va continuar augmentant, ja que les limitacionsimposades al retorn a Alemanya van estimular entre els immigrants turcs eldesig de quedar-s’hi i portar-hi les seves famílies. D’aquesta manera, es vaintensificar una pauta de comportament migratori que ja es venia insinuantdes de mitjan anys seixanta. Si fins a l’any 1973 havien emigrat fonamen-talment homes treballadors (el 1972, més del 80% dels turcs residents aAlemanya eren homes), a partir d’aquestes dates es va produir l’entradamassiva de dones i infants. Segons algunes estimacions, l’arribada de fami-liars des del país d’origen va suposar als anys setanta i vuitanta més de lameitat de tota la immigració a Alemanya.(7)


(7) Bericht der Unabhängigen Kommission «Zuwanderung», 2001: 15 (Informe de la Comissió Independent «Immi-gració»; a partir d’ara: Bericht «Zuwanderung»).

Aquesta nova onada d’immigració es va iniciar amb l’aprovació, elmarç de 1974, de la Llei de Reunificació Familiar per a les esposes i els fillsmenors de 18 anys, impulsada en els últims mesos del govern Brandt d’a-cord amb allò que preveuen les declaracions i convencions internacionalssobre el dret a mantenir unides les famílies.(8) La política de reunificaciófamiliar, d’una banda, i les sol·licituds d’asil de molts turcs que fugien de lacrisi política al seu país de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta,de l’altra, van empènyer a l’alça el nombre d’entrades de ciutadans de Tur-quia a la RFA. El 1980 va superar les 200.000, amb la qual cosa es va apro-ximar a la xifra rècord assolida l’any 1973 (Sen i Goldberg, 1994: 21).(9)

Aquestes entrades, unides a la major fertilitat de les parelles turques,expliquen l’enorme increment de la població turca resident a Alemanya enla dècada dels setanta: entre 1971 i 1981 va créixer gairebé un 140%, demanera que en aquest últim any se situava en més d’1.500.000 persones(taula 2.3).


(8) Vegeu, per exemple, l’art. 19 de la Carta Social Europea de 1961, que Alemanya va ratificar el 1965.(9) El 1980, any en què es va produir el cop d’estat militar a Turquia, gairebé 58.000 ciutadans d’aquest país vansol·licitar asil a la RFA. El 54% de totes les sol·licituds d’asil d’aquell any havien estat presentades per turcs (Statis-tisches Bundesamt, 2002b: 66).

Taula 2.3

POBLACIÓ TURCA A LA REPÚBLICA FEDERAL D’ALEMANYA. 1961-2001

Població turca Taxa de creixement (%)

1961 6.800 –

1966 161.000 2.268

1971 652.800 305

1976 1.079.300 65

1981 1.546.300 43

1986 1.425.721 –8

1991 1.779.586 25

1996 2.049.060 15

2001 1.947.938 –5

2002 1.912.169 –2

Fonts: Sen i Goldberg, 1994: 15, i Bericht der Beauftragten, 2002: 424

El moderat impacte de la Llei de Promoció del Retorni els seus efectes contraproduents

La reducció de 18 a 16 anys en l’edat dels fills dels treballadorsestrangers amb dret a entrar a Alemanya, aprovada el desembre de 1981, esva interpretar com un enduriment de la política d’estrangeria, però és dub-tós que aquesta modificació restrictiva influís decisivament en la reducciódel flux immigratori turc registrada a partir de 1983. El principal factorresideix probablement en la Llei de Promoció del Retorn, promulgada elmateix any pel govern de la Unió Cristianodemòcrata/Unió Cristianosocial(CDU/CSU) que es va formar després de la derrota del govern socialdemò-crata-liberal de Helmut Schmidt en una moció de censura constructiva. Lanorma del primer govern de Helmut Kohl establia que els iugoslaus, turcs,espanyols, portuguesos, marroquins, tunisians i coreans que tornessin alsseus països entre el 31 d’octubre de 1983 i el 30 de setembre de 1984 espodrien beneficiar d’una ajuda de 10.500 marcs, als quals s’hi afegirien1.500 marcs per cada nen.(10) La llei, durament criticada per l’oposició i elssindicats, preveia també la restitució immediata de la part corresponent al’empleat de les cotitzacions realitzades per a la prestació de jubilació. Elsretornats renunciaven així a reivindicar una pensió de jubilació a la segure-tat social alemanya i es comprometien a retornar amb tota la seva família aTurquia, sense possibilitat de tornar a Alemanya. L’oferta va tenir segura-ment una acceptació més limitada que la que s’esperava el govern. Dels gai-rebé 1.600.000 turcs que residien el 1982 a la RFA, menys de 250.000 vantornar a Turquia. Tanmateix, això va contribuir al fet que el 1983 fos el pri-mer any des de la firma de l’acord de reclutament de 1961 amb una taxa decreixement negativa de la població turca a Alemanya Occidental (Sen iGoldberg, 1994: 23-24).

Tot i que el 1980 aproximadament el 40% dels turcs residents a Ale-manya desitjaven tornar al seu país, per a molts treballadors turcs l’incentiueconòmic previst en la Llei de Promoció del Retorn no compensava el riscde la seva reintegració en l’economia turca. I és que ni tan sols l’estratègiade retorn més prometedora, les societats laborals, responia a les expectatives


(10) Aquestes quantitats corresponen aproximadament a 6.600 euros i 950 euros de l’any 2000.

que s’hi havien posat. La selecció equivocada de projectes i regions on inver-tir, així com les dificultats per obtenir crèdits i l’escassetat de personal experten gestió, van limitar la viabilitat d’aquestes empreses. El 1993 només sub-sistia el 20% de les societats existents deu anys abans. Llavors, aproximada-ment quatre de cada cinc turcs residents a la RFA declaraven la seva volun-tat de quedar-se indefinidament en aquest país (Sen, 1993: 23-25).

Certament, en aquests anys, la Turquia que molts d’ells van deixarenrere als anys seixanta s’ha transformat significativament. La política eco-nòmica de substitució de les importacions va ser reemplaçada al comença-ment de la dècada dels vuitanta per mesures orientades cap a l’exportació,un canvi que ha impulsat el desenvolupament del sector secundari i terciari(que a finals dels anys noranta donaven feina al 23% i al 35% de la pobla-ció activa, respectivament). Aquesta transformació ha vingut de la mà decanvis demogràfics (transició cap a un règim de baixa mortalitat i fertilitatmoderada) i socials. Així, aproximadament un 60% dels turcs viuen en ciu-tats de més de 20.000 habitants (percentatge lleugerament superior alcorresponent a l’actual Alemanya). Però Turquia continua sent un país ambgrans desequilibris regionals que impulsen migracions internes, amb tots elsconeguts problemes que comporten; un país envoltat d’altres països ambinestabilitat política, la qual cosa el converteix en destinació d’immigraciópolítica;(11) un país amb una taxa d’atur real difícil de valorar, ja que el pesde l’economia submergida s’estima superior al 50% del PIB (Sanz, 2002),amb índexs de desocupació juvenil molt preocupants (el 80% dels aturatstenien menys de 35 anys), amb una taxa molt baixa d’incorporació de ladona al mercat de treball (al voltant del 33%, però només del 17% a les ciu-tats) i un sector públic inflat i ineficient; un país, finalment, amb notablesdesequilibris macroeconòmics que es reflecteixen, entre altres magnituds,en altíssims índexs d’inflació (durant la dècada dels noranta van arribar auna mitja anual del 76%) que porten a no pocs homes joves a seguir buscantun futur millor a l’estranger, i especialment a l’Aràbia Saudita i els països


(11) Uns 300.000 iranians van immigrar a Turquia a principis dels anys vuitanta fugint del nou règim iranià i la poste-rior guerra entre l’Iran i l’Iraq. Turquia es va convertir, així mateix, en la destinació de diverses desenes de milers deciutadans iraquians a la recerca d’asil polític. Alguns anys després, al voltant de 400.000 turcs ètnics procedents deBulgària van engrossir les files de la immigració a Turquia. Més endavant s’hi afegirien prop de 25.000 musulmansbosnians (Zentrum für Türkeistudien, 1999: 12).

de la Comunitat d’Estats Independents (Zentrum für Türkeistudien, 1999:5-22).

Tot i que durant els anys noranta aproximadament una mitjana anualde 40.000 turcs residents a Alemanya han retornat a Turquia, el signe del sal-do net migratori continua sent positiu. Així, doncs, si bé la immigració labo-ral turca és exigua des de 1973, el procés de reunificació familiar es va com-pletar al llarg de la dècada dels vuitanta i les mesures de control de lessol·licituds d’asil polític es van endurir als primers anys noranta, el nombrede ciutadans turcs que han travessat en els darrers anys les fronteres aleman-yes amb l’objectiu d’instal·lar-se, ni que sigui temporalment, en aquest paíssupera el dels que en surten. El gros de la immigració més recent es produeixcom a conseqüència de la formació de noves famílies, és a dir, de la tendèn-cia de molts joves turcs a escollir la seva parella d’entre el seu cercle de cone-guts residents a Turquia (Zentrum für Türkeistudien, 1999: 1, 16-17).

Al tombant entre els segles XX i XXI, prop de 3,5 milions de turcs (alvoltant del 5% de la població turca) residien a l’estranger. Amb més de dosmilions de turcs al seu territori, la RFA n’agrupava el 61% i representava,després de Turquia, el país on actualment resideix el grup més nombrós deciutadans turcs.

Estructura demogràfica i distribució geogràfica actualsdels immigrants turcs a Alemanya

La demanda específica de mà d’obra per al sector secundari que pre-sentava l’economia alemanya dels anys seixanta, i els arranjaments institu-cionals i socials que es van anar gestant al voltant de les estratègies de reclu-tament d’immigrants, expliquen el caràcter predominantment masculí de laprimera onada d’immigració turca a Alemanya. El 1975, un parell d’anysdesprés que s’establís la suspensió de reclutament de treballadors immi-grants, encara el 64% de ciutadans turcs residents a la RFA eren homes. Lafeminització de la immigració que es va produir progressivament a partir dellavors com a conseqüència de la reunificació familiar no ha aconseguitequilibrar la proporció entre homes i dones turcs residents a Alemanya alnivell de Turquia, i molt menys al de la RFA. A finals del 2002, per cada 100


dones immigrants turques hi havia 117 homes; a Turquia s’hi comptabilit-zaven 102 homes per cada 100 dones, i a Alemanya, 96.(12)

Així, doncs, des de la perspectiva demogràfica, la població de Gast-arbeiter turcs es va anar transformant a partir de mitjan anys setanta en unapoblació d’immigrants, amb una estructura més semblant a la de la pobla-ció alemanya. Comparant l’actual distribució per edats de la població turcaresident a la RFA amb el conjunt de la població alemanya, salta a la vistaque els immigrants turcs aporten cohorts joves més nombroses, i vellesmenys abundants. Avui dia, l’aportació demogràfica dels turcs contrarestamoderadament l’envelliment de la població alemanya. Especialment nota-ble és la diferència de pes del grup de més edat: el percentatge d’habitantsde 65 i més anys a la RFA gairebé quadruplica el dels més grans entre elsimmigrants turcs. Les dades apunten, tanmateix, cap a un progressiu enve-lliment del col·lectiu turc. De fet, la taxa de creixement dels turcs queengrosseixen els grups d’edat anteriors als 65 anys és més alta que la corres-ponent dels alemanys. Aquesta evolució preocupa els experts, que preveuenunes necessitats d’atenció durant la vellesa, fins ara amb prou feines consi-derades per l’estat (ZfT-Aktuell 76, 1999; Zentrum für Türkeistudien, 2002:165-174).


(12) Les dades corresponents a Turquia i Alemanya es refereixen al 31 de desembre de 1999 i figuren recollides a TheEconomist, 2001: 142 i 218.

Taula 2.4

POBLACIÓ TURCA A ALEMANYA PER GRUPS D’EDAT. 31-12-2002

Total% sobre el total de % de població a Alemanya

població turca per grups d’edat

Menys de 6 anys 125.258 6,6 5,7

6-14 anys 317.265 16,6 9,8

15-24 anys 324.205 17,0 11,3

25-44 anys 703.162 36,7 30,7

45-59 anys 266.203 13,9 18,9

60-64 anys 95.857 5,0 6,7

65 anys i més 80.219 4,2 16,6

Total 1.912.169 100,0 100,0

Font: Statistisches Bundesamt (en resposta a una sol·licitud d’informació específica).

Els immigrants turcs es reparteixen de manera desigual per tot elterritori alemany. Renània del Nord-Westfàlia és el Land que concentra el nombre més gran de turcs (34%). Als territoris d’aquesta regió i deBaden-Württemberg, Baviera i Hessen, el 2002 hi vivien tres de cada qua-tre immigrants turcs. En canvi, no arribaven a l’1% els que residien als cincnous Länder que integren la RFA des de 1991. La presència de turcs esde-vé, d’altra banda, molt visible a les ciutats hanseàtiques de Bremen i Ham-burg, on el percentatge de gent d’aquesta nacionalitat se situava aquell anyen el 4,6% i el 3,6%, respectivament. En tot cas, amb gairebé 123.000 resi-dents turcs, Berlín és la ciutat (coincidint amb un Land) que aplega el nom-bre absolut més gran d’aquests immigrants (taula 2.5). Altres ciutats ambgran concurrència d’immigrants turcs són Colònia, Hamburg i Duisburg,amb més de 80.000, 60.000 i 50.000, respectivament.


Taula 2.5

CIUTADANS TURCS RESIDENTS A LA RFA PER LÄNDER. 31-12-2002(*)

Total %

Baden-Württemberg 322.849 17,1

Baviera 245.062 13,0

Berlín (1) 122.744 6,5

Brandenburg 2.538 0,1

Bremen 30.278 1,6

Hamburg (1) 61.899 3,3

Hessen 203.525 10,8

Mecklenburg-Pomerània 1.856 0,1

Baixa Saxònia 122.274 6,4

Renània del Nord-Westfàlia 638.322 33,8

Renània-Palatinat 74.777 4,0

Saarland 14.352 0,8

Saxònia 4.314 0,2

Saxònia-Anhalt 2.414 0,1

Slesvig-Holstein 38.121 2,0

Turíngia 1.982 0,1

Total 1.887.307 100,0

(*) Dades de l’AZR (Registre Central d’Estrangers).(1) Valoració del padró (Melderegister). El recurs a aquests dos tipus de fonts explica la lleugera desviació del nom-bre total d’immigrants turcs (1.887.307) respecte a la xifra proporcionada a la taula 2.1.Font: Statistisches Bundesamt (en resposta a una sol·licitud d’informació específica).

2.2. Marc institucional i polítiques d’immigracióa Alemanya

La definició ètnica de la nació i la ciutadania fins al final del segle XX

«Alemanya no és un país d’immigració» (Deutschland ist keinEinwanderungsland). Al llarg del segle XX, la classe política i la societatalemanyes s’han aferrat amb obstinació a aquesta màxima, tot i que durantla segona meitat d’aquest segle han entrat al país més de 30 milions d’im-migrants. D’aquests immigrants, una mica més de set milions són els estran-gers que avui hi resideixen, als quals ens hem referit al començament d’a-quest capítol.

Definitivament, Alemanya no és un país d’immigració en el sentitclàssic, com els Estats Units, Canadà o Austràlia; és a dir, no ha recorreguta estratègies immigratòries per repoblar el seu territori. La manera en què lasocietat alemanya ha reaccionat a la massiva immigració internacional deles darreres cinc dècades i la plasmació d’aquesta reacció en el marc legis-latiu suggereixen una tendència, tant entre la població com entre la classepolítica, a mantenir-se dins la visió tradicional que considera Alemanya comun país de ciutadans pertanyents a una comunitat «de sang» o ètnica. Enaquest context que ha perdurat fins al final del segle XX, ni el discurs del’assimilacionisme ni el del multiculturalisme han arrelat fàcilment.

D’acord amb la Llei de Nacionalitat de 1913 (Reichs- und Staatsan-gehörigkeitsgesetz), que, amb esmenes parcials, s’ha mantingut vigent finsa l’any 2000 el ciutadà alemany era només aquell que tenia avantpassatsalemanys, és a dir, que pogués demostrar una determinada procedència ètni-ca. Arquetip del ius sanguinis, l’Imperi alemany fundat el 1871 intentavaamb aquesta llei mantenir l’homogeneïtat nacional; un intent que, al cap demés d’un segle, hauria marcat, segons alguns crítics, el procés de reunifica-ció d’Alemanya. El lema més paradigmàtic d’aquest procés, «allò que for-ma un conjunt, se solda» (Es wächst zusammen, was zusammen gehört), hareforçat simbòlicament el monoculturalisme i ha «girat l’esquena» alsestrangers residents a la nova RFA, segons que argumenta el premi Nobel


de Literatura Günter Grass. Per a la majoria dels alemanys, tanmateix,aquest lema semblava respondre a profunds sentiments col·lectius que, si béarrelats en la història, no són incompatibles amb les tradicions de l’estat dedret i les diverses variants del liberalisme alemany que s’han desenvolupatdurant dos segles.(13)

En els primers anys del segle XXI sembla, tanmateix, que polítics iciutadans han acabat acceptant una evidència indubtable: amb 7,3 milionsd’estrangers legals (més d’un milió i mig d’els quals són nascuts a Ale-manya), un 8,9% de la població total, s’imposa el fet que la societatalemanya està integrada per una quantitat molt significativa d’immigrants.Juntament amb Luxemburg, Àustria i Bèlgica, Alemanya se situa al capda-vant dels països de la UE amb taxes més altes de població estrangera. Si aaquests 7,3 milions s’hi afegeixen 3,2 milions d’immigrants d’origen ètnicalemany (que mantenen una altra nacionalitat) i al voltant d’un milió d’es-trangers naturalitzats, el percentatge puja gairebé al 12% (Bericht «Zuwan-derung», 2001: 14).

Tot i que l’1 de gener de 1991 va entrar en vigor una llei d’estran-geria, impulsada pel govern Kohl, que obria vies a la naturalització d’es-trangers que complissin determinades condicions de residència, econòmi-ques, legals, etc., la Llei de Ciutadania de 1913 ha format part del’ordenament jurídic de la RFA fins l’any 2000. El govern federal de coali-ció entre socialdemòcrates i verds format el 1998 va aconseguir finalmentmodificar la definició oficial de la situació, d’acord amb la qual Alemanyano era un país d’immigració. En l’acord de coalició, l’SPD i Els Verds reco-neixien que havia tingut lloc un procés d’immigració irreversible i, alhora,es pronunciaven a favor de la integració dels immigrants (Heckmann, 2003:54-55). L’oposició cristianodemòcrata va percebre la inquietud que entredeterminats sectors socials havia suscitat la intenció del govern de concedir


(13) Grass vincula, fins i tot, la reunificació d’Alemanya amb l’augment de la «xenofòbia» o l’«odi a l’estranger».Segons aquest autor (1991), amb l’euforia de la reunificació, els alemanys haurien perdut aquell sentiment de culpaper la guerra i el genocidi per ells provocats, gràcies al qual haurien aconseguit desenvolupar el tipus de societat, eco-nomia i política d’Alemanya occidental durant mig segle. En el fons d’aquest debat s’amaguen les diferències sobre elque constitueix una comunitat política. Si pot ser reduïda a una comunitat organitzada al voltant d’unes normes cons-titucionals o no, ha estat una qüestió molt discutida a Alemanya.

la ciutadania alemanya a tots els nascuts a la RFA i reconèixer la doblenacionalitat sota determinades circumstàncies, i va decidir organitzar unaincisiva campanya electoral en les eleccions al Land de Hessen del febrer de1999. El seu candidat a la presidència d’aquest Land, Roland Koch, vaposar en marxa una iniciativa de recollida de firmes contra la doble nacio-nalitat, gràcies a la qual sembla que la CDU va aconseguir desbancar elsseus rivals polítics d’aquest feu de l’SPD. El govern roig i verd encapçalatper Schröder es va veure així forçat a restringir algunes de les condicionsestablertes en el seu projecte legislatiu inicial.

La nova Llei de ciutadania, vigent des del gener del 2000, estableixque els infants nascuts a Alemanya el pare o la mare dels quals resideixilegalment durant vuit o més anys al país adquireixen (automàticament) lanacionalitat alemanya, mentre reconeix també aquest dret a aquells infantsmenors de deu anys en la data d’entrada en vigor de la llei, nascuts a Ale-manya o immigrats amb els seus pares. Així mateix, simplifica l’obtencióde la nacionalitat alemanya als estrangers adults, ja que la fa dependre d’u-na residència legal de vuit anys en territori alemany. La llei introdueix, pertant, el ius soli, però subjecte a condicions de residència més estrictes queles establertes en altres legislacions europees. D’altra banda, els infants ale-manys de pares estrangers estan obligats a optar per mantenir la nacionali-tat alemanya o assumir la dels seus pares entre els 18 i els 23 anys.

En aquesta negativa a permetre la doble nacionalitat dels majors d’e-dat i els adults naturalitzats, hi subjau la voluntat de subratllar la importàn-cia del compromís moral d’un ciutadà amb la comunitat política en la qualvol participar, per la qual desitja sentir-se protegit i davant la qual se sentresponsable, potser fins al punt de defensar-la i representar-la en un con-flicte internacional. Però això, juntament amb el privilegi que obtenen elsestrangers alemanys en el sentit ètnic (Statusdeutsche) respecte a la restad’estrangers, ha motivat, des d’altres punts de vista, crítiques importants aaquesta nova llei, que, estrictament, dóna per superat el secular principi jurí-dic del ius sanguinis (Krizan, 2000).


La combinació d’una política de fronteres tancadesamb generositat en la concessió d’asil

Probablement el rebuig dels alemanys a definir-se com a país d’im-migració ha inhibit la formulació de projectes polítics amb voluntat d’inte-grar els diferents vessants del problema immigratori. En comptes d’això,fins als anys noranta es van anar aprovant normes administratives ad hoc,referides a determinats grups d’immigrants o aspectes específics del pro-blema (com l’asil), que accentuaven el caràcter fragmentari i intricat de lalegislació sobre estrangeria. La vigència des de 1973 de la suspensió dereclutament de treballadors de països no integrats a la UE, curtcircuitadapuntualment per demandes de mà d’obra específiques que exigien l’apro-vació de normes extraordinàries,(14) formava part d’aquest discurs oficialque negava la condició de país d’immigració d’Alemanya.

Els governs alemanys que van promoure el reclutament de Gastarbei-ter a partir de mitjans de la dècada dels cinquanta amb prou feines van pres-tar inicialment atenció a la dimensió política del fenomen que estaven creant.Concebien el dèficit de mà d’obra com un problema econòmic la solució delqual era necessària per mantenir el poderós creixement de l’economia, que jas’anava coneixent internacionalment com el «miracle econòmic alemany».Compartien, doncs, els objectius dels empresaris que, en el seu òrgan decomunicació corporativa, el «Bundesarbeitsblatt», havien declarat:

«Els empresaris contracten estrangers perquè no troben mà d’obra alpropi país per ocupar els llocs lliures... Cap empresari alemany reclutaestrangers per fer, així, polítiques de formació o de desenvolupament. Liinteressa fonamentalment la mà d’obra i el que aquesta mà d’obra és capaçde rendir en el procés de producció empresarial» (citat a: Bayaz, 2000: 3).

Només al desembre de 1979, quan el percentatge de població estran-gera s’acostava ja al 7% (aproximadament sis punts més que el 1961), es vacrear un lloc específic per abordar les qüestions relacionades amb els tre-balladors immigrants: el Comissionat del Govern Federal per a la Integra-


(14) Per exemple, l’any 2000 es van concedir 342.000 permisos de treball en virtut d’un decret d’excepció de la sus-pensió de contractació de 1973. La major part d’aquests permisos van ser assignats a treballadors del camp l’estadadels quals es fixava en un màxim de 90 dies (Bericht «Zuwanderung», 2001: 16).

ció dels Treballadors Estrangers i els seus Familiars (Beauftragte der Bun-desregierung für die Integration der ausländischen Arbeitnehmer und ihrerFamilienangehörigen). Llavors ja estava sorgint un nou fenomen que mar-caria el problema de la immigració a Alemanya durant les dues dècadessegüents: el creixement del nombre de sol·licituds d’asil.

La terrible experiència de la dictadura nacionalsocialista i la SegonaGuerra Mundial va induir els líders polítics de la RFA postbèl·lica a establir,juntament amb el principi ja esmentat del ius sanguinis amb la consegüentdefinició ètnica de la ciutadania i la nacionalitat, el contrapunt del dissenyd’una política i un discurs públic de solidaritat amb les víctimes de l’o-pressió política en altres llocs del món. A l’empara de l’article 16 de la Lleifonamental de 1949 (Grundgesetz), els qui poguessin demostrar la seva con-dició de perseguits polítics (circumstància sovint de difícil comprovació)tenien dret a obtenir asil a la RFA. Fins a mitjan anys setanta van ser poquesles persones que van fer valer aquest dret constitucionalment reconegut, lamajoria d’elles dissidents dels governs comunistes europeus. El 1976, perprimera vegada, es van registrar més de 10.000 sol·licituds d’asil. Quatreanys després, el 1980, es van presentar gairebé 108.000 sol·licituds, bonapart de les quals per ciutadans turcs que abandonaven el seu país després delcop d’estat militar del moment.

El govern federal va posar llavors en marxa un programa de mesuresrestrictives d’entrada a la RFA i retallades de prestacions socials per alssol·licitants d’asil, que, pel que sembla, van aconseguir reduir substancial-ment el flux durant uns quants anys.(15) Però a la segona meitat dels anys vui-tanta es va produir un altre repunt, circumstància que van saber aprofitar elspartits d’extrema dreta, com Die Republikaner o la Deutsche Volksunion(DVU), per aconseguir una major presència en l’escena electoral.(16) Noves


(15) Per exemple, la reintroducció del visat obligatori per als procedents de Turquia i alguns països africans i asiàtics,la prohibició d’acceptar feines durant els primers dotze mesos del procés de tramitació de la sol·licitud d’asil, la supres-sió de l’ajuda econòmica per fills a càrrec i la substitució d’algunes prestacions en diners per prestacions en espècie(Statistisches Bundesamt, 2001: 112-113).(16) Entre 1986 i 1989, Die Republikaner van obtenir alguns èxits en eleccions municipals, regionals i europees. El1989 van aconseguir el 7,5% dels vots al parlament regional de Berlín amb el lema electoral: «El bot és ple. Posem fia l’engany de l’asil». Pel que fa a la DVU, el 1987 va obtenir representació municipal a l’Ajuntament de Bremen. Enanys successius va aconseguir superar la barrera electoral del 5% en algunes eleccions municipals i regionals.

mesures governamentals, entre les quals la dràstica reducció de l’aprovacióde sol·licituds d’asil,(17) van tenir un escàs efecte dissuasiu sobre els quifugien del col·lapse econòmic a l’Europa de l’Est, la guerra civil a l’antigaIugoslàvia i la pobresa al tercer món. El 1989 es va aconseguir un nourècord de 121.000 sol·licitants d’asil, xifra que va seguir augmentant demanera accelerada fins a arribar als 438.000 el 1992 (taula 2.6).

Taula 2.6

SOL·LICITUDS D’ASIL I SOL·LICITANTS RECONEGUTS. 1972-2001

Sol·licituds d’asil Sol·licitants reconeguts

1972 5.289 2.844

1976 11.123 2.654

1980 107.818 12.783

1984 35.278 6.566

1988 103.076 7.621

1992 438.191 9.189

1996 116.367 14.389

2000 78.564 –

2001 88.287 –

Fonts: Statistisches Bundesamt, 2001: 113 i Statistisches Bundesamt, 2002: 66.

Malgrat la vigència del tancament de fronteres i l’aplicació de totesaquestes mesures restrictives de l’asil, el descens del percentatge de lapoblació estrangera sobre la població total que es va produir quan el 1991la RFA reunificada va veure créixer la seva població en 17 milions (del8,4% el 1990 al 7,3% el 1991), no va aconseguir mantenir-se. Si el 1991 sesituava en el 7,3%, el 1993 ja pujava al 8,5%, i el 1999 s’acostava al 9%(Statistisches Bundesamt, 2001: 10).


(17) El 1972, quan les sol·licituds d’asil superaven lleugerament les 5.000, la quota de reconeixement arribava al 40%.El 1982, el percentatge corresponent se situava en el 7%, i el 1992, en el 4% (Statistisches Bundesamt, 2001: 113).

Canvis legislatius als anys noranta: les lleisd’estrangeria, asil i immigració

Un dels assumptes pendents als quals s’enfrontava l’Alemanya reu-nificada sorgida un parell d’anys després de la caiguda del mur de Berlínconsistia en la reforma i racionalització del seu dret d’estrangeria. Referenta això s’havien anat cristal·litzant dues posicions: d’una banda, els sindi-cats, les organitzacions socials, les esglésies i l’oposició, així com una partdels liberals de l’FDP (partit que participava en el govern de coalició dirigitper Kohl), declaraven la necessitat de millorar la situació jurídica delsestrangers residents a Alemanya i promoure la seva «integració»; d’altrabanda, la CSU i el gros del seu partit germà, la CDU, amb el ministre del’Interior al capdavant, defensaven la conveniència de reduir el nombred’immigrants, limitar la reunificació familiar i incentivar el retorn.

L’últim govern de la RFA postbèl·lica va aprovar, al juliol de 1990,un projecte de llei d’estrangeria l’elaboració del qual responia a la voluntatd’aconseguir un compromís entre les posicions dels dos partits coalitzats, laCDU/CSU i l’FDP. Aquest projecte introduïa novetats pel que fa a l’estatusde residència dels estrangers. Distingia quatre categories: permís de resi-dència (Aufenthaltserlaubnis) temporal i permanent, habilitació de residèn-cia (Aufenthaltsberechtigung), concessió de residència (Aufenthaltsbewilli-gung) i autorització de residència (Aufenthaltsbefugnis). El permís deresidència temporal es concedia per un any, prorrogable a dos més. El per-manent estava destinat als qui justifiquessin com a mínim cinc anys de per-mís temporal, sota la condició que dominessin mínimament la llengua ale-manya i disposessin d’un habitatge amb prou espai per allotjar-hi les sevesfamílies. L’habilitació de residència es va convertir en la figura més segura,ja que no limitava el lloc de residència i circumscrivia substancialment elrisc de deportació. La concessió de residència estava prevista per a immi-grants amb voluntat de residir a la RFA durant un període de temps limitat(per exemple, estudiants), mentre que l’autorització de residència es lligavaa motius humanitaris.

Des del punt de vista dels interessos dels immigrants, un dels avan-tatges de la nova legislació residia en el reconeixement als cònjuges dels tre-


balladors d’un dret de residència independent, sempre que es donessin cer-tes condicions, entre les quals, haver complert almenys quatre anys dematrimoni. Aquest fet suposava un avanç important en la protecció de lesviudes i les divorciades. Així mateix, la norma assegurava el dret de ciuta-dania als joves que poguessin provar la residència legal durant vuit anys ola visita a l’escola durant sis anys a la RFA, així com a altres estrangers queresidissin legalment com a mínim 15 anys a Alemanya, sempre que demos-tressin la seva capacitat de sostenir-se econòmicament, no haguessin estatcondemnats per actes delictius, declaressin respectar l’ordre constitucionali renunciessin a la seva nacionalitat d’origen.

Tot i aquestes millores respecte a la legislació prèvia, en general elprojecte de llei d’estrangeria no va ser acollit amb satisfacció pel «tercersector» relacionat amb la immigració, compost, sobretot, per organitzacionsd’immigrants, associacions religioses i alguns col·lectius d’esquerra. Vanconvocar manifestacions que van aplegar algunes desenes de milers de per-sones, sense poder evitar que la llei entrés en vigor l’1 de gener de 1991.

Entre els principals motius de descontentament d’aquestes organit-zacions, hi figurava la prohibició de la doble nacionalitat. Al juny de 1993,una enquesta representativa entre estrangers de cinc dels països subscriptorsd’acords de reclutament als anys seixanta va posar de manifest que una micamés de la meitat estaven interessats en la ciutadania alemanya, però tresquartes parts d’aquests estrangers no volien renunciar a la seva antiga ciu-tadania (Sen i Goldberg, 1994: 51), potser perquè consideraven que pertan-yien a totes dues comunitats polítiques, o probablement perquè no aconse-guien discernir en quina d’elles se sentien menys marginals.

La voluntat de l’estat alemany de limitar els casos de doble naciona-litat per evitar allò que en el discurs públic es refereix amb el terme de «con-flictes de lleialtats» ha inhibit les sol·licituds de naturalització. Això no obs-tant, el nombre de naturalitzats ha augmentat considerablement en la dècadadels noranta. Amb gairebé 425.000 nacionalitzats a finals de l’any 2000, elsturcs representen el grup més nombrós d’estrangers que han adquirit la ciu-tadania alemanya (taula 2.7).


Pel que fa a l’asil, al desembre de 1992 els principals partits de l’arcparlamentari (els cristianodemòcrates de la CDU/CSU, els socialdemòcra-tes de l’SPD i els liberals de l’FDP) van signar un acord per reformar l’ar-ticle 16 de la Llei Fonamental, de manera que en permetés una interpreta-ció una mica més restrictiva. Amb l’argument de la necessitat d’evitar latergiversació de la figura de l’asil i garantir la protecció de les veritablesvíctimes de la persecució política, els partits van acordar que no podrien fervaler el dret a l’asil a Alemanya els qui arribessin des d’estats de la UE o«tercers estats segurs» (estats que respectessin la Convenció de Refugiats deGinebra i la Convenció Europea de Drets Humans). Com que tots els estatsamb els quals limita la RFA són considerats estats «segurs», l’entrada a Ale-manya per via terrestre inhabilita per sol·licitar-hi asil.

Aquesta esmena constitucional va preparar el camí a l’elaboraciód’una nova Llei d’asil, aprovada també el 1993, la qual, entre altres precep-tes, preveia l’exclusió del procediment d’asil dels refugiats procedents depaïsos en guerra. A partir de llavors, el nombre de sol·licituds d’asil vacomençar a reduir-se fins a quedar situat des de 1998 per sota de les100.000.(18) Si als anys noranta la majoria dels sol·licitants procedien d’Eu-ropa (especialment dels estats de l’antiga Iugoslàvia i Turquia), en elsdarrers anys el pes relatiu dels europeus ha disminuït a favor dels proce-dents de països d’Àsia (al capdavant dels quals se situa, des de 1996, l’Iraq)(Statistisches Bundesamt, 2002: 66).


(18) El 1993 es va establir un contingent anual de 225.000 persones; l’any 2000 es va reduir a 100.000.

Taula 2.7

EVOLUCIÓ DELS IMMIGRANTS TURCS NATURALITZATS ALEMANYS

1972-1977 1.590

1978-1983 2.995

1984-1989 7.995

1990-1995 77.023

1996-2000 334.910

Total 424.513

Font: Xifres calculades a partir de les dades recollides a www.destatis.de.

Un cop atenuada de manera efectiva la demanda d’asil, el tema de laimmigració no va trigar a ressorgir en el debat públic alemany, si bé des d’u-na nova perspectiva. Al febrer de l’any 2000, el canceller Schröder va anun-ciar la introducció d’una «carta verda» (permís de treball i residència) perreclutar especialistes de les tecnologies de la informació. Uns mesos méstard, el govern va acordar concedir aquesta invitació a 10.000 experts eninformàtica, que vindrien amb permisos de residència inicials de cinc anys.Aquesta proposta suposava una reorientació del debat sobre la immigració,ja que no implicava un esforç per limitar l’entrada d’estrangers, sinó unaestratègia per promoure-la (Bericht «Zuwanderung», 2001: 12). L’anunci deSchröder posava de manifest que, tot i que la taxa d’atur a la RFA arribavaal 10% de la població activa, hi havia una demanda insatisfeta de mà d’o-bra, si més no en alguns sectors.(19)

Per la seva banda, els empresaris alemanys demanaven que l’obertu-ra del mercat de treball no es limités al sector de les noves tecnologies, sinóque afectés també sectors que demanaven mà d’obra menys qualificada(entre els quals, la indústria del metall i els serveis sanitaris). Pressionaven,així mateix, a favor d’una política d’immigració més generosa que posés fial recurs de mesures excepcionals per contractar mà d’obra que, des de lasuspensió de reclutament de 1973, havien regulat la incorporació temporald’estrangers al mercat de treball alemany. D’altra banda, hi havia qui feiapatent la seva preocupació per l’envelliment demogràfic de la societat ale-manya per suggerir els avantatges de la immigració (potser oblidant la cir-cumstància que aquesta immigració estaria subjecta, al seu torn, a un pro-cés d’envelliment).

En els mitjans de comunicació es va discutir la conveniència delmodel de quotes. Aquest model va deixar de semblar raonable perquè elgros de la immigració a Alemanya es basava en aquells moments, formal-ment, en drets individuals (com el de l’asil o la reunificació familiar), nosusceptibles de contingentació, o en obligacions derivades dels acords in-ternacionals, com la Convenció de Refugiats de Ginebra, la Convenció


(19) Aquest desajust s’explica en part pel fet que alguns d’aquests llocs de treball lliures requereixen nivells de quali-ficació o mobilitat espacial i professional que no ofereixen els treballadors nacionals que busquen feina, i d’altres elsresulten poc atractius (Bericht «Zuwanderung», 2001: 17).

Europea de Drets Humans o la lliure circulació de persones dins l’espai eco-nòmic europeu (estats de la UE, Islàndia, Liechtenstein i Noruega).

Això no obstant, sobre la base de l’informe de la comissió indepen-dent «Immigració», establerta pel ministeri de l’Interior a la tardor de l’any2000, i després de consultar-ho prèviament amb els partits, el govern deSchröder va donar llum verda a un projecte de llei d’immigració al novem-bre del 2001, que incloïa alguns marges per a una política de quotes a lapràctica. L’ampli paquet legislatiu va ser aprovat al març del 2002 per lesdues cambres parlamentàries (el Bundestag i el Bundesrat). Tal com va que-dar llesta per a la seva publicació, la Llei d’Immigració (Zuwanderungs-gesetz) derogava la Llei d’Estrangeria de 1990, establia una nova regulacióde la llibertat de circulació i modificava la normativa sobre el dret a l’asil.D’acord amb les demandes d’un sector de l’empresariat alemany, la lleiposava fi a la immigració laboral de caràcter extraordinari i, a més de la fle-xibilització del procediment d’immigració per a determinats grups espe-cialment demandats pel mercat de treball, obria vies per a mà d’obra d’altaqualificació, llicenciats i autònoms. Plasmava, així, un canvi de perspectivaimportant sobre la immigració, en la mesura en què partia del supòsit queAlemanya necessitava immigrants, i especialment immigrants que reunissincertes condicions.

La Llei no va satisfer completament ni els immigrants, ni els lídersde les organitzacions abans esmentades, que haurien desitjat, a més, majorsdrets de participació política en les eleccions. Però, sobretot, la Llei va toparamb una oposició frontal pel costat dels cristianodemòcrates, els quals vaninterposar un recurs davant el Tribunal Constitucional Federal al·legant l’a-provació il·legal de la Llei al Bundesrat.(20) Al desembre del 2002, aquest tri-bunal va dictar una sentència a favor dels sis Länder governats per laCDU/CSU.

A més de posar en qüestió la legalitat formal de la norma, els cris-tianodemòcrates van objectar-ne el contingut amb l’argument que una eco-


(20) El Tribunal Constitucional va declarar nul·la la llei, ja que considerava que, de fet, no havia aconseguit l’exigidamajoria de vots al Bundesrat. El vot de Brandenburg va ser computat il·legalment com a favorable a l’aprovació de laLlei, perquè dos dels quatre representants d’aquest Land hi mantenien posicions contràries.

nomia com l’alemanya amb un 10% d’atur no es podia permetre acollir mésimmigrants. En contra d’aquesta tesi, Schröder i els seus ministres adduïenque la Llei contribuiria a l’augment de la productivitat econòmica i, en con-seqüència, a la creació de nous llocs de treball. El febrer del 2003, el Bun-desrat, cambra on la CDU/CSU tenia en aquell moment majoria, es vamanifestar contrari al nou projecte presentat pel govern perquè tan solsintroduïa lleugeres modificacions de caràcter formal respecte a l’anterior.

La presentació d’un projecte pràcticament idèntic a la llei invalidadapel Tribunal Constitucional ha ofert al partit conservador l’oportunitat derecuperar les mateixes crítiques que va formular anteriorment. Aquestes fanreferència a la necessitat de: 1) limitar la immigració als treballadors alta-ment qualificats, als quals se’ls concedirien permisos de residència tempo-rals, inicialment de cinc anys; 2) restringir la immigració de familiarsreduint l’edat dels infants a qui es reconeix aquest dret a 10 anys; 3) aug-mentar el nivell d’exigència de coneixement de l’idioma en els cursos d’in-tegració i reforçar l’exigència de participar-hi reclamant als immigrants1.500 euros en el moment de la concessió del visat, la meitat dels quals elsserien retornats si superessin els cursos; 4) facilitar l’expulsió de jovesdelinqüents estrangers; 5) endurir el dret de ciutadania de manera que elsnascuts de pares estrangers només adquireixin la nacionalitat alemanyaquan un dels progenitors hagi nascut a Alemanya.(21)

Les diferències entre els grans partits polítics alemanys sobre comregular els fluxos migratoris són, doncs, notables. Mentre que l’SPD i ElsVerds (amb el suport de sectors importants dels liberals d’FDP) afavoreixenmesures consistents amb la que consideren la veritable identitat actual d’A-lemanya com a «país d’immigració», la CDU/CSU insisteix a vigilar mésrigorosament el procés immigratori. Com es desprèn de les crítiques for-mulades per l’oposició cristianodemòcrata, les divergències polítiques no secircumscriuen a la qüestió de com controlar qui entra al país, sinó que tam-bé afecten la de quant i de quina manera integrar els immigrants.


(21) Vegeu la nota de premsa del Bundesrat del 14 de febrer de 2003 (www.bundesrat.de).

L’estat de benestar, eix de la política d’integració

La resistència de la RFA a definir-se com un país d’immigracióexplica el baix perfil que en la presa de decisions polítiques han ocupat lesmesures d’integració específiques per a immigrants. De fet, durant moltsanys la paraula «integració» va tenir poca presència en el discurs polític.Les mesures adoptades en relació amb els immigrants eren referides, glo-balment, com a «política d’estrangeria» (Ausländerpolitik). No ha estat finsals darrers anys que s’ha imposat la substitució d’aquest terme pel de polí-tica d’immigració i integració (Zuwanderungs- und Integrationspolitik).

Ara bé, com subratlla Heckmann (2003), no es pot derivar d’aques-ta negació d’una definició normativa (més que descriptiva) com a país d’im-migració l’absència total de polítiques efectives d’integració per a la pobla-ció estrangera resident a la RFA. Segons aquest autor, les institucions del’estat del benestar haurien proveït la principal via d’integració dels immi-grants en la societat alemanya. La inclusió formal en aquestes institucionses va produir ja als anys seixanta, quan a través d’acords corporativistes esva establir que els Gastarbeiter fossin beneficiaris de les mateixes presta-cions sanitàries, de desocupació, d’accidents laborals i de pensions que elstreballadors autòctons. Aquest tractament es va estendre als beneficis fis-cals concedits a les famílies d’immigrants amb fills, així com a les presta-cions per fills a càrrec.

L’estat alemany tampoc no ha establert diferències entre ciutadansalemanys i no ciutadans (amb residència legal estable a la RFA) a l’hora deconcedir préstecs per cursar estudis universitaris als joves, ni en la conces-sió de subsidis socials subjectes a comprovació de mitjans de subsistència(Sozialhilfe). De fet, d’aquesta modalitat de prestacions socials se’n benefi-cia més, en termes relatius, la població estrangera que l’alemanya. Dels 2,76milions de beneficiaris d’aquests subsidis l’any 2002, el 22% eren estran-gers. Mentre el 2,9% dels alemanys rebien aquestes prestacions, el percen-tatge corresponent entre els estrangers pujava al 8,4% (Statistisches Bunde-samt, 2003: 14-16).

Heckmann (2003: 59-65) veuria com a indicadors addicionals d’a-quests esforços governamentals per integrar socialment els immigrants, la


participació d’aquests en programes de formació laboral contínua, així coml’accés no discriminatori als llocs que ofereix el mercat de treball (a excep-ció de la funció pública, l’exercici de la qual es troba, amb escasses excep-cions, lligat a requisits de ciutadania). Altres vessants del que es pot inter-pretar com un propòsit integrador a través de les institucions de l’estat debenestar han consistit en l’obligació d’escolarització a partir dels set anys,amb una oferta de classes intensives de llengua alemanya i, voluntàriament,de classes de llengua materna d’assistència voluntària en horari extraescolar.

Les autoritats alemanyes van optar per estendre els drets socials alsimmigrants, amb la confiança aparent que aquesta política produiria unamena d’integració automàtica. Han dedicat, tanmateix, menys energies aldisseny de polítiques d’integració tan importants com la promoció de l’a-prenentatge de la llengua alemanya. A principis dels anys setanta, el governfederal va impulsar la creació d’una federació que coordina l’oferta d’apro-ximadament 500 instituts d’ensenyament de l’alemany com a llenguaestrangera (Sprachverband Deutsch für ausländische Arbeitnehmer), desti-nada, en bona mesura, als treballadors immigrants i les seves famílies (Jura-do, 2000: 101). Això no obstant, a diferència dels immigrants d’origen ètnicalemany, els estrangers no tenen cap dret reconegut de participar en aquestscursos, ja que el seu accés depèn dels mitjans materials disponibles. Elgovern federal també dóna suport econòmicament a les consultories per aestrangers (Ausländersozialberatung) que ofereixen les grans organitza-cions socials de benestar.(22) L’any 2001, el ministeri federal de treball dis-posava d’uns 47 milions d’euros per sufragar totes dues iniciatives (BerichtZuwanderung, 2001: 204-206). A aquestes despeses relacionades específi-cament amb la població estrangera, caldria afegir-hi les dedicades a finan-çar algunes campanyes publicitàries governamentals, com les que en elsúltims anys s’han llançat a favor de l’adquisició de la ciutadania alemanyao contra la xenofòbia i el racisme.

Aquests esforços financers són considerats com a insuficients per aalguns membres del personal polític i administratiu, entre els quals desta-


(22) Entre elles, AWO (Arbeiterwohlfahrt), Caritas, Diakonisches Werk, DPWV (Der Paritätische Wohlfahrtsverband),Creu Roja Alemanya i ZWST (Zentralwohlfahrtstelle der Juden in Deutschland).

quen els comissionats per als afers d’estrangeria en els àmbits federal, esta-tal i local.(23) L’actual responsable federal d’aquest càrrec, Marieluise Beck(del partit Els Verds) ha insistit en la necessitat de posar més mitjans a dis-posició d’una integració que, segons el seu parer, hauria de ser entesa coma «acceptació mútua», i no com a via d’una sola direcció o com a assimila-ció.(24) L’afany d’alguns intel·lectuals i polítics d’esquerres a plantejar laintegració dels estrangers com una experiència de multi/interculturalitat, enla qual l’influx hauria de ser recíproc,(25) xoca, tanmateix, amb les idees d’al-tres líders d’opinió més lligats als partits cristianodemòcrates i a organitza-cions conservadores. Aquests líders assenyalen els perjudicis que un con-cepte lax de la integració ha reportat a la societat alemanya i, com elsintel·lectuals i els polítics d’esquerres, també reclamen un canvi en l’estra-tègia política; però cap a una «exigència» o «pressió integradora» que deri-vi en l’adaptació als hàbits, regles i pautes de conducta de la societat majo-ritària, en major o menor mesura (Luft, 2002).


(23) És significatiu que els responsables que han ocupat el càrrec de comissionats federals des de la seva creació favint-i-cinc anys provenen de l’SPD, l’FDP i Els Verds.(24) Vegeu, per exemple, el discurs que Beck va pronunciar a l’octubre del 2000 a Munic: www.integrationsbeauf-tragte.de/amt/rede111000.htm(25) Convé observar que aquests propòsits, els de la multiculturalitat i la influència recíproca, responen, en rigor, a lò-giques diferents.

56 ■ L’ACOMODACIÓ DELS TURCS EN LA SOCIETAT ALEMANYA

III. L’acomodació dels turcsen la societat alemanya

3.1. La integració econòmica dels immigrants turcs

El descens de les taxes d’activitat i ocupació

El percentatge d’actius sobre la població alemanya i sobre la pobla-ció estrangera resident a Alemanya és actualment molt semblant. Aproxi-madament la meitat de totes dues poblacions forma part del mercat laboral,estant ocupada o aturada. Dels 40,1 milions de persones entre 15 i 65 anysque tenien o buscaven feina l’abril de 1999, el 9% eren de nacionalitatestrangera (percentatge molt lleugerament superior al de la població estran-gera sobre el total de població resident a Alemanya).

Quan es pren com a base la població en edat de treballar, el percen-tatge d’actius resulta més alt en la població alemanya. En efecte, la taxad’activitat dels estrangers, en general, i dels turcs, en particular, que a prin-cipis dels anys vuitanta era superior a la dels alemanys, ha experimentat unaevolució a la baixa. Mentre que els alemanys han vist augmentar en elsúltims 20 anys la seva taxa d’activitat com a conseqüència, sobretot, de lacreixent incorporació de la dona al mercat de treball, entre els immigrantsturcs ha disminuït de resultes de la immigració de familiars inactius. La taxad’activitat de les dones alemanyes és més alta que la de les dones estrange-res, la qual cosa es reflecteix també en un percentatge més alt de dones

dependents d’altres familiars (el 54% de les estrangeres enfront del 36% deles alemanyes). A finals dels anys noranta, la taxa d’activitat dels turcs estrobava una mica més de 10 punts per sota de la taxa d’activitat dels ale-manys (Hönekopp, 2000).(1)

El percentatge d’actius alemanys supera en tots els grups d’edat finsals seixanta anys el percentatge d’actius estrangers. A partir d’aquesta edat estrenca la tendència. La participació dels estrangers en la població activa demés edat és avui dia més alta que la dels alemanys, els quals tendeixen a jubi-lar-se a edats més primerenques. Però l’avantatge de població activa que tenenels alemanys en els grups de menys edat anirà desapareixent en els propersanys. Tot i que la població estrangera total tendeix a estabilitzar-se pel que faal nombre, el potencial de mà d’obra estrangera creixerà significativamentcom a conseqüència de l’estructura d’edat d’aquesta població. Això s’explicapel fet que, com hem vist en el capítol II, els grups d’edat dels menors de 15anys són entre els estrangers, i especialment els turcs, molt més voluminosos.Aquesta dada permet inferir que en els propers anys entraran al mercat de tre-ball proporcionalment més estrangers que alemanys (taula 3.1).


(1) Aquesta pauta no s’aplica, tanmateix, a tots els Länder. Així, en alguns del sud (Baviera i Baden-Württemberg), lataxa d’activitat dels estrangers és més alta que la dels alemanys (Statistisches Bundesamt, 2001: 71-75).

Taula 3.1

ESTRUCTURA PER EDATS DE LA POBLACIÓ: POBLACIÓ TOTALRESIDENT A ALEMANYA, ESTRANGERS I TURCS. 1997

<6 6-15 <15 15-18 18-25 25-45 45-60 60-65 >65anys anys anys anys anys anys anys anys anys

Població total resident a Alemanya 5,9 10,1 16,0 3,4 7,6 31,7 19,5 6,0 15,8

Estrangers 7,9 11,2 19,1 4,0 13,0 39,5 17,5 3,0 3,8

Turcs 12,3 15,6 27,9 5,4 15,2 32,0 14,9 2,8 1,7

Font: Hönekopp, 2000.

Dels 7.350.000 estrangers que a finals de 1999 residien a la RFA, 2,9milions estaven ocupats. En els darrers 25 anys, la taxa d’ocupació delsestrangers s’ha reduït significativament: el 1975, el 53% declaraven estar


ocupats, mentre que el 1999 el percentatge se situava en el 39,5% (Statis-tisches Bundesamt, 2001: 70). Aquest descens reflecteix el tipus d’immi-gració predominant des que el 1973 es va establir la suspensió de recluta-ment dels Gastarbeiter. L’arribada dels familiars de treballadors harecompost l’estructura d’ocupació dels immigrants, i l’ha fet més semblanta la de la societat alemanya. Actualment, la taxa d’ocupació dels estrangersés fins i tot uns quants punts inferior a la dels ciutadans alemanys.

El descens de la taxa d’ocupació dels estrangers s’observa claramententre la població turca resident a Alemanya. El 1975, dels 1.077.100 turcsresidents a la RFA, aproximadament 570.000 estaven ocupats; a finals de1999 el nombre d’ocupats va augmentar gairebé un 40% (fins a 780.000),(2)

però més ho va fer la població turca resident a Alemanya, que se situava jaen 2.053.564. El percentatge d’ocupats va baixar, per tant, del 53% al 38%.Així i tot, els turcs segueixen conformant el grup més nombrós d’ocupatsestrangers. Efectivament, una mica més d’un de cada quatre (26,7%) pro-cedeix de Turquia. El percentatge és lleugerament superior quan prenemcom a base els cotitzants estrangers a la seguretat social: el 29% són ciuta-dans turcs (Bericht der Beauftragten, 2002, taula 25). Anualment ingressenal voltant de 1.750 milions d’euros a la Seguretat Social en concepte de con-tribucions i paguen 4.250 milions d’euros a través dels impostos sobre larenda (Friedrich-Ebert Stiftung, 1998: 6).

L’evolució de l’ocupació per sectors també mostra un comportamentdiferent en la població alemanya i en la població estrangera. Aquesta últimaes troba infrarepresentada en el sector serveis i sobrerepresentada en el sec-tor manufacturer. Una mica més de la meitat dels treballadors turcs a Ale-manya treballen en la indústria (amb una concentració més elevada a lesgrans empreses); en canvi, els que extreuen els seus ingressos del comerç ide la construcció amb prou feines superen, en conjunt, el 15% (Zentrum fürTürkeistudien, 1999: 30). Segons dades sobre classificació ocupacional del’abril de 1999, s’aprecia el predomini dels treballadors turcs en la mineria,on representen el 63,2% de tots els ocupats estrangers, així com en la bran-

(2) Durant aquest mateix període es va reduir a la meitat el nombre de treballadors espanyols (de 131.000 a 65.000),mentre que el dels italians va augmentar només un 4% (de 323.000 a 338.000) (Statistisches Bundesamt, 2001: 70).

ca de producció i elaboració del metall (45%), del tèxtil (38%) i de la nete-ja (37%). En canvi, es trobaven molt per sota de les xifres registrades per alsestrangers procedents de països de la Unió Europea en professions del sec-tor serveis (el 21% enfront del 37%), on la seva presència és poc freqüentno solament en els treballs més qualificats (per exemple, en l’àmbit admi-nistratiu, en el qual representen el 14% de tots els estrangers ocupats enfrontdel 47% d’estrangers procedents de la UE), sinó també en alguns que exi-geixen poca qualificació (per exemple, en hotels i restauració, sector en elqual els ocupats turcs amb prou feines representen l’11% de tots els ocupatsestrangers, mentre que els procedents de països de la UE arriben al 50%)(Statistisches Bundesamt, 2001: 76). Amb tot, el sector públic és el que s’hamantingut més tancat a l’ocupació d’estrangers. Per exemple, tan sols el3,9% dels empleats del servei federal de correus són de nacionalitat diferentde l’alemanya, percentatge gairebé igual al dels funcionaris estrangers quetreballen a l’administració local (Zentrum für Türkeistudien, 1999: 31).

Signes «positius» d’una trajectòria d’integració a llarg termini

Tot i el que s’acaba d’exposar, s’observa que en els grups de menysedat la distribució ocupacional es troba més diversificada. Treballadors qua-lificats i empleats amb un domini més gran de la llengua alemanya, escas-sament representats entre els turcs de més edat, adquireixen entre els jovesuna major presència; aquesta és una dada que els analistes interpreten coma indicador d’una «perspectiva esperançadora» d’un desenvolupamentsocioeconòmic més equilibrat de les llars turques (Sauer i Goldberg, 2001a:52, taula 16).

També és significatiu el gran augment dels treballadors turcs autò-noms en els últims vint anys. El 1985 hi havia 22.000 autònoms turcs regis-trats; el 2000 se’n comptabilitzaven 59.500. Durant aquest període de quin-ze anys, l’augment del nombre d’autònoms turcs ha estat gairebé duesvegades més alt que el creixement de la població turca resident a Alemanya.Dels aproximadament 830.000 treballadors turcs inscrits l’any 2000, el7,2% constaven com a autònoms, que són al capdavant de petites empreses



(només un 10% de més de 10 empleats) dedicades majoritàriament alcomerç minorista (37%) i a la gastronomia (24%), sectors seguits pel de ser-veis (19%) i artesania (9%). Els autònoms de procedència turca pertanyenen la seva majoria a la segona generació i, d’acord amb els resultats d’unaenquesta de l’any 2000, tenen una edat mitjana de 38 anys i presenten unaestada mitjana de 22 anys a Alemanya; entre ells predominen els homes(quatre de cada cinc) i es constata una elevada proporció (una mica mésd’un de cada tres) de naturalitzats alemanys (Zentrum für Türkeistudien,2001) (taula 3.2).

Taula 3.2

CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES DELS TREBALLADORSAUTÒNOMS TURCS RESIDENTS A LA RFA. 2000

Percentatge

Sexe

Homes 79,7

Dones 20,3

Total 100,0

Edat

18-30 anys 24,3

31-40 anys 42,4

41-50 anys 19,9

51-60 anys 10,8

Més de 60 anys 2,6

Total 100,0

Durada de residència

Menys de 10 anys 10,8

11-20 anys 34,2

21-30 anys 40,4

Més de 31 anys 14,6

Total 100,0

Font: Zentrum für Türkeistudien, 2001: 9.

Si les facilitats per desenvolupar negocis propis que els ofereix l’a-dopció de la nacionalitat alemanya, situant-los en un pla d’igualtat jurídicaamb els seus competidors alemanys, promouen la integració formal, la inte-

gració econòmica s’enforteix amb l’establiment de relacions comercials ambproveïdors alemanys. Més de tres de cada quatre entrevistats autònoms del’esmentada enquesta van declarar que mantenien aquest tipus de relacions igairebé un 90% van afirmar que entre els seus clients hi havia alemanys.

D’altra banda, les petites empreses turques s’han convertit en jaci-ments d’ocupació: es calcula que el 2000 donaven feina a 327.000 persones,la majoria d’elles de nacionalitat o procedència turca (un 17% dels entre-vistats van declarar tenir empleats alemanys i un 9% addicional, empleatsd’altres nacionalitats) (Zentrum für Türkeistudien, 2001: 9-13).(3)

L’explicació d’aquest boom empresarial dels anys noranta cal bus-car-la en la creixent amenaça de l’atur que ha planat, en general, sobre lapoblació activa d’Alemanya, però també en el major prestigi social queimplica el treball autònom respecte a l’assalariat. Segons estimacionsrecents, els gairebé 60.000 turcs autònoms que hi havia a la RFA el 2000van generar un volum de negoci d’aproximadament 28.000 milions d’euros.Els avantatges individuals i d’integració social que, segons els indicis,reporta l’establiment de negocis propis han de ser, tanmateix, contrarestatsamb l’inconvenient que aquest tipus d’activitat, pel fet d’obrir perspectivesimmediates d’ocupació per als familiars, pot induir els més joves a des-atendre la seva formació i les seves qualificacions laborals (Hönekopp,2000).

L’esperit emprenedor d’almenys una part d’aquest col·lectiu es des-prèn de les dades d’una altra enquesta dirigida pel Zentrum für Türkeistu-dien entre propietaris turcs d’empreses en 15 ciutats alemanyes. Al voltantdel 60% d’aquests empresaris projectaven crear filials a l’antiga Alemanyade l’Est o invertir en noves branques de negoci. Més de la meitat d’aques-tes empreses (55%) ja havien adoptat les primeres mesures en aquesta direc-ció, i els llocs preferits eren Leipzig, Berlín, Dresden, Magdeburg i Ros-tock.


(3) Totes aquestes dades procedeixen d’una enquesta telefònica realitzada a 1.142 autònoms turcs, seleccionats aleatò-riament, a la primavera de l’any 2001 pel Zentrum für Türkeistudien de Essen.


El problema de l’atur

Respecte a la població turca no ocupada, les dades d’una altraenquesta representativa a 1.000 turcs residents a Renània del Nord-Westfà-lia, el Land amb l’índex més elevat de població resident estrangera, oferei-xen algunes pistes interessants. El percentatge més alt correspon a les mes-tresses de casa (42%) i els desocupats (25%). Molt menys nombrós és elgrup dels estudiants (13%) i els pensionistes (10%) (Sauer i Goldberg,2001a: 45).

Les taxes de desocupació de la població estrangera resident a Ale-manya van començar a créixer a partir dels anys vuitanta. Si bé ja en aquestsanys la diferència entre la taxa d’atur dels estrangers i la de la població acti-va total era positiva (és a dir, la primera superava la segona), en els darrersanys aquesta distància s’ha anat engrandint. El 1982, la taxa d’atur a Ale-manya se situava en el 7,5%, mentre que la taxa d’atur de la població estran-gera es trobava en el 12%. A finals dels anys noranta, la taxa d’atur de lapoblació estrangera estava situada lleugerament per sobre del 18%, pràcti-cament en un nivell equivalent al de la taxa d’atur als nous Länder (19%) imolt per sobre de la registrada al territori de la RFA anterior a 1991 (10%)(Statistisches Bundesamt, 2001: 80). Aquest creixement de la desocupacióés encara més important si es té en compte el descens de la taxa d’activitatentre els estrangers. Queda, així, clar que en les últimes dècades s’han des-truït llocs de treball ocupats per estrangers. Aquesta evolució respon, engran manera, a la forta terciarització de l’economia alemanya. El 1974, gai-rebé el 80% dels treballadors estrangers es trobaven ocupats en el sectorsecundari, percentatge que en la població total ocupada se situava en el56%. El 1998, les dades corresponents havien baixat fins al 53% i el 40%,respectivament (Hönekopp, 2000).

L’atur ha afectat especialment la població turca. Si el 1999 represen-tava el 28% dels estrangers residents a Alemanya, el seu percentatge d’atu-rats respecte a la població estrangera arribava al 36%. Amb una mica mésde 170.000 aturats, per cada 4,6 ocupats turcs hi havia un desocupat de lamateixa nacionalitat. La proporció era molt més desfavorable que en elsaltres grups d’estrangers més nombrosos. Per exemple, entre els italians es

registrava un aturat per cada 8 ocupats, i entre els iugoslaus, un per cada 11ocupats (taula 3.3).


Taula 3.3

EVOLUCIÓ DE LES TAXES D’ATUR DELS TREBALLADORS ESTRANGERSRESIDENTS A LA RFA

AnyTotal d’estrangers

Turcs Iugoslaus Italiansresidents a la RFA

1980 3,5 6,3 2,8 5,5

1985 8,7 14,8 9,0 11,4

1990 6,6 10,0 6,0 9,7

1995 9,0 19,2 8,8 16,2

2000 10,0 20,2 10,4 14,7

Font: Bericht der Beauftragten, 2002: 445.

Davant la intensitat amb què el problema de la desocupació afecta lapoblació turca, no és gens estrany que els immigrants d’aquesta nacionali-tat hi atribueixin una importància capital. La ja esmentada enquesta a 1.000ciutadans turcs residents a Renània del Nord-Westfàlia presenta resultatsclars: pràcticament tots els entrevistats opinen que l’atur (99%) i la mancade llocs de formació (95%) representen els principals problemes que hau-rien d’abordar els polítics; aquests dos problemes susciten més respostesafirmatives que d’altres també preocupants com la xenofòbia (91%), l’es-cassetat de guarderies (80%) o la manca d’una oferta cultural turca (72%).D’altra banda, la possibilitat de perdre la feina preocupa més d’un de cadaquatre ocupats entrevistats (27%) (Sauer i Goldberg, 2001a: 51, 113).

Educació i qualificació laboral: dèficit educatiu

El principal factor que ha dificultat l’adaptació de la població treba-lladora estrangera al canvi estructural experimentat per l’economia aleman-ya durant les últimes dècades és la seva escassa qualificació. El percentat-ge d’ocupats estrangers amb un baix nivell de qualificació amb prou feinesha disminuït en els darrers anys. El 1999, una mica més del 70% dels ocu-pats turcs no tenien titulació en ensenyament secundari, percentatge que


superava en més del doble el de la població ocupada alemanya (Hönekopp,2000).

Com afirma l’informe de la Comissionada del Govern Federal per aAfers d’Estrangeria, «la majoria dels immigrants tenen les mateixes possi-bilitats que els alemanys d’accedir als establiments de formació i qualifica-ció, però a la pràctica no es pot parlar d’una realització de la igualtat d’o-portunitats» (Bericht der Beauftragten, 2002: 192). Les xifres parlen clar: el1999, el 68% dels joves alemanys entre 15 i 18 anys participaven d’una for-mació professional dual (teòrica i pràctica), mentre que el corresponent per-centatge per als joves estrangers se situava en el 39%. Menys del 60% delsjoves d’aquest grup d’edat assistien a una institució d’educació o formació:el 40% no adquirien una formació específica un cop acabat el període d’es-colarització obligatòria. Entre els joves alemanys, aquest percentatge baixa-va fins al 15%. El 1998, també 4 de cada 10 joves estrangers entre 20 i 30anys no tenien titulació professional (37% entre els homes, i 43% entre lesdones), mentre que el corresponent grup d’edat de la població alemanyaregistrava un 12% de persones sense aquest tipus de credencial (Bericht derBeauftragten, 2002: 215-216).

Sens dubte, la formació dels immigrants joves, molts dels quals hanvisitat les institucions educatives alemanyes, és millor que la dels seuspares. D’acord amb la ja esmentada enquesta a un miler de turcs residentsa Renània del Nord-Westfàlia, entre els joves de 18 a 29 anys només el 10%no han acabat la seva formació escolar, mentre que entre els majors de 60anys el percentatge supera el 80% (27% entre els entrevistats que tenenentre 30 i 44 anys, i 59% entre els que tenen entre 45 i 59 anys). Aquestaenquesta també va posar de relleu el fet que les dones turques joves presen-ten un desavantatge formatiu respecte als homes: el 3% dels homes jovesentre 18 i 29 anys van declarar no tenir cap títol, mentre que entre les donesjoves del mateix grup d’edat el percentatge se situava en el 15% (Sauer iGoldberg, 2001a: 41). Ara bé, comparats amb els joves alemanys, els turcsaccedeixen menys a llocs que suposen nivells mitjans o alts de formacióprofessional, i especialment als de més prestigi (banca i empreses d’asse-gurances, per exemple).

En la mesura que la formació s’ha convertit en la principal via pertrobar feina en una economia amb un sector terciari en expansió, la persis-tència de nivells de qualificació molt desiguals entre la població immigrantturca i la població alemanya explica les elevades taxes de desocupació en elcol·lectiu d’estrangers turcs. Al si d’aquesta comunitat han sorgit veus queindiquen la coresponsabilitat de les mateixes famílies turques en el desen-volupament d’aquesta situació insatisfactòria.

El fet que els pares no haguessin sabut, al seu dia, preveure la impor-tància que la formació dels seus fills tindria en la recerca d’una feina s’ex-plica en virtut de la seva pròpia experiència. Amb escassa educació formali amb precaris coneixements de la llengua alemanya, ells van aconseguirprosperar als anys seixanta, setanta i vuitanta. ¿Per què no haurien de poderfer-ho els seus fills?

Avui, tanmateix, alguns líders d’opinió locals de la comunitat turcaobserven apesarats que si haguessin creat millors estructures d’incentiusperquè els infants turcs aprofitessin el seu pas per les institucions d’en-senyament (classes de suport, conscienciació dels pares sobre la impor-tància del bon domini de la llengua, etc.), com van fer altres comunitats deGastarbeiter, els joves turcs no tindrien tants problemes per trobar feina.(4)

Actualment alguns Länder desenvolupen programes amb l’objectiu d’evi-tar aquestes carències en la tercera generació d’immigrants turcs. Així, perexemple, en set escoles de la ciutat d’Essen s’hi duen a terme, des de fauns quants anys, projectes pilot d’ensenyament bilingüe, en què dos pro-fessors natius imparteixen classes en les seves respectives llengües (TeamTeaching).(5)


(4) Així, doncs, responsabilitzen d’aquest fracàs només parcialment els governs alemanys, ja que altres col·lectiusd’immigrants (entre els quals esmenten especialment els espanyols) han obtingut rendiments escolars extraordinarissense rebre més ajuda governamental que els turcs. En aquesta qüestió, la contribució de Caritas es considera crucialen el desenvolupament d’unes inquietuds educatives entre els immigrants espanyols de la primera generació i la pro-visió d’infraestructures de suport als escolars.(5) Coordinen i evaluen aquests projectes els Centres de Treball Regionals per a la promoció de nens i joves de famí-lies immigrants (RAA/Büro für interkulturelle Arbeit) finançats pel Land Renània del Nord-Westfàlia.


Nivells d’ingressos i pautes de consum: signes de més arrelament a Alemanya

Les diferències en l’estructura ocupacional de la població activa ale-manya i turca es reflecteixen, com es podria esperar, en el nivell d’ingres-sos de les famílies. La ja diverses vegades esmentada enquesta a turcs resi-dents a Renània del Nord-Westfàlia realitzada l’any 2000 ha permèscalcular que les famílies turques disposaven aproximadament de 3.500marcs mensuals (1.750 euros). Per les mateixes dates, els ingressos dispo-nibles de les famílies alemanyes es calculaven en 5.100 marcs (2.550 euros).Com que, a més, les famílies turques són més nombroses, les diferènciesentre la renda de les llars per cadascun dels seus membres augmenten finsa duplicar-se amb escreix: amb 3,9 persones per llar, les famílies turquesdisposen més o menys de 900 marcs mensuals per cadascun dels seus mem-bres (458 euros); enfront d’aquestes rendes, els 2,2 membres que tenen demitjana les famílies alemanyes disposen de 2.300 marcs (1.150 euros) percap (Sauer i Goldberg, 2001a: 47).

Si bé les condicions econòmiques de la família turca mitjana resi-dent a Alemanya són clarament pitjors que les de la família alemanya mit-jana, els immigrants turcs no semblen traslladar aquest fet a una valoraciórelativament més negativa de la seva pròpia situació. El 37% dels entrevis-tats turcs a Renània del Nord-Westfàlia van qualificar la seva situació eco-nòmica de bona, deu punts per sobre dels qui van aplicar aquest adjectiu perdescriure la situació general de l’economia a Alemanya. Tan sols el 8% vantitllar la seva situació econòmica de «dolenta», atribut que no van dubtar autilitzar per definir la situació econòmica general un 21% (Sauer i Gold-berg, 2001a: 49).

Al llarg de la història de la immigració turca a Alemanya s’ha pro-duït un canvi transcendental de les pautes de consum dels immigrants, elsquals, els primers anys, orientaven prioritàriament el seu comportamenteconòmic cap a l’estalvi amb l’objectiu d’enviar els màxims diners possi-bles als familiars que havien quedat a Turquia i d’acumular una suma queels permetés obrir algun negoci propi quan tornessin al seu país. Els fracas-sos econòmics d’alguns retornats, però sobretot la incorporació d’una bona

part d’aquells familiars a la societat immigrant, van provocar canvis en elcomportament del consum que acabarien beneficiant l’economia alemanya.Una enquesta representativa de la població immigrant turca de 1992 vaposar de relleu una tendència més gran al consum de determinats béns dura-dors de luxe a les llars d’immigrants turcs que a les dels alemanys. Així, el 67% de tots aquells disposaven d’automòbil (enfront del 53% de les llarsalemanyes) i el 62%, d’aparell d’alta fidelitat (enfront del 48% de les llars alemanyes) (Sen i Goldberg, 1994: 29).

D’altra banda, l’estructura demogràfica dels turcs residents a Ale-manya explica l’elevada demanda de determinats béns i serveis. Pares sovintdesitjosos d’oferir als seus fills aquelles coses de les quals ells no van podergaudir estimulen aquests comportaments consumptius. Alguns empresarisalemanys i turcs, conscients d’aquest potencial, han començat a adaptar laseva oferta mitjançant estratègies que ja han estat batejades (en la lingua fran-ca dels negocis, l’anglès) com a ethnic marketing o ethnic business.

Les perspectives de permanència a Alemanya han animat moltesfamílies turques a comprar un habitatge. Els primers treballadors turcsvivien en residències de les empreses, però a mesura que va avançar el pro-cés de reunificació familiar, al llarg dels anys setanta, van entrar en el mer-cat de l’habitatge. Es van concentrar en determinats barris, entre els qualsBerlín-Kreuzberg, Duisburg-Hüttenheim i Hamburg-Wilhelmsburg s’hanconvertit en els més paradigmàtics. Una sèrie de factors van impulsar aquestprocés de concentració: la recerca de lloguers econòmics i l’actitud desfa-vorable de molts arrendadors van obligar els turcs a buscar habitatges de pit-jor qualitat; més tard, el desig de viure a la vora d’altres famílies turques id’instal·lar-se allà on ja hi havia una «infraestructura ètnica» (comerçosturcs, mesquites...) va fer créixer aquest procés de concentració (Sen, 1993:23). No obstant això, alguns exemples notoris de concentració d’immigrantsturcs en barris específics de ciutats alemanyes, el nivell de segregació resi-dencial ètnica a la RFA és comparativament baix. A tot això ha contribuïtprobablement l’obligació legal que tenen els municipis d’evitar la concen-tració d’immigrants en habitatges públics (Heckmann, 2003: 66-67).



A Renània del Nord-Westfàlia, tres quartes parts d’una enquestarepresentativa de la població turca van afirmar que vivien en pisos de llo-guer. Un 6% havien llogat una casa unifamiliar, mentre que una mica menysd’un de cada cinc entrevistats van declarar que vivien en un pis (9%) o unacasa (10%) de propietat. Amb un 19% de propietaris d’habitatge, el percen-tatge quedava situat, tanmateix, molt per sota del corresponent a la poblacióalemanya resident en aquest Land: 47% (Sauer i Goldberg, 2001a: 48).

3.2. Participació política i activitat associativa

Els límits a la participació política dels estrangers

Els estrangers residents a la RFA no pertanyents als països de la UEi no naturalitzats tenen molt poques possibilitats d’intervenir en els proces-sos de decisió sobre els assumptes públics a través de les vies tradicionalsde participació política. Aproximadament tres quartes parts dels immigrantsturcs no gaudeixen del dret al vot a Alemanya. A la pràctica, tampoc nopoden exercir aquest dret per escollir les institucions de govern i represen-tació política del seu país, un dret finalment reconegut en la Constitució tur-ca de 1982. Segons una esmena constitucional de 1995, el govern ha de pro-veir les infraestructures per a l’exercici del sufragi als ciutadans turcsresidents a l’estranger. Des de llavors s’ha especulat sobre diverses opcions,però en les últimes eleccions del novembre del 2002 encara no se n’haviaposat en pràctica cap.(6)

Dels tres nivells de govern que coexisteixen a la República Federald’Alemanya, l’únic que obre una via a la participació política dels estran-gers és el municipal. Els consells d’estrangers (Ausländerbeiräte), la com-posició i les funcions dels quals varien als diferents municipis, constituei-xen el mitjà institucionalitzat per exercir influència en la vida política delmunicipi. La participació dels immigrants en l’elecció d’aquests consellsestablerts en pobles de més de 5.000 residents estrangers és molt baixa, a

(6) Vegeu die tageszeitung (taz), «Türkei-Wahl ohne Deutsch-Türken», 2-11-2002. Pel que sembla, el Partit de laJustícia i el Desenvolupament (AKP) d’Erdogan, el Partit de la Prosperitat (Saadet-Partisi) d’Erbakan i el Partit PopularDemocràtic (HaDeP), prokurd, van organitzar viatges amb autobús i vols per traslladar alguns turcs residents al’estranger a Turquia.

vegades per sota del 10%. Si bé la legitimitat d’aquests òrgans primordial-ment consultius i amb molt poques competències decisòries s’ha posat mol-tes vegades en dubte, segons la ja esmentada enquesta realitzada l’any 2000a un miler d’immigrants turcs residents a Renània del Nord-Westfàlia, gai-rebé la meitat (46%) opinaven que els consells d’estrangers representenalmenys parcialment els seus interessos (Sauer i Goldberg, 2001a: 105).Fins l’any 1998 no es va crear un òrgan federal dels Ausländerbeiräte. Inte-grat per 450 consells de 13 Länder, aquesta institució, al si de la qual s’inter-canvien experiències locals, es concep com un representant dels interessosdels estrangers i pren postura sobre determinats temes d’interès nacional.

Als anys vuitanta, la participació política dels estrangers ocupava unlloc important en el debat sobre la política d’immigració. Els governssocialdemòcrates dels Länder d’Hamburg i Slesvig-Holstein van acordarconcedir als estrangers el dret de vot en les eleccions municipals. Estimula-des per aquest esdeveniment, diverses organitzacions d’immigrants vanpressionar en el mateix sentit el govern «roig i verd» de Berlín. El 1985,Holanda havia reconegut el dret al vot en les eleccions municipals alsestrangers. Els aproximadament 500.000 musulmans residents en aquestpaís adquirien d’aquesta manera un dret polític del qual estaven privats elsseus coreligionaris a Alemanya. La CDU va interposar un recurs davant elTribunal Constitucional Federal, al mateix temps que, juntament amb el par-tit d’extrema dreta Die Republikaner, recollia signatures contra aquests pro-jectes. A l’octubre de 1990, el Tribunal Constitucional va emetre la sevasentència, en la qual declarava que el reconeixement del dret de vot alsestrangers en les eleccions municipals no era compatible amb les disposi-cions de la Llei fonamental de 1949 i assenyalava la naturalització com a viaper accedir a aquest dret.

La sentència del Tribunal Constitucional va amortir la discussiódurant uns anys, fins que el 1994 el dret de participació en les eleccionsmunicipals va ser reconegut als ciutadans de la Unió Europea. L’acord decoalició de govern entre l’SPD i Coalició ‘90/Els Verds de 1998 incloïal’extensió d’aquest dret als estrangers de tercers països. Això no obstant, larealització d’aquesta proposta és molt complicada sense el suport dels par-



tits cristianodemòcrates, ja que requereix, com a pas previ, que dues terce-res parts dels diputats del Bundestag votin a favor de la corresponent esme-na constitucional.

L’associacionisme en l’entorn de les mesquitesi la pluralitat d’associacions turques

Així com l’evolució del dret al vot per als estrangers ha seguit unapauta molt restrictiva, el sistema de drets a Alemanya concedeix un amplimarge per a la participació en associacions. La Llei d’Associacions de 1964reconeixia les anomenades «associacions d’estrangers» (Ausländervereine),i les definia com a organitzacions els membres o dirigents de les quals sóntotalment o majoritàriament estrangers. Fins a principis dels anys vuitanta,les organitzacions d’immigrants turcs van orientar gairebé exclusivament laseva activitat cap a Turquia. Després del cop militar del setembre de 1980,sembla que es produeix una inflexió; a partir de llavors comencen a con-centrar la seva activitat predominantment a Alemanya, on plantegen els seusproblemes i demanen millores (Seidel-Pielen, 1993: 39).

Les traumàtiques experiències de persecució de dissidents durant elnacionalsocialisme havien convençut els redactors de la Llei Fonamental de1949 de la necessitat de protegir especialment els drets polítics de les mino-ries, entre ells, el d’associació religiosa. Així, l’article 4 de la Llei Fona-mental garanteix la llibertat de credo i consciència, i la pràctica religiosasense traves. La prioritat atorgada a aquestes llibertats va quedar de mani-fest en l’article 2 de la Llei d’Associacions de 1964, que privilegiava lesagrupacions religioses pel fet de protegir-les de la prohibició aplicable a lesassociacions de tot tipus (incloent-hi les estrangeres o formades per estran-gers) quan les seves finalitats o activitats s’orientessin contra l’ordre cons-titucional o la idea de l’entesa entre els pobles.

A l’empara d’aquesta regulació específica s’han anat desenvolupantles associacions promogudes per mesquites (Moscheevereine), de les qualsl’any 2001 se’n comptabilitzaven al voltant de 2.400. Si fins als anys vui-tanta les associacions d’aquest tipus tenien com a objectiu la satisfacció deles necessitats religioses dels Gastarbeiter, a partir de llavors han ampliat la

seva oferta de serveis. Actualment, aquestes associacions ofereixen cursosd’Alcorà, organitzen pelegrinatges, casaments i circumcisions, però tambébrinden una oferta d’activitats esportives i de lleure atractives per a moltsjoves. Sembla evident que la tasca de les associacions promogudes per mes-quites ha contribuït a enfortir la identitat religiosocultural dels turcs a Ale-manya.(7)

La majoria d’aquestes associacions es troben adscrites a tres gransorganitzacions turcomusulmanes. La Unió Turcoislàmica (DITIB), fundadael 1984 com a organització dependent de l’entitat estatal turca per a qües-tions religioses amb l’objectiu de conservar la religió i les tradicions cultu-rals dels ciutadans turcs i limitar la influència de les organitzacions extre-mistes, intenta difondre l’entesa laïcista de l’islam propi de l’estat turc alsseus aproximadament 100.000 afiliats. Els seus imams són nomenats i sufra-gats per l’estat turc. La Comunitat Islàmica Milli Görus (IGMG), que defen-sa la reislamització de Turquia i reivindica el reconeixement dels musulmanscom a minoria religiosa per part de l’estat alemany, figura vinculada al Par-tit de la Prosperitat de l’exprimer ministre Erbakan. Amb aproximadament27.000 afiliats, Milli Görus disposa d’abundants recursos econòmics i pro-pagandístics, a més d’unes 500 mesquites i instal·lacions per resar (Berichtdes Bundesverfassungsschutzes, 2002: 190). Finalment, la Unió de Centresde Cultura turcs (VIKZ), d’empremta conservadora ortodoxa, però laïcista,té uns 20.000 afiliats i es declara independent de qualsevol dels partits polí-tics que actuen a Turquia (Kücükhüseyin, 2002). Per la seva banda, els alaui-tes han creat organitzacions pròpies, com la Federació de les Comunitatsd’Alauites a Europa (AABF) i la Fundació Cem.

D’acord amb una enquesta telefònica realitzada a l’octubre del 2000a 2.000 immigrants de procedència turca, el 36% dels qui es declarenmusulmans són membres d’aquestes associacions promogudes per mesqui-tes (Zentrum für Türkeistudien, 2001b).(8) Set de cada deu d’aquests mem-bres (és a dir, el 26% del total dels musulmans entrevistats) pertanyen a


(7) Aliens al món de les mesquites roman la majoria dels kurds, que pertanyen al corrent alauita.(8) No solament s’identifiquen com a tals els membres formalment inscrits i que satisfan el pagament de quotes, sinótambé els seus familiars. De fet, per gaudir de l’oferta de serveis no es necessita l’afiliació formal, que se situa al vol-tant del 10%-15%.


associacions adscrites a DITIB, un de cada dotze (3% del total de musul-mans entrevistats) participa en associacions vinculades a IGMG i un decada vint (2% del total de la mostra), a associacions afectes a VIKZ. El 15%restant de membres d’associacions promogudes per mesquites es distribuei-xen entre una desena d’agrupacions, que es distingeixen per la seva orien-tació més o menys nacionalista i islamista, així com per les seves caracte-rístiques específicament religioses (alauites i xiïtes).

Si bé les associacions promogudes per mesquites es preen de res-pectar la legalitat de la RFA, de tenir bones relacions amb les autoritats ale-manyes i de proposar la integració, en aquest dens teixit associatiu religióshi han trobat nínxols una vintena d’associacions extremistes islàmiques, deles quals, segons el que ha pogut esbrinar la institució federal de proteccióconstitucional (Bundesamt für Verfassungsschutz, dependent del Ministeride l’Interior) a finals de l’any 2001 formaven part més de 30.000 persones(Süddeutsche Zeitung, 10-11-2001). En el seu darrer informe del 2002,aquesta institució descriu IGMG com la més potent d’aquestes organitza-cions, amb 26.500 membres.(9)

La commoció provocada pels atemptats de l’11 de setembre del 2001als Estats Units va ser percebuda com l’oportunitat per posar límit a aques-ta situació. Els partits polítics alemanys van considerar insuficients les pos-sibilitats que oferia la legislació penal vigent de procedir contra associa-cions de caràcter criminal o incitadores de la violència o la xenofòbia i vandecidir ampliar les facultats dels poders públics per intervenir sobre aques-tes associacions. Vencent les crítiques dels qui veien en aquestes iniciativesuna retallada dels drets democràtics fonamentals, el primer paquet de segu-retat dissenyat pel govern de Schröder i aprovat parlamentàriament alnovembre del 2001 incloïa la supressió del «privilegi de la religió» recolliten la Llei d’Associacions. Amb aquesta modificació legal, les associacionsreligioses quedaven sotmeses a la regulació d’acord amb la qual es regeixenla resta d’associacions i perdien, per tant, la seva invulnerabilitat específi-

(9) Aproximadament el 2% dels 450.000 kurds residents a la RFA són membres del Partit Obrer del Kurdistan(PKK/KADEK), prohibit a Turquia des del 1993 i també considerat «extremista» per Bundesvergassurgsschutz.Sumant els afiliats a IGMG i al PKK/KADEK, els turcs residents a Alemanya que donen suport a posicions «extre-mistes» no superen el 2%.

ca. La prohibició, prevista en la Llei d’Associacions com un dels recursosen mans dels poders públics, és aplicable a les associacions fonamentalistesles activitats de les quals puguin atemptar contra l’ordre constitucional ocontra la idea de l’entesa entre els pobles.

Al marge d’aquest associacionisme de caràcter religiós, és probableque la importància del factor ètnic en la construcció de la identitat nacionalalemanya estimuli altres grups no alemanys a definir-se com una minoria envirtut dels mateixos criteris (Kastoryano, 1996: 148). Aquest és l’objectiuque mantenen alguns activistes d’organitzacions turques a Alemanya. El seumodel és la minoria jueva, unida i eficaçment organitzada en un grup depressió. La proposta de reconeixement de la minoria turca es basa en la ideaque la unió permetria lluitar millor contra el racisme, la desigualtat de dretsi la marginació política.(10)

Una dificultat de la població immigrant turca per convertir-se en unacomunitat ètnica, o en la minoria nacional que reivindiquen alguns activis-tes d’organitzacions turques a Alemanya, resideix en la seva segmentació.No hi ha un únic interlocutor vàlid de les autoritats alemanyes. Si, d’unabanda, les diferents identitats musulmanes (sunnites, alauites, xiïtes), lesorientacions que els occidentals identifiquen com a pròpies d’un islamismefonamentalista i les identitats etniconacionals pròpiament dites (de turcs ikurds) obstaculitzen la creació d’associacions capaces d’atreure tots elsimmigrants turcs, de l’altra, l’estructura federal d’Alemanya tampoc no afa-voreix l’establiment d’una organització comuna. Així, el 1983 es va establirla Comunitat Turca de Berlín (Türkische Gemeinde zu Berlin, TGB), ques’ha anat convertint en intermediari oficiós entre les diverses institucionssindicals i caritatives alemanyes, i els representants oficials de l’estat turc.El 1986, arran de l’assassinat d’un joven turc per skinheads, es va fundar aHamburg l’Aliança d’Immigrants Turcs (Bündnis türkischer Einwanderer),per tal de superar la feblesa provocada per la divisió de la comunitat turcad’aquesta ciutat (coincident amb un Land).


(10) Kastoryano (1996: 153) pensa, en canvi, que «l’existència d’una minoria nacional reconeguda com a tal correriad’alguna manera el risc de convertir en permanent i estructural l’estatut d’estranger i de confirmar la visió alemanyad’una nació abans que res ètnica».


(11) El Zentrum für Türkeistudien ha impulsat des del 2001 el desenvolupament d’una base de dades d’aquestesorganitzacions. El projecte compta amb el suport institucional del govern de Renània del Nord-Westfàlia, que preténaixí introduir transparència (i potser també tenir un marge més gran d’intervenció i contrarestar les associacionspromogudes per mesquites) en el món associatiu dels immigrants. Vegeu: http://www.mso-online..

En l’àmbit d’influència dels partits alemanys, també s’han creat asso-ciacions d’immigrants que se senten pròximes o donen suport de diferentmanera a partits polítics turcs. Així, la Federació d’Associacions Populars deSocialdemòcrates Turcs (HDF), creada el 1977, és una organització políticad’immigrants pròxima al Partit Socialdemòcrata Turc (CHP) i col·labora ambl’SPD. En l’esfera de la CDU, es va fundar el 1979 l’Associació d’AmistatTurco-Alemanya (Hür Türk), que té uns 16.000 afiliats. A diferència de HDF,que treballa per aconseguir objectius polítics que millorin la vida dels immi-grants, Hür Türk es limita fonamentalment a promoure l’intercanvi cultural.Després de l’onada de violència xenòfoba en els anys immediatament poste-riors a la immigració i a l’aprovació de la nova Llei de Nacionalitat, els par-tits van crear organitzacions per atreure els naturalitzats alemanys de proce-dència turca amb capacitat de vot. Així, l’FDP va promoure el 1993 la creacióde la Unió Liberal Turco-Alemanya (LTD), el propòsit de la qual consisteixen el reforçament de les relacions i l’intercanvi d’experiències entre ciutadansalemanys i turcs que professin la doctrina política del liberalisme. A principisde 1994 es va fundar ImmiGrün, organització inscrita en el partit d’Els Verdsque insisteix en el valor de la multiculturalitat i la necessitat de combatre ambtots els mitjans el racisme. Un parell d’anys després, polítics pròxims a laCDU van constituir la Unió Germano-Turca (DTU), que no va aconseguir,tanmateix, l’aprovació com a secció del partit.

Si s’ha de jutjar per l’amplíssima oferta d’associacions turques a Ale-manya, els «turcs alemanys» presenten una tendència cap a l’agrupació i unaatracció clara per les iniciatives col·lectives. Aquesta observació ha portatrecentment a alguns responsables polítics alemanys a apostar per la promocióde les així anomenades «autoorganitzacions dels immigrants» (MigrantenSelbstorganisationen, MSO). Pensades com a pont per arribar des de les ins-titucions alemanyes als immigrants, aquestes organitzacions han nascut ambl’objectiu declarat de reforçar una modalitat d’integració que consisteix en lacreació d’una «societat intercultural»;(11) és a dir, una societat on les diferents

cultures no convisquin simplement tolerant-se, sense interferències recípro-ques, sinó que interactuïn i s’enriqueixin mútuament.

L’interès per la política: escàs, però una mica més gran per la política turca

Els resultats de l’enquesta realitzada l’any 2000 a una mostra repre-sentativa d’immigrants turcs residents a Renània del Nord-Westfàlia posende manifest un escàs interès d’aquest col·lectiu per la política alemanya. Tansols un 11% dels entrevistats han desenvolupat un interès considerable; un37% es declaren moderadament interessats, i un 50%, poc interessats. L’in-terès per la política turca és més gran, tot i que més d’un terç dels entrevis-tats (37%) també reconeixen trobar-se poc interessats per la política del seupaís d’origen. Sembla, doncs, que una part molt important de la poblacióturca resident a Alemanya se sent aliena al debat polític que es desenvolupaen la societat alemanya i en la societat turca, però sobretot al que té lloc enla primera.

Dins d’aquest panorama general, cal destacar l’(encara) menor inte-rès per la política de les dones immigrants turques. Per la seva banda, elsjoves i els immigrants que resideixen més temps a Alemanya s’interessenmés per la política alemanya que per la turca. Així mateix, se sap que commés alt és el nivell de renda, més petita és la proporció dels escassamentinteressats per la política alemanya, una relació que no es dóna respecte a lapolítica turca. Aquesta dada indica que la renda funciona com un factord’integració en la societat d’acollida.

L’interès per la política és també més gran entre els qui ja s’han natu-ralitzat o han sol·licitat la naturalització. Això no vol dir necessàriamentque, com afirmen els autors d’aquesta enquesta, «amb la consecució delsdrets polítics augmenta l’interès per la política alemanya» (Sauer i Gold-berg, 2001a: 110). De fet, caldria dur a terme investigacions complementà-ries per determinar la direcció de la causalitat entre les dues variables. Alter-nativament, es pot pensar que aquells que decideixen naturalitzar-se són elsmés interessats i, per tant, que la integració, de la qual l’interès per la polí-tica n’és un component, és prèvia a la sol·licitud de ciutadania.



¿Per què els turcs alemanys s’han interessat tan escassament per lapolítica d’Alemanya? Aquesta és una pregunta de fons que remet a l’expe-riència migratòria en la seva totalitat, i afecta l’economia, la societat i la cul-tura, a més d’estar relacionada amb el caràcter de l’espai públic. Pel que faa aquest últim aspecte (al qual dedicarem més atenció en el proper capítol),cal assenyalar que els alemanys han acceptat amb naturalitat algunes qües-tions que en altres països com França han suscitat un debat intens. En efec-te, la societat alemanya ha contemplat amb perplexitat la vehemència deldebat francès sobre el foulard, acostumats com estan a veure noies turquesamb el mocador al cap dirigint-se a les seves escoles o feines.

Alguns observadors suposen que aquesta indiferència cap a signesculturals dels estrangers pot tenir a veure amb la idea que els estrangers for-men una població a part (Kastoryano, 1996: 138). En la mesura en què se’lsconsidera «diferents», «uns altres», se’ls permet que portin els símbols quemarquen la diferència. Es tractaria, segons aquest argument, d’una toleràn-cia basada més en la voluntat de no esborrar les diferències, de fer-les visi-bles i justificables, que en el respecte a l’altra cultura; tot i que, d’altra ban-da, l’ús del terme «respecte» en aquest context és ambigu, si no tautològic,ja que respectar allò que és diferent implica reconèixer-ho com a tal.

La preferència pel partit socialdemòcrata alemany

En la mesura en què la població immigrant turca vagi accedint a laciutadania alemanya i adquirint així el dret a participar en les eleccions, elseu potencial electoral passarà a convertir-se en una variable important enles estratègies dels partits i dels votants. Diferents estudis efectuats en elsdarrers anys mostren una preferència indiscutible dels immigrants turcs pelpartit socialdemòcrata SPD. D’acord amb una enquesta a 14.500 entrevis-tats realitzada pel diari turc Hürriyet al març de 1983, si haguessin tingutdret al vot en les eleccions municipals, el 63% haurien votat l’SPD, el 28%la CDU, el 4% Els Verds, el 3% l’FDP, i només l’1,9% altres partits. El Zen-trum für Türkeistudien va dur a terme el 1986 una enquesta semblant entre647 entrevistats a vuit ciutats alemanyes i va trobar un percentatge de suportmolt menor al partit cristianodemòcrata: el 67% dels entrevistats haurien

votat l’SPD, el 9% Els Verds, el 4% la CDU i l’1% l’FDP (Sen, 1993: 33).La primacia de l’SPD segueix destacant en enquestes més recents, si bé jade manera no tan accentuada. Segons els resultats de l’enquesta realitzadael 2000 a 1.000 immigrants turcs residents a Renània del Nord-Westfàlia, sitinguessin la possibilitat de votar en les properes eleccions al parlament delLand, el 40% s’inclinarien per l’SPD, el 8% per l’FDP, el 6% per la CDU, itan sols el 4% per Coalició ’90/Els Verds. Un 26% es declaren indecisos,mentre que un 13% no votarien. És significatiu que la preferència per l’SPDs’accentuï més entre aquells turcs que han obtingut la ciutadania alemanya(Sauer i Goldberg, 2001a).

La inclinació majoritària per l’SPD sembla comprensible si es pre-nen en consideració els factors següents: en primer lloc, l’estructura socialde l’electorat turc es correspon millor amb la clàssica de l’electorat del’SPD que amb la dels votants d’altres partits; en segon lloc, la vinculaciócristiana del partit CDU/CSU representa segurament, atesa la identitatmusulmana dels immigrants turcs, una barrera poderosa a l’acostament aaquesta formació; en tercer lloc, fins i tot suposant que tots dos partits sónpartidaris de l’estat de benestar, un factor important en la vida dels immi-grants, en el discurs públic la disposició a revisar les institucions de protec-ció social sembla més explícita en el cas dels cristianodemòcrates que en eldels socialdemòcrates; i en quart lloc, l’Arbeiterwohlfahrt, l’organitzacióque va ajudar els immigrants turcs nouvinguts a instal·lar-se a Alemanya alsanys seixanta i setanta, i que, per tant, representa la primera referència posi-tiva dels immigrants al país d’acollida, és pròxima a l’SPD.(12) Dels aproxi-madament 970.000 afiliats actuals a aquest partit, 24.000 són turcs.

És revelador, d’altra banda, que l’interlocutor de les institucions ale-manyes sigui l’ambaixador turc, tenint en compte que un percentatge elevatde la població immigrant considera que el govern de Turquia no representade cap manera els seus interessos.(13) En la discussió entre intel·lectuals turcs


(12) El govern alemany va delegar la tasca d’assistència als immigrants nouvinguts d’acord amb un criteri religiós.Així, l’organització catòlica Càritas es va fer càrrec principalment dels italians, els espanyols, els portuguesos i elspolonesos; el Diakonisches Werk, organització de l’Església protestant, es va ocupar, sobretot, dels immigrants grecs iserbis ortodoxos, mentre que l’Arbeiterwohlfahrt (AWO) es va responsabilitzar dels musulmans de Turquia i Bòsnia.(13) El 69% dels entrevistats en l’enquesta a 1.000 residents de Renània del Nord-Westfàlia realitzada l’any 2000 vanafirmar que no se sentien representats pel govern turc. Aquest percentatge supera àmpliament el que registren els par-tits polítics (55%), el govern de la República Federal (44%) o el del Land (41%) (Sauer i Goldberg, 2001a: 105).


sobre aquest problema, s’han sentit veus a favor d’un consell central o decoordinació que englobi les organitzacions no polítiques i les polítiques,capaç de construir un consens mínim en qüestions relatives a la políticad’immigració (Uzun, 1993: 58). Així mateix, des de les organitzacions enl’entorn de les mesquites, també s’ha reivindicat la creació d’una mena deconfederació d’associacions dotada dels drets d’una corporació de dretpúblic, en la qual participin les diferents associacions religioses, i que esconverteixi en interlocutor i conseller de les autoritats alemanyes per a qües-tions culturals i religioses referents als immigrants.

IV. Cultura, opinió, debat públici convivència

4.1. La utilització dels mitjans de comunicació

Més acceptació de la premsa turca que de l’alemanya

En la mesura que els mitjans de comunicació constitueixen una deles principals fonts de formació de l’opinió pública, la informació sobre elconsum mediàtic dels immigrants permet extreure algunes conclusionssobre si comparteixen amb els ciutadans alemanys preocupacions i opinionssobre els assumptes que els afecten, no ja com a individus, sinó com a mem-bres d’una comunitat.

Durant els primers anys de la immigració a la RFA, els turcs nomésdisposaven d’un programa de ràdio per informar-se en la seva llenguamaterna sobre els esdeveniments que tenien lloc a Turquia. Köln-Radio,emissora de la cadena pública Westdeutscher Rundfunk (WDR), aplegavatotes les nits durant 40 minuts les famílies turques al voltant del transistor.En els anys setanta ja va començar a editar-se premsa diària en llengua tur-ca a Alemanya. Hürriyet (1971), Milliyet (1972) i Milli Gazete (1973),publicacions convencionalment definides com de tendència conservadora,liberal-progressista i islamista, respectivament, van ser les pioneres.

Aproximadament un de cada tres turcs residents a Alemanya llegeixel diari regularment, mentre que un 40% el llegeixen una o diverses vega-des a la setmana (Friedrich-Ebert Stiftung, 1998: 20). La major part d’a-


quests lectors turcs recorren a publicacions periòdiques turques. Gairebétres de cada quatre llegeixen diaris en llengua turca; una mica més del 40%llegeixen complementàriament premsa alemanya. L’any 2001, Hürriyetsuperava una tirada de 100.000 exemplars, molt per sobre de Milliyet(22.000) i Milli Gazette (10.000), així com també d’altres diaris mésrecents, fundats el 1987 i el 2000: Star (sensacionalista, 57.000 exemplarsdiaris) i Türkiye (conservador i tradicionalista, 50.000 exemplars diaris). Latirada total dels vuit diaris turcs que es podien trobar en bona part delsquioscos alemanys l’any 2001 pujava aproximadament a 275.000 exemplars(ZfT-aktuell, 2001: 7).

Aquests diaris es publiquen com a edicions especials de capçalereseditades a Turquia. Es distingeixen d’aquestes últimes pel fet que inclouenpàgines específiques sobre Europa, en les quals s’hi aborden temes queafecten especialment la comunitat de turcs residents a països europeus o quetracten qüestions d’interès públic en aquests països. Les respectives sec-cions europees són confeccionades per equips de redactors que treballen alsdiferents països d’immigració. Només el setmanari Persembe, que va sortiral mercat l’any 2000 i és ven amb l’edició del dijous del diari alemany dietageszeitung, es produeix íntegrament a Alemanya.

Creix el consum de televisió turca

L’oferta de mitjans de comunicació ha augmentat substancialmentdes de la dècada dels noranta de la mà de les noves tecnologies. Fins l’any1990, l’única emissora de televisió turca que es podia rebre a Alemanya erala pública TRT. Aquest mateix any va començar les seves emissions el canalprivat Star I, rebatejat després com a Interstar. El 1991, la cadena públicava ampliar la seva oferta a Alemanya amb TRT-int, a la programació de laqual poden accedir les llars que disposen de connexió per cable. En el solcd’aquest desenvolupament no van trigar a emergir una sèrie de canals pri-vats (ATV, Kanal D, Kanal 6 i Kanal 7) en llengua turca, amb continguts enels quals predominen els programes d’entreteniment. La cadena públicaTRT continua sent la que gaudeix de més audiència, però la segueixen apoca distància algunes privades.

80 ■ CULTURA, OPINIÓ, DEBAT PÚBLIC I CONVIVÈNCIA

Quan s’examina el consum televisiu de la població immigrant, s’ob-serva una distribució entre l’oferta turca i l’alemanya més equitativa que enel cas de la premsa. Pràcticament tots els entrevistats afirmen consumir tele-visió turca i alemanya. Ara bé, les dades d’enquesta permeten apreciar dife-rències en l’ús de totes dues ofertes. Així, la televisió turca s’utilitza predo-minantment per als programes d’entreteniment i la informació, mentre quees recorre a la televisió alemanya especialment per veure pel·lícules, peròtambé informatius (ZfT-aktuell, 2001: 17).(1) La ràdio alemanya, tanmateix,segurament per la facilitat més gran de recepció, és més escoltada que laturca. Els immigrants turcs entre 30 i 44 anys escolten amb molta més fre-qüència ràdio alemanya que turca; en canvi, en el cas dels més grans d’a-questa edat passa justament el contrari.

Sembla, doncs, que en el consum de mitjans de comunicació, una deles principals activitats de lleure, es tendeix a utilitzar complementàriamentl’oferta turca i alemanya. Això no obstant, hi ha pocs dubtes sobre el creixe-ment del consum de programes televisius turcs de la mà de la difusió de lesinnovacions tecnològiques. El consum de continguts mediàtics de produccióalemanya (oferta general o específica per als immigrants) s’ha reduït a favorde l’oferta turca. En efecte, la presència de la televisió turca en el temps lliu-re de les famílies immigrants de procedència turca ha augmentat amb laintroducció del cable, els satèl·lits i la televisió privada. A mitjan anysnoranta, el 44% dels entrevistats en una enquesta del Zentrum für Türkeistu-dien afirmaven tenir connexió per cable i el 71% d’antena parabòlica. Així,doncs, tres quartes parts de les llars turques disposen d’instal·lacions de tele-visió per cable o satèl·lit per a la recepció de programes turcs.

Aquest fenomen de major utilització de mitjans de comunicacióturcs suscita certa preocupació, ja que es considera perniciós per a la inte-gració. De fet, alguns observadors mantenen que la recepció de 20 emisso-res turques a través de satèl·lit està afavorint un procés de desintegració,(Friedrich-Ebert Stiftung, 1998: 17). La «guetoització» mediàtica, provoca-da pel consum preferent de mitjans turcs, pot, a més, provocar retrocessos


(1) Segons l’enquesta realitzada a immigrants turcs a Renània del Nord-Westfàlia l’any 2000, els immigrants turcs uti-litzen per informar-se sobre la política gairebé per igual la televisió alemanya (81%) i la turca (78%), mentre que sónmés els qui recorren als diaris turcs (18,5%) que als alemanys (11%) (Sauer i Goldberg, 2001a: 109).

en l’aprenentatge de la llengua alemanya per part dels infants i reforçar d’a-questa manera la segmentació de la societat (ZfT-aktuell, 2001: 5-6).Aquests arguments predominen sobre d’altres que subratllen la contribucióde l’oferta mediàtica turca a la consolidació de la identitat ètnica-culturaldels immigrants i a la cobertura de les carències dels mitjans alemanys enla representació i defensa dels interessos dels immigrants turcs.

4.2. Les pràctiques religioses

El respecte de les cinc columnes d’observança de l’Alcorà

Els mitjans de comunicació influeixen en la informació, les formesd’entreteniment, l’espai públic i polític (en el qual els turcs participen, pelque hem vist, bastant poc) i el reforçament o l’afebliment de determinatsestereotips en la vida quotidiana. La religió, en canvi, està orientada a donarsentit a un quadre d’actituds bàsiques sobre la vida en general i la pròpiaidentitat, la família i l’espai privat tant com el públic; especialment, si estracta d’una religió que es defineix per la pretensió d’abraçar tots els aspec-tes de l’existència.

La religió islàmica, tot i que representa la segona en importància aAlemanya, no té el reconeixement que li permetria fundar escoles o rebresubvencions estatals.(2) Això és degut, en gran manera, a la manca d’unaorganització semblant a la de les esglésies cristianes i a la manera d’enten-dre la confessionalitat.(3)

Tot i que només un 7% dels 2.000 entrevistats turcs o de procedèn-cia turca en una enquesta representativa realitzada l’any 2000 es van quali-ficar com a «molt religiosos», es pot dir que la religió exerceix un papercentral en la vida quotidiana dels turcs residents a Alemanya (Sauer i Gold-berg, 2001b). No solament la pràctica totalitat es declaren musulmans, sinóque, a més, la gran majoria compleix les obligacions rituals corresponents.


(2) A diferència del que passa a Holanda, Bèlgica o Àustria. Als aproximadament dos milions de musulmans de pro-cedència turca residents a Alemanya, cal afegir-hi gairebé un milió de coreligionaris procedents d’altres països, comBòsnia i Hercegovina, Iran i el Marroc.(3) Com és sabut, la religió musulmana no té ritus d’ingrés o confirmació de la permanència en la religió.

Efectivament, gairebé tots els entrevistats (93%) es van declararmusulmans, la immensa majoria dels quals, el 88%, sunnites (als qualss’han d’afegir un 11%, alauites, i un 1%, d’altres corrents). La religiositatmusulmana es manifesta en una forma de vida i en la pràctica de diversosritus religiosos. Un 79% dels entrevistats van afirmar que practicaven eldejuni durant el Ramadà; un 93%, que feien almoina, i un 89%, que res-pectaven les prescripcions relacionades amb la ingestió d’aliments (i un84%, que participaven en festes de sacrifici d’animals).

La cultura islàmica, o turco-islàmica en particular, constitueix, pertant, un marc de referència molt important. És probable que això sigui unfactor decisiu per explicar les pràctiques matrimonials de la comunitat. Sónbastants els turcs que consideren problemàtic el matrimoni amb parelles nopertanyents a la cultura musulmana. Entre un 50% i un 60% dels 2.000entrevistats pel Zentrum für Türkeistudien a l’octubre del 2000 veien aques-ta possibilitat amb malestar, depenent de si es tractava del casament d’un fillo d’una filla (amb una resistència més gran en aquest darrer cas).

La centralitat d’aquesta cultura islàmica és predicable tant delsantics Gastarbeiter com dels seus fills i els seus néts. Els ritus religiososabans esmentats són practicats per tots els grups d’edat. Certament, hi hadiferències pel que fa als resos diaris i al fet d’acudir al rés de la congrega-ció a la mesquita. Aquestes activitats són realitzades pels majors de 45 anys(i, especialment, els majors de 60 anys) en molta més mesura que pels mésjoves (Sauer i Goldberg, 2001b). Però, d’altra banda, si observem la distri-bució per edats dels membres de les associacions promogudes per mesqui-tes, comprovarem que els adults de 30 a 45 anys hi estan sobrerepresentats,fonamentalment en les associacions no adscrites a DITIB, suposadamentmés pròxima a l’estat turc i, per tant, fins ara, més a prop de la tradiciókemalista, secularitzadora (Sauer i Goldberg, 2001b).

Els joves ‘alemanci’ i l’islam

La creixent influència de les organitzacions islamistes de tendènciafonamentalista és veuria probablement amb menys preocupació per les


autoritats alemanyes i els representants estatals turcs amb tendències laïcis-tes més pronunciades, si les esmentades organitzacions no tinguessin ressòentre els joves alemanci, els fills (o fins i tot néts) dels Gastarbeiter turcs.Sobre l’abast d’aquesta influència, es poden sentir apreciacions diferents.Potser perquè entenen que la notable ressonància de què gaudeixen aques-tes associacions entre els joves representa una anècdota pròpia d’un trambiogràfic especialment complicat, com és l’adolescència i la joventut,alguns experts no consideren prioritari ocupar-se d’aquest tema. D’altres,tanmateix, subratllen la problematicitat d’aquest fenomen.

Entre aquests últims hi ha els autors d’una investigació basada enuna enquesta a 1.221 joves (entre 15 i 21 anys) de procedència turca, estu-diants d’escoles d’educació secundària o professional de Renània del Nord-Westfàlia. Heitmeyer, Müller i Schröder (1997) han descrit detalladament lasituació específica en què es troben els joves turcs a Alemanya i els efectesnegatius que se’n deriven. D’una banda, pares amb horaris de feina exigentsper als quals la clau del benestar dels seus fills resideix en l’accés a recur-sos materials dels quals ells van estar mancats, i que es debaten entre el des-ig de veure els seus fills plenament integrats en la societat alemanya i la porque perdin la seva cultura autòctona i la identitat musulmana; d’altra banda,nois concentrats en les institucions educatives menys prestigioses del segre-gacionista sistema d’educació alemany, amb alts índexs de fracàs escolar,que no acaben de veure’s acceptats pels seus companys alemanys ni enl’àmbit públic, que no se senten «a casa» a Alemanya, però tampoc a Tur-quia. En el context d’aquestes experiències, un bon nombre de joves turcsbusquen tant referències intel·lectuals i morals que els proporcionin con-fiança en si mateixos, com mitjans per resoldre les seves carències de lamanera més eficaç possible.

Tant les unes com els altres els troben en organitzacions que pro-mouen l’islam com a sistema de creences capaç d’orientar la vida privada ila pública, i defensen postures nacionalistes més o menys radicals. Associa-cions com els «Llops Grisos» o Milli Görus ofereixen suport per a la realit-zació dels deures escolars, assessoria de diferent tipus, cursos d’informàti-ca, campaments d’estiu, equips de futbol i, fins i tot, ajudes econòmiques.Aquesta oferta de serveis, entre els quals també cal incloure-hi les classes


de religió, difuminen els seus vincles força explícits amb partits políticsturcs.(4)

El cert és que Heitmeyer, Müller i Schröder han comprovat que elsjoves que mantenen contacte regular (26,5%) o ocasional (43%) amb aques-tes organitzacions mostren no solament una religiositat més gran, sinó tam-bé sentiments de superioritat basats en aquesta pertinença religiosa i, enmenor mesura, una disposició a aplicar la violència contra els qui no pen-sen com ells. A contrapèl de la tendència a interpretar aquests resultats coma manifestacions pròpies de la joventut i, per tant, provisionals (una inter-pretació còmoda tant per als conservadors, com per als defensors de postu-res multiculturalistes), aquests autors subratllen la possibilitat que l’aproxi-mació dels joves turcs a aquestes organitzacions generi un problemadurador: «Les institucions proporcionen ofertes ideològiques i d’espai so-cial; els joves ofereixen ressonància i aprovació, bones condicions per al’expansió i consolidació de les institucions, així com de la seva influènciapolítica» (1997: 145-146).(5) Darrere la impressió de respecte a la legalitat icorrecció, aquestes organitzacions estarien desenvolupant bases de poderpolític amb un inquietant potencial desestabilitzador i reforçant un cercleviciós: la manca d’integració social dels joves turcs enfortiria socialmentaquestes institucions, les quals, amb els seus missatges de consum internbasats en una interpretació molt estricta de l’Alcorà, tendirien a segregarmés la comunitat turcomusulmana de l’alemanya.

Entre les iniciatives que es discuteixen per contrarestar aquestainfluència, hi ha la introducció de classes de religió islàmica en les institu-cions educatives alemanyes. Amb més de 550.000 escolars musulmans a lesseves aules (400.000 d’origen turc), fins ara les escoles només impartiencontinguts de cultura islàmica a la «classe complementària de llenguamaterna» (Muttersprachliche Ergänzungsunterricht), assignatura voluntària


(4) El llop gris representa el símbol de les «associacions d’idealistes», pròximes al Partit d’Acció Nacional (MHP),d’extrema dreta, el líder del qual és Alparslan Türkes. Per la seva banda, Milli Görus ha mantingut contactes estretsamb el Partit del Benestar (Refah-Partisi) d’Erbakan que, després d’obtenir la majoria d’escons el 1996, va ser decla-rat inconstitucional el 1998 i substituït pel Partit de la Virtut (Fazilet-Partisi). També aquest va ser declarat il·legal aljuny del 2001; la seva ala més reformista i favorable a la incorporació de Turquia a la UE, es va reconstituir en l’AKP,sota l’ègida d’Erdogan i Abdullah Gul.(5) Es pot trobar un contrapunt a les tesis de Heitmeyer, Müller i Schröder (1997) a Sauer i Goldberg, 2001b.

a gairebé tots els Länder, la qual cosa deixava a les mesquites un ampli mar-ge per a l’organització de les classes al voltant de la lectura de l’Alcorà (Seni Martinek, 2000: 176-177).(6)

Referent a això, cal destacar que un 89% dels turcs donen suport al’oferta de classe de religió islàmica per als infants musulmans a les esco-les alemanyes (també un 78% dels qui es defineixen «poc» o «gens religio-sos»). A part d’això, al 85% dels turcs entrevistats en una enquesta de l’any2000 els agradaria que la responsabilitat sobre el contingut de la classe d’is-lam recaigués de manera compartida o exclusiva en l’estat turc, i tan sols el7% es mostra favorable al fet que les comunitats islàmiques adquireixin elprotagonisme (Sauer i Goldberg, 2001b).

Això es pot interpretar com un indici de la complexitat de la tradiciókemalista a la Turquia moderna, amb la seva barreja de secularisme i derecerca d’un modus vivendi amb la religió; o com un influx de la culturaambient alemanya. De tota manera, la tradició de la Turquia moderna incloutensions no resoltes i està canviant. D’altra banda, hi ha raons per dubtard’una intensa permeabilitat de les comunitats turques a la influència cultu-ral d’una comunitat, com l’alemanya, que les manté a distància. La consis-tència de l’Euro-Islam, un corrent pluralista, modern i respectuós de la tra-dició democràtica, sembla problemàtica per més atractiva que aquesta ideasembli a alguns intel·lectuals (Zft-aktuell 89, 2002).

Les dades suggereixen, en tot cas, que aquesta actitud dels pares(aparentment reticent respecte al paper de les escoles alcoràniques) s’had’interpretar com un indici, juntament amb d’altres, que el terreny guanyatper les associacions religioses turques a Alemanya durant les darreres dèca-des respon en major mesura a la cobertura d’un dèficit d’oferta de serveisrelacionats amb la religió, la cultura i el lleure, que a una preferència claraper la identitat d’aquest tipus d’associacions i el tipus de missatges religio-sos i polítics associats amb elles. Les autoritats alemanyes creuen haver-seadonat d’aquest problema i que la millor manera d’afrontar-lo consisteix acrear un teixit associatiu alternatiu.


(6) No es tracta d’una mesura fàcil d’executar, ja que caldria prendre decisions conflictives sobre la llengua en la quals’imparteix la classe i el contingut de l’assignatura.

4.3. Opinions i sentiments dels alemanys respecte als estrangers, en general: les enquestes

Entre la distància i l’hostilitat

Hem vist la barreja de proximitat i de distància econòmica, social i,ara, cultural de la comunitat turca respecte a l’alemanya. Per la seva banda,la imatge d’una societat alemanya centrada en si mateixa i que tendeix amantenir-se a certa distància respecte a allò que és forà, tan precisamentplasmada en els termes d’ús freqüent Ausländerfeindlichkeit o Fremden-feindlichkeit (hostilitat als estrangers), ha trobat suport en nombroses inves-tigacions empíriques. Les dades demoscòpiques permeten comprovar,almenys des dels anys seixanta, el pes de l’actitud reticent, si no simplementhostil, de molts alemanys cap als estrangers; una tendència que no ha can-viat significativament durant les següents dècades en les quals es va incre-mentar la convivència entre alemanys i estrangers.

Segons un estudi de l’institut d’investigació aplicada INFAS, el 1966dos terços de la població expressaven la preferència d’«alliberar-se» delsimmigrants. Cap a l’any 1975, gairebé sis de cada deu alemanys pensavenque els estrangers havien de retornar als seus països en períodes de crisieconòmica, proporció que encara va augmentar a principis dels anys vui-tanta. Llavors, el 82% dels alemanys declaraven que hi havia massa estran-gers, una opinió que amb prou feines estava condicionada per la preferèn-cia partidista: el 89% dels simpatitzants de la CDU/CSU i el 81% delssimpatitzants de l’SPD la subscrivien (Guiraudon, 2000: 157, 163).

Als anys vuitanta, Hoskin (1985) va publicar un article on, a partirde l’anàlisi de dades d’enquesta de la població alemanya, posava de relleul’extensió d’actituds hostils cap als estrangers. Aquestes apareixien en elcontext d’una política poc protectora davant discriminacions efectives (perexemple, de preus d’habitatge de lloguer), d’una escassa pressió organitza-da a favor d’accions d’integració i, en conseqüència, d’una manca de pre-sència notòria dels estrangers i els seus problemes en l’agenda pública. D’a-cord amb els resultats que presentava la investigació de Hoskin, la por que


els treballadors estrangers els prenguessin oportunitats de feina no explica-va de manera convincent els sentiments d’hostilitat dels alemanys. Aqueststampoc no estaven clarament relacionats amb posicions partidistes (excep-te en el cas dels simpatitzants del partit Els Verds, amb millor disposició capals estrangers). Pel que fa a la classe social, els treballadors eren els més dis-tants, mentre que les classes mitjanes-altes, menys afectades pels problemessocials generats per la presència d’estrangers i més directament beneficia-des pel treball dels Gastarbeiter, es mostraven més receptives.

En termes generals, Hoskin concloïa que la població alemanya nivalorava gaire la contribució a l’economia dels estrangers, ni tampoc notenia por de la seva competència. Mostrava recel davant la intrusió políticai social, però, sobretot, mantenia la idea que els estrangers eren responsa-bles de la seva adaptació; per tant, els esforços d’integració els corresponiena ells. Els resultats d’altres enquestes efectuades posteriorment han confir-mat la persistència d’aquestes actituds distants cap als estrangers entre lapoblació alemanya.

Durant els anys noranta, els alemanys han mantingut una opinió for-ça estable sobre la necessitat de limitar la immigració. Jutgen com a espe-cialment necessàries les restriccions a la immigració de treballadors de paï-sos no pertanyents a la UE i de sol·licitants d’asil. Aquesta demanda perduna mica de força quan es tracta d’immigrants d’origen ètnico alemany pro-vinents de l’Europa de l’Est i de treballadors de la Unió Europea. La rei-vindicació està, d’altra banda, considerablement més estesa entre la pobla-ció resident al territori de l’antiga RDA; en aquest punt com en molts altres,les diferències d’opinió entre els «alemanys de l’Est» i els «de l’Oest» (alsquals uns i altres es refereixen freqüentment com a ossies i wessies, respec-tivament) es mantenen deu anys després de la reunificació.

L’actitud defensiva cap a la immigració que revelen aquestes dadeses veu reforçada per altres opinions sobre els estrangers que ja viuen a Ale-manya. L’any 2000, el 26% dels entrevistats als Länder occidentals i el 32%dels entrevistats als Länder orientals opinaven que «si els llocs de treballescassegen, caldria fer tornar als seus països els estrangers que viuen a Ale-manya». Així mateix, gairebé un de cada tres entrevistats, tant en uns terri-


toris com als altres, pensava que als estrangers residents a Alemanya se’lshauria de prohibir qualsevol activitat política (Statistisches Bundesamt,2002b: 562-567).

L’última dècada no ha estat, doncs, testimoni d’una disminució de ladistància dels alemanys cap al fenomen de la immigració i els estrangers.Les actituds negatives han situat Alemanya entre els quatre països de la UEon més prevalen les opinions crítiques cap a la immigració (Guiraudon,2000: 164). Matisem, en tot cas, que entre els qui amb més freqüència mos-tren distància o rebuig cap a la immigració i la integració dels immigrantspredominen els entrevistats amb menys estudis (és a dir, potser amb menysconeixements o potser simplement durant menys anys sotmesos a la influèn-cia del sistema escolar) i més edat (és a dir, potser amb actituds més defen-sives o potser amb més experiència), així com els que declaren el seu orgullde ser alemanys (Statistisches Bundesamt, 2002b: 567-569).

Així, doncs, tot i que la integració suscita en principi aprovació coma proposta moral abstracta, posats davant situacions concretes, molts ale-manys pensen que té límits i marges. Al desembre del 2001, el 61% d’unamostra representativa de la població alemanya coincidia a qualificar comuna bona proposta la convivència d’estrangers i alemanys als mateixosbarris residencials; però gairebé dos de cada deu no compartien aquesta opi-nió. Els percentatges eren menys favorables a aquesta proposta als territorisde l’extinta RDA, on tan sols una mica més de la meitat dels entrevistats (el53% enfront del 63% dels territoris corresponents a l’antiga RFA) donavensuport a la convivència.

Menys suport general obtenia el plantejament a favor que els fills demusulmans rebin classe de religió islàmica a les escoles alemanyes (comprefereixen els mateixos turcs: vegeu supra), en comptes de fer-ho en esco-les específiques d’aprenentatge de l’Alcorà: a un 40% dels entrevistats elssemblava una bona idea, mentre que un 34% ho negaven. De nou, els habi-tants de l’antiga RDA conreaven opinions més crítiques. No arribaven a unterç els entrevistats que aprovaven la proposta, mentre que els que la rebut-javen superaven el 40% (Noelle-Neumann i Köcher, 2002: 573).


D’altra banda, l’opinió segons la qual els estrangers no s’han adap-tat prou a l’estil de vida de la societat d’acollida gaudia d’un ampli suport:aproximadament dos de cada tres entrevistats (69% als territoris de l’antigaRFA i 64% als de l’antiga RDA) mantenien l’any 2000 que els estrangers«haurien d’adaptar millor el seu estil de vida al dels alemanys».

Si s’examina el suport a aquesta opinió des d’una perspectiva dia-crònica, crida l’atenció que, després d’aproximadament quinze anys d’unlleuger descens continuat del percentatge d’entrevistats que proclamavenaquest parer (entre 1980 i 1994), a partir de mitjan anys noranta ha crescutla proporció dels qui consideren que els estrangers s’haurien d’adaptarmillor (Statistisches Bundesamt, 2002b: 565).

El «debat sobre la cultura directriu alemanya»(‘Die Leitkulturdebatte’)

A l’octubre del 2000, el cap del grup parlamentari de la CDU, Frie-drich Merz, va fer balanç de la primera meitat del govern roig i verd, i des-prés d’insistir en la conveniència d’incloure els temes d’immigració, asil iintegració en el debat electoral, va afirmar la necessitat que «els estrangerses mostrin disposats a assumir la cultura directriu alemanya». El concepte«cultura directriu» (Leitkultur) va ser immediatament recollit pels mitjansde comunicació, cosa que va desencadenar una viva discussió pública.

L’èxit del terme va obligar Merz i els seus coreligionaris a precisar-ne el significat. En un document de posició de la CDU sobre la immigracióaprovat a principis de novembre del mateix any, la utilització del concepte«cultura directriu» va quedar vinculada a una postura de «patriotisme obertal món», que exigia als estrangers desitjosos de viure a Alemanya, a més del’aprenentatge de la llengua, la ferma acceptació de l’ordre constitucional ila inserció en «les nostres» relacions de vida socials i culturals; l’assump-ció d’aquest cànon de valors no era incompatible amb el manteniment del«caràcter» (Prägung, no Identität) religiós i cultural propi, però implicaval’afirmació i ordenació en el marc de valors i orientacions vigent «entrenosaltres» per a la convivència.


En tot cas, l’aparent ambigüitat del concepte va seguir alimentant ladiscussió. Per a alguns, la seva utilització per part dels cristianodemòcratessignificava finalment el reconeixement que Alemanya s’havia convertit enun país d’immigració. La «cultura directriu» no era, per tant, un concepteoposat al de «societat multicultural», sinó el seu reconeixement; donava persuposada una pluralitat cultural, que s’intentava complementar amb unareferència comuna.

D’altres, tanmateix, a partir de la premissa exactament contrària, esposicionaven a favor o en contra de la utilitat d’aquest concepte. Entre elsdetractors van destacar el president de la RFA, Johannes Rau, el qual con-traposava al concepte de «cultura directriu» el de «competència entre cultu-res» (la qual cosa suggereix una interpretació de la societat alemanya comun territori neutral), i el president del Consell Central dels Jueus a Alema-nya, Paul Spiegel, que preguntava provocativament: «¿Consisteix potser lacultura directriu alemanya a assetjar estrangers, incendiar sinagogues omatar indigents?»; una provocació que al·ludia a algunes situacions límit del’experiència alemanya en matèria de tracte als estrangers, però que aporta-va poca llum sobre els problemes de fons.(7)

Més enllà de la cobertura que durant uns mesos van donar els mit-jans de comunicació a aquest debat, interessa subratllar que l’any 2000, enel moment àlgid de la discussió al voltant de la cultura directriu alemanya,es va registrar la freqüència més alta d’opinions favorables al fet que «elsestrangers residents a Alemanya han d’adaptar una mica millor el seu estilde vida al dels alemanys». Si als anys vuitanta les respostes a aquest ítemd’enquesta s’havien anat reduint progressivament, als noranta van experi-mentar una tendència contrària, i van arribar al seu punt màxim el 2000 ambun 69% d’entrevistats alemanys que es mostraven d’acord amb aquesta afir-mació (Statistisches Bundesamt, 2002b: 563). Aquesta evidència dónasuport, encara que tímidament, a la hipòtesi de Guiraudon (2000: 182)segons la qual, durant els períodes de fort predomini del debat sobre elsestrangers, l’opinió pública es torna més hostil cap als immigrants.


(7) El debat es pot seguir als principals mitjans de premsa alemanys durant els mesos d’octubre i novembre del 2000.

El conflicte al voltant del mocador (Der Kopftuchstreit)

L’estat de la RFA, d’acord amb el precepte constitucional que liimposa neutralitat religiosa i política, ha tendit a involucrar-se escassamenten els assumptes relatius a la convivència entre religions i cultures. Peròaquest comportament també ha estat possible perquè la societat ha sabutmanejar els problemes d’aquesta naturalesa que han sorgit puntualment,probablement no tant per la seva habilitat de negociar els límits que possi-biliten una coexistència pacífica (Walzer, 1992: 4-8), sinó pel fet de consi-derar aquelles diferències anecdòtiques i, en cap cas, atemptatòries contra elpredomini dels usos i costums de la cultura majoritària.

Així, a diferència del que ha passat a França, la presència pública dedones musulmanes joves i adultes tocades amb mocador no ha suscitat cappolèmica a Alemanya durant molts anys. La situació ha començat, tanma-teix, a canviar quan aquestes dones han accedit a ocupacions que, en certamanera, les converteixen en representants d’entitats o institucions. Ara bé,no és solament que les diferències religioses i culturals dels musulmansamb prou feines tinguessin importància «mentre el rés dels divendres es rea-litzava a la mesquita del pati del darrere i el mocador només cobria elscabells de la netejadora turca» (Beck, 2003). Indiscutiblement, la prevenciócontra l’islam s’ha intensificat en tots els països occidentals arran delsatemptats de l’11 de setembre del 2001, i potser especialment a Alemanya,ja que alguns dels terroristes suïcides s’havien format amb notable èxit enaquest país i sense que la seva conducta hagués cridat negativament l’aten-ció, no ja de les autoritats amb les quals van tractar en tant que immigrantsi estudiants, sinó dels seus propis companys d’armes.

Tot i que l’admissibilitat del mocador en l’exercici d’una feina decara al públic ha estat objecte de debat ocasional i de jurisprudència, laqüestió ha adquirit la naturalesa de conflicte arran dels recursos judicialsinterposats per Fereshta Ludin, musulmana d’origen afganès. Emigradadurant la seva adolescència a Alemanya, Ludin es va formar com a profes-sora d’escola i va adquirir la nacionalitat alemanya el 1995. Quan el 1998va sol·licitar una plaça per impartir classes en una escola pública del LandBaden-Wurttemberg, els responsables educatius la hi van negar basant-se en


el fet que la voluntat de la sol·licitant d’exercir l’ensenyament tocada ambel mocador vulnerava el mandat constitucional d’estricta neutralitat de l’es-tat en qüestions religioses. Les autoritats veien, doncs, en el mocador unsímbol d’una actitud determinant no solament de la vida privada, sinó tam-bé de la relació amb l’entorn. En la conducta preventiva dels responsableseducatius, hi subjeia la sospita que (a diferència d’un cristià devot) unmusulmà que observi totalment els preceptes de la seva religió, dotat d’au-toritat sobre d’altres, pot exercir una influència potencialment perniciosasobre la consciència política-religiosa d’aquells.

Després d’esgotar la via judicial administrativa, Ludin va portar elcas fins al Tribunal Constitucional al·legant vulneració del principi de laLlei Fonamental de 1949 que reconeix el dret al lliure exercici de la religió.Llavors, el que va començar sent un litigi entre una dóna musulmana i un Land havia esdevingut una qüestió d’estat: on establir els límits a l’ex-pressió de les diferències religioses i culturals dels musulmans que residei-xen al si d’una societat de tradició cristiana.

El setembre del 2003, el Tribunal Constitucional ha decidit que, enabsència d’una llei que ho prohibeixi, no es pot impedir a les professoresmusulmanes que portin el mocador a les aules de les escoles públiques. ElTribunal Constitucional trasllada així als Länder, competents en qüestionsd’educació i cultura, la responsabilitat de dirimir conflictes com el plantejatper Ludin, i establir si escau la prohibició d’exercir la docència en institu-cions públiques als qui es cobreixen els cabells amb un mocador.(8)

El malestar i la preocupació que provoca l’absència d’instrumentslegals per impedir als musulmans que ostentin la seva identitat religiosaconvertir-se en professors d’ensenyament públic han quedat reflectits en lareacció immediata d’alguns Länder. Baviera, Hessen, la Baixa Saxònia oBremen ja han anunciat la pròxima formulació de projectes de llei que veta-ran el mocador a classe. En canvi, Renània del Palatinat i els nous Länderde l’antiga Alemanya de l’Est no tenen pensat promoure aquesta legislació;tampoc Hamburg, on des de l’any 2000 imparteix classes una funcionària


(8) Pel que fa al cas de Fereshta Ludin, es poden consultar els principals mitjans de comunicació alemanys durant l’úl-tima setmana de setembre de 2003.

musulmana que es cobreix el cap, sense que aquest comportament hagi pro-vocat complicacions dignes de ser destacades.

Els musulmans residents a la RFA han vist amb satisfacció com elsjutges alemanys han prioritzat ja diverses vegades la llibertat de religiósobre la de contractació quan una dona musulmana porta el mocador men-tre duu a terme la seva feina en contra de la voluntat dels seus superiors(Ripperger, 2003). El conflicte al voltant del mocador pot esguerrar aques-ta satisfacció i crispar el desenvolupament d’unes relacions encara embrio-nàries malgrat l’experiència d’unes quantes dècades de convivència ambmusulmans que registra la societat alemanya.

El secretari general de Milli Görus ja ha advertit que si es nega a lesprofessores musulmanes el dret a portar mocador a les aules, també s’hau-ria de prohibir l’hàbit de les monges ensenyants en escoles públiques (de lesquals n’hi ha aproximadament una cinquantena), així com també la cele-bració escolar de festes religioses, com el Nadal o la Pasqua (Ücüncü, 2003;Schmidt, 2003). Sense que de moment es pugui preveure com es desenvo-luparà el conflicte, sembla obvi que almenys una part dels musulmans resi-dents a la RFA estan adoptant conductes d’una més gran reivindicació iden-titària, que plantegen problemes nous i de complexa solució a l’estat i a lasocietat alemanys. En tant que principal col·lectiu de la comunitat musul-mana a Alemanya, els turcs tenen un paper important en la negociació desortides satisfactòries –i, per tant, estables– a aquests dilemes.

4.4. Actituds cap als turcs: debats oficialsi situacions límit

Les discussions sobre Turquia en l’espai públic:geoestratègia, comerç i estereotips culturals

Les representacions de Turquia i els seus ciutadans que tenen els ale-manys, i les representacions d’Alemanya i els seus ciutadans que tenen elsturcs, condicionen les opinions i comportaments que marquen la convivèn-cia entre la població alemanya i la d’origen turc a la RFA. Aquestes repre-sentacions són, sens dubte, un producte decantat de múltiples influències,


entre les quals sembla raonable incloure-hi la política exterior de la RFA capa Turquia i la d’aquest país cap a aquell. Cal, doncs, suposar que les rela-cions bilaterals han influït i influeixen en les actituds i les conductes delsalemanys cap als immigrants turcs, i d’aquests cap a aquells. Al seu torn,aquestes experiències recíproques no han estat ni són irrellevants a l’hora dedonar forma a la política exterior de tots dos països.

Cal tenir en compte que hi ha una tradició de més d’un segle d’es-tretes i complicades relacions econòmiques i geoestratègiques entre Ale-manya i Turquia, que van afectar decisivament la posició de Turquia en lesdues guerres mundials i el mateix fenomen del kemalisme, amb la seva vin-culació dels temes de nacionalisme, modernització i un sistema polític auto-ritari (Lewis, 1968). Amb aquest rerefons històric, Turquia i Alemanya tor-nen a desenvolupar bones relacions diplomàtiques després de la SegonaGuerra Mundial. Ankara va donar suport a Bonn en la seva reivindicació defigurar com l’única representant legítima d’Alemanya i va demorar tantcom va poder el reconeixement de la RDA. Va afavorir, així mateix, laincorporació de la RFA a l’OTAN. D’altra banda, una Alemanya que aca-bava de sortir del Tercer Reich no podia reprovar a cap altre país la sevaomissió dels valors i les normes de la democràcia, els drets humans i lesminories ètniques. Per això aquests temes no van enterbolir als anys cin-quanta i seixanta la relació turco-alemanya, com ha passat posteriorment.

Però els vincles polítics entre Turquia i la RFA s’han anat deterioranten les últimes dècades. Pel que fa a Alemanya, es va anar desenvolupant unaactitud creixentment crítica per l’ús que els governs turcs feien de la qües-tió kurda. Més recentment, els governants alemanys han comprovat ambdisgust que les institucions turques permeten als immigrants que han adqui-rit la nacionalitat alemanya mantenir un passaport turc, fet que es percepcom una manca de veritable interès a promoure la integració dels immi-grants turcs a la RFA i una estratègia per alimentar el lobby turc a Alema-nya. Respecte a Ankara, el tractament dels turcs a Alemanya com a «ciuta-dans de segona classe» ha generat conflictes i creuaments d’acusacions(Bayaz, 2000). Alemanya continua sent el país al qual Turquia més exportai del qual més importa (20,6% de totes les exportacions i 14,5% de totes lesimportacions, segons The Economist, 2001: 219), però aquesta privilegiada


relació econòmica no es tradueix en simpatia cap al país centreeuropeu o enproximitat emocional cap a la seva gent. Sobretot, l’ambigüitat amb què elsgoverns de la RFA han donat suport als esforços de Turquia per accedir a laUE ha generat un intens malestar entre les elits turques.

Turquia, des de 1923 un estat laic i des de 1952 membre de l’OTAN,ha seguit en la segona meitat del segle XX una estratègia d’acostament aOccident. El setembre de 1963 va subscriure l’Acord d’Associació amb laComunitat Europea, reforçat amb la firma d’un Protocol Addicional el1970. Però, tot i que llavors, països com Espanya, Portugal i Grècia no dis-posaven d’aquests vincles privilegiats amb la Comunitat Europea, Turquiaha vist com aquells adquirien la condició d’estats membres, mentre ellaseguia fent cua. Per als governants turcs, una part de la responsabilitat d’a-questa situació recau sobre Alemanya. Aquesta percepció del problema hacontribuït a deteriorar les relacions entre els dos països.

La irritació que va causar entre les elits polítiques i econòmiques lamanca d’entusiasme amb què Alemanya va donar suport a la sol·licitudd’adhesió de Turquia a la Comunitat Econòmica Europea el 1987 va crearprobablement un context bastant favorable per a la instrumentalització polí-tica dels atemptats contra ciutadans turcs ocorreguts a Mölln i Solingen el1992 i 1993. Des de Turquia es van esgrimir aquests atemptats com a provade l’abandó que les autoritats alemanyes feien de la protecció als immi-grants turcs. La proposta del parlament de la República Turca de crear unacomissió que investigués in situ la situació dels drets humans a Alemanyava provocar indignació entre la classe política i els líders d’opinió alemanys.

Quan el 1997 una Turquia acabada d’integrar a la Unió Duanera vatornar a ser exclosa del procés d’adhesió en la cimera d’ampliació de la UE,la tensió diplomàtica es va agreujar. El llavors president de Turquia, MesutYilmaz, va arribar a afirmar que el rebuig de la UE no era, en realitat, sinóel rebuig del canceller alemany. Per al govern i la població de Turquia, lafutura inclusió en la UE de països com Bulgària o Romania feia més injus-tificable l’exclusió de Turquia (Bayaz, 2000: 6). Finalment, en la cimerad’Hèlsinki celebrada al desembre de 1999, Turquia va aconseguir ser nomi-nada oficialment entre els països candidats a adherir-se a la UE.


‘Das Türkenproblem’

Plovia, doncs, sobre mullat quan, en la segona meitat de l’any 2002,van començar a fer-se sentir de nou les veus contràries a l’ingrés de Turquiaa la UE. Entre aquestes veus va destacar la de Hans-Ulrich Wehler, un delsmés prestigiosos historiadors socials alemanys, el qual va publicar un arti-cle en el setmanari Die Zeit sota el títol «El problema dels turcs» (Das Tür-kenproblem). «La República Federal, com és sabut, no té un problema d’es-trangers, sinó exclusivament de turcs.» Aquesta era una de les frases quecontenia el text de Wehler, en el qual exposava el seu rebuig categòric a l’ac-cés de Turquia a la UE, basant-se en una sèrie d’arguments culturals i pràc-tics. Turquia no comparteix ni històricament ni políticament la cultura eu-ropea, com es desprèn del seu escàs compromís amb principis com ara l’estatde dret, la protecció de les minories i els drets humans, argumenta Wehler.

A aquestes observacions en el terreny dels principis Wehler n’afegiad’altres, ja en el dels interessos econòmics i polítics. Tenint en compte lesxifres de l’atur a Turquia, estimava que és poc assenyat concedir llibertat demoviments a una societat de gairebé 70 milions de persones, que, a dife-rència dels països europeus, té un comportament demogràfic prolífic.Donar entrada a la UE a un país tan gran no solament plantejaria problemesfinancers, sinó també de redistribució del pes polític al si de la Unió. Sifinalment s’obrissin les negociacions d’adhesió amb Turquia, advertiaWehler, es trencarien els lligams de la UE, ja que els fonamentalistes reli-giosos, a recer de la llibertat religiosa de la qual han estat privats durantdècades a Turquia, tractarien d’exportar la seva doctrina a la diàspora turcaa Europa.

En definitiva, Wehler no veia cap necessitat que Alemanya és com-prometés amb Turquia per facilitar-li l’entrada a la UE. Un cas diferent con-siderava el dels països de l’Europa de l’Est, ja que «com a conseqüència dela guerra que els alemanys de Hitler van conduir a l’Est, van quedar expo-sats durant més de quatre dècades a la sovietització i a l’explotació en lasatrapia imperial de Rússia».

El cert és que les actituds desfavorables cap a l’entrada de Turquia ala UE han tingut ressò en els mitjans de comunicació més rellevants i gau-


deixen de suports importants no solament al si dels partits CSU i parts de laCDU, sinó també entre figures destacades en l’àmbit de la socialdemocrà-cia, com el mateix Wehler, el seu col·lega Heinrich August Winkler o l’ex-canceller Helmut Schmidt. Els qui defensen aquestes postures de rebuig noes deixen impressionar per l’argument que Turquia fa 40 anys que és a lallista d’espera per formar part de la UE, ni tampoc per les reformes aprova-des pel parlament turc a l’agost del 2002 segons les quals se suprimeix lapena de mort en temps de pau i es reconeixen certs drets a la minoria kur-da, entre ells l’ensenyament en llengua materna.

En el fons, són molts els qui veuen amb preocupació la vulnerabili-tat al fonamentalisme de Turquia. En les mesquites plenes, els mocadorscobrint els caps de les dones i la política de mà estesa cap a les escoles islà-miques, hi perceben l’atractiu que exerceix la religió en la República fun-dada per Kemal Ataturk. En la mateixa direcció apunta la victòria electoralde Necmettin Erbakan al desembre de 1995, «un adversari dels valors occi-dentals, de la cultura occidental, de la política occidental i de l’estil de vidaoccidental», segons Wehler. Tot i que la pressió de les forces armades tur-ques va provocar la seva dimissió el 1997, el revival religiós que s’ha pro-duït des de llavors suggereix l’afebliment de les postures kemalistes, ques’ha tornat a posar de manifest en el triomf de Tayyip Erdogan en les elec-cions legislatives del novembre del 2002.

Aquest recel cap a Turquia d’alemanys influents en el debat públic hacrescut probablement amb l’actuació del nou govern turc a favor d’associa-cions sospitoses de fonamentalisme, com Milli Görus. Si els governs turcshan exercit durant anys pressió sobre el govern de la RFA perquè vigilésestretament aquest moviment polític-religiós pròxim a Erbakan, a l’abril del2003 el nou ministre d’Afers Estrangers turc va comunicar a les sevesambaixades que mostressin un tracte més amable cap aquesta organització.(9)

Naturalment, hi ha arguments en la direcció oposada. Aquests argu-ments posen de relleu l’arrelament de la tradició kemalista (garantida, fins


(9) No totes les opinions contràries a l’entrada immediata de Turquia a la UE es basen en la dimensió fonamentalista.Així, hi ha qui recela de la influència dels militars en el sistema polític. Vegeu, per exemple, l’opinió del coeditor del’influent setmanari Die Zeit, Theo Sommer, a Friedrich-Ebert Stiftung, 1998: 8.

a cert punt, per la influència del mateix exèrcit), que prescriu la separacióde l’estat i la religió. Els qui els mantenen confien en la possibilitat que elsamb freqüència denominats partits islamistes «moderats» seran capaços decompaginar democràcia, alguna forma de laïcisme respectuós amb la reli-gió, i ser al mateix temps moderns i liberals, i islàmics i tradicionals, potsereuropeus i asiàtics, bo i creant un exemple de coexistència d’aquestes ten-dències contràries per a altres països musulmans. Tots aquests raonamentspolítics, geoestratègics i culturals, que tendeixen a barrejar-se d’una mane-ra una mica confusa, solen venir acompanyats d’arguments econòmics acurt i mitjà termini.

Així, per a alguns és evident que l’accés de Turquia a la UE, amb laconsegüent llibertat de moviments dels treballadors turcs, podria produir unaugment de la taxa d’atur en aquells països que, com Alemanya, provo-quessin un «efecte crida» més gran. Si bé els governs turcs han mostrat laseva disposició a endarrerir la data de reconeixement de la plena llibertat demoviments dels treballadors, aquest punt preocupa els polítics europeus i,especialment, els alemanys. D’altra banda, Turquia representaria una càrre-ga financera molt important per als seus socis europeus (Zentrum für Tür-keistudien, 2002: 7).

En el debat sorgit en els mesos previs a la cimera europea de Copen-haguen del desembre del 2002, en la qual s’havia de debatre la qüestió sobrel’ampliació de la UE i la posició respecte a Ankara, l’aposta per Turquiatambé ha tingut alguns notables defensors en l’esfera pública. Aquests argu-menten que Turquia és un estat laic on els òrgans constitucionals i la religióestan clarament separats, que la seva incorporació a la UE afavoriria la inte-gració de societats islàmiques en el marc dels estats constitucionals i afe-bliria en darrer terme el fonamentalisme.(10) Els defensors de l’entrada deTurquia a la UE insisteixen en el fet que Europa no és un «club cristià», sinóuna associació de països on la política i la religió estan separades, com hoestan (fins ara) a Turquia.(11)


(10) Vegeu els articles de Heribert Prantl i Dieter Oberndörfer a Süddeutsche Zeitung, 18-11-2002 i 4-12-2002. ElsVerds i l’FDP figuren com els únics partits que afavoreixen, sense fissures, la incorporació de Turquia a la UE.(11) La divisió de les elits alemanyes en aquest punt es reflecteix en l’opinió pública. Bayaz (2000) afirma que apro-ximadament la meitat dels alemanys mostren en les enquestes una actitud favorable cap a Turquia i els turcs.

El deteriorament de les relacions diplomàtiques entre la RFA i Tur-quia en les darreres dècades ha anat acompanyat de l’augment del to críticamb què els mitjans de comunicació de cada país han cobert la informaciórelativa a l’altre. A partir dels anys seixanta, coincidint en el temps ambl’entrada d’immigrants turcs, va perdre consistència la imatge favorable deTurquia en aparèixer retratats a la premsa els Gastarbeiter turcs com a per-sones «incivilitzades, brutes i deixades, poc formades i busca-raons», ambcostums propis de societats subdesenvolupades i pertanyents a una culturaben diferent.

Així mateix, va créixer la sensibilitat dels mitjans de comunicaciócap a les violacions dels drets humans a Turquia. Als anys noranta, la infor-mació sobre Turquia es va centrar en els desordres i en el problema kurd,mentre que qüestions de fons sobre la seva transformació social i econòmi-ca, la seva història, cultura o religió, no van aconseguir obrir-se un espai enla premsa (Friedrich-Ebert Stiftung, 1998: 9-10).

Així, doncs, especialment esperonada per bona part de la premsa, laimatge dels turcs va anar adquirint trets més negatius a partir de les expe-riències amb els Gastarbeiter. Ningú no es va adonar que aquests treballa-dors provinents de les zones més empobrides de Turquia no eren represen-tatius de tota la societat turca; és més, possiblement la burgesia del seu paísno els rebutjava menys que els mateixos alemanys (Friedrich-Ebert Stif-tung, 1998: 13). Aquesta cobertura dels mitjans de comunicació, documen-tada en diferents estudis, provoca lògicament el malestar de les autoritats iels ciutadans turcs. Reproven que els mitjans de comunicació representin elskurds com una ètnia perseguida, en comptes d’enfocar l’atenció sobre elvessant violent d’aquest moviment nacionalista. En definitiva, perceben elsmitjans de comunicació com a aliats de la classe política alemanya en l’es-tratègia de dificultar l’accés de Turquia a la UE; un accés al qual donensuport gairebé tres quartes parts de la població turca (Zentrum für Türkeis-tudien, 2002: 4).

Tenint en compte això, resulta poc sorprenent que els mitjans decomunicació turcs no ofereixin una cobertura informativa favorable en ter-mes generals d’Alemanya i els seus ciutadans. Tampoc no sembla que la


premsa turca editada a Alemanya contribueixi a generar actituds positivesdels turcs residents a Alemanya cap a les institucions i la societat d’aquestpaís, ja que, amb el seu èmfasi sobre els conflictes que afecten els estran-gers i sobre la política d’estrangeria, tendeix a promoure «la distància críti-ca cap al país on viuen com a minoria» (Friedrich-Ebert Stiftung, 1998: 17).En el mateix sentit, el primer ciutadà de procedència turca que va aconse-guir un escó al Bundestag, Cem Özdemir (1997 i 2002), ha criticat el llen-guatge agressiu i els arguments esbiaixats contra les autoritats alemanyesque publica la premsa turca més llegida a Alemanya.

El que passa, en definitiva, és que tant les relacions entre els governsturcs i alemanys durant les últimes dècades com la cobertura dels mitjans decomunicació han estat marcades per tensions que, segurament, han obsta-culitzat les percepcions dels alemanys respecte als turcs i d’aquests respec-te a aquells. La convivència entre alemanys i turcs a la RFA durant dècadesno ha afeblit, doncs, les posicions de rebuig cap a Turquia i els seus ciuta-dans; ans al contrari, sembla que les ha enfortit. Això no obstant, com vaafirmar l’expresident de la RFA, Roman Herzog, potser la convivènciaintercultural i interreligiosa es trobi molt més avançada a la societat que elmateix diàleg entre les elits (Friedrich-Ebert Stiftung, 1998: 22).

Situacions límit: violència contra els estrangersi respostes solidàries de molts alemanys

Distanciem-nos ara una mica dels debats entre les elits i tornem aconsiderar la complexitat dels sentiments de la gent corrent a Alemanyarespecte al fenomen de la immigració, en general, i la turca, en particular.Incidents terribles com els de Mölln i Solingen han pogut ser utilitzats polí-ticament per uns o altres. Però han estat també reveladors de sentimentscontradictoris de la població, ja que han posat de manifest tant la xenofòbiad’alguns segments de la societat com els sentiments de decència cívica i desolidaritat d’altres parts d’aquesta societat.

Com ja sabem, el reclutament de Gastarbeiter dels anys seixantafins a principis dels setanta, la reunificació familiar dels anys setanta i prin-cipis dels vuitanta, i les sol·licituds d’asil als vuitanta i principis dels no-


ranta constitueixen els principals factors determinants de les tres grans ona-des d’immigració en els darrers quaranta anys. Però l’activitat política mésintensa en l’àmbit de la immigració i l’estrangeria ha coincidit amb aques-ta tercera onada, i ha estat acompanyada (i en part precedida) pel ressorgi-ment de partits i organitzacions radicals de dreta i de greus atemptats con-tra estrangers.

Entre 1987 i 1990 es van denunciar aproximadament 250 delictesanuals contra estrangers. El 1991, el nombre corresponent s’acostava a 2.500,i un any després sobrepassava els 6.000 (Sen i Goldberg, 1994: 11). L’entradade partits radicals de dreta en algunes institucions polítiques locals i regionalsde l’Alemanya acabada de reunificar va encoratjar els neonazis i els skin-heads, el discurs dels quals culpabilitzava els estrangers de tots els mals queen aquells moments trasbalsaven el país. El terror xenòfob ha quedat gravaten la memòria col·lectiva amb els noms de Hoyerswerda, Hünxe, Rostock,Mölln i Solingen.

El setembre de 1991, joves radicals van atacar una residència desol·licitants d’asil a Hoyerswerda (Saxònia). Poques setmanes després, en laprimera celebració del Dia de la Unificació Alemanya (3-10-1991), unabomba de gasolina va esclatar en un altre alberg d’estrangers de Hünxe(Renània del Nord-Westfàlia). A l’agost de 1992, més de 1.000 joves vanaterrir durant uns quants dies els estrangers allotjats en una residència desol·licitants d’asil a Lichtenhagen, un barri de Rostock (Mecklenburg-Po-merània). Els incidents de Hoyerswerda i Rostock van fer pensar a moltsalemanys que aquestes agressions només anaven dirigides contra els refu-giats indigents i receptors d’ajudes estatals, i no contra els estrangers esta-blerts des de feia temps a Alemanya ni contra els jueus. Això no obstant,aquest argument es va esfondrar quan, el 23 de novembre de 1992, duesnenes i una dona turques van perdre la vida en un incendi provocat per radi-cals de dreta en un habitatge de Mölln (Slesvig-Holstein). El 23 de maig del’any següent, cinc membres d’una família turca també van morir crematsen circumstàncies semblants a Solingen (Renània del Nord-Westfàlia).

Els atemptats de Mölln i Solingen van provocar les mobilitzacionspopulars més importants des dels temps de la caiguda del mur de Berlín.


Les cadenes de llum (Lichterketten) es van convertir en el símbol d’aques-tes protestes, que, en primer terme, anaven dirigides contra els atemptatsdels neonazis, però també expressaven un malestar contra el govern de Hel-mut Kohl. Els participants no solament li retreien no haver previst aquestsfets, malgrat els diversos advertiments (entre els quals els efectuats per laComissionada del Govern Federal per a Afers d’Estrangeria, Liselotte Func-ke, abans de decidir abandonar el 1991 el càrrec que havia ocupat durantdeu anys). També li atribuïen condescendència amb els terroristes i passivi-tat davant els fets, així com escassos esforços per aclarir-los. Els actes deviolència dels neonazis i els skinheads contra estrangers es van reduir a par-tir de llavors com a conseqüència, sobretot, de l’adopció de mesures contraorganitzacions radicals, però puntualment han seguit ocasionant víctimes.(12)

La imatge de l’hostilitat dels alemanys cap als estrangers es trobabastant arrelada entre els analistes de la societat alemanya. Això no obstant,la simple coexistència pacífica d’uns i altres durant diverses dècades, la pre-sència d’estrangers en llocs de treball, barris i comerços, i l’ús d’institu-cions comunes suggereixen una complexitat de les relacions que potsermolts observadors crítics no han apreciat. En tot cas, aquella imatge sevarespon, sens dubte, a la combinació dels resultats que donen les enquestesamb el coneixement d’alguns comportaments límit, que, d’altra banda, hanestat (gairebé) unànimement considerats discriminatoris i inacceptables.

Ara bé, a l’hora de jutjar l’hostilitat d’una població autòctona cap alsestrangers, sembla raonable prendre en consideració els sentiments d’a-quests últims. ¿Com se senten tractats els estrangers? ¿Com perceben elsalemanys?


(12) D’acord amb les dades del Ministeri Federal de l’Interior, els actes delictius contra estrangers arriben a un màximde 6.721 l’any 1993. El 1994, el nombre es va reduir a 3.491 i va baixar fins a 2.231 el 1996. L’any 2000, la xifra supe-rava novament 3.500. Vegeu www.bundesbeauftragte.de.

4.5. Opinions i sentiments dels immigrants turcscap als alemanys

La veu dels intel·lectuals: el llenguatge de la posadaen qüestió

Els intel·lectuals turcs residents a Alemanya s’han convertit en laprincipal veu de denúncia de la manca d’integració dels treballadors immi-grants turcs i les seves famílies en la societat alemanya. Entre ells hi ha quidemana una ampliació del concepte de l’«alemanyitat» (Deutschtum), tot ique curiosament reclamen, al mateix temps, que l’immigrant sigui integrat,no com a «alemany», sinó com a «estranger». Mantenen que aquesta para-doxa (o aquesta contradicció) es resoldria mitjançant la doble ciutadania, laqual permetria als turcs ser alemanys sense deixar de ser turcs. Atès que elsqui plantegen aquestes qüestions solen adoptar el llenguatge de la ciutada-nia com a dret, i no tant com a deure, la reivindicació es formula en termesde retribució justa (la ciutadania) a l’esforç (el treball, el compliment de lesregles) de molts anys. «Qui llavors va estar disposat a crear oficines de reclu-tament, avui ha de ser capaç de deixar envellir aquesta gent tranquil·lament idignament», escriu l’actriu Renan Demirkan, que va arribar a Alemanya ambset anys (1993: 81). La «dignitat» s’associa, per tant, amb l’adquisició dedrets de ciutadania plens, i es dóna per suposat que la no ciutadania és una«indignitat».

En el pla del discurs, l’aposta per un estat multinacional alemany(Vielvölkerstaat) i per una societat multicultural es manifesta en la reivin-dicació de deixar enrere el terme Gastarbeiter, i substituir-lo pel de«minoria ètnica-cultural». El reconeixement d’aquestes minories implica-ria no solament la protecció estatal contra el racisme, la discriminació i laviolència, sinó també un programa de reforma orientat cap a una societatmulticultural (Keskin, 1993: 66). Algun d’aquests intel·lectuals arriba finsi tot a afirmar que la «modernització i democratització» completa d’Ale-manya només s’aconseguirà quan es concedeixin a aquestes minories elsmateixos drets polítics que els que tenen els ciutadans alemanys (Senosak,1993: 11-16).


Les denúncies sobre la manca d’integració de la població turca resi-dent a Alemanya es formulen com un toc d’atenció als alemanys. Així, elpresident de la European Association of Turkish Academics (EATA) assen-yala que hi ha un antiturquisme molt estès, que representaria un equivalentfuncional de l’antisemitisme (una al·lusió carregada de ressonàncies inquie-tants a Alemanya) (Uzun, 1993: 62). Sovint es critica que els turcs viuen, encontra dels seus desitjos, aïllats als seus guetos urbans, bo i formant un nín-xol ètnic dins la societat alemanya.

La veu dels turcs del carrer: el llenguatge de l’acomodació realista a la situació i de sòbriasatisfacció amb l’statu quo

Això no obstant, les dades d’enquesta corroboren només parcial-ment la imatge d’una comunitat d’immigrants instal·lada en una actitud dedenúncia de la seva situació. Gairebé quatre de cada cinc entrevistats en unaenquesta representativa de la població turca resident a Alemanya van decla-rar que els semblava bé que els seus compatriotes tinguessin molts conegutso amics alemanys. Només al 3% els disgustava aquest fet. Com que el 27%d’aquesta mostra representativa va afirmar que no tenia cap contacte ambamics i coneguts alemanys (7%) o en tenia un cop al mes o amb menys fre-qüència (20%), sembla que, efectivament, una part de la població turca resi-dent a Alemanya no ha aconseguit satisfer el seu desig d’establir relacionssocials amb alemanys. Ara bé, el 55% dels entrevistats van declarar quetenien aquest tipus de contactes diàriament o uns quants cops per setmana.El fet que els percentatges es vagin reduint a mesura que l’edat augmentapermet, tanmateix, suposar que els contactes diaris o gairebé diaris quemanifesten el 82% dels joves de 14 a 18 anys i el 67% dels joves de 19 a 29anys provenen de la convivència en l’àmbit educatiu (Botschaft der Repu-blik Türkei in Berlin, 2002).

Així ho indiquen les dades d’una altra enquesta recent representati-va d’acord amb la qual la majoria dels contactes amb alemanys es produei-xen a les institucions educatives o formatives i al lloc de treball. Cal noinfraestimar, tanmateix, el fet que més de quatre de cada deu entrevistats


manifestessin tenir molt contacte amb alemanys a les associacions esporti-ves o en la pràctica de l’esport, així com als locals de lleure (cafès, discote-ques, concerts, etc.) (Von Wilamowitz-Moellendorf, 2002: 11).

De les dades d’enquesta consultades se’n desprèn que els residentsturcs a Alemanya no senten que els alemanys, en el seu conjunt, els doninl’esquena. Segons un sondeig publicat en l’informe de la Comissionada pera Estrangers de Berlín, a finals de l’any 2001 el 81% dels turcs entrevistatsvan admetre tenir «amics alemanys» (Senatsverwalturg, 2002).(13) Hi ha, pertant, un sector de la població alemanya que manté contactes habituals ambels turcs residents al seu país.

La vivència que «hi ha una discriminació» està, tanmateix, bastantestesa entre el col·lectiu turc. Segons una altra enquesta a una mostra repre-sentativa de turcs residents a Alemanya, realitzada entre el juny i l’agost del’any 2001, el 30% dels entrevistats van afirmar haver experimentat en elsdotze mesos previs situacions de discriminació. Per exemple, l’11% vanassenyalar que se’ls havia impedit entrar en un restaurant o una discoteca;un percentatge semblant va indicar que els arrendadors d’habitatges havienmostrat una preferència per inquilins alemanys i que un empresari no elshavia contractat. Un 6% van recordar haver estat discriminats respecte a unalemany en la formació contínua o promoció professional, i un altre 6% nohaver estat atesos en una botiga. Els més joves (18 a 24 anys) van resultarser els qui més sovint es veuen involucrats en situacions en les quals es difi-culta l’accés a locals o a la contractació, mentre que els més afectats per larecerca d’habitatge de lloguer o per la discriminació en la formació contí-nua o la promoció professional pertanyen, com es podria esperar, a grupsd’edat una mica més grans (Bundesministerium für Arbeit und Sozialord-nung, 2002: 74-74).

La persistència de la vivència de la discriminació en alguns àmbitsqueda també confirmada en l’enquesta abans esmentada dels últims mesosdel 2001 a la població turca resident a Berlín. Segons els seus resultats, un14% dels entrevistats s’han sentit «darrerament» perjudicats en la recerca


(13) Recordem que el nombre de ciutadans turcs registrats a Berlín a 31 de desembre de 2002 arribava gairebé als123.000, cosa que representa un 6,5% dels turcs residents a Alemanya.

de feina, el mateix percentatge que ha experimentat sentiments semblants ales oficines de l’administració. Menys del 10% han percebut una diferènciade tracte en la recerca d’habitatge i en els seus contactes amb la policia, itan sols un 3% a l’escola o la universitat, o en la vida quotidiana.

Tenint en compte que gairebé sis de cada deu entrevistats a Berlínvan manifestar que no se sentien gens discriminats, les dades no permetenafirmar que, tot just començat el segle XXI, la població turca resident a lacapital de la nova RFA arrossegui un malestar molt present en les sevesvides derivat del sentiment de discriminació. Fins i tot els acudits sobreestrangers, en els quals sovint es ridiculitza la parla alemanya dels turcs(Kanaksprak), són concebuts per un 58% d’aquests entrevistats com un sig-ne de normalitat social; una clara majoria enfront dels qui els considerenuna manifestació de discriminació (25%) o fins i tot de xenofòbia (8%)(Senatsverwalturg, 2002).

També més de la meitat dels entrevistats en aquesta enquesta vanopinar que, després dels atemptats de l’11-S als Estats Units, la gent distin-geix entre els musulmans pacífics i els terroristes. No noten, per tant, queaquests esdeveniments hagin afectat de manera negativa el desenvolupa-ment de la seva vida quotidiana. Una percepció diferent de la situació és laque tenen el 35% dels entrevistats, els quals pensen que el rebuig generalit-zat i la desconfiança cap als musulmans ha augmentat.

Certament, la comparació de la informació sobre aquestes qüestionsamb la que presenten enquestes paral·leles a altres nacionalitats (exiugos-laus, italians i grecs) revela que els turcs se senten lleugerament més discri-minats que els altres grups d’estrangers (Bundesministerium für Arbeit undSozialordnung, 2002: 72-74). Subratllem, en tot cas, que aquell neguit quedestil·len els textos d’alguns intel·lectuals turcs o alemanys a propòsit de lamanca d’integració de la població turca resident a Alemanya no troba unsuport indiscutible en les dades demoscòpiques. Fins i tot crida l’atencióque, davant aquest clima d’opinió de retret probablement afavoridor de per-cepcions de greuge, no siguin més els immigrants turcs que experimentindiscriminació en els seus contactes amb persones o institucions alemanyes.En termes generals, aquell malestar clarament identificable en el discurs de


l’elit turca a Alemanya no sembla que es pugui extrapolar al conjunt delsturcs. El fet que els agradaria gaudir de més consideració social i major par-ticipació política no significa que es trobin a disgust, que percebin un pro-blema de convivència, o que alimentin sentiments d’hostilitat cap a unasocietat que, si bé no els tracta com a iguals, respecta els seus costums.

L’afirmació segons la qual la concessió de la ciutadania alemanyaseria un «pas molt substantiu per reforçar el sentiment de pertinença delsturcs a aquesta societat i a aquest estat» resulta versemblant (Keskin, 1993:72), però no es pot passar per alt que les restriccions a aquesta concessióimmediata de drets polítics no han conduït a una situació d’enfrontament ohostilitat entre turcs i alemanys. Els turcs opinen majoritàriament que sóntractats a Alemanya com a «ciutadans de segona classe», sense que això,segons les dades d’enquesta, els impedeixi reconèixer la satisfacció que elsproporciona la seva vida a Alemanya (Von Willamowitz-Moellendorf, 2002:8). Potser la importància de les institucions formals en la solució dels pro-blemes d’integració dels estrangers sigui menor del que habitualment espensa.


Segona part

ALGERIANS A FRANÇA

V. Presència i marc institucional

5.1. La presència d’algerians a França

Les fonts estadístiques: la dissimulació o la invisibilitatestadística

França té una tradició, d’una banda, d’un bon fer administratiu, laqual cosa implica arxius i registres acurats de la població, i, d’altra banda,d’un discurs sobre la ciutadania imbuït d’universalisme abstracte, cosa quepot fer que, en aquests registres s’acabi perdent el rastre dels orígens ètnicsde la població, les seves creences religioses, la seva pertinença als cossosintermedis i, en general, els signes de les seves identitats particulars. Tam-bé té una tradició de realpolitik pel que respecta a la seva política coloniali, en general, la seva política exterior, que fa que certes memòries, difícils,tendeixin a ser una mica marginades. Tot això ha pogut convergir a l’horade fer complicat i difícil el recompte dels seus immigrants en determinatsmoments, com ens passa ara en intentar xifrar la presència de nord-africansen general, i algerians en particular, al país.

La principal font estadística per quantificar la presència d’immi-grants algerians a França són els censos de població. A diferència d’altrespaïsos, França no té cap registre de la població total o de la població estran-gera en particular resident a cada localitat (Insee, 1994: 14), el que a Espa-nya anomenem el padró municipal. El Ministeri de l’Interior, per la sevabanda, ofereix xifres de permisos de residència al final de cada any, però la


fiabilitat d’aquestes xifres ha estat qüestionada per no haver retirat sistemà-ticament dels fitxers les dades dels estrangers que surten definitivament delpaís, i per haver estimat la presència dels menors de 16 anys a partir de lesdeclaracions dels seus pares (Tapinos, 1992: 429).

Les dades dels censos de població referents als immigrants pateixend’una limitació que ha generat un important debat entre els especialistes enmatèria d’immigració i demografia (vegeu, per exemple, Simon, 1998).Atès que aquest debat s’ha centrat en la distinció entre francesos i estran-gers, ha tendit a difuminar la presència entre els primers de poblacions dife-renciades des del punt de vista ètnic, religiós i lingüístic. L’Institut Nacionald’Estadística francès (Institut national de la statistique et des études écono-miques, INSEE) ha orientat els seus treballs a partir de la convicció que elfet de preguntar als ciutadans francesos pels seus orígens pot resultar dis-criminatori, de manera que els qui es declaren francesos de naixement nosón interrogats sobre les seves característiques ètniques, lingüístiques o reli-gioses, com és comú, per exemple, als Estats Units.

Aquesta orientació moral universal en l’elaboració de les estadísti-ques franceses, fidel a la tradició republicana, complica la quantificació del’aportació que la immigració ha fet a la població del país. L’antiguitat delsprincipals fluxos migratoris cap al territori francès permet que avui hi vis-quin segones i terceres generacions d’algerians, per exemple, i d’ordresuperior comptabilitzaríem les generacions de polonesos, italians o portu-guesos. Però ja fa temps que no es tracta de famílies d’estrangers, o d’ori-gen estranger, ja que l’adquisició de la nacionalitat francesa es guia pel prin-cipi del ius soli, per efecte del qual la segona generació està compostad’individus que van adquirir la ciutadania francesa en el moment del naixe-ment o, més freqüentment, en arribar a la majoria d’edat. El rastre de totsaquests francesos d’origen estranger es perd en les estadístiques oficials.

Per pal·liar aquesta deficiència de les estadístiques oficials, en ladescripció de l’experiència dels algerians a França recorrerem a estudis rea-litzats mitjançant enquesta. Especialment útil resulta el treball dirigit perMichèle Tribalat el 1992, basat en una mostra representativa de joves d’ori-gen estranger nascuts a França, una altra mostra d’immigrants, i una terce-


ra mostra (de control) de la població francesa, els resultats del qual s’ana-litzen a Tribalat (1995 i 1996), entre altres textos menors.(1) Aquests treballspermeten descriure amb xifres l’experiència educativa de la segona genera-ció, la seva activitat laboral i la seva situació familiar, característiques queel cens ofereix per als immigrants de primera generació.

Les migracions d’Algèria a França

El cens de població més recent es va dur a terme a França el 1999.La categoria de població «immigrant» aplicada als seus resultats permetdescriure la presència de persones nascudes a l’estranger amb nacionalitatestrangera, independentment que després hagin obtingut o no la nacionali-tat francesa (i siguin, per tant, considerats «francesos per adquisició»), queresideixen habitualment al país. Els entrevistats que declaren una naciona-litat diferent de la francesa però diuen haver nascut a França no estan inclo-sos en aquesta categoria.

La proporció de la població francesa que està composta per personesnascudes a l’estranger amb nacionalitat estrangera va créixer ràpidament aprincipis de segle, des d’un 2,8% registrat en el cens de 1911 fins a un 6,6%el 1931, i després va disminuir fins a un mínim del 5% el 1946, va recupe-rar el nivell del 6,6% el 1968 i es va estabilitzar en un 7,4% entre els cen-sos de 1975 i 1999. De poc més d’un milió d’immigrants censats el 1911(1.110.168) es va passar a superar els dos milions (2.288.181) el 1926, elstres milions el 1968 (3.281.060) i els quatre milions el 1982 (4.037.036).L’últim cens va registrar 4.306.094 immigrants a França, dels quals unamica més de la tercera part (1.556.043) posseïen la nacionalitat francesa peradquisició (Insee, 1999: 40-41). Això situa França entre els països de laUnió Europea amb una proporció més gran d’immigrants en la seva pobla-ció, només superat a finals dels anys noranta per Alemanya, Àustria i Bèl-gica (Pérez-Díaz, Álvarez-Miranda i González-Enríquez, 2001: 16).(2)


(1) En un àmbit molt més reduït, els historiadors de la immigració han partit també d’estudis basats en patronímics perquantificar la presència d’estrangers en municipis concrets.(2) Més enllà de la definició estricta de població immigrant utilitzada en el cens, els estudis que han pretès avaluar l’a-portació de la immigració a la població francesa de finals del segle XX esmenten prop de dotze milions de persones quetenen almenys un avi immigrant, la qual cosa representaria al voltant d’una cinquena part del total (Barou, 2001: 93).

En el cas dels algerians, la qüestió de la nacionalitat és una mica méscomplexa que en altres casos, atesa la relació colonial entre tots dos països.Convé recordar que la categoria censal d’immigrants no inclou els repatriatsd’Algèria que tenien la nacionalitat francesa ni els qui hi van optar quan, enel moment de la declaració de la independència del seu país d’origen, es tro-baven a França. Els estrets lligams històrics entre tots dos països han pogut,d’una banda, incrementar el nombre d’algerians que se senten i es declarenfrancesos davant els agents censals encara que mai s’hagin naturalitzat;d’altra banda, el caràcter conflictiu d’aquests lligams també ens pot ajudara entendre l’escassa inclinació dels immigrants algerians de primera gene-ració a sol·licitar la nacionalitat, en comparació amb altres grups d’immi-grants estrangers (com indiquen les dades de l’enquesta de Tribalat, 1996:148-151), cosa que no impedeix que el 8,8% dels francesos per adquisiciócensats el 1999 haguessin tingut abans la nacionalitat algeriana (com mos-tra Lebon, 2001: 13).

La immigració algeriana ha estat contínua des de l’acabament de laSegona Guerra Mundial. Als anys cinquanta, l’estat francès va fomentar lesentrades en les seves polítiques de reclutament de mà d’obra industrial. Alsseixanta, la independència va donar pas a una nova onada d’homes quemigraven en solitari, paral·lelament a d’altres que venien del Marroc i Tuní-sia. El gir cap a polítiques de fronteres més restrictives dels anys setanta esva traduir, al seu torn, en una nova fase de migració, però ara protagonitza-da per dones (i infants) que viatjaven per reagrupació familiar. Als anysnoranta s’ha moderat el flux de magribins a través de les fronteres france-ses, en part perquè s’ha reorientat cap a països situats més al sud d’Europa,mentre que s’intensificaven notablement les entrades des d’Àsia i l’Àfricasubsahariana (Barou, 2001: 94-95).

La taula 5.1 permet observar l’evolució de la presència a Françad’estrangers nascuts a Algèria, entre 1946 i 1999, i comparar-la amb la delsaltres quatre grups nacionals més nombrosos avui en sòl francès. Les xifresde 1999 no coincideixen amb les que s’ofereixen a la resta de les taules d’a-quest capítol; de fet, en aquest any es comptabilitzen 98.992 algeriansmenys que en les altres taules. Aquesta diferència es deu al fet que ara con-siderem allò que el cens francès defineix com a «estrangers», és a dir, els


individus que han declarat una nacionalitat diferent de la francesa, i d’araendavant centrarem l’atenció en els «immigrants», és a dir, individus nas-cuts fora de França amb una nacionalitat diferent de la francesa. Com queuna part dels immigrants així definits han accedit a la nacionalitat francesa,ja no es comptabilitzen entre els estrangers; de manera que una reducciócom la que registren els efectius d’algerians als anys noranta pot ser efected’alguna combinació de retorn, envelliment i intensificació de les naturalit-zacions. Tot i que la categoria d’immigrants mereix més interès als nostresefectes que la d’estrangers, no ens permet construir una sèrie temporal mésque a partir de 1982, any en què es va introduir en l’elaboració de les dadescensals, i per això optem aquí per la d’estrangers.

L’evolució històrica del procés de migració des d’Algèria a França haestat interpretada per dos sociòlegs nascuts al costat africà del Mediterrani,Ahsène Zehraoui (1994) i Abdelmalek Sayad (1977, 1999), com a compos-ta per diversos processos que se solapen en el temps, però acaben transfor-mant la configuració del grup immigrant al país de destinació. Allò que tantels algerians com els francesos van entendre al principi, als anys cinquanta iseixanta, com una immigració estrictament laboral i de retorn va passar aassemblar-se més a una immigració familiar i definitiva als anys setanta i vuitanta, tot i que el primer tipus de viatge no ha arribat a esgotar-se.


Taula 5.1

ESTRANGERS A FRANÇA PER NACIONALITAT. 1946 A 1999

Any Espanyols Italians Portuguesos Algerians (1) Marroquins

1946 302.201 450.764 22.261 22.114 16.458

1954 288.923 507.602 20.085 211.675 10.734

1962 441.658 628.956 50.010 350.484 33.320

1968 607.184 571.684 296.448 473.812 84.236

1975 497.480 462.940 758.925 710.690 260.025

1982 327.156 340.308 767.304 805.116 441.308

1990 216.047 252.759 649.714 614.207 572.652

1999 160.194 200.632 555.383 475.216 506.305

(1) Tot i que els musulmans algerians tenien la nacionalitat francesa el 1954 i el 1962, es comptabilitzen aquí entre elsestrangers algerians.Font: Insee, 1999: 44.

Zehraoui distingeix dos projectes migratoris i dues aventures migra-tòries diferents en l’experiència dels magribins que treballen a França: la«immigració individual de retorn» i la «immigració familiar de poblament».La primera està protagonitzada per homes sols, l’objectiu dels quals ésretornar al país d’origen proveïts d’uns diners estalviats a partir del treballindustrial assalariat a França, que els permetin convertir-se en artesans ocomerciants. Aquest tipus d’emigració forma part d’un projecte de mobili-tat social als països magribins i, per tant, es concep com una absència tem-poral, durant la qual l’emigrant es tanca entre altres magribins treballadorsi sols a França. Les dificultats per estalviar al país de destinació, i per inver-tir al país d’origen, especialment greus a partir de la crisi econòmica delsanys setanta, van frustrar sovint el projecte d’un retorn reeixit durant la vidaactiva.

Els governs francesos, per la seva banda, van decidir llavors, per uncostat, frenar la immigració laboral, però, per l’altre, permetre la reagrupa-ció familiar. Es va obrir així el camí per al segon tipus de procés migratori,pel qual els homes porten les seves dones i fills, a través dels quals multi-pliquen els seus punts de contacte i interacció amb la societat francesa, elseu sistema educatiu i sanitari, els seus mercats, les seves formes de socia-bilitat entre els joves, etc. El projecte de retorn passa llavors a formar partde la mitologia familiar, i a diferir-se en el temps, per a alguns membres dela família de manera indefinida.

Per la seva banda, Sayad distingeix tres «edats» de l’emigració alge-riana a França, que considera extensibles a altres nacionalitats. La primeraedat migratòria té el seu origen en la crisi del món rural algerià, deguda a lacolonització, que empeny les comunitats a escollir entre els seus membresmasculins un o uns quants que travessaran el Mediterrani en missió tempo-ral, i seran acollits allà per les xarxes socials algerianes, que els protegiranenfront de la cultura occidental. Però, a la llarga, l’experiència de l’emigra-ció contribueix a erosionar la cohesió del grup, a mesura que s’estén entreels camperols l’esperit de càlcul, l’ús de la moneda, el model de projectevital individual. Aquesta desarticulació del grup d’origen permet als alge-rians entrar en una segona edat migratòria, en la qual l’emigrant no va dele-gat per la comunitat, sinó que pretén obtenir un èxit personal i escapar al


control i la jerarquia social local. Se’n va més jove i per més temps, i és mésvulnerable a les normes de la societat de destinació. En la tercera edat del’emigració, l’algerià s’instal·la a França, i tendeix a compartir les necessi-tats i els valors de la societat de destinació, sense oblidar-se del seu origen.L’arribada de les dones pel procés de reagrupació familiar permet comple-tar i reforçar la comunitat algeriana al país d’acollida, a la qual l’emigrantes manté vinculat, com a intermediària entre la seva història passada i el seufutur francès.

Els algerians censats a França

Dels 4.306.094 immigrants censats a França el 1999, un 13,3% pro-venien d’Algèria (574.208 persones). Constituïen el grup nacional mésnombrós entre la població immigrant, tot i que gairebé a l’una amb el delsportuguesos, que representava un percentatge semblant amb només 2.134persones menys, i seguits molt de prop pels marroquins (12,6%). Si alsalgerians i els marroquins hi sumem els tunisians, obtenim que un 30,1%dels qui resideixen a França però van néixer a l’estranger amb nacionalitatestrangera ho van fer al Magrib. Els magribins superen ja, encara que nomésper un punt percentual, els immigrants procedents dels tres països del sudd’Europa que tradicionalment han enviat mà d’obra a França, és a dir, Por-tugal, Itàlia i Espanya (29,4%).


Taula 5.2

PRINCIPALS GRUPS D’IMMIGRANTS A FRANÇA PER PAÍS DE NAIXEMENT. 1999

Total % d’immigrants

Països d’Europa 1.908.135 44,3

Espanya 316.232 7,3

Itàlia 378.649 8,8

Portugal 571.874 13,3

Països d’Àfrica 1.691.562 39,3

Algèria 574.208 13,3

Marroc 522.504 12,1

Països d’Àsia 542.974 12,7

Font: Elaboració pròpia a partir d’Insee, 1999: 43.

Taula 5.3

IMMIGRANTS ALGERIANS ALS ANYS VUITANTA I NORANTAA FRANÇA, PER SEXE. 1999

Total Homes Dones

Total % total Total % homes Total % dones Any

immigrants immigrants immigrants

1982 597.644 14,8 390.932 17,9 206.712 11,1

1990 555.715 13,3 331.631 15,3 224.084 11,2

1999 574.208 13,3 322.578 14,9 251.630 11,8


Podem apreciar també la presència d’immigrants magribins en gene-ral i algerians en particular prenent com a base la població total censada aFrança, en comptes de la població immigrant. Més amunt hem assenyalatque un 7,4% de la població actual del país ha nascut a l’estranger ambnacionalitat estrangera. Els nascuts al Marroc, Tunísia i Algèria representenun 2,2% de la població de França, i els algerians un 0,98%. Tan sols elsmagribins pesaven a França el mateix que el conjunt dels immigrants aEspanya en la data del cens francès, i els algerians el mateix que el conjuntdels immigrants el 1991.(3)

Al llarg dels anys vuitanta i noranta, la població immigrant ha tendita feminitzar-se ràpidament. Als noranta, la majoria de les entrades han estatde dones en procés de reagrupació familiar. Entre els algerians de França,les dues darreres dècades han registrat una pèrdua d’homes i un incrementde dones. Entre tots els homes nascuts a l’estranger que residien al país, elpes dels algerians va caure en tres punts percentuals; entre les dones, lesalgerianes van guanyar prop d’un punt.


(3) Estimacions més recents i no publicades de Michèle Tribalat situen el nombre de persones a França d’origen magri-bí, de primera, segona o tercera generació, en uns tres milions.

La piràmide d’edat de la població immigrant ha tendit a assemblar-se a la de la població francesa de naixement, tot i que les cohorts més jovesentre la primera donen efectius a la segona en accedir a la nacionalitat fran-cesa per haver nascut a França. Els immigrants algerians compten ja amb

135.296 majors de seixanta anys, entre els quals 10.991 han complert elsvuitanta anys. A l’altre extrem, i com es podria esperar tenint en comptel’antiguitat dels fluxos migratoris i l’aplicació del ius soli, només 29.514són menors d’edat.


Taula 5.4

ESTRUCTURA PER SEXE I EDAT DE LA POBLACIÓ IMMIGRANTALGERIANA A FRANÇA. 1999

Total Homes DonesEdat

Total % Total % Total %

0-9 anys 10.081 1,7 4.992 1,5 5.143 2,0

10-19 anys 26.336 4,6 13.696 4,2 12.640 5,0

20-29 anys 64.964 11,3 30.501 9,4 34.463 13,7

30-39 anys 106.866 18,6 53.988 16,7 52.878 21,0

40-49 anys 105.981 18,5 45.194 14,0 60.787 24,2

50-59 anys 124.684 21,7 82.651 25,6 42.033 16,7

60-69 anys 89.659 15,6 61.652 19,1 27.980 11,1

70-79 anys 34.673 6,0 23.991 7,4 10.682 4,2

80 anys i més 10.991 1,9 5.913 1,8 5.078 2,0

Total 574.208 100,0 322.578 100,0 251.630 100,0


El cens francès de 1999 permet descriure la grandària de les llars dela població immigrant, distingint per països d’origen, i comparar-les ambles de la població en el seu conjunt. Registra com a llar immigrant totesaquelles on el cap de família o la seva parella van néixer a l’estranger ambnacionalitat estrangera; en total, 2,6 milions de llars, un 11% del total de lesllars. A les llars encapçalades per immigrants hi viuen 7,7 milions de per-sones, xifra que supera la de 4,3 milions d’immigrants esmentada mésamunt, i que ofereix una pista interessant sobre el volum de la segona gene-ració d’immigrants, si bé només de la part que encara conviu amb els seuspares. En efecte, prop de la meitat (48%) dels qui formen part de les llarsimmigrants són francesos d’origen, mentre que, per contra, gairebé tots elsimmigrants (97%) viuen en llars immigrants.


Taula 5.5

DISTRIBUCIÓ DELS IMMIGRANTS PER LLARS A FRANÇA. 1999En milers

Total de llars Llars immigrants Resta de llars

Nombre de llars 23.808 2.562 21.246

Població 57.220 7.728 49.492

Població immigrant 4.117 4.005 112

Població no immigrant 53.103 3.723 49.380

Font: Insee, 1999: 25.

La informació censal sobre llars ens permet aproximar-nos indirecta-ment a una estimació, parcial si més no, del volum de la població d’origenalgerià resident a França. A partir del nombre de llars encapçalades peralmenys un algerià (322.112) i la seva grandària mitjana (3,5 persones),podem calcular que a França es comptabilitzen 1.127.392 persones que viuenen llars d’origen algerià. La meitat d’aquestes persones són menors d’edat, laqual cosa ens ofereix una aproximació al volum de la segona generació alge-riana, si bé només a la que encara conviu amb els seus pares. La taula 5.6informa sobre el nombre d’infants que viuen en llars encapçalades peralmenys un immigrant i la seva nacionalitat, pel que fa als cinc països d’ori-gen més freqüents. Ve a confirmar que a les llars d’origen algerià hi habitenuna mica més d’un milió de persones, ja que si sumem a la xifra d’immigrantsalgerians censats (574.392) la dels infants que viuen amb ells i ja tenen la

Taula 5.6

NACIONALITAT DELS INFANTS QUE VIUEN EN LLARS IMMIGRANTSA FRANÇA, SEGONS LA NACIONALITAT DEL PROGENITOR IMMIGRANT.1999

País d’origenTotal d’infants Francesos Estrangersdel progenitor

Algèria 551.560 477.095 74.465

Portugal 428.890 330.215 98.679

Marroc 501.939 318.992 182.947

Itàlia 165.722 152.584 13.138

Espanya 169.330 157.443 11.887

Font: Insee, 1999: 118-119.


nacionalitat francesa, obtenim 1.051.303 individus. Els infants algerians sónels més nombrosos, com es podria esperar, i els infants que més conserven laseva nacionalitat estrangera són els marroquins, com també es podria esperarencara que només sigui perquè la marroquina és la migració més recent.

Tot i que els immigrants algerians estan presents en totes les regionsde França, han tendit a concentrar-se al nord i l’est del país. Més d’un terç(37%) viuen a París. A la regió de la capital (Île-de-France) s’acosten al 2%de la població total, i amb aquesta són quatre les regions on superen l’1%,com mostra la taula 5.7, que recull les zones on els immigrants algerians arri-ben a representar el 0,5% de la població censada el 1999. A tot el país, laimmigració algeriana ha estat imminentment urbana (el 71% dels nascuts aAlgèria viuen en municipis amb més de 100.000 habitants); a més de París,es concentren grups importants d’immigrants d’aquesta nacionalitat a laconurbació de Marsella-Aix-en-Provence (un 7% de tots els algerians queresideixen a França hi viuen) i a Lió (un 6,6%) (Insee, 1999: 144).

Taula 5.7

REGIONS FRANCESES AMB MÉS D’UN 0,5% DE LA POBLACIÓ TOTALCENSADA COM A IMMIGRANTS ALGERIANS. 1999

Regió Total d’immigrants Percentatge sobre algerians la població total

Île-de-France 213.913 1,9

Rhône-Alpes 84.228 1,5

Languedoc-Roussillon 24.673 1,1

Lorraine 23.701 1,0

Nord-Pas-de-Calais 35.302 0,9

Alsace 13.802 0,8

Franche-Compté 9.249 0,8

Midi-Pyrénées 17.772 0,7

Champagne-Ardenne 9.774 0,7

Haute-Normandie 10.262 0,6

Picardie 8.902 0,5

Fonts: Elaboració pròpia a partir d’Insee, 1999: 138 i dades de població total per regions a www.recensement.insee.fr

5.2. Marc institucional i polítiques d’immigració a França

L’accidentat procés de formació d’una políticade control de fluxos

França té ja una llarga història d’immigració, i una llarga història depolítiques de control de fluxos migratoris. Les normes jurídiques vancomençar a distingir l’estranger del ciutadà a partir del Codi napoleònic, pernegar-li el vot i l’accés al funcionariat, i crear la possibilitat d’expulsió delterritori del país. Això no obstant, l’escassa capacitat de l’administració del’estat per aplicar les normes d’estrangeria va permetre durant un llarg pe-ríode que el fet de no tenir la nacionalitat francesa amb prou feines afectésla vida quotidiana. Segons Gérard Noiriel (1988: 111-116, 164), la creacióde mitjans de control d’estrangeria data de finals del segle XIX, amb l’apro-vació d’un nou codi de nacionalitat el 1889 i la introducció de certificatsd’identitat a partir de 1893.

A partir de llavors, al llarg del segle XX, els esforços de control defluxos s’han desenvolupat paral·lelament a la racionalització i el reforç de lesadministracions, especialment la policia, i de la institucionalització de laidentitat jurídica individual (i els seus registres i certificats) també per alsciutadans, identitat que utilitzen en les seves relacions amb una administra-ció estatal en expansió.

Els anys 1880 van ser testimonis d’un creixent debat públic sobre elsestrangers a França, quan el país estava rebent una notable onada d’immi-grants i, en la seva relació amb l’estat, els francesos podien sentir-se vícti-mes d’una competència deslleial com a soldats i com a contribuents. Elsciutadans havien vist la seva consciència de ser-ho reforçada en establir-seel 1880 l’obligatorietat del servei militar. Els joves estrangers solien allibe-rar-se d’incorporar-se a files, cosa que, segons alguns arguments de l’èpo-ca, afavoria la contractació de mà d’obra estrangera abans que nacional, iafeblia la capacitat de les forces armades franceses en un moment de fortarivalitat franco-alemanya. Altres arguments defensaven la creació d’unimpost especial per a estrangers, entre altres motius, per evitar la compe-tència que aquests oposaven als treballadors locals.


Una manera de reduir els avantatges dels estrangers respecte als ciu-tadans va consistir a nacionalitzar els joves. El codi de nacionalitat de 1889va introduir el ius soli, voluntari per als nascuts a França de pares nascuts al’estranger, i obligatori per als nascuts a França de pares nascuts a França(cas aquest últim anomenat «doble ius solis»). Davant les protestes d’algunsgoverns dels països d’origen, que veien com França «s’apropiava» del queconsideraven «els seus» ciutadans, el 1893, el govern francès, sensible aaquestes protestes, i atent sempre als principis, va decidir que els infantsnascuts a França d’una mare estrangera però nascuda a França ja no serienautomàticament francesos, sinó que podrien exercir la seva llibertat i optarper una ciutadania o l’altra. Al mateix temps, l’administració francesa es vareservar el dret de considerar «indignes» de la ciutadania francesa algunscandidats (Noiriel, 1988: 87-95).

Poc després es van prendre decisions per identificar, registrar i gra-var els immigrants de primera generació. La introducció d’un impost per aestrangers es va vincular al fet de registrar-se a l’ajuntament, la qual cosa vadonar origen a tota una tradició d’emissió, seguiment i control dels «pa-pers» d’identitat dels immigrants, per part de l’administració a França i al’estranger. La llei de 1893 va iniciar aquesta tradició en establir que tots elsestrangers que volguessin treballar al país s’haurien d’identificar davant l’a-juntament o la comissaria de policia mitjançant un certificat de naixement(en el cas que el seu país no el proporcionés, haurien d’autenticar algundocument d’identitat al seu consolat), i obtindrien un document a canvi d’u-na taxa, document que haurien de mostrar cada vegada que la policia els eldemanés.

En la primera meitat del segle XX, es va continuar desenvolupant l’a-parell estatal de França, i això va comportar la proliferació dels documentsd’identitat, residència, treball, sanitat, etc., i els canvis en la regulació detots ells. Per exemple, el 1912 una llei sobre rodamons va permetre algovern prohibir la permanència i l’entrada a estrangers, i va crear ambaquesta finalitat un carnet que descrivia físicament la persona; el 1915 es vaestablir un carnet d’identitat, i poc després es va obligar els estrangers a dis-posar d’un contracte de treball per poder exercir una activitat assalariada; el


1938 es va introduir una cartilla sanitària i una targeta d’identitat per alscomerciants, i el 1945 es va distingir el permís de residència del permís detreball i es va crear l’oficina encarregada del reclutament de mà d’obraestrangera (Office National d’Immigration, ONI), en les ordres administra-tives que van configurar el sistema de permisos en les dècades següents(Noiriel, 1988: 71-87; Weil, 1994: 262).

La reconstrucció després de la guerra i la llarga fase de desenvolu-pament industrial que la va seguir, juntament amb la convicció generalitza-da que França entrava en decadència demogràfica, van incentivar una altraonada immigratòria durant els anys cinquanta i seixanta (la tercera, desprésde les de les dècades de 1880 i 1920), ja que l’administració francesa vareclutar treballadors estrangers per a la reconstrucció i la indústria, va aco-llir els seus familiars, i va permetre la regularització dels molts que entra-ven al país sense un contracte de treball. La renúncia al control de fluxosque aquesta última mesura va suposar s’ha interpretat després com un efec-te de la «síndrome algeriana», produïda per la lliure circulació dels nascutsa Algèria pels territoris de França.

Els musulmans algerians van obtenir la nacionalitat francesa alsetembre de 1947, la qual cosa va legalitzar el lliure accés a la metròpoli,després de més d’un segle de colonització. La decisió d’estendre la nacio-nalitat francesa a Algèria formava part d’una confusa i grandiosa estratègiad’«assimilació» del general De Gaulle, que intentava consolidar la influèn-cia francesa al món i conservar les colònies, mentre guanyava temps coop-tant el que es pogués de les demandes nacionalistes de signe divers que enaquelles mateixes colònies s’havien intensificat després de la victòria d’u-nes forces aliades. El cert és que aquestes forces aliades, és a dir, les delspaïsos anglosaxons que havien alliberat la mateixa França, eren claramentfavorables a l’autodeterminació dels pobles colonitzats (Ruedy, 1992: 129-153), entre d’altres motius perquè Anglaterra no tenia els mitjans per con-servar el seu propi imperi i els Estats Units imaginaven altres formes d’es-tendre la seva influència al món que eren, d’altra banda, congruents amb laseva pròpia història, l’origen de la qual arrencava de la guerra d’indepen-dència d’una colònia contra la seva metròpoli (la mateixa Anglaterra).


De tota manera, el govern francès va preferir apostar per una políti-ca de fluxos immigratoris més equilibrats, i compensar l’arribada de nord-africans amb la dels europeus del sud, més que més perquè va esclatar unaguerra a Algèria contra el domini francès a començaments dels anys cin-quanta. Per contrarestar l’avantatge dels algerians enfront, per exemple, delsespanyols i els portuguesos, el 1956 les autoritats franceses van fer oficialel sistema (comparable al dels anys 1920) pel qual els empresaris podiencontractar a França o als seus països d’origen els estrangers, els quals entra-ven i es quedaven al país sense permisos, fins que aquest contracte els per-metia regularitzar-se. D’aquesta manera, la relació amb Algèria va contri-buir a impulsar la immigració no solament des d’aquest país sinó també desdel sud d’Europa i la resta del nord d’Àfrica (Tapinos, 1992: 423; Weil,1994: 263-265; Hollifield, 1999: 60-70).

La guerra de la independència algeriana de 1954 a 1962 va donar amolts algerians (especialment als qui havien combatut al costat de França)bons motius per emigrar, juntament amb la immensa majoria dels francesosque van retornar a Europa. En tot cas, després de la independència, elsacords d’Évian de 1962 van permetre la continuació dels fluxos en mante-nir la lliure circulació, i van animar a quedar-se a l’antiga metròpoli als quija hi residien.

El final d’aquesta fase de creixement amb la crisi econòmica delsanys setanta, va donar peu al fet que el 1973 una circular administrativa sus-pengués el reclutament, seguida el 1974 per la suspensió de la reagrupaciófamiliar, i en els anys següents per renovats esforços per controlar les entra-des clandestines i les permanències il·legals al país, i per forçar o fomentarel retorn al país d’origen. El 1973 es va posar fi a la llibertat de circulacióentre França i Algèria, en una fase de tensió entre tots dos països deguda alprograma de nacionalitzacions del govern algerià i la seva posada en qües-tió de les bases militars franceses.

Gairebé un segle després de la introducció de les primeres mesuresper permetre el control administratiu i policial dels immigrants i per nacio-nalitzar els seus fills, els governs francesos dels anys 1970 van intensificarl’aplicació dels mitjans de gestió de fluxos, i ja als anys vuitanta i noranta


van buscar nous mètodes de control, especialment la posada en comú de lapolítica de control de fronteres amb els altres estats membres de la UnióEuropea a través dels Acords de Schengen de 1985 i 1990.

Als anys vuitanta, els governs francesos van reforçar les fronteresamb mesures de control més exhaustiu: control efectiu de les condicionsd’habitatge que es trobaran els candidats a la reagrupació familiar, sancionsals empresaris que contractessin treballadors sense els permisos necessaris,necessitat de justificar mitjans de vida suficients a l’entrada, i instauracióde visats per a tots els països excepte els de la CE i Suïssa.

Entre 1978 i 1980, Valéry Giscard d’Estaing va proposar el retornforçat dels immigrants a l’excolònia, però la seva proposta va xocar ambl’oposició de parts de l’administració francesa, alguns governs estrangers,esglésies, sindicats, partits d’esquerra i nombroses associacions. Un copsuavitzades les formes, el retorn va passar de ser forçat a ser incentivat;però, en tot cas, amb el primer programa de retorn incentivat, entre 1977 i1981, no van sortir del país més enllà d’unes 100.000 persones.

El govern socialista de la primera meitat de la dècada va reforçar elcontrol extern i intern, però també va oferir una amnistia el 1983 a tots elsimmigrants il·legals que haguessin entrat a França abans de l’1 de gener de1981, i permisos de residència i treball de deu anys als altres. La seva polí-tica va semblar laxa i comprensiva, potser responent a l’esperança que elsimmigrants podrien arribar a ser part de la base electoral del socialismefrancès.

En canvi, la coalició conservadora de la segona meitat de la dècada(i ja sota la pressió d’un Front Nacional amb alguna representació parla-mentària, i amb un considerable suport entre els electors) va permetre elscontrols a l’atzar d’identitat dels estrangers i les expulsions immediates delsanomenats «sense papers», i va originar el debat públic sobre la nacionali-tat que es plasmaria en reformes concretes als anys noranta.

Al llarg dels vuitanta, en tot cas, van continuar els esforços delsgoverns per incentivar el retorn dels immigrants, sempre amb poc èxit.Aquests intents van afectar especialment els immigrants algerians. En fun-


ció de l’acord franco-algerià de 1980, van tornar uns 50.000 immigrantsfins a l’any 1983, la majoria d’ells cobrant una suma única per retorn (entretres opcions que incloïen també una ajuda a la creació d’empreses i una aju-da a la formació professional). Finalment, uns altres 70.000 estrangers vanretornar entre 1984 i 1990. De les polítiques de retorn dels setanta se n’ha-vien beneficiat sobretot els portuguesos i els espanyols, però les dels vui-tanta van afectar, sobretot, si bé amb un èxit dubtós, els magribins (Tapinos,1992: 427-428, 440; Noiriel, 1988: 109; Hollifield, 1999: 65; Weil, 1994:265).

Els algerians es van veure particularment perjudicats pel tancamentde fronteres quan el 1985-1986 van perdre algunes de les seves condicionsespecials d’entrada i residència, ja que van passar a integrar-se a l’adminis-tració normal d’estrangeria (mentre que els acords de 1968 els havien sot-mès al control del Ministeri de l’Interior). Ara ja no tindrien permisos deresidència temporal de cinc anys sinó d’un, i la reagrupació familiar exigi-ria els corresponents certificats mèdics i d’habitatge, tot i que conservarienles facilitats a l’accés al permís de residència permanent.

Als anys noranta es van abandonar les polítiques de retorn, i es vanobrir nous debats sobre els drets dels immigrants (concretament els il·legals)i sobre l’accés a la nacionalitat, amb el rerefons d’una nova «síndrome alge-riana» desenvolupada a partir de la crisi de les eleccions de 1992. Aquesteseleccions van ser guanyades pels partits islamistes, i l’anul·lació dels seusresultats per part de l’estat algerià va tenir el suport del govern francès. Elsanys següents van estar caracteritzats per una greu guerra civil a Algèria, sum-mament cruenta, i per un seguit d’atemptats terroristes a França.

En aquest context, les reformes d’aquests anys no es van limitar alsmecanismes de control intern i extern d’estrangeria, sinó que van afectartambé el marc institucional que regeix la integració dels immigrants en lasocietat receptora. Si bé els debats van ser notables, i van donar una granvisibilitat política a la qüestió de la immigració, l’esquerra parlamentària, elConsell d’Estat i el Consell Constitucional van tirar enrere les mesures mésambicioses.


Els governs conservadors van produir dues lleis molt discutides: lallei Pasqua de 1993 i la llei Debré de 1997. La primera pretenia frenar lareagrupació familiar, limitar els matrimonis de conveniència, retardar la tor-nada a França dels estrangers expulsats, i posar fi a la concessió automàti-ca de la nacionalitat als nascuts a França de pares estrangers en arribar a lamajoria d’edat. Els joves d’origen estranger ara haurien de sol·licitar lanacionalitat, i satisfer condicions de residència (pròpia i dels pares) i d’an-tecedents penals. Concretament, els algerians haurien d’haver residit a Fran-ça durant cinc anys perquè els seus fills mereixessin la nacionalitat. Les pri-meres tres mesures van ser rebutjades pel Consell Constitucional. La lleiDebré de 1997 pretenia imposar períodes més llargs de residència per a laregularització dels sense papers casats amb francesos i la nacionalitzaciódels fills dels sense papers nascuts a França, establir un arxiu d’empremtesdigitals, introduir proves de residència al país per renovar els permisos, iexigir que els francesos que acollissin a casa seva un estranger no comuni-tari ho notifiquessin a les autoritats locals, de manera que poguessin despréscomprovar-ne la partença (aquesta última proposta, que va generar un grandebat públic, i va donar lloc a sengles condemnes del Parlament Europeu iel Consell d’Estat, va ser retirada).

La coalició de socialistes, comunistes i verds que va governar Fran-ça entre el 1997 i el 2002 va anunciar un «nou pacte republicà» amb la ciu-tadania en el qual la immigració ocupava un lloc molt notable. L’anomena-da llei Guigou de 1998 va tornar al ius soli automàtic, per a tots els nascutsa França que en complir els divuit anys puguin provar cinc anys de residèn-cia continuada després dels onze. Si bé la concessió és automàtica, el jovepot renunciar-hi sis mesos abans o un any després del seu divuitè aniversa-ri. Per la seva banda, l’anomenada llei Chevènement de 1998 va oferir con-dicions més favorables a la reunificació familiar, ja que retallava el períoded’espera (que la llei Pasqua havia allargat) i oferia permisos temporals deresidència als menors reunificats o que haguessin entrat al país abans delsdeu anys, els pares d’infants francesos, i els cònjuges de francesos, a mésdels majors d’edat que haguessin viscut més de deu anys a França. Tambéva oferir permisos de residència als qui cobraven pensions de jubilació oinvalidesa franceses, i als malalts que no poguessin ser atesos al seu país o


correguessin un risc greu en cas d’haver de viatjar. Entre les traves a l’en-trada destacaven la poligàmia, l’amenaça a l’ordre públic, els delictes come-sos, i la insuficiència de recursos per a la reunificació familiar. Les penesper tràfic d’immigrants clandestins pujaven a deu anys de presó i cincmilions de francs de multa (Hollifield, 1999: 75-88; Llei Chevènement, a:http://www.adminet.com/jo/19980512/INTX9700112L.html).

La llei Chevènement va constituir la vint-i-cinquena modificació deles ordres administratives de 1945 relatives a l’estatus dels estrangers aFrança: una demostració de la meticulositat, la perseverança reglamentista iels dubtes de l’estat francès en aquestes matèries. Però, d’altra banda,aquesta mateixa freqüència de les modificacions de les normes ha contribuïta estimular el debat públic sobre el tema del control de la immigració, espe-cialment durant els darrers trenta anys, tot i que ha estat un debat en bonamesura poc concloent.

En conjunt, França no ha fet sinó seguir el camí, entre prudent ivacil·lant, d’altres països europeus. Si bé la política de control de fluxoss’ha endurit a partir dels anys setanta, l’estatus jurídic dels estrangers legal-ment residents ha tendit a millorar, per la introducció de permisos de resi-dència permanent i de permisos temporals més fàcils de renovar i de dura-da més prolongada, la garantia del dret de reagrupació familiar, i unespossibilitats més grans de recórrer davant la justícia contra les ordres d’ex-pulsió (Guiraudon, 2000: 54). Per més que l’actual política de fronteresfrancesa sigui menys generosa que abans de 1973, i estigui compromesa enel procés de construcció d’una política comuna europea de signe restrictiu,França segueix tenint una política d’immigració sense quotes, i una políticagenerosa de naturalització i de drets civils i socials.

Pel que fa als efectes de les modificacions de les normes sobre elsfluxos d’immigrants, els resultats del tancament de fronteres semblen avuiben diferents dels pretesos (Tapinos, 1992: 424-428). Certament, les entra-des de treballadors estrangers per les vies legals s’han reduït de maneranotable, però no es pot dir el mateix respecte als seus familiars, els sol·lici-tants d’asil, els temporers, i els immigrants il·legals i clandestins. D’altrabanda, el tancament de fronteres va modificar les expectatives dels treba-


lladors que ja residien a França, contribuint a l’abandó del projecte de retorni fomentant la seva estabilització a França, ja que es minimitzava la proba-bilitat de tornar a buscar feina al país si el retorn fracassava. Aquesta esta-bilització va ajudar, al seu torn, a accelerar la reagrupació familiar, i a modi-ficar els comptes que els francesos fan sobre la contribució dels immigrantsal sistema de benestar, perquè ja no es tracta solament de treballadors enedat activa, sinó també de treballadors jubilats, infants en edat d’educacióobligatòria i mestresses de casa.

El marc d’integració dels immigrants

(a) El model republicàLes normes jurídiques que emmarquen el procés d’integració social

dels immigrants mereixen en els debats públics francesos una atenció fre-qüent i intensa. En aquests debats s’esgrimeixen arguments molt elaborats iexplícits al voltant de l’anomenat «model republicà d’integració» en lasocietat i l’estat francès dels individus en general, i dels estrangers en par-ticular. L’alt nivell de formalització i l’ampli consens polític que aquestmodel ha merescut el converteixen en una referència obligada en els dis-cursos polítics, acadèmics i mediàtics sobre la immigració.

Per a alguns autors, els principis del model republicà es poden resu-mir en la separació d’església i estat, la igualtat de tots davant la llei, la con-cepció universalista dels drets humans, i la sobirania popular (Hollifield,1999: 59). L’equiparació de drets entre estrangers i ciutadans es presentacom un mitjà per a la integració dels primers (i, per tant, també la naciona-lització) dins d’una comunitat política dominada per aquests principis. Aixòha de passar al mateix temps que es recorre a l’efecte sobre les generacionsjoves d’un tipus d’escola laica i francòfona, que, sota l’aparença de respon-dre a principis universals abstractes, vehicula de fet un conjunt de missatgessobre un estil de vida relativament homogeni. Se suposa que, com a conse-qüència d’això, serà possible una comunitat de ciutadans que, en els seustractes polítics, posi entre parèntesis els seus trets particulars, idiosincràtics,o redueixi substancialment els seus efectes. És potser una estranya suposi-ció, però el país té ja una ferma tradició d’intents d’aplicar-la a la vida real.


L’anomenada filosofia republicana considera els immigrants com aindividus que desitgen participar de la comunitat política més com a talsindividus, en certa manera definits pels seus trets generals i abstractes, quecom a membres d’una minoria ètnica o comunitat religiosa reconeguda. Eldiscurs sobre la integració dominant a França dóna un gran protagonisme al’estat central com a garant de la llibertat i la igualtat d’aquests individus i,per tant, com a agent d’integració. Així, doncs, una política d’integracióconsistirà principalment a clarificar i aplicar normes formals universals,concretament les normes sobre pertinença, com ara les referents al procésde naturalització (Favell, 1998: 40-87; Soysal, 1994: 58-60; Pérez-Díaz,Álvarez-Miranda i González-Enríquez, 2001: 42-48).

Les freqüents referències al model republicà confereixen legitimitatals discursos públics sobre immigració, perquè connecten amb els suposatsorígens de la França moderna, és a dir, amb la concepció revolucionària ibonapartista de França com una unitat política i territorial abans que ètnicao cultural, i amb la confiança de les elits republicanes en les institucionsestatals (l’escola, l’exèrcit, l’administració centralitzada) com a mitjansd’assimilació dels diferents segments de la població. Aquesta problemàticade la continuïtat històrica del país ha estat reviscuda políticament els anysvuitanta i noranta, i projectada cap al futur, en el marc dels debats sobre lesnormes de nacionalitat i l’ús del vel islàmic a l’escola. Apel·lant a un ano-menat «nou consens republicà», els principals partits polítics han intentattrobar un terreny comú i protegir-se dels atacs d’una esquerra multicultura-lista i una dreta antiimmigrant.

(b) L’accés a la nacionalitatEl model republicà ha inspirat una política de naturalització d’es-

trangers tan ambiciosa i que ha anat tan lluny (fins als anys noranta), quepodia arribar a nacionalitzar els individus sense donar-los l’oportunitat denegar-s’hi. Si, com hem vist, a finals del segle XIX circulaven arguments afavor del ius soli per reclutar soldats i reduir la competència en el mercatlaboral, a finals del XX s’afirmava (en contra seu) que creava «francesos adesgrat seu», o «francesos sense saber-ho ni voler-ho», amb especial refe-rència als joves d’origen algerià i magribí en general.


El prolongat debat públic al voltant de la nacionalitat als anys vui-tanta i noranta es va convertir en una discussió sobre la identitat nacionalfrancesa i el model republicà, però el seu reflex en la legislació es va limi-tar a les dues decisions més amunt descrites de complicar i després tornar asimplificar la naturalització dels nascuts a França de pares estrangers. Dei-xant de banda aquesta discussió, aquí ens limitem a descriure l’actual regu-lació de l’accés a la nacionalitat (l’esmentada llei Guigou), moment en elqual els estrangers deixen de ser-ho i es converteixen formalment en fran-cesos, sigui quin sigui el seu grau d’integració socioeconòmica, sociocultu-ral o sociopolítica.

Amb l’excepció dels cinc anys transcorreguts entre la llei Pasqua de1993 i la llei Guigou de 1998, l’accés a la nacionalitat francesa ha estat auto-màtic en complir els divuit anys per als fills dels estrangers. La llei Guigouva matisar el principi del ius soli mantenint una condició de residència,segons la qual el jove ha d’haver residit a França almenys cinc anys entre elsonze i els divuit. Tornant a la concessió automàtica, va permetre tanmateixrenunciar a la nacionalitat durant els sis mesos anteriors o l’any posterior ala majoria d’edat. Abans dels divuit anys, els fills d’estrangers poden sol·lici-tar la nacionalitat als tretze amb el consentiment dels seus pares, o de mane-ra autònoma als setze, en tots dos casos si ja han residit cinc anys al país.

Són francesos automàticament en el moment del naixement elsfills d’estrangers també nascuts a França. El doble ius soli és especialmentrellevant per a les famílies que van migrar des de les antigues colòniesfranceses abans de la independència, quan encara eren territori francès. Lallei Guigou ha restituït aquesta via d’accés a la ciutadania (suprimida el1993) als fills d’algerians, però no als de la resta dels territoris d’ultramar.Els efectes del privilegi així concedit als algerians, evidentment, tendei-xen a esgotar-se en el temps, ja que els nascuts abans de la independènciad’Algèria (1962) tenen ja com a mínim quaranta anys, i van per tant sentmenys nombrosos els que estan en edat de tenir fills. Convé no oblidar,d’altra banda, que els infants francesos fills d’algerians són consideratsciutadans d’Algèria per l’administració d’aquell país, amb efectes tambébeneficiosos per a ells com el fet de poder escollir el país on desitgen


complir les seves obligacions militars (d’acord amb la convenció franco-algeriana de 1983).

També els immigrants de primera generació poden accedir a lanacionalitat mitjançant el matrimoni o la naturalització «per decret», és adir, presentant una sol·licitud que l’administració pot rebutjar. La llei Gui-gou va posar un termini de divuit mesos a la resposta de l’administració enel segon cas; i, en el primer, va tornar al termini d’un any d’espera perquèel cònjuge estranger adquireixi la nacionalitat, que no regeix en cas de nai-xement d’un infant (Wihton de Wendel, 1999: 102).

(c) Drets i llibertatsLes polítiques de restricció dels fluxos migratoris a partir dels anys

setanta han anat acompanyades d’un procés paral·lel, encara que aparent-ment de sentit contrari, d’expansió dels drets i llibertats dels estrangers aFrança.

El «nou consens republicà» dels anys vuitanta va combinar el tanca-ment de fronteres amb l’accés dels estrangers a un repertori més ampli delsdrets i llibertats de què gaudien els ciutadans (i, és clar, els estrangers nacio-nalitzats). Va seguir, per tant, una lògica de «més drets per a menys estran-gers», de manera que condicionava la concessió d’aquests drets a la situa-ció legal dels immigrants al país, i intentava així evitar contradiccions entreles polítiques d’integració i de control de fluxos.

Seguint Virginie Guiraudon (2000: 43-73), descriurem a continuaciól’estatus jurídic dels estrangers a França d’acord amb la distinció clàssicaentre drets civils (o llibertats individuals), polítics i socials. En conjunt, veu-rem que la situació legal dels estrangers s’ha aproximat a la dels ciutadansfrancesos més ràpidament en uns casos que en d’altres.

De fet, els estrangers no tenen dret a participar en la vida política aFrança, a diferència del que passa, per exemple, a Holanda o, pel que fa aalgunes nacionalitats, a Portugal. La possibilitat del vot immigrant en leseleccions locals va ser proposada per François Mitterrand el 1981, i retira-da de seguida en vista de l’oposició parlamentària suscitada. A partir d’a-questa data, tanmateix, els estrangers nacionalitzats han pogut ser electors i


elegits sense haver d’esperar els cinc anys llavors en vigor, període d’espe-ra que arribava als deu anys fins a l’any 1975.

Les últimes dècades del segle passat van presenciar una evoluciógens menyspreable de les llibertats fonamentals dels estrangers a França. Laseva protecció jurídica va millorar ja als anys setanta quan se’ls va garantirl’ajuda legal en els mateixos termes que als francesos (1972), el recurs a unmediador (1973), el dret que les accions policials contra ells fossin motiva-des per escrit (1976), i l’igual accés als documents administratius (1978).Les llibertats d’expressió i de premsa han estat sempre subjectes, a la pràc-tica, a restriccions: als anys setanta es van produir expulsions d’estrangersque havien manifestat públicament la seva oposició a les polítiques delgovern; avui, les publicacions estrangeres poden ser retirades de la circu-lació per l’administració, i només els qui posseeixen la nacionalitat france-sa poden dirigir un diari, una revista o una cadena de televisió (Lochak,1991: 19, citat a Guiraudon, 2000: 61). La llibertat de representació col·lec-tiva dels estrangers, per la seva banda, va ser ampliada en la reforma de1981, que va estendre el dret d’associació als estrangers, el qual fins llavorsrequeria un permís administratiu sempre que més d’un 20% dels associatstinguessin una nacionalitat diferent de la francesa.

La llibertat de culte religiós constitueix avui un dels drets delsestrangers més debatuts, amb especial referència a l’islam, segona religiómés practicada al país. El model republicà exigeix una separació completaentre estat i església, de manera que l’estat francès no reconegui ni subven-cioni cap culte. A la pràctica, les peticions dels musulmans i els conflictesque els seus hàbits religiosos hagin pogut generar amb els francesos, s’hanresolt als ajuntaments o als tribunals.

Mitjançant circulars, l’administració central ha fomentat que esreservin espais d’enterrament musulmà als cementiris, de culte musulmà ales fàbriques i els centres de treball, i es prestin terrenys per a la construc-ció de mesquites. El 1981 el govern va intentar també regular les condicionsen què es podien realitzar sacrificis rituals, i el 1988 va autoritzar l’absèn-cia de la feina i l’escola dels funcionaris i els infants musulmans durant lesfestes religioses.


Més notable ha estat la inclusió dels estrangers en els sistemespúblics d’educació, protecció social i sanitat, que arriba a equiparar els dretssocials dels residents legals amb els dels nacionals. L’educació bàsica ésobligatòria per als estrangers tant com per als ciutadans, i l’accés a l’educa-ció superior és un dret igual per a tots dos col·lectius. Els primers es podenbeneficiar de les beques d’estudis concedides per l’administració, i de fet,com veurem, estan sobrerepresentats a les escoles que gaudeixen de recur-sos extraordinaris pel fet de tenir taxes de fracàs escolar superiors al que ésnormal.

Això no obstant, no tenen dret a una educació específica, o a unesexcepcions específiques en la vida escolar, orientades per la seva religió iamb finançament estatal, com passa a Holanda o a la Gran Bretanya, i eldret a portar símbols religiosos a l’escola (especialment, el vel de les noiesmusulmanes) ha generat un debat públic i una jurisprudència complexos,com veurem més endavant.

Les polítiques de protecció social de l’estat francès s’apliquen alsimmigrants en condicions d’igualtat, si bé només als residents legals des dela llei Pasqua de 1993 (i una llei anterior, de 1985, pel que respecta a lesprestacions familiars). Aquestes últimes es poden rebre, tot i que en unaquantia inferior, fins i tot si els fills viuen fora del país; i a elles s’hi sumenles diverses ajudes familiars, per a l’atenció als fills, compensació per ser-vei militar, habitatge, etc., d’àmbit nacional o local. La llei Chevènement de1998 va completar l’equiparació de l’accés a les ajudes socials no contribu-tives. L’equiparació és completa també pel que fa a les assegurances contri-butives: els treballadors immigrants generen i cobren les seves pensions dejubilació i les seves prestacions per desocupació en les mateixes condicionsque els francesos; a més, poden traslladar les primeres als seus països d’o-rigen i cobrar les segones sense que això afecti els seus permisos de resi-dència.

L’esmentada llei de 1998 va condicionar l’accés a la sanitat públicaa la residència legal, i no ja a la nacionalitat. Els immigrants il·legals merei-xen únicament cures d’urgència. Els legals poden gaudir d’assistència alsseus països d’origen per compte del sistema francès, d’acord amb les con-


vencions internacionals. Són precisament les diferències en la qualitat del’atenció mèdica les que dissuadeixen molts immigrants de països menysdesenvolupats de canviar la seva adreça legal de residència quan retornenals seus llocs d’origen (Nguyen Van Yen, 1986, citat a Guiraudon, 2000: 48).

(d) Polítiques específiquesEl model republicà utilitzat per les elits franceses per presentar i jus-

tificar les seves polítiques respecte als immigrants ha tingut l’efecte de limi-tar el seu marge d’acció a l’hora de dissenyar i aplicar polítiques específi-ques d’integració de les famílies vingudes d’altres països. Concretament,els límits del model republicà han estat repetidament plantejats en la litera-tura acadèmica respecte a la sort que han tingut els joves magribins, ja queles seves taxes més altes de fracàs escolar i desocupació, marginació espa-cial en barris mal dotats, més freqüent participació en actes delictius i alter-cats als espais públics, etc., s’interpreten com a indicadors d’una carènciaen l’acció assimiladora de l’estat francès.

De fet, l’estat ha delegat les polítiques específicament dissenyadesper als immigrants en les administracions locals i les associacions voluntà-ries en el marc de l’anomenada «política de la ciutat» (politique de la ville),o bé ha definit com una política universal el que de fet eren programes quebeneficiaven sobretot els estrangers, com en el cas de les «zones d’educa-ció prioritària» (Zones d’éducation prioritaire, ZEP).

La primera solució ha donat lloc, als anys vuitanta i noranta, a unprocés d’experimentació institucional en el marc d’aquestes polítiquesd’àmbit local, que combina habitatge, urbanisme i acció social, en l’ano-menada «societat de cooperació» amb les associacions d’immigrants ihumanitàries. Avui hi ha un munt d’òrgans de consulta d’àmbit municipalen què les associacions d’immigrants han trobat un nínxol per convertir-seen interlocutors de les diverses administracions públiques i en executorsd’algunes de les seves mesures d’acció social.

La forma de funcionament real d’aquestes polítiques varia segonscircumstàncies de temps i lloc. Hi ha, però, indicis que algunes vegadesaquesta forma està molt lluny de ser satisfactòria. De fet, en nombrosesparts del país s’han anat creant àmbits urbanístics que han afavorit la


separació de les comunitats d’immigrants. Arquitectes i urbanistes parti-daris de l’anomenat estil internacional, funcional, modernista i futuristavan convèncer els responsables locals perquè construïssin conjunts d’edi-ficis una mica apartats, blocs de ciment separats de la resta per artèries decirculació que no facilitaven els contactes entre aquests barris i la resta dela ciutat. Amb el temps, alguns testimonis (per exemple: Dalrymple, 2002;Paugam i van Zanten, 2001; Tribalat, 1999) suggereixen que això ha donatlloc a espais anomenats «zones sensibles» (uns 800 al país), en els qualss’ha generat una cultura de gueto amb una tonalitat una mica agressiva, demanera que les escoles han de ser protegides amb xarxes metàl·liques icontrols de seguretat, i la policia, les ambulàncies o els polítics, és a dir,l’aparell de l’estat francès en les seves diverses manifestacions, tenen difi-cultats per complir les funcions que duen a terme a la resta del territoriamb normalitat, i fins i tot tenen problemes per arribar a entrar en aques-tes zones sensibles.

Amb totes aquestes polítiques, els governs francesos han passat de lafilosofia abstracta del republicanisme a una política d’intervencionisme enles circumstàncies particulars dels immigrants, amb un èxit potser desigual.


VI. L’acomodació dels algeriansen la societat francesa

6.1. Activitat econòmica

Situació laboral, activitat i desocupació: altes taxes d’atur

La situació laboral de la primera generació de la immigració alge-riana a França es pot estudiar detalladament a través del cens de 1999. Comfa l’Enquesta de Població Activa espanyola, el cens francès considera actiustant els treballadors que tenen una feina com els aturats. La taxa d’activitat,per tant, es calcula com a percentatge de la població total (de cada edat) queté feina o que en busca. La taxa de desocupació es calcula com a percentat-ge de la població activa (de cada edat).

Les taxes d’activitat i desocupació calculades en la taula 6.1 donenun balanç clar: amb unes taxes d’activitat moderades, els immigrants alge-rians registren unes taxes d’atur molt elevades. En conjunt, poc més de lameitat diuen que estan treballant o disposats a treballar, dels quals una ter-cera part afirmen que no tenen cap feina. La discreta distància entre lestaxes d’activitat dels homes i les dones mostra ja els efectes d’un procés deràpida incorporació de les dones algerianes al mercat de treball francès desdels anys setanta. Com es pot esperar, els més joves són els qui tenen mésdificultats per trobar o conservar una feina (més de la meitat dels que tenenentre 15 i 25 anys i més d’un terç dels que en tenen entre 25 i 35). Però fins

138 ■ L’ACOMODACIÓ DELS ALGERIANS EN LA SOCIETAT FRANCESA

i tot superat el 35 aniversari, en els trams centrals d’edat, les taxes de des-ocupació segueixen sent molt altes, de prop del 30%; de fet, els homes d’en-tre 35 i 55 anys, en les cel·les de la taula dels quals es podria esperar trobar-hi les taxes d’atur més baixes, superen el 25% de desocupació.

Els especials problemes dels homes joves algerians queden demanifest si els comparem amb els marroquins: en conjunt, els treballadorsd’aquest origen pateixen un risc de desocupació d’uns dos punts més reduïtque el dels algerians (el 30,8% enfront del 33,2%), diferència una micamés gran per als homes (el 27,2% enfront del 29,9%) que per a les dones(el 37,9% enfront del 39,2%). Però la bretxa s’eixampla en el cas delshomes de 15 a 24 anys, que registren un 42,2% d’atur si són marroquins i


Taula 6.1

ACTIVITAT I DESOCUPACIÓ DELS IMMIGRANTS ALGERIANS,PER SEXE I EDAT

Total ActiusTaxa

DesocupatsTaxa de

d’activitat (%) desocupació (%)

Total 551.952 297.153 53,8 98.664 33,2

15-24 anys 39.981 14.546 36,4 7.229 49,7

25-34 anys 88.717 67.014 75,5 25.784 38,5

35-44 anys 108.768 83.793 77,0 26.462 31,6

45-54 anys 116.413 81.472 69,9 23.816 29,2

55 anys i més 198.073 50.328 25,4 15.373 30,5

Homes 311.386 191.219 61,4 57.126 29,9

15-24 anys 20.023 8.050 40,2 4.232 52,6

25-34 anys 43.071 37.124 86,2 12.904 34,8

35-44 anys 51.961 48.144 92,7 13.009 27,0

45-54 anys 60.829 54.495 89,6 14.026 25,7

55 anys i més 135.502 43.406 32,0 12.955 29,8

Dones 240.566 105.934 44,0 41.538 39,2

15-24 anys 19.958 6.496 32,5 2.997 46,1

25-34 anys 45.646 29.890 65,5 12.880 43,1

35-44 anys 56.807 35.649 62,7 13.453 37,7

45-54 anys 55.584 26.977 48,5 9.790 36,3

55 anys i més 62.571 6.922 11,1 2.418 34,9

Font: Elaboració pròpia a partir d’Insee, 1999: 54 y 63.

un 52,6% si són algerians (mentre que les dones joves amb prou feines esdistingeixen).

Convé analitzar l’activitat laboral i la desocupació dels immigrantsalgerians de primera generació per llars, per fer-nos una idea de quina pro-porció de les famílies disposa d’ingressos per treball. Del total de 322.112llars encapçalades per almenys un algerià, el cens de 1999 permet calcularquantes estan encapçalades per un home o una dona (o tots dos) ocupats iquantes no. Entre les llars unipersonals són més nombroses les habitadesper immigrants algerians inactius o aturats (36.557 llars) que les habitadesper persones amb feina (27.072). Entre les llars familiars, són més lesencapçalades per almenys un ocupat (145.859) que les encapçalades peralgerians inactius o aturats (106.164) (Insee, 1999: 101).

Les taxes d’atur, i alguns temes de reflexiósobre les seves causes

Especialment problemàtica és la situació de la segona generació dela immigració algeriana. Tot i que les dades detallades de què disposem, ique exposem a continuació, tenen ja una dècada d’antiguitat, els sociòlegs idemògrafs atents al tema continuen considerant avui la incorporació al tre-ball com el principal obstacle per a la integració social dels fills dels immi-grants algerians. Un primer percentatge resulta molt il·lustratiu: les taxes dedesocupació dels homes d’entre vint i trenta anys fills de dos algerians arri-baven el 1992 al 42% (al 40% en el cas de les filles).

Però la comparació entre col·lectius de parelles només algerianes imixtes i d’altres nacionalitats suggereix, al seu torn, que la integració socialpot ser, prèviament, un factor en l’obtenció de treball, la qual cosa hauriade fer més complexes les consideracions sobre la direcció de la causalitatentre inserció social i inserció laboral. En efecte, les oportunitats de feinadels fills de parelles mixtes en aquesta data, per a la qual disposem de dadescomparables, eren notablement millors que les dels fills de parelles nomésalgerianes: un 34% dels nois eren a l’atur, i un 22% de les noies. Aquestdestacat efecte de l’heterogeneïtat de la família no es registra per igual entre


els fills d’immigrants espanyols, els fills dels quals eren a l’atur en un 20%(els homes) i un 25% (les dones) independentment de la composició de laparella.

Els problemes complexos de la relació entre inserció laboral i inser-ció social es posen encara més de manifest quan es consideren les diferèn-cies entre la taxa d’atur dels qui van emigrar i la dels seus fills. Els proble-mes d’inserció laboral de la segona generació són especialment patentsquan es comparen les taxes de desocupació dels francesos d’entre vint itrenta anys fills de dos algerians amb les dels qui tenen la mateixa edat peròvan immigrar ells mateixos de petits: resulta que, curiosament, els primerstenen taxes més elevades de desocupació que els segons (tres punts mésaltes per als homes i set per a les dones), malgrat que tenen una educaciómés prolongada, i han viscut més temps a França. Es pot imaginar que, pot-ser, el que passa és que hi ha un «impuls de la immigració» que és part del’experiència viscuda de l’immigrant, que el fa buscar i esforçar-se, i que esperd o s’atenua amb el seu establiment en una situació en la qual, a causad’una sèrie de factors (per analitzar), els incentius per a aquest tipus de con-ducta van desapareixent. Això no passa de la mateixa manera en uns païsosque en d’altres, i en uns moments històrics o d’altres. Però quan passa, i enla mesura en què passa, i quan la comparació es pot fer en condicions eco-nòmiques semblants, això suggereix en les segones generacions un fenomende «desconcert»: potser com a conseqüència d’un augment de les sevesexpectatives de vida que no va associat a la disposició per al cost d’unesforç sostingut d’educació i de treball, i a una interpretació adequada de lasituació (dificultats, oportunitats) en què es troben. En tot cas, contra el queacostuma a suggerir una sociologia objectivista, que prescindeix sistemàti-cament de l’anàlisi dels significats de les situacions des del punt de vistadels agents, ni l’educació per si sola, ni la convivència per si sola, ni totesdues juntes, expliquen aquests resultats.

També és veritat que els inicis de la carrera laboral dels joves fillsd’algerians són més atzarosos que els dels d’origen francès, espanyol o por-tuguès. Més de la meitat dels qui tenen entre vint i trenta anys d’origen alge-rià enquestats el 1992 van afirmar haver tingut almenys un període de més


d’un any d’atur en acabar els estudis (més freqüentment els nois que lesnoies), enfront d’un terç dels d’origen espanyol, un quart dels d’origen por-tuguès i un 29% dels francesos d’origen. Un 46% dels nois d’origen algeriàhavien viscut almenys durant un any una successió de períodes d’atur i tre-ball temporal, enfront d’un 34% de les noies i un terç de tots els altres jovesfrancesos.

Els problemes d’inserció laboral de la segona generació d’immi-grants algerians, molt especialment dels homes, no es poden entendre úni-cament a partir dels seus nivells de formació; encara que també hi puguininfluir. Certament, com veurem més endavant, aquests joves assoleixen unnivell d’estudis inferior a la mitjana nacional, però a igualtat de titulació lesseves taxes d’atur continuen sent superiors a les dels francesos d’origen. Perexemple, els fills d’algerians amb títols inferiors al batxillerat registren un39% d’atur, enfront d’una mitjana nacional del 10% (36% i 20%, respecti-vament, en el cas de les filles).

Sens dubte, hi ha la possibilitat de buscar una part de l’explicació enla discriminació a l’hora de contractar. Aquesta és una pràctica que consi-deren habitual el 80% dels qui descendeixen de dos algerians i tres quartesparts dels fills de parelles mixtes, però també la consideren així dos terçosdel total dels francesos. A més, tres quartes parts dels francesos i una micamés dels joves d’origen estranger estan d’acord que els magribins són lesprincipals víctimes de la discriminació laboral (Tribalat, 1995: 172-182).

Novament, es pot considerar la possibilitat ja esmentada, i suposarque els nois d’origen algerià es resisteixen a acceptar les feines de classeobrera a les quals els destinen els seus nivells de formació i els seus entorns,resistències alimentades pel contrast entre l’experiència de l’escassa valora-ció social dels seus pares, obrers i immigrants d’una excolònia, i les expec-tatives més grans per a la segona generació que solen formar part del pro-jecte migratori.


Estatus ocupacional: treballs manuals, negocisètnics, dones funcionàries

L’esquema de categories socioprofessionals del cens francès combi-na diversos criteris, com si el treball és de caràcter autònom o assalariat; sies realitza en el sector públic o privat; si en l’agricultura, la indústria o elsserveis; el grau de formació que requereix, i el grau d’autoritat que confe-reix en la jerarquia de l’organització. D’aquestes distincions se’n derivennombroses categories que, agrupades en vint, permeten descriure a granstrets en quines activitats es concentren els treballadors algerians, tant si estracta de treballadors ocupats o aturats, ja que en aquest últim cas es classi-fiquen sia segons la seva última feina o sia en la categoria d’«aturats que nohan treballat mai».

La taula 6.2 mostra la notable concentració dels immigrants alge-rians en treballs manuals. Els obrers de l’agricultura, la indústria (qualifi-cats o no) i els treballadors dels serveis personals sumen més de la meitat(54,5%) del total d’actius. Aquesta distribució cap a la base de la piràmideocupacional es repeteix, encara més marcada, per als treballadors marro-quins, un 58,6% dels quals tenen oficis manuals. Destaca també pel seuvolum el grup dels funcionaris de nivell baix; tenint en compte que les cate-gories que inclouen les professions intermèdies de la funció pública i els altsfuncionaris es troben relativament poblades, es pot afirmar que l’adminis-tració pública francesa ha jugat un paper important en la incorporació delsimmigrants algerians (també en el cas dels marroquins, però no en el d’al-tres nacionalitats).

També han estat molts els algerians que han buscat en el comerç laseva via d’inserció laboral en la societat de destinació, sia com a empresa-ris o sia com a empleats. Els anomenats «negocis ètnics» en el sectorcomerç s’han concentrat en zones concretes de les ciutats, i s’han convertiten l’espai on es desenvolupa la vida pública de la comunitat algeriana (lesbotigues d’alimentació i tèxtil, el mercat de segona mà...), a vegades propde la mesquita, com a Marsella. El port d’aquesta ciutat, pas freqüent en lesanades i vingudes dels immigrants de primera generació, ha aglutinat tam-bé botigues i agències de viatge que han facilitat durant dècades el trasllat


a Algèria de béns allà escassos, per a les famílies i per a la construcció idecoració de les cases que els mateixos immigrants disposaven per al seuretorn. Oberts sovint amb préstecs de familiars, els comerços han constituïtun pont entre Algèria i França, per on passen productes, diners i persones enun flux continu (Bariki, 1994: 153-158).

La comparació de les categories socioprofessionals dels homes i lesdones subratlla encara més, en el cas de les segones, la importància del sec-


Taula 6.2

CATEGORIA SOCIOPROFESSIONAL DELS IMMIGRANTS ALGERIANSA FRANÇA, SEGONS EL SEXEEn percentatge

Total Homes Dones

Agricultors 0,2 0,2 0,9

Artesans 2,4 3,2 1,0

Comerciants o similars 3,7 4,7 1,8

Empresaris amb més de 10 asssalariats 0,3 0,3 0,1

Professionals liberals 0,8 0,8 0,7

Alts funcionaris, intel·lectuals i artistes 2,6 2,9 2,1

Directius d’empreses 2,2 2,8 1,3

Professions intermèdies de l’administraciópública, l’ensenyament, la sanitat i similars 4,5 3,3 6,5

Professions intermèdies administratives i comercials en empreses 3,3 2,9 4,1

Tècnics 1,8 2,6 0,4

Capatassos i supervisors 1,2 1,7 0,3

Funcionaris 8,9 5,2 15,5

Administratius d’empreses 4,5 1,6 9,8

Empleats de comerç 3,6 2,0 6,6

Personal de serveis directes a particulars 10,0 3,7 21,4

Obrers qualificats 24,3 35,4 4,2

Obrers no qualificats 19,4 23,1 12,9

Obrers agrícoles 0,8 0,9 0,5

Aturats que no han treballat mai 5,4 2,5 10,6

Altres actius (entre ells, militars de contingent) 0,2 0,2 0

Total 297.143 191.219 105.934


tor públic i el comerç. Les immigrants algerianes superen en nombre elsseus compatriotes homes en els nivells mitjans i baixos de l’administraciópública francesa (una cinquena part de les algerianes que treballen ho fanen llocs d’aquest tipus), així com entre els empleats de comerç. També sónmés nombroses com a administratives d’empreses privades, i s’acosten alnombre d’homes entre els professionals de nivell intermedi (administratiu icomercial) de les empreses. D’altra banda, constitueixen la gran majoriadels immigrants d’aquesta nacionalitat que presten serveis directes a par-ticulars (una altra cinquena part de les algerianes que treballen ho fan enaquesta categoria), com es podria esperar pel marcat caràcter de gènere delservei domèstic.

Com veurem en la secció sobre mobilitat social, la segona generaciód’immigrants tendeix a repartir-se més àmpliament pel mercat laboral,mentre que es redueix la concentració del grup en els llocs obrers de laindústria. Aquesta tendència es veu confirmada tant en les enquestes comen els estudis de cas (Tribalat, 1995 i 1996; Viellard-Baron, 1992; Santelli,2001).

Ingressos: la importància de la redistribucióde les rendes per part de l’estat francèsper a les famílies algerianes

Les altes taxes de desocupació dels treballadors algerians immigratsi la tendència a la concentració en tasques manuals dels ocupats, descritesfins aquí, permeten imaginar que els ingressos mitjans de les llars encapça-lades per immigrants d’aquesta nacionalitat són baixos en relació amb lamitjana francesa.

En general, les famílies estrangeres tenen ingressos inferiors a lamitjana: el 1990, les llars encapçalades per estrangers gaudien d’un 36%d’ingrés mitjà menys que les de francesos, abans d’impostos i prestacionssocials.(1) Aquesta diferència quedava notablement atenuada per la redistri-


(1) Noteu que aquestes dades no es refereixen a immigrants tal com els defineix el cens, és a dir, nascuts a l’estrangerde nacionalitat estrangera, sinó als qui es declaren de nacionalitat estrangera en el moment de l’estudi.

bució de rendes a través de l’estat, que col·locava els ingressos dels estran-gers a una distància del 14% dels francesos. Les famílies de nacionalitat nofrancesa han aproximat els seus nivells de renda a la resta al llarg del temps;per exemple, el 1984 el diferencial d’ingressos mitjans per llar abans d’im-postos i transferències públiques gairebé duplicava el de 1990 (el 68%enfront del 36%). D’altra banda, com hem pogut veure, les llars d’immi-grants acostumen a tenir una grandària superior a la mitjana nacional, demanera que si en comptes de comparar les rendes per llars ho féssim perpersona, la distància entre nacionals i estrangers seria més gran.

Concretament, les llars encapçalades per algerians el 1990 es dis-tanciaven de la mitjana d’ingressos de les llars franceses en un 38%, senseincloure-hi l’acció redistribuïdora de l’estat. Els seus ingressos per salarisarribaven de mitjana al 80% de la mitjana dels francesos, però les seves pen-sions es quedaven en un 41%, els seus ingressos per activitat autònoma enun 36%, i les seves rendes de la propietat en un 4%. Considerant les cincnacionalitats d’immigrants més nombroses, com hem fet en seccions ante-riors, el diferencial d’ingressos dels algerians és el més ampli a excepció deldels marroquins.


Taula 6.3

DIFERENCIAL D’INGRESSOS MITJANS PER LLAR DELS ESTRANGERS,ABANS D’IMPOSTOS I PRESTACIONS SOCIALS. 1990En percentatge

Nacionalitat SalarisIngressos per Rendes de

PensionsTotal

activitat autònoma la propietat d’ingressos

Francesos 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Estrangers 95,0 50,9 26,1 37,2 73,3

Italians 93,7 74,5 48,3 77,0 84,8

Espanyols 88,5 59,5 48,1 77,3 80,1

Portuguesos 119,9 39,4 4,4 15,7 81,4

Algerians 80,4 35,6 4,1 40,6 61,7

Marroquins 73,8 28,6 9,8 8,5 50,9

Font: Insee, 1994: 91.

6.2. Vida social: una incorporació social relativa

Pràctiques matrimonials: matrimonis poc freqüentsamb francesos d’origen

Les pràctiques matrimonials tradicionals a Algèria, com als altrespaïsos musulmans, permeten a les famílies negociar i acordar els matrimo-nis dels seus fills, preferiblement dins del propi parentiu (com descriu per ala Cabília Bourdieu, 1991: 267-323). Al mateix temps, les normes religio-ses prohibeixen a les dones casar-se amb una persona no musulmana, nor-mes consagrades en el codi de família algerià (Ruedy, 1992: 243).

El fort contrast entre aquest marc normatiu i el que regeix el matri-moni als països occidentals pot plantejar tensions molt importants en lesfamílies d’immigració antiga, en les quals els fills han estat educats en unabarreja de tots dos tipus de valors al voltant del matrimoni i la família. Peraquest motiu, l’anàlisi de les pràctiques matrimonials (com es decideixenels matrimonis, amb quina freqüència es formen les parelles dins la comu-nitat ètnica, o fins i tot en quina mesura es renuncia al matrimoni) resultade gran interès des del punt de vista del procés d’incorporació dels immi-grants musulmans a Europa.

De les parelles d’immigrants algerians censades el 1999, una micamés de la meitat (54%) estaven formades per dues persones nascudes aAlgèria. Poc menys d’un terç (30%) estaven encapçalades per un homeimmigrant, però la seva esposa havia nascut a França i tenia la nacionalitat.Només un 16% de les parelles estaven encapçalades per una immigrantalgeriana, casada amb un francès (Insee, 1999: 108).

Aquestes dades censals no permeten conèixer la sort de la segonageneració d’immigrants, ni l’origen ètnic dels cònjuges francesos, és a dir,si són fills d’algerians, però vénen a corroborar amb un recompte completde la població immigrant les conclusions obtingudes mitjançant mostratge:que els matrimonis dins del grup ètnic continuen sent una mica més fre-qüents que els mixtos, i que els homes tendeixen més a casar-se amb fran-ceses que les dones amb francesos.


El mostratge realitzat entre els immigrants algerians el 1992 permetobservar una relaxació progressiva de les pràctiques matrimonials tradicio-nals pel que fa a la influència de la família en l’elecció del cònjuge. Aques-ta influència de la família sembla reduir-se amb la migració: entre els quivan arribar a França casats, el matrimoni acordat per les famílies afectava el70% de les dones i el 57% dels homes, enfront de poc més d’un terç (34%i 35%, respectivament) dels qui van viure part de la seva infància a França.

També es redueix la propensió a escollir cònjuge dins de la famíliaextensa. Entre els nascuts a Algèria es registren proporcions gens menys-preables de matrimonis amb parents, la meitat dels quals entre cosins ger-mans: aquest era el cas d’un 30% de les dones que van migrar ja casades iun 21% dels homes. Però els percentatges es redueixen a la meitat entre elsqui van viure almenys una part de la seva infància i joventut al país de des-tinació (un 12% per a les dones i un 11% per als homes), i són lleugeramentmenors per als nascuts en aquest país (10%).

Si bé aquestes xifres de matrimonis dins del parentiu criden l’aten-ció fins i tot en comparació amb el que és habitual a França, queden situa-des dues o tres vegades per sota de la norma a Algèria, de manera que es potconcloure que la immigració ha erosionat les pràctiques més tradicionals enaquest grup (cosa que també ha passat entre els marroquins, però no entreels turcs, que les han reforçat en emigrar) (Tribalat, 1995: 54-64).

La relativa flexibilització dels models tradicionals de matrimoni ésevident també per l’increment de les unions mixtes entre algerians i france-sos d’origen. Cal assenyalar que les parelles mixtes han estat poques i con-tinuen sent poques. El seu nombre amb prou feines ha augmentat pel que faa l’elecció d’un cònjuge per formar un matrimoni, si es comparen les elec-cions de cònjuge dels qui van arribar a França amb menys de 16 anys i ambmés de 16 anys. En canvi, sí que hi ha un augment apreciable en el cas delsnascuts a França. Així i tot, les taxes de matrimoni amb francesos d’origensón baixes. En el cas de les dones, tan sols el 15% de les algerianes d’ori-gen nascudes a França es casen amb francesos d’origen; dada que no podemcomparar amb la corresponent als homes per la seva escassa presència en lamostra enquestada, i que Tribalat estima en un 30%-40%.


En canvi, les relacions són diferents en el cas de la cohabitació. Lameitat dels algerians d’origen nascuts a França comencen, pel que sembla,la seva experiència de vida en parella amb una francesa d’origen; i una quar-ta part de les algerianes d’origen nascudes a França fan el mateix. Proba-blement la fe musulmana (un factor essencial per entendre la conducta delsalgerians) influeix profundament a l’hora d’establir una diferència qualita-tiva en el significat de viure en parella, en un matrimoni, o fora d’aquest.

A primera vista, la pràctica de la cohabitació amb francesos i fran-ceses d’origen suposa una transgressió de les normes d’homogeneïtat reli-giosa de les parelles casades i negociació del matrimoni per part de les famí-lies; però és dubtós que sigui una transgressió molt notable en el cas delshomes (per contra, pot ser un reforç del seu prestigi dins la comunitat), si bépot ser-ho més en el cas de les dones. Per això, potser la dada que crida mésl’atenció de l’estadística consisteix en aquesta quarta part d’algerianes d’o-rigen que decideixen cohabitar amb un francès d’origen, i la pregunta mésinteressant es refereix a la trajectòria familiar que puguin seguir després.

Cal preguntar-se si la cohabitació s’imposarà a llarg termini com unaforma de família relativament estable. Com es pot veure, la taula 6.4 recullla composició de les primeres parelles amb qui han conviscut els immi-grants (distingint els qui van arribar casats, solters i van néixer a França depares algerians), amb matrimoni o sense, i s’hi observa que la presència defrancesos d’origen entre les parelles dels immigrants algerians és més fre-qüent quan aquests últims són joves, homes i estan disposats a conviure sen-se matrimoni. De fet, són ja gairebé un terç dels joves de pares algerians elsqui opten per cohabitar sense casar-se, i la marcada freqüència superior deparelles mixtes entre els qui cohabiten que entre els casats sembla assenya-lar aquesta forma de vida familiar com un experiment de transgressió de lesnormes tradicionals, al qual només s’hi arrisquen les dones que disposen derecursos educatius relativament elevats, tot i que no està clar si es tractad’un experiment d’una etapa de la vida, o d’una instal·lació permanent enaquesta forma de família. És possible que, sobretot per als homes, es tractid’una etapa que aboca a una altra, la d’un matrimoni formal, l’acceptacióde responsabilitats familiars més àmplies i, potser, una reafirmació de la


seva identitat cultural i religiosa. Pel que fa a etapes fins i tot prèvies, quanles relacions són del tot informals, no cal dir que és freqüent trobar nois ifins i tot noies d’origen algerià que surten amb joves francesos.

En la mesura en què els algerians (en alguna major mesura que elsmarroquins i en menor mesura que els turcs) mantenen les pràctiques matri-monials tradicionals en una situació d’immigració, empenyen els seus fillsa dues situacions que poden tenir efectes perversos sobre la seva incorpora-ció a la societat francesa. En primer lloc, són molts els qui han tendit a retar-dar la formació de la parella, de manera que l’edat d’entrada al matrimoni


Taula 6.4

ORIGEN ÈTNIC DE LA PARELLA DELS IMMIGRANTS ALGERIANSA FRANÇA DE PRIMERA I SEGONA GENERACIÓEn percentatge

Francès d’origen ImmigrantNascut a França

de pares immigrants

Homes

Primer matrimoni

Arribats amb 16 anys o més 15 78 7

Arribats amb menys de 16 anys 17 60 23

Primera cohabitació

Arribats amb 16 anys o més 20 73 7

Arribats amb menys de 16 anys 25 54 21

Nascuts a França de dos paresnascuts a Algèria 50 17 33

Dones

Primer matrimoni

Arribades amb 16 anys o més 9 87 4

Arribades amb menys de 16 anys 9 89 2

Nascudes a França de dos paresnascuts a Algèria 15 54 31

Primera cohabitació

Arribades amb 16 anys o més 10 85 5

Arribades amb menys de 16 anys 14 77 9

Nascudes a França de dos paresnascuts a Algèria 24 47 29

Font: Tribalat, 1995: 77.

o la cohabitació dels algerians és marcadament superior a la mitjana fran-cesa; retard que es pot interpretar com una resistència a enfrontar-se a unprobable conflicte familiar o a un matrimoni poc desitjat (a més de com aefecte de les dificultats d’inserció laboral).

En segon lloc, el tancament de fronteres ha generat a França un mer-cat matrimonial molt particular per als algerians, ja que el fet de casar-seamb un francès o una francesa de pares algerians permet entrar i quedar-selegalment al país, i obtenir la nacionalitat. El valor del dot, que la famíliadel nuvi ha de lliurar a la família de la núvia, ha tendit a créixer a causa dela revalorització de les futures esposes pel fet de ser franceses, i ha arribata superar amb escreix el que es podria esperar als països d’origen.

Michèle Tribalat considera que moltes joves nascudes a França depares algerians són «captives» d’aquest mercat matrimonial, ja que més de la meitat de les que tenien entre 20 i 29 anys el 1992 i eren casades hoestaven amb homes nascuts a Algèria; proporció que arriba als dos terços enel cas de les turques.(2) El matrimoni dins del grup ètnic s’ha convertitrecentment en una via molt freqüent d’immigració a França; entre els alge-rians, els immigrants homes casats amb franceses filles d’algerians arribenal 22% dels qui tenien el 1992 entre 20 i 39 anys, enfront del 7% si amplieml’interval fins als 59 anys (1995: 31-33, 66-89; 1996: 104).

Formes i grandàries familiars: famílies més nombroses

La grandària mitjana de les llars immigrants censades el 1999, ambtres membres, supera àmpliament la del conjunt de les llars, on conviuencom a mitjana 2,4 persones. Distingint-les per nacionalitats, les més nom-broses són les llars encapçalades per persones nascudes a Turquia (4 mem-bres), seguides per les de marroquins (3,8), les de persones provinents dels paï-sos de l’Àfrica no magribina que van dependre de l’administració francesa(3,6), i les d’algerians (3,5). Si bé els algerians no encapçalen les llars demajor grandària segons el país d’origen, superen en una mica més d’un punt


(2) Els homes turcs semblen tan sotmesos a l’«externalització» del mercat matrimonial com les dones turques, mentreque els homes algerians troben parella a França més sovint que les dones algerianes.

la mitjana de grandària de la llar a França (Insee, 1999: 31-32). El nombrede fills és el principal factor que afecta la grandària de la llar, tot i que lagrandària també depèn de les diferents pràctiques en la convivència fami-liar, i els incentius que uns i altres grups nacionals hagin trobat per reagru-par amb ells a França parents que no formen part del nucli familiar.

Seleccionant els cinc països d’on són originaris els grups més nom-brosos d’immigrants censats a França (Algèria, Portugal, Marroc, Itàlia iEspanya, per aquest ordre), podem comparar la grandària familiar i el nom-bre mitjà de fills dels algerians amb els d’altres grups d’immigrants i ambel conjunt de la població de França. Els dos països del Magrib van acom-panyats de les xifres més altes, i Itàlia i Espanya de les més baixes, mentreque Portugal ocupa un lloc intermedi.

Per entendre aquesta ordenació convé recordar que les migracionsdel sud d’Europa són més antigues que les del nord d’Àfrica; que les d’Ità-lia i Espanya estan pràcticament esgotades, mentre que la de Portugal man-té un cert flux; i que, per tant, les poblacions d’origen espanyol i italià aFrança són les més envellides de les considerades en la taula 6.5, de mane-ra que la presència de fills a les seves llars és inferior fins i tot en relacióamb el total de llars. Convé també tenir en compte que la reducció de lanatalitat entre els immigrants és qüestió de temps: els portuguesos, elsespanyols i els italians van reduir la seva natalitat abans, i ja s’acosten a lestaxes mitjanes dels francesos; els algerians s’han sumat ja a la tendència a


Taula 6.5

NOMBRE DE LLARS, GRANDÀRIA MITJANA DE LA LLAR I NOMBREMITJÀ DE FILLS DE LES LLARS ENCAPÇALADES PER IMMIGRANTS, A FRANÇA

Nombre de llars Grandària mitjana de la llar Nombre mitjà de fills

Algèria 322.112 3,5 2,0

Portugal 343.601 3,2 1,1

Marroc 259.695 3,8 2,2

Itàlia 288.892 2,3 0,6

Espanya 231.051 2,5 0,6

Total de llars 23.810.161 2,4 1,1

Fonts: Elaboració pròpia a partir d’Insee, 1999: 31-32 i de les dades de llars a www.recensement.insee.fr

la baixa, i els segueixen més lentament els marroquins i els tunisians (Tapi-nos, 1992: 436).

Podem també analitzar les llars encapçalades per almenys un immi-grant algerià a França agrupant-les per categories de forma familiar: aquelleson viu una persona sola (unipersonal), un pare o una mare amb els seus fills(monoparental), una parella amb o sense els seus fills (nuclear), o dues pare-lles (plurinuclear). La majoria (64,7%) de les llars d’algerians són nuclears,gairebé totes (el 80%) amb fills, i molt poques (6%) amb altres persones,generalment parents. Entre les monoparentals, que per definició tenen fills,un 11,3% inclou alguna persona més. En comparació amb el conjunt de lesllars del país, les encapçalades per algerians adopten la forma nuclear més fre-qüentment (ho fa l’esmentat 64,7% enfront d’un 59% del total de les llars), imenys freqüentment la forma unipersonal (el 19,7% enfront del 31% deltotal) (Insee, 1999: 31, 102).


Taula 6.6

FORMES FAMILIARS DE LES LLARS ENCAPÇALADES PER ALMENYS UNIMMIGRANT ALGERIÀ A FRANÇA

Total Percentatge

Unipersonal 63.629 19,7

Monoparental 38.099 11,8

Nuclear 208.422 64,7

Plurinuclear 5.502 1,7

No familiar 6.460 2,0

Total de llars 322.112 100,0


Educació: carreres educatives curtes i escolesamb dificultats

Les carreres educatives dels infants algerians o fills d’algerians par-teixen d’una posició poc avantatjosa per un seguit de raons. Una són lesaltes taxes d’analfabetisme i l’escassa experiència escolar dels pares. Unaaltra és que molts dels nascuts a Algèria no havien estat escolaritzats allà, ipotser ara han d’aprendre una nova llengua. La migració en si mateixa

implica uns sentiments de desarrelament que poden dificultar la dedicacióa l’estudi, i a vegades comporta un rebuig per part dels companys d’escola.Es pot pensar també que el caràcter obrer i sovint conflictiu dels barrisrebaixa les expectatives i els recursos de l’equip docent. És possible que elfactor fonamental resideixi en una combinació de les oportunitats educati-ves externes amb un factor intern, de motivació per a l’estudi i d’estima perl’educació en si mateixa, que té molt a veure amb la filosofia de la vida delspares (la qual cosa té alguna relació, sota certes condicions, amb el seu pro-pi nivell d’educació, però no sempre és així).

Les dades disponibles sobre l’educació formal dels infants d’origenalgerià produeixen la impressió que els seus pares valoren enormement l’ac-cés al sistema escolar francès, i s’esforcen per mantenir els seus fills a lesaules durant períodes llargs, però al mateix temps se senten incapaços demonitoritzar la seva carrera dins del sistema i de donar-los suport en elsestudis. Els resultats escolars dels fills són, de mitjana,més aviat mediocres,i per alguns l’experiència educativa de l’escola es veu entelada per proble-mes seriosos de convivència i d’ordre a les aules.

Les carreres educatives dels fills d’algerians destaquen respecte a lesd’altres immigrants, com els turcs, els espanyols i els portuguesos, per laseva superior durada. Si bé els immigrants algerians de més edat van afir-mar davant els enquestadors el 1992 haver abandonat les aules francesesaviat, els que en aquesta data rondaven la vintena i eren a França a l’edatd’escolarització obligatòria van restar en el sistema educatiu fins a una edatsemblant a la mitjana francesa, de manera que un 30% d’ells van arribar acomençar estudis superiors (juntament amb un 32% dels francesos). Entreels nascuts a França, l’escolarització dels fills d’algerians s’assembla més ala dels fills de francesos que a la dels fills d’altres grups immigrants. Entreels qui el 1992 tenien entre 25 i 29 anys, un 14% estaven encara escolarit-zats als 23 anys, com la mitjana francesa, enfront d’un 9% dels fills d’es-panyols o un 6% de portuguesos.

Això no obstant, aquesta tendència a prolongar els estudis no hadonat lloc a alts nivells d’estudis completats. De fet, els joves d’origen alge-rià repeteixen curs amb més freqüència que els fills de francesos, espanyols


i portuguesos. La meitat d’ells tenen una formació professional de ciclecurt, amb una freqüència un 14% superior a la mitjana francesa per als noisi un 32% per a les noies. Només han accedit a l’ensenyament universitari un17% dels nois, i un 21% de les noies, lluny de la mitjana nacional del 26%i el 35%, respectivament. Com a estudiants, els fills d’algerians són menysambiciosos que els fills d’espanyols (sobretot les filles), però més que elsportuguesos. Encara més, els joves d’origen algerià nascuts ja a França hantingut menys èxit escolar que els qui van immigrar molt joves entre 1965 i1974 (Tribalat, 1995: 135-152).

Els estudis de cas de barris d’immigrants ens poden donar unaimpressió més vívida de l’experiència educativa dels fills d’algerians, mésenllà dels títols obtinguts o els nivells d’estudis completats. Basant-se enobservació participant i entrevistes realitzades durant tres anys, Serge Pau-gam i Agnes van Zanten (2001) descriuen els problemes de les escoles deCité Zolá, un conjunt de blocs als afores de París habitats per immigrants,


Taula 6.7

NIVELL D’ESTUDIS DELS JOVES DE 25-29 ANYS,SEGONS EL PAÍS DE NAIXEMENT DELS SEUS PARES, A FRANÇAEn percentatge

Algèria Espanya Portugal Mitjana nacional

Homes

Primària 1 0 0 0

Prova de nivell 3 1 2 2

Secundària 11 11 13 13

Formació professional de cicle curt 54 56 62 40

Liceu general o professional 14 12 4 19

Universitat 17 20 19 26

Dones

Primària 1 0 0 1

Prova de nivell 8 2 7 4

Secundària 11 8 7 7

Formació professional de cicle curt 50 37 61 28

Liceu general o professional 9 18 9 25

Universitat 21 35 16 35


bona part d’ells algerians. A l’escola d’educació bàsica, el 30% dels estu-diants tenen nacionalitat estrangera, però gairebé tots són d’origen immi-grant, ja que el 90% dels pares són estrangers. A l’institut de secundària, el80% dels alumnes són estrangers. El barri i les escoles han estat classificatscom a «sensibles» i mereixen atenció especial per part de les administra-cions públiques, atenció que s’ha concretat en el reforçament dels mitjansper prevenir i reprimir la violència a les aules.

Els resultats dels centres educatius són dels més baixos de la sevaregió, la rotació dels professors és molt elevada, i la fugida dels alumnesamb millor posició social és un fet corrent. Gràcies a murs, reixes i cambresde vigilància s’ha aconseguit retardar les baralles fins a la sortida de l’es-cola, és a dir, empènyer-les a l’altra banda de la reixa. Les expulsions defi-nitives són un recurs habitual. L’escola amb prou feines actua com a agluti-nant per als seus alumnes, ja que la sociabilitat dels joves es basa molt mésen el barri (en el veïnatge i el parentiu, però sobretot en el contacte quoti-dià al carrer) que en el fet de ser companys de classe. Els nois tenen amicsd’altres races, edats i nivells d’èxit escolar perquè s’ajunten al barri.

Al mateix temps, la majoria dels pares, i especialment els magribins,tenen un sentiment d’incompetència (comprensible tenint en compte elsescassos nivells de formació i de domini del francès de les mares) i una acti-tud de retraïment respecte a l’escola. Consideren inevitable el fracàs esco-lar i no s’enfronten als seus fills per això. Davant les acusacions de malcomportament o violència dels seus fills, tendeixen a tancar-se en la sevadefensa, i fins i tot arriben a opinar que els joves magribins que s’han apro-piat de les escoles i del barri els estan defensant de possibles agressions.

Els problemes de disciplina a l’escola reflecteixen una fallida de lalegitimitat de l’autoritat dels adults en les famílies magribines, a la qual, d’al-tra banda, no és aliena la participació dels joves en el sistema escolar. En elseu estudi de cas de la ciutat de Dreux, Michèle Tribalat (1999: 97-151) des-criu com el model educatiu tradicional, basat en una autoritat paterna legiti-mada pel respecte a l’honor dels avantpassats, s’esquerda en entrar en con-tacte amb la societat francesa. L’humil estatus social d’uns pares obrers i,sovint, desocupats, mina la seva imatge als ulls d’uns fills influïts pels


patrons de consum i èxit social difosos a la televisió francesa; una imatgedesvaloritzada també per la seva inferioritat lingüística en francès.

Els comportaments i els discursos dominants a França partidaris d’u-na major igualtat entre els gèneres a l’hora d’educar els fills contrasten ambl’estricta divisió del treball i les decisions en les parelles magribines, iempenyen a la formació d’aliances maternofilials per fer front a les ordresdel pare. La mateixa escola posa en qüestió l’autoritat d’uns pares que estanmancats de credencials i habilitats comparables a les perseguides pels fillsen el sistema educatiu francès, i que es basen en les prohibicions religiosesi la por a la violència verbal o física (i la maledicció o la retirada de l’he-rència en casos extrems) més que en el diàleg o els incentius positius perobtenir l’obediència dels fills.

Les contradiccions normatives entre la societat francesa i la tradiciómusulmana dificulten la comunicació entre pares i fills a les llars d’immi-grants, especialment pel que fa al pudor o el respecte en les relacions entrehomes i dones, que impedeix a aquestes famílies aplegar-se al voltant deltelevisor al final del dia, com fan la majoria de les famílies europees, aixícom parlar sobre les activitats de lleure dels joves.

La distància que es crea així entre el pare i els fills genera incom-prensió i conflicte. El buit creat no el pot salvar una mare que no té autoritatsobre els fills mascles quan deixen de ser infants, de manera que s’obre camíal comandament dels germans grans. Tot aquest procés d’erosió del modeleducatiu familiar tradicional afavoreix el fet que els pares se sentin incapaçosd’orientar o controlar els seus fills en els seus últims anys d’escolarització,renunciïn a imposar unes regles de comportament a la llar i dimiteixin de lesseves responsabilitats sobre les activitats dels seus fills fora de casa.

Hàbitat, veïnatge i ordre públic: entre l’autarquiai la marginació

En el debat públic francès sobre la immigració, els seus problemesd’integració social s’han definit abans que res com a problemes d’habitatgei urbanisme, en les darreres dècades. Amb els forts fluxos migratoris dels


anys cinquanta i seixanta van proliferar a França els poblats de barraques,fins al punt que el 1966 hi havia només a la regió de París (Île-de-France)119 poblats amb 46.287 habitants de 4.096 famílies.

Als anys setanta es van fundar les «barriades de trànsit» (cités detransit), conjunts de blocs construïts amb materials ràpids d’acoblar enterrenys perifèrics amb prou feines urbanitzats, amb un horitzó d’uns deuanys de vida. Ja a finals de la dècada es va iniciar el flux de famílies immi-grants cap a l’habitatge de protecció oficial abans habitat per francesos(conegut com a habitatge HLM, Habitations a loyers modérés), començantper les més humils, concretament a les grans ciutats dormitori de les zonesd’urbanització prioritària (Zones à urbaniser en priorité, ZUP); tot i que laseva presència era més freqüent en habitatges subestàndards, a vegadesconstruïts especialment per a ells, com els de la Societat Nacional de Cons-trucció per als Treballadors Algerians (Société nationale de construction delogements pour les travailleurs algériens, SONACOTRA).

En les dècades següents, els immigrants van guanyar presència enles categories millors d’habitatges de protecció oficial, al mateix temps quel’estat va procedir a enderrocar part dels blocs més degradats d’habitatgesocial (a un ritme estimat d’uns 5.000 habitatges per any des de 1988). Amitjan dels noranta són molts encara els qui s’han beneficiat d’aquest tipusd’ajuda: entre els algerians, la meitat viuen en habitatges públics el 1996, lamajoria en blocs construïts abans de 1975, amb una arquitectura que tendeixa aïllar les illes de la resta del barri, en zones desvinculades del nucli delmunicipi. D’altres es reparteixen entre les opcions més pròpies dels nou-vinguts, com els pisos compartits, i els assentaments que marquen la geo-grafia de la ciutat més a llarg termini, com els barris ètnics al centre de laciutat. Però l’antiguitat i la relativa diversitat de la immigració algeriana hanpermès la seva presència també en altres barris i tipus d’habitatge privat(Barou, 2002).

El cens de 1999 mostra que la gran majoria dels immigrants queresideixen a França al final del segle XX ho fan en llars. Tan sols un 4,4%viuen en residències col·lectives. Entre aquests últims, el grup més signifi-


catiu és el dels instal·lats en residències de treballadors (80.000), majorità-riament homes. Només 38.571 dels més de mig milió d’algerians censats aFrança viuen en residències col·lectives i, d’acord amb l’anterior observa-ció per als immigrants en general, els més notables són els 30.237 que resi-deixen en habitatges col·lectius per a treballadors (dels quals 29.947 sónhomes). Es poden assenyalar uns altres tres grups, cadascun de prop de2.000 persones nascudes a Algèria, que no viuen en llars: els qui ho fan,homes i dones més o menys per igual, en residències universitàries, resi-dències de gent gran, i centres d’acollida per un període llarg. Al voltantd’un miler són els algerians hospitalitzats a França per més de tres mesos(Insee, 1999: 91).

Les dades censals permeten una descripció detallada dels habitatgesdels immigrants per nacionalitat, i una comparació amb el total de les llarsa França. Pel que fa al tipus d’habitatge, gairebé tres quartes parts de lesfamílies viuen en pisos o apartaments (un 73% enfront de la mitjana nacio-nal del 58%), i no arriben a l’1% els qui viuen en barraques o construccionsno destinades a ser habitables. Menys d’una quarta part són propietaris delseu habitatge (un 24% enfront d’una mitjana del 42%), a diferència delsimmigrants del sud d’Europa, que han tendit a reproduir a França el seuafany de posseir casa pròpia. La primacia del lloguer és congruent amb elfet que la meitat (49%) viuen en habitatges HLM, una ajuda estatal a la qualhan tingut accés una proporció menor de marroquins (46%), tot i que lesseves condicions d’habitatge són molt semblants tenint en compte les dadescensals.

Són poques les llars d’immigrants algerians que no tenen bany, dut-xa o vàter al seu interior (un 7,5%) o calefacció central (un 9%), i no sem-blen patir l’amuntegament característic de les primeres fases de la migració,ja que com a mitjana cada habitant de l’habitatge disposa d’una habitació(una mica per sobre del nombre mitjà de persones per habitació en totes lesllars del país, del 0,8%, però clarament per sota del registrat a les llars d’a-fricans i turcs, i lleugerament inferior al de les marroquines, 1,1%) (Insee,1999: 128-129).


En aquest context de concentració de la població d’origen algerià alsbarris d’habitatges de protecció oficial, els joves fills d’algerians descriuenles seves relacions d’amistat i veïnatge com una barreja d’orígens ètnics. Nomanifesten una preferència per la seva pròpia comunitat d’origen, però tam-poc no afirmen tractar-se, sobretot, amb joves fills de francesos, sinó que esmouen, principalment, en cercles entremesclats d’immigrants de diversospaïsos. La composició de les amistats dels joves depèn en gran manera delbarri on viuen: un 25% dels veïns de barris amb alta concentració d’immi-grants algerians es tracten sobretot amb algerians, enfront d’un 11% delsqui viuen en barris d’immigració mixta i un 7% dels de barris bàsicamentfrancesos. Fins i tot en aquest últim tipus de zones són menys els algeriansque es fan sobretot amb veïns francesos (un terç) que els que es tracten prin-cipalment amb altres tipus d’immigrants, com per exemple els espanyols oels portuguesos (la meitat).

En general, els francesos tenen un paper molt reduït en la sociabili-tat quotidiana dels algerians. Molt més reduït encara resulta aquest paperdels francesos en el cas dels turcs, els quals tenen una vida social més inten-sa que la dels magribins (amb més sortides i més visites), però més con-centrada en la seva pròpia comunitat ètnica (Tribalat, 1995: 115-134, 222).

La vida quotidiana en aquest tipus de barris d’habitatges de protec-ció oficial i alta concentració d’immigrants es pot qualificar d’autàrquicapel seu aïllament respecte a la resta de la ciutat, i de problemàtica perquèestà infestada de petits incidents d’ordre públic i esquitxada d’alguns mésgreus.

Es tracta de barris tancats sobre si mateixos; com mostren SergePaugam i Agnes van Zanten (2001); el 60% dels habitants de la Cité Zoláno surten mai del barri, i el 75% no surten mai de la mateixa cité, és a dir,del grup de blocs. Els primers habitants de la cité, a mitjan dels anys sei-xanta, eren obrers especialitzats i assalariats de classes mitjanes, alguns d’o-rigen italià. La degradació dels blocs va començar als vuitanta, coincidintamb l’arribada d’immigrants sobretot d’Algèria i Mali; es va originar lla-vors una espiral de sortida dels veïns francesos, delinqüència i destrosses(els joves van cremar un autobús i ja mai més no van tenir transport públic;


van cremar el centre comercial i durant anys no hi va haver cap botiga d’a-limentació), així com de fugida dels alumnes i els professors de les escoles,com hem pogut veure. Als anys noranta, una rentada de cara dels edificis,un nou centre comercial, i una nova escola, amb prou feines van aconseguirmillorar la reputació del barri.

El relat que els agents de policia fan de la seva experiència quoti-diana a la Cité Zolá és il·lustratiu del caràcter problemàtic del barri des delpunt de vista de l’ordre públic. Assenyalat com a zona sensible, la pre-sència policial ha estat reforçada amb rondes regulars que es realitzen apeu per evitar danys als cotxes, durant les quals els agents es veuen sot-mesos a insults i provocacions contínues per part dels joves dels blocs.Quan la policia hi acudeix per un problema concret, ha d’actuar de pres-sa, perquè els veïns els llancen per les finestres tota mena d’objectespesants i des de gran altura. Aquesta tàctica ha estat utilitzada en altrescités també contra els polítics en campanya, els infermers de les ambu-làncies i fins i tot els bombers que vénen a apagar les flames causades percòctels molotov llançats des de les finestres. Com hem vist, alguns delsveïns algerians consideren que les bandes de joves que «patrullen» per lazona, més que una amenaça, són un mitjà per a la seva seguretat enfrontd’algun tipus d’atac exterior, si bé d’altres han reaccionat a la degradacióde les cités intentant mudar-se a altres barris; per la seva banda, els comer-ciants han après a conviure amb el robatori i afegeixen aquest risc a lesseves estratègies de crèdit i baixos preus per sobreviure al barri, peròagraeixen la presència policial (Paugam i van Zanten, 2001: 42-45;Dalrymple, 2002: 5, 8).

A la ciutat de Dreux, on el Front National va entrar en el joc polí-tic francès el 1983, la inseguretat ciutadana ha arribat a ocupar el centredel debat públic, vinculada a la segregació ètnica del territori entre uncentre autòcton i uns barris perifèrics immigrants. Una anàlisi detalladade la delinqüència en aquesta ciutat en comparació amb d’altres del país(Tribalat, 1999: 26-38) permet remarcar l’excepcional freqüència delsdelictes de destrucció i degradació gratuïta de la propietat privada enfrontdels danys a persones. La concentració de la població en barris de gran


altura, la desocupació, la grandària de les famílies i la rapidesa del crei-xement de la ciutat als anys seixanta expliquen estadísticament la taxa dedelinqüència de Dreux millor que la concentració de població immigranten si mateixa.

El nombre de delictes es va triplicar a Dreux als anys vuitanta i no-ranta; concretament, els robatoris amb violència es van multiplicar per vint.Als delictes pròpiament dits s’hi han sumat comportaments incivils i pro-vocadors, com ara llançar pedres als policies o als bombers, insultar i ridi-culitzar els vianants, acovardir els més petits a la sortida de l’escola, i pin-tar i arrasar les zones comunes dels blocs d’habitatges. L’ambient creat aixía la ciutat ha comportat una disminució de la vida social, ja que els veïns esretiren aviat a les seves cases i quan surten ho fan amb cotxe. Aquest aban-donament dels espais públics, al seu torn, redueix el control social dels jovesque romanen al carrer i incrementa la seva sensació d’impunitat. Finalment,un «estar al carrer» dels adolescents que als països d’origen formava partd’una forma de socialització en la família i el llogaret, a les ciutats france-ses com Dreux contribueix a la vulnerabilitat dels més joves.

El creixent debat públic a França sobre els problemes de seguretat iordre públic ha centrat l’atenció de l’opinió pública en els barris d’habitat-ges de protecció oficial habitats sobretot per immigrants, considerats com afocus de bona part d’aquests problemes. Les dades oficials probablementinfraestimen els delictes, però així i tot mostren el seu ràpid increment: elsincendis intencionats han crescut en un 2.500% en set anys, de 1.168 el1993 a 29.192 el 2000; i els robatoris amb violència, en un 44,5% en qua-tre anys, entre el 1996 i el 2000. El cas de París sembla especialment preo-cupant, amb un augment dels delictes comesos d’uns 600.000 anuals el1959 a quatre milions a principis del segle XXI; és a dir, els delictes s’hanmultiplicat per entre sis i set, mentre que el creixement de la població de laciutat ha estat del 20% (Dalrymple, 2002: 3). Tot això, barrejat amb altrescircumstàncies, ha tingut un efecte sobre el debat públic al qual ens referi-rem més endavant.


Mobilitat social: una experiència mixta

Per als primers algerians que viatjaven a França a treballar, la migra-ció formava part d’un projecte de mobilitat social, referit a l’estructura dela societat d’origen, i vinculat a un projecte de retorn per ocupar una posi-ció social de major estatus que aquella de la qual es parteix. Fins i tot en elsmolts casos en què el retorn no ha arribat a produir-se, si més no durant lavida activa dels migrants, la referència a la posició ocupada al país d’origencontinua marcant la percepció que puguin tenir els individus de la seva sorten la societat de destinació. Aquest referent perd força en el cas de la sego-na generació, que ha viscut sempre a França i que més aviat compara lesseves oportunitats d’inserció sociolaboral amb la dels seus pares en aquestpaís.

La posició social ocupada al país d’origen influeix en la posició ocu-pada en la societat de destinació a través de la formació i les expectativesamb què viatgen els migrants. En aquest sentit, el tancament de fronteresefectuat pels països europeus a partir de la crisi dels anys setanta va afectarla composició dels fluxos migratoris, ja que llavors es va passar a seleccio-nar molt més els treballadors. Pel que fa a la migració d’algerians a França,aquesta transformació es va plasmar en una presència més gran de migrantsprocedents de les ciutats, la gran majoria d’ells amb una història d’escola-rització i, per tant, un millor coneixement de la llengua francesa, i una posi-ció social més elevada que la dels qui hi van viatjar als anys cinquanta i sei-xanta (Tribalat, 1995: 22-30).

La renovació generacional ha donat pas a una nova cohort de jovesalgerians o fills d’algerians que s’han educat a França, la qual cosa permetcomprovar si l’escolarització al país de destinació fomenta la mobilitatsocial.

El panorama aquí és mixt. D’una banda, no hi ha dubte que la sego-na generació d’immigrants gaudeix d’un major estatus ocupacional que laprimera, i fins i tot que els fills d’immigrants algerians de classe obreras’han deslliurat del treball manual amb més freqüència que els fills d’obrersfrancesos. Però, d’altra banda, hem vist les dificultats i reticències davant la


inserció laboral registrades entre molts dels seus membres, que conviden aconsiderar si a l’hora de mesurar la mobilitat social intergeneracional coma comparació dels llocs de treball de pares i fills no es tendeix a sobreesti-mar l’èxit de la segona generació. Portant aquest dubte al límit, i donant persuposat que la desocupació afecta més els joves amb menys qualificació,com acostuma a passar, es podria argumentar que s’observa una mobilitatsocial ascendent perquè es decideixen a treballar amb més freqüència elsjoves d’origen algerià que troben una feina d’estatus superior a la del seupare. Aquest argument seria vàlid sobretot per als homes que potser siguinmés sensibles a l’escassa valoració social dels obrers immigrats, ja que pera moltes dones el fet de tenir una activitat laboral pot ja significar una pro-moció social en comparació amb les seves mares.

Amb aquesta reserva, l’enquesta realitzada per Michèle Tribalat el1992 (1995: 154-168) registra un procés de mobilitat intergeneracionalascendent, amb una marcada reducció de la proporció dels homes ocupatsen feines de classe obrera (no tan ràpida com l’aconseguida pels marroquinsperò més que la dels portuguesos). Entre els qui van viatjar a França en edatactiva, abans de 1975, un 83% dels homes eren obrers el 1992; entre els quihi van viatjar a la mateixa època però en edat escolar, duien a terme treballsmanuals no qualificats un 67%, i entre els nascuts a França, formaven partde la classe ocupacional obrera un 56%. La trajectòria dels marroquins vaser en el mateix període de temps més marcada, ja que la proporció d’obrersva caure d’un 75% a un 39%, i es va oferir a un terç dels fills de marroquinsnascuts a França professions intermèdies o superiors (enfront d’un 13% delsalgerians).

Centrant l’atenció en els fills dels immigrants algerians de classeobrera que ja han accedit a una feina, podríem obtenir una conclusió relati-vament «optimista», que ha de ser temperada, naturalment, pel record del’alt percentatge dels qui es troben a l’atur. Els homes (empleats) han sortitde la classe dels seus pares amb més freqüència que els fills d’obrers fran-cesos: només un 38% dels primers resten al seu si enfront d’un 55% delssegons. Entre els primers són més els qui tenen feines obreres però qualifi-cades, feines de coll blanc en general, i fins i tot professions intermèdies osuperiors (un 6% enfront d’un 1% en el sector privat, igualant-se en un 8%


en el sector públic). Entre les dones, la proporció d’obrers, qualificats(16%) o no (49%), és molt semblant a la de les filles d’obrers francesos, sibé es pot dir que la seva mobilitat social ha estat una mica més marcada, jaque un 23% han accedit a professions intermèdies i superiors, enfront d’un15% de les franceses. Però aquestes dades vénen a corroborar la reservaavançada més amunt: potser bona part dels homes d’entre vint i trenta anysfills d’algerians que han eludit una destinació de classe obrera ho han fetposposant el moment de començar a treballar.

Els processos de ràpida mobilitat ascendent entre els fills d’immi-grants algerians són el resultat d’estratègies familiars en les quals s’inver-teixen tot tipus de recursos per obtenir l’ascens social pretès quan es deci-deix migrar, segons la interpretació d’Emmanuelle Santelli (2001) en el seuestudi de Lió. Santelli s’interessa pels casos exemplars, és a dir, els casos


Taula 6.8

CATEGORIA SOCIOPROFESSIONAL DELS IMMIGRANTS HOMES I ELS SEUS FILLS MASCLES, A FRANÇA

Algèria Marroc

Arribats Arribats Arribats Arribatsamb més amb menys Nascuts amb més amb menys Nascuts

de 15 anys de 16 anys a França de 15 anys de 16 anys a Françaabans de 1975 abans de 1975 abans de 1975 abans de 1975

Agricultors 0 1 0 0 0 0

Obrers agrícoles 1 0 1 7 3 9

Altres obrers 83 67 56 75 51 39

Tècnics i capatassos 3 7 6 3 9 6

Empleats 3 3 16 4 2 4

Personal de servei 3 6 2 2 4 2

Artesà, comerciant, empresari 5 6 6 6 6 7

Professions intermèdiesi superiors 2 10 13 3 25 33


d’aquells individus fills d’algerians que han arribat a les categories supe-riors de les escales d’estatus social (empresaris o assalariats de molt altaqualificació) al si de famílies immigrants, mitjançant qüestionaris i entre-vistes en profunditat a un centenar d’adults.

Per començar, els pares dels empresaris i professionals algeriansentrevistats van iniciar la seva migració amb un bagatge socioeconòmicsuperior al comú dels algerians. Si bé la majoria van trobar feina com aobrers en arribar a França, molts tenien un passat més il·lustre a Algèria, idisposaven de recursos financers, educatius i de reconeixement social supe-riors als habituals entre els obrers del seu país.

El punt de partida de l’ascens dels fills, per tant, és en certa maneraun punt d’arribada del descens dels pares (a la recerca, sobretot, d’unsingressos monetaris i estables). Aquests pares que se senten en una primerafase de la seva vida a França «desclassats», però pensen a llarg termini perdonar sentit a la seva migració i posen el màxim esforç en el seu propiascens social i el dels seus fills per compensar la seva primera experiènciamigratòria. Empenyen després els seus fills a treure el màxim profit del sis-tema educatiu francès, a triar estudis curts o molt rendibles en el mercat detreball (amb un futur fàcil d’identificar, com la medicina o el dret) i, per aju-dar a finançar-los, a realitzar treballs temporals durant els estudis i a apor-tar a la llar els ingressos de la primera feina després.

Per a les noies, els bons resultats a l’escola es converteixen en unargument central per justificar les ambicions de prolongar l’educació i accediral treball extradomèstic. El camí seguit pels empresaris algerians no es basatant en l’educació, però depèn també del suport familiar, ja que molts passende llocs obrers a obrir un negoci gràcies a la disposició dels seus parents (aFrança i a Algèria) a invertir-hi els seus recursos i garantir-ne l’estabilitat.

Associacionisme: moviment «beur» i associacionsreligioses

L’associacionisme dels immigrants algerians és feble, a gran distàn-cia de la mitjana nacional, i es concentra en grups esportius; de fet, un 7%


dels homes va dir que pertanyia a una associació de lleure, que inclouria elsclubs esportius, en l’enquesta de 1992. Hi ha també un 5% afiliat a unaassociació dedicada a activitats que reflecteixen una implicació en la vidasocial francesa, un 2% a una associació de tipus comunitari i un 1% a unaassociació religiosa; mentre que les dones tenen una propensió a associar-se encara menor (Tribalat, 1996: 221).

Però hi ha dos tipus d’associacions d’immigrants magribins, ambuna alta proporció d’algerians, que han ocupat un espai gens menyspreableen el debat públic francès, és a dir, les associacions cíviques i les religioses.Entre les primeres s’hi poden diferenciar almenys tres tipus d’organitza-cions, heretades de tres períodes diferents: unes organitzacions antiguesvinculades als països d’origen, de tipus polític i obrerista; les grans capça-leres del moviment beur (àrab en argot) dels anys vuitanta, i les actualsassociacions locals i assistencials. Entre les segones, les de caràcter religiós,es registren diferències i tensions de tipus doctrinal i també nacional, ja quees mantenen estretament vinculades als governs dels països magribins (i,més recentment, a l’Aràbia Saudita). La competència entre associacionscíviques i religioses complica un panorama on es barregen identitats nacio-nals, generacions d’immigrants i de francesos, i discursos de tipus republi-cà i comunitari.

Les associacions cíviques dels magribins van tenir el seu moment demàxima visibilitat en l’esfera pública francesa als anys vuitanta, durant l’au-ge de l’anomenat «moviment beur». Fins aquesta data, havien predominatles organitzacions creades pels països d’origen (com l’Amicale des Algé-riens en Europe o l’Amicale des Marocains en France), i d’altres que havienestat creades per contrarestar les anteriors, sovint vinculades als sindicats icompromeses en la política dels països d’origen; al costat d’aquests grupsmés polititzats es mantenien algunes associacions de suport als immigrantsque aplegaven francesos i estrangers entre els seus membres. El reconeixe-ment de la llibertat d’associació als estrangers el 1981 va donar ales alsgrups antiracistes i de reivindicació dels drets dels immigrants, que haviencomençat a formar-se poc abans. A mitjan dels anys vuitanta dues gransassociacions, SOS Racisme i France-Plus van aconseguir una gran visibili-


tat gràcies a la mobilització dels joves magribins de segona generació enmanifestacions festives, amb el suport de mitjans de comunicació beur(com l’agència de premsa Im’media, i les emissores Radio-Beur de París iRadio-Gazelle de Marsella), i impulsades i finançades des del govern delpartit socialista i el llavors president de la República, François Mitterrand.En general, els anys vuitanta van presenciar una proliferació de les associa-cions i un ampli debat públic sobre la integració dels immigrants musul-mans (al voltant del dret de vot, la nacionalitat, l’ús del mocador islàmic ales escoles, la condemna de Rushdie i, més endavant, la guerra del Golf).Però l’èxit personal d’alguns dels líders d’aquestes associacions («les starsdes banlieues»), la seva escassa experiència de la vida a les barriades declasse obrera immigrant, i la seva professionalització, mediatització i poli-tització, van posar en qüestió l’autonomia d’aquest tipus d’associacions, laseva representativitat respecte a la població d’origen magribí, i la seva con-tinuïtat en el temps.

Els anys noranta van donar pas a un tercer tipus d’associacions auto-anomenades «morals», de caràcter assistencial i local, que han estat l’ob-jecte de les relacions de «societat de cooperació» establertes per les admi-nistracions municipals per fer arribar a les famílies immigrants les sevespolítiques socials, especialment les referides als joves, com ara les de suportpedagògic, lluita contra la droga i l’exclusió, i enriquiment del lleure (Wih-tol de Wenden, 2001).(3)

El moviment beur dels anys vuitanta va contribuir a mobilitzar polí-ticament la segona generació de la immigració algeriana, que té dret al voten arribar a la majoria d’edat, ja que són francesos de naixement. Entre unapoblació propensa a l’apatia, com es podria esperar pel seu modest estatussocial i educatiu, les associacions beur, France-Plus concretament, van llan-çar una campanya de mobilització dels joves amb vista a les eleccions muni-cipals de 1989. El seu objectiu era que s’apuntessin en els registres electo-rals i es presentessin com a candidats, sobretot en les llistes dels partits


(3) Des d’un punt de vista crític, aquestes relacions de «societat de cooperació» en política social s’han interpretat comun mitjà pel qual l’estat francès pot finançar associacions amb projectes d’islamització de les banlieues a canvi quegaranteixin un control social més gran dels joves conflictius.

d’esquerra però també de dreta. Si bé SOS Racisme es va mantenir al costatdel partit socialista, France-Plus va optar per una estratègia de diversifica-ció dels seus suports polítics, cosa que va contribuir en gran manera a finan-çar l’associació malgrat la preferència dels votants d’origen magribí perl’esquerra (el 1988, el 48% dels magribins nascuts a França havien votatMitterrand en la segona volta de les presidencials). Els resultats de la cam-panya van ser notables, en el context de desmobilització política delsmagribins: entre 700.000 i 800.000 joves inscrits en les llistes, de maneraque els magribins sumaven un milió i mig de vots potencials (amb un pesdel 4% de l’electorat francès), i uns 200 candidats beur escollits a llocs derepresentació municipal. Més tard se’ls retrauria el seu origen de classe mit-jana i el seu caràcter d’elit seleccionada per cooptació des de dalt, incapaçde representar els interessos de la classe obrera magribina a la qual deienrespondre. Però a partir de llavors els partits polítics francesos s’han mos-trat més preocupats per assegurar-se la presència de candidats d’origen àraben les seves llistes (Wihtol de Wenden, 2001: 55, 73-75; Geisser, 1997), encongruència amb el gir cap a la dreta percebut pels observadors (encara queno contrastat amb dades estadísticament representatives) entre l’electoratmagribí en els darrers anys.

El protagonisme de les associacions cíviques en el debat públic fran-cès als anys vuitanta ha deixat pas a les organitzacions religioses mésrecentment. Avui dia les associacions religioses i els temples de l’islam aFrança tenen unes vinculacions molt definides amb els països d’origen delsimmigrants. França té 1.500 mesquites, la majoria d’elles molt petites(poden acollir menys de 150 persones), una vintena per a més de mil per-sones, i cinc grans mesquites, les úniques construïdes a l’efecte. Central enel panorama de l’islam a França és la Gran Mesquita de París, fundada el1926 en memòria dels soldats musulmans de les colònies morts en combatdurant la Primera Guerra Mundial, i controlada des dels anys vuitanta pelgovern algerià, que agrupa totes les mesquites (unes 200) els imams de lesquals estan retribuïts per ell (uns 150). Si bé la majoria dels llocs de culte(estimats en uns 3.000) estan instal·lats encara en pisos i rebotigues, la cre-ació de les mesquites ha constituït per als francesos un moment clau en lapresa de consciència de l’existència d’una comunitat musulmana a la seva


ciutat, especialment en els casos en què s’han construït edificis amb aques-ta finalitat. Per als musulmans, la mesquita anima la comunitat no solamentperquè permet reunions de culte i celebracions dels ritus de pas (matrimo-ni, circumcisió, defunció) més nombroses, sinó perquè ajuda a posar encontacte les xarxes de solidaritat prèviament existents, i a canalitzar el zakato donatiu religiós cap als fidels més necessitats.

Entre les associacions, la més antiga, l’Associació d’Estudiants Islà-mics de França (Association des étudiants islamiques de France, AEIF) éspròxima als germans musulmans sirians. La més important, la Unió d’Or-ganitzacions Islàmiques de França (Union des organisations islamiques deFrance, UOIF), de la qual depèn la mesquita de Lille entre d’altres, és méspròxima als Germans Musulmans, té un enfocament més conservador de lareligió, rep finançament dels estats del Golf Pèrsic, i aglutina una gran xar-xa d’associacions de joves, dones, estudiants, etc. Per la seva banda, la Fede-ració Nacional dels Musulmans de França (Fédération nationale desmusulmans de France, FNMF) està dominada per marroquins, però la sevabase associativa és reduïda. El Tabligh (branca francesa de la Jama’at alTabligh) representa una forma de fonamentalisme religiós arribat des delPakistan i suposadament en expansió als barris d’immigrants desfavorits.Finalment, el Salafisme també proposa un respecte molt estricte de les nor-mes de l’islam en la vida quotidiana, però es considera oposat al Tabligh(perquè el considera massa vinculat al Pakistan) i als Germans Musulmans(ja que els veu massa compromesos amb el món modern) (Le Monde, 05-10-01; Leveau, 2001: 61-62; Cesari, Bargagh i Moore, 2002: 24-41;Cesari, 2002).

Basant-se en entrevistes amb membres de base dels Joves Musul-mans de França (Jeunes Musulmans de France, JMF, branca jove de laUOIF) a Dreux, Michèle Tribalat (1999: 214-227) descriu la tensió entre eldiscurs republicà francès centrat en els drets individuals de la persona i lesambicions de la principal associació musulmana pel que fa al reconeixe-ment d’un estatut col·lectiu de l’islam a França. En el marc d’un respecteformal a la legalitat, els JMF persegueixen objectius a llarg termini incom-patibles amb aquesta, ja que volen retornar a un islam globalitzador, que


orienti les conductes en tots els àmbits de la vida i que, per tant, acabi por-tant a un model de societat alternatiu al francès.

Els models per a aquest tipus de desenvolupament de la comunitatmusulmana a França serien el multiculturalisme britànic, que ofereix a lesorganitzacions islàmiques una influència més gran sobre la representaciópolítica, l’educació, l’assistència social i les formes de convivència delsseus fidels; i l’estatut dels pobles no musulmans en països musulmans(Dhimmi), que els permet practicar la seva religió sempre que respectin lallei islàmica (i paguin un impost especial i renunciïn a una sèrie de drets,aspectes que s’obliden en el discurs dels líders dels JMF).

Generalitzant, Tribalat afirma que si bé les elits nacionals de lesassociacions islàmiques han elaborat arguments de respecte al laïcisme enla seva conversa pública amb els intel·lectuals i els polítics francesos, elsmilitants de base són més proclius a un discurs fortament reivindicatiu perrecuperar per a la causa uns joves temptats per la societat de consum en quèviuen. Estaríem en presència de dos discursos diferents: un dirigit a lacomunitat francesa, i adaptat al que aquesta comunitat entén o vol entendre;i un altre, a la comunitat pròpia, que intenta connectar, i impulsar, determi-nats sentiments que hi són corrents.

Un ‘excursus’: comparació de la situaciódels marroquins i els algerians

Els marroquins formen a França un grup d’immigrants d’una gran-dària molt considerable, si bé menor que la dels algerians. Resulta difícilavaluar en termes comparats els problemes que hagin pogut trobar en la sevaincorporació a la societat francesa, perquè en els treballs sociològics (i en eldebat públic francès) és freqüent englobar totes dues comunitats, juntamentamb els tunisians, en categories combinades de «magribins» o «nord-afri-cans». Malgrat aquest obstacle, al llarg d’aquest capítol hem inclòs aquí iallà brins de comparació entre marroquins i algerians, que reprenem enaquesta secció.


En la comparació de l’experiència d’incorporació dels marroquins iels algerians a la societat francesa convé recordar que els sentiments de per-tinença o de diferència que els immigrants puguin tenir no són aliens a lareferència que ofereix per a ells el seu país d’origen. En aquest sentit, Algè-ria i el Marroc permeten definicions de la situació lleugerament diferents.La història contemporània del primer país està farcida de conflictes i ten-sions interns, que problematitzen els sentiments d’identitat nacional delsseus ciutadans, i en els quals França ha jugat un paper crucial, de maneraque s’han complicat encara més les definicions d’identitat dels algeriansque viuen a França i dels francesos d’origen algerià. La història del segonpaís, en canvi, tot i haver estat subjecte a la colonització francesa (i espa-nyola), obre més espai al desenvolupament d’uns sentiments d’orgull nacio-nal i a la seva hibridació en l’emigració. D’altra banda, malgrat que tots dospaïsos comparteixen uns diferencials de desenvolupament econòmic nota-bles amb França (i amb Espanya), la situació sociopolítica algeriana redueixmolt més que la marroquina la plausibilitat dels projectes de retorn i de rein-versió de recursos al país d’origen.

La presència d’un grup considerable de marroquins a França és mésrecent que la dels algerians. En la taula 5.1. hem vist que si considerem elsqui el cens defineix com a estrangers, és a dir, els individus que han decla-rat una nacionalitat diferent de la francesa, l’any 1999 eren més nombrososels ciutadans del primer país (506.305) que els del segon (475.216). Aques-ta categoria ens permet veure l’evolució de totes dues comunitats al llarg dela segona meitat del segle XX, i afirmar que només en l’últim quart s’haregistrat a França una immigració marroquina nombrosa; i encara a princi-pis dels vuitanta els algerians duplicaven en nombre els marroquins. La tau-la 5.2. recollia els resultats per a 1999 d’una altra categoria censal, la d’im-migrants (és a dir, individus nascuts fora de França amb nacionalitatdiferent de la francesa), que té més interès perquè no expulsa els immigrantsquan adquireixen la nacionalitat del país de destinació. En aquest cas, elsmarroquins són una mica menys nombrosos que els algerians (522.504enfront de 574.208), i es queden a un punt de distància com a percentatgede la població immigrada total. La superior antiguitat de la migració alge-


riana permet suposar que la segona generació d’aquest origen sigui tambémés nombrosa que la marroquina.

La comparació de la situació laboral d’algerians i marroquins re-marca els problemes d’inserció dels primers, especialment pel que fa a algu-nes categories. Si bé en conjunt, com hem pogut veure, els treballadorsmarroquins en general pateixen un risc de desocupació d’uns dos punts mésreduït que el dels algerians, la bretxa s’eixampla en el cas dels homes de 15a 24 anys, els quals registren un 42,2% d’atur si són marroquins i un 52,6%si són algerians, mentre que les dones de la seva edat tenen taxes d’atur moltsemblants independentment del país d’origen. D’altra banda, l’estatus ocu-pacional dels algerians és lleugerament superior al dels marroquins, a granstrets, tal com el cens permet descriure-ho. Com hem vist, són una micamenys els algerians que es dediquen a tasques que podem considerar com amajoritàriament manuals dels serveis, la indústria o l’agricultura (personalde serveis directes a particulars, i obrers industrials i agrícoles), però la dife-rència és petita i, en tots dos casos, més de la meitat de la població activa esconcentra en aquest nivell d’estatus (el 54,5% dels algerians i el 58,6% delsmarroquins) (Insee, 1999: 63, 69). Si intentem aproximar-nos a l’estatussocial d’una manera diacrònica, aplicant a totes dues comunitats immi-grants una mesura senzilla de la mobilitat social com l’escollida per Triba-lat (1995: 160), observem en canvi que la trajectòria ascendent dels marro-quins entre 1975 i 1992 ha estat una mica més marcada que la delsalgerians, i s’han ofert a un terç dels fills mascles de marroquins nascuts aFrança professions intermèdies i superiors, enfront d’un 13% dels fills d’al-gerians.

També els ingressos dels algerians s’acosten més a la mitjana d’in-gressos dels francesos que els dels marroquins, com mostra la taula 6.3(Insee, 1994: 91). Pel que fa a un recurs tan bàsic i tan determinant delbenestar de les famílies com és el de l’habitatge, la situació de totes duescomunitats gairebé no difereix, tot i que els marroquins viuen amb una micamés d’estretor (1,1 persones per habitació enfront d’1), i amb alguna menorfreqüència gaudeixen de lloguers moderats de l’habitatge públic (un 46%resideixen en pisos HLM enfront d’un 49% dels algerians).


Pel que respecta a les formes familiars, les llars encapçalades permarroquins (almenys un) van a la saga de les encapçalades per algerians enel procés d’aproximació a la grandària mitjana francesa, com mostra la tau-la 6.5. El primer grup de llars conté famílies de 3,8 membres de mitjana; elsegon, de 3,2; mentre que la grandària mitjana del total de llars és de 2,4 (laqual cosa permet entendre la densitat lleugerament superior als seus habi-tatges). En conseqüència, les famílies que conviuen i tenen com a capalmenys un marroquí són les que tenen més fills: 2,2 de mitjana, enfrontdels 2 dels algerians i l’1,1 del conjunt.

Això no obstant, sembla que els marroquins, sobretot els homes,porten un lleuger avantatge respecte als algerians en el camí cap a l’abandóde les pràctiques matrimonials tradicionals que permetien a les famíliesacordar casaments, entre parents o no. Això permet entendre que els marro-quins que van migrar durant la seva infància han tendit a formar parelles(casades o no) amb francesos amb més freqüència que els algerians: un 40%de les parelles són mixtes en el primer cas i un 25% en el segon; entre lescasades, els percentatges de parelles mixtes són del 26% i el 17% respecti-vament. Si en tots dos casos són els immigrants de major estatus ocupacio-nal els que tenen més tirada a aparellar-se amb francesos, aquesta relaciósembla més forta entre els marroquins, entre els quals trobem un 77% d’ho-mes obrers si mirem les parelles d’immigrants i un 38% si mirem les pare-lles mixtes, enfront d’un 77% i un 65% respectivament entre els homesalgerians (Tribalat, 1995: 59, 64, 87). Cal suposar que la disposició o capa-citat més gran dels marroquins per barrejar-se amb els francesos en termesde parella té relació amb el caràcter més recent de la migració marroquina:aquests migrants partirien d’un context social on les pràctiques matrimo-nials tradicionals s’haurien anat relaxant, i participarien d’uns fluxos migra-toris que sabem que estan compostos cada vegada més per individus ambestatus educatius i ocupacionals més elevats.

Pel que fa al procés d’aculturació, aquests dos grups d’immigrantsmostren avui un domini semblant de la llengua, com veurem, si bé elsmarroquins conserven un nivell de religiositat lleugerament superior al delsalgerians. En tots dos, els qui tenen esperances de retornar al seu país són


una minoria, més gran entre els homes que entre les dones (especialmententre els homes que van deixar les seves parelles als països d’origen), i entreels qui han migrat més recentment que entre els immigrants més antics,però en cap cas superior a la quarta part (Tribalat, 1996: 129-132). Aquestaaspiració de tornar a casa recollida per les enquestes pot amagar intensitatsmolt diferents per a cada entrevistat, i tractar-se en uns casos d’un projecteen el qual s’ha invertit una bona dosi de voluntat i en d’altres d’una simpleexpressió de desig a llarg termini. És, d’altra banda, difícil d’interpretar: nosabem quant pesa en la resposta l’avaluació que fan els entrevistats de lasituació socioeconòmica i sociopolítica al país d’origen, ni si aquesta ava-luació la fan a curt, mitjà o llarg termini; ni fins a quin punt hi influeix laparticular situació familiar i laboral de cadascun d’ells, a vegades a cavallentre tots dos països; ni com pugui ser de determinant la seva sensació detenir o poder arribar a tenir una bona vida a França en les seves respostes.En aquest darrer aspecte, la proporció semblant de marroquins i algeriansque pensen tornar pot indicar que tots dos se senten igualment còmodes (oincòmodes) a França, i que les petites diferències que hem assenyalat enaquesta secció estan mancades de significat en les seves definicions de lasituació.


VII. Cultura, opinió, debat públici convivència

7.1. Cultura i identitat dels algerians

Sentiments complicats de pertinença: es volen quedar a França, però potser no acaben de voler ser francesos

Considerats des de la perspectiva dels francesos, els quals han con-tribuït tant, i durant tants segles, a l’elaboració d’un mapa del món entèscom un conjunt de nacions, cadascuna amb el seu estat propi, és clar que elsalgerians pertanyen originàriament a la nació algeriana, que com a tals vandur a terme la seva guerra d’independència, o d’alliberament nacional, pre-cisament contra l’Estat i la nació francesos, i que el fenomen migratori esplanteja (als ulls dels francesos: acadèmics, periodistes, funcionaris, políticsi opinió pública) com un moviment que consisteix a passar d’un territorinacional a un altre, i potser desarrelar-se d’una societat nacional (o no fer-ho del tot) i inserir-se en una altra (o no aconseguir-ho).

Però les coses són segurament més complicades vistes des de la pers-pectiva dels mateixos algerians, els quals tenen un sentiment de pertinença aAlgèria, però també identitats ètniques diferents, una certa sensació de perti-nença a una nació àrab, i el sentiment, com a musulmans, de pertànyer a unacomunitat universal de creients. No és aquest el lloc per prosseguir aquestesreflexions, però si més no cal que el lector quedi advertit d’aquesta comple-xitat, i adopti un cert distanciament respecte a les dades que puguem presen-tar a continuació.


Pel que respecta a Algèria, sabem que la trajectòria d’aquest estatnació, i el seu règim de partit únic i economia socialista, des de la sevaarrencada als primers anys seixanta fins avui, quaranta anys més tard, no haestat, malgrat els recursos naturals del seu territori, gaire brillant. L’emigra-ció d’una part dels seus habitants, precisament a França, de la qual es vanindependitzar el 1962 en una guerra molt dura de la qual encara se’n guar-da memòria als dos costats del mar, és un testimoni de les seves dificultats.La guerra civil algeriana, summament cruenta, durant els darrers deu anys,és un altre testimoni, diferent, d’aquestes dificultats.

En aquest context, s’entén que, tot i els problemes de la vida a Fran-ça, amb les seves dosis d’atur i distància social (matrimonis poc freqüents,convivència a mitges, mobilitat complicada), la gran majoria dels immi-grants algerians estan decidits a quedar-se a França. Els projectes de retorncaracterístics de les primeres migracions s’han anat difuminant amb eltemps, han estat abandonats per bona part de la primera generació, i sem-blen no tenir sentit per a la segona.

Del total dels homes que han migrat des d’Algèria, són ja menys dela quarta part (24%) els que manifesten desitjos de tornar al seu país; i sid’aquest grup n’excloem els que hi van deixar les seves esposes, n’obtenimun 18%. Només un 12% de les dones planegen tornar, juntament amb un11% dels joves francesos fills de dos algerians i un 7% dels nascuts de pare-lles mixtes (plans que són el doble de freqüents entre els nois d’origen alge-rià que entre les noies).

De fet, són nombrosos entre la segona generació els qui no han visi-tat mai Algèria, un quart dels fills de parelles homogènies i la meitat delsfills de parelles mixtes; entre els qui sí que han estat al país dels seus pares,el 80% de les dones afirmen que allà les han considerat estrangeres, i un65% dels homes. La immensa majoria d’aquests joves manifesten que no sen’anirien a viure a Algèria, i que res no els podria fer canviar d’opinió. Moltmés freqüent és el projecte de ser enterrats a Algèria, ja que el tenen propde la meitat dels migrants i fins i tot una mica més d’un terç dels seus fills(Tribalat, 1996: 128-143).


Són pocs els immigrants que segueixen l’actualitat del seu país a tra-vés de la premsa algeriana, en comparació amb altres grups d’immigrants iespecialment amb els turcs, que són els més fidels als seus diaris. El 48%dels algerians que saben llegir àrab no llegeixen mai diaris en aquesta llen-gua (i el 42% ho fan només ocasionalment), enfront del 12% dels turcs quellegeixen turc. Entre els qui llegeixen francès, un 62% no llegeixen mai elsdiaris algerians editats en aquesta llengua, i un 30% ho fan de tant en tant;mentre que són percentatges comparables els qui consumeixen diaris fran-cesos regularment (un 63%) i ocasionalment (32%). Per la seva banda, sem-bla que la televisió ofereix a una proporció creixent de les llars algerianes aFrança un mitjà d’accés a la informació del seu país, ja que la proliferaciód’antenes parabòliques als barris d’immigrants ha estat molt notable en lesúltimes dècades (Tribalat, 1996: 211-213).

I, tanmateix, els algerians volen, clarament, continuar sent algerians.Tot i que els vincles amb el país d’origen semblen relativament febles pelque fa als projectes de retorn i la lectura de la premsa algeriana, han estat isón molt pocs els immigrants que han sol·licitat la nacionalitat francesa. Defet, són els algerians i els turcs els grups menys proclius a nacionalitzar-sei a adaptar els seus noms a la francesa. Tan sols un 8% dels homes i un 14%de les dones tenen la nacionalitat francesa «per adquisició», és a dir, haventnascut estrangers; i fins i tot, d’entre ells, són prop d’un terç els qui l’hanobtingut per matrimoni.

A més, posats a ser francesos, la primera generació sembla conside-rar com a incompatible el fet de ser algerià i francès alhora: només un 6%dels homes i un 9% de les dones naturalitzades tenen doble nacionalitat.Aquesta proporció augmenta sensiblement a la segona generació. Entre elsjoves que són francesos de naixement, declaren una doble nacionalitat unatercera part dels homes i una cinquena part de les dones, potser com unamanera de reivindicar els seus orígens (Tribalat, 1995: 198-203).

També és possible que aquesta reivindicació de la segona nacionali-tat com a algeriana tingui altres motivacions addicionals. Potser els senti-ments d’identitat nacional dels joves francesos d’origen algerià es posen aprova, també, en el moment d’escollir quin servei militar es vol complir, ja


que tenen aquesta opció. Segons dades oficials de mitjans dels noranta,només un 16% van preferir l’exèrcit algerià. Però és possible que hi hagi unmotiu pràctic per a aquesta elecció. De fet, al voltant de dos terços dels quila prenen es deslliuren del servei militar; i aquesta és una proporció d’e-xempcions superior a les que aplica l’exèrcit francès, que afecten aproxi-madament la meitat dels nois d’origen algerià (enfront d’un 28% dels d’o-rigen francès, espanyol o portuguès). Cal recordar que les exempcions aFrança són degudes a problemes de salut i de comportament, però també alfet que l’exèrcit deslliura de les seves obligacions els joves que es neguen acomplir-les i tenen entre els familiars pròxims una víctima de la guerrad’Algèria (Tribalat, 1995: 208-210).

Llengua: intentant conservar l’àrab o el berber

El domini de la llengua del país de destinació és un instrument bàsicper a la incorporació escolar, laboral, i als cercles de sociabilitat almenysparcialment autòctons. La prolongada colonització d’Algèria ha tingut coma efecte que més de la meitat (58%) dels qui van migrar d’aquest país cap ala seva antiga metròpoli quan ja eren adults parlessin bé el francès a princi-pis dels anys noranta, amb notables diferències entre els homes (61%) i lesdones (54%), les quals van tenir menys oportunitats d’escolarització allà imés reclusió domèstica aquí.

L’ús del francès a les escoles algerianes ha permès que entre elsimmigrants adults siguin més nombrosos els que saben llegir i escriure enfrancès (38%) que en la seva llengua materna (26%), sempre en el marcd’uns altíssims nivells d’analfabetisme. En comparació amb altres grupsimmigrants, els algerians ocupen un lloc intermedi juntament amb elsmarroquins, ja que els que provenen dels països ibèrics i de l’Àfrica negraconeixen més bé el francès que ells, però els del sud-est asiàtic i Turquia entenen un domini notablement pitjor (Tribalat, 1995: 39-44).

Aquests algerians que van immigrar a França quan ja eren adults hanrenunciat en una proporció molt important al monopoli de l’àrab o el ber-ber en la comunicació amb els seus fills. Només un 19% van afirmar el


1992 que parlaven només la llengua materna en família, mentre que són gai-rebé el doble els que van dir que parlaven només en francès (35%) i la res-ta barregen totes dues llengües. Aquests percentatges donen fe d’un majormonopoli francòfon entre els algerians que entre els marroquins (28%), imolt més gran que entre els turcs (7%).

La pèrdua de la llengua materna sembla un procés molt acceleratentre els immigrants algerians. Entre els infants que van immigrar amb elsseus pares, tan sols un 8% eren el 1992 capaços de llegir i escriure en la sevallengua materna, la qual cosa no és gens estranya tenint en compte la fre-qüència de l’analfabetisme entre els seus pares, l’absència de les llengüesalgerianes en el sistema educatiu francès, i la marcada diferència entre lesgrafies que haurien d’aprendre. Entre els estrangers que van arribar de petitsa França, només els turcs es resisteixen (en un 90%) a parlar francès ambels seus fills.

Entre els fills d’algerians que van néixer ja en sòl francès, la pràcti-ca de l’àrab i el berber resulta encara més excepcional: un 87% dels fills dedos algerians declaren el francès com a llengua materna, en combinacióamb l’àrab en un 28% dels casos i amb el berber en un 7%, i un 90% delsfills de parelles mixtes opten exclusivament pel francès.

Més important és el fet que el 77% dels joves francesos fills d’algeriansparlen només francès als seus fills si estan casats amb algú del seu mateix ori-gen ètnic, proporció que arriba al 92% quan les parelles són mixtes.

Com a resultat d’aquest ràpid procés d’abandó de l’àrab i el berber, elsfills de dos algerians diuen que són capaços d’expressar-se en la llengua delsseus pares en un 69%, però només un 24% dels néts saben parlar-les unamica. Quan les parelles són mixtes, el retrocés és molt més gran, i són tan solsel 21% dels fills els qui conserven la llengua (Tribalat, 1995: 47-53).

La importància de la religió, en general i en les diversesetapes de la vida

Els immigrants algerians figuren en l’enquesta de 1992 entre elsmusulmans menys practicants. Només un 11% dels entrevistats van dir que



havien visitat un lloc de culte almenys cinc vegades en l’últim any, cosaque va resultar més comuna entre els homes (15%) que entre les dones(6%), com es podria esperar. Atès que la pràctica de l’islam implica moltmés que l’assistència a la mesquita, el resultat anterior no és incompatibleamb el fet que les dones es declarin més practicants que els homes. Entotal, un 14% dels immigrants algerians afirmen no tenir cap religió, un34% manifesten tenir-la però no practicar-la, un 23% diuen que la practi-quen ocasionalment, i el 29% restant regularment. En comparació amb elsmarroquins i els turcs, els algerians mostren el grau més baix de compro-mís religiós.

I, tanmateix, no està clar què vol dir aquesta resposta de «no practi-car» la religió, si practicar-la suposa complir unes obligacions rituals, a mésde conformar-se a uns costums, i si és probable que aquestes obligacions escompleixin bastant, i que aquests costums se segueixin en allò que és fona-mental. Potser la pregunta, pensada per a una població cristiana o d’origencristià, té un sentit diferent quan s’aplica a una població musulmana. De fet,el respecte dels algerians a les normes del dejuni durant el ramadà i a la pro-hibició de menjar porc i beure alcohol és més gran que el dels turcs, si bémenor que els dels marroquins; entre els algerians són gairebé tres quartesparts (74%) els qui diuen que dejunen i no mengen porc, i gairebé dos ter-ços els qui afirmen que no beuen alcohol (63%); amb percentatges que s’a-costen al 80% entre les dones. Si el fet de ser dona comporta una majorpràctica religiosa, també ho fa el fet de residir en barris d’alta concentracióètnica, tenir un baix nivell d’educació, i ser un home que viu sol perquè laseva dona es va quedar a Algèria (Tribalat, 1995: 91-109).

Taula 7.1

RELIGIOSITAT DELS IMMIGRANTS ALGERIANS, MARROQUINSI TURCS, A FRANÇA

Sense religió Sense pràctica Pràctica ocasional Pràctica regular

Algerians 14 34 23 29

Marroquins 10 26 24 40

Turcs 7 24 33 36


La segona generació de la immigració algeriana afirma tenir un inte-rès per la religió marcadament inferior al dels seus pares, i en bona mesurapròxim al de la resta dels francesos de la seva edat. En comparació amb lageneració dels seus pares, són la meitat els qui diuen visitar els llocs de cultei el doble els qui neguen tenir una religió. Si sumem en la taula 7.2 els nocreients i els no practicants, veiem que entre tots els joves francesos, d’ori-gen algerià o no, és majoritària la renúncia a la pràctica religiosa (al voltantdel 70% dels nois i el 60% de les noies). S’observa també en aquestes dadesque els fills de parelles mixtes es declaren agnòstics amb més freqüènciaque la resta dels joves francesos, sigui quin sigui el seu origen ètnic. Enaquest context, la seva declarada observança de les prohibicions alimentà-ries (dos terços manifesten que no mengen porc i la meitat que no beuenalcohol) sembla més aviat una qüestió cultural que pròpiament religiosa.Però, de tota manera, cal tenir molt en compte que en el cicle de vida nor-mal entre els musulmans hi sol haver un canvi en l’interès per la tradició, lareligió i la família justament en el pas de la joventut a l’edat adulta.


Taula 7.2

PRÀCTICA RELIGIOSA DELS IMMIGRANTS ALGERIANS DE SEGONAGENERACIÓ I DELS JOVES FRANCESOS DE LA MATEIXA EDAT

Sense Sense Pràctica Pràcticareligió pràctica ocasional regular

Homes

Nascuts a França de dos paresnascuts a Algèria 30 38 22 10

Nascuts a França d’un parenascut a Algèria 60 27 6 7

Mitjana dels francesos 27 43 26 5

Dones

Nascudes a França de dos paresnascuts a Algèria 30 28 24 18

Nascudes a França d’un parenascut a Algèria 58 23 14 6

Mitjana de les franceses 20 35 36 9



La menor religiositat dels joves no es pot interpretar com a indicid’una tendència a l’abandó de la pràctica musulmana en el futur. Més aviatal contrari, els joves semblen estar ajornant en el temps l’observança d’unesnormes religioses que respecten però consideren cosa d’adults. A Dreux,molts dels joves magribins entrevistats semblen haver-se concedit una mo-ratòria «juvenil» abans d’ingressar a la comunitat dels bons musulmans. Siavui no practiquen l’oració, i beuen, fumen o tenen relacions amb noiesfranceses, no és perquè no s’identifiquin com a musulmans, ni perquè no esdeclarin creients, ni perquè no creguin que les obligacions i prohibicionstradicionals configuren un estil de vida superior al dels joves francesos, sinóperquè estan retardant el moment d’exigir-se una vida més ordenada. Aquestmoment sembla coincidir en la seva imaginació amb el de la formació d’u-na família, en què el matrimoni dins del grup religiós i la necessitat d’edu-car els fills lligarien les mans d’aquests joves i els ajudarien a resistir lestemptacions de la societat occidental. Per a una petita part dels entrevistatsa Dreux, tanmateix, la fe i la pràctica religiosa operen ja com a límit a unscomportaments que consideren indignes d’un musulmà, i donen sentit a unavida que perceben com a amenaçada per la inactivitat, la delinqüència i ladroga (Tribalat, 1999: 195-214).

Enquestes més recents, com les realitzades per l’institut IFOP i publi-cades per Le Monde, entre altres mitjans de comunicació, permeten establirtendències als anys noranta i primers 2000 (IFOP, 2001, a www.lemonde.fr).Mostren un increment de la pràctica religiosa entre els musulmans de Françaal voltant del canvi de segle, un manteniment de la identificació com acreients i, per tant, una disminució del percentatge dels qui es declaren sensereligió o creients d’una altra religió. Els algerians són els musulmans méssecularitzats en aquest país: un 24% es consideren creients i practicants, persota del 46% dels marroquins o el 50% dels turcs. Per exemple, si bé un 20%del total afirma visitar la mesquita tots els divendres, el percentatge entre elsalgerians cau al 13%, mentre que entre els marroquins arriba al 27%. Aques-tes enquestes també confirmen el dejuni del ramadà com la marca d’identitatmés estesa, ja que el 70% dels musulmans que viuen a França van dir haver-lo respectat el 2001; i que la segona generació practica menys que els immi-grants (fins i tot relativament recents), ja que només el 28% dels nascuts en

sòl francès es declaren practicants enfront d’un 44% dels qui han immigrat famenys de deu anys.


Taula 7.3

RELIGIOSITAT DELS MUSULMANS A FRANÇAEn percentatge

2001 1994 1989

Identificació

Musulmà creient i practicant 36 27 37

Musulmà creient 42 42 38

D’origen musulmà 16 24 20

D’una altra religió 1 2 1

Sense religió 5 5 4

Pràctica

Aquest any ha dejunat durant tot el ramadà 70 60 60

Resa tots els dies 33 31 41

Va generalment a la mesquita els divendres 20 16 16

Beu alcohol 35 39 35

Ha pelegrinat a la Meca 6 4 –

No ha pelegrinat a la Meca, però confia fer-ho en els propers anys 58 55 –

Font: IFOP, 2001 a www.lemonde.fr

7.2. L’opinió pública sobre la immigració

¿Hi ha massa immigrants, especialment magribins?

La primera enquesta que permet descriure l’opinió dels francesossobre els immigrants es remunta a 1947 (Girard i Stoetzel, 1953, citat a Gui-raudon, 2000: 157-58). En aquesta data, el 57% dels entrevistats es vandeclarar en contra de permetre a «un cert nombre» d’estrangers instal·lar-sea França. Si bé una majoria reconeixia els beneficis potencials de la immi-gració per a l’economia francesa, també eren majoria els qui s’oposaven agarantir els seus drets o atorgar-los la nacionalitat. Els resultats d’aquestsondeig mostren ja una focalització del rebuig als estrangers en els magri-bins, que són els menys apreciats, després dels alemanys i els austríacs.

Al llarg dels anys cinquanta i seixanta, l’extensió del rebuig als im-migrants entre les capes obreres té lloc paral·lelament a l’arribada de les ona-des d’immigrants més nombroses, i la seva incorporació als barris obrers. Alscinquanta, era la població rural, especialment els agricultors, i la població demés edat, la que mostrava més desconfiança cap als estrangers. El 1966, un62% de tots els enquestats consideraven que hi havia massa immigrants nord-africans al país, però aquesta opinió arribava al 70% entre els obrers i esreduïa al 52% entre els professionals liberals; la qual cosa podia tenir a veureamb el fet que els primers podien patir les conseqüències de la competènciadels immigrants en el mercat de treball, i no així els segons. Una altra enques-ta de 1977 tornava a mostrar que els qui més rebutjaven els nord-africansentre la població francesa eren els obrers. La competència per recursos relati-vament escassos, com l’habitatge de protecció oficial, l’ocupació o l’atencióde les mestres a les escoles, s’adduïa en les enquestes dels anys setanta coma justificació de la visió negativa cap als magribins.

Als vuitanta, el percentatge de francesos que consideraven que hihavia massa estrangers al seu país amb prou feines havia variat respecte al62% de 1966, ja que arribava al 58%. Però ara aquesta opinió es repartiad’una manera més homogènia al llarg de l’escala de classes socials, si bé elsqui tenien estudis més avançats mostraven una major tolerància cap a la pre-sència d’estrangers. Cap a finals de la dècada, l’interès del públic per lapresència dels immigrants s’havia vist reforçat per la irrupció del FrontNational en el panorama electoral, pels problemes d’integració social iordre públic a les banlieues, i pel moviment beur. A principis dels noranta,la proporció de la població que considerava que hi havia «massa» immi-grants es mantenia per sobre dels dos terços. En àmplies capes de la pobla-ció eren majoria els qui pensaven que valia més expulsar els estrangers queintentar integrar-los: obrers, agricultors, artesans, jubilats, comerciants iempresaris; enumeració que deixa fora les noves classes mitjanes amb mésformació i amb ingressos més estables (entre ells, els professionals).

La focalització del rebuig en els magribins registrada en els estudisd’opinió pioners en aquest camp s’ha confirmat en les enquestes dels anysvuitanta i noranta, més concretament en els algerians, cap als quals la des-


confiança sembla ser més elevada, en comparació amb altres grups nacio-nals. Els algerians són percebuts com el grup menys integrat, després delsturcs i els gitanos. Quan es demana als francesos que diguin què els ve a lament quan es parla d’estrangers, la majoria esmenten els «nord-africans», iquan se’ls demana que graduïn les seves simpaties, els magribins quedensituats en darrer lloc, després dels gitanos i els beurs (Guiraudon, 2000:157-162). Entre 1990 i 1993, la proporció de francesos que consideravenque hi havia «massa àrabs» o «massa musulmans» al seu país duplicavaaproximadament la dels qui entenien que hi havia massa negres o asiàtics,superant el 70% de les respostes el 1990 i el 60% el 1993.

El 1993, el 79% opinaven que els magribins solen ser víctimes deracisme, i un 61% posaven en aquesta situació la segona generació magri-bina; mentre que un 41% declaraven que ells mateixos sentien antipatia pelsmagribins (i un 34% pels seus fills de nacionalitat francesa). Davant pre-guntes més generals, la meitat (53%) dels enquestats afirmaven que «avui,a França, un no se sent tan a casa seva com abans», i encara que tres quar-tes parts (74%) desitjaven que els immigrants s’integressin en la societatfrancesa adoptant les formes de vida d’aquí, un percentatge idèntic pensavaque el que els estrangers volen és preservar les formes de vida dels seus paï-sos d’origen, i una majoria (53%) negava que volguessin integrar-se de capmanera. El 60% consideraven que els treballadors immigrats constituïenuna càrrega més que una aportació positiva al país, i el 82% preveien queen el futur hi hauria tensions entre grups ètnics, tant si vivien junts (un 44%imaginaven una situació de convivència amb tensió) com separats (un 38%imaginaven un viure apartats però també amb tensió i crisis). Finalment, un52% estaven d’acord que «quan un veu com es comporten alguns immi-grants, entén el vot a Le Pen» (CNCDH, 1994).

Més recentment, en una enquesta de Sofres per a Le Monde i RTL delmaig del 2002, una majoria del 59% dels francesos es van mostrar d’acord que«hi ha massa immigrants a França» i un 44% que «a França, un ja no se sentveritablement a casa seva»; mentre que més de la quarta part (27%) van dirque aprovaven les posicions de Jean-Marie Le Pen sobre la immigració. Aixòno obstant, aquesta enquesta va registrar un increment notable de la proporcióde la població francesa que creu que «no hi ha cap raó per fer diferències entre


un francès i un immigrant irregular» en matèria d’ocupació (un 75%, enfrontd’un 68% el 1998 i un 51% el 1991) ni de prestacions socials (un 72%, en-front d’un 67% i un 52% en les dates anteriors) (Sofres/Le Monde/RTL, 2002,a www.tns-sofres.com/etudes/pol/280502_frontnational_t.htm).

Dues enquestes realitzades el març del 2001 i el 2002 a sengles mos-tres de joves registren una notable consciència per la seva part del rebuigque els immigrants experimenten en l’opinió pública del seu país, i espe-cialment els magribins. Entre les seves preocupacions sobre la societat fran-cesa, el racisme figurava en segon lloc el 2001 (l’esmenten un 36% delsentrevistats) i en tercer lloc el 2002 (28%), sempre superat per l’atur i, el2002, per la inseguretat ciutadana. Un 93% dels entrevistats van considerarque el racisme estava bastant o molt estès al país en l’enquesta més recent(amb un lleuger augment des del 87% de l’any anterior) i que es concentra-va en els magribins abans que en cap altre grup ètnic (una gran majoria del89% dels entrevistats van triar aquesta opció, que supera de molt el 46% quevan esmentar els gitanos i el 37% els negres). L’especial control dels jovesde color o d’origen estranger per part de la policia, percebut per un 71%dels entrevistats, seria una manifestació particular del racisme. Els atemp-tats de l’11 de setembre a Nova York, en opinió del 61% dels joves, haurienreforçat el racisme contra els magribins, i segons el 71%, els sentimentsantiislàmics més generals.

Posats a pensar sobre les seves opinions personals, i no ja a avaluar lesd’altres, els joves no són tan proclius com el conjunt de la població a no sen-tir-se «veritablement a casa seva» al seu país, tot i que un terç s’adhereixen aaquesta afirmació. Són més de la meitat (53%), tanmateix, els que mostrenalguna comprensió cap al racisme, perquè «els comportaments d’algunspoden a vegades justificar que es tinguin reaccions racistes amb ells».

És interessant observar que tres quartes parts (75% el 2002, 64%el 2001) imaginen un futur de tensions entre grups ètnics a França, ja quela meitat (50% el 2002 i 49% el 2001) afirmen que els grups «viuranjunts però amb tensions» i la resta que «viuran junts, però amb tensionsi crisis» (25% el 2002 i 15% el 2001). I no menys revelador és el fet queper atenuar aquest racisme que perceben tan estès, escullen majoritària-


ment (65%) el mètode de silenciar els seus arguments, perquè «sónopinions perilloses, que no s’han de poder expressar públicament per-què inciten a l’odi racial» (Sofres/Festival contre le Racisme, 2002, awww.tns-sofres.com/etudes/pol/190302_jeunesetracisme_r.htm). Aques-ta actitud suggereix una curiosa fe, per part d’aquests joves, en les virtutsdel silenci com a instrument del debat públic.

Per la seva banda, els joves nascuts a França de pares algerians, tuni-sians, marroquins o africans enquestats al juny del 2001, es reconeixien a simateixos com a membres d’una minoria en un 61%, consideraven que el racisme estava creixent en un 69%, s’havien sentit víctimes del racisme al’escola en un 43%, i col·locaven el racisme al capdavant de la seva llista depreocupacions (amb un 26% d’esments en primer lloc), seguit de la violèn-cia, l’atur i la desigualtat.

Les seves definicions d’identitat eren freqüentment mixtes: el 58%deien sentir-se tan pròxims al món de vida dels seus pares com al dels fran-cesos «de llinatge», i el 45% es definien com a francesos d’origen africà omagribí, mentre que eren molt pocs els qui es veien vinculats a la cultura il’estil de vida dels francesos (14%) i es definien com a francesos sense mésni més (6%). En la seva valoració en una escala d’1 a 10, mereixen més pun-tuació termes com «família» (9,4), «dignitat» (8,8) i «religió» (8,4) que elsd’«integració» (5,9) o «França» (7) (Le Nouvel Observateur, 01-11-01, awww.nouvelobs.com/dossiers/p1930/a5747.html).

Tot i que les motivacions que empenyen els francesos a mostrar-sedesbordats per la presència d’immigrants al seu país poden ser d’allò mésdiverses, dues qüestions han merescut una especial atenció en el debatpúblic francès sobre la immigració, i per tant han pogut contribuir a con-formar la imatge que els ciutadans es fan dels estrangers, en el marc d’unprocés d’influència recíproca entre l’opinió pública i els discursos delspolítics, els líders d’opinió i els mitjans de comunicació.

La primera és la qüestió de les relacions entre un estat laic i una reli-gió islàmica que ja és la segona més practicada a França. Les dificultats ques’han trobat per institucionalitzar aquestes relacions s’han posat de manifesten els repetits i fallits intents de crear canals de comunicació oficials, i en


l’encès debat públic al voltant del cas crític de les nenes musulmanes queassisteixen a classe a les escoles públiques amb el cap cobert per l’anome-nat «mocador islàmic» (hijab). Aquestes tensions concretes no han ajudatels francesos a formar-se una imatge positiva de l’islam, sinó que més aviat,com mostren les enquestes recents, són molts els qui tenen reserves sobre lacompatibilitat d’aquesta religió amb la seva interpretació dels valors de jus-tícia, tolerància o democràcia.

La segona gran qüestió que inunda el debat públic i entela l’opiniódels francesos respecte als immigrants magribins es refereix a la seva con-tribució a l’increment de la delinqüència que s’ha registrat a les ciutats fran-ceses en els darrers temps, i que molts associen, de manera més o menysexplícita, amb el fenomen d’aquesta immigració. A això s’hi afegeix, en laconstel·lació de motius confusos d’alarma, l’associat amb els atemptats del’11 de setembre a Nova York, que, pel que sembla, han revifat els temorsgenerats anteriorment pels brots de terrorisme islàmic a França (com el deParís el 1995), i han enrarit, segons musulmans i francesos, la relació entreells.

L’acollida de l’islam a França: la complicada relació entre l’estat laic i l’islam

Els anys vuitanta i noranta han presenciat diverses onades d’encesadiscussió entre polítics, religiosos, intel·lectuals i líders associatius sobre lacompatibilitat entre les demandes d’afirmació comunitària dels musulmansi la tradició de laïcisme de l’estat republicà. Algunes d’aquestes conversespúbliques es referien a la visibilitat dels símbols religiosos i identitarismusulmans, com ara els edificis de les mesquites o les cerimònies dels en-terraments; d’altres, a la necessitat d’adaptar els espais i temps de treball ieducació a les obligacions de la pràctica de l’islam (i les seves cantines, ales prohibicions alimentàries); i d’altres, finalment, a la salubritat en la pro-visió de carn halal (animals sacrificats d’acord amb les normes islàmiques)i en el sacrifici ritual de l’anyell. Però el debat amb més repercussió entre elpúblic ha estat probablement el conegut com l’affaire du foulard, és a dir, elconflicte posat de manifest entre els desitjos d’algunes famílies musulma-



nes que les seves filles es cobreixin els cabells amb l’anomenat vel islàmicdurant les classes, i la defensa del laïcisme a l’escola per part dels profes-sors i directors de les escoles. Més recentment, la constitució d’un Consellde diàleg sobre el culte de l’islam a França ha reforçat la visibilitat dels con-flictes entre l’estat laic i les demandes de la comunitat musulmana.

L’affaire du foulard ha estat interpretat (Hervieu-Léger, 1999) comun cas crític de posada en qüestió dels principis normatius bàsics que cohe-sionen la societat francesa, especialment la laïcité o separació entre esglé-sia i estat. Des de la Revolució de 1789, els conflictes oberts i repetits al vol-tant de la institucionalització de les relacions entre una església catòlicareticent a renunciar a la seva anterior influència social i cultural a través dela política, i un estat republicà orientat pels principis racionalistes i univer-salistes de la il·lustració amb una tonalitat antieclesiàstica (si no simplementanticristiana), van deixar veure l’oposició entre «les dues Frances». Potseruna d’elles s’autopercebia com una comunitat religiosa i nacional, arreladaen una tradició d’uns mil anys, i l’altra preferia imaginar-se com una comu-nitat política orientada al futur i a la humanitat (i s’imaginava progressistamentre titllava de conservadors els seus oponents). Al centre d’aquests con-flictes hi figurava l’educació, com el lloc de formació de «bons catòlics(francesos)» o «bons republicans (francesos)». La Llei de Separació de1905 va dissociar terminantment església i estat, va tractar les organitza-cions religioses com a institucions públiques sota control estatal, i va con-siderar la pràctica religiosa com un assumpte privat al marge de qualsevolactivitat estatal. Després de les guerres mundials, l’església catòlica va aca-bar acceptant (amb reserves) el compromís de la separació, en el marc d’unampli consens del públic pel que fa al cas, i la llei escolar de 1959 va acon-seguir un equilibri (relatiu) en el sistema educatiu mitjançant el sistema deconcerts d’escoles religioses, pel qual se sotmetien a determinades deci-sions estatals i a canvi rebien finançament. Però encara ressonen ecos d’a-quells conflictes en les discussions actuals sobre les polítiques de reformadel sistema escolar públic i privat concertat, majoritàriament en mans d’or-des religiosos.

Les demandes per part dels immigrants musulmans (com abans lesdels jueus, per exemple) de complir el que consideren les seves obligacions


religioses en la vida quotidiana han posat en qüestió la vigència i l’abast dellaïcisme en l’escenari especialment sensible de l’educació pública. L’aferdel vel islàmic va saltar a l’esfera pública el juny de 1989 quan tres nenesque es van negar a prescindir dels seus mocadors van ser expulsades d’uninstitut a Creil (un suburbi de París), on l’absentisme dels infants jueus elsdissabtes i dies de festa jueus havia donat lloc a un acord del consell esco-lar que obligava a respectar el calendari oficial de classes i ser discrets al’hora de portar distintius religiosos. En aquest cas, els professors, els paresi els representants associatius tunisians, marroquins i algerians van arribara un compromís pel qual les nenes entrarien a l’escola amb el cap cobertperò es traurien el mocador durant les classes, i no deixarien d’assistir a lesde ciències naturals i gimnàstica. Quan les nenes van trencar l’acord, van serexpulsades de les aules però no del centre.

La repetició dels casos de protestes dels professors per la presènciade vels a les seves classes va fer créixer el debat. La premsa es va ocupard’amplificar el conflicte, i les associacions i els intel·lectuals d’elaborararguments a favor i en contra del mocador a les aules. Les associacionsmusulmanes (religioses i cíviques) van mantenir actituds més o menys radi-cals en contra de la «discriminació» i el «racisme» a l’escola; les associa-cions de pares, més aviat d’esquerres, van coincidir amb l’església catòlicai els grups jueus i protestants en la necessitat de trobar una solució tolerant;però les associacions de professors i feministes es van oposar a qualsevolcompromís.

Les veus més intransigents en defensa del laïcisme van coincidiramb les veus antiimmigrants. L’evolució de l’opinió mostra la sensibilitatdel públic francès a l’espectacle així creat, i la seva capacitat per formar-sei expressar una opinió, i per modificar-la al llarg dels anys bo i convergintcap a una menor disposició a tolerar o veure amb indiferència els senyalsd’identitat islàmics com el vel. La taula 7.4 recull opinions pel que fa al casen dos moments àlgids del debat públic, després del cas de Creil el 1989 idesprés de la publicació el 1994 d’una circular pel llavors ministre d’Edu-cació François Bayrou sobre «els signes ostentosos» de la religió.

Com a solució a l’affaire du foulard, els ministres d’Educació dediferent signe van intentar descentralitzar les solucions, i les van deixar enmans dels responsables de cada centre, en el marc de l’opinió del Conselld’Estat, que va considerar els símbols religiosos portats pels alumnes com-patibles amb el laïcisme sempre que no assumissin característiques d’os-tentació, protesta o proselitisme. De fet, a partir de 1989, 1.500 nenes vandeixar el vel a casa, unes altres 150 van ser expulsades dels seus centres, id’altres van optar per l’ensenyament per correspondència o en centres catò-lics (els quals van acceptar els seus caps coberts sempre que no fessin pro-selitisme). En el cas particular de Creil, les alumnes van tornar a l’escolaquan així els ho va demanar el rei del Marroc, comanador dels creients d’a-quest país. Durant els anys noranta, la jurisprudència del Consell d’Estat haaclarit els termes del joc en declarar il·legals les prohibicions de portar sím-bols religiosos a les escoles, però obligar els alumnes a prescindir-ne permotius d’higiene i seguretat (per exemple, a les classes d’educació física itècnica) (Hervieu-Léger, 1999: 113-121; Frégosi, 2001: 77-80).

Als primers anys 2000, unes 150 nenes musulmanes assistien a clas-se a les escoles públiques amb els cabells coberts amb el mocador, mentreque algunes escoles catòliques cobrien amb alumnes d’origen musulmà finsal 80% de les seves places, i els oferien cursos d’islam impartits per pro-fessors voluntaris. Però la qüestió es mantenia viva en el debat públic enca-ra el 2003, quan dues noies converses a l’islam (filles de mare algeriana nopracticant i pare jueu) van ser expulsades d’un institut de París per portar elcap i el coll coberts d’una manera considerada «ostentosa» pels responsa-


Taula 7.4

El fet que les nenes portin el vel a les escoles públiques franceses, ¿li sembla normal,ja que tothom ha de poder seguir els preceptes de la seva religió, fins i tot a l’escola,o no li sembla normal, perquè és un atemptat contra el laïcisme i la neutralitat de l’escola?En percentatge

1989 1994

Li sembla normal 34 8

No li sembla normal 53 85

Ns/nc 13 7

Font: Guiraudon, 2000: 182.

bles del centre. Mentre els portaveus de la comunitat musulmana denuncia-ven aquesta decisió com una violació de la jurisprudència del Consell d’Es-tat i de la carta europea de drets humans, els membres del govern mantenienla seva divisió a favor (com el ministre d’Educació, Xavier Darcos) o encontra (com el de l’Interior, Sarkozy) d’una nova norma que prohibeixi elvel a les escoles i altres centres de caràcter públic. Per la seva part, el presi-dent de la República, Jacques Chirac, va optar per legislar prohibint els sig-nes religiosos el desembre de 2003, amb el suport d’un 69% dels francesosen les enquestes, i l’oposició de les organitzacions musulmanes i els sindi-cats de professors (Agència Islàmica de Notícies, a www.webislam.com,The Economist, 23-10-03, Le Monde, 17-12-03).

Finalment, el Parlament francès va aprovar el 3 de març del 2004 unanova legislació sobre els símbols religiosos als centres educatius que trencavaamb l’anterior resistència a una prohibició de caràcter general. Segons la novallei, «en aplicació del principi de laïcisme», portar «signes o vestimentes ambels quals els alumnes manifestin ostensiblement una pertinença religiosa estàprohibit».(1) Segons la lletra de la llei, l’aplicació d’un procediment disciplina-ri als qui no l’observin anirà precedida d’un intent de diàleg entre el directordel centre i l’alumne. La norma estableix, tanmateix, que la seva aplicacióserà objecte d’avaluació quan compleixi un any de la seva entrada en vigor alcomençament del curs 2004-2005, per considerar la possibilitat de substituirel terme «ostensible» pel de «visible» si el primer fos massa contenciós. Elssímbols considerats en el debat sobre la llei com subjectes a prohibicióincloïen el mocador islàmic, la quipà jueva i les creus de «mida excessiva».

La coneguda com «llei del laïcisme» va tenir un ampli suport parla-mentari, amb 494 vots a favor i 36 en contra a l’Assemblea, i 276 a favor i20 en contra al Senat. Es va enfrontar, però, a crítiques per part d’associa-cions musulmanes a França, de veus oficials de països musulmans comEgipte, d’organitzacions internacionals com l’ONU i d’organitzacions hu-manitàries com Human Rights Watch; també va provocar amenaces atribuï-des a la xarxa terrorista islàmica Al Qaeda,(2) cosa que va intensificar l’alar-ma en els mitjans de comunicació francesos.


(1) Llei núm. 2004-228 de 15 de març, a: www.legifrance.gouv.fr.(2) Vegeu, per exemple, els articles al respecte a Le Nouvel Observateur de 4 de març del 2004 i Le Monde, de 19 i 23de març del mateix any.

Els intents de representació corporativa de l’islam, i el «xoc amb la realitat»

Si bé l’affaire du foulard no està encara resolt, i segueixen pendentspropostes de regular mitjançant llei l’ús de símbols religiosos a les escolespúbliques, la institucionalització de les relacions entre l’estat francès i l’is-lam al país ha donat lloc a un debat més ampli, al voltant de la constituciódel Consell Francès del Culte Musulmà. Aquesta institució podria en el seudesenvolupament atenir-se al model minimalista d’unes relacions entre l’es-tat i els representants de les esglésies només per negociar algunes modalitatsde l’exercici del seu culte, o podria anar una mica més enllà. En aquest cas,això podria suggerir una curiosa aproximació de la política i el discurspúblic francès en la direcció d’acostar-se a les tradicions germàniques, sem-pre sensibles a les demandes per assignar una representació, i una participa-ció en el govern, als cossos intermedis, els grups d’interès o les esglésies.

Fins avui han fracassat els successius intents d’integrar el culte islà-mic seguint el model de les (mínimes) relacions entre estat i església, que,si més no, havia permès acomodar la pràctica del protestantisme i el judais-me als usos de l’estat francès en els últims dos segles. Aquest model insti-tucional parteix de la designació per part de l’estat d’uns interlocutorsvàlids en funció de la seva representativitat de la comunitat religiosa pernegociar les condicions d’exercici del culte. Per part de les organitzacionsislàmiques a França, la incapacitat dels seus líders de superar diferènciespersonals, doctrinals i d’interessos dels països d’origen ha mantingut lafragmentació associativa, i ha dificultat l’elecció d’interlocutors del Minis-teri de l’Interior. Per la seva banda, els representants de l’estat han vist limi-tat el seu marge de maniobra pels principis del laïcisme, les complexes rela-cions amb els països d’origen, i la vulnerabilitat política dels princi-pals partits en els moments de més influència electoral del Front National(Leveau, 2001: 56-59; Frégosi, 2001: 63-71).

L’intent més recent de crear canals de representació (i control) del’islam a França el va llançar Jean-Pierre Chevènement, (llavors) del partitsocialista, des del Ministeri de l’Interior, convocant les principals federa-cions d’associacions, mesquites i personalitats religioses a un procés de


consultes el 1999. Tot i que la major part dels líders musulmans van acollirbé aquesta iniciativa, alguns van criticar la selecció de les organitzacionsparticipants, l’enfocament centrat en el culte (que deixava de banda aspec-tes socials i polítics de la convivència), i l’exigència que els representantssignessin una declaració prèvia d’adhesió a la legislació republicana (Fré-gosi, 2001: 68-69). Durant l’any 2003 es va completar el procés amb lacreació d’un Consell Francès del Culte Musulmà (Conseil français du cultemusulman, CFCM). Els seus membres haurien de ser escollits per delegatsregionals, votats al seu torn per representants de prop de 1.500 mesquites; isobre ells presidiria l’imam de la mesquita de París. El Consell tractariasobre afers de culte, com ara la construcció de mesquites, la celebració deles festes musulmanes, i més endavant de la formació d’imams, però també(i aquest és un punt important, que aniria en la direcció d’una forma degovern corporativista de les comunitats religioses) hauria de ser un fòrumde discussió sobre l’islam a França (Le Monde, 24-02-03). Per a l’imam deParís, la creació d’un consell sota la seva presidència representava (en prin-cipi) una victòria en les tensions entre branques de l’islam, associacions ipaïsos; per a l’actual ministre de l’Interior, Nicolas Sarkozy, una oportuni-tat de contrarestar la imatge antiimmigrant que li havia donat la seva deci-dida política de reducció de la inseguretat ciutadana.

La constitució del Consell va rebre, en el seu moment, serioses crí-tiques. Els qui defensaven el laïcisme de l’estat francès es resistien a accep-tar que el Ministeri de l’Interior seleccionés les organitzacions i personali-tats candidates a les eleccions, entrés en difícils negociacions amb els païsosmagribins pel que fa al cas (els governs i les ambaixades dels quals inten-ten controlar les mesquites i les associacions en qüestió), i participés direc-tament en les reunions per suavitzar l’enfrontament entre les diferents bran-ques i sectors de l’islam. Veien el Consell com un mitjà per circumval·lar laradical separació entre església i estat institucionalitzada a França el 1905 ique constitueix un tret bàsic de l’anomenat «model republicà» de l’estatfrancès. Segons el seu parer, per frenar el finançament de mesquites a Fran-ça per part de l’Aràbia Saudita, i limitar així la temuda influència islamista,l’estat francès estaria renunciant a un dels seus principis fonamentals. Tam-bé entre les organitzacions d’immigrants s’han sentit arguments crítics per



part dels qui no volen veure’s representats per les organitzacions més reli-gioses, en el context d’una notable secularització de la segona i tercerageneració d’immigrants.

Tota aquesta discussió cal considerar-la avui des d’una nova pers-pectiva. Els arguments d’uns i altres han rebut un «xoc amb la realitat» enles eleccions de l’any 2003, en les quals les associacions oficials, protegi-des o recolzades per l’estat francès, han perdut el control del Consell, i enel qual s’ha fet notar un augment espectacular de la importància de les asso-ciacions islamistes. Potser, una vegada més, una política summament deli-berada d’enginyeria política i religiosa per part de l’estat (d’altra banda,laic) ha tingut conseqüències inesperades com a resultat de conductes (que,d’altra banda, no hauria estat difícil preveure) de la mateixa societat queaquest estat intentava regular.

Les reserves del públic davant el caràcter de l’islam

Aquesta secció es basa principalment en un sondeig efectuat perIFOP el 22-28 de setembre de 2001 a dues mostres representatives: la pri-mera, de la població francesa en general; i la segona, de la població d’ori-gen musulmà a França (IFOP, 2001). Aquest sondeig repeteix en gran mane-ra d’altres realitzats el 1989 i el 1994 amb una estructura mostral semblant.Els treballs del 1989 i el 2001 es van dur a terme en moments d’especialatenció a la qüestió de la immigració musulmana per part de l’opinió públi-ca, ja que el més recent es va efectuar poc després dels atemptats de l’11 desetembre a Nova York, i l’anterior en ple debat públic sobre l’ús del vel islà-mic a les escoles i la condemna i crida a la persecució internacional de l’es-criptor Salman Rushdie per part dels clergues iranians.

La població francesa expressa una visió de l’islam diametralmentoposada a la de la població d’origen musulmà quan en l’enquesta se’lsdemana que associïn tres termes d’una llista a la idea que tenen d’aquestareligió. Si bé les respostes més freqüents entre els musulmans són les de«justícia», «llibertat», «democràcia» i «protecció de la dona», per aquestordre, els francesos opten més sovint per «fanatisme», «submissió», «rebuigdels valors occidentals» i «violència» (per aquest ordre).

Això no obstant, convé matisar aquesta contundent divisió de l’opi-nió. Si bé els francesos s’inclinen pels qualificatius més negatius per a lareligió dels musulmans, en cap cas aquests superen la meitat de les opinionsexpressades, mentre que al voltant d’una cinquena part comparteix amb ellsla preferència pels termes de justícia, llibertat, i protecció per a la dona. Amés, l’opinió sembla haver «millorat» (o haver-se «autocensurat») des de1994, data en què dos terços dels francesos identificaven islam amb fana-tisme i submissió (també entre els musulmans ha millorat l’opinió sobre laseva religió). És difícil interpretar el percentatge dels grups que identifi-quen islam amb «submissió», ja que aquest nom creuen que es pot entendrecom una submissió desitjable (en el sentit d’humilitat) o indesitjable (en elsentit d’humiliació). Però el cert és que la dificultat de la interpretació ésencara més gran, pel fet que la simple paraula «islam» significa «submis-sió» (a la voluntat de Déu), de manera que és possible que hagi estat inter-pretada de manera diferent pels entrevistats d’origen francès i d’origenmusulmà.

Dos grups d’opinió destaquen entre la població perquè semblen indi-car que el rebuig a l’islam té relació amb la religiositat dels entrevistats, tantsi aquests són d’origen francès o musulmà.


Taula 7.5

Entre les següents paraules, ¿quines tres es corresponen millor amb la idea que vostè té de l’islam? ¿En primer lloc? ¿En segon? ¿En tercer?Total de les tres respostes. En percentatge

Població Població d’origen musulmà francesa

2001 1994 2001 1994

Justícia 72 56 21 10

Llibertat 64 49 19 16

Democràcia 43 45 15 11

Protecció de la dona 39 41 23 14

Submissió 17 23 47 67

Rebuig dels valors occidentals 9 17 46 51

Fanatisme 6 17 50 67

Violència 4 12 34 36

Ns/nc 10 8 10 6



En primer lloc, trobem un gens menyspreable nucli d’oposició a l’is-lam entre els qui viuen en llars d’origen musulmà però es declaren sensereligió, ja que un 30% d’ells identifiquen islam amb rebuig dels valors occi-dentals i un 27% amb fanatisme. En segon lloc, i en contrast amb el grupanterior, només un 35% dels francesos que es declaren catòlics molt practi-cants trien el terme fanatisme per caracteritzar l’islam, molt per sota del50% de la població total que opta per aquest qualificatiu. Hi ha aquí potseruna afinitat emotiva de cristians que es prenen la seva religió seriosamentper musulmans que, se suposa, fan el mateix amb la seva.

En general, la població d’origen musulmà a França considera com-patible la pràctica de la seva religió amb la integració en la societat france-sa. La majoria es mostren satisfets amb la separació d’estat i església, si mésno, suposem, quan es tracta de viure en una «terra d’infidels» com França.De fet, tres quartes parts d’ells (76%) consideren que aquesta solució «per-met als creients de totes les religions expressar la seva fe».

Al llarg dels anys noranta, una majoria molt important i constant hacregut que «un pot perfectament estar integrat en la societat francesa i prac-ticar la religió musulmana en privat» (91% el 2001). Són una majoria crei-xent (del 71% el 1989 al 82% el 2001) els qui opinen que «un ha de poderviure a França respectant totes les prescripcions de l’islam», tot i que aquíel terme «ha de» és equívoc: pot haver estat enunciat com a equivalent a «hade ser» o «pot ser» o «ha d’arribar a poder ser». Per contra, són una mino-ria minvant (del 33% el 1989 al 22% el 2001) els qui afirmen que «com mésintegrat està un en la societat francesa, menys musulmà és». De tota mane-ra, resulta poc aconsellable establir tendències en aquestes matèries, i en-cara més amb una sèrie temporal que encobreix canvis de situació històricade certa importància.

La construcció de mesquites a les ciutats franceses ha donat visibili-tat a la presència de comunitats musulmanes importants, sobretot quan s’hatractat de les anomenades «mesquites arquitectòniques», és a dir, edificisfàcilment identificables com a temples islàmics. L’opinió dels francesos iels musulmans respecte a aquestes construccions sembla ben definida (jaque són molt pocs els qui no responen) i clarament diferent, amb un terç


dels primers (31%) i una gran majoria dels segons (83%) a favor. Però sem-bla que al llarg dels anys noranta l’oposició d’una part gens menyspreabledels francesos ha anat evolucionant cap a la indiferència (del 26% al 46%),com si la presència de les mesquites s’hagués acceptat com una cosa nor-mal, encara que potser no desitjada.

Com es podria esperar, entre els musulmans més religiosos les res-postes favorables a la construcció de mesquites són aclaparadores (un 94%dels que es declaren creients i practicants, un 89% dels qui dejunen duranttot el ramadà i dels qui resen cada dia, i fins a un 95% dels qui acostumena anar a la mesquita els divendres), però en tots els grups, fins i tot els quediuen no tenir religió, són majoria aquestes respostes. Per nacionalitat, elsalgerians són el grup menys interessat en la construcció de temples (un71%, enfront del 91% dels marroquins o el 80% dels turcs).

Entre els francesos, estan més disposats a acceptar la construcció demesquites els més joves (fins a un 47% dels joves entre 18 i 24 anys), elscatòlics molt practicants (que van a missa tots els diumenges, 51%), i els quiocupen les capes superiors de l’estatus ocupacional, ja que el 52% dels pro-fessionals liberals i quadres superiors i els seus familiars es mostren favo-rables a les mesquites.

Taula 7.6

¿Té vostè una opinió favorable, oposada o indiferent a la construcció de mesquitesa França quan els creients musulmans ho demanen?Percentatges verticals

Població d’origen musulmà Població francesa

2001 1994 1989 2001 1994 1989

Favorable 83 74 79 31 30 33

Oposada 3 6 8 22 31 38

Indiferent 12 18 11 46 37 26

Ns/nc 2 2 2 1 2 3


La conveniència que els musulmans exerceixin un paper en la vidapolítica i s’ampliï en aquest sentit la seva representació política (que no és elmateix que la representació política de la comunitat musulmana com a tal)també sembla que s’obre camí en l’opinió dels francesos, sobretot pel que res-pecta al sufragi passiu, és a dir, a les candidatures d’origen musulmà. Si bé el1989 un 63% dels francesos es declaraven contraris a l’elecció d’un alcalded’origen musulmà a la seva localitat, tan sols un 55% ho feien el 1994 i un35% el 2001. Tot i que segueix sent majoritària, també s’ha reduït en elsdarrers anys l’hostilitat cap a l’existència de partits polítics o sindicats que«fessin referència» a l’islam, del 70% el 1994 (un 68% el 1989) al 52% el2001. Aquest últim percentatge no s’allunya gaire del registrat entre els entre-vistats musulmans, els quals es van mostrar en un 41% en contra d’aquestapossibilitat. De tota manera, la fatal ambigüitat del terme «referència» sugge-reix una certa feblesa en el contingut informatiu d’aquesta pregunta i de lesseves respostes.

La preocupació per la delinqüència i el terrorisme,percebuts (sovint) com a associats «d’alguna manera»amb la immigració

Si bé la qüestió de la compatibilitat de la religió musulmana amb elsvalors occidentals, i de la seva pràctica amb l’estil de vida occidental, esmanté viva en el debat públic francès, en els darrers anys ha guanyat mésvisibilitat, si més no en les conteses electorals, la qüestió de la relació entreimmigració i delinqüència i terrorisme. En pàgines anteriors recollíem algu-nes dades sobre l’increment del nombre de delictes registrats a les ciutatsfranceses en temps recents, i hi descrivíem algun cas, com el de Cité Zolá,o el de Dreux, on la delinqüència i els comportaments incivils han passat aocupar el centre d’atenció del debat públic sobre la convivència entre fran-cesos i immigrants magribins. Juntament amb una preocupació més cons-tant per l’ordre públic, els arguments al voltant de la immigració han reco-llit també onades de por a la presència de xarxes terroristes de caràcterislàmic en sòl francès, en referència per exemple a les bombes a París a mit-jan vuitantes (vinculades a la situació a l’Iran) i a mitjan norantes (vincu-lades a la situació a Algèria), i revifades el 2001 pels atemptats a Nova York.


La relació entre immigració i delinqüència ha estat objecte de con-trovèrsia política, especialment des que el 1983 el Front National aconse-guís el control de la ciutat de Dreux gràcies a un programa i un discurs cen-trats en els problemes d’integració i control dels estrangers, especialmentels magribins. Després de la sorpresa de l’arribada al poder local d’un par-tit obertament xenòfob, la seva representació parlamentària el 1986 (en quèva obtenir 32 escons amb un 10% dels vots a causa del canvi molt recent ipassatger en el sistema electoral) va obligar tots els partits polítics a pren-dre posició i elaborar arguments més explícits respecte a les seves opcionsde control de la immigració i de l’ordre públic. El 1995, la mort, en un tiro-teig amb la policia a Lió, d’un terrorista d’origen algerià, va donar peu a unaexplotació del cas en els mitjans de comunicació com a exemple de com elfracàs en la integració social de la segona generació d’immigrants pot ori-ginar una reislamització i rebel·lió contra la República (Hollifield, 1999: 67,81). El 2001, els temors que les banlieues franceses poguessin ser un caldode cultiu del terrorisme islàmic es van veure revifats pels atemptats de l’11de setembre a Nova York i les subsegüents detencions de membres d’Al-Qaida a Europa.

L’enquesta d’IFOP realitzada deu dies després dels atemptats permetcomparar la percepció dels entrevistats francesos i els entrevistats d’origenmusulmà pel que fa a la manera en què aquests temors van afectar durantaquells dies la convivència entre ells. Una part gens menyspreable (30%)dels entrevistats d’origen musulmà van afirmar que havien notat personal-ment una modificació de les actituds cap als musulmans a França arran delsatemptats als Estats Units. Aquest canvi d’actitud s’hauria manifestat,segons aquests entrevistats, en sentiments racistes i discriminatoris més pre-sents (43%), en comportaments de desconfiança i sospita (37%), en senti-ments d’hostilitat (25%), i en la barreja en els discursos de terroristes imusulmans (24%).

No són pocs els francesos entrevistats que comparteixen aquestes opi-nions, una o més d’una: un 39% parlen de racisme i discriminació; un 32%,de desconfiança i sospita, i un 24%, d’incomunicació, exclusió, i confusióentre terroristes i musulmans. Aquestes opinions semblen corroborades perun 23% dels entrevistats per Sofres el gener del 2002, els quals afirmen tenir


una visió més negativa de l’islam després dels atemptats (Sofres/Le PélérinMagazine, 2002, a www.tns-sofres.com/etudes/pol/150302_islam_r.htm).

El 73% dels musulmans diuen estar preocupats per un augment delracisme contra els musulmans al món, i el 60% a França. Aquesta preocu-pació es manifesta clarament en la freqüència de les converses familiars pelque fa al cas: els atemptats de l’11 de setembre van ser objecte de conversaal 79% de les llars dels entrevistats d’origen musulmà. Un 52% van decla-rar en l’enquesta del novembre haver parlat «molt» amb els seus familiarssobre el tema, i un 27% «bastant», enfront d’un 14% que ho van fer «poc»i un 7% gens ni mica. En un 61% de les famílies el tema va donar lloc a dis-cussions animades, la qual cosa mostra l’interès o la preocupació que vadespertar a la majoria de les cases.

La condemna dels atemptats de l’11 de setembre sembla pràctica-ment unànime entre els musulmans de França, però l’argument que l’acom-panya indica un judici també condemnatori de la comunitat a la qual per-tanyien les víctimes d’aquells atemptats. El 79% estan completamentd’acord que un musulmà no es pot alegrar dels atemptats perquè l’islamcondemna aquest tipus d’actes (i un altre 13% afirmen estar-hi «més aviatd’acord»), mentre que només un 4% hi estan en desacord. El 77% neguenque els autors d’aquests atemptats es puguin dir musulmans, perquè l’islamés una religió de pau i moderació (si bé el 13% ho neguen amb reserves), inomés el 6% no ho neguen. Però quan s’examinen les causes del que ha pas-sat, els entrevistats pensen que «és comprensible que la política americanacap al Pròxim Orient hagi pogut empènyer els islamistes extremistes». Coma reacció als atemptats, el 70% dels musulmans estaven d’acord que Françaajudés els Estats Units en la recerca de les xarxes terroristes responsables(el 92% dels francesos hi estaven d’acord), però només un 23% amb la par-ticipació de França en una guerra dirigida contra els estats que han emparatels terroristes (enfront del 49% dels francesos). Un 83% tenien por que laparticipació de França en una acció militar contra un estat islàmic augmen-tés el risc d’atemptats en territori francès, i un 78% imaginaven incidentsgreus entre les diferents comunitats a França (enfront del 88% i el 84% delsfrancesos, respectivament).


Més recentment, les eleccions presidencials del 2002 van revifar eldebat públic sobre la delinqüència, vinculant-la més o menys explícitamentals problemes d’integració socioeconòmica dels immigrants, en el contextd’una opinió pública que situava aquest problema al capdavant de la sevallista de preocupacions. La campanya electoral del president conservadorJacques Chirac va estar centrada en el fracàs del govern del seu opositorelectoral, el llavors primer ministre socialista Lionel Jospin, pel que fa al’ordre públic, recordant que el 2001 el nombre de delictes registrats haviaaugmentat en un 8% respecte a l’any anterior, havia superat els quatremilions, i havia inclòs un increment de la participació de bandes de joves,molts d’ells d’origen estranger. Sota el lema «impunitat zero», Chirac pro-posava una justícia més propera i flexible, i mesures que previsiblementafectarien la segona generació d’immigrants, com ara llocs de reclusió pera adolescents delinqüents, escoles per a alumnes conflictius i reconstruccióde barris difícils. Lionel Jospin es va sumar a les propostes d’aquest estil,com la relativa als centres tancats per a joves reincidents. I el candidat delFront National, Jean-Marie Le Pen, va proposar més presons i pena de mort,i va recórrer a les seves solucions tradicionals d’expulsió dels immigrantsil·legals, retorn incentivat dels legals i tancament de fronteres als potencials,com a solució als problemes no solament d’ordre públic sinó també de des-ocupació i identitat nacional.

En superar Le Pen a Jospin en la primera volta de les eleccions, el 21d’abril, els francesos es van mobilitzar en les nombroses manifestacionsconvocades a les ciutats franceses i a les urnes. Si bé en la primera volta elsresultats dels dos candidats guanyadors es van distanciar en tan sols trespunts percentuals, per l’elevada abstenció i la fragmentació del vot, la sor-presa de l’arribada de Le Pen a la segona volta va tenir com a reacció un votmassiu per Jacques Chirac, que va afirmar «haver entès el missatge» delsciutadans (com sigui que es pogués saber en què consistia aquest missatge)(The Economist, 23-02-2002, 27-04-2002; El País, 3-03-2002, 3-04-2002,6-05-2002; El Mundo, 5-04-2002).

La focalització de la campanya electoral en la qüestió de la segu-retat ciutadana es correspon amb la notorietat d’aquesta qüestió en l’opi-nió pública (hem vist més amunt que fins i tot entre els joves era la prin-


cipal preocupació social dels francesos el 2001 i el 2002) i les simpatiesmostrades cap a les propostes d’enduriment de les mesures de seguretatdel Front National. Poc després de la sorpresa de l’èxit de l’FN en la pri-mera volta de les eleccions presidencials, el maig del 2002, una granmajoria dels francesos estaven d’acord que «la justícia no és prou severaamb els petits delinqüents» (86%) i que «cal donar molt més poder a lapolicia» (75%). En aquest aspecte de «seguretat i justícia», un 40% delsentrevistats van dir que aprovaven les posicions preses per Jean Marie LePen, tot i que la proporció que va afirmar estar d’acord amb les sevesidees en termes més generals no passava del 28% (Sofres/Le Monde/RTL2002, a www.tns-sofres.com/etudes/pol/280502_frontnational_t.htm).

El nou govern francès, amb un president i un parlament conserva-dors acabats d’escollir, va deixar les qüestions d’ordre públic i immigracióen mans del ministre de l’Interior, Nicolas Sarkozy. El projecte de llei deseguretat interior elaborat per Sarkozy incloïa mesures dissenyades en ter-mes generals, però a la pràctica dirigides contra les activitats il·legals oincivils dels estrangers o els seus descendents. Els nous delictes relatius a laprostitució, la mendicitat i l’ocupació de terrenys per nòmades afectariensobretot persones de nacionalitat no francesa. En general, el projecte con-tribuiria a multiplicar els controls d’identitat per part de la policia. Més con-cretament, el delicte d’obstaculitzar el pas a les zones comunes dels immo-bles assenyalaria sobretot els joves d’origen magribí, amb penes de dosmesos de presó i 3.750 euros de multa. D’altra banda, els estrangers culpa-bles de reclutament de prostitutes o proxenetisme perdrien els seus permi-sos de residència. Això no obstant, la Comissió Nacional Consultiva delsDrets de l’Home (Commission nationale consultative des droits de l’hom-me, CNCDH), dependent del primer ministre i amb representació de sindi-cats i associacions d’immigrants, va considerar el text contrari a dret per serportador d’un ordre moral dirigit contra una part específica de la població iper amenaçar les llibertats públiques.

Com en el cas de les polítiques d’integració social, les mesures d’or-dre públic s’han enfrontat a dues exigències aparentment contràries: d’unabanda, les demandes d’un públic que declara en les enquestes que el princi-pal problema del país és la delinqüència, i que fa poc ha viscut una cam-


panya electoral especialment intensa, on delinqüència i immigració aparei-xien unides (més o menys explícitament) en l’imaginari públic; d’altra ban-da, les demandes de respecte cap als principis universalistes del modelrepublicà, que posarien en qüestió la legitimitat d’alguns aspectes de lespolítiques dissenyades en resposta a les demandes del públic.


Tercera part

MARROQUINS A ESPANYA

VIII. Presència i marc institucional

8.1. La presència de marroquins a Espanya

Presència creixent i comparativament molt important,però no majoritària

Espanya no ha estat país d’immigració fins no fa gaire. Segonsdades provisionals del padró del 2002, la població espanyola és de41.837.894 persones, i això inclou 1.977.946 estrangers que viuen a Espa-nya, la qual cosa suposa un augment d’un 44,3% del nombre de personesd’una altra nacionalitat respecte al 2001. El 15,5% d’aquests estrangersvénen del Marroc, cosa que suposa una població marroquina de prop de300.000 individus (www.ine.es, ABC, 06.08.03). Així, doncs, en menys d’u-na dècada, des de mitjan noranta, els estrangers han passat de ser una pre-sència gairebé inadvertida a formar un col·lectiu de prop de 2 milions depersones, i representar al voltant del 5% de la població, la qual cosa situaEspanya ja més pròxima a les taxes de països com França (una mica mésd’un 7%) i Alemanya (una mica menys del 9%). Dins d’aquest flux massiui ràpid d’immigrants, la immigració del nord d’Àfrica, i del Marroc en par-ticular, ocupa una posició de singular importància.

Els fluxos de població entre Espanya i el Marroc han estat habitualsi diversos per la proximitat geogràfica i històrica de tots dos països, peròdifícils de quantificar fins no fa gaire. En les darreres dècades del segle XX,


els fluxos de marroquins cap a la península han tendit a intensificar-se. Des-prés de la independència del país, el pòsit de la colonització d’una part delseu territori per Espanya s’ha deixat sentir en la major presència dels seuslocals entre els marroquins residents a Espanya, com mostra Bernabé LópezGarcía a partir dels registres al consolat de Madrid als anys seixanta. Enaquesta època, una proporció important dels marroquins que migraven alnostre país eren jueus de classe mitjana, probablement espantats per l’augedel nacionalisme àrab; la resta eren musulmans que tendien més aviat adeclarar-se treballadors obrers o agrícoles. Als setanta, la colònia marroqui-na a Espanya es va duplicar, al mateix temps que el flux d’immigrants jueuss’aturava, es reforçava el component obrer, i s’estenien les partences perterritori marroquí no pertanyent a l’antic protectorat espanyol. Els anys vui-tanta van marcar el canvi decisiu cap a una migració de tipus econòmic(obrers, treballadors agrícoles, servidores domèstiques), ràpidament crei-xent, i que s’enfronta als primers esforços de control de fluxos migratorisper part dels governs espanyols, la qual cosa dóna origen al cercle viciósd’acumulació de bosses d’immigrants sense papers marroquins i regularit-zacions extraordinàries (López García, 1994, 1996a, 1996b).

Les principals fonts estadístiques de què disposem per determinarquants ciutadans marroquins viuen avui a Espanya són el cens del 2001, larevisió del padró municipal del 2002 i els registres de permisos de residènciadel Ministeri de l’Interior. El cens recull població de fet, és a dir, hi quedenregistrats una part dels immigrants irregulars, mentre que les dades del Minis-teri de l’Interior es refereixen només als qui estan vivint a Espanya d’acordamb les normes d’estrangeria. De fet, la publicació dels primers resultats delcens va confirmar que les estimacions realitzades als anys noranta sobre lapresència d’immigrants sense papers a Espanya n’havien infravalorat elvolum (quantificant-lo en uns 100.000), ja que la diferència entre el nombred’estrangers censats el 2001 (arrodonits en 1.572.000) i el nombre de permi-sos de residència vàlids aquest any (1.109.000) s’acostava al mig milió de per-sones (463.000). Al seu torn, els resultats del cens del 2001 són inferiors alsdel padró del 2002 en unes 400.000 persones, ja que el padró, referit a l’1 degener del 2002, és a dir, tot just dos mesos posteriors al cens (referit al novem-


bre del 2001), va sumar 1.977.946 estrangers (El País, 27-7-2001, 5-8-2001;www.ine.es/censo2001/pobcen01menu.htm).

El padró municipal és la font d’informació més recent sobre lapoblació estrangera a Espanya, i la que recull nombres més elevats. D’elln’obtenim la xifra de 307.458 marroquins residint a Espanya, legalment ono, que supera les presentades pel cens (247.872 marroquins) i pels regis-tres de permisos concedits pel Ministeri de l’Interior (234.937) de l’anyanterior. Però els resultats del procés espontani d’empadronament tenenl’inconvenient que acumulen altes (motivades, a més, per l’accés que faci-liten a alguns serveis públics, de sanitat i educació, per exemple) i no lesequilibren amb les baixes dels estrangers que retornen al seu país, els qualsno tenen l’obligació de notificar la seva partença.

En conjunt, el cens del 2001 va comptar quatre vegades més estran-gers a Espanya que l’edició anterior, de 1991 (1.572.000 enfront de353.000). Sobre el total de la població, els estrangers representaven (llavors)un 3,8% (avui, el 2003, és més a prop del 5%). Segons la seva nacionalitat,i excloent-ne els ciutadans de països comunitaris, els més nombrosos erenels marroquins, seguits de prop pels equatorians i els colombians (taula 8.1).


Taula 8.1

PRINCIPALS GRUPS D’ESTRANGERS CENSATS A ESPANYA PER NACIONALITAT. 2001

Marroquins 247.872 Peruans 38.532

Equatorians 216.465 Dominicans 31.579

Colombians 160.096 Xinesos 27.593

Romanesos 57.533 Búlgars 26.391

Argentins 47.656 Cubans 25.788

Font: Avanç de resultats del cens del 2001 a www.ine.es/censo2001/pobcen01menu.htm

Concretament, l’avanç de resultats del recompte del 2001 va donarun total de 247.872 marroquins censats a Espanya. La majoria d’ells sónhomes, un 64,5%, i la major part estan en edat activa, ja que el 78,5% tenenentre 16 i 64 anys (un 82% dels homes i un 72% de les dones) (taula 8.2).

La seva distribució geogràfica no és homogènia, sinó que tendeixen a con-centrar-se a Catalunya, on viuen un 33% dels immigrants marroquins a Es-panya; Comunitat Autònoma que és seguida per Andalusia i Madrid, amb un14% i un 15,5% dels marroquins, respectivament, i per València i Múrcia,amb un 7,5% cadascuna. Per províncies, destaca Barcelona, on resideixen55.855 marroquins (un 22,5% del total), seguida per Madrid, Múrcia, Giro-na (amb 13.671 marroquins censats, un 5% del total) i Almeria (13.587, unaltre 5%) (taula 8.3).


Taula 8.2

MARROQUINS CENSATS A ESPANYA PER SEXE I GRANS GRUPS D’EDAT. 2001

TotalMenys de

16-64 anys 65 o més anys16 anys

Homes 159.702 26.600 131.554 1.548

Dones 88.170 22.915 63.480 1.775

Total 247.872 49.515 195.034 3.323


Taula 8.3

MARROQUINS CENSATS A ESPANYA PER COMUNITATAUTÒNOMA. 2001

Andalusia 34.345 Comunitat Valenciana 18.655

Aragó 4.640 Extremadura 5.460

Astúries 424 Galícia 1.538

Balears 7.335 Madrid 38.497

Canàries 6.054 Múrcia 19.047

Cantàbria 419 Navarra 2.562

Castella i Lleó 3.025 País Basc 3.022

Castella-la Manxa 8.016 La Rioja 2.641

Catalunya 82.692 Ceuta i Melilla 9.500


Les dades proporcionades per la Direcció General de la Policia, delMinisteri de l’Interior xifren els marroquins que residien legalment aEspanya l’any 2001 en 234.937, és a dir, 12.935 persones menys que lesregistrades en el cens d’aquest mateix any. Reprodueixen la divisió persexes escorada cap als homes, ja que el 67% pertanyen al sexe masculí(158.271 enfront de 75.151 dones); i la distribució per edat centrada en lesedats actives, ja que el 61,5% tenen entre 16 i 64 anys (i el 53%, entre 25 i44 anys). Pel que fa a la seva distribució pel territori espanyol, Catalunya,Andalusia, Madrid, Múrcia i València són les comunitats autònomes esco-llides pels immigrants marroquins a l’hora de sol·licitar els seus permisosde residència, per aquest ordre (de manera que només les dues últimes alte-ren la seva posició ordinal en comparació amb el cens). Finalment, aques-tes dades basades en els permisos de residència permeten seguir l’evolucióany rere any de la població marroquina que viu legalment a Espanya, i consta-tar-ne el notable increment en el darrer quinquenni, a raó d’uns 30.000 cadaany, fins al punt de duplicar el seu volum en aquests cinc anys (taula 8.4).


Taula 8.4

MARROQUINS RESIDENTS A ESPANYA SEGONS EL MINISTERIDE L’INTERIOR. 1992-2001

1992 54.105 1997 111.100

1993 61.303 1998 140.896

1994 63.939 1999 161.870

1995 74.886 2000 199.782

1996 77.189 2001 234.937

Font: Direcció General de la Policia, del Ministeri de l’Interior (www.ine.es/inebase/cgi/axi).

La major fecunditat dels estrangers

En els seus arguments a favor de polítiques més obertes de fronteres,diversos polítics, estudiosos, periodistes i activistes socials han utilitzat ambprofusió l’argument que la fecunditat més gran de les dones estrangerespal·liaria els problemes que a llarg termini planteja l’escassíssima disposi-

ció de les parelles espanyoles a tenir fills, concretament l’anunciada crisidel sistema de pensions públiques de jubilació. Les dades disponibles con-firmen que les dones immigrants en edat de procrear tenen més fills que lesautòctones, i especialment disposades a això hi estan les que provenen delnord d’Àfrica. Això no obstant, l’evidència de la seva superior fecunditatavui no garanteix que aquesta diferència es mantingui a mitjà o llarg termi-ni, ja que l’experiència de països amb immigracions més antigues indicaque les estrangeres tendeixen amb el temps a homogeneïtzar els seus com-portaments reproductius amb els de la societat receptora (i que la seva dis-tribució per edat també tendeix a normalitzar-se, mentre que en les prime-res fases de migració arriben sobretot dones en edat fèrtil). El tempscomportarà també probablement una erosió de l’optimisme sobre l’equilibridemogràfic del sistema de protecció social, en la mesura en què les genera-cions més joves i nombroses (avui) d’immigrants vagin arribant a la sevajubilació a Espanya.

Una anàlisi recentment publicada per l’Institut Nacional d’Estadísti-ca (2003: 14) de les seves pròpies xifres censals i de moviments naturals dela població mostra una clara superioritat de les dones estrangeres respecte ales espanyoles pel que fa a la natalitat. Una primera aproximació per com-provar-la consisteix a posar en relació el percentatge de naixements de mareestrangera sobre el total de naixements: l’any 2001, el 8,2% dels nens infan-tats van néixer d’una mare no espanyola, mentre que el percentatge d’es-trangeres entre les dones d’entre 16 i 64 anys residents a Espanya era del4,4%.(1) Progressivament més exactes són els altres indicadors proporcionatsen el treball de l’INE, que recollim a continuació: la taxa bruta de natalitat,la taxa bruta de fecunditat i les taxes globals de fecunditat per nacionalitatde la mare.

La taxa bruta de natalitat posa en relació el nombre de nascuts percada mil habitants. Per a la població espanyola, aquesta taxa és del 9,44 el2001; és a dir, en aquest any van néixer una mica menys de deu nens per


(1) Aquesta anàlisi de la fecunditat pren com a referència les edats 16-64 anys, tot i que l’edat fèrtil es delimita con-vencionalment entre els 15 i els 49 anys, perquè no estan publicades les xifres de població femenina estrangera en edatfèrtil per nacionalitat.

cada mil espanyols. Els estrangers dupliquen la xifra, i arriben al 21,44, demanera que per cada mil estrangers residents a Espanya en aquesta data vannéixer una mica més de 21 nadons. Convé no oblidar, tanmateix, que la dife-rent estructura per edat de totes dues poblacions pot estar inflant la taxa bru-ta de natalitat, ja que hi ha més dones en edat de procrear entre les d’altresnacionalitats que entre les espanyoles.

La taxa bruta de fecunditat permet evitar aquest biaix i redueix ladistància en els resultats per als dos grups de residents a Espanya, ja que arael nombre de naixements es posa en relació amb una base delimitada d’unamanera més estricta, la de les dones en edat fèrtil (15-49 anys). En aquestcas, les espanyoles obtenen una taxa de 3,68 nascuts per cada 100 dones,mentre que les estrangeres arriben al 6,31. Tot i que mesurant així la sevapropensió a reproduir-se les immigrants ja no dupliquen les xifres de lesespanyoles, el contrast segueix sent molt marcat.

Les taxes globals de fecunditat per nacionalitat de la mare elabora-des en l’esmentat treball de l’INE permeten assenyalar les dones magribi-nes com les més prolífiques. El nombre de naixements el 2001 es comparaara amb el nombre de dones de cada nacionalitat residents a Espanya, en uninterval d’edat de 16 a 64 anys que excedeix els límits biològics de la ferti-litat, però per al qual hi ha xifres de residents publicades. Aquesta taxa sesitua en el 2,83 per a les espanyoles i supera el 5,5 per a les estrangeres. Pernacionalitats, les algerianes i les marroquines (juntament amb les xineses)despunten clarament entre totes les immigrants, amb taxes de prop de 12fills per cada 100 dones (superiors a aquesta xifra en el cas de les algeria-nes i lleugerament inferiors en el cas de les marroquines). A l’altre extrem,les dones que provenen de la República Dominicana, Colòmbia, Perú iVeneçuela superen escassament la taxa de les espanyoles, ja que se situentotes entre el 3 i el 4. Unes altres llatinoamericanes amb molta presència alpaís, les equatorianes, s’ubiquen entre els dos grups anteriors, amb una taxaglobal de fecunditat del 6, i les romaneses les segueixen amb una taxa de 5fills per cada 100 dones d’entre 16 i 64 anys.

La fecunditat extraordinàriament reduïda de les espanyoles contri-bueix a magnificar, en comparar-lo, el comportament reproductiu dels grups


més nombrosos d’estrangeres. També el fet que les immigrants siguin mésjoves reforça les diferències avui, quan aquestes migracions són recents. Peròtot i tenint en compte aquests biaixos en la comparació, l’anàlisi anterior dónaalmenys un resultat molt notable per a aquest estudi: les dones marroquinesque residien a Espanya el 2001 van tenir quatre vegades més fills que lesespanyoles. Si bé es pot esperar que amb el temps l’aculturació i l’envellimenttendiran a difuminar les diferències, a curt termini la bretxa és molt notable.

8.2. El marc institucional i polítiquesd’immigració a Espanya

Política de fronteres: un consens a mitges entre lesforces polítiques, i un debat públic inconclús

Una diferència fonamental entre els casos espanyol, francès i ale-many considerats en aquest llibre consisteix en el moment històric en el quales va iniciar la configuració del seu actual marc institucional per controlarla immigració i la incorporació social dels immigrants. L’increment de laimmigració a Espanya als anys vuitanta i noranta va coincidir amb el des-envolupament de les primeres iniciatives per construir una política comunaeuropea d’asil i immigració. Quan Espanya es va incorporar de fet a la lla-vors Comunitat Econòmica Europea, el 1986, els fluxos de població estran-gera a través de les seves fronteres eren encara reduïts, i la cooperació inter-governamental en matèria d’immigració a Europa acabava de posar lesbases del sistema Schengen, sense compromís efectiu per part dels partici-pants. Quinze anys més tard, els governs espanyols s’havien convertit enguardians d’una part especialment sensible de la frontera exterior de Schen-genland, en fer-se responsables del control dels ciutadans no comunitarisque trepitjaven aquest territori per primera vegada a les fronteres espanyo-les. El caràcter del marc institucional construït a Espanya per incorporaraquestes primeres onades d’immigrants laborals no és aliè a l’èmfasi en laseguretat i el control de la immigració il·legal que ha caracteritzat la posa-da en comú de les polítiques d’immigració a la Unió Europea, mentre queFrança i Alemanya van iniciar la configuració del seu actual marc institu-cional en temps força anteriors.


La llei d’estrangeria de 1985 ha estat sovint interpretada com elresultat de la pressió per part d’altres governs europeus immersos en el pro-cés de posada en marxa del sistema Schengen. Va constituir un primer intentd’establir mecanismes de control de la immigració, però va oferir una basefeble per a la incorporació d’un nombre creixent d’estrangers a la societatespanyola. Fins l’any 1996 no es va dictar el reglament que va introduir per-misos permanents de treball i residència, va regular la reunificació familiar(tot i que no es considerava encara com a dret), i va concedir als estrangersdrets com ara els d’educació i assistència jurídica. Quan van promoure i vandebatre una nova Llei d’estrangeria el 1998-2000, tots els partits políticsespanyols van coincidir a afirmar la manca d’adequació entre aquest marcjurídic i la realitat de fluxos d’immigració creixents, que desbordaven lesseves previsions i creaven situacions d’inseguretat jurídica i irregularitat.

La nova llei d’estrangeria es va aprovar l’any 2000 i va ser reforma-da (bastant) radicalment aquest mateix any. La primera llei del 2000 vaestendre els drets dels immigrants pel que fa a l’accés al sistema de benes-tar, a la protecció jurídica i la reunificació familiar, amb l’objectiu declaratde facilitar la seva integració social. En conjunt, grosso modo, va concedirals residents estrangers un estatus legal comparable al que gaudeixen en al-tres països europeus des de fa temps. Per la seva banda, els immigrants sen-se papers obtenien una posició inusual per la seva relativa comoditat, ja quela llei no considerava que el fet de treballar o romandre en territori espanyolsense els permisos necessaris fos motiu suficient per a l’expulsió; ni que notenir aquests permisos els impedís accedir als sistemes públics de sanitat(els infants i els empadronats en un municipi, i tots en casos d’emergència,o embaràs i part) i educació (en tots els seus nivells), o a l’ajuda a l’habi-tatge (els empadronats), o a l’assistència jurídica gratuïta en qualsevol tipusde procés administratiu o judicial. Facilitava, a més, la seva regularitzaciómitjançant un procés extraordinari de concessió de permisos als qui com-plissin certs requisits, a partir del moment d’aprovació de la llei, així commitjançant un canal de regularització permanent per als qui poguessin en elfutur demostrar dos anys de permanència al país.


La llei de reforma d’aquesta llei d’estrangeria de l’any 2000 va estarorientada, per contra, a reforçar els controls de fronteres i interns de cara aevitar la immigració il·legal. Per fer-ho va reforçar les sancions sobre elsestrangers sense papers i els seus empresaris, i va introduir sancions sobreels qui en transportessin fins al país. El seu principal objectiu va consistir afer possible l’expulsió dels estrangers que treballessin o es quedessin enterritori espanyol sense els permisos necessaris, mentre que la llei que veniaa reformar només preveia aquesta opció per als qui haguessin entrat il·legal-ment o haguessin delinquit al país de destinació. Per la seva banda, elsempresaris que donessin feina a estrangers mancats de permís per treballarpodrien patir multes per cadascun d’ells, i el tancament de l’establiment.Finalment, les empreses de transport que no comprovessin adequadament ladocumentació dels seus passatgers serien responsables de la seva repatria-ció immediata (en alguns casos, al seu cost) i es podrien enfrontar a multesi detenció dels vehicles i suspensió dels serveis.

La llei de reforma de la llei d’estrangeria va complicar una mica lasituació dels estrangers que romanguessin il·legalment a Espanya, ja quelimitava alguns dels seus drets. Tot i que va mantenir l’accés a la sanitatpública en els mateixos termes, els va negar l’accés a l’educació en els seusnivells no obligatoris, a l’ajuda a l’habitatge i a l’assistència jurídica gratuï-ta excepte en els casos que poguessin implicar expulsió o denegació d’en-trada. Finalment, l’exercici dels seus drets d’associació, sindicació, reunió imanifestació quedava condicionat a l’obtenció dels permisos exigits per lallei.

Aquesta limitació dels drets prèviament reconeguts als immigrantsil·legals, i la introducció de mecanismes d’expulsió, van generar un encèsdebat públic a Espanya als anys 2000 i 2001. Els mitjans de comunicació esvan fer ressò de la dissensió entre el partit al govern (PP), que va promourela reforma, i tots els partits a l’oposició, que van intentar frenar-la amb méso menys convicció, així com de l’oposició de les associacions humanitàriesi d’immigrants que en aquell moment tenien veu en l’afer. L’entrada envigor de la llei de reforma va venir acompanyada de manifestacions nom-broses a les principals ciutats, i de tancaments d’immigrants en algunes


esglésies del país. El govern, mentrestant, va defensar la seva iniciativa entermes, sobretot, d’adequació als compromisos de posada en comú de lespolítiques d’immigració dels estats membres de la Unió Europea, tal com esvan signar a Schengen, Amsterdam i Tampere (Pérez-Díaz, Álvarez-Miran-da i González-Enríquez, 2001: 87-136).

L’estratègia del PSOE (principal partit a l’oposició en aquellsmoments) de no insistir en el tema de la immigració en el projecte de cons-trucció d’una imatge alternativa al PP va permetre que les mesures per refor-çar el control de fronteres adoptades amb posterioritat a l’entrada en vigor dela segona llei d’estrangeria de l’any 2000 passessin relativament inadvertidesen el debat públic espanyol. A l’estiu del 2003, en defensar davant la cambrabaixa del parlament el paquet de mesures més recent, amb rang de llei orgà-nica, el ministre de l’Interior, Ángel Acebes, recorria novament al contexteuropeu com a marc de justificació de nous i més estrictes mecanismes decontrol de la immigració il·legal.(2) En aquesta ocasió, la reforma de les nor-mes d’estrangeria va tenir un acord discret per part del grup socialista, des-prés d’incorporar-se a la nova llei la majoria de les seves esmenes. Però tam-bé va suscitar crítiques per part d’associacions humanitàries, d’immigrants ide defensa dels asilats, així com advertències per part d’alguns ajuntamentscatalans de la seva negativa a col·laborar en l’aplicació.(3)

Els continguts més contenciosos de la reforma més recent de la lleipoden agrupar-se en tres. En primer lloc, la nova norma obliga els trans-portistes a informar les autoritats espanyoles sobre els passagers que viat-gen al seu territori, abans que embarquin, sota pena de multa. Les compa-nyies hauran d’informar, així mateix, sobre el nombre de bitllets de tornadano utilitzats, i, fins i tot, sobre la identitat dels qui no hagin fet servir elspassatges si queden fora del règim jurídic propi dels ciutadans de la UnióEuropea. En segon lloc, les autoritats espanyoles no admetran a tràmit lessol·licituds de permisos de residència o de treball cursades pels qui tinguinuna presència il·legal al país, de manera que s’estreten les vies de regularit-


(2) Vegeu el Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, de 08-07-03: 13969-13974. La Llei Orgànica de refor-ma de la llei d’estrangeria, amb data de 20 de novembre de 2003, va entrar en vigor pocs dies abans del final d’aquestany. (3) Vegeu, per ejemple, els articles sobre aquesta qüestió publicats en El País els dies 22 i 24 de desembre del 2003.

zació dels immigrants il·legals que tinguin feina. En tercer lloc, qui no tin-gui permís de residència permanent haurà de renovar l’empadronamentcada dos anys; si no ho fan, es considerarà caducat sense necessitat d’au-diència, la qual cosa afectarà les seves oportunitats de regularització futurai d’accés al sistema de protecció social, en particular, a la sanitat pública. Amés, la policia utilitzarà el padró en l’aplicació de la llei d’estrangeria, perdesincentivar així els immigrants a enregistrar-se al seu ajuntament.

Les altres mesures contemplades en la llei de la reforma de 2003actuen també, d’una banda, en el sentit de reforçar el control de fronteres,com la que permet internar tots els estrangers l’ordre d’expulsió dels qualsno es pugui realitzar en un termini de 72 hores, o executar les ordres d’ex-pulsió d’altres països de la Unió Europea. L’exigència de sol·licitar perso-nalment els visats (a l’estranger) i els permisos de residència i treball (aEspanya) posa traves a les gestions dels que no compleixen totes les condi-cions de les normes d’estrangeria; i la de tenir, a l’hora de sol·licitar la rea-grupació familiar, un permís de residència i treball independents del primermembre de la família que va migrar, dificulta les reagrupacions en cadena.D’altra banda, en permetre que els empresaris denunciïn per competènciadeslleial als qui contracten il·legalment treballadors estrangers, multiplicaels punts de possible control. La nova llei també inclou modificacions dels«papers» que poden simplificar els tràmits dels immigrants legals i reduir-ne la sensació d’inseguretat, com la introducció d’una tarjeta d’identitat del’estranger. Finalment, estableix un visat específic per a la recerca d’ocupa-ció durant tres mesos, però només com una possibilitat i amb notables res-triccions: el govern podrà disposar lliurement el nombre de permisos d’en-trada d’aquest tipus en el contingent (que pot, si ho desitja, decretar cadaany), només per als sectors d’activitat i ocupacions que consideri oportú ien les condicions que millor li semblin; podrà, així mateix, oferir un nom-bre de visats de recerca d’ocupació per a estrangers fills o néts d’espanyols.

Els immigrants marroquins ocupaven el centre del debat públicsobre el control de la immigració ja els anys noranta, per la seva especialvisibilitat per a l’opinió pública i pel drama quotidià de la travessia il·legalde l’estret de Gibraltar en fràgils embarcacions (en les quals també viatgen


nombrosos ciutadans dels països subsaharians). El control de la frontera his-panomarroquina té un punt d’inflexió en la decisió d’exigir visat a l’entra-da als marroquins, presa el 1991. Les relacions entre els governs de tots dospaïsos al voltant d’aquesta matèria han estat des de llavors (com en algunesaltres) tenses, amb escassa col·laboració en la persecució de l’emigraciósense papers per part del govern marroquí, i encara més en la readmissió deciutadans de tercers països que accedeixen a territori espanyol des delMarroc, mentre els governs espanyols han mostrat la seva desconfiança re-forçant amb mitjans tècnics i humans creixents el control policial de l’Es-tret (així com de les ciutats de Ceuta i Melilla) i la persecució de les màfiesque trafiquen amb treballadors africans entre el Marroc i Espanya. D’altrabanda, tots dos governs han intentat canalitzar, si més no parcialment, laimmigració laboral cap al nord mitjançant acords bilaterals de coordinacióde l’oferta i la demanda de treball estranger, com el signat el juliol del2001.(4) El desembre de 2003, la delicada qüestió dels «menors no acom-panyats» que immigren de manera irregular s’ha afrontat en un acordsegons el qual els joves detinguts en passar la frontera seran retornats imme-diatament i els que es trobin en territori espanyol, les famílies dels quals nopuguin localitzar-se, seran entregats a les autoritats frontereres marroquinesperquè es facin càrrec de la seva tutela (El Mundo, 24-12-03). Però són lescircumstàncies creades pel terrorisme d’Al Qaeda i grups afins, específica-ment els atemptats de Casablanca i Madrid, les que han convertit en urgent latasca de reforçar la col·laboració entre ambdós països.

Quina posició per a l’islam en el marc de l’estat espanyol

Paral·lelament a la definició d’un marc legal per a la regulació de flu-xos migratoris i per a la incorporació dels estrangers a les institucions de l’Es-tat espanyol, principalment les del seu sistema de benestar social, els anysnoranta van presenciar uns primers passos en la negociació d’una posició peral culte islàmic al si d’aquest estat. L’islam fou denominat oficialment religióde «reconegut arrelament» al país el 1989, cinc anys més tard que el protes-


(4) Vegeu l’Acord sobre mà d’obra entre el Regne d’Espanya i el Regne del Marroc, a www.reicaz.es/extranjeria.

tantisme o el judaisme, la qual cosa permetia l’estat espanyol establir canalsde cooperació específics amb les organitzacions d’aquest credo. El 1992 es vasignar el consegüent Acord de Cooperació entre l’Estat Espanyol i la Comis-sió Islàmica d’Espanya, que emmarca la construcció d’una posició institucio-nal per als musulmans com a comunitat religiosa a Espanya. Aquesta últimaoperació va exigir que les diferents comunitats islàmiques es federessin iconstituïssin una organització paraigua, l’esmentada Comissió Islàmica d’Es-panya (López García, a www.islamhispania.com/mastergimenez.htm), en unprocés parcialment comparable al que més recentment s’ha posat en marxa aFrança.

L’ Acord de Cooperació de 28 d’abril del 1992 va oferir als musul-mans amplis drets pel que fa a la pràctica de la seva religió a Espanya, enca-ra que el seu gaudi efectiu estigui subjecte a notables limitacions de diver-sa naturalesa, i va centralitzar en la Comissió Islàmica la capacitat decontrol del procés d’institucionalització del culte musulmà en el marc de lasocietat espanyola. Les actuals demandes de les associacions de caràctercultural i religiós dels marroquins, com veurem, se cenyeixen en gran mane-ra al marc de l’Acord, i en demanen la posada en marxa efectiva més quel’ampliació.

D’acord amb aquest document, les mesquites i llocs de culte reco-neguts seran inviolables, i gaudiran d’un règim fiscal favorable. Els cemen-tiris municipals hauran de concedir parcel·les reservades per als enterra-ments islàmics i garantir l’observança de les normes islàmiques que regulenles inhumacions, les sepultures i els ritus funeraris. Les comunitats musul-manes tindran dret a posseir cementiris islàmics propis i a traslladar elscadàvers (prèviament inhumats o no) a aquests cementiris. Els imams tam-bé tindran dret a guardar secret professional, és a dir, no es veuran en capcas obligats a declarar sobre fets que els hagin estat revelats en l’exercici deles seves funcions de culte o assistència religiosa. D’altra banda, el matri-moni contret segons la llei islàmica tindrà efectes civils, sempre que elscasats reuneixin els requisits exigits pel Codi Civil.

Així mateix, als centres de treball s’haurà de facilitar el complimentde les obligacions religioses dels musulmans, si així ho sol·liciten. Els


membres de les comunitats que pertanyin a la Comissió Islàmica podraninterrompre la feina els divendres de cada setmana durant tres hores (entreles 13.30 i les 16.30 h) per assistir a la pregària col·lectiva, i acabar la sevajornada una hora abans durant el ramadà. Aquests horaris s’hauran de nego-ciar amb l’empresa, amb la possibilitat expressament reconeguda que nos’arribi a un acord si resulten incompatibles amb l’organització del treball, iles hores no treballades hauran de ser recuperades sense compensació. Tam-bé es podran substituir les festivitats establertes en l’Estatut dels Treballa-dors per deu dies assenyalats en l’Acord com a festes pròpies de l’islam.

L’Acord també estableix que els centres públics reconeixeran l’espe-cificitat de la pràctica religiosa islàmica. Concretament, els militars espa-nyols musulmans i tots aquells musulmans que prestin serveis en les forcesarmades tindran dret a rebre assistència religiosa islàmica i a participar delculte, per a la qual cosa els seus superiors hauran d’oferir facilitats en l’or-ganització del treball i de l’espai. També els internats en centres penitencia-ris, hospitalaris o assistencials públics tindran dret a l’assistència religiosa,lliure i sense limitació d’horari, en el marc de les normes de funcionamentde cada centre.

Finalment, es podran crear a Espanya centres educatius musulmansde tots els nivells docents. L’Acord garanteix als alumnes musulmans d’e-ducació infantil, primària o secundària el dret a rebre ensenyament religiósislàmic als centres públics i privats concertats, si ho sol·liciten (ells, els seuspares o l’escola) i sempre que no xoqui amb el caràcter propi del centreescolar (en el cas dels concertats). Les universitats públiques podran cedirels seus locals i recursos per a l’organització de cursos d’islam. Les escolespúbliques o concertades procuraran adaptar la seva alimentació als precep-tes islàmics, així com l’horari dels àpats durant el ramadà. Els alumnesmusulmans d’aquests centres estaran dispensats de l’assistència a classe oexàmens els divendres i en les festivitats musulmanes, si ho demanen ells o els seus pares. Si no hi ha cap causa que ho impedeixi, també a propòsitde les oposicions i proves de selecció en l’accés a l’administració públicas’haurà d’oferir dates alternatives als musulmans que ho sol·licitin si tenenlloc en algun dels dies assenyalats com a festius per a ells.


La Comissió Islàmica, les federacions que la formen (la FederacióEspanyola d’Entitats Religioses Islàmiques i la Unió de Comunitats Islàmi-ques d’Espanya) i les comunitats federades en aquestes entitats es reconei-xen en l’Acord com a agents responsables de la seva aplicació pràctica, cosaque els concedeix un paper clau en la ubicació de la creixent comunitat reli-giosa musulmana en el marc institucional (i social) espanyol. La Comissiói les federacions seran les encarregades d’expedir la certificació de finali-tats religioses que la normativa espanyola exigeix a l’hora de reconèixercom a tals les associacions. Caldrà la seva conformitat per acceptar com amesquites o llocs de culte els locals dedicats a la pràctica de l’oració, la for-mació o l’assistència religiosa, i, en conseqüència, per conferir-los la pro-tecció jurídica específica que mereixen. La Comissió donarà la seva con-formitat perquè les comunitats acreditin els nous imams i dirigentsreligiosos i perquè seleccionin els textos que caldrà estudiar en l’ensenya-ment de l’islam a les escoles; les federacions hauran d’estar conformes enel cas dels professors de religió islàmica a les escoles. Les comunitatspodran sol·licitar parcel·les als cementiris només si pertanyen a la Comis-sió. Els membres d’aquesta comissió estaran presents en les fundacions i elspatronats que es puguin formar per a la conservació del patrimoni culturalmusulmà a Espanya. La Comissió es farà també càrrec de donar els distin-tius que certifiquin el caràcter halal dels productes alimentaris que escomercialitzin a Espanya, o des d’Espanya.



IX. L’acomodació dels marroquins en la societat espanyola

9.1. Economia i treball

Descriure la posició ocupada pels immigrants marroquins en el mer-cat de treball espanyol implica confiar en dues fonts d’informació princi-pals. En primer lloc, disposem de les estadístiques oficials proporcionadesen l’Enquesta de Població Activa, en les dades d’altes en la Seguretat Social,o en les xifres de permisos de treball vigents; com veurem, la descripció dela situació laboral dels immigrants que se’n deriva varia, ja que no tots elstreballadors estrangers tenen permisos de treball, participen de la SeguretatSocial, ni es veuen representats en l’EPA. En segon lloc, tenim ja algunesenquestes realitzades a treballadors estrangers en general (Carrasco, 1999)o en sectors específics (per exemple, per a la construcció, vegeu ColectivoIoé, 1998); aquests treballs són molt interessants pel seu caràcter pioner iexploratori, però, en molts casos, convé prendre amb reserves la represen-tativitat de les dades obtingudes perquè la grandària de les mostres és insu-ficient, o perquè no s’han construït d’una manera aleatòria pel fet de no dis-posar de llistes censals de la població laboral estrangera. Finalment, mésnombrosos són els estudis qualitatius, sectorials o locals, però les seves con-clusions no es poden generalitzar al conjunt dels treballadors estrangers,sinó que, més aviat, contribueixen a il·lustrar amb exemples concrets la des-cripció general (per exemple, Azurmendi, 2001).

226 ■ L’ACOMODACIÓ DELS MARROQUINS EN LA SOCIETAT ESPANYOLA

El Colectivo Ioé ha analitzat recentment (2002) la participació delsestrangers en el mercat de treball espanyol a partir de les altes en la Segu-retat Social. Segons la seva opinió, aquestes dades són més completes queles proporcionades per l’Enquesta de Població Activa o les estadístiques depermisos de treball vigents, perquè tenen caràcter censal (no mostral) i sónindependents del règim jurídic que autoritza l’individu a residir a Espanya.Això no obstant, és evident que no tots els estrangers que estan treballantcotitzen a la Seguretat Social; a més, alguns s’hi han pogut donar d’altadiverses vegades, atesa la freqüent temporalitat dels seus contractes. Teninten compte aquestes limitacions, a continuació recollim els principals resul-tats d’aquesta explotació pel que fa als marroquins, i els comparem ambalgunes aportacions basades en enquestes o en estadístiques de permisos detreball (Colectivo Ioé, 2002: 67-68).

Als primers anys del segle XXI, els estrangers han contribuït moltsignificativament a engrossir les xifres d’altes en la Seguretat Social. Entreel desembre del 1999 i el març del 2002 aquestes xifres van créixer en un11% en conjunt, mentre que el nombre d’estrangers en alta va augmentar enun 124% (la qual cosa va significar un 24% del creixement total de l’afilia-ció). En l’última data es comptabilitzaven 711.432 estrangers cotitzant a laSeguretat Social, dels quals 142.178 tenien nacionalitat marroquina. Aques-ta xifra col·locava els ciutadans d’aquest país al capdavant del rànquing detreballadors estrangers, seguits pels equatorians (86.449) i, a més distància,pels colombians i els britànics (uns 38.000 cadascun), els alemanys(32.000), els francesos (27.000), els romanesos, els italians, els portuguesosi els peruans (al voltant de 25.000 cada grup), i els xinesos (22.000). Enaquest curt període, els llatinoamericans i els europeus no comunitaris sónels grups que han augmentat més la seva presència, mentre que els africanstendien a perdre pes sobre el conjunt (Colectivo Ioé, 2002: 68-71).

L’aportació de la població marroquina al mercat de treball espanyolparteix de la seva peculiar composició demogràfica, caracteritzada per unpredomini dels homes sobre les dones i de les edats centrals sobre els jovesi els més grans. El 85% dels cotitzadors a la Seguretat Social d’aquestanacionalitat són homes, proporció només superada pels homes pakistane-


sos, senegalesos i algerians entre les seves categories nacionals, on repre-senten el 90% (mentre que entre els treballadors dominicans, brasilers, fili-pins, peruans i colombians són majoria les dones, fins al 72% en el primercas i el 52% en l’últim). Com passa amb els treballadors en general, la dis-tribució dels cotitzadors marroquins per edat es concentra entre els 25 i els54 anys (un 82% tenen aquesta edat), però els més joves (16-24 anys) repre-senten gairebé un 16%, proporció tan sols superada pels vinguts de la Xina,Equador, Nigèria i Mali. Per la seva distribució geogràfica, els marroquinsconformen un dels grups nacionals menys concentrats espacialment, si bédestaca la seva presència a Catalunya, seguida d’Andalusia, Madrid i Múr-cia (Colectivo Ioé, 2002: 75-78, 90-91).

Les altes en el sistema de Seguretat Social permeten un càlcul apro-ximat de les taxes d’activitat i ocupació dels treballadors estrangers, pernacionalitat, tot i que subjecte a reserves tan importants com les que es deri-ven del fet que no tenim informació sobre els qui treballen irregularment iels qui no ho fan. Posant en relació, grosso modo, el nombre de cotitzadorsa la Seguretat Social amb el de residents majors de 16 anys, obtenim unataxa d’ocupació regular per als estrangers del 77% el març del 2002 (la qualcosa és notablement superior a la taxa d’activitat del conjunt de la poblacióen aquest mateix moment, del 54%, que inclou tant els empleats com elsdesocupats que afirmen que estan buscant feina). Els marroquins es trobenentre els grups nacionals que registren taxes més elevades d’ocupació regu-lar (al voltant del 80%, com els equatorians o els ucraïnesos), però es veuensuperats pels vinguts de Polònia, Filipines i Bulgària (prop del 90%), Perú,Romania i Nigèria (al voltant del 85%) (Colectivo Ioé, 2002: 72-75).

Una taxa d’atur probablement alta

Més indirecta encara resulta l’estimació de les taxes de desocupaciódels estrangers per nacionalitat. Disposem, per exemple, de les xifres delstreballadors registrats a l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM) com asol·licitants de feina; però aquestes xifres no recullen tots els qui estan bus-cant un lloc de treball (ja que hi ha mecanismes més eficaços per buscar-ne,com els contactes personals) i poden incloure persones que estan ocupades


però desitjoses d’aconseguir un treball diferent o millor. En tot cas, sabemque a finals del 2001 hi havia 87.000 estrangers demandants de feina, delsquals 23.000 percebien prestació o subsidi per desocupació (sobretot, afri-cans i europeus comunitaris) i 19.000 no havien tingut encara cap ocupacióregular a Espanya (sobretot, llatinoamericans). Posant en relació les xifres decotitzadors a la Seguretat Social amb les de demandants de feina, el Colecti-vo Ioé calcula que un 20% dels marroquins són demandants de feina. Aquestpercentatge els situa per sota d’altres grups nacionals africans, com els pro-cedents d’Algèria, Guinea Equatorial, Mauritània i Gàmbia, entre els qualsmés del 25% estan registrats a l’INEM (Colectivo Ioé, 2002: 72-75).

Altres estimacions de les taxes de desocupació dels treballadorsestrangers assenyalen també els marroquins com un dels grups més afectats,si bé els seus valors varien tant segons la font de les dades, que cal pren-dre’ls, com les anteriors dades de l’INEM, amb molta cautela. Per exemple,l’Enquesta de Població Activa (EPA) va incloure el 1994 un sondeig espe-cial a immigrants, que va establir la taxa d’atur dels estrangers majors de 16anys en el 14%. Els marroquins presentaven una taxa d’atur molt superior ala mitjana, el 29%; i els africans, en general, declaraven estar buscant feinamés freqüentment que els llatinoamericans i els asiàtics. Dades més recentsde l’EPA (del quart trimestre del 2001) confirmen que els estrangers regis-tren taxes d’activitat i d’atur notablement més altes que els espanyols (gai-rebé 20 punts percentuals en el primer cas, i una mica més de quatre puntsen el segon), i que, entre ells, els africans pateixen el risc més gran de des-ocupació, independentment de la seva edat, sexe, nivell de formació i tempsde residència (INE, 2003: 21-25).

També cal elaborar un rànquing de nacionalitats estrangeres segonsel seu risc d’atur a partir de les estadístiques de permisos de treball, ja quel’obtenció d’aquest permís en situació de desocupació queda registrada.Aquesta relació d’inmigrants per nacionalitats suggereix, una vegada més,la desocupació més alta (en termes relatius) dels marroquins. Així mateix,el 1996, una enquesta específicament realitzada a treballadors extracomu-nitaris va mostrar que els africans (marroquins, senegalesos i gambians)tenien un 11% d’aturats a la recerca de la primera feina, un 32% d’aturatsamb experiència, i un 19% d’ocupats insatisfets. Deixant de banda aquests


últims (que bé prou que es podrien haver registrat a l’INEM), la taxa d’aturpujaria al 43% (amb un 91% d’activitat), la qual cosa supera totes les ante-riors estimacions centrades exclusivament en els marroquins (Carrasco,1999: 109). En conjunt, les tres fonts (INEM, EPA i l’enquesta específicaabans assenyalada, però també el rànquing que suggereixen les estadístiquesbasades en permisos de treball) coincideixen a assenyalar els treballadorsmarroquins com un dels grups més afectats per la desocupació (juntamentamb altres africans).

Distribució per sectors, inestabilitat laboral i discriminació en l’accés a l’ocupació

La distribució sectorial dels immigrants, considerats col·lectivamenti sincrònicament, revela la seva especialització encara que la història decadascun d’ells pugui estar plena de canvis de sector per anar acostant-se ales feines per a les quals estan qualificats, o de rotació entre sectors segonsla temporada (hostaleria i agricultura, per exemple) que a vegades podenimplicar la travessia de l’Estret. Tenint en compte les activitats realitzadesper les empreses que donen feina a estrangers, el Col·lectiu Ioé confirmaque l’hostaleria, la construcció, l’agricultura, el servei domèstic i el comerçcontinuen sent els sectors amb més presència de treballadors estrangers,però assenyala que en els darrers anys s’han estès cap a activitats industrialsi de serveis més diverses (2002: 84-85). Els homes marroquins es dediquenamb especial freqüència a l’agricultura (prop de la meitat, segons l’estadís-tica de permisos de treball de 1997), només superats pels algerians (més del60% dels immigrants d’aquesta nacionalitat, escassos a Espanya, es dedi-quen a les feines del camp).(1) També són nombrosos, al voltant d’una cin-quena part, els homes marroquins que treballen en la construcció, mentreque són grups menors els que es dediquen al comerç (un 15% aproximada-ment) i l’hostaleria (al voltant del 10%). Més concentrada encara es mostra

(1) El pes de l’agricultura és molt menor en l’enquesta analitzada per Concepción Carrasco (1999: 137), ja que nomésun 14% de la mà d’obra marroquina trobaria feina en el sector primari. El servei domèstic el supera amb escreix, jaque n’ocupa el 37%, i la construcció oferiria feina a un altre 13%. A primera vista, resulta estrany que una tercera partdels marroquins treballin en cases particulars, atesa l’altíssima feminització d’aquest sector i el clar predomini delshomes en els fluxos migratoris des del Marroc.


la distribució sectorial de les dones marroquines que treballen a Espanyaamb permís, ja que el 60% o més són empleades domèstiques. En l’hosta-leria hi podem trobar prop d’un altre 15%, i la resta formen petits grups detreballadores del camp i el comerç (menys del 10% cadascun). Això no obs-tant, els marroquins no semblen tan especialitzats com altres col·lectiusnacionals: per exemple, més del 80% dels homes xinesos treballen en l’hos-taleria (i al voltant del 70% de les dones), prop del 70% dels homes polo-nesos viuen de la construcció, i una proporció semblant dels senegalesossón comerciants; mentre que troben feina en el servei domèstic el 60% delshomes filipins i el 90% de les dones filipines i dominicanes, així com el75%-80% de les peruanes i les colombianes (Colectivo Ioé, 1999: 119).

Les estadístiques de permisos de treball vigents mostren que els tre-balladors marroquins pateixen la inestabilitat laboral més que alguns altrescol·lectius d’estrangers. Per a tots, amb el pas del temps, la durada dels per-misos tendeix a allargar-se perquè, segons la legislació, els permisos mésestables i permanents succeeixen els de curta durada. Però els marroquinssegueixen formant part dels grups menys establerts en aquest sentit: el1997, un 77% dels argentins disposaven de permisos de tres anys o més devigència, així com un 66% dels filipins, un 54%-56% dels polonesos, elsdominicans i els marroquins, i un 50%-52% dels peruans i els xinesos(Colectivo Ioé, 1999: 116-117). En conjunt, els treballadors africans regis-tren la proporció més alta de precarietat com a assalariats (el 44% tenencontractes temporals), però els europeus de l’Est tenen taxes igual d’altesd’irregularitat, ja que el 46% treballen sense contracte (Carrasco, 1999:124).

Les dificultats en l’estimació de la discriminació en l’accés a l’ocu-pació són múltiples, però els intents de mesurar-la en el cas dels marroquinscoincideixen a atorgar-li un pes important. Un estudi promogut per l’Orga-nització Internacional del Treball a mitjans dels anys noranta va concloureque, en els sectors on la presència d’immigrants no és habitual, els treballa-dors autòctons tenien almenys el triple d’oportunitats de ser contractats queels marroquins, a igualtat de currículum, edat i disponibilitat (i sempre entrehomes). Aquesta desigualtat d’oportunitats era més accentuada en el sector


serveis, una mica menys en la indústria, i inapreciable en la construcció, onestà ja més estesa la participació dels immigrants marroquins (Colectivo Ioéi Pérez Molina, 1995).

Ingressos i condicions de treball

Les diferències en els nivells d’ingressos per nacionalitat reflectei-xen les diverses formes de desigualtat en la incorporació laboral. Si accep-tem que els marroquins, els senegalesos i els gambians formen un bloc detreballadors «africans» (malgrat l’heterogeneïtat d’aquesta categoria), po-dem afirmar que aquests ingressen els salaris més baixos. Al voltant d’un terçcobren menys de 60.000 pessetes mensuals, percentatge que es redueix al3% entre els assalariats de l’Europa de l’Est, i al voltant del 12% dels d’À-sia i Llatinoamèrica. D’aquests ingressos, els marroquins afirmen destinarun 21% a estalvis i un 26% a remeses, la qual cosa els situa per sota delsimmigrants de països llatinoamericans i europeus de l’Est, però per sobredels altres africans (Gàmbia i Senegal) (Carrasco, 1999: 115, 134).

Les condicions de treball dels immigrants marroquins a Espanyapoden ser d’allò més diverses, ja que, com hem vist, es tracta d’un grupnacional no especialment concentrat ni sectorialment ni geogràficament.Això no obstant, els estudis de cas de dos dels sectors on és més habitual lapresència dels homes marroquins, l’agricultura i la construcció, mostrenque no resulta infreqüent la relegació d’aquests treballadors a les tasquesmés dures, més inestables i pitjor remunerades. El cas del ponent d’Alme-ria és conegut per l’especial insalubritat de la feina als hivernacles de plàs-tic, realitzada majoritàriament per estrangers, gairebé tots africans i espe-cialment marroquins, amb altes taxes d’irregularitat. A les dures condicionsde treball s’hi suma l’amuntegament en habitatges escassament habitablesde les zones decadents dels pobles, els propietaris dels quals els lloguen auns quants estrangers fixant un preu per càpita, de manera que amb la ren-da poden ells pagar la hipoteca d’un pis de nova construcció i més gran; obé en «cortijos» al camp, o en naus originàriament destinades a emmagat-zematge de material, que els empresaris amb prou feines condicionen perser compartits per un nombre elevat de treballadors i l’ús dels quals es co-


bren en forma de renda, de descompte en el sou, o d’hores extres de treball(Martínez Veiga, 1999).(2)

L’enquesta a treballadors espanyols, marroquins i polonesos en elsector de la construcció a Madrid i Barcelona realitzada pel Col·lectiu Ioémostra que els segons estan més descontents amb el caràcter fatigós i infra-qualificat de les seves feines, i que aquestes feines es defineixen més fre-qüentment com a temporals en el seu cas (per part dels empresaris, o enaltres casos, dels mateixos treballadors, que deixen la seva ocupació per unaaltra de millor). La inestabilitat del treball dels marroquins es comprova enel fet que només un 5% afirmaven haver tingut un únic empresari en el sec-tor, enfront del 20% dels espanyols i el 22% dels polonesos. També eren unamica més de la meitat (53%) els obrers de la construcció marroquins quesolien buscar feina anant directament a oferir-se a les obres, mentre queentre els altres col·lectius el més freqüent era recórrer a coneguts (el 73%dels polonesos i el 51% dels espanyols buscaven feina així, enfront del 40%dels marroquins). Aquesta inestabilitat, juntament amb la irregularitat, esreflecteix també en la seva desprotecció en les etapes de transició entre ocu-pació i ocupació: un terç dels assalariats marroquins enquestats (35%) vandeclarar que s’havien trobat sense Seguretat Social ni subsidi d’atur quan vafinalitzar la seva última feina, i un altre terç, amb Seguretat Social, peròsense subsidi d’atur (30%). Si bé els assalariats espanyols estaven méscoberts per les polítiques públiques, ja que dos terços tenien seguretat sociali van cobrar el subsidi d’atur en acabar el seu últim contracte, els polonesosho estaven menys, ja que en aquest cas dos terços no tenien cobertura(Colectivo Ioé, 1998: 145-153).

(2) Aquest règim de tinença de l’habitatge es dóna també en altres zones agrícoles en les quals el conreu és de regadiumés tradicional, com per exemple a la zona de l’horta i la vall del Guadalentín a Múrcia, on la gran majoria dels tre-balladors estrangers són marroquins. A la primera, un terç dels habitatges dels immigrants són cedits pel patró o unaaltra persona; a la segona, el total. En el conjunt de la regió de Múrcia, on la immensa majoria dels immigrants sónmagribins, més d’un terç dels habitatges són cedits, i un 18% ocupats. El tipus d’habitatge dels immigrants ens dónauna idea sobre les seves condicions d’habitabilitat: més d’una quarta part viuen en habitatges assimilables a quadres,i més d’una altra quarta part en barraques o cases mig enderrocades. En total, incloent-hi l’altra meitat que viu en pisosi cases de pagès, el 45% no té WC ni dutxa a casa seva, i un percentatge semblant no té cuina (Bel Adell et al., 1996:72-75).


9.2. Educació

Nivell educatiu més baix entre els alumnes marroquins, i concentració en determinats centres escolars públics

Les Estadístiques de l’Educació a Espanya, del Ministeri de l’Inte-rior, mostren com la disminució del nombre d’alumnes espanyols en el sis-tema educatiu espanyol no universitari en els darrers anys ha trobat una con-trapartida en l’increment del nombre d’alumnes estrangers. En la dècada quesepara els cursos 1991-1992 i 2001-2002 s’han reduït en un milió i mig elsestudiants autòctons (fins a 6.629.471), però han augmentat en 164.857 elsestrangers (fins a 201.518). La progressió dels alumnes vinguts d’altres paï-sos ha estat molt ràpida, ja que s’ha duplicat entre el 1991 i el 1997 i, unaaltra vegada, entre el 1997 i el 2001; malgrat això, en l’últim curs consideratrepresentaven tan sols un 3% del total de l’alumnat del sistema educatiu nouniversitari. Entre ells gairebé la meitat (47%) vénen d’Amèrica, i una quar-ta part (24%) d’Àfrica. La majoria dels segons són marroquins (el grupnacional més nombrós, que representa un 19% de l’alumnat estranger); men-tre que entre els primers destaquen els equatorians (13%) i els colombians(12%). Aquestes tres nacionalitats són les més freqüents i sumen prop de lameitat (44%) de l’alumnat immigrant (Colectivo Ioé, 2002: 44-48, 119).

La presència relativament nombrosa d’alumnes marroquins en el sis-tema educatiu espanyol cal veure-la en el context de la relativament escas-sa participació dels originaris del Magrib en l’educació. Elaborant unes«taxes brutes d’escolaritat» per a les diferents nacionalitats, és a dir, posanten relació el nombre d’alumnes en ensenyaments no universitaris amb lapoblació de cada nacionalitat de menys de 16 anys, es comprova que Algè-ria i el Marroc són els països d’origen dels immigrants amb menys partici-pació escolar, juntament amb Romania(3) (INE, 2003: 20).

La població escolar marroquina es caracteritza pel predomini delsinfants de poca edat. La distribució de l’alumnat per cicle educatiu en el

(3) Els italians i els francesos tenen taxes brutes d’escolaritat igualment reduïdes, però per motius probablement dife-rents, com ara el fet que participen del sistema educatiu dels seus països d’origen.


curs 1999-2000 permet observar que el percentatge d’alumnes estrangersque es troben cursant l’educació infantil iguala la mitjana dels autòctons, ila supera en el nivell de l’educació primària, fins a tornar a igualar-la en lasecundària. Arribats ja als nivells no obligatoris com el batxillerat, elsestrangers queden situats significativament per sota de la mitjana delsautòctons, aproximadament en la meitat. La desigualtat en la distribució ésuna mica més accentuada en el cas dels marroquins: el 20% dels seusinfants escolaritzats ho estan a educació infantil (enfront del 16% de la mit-jana d’autòctons i estrangers), el 44% a primària (enfront del 36% i el 42%,respectivament), i el 31% a secundària (enfront del 29% de les dues mitja-nes). Només un 1% dels alumnes marroquins cursaven el batxillerat, enfrontdel 7% dels espanyols i el 4% dels estrangers (Colectivo Ioé, 2002: 120). Espot esperar que el pas del temps tendeixi a homogeneïtzar la presència demarroquins a les aules amb la de la resta dels estudiants, encara que noméssigui perquè alguns dels alumnes que ara cursen l’educació obligatòria deci-deixin continuar els seus estudis i l’estabilització laboral dels seus pares aEspanya els ho permeti.

Una altra característica de l’alumnat marroquí és el seu alt grau demasculinització. En el conjunt de l’escolaritat no universitària, els homessuperen les dones en un 25%. Aquesta distància creix a mesura que avan-cem d’uns nivells educatius a uns altres: es xifra en un 10% a educacióinfantil, un 17% a primària, un 36% a secundària i un 47% a batxillerat(Colectivo Ioé, 2002: 57). Aquestes diferències no indiquen necessàriamentque els pares marroquins estiguin reproduint a Espanya les pautes de menorescolarització de les nenes que es donen al seu país, sinó que, més aviat, es-tan reunificant la família començant pels fills homes (la qual cosa tambépot significar, en definitiva, una menor escolarització de les nenes).

La integració a les aules dels alumnes estrangers planteja problemesespecífics als mateixos infants, als seus pares, i als professors i els gestorsdel sistema educatiu. El desconeixement de l’idioma és el principal i mésevident d’aquests problemes, quan els infants s’incorporen a les classesdirectament, sense dedicar uns mesos a l’aprenentatge intensiu de la novallengua. En el cas dels marroquins, aquest obstacle és augmentat per la dis-


tància entre les llengües àrab i berber i la castellana, la grafia de la qual elsresulta estranya; a alguns, tanmateix, la proximitat geogràfica i la presènciacultural hispana en algunes regions del país els ha facilitat el contacte ambel castellà, sovint a través dels mitjans de comunicació. També l’escassaexperiència escolar de les mares magribines, i les seves freqüents dificultatsamb la llengua escrita, redueix el suport que els alumnes troben a casa seva.D’altra banda, la diferent concepció que els marroquins puguin tenir delpaper social de les dones anima els adolescents a posar en qüestió, a partird’una certa edat, l’autoritat de les seves professores, que predominen sobreels professors. Al mateix temps, per a aquests adolescents la seqüènciainfància-adolescència-joventut-vida adulta, tal com es defineix a Espanya,pot ser frustrant, ja que els manté en una situació de dependència familiar iescolarització obligatòria durant un període més dilatat del que haurienesperat al seu país (Funes, 1999). Per a alguns pares, l’estil i els contingutsde la formació a Espanya poden xocar amb la interpretació de l’educaciócom una cosa més entroncada amb la tradició i la religió; però aquest xoces pot veure temperat per la gran valoració que els pares marroquins hanacostumat a manifestar en els estudis qualitatius sobre immigració per l’e-ducació a Espanya, i pel seu afany que el projecte migratori inclogui opor-tunitats de mobilitat social intergeneracional.

Per als professors i els gestors del sistema educatiu, finalment, lapresència dels estudiants estrangers, i marroquins en particular, planteja unrepte, sobretot, per la seva concentració en un reduït nombre de centres.D’una banda, accedeixen majoritàriament als centres de titularitat pública,abans que als privats concertats amb l’Estat (i, per descomptat, no concer-tats, on el cost de l’ensenyament no rep subvenció pública i va a càrrec delspares). En el curs 2001-2002, els centres públics van rebre el 67% de l’a-lumnat espanyol i el 81% de l’estranger, mentre que els privats concertatseducaven el 32% dels primers i el 19% dels segons. L’índex d’estrangers percada mil alumnes als centres públics doblava aquest any el dels privats con-certats en els cicles obligatoris de l’educació, on es concentren, com hempogut veure, la majoria dels immigrants. Aquestes diferències, a més, ten-deixen a incrementar-se en el temps, i són especialment marcades entre elsafricans, el col·lectiu amb una concentració més gran als centres públics (el


90% acudeix a centres estatals, amb el 80% dels llatinoamericans) (Colec-tivo Ioé, 2002: 63). D’altra banda, la tendència dels immigrants a escollir laseva residència al mateix municipi o barri que altres immigrants (no sola-ment pel veïnatge, sinó també, evidentment, per la segmentació del mercatde l’habitatge) aplega els seus fills als mateixos centres escolars, ja que elsistema d’elecció de centre educatiu es basa, per damunt de tot, en criterisde proximitat de l’habitatge a l’escola. Com a conseqüència de tot això, elsprofessors s’enfronten a aules en les quals una proporció important delsalumnes té dificultats, si més no lingüístiques, per seguir les seves explica-cions, i han d’intentar dividir-se per no endarrerir el treball de la resta niabandonar els primers a la seva sort. El procés es reforça quan els pares delsalumnes autòctons opten per canviar-los de centre per evitar-los aquesta he-terogeneïtat a les aules, amb la qual cosa s’intensifica la diferenciació delscentres educatius segons la seva composició per origen nacional o estranger.

9.3. Vida social i relacions socials:la importància de la comunitat immigrant

Disposem d’alguna informació procedent d’enquestes sobre les rela-cions dels marroquins amb els espanyols, o, més aviat, de la disposició quetenen els marroquins a recórrer als espanyols en una sèrie de circumstànciesimportants, la qual cosa dóna una idea tant de les seves relacions reals comde les seves actituds.

Per saber-se moure en la societat de recepció i desenvolupar una vidasocial, els immigrants recorren a diversos cercles i xarxes, habitualmentconformats tant per ciutadans del país com per estrangers, en proporcionsque varien segons l’àmbit de la vida de què es tracti i que canvien al llargdel temps. Els estudiosos clàssics de les migracions solien suposar que elprocés d’«integració social» o «assimilació» dels immigrants al país de des-tinació inclou una primera fase en què el suport de les xarxes de compa-triotes és crucial, però que, amb el pas del temps, els tractes es van hibri-dant i, finalment, potser al cap d’unes quantes generacions, la vida social deles persones d’origen estranger s’acaba configurant en contacte amb elsautòctons. L’experiència demostra, tanmateix, que hi ha alguns grups d’im-


migrants que retarden enormement el fet de barrejar-se amb els ciutadansdel país en els seus tractes quotidians (per una combinació de preferènciesde «retenció ètnica» per part dels primers i de «discriminació social» perpart dels segons), o que ho fan més en unes dimensions de la seva vidasocial (per exemple, el lleure o el culte religiós) que en d’altres (per exem-ple, el treball o el comerç).

En el cas dels marroquins que viuen a Espanya, l’escassa informa-ció disponible sembla indicar que, com es podria esperar pel caràcter recentde la seva migració, una vida social on predominen els espanyols no és habi-tual. Mitjançant preguntes d’enquesta, podem fer-nos una idea de quina pro-porció dels marroquins recorre, sobretot, a espanyols o a altres immigrantsa l’hora de buscar suport davant els seus problemes de diversa importànciai companyia en el seu temps lliure. En conjunt, les respostes apunten un pai-satge poblat principalment per altres estrangers, sobretot marroquins.

Una enquesta dirigida per Rosa Aparicio i Andrés Tornos (2001) per-met descriure a grans trets els tractes dels marroquins a Espanya i compa-rar-los amb els d’immigrants d’altres nacionalitats. En una mostra de 1.600immigrants marroquins, subsaharians, dominicans, peruans, equatorians ixinesos, els primers sumen unes 450 entrevistes, realitzades a Almeria, Bar-celona i Múrcia. Tot i que el treball no cobreix tot el territori nacional i laselecció dels individus a entrevistar no ha pogut ser aleatòria, els resultatsde les preguntes sobre vida social revesteixen un gran interès.

Les diverses preguntes sobre a qui recorren els estrangers quan estroben en situacions de necessitat donen una imatge ben clara de la relle-vància de les xarxes nacionals de suport en el moment de cobrir els requi-sits bàsics per a una vida estable a Espanya, com són la feina i l’habitatge,i les preguntes sobre tractes en la vida quotidiana indiquen que la relacióamb els espanyols és més aviat escassa. En comparació amb alguns altresgrups, els marroquins mostren una especial propensió a construir la sevavida social a Espanya dins dels cercles d’estrangers, presumiblement cen-trades en la comunitat marroquina.

A l’hora de buscar feina, els marroquins diuen que recorren moltmés freqüentment a «altres immigrants» (en un 81% dels casos) que als


espanyols, fins i tot quan es tracta d’«espanyols amics» (un 33%).(4) No sónel grup més tancat en aquest sentit, ja que els percentatges dels xinesospujen al 98% i el 19% respectivament, però sí que recorren més a altres es-trangers, i menys o igual a espanyols amb qui tenen amistat, que tots els al-tres grups.

Quan es tracta de buscar «on viure», el 80% dels entrevistats provi-nents del Marroc afirmen haver buscat ajuda entre «altres immigrants», i el27% entre «espanyols amics» (però el 57% van manifestar haver buscathabitatge a partir d’anuncis al diari, i el 7% mitjançant una agència, comseria habitual entre els espanyols). Considerant només les dues primeresrespostes, que es refereixen a contactes personals, una altra vegada elsmarroquins constitueixen el grup que més recorre a estrangers, si no consi-derem les respostes dels xinesos.

També figura el col·lectiu immigrant marroquí com el grup més de-pendent dels seus contactes personals amb altres estrangers, quan es tractade resoldre problemes de menys importància (excepte els xinesos, una vega-da més). «A l’hora de buscar informació sobre cursos o estudis», el 54%recorren a altres immigrants i el 35% a una associació, que podria ser d’im-migrants en alguns casos. «Per informar-se sobre la seva documentació odrets», sumen un 48% els qui busquen suport en altres estrangers (mentreque un altre 44% ho fan en una associació). Posats a imaginar «a qui recor-reria en primer lloc si està molt malalt», el 49% buscarien «un immigrantque viu una mica més lluny», mentre que molt pocs demanarien auxili «alprimer veí que obri la porta» (11%) o a espanyols que visquin a una distàn-cia intermèdia (7%). En el cas de petits favors, com el de «a qui li demana-ria sal si n’hi falta quan té amics a sopar», són encara un 50% els qui recor-rerien a «un immigrant que viu una mica a prop», enfront d’un 10% quetrucarien a la porta d’«una espa-nyola que viu al costat». En tots els casos,al voltant de la meitat dels marroquins enquestats optarien per buscar suporten altres estrangers, cosa que indica una confiança notablement més gran enles xarxes immigrants (presumiblement, abans que res marroquines) que en els seus veïns o amics espanyols.

(4) Els resultats sumen més del 100% perquè es permetien diverses respostes a cada pregunta.


Representen, així mateix, la meitat dels enquestats els qui afirmenque, «fora de la feina», es tracten, sobretot, amb altres marroquins, i sónpoquíssims (2%) els qui afirmen relacionar-se només amb espanyols(menys que els qui reconeixen que no es tracten amb «gairebé ningú», un8%). Això no obstant, amb les seves respostes a aquestes preguntes, ocupenun lloc intermedi si els comparem amb altres grups nacionals. Si bé l’es-mentat 50% respon que es fa més amb «altres persones del seu país» queamb els autòctons, aquest percentatge és superat pel 63% registrat entre elsequatorians (i el 80% dels xinesos, que segueixen mostrant-se com el grupmés tancat en si mateix). Al costat d’aquesta meitat, al voltant d’una cin-quena part (18%) dels enquestats marroquins afirmen tractar-se, sobretot,amb immigrants però tant del seu país com d’altres, dada superada pel 25%dels peruans i subsaharians; i una altra cinquena part (22%) que compartei-xen el seu temps fora de la feina amb espanyols i immigrants, superat unaaltra vegada pel 31% dels peruans i subsaharians. En definitiva, resulta quela comunitat immigrant ocupa un lloc primordial en el lleure de gairebé totsels marroquins, ja que tan sols una quarta part (24%) declaren que es trac-ten amb espanyols en el seu temps lliure, i d’aquests només el 2% exclusi-vament (Aparicio i Tornos, 2001: 43-62).

Podem reforçar aquesta impressió que el tracte amb altres immi-grants predomina en la vida social dels marroquins mitjançant els resultatsd’una altra enquesta realitzada per Juan Díez Nicolás i María José RamírezLafita (2001). En una mostra que no és estadísticament representativa, comassenyalen els mateixos autors, hi van incloure 237 entrevistes a marro-quins, efectuades principalment a Andalusia, Canàries i Catalunya, peròtambé a Madrid i València. Conservant in mente les limitacions de la gran-dària mostral, els seus resultats vindrien a confirmar que una part gensmenyspreable dels immigrants marroquins desenvolupa la seva sociabilitatprincipalment al si de la seva pròpia comunitat nacional, tot i que el mésfreqüent siguin, lògicament, les barreges de tracte amb espanyols i estran-gers, i que l’ambient exclusivament o predominantment espanyol, és mésaviat inusual.

La composició dels barris on resideixen és majoritàriament mixta,ja que un 58% declaren que al seu barri es dóna un equilibri entre espa-


nyols i estrangers (19%) o bé una majoria d’espanyols però amb presènciaimmigrant (39%). Així i tot, una cinquena part dels entrevistats (21%) sónja veïns de barris on la majoria dels residents són immigrants, marroquinso no, de manera que superen el 14% dels qui viuen en zones on no es per-cep la presència d’estrangers. En aquest context barrejat, la proporció delsmarroquins que diuen que el seu «tracte freqüent» es refereix principal-ment a altres immigrants arriba al 40% (al si del qual destaquen un 18% queafirma que tots són immigrants del seu país), mentre que el 27% es fa, so-bretot, amb espanyols. Més elevat, del 51%, és el percentatge dels qui ma-nifesten que es reuneixen amb persones del seu país tots o gairebé tots elsdies (i un altre 21% totes les setmanes) (Díez Nicolás i Ramírez Lafita,2001: 89-107).

Tot i que temptatius per les dificultats en la composició d’una mos-tra representativa d’immigrants a escala nacional i que permeti distingir pernacionalitats d’origen, els resultats de les enquestes donen idea que el tempslliure dels marroquins a Espanya està principalment dedicat a la pròpiacomunitat nacional, i que aquesta comunitat és la que els proporciona suportquan s’enfronten a problemes i necessitats diverses, tan freqüents i tan aug-mentades en la percepció dels qui viuen en un país i un context lingüísticdiferent del propi. Aquesta sociabilitat dins del grup, de caràcter informal,podria trobar un paral·lelisme en la formació d’unes associacions formalsbasades en trets d’identitat ètnics o religiosos, o en la defensa d’interessospropis dels marroquins a Espanya, com a immigrants o com a treballadors.A això està dedicada la pròxima secció.

9.4. L’associacionisme marroquí a Espanya

L’escassa antiguitat dels fluxos migratoris més nombrosos des delMarroc a Espanya no ha permès encara un desenvolupament de l’associa-cionisme d’aquests immigrants en la societat de destinació comparable aldescrit per als turcs a Alemanya o els algerians a França. Les poquesenquestes a immigrants realitzades fins avui s’han aproximat al tema par-cialment o amb resultats de dubtosa representativitat, i només una associa-ció ha guanyat visibilitat en el debat públic espanyol sobre la immigració,


la coneguda com a ATIME. Amb prou feines ens consta, tanmateix, el des-envolupament d’agrupacions de tipus religiós comparables a les que hanadquirit tanta importància als altres dos països estudiats en aquest llibre, inomés la preocupació per la presència en territori espanyol de xarxes islà-miques vinculades a Al-Qaida ha merescut una atenció significativa en elsmitjans de comunicació.

Les dades de dues enquestes efectuades l’any 2001 permeten unaaproximació a l’associacionisme dels marroquins. Segons aquestes enques-tes, resulta que els marroquins que resideixen a Espanya semblen tenir unadisposició a participar en les associacions d’immigrants gens menyspreable,però una reduïda habilitat per beneficiar-se dels seus serveis de suport (aixícom dels de les associacions d’assistència social espanyoles, com ara CreuRoja o Càritas). En tot cas, les recollim a continuació com una simple apro-ximació al tema.

Díez Nicolás i Ramírez Lafita (2001: 32-36, 103) han intentat esti-mar la pertinença a associacions de diversos col·lectius d’immigrants. Tot ique l’anàlisi d’aquesta mostra està lluny de ser estadísticament representa-tiva, com ja ho hem indicat, les seves conclusions permeten aproximar-se ala vinculació d’aquests immigrants amb les organitzacions que es presentena si mateixes com els seus representants.

Gairebé tres quartes parts (73%) dels marroquins enquestats vannegar ser membres o tenir relació amb alguna associació d’immigrants. Unaltre 14% no n’eren membres, però sí que hi tenien alguna relació. Entre el7% d’entrevistats que van declarar que pertanyien a alguna organitzaciód’aquest tipus, la majoria, el 5%, se’n consideraven «membres actius».Aquest darrer percentatge, si bé molt minoritari, és notable en comparacióamb les dades d’enquesta habituals sobre associacionisme entre els espa-nyols, ja que no es pregunta per qualsevol tipus de grup voluntari (incloent-hi clubs esportius, per exemple) sinó específicament per associacions d’im-migrants. Però l’enquesta de Díez Nicolás i Ramírez Lafita probablementsobreestima l’associacionisme immigrant, ja que, per establir el (sempre di-fícil) contacte amb almenys una part dels entrevistats, els enquestadors vanrecórrer a l’ajuda de les mateixes associacions.


Contràriament al que es podria esperar, no són superiors les fre-qüències amb què els marroquins afirmen haver recorregut a les associa-cions d’immigrants per beneficiar-se dels seus serveis i projectes de suport.Per exemple, dels 75 entrevistats que havien regularitzat la seva situació oestaven en tràmits de fer-ho, només un 1% van esmentar una associaciód’immigrants, mentre que van ser molt més freqüents (17%-19%) les refe-rències a amics, familiars, organitzacions assistencials d’espanyols i institu-cions públiques. Quan es pregunta més concretament quina persona o enti-tat el va ajudar a gestionar els seus permisos de treball o residència, lesassociacions d’immigrants perden pes. I això, tractant-se d’un dels serveisque més habitualment presten aquest tipus d’organitzacions i d’una neces-sitat que el 37% dels marroquins esmenten com el problema que els ha pro-duït més preocupacions des de la seva arribada a Espanya (només superatpel de trobar feina, per un estret 1%).

La mostra més àmplia composta per Aparicio i Tornos (2001: 37-38)indica que són pocs els marroquins que saben que les organitzacions d’es-trangers poden ajudar-los amb els seus programes de suport a immigrants:només un 7% (mentre que, per exemple, el 26% dels peruans i el 19% delsdominicans coneixien aquestes entitats d’ajuda). Entre les altres opcions,tan sols els «Acoges», organitzacions d’assistència a l’arribada dels immi-grants de base local però que conformen una xarxa nacional, van merèixerun 61% de respostes afirmatives. La resta de les organitzacions no gover-namentals espanyoles van resultar tan llunyanes com les d’immigrants: un8% dels marroquins entrevistats coneixien Creu Roja, un 2% Càritas, i un10% altres ONG.(5)

Tot i que no és l’única, ja que en els darrers anys s’han multiplicat lesagrupacions de marroquins i musulmans de caràcter regional, i se n’han for-mat algunes de dones, l’organització voluntària d’immigrants marroquins queha aconseguit fer escoltar la seva veu en el debat públic espanyol s’anomenaAssociació de Treballadors Marroquins a Espanya (ATIME). Fundada el

(5) Com assenyalen els mateixos autors, les referències molt més freqüents als «Acoge» poden ser degudes al fet que150 dels 450 marroquins enquestats residien en zones rurals d’Andalusia en el moment de l’entrevista, on aquesta xar-xa («Andalucía Acoge de Málaga», «Almería Acoge», etc.) té una presència especialment important.


1989, estima la seva base en 12.000 socis, concentrats principalment a Ma-drid, Barcelona i Sevilla, i disposa de seus en deu províncies (a més de les an-teriors, la Rioja, Granada, Màlaga, Almeria, Alacant, Múrcia i Jaén). La sevadeclaració d’objectius inclou des de la defensa dels drets laborals dels asso-ciats i la dignificació de les seves condicions de vida fins a, més en general,la seva integració social en la societat espanyola. Els seus recursos, si bé mésaviat escassos, permeten oferir als immigrants marroquins serveis jurídics al’hora d’aconseguir els permisos de treball i residència, així com alguns ser-veis d’assistència social; als seus fills escolaritzats en centres públics, l’ense-nyament de la llengua i la cultura àrabs, en un programa acordat amb el Mi-nisteri d’Educació; i a un reduït nombre de menors d’edat que van migrar sols,un pis tutelat per viure-hi a Madrid. ATIME es presenta també com un mitjàper obtenir suport a l’hora de reivindicar els drets laborals o d’un altre tipusque els immigrants puguin veure vulnerats durant la seva estada o residència aEspanya (www.atime.es; www.solidarityonline.org/solidaridad/chi/atime.htm).

A més d’aquesta funció assistencial, ATIME representa un paperpolític de certa visibilitat en el debat públic sobre la immigració a Espanya.Juntament amb dues o tres organitzacions de llatinoamericans, es trobaentre les associacions d’immigrants les opinions de les quals es veuen reco-llides a la premsa més freqüentment. ATIME va aglutinar i va liderar la vagai la mobilització dels marroquins (juntament amb treballadors d’altresnacionalitats africanes) i va negociar amb el govern espanyol, després delsdisturbis causats per veïns espanyols d’El Ejido (Almeria, any 2000) en l’in-cident racista més remarcable esdevingut a Espanya fins al moment. Tambéva fer sentir la seva veu en els mitjans de comunicació i en les mobilitza-cions d’estrangers i espanyols en contra de la reforma de la llei d’estrange-ria aquest mateix any. La seva vinculació política més clara és l’establertaamb els sindicats espanyols, que han ajudat a la formació dels seus líders, imés concretament amb la UGT, el suport material de la qual va facilitar elfuncionament d’ATIME en una zona on ha adquirit gran visibilitat, Almeria(Arjona i Checa, 1999: 172).

Menys visibilitat social han tingut les associacions d’immigrantsmarroquins creades per satisfer objectius de naturalesa religiosa. No obstantaixò, la institucionalització del culte musulmà i la possible intervenció de


l’estat espanyol en la regulació del funcionament de les mesquites s’hanconvertit en tema d’interès públic després dels atemptats de l’11-M aMadrid. La tesi defensada per ATIME segons la qual imams majoritària-ment wahhabites estarien incitant, des de mesquites i oratoris, a la violènciaha estat discutida per la Comissió Islàmica d’Espanya.(6) Aquesta disparitatde criteris entre els mateixos membres de la comunitat musulmana residenta Espanya suggereix la precarietat quantitativa i qualitativa de la informaciódisponible sobre els discursos i les pràctiques que es desenvolupen en l’en-torn de les mesquites i els oratoris.

No tenim, doncs, un coneixement sobre aquest respecte comparableal disponible sobre l’associacionisme religiós dels musulmans residents aAlemanya y França. En aquests països, com hem vist en els capítols ante-riors, s’han organitzat grups i associacions força plurals al voltant de lesmesquites, l’oferta dels quals no es limita al culte i al compliment de les normes islàmiques a la vida quotidiana, sinó que, sovint, inclou activitatsd’oci i assistència social. No obstant això, alguna informació d’indubtableinterès sobre l’associacionisme religiós i cultural dels marroquins a Espa-nya facilita Martín Muñoz (2003: 124-127) basant-se en entrevistes ambprofunditat amb immigrants d’aquesta nacionalitat, alguns dels quals tenenresponsabilitats de lideratge associatiu. La densitat més gran d’organitza-cions musulmanes es registra a Catalunya, Madrid i Andalusia. Moltes ges-tionen un oratori, dels quals n’hi ha 450 en total a Espanya. Poden estar ins-crites al registre de la Comissió Islàmica d’Espanya o no, es poden haverregistrat al Ministeri de Justícia o no, i poden estar federades a la Unió deComunitats Islàmiques d’Espanya o la Federació Espanyola d’Entitats Reli-gioses Islàmiques o no.

A partir de les opinions expressades pels marroquins entrevistats,Martín Muñoz destil·la un seguit de reivindicacions comunitàries relativesal respecte de les normes de l’islam. En primer lloc, pretenen aplanar elcamí per a la construcció de mesquites, que en alguns casos ha sofert resis-tències per part de les autoritats i/o les poblacions locals, així com per al seulliure funcionament al marge de les suspicàcies i desitjos de vigilància per

(6) Vegeu, per exemple, la primera pàgina d’El País dels dies 7 i 8 d’abril del 2004.


part de les esmentades poblacions locals. En segon lloc, consideren que elsdrets adquirits mitjançant l’Acord de Cooperació entre l’Estat Espanyol i laComissió Islàmica d’Espanya, com ara l’ensenyament de la llengua àrab ila religió islàmica a les escoles, no s’han concretat en mesures suficients peral seu desenvolupament. En tercer lloc, demanen que els menús de les esco-les i els hospitals permetin respectar les prohibicions alimentàries islàmi-ques i, en el segon cas, també la presència d’assistència religiosa. En quartlloc, desitjarien disposar de mitjans per preparar líders religiosos musul-mans, que bona part dels entrevistats imaginen com a independents dels paï-sos d’origen, de manera que permetin una millor adaptació dels seus ense-nyaments a la realitat de la pràctica de l’islam immigrat. Finalment, elspreocupa la imatge de l’islam en l’àmbit públic espanyol, i exigeixen untractament més optimista en els mitjans de comunicació, incloent-hi cam-panyes de sensibilització de l’opinió pública i mitjans per a la formació delsespanyols que estiguin interessats a conèixer la seva religió.

Si el panorama de l’associacionisme de caràcter religiós i culturaldels marroquins a Espanya produeix una impressió de fragmentació, persota de les dues principals organitzacions federals, més descentralitzat i dis-pers sembla encara un nou tipus de lideratge en la comunitat marroquina alqual Martín Muñoz dóna certa importància com a alternativa en algunscasos, i com a complement en d’altres, a l’associacionisme religiós alvoltant de les mesquites i oratoris i a l’associacionisme de tipus laborald’ATIME. Marroquins que, generalment, ja fa temps que estan instal·lats aEspanya, dominen l’idioma, tenen tractes intensos amb espanyols, gaudei-xen d’una situació econòmica relativament folgada, viuen en família icompten amb una certa visibilitat en la seva comunitat local (per exemple,pel fet de regentar un local comercial), concentren l’atenció dels seus com-patriotes i arriben a actuar com a líders a l’hora de donar resposta a neces-sitats concretes, sovint derivades dels processos de reunificació familiar. Avegades s’erigeixen en intermediaris entre la comunitat i les institucionsespanyoles, davant les quals se senten més competents que els nouvinguts.Com a resultat d’aquestes tasques de mobilització i intermediació a nivellde barri, alguns han acabat formalitzant el seu lideratge mitjançant la cons-titució de petites associacions que consideren més properes als problemes


dels marroquins en la vida quotidiana –i, per tant, més útils en termes assis-tencials i identitaris– que les principals mesquites i organitzacions.

9.5. La delinqüència

Tenint en compte les dades oficials, els immigrants tenen una parti-cipació en la delinqüència a Espanya que supera amb escreix la seva pre-sència entre la població del país, i els marroquins es troben entre els qui mésfreqüentment són detinguts per la policia per haver comès delictes i faltes oper residir a Espanya irregularment. El fet de conèixer amb detall els indi-cadors de delinqüència de responsabilitat estrangera ha adquirit un interèscreixent a mesura que en el debat públic espanyol s’ha anat construint untema polític que relaciona immigració amb criminalitat, tal com va passarabans a França o Alemanya. Cal suposar que la ja considerable percepciósocial d’aquesta relació hagi estat reforçada després dels atemptats de l’11-M a Madrid.(7) Probablement, el fet que la majoria dels detinguts ambrelació a la matança d’Atocha siguin marroquins converteix els immigrantsd’aquesta nacionalitat en una de les comunitats en la qual, actualment, esconcreta més el vincle que estableixen molts espanyols entre immigració icriminalitat o inseguretat ciutadana.

Pel que fa a les xifres reals que ens permeten valorar adequadamentaquest vincle, l’anàlisi realitzat per l’INE (2003: 29-32), a partir de lesdades recollides pel Ministeri de l’Interior l’any 2000, contribueix a aclarirel panorama quan ofereix estadístiques sobre detinguts i reclusos posant-lesen relació amb la presència d’immigrants de cada nacionalitat a Espanya.

L’any 2000, segons l’Anuari Estadístic del Ministeri de l’Interior,prop de 28.000 ciutadans d’altres països van ser detinguts per estada il·legala Espanya, és a dir, per violar les normes específiques d’estrangeria. Perhaver violat normes generals del país, per delictes i faltes, van ser detingutsal voltant de 85.000 estrangers. Això representava un 23% dels 224.004detinguts per aquests dos últims conceptes, un percentatge que confereix alsimmigrants molta més presència entre els detinguts que entre la població

(7) Sobre la percepció d’aquesta relació en la societat espanyola i les possibles explicacions, vegeu Avilés (2001).


total, de la qual llavors arribaven a un 3,3%. Tot i que l’estadística de deten-cions no especifica quants dels estrangers eren residents a Espanya i quantseren turistes, i malgrat les notícies publicades sobre les actuacions en terri-tori espanyol de màfies estrangeres els membres de les quals es queden alpaís només el temps necessari per resoldre els seus negocis criminals, calsuposar que la major part dels detinguts de nacionalitat diferent de l’espa-nyola residien a Espanya.

Les detencions d’estrangers l’any 2000 van ser degudes a faltes mésfreqüentment que les dels espanyols: entre els primers, un 12% eren perse-guits per algun tipus de falta, proporció que es redueix al 4% en el cas delsespanyols. Per tipus de delicte, la distribució dels dos grups és molt sem-blant, ja que en tots dos casos la meitat van cometre delictes contra el patri-moni, i un 5% contra les persones.

Les nacionalitats més freqüents entre els detinguts són les africanes,especialment la marroquina i l’algeriana. La taula 9.1 recull la distribuciópercentual dels estrangers detinguts per origen continental, bo i distingint-ne els països més representats. El Marroc és el lloc d’origen més freqüentdels estrangers detinguts a Espanya, ja que l’any 2000 la policia espanyolava interceptar 35.937 ciutadans d’aquell país, per haver comès delictes o fal-

Taula 9.1

ESTRANGERS DETINGUTS A ESPANYA PER DELICTES, FALTESI ESTADA IL·LEGAL, PER NACIONALITAT. 2000Percentatges verticals

Total detinguts Delictes Faltes Reclamats Estada il·legal

Europa 23 31 42 29 8

Romania 4 6 8 3 1

Àfrica 62 48 40 56 92

Algèria 10 12 20 23 2

Marroc 42 28 14 25 75

Amèrica 10 15 11 10 3

Colòmbia 4 5 2 3 1

Equador 3 4 3 1 1

Àsia 4 5 6 5 1

Total 84.938 45.567 6.060 5.539 27.772

Font: Elaboració pròpia a partir d’INE, 2003: 30.


tes, per haver estat reclamats per delictes i faltes prèviament jutjats, o perromandre il·legalment al territori. En total, el 42% dels estrangers detingutsa Espanya aquest any eren marroquins; entre els detinguts per delictes i elsreclamats, al voltant d’una quarta part provenien del regne alauita, així comles tres quartes parts dels detinguts per presència il·legal. Els seguien a grandistància estrangers procedents d’Algèria (amb 8.599 detencions en total,un 10% de les efectuades a estrangers), Romania (3.656, un 23%), Colòm-bia (3.005, un 4%) i Equador (2.183, un 3%).

Considerat sobre el total de detencions, cap grup nacional té una pre-sència tan notable com el marroquí, especialment respecte a delictes i a pre-sència irregular, ja que hi ha gairebé tants algerians detinguts per faltes commarroquins en aquest any. Però si posem les xifres de detinguts per delictesi faltes en relació amb les de la població resident a Espanya de cada nacio-nalitat, els algerians i els romanesos figuren com a més proclius a la delin-qüència que els marroquins (tot i que aquesta comparació pot estar una micadesvirtuada, ja que, evidentment, els detinguts no són necessàriament resi-dents legals). Un de cada tres ciutadans algerians a Espanya ha estat detin-gut l’any 2000. Els segueixen a distància els romanesos (un de cada deu),els marroquins juntament amb la resta dels africans (un de cada vint apro-ximadament), els ciutadans d’Oceania, els asiàtics no xinesos, els europeusno alemanys ni britànics, i els colombians.

Una altra possible aproximació a les xifres de la delinqüència és laque ofereixen les dades de reclusos estrangers a les presons espanyoles, ambsentència ferma o sense, amb residència a Espanya o sense. En total, elsestrangers arribaven el desembre del 2000 al 20% dels internats, la qualcosa continua sent desproporcionada respecte al 3,3% de la població querepresentaven aquest any, però lleugerament inferior al 23% que sumavenentre els detinguts. Com passava entre els detinguts, els marroquins forma-ven el grup més nombrós entre els presos no espanyols (un 6% del total),seguits dels colombians (3%) i els algerians (2%). Però, també com en el casanterior, si posem el nombre d’internats a les presons en relació amb el deresidents, els algerians, amb cinc reclusos per cada cent habitants, supera-ven els altres dos grups, amb dos presos per cada cent residents colombiansi un per cada cent de marroquins.


X. Cultura, opinió, debat públici convivència

10.1. Un diàleg a diverses veus

La construcció d’una comunitat de discussió és una tasca tan àrduaque rares vegades ha reeixit en la història d’un país, i encara menys en la his-tòria entrecreuada de dos països (per no parlar d’una diversitat de països, coms’intenta fer ara a Europa). Aquesta declaració enllaça amb l’objectiu pràcticde precisar el que cal fer per facilitar aquest diàleg, i el que cal evitar, que ésalimentar expectatives enganyoses. Si el que es vol aconseguir és facilitar latasca d’una trobada i un modus vivendi entre societats tan complexes com lesdels espanyols i els marroquins, val més tenir paciència i dreçar una mica lesorelles per escoltar moltes veus, i en molts registres, i no unes quantes, i finsi tot aquelles en el to monòton d’allò que és «políticament correcte» o allò queés «políticament provocatiu», que solen ser dues cares de la mateixa moneda.

Entrant en matèria, el primer que s’ha de fer és reconèixer que les veussón diverses, i el lector no trobarà aquí sinó algunes manifestacions de nomésuna part d’elles. Pel que es refereix a les veus dels espanyols, n’hi ha algunesd’importants que queden de moment fora d’aquesta investigació, però sobreles quals volem dirigir l’atenció del lector: la veu dels empresaris, que s’ex-pressa en forma de compres i vendes variadíssimes, en el mercat de treball ien d’altres (a vegades, en la de les associacions que els representen); la veudels clergues, cristians i (en la seva variant pròpia) musulmans; i la delsintel·lectuals, els comentaristes, els assagistes i els periodistes.


Hi ha tres veus espanyoles a les quals dos dels autors d’aquest llibrehi han dedicat força espai en un llibre previ (Pérez-Díaz, Álvarez-Mirandai González-Enríquez, 2001), i el contingut del qual resumirem breumentaquí: la veu dels polítics i els partícips en l’espai públic, entre ells, les asso-ciacions; la de l’opinió pública en forma de respostes a preguntes enenquestes d’opinió; i la d’aquesta mateixa opinió en el context d’uns grupsde discussió. A aquestes veus hi afegim aquí la d’una sèrie d’estudiososespanyols sobre qüestions d’immigració i integració, dels debats dels qualsn’extraiem alguns temes de preocupació compartida sobre la convivènciaentre immigrants musulmans i espanyols.

Del costat marroquí, la nostra contribució en aquest moment serà lapresentació i el comentari de dos grups de discussió d’immigrants marro-quins, celebrats el maig del 2003. No cal dir que amb això no cobrim sinóuna mínima part del que s’ha de considerar a l’hora d’intentar entendre lesveus d’aquests immigrants. Caldrà incorporar-hi, abans o després, més ma-terials basats en altres grups de discussió, enquestes, estudis locals i docu-ments molt diversos, com ara els elaborats a partir d’històries de vida, o elstestimonis literaris dels mateixos immigrants.

10.2. El debat públic i l’opinió dels espanyolssobre la immigració i els marroquins

El debat públic

Com s’ha dit en un altre lloc (Pérez-Díaz, Álvarez-Miranda, Gonzá-lez-Enríquez, 2001: 87-136), el debat públic espanyol es troba aparentmentdividit en tres camps. En un, el Partit Popular, juntament amb Convergènciai Unió i Coalición Canaria, que han tingut responsabilitats de govern encomunitats autònomes molt afectades per la immigració, han establert uncert consens al voltant d’una política relativament restrictiva de la immi-gració, o una que insisteix molt en una immigració legal, «amb papers», laqual cosa suggereix un contracte de treball, un visat en forma, una residèn-cia estable, etcètera. En el camp oposat, hi ha una comunitat de discurs d’in-dividus i organitzacions que semblen voler una política d’immigració


menys restrictiva, i en la qual se situen els mateixos immigrants, les asso-ciacions (no governamentals) dedicades al tracte i el suport als immigrants,i grups polítics d’esquerres com, per exemple, Esquerra Unida. Els empre-saris simpatitzen en part amb una posició laxa que permeti l’entrada de màd’obra barata i relativament dòcil, i redueixi els seus costos de producció i,aparentment (si més no al començament), de transacció. El Partit Socialis-ta, per la seva banda, se situa en una posició intermèdia, des de la qual, dis-cretament, expressa la seva simpatia amb totes dues parts i el seu desacordamb elles; però, a la pràctica, no insisteix a reduir el control de la immigra-ció il·legal, o dels sense papers. Després de guanyar les eleccions generalsel març del 2004, el PSOE ha tornat a posar a debat les seves propostes ante-riors de formalitzar un pacte d’estat sobre immigració que exclogui l’as-sumpte de la controversia política.

El debat ha estat, i continua sent, bastant superficial, ja que no hanacabat de calar en l’espai públic arguments sobre els interessos econòmicsen qüestió, i la identificació dels qui hi guanyen amb la immigració d’unamà d’obra poc qualificada i barata, i els que hi perden per això. Hi ha moltstemes que són silenciats sistemàticament, o no es discuteixen de maneraoberta, perquè es donen per sobreentesos, com poden ser l’argument del’envelliment de la població espanyola com una raó per importar mà d’obra(que al seu torn envellirà), o el de la suposada resolució als problemes delfinançament de la Seguretat Social (que, al seu torn, haurà d’assumir les ne-cessitats dels immigrants, avui amb una natalitat important, demà pensio-nistes), o la il·lusió que els problemes d’acomodació entre les cultures es re-solen amb unes converses entre clergues cristians i musulmans, cadascunparlant amb la seva subtilesa habitual, i moltes altres més. Potser, a més deldesig de silenciar els temes per uns motius o altres, cal veure en aquesta dis-creció del debat públic un exemple d’una tendència general a marginar elstemes que, per la seva complexitat, no es presten a una polarització parti-dista de l’opinió pública.

Això no obstant, cal reconèixer que, al capdavall, i a través d’unseguit d’arguments només exposats i discutits a mitges, hi ha hagut una evo-lució, reflectida en l’opinió, de les posicions a favor d’insistir en una immi-


gració legal. Tot i que també es pot pensar que el reflex s’ha fet a l’inrevés,i que probablement la direcció de la causalitat ha anat d’una opinió «lleu-gerament preocupada» per una immigració que podria semblar «fora decontrol» (i això podria tenir efectes en la tranquil·litat o la seguretat ciuta-dana) cap a la classe política.

L’opinió pública, segons les enquestes

La relació entre l’encès debat públic posat en escena per la classepolítica al voltant de l’elaboració de les lleis d’estrangeria de l’any 2000 ila preocupació de l’opinió pública espanyola per la immigració quedapatent en l’evolució de les respostes als baròmetres que el Centre d’Investi-gacions Sociològiques (CIS) realitza cada any pel que fa al cas (els mésrecents, del febrer del 2001, el juny del 2002 i el maig del 2003)(www.cis.es; per a una anàlisi dels de 1991-2001, vegeu Pérez-Díaz, Álva-rez-Miranda i González-Enríquez, 2001: 137-170).

Cada vegada, el CIS demana a una àmplia mostra d’espanyols queesmenti els «tres problemes principals que hi ha actualment a Espanya».Després d’haver guanyat posicions en el rànquing de problemes fins alfebrer del 2001 (després de l’entrada en vigor de la llei reformada), en elsdarrers anys la immigració ha perdut terreny. En efecte, si bé el 1999 la pre-sència d’estrangers no figurava entre les respostes espontànies dirigides aidentificar els problemes del país, el 2001 mereixia un tercer lloc (amb un31% dels esments).

Però va semblar que els espanyols es tranquil·litzaven a mesura quees normalitzava també el debat públic pel que fa al cas. El juny del 2002 laimmigració va mantenir el tercer lloc, però aquesta vegada amb un 28% deles respostes. Finalment, el maig del 2003 tan sols un 15% dels entrevistatsvan incloure-la en la seva llista dels principals problemes públics, cosa quela situa en cinquè lloc, gairebé empatada amb l’habitatge (amb un 16% d’es-ments), però lluny de la inseguretat ciutadana (28%), el terrorisme (47%) ila desocupació (68%). Potser, aquesta reordenació dels problemes responguia la recent campanya electoral per a les eleccions municipals, com suggereixla importància concedida a l’habitatge i a la inseguretat ciutadana. Caldrà


esperar el següent baròmetre d’opinió comparable amb aquests per compro-var si, a pesar dels atemptats de Madrid, es manté la tendència de progressivapèrdua de rellevància de la immigració en les preocupacions dels espanyols.

Deixant de banda les oscil·lacions de l’opinió que puguin ser degu-des a la conjuntura política, augmenten d’una manera sostinguda o es man-tenen des de mitjan anys noranta les respostes que indiquen que els espa-nyols perceben la immigració com un flux constant que convé contenir.Com a resultat d’aquestes tendències, el maig del 2003, un 88% dels espa-nyols considerava que hi havia massa (48%) estrangers a Espanya, o força,però no massa (40%); és a dir, estimaven que el flux d’entrades havia arri-bat ja a un nivell almenys suficient. Malgrat aquesta suficiència, la granmajoria (85%) esperava que en els propers anys augmentaria aquesta pre-sència (el 52% creia que augmentaria «molt» i el 33% «una mica») i consi-derava que no era convenient admetre sinó aquells que vinguessin amb uncontracte de treball. Si bé aquesta percepció tan estesa entre els espanyolspot resultar innovadora en comparació amb les dades d’enquesta de mitjananys noranta, no sorprèn en comparació amb el clima d’opinió registrat aFrança i Alemanya.

Encara que els espanyols perceben la immigració com un problemapúblic important, declaren, en general, actituds bastant obertes i generosesenvers els immigrants: entenen que, en migrar, exerceixen un dret de la per-sona, calculen que els beneficis de la seva presència són més grans que elscostos per al país que els acull (de manera que la immigració resulta «mésaviat positiva»), i es mostren disposats a concedir-los drets civils i socials moltamplis (Pérez-Díaz, Álvarez-Miranda i González-Enríquez, 2001: 145-158).

Però la bona disposició dels espanyols cap als immigrants mereixcom a mínim dues matisacions importants. En primer lloc, les declaracionsd’obertura de la pròpia ment respecte als estrangers van acompanyades d’u-na atribució d’actituds més tancades a la resta dels espanyols, cosa que indi-ca una situació complexa d’ambivalència o projecció que tendeix a dissi-mular la presència de sentiments menys altruistes que els declarats. Ensegon lloc, els nord-africans són els immigrants que inspiren menys simpa-ties, de manera que potser aquestes actituds obertes, en general, es modulen


en l’opinió d’una manera significativa segons la procedència dels estrangersals quals es refereixin.

El contrast entre les actituds que els espanyols afirmen de si matei-xos i les que atribueixen als seus compatriotes és marcat en l’enquesta mésrecent, del maig del 2003. Tot just un 1% dels entrevistats reconeixen quetracten els immigrants amb «menyspreu» o «agressivitat», però un 12%creuen que altres espanyols ho fan. Una minoria del 29% creu que els trac-ta personalment (d’una manera més neutra però també negativa) amb «des-confiança» o «indiferència», mentre que una majoria del 57% atribueixaquestes disposicions a d’altres. Finalment, dos terços dels entrevistats(66%) descriuen la seva pròpia actitud com d’«amabilitat» i «normalitat(com si fossin espanyols)», però només una cinquena part (24%) descriuenaixí el tarannà aliè. Sorgeix així la pregunta de si ens trobem davant un feno-men d’«ambivalència» (els espanyols tenen alhora actituds benèvoles i hos-tils cap als immigrants), o bé davant un fenomen de «projecció» (els espa-nyols tenen uns sentiments hostils que no es confessen a si mateixos, i que«projecten» als altres com si fossin aquests els qui els tinguessin, mentreque ells conserven la il·lusió de tenir-los benèvols), o bé davant alguna com-binació de tots dos fenòmens.

Posats a quantificar la seva simpatia cap als ciutadans de diversesregions del món en una escala de 0 a 10, els espanyols es resisteixen a triarpuntuacions inferiors al 5, però diferencien els uns dels altres amb forçaclaredat. Els nord-africans són els menys preferits, amb un 5,3 de puntua-ció mitjana el maig del 2003, per sota de la resta dels africans (5,9), elseuropeus de l’Est (5,8) i els llatinoamericans (6,6) que nodreixen les altrescomunitats immigrants nombroses a Espanya.(1) A més, sembla que en elsúltims anys els entrevistats han rebaixat al voltant d’un punt la seva ava-luació de la pròpia simpatia cap als magribins, ja que entre 1996 i 2000 s’a-costaven al 6, i el 2002 i el 2003 la ubiquen al voltant del 5.

(1) Les enquestes realitzades per ASEP els anys noranta confirmen que els marroquins formen part del grup d’immi-grants que menys simpaties desperten entre els espanyols, tot i que en incloure-hi els gitanos, aquests passen a ocuparel darrer lloc. Entre el 1991 i el 2000, els «àrabs i musulmans» van obtenir puntuacions que oscil·laven entre el 4,9 iel 5,8, semblants per tant a les registrades en les enquestes del CIS (Díez Nicolás i Ramírez Lafita, 2001: 149).


Una cosa semblant passa amb les preguntes que intenten mesurarels recels dels espanyols a l’hora de tractar-se personalment amb elsmarroquins. Si bé els entrevistats es mostren majoritàriament ben dispo-sats a relacionar-se amb els immigrants com a companys de feina, com aveïns, o com a gendres i joves, es declaren una mica més reticents a fer-ho quan es tracta de marroquins, i en els darrers anys semblen haveraccentuat aquestes reticències (o haver tingut menys impediment a l’horade declarar-les).

El febrer del 2001, un 82% dels entrevistats van afirmar que no elspreocuparia gens tenir marroquins com a companys de feina, però són unsquants més els qui acceptarien sense recels col·legues de la resta d’Àfrica(84%), de l’Europa Oriental o d’Amèrica Llatina (87% en tots dos casos).Si bé a més de les tres quartes parts (77%) no els preocuparia gens tenirveïns marroquins, el 80% mantindrien relacions de veïnatge amb negresafricans i el 84% amb europeus de l’Est i llatinoamericans. La relació ésmés exigent quan es tracta de passar a formar part de la família: encara quesón una majoria (53%) els qui manifesten que no els importaria gens que unfill o una filla es casés amb un marroquí, són molts menys que els qui estandisposats a tenir companys de feina o veïns d’aquesta nacionalitat. Les dife-rències per origen ètnic s’eixamplen en aquest supòsit, ja que un 57%acceptarien gendres o joves de l’Àfrica negra, un 68% de l’Europa Orientali un 69% d’Amèrica Llatina.

La disposició dels espanyols a relacionar-se amb immigrants vamillorar durant la primera meitat dels anys noranta, si ens atenim als resul-tats d’aquestes preguntes, però aquesta tendència es va trencar cap al 1996,tant per als marroquins com per a la resta dels estrangers. Entre 1991 i 1996els percentatges dels qui negaven que els importés gens ni mica el fet detenir relacions laborals, veïnals o familiars amb marroquins van augmentaren uns 20 punts. Però entre el 1996 i el 2003 les enquestes registren un 9%menys d’espanyols potencialment ben disposats com a sogres de marro-quins, i un 6% menys com a veïns i companys de feina.


L’opinió pública, expressada en discussions de grup

Totes aquestes respostes a les preguntes d’enquesta no són el resul-tat d’un excés d’especulació o reflexivitat, i prova d’això és el tipus d’acti-tuds que sorgeixen quan se surt del format de les preguntes descontextualit-zades en una enquesta i s’entra en el terreny d’un grup de discussió en barrison els immigrants «són a prop», i on els qui participen en la conversa tenenuna àmplia oportunitat per manifestar els seus sentiments en el seu propillenguatge. En aquest cas, el que observem és una actitud de gran descon-fiança cap als immigrants, reforçada en les seves formes d’expressió perl’acalorament de la discussió entre veïns que viuen el problema tan de propque potser poden ofuscar-se i no entendre’l del tot.

Mitjançant l’observació de l’opinió a través de grups de discussió esposa de manifest que el rebuig específic dels marroquins, en barris com elsdel Raval a Barcelona, Lavapiés a Madrid, Joan XXIII a Alacant, o a Mataró,és important (Pérez-Díaz, Álvarez-Miranda i González-Enríquez, 2001:171-219). Té a veure amb la sensació difusa d’haver perdut el control delbarri, l’estranyesa davant costums aliens, la crítica moral de la manera quetenen els veïns espanyols de tractar les dones musulmanes, el sentiment unamica sorprès de ser considerats, al seu torn, amb hostilitat per aquests immi-grants, la sensació de desconcert i d’impotència davant aquest estat decoses, i la irritació d’haver estat deixats sols amb el seu problema, ja que laseva desconfiança cap a les autoritats públiques, cap al que facin (en con-trast amb el que diguin), ha anat augmentant.

Compartir els espais del barri amb veïns nous i nombroses personesvingudes d’altres països no resulta fàcil als participants en els grups de dis-cussió. D’una banda, es refereixen a l’escassetat en el tracte, a les zones co-munes dels immobles, a les places i els parcs infantils, als instituts, als cen-tres mèdics; un tracte reduït sovint a la salutació, del qual alguns culpen elcaràcter dels estrangers, que els empeny a tancar-se en el seu grup, i lacàrrega del qual d’altres reparteixen entre formes de «racisme» autòctonesi immigrades. D’altra banda, tenen sentiments de pèrdua respecte al passat,quan la composició del barri era homogènia i les normes d’ús de l’espai es-taven clarament establertes; amb l’arribada dels immigrants, se senten ob-


servats en passar per certs carrers i places on ara ells es reuneixen, de vega-des incòmodes a l’hora de celebrar les seves festes locals tradicionals i inse-gurs quan transiten pel barri de nit; també empobrits per la desvaloritzacióde les seves propietats immobiliàries, abandonats pels joves que ja no de-sitgen viure allà i, al capdavall, envaïts al seu territori.

Però la irritació expressada en els grups de discussió per la presèn-cia dels immigrants té un component més complex d’estranyesa davant elscostums aliens. Les llengües estrangeres, les pràctiques culinàries i les olorsque desprenen, les maneres de vestir, els hàbits d’higiene, el culte religiósquotidià, els entreteniments col·lectius i els sorolls que generen: tot pot arri-bar a molestar els veïns. En alguns aspectes, el disgust en la percepció del’alteritat es justifica per la interrupció que pugui significar de la tranquil-litat, el son o els costums que els espanyols donen per suposats fins que con-trasten amb els hàbits aliens; en altres aspectes, com per exemple el de lallengua, representa una negació de la identitat de l’altre en si mateixa.

Els espanyols que es van prestar a participar en els grups de discus-sió entenien que les molèsties produïdes pels immigrants tenien molt a veu-re amb l’amuntegament dels homes i les famílies nouvingudes en pisos d’u-nes dimensions escasses pel seu nombre. Les friccions en la convivència esderiven sovint del que perceben com un problema de densitat, de concen-tració dels estrangers en alguns blocs i alguns barris, la qual cosa multipli-ca la incomoditat i la sensació de canvi brusc dels veïns més antics. Ambespecial neguit es viu la condensació dels estrangers en un nombre reduït decentres educatius, la qual, reforçada pel subsegüent abandó de l’escola perpart dels infants espanyols, exigeix als professors una atenció als infantsimmigrants que els pares dels alumnes locals consideren desproporcionada.Per aquests motius, els veïns dels barris amb una elevada presència d’im-migrants que vam poder entrevistar en grup compartien un sentiment d’in-justícia distributiva, consistent en el fet que, al cap i a la fi, la immigracióreforçava altres formes de desigualtat social que situaven el seu barri en unaposició d’inferioritat respecte a altres zones de la ciutat.

En tota aquesta descripció que els veïns espanyols es construeixende la transformació dels seus barris amb l’arribada de nombrosos immi-


grants, els marroquins hi ocupen un lloc central. Els marroquins apareixenen la discussió com a subjectes de les molèsties més greus, i com a objec-tes de les percepcions de distància cultural més extenses.

Les queixes sobre l’increment de la delinqüència menor als carrers sónfreqüents i se centren clarament en els joves marroquins, a qui s’acusa d’unaactitud prepotent i amenaçadora derivada de la seva sensació d’impunitat. Elrobatori per estrebada de les bosses de mà i les joies que les dones granspuguin portar i el tràfic de drogues figuren com les faltes més atribuïdes alsmagribins. Aquests delictes no tenen justificació, segons l’opinió dels veïnsreunits per a la discussió, ja que els ingressos així obtinguts es dediquen fi-nalment a consums innecessaris i ostentosos; no es tracta, doncs, d’una solu-ció de supervivència. Les víctimes se senten impotents, a més, perquè creuenque la policia no pot retenir a la presó ni retornar als seus països molts d’a-quests delinqüents, pel fet de tractar-se de menors d’edat i de petits delictes.

Curiosament, els marroquins són també els estrangers ubicats a mésdistància cultural en els grups de discussió, principalment per la seva reli-gió musulmana. La conversa va presentar un rebuig compartit a la religiosi-tat intensa que s’atribueix als musulmans, perquè es considera que afectamassa la seva vida quotidiana i dificulta la seva integració en la societatespanyola (i, al capdavall, els confereix un caràcter amenaçador i agressiu).La freqüència de les pràctiques religioses quotidianes és jutjada com unobstacle per a la convivència, i les exigències del ramadà són esmentadescom a exemple màxim dels problemes d’integració dels musulmans (perquèels converteix temporalment en treballadors afeblits durant el dia, i veïnssorollosos durant la nit). La religió figura també com a principal factor desubordinació de les dones, en una relació tan desigual amb els homes queofèn les seves veïnes espanyoles. Aquestes condemnen la manca de lliber-tat que veuen en la vida diària de les dones marroquines, la seva forma devestir tan molesta (especialment a l’estiu) i el doble tracte amb què elshomes es permeten, segons elles, tancar les seves esposes a casa, al mateixtemps que assetgen les espanyoles al carrer. En l’acalorament de la discus-sió, creixen les reprovacions als immigrants marroquins, excepte en unaspecte: el del treball realitzat a Espanya.


En definitiva, si bé els espanyols expressen opinions optimistes res-pecte als immigrants quan se’ls plantegen preguntes generals, disposem jad’alguns indicis que s’aproximen al clima d’opinió reticent davant la immi-gració (especialment la musulmana) descrit en els anteriors capítols sobreles actituds dels francesos i els alemanys. Les tendències d’algunes pregun-tes d’enquesta, relatives a tractes directes amb els marroquins, mostren unincrement en les reticències, o si més no, una major disposició a expressaraquestes reticències; i aquestes tendències convé col·locar-les en el marcd’una percepció majoritària que el flux d’immigrants ha arribat ja a unnivell suficient o més que suficient a Espanya. Per la seva banda, les dis-cussions en grup convocades en barris amb una alta densitat de veïns estran-gers van generar clares expressions de desconfiança i sentiments de pèrduaper la seva arribada, novament amb especial referència als marroquins coma grup que ve a complicar la convivència al barri.

10.3. La lectura d’alguns estudiosos espanyolsdels problemes de convivència cultural

Els qui contesten unes preguntes en una enquesta solen sentir-se llunydels problemes sobre els quals se’ls interroga, encara que estiguin disposats adonar opinions que semblen definitives sobre temes en els quals amb prou fei-nes s’han aturat a pensar. Els qui participen en una discussió de grup i provenend’un barri amb molts immigrants, en canvi, s’hi senten molt a prop; fins i tottant que potser corren el risc de mesclar qüestions essencials i accidentals, o decentrar la seva atenció només en alguns temes. Els polítics alternen l’atencióque donen a un tema en el moment de les eleccions o en temps de crisi (quan«ha passat alguna cosa») amb l’oblit del problema durant la resta del temps acausa de «les seves moltes ocupacions». Els periodistes acostumen a dedicar altema la mateixa atenció intermitent que dediquen a tots els temes d’aquest món,sense la qual cosa, d’altra banda, difícilment podrien sobreviure.

Els estudiosos, per la seva banda, dedicats als seus llibres i a unabarreja de vida acadèmica i d’observació de la realitat circumdant, i ambgraus diversos de compromís moral i cívic amb les seves circumstàncies,fan (fem) el que poden (podem), dins d’aquests límits, per introduir algun


distanciament i per veure els molts punts de vista de problemes que altresaborden de manera potser unilateral, encara que probablement amb mésfamiliaritat pràctica.

Dit això, hi ha alguns temes de fons importants, com els de la reli-gió i la condició de la dona, que els polítics amb prou feines tracten i el pú-blic percep de manera confusa, i per a l’esclariment dels quals els acadèmicsespanyols han fet algunes contribucions molt suggeridores. L’interès mos-trat en diversos estudis recents per la pràctica de l’islam i la subordinació dela dona indiquen una preocupació compartida per aquestes qüestions. Elnostre resum d’aquestes contribucions conté biaixos i afegitons, i reflecteixun cert distanciament per la nostra part. Els afegitons són simples comenta-ris o prolongacions al discurs general. El distanciament reflecteix, potser,una diferència de sensibilitat davant el tema: l’orientació general entre elsestudiosos (cosa que no exclou, naturalment, excepcions) sembla suggerirque es tracta de problemes importants, però que permeten una convivènciarelativament fàcil; la nostra impressió és, en canvi, que aquesta convivènciano pot (ni ha de) ser gaire fàcil si les comunitats en qüestió decideixen man-tenir i ser estrictament fidels als seus senyals d’identitat.

Sobre la pràctica de l’islam

Els marroquins que emigren a Espanya es traslladen a una societatque ha arribat molt lluny en el procés de secularització i de privatització dela religió. Això, en principi, afavoreix el pluralisme religiós, de manera queles creences i les pràctiques musulmanes poden prosperar aquí sense gairesentrebancs; però, d’altra banda, molts observadors creuen que aquesta expe-riència pot resultar desconcertant, i potser decebedora, per a alguns creientsacostumats a una religió que no separa allò que és públic i allò que és pri-vat. Aquest xoc pot reforçar la sensació d’estranyesa o de rebuig cap a unasocietat, com l’espanyola, en la qual, segons ells, l’experiència religiosaacostuma a restar més aviat amagada en espais i moments molt concrets, enla qual el pluralisme de comportaments morals està cada vegada més estès,i en la qual les lleis no tenen cap suport –per dir-ho així– «transcendent».


Més concretament, aquest xoc pot esdevenir molt intens cada diapels problemes de compatibilitat entre les exigències de la pràctica de l’is-lam i la vida quotidiana a Espanya: els cinc resos diaris es veuen obstacu-litzats pels horaris laborals; les prohibicions alimentàries impedeixen parti-cipar en les formes de lleure més habituals entre els espanyols, on sempreés present l’alcohol i sovint la carn de porc; el dejuni del ramadà es conver-teix en una prova encara més dura quan el calendari laboral no el preveu.

En general, els observadors solen creure que, en conjunt, les dificul-tats d’incorporació que els marroquins puguin trobar en la societat espa-nyola relacionades amb la religió no es poden definir com de conflicte entredues religions, sinó, més aviat, entre una societat bastant secularitzada i unacomprensió religiosa de la vida en societat. En això, potser, aquests obser-vadors (que acostumen a ser ells mateixos part d’un medi secularitzat, en elqual la religió exerceix un paper relativament menor) poden no adonar-se dela complexitat del seu objecte d’observació i la diversitat dels nivells tant de conflicte com de possibilitat d’entesa. De fet, la religió musulmana no éspura transcendència o pur compliment d’obligacions rituals. Tampoc la sevadiferència específica, respecte a una religió com la cristiana (d’avui), perexemple, no es redueix a negar la separació entre l’espai polític i religiós. Amés, és una religió que afecta íntegrament la forma de vida i, en aquest sen-tit, planteja problemes de desigualtat de gèneres que són summament difí-cils d’acomodar als costums de les societats occidentals d’aquests darrerstemps. Però justament, com veurem més endavant, aquests estudiosos estanconcedint cada vegada més atenció a aquest tema.

En tot cas, l’islam com a factor d’identitat està sempre present en elsestudis realitzats mitjançant enquestes, entrevistes en profunditat i grups dediscussió pels sociòlegs i antropòlegs espanyols. La comunitat dels musul-mans constitueix el principal grup de referència per als immigrants marro-quins a Espanya, més fort pel que sembla que la identitat nacional (tot i elssentiments de superioritat que puguin tenir els marroquins en comparar-seamb altres pobles magribins, com l’algerià, o africans «negres» igualmentislamitzats (Ramírez Goicoechea, 1996: 74-79). Ser musulmà o fins i tot ser«un bon musulmà», o tenir el projecte de ser-ho en el futur, són marques


d’identitat esteses, independentment que la persona es consideri molt o pocreligiosa. En els plans d’educació dels fills, es registra un èmfasi a perpe-tuar aquest orgull i aquesta pertinença. Entre els marroquins que viuen aEspanya, les ambicions educatives per a la nova generació combinen el de-sig d’obtenir una educació formal a l’escola espanyola (amb més idiomes,més coneixements, més atenció i mètodes pedagògics menys autoritaris)amb l’esforç per oferir una educació a casa per fer «bons musulmans», al-menys pel que fa als hàbits de comportament, i després que ells decideixinel seu grau de compromís religiós. La perpetuació dels trets d’identitat so-cial en les famílies marroquines sembla que se centra en l’islam i en la llen-gua d’origen, més que en el vincle nacional (vegeu, entre d’altres, Colecti-vo Ioé, 1995: 198-199, 212-213; Aparicio, 1998: 84; Domingo, Clapés iPrats, 1995: 74-87; Ramírez Goicoechea, 1996: 91-97).

Pel que fa a les pràctiques concretes, el dejuni durant el mes delramadà constitueix el cor de la conservació de l’islam a Espanya. Semblaque es practica extensament (tot i que no disposem de dades fefaents pel quefa al cas) i que ofereix l’ocasió més important de celebració col·lectiva irenovació dels sentiments de comunitat. Malgrat que s’han recollit testimo-nis de marroquins que troben a faltar l’ambient festiu que envolta el rama-dà al Marroc, i la família extensa per donar profunditat i colorit a la cele-bració, també s’ha descrit aquí com el moment propici per reprendre elsllaços d’amistat, parentiu i veïnatge, d’imaginar la comunitat dels creients aescala local i mundial, de posar fi a picabaralles, d’ajudar els pobres, de reu-nir la família, de regalar als infants, d’omplir la mesquita (Tarrés, 1999).Tampoc no semblen infreqüents els resos diaris, que s’intenten adaptar alshoraris de treball, acumulant-los abans i després de la jornada. Les carnis-series halal i els locals de culte van fent aparició en poblacions amb comu-nitats marroquines denses. Gràcies a una certa flexibilitat en l’aplicació deles normes sobre les pràctiques i el culte, i al seu ajornament en el temps,molts marroquins que viuen i treballen a Espanya s’hi poden sentir relati-vament a gust com a musulmans practicants, però no es poden menysprearles contradiccions entre les exigències de la pràctica islàmica i la forma devida espanyola, que amb prou feines deixa temps ni espai per complir-les.


Cal esperar que aquestes contradiccions entre la pràctica de l’islami la forma de vida més secularitzada dels espanyols vagin guanyant visibili-tat en els debats públics, com ha passat en altres països, al voltant d’as-sumptes concrets com la salubritat en la matança de l’anyell, els descansosper resar o trencar el dejuni als llocs de treball, o fins i tot la presència desímbols religiosos a les escoles. Més en general, encara no s’ha discutitobertament a Espanya sobre la forma d’articulació del culte islàmic en unestat laic, que concedeix, en canvi, especial reconeixement a l’església catò-lica, i les decisions preses fins al moment pel que fa al cas han passat mésaviat desapercebudes per als periodistes i l’opinió pública. En la mesura enquè la comunitat marroquina a Espanya, i musulmana en general, vagi ad-quirint densitat en alguns municipis, cal esperar que es reforcin la pràcticai el culte religiós, així com el control social sobre l’observança de les nor-mes islàmiques per part dels seus membres, la qual cosa tendirà a donarvisibilitat a aquesta qüestió de la incorporació dels musulmans com a talsen la societat espanyola.

L’islam patriarcal i quotidià: la situació de les dones

Un aspecte especialment problemàtic per a la incorporació delsimmigrants marroquins a la societat espanyola és el que fa referència a laposició social de la dona. Aquí caldria distingir l’efecte de dos complexosculturals que, si bé s’interpenetren i es complementen, són analíticamentdiferents: d’una banda, la cultura de l’islam entesa estrictament a partir delstextos sagrats i la tradició; de l’altra, la cultura de les societats àrabs o ara-bitzades del nord d’Àfrica, amb el seu sistema patrilineal de parentiu i el seucodi de l’honor, i les seves múltiples varietats locals.

En general, es pensa que la migració acostuma a significar per a lesdones marroquines una modificació de la seva posició en la família. Aques-ta institució es veu així afectada per garantir el seu honor, és a dir, l’honorde la dona i de la família, i es controlen els seus comportaments en un espaipotencialment molt ampli, ja que en tots els àmbits, i sobretot en els àmbitsque no pertanyen a l’espai domèstic, es poden plantejar amenaces al pudoro al respecte entre homes i dones. Aquesta reducció de la capacitat de con-


trol familiar es dóna en un context on augmenta el risc de transgressió deles normes culturals que regeixen el comportament de les dones, perquèincentiva que s’incorporin al mercat laboral, que surtin als espais públics afer encàrrecs i gestions múltiples, que es vesteixin a l’estil occidental i queparticipin de les formes de festeig, prometatge o fins i tot matrimoni de (iamb) els espanyols.

El pes de la posició familiar en la definició de la identitat social deles dones és notablement més marcat al Marroc que a Espanya. Les expec-tatives sobre el comportament de les dones varien segons la seva vinculacióa l’home, de manera que l’estat civil és una variable clau quan es tractad’entendre les opcions de les immigrants marroquines a Espanya.

En primer lloc, les dones casades, la majoria de les quals immigrena Espanya per reunificació familiar amb els seus esposos, l’arribada delsquals pot tenir ja una certa antiguitat, conserven una posició en la divisió deltreball i l’estructura familiar semblant a la que tenien al país d’origen. Lasortida de la família extensa patrilineal, per formar una família nuclear aEspanya, representa un «cara a cara» entre marit i muller que transforma lesrelacions en la parella i pot contribuir a reforçar l’autonomia de la dona alpaís de destinació, però també la seva sensació de soledat i aïllament.

En segon lloc, les dones solteres es poden trobar en situacions bendiferents segons si ocupen el lloc de filles, perquè han vingut per reunifica-ció familiar o han nascut a Espanya, o són elles mateixes les que han emi-grat en solitari. En el primer cas, es tracta de nenes i joves que s’eduquen jaen la tensió entre dues maneres d’entendre el paper social de les dones, lade les seves famílies i la dels seus entorns escolars; tensions que es podenintensificar en el moment d’iniciar el festeig amb homes joves. Les solteresque emigren soles se separen del sistema de protecció i control per part delpare (i els germans), i tots ells solen justificar el vot de confiança que aixòimplica respecte a l’honra de la filla en termes de necessitat econòmica. Enaquest cas, la vinculació a través de contactes, visites i, sobretot, remesesamb la família al Marroc contribueix a justificar la relaxació del control delpare i els germans sobre el seu comportament; mentrestant, la comunitatmarroquina a Espanya pot oferir mitjans per reconstruir una xarxa de suport


i control que substitueixi, almenys parcialment, la família, mitjançant rela-cions de parentiu, origen geogràfic o veïnatge a Espanya.

En tercer lloc, les dones viudes o divorciades, en enviudar, en serrepudiades o en demanar el marit el divorci, abandonen primer de tot la sevafamília política, i, en un segon pas, s’allunyen de la seva família d’origen,la responsabilitat de la qual sobre l’honra de la filla ja es va reduir en con-treure el primer matrimoni. Tot i que un segon matrimoni seria el més de-sitjable, la relativa estigmatització de la dona divorciada al Marroc incenti-va la seva emmigració. Com en el cas de les solteres, les immigrantsmarroquines separades es poden reubicar en una xarxa gairebé familiar al side la comunitat marroquina, o fins i tot en les famílies espanyoles per a lesquals treballen com a internes (Actis, 1995; Losada, 1995; Ramírez, 1995 i1998; Aparicio, 1998).

El fet d’emigrar a Espanya i viure-hi implica per a les dones marro-quines haver d’enfrontar-se a una sèrie d’incentius molt importants pertransgredir o circumval·lar les normes culturals marroquines pel que fa alseu paper en la societat, o si més no ajornar-les en el temps (fins a haverestalviat, haver-se casat, haver tornat, etc.) i en l’espai (fins a tornar alMarroc de vacances o per quedar-se a viure-hi). La mateixa emigració ésviscuda en molts casos com una transgressió que exigeix justificació, unabandonament del lloc assignat en la família d’origen o de destinació, peròtambé ho és el fet d’acceptar un treball extradomèstic, de sortir sola al carreri, molt més, de participar dels costums espanyols de «sortir» i «sortir ambalgú». Les dones marroquines que viuen a Espanya han de trobar la mane-ra de viure amb conflictes més o menys explícits, més o menys greus, entrela seva tradició cultural i un context europeu en el qual els rols de gènereestan menys diferenciats i el control del seu compliment menys institucio-nalitzat. Aquesta tradició cultural es compon de múltiples elements, comtotes, i encara que l’islam hi ocupa un lloc central, no convé donar tot el pesa la religió únicament. També cal tenir en compte com s’han interpretat lesnormes d’aquesta religió en una societat patriarcal; no es tracta, doncs,solament del codi normatiu alcorànic, sinó també dels usos i costums de lasocietat marroquina.


Cal no oblidar tampoc que aquesta tradició cultural està subjecta aun procés de canvi profund entre alguns grups de la població marroquina,paral·lelament als processos de modernització econòmica, urbanització,escolarització, extensió dels mitjans de comunicació, etc. que han afectatuna societat en transició. En aquest context de transformació social, l’emi-gració no s’ha d’entendre com l’únic moment de canvi, sinó com un pasmés que accentua o accelera transformacions culturals que ja es donaven alMarroc, sobretot a les ciutats, en les classes socials més acomodades i edu-cades, i entre les dones que ja s’havien allunyat d’alguna manera de la nor-ma (per exemple, retardant el seu matrimoni, accedint a una educació llar-ga o rebutjant pretendents).

L’emigració, en molts casos, significa una inversió, o un nou repar-timent, dels papers familiars. Quan la dona emigra en solitari, assumeix unaresponsabilitat de sustentadora econòmica de la seva família que s’acostu-ma a justificar per una situació extraordinària i de necessitat a casa, per nodeixar els homes en un mal paper de ser incapaços de mantenir les dones(Ramírez, 1998: 118). Quan emigra en família, com hem pogut veure, assu-meix una responsabilitat més gran com a cuidadora perquè deixa de tenir elsuport de la sogra, les cunyades, les ties, les cosines, etc. en l’educació delsfills, sovint nombrosos; si s’incorpora al treball, tendeix a desdibuixar ladiferència en els rols entre marit i muller, que, d’altra banda, ja havien sofertper la necessitat de l’espòs que, abans de la reagrupació familiar, havia vis-cut sol o amb altres homes, de tenir cura d’ell mateix pel que fa a les tas-ques domèstiques.

Tot i que cada vegada hi ha més dones que treballen fora de casa alMarroc, el treball extradomèstic de la dona conserva un caràcter transgres-sor per a molts marroquins (com passa, d’altra banda, segons les enquestesrecents, en el cas de molts europeus quan les dones tenen fills petits). Estanen joc l’honor de l’home tant com el de la dona: un bon pare pot fer l’esforçd’evitar que les seves filles treballin mentre esperen el matrimoni ja que elrisc que la feina fora de casa pot significar per a l’honra d’aquestes noies ésun cost que supera els beneficis econòmics del treball; un bon marit ha d’e-vitar que la seva dona surti a treballar, ja que, llavors, desatén la seva prò-pia cura, la dels seus fills i la de casa seva (Aparicio, 1998: 58, 66).


Però aquest tipus de raonament (que tampoc no és tan aliè als espa-nyols) queda en suspens, almenys temporalment i parcialment, en el cas deles dones emigrants. En aquest cas es tendeix a justificar el treball de ladona com un esforç familiar l’objectiu del qual és mantenir la família (alMarroc o a Espanya, d’origen o de destinació) quan passa per una circums-tància extraordinària de necessitat (malaltia de l’home sustentador, perexemple, o càrregues familiars, desocupació, un projecte de retorn, etc.).Segons Ramírez, «l’emigració és una mena de dispensa per a les dones quehan de treballar fora de casa», especialment important quan la major part deles marroquines que treballen a Espanya són obreres o ajuda domèstica. Eltreball a les fàbriques, que en alguns llocs del Marroc pot ser concebut coma impropi de dones, està justificat com a col·locació aquí. El treball domès-tic, que allà és propi únicament de les dones de classe social molt baixa, ique s’identifica amb la brutícia i la indignitat, resulta acceptable al país d’e-migració, fins i tot per a les esposes d’emigrants que cobren salaris moltsuperiors al que és comú al seu país (Ramírez, 1995: 150).

També és problemàtica la compatibilitat entre la tradició culturalmarroquina i els costums espanyols pel que fa al festeig entre homes i do-nes. Les dones espanyoles acostumen a «sortir» amb amigues i amics de nit,fumar, beure, ballar, parlar alt i anar amb les cames i els braços descoberts,la qual cosa pot xocar amb la idea del decòrum marroquí. Més xocant potresultar encara el costum de «sortir amb» un home jove tots dos sols (o ambdiversos successivament), de nit, en condicions de certa intimitat o exhibintla seva atracció mútua en públic. El fet de «sortir» i de «sortir amb», queconstitueix una part substancial de la cultura juvenil espanyola pot plante-jar a les joves marroquines conflictes molt notables, interiors i familiars,tant si els seus pares viuen a Espanya com si viuen al Marroc.

Finalment, la tradició cultural pel que fa a les relacions entre elshomes i les dones pot tenir un efecte molt perniciós per a la incorporaciódels immigrants marroquins a la societat espanyola en relació amb elsmatrimonis mixtos, els quals solen ser considerats com un dels mitjans mésvaluosos d’assimilació de les poblacions autòctona i estrangera. Les normes


que prohibeixen el matrimoni de les dones amb un home no musulmà(2) con-tribueixen a frenar el procés pel qual tots dos grups es barregen, gràciestambé a la supervivència del costum de la intervenció dels pares en els pac-tes matrimonials. Entre els nombrosos marroquins entrevistats per EugeniaRamírez Goicoechea, la preferència pel matrimoni endogàmic es troba moltestesa, fins i tot entre els més joves, socialitzats almenys parcialment a Es-panya, i entre els qui estan disposats a fer parella amb espanyols en termesexperimentals i no matrimonials (1996: 39-48).

10.4. Els immigrants marroquins davant la seva pròpia experiència: anàlisi de dosgrups de discussió

Consideracions prèvies

Conèixer les experiències dels immigrants en països d’acollida que,com Espanya, tenen encara una escassa tradició d’immigració no és fàcil, jaque la primera fase d’investigacions sobre aquest tema acostuma a centrar-se en les qüestions que planteja el fenomen immigratori des de la perspec-tiva dels països receptors, i no des de la dels immigrants. Davant l’escasse-tat d’informació sobre les opinions i actituds dels mateixos immigrantsmarroquins respecte a les circumstàncies en les quals es desenvolupa la sevavida a Espanya, hem reunit sengles grups de discussió d’homes i dones pro-cedents de diferents poblacions del Marroc, d’edats compreses entre els 21i els 45 anys, residents a la província de Madrid, i amb períodes d’estada alnostre país de diferent durada.(3)

(2) Aquesta prohibició es refereix especialment a les dones perquè, com que la família és patrilineal, se suposa que elsseus fills s’incorporaran a la família del pare i, per tant, es perdran per a la comunitat musulmana. Si l’home es casaamb una espanyola, es considera més probable que ella es converteixi i, en tot cas, els fills se sumaran al llinatge d’ell.(3) Els participants d’un grup van ser set homes, i l’altre va estar compost per sis dones. Tots ells tenien edats com-preses entre 21 i 45 anys, i tots residien a Madrid, on les dones havien arribat al llarg dels últims trenta anys, i elshomes, durant els últims deu anys. El grup de les dones es componia de quatre casades, una separada i una soltera; ide quatre treballadores i dues mestresses de casa. Totes elles procedien del nord del Marroc. El grup dels homes esta-va format per sis solters i un casat; i per sis treballadors i un estudiant. Tres d’ells procedien de Rabat i Casablanca, iquatre del nord del Marroc. Les reunions van tenir lloc el juny del 2003. Més informació sobre la composició delsgrups pot trobar-se a l’apèndix metodològic.


No ha estat la nostra intenció obtenir informació generalitzable alconjunt del col·lectiu d’immigrants marroquins a Espanya. Les característi-ques pròpies del mètode qualitatiu pel qual hem optat en aquesta investiga-ció impedeixen la consecució d’aquest objectiu. Però, a més, som cons-cients que els homes i les dones que han participat en els grups de discussiópresenten trets específics i determinants de la seva situació social a Espa-nya, fonamentalment el fet d’haver escollit Madrid com a lloc de residènciai posseir un coneixement del castellà que els permet mantenir una conversafluida en aquest idioma.

D’una banda, els immigrants marroquins que fixen la seva residèn-cia a Madrid no busquen feines en el sector primari. Per això és poc prova-ble que procedeixin de zones rurals del Marroc, especialment afectades perla desocupació i en les quals, presumiblement, la força de factors d’expul-sió (push factors) és més gran. Dins del conjunt d’immigrants marroquinsa Espanya, els que s’han prestat a participar en els nostres grups de discus-sió representen, doncs, un sector de la població marroquina predominant-ment urbà, més familiaritzat amb els béns i serveis propis de les grans ciu-tats i més exigent a l’hora de buscar feina i habitatge.

D’altra banda, cal suposar que, precisament pel fet de parlar correc-tament el nostre idioma, aquests immigrants troben en menor mesura aques-tes dificultats que habitualment englobem sota la denominació de «proble-mes d’integració». Potser, tanmateix, la seva competència lingüísticaaccentua la seva sensibilitat cap als problemes implícits en la convivència ointensifica la seva frustració per haver de dur a terme feines per a les qualses perceben sobrequalificats. En tot cas, la seva condició de parlants com-petents del castellà els converteix en el sector dels immigrants marroquinsamb veu i, per tant, amb més capacitat per expressar sentiments i per arti-cular arguments, explicacions, discursos de justificació, demandes i reivin-dicacions. El seu potencial d’impacte públic justifica l’interès d’esbrinarquè els il·lusiona i els preocupa, com pensen i senten, què els molesta i quèels agrada de la seva situació actual.

Així, doncs, sense oblidar les limitacions esmentades implícites enel mètode i en la selecció dels participants, les intervencions orals que, en


dues converses disteses d’aproximadament dues hores de durada cadascuna,han realitzat aquests i aquestes immigrants marroquins ens han proporcio-nat claus interpretatives valuoses no solament sobre determinats continguts,sinó també sobre formes de presentació personal i relació interpersonal. Através d’aquests arguments i gestos ens hem acostat a un món d’experièn-cies personals, presents i passades, i de projectes futurs en el qual, com entots els discursos amb càrrega emocional, no hi falten les exageracions niels tòpics, però tampoc els arguments que permeten bastir un discurs con-sistent; un món que els immigrants desitgen donar a conèixer a qui els vul-gui escoltar, encara que sigui per sentir-se per una vegada escoltats al nos-tre país, per atreure positivament l’atenció dels ciutadans espanyols isentir-se protagonistes d’un esdeveniment important per a nosaltres.

Primer: el discurs dels homes

El discurs d’aquests immigrants, homes i dones, és relativament ho-mogeni, però no del tot. Hi ha una diferència significativa en molts matisos,així com també en les actituds de fons. Transcriurem i comentarem, en pri-mer lloc, les observacions dels homes (que reflecteixen el seu propi parer i,provablement, en gran manera, el del grup en conjunt), amb alguna refe-rència marginal a l’opinió de les dones. Després, en la secció següent, coma contrapunt, farem referència al matís diferenciador del discurs femení.

Les motivacions de la immigració: «aquí hi ha una mica més debenestar que al Marroc»

El desenvolupament de l’economia marroquina i del seu sistema derelacions laborals dóna lloc a unes coordenades poc atractives per a almenysuna part d’aquells sectors de la població autòctona que tenen l’afany deprosperar, de millorar les seves condicions materials de vida. En efecte, desde la perspectiva dels participants en els nostres grups de discussió, elMarroc és un país on escassegen les oportunitats de mobilitat social; un paíson falten les perspectives que permetin raonablement imaginar un esdeve-nidor personal més feliç.


Un sector privat mancat de prou dinamisme per generar creixementeconòmic sostingut, un estat que ajuda poc les petites i mitjanes empreses,i una tradició empresarial conservadora, poc disposada a arriscar i innovar:aquests són alguns dels principals factors sobre els quals descansa aquestadesconfiança que tenen molts marroquins en la possibilitat de prosperarquedant-se al seu país. El sector privat de l’economia ofereix, als qui acon-segueixen trobar-hi feina, sous amb els quals mantenir un nivell de vidadigne, un present sense grans penalitats. Però, generalment, aquests salariscobreixen les necessitats diàries d’habitatge, alimentació i transport, i ambprou feines són suficients per adquirir alguns béns de consum durador asso-ciats a la qualitat de vida, com per exemple cotxes nous, electrodomèsticsdestinats al lleure, o fins i tot habitatges de propietat.

Cal observar que, per la seva banda, les dones insisteixen en aquestsmateixos temes. «Allà (al Marroc) guanyes per menjar, no guanyes per viat-jar ni per fer-te una casa», afirma una jove marroquina en to malenconiós(Suad). I, sobretot, la feina en el sector privat no garanteix estabilitat: «lamajoria no té contracte, ni Seguretat Social, ni res cobert», comenta lamateixa jove. Els drets socials es troben tan escassament desenvolupats queel fet de perdre la feina implica un risc molt elevat.

Aquestes circumstàncies augmenten necessàriament l’atractiu del’estat en tant que empresari: «tothom qui treballa i té un títol vol treballar algovern, a l’administració, tots, és l’única esperança que hi ha» (Hamid). Amés d’oferir estabilitat, les ocupacions estatals obren perspectives d’exercirun tipus de poder molt cobejat, el de crear clienteles ajudant persones més omenys pròximes a aconseguir determinats objectius, des dels documentsnecessaris per obrir un negoci o sortir de viatge, fins a una col·locació.

Els empleats de l’estat es converteixen, així, en referents en els seusgrups primaris, perquè de la seva intervenció en depèn sovint la resolucióde problemes importants per als particulars. En aquest «país administratiu»,com el qualifica un dels participants en el grup de discussió masculí, acce-dir a una feina pública no és senzill: «els qui tenen sort es col·loquen; elsqui tenen diners, a través de familiars». A aquesta afirmació subjau una crí-tica sobre la manera de funcionar d’aquest aparell administratiu; en defini-


tiva, per «influències». Al Marroc, això equival a «pagar o tenir un cert cog-nom» (Mohammed); i el que diferencia les influències a Espanya i alMarroc és precisament que en tots dos països hi intervenen les connexionspersonals, però al Marroc, a més, es paga: «Al Marroc no, no és conèixer;és que estàs disposat a pagar» (Said).

En tot cas, d’una manera o d’una altra, les «influències» són essen-cials per resoldre els problemes. O com un altre participant diu expressiva-ment, provocant rialles d’assentiment de la resta dels seus companys:«Influències al Marroc equival a sortir a la llum; si no, et quedes a l’om-bra...» (Hamid). En una societat en la qual, sense contactes, no ‘surts del’ombra’, l’emigració representa una via per aconseguir aquest perfil socialque crea un espai de llum, i et distingeix del proïsme.

La imatge prometedora del país de destinació

La decisió d’emigrar és precedida per la construcció d’una imatgedeterminada sobre el país d’immigració i les oportunitats que pot oferir alsqui decideixen incorporar-se al seu mercat de treball. Aquesta imatge, ela-borada generalment amb experiències filtrades per altres persones o pelsmitjans de comunicació, revesteix característiques positives. El país de des-tinació és, si més no, un lloc associat a unes condicions de major benestar:«no saps què hi ha, ni com es viu; tan sols el que has sentit, que aquí es viubé i tota la pesca, i ja està» (Hamid).

Sembla clar que el que mou almenys una part dels immigrantsmarroquins no és tant l’afany de sortir d’una situació considerada insupor-table, sinó de tenir accés a oportunitats per prosperar econòmicament. Estracta d’un impuls que als mateixos que l’han sentit no deixa d’intrigar-los:«I la gent paga molts diners per sortir perquè volen més, i tenen feina, tenendiners, tenen una qualitat de vida, el seu cotxe, la seva casa, el seu daixon-ses, allò altre, el compte al banc, i agafa la família i se’n va fora, per què?,perquè busquen..., no sé què busquen» (Hamid). Les claus d’aquest secretresideixen, segons uns, en la tradició inquieta dels marroquins: «El Marrocés un país d’immigrants, la conquesta àrab, musulmana, etc.; això es man-té en els gens»; segons d’altres, el desig d’emigrar és fruit de la lògica enve-


ja que provoca l’èxit d’altres immigrants que arriben a l’estiu, embolcallatsamb símbols d’estatus i amb grans cotxes atapeïts d’articles amb els qualscomplimenten els seus familiars i amics: «...la gent baixa d’Europa, deFrança, d’Alemanya, baixen a passar les vacances; resulta que baixen ambun Mercedes, un BMW, amb la cartera plena de bitllets, amb un munt deregals, és clar, ...i la gent d’allà, els joves que són allà et veuen arribar idiuen: ‘Aquesta gent viu a Europa a cor què vols, per què no puc viure jocom ells?’» (Aziz).

Una primera visió d’Espanya: l’atracció relativa del que hi ha més a prop

Però Espanya, des de la perspectiva dels marroquins, no és pròpia-ment Europa, i sí una mena de pont per arribar-hi. «Al Marroc et pregun-ten: ‘On ets?’, dius: ‘sóc a Europa’ ‘però on?’, ‘a Espanya’, ‘però encara noets a Europa?’», afirma en Said, provocant les rialles dels seus companys.El fet de residir com a immigrant a Espanya no confereix la mateixa aurèo-la de prestigi que fer-ho en altres països europeus: «A qui li veuen el cotxeamb la matrícula d’Espanya, ningú no li fa gens de cas; miren des dels Piri-neus cap amunt» (Aziz). Sembla, per tant, que Espanya és inicialment per amolts marroquins que emprenen el camí de l’emigració una destinació pro-visional; pensen que aquí poden adquirir més fàcilment els permisos que elsobriran les portes d’Europa: «És més fàcil aconseguir els papers encara avuia Espanya que a França» (Hamid).(4) Tot i que ja fa alguns anys que residei-xen a Espanya, molts no renuncien al propòsit de travessar la frontera sep-tentrional: «la gent aquí diu: ‘el dia que tingui els meus papers i uns quantsdiners me n’aniré al nord, on hi ha més diners, on hi ha millor vida, etc., onhi ha drets humans’» (Hassan).

(4) D’acord amb l’estudi exploratori de Díez Nicolás i Ramírez (2001: 30), basat en 750 entrevistes a immigrants aEspanya, gairebé la meitat dels magribins afirmen haver triat Espanya com a destinació perquè era el país més proper,i un 19% addicional perquè era el de més fàcil accés.


Les discriminacions quotidianes i la frustració en comprovarque «el que guanyes no t’arriba per a res»

Una fita superior, una aspiració més alta, mou els immigrants jovesa sortir del Marroc. Busquen més oportunitats, creuen que amb la sevacapacitat de treball poden aconseguir recursos que els permetin alguna cosamés que subsistir. Tant si es troben més bé o més malament situats en lasocietat marroquina, surten del seu país perseguint una il·lusió.

Això no obstant, aquesta il·lusió inicial no triga a convertir-se enfrustració. En primer lloc, els treballs per trobar habitatge; en segon lloc, ladificultat d’aconseguir una feina que permeti viure amb una certa tran-quil·litat; i, abans i després, els problemes amb «els papers». «sempre hi haproblemes de papers, sempre; no estàs segur ni permanent; la gent perma-nent està així, en qualsevol moment l’agafa la policia al carrer, li estripa elspapers i l’expulsa» (Mohamed).

Assenyalem, en primer lloc, l’enorme importància del canvi de men-talitat que provoca una nova definició de la situació en la qual «els papers»exerceixen una funció determinant. Sense «papers» no hi ha possibilitat deres. Les dones insisteixen en aquest fet. «Sense papers ho passes molt mala-ment» (Fátima I). «Una persona que vingui aquí i no tingui papers, no potaccedir a una feina» (Fátima II). «Ni a una casa», afegeix una altra partici-pant en la conversa; «a res», comenta una tercera. «No poden sortir ni alcarrer», viuen «amagats» (Gema). «I quina vida és aquesta?; no és lliure, enqualsevol moment et pot aturar la policia» (Hazmin).

Una altra cara d’aquesta relació amb les administracions públiquesespanyoles es palesa en la sensació que tenen aquests marroquins d’haverde respondre davant una autoritat que, al seu torn, no els respon. Aquesta ésla percepció de la seva situació legal que tenen molts immigrants; basant-seen la realitat o no, tenen por de l’arbitrarietat de les autoritats policials, enprimera instància, i de l’administració, en general. Per satisfer les condi-cions de legalitat, aquesta última els obliga a més a complir tràmits moles-tos, a fer llargues cues que consumeixen part del seu temps de treball i, avegades, els creen dificultats amb els seus empresaris. El sentiment d’inse-guretat jurídica, unit al d’hostilitat de l’administració cap a ells, es troba


sòlidament arrelat entre els immigrants, i reforça la seva actitud de descon-fiança cap a l’entorn. Aquest és un «racisme institucional ja creat» (Has-san), no espontani, del qual, segons creuen, se’n deslliuren millor altresimmigrants no àrabs.

La recerca d’habitatge representa un dels primers obstacles amb quètopen els immigrants en arribar a una gran ciutat espanyola com Madrid. Ésfreqüent que durant un primer període visquin amb familiars i amics, però,en contra del que pensen molts espanyols («segons ells vivim en comuni-tat, en ramats»: Hamid), la convivència amb 6 o 7 persones no és una situa-ció que es consideri suportable ni digna: són «condicions de vida que nos’accepten, que ja les hem passat, que ja no passarem més, perquè tambévolem evolucionar com està evolucionant la societat espanyola» (Hamid).L’hospitalitat de la qual, en tant que magribins, es creuen portadors els por-ta a obrir les portes de casa seva a molta gent, però tenen interès a deixarclar que «els marroquins no vivim en un mateix pis» (Jaouat). L’espai i laintimitat representen valors molt importants, sobretot quan es viu en pare-lla. D’altra banda, la vehemència i l’apassionament que ells mateixos reco-neixen en les seves relacions personals no afavoreixen la convivència entrediferents nuclis familiars. La independència de domicili es converteix aixíen un objectiu prioritari.

Però quan decideixen llogar un pis pel seu compte, molts immigrantsconstaten que, pel sol fet d’identificar-se amb un nom àrab, «directamentpengen» (Aziz). «Et costa tota la vida trobar un lloguer, així de senzill; jollogo una habitació, però ja fa sis mesos que en busco una altra i res, peròres de res» (Mohammed). A vegades els propietaris reclamen lloguers méselevats que els que es poden trobar al mercat; d’altres, se senten pressionatsper no llogar: «Volen tranquil·litat amb els veïns, i el president o la presi-denta de la comunitat els imposa que no el lloguin a estrangers, i si ho fan,que no siguin moros» (Hamid).

A aquesta dificultat de trobar un pis s’hi afegeix la d’obtenir recur-sos econòmics regulars per cobrir els costos de supervivència.(5) Això impli-

(5) Madrid i Catalunya destaquen per ser les comunitats on els immigrants paguen lloguers més alts. Més del 40% delsnord-africans entrevistats per a l’estudi de Díez Nicolás i Ramírez (2001: 52) pagaven més de 30.000 pessetes al mesper la seva residència a la Comunitat de Madrid.


ca més dificultats de les que molts dels immigrants imaginaven quan enca-ra vivien al Marroc. Quan aconsegueixen feina, ni tan sols aquesta feinaacostuma a adequar-se a les expectatives dels immigrants, ni la retribució escorrespon amb l’esperada. Així, treballant en la construcció, «donen per fetque no saps ni mesurar, i quan et poses allà amb l’arquitecte... l’encarregatet diu: ‘No, vés-te’n cap allà, moro, no serveixes per a això’» (Hamid). Mésdur que aquest menyspreu puntual és, tanmateix, el fet de comprovar queamb prou feines hi ha possibilitat de promoció laboral, per més que demos-trin competència i fiabilitat: «el meu marit, que treballa en instal·lacions degas, fa el pitjor treball, és marroquí; jo crec que els marroquins treballenmolt, i el meu marit ha hagut de deixar feines perquè la gent anava passant,anava millorant el seu treball, aprenent a fer altres coses, i ell de mal en pit-jor», afirma aparentment resignada una jove marroquina (Suad).

L’ideal de l’immigrant consisteix a guanyar prou diners per enviar-los als seus parents del Marroc i viure aquí no solament de manera decent,sinó estalviant, amb l’objectiu d’adquirir béns que pugui traslladar al seupaís i mostrar als seus veïns. Aviat s’adona, tanmateix, de la dificultat d’a-conseguir aquests tres objectius simultàniament. Viure i costejar les neces-sitats elementals consumeix la major part dels diners que els immigrantsperceben pel seu treball. Per enviar-ne al Marroc i estalviar, en queden pocs:«si vius com un espanyol normal i corrent, no estalviaràs gens... al cap i ala fi, un immigrant sempre pensa a poder enviar alguna cosa a la seva famí-lia... llavors, si tu no pots enviar res a la teva família, encara que els enviïsalguna cosa, per exemple, no ho sé, poc, allà no val res perquè el nivell devida no és tan baix com per exemple a Amèrica Llatina o als països del’Est... nosaltres hem d’enviar diners, no ho sé, el sou sencer, o si no, ‘mira,no enviïs res’. T’ho diuen així, ‘això no val per a res’» (Said).

Que amb les retribucions pel treball que perceben els immigrants aEspanya no en tinguin prou per satisfer els seus desitjos de consum i estal-vi, segons el seu parer, no es deu només al fet que el nivell salarial no és tanalt com en altres països europeus, sinó també que hi ha una discriminacióretributiva contra els immigrants. Així, doncs, a més d’encomanar-los lapart menys edificant de les feines, se’ls remunera menys pel sol fet de no


ser espanyols: «el meu marit treballa en una empresa en la qual, com que ésmarroquí, cobra menys que l’espanyol, tot i que l’espanyol té el mateix llocque ell; té els seus papers en regla i cotitza i tot, però el que passa és queencara que fa el mateix temps que hi treballen, ell cobra menys que l’es-panyol perquè és un immigrant» (Fátima II).

Papers, feina i habitatge constitueixen la «trinitat de l’immigrant aEspanya». Però el marroquí carrega, a més, un llast addicional: la seva malafama.

La sensació de discriminació ètnica: «El marroquí té molt mala fama»

Ser immigrant a Espanya és, per tant, segons el parer dels partici-pants en els grups de discussió, una situació poc envejable, però és encarapitjor ser immigrant marroquí. Quan vivien al Marroc, els avui immigrantsdescomptaven el rebuig que han experimentat posteriorment per part d’al-guns espanyols: «Jo, personalment, quan era al Marroc, tenia una idea sobreels europeus: són més oberts, més humans, o sigui, les coses bones; no pen-ses mai en el que és negatiu, ho veus com sempre t’ho han pintat a lespel·lícules, que són bons» (Hasan). I un jove del mateix grup assenteix:«...m’imaginava que l’espanyol era l’ideal, i en arribar, de mica en mica, esva desfent la imatge que tenia...» (Mohammed).

Els qui fa més anys que són a Espanya afirmen rotundament que, enaquest punt, l’evolució només es pot qualificar de negativa: «la cultura delsespanyols cap als immigrants marroquins ha canviat molt d’uns anys ençà...abans se’ls acceptava més, se’ls tractava d’una altra manera, se’ls donavafeina, no es mirava tant el fet que ‘aquest senyor és moro’» (Aziz). A l’ho-ra d’explicar aquest canvi, addueixen diferents factors que operen acumula-tivament. Alguns pensen que forma part d’un moviment global de «boicot aallò que és àrab, per dir-ho a l’engròs» (Hamid). D’altres hi identifiquenmotius que es refereixen específicament a Espanya. Així, en el seu afany peraferrar-se «al tren de l’evolució, del desenvolupament» occidental, encarnaten la Unió Europea, Espanya ha donat l’esquena al nord d’Àfrica. A més, eldeteriorament de les relacions entre Espanya i el Marroc («la pesca, les pas-


teres») ha introduït noves raons de discòrdia. Hi ha qui al·ludeix a un racis-me secular dels espanyols, alimentat per segles d’història; un racisme quees mama i troba la seva màxima expressió en frases fetes com «no hi hamoros a la costa, no hi ha perill» (Hamid). Però, en el grup dels homes, tam-bé suscita el consens l’argument segons el qual l’arribada d’immigrantsd’altres nacionalitats, que admeten pitjors retribucions, protesten menys isón més dòcils, ha contribuït notablement al desprestigi dels residentsmarroquins a Espanya. Com a premi per aquesta actitud, segons ells, l’ad-ministració espanyola els facilita la residència i l’obtenció de la naciona-litat.

En tot cas, els marroquins tenen la sensació que són els immigrantsmés mal tractats a Espanya i que, aquí, societat i institucions els tracten pit-jor que en altres països (a excepció, potser, d’Itàlia). Cal destacar que lesdues úniques dones del grup de discussió femení que es cobrien els cabellsi el coll amb vel coincidien en aquest sentit. La primera, referint-se al casde familiars que resideixen a Alemanya, subratllava: «els qui ens trobem aEspanya som el més baix al costat seu, els qui viuen a Alemanya» (Hazmin).La segona va introduir en la conversa la seva pròpia experiència a la GranBretanya i va afegir: «Jo vaig anar a Londres i és diferent d’això; allà nimiren ni fan cas, són menys racistes» (Gema).

La condició de la seva alteritat els acompanya «des que obres els ullsal matí fins que els tanques a la nit, i a vegades et segueix fins i tot en elssomnis» (Hamid). Quan, a més, aquest sentiment de no formar part de lasocietat respectada, de ‘la que compta’ per a l’estat i els seus representants,es considera basat en factors exògens o no provocats pels propis comporta-ments, la consciència de ‘ser víctima’ se superposa a la de ‘ser diferent’.Aquest victimisme s’aprecia en l’ús d’expressions com «conillet d’Índies»per definir el tracte de què els immigrants marroquins han estat objecte aEspanya, en la visió que tenen de ser instrumentalitzats políticament en lesrelacions hispanomarroquines i en frases tan lapidàries com «els immi-grants pateixen molt aquí» (Jaouat).

La indefensió que els caracteritza en tant que víctimes s’agreuja perl’absència de representants dels seus interessos: «nosaltres, els marroquins,


no tenim veu; aquí no hi ha ningú que ens defensi» (Hassan). La referènciaimmediata de la moderadora del grup de discussió a una coneguda associa-ció d’immigrants marroquins a Espanya provoca gestos d’escepticisme ifins i tot irritació, seguits d’algunes objeccions categòriques basades, enpart, en experiències directes.

Així, doncs, semblen convençuts que no disposen de mecanismes dedefensa, que «no tenen cap defensor» (Hassan). De moment, l’administra-ció marroquina no els ajuda: «m’estranya que els responsables marroquinsno parlin als immigrants enlloc, enlloc; això m’estranya» (Jaouat). I tampocno confien en les associacions, perquè, diuen, no s’hi senten a gust, degu-dament atesos, quan hi acudeixen.

D’altra banda, tampoc no es plantegen la qüestió, de maneraespontània, de formar ells mateixos associacions per ajudar-se els uns alsaltres. L’ajuda en la qual pensen és la que es donen els uns als altres enforma d’«immigrant a immigrant»; però, sobretot, la que té lloc dins lesfamílies.

Una segona visió (crítica) d’Espanya

Darrere les paraules crítiques d’aquests immigrants marroquinsbateguen diversos corrents d’orgull, un dels quals és el que els porta a esta-blir una distinció entre diferents nacionalitats d’immigrants a Espanya. ElMarroc no és un país tercermundista on un centenar d’euros t’obren les por-tes de la cova d’Alí Babà: sobre aquest punt insisteixen els participants enels nostres grups de discussió. Curiosament, en contra del que indiquen lesdades de renda per capita, els participants en els grups de discussió assegu-ren que la diferència de nivell de vida entre Espanya i el Marroc és inferiora la que es dóna entre el Marroc i països llatinoamericans com Equador.(6)

L’habitatge, el transport i alguns aliments, com la carn d’anyell, es comprenal Marroc a preus equiparables als d’Espanya, mentre que altres béns i ser-veis domèstics associats a les societats de consum, com rentadores, frigorí-fics, etc., no són inusuals a les llars.

(6) Espanya registrava a finals de 1999 una renda per capita en paritats de poder de compra de 17.850 dòlars; elMarroc, de 3.320 dòlars, i Equador, de 2.820 dòlars (The Economist, 2001: 234-237).


No es tracta solament de reduir la distància entre Espanya i elMarroc al·ludint al nivell de vida real. Continua viva la idea que fa poctemps, Espanya era com el Marroc, una cosa que els espanyols volen obli-dar. També molts d’ells se n’anaven d’Espanya, amuntegats en vaixells, endirecció a l’altra banda de l’Atlàntic. ¿No eren considerats els mateixosexpanyols «com a moros» a Alemanya? ¿No els veien els anglesos amb elmateix menyspreu amb què els espanyols veuen ara els marroquins?

Però, segons els homes que van participar al grup de discussió,Espanya no solament discrimina, sinó que, a més a més, tampoc no acabad’obrir horitzons als immigrants. «No puc treballar tota la vida com a cam-brer o en la construcció». No es resignen al «tu ets marroquí o ets estran-ger, pots treballar en la construcció, pots treballar de cambrer; aquesta és laidea que té tothom aquí» (Jaouat). Potser no és aquesta la sensació que teniaun suec, un italià o un irlandès quan arribava als Estats Units al segle XIX, oun xinès o un cubà, en arribar a aquest mateix país al segle XX. Però, pel quesembla, aquesta és la idea que tenen els marroquins que arriben a Espanyaal tombant del segle XXI.

Els immigrants s’anguniegen per arribar a fi de mes, tenen dificul-tats per estalviar i per enviar diners a casa seva. I quan fan balanç no veuenque prosperin. ¿Són aquestes impressions percepcions realistes de la situa-ció general?, ¿o l’expressió de les preocupacions «normals» d’uns jovesencara explorant a les palpentes el seu destí?, ¿o la manifestació d’unmalestar provocat pel fet de no veure’s reconeguts, ni laboralment ni social-ment, per uns espanyols que no s’adonen de les aportacions dels immi-grants? De fet, algun participant afirma en un moment de la conversa que«el que està movent l’economia espanyola, el que està donant diners és lamà d’obra estrangera; la natalitat l’està donant la població estrangera»(Hamid).

Si prescindeixen de la seva pròpia situació i es fixen en Espanya i enels espanyols, en general, com a tipus de societat, no admiren allò que apa-reix davant els seus ulls. Veuen els espanyols ocupats en les seves estones delleure a sortir, «beure vi i menjar pernil». És a dir, en dues transgressions de«la veritable llei», que simbolitzen despeses innecessàries en coses vanes, a


aparentar sense tenir substància, en tractes superficials bo i descuidant lesrelacions socials profundes, com les de la família. Veuen una societat senserespecte als grans, sense respecte a l’honor de la dona, començant pel res-pecte que la dona deu al seu propi honor. Veuen una societat amb costumscom el de «casar-se per l’Església», però sense una veritable vida religiosa.Veuen una societat que es reflecteix en uns continguts televisius sorprenents:«encenia la tele i em quedava bocabadat» (Mohammed); amb «la ruleta rus-sa (sic), en què tothom guanya diners i cotxes» (Hassan).

Veuen una societat que aparentment critica els (altres) europeus,però que, en realitat, voldria ser com ells, caminant pel món amb una calcu-ladora a la mà i fent números amb el que gasten. En aquesta visió que elsimmigrants tenen de la societat espanyola, hi bateguen subjacents almenysdues crítiques. En primer lloc, la de la incapacitat dels espanyols per ser(com pretenen ser, a mitges) com aquests europeus, perquè els espanyolssón molt gastadors (i no gaire treballadors). I, en segon lloc, la de la vacuï-tat d’aquest model al qual els espanyols voldrien suposadament acostar-se.

Abundant en la matèria, els nostres conversadors pensen que elmarroquí «fins que no es fica en un crèdit li costa molt, s’ho pensa moltís-sim» (Hassan), mentre que els espanyols «viuen per sobre de les seves pos-sibilitats, molt», perquè «jo conec espanyols que tenen un cotxe que els hacostat 3 o 4 milions de pessetes; la casa tu la veus, però després obres lanevera i la nevera està sempre buida, l’única cosa que hi ha a la nevera éspernil d’aquell tan barat, embotit que val pocs diners» (Aziz). «I a sobreviure en l’esclavitud, aguantar la hipoteca, suportar el teu cap; és a dir, l’es-clavitud econòmica» (Mohammed); un argument que Hamid tanca alçant elpunt de mira: [aquesta vida d’esclavitud econòmica] «és la nova religió».

La resistència al retorn

Però si no aconsegueixen satisfer els objectius econòmics que elsvan impulsar a sortir del seu país, si se senten maltractats i no representatsper ningú, per què es queden aquí?

D’una banda, es percep una ambivalència cap a Espanya. Reconei-xen que hi ha algunes oportunitats econòmiques. A més, hi ha alguna cosa


de la vida madrilenya que els atreu: «també et dic que Madrid enganxa,Madrid enganxa molt» (Hassan). I ell mateix afegeix, explicant el seu sen-timent: «I Madrid és una ciutat cosmopolita, ara mateix hi ha de tot, hi hamolts immigrants, hi ha gent de tot, fins i tot una noia de Colòmbia nòviad’un noi marroquí, una noia marroquina nòvia d’un noi de la Xina o deRomania; és una ciutat cosmopolita, per més que s’hi esforcin no podencanviar res». No sabem a qui es refereix amb aquest «per més que s’hiesforcin»: potser a les autoritats, potser als mateixos espanyols. La ciutatofereix una extraordinària amplitud d’horitzonts. Com diu Hamid: «DeMadrid al cel... (rialles), et canses de Madrid i tries un punt, aquest és elparadís que serà per a mi».

D’altra banda, la idea del retorn xoca amb barreres psicològiquesmolt importants. Així ho il·lustra un dels participants en relatar la històriadel seu cosí jove, «un noi de 18 anys, amb pares ben situats: tenen unesquantes cases llogades, la seva, tenen allà un supermercat», que va sortir delMarroc amb una pastera. Quan, al cap de pocs mesos d’arribar a Espanya,es va adonar que s’havia equivocat i li van suggerir que tornés, va contes-tar: «es riuran de mi; fins que no em faci la casa, fins que no hagi construïtla meva casa, fins que no hi baixi amb un cotxe..., no puc tornar, es riurantots de mi durant anys allà al poble» (Aziz). I un altre comenta: «No et per-donen, al carrer no et perdonen, et diuen que ‘ets un fracassat’; molta gentno té aquesta oportunitat que has tingut tu i tu has tornat; ets un covard»(Said). En altres paraules, continua regint el codi de l’honor. Tornar és unavergonya, i l’honor, l’amor propi d’aquests homes, tan pròxims en moltsaspectes de la seva cultura als seus «cosins germans» (cristians) de l’altrecostat del Mediterrani, els obliga a fer tots els possibles per evitar-la.

Segon: matisos diferents en el discurs de les dones

Homes «arraconats» i dones «al seu lloc»?

Hi ha molts temes en comú entre els homes i les dones. Però el fonsi l’estil del discurs dels dos gèneres no pot ser més diferent. Són dos mons,i això es reflecteix en els seus discursos sobre la immigració.


El que és comú és la sensació que venir a Espanya resulta econòmi-cament avantatjós. Però per a les dones, aquests avantatges se centren entemes concrets de cobertura de necessitats i de nivell de consum. Recordeni posen èmfasi en els temes de la seguretat social, l’assistència sanitària, lapossibilitat de viatjar, i la d’estalviar per arribar a tenir un habitatge. Aques-tes eren algunes de les coses que semblaven impossibles al Marroc.

Comú també és el discurs d’alguns valors bàsics que configuren laidentitat cultural del grup marroquí i musulmà. Veurem aquest tema mésendavant quan fem referència a la família i a temes connexos amb ella.

Però la decisió de quedar-se a Espanya, entre les dones que van par-lar amb nosaltres, és molt més ferma; el que les lliga al Marroc, aparent-ment més tènue. I el to és menys agressiu, o crític, que el dels homes. Elleses troben «al seu lloc». Confien en el futur dels seus fills. I així se succeei-xen els comentaris, generalitzats, pràcticament unànimes, en el sentit dereconèixer que es viu millor que al Marroc, o que s’està integrat en la socie-tat espanyola, o que els fills tenen més futur a Espanya.

Quan pensen en la jubilació, imaginen una existència d’anar i venir.«El dia que es jubili el meu marit, quan faci molta calor o molt fred, me n’a-niré a la meva terra; quan s’hi estigui més bé, vindré aquí; quan sóc allà, vullvenir aquí, perquè ja, tants anys, un s’hi acostuma» (Gema). «M’agradariaquedar-me aquí quan em jubili; els meus fills són aquí, viuen aquí, tenen lesseves cases aquí; què faré jo sola al Marroc» (Hazmin). «Doncs vas i véns»(Suad); «me n’aniria i vindria, però allà no m’hi estaria ni un mes; què hifaré jo sola» (Hazmin). «A mi també m’agradaria anar-hi, però no per sem-pre» (Fátima II).

Senten que, a més de fills i casa, tenen amics. «Jo tinc dues amiguesespanyoles a qui explico més coses que a les meves paisanes i elles a mi mésque a les seves paisanes; a mi m’estimen molt aquestes dues amigues i jo aelles» (Gema); cosa que no tenen els seus marits, pensen elles: «El meumarit es queda aquí, però no hi té amics, aquí» (Hazmin).

Les dones expliquen les seves històries de xocs amb una difusa dis-criminació que és en l’ambient, i que curiosament es manifesta sovint en el


que podem anomenar «escenes d’autobús». Les miren d’una manera que lesmolesta; els demanen el tiquet amb un tuteig que les humilia; fan comentarissobre elles. Però totes aquestes escenes són explicades com s’expliquen lesincidències normals de la vida quotidiana, que permeten un dóna-me’n quete’n donaré. Davant els comentaris de la gent sobre el seu aspecte o la sevaidentitat, responen al mateix nivell i en el mateix to; i a vegades la seva res-posta suscita una complicitat de rialles de tot l’autobús. Es defensen, i aques-ta defensa sembla que fa efecte. No hi ha un drama entre personatges irats isevers, sinó una comèdia dramàtica que sol acabar amb un modus vivendi.

Són dones aparentment acostumades a viure entre compromisosmanejables. Les sogres les tiranitzen, però elles se’n saben escapar. Elsmarits intenten dominar-les, però elles controlen els diners i aconsegueixenamb freqüència sortir-se amb la seva. Es posen els mocadors, però se’lstreuen quan ho creuen oportú. Algunes suggereixen conductes estrictessegons les quals els ginecòlegs no podrien explorar-les, i les altres s’afanyena amonestar-les suaument amb un «no et passis». No és un món d’enfronta-ments, sinó de buscar els buits i els camins per treure el millor partit possi-ble de les circumstàncies, sense viure en clau dramàtica. I, tanmateix, sóncapaces d’aguantar i d’empènyer el món dels pares, els marits, els germansi els fills, que potser (és un supòsit que posem a les seves ments, sense capaltra base que la nostra especulació) estan bastant més ‘perduts’ que elles.

De fet, per a algunes marroquines, abandonar el Marroc suposa ini-cialment un alliberament. Una de les participants en el grup de discussióprovoca rialles de complicitat, quan explica els motius de la seva emigracióa Espanya a principis de la dècada dels setanta: «jo, per no viure amb lameva sogra, perquè al Marroc no teníem casa pròpia i les sogres marroqui-nes antigament eren molt manaires, havia de fer el que ella digués; llavors,jo prefereixo passar aquí misèria» (Gema). Una altra que també resideix aEspanya des de fa unes quantes dècades sosté amb rotunditat, respecte a larelació de poder amb el seu marit: «Per exemple, aquí a Madrid mano jo...;després, quan anem al Marroc, l’has de respectar aquell mes com sigui,encara que t’estigui trepitjant dia i nit; jo allà no hi pinto res, és que no dicni piu» (Hazmin).


Capaces d’adaptar-se i, amb això, de sobreviure i de millorar, aques-tes dones creuen trobar entre els espanyols alguns aliats o gent amb qui con-viure amablement, tot i que per a això hagin d’aplicar alguna ironia alsapel·latius amb què les identifiquen, com s’observa en el següent tros de laconversa. «Jo, quan vaig arribar a Espanya, tenia el nen petit i tenia una veï-na... Si me n’anava a treballar, em cuidava els nens... li va dir a la seva sogra:‘Tinc una veïna mora que és una meravella’» (Hazmin). I «jo tinc una veï-na que va al poble i diu: ‘És que jo tinc uns moros molt bons‘; i, antigament,els deien als nens: ‘Escolta, vés amb compte amb aquest moro’» (Sofía).«És que no som moros, som musulmans», protesta la Gema. «No m’agradaaquesta paraula», semblen dir unes quantes alhora. «No, jo no», «a mi queno m’ho diguin, a mi no m’ho diu ningú» (Hazmin). Però, matisa la Suad,«depèn de com t’ho diguin». «És clar, depèn del sentit de la paraula» (Haz-min). «Si et diuen ‘moro’ insultant, doncs això sí; si et diuen ‘moro’ en elsentit ‘àrab’, no» (Fátima II). «A mi em diuen, per exemple, a la botiga:‘Quina mora més bonica que tenim’» (Hazmin). «No és insult», comenta laSofía. Fins i tot passa que, entre elles, en un context de complicitat amisto-sa, «la meva filla petita diu: ‘Quines ganes que tinc que arribi ja l’estiu i ensn’anem al moro’, i jo li contesto: ‘Ui... no diguis això!’ (rialles)» (Hazmin);«sí, baixem al moro» (Suad); «me’n vaig al moro» (Hazmin); «i entre ami-gues: ‘mora, calla’» (Suad). Al final, la Suad torna a centrar el tema: «peròés que depèn de com t’ho diguin». Perquè la cosa és clara: «una cosa és queet diguin: ‘mora’, i una altra cosa és que et diguin: ‘mora!’» (Hazmin).

La disposició per establir compromisos resistint-se en allò que ésessencial, l’accent en l’esdevenidor, el to amable de la conversa i confiat (enel futur o destí, malgrat totes les dificultats), la manera irònica de defensarla seva identitat: tot suggereix en aquest grup de dones una mena de segu-retat en si mateixes (¿o potser estar juntes i sentir-se escoltades els dónaànim i els fa veure de manera més lleugera el que viuen a cada moment ambcerta tensió?).

Al capdavall, sembla que hi hagi una línia divisòria invisible entremarit i muller: ell, més «al racó» de la vida espanyola; ella, més «al seulloc». «Sí, ell ho va acceptar», diu la Suad, volent dir potser: «Sí, ell va


acceptar quedar-se a viure a Espanya». Però afegeix: «Potser el dia de demàcadascú serà al seu lloc». I afegeix: «Jo, allà, no em sento al meu lloc; noem puc ni moure, a vegades ni tan sols entenc el que diuen, en què treba-llaré».

En definitiva, les immigrants marroquines comparteixen alguns delsproblemes que afronten els seus compatriotes masculins, però potser perquètroben menys dificultats que els seus paisans a l’hora de buscar una feina,o potser perquè viuen d’una altra manera aquestes dificultats, no semblensentir-se tan molestes com ells pel tracte que reben dels espanyols, ni s’ins-tal·len en una actitud d’«humiliats i ofesos». A diferència del to de greugeque va marcar la conversa en el grup de discussió masculí, en el femení s’hipercebien actituds més satisfetes, pròpies de qui, en més o menys grau, sesent a gust amb les seves circumstàncies vitals.

Atentes a la moral i la identitat cultural del grup:la moral del pudor femení i l’honor familiar

Tot i que les seves paraules i gestos suggereixen que s’alliberen ambjoia de l’estret control de la família (sobretot, de la ‘família política’), lesimmigrants marroquines tenen molt clar quins són els límits d’«una lliber-tat ben ordenada». És la llibertat dins d’una comunitat que té unes reglesque elles accepten. El codi de l’honor dels homes suposa un codi de la famí-lia i del paper de la dona en aquesta, i, per implicació, un codi del decòrumen la seva conducta i en la seva manera de presentar-se als altres.

En efecte, una concepció de la decència que exclou, entre altrescoses, l’exposició de certes parts del cos o les manifestacions d’intimitatentre els sexes, limita els comportaments de la majoria de dones marroqui-nes. Als ulls dels altres, de la pròpia família, però també d’una mateixa, unadona no pot deslligar la seva identitat de dona de la seva identitat de musul-mana, de manera que una conducta inapropiada d’acord amb els preceptesmusulmans la devalua també com a dona; una devaluació que, a més, no seli amaga socialment, fins al punt que s’arriba a manifestar a vegades en lanegativa a compartir espais privats amb ella. Així, una de les participantsexplicava els problemes que al seu pare, resident al Marroc, li creava la seva


jove espanyola i cristiana: «El meu pare, per exemple, no vol que (ella) vagia casa seva, perquè va molt escotada, amb tirants, es veu tot, les faldilles al’estiu; llavors el meu pare diu que no, que no vol que entri a casa seva»(Hazmin).

Les dones marroquines, per més temps que faci que són a Espanya, noacostumen a adoptar un distanciament crític cap a les regles musulmanes queafecten directament el seu comportament. N’hi ha que les aparquen quan sónjoves, però no les desterren de les seves vides. Així, quan la moderadora delgrup de discussió, dirigint-se cap a algunes de les reunides, els va preguntar:«Vosaltres que sou una mica més joves, ¿creieu que acabareu portant tambéel mocador aquí a Espanya?», no es va sentir ni es va veure cap negació o gestde contrarietat. Enmig d’una discreta riallada, una de les dues dones tocadesamb mocador va contestar sense embuts: «Sí, sí, li asseguro que se’l posen»(Gema). Potser, com li va passar a ella mateixa, se’l posen amb motiu d’unesdeveniment important, com la mort d’un familiar estimat. En tot cas,almenys entre les dones que van participar en el grup de discussió, aquest puntd’inflexió en les seves vides no ve marcat per una imposició exògena, sinó peruna convicció interior. I almenys en el nivell del discurs de justificació, ladecisió de cobrir-se a partir d’un determinat moment en presència d’altrespersones es concep com un acte de llibertat personal, no de submissió: «A mi,el meu marit no em va manar que em posés el mocador, me’l vaig posar jo.Prefereixo posar-me el mocador abans que ensenyar el cul; evidentment,cadascú és lliure de fer el que vulgui» (Gema).

La reafirmació de la identitat, i els límits de la integració

Què hauria potser de canviar perquè molts marroquins (homes) notinguessin aquest (vehement?) desig, reprimit per la vergonya, de tornar alseu país i deixar enrere la seva experiència d’immigrants a Espanya? ¿Hau-rien de canviar les circumstàncies que els fan sentir-se estranys i no respec-tats com es mereixen, o haurien de canviar ells d’actitud, o totes dues cosesalhora?

Aquestes i altres preguntes poden i han de quedar obertes. Però unacosa que sí que es pot avançar és que, des del seu punt de vista, les dones


semblen més proclius a quedar-se; però, posats a quedar-se, tant ells comelles volen fer-ho mantenint una certa identitat cultural, que esperen que elsespanyols, si més no, entenguin i, si és possible, respectin. El nucli fona-mental d’aquesta identitat combina la seva identitat àrab o marroquina i laseva identitat musulmana, i es basa en els valors de la família, el codi del’honor i la lectura que fan, com a tals, de la diferència i la desigualtat entreels gèneres.

Tenen la sensació que molts espanyols simplement no entenen quisón ells. Que imaginen que es pregunten: «Què és un moro fi?», i es respo-nen (i la resposta és, deliberadament, una caricatura, però conté una partimportant de veritat): «El que menja pernil i beu vi». I Mohammed es pre-gunta, en to irònic: «Això és integració?», mentre fixa la mirada en elsmoderadors (espanyols) del grup i apunta un somriure.

Probablement, en el fons, hi batega també, en alguna mesura, un sen-timent de superioritat. Tenen una religió, als seus ulls l’única veritable (i dela qual el judaisme i el cristianisme en són versions febles i inferiors, i con-taminades de politeisme), que els converteix automàticament en «fidels»superiors als «infidels», i tenen, a més, una memòria històrica que els diuque pertanyen a una societat tan important com ho pugui ser la societat queels rep (una bona part de la qual va ser «mora», per cert, durant uns vuit-cents anys). I no veuen en aquesta societat espanyola d’avui un model, ni pera la vida familiar, ni per a les relacions entre els gèneres, ni per a l’atencióals fills, ni per al respecte als grans, ni per a les relacions amb Déu, ni tansols per tenir la sensació de pertànyer a una autèntica comunitat humana.

Ja hem fet referència a l’actitud orgullosa i crítica dels homes marro-quins. Per la seva banda, aquestes dones marroquines somriuen en observarque, a Espanya, amb freqüència se les considera maltractades o unes «sub-mises totals» als seus marits o als seus germans o als seus pares, o davant larecomanació «il·lustrada» de descobrir les formes del seu cos en públic.Almenys davant l’observador exterior minimitzen la seva inferioritat, i pot-ser exageren els seus marges de llibertat (que saben molt bé que són limi-tats, i aquesta és una de les raons per les quals se senten relativament a gustfora del Marroc).


L’exaltació de la família, combinada amb la desconfiança davant els matrimonis mixtos

Al voltant de l’exaltació de la família hi ha unanimitat d’homes idones. Per començar, cal tenir cura dels fills. En aquesta societat (espanyo-la) «no puc controlar el meu fill, perquè no sé si pren drogues o no. De sob-te veu un programa de televisió i veig un nen fent-ho; doncs sí que el meufill ho pot fer. La nena surt de la discoteca amb 15 anys a les onze i ja vabeguda, la tia; ja té altres mitjans de prendre’n perquè el pare no se n’assa-benti, i el pare potser no és a casa: ‘Papa, tinc mal de cap, me’n vaig a dor-mir’. Jo, quan entrava a casa, el meu pare em deia: ‘Has fumat?’, ‘No’; elmeu pare em mata si fumo; llavors la gent vol evolucionar, avancen, peròs’obliden de moltes coses, dels valors de la vida» (Hassan).

I la discussió continua en la mateixa tònica: «Per a un marroquí, elseu fill no és mai gran; aquí diuen: ‘Calla, papa’, allà no pots dir-li al teupare: ‘Calla’. És com allò que les residències per a grans, ni existeixen; siexistissin, seria com (que) s’ha acabat» (Hassan).

L’ambient de les relacions dins la família està marcat pel respecte iel decòrum, i un sentiment d’obligació, i fins i tot, en certa manera, d’ad-miració. «És com les paraulotes, no es diuen entre família..., allà, això noexisteix en la família. Jo li dic a la meva germana que és una beneita i elmeu pare em contesta: ‘Què li has dit?’ Hi ha unes regles i cal respectar-les;els marroquins, els àrabs, hem posat aquestes regles i ens va bé, però aixòno significa que no puguem evolucionar; respectem el vell pel fet de servell, pel que ha fet; perquè el meu pare ha fet viure dotze persones, i jo noem puc mantenir a mi mateix. Li dic al meu pare: ‘Chapeau!’ És un déu pera mi, pels seus defectes, pel seu masclisme, per tot, però un déu. El dia queel meu pare no hi sigui, la meva mare es tornarà boja, com diu ella; respec-to molt aquesta gent. Quan era allà el meu pare és el meu pare, jo havia demenjar, havia de vestir, havia d’estudiar, comprar els llibres, a sobre amb lamisèria que cobrava el meu pare, com ho feia?, és que és impossible, finsara no sé com» (Hassan). I en Said afegeix: «La veritat és que aquesta des-cripció l’hem fet tots, és veritat».


La moral, el codi de l’honor, el repartiment de papers d’aquestmodel de societat tradicional actualitzat per la imaginació i el sentimentmoral d’aquests immigrants dóna la clau del seu cicle vital, i marca unabans i un després entre una etapa d’irresponsabilitat, menys religiositat,laxitud de costums, pròpia de solters (homes, sobretot), i una etapa de res-ponsabilitat, més religiositat i cert rigorisme moral, pròpia dels casats. «Eldia del matrimoni (és) com (un) punt de reflexió... (Un) es torna una micamés creient; per a mi, la religió és un refugi» (Said). I el mateix conversa-dor afegeix: «Has de canviar la vida, perquè ja no ets jove, ets una personagran, una persona madura, i tens al davant una responsabilitat, mantenir lateva dona... i cuidar-la». «Et prens la vida més seriosament, perquè d’aquí apoc temps ja depèn de tu una persona...» (Hassan). «És la llei del matrimo-ni» (Mohammed).

Ara bé, aquest canvi en la vida personal, que suposa un reforç delscostums tradicionals i de la religió, implica un interrogant sobre els matri-monis mixtos. Perquè si les espanyoles d’origen creuen que podran conti-nuar amb els seus costums després de casar-se amb un marroquí que con-cep la seva pròpia vida d’aquesta manera, han entès malament la sevasituació.

Les dones ho diuen clarament. Tocada amb un vel i vestida amb bru-sa i pantalons, la participant que semblava discrepar del seu pare perquèaquest negava l’entrada a casa seva a la seva jove espanyola, explica méstard: «El meu fill té nòvia espanyola, i jo, des del principi, vaig dir: ‘Ni par-lar-ne!’ No vull espanyoles a casa meva, no perquè sigui espanyola, sinóperquè no podrà respectar els meus costums... I ell deia que l’estimava i quel’estimava; dic: ‘Bé, d’acord, si l’estimes al carrer, a casa meva no la vull niveure’» (Hazmin). En realitat, es pensa, «quan es coneixen s’acaba l’amor»(Sofía), però aquest «coneixement» suposa adonar-se que, ara, la dona s’hade sotmetre a regles que, mentre eren nòvios, creia que no se li aplicarien.Això passa perquè el marroquí, abans del moment del matrimoni, estavainstal·lat en una etapa de la vida en la qual no li urgia aplicar-les.

Aquestes declaracions suggereixen la inexistència d’un gran margede negociació. Per això, per evitar que es produeixin situacions de conflic-


te, es prefereix que els integrants d’una família comparteixin la religió:«Crec que és important que (les parelles) siguin de la mateixa religió, inde-pendentment que sigui espanyol o marroquí, o palestí o alemany. Si són dela mateixa religió, crec que la convivència és més suportable. Quan un ésmusulmà i no pot menjar carn de porc, no pot fer-ho; al nen cal fer-li la cir-cumcisió i a la nena tal cosa. Llavors comença a haver-hi problemes; si etsde la mateixa religió comparteixes el que la teva parella diu...» (Suad). Lapreferència per un consort musulmà és més accentuada quan es tracta d’u-na filla: «Tenim aquesta idea al Marroc que l’home es pot casar amb unaestrangera, amb una cristiana diguem-ne, i la dona no» (Fátima II). La lògi-ca subjacent a aquesta idea consisteix, com apunta una altra participant, asuposar l’home més capaç de dominar la dona, d’imposar-li la seva moral,que a l’inrevés.

Els immigrants marroquins estableixen el seu llindar de tolerància,de la seva disposició a negociar, en tot allò que amenaci de deteriorar lesrelacions d’autoritat dins la família i de respecte als grans: «En el nostre cas,primer sempre la família», afirma una dona jove i d’aspecte modern, inten-tant subratllar el que, segons el seu parer, representa una diferència crucialentre els marroquins i els espanyols (Fátima II). I, en l’altre grup, un jovemarroquí, d’aspecte físic i vestimenta gens tradicional, comenta, com jahem citat: «Respectem el vell pel fet de ser vell, pel que ha fet; perquè elmeu pare ha fet viure dotze persones, i jo no em puc mantenir a mi mateix...És un déu per a mi, pels seus defectes, pel seu masclisme, per tot, però undéu» (Hassan). Precisament aquesta veneració pel patriarca de la família,aquest respecte als pares i als germans, forma part d’un sistema de valorsque els immigrants marroquins creuen que posen en perill si no estableixenbarreres fermes. I justament la dificultat que comporta imposar de maneraefectiva aquestes barreres als fills educats aquí preocupa molt els immi-grants marroquins i els porta a acariciar la idea de retornar abans que arri-bin a l’adolescència: «Tard o d’hora se m’escaparan de les mans, o sigui,que no podré controlar-los, cosa que allà no passa» (Aziz).

292 ■ REFLEXIONS FINALS

XI. Reflexions finals

L’ímpetu de l’islam: la nostra perspectiva d’anàlisi

El ressorgiment de l’islam se’ns presenta avui, tot just inaugurat elsegle XXI, com un dels signes del nostre temps. Observadors i analistes apre-cien manifestacions d’aquest fenomen tant als països amb majories musul-manes com en d’altres on els seguidors de l’islam representen minories.Convé, tanmateix, establir diferències. Als països musulmans, aquesta revi-talització va sovint acompanyada de moviments de protesta contra governsque han demostrat una evident manca d’interès pel «bé comú», per augmen-tar el benestar del conjunt dels habitants. És, en aquests casos, un islam pre-nyat d’hostilitat i ressentiment cap als governants musulmans que han pro-mogut una interpretació espúria de la religió, legitimadora de governs«infidels» i venals. Aquesta hostilitat s’estén als països occidentals perquè,segons el discurs islamista, els seus governs i societats han contribuït, ambla seva indiferència, la seva aquiescència més o menys incòmoda o, fins i tot,el seu desimbolt suport, a consolidar aquells règims.

Als països occidentals, el ressorgiment de l’islam que acostuma ainferir-se del creixement del nombre i ús de mesquites per part d’immi-grants musulmans o de la reivindicació del mocador per cobrir el cap de lesdones descansa sobre altres raons. Es tracta, en bona mesura, de la recercad’una identitat en entorns en els quals és difícil orientar-se i destacar; unarecerca d’identitat de dones i homes adults, però, sobretot, joves, que reac-

cionen davant situacions de frustració produïdes per sentiments diversos: eld’exclusió de la comunitat de ciutadans nacionals (com passa a Alemanya)o el d’imposició d’un estil de vida homogeni, gairebé sense marge per al’expressió de diferències (com passa a França). El fet d’equiparar aquestesmanifestacions d’identitat amb postures fonamentalistes antioccidentals ésprobablement un desencert. La prohibició d’aquestes manifestacions sí quepot conduir a radicalitzar els qui les protagonitzen, de manera que elsempenyi a sortir de l’espai públic i els acosti a aquesta oferta de fonamen-talisme que busca ansiosament prosèlits. Ara bé, tolerar-les no significamantenir-se indiferent. Implica estar alerta i vigilar que aquestes manifesta-cions no procedeixen de, ni deriven cap a, la formació de comunitats hostilsi ressentides, amb ambicions exclusivistes i destructives. Aquesta vigilànciaha de ser eficaç, però respectuosa amb les llibertats individuals i els dretscivils, puntals de la societat civil.

Els governs occidentals es troben davant un dilema a l’hora de disse-nyar les seves polítiques d’integració d’immigrants musulmans. D’una banda,han d’intentar controlar els sentiments de xenofòbia dels seus ciutadans nacio-nals. I no poden ni deuen enganyar-se sobre això: actituds i comportamentshostils envers els immigrants d’origen musulmà existeixen en menor o majorgrau, depenent de països i col·lectius, i sembla molt probable que els atemptatsperpetrats per grups terroristes de l’entorn d’Al Qaeda entre l’11 de setembredel 2001 als Estats Units i l’11 de març del 2004 a Europa els hagin reforçat.Però els governants també han d’evitar que els musulmans se sentin trepitjats,aïllats en guetos, i que desenvolupin sentiments d’animositat que, al capdavall,poden portar-los a arruïnar les seves pròpies vides. Se’ns argumentarà amb raóque és fàcil identificar allò que cal evitar, però difícil determinar com fer-ho.Ens pot ajudar a reflexionar sobre aquesta qüestió el coneixement de les expe-riències de països que s’enfronten des de fa dècades a la necessitat d’organit-zar la convivència entre immigrants musulmans i la població autòctona.

La immigració musulmana a Alemanya i França

Segons diverses estimacions, la població musulmana resident a Euro-pa puja a gairebé vint milions de persones. A Alemanya hi viuen al voltant



de dos milions i mig de turcs i alemanys d’origen turc que, en la seva majo-ria, van arribar a aquest país entre els anys seixanta i vuitanta del segle pas-sat. Els estrangers de nacionalitat turca representaven el 1999 el 28% de totsels estrangers residents a la RFA i el 2,5% dels habitants a Alemanya. A Fran-ça se suposa que hi ha al voltant de cinc milions de musulmans, més d’unmilió dels quals algerians o descendents d’algerians que van anar venint enonades successives al llarg del segle XX, sobretot, en la seva segona meitat.El 1999, el 30% dels estrangers censats (nascuts fora de França i de nacio-nalitat no francesa) eren magribins; els algerians, que constituïen el grup mésnombrós (13%), representaven una mica més del 2% de la població de Fran-ça. Així, doncs, Alemanya i França s’han enfrontat, i s’enfronten, a proces-sos d’immigració musulmana d’un ordre de magnitud semblant.

De fet, tot i que la immigració algeriana a França té una història mésllarga i complicada que la immigració turca a Alemanya, totes dues com-parteixen una sèrie de característiques. D’una banda, la immigració massi-va de musulmans va respondre en tots dos països a una estratègia de reclu-tament de mà d’obra a partir dels anys cinquanta a França, i dels seixanta aAlemanya. L’inici de la recessió econòmica a començaments dels anyssetanta va comportar la interrupció del reclutament en un i altre país, la qualcosa va provocar un canvi d’estratègies entre les seves poblacions immi-grants. Conscients que els seus llocs en el mercat de treball i, en general, enla societat s’havien convertit en béns escassos, els immigrants van decidirportar les seves famílies, a l’empara de les polítiques de reunificació fami-liar patrocinades pels països receptors. La immigració de dones i infantsturcs i algerians a Alemanya i França, respectivament, va canviar la compo-sició demogràfica de la població immigrant, i va acostar-la més a la de lapoblació autòctona. D’altra banda, les polítiques d’incentivació del retornque tant Alemanya com França van posar en marxa des de finals dels anyssetanta van tenir efectes molt modestos. El que tant els turcs i els alemanys,d’una banda, com els algerians i els francesos, de l’altra, van projectar alsanys cinquanta i seixanta com a immigració laboral i temporal es va con-vertir en familiar i estable.

Turcs i algerians s’han incorporat als mercats de treball d’Alemanyai França majoritàriament com a mà d’obra assalariada, amb nivells de qua-

lificació i responsabilitat generalment baixos, tot i que en els darrers anyss’ha desenvolupat un sector empresarial turc pròsper a Alemanya i una xar-xa de «negocis ètnics» de certa importància a França. Molts d’aquestsimmigrants cobreixen feines que els autòctons no volen realitzar perquèprefereixen prolongar els seus estudis o viure de les prestacions socials del’estat del benestar. Però també entren en competència amb les capes mésmodestes de la població treballadora. Això ha contribuït probablement aaugmentar la desigualtat entre aquestes capes i els sectors de les classes mit-janes i altes, per als quals els immigrants no representen un factor de com-petència, sinó, al contrari, un sector al qual poden recórrer amb avantatgequan busquen mà d’obra barata per a les seves empreses o servei domèsticper a les seves llars.

Els immigrants musulmans a Alemanya i França registren una dis-tribució per nivells educatius significativament esbiaixada cap avall, la qualcosa augmenta la seva vulnerabilitat davant la desocupació. Especialmentdestacable és l’atur entre la segona generació, el qual, d’acord amb el queexpliquen alguns integrants de la primera generació, reflecteix en part unareducció de l’impuls laboral que ha caracteritzat les seves pròpies trajectò-ries vitals en la immigració.

Pel que fa a les pautes de residència i convivència, s’observa que tanta Alemanya com a França els immigrants musulmans tendeixen a viure con-centrats en zones amb fronteres difuses, però identificables. A vegadesaquestes fronteres es troben més marcades, i a vegades ho estan tant queconstitueixen mons a part on difícilment arriba l’aparell de l’estat, com pas-sa a les anomenades «zones sensibles» a França. D’altra banda, el teixitassociatiu dels immigrants musulmans, encara poc desenvolupat, ha crescuten els últims anys en densitat. A les fundacions tradicionals i les xarxes crea-des al voltant de les mesquites i les escoles alcoràniques, s’hi han anat afe-gint organitzacions d’ajuda mútua, defensa d’interessos i representació enl’espai públic. Es tracta d’un «capital social» que reforça, sobretot, els lla-ços intracomunitaris (bonding social capital, segons Putnam, 2003), escas-sament orientat a construir ponts entre les dues comunitats, la dels immi-grants i la societat que els rep (bridging social capital).



La feblesa del teixit associatiu i la seva naturalesa específica no sónindependents de la fortalesa dels llaços del sistema de parentiu musulmà. Enefecte, els immigrants es relacionen de manera amistosa i sentimental ambels autòctons, però les seves estratègies matrimonials s’orienten cap a unmercat compost per musulmans (especialment, en el cas de les dones). Lespràctiques de cohabitació de musulmans amb no musulmans no són infre-qüents, i l’evolució recent permet predir el creixement de la seva importàn-cia en el futur. Això no obstant, sembla poc probable que la cohabitació arri-bi a constituir, per a una proporció estimable de la població immigrantmusulmana, una forma alternativa de família, com ho és ja (per a certa eta-pa de la vida) en un medi social cristià més o menys secularitzat.

La política d’immigració a França i Alemanya: institucions diferents i pautes de comportament semblants

Curiosament, aquests paral·lelismes i aquestes semblances en l’evo-lució social de la immigració musulmana a Alemanya i França s’han anatdesenvolupant en contextos institucionals molt diferents. A França, fins benentrada la dècada dels vuitanta, hi ha prevalgut una política d’immigraciórelativament laxa. Els algerians van poder circular lliurement per territorifrancès fins a l’any 1973 i, com altres immigrants, han gaudit d’una gene-rosa política de naturalització i de reconeixement de drets civils i socials(no, en canvi, polítics, llevat que haguessin adquirit la nacionalitat france-sa). Els governs francesos han mostrat una iniciativa gairebé inesgotable entemes de legislació relativa a estrangers, i han intentat acomodar la políticad’immigració, en els vessants de control de fluxos i integració, al modelrepublicà. En essència, aquest model es basa en la voluntat de fer prevalerels trets generals i abstractes (és a dir, universals) sobre els particulars, en laseparació completa entre estat i església i en l’atribució d’un paper clau al’escola pública com a institució de formació de bons ciutadans. L’ampliconsens polític i social del qual gaudeix aquest model no ha impedit que enels darrers anys hagin guanyat terreny tant les propostes de l’esquerra mul-ticulturalista com les de la dreta xenòfoba.

Una pauta normativa semblant a la que suposa el model republicàfrancès ha faltat en la política d’immigració alemanya. La creença en labondat de l’homogeneïtat ètnica i el consegüent rebuig que la RFA es con-vertís en un país d’immigració han afavorit el manteniment de lleis de ciu-tadania centenàries i el disseny de normes d’estrangeria restrictives. Aques-tes resolien problemes administratius puntuals, però no es basaven en unaconcepció consensuada sobre els drets i deures que corresponen als immi-grants en una societat que en tan sols unes dècades ha vist augmentar subs-tancialment la seva pluralitat ètnica i cultural. Només recentment s’ha obertals immigrants la possibilitat d’adquirir la nacionalitat alemanya, però sotala condició, inacceptable per a molts d’ells, que renunciïn a la seva nacio-nalitat d’origen.

Si un procés d’integració reeixit requereix la progressiva convergèn-cia de les condicions de vida i les orientacions culturals d’immigrants iautòctons (Heckmann, 2003: 47), l’èxit d’Alemanya i França en aquest sen-tit només pot ser qualificat de bastant limitat. Ambdós països poden afirmara favor seu que la seva política immigratòria ha estat guiada per la voluntatde compaginar els interessos del capitalisme amb els valors de la democrà-cia liberal, de respectar les regles de l’estat de dret i l’economia de mercat,i d’intentar resoldre els problemes més urgents que la immigració anavaplantejant en èpoques tant de prosperitat com de recessió econòmica. Finsfa poc, en l’ambient d’autocomplaença del qual Occident ha gaudit (o, pot-ser, del qual s’ha perjudicat) durant uns deu anys, després de la caiguda delmur de Berlín, semblava que el balanç era relativament positiu: la immensamajoria d’aquests immigrants feien la seva feina i s’emmotllaven a les lleislocals.

Avui, en un context històric marcat de nou per l’antagonisme ideo-lògic (tot i que de signe ben diferent a l’imperant durant la «guerra freda»)ens sembla, més aviat, que aquests països europeus s’han trobat amb pro-blemes que no han sabut resoldre, i que no saben com resoldre de cara alfutur. És difícil deslliurar-se de la impressió que la política immigratòria aAlemanya i França ha evolucionat a cop de decisions ad hoc, en bona mesu-ra improvisades i fins i tot contraproduents (com les que pretenien incenti-var el retorn i acabaven reforçant les preferències dels immigrants per que-



dar-se al país de destinació). En el punt d’arrencada hi ha hagut gairebésempre una decisió interessada d’omplir un buit demogràfic amb una pobla-ció disponible que suposadament podia ser mantinguda en una posició sub-ordinada i deferent, i a la qual es podia recórrer o de la qual es podia pres-cindir segons les necessitats, sense que ocasionés problemes significatius ala societat d’acollida (un exemple, certament, de «pensament màgic» quemostra els límits de la famosa racionalitat instrumental d’Occident). A par-tir d’aquí es van dissimular sistemàticament les diferències entre els quis’aprofitaven amb avantatge de la immigració i els qui en podien patir lesconseqüències (la veu dels quals s’ha pretès moltes vegades deslegitimar tit-llant-los de xenòfobs o racistes). Es van buscar solucions circumstancialsper adaptar l’oferta laboral dels immigrants als canvis de la conjuntura eco-nòmica, i es va comprovar, amb una barreja de sorpresa i irritació, que, mal-grat les estretors del mercat de treball, els immigrants no se n’anaven; esquedaven «aquí» perquè el benestar econòmic al qual, amb feina o sense,podien accedir superava amb escreix el que podien aconseguir si retornavenals seus països d’origen.

I ara es tracta de veure «què es fa amb ells». En aquests moments,els països de destinació ja no estan segurs si són països d’immigració o no;si volen aquests immigrants com a membres de la seva mateixa comunitato d’una comunitat diferent que ocupi un segon pla en el panorama social.Confosos i desorientats, confien potser que alguna autoritat supranacionalpugui ajudar-los a enfocar el problema, oferir-los pautes per afrontar-lo icompartir la responsabilitat d’arbitrar-lo.

La immigració marroquina a Espanya: poca previsió i força prevenció

A Espanya se li podria suposar més sensibilitat en el maneig delsproblemes d’immigració que a altres països europeus perquè, a diferènciad’aquests, té experiències pròximes en el temps del que implica emigrar ala recerca d’una major prosperitat i sense els recursos que permeten unaintegració reeixida en la societat d’acollida. Els emigrants espanyols quevan marxar als anys seixanta i setanta a Alemanya i França, entre altres paï-

sos, convivien a la feina, i a vegades també als suburbis, amb els immigrantsturcs i magribins instal·lats allà. Les seves experiències personals no van sergaire més satisfactòries que les d’aquests musulmans, com suggereix la lec-tura d’alguns llibres autobiogràfics (contrasteu, per exemple, Canicio[1979] i Wallraff [1994]).

Potser si la reflexió sobre aquestes experiències penoses, però tam-bé individualment i col·lectivament molt valuoses, ens hagués ocupat més atots –governs i societat– hauríem estat capaços d’afrontar la discussió de laimmigració amb més seny i equilibri quan el saldo net migratori va comen-çar a variar i van aparèixer els primers indicis que Espanya es podia con-vertir en un país d’immigració. Davant la inexistència d’aquesta discussió,l’emergent política comuna europea d’asil i immigració es va convertir enel principal referent per als governs espanyols. En la recerca de pautes sobrecom ordenar la creixent afluència de ciutadans no europeus, els governsespanyols han tendit a mirar a la Unió Europea. Quin marge tenien per com-portar-se d’una altra manera és una qüestió discutible; no ho és, en canvi,que aquesta tàctica els ha reportat no pocs avantatges, entre d’altres, el dedisposar d’un aparentment eficaç discurs de justificació de mesures restric-tives que suscitaven el sonor rebuig d’una part important de la societat civilorganitzada. L’èmfasi en el control dels fluxos ha marcat la legislació espa-nyola sobre immigració, i ha relegat a un segon pla altres qüestions crucialsrelacionades amb la integració dels immigrants. D’altra banda, la dimensiómés mediàtica del tema, la pèrdua terrible de vides humanes a les pasteresque travessen l’Estret, ha reforçat aquesta visió preventiva i parcial dels pro-blemes de la immigració a Espanya.

Però la inclinació a mirar «cap amunt», cap a Europa, no ha estatprivativa dels governs espanyols, acompanyats bastant còmodament per lasocietat. D’acord amb els grups de discussió amb immigrants marroquinsque hem dut a terme per a aquesta investigació, Europa és molt present enles seves estratègies i les dels seus companys. D’una banda, una part d’ellsaspiren a travessar els Pirineus i establir-se en altres països de la Unió Euro-pea; de l’altra, comparen constantment les seves experiències amb les d’al-tres musulmans en països veïns. I d’aquesta comparació no sembla que



n’extreguin conclusions gaire favorables per a Espanya. Aquest ànim com-paratiu amaga probablement una insatisfacció i una inquietud que, en lamesura en què s’estengui i guanyi intensitat entre els aproximadament300.000 marroquins que resideixen a Espanya, poden condicionar l’evolu-ció futura d’aquesta comunitat.

Actualment, des del punt de vista de la composició demogràfica, laimmigració marroquina a Espanya es troba en un estadi que en països comAlemanya i França va ser transitori. Efectivament, el col·lectiu immigrantmarroquí es distingeix per la seva joventut i pel predomini dels homes. Elgros dels immigrants marroquins es troba en les edats actives (tant des delpunt de vista laboral com reproductiu), mentre que el procés de reunifica-ció familiar ha avançat amb límits, establerts no solament pels governs i lesadministracions públiques d’Espanya, sinó també pels mateixos immigrants(els quals, per exemple, prefereixen sovint deixar les seves filles menors alMarroc sota la cura d’altres familiars). Assolit aquest estadi de desenvolu-pament de la immigració marroquina a Espanya, el fet que els immigrantsconsolidin la seva residència aquí i el seu perfil demogràfic es transformi is’aproximi més al de la població nacional no dependrà solament de les pre-ferències de l’estat i els ciutadans espanyols, sinó també d’ells mateixos.Aquestes decisions desembocaran en un sentit (el de la permanència aEspanya) o en un altre (el del retorn o l’emigració a un altre país) en funcióde molts factors. L’important és, en tot cas, que si ho fan en el primer de totsdos sentits, la convivència entre espanyols i marroquins estigui tan lliure detensions com sigui possible. I aquesta és una circumstància que els decisorspolítics i els mateixos interessats poden propiciar o entorpir de diversesmaneres amb les seves conductes i estratègies.

El malestar dels immigrants musulmans: entre dues comunitats nacionals i religioses

Mentre els estats i les ciutadanies s’han anat adonant dels seus límitsa l’hora de planificar el procés d’immigració, els immigrants musulmansels han imposat la seva voluntat de quedar-se a canvi de resignar-se a accep-tar la seva precària integració social. Tot i les notables diferències de tracte

institucional cap als immigrants a Alemanya, a França i a Espanya, els sen-timents de discriminació que tenen els turcs a Alemanya i els magribins aFrança i a Espanya no semblen gaire diferents en qualitat ni intensitat. Fran-ça ha jugat la carta de l’assimilació, Alemanya la de la segregació i Espa-nya sembla que s’ha inclinat espontàniament per una combinació de totesdues. Ni la voluntat d’absorbir les diferències culturals dels immigrantspròpia dels governs i la societat francesos, ni l’actitud negadora i distretacap a la immigració de la qual durant molts anys han fet mostra els ale-manys, ni el desenteniment despreocupat dels espanyols no representen viesd’acció prometedores per aconseguir que la convivència entre els immi-grants musulmans i els natius resulti satisfactòria per a totes dues parts. Encap dels tres casos, les experiències d’immigració no semblen haver acostatemocionalment les dues comunitats entre si.

La societat alemanya arrossega tradicionalment la reputació dexenòfoba; ara bé, les dades d’enquesta no ens mostren una societat france-sa gaire més comprensiva i oberta al fenomen immigratori en general, i alsimmigrants magribins en particular. Preguntats pel tracte que reben per partd’alemanys i francesos respectivament, els immigrants musulmans no extre-men les seves queixes, però se senten menyspreats. Perceben actituds racis-tes i es declaren objecte de discriminacions de diferents tipus. De les dadeses desprèn que aquests immigrants no acaben de sentir-se a gust (potser novan començar mai a sentir-s’hi) en la societat on viuen des de fa molts anyso fins i tot han nascut. Així mateix, els discursos dels immigrants marro-quins a Espanya, especialment els dels homes, destil·len aquest malestar.

Però aquest neguit respon també probablement a l’experiència detrobar-se moralment i sentimentalment lligats a una comunitat, la del seupaís d’origen, la qual, en certa manera, els considera un apèndix exòtic.Aquesta doble instal·lació vital dels immigrants, entre dues comunitatsnacionals i religiosoculturals, pot resultar frustrant. Viuen, consumeixen,inverteixen i projecten el futur dels seus fills en una comunitat on estan dis-posats a quedar-se, perquè no veuen el retorn com una alternativa atractiva.Però els seus cors estan posats en les comunitats d’origen. No volen deixarde ser ni turcs ni algerians, segueixen amb interès les notícies dels seus paï-



sos de procedència (cada vegada més, gràcies al desenvolupament dels mit-jans d’informació i comunicació), hi passen les vacances d’estiu, transfe-reixen «als seus» una part dels seus estalvis i els ajuden a emigrar, engros-sint i reforçant així la comunitat al país d’acollida.

Són musulmans, i aquesta identitat no és en ells un assumpte acci-dental sinó una definició d’identitat, independentment que coneguin milloro pitjor els ensenyaments alcorànics. No els resulta fàcil compaginar l’en-senyament de l’omnipresència de la religió en la vida amb la regla de laseparació de l’espai públic, secularitzat, i l’espai privat. Per això, és com-prensible que intentin aconseguir un espai propi, controlat per ells mateixos,per assegurar el compliment de les seves regles, i forcin així en les societatsd’arribada el reconeixement d’una àrea d’autogovern. Les autoritats públi-ques europees, i les societats europees en general, recelen d’aquesta pressiói es resisteixen a cedir-hi, però no semblen entendre la seva importància perdespertar sentiments de respecte i gratitud cap a elles per part dels immi-grants musulmans. Així ho suggereixen les vacil·lacions de les autoritatsalemanyes i franceses en aquesta qüestió, i la superficialitat del debat sobrecom assegurar l’educació musulmana dels immigrants.

D’altra banda, els mateixos immigrants dubten sobre com compagi-nar, tant en l’espai privat com en el públic, les regles i les orientacions alco-ràniques amb les pràctiques habituals dels països occidentals. No és fàcil,evidentment, mantenir el criteri de la desigualtat de la dona (que, segonsuna interpretació majoritària de la seva religió, val la meitat que l’home–també a efectes del valor del seu testimoni i de la seva herència–, ha d’es-tar sotmesa a l’autoritat de l’home i ha d’actuar en un espai diferent de l’es-pai dels homes en moltes circumstàncies, públiques i privades) i sentir-se agust en un món, com l’occidental, en què la igualtat dels gèneres constitueixavui un valor de primer ordre.

Un món que impulsa a allargar l’educació de les dones en el marcd’una educació mixta i en el qual els adolescents masculins moltes vegadeshan de rebre les seves classes d’ensenyants femenins; un món que promouel treball femení en llocs compartits amb els homes i que garanteix a lesdones una presència en l’espai públic que no es limita a l’exercici del dret

de vot, sinó que els obre les portes a posicions d’autoritat i comandamentsobre homes; un món així ha de resultar estrany i incòmode a molts musul-mans que es declaren fidels als ensenyaments de l’Alcorà, encara que al seupaís d’origen hagin estat testimonis de pressions en aquesta direcció.

En efecte, Turquia té una tradició de gairebé un segle de secularitza-ció de les institucions i els costums (Lewis, 1968), però el vigor de la tradi-ció contrària s’ha posat de manifest amb la recent victòria electoral del par-tit d’Erdogan (els esforços del qual per frenar la corrupció i els abusos depoder estan mereixent, per cert, judicis molt més favorables del que s’espe-rava). Als països del nord d’Àfrica, com Algèria i el Marroc (i el cas seriaencara més clar a Tunísia), hi ha tendències anomenades «modernitzadores»o «occidentals», que, sense ser tan poderoses com la turca, reflecteixen unapresència creixent de les dones a les aules, als llocs de treball i, fins a certpunt, en l’espai públic. Certament, els canvis en la legislació i les institu-cions d’Algèria i el Marroc han estat molt modestos; tant, que es pot consi-derar que, en allò que és fonamental, no han fet sinó reforçar les regles tra-dicionals bo i adornant-les amb un discurs d’intencions i de promesesincomplertes (Charrad, 2001). Les dones pressionen, però les seves victò-ries, parcials i incompletes, no són definitives, com ha mostrat claramentl’exemple de l’Iran, on les reformes a favor de la dona promogudes pel xavan ser, en gran manera, contrarestades pel règim dels clergues xiïtes a par-tir dels anys vuitanta del segle passat (López Campillo, 2003).

En realitat, la resistència dels musulmans a les reformes modernit-zadores és força comprensible, ja que les regles del joc al si de les sevescomunitats impliquen la necessitat de trobar un discurs de justificació de lespolítiques en el llenguatge religiós i polític (i tots dos llenguatges tendeixena confondre’s) de l’islam, i no en el llenguatge (prestat) de la democràcialiberal, que no és el seu. Aquest és el taló d’Aquil·les dels reformadors deles societats musulmanes: que no els resulta fàcil encertar el discurs de jus-tificació adequat.



La immigració musulmana als Estats Units: un èxit no exempt de punts febles

Com ha escrit Walzer (1992: 13), la inclusió d’estrangers és mésàrdua en països regits per majories nacionals històricament arrelades que enpaïsos fundats i governats per immigrants. És per això que val la pena diri-gir la mirada cap a algun país d’aquest darrer grup que hagi incorporat uncol·lectiu nombrós d’immigrants musulmans d’una manera aparentmentmenys problemàtica. El cas dels Estats Units, amb un volum de poblacióresident musulmana estimat en cinc milions pel cap baix, es presenta sovintcom a exemple d’experiència multicultural reeixida.(1)

Comparant a grans trets la immigració musulmana a Europa i alsEstats Units, crida en primer lloc l’atenció la pluralitat ètnica que exhibeixel col·lectiu musulmà en aquest últim país: al voltant d’un terç és d’origenafroamericà; els dos terços restants provenen de la immigració: una micamés del 30%, del subcontinent indi; el 25%, dels països àrabs, i la resta,d’Àfrica, el Sud-est asiàtic i Europa.

Centrant l’atenció en aquest segon segment, cal destacar quatre ona-des d’immigració musulmana als Estats Units. La primera es va iniciar enles darreres dècades del segle XIX, impulsada per l’afany de molta gent dediverses regions del món (entre elles, el Pròxim Orient) de buscar oportuni-tats en un continent gran i ric. A aquest corrent inaugural d’immigraciómusulmana se n’hi va superposar un segon, que va tenir el seu desencade-nant en la caiguda de l’Imperi otomà després del final de la Primera GuerraMundial. La seva durada va ser, tanmateix, més curta, ja que el 1924 es vaaprovar una Llei d’immigració que establia un sistema de quotes per nacio-nalitats que afavoria els immigrants europeus. La tercera onada va comen-çar a prendre forma després de la Segona Guerra Mundial, i fins als anysseixanta va arrossegar especialment musulmans de l’Europa de l’Est(Iugoslàvia i Albània) i la Unió Soviètica. La quarta i última onada d’im-

(1) Les dades de diverses fonts sobre el nombre de musulmans residents als Estats Units mostren considerables varia-cions, ja que oscil·len entre els 2 i els 7 milions. Aquesta disparitat és deguda al fet que les estimacions es construei-xen a partir d’estudis basats en enquestes i informació proporcionada per líders de les comunitats, ja que ni l’Oficinadel Cens ni el Servei d’Immigració no recullen informació sobre la religió dels immigrants.

migració es va veure afavorida per l’abandó de la legislació de quotes pernacionalitats el 1965. Des de llavors la població musulmana als Estats Unitss’ha vist ampliada amb molts immigrants àrabs, però també han destacat elsprocedents del Pakistan, l’Índia, Bangla Desh, Indonèsia i Malàisia. A dife-rència dels immigrants musulmans de les dues primeres onades, els d’a-questes dues últimes s’han caracteritzat per una millor formació educativa iuna disposició més gran a conservar la seva identitat en contra dels estímulsfavorables a l’assimilació. D’altra banda, a les motivacions economicolabo-rals que van predominar en les primeres onades, se n’hi han anat afegintd’altres de naturalesa política i professional. Els Estats Units han aconseguitatreure no pocs immigrants musulmans que als seus països d’origen forma-ven les elits; per això el nivell educatiu dels immigrants musulmans és méselevat que el del conjunt de la població dels Estats Units.

La dispersió ètnica de la immigració musulmana als Estats Unitsexplica probablement que la seva presència sigui aquí menys visible que enaltres països europeus, com França. Precisament perquè la religió i la nacio-nalitat no se solapen tan nítidament com en altres societats, la doble identi-tat de ciutadà nord-americà i creient musulmà és més fàcil de conciliar.D’altra banda, els sentiments de compromís i lleialtat cap al país que els haacollit han permès a les institucions de l’estat adoptar una actitud més rela-xada cap als ciutadans que professen la religió musulmana. Les mesquitescoexisteixen amb els establiments d’altres religions i sectes, de la mateixamanera que les escoles islàmiques conviuen amb les institucions educativesmés variades. Els governs dels Estats Units no han aspirat a dissoldre lesespecificitats culturals dels musulmans, sinó a fer-los acceptar unes normesbàsiques de convivència compatibles amb la manifestació de les seves dife-rències. Com a conseqüència de tot això, la comunitat musulmana als EstatsUnits és molt plural; els seus integrants parlen amb orgull d’un islam ame-ricà que, per exemple, permet a les dones ser devotes, sentir-se lliures i des-tacar amb brillantor professionalment (Lambert, 2000).

Als anys vuitanta i noranta, la societat nord-americana ha presenciatel desenvolupament de les organitzacions musulmanes multiètniques(Michalak i Saeed, 2003: 198-199). Constitueixen una forma de participa-



ció política que complementa la que despleguen els ciutadans nord-ameri-cans d’origen musulmà a través del vot. Si bé la tradició multiculturalistadels Estats Units ha facilitat als musulmans la manifestació de les seves pre-ferències polítiques i les seves diferències culturals sense sentir-se per aixòciutadans de segona classe, la fragilitat de l’equilibri aconseguit entre elsqui formen part d’aquesta comunitat i els qui no hi pertanyen s’ha posat demanifest cada vegada que s’han produït atemptats terroristes de responsabi-litat àrab, com els d’Oklahoma el 1995 i els de Nova York i Washington el2001. En l’opinió pública han guanyat terreny les actituds sobre l’islam coma religió incompatible amb la democràcia occidental o com a amenaça con-tra els Estats Units. Les amatents declaracions del president Bush i altresdirigents polítics després dels atemptats de l’11-S, intentant separar terro-risme i islam, no han evitat que algunes comunitats i institucions musulma-nes s’hagin sentit maltractades no només per diversos grups socials i mit-jans de comunicació, sinó també per agents del govern. Actualment, elconflicte religiós, gairebé imperceptible durant dècades, esquitxa el debatpúblic. Certament, els crítics posen en el seu punt de mira els musulmansàrabs, però la creixent solidaritat musulmana interètnica fa que molts mu-sulmans se sentin agredits.

Què es pot fer? Els límits i les oportunitats

N’hi ha prou d’acollir els immigrants musulmans en les nostressocietats perquè es modernitzin i s’occidentalitzin: aquesta sembla haverestat la idea que els governs i els ciutadans europeus hem tingut durantdècades, sense voler adonar-nos que aquesta influència que es consideravabeneficiosa per a la comunitat d’immigrants ha estat menor del que s’espe-rava. I això, no solament perquè (mantenint a distància els immigrants,legislant sobre ells sense escoltar-los ni entendre les seves preocupacions,acontentant-nos de donar-los el xec d’un salari o d’una prestació social iafegint-hi a vegades les bones paraules i les bones accions d’algunes asso-ciacions filantròpiques que posen remei a abusos o situacions de necessitat)no ho fèiem bé, sinó també perquè ells s’han resistit a assimilar els nostreshàbits de vida i perdre els seus.

La clau resideix a aconseguir que els immigrants musulmans arribin ala conclusió que l’ordre polític i el funcionament econòmic dels nostres paï-sos, el règim de llibertats i drets, els permeten, a més de prosperar, viure dinsdels preceptes fonamentals de la seva religió. Perquè arribin a aquesta con-clusió no n’hi ha prou d’avançar només per la via dels discursos centrats enla necessitat de redefinir identitats. En aquest sentit, les construccions ideolò-giques com l’«euroislam» o la «ciutadania mediterrània» plantegen, sens dub-te, propostes atractives. L’euroislam, entès com a «religió islàmica cultural-ment adaptada a la cultura cívica de la modernitat» (Tibi, 2003), com un islamobert que es desenvolupa sobre la base del reconeixement del pluralismecultural, representa un marc normatiu capaç d’orientar els comportaments demolts musulmans que subratllen el potencial liberal i modern (fins i tot igua-litari i feminista) de l’islam (Filali-Ansary, 2003a i 2003b; Meddeb, 2002;Alsayyad, 2002; Al-Azmeh, 1993; Valenzuela, 2003). Així mateix, la idea dela ciutadania mediterrània evoca la possibilitat del diàleg entre les cultures, elsdefensors del qual en troben exemples múltiples en la història universal. Entot cas, en la formulació d’aquests discursos de justificació d’un islam dife-rent, més obert i tolerant, caldrà tenir en compte diverses qüestions: en primerlloc, que els destinataris d’aquests arguments són persones que viuen immer-ses en una comunitat de discussió en la qual predominen els arguments reli-giosos; en segon lloc, que les experiències de la secularització dels païsoscristians no són fàcilment traslladables als països musulmans: no és simple-ment una qüestió «de temps», per dir-ho així. És curiós que catorze segles decoexistència, sovint bastant tensa, no hagin deixat, en aquest sentit, el pòsitd’una comprensió recíproca més gran. Els musulmans van començar a enten-dre que Occident s’estava convertint en el centre de gravetat de la vida moder-na al segle XVIII (Lewis, 1982, 1985, 2002); en canvi, la major part dels occi-dentals sembla que no han començat a adonar-se del desconcert profund delsmusulmans a l’hora d’adaptar-se a l’anomenada vida moderna fins molt méstard, al començament del segle XXI, és a dir, amb tres segles de retard.

Però mentre adquireixen forma i densitat els postulats normatius, calanar avançant per la via de les pràctiques. El fet és que l’experiència de laimmigració musulmana a Europa durant les darreres cinc dècades ha deixatdamunt la taula un seguit de problemes que requereixen l’atenció de tothom,



i no solament dels intel·lectuals. Molts d’aquests problemes admeten unasolució, o bé un arranjament suficient per desplaçar-ne la solució, sensegreu perjudici, a un «més tard» que no sigui «massa tard». És possible tam-bé que alguns d’aquests problemes no tinguin solució; i llavors es tracta, simés no, de saber-ho, per no enganyar-nos i aprendre a viure amb això.

En primer lloc, cal millorar substancialment el coneixement de lesexperiències provades per augmentar la qualitat del debat públic; un debatpúblic que ha de ser portat amb paciència i discreció, però no excessives;amb la participació de moltes veus i procurant incloure-les totes (i no sola-ment les «políticament correctes» o «moralment correctes»), intentant jut-jar i ponderar el valor de cadascuna en els seus justos termes. Això incloula veu del públic sota les seves diferents formes, però també la d’organitza-cions i grups d’interès, així com la dels empresaris. Però, al seu torn, calentendre els límits del que les associacions i els empresaris poden fer. Lesprimeres es poden deixar dur per una lògica de reclamació de drets i derepresentació d’interessos o d’afirmació de valors que cal situar en un con-text més ampli. Per la seva banda, els empresaris corren el risc de desaten-dre aspectes de la realitat que, en un tema com aquest, poden ser moltimportants. Tard o d’hora arriba el moment d’algunes decisions polítiques,que han de ser limitades, però, dins d’aquests límits, efectives.

El fet d’intentar estimular el desenvolupament de l’esperit empresarialdels immigrants (d’això n’hem vist testimonis tant a Alemanya com a Fran-ça) ens sembla també fonamental, ja que, en general, els qui aconsegueixenaplicar-lo es declaren més satisfets amb la seva vida i se senten més integratsen la societat. Cal plantejar-se, doncs què fer per aconseguir aquest desenvo-lupament i quins són els problemes que es poden trobar en aquest camí.Aquestes preguntes ens obliguen a entendre els problemes del mercat de tre-ball no com si aquest fos un conjunt homogeni, sinó tenint en compte els seusdiferents segments i els problemes que es plantegen en cadascun d’ells pelque respecta a la formació professional, la mobilitat i el recorregut de les car-reres professionals.

Amb tot, el que considerem inajornable és el disseny de polítiquesper millorar el benestar de les dones musulmanes, de manera que es pro-

mogui el seu accés a drets i serveis que els pertoquen com a esposes, mares,treballadores i consumidores. Com hem vist en l’anàlisi dels grups de dis-cussió de marroquins a Madrid, les dones immigrants, amb matisos i reser-ves, se senten més còmodes en la nostra societat que els seus companys . Elfet que elles puguin aconseguir aquí, als països cristians, allò que els ha es-tat vedat als seus països de procedència pot ser un dels fenòmens més inte-ressants del curs actual de les coses. Si això té conseqüències o no als seuspaïsos d’origen encara s’ha de veure. Evidentment, el que passi allà no seràfruit de tendències històriques, sinó de l’agregació de moltíssims drameslocals, tots de resultat molt incert.

Un govern que vulgui adoptar mesures favorables al desenvolupa-ment de les opcions lliurement escollides per les dones musulmanes haurà,per exemple, d’introduir algunes modificacions en l’oferta educativa. Enaquest àmbit, els problemes que ha generat la immigració són nombrosos,però no intractables. Caldrà tenir la paciència i disposar els recursos neces-saris per analitzar-los un per un, però sembla clar que es necessiten mésesforços dirigits a donar suport als infants immigrants perquè millorin lesseves habilitats lingüístiques i el seu rendiment a l’escola, i així es descar-reguin sobretot les seves mares de la preocupació i la impotència que els potprovocar l’endarreriment escolar dels seus fills. Un sistema educatiu méssatisfactori per a les dones també pot requerir una oferta voluntària d’edu-cació religiosa islàmica, el control docent de la qual es pot negociar. Altresmesures destinades a promoure la incorporació de les dones immigrants almercat de treball o a ampliar la seva cultura sanitària, per posar-ne nomésdos exemples, podrien despertar un gran interès entre aquest col·lectiu. Peròaquests experiments no s’haurien de limitar només al camp de les polítiquespúbliques, sinó també de la legislació civil i penal. A Espanya ja s’ha fetalgun pas important en aquesta direcció. Així, el nou article 107 del CodiCivil, aprovat a finals de setembre del 2003, possibilita als estrangers resi-dents en territori espanyol la tramitació dels procediments de separació idivorci d’acord amb la legislació espanyola, quan les lleis sota les quals esva celebrar el matrimoni no reconeguin aquestes circumstàncies o ho facinde manera discriminatòria.



La necessària atenció als països d’origen

El problema de com entendre i què fer amb comunitats immigrantsva lligat al de com entendre i què fer amb els seus països d’origen. A la llar-ga, les experiències immigratòries són experiències de creació de xarxestransnacionals, a través de les quals viatjaran les persones, les mercaderiesi les idees. És probable que hi hagi retorns importants, molt més com méspassi que els països d’origen arribin a posar la pròpia casa en ordre, i s’hiarribin a crear les condicions que molts immigrants desitgen per tornar, d’u-na manera o d’una altra. El que passi no serà independent d’aquests immi-grants, que poden quedar-se o tornar-se’n, però que sempre tindran una rela-ció significativa i una influència sobre els seus països d’origen.

En altres paraules, Europa no viu solament amb els seus (immi-grants) turcs, sinó també amb Turquia; ni solament amb els seus algerians,sinó també amb Algèria, ni solament amb els seus marroquins, sinó tambéamb el Marroc. Per això, en l’horitzó d’una discussió sobre els immigrantsmusulmans a Europa, hem de reconèixer la presència d’altres problemesque es plantegen en aquells països, que aquí no podem abordar, però síapuntar. Són els problemes de la implantació als països musulmans d’unaeconomia de mercat, d’un procés de millora substancial del capital humàd’aquests països,(2) i d’una democràcia afí o anàloga a la democràcia liberalde tipus occidental (Leca, 1994; Bayart, 1994).

En definitiva, són els problemes derivats de la possibilitat, i la desit-jabilitat, d’un modus vivendi entre el que Ernest Gellner va anomenar, en undels seus últims llibres (1994), la relació entre la societat civil (en sentitampli)(3) i els seus rivals, un dels quals era justament, als seus ulls, la socie-tat musulmana. Gellner (1981) pensava que en la llarga lluita entre allò queanomenava l’«alta cultura» de l’islam, basada en el text sagrat, i la «baixa

(2) Alguns dels quals s’esmenten en els informes sobre desenvolupament àrab del 2002 i el 2003 editats per les NacionsUnides (The Arab Human Development Report).(3) Sobre aquesta concepció àmplia de la societat civil (que és la del mateix Gellner), vegeu Pérez-Díaz (1997). En laconcepció més limitada de la societat civil, aquesta es redueix al teixit associatiu (que «no és estat ni mercat», i es dife-rencia així mateix de la família), en tant que opera (sobretot, però no exclusivament) en l’espai públic. Aquesta socie-tat civil reduïda ha tingut una història complexa i summament interessant als països musulmans (amb efectes moltimportants en alguns àmbits, entre d’altres, el de les institucions educatives: vegeu, per exemple, Arjomand, 1999).

cultura» de l’islam, basada en les seves adaptacions a les circumstàncieshistòriques més diverses, el curs dels esdeveniments donava ànim a la pri-mera a costa de la segona. En aquest cas es podria conjecturar que la rivali-tat tant al si de les societats musulmanes, com entre aquestes societats i lesno musulmanes seria inevitable, ja que les primeres estarien entrant en unanova fase històrica de recerca de l’ortodòxia mitjançant el retorn a l’Alco-rà, en detriment de les seves interpretacions més flexibles i adaptables a lestendències de modernització d’aquestes societats.

Però les tesis de Gellner estan lluny de suscitar un suport general. Nosón, per exemple, compartides pels qui veuen en les noves tecnologies ins-truments fonamentals per trencar el monopoli del coneixement religiós iobrir espais discursius que puguin donar lloc a noves formulacions i pers-pectives crítiques de l’islam, a una comunitat virtual àrab o ciber-ummahmés lliure i menys androcèntrica (Mandaville, 2003). Fins i tot posant-nos,amb Gellner, en el pitjor dels casos, no hem d’oblidar que les rivalitats nosón necessàriament destructives, sinó que poden adoptar formes molt diver-ses que permetin compromisos raonablement satisfactoris per a totes lesparts.


312 ■ APÈNDIX METODOLÒGIC

Apèndix metodològic

Per elaborar aquesta monografia hem examinat una selecció debibliografia i documents, confeccionada a partir d’extenses recerques enbases de dades de biblioteques internacionals i a internet. A més, el treballde camp ha consistit en: a) entrevistes amb experts i b) dos grups de dis-cussió amb immigrants marroquins residents a la província de Madrid.

L’obtenció d’informació i punts de vista d’experts en el tema de laimmigració musulmana a França i Alemanya va ser possible gràcies a sen-gles estades curtes a Essen i París, on vam visitar el Zentrum für Türkeistu-dien, d’una banda, i el Centre d’Études en Relations Internationales (CERI)i l’Institut de Sciences Politiques, de l’altra. A Essen, les entrevistes ambHayrettin Aydin (Zentrum für Türkeistudien), Filiz Arslan (MigrantInnen-selbsthilfe beim Paritätischen Bund), Ahmet Aktas (RAA, Agència Regio-nal per a la Promoció d’Infants i Joves de Famílies Immigrants) i MehmetKekec (Associació de pares d’infants turcs d’Essen) ens van permetre apro-ximar-nos a la visió dels problemes de la immigració turca des dels qui nosolament reflexionen sobre aquests problemes, sinó que també els experi-menten. A París, Béatrice Hibou (CERI), Michèle Tribalat (INED), Domi-nique Schnapper (Conseil Constitutionel) i Catherine Wihtol de Wenden(CERI) van obrir buits en les seves agendes per respondre les nostres pre-guntes i parlar de manera distesa sobre la immigració a Espanya i França.

Els grups de discussió van tenir lloc el 22 i el 23 de maig de 2003.Pilar Rivilla i Saliha Ahouari al-Lal van organitzar el reclutament dels par-ticipants, i Josu Mezo va col·laborar en la direcció del grup de discussiód’homes. La composició dels grups va quedar de la manera següent:

Grup de discussió d’homes

Hamid (25-30 anys), procedent de Rabat, resideix des de 1993 aMadrid, on ha treballat sobretot de cambrer. Actualment es dedica a tatuar.És solter.

Hassan (25-30 anys), procedent de Casablanca, resideix des de 1994a Madrid. Actualment treballa d’actor a la televisió privada. És solter.

Aziz (30-35 anys), procedent de Nador, resideix des de petit a Ma-drid. La seva família és propietària d’un comerç, però ell treballa de repar-tidor en un forn. Està casat amb una dona marroquina.

Denes (25-30 anys), procedent de Rabat, resideix des de 1999 a Ma-drid. Treballa en una fàbrica de Fuenlabrada. És solter.

Jaouat (25-30 anys), procedent de Kenitra, resideix des del 2001 aMadrid. Estudia a la universitat i va treballar abans de cambrer. És solter.

Said (30-35 anys), procedent de Tànger, resideix des del 2000 a Ma-drid. Ha treballat de paleta i ara fa de cambrer. És solter.

Mohammed (20-25 anys), procedent d’Al-Hoceima, resideix des del2002 a Madrid, on cursa estudis universitaris. Ha treballat de cambrer i arafa d’enquestador.

Grup de discussió de dones

Hazmin (45-50 anys), procedent de Melilla, resideix a Madrid des de1976. És mestressa de casa, està casada amb un marroquí i té fills adoles-cents i adults.

Suad (25-30 anys), procedent de Tànger, resideix des de petita a Ma-drid. Treballa en un restaurant i té una filla petita.


Fátima I (30-35 anys), procedent de Kenitra, resideix des de 1995 aMadrid. Treballa en el servei domèstic. És soltera.

Gema (45-50 anys), procedent de Tànger, resideix des de 1972 a Ma-drid. És mestressa de casa, està casada i té fills adolescents i adults.

Sofía (45-50 anys), procedent de Tànger, resideix des de 1977 a Ma-drid. Treballa en el servei domèstic, està separada del seu marit marroquí ité fills adults.

Fátima II (35-40 anys), procedent de Tànger, resideix des de 1995 aMadrid. Treballa de cuinera, està casada amb un marroquí i té filles adoles-cents.

314 ■ APÈNDIX METODOLÒGIC

Referències bibliogràfiques

ACTIS, WALTER (1995): «Mujeres marroquíes en España. Algunos datos generales», aMartín Muñoz, Gema (comp.), Mujeres, democracia y desarrollo en el Magreb.Madrid: Editorial Pablo Iglesias.

AL-AZMEH, AZIZ (1993): Islam and Modernities. Londres: Verso.

ALSAYYAD, NEZAR (2002): «Muslim Europe or Euro Islam: On the Discourses ofIdentity», a Alsayyad, Nezar i Castells, Manuel (eds.), Muslim Europe or Euro-Islam.Lanham: Lexington Books.

APARICIO, ROSA (1998): Identidad y género: mujeres magrebíes en Madrid. Madrid:Dirección General de la Mujer. Consejería de Sanidad y Servicios Sociales. CAM.

APARICIO, ROSA i TORNOS, ANDRÉS (2001): Estrategias y dificultades características enla integración social de los distintos colectivos de inmigrantes llegados a España.Madrid: IMSERSO.

ARJOMAND, SAÏD AMIR (1999): «The Law, Agency and Policy in Medieval IslamicSociety: Developments of the Institutions of Learning from the Tenth to the FifteenthCentury», Comparative Studies in Society and History, 41 (2): 263-293.

ARJONA, ÁNGELES i CHECA, JUAN CARLOS (1999): «El asociacionismo inmigrante enAlmería. Primer paso para el reconocimiento social», Demófilo. Revista de culturatradicional de Andalucía, 29: 169-183.

AVILÉS, JUAN (2001): «Inmigración y seguridad ciudadana en España», Grupo de Estu-dios Estratégicos, Análisis núm. 17 (www.gees.org/pdf/2751).

AZURMENDI, MIKEL (2001): Estampas de El Ejido. Un reportaje sobre la integración delinmigrante. Madrid: Taurus.


BARIKI, SALAH-OUDINE (1994): «Entreprises ethniques», a Falga, Bernard, Wihtol deWenden, Catherine i Leggewie, Claus (dirs.), Au miroir de l’autre. De l’immigrationà l’intégration en France et en Allemagne. París: Les Éditions du Cerf.

BAROU, JACQUES (2001): Europe terre d’immigration. Flux migratoires et intégration.Grenoble: Presses Universitaires de Grenoble.

— (2002): L’habitat des immigrés et de leurs familles. París: La DocumentationFrançaise.

BAYART, JEAN- FRANÇOIS (1994): «Les trajectoires de la République en Iran et en Turquie:un essai de lecture tocquevillienne», a Salamé, Ghassan (coord.), Démocraties sansdémocrats. París: Fayard.

BAYAZ, AHMET (2000): «‘Ein unglückliches Liebesverhältnis’? Die wechselvollenBeziehungen zwischen der Türkei und Deutschland», Der Bürger im Staat 1(www.lpb.bwue.de/aktuell/bis/1_00/tuerkei05.htm).

BECK, MARIELUISE (2003): «Den Islam einbürgern», die tageszeitung, 28 de juliol: 12.

BEL ADELL, CARMEN et al. (1996): Realidad social de la inmigración. Condiciones devida del inmigrante africano en el municipio de Murcia. Múrcia: Universidad deMurcia.

Bericht der Beauftragten der Bundesregierung für Ausländerfragen über die Lage derAusländer in der Bundesrepublik Deutschland, Berlín i Bonn, 2002.

Bericht der Unabhängigen Kommission «Zuwanderung». Zuwanderung gestalten,Integration fördern, 4 de juliol de 2001.

Bericht des Bundesverfassungsschutzes 2002, Berlín, 2002.

BOTSCHAFT DER REPUBLIK TÜRKEI IN BERLIN (2002): Zur Integration der Türken inDeutschland. Allgemeine Behauptungen und Ergebnisse von Studien. Berlín.

BOURDIEU, PIERRE (1991): El sentido práctico. Madrid: Taurus Humanidades.

BROWNE, ANTONNY (2002): Do We Need Mass Immigration? Londres: Civitas for theStudy of Civil Society.

BUNDESMINISTERIUM FÜR ARBEIT UND SOZIALORDNUNG (2002): Situation der ausländis-chen Arbeitnehmer und ihrer Familienangehörigen in der Bundesrepublik Deuts-chland, Bonn.

CANICIO, VÍCTOR (1979): Vida de un emigrante español. El testimonio auténtico de unobrero que emigró a Alemania. Barcelona: Gedisa.

CARRASCO, CONCEPCIÓN (1999): Mercados de trabajo: los inmigrantes económicos.Madrid: IMSERSO.

316 ■ REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CESARI, JOCELYNE (2002): «Principaux courants et associations de l’islam français»,Cahiers d’études sur la Méditerranée orientale et le monde turco-iranien, 33, gener-juny: 38-42.

CESARI, JOCELYNE, BARGAGH, SAKINA i MOORE, DAMIAN (2002): «L’islamisation de l’es-pace public français. Vers la fin du conflit?», Cahiers d’études sur la Méditerranéeorientale et le monde turco-iranien, 33, gener-juny: 23-37.

CHARRAD, MOUNIRA (2001): States and Women’s Rights: The making of postcolonialTunisia, Algeria and Morocco. Berkeley: University of California Press.

COMMISSION NATIONALE CONSULTATIVE DES DROITS DE L’HOMME (CNCDH) (1994): Lalutte contre le racisme et la xénophobie. Exclusion et Droits de l’Homme. París: LaDocumentation Française.

COLECTIVO IOÉ (1995): Presencia del sur. Marroquíes en Cataluña. Barcelona: EditorialFundamentos.

— (1998): Inmigración y trabajo. Trabajadores inmigrantes en el sector de la construc-ción. Madrid: IMSERSO.

— (1999): Inmigrantes, trabajadores, ciudadanos. Una visión de las migraciones desdeEspaña. València: Universidad de Valencia.

— (2002): Immigració, escola i mercat de treball. Una radiografia actualitzada. Barce-lona: Fundació ”la Caixa”.

COLECTIVO IOÉ i PÉREZ MOLINA, RAFAEL (1995): La discriminación laboral a los traba-jadores inmigrantes en España. Ginebra: OIT.

DALRYMPLE, THEODORE (2002): «The Barbarians at the Gates of Paris», a www.city-jour-nal.org.

DEMIRKAN, RENAN (1993): «Die Brücke im Januskopf. Vom Altwerden in einem ungas-tlichen Land», a Leggewie, Claus i Senocak, Zafer, Deutsche Türken. Das Ende derGeduld. Reinbek bei Hamburg: Rowohlt.

DIE AUSLÄNDERBEAUFTRAGTE DES SENATES VON BERLIN, Repräsentativumgrage zurLebenssituation türkischer Berlinerinnen un Berliner, www.berlin.de/SenGesSozV/auslaender/pm_umfrage2001.html.

DÍEZ NICOLÁS, JUAN i RAMÍREZ LAFITA, MARÍA JOSÉ (2001): La voz de los inmigrantes.Madrid: IMSERSO.

DOMINGO, ANDREU, CLAPÉS, JAUME i PRATS, MARÍA (1995): Condicions de vida de lapoblació d’origen africà i llatinoamericà a la Regió Metropolitana de Barcelona.Una aproximació qualitativa. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de Barcelona iDiputació de Barcelona.


FARGUES, PHILLIPPE (1994): «Explosion démographique ou rupture social?», a Salamé,Ghassan (coord.), Démocraties sans démocrats. París: Fayard.

FAVELL, ADRIAN (1998): Philosophies of Integration. Immigration and the Idea of Citi-zenship in France and Britain. Londres: Macmillan; i Nova York: St. Martin’s Press.

FILALI-ANSARY, ABDOU (2003a): «The Sources of Enlightened Muslim Thought», Jour-nal of Democracy, 14 (2): 19-33.

— (2003b): Réformer l’islam? París: La Découverte.

FREGOSI, FRANCK (2001): «France: le culte musulman et la République, la régulationpublique de l’islam dans un cadre laïque», a Leveau, Rémy, Mohsen-Finan, Khadijai Wihtol de Wenden, Catherine (dirs.), L’islam en France et en Allemagne. Identités etcitoyennetés. París: La Documentation Française.

FRIEDRICH-EBERT STIFTUNG (1998): Deutschland und die Türkei im Spiegel der Medien:die Verantwortung der Medien in den deutsch-türkischen Beziehungen. Bonn: FESLibrary, edició electrònica.

FUNES, JAUME (1999): «Migració i adolescència», a Aja, Eliseo et al., La immigracióestrangera a Espanya. Els reptes educatius. Barcelona: Fundació ”la Caixa”.

GEISSER, VINCENT (1997): Ethnicité Républicaine. Les élites d’origine maghrébine dansle système politique français. París: Presses de Sciences Po.

GELLNER, ERNEST (1981): Muslim Society. Cambridge: Cambridge University Press.

— (1994): Conditions of Liberty: Civil Society and its Rivals. Nova York: Allen Lane/The Penguin Press.

GIRARD, ALAIN i STOETZEL, JEAN (1953): Français et immigrés: l’attitude française, l’a-daptation des Italiens et des Polonais. París: Presses Universitaires de France.

GRASS, GÜNTER (1999): Discurso de la pérdida. Sobre el declinar de la cultura políticaen la Alemania unida. Barcelona: Paidós.

GUIRAUDON, VIRGINIE (2000): Les politiques d’immigration en Europe. Allemagne, Fran-ce, Pays-Bas. París: L’Harmattan.

HECKMANN, FRIEDRICH (2003): «From Ethnic Nation to Universalistic Immigrant Inte-gration: Germany», a Heckmann, Friedrich i Schnapper, Dominique (eds.), The Inte-gration of Immigrants in European Societies. National Differences and Trends ofConvergence. Stuttgart: Lucius & Lucius.

HEITMEYER, WILHELM, MÜLLER, JOACHIM i SCHRÖDER, HELMUT (1997): VerlockenderFundamentalismus. Frankfurt a. M.: Suhrkamp.


HERVIEU-LÉGER, DANIÈLE (1999): «El pasado en el presente: una nueva definición de la‘laïcité’ en la Francia multicultural», a Berger, Peter L. (ed.), Los límites de la cohe-sión social. Conflicto y mediación en las sociedades pluralistas. Barcelona: GalaxiaGutemberg/Círculo de Lectores.

HOLLIFIELD, JAMES F. (1999): «Ideas, institutions and civil society: on the limits of immi-gration control in France», a Brochmann, Grete i Hammar, Tomas (eds.), Mechanismsof Immigration Control: A Comparative Analysis of European Immigration Policies.Oxford: Berg.

HÖNEKOPP, ELMAR (2000): «Chancen verbessern-Potenziale nutzen! Ausländer auf demArbeitsmarkt in Deutschland: Einige Feststellungen und Schlussfolgerungen», AiD,Ausländer in Deutschland 16,2.

HOSKIN, MARILYN (1985): «Public Opinion and the Foreign Worker: Traditional and Non-traditional Bases in West Germany», Comparative Politics, 17 (2): 193-210.

IFOP (2001): L’islam en France et les réactions aux attentats du 11 septembre 2001.Résultats détaillés, 28 septembre 2001. Enquesta realitzada per a Le Monde, Le Pointi Europe 1, a www.lemonde.fr.

INSTITUT NATIONAL DE LA STATISTIQUE ET DES ÉTUDES ÉCONOMIQUES (INSEE) (1968): TheEmergence of Modern Turkey. Oxford: Oxford University Press.

— (1994): Les étrangers en France. París: INSEE, Contours et Caractères.

— (1999): Recensement de la population. Tableaux thématiques. Population immigrée.Population étrangère. París: INSEE.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (INE) (2003): La población extranjera en España awww.ine.es.

JURADO, TERESA (2000): «Towards an Emerging Ethnic Class in Germany?», a Haynes,Angela et al., Towards emerging ethnic classes in Europe? Volume 3: Western Euro-pe. Weinheim: Freudenberg Stiftung.

KESKIN, HAKKI (1993): «Wir bleiben her. Plädoyer für eine offene Gesellschaft», a Leg-gewie, Claus i Senocak, Zafer, Deutsche Türken. Das Ende der Geduld. Reinbek beiHamburg: Rowohlt.

KRIZAN, MOJMIR (2000): «Das neue Staatsangehörigkeitsgesetz. Oder: Wie dem Völkis-chen Ade sagen?», Kommune. Forum für Politik, Ökonomie und Kultur, 4.

KÜCÜKHÜSEYIN, SEVKET (2002): «Türkische politische Organisationen in Deutschland»,Zukunftsforum Politik Nr. 45 (Broschürenreihe herausgegeben von der Konrad-Ade-nauer-Stiftung e.V.), Sankt Augustin.


LAMBERT, MIRIAM UDEL (2000): «Born in the USA: A New American Islam Proves Devo-tion and Women’s Liberation Do Mix», The American Prospect Online, 8 de desem-bre.

LEBON, ANDRÉ (2001): Immigration et présence étrangère en France en 1999: Premiersenseignements du recensement. París: La Documentation Française.

LECA, JEAN (1994): «La démocratisation dans le monde arabe: incertitude, vulnerabilitéet legitimité», a Salamé, Ghassan (coord.), Démocraties sans démocrats. París:Fayard.

LEVEAU, RÉMY (2001): «France: changement et continuité de l’islam», a Leveau, Rémy,Mohsen-Finan, Khadija i Wihtol de Wenden, Catherine (dirs.), L’islam en France eten Allemagne. Identités et citoyennetés. París: La Documentation Française.

LEWIS, BERNARD (1968): The Emergence of Modern Turkey. Oxford: Oxford UniversityPress.

— (1982): Comment l’Islam a découvert l’Europe. París: Gallimard.

— (1985): Le retour de l’Islam. París: Gallimard.

— (1993): Islam and the West. Oxford: Oxford University Press.

— (2002): Que s’est-il passé? L’Islam, l’Occident et la modernité. París: Gallimard.

LOCHAK, DANIÉLE (1991): Égalité des droits. París: Conseil national des populationsimmigrés.

LÓPEZ CAMPILLO, EVELYNE (2003): «La mujer en las tierras del islam», ASP ResearchPapers 49(a)/2003.

LÓPEZ GARCÍA, BERNABÉ (1994): «La inmigración marroquí en España: de la indepen-dencia a la regularización», a Morales, Víctor (ed.), El desafío de la inmigración enla España actual: una perspectiva europea. Madrid: UNED.

— (1996a): «La evolución del origen de los inmigrantes marroquíes en España», a LópezGarcía, Bernabé (dir.), Atlas de la inmigración magrebí en España. Madrid: Univer-sidad Autónoma de Madrid.

— (1996b): «La evolución cronológica del asentamiento de los marroquíes en España»,a López García, Bernabé (dir.), Atlas de la inmigración magrebí en España. Madrid:Universidad Autónoma de Madrid.

–– «El islam y la integración de la inmigración en España» a www.islamhispania.com.

LOSADA, TERESA (1995): «La mujer inmigrante marroquí en España. Entre el país deorigen y el país de acogida», a Martín Muñoz, Gema (comp.), Mujeres, democraciay desarrollo en el Magreb. Madrid: Editorial Pablo Iglesias.


LUFT, STEFAN (2002): Mechanismen, Manipulation, Mißbrauch, Ausländerpolitik undAusländerintegration in Deutschland. Colònia: Wissenschaft und Politik.

MANDAVILLE, PETER (2003): «Communication and Diasporic Islam. A virtual ummah?»,a Karim, Karim H. (ed.), The Media of Diaspora, Londres i Nova York: Routledge.

MARTÍN MUÑOZ, GEMMA (dir.) (2003): Marroquíes en España. Estudio sobre su integra-ción. Madrid: Fundación Repsol YPF.

MARTÍNEZ VEIGA, UBALDO (1999): «Alojamiento y segregación. El caso de Almería»,Demófilo, Revista de Cultura tradicional de Andalucía, 29: 131-152.

MEDDEB, ABDELWAHAB (2002): La maladie de l’islam. París: Seuil.

MUSLIM PUBLIC AFFAIRS COUNCIL (2003). A Review of U.S. Counterterrorism Policy:American Muslim Critique and Recommendations (http://www.mpac.org).

NGUYEN VAN YEN, CHRISTIAN (1986): Droit de l’immigration. París: Presses Universi-taires de France.

NOELLE-NEUMANN, ELISABETH i KÖCHER, RENATE (2002): Allensbacher Jahrbuch derDemoskopie. Band 11, 1998-2002, Allensbach, Verlag für Demoskopie Allensbacham Bodensee/K. G. Saur Verlag.

NOIRIEL, GÉRARD (1988): Le creuset français. Histoire de l’immigration XIX-XX siècle.París: Éditions du Seuil.

ÖZDEMIR, CEM (2002): «Die Türken in Deutschland brauchen mehr und andere Medien»,Integration. Die Netzeitung der Deutsch-Türkischen Stifturg (DTS) (www.dtsinfo.de/deutsch/p20026/seite13.htm).

–– (1997): «Im Dienste der Nation-türkische Presse in Deutschland», Kommune 3(www.oeko-net.de/kommune/kommune3-97/kolcem3.html).

PAUGAM, SERGE I VAN ZANTEN, AGNES (2001): «Constructions identitaires et rapportssociaux dans une cité défavorisée de la banlieue parisienne», a Schnapper, Domini-que (ed.), Exclusions au coeur de la Cité. París: Anthropos.

PÉREZ-DÍAZ, VÍCTOR (1997): La esfera pública y la sociedad civil. Madrid: Taurus.

PÉREZ-DÍAZ, VÍCTOR, ÁLVAREZ-MIRANDA, BERTA i GONZÁLEZ-ENRÍQUEZ, CARMEN (2001):Espanya davant la immigració. Barcelona: Fundació ”la Caixa”.

PIPER, DANIEL i DURAN KHALID (2002): Backgrounder: Muslim Immigrants in the UnitedStates. Washington: Center for Immigration Studies.

PUTNAM, ROBERT (coord.) (2003): El declive del capital social. Barcelona: GalaxiaGutenberg/Círculo de Lectores.


RAMÍREZ, ÁNGELES (1995): «Las emigrantes marroquíes en España. Emigración y eman-cipación», a Martín Muñoz, Gema (comp.), Mujeres, democracia y desarrollo en elMagreb. Madrid: Editorial Pablo Iglesias.

— (1998): Migraciones, género e islam. Mujeres marroquíes en España. Madrid: Agen-cia Española de Cooperación Internacional.

RAMÍREZ GOICOECHEA, EUGENIA (1996): Inmigrantes en España: vidas y experiencias.Madrid: CIS.

RAVITCH, DIANE (2003): The Language Police. Nova York: Alfred Knopf.

RIPPERGER, SABINE (2003): «On Headscarves and Lawcourts», Deutsche Welle, 22 dejuliol (publicat a www.qantara.de).

RUEDY, JOHN (1992): Modern Algeria. The Origins and Development of a Nation. Bloo-mington: Indiana University Press.

SALAMÉ, GHASSAN (1994): Démocraties sans démocrates. Politiques d’ouverture dans lemonde islamique. París: Fayard.

SANTELLI, EMMANUELLE (2001): La mobilité sociale dans l’immigration. Itinéraires deréussite des enfants d’origine algérienne. Toulouse: Presses Universitaires du Mirail.

SANZ, JUAN CARLOS (2002): «Crisis en el Gran Bazar», El País, 10 de novembre (Nego-cios).

SAUER, MARTINA i GOLDBERG, ANDREAS (2001a): Die Lebenssituation und Partizipationtürkischer Migranten in Nordrhein-Westfalen. Ergebnisse der zweiten Mehrthemen-befragung. Münster: Lit Verlag.

— (2001b): Der Islam etabliert sich in Deutschland. Ergebnisse einer telefonischenBefragung von türkischen Migranten zur Bedeutung der Religion im Alltag und zuNutzung und Bewertung religiöser Organisationen (Zusammenfassung). Essen.

SAYAD, ABDELMALEK (1977): «Les trois âges de l’émigration algérienne», Actes de larecherche en sciences sociales, 15, juny: 59-79.

— (1999): La double absence. París: Éditions du Seuil.

SCHMIDT, CAROLINE (2003): «Nichts oder alles», Der Spiegel 43 (UniSpiegel - Spiegel-Online).

SEIDEL-PIELEN, EBERHARD (1993): «Politik auf der Strasse. Türkische Jugendliche zwis-chen Ohnmacht und Militanz», a Claus Leggewie i Zafer Senocak (eds.), DeutscheTürken. Das Ende der Geduld, Reinbek, 37-48.

SEN, FARUK (1993): «1961 bis 1993: Eine kurze Geschichte der Türken in Deutschland»,a Claus Leggewie i Zafer Senocak (eds.), Deutsche Türken. Das Ende der Geduld,Reinbek, 17-36.


SEN, FARUK i GOLDBERG, ANDREAS (1994): Türken in Deutschland. Leben zwischen zweiKulturen, Munic: Beck.

SEN, FARUK i MARTINEK, MANUELA (2000): «Der Islam - eine Religion in Deutschlandetabliert sich: Erfordernisse für Schulunterricht und Hochschullehre», a Fauth, Dieteri Bubenheimer, Ulrich (eds.), Hochschullehre und Religion - Perspektiven verschie-dener Fachdisziplinen. Würzburg: Religion & Kultur Verlag, 173-194.

SENATSVERWALTUNG FÜR ARBEIT, SOZIALES UND FRAUEN, BERLIN. DIE AUSLÄNDERBEAU-FTRAGTE DES SENATES VON BERLIN (2002): Repräsentativumfrage zur lebenssituationtürkischer Berlinerinnen und Berliner (www.berlin.de/SenGesSozV/auslaender/pm_umfrage2001.html).

SENOCAK, ZAFER (1993): «Deutsche werden, Türken bleiben», a Leggewie, Claus i Seno-cak, Zafer. Deutsche Türken. Das Ende der Geduld, Reinbek bei Hamburg: Rowohlt,9-16.

SIMON, PATRICK (1998): «Nationalité et origine dans la statistique française: les catégo-ries ambiguës», Population, 3: 541-568.

SOYSAL, YASEMIN N. (1994): Limits of Citizenship: Migrants and Postnational Members-hip in Europe. Chicago: University of Chicago Press.

STATISTISCHES BUNDESAMT (2003): Sozialhilfein Deutschland. Entwicklurg, Umfarg,Strukturen. Wiesbaden.

–– (2002a): Statistisches Jahrbuch 2002 (CD-ROM).

— (2002b): Datenreport 2002. Zahlen und Fakten über die Bundesrepublik Deutschland.Bonn: Bildungszentrale für politische Bildung.

— (2001): Ausländische Bevölkerung in Deutschland, Stuttgart: Metzler, Poeschel.

STEIN, KENNETH W. (2002): «Inmigración árabe: efectos», La Vanguardia, 25 de juliol.

TAPINOS, GEORGES (1992): «Les enjeux de l’immigration», a Lequin, Ives (dir.), His-toire des étrangers et de l’immigration en France. París: Larousse.

TARRÉS, SOL (1999): «El Ramadán en Andalucía. Tiempo festivo y una luz en la hégira»,Demófilo, Revista de cultura tradicional de Andalucía, 29: 153-167.

THE ECONOMIST (2001): Pocket World in Figures. Londres: The Economist/Profile Books.

TIBI, BASSAM (2003): «Los inmigrantes musulmanes de Europa: entre el euro-islam y elgueto», a Alsayyad, Nezar i Castells, Manuel (eds.), ¿Europa musulmana o Euro-Islam? Política, Cultura y ciudadanía en la era de la globalización. Madrid: Alianza.

TRIBALAT, MICHÈLE (1995): Faire France.Une grande enquête sur les immigrés et leursenfants. París: La Découverte.


— (1996): De l’immigration à l’assimilation: enquête sur les populations d’origineétrangère en France. París: La Découverte.

— (1999): Dreux, voyage au coeur du malaise français. París: Syros.

ÜCÜNCÜ, OGUZ (2003): «Kopf(tuch) unerwünscht?, a www.igmg.de (Presseerklärungen),12 d’octubre.

UNITED NATIONS DEVELOPMENT PROGRAMME (2002): Arab Human Development Project.Nova York: United Nations Development Programme.

UZUN, ERTUGRUL (1993): «Gastarbeiter - Immigranten - Minderheit. Vom Identitätswan-del der Türken in Deutschland», a Leggewie, Claus i Senocak, Zafer, Deutsche Tür-ken. Das Ende der Geduld. Reinbek bei Hamburg: Rowohlt.

VALENZUELA, JAVIER (2003): «Fátima en Fez», El País Semanal, 28 de setembre, 42-54.

VIELLARD-BARON, HERVÉ (1992): «De l’exil aux logiques d’enracinement: l’exemple deSarcelles», a Férreol, Gilles (ed.), Intégration et exclusion dan la société françaisecontemporaine. Lille: Presses Universitaires de Lille.

VON WILAMOWITZ-MOELLENDORF (2002): Türken in Deutschland II - Individuelle Pers-pektiven und Problemlagen. Sankt Augustin: Konrad-Adenauer-Stiftung.

WALLRAFF, GÜNTER (1994): Cabeza de Turco. Barcelona: Anagrama.

WALZER, MICHAEL (1992): What it means to be an American. Nova York: Marsilio.

WEHLER, HANS-ULRICH (2002): «Das Türkenproblem», Die Zeit, 38.

WEIL, PATRICK (1994): «La politique française de l’immigration depuis 1945», a Falga,Bernard, Wihtol de Wenden, Catherine, i Leggewie, Claus (dirs.), Au miroir de l’au-tre. De l’immigration à l’intégration en France et en Allemagne. París: Les Éditionsdu Cerf.

WIHTOL DE WENDEN, CATHERINE (1999): L’immigration en Europe. París: La Documen-tation Française.

— (2001): La beurgeoisie. Les trois âges de la vie associative issue de l’immigration.París: CNRS.

ZEHRAOUI, AHSÈNE (1994): L’immigration. De l’homme seul à la famille. París: CEMIl’Harmattan.

ZENTRUM FUR TURKEISTUDIEN (1999): Study on Migrations: the Case of Turkey. Essen.

— (2001a): Die ökonomische Dimension der türkischen Selbständigen in Deutschlandund in der Europäischen Union. Essen.

— (ed.) (2002): Türkei-Jahrbuch des Zentrums für Türkeistudien 2002-2003. Münster:Lit Verlag.


ZFT-AKTUELL Nr. 76 (1999): Ältere Migranten in Deutschland. Essen.

— Nr. 86 (2001): Mediales Ghetto bei türkischen Migranten? Eine Analyse des Medien-konsums türkischer Migranten in Deutschland. Essen.

— Nr. 89 (2002): ‘Euro-Islam’Zum empirischen Gehalt eines neuen Islamverständnissesin der Migration. Essen.

Diaris consultats

ABC

Der Spiegel

die tageszeitung

Die Zeit

El Mundo

El País

La Vanguardia

Le Monde

Le Nouvel Observateur

Süddeutsche Zeitung

The Economist

Altres pàgines d’internet consultades

Acord de Cooperació entre l’Estat Espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya, a:www.webislam.com

Acord sobre mà d’obra entre el Regne d’Espanya i el Regne de Marroc, a:www.reicaz.es/extranjeria

Agència Islàmica de Notícies, «França: dues converses a l’islam són expulsades d’uninstitut per portar vel», a:www.webislam.com

Avanç de resultats del cens de 2001, a:www.ine.es/censo2001/pobcen01menu.htm

Cens francès de 1999, a: www.recensement.insee.fr


Diari de Sessions del Congrés dels Diputats, a:www.reicaz.es/extranjeria

Documents de la Comissionada del Govern Federal per a Afers d’Estrangeria, a:www.integrationsbeauftragte.de

Enquesta de Sofres/Le Monde/RTL 2002, «L’image du Front National», a:www.tns-sofres.com/etudes/pol/280502_frontnational_t.htm, 30.04.2003

Enquesta Sofres/association Festival contre le Racisme (2002): «Les jeunes et le racisme», a:www.tns-sofres.com/etudes/pol/190302_jeunesetracisme_r.htm, 30.04.2003

Enquesta Sofres /Le Pélérin Magazine (2002): «Les Français et l’islam» a:www.tns-sofres.com/etudes/pol/150302_islam_r.htm, 30.04.2003

Enquestes sobre immigració del Centre d’Investigacions Sociològiques, a:www.cis.es

Estadístiques d’estrangeria de la Direcció General de la Policia, Ministeri de l’Interior, a:www.ine.es/inebase/cgi/axi

Estadístiques sobre estrangers residents a la RFA, a:www-destatis.de

Institut Nacional d’Estadística, «La població estrangera a Espanya», a:www.ine.es

Le Monde, uns quants números, a:www.lemonde.fr

Le Nouvel Observateur, 01-11-01, a:www.nouvelobs.com/dossiers/p1930/a5747.html, 21.03.03

Llei Chevènement, a:www.adminet.com/jo/19980512/INTX9700112L.html, 07.05.2003

Presentació d’ATIME, a:www.atime.es

Presentació d’ATIME, a:www.solidarityonline.org/solidaridad/chi/atime.htm

The Economist, awww.economist.com


Disseny, maquetació i impressió: www.cege.esCiutat d’Asunción, 4208030 BarcelonaD.L.: B. XXXXX-XXXX

Publicació internet: J.J.Serveis d’Informàtica S.L.www.comunicacions.comTravessera de Dalt, 3008024 Barcelona