EL MÓN ES MOUUna realitat constant al llarg de la història de lahumanitat.

CATALUNYA, UN PAÍS A COP DEMIGRACIONSL’actual realitat catalana s’ha construïtincorporant les aportacions de les successivesonades migratòries.

VEUSLa veu del migrant respecte al seu projectepersonal. La veu plural de la societat que acull.

JUNTSEl repte d’una construcció conjunta a Catalunya.

I DEMÀ, QUÈ?Quin futur pensem i volem?

Índex

Pocs fets com la immigra-ció defineixen els momentsactuals del nostre país iamb ell el de bona part delspaïsos del món. No éscasualitat que el segle XXIja hagi estat batejat, mal-grat que com aquell qui diul'acabem d'estrenar, com elsegle de les migracions.

En aquest context Cata-lunya viu una transforma-ció de calat. La xifra demés d’un milió de perso-nes arribades en poc mésd’una dècada és una dadamés que suficient percomprendre la dimensiód'aquesta transformació.

L’exposició “La immi-gració, ara i aquí” ha estatpensada com un espai perajudar a conèixer i com-prendre millor el fetmigratori que viu el nos-tre país. Pot semblar arris-cat, i probablement ho és,construir un relat públic —per modest que sigui—d’un fet social tan actual.Però és indubtable que lasocietat catalana en el seuconjunt tenim la madu-resa i sobretot una certanecessitat col·lectiva d'a-propar-nos a la realitat delfet migratori actual, inte-rrogar-nos sobre les seves

Foto: Susanna Carpintero. Cercant feina

EditorialJORDI SÀNCHEZ

COMISSARI DE L’EXPOSICIÓDIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

conseqüències, emplaçar-nos a la reflexió sobre elsreptes que comporta itambé, sense falsos opti-mismes, posar en valorles oportunitats que pel

futur del nostre país s’in-sinuen derivades de laimmigració.

La societat catalana haestat històricament unasocietat que s’ha anat

enriquint de les novesincorporacions i que con-juntament (els que ja hieren i els nouvinguts)hem construït uns escena-ris de mobilitat social

que, ateses les circums-tàncies històriques, hanestat prou bons. Ara no hiha motius per creure queserà diferent.

La immigració, ara i aquí: Organització: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General de Difusió Corporativa: Secretari general adjunt: Sr. Jordi Menéndez Pablo; Director general de Difusió Corporativa: Sr. JordiFortuny; Subdirectora general de Difusió Corporativa: Sra. Carme Cañadell; Cap del Servei de Difusió i Exposicions: Sra. Eulàlia Janer; Departament d’Acció Social i Ciutadania: Hble. Sra. Carme Capdevila Palau; Secretari per a la Immigració:Sr. Oriol Amorós • Exposició: La immigració, ara i aquí: Comissari: Jordi Sànchez, director de la Fundació Jaume Bofill; Direcció: Carme Cañadell; Coordinació: Eulàlia Janer; Secretaria: Mireia López, Servei de Difusió i Exposicions, Direcció Generalde Difusió Corporativa;Coordinació continguts: Mònica Nadal; Assessores: Gemma Aubarell, Meritxell Benedí, Marta Casas, Mònica Nadal; Redacció dels textos de l’exposició: Teresa Duran; Documentació: Xavier Aragall, Samuel Blázquez; Dissenyde l’espai: Pep Anglí, ANGLÍ FOLCH & ASSOCIATS S.L; Imatge i Disseny gràfic: Estudio Mar Lissón; Producció i muntatge: GROP, exposicions i museografia S.L; Audiovisuals: Direcció i realització: Lluís Danés; Producció audiovisuals: Unaproducció de SANTAMANDRA. Produccions Audiovisuals; Producció Executiva i Guió: Lila Pla; Cap de Producció: Brigitte Llagostera; Ajudant de Producció: Gina Pla; Director de fotografia: Emili Guirao; Operadors de càmera: Lluís Danés, EmiliGuirao, Eloi Tomàs; Muntatge: Roger Gispert; Música original: Borja Penalba, veu convidada de Miquel Gil; So: David Mata; Atrezzo: Elisa Echegaray del Pozo, Joan Ramon Vidal, Rafael Ceballos; Grafisme: Francesc Fernandez; Elements de 3D:Alberto Herrera; Amb la col·laboració de: Barbara Baczewska, Sanae Ben, Christie Bendezu, Jean Pierre Bonnet, Mirela Botescu, Mauricio Calzadilla, Yuen Chao, Alejandra Cid, Jazmine i Melanie, Juan Carlos Castillo, Tiberio Cutean, Mamadou Diallo,Hesham El Sadr, Abderrahim Fahad, Silvia Flores, Edgar Franco, Usman Ghani, Juan Carlos Guzmán, Luzma Jiménez, Kumba, Attabe Mane, Marie Ngo Kwe, Lígia Ortiz, Basile Pausan, Consuelo Plúa, Marc Pruna, Nana Ruta, José Anton dos Santos,Mostafà Shaimi, Alefiya Shillinglaw, Daniel Tamayo i família, Zeineb Talha, Raul Tedán, Marcel Tedán, Mari Luz Valmazar, Bing Zhou; Subministrament i muntatge dels equips sonors i audiovisuals: Espai Visual SL; Correcció lingüística: Discobole,S L ; Fotografies: Arxiu fotogràfic de la ciutat de Barcelona, Xavier Andrada, Xavier Cervera, Manel Clemente, Colita, Gerson Díaz, Rosmi Duaso, Paco Elvira, Pepe Encinas, Juan Guerrero, Josep Losada, Xavier Miserachs, Ferran Nadeu, Pérez de Rozas,Josep Postius, Lluís Salvadó, Carmen Secanella, Roser Vilallonga, Katherin Wermke, Adolfo Zerkowitz, Mariano Lisa, Helena Lumbreras (directors del documental El campo para el hombre, 1969), Llorenç Soler (director del documental El largo viajehacia la ira, 1973); Activitats educatives: Miquel Àngel Essomba, Adrià Roca • Magma- Serveis culturals SL , Interpreta; Agraïments: Institut Europeu de la Mediterrània, Fundació Jaume Bofill: Isabel Vilaseca, Àngel Castiñeira, Muriel Casals, Institutd’Estadística de Catalunya: Txema Castiella, Mireia Farré, Maria José Domènech, TV3: Carles Solà, Mònica Zapico, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya: Imma Boj, Centre d’Estudis d’Opinió, Ernesto Carrión, Begoña Ruiz de Infante, SòniaParella, Tona Lizana, Ajuntament d’Arenys de Mar, Associació Atlàntida, Professionals per a la Interculturalitat, Biblioteca Nacional de Catalunya, CEIP Sinera, Club Masala, Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya, Fundació Miró, Museud’Art Contemporani de Barcelona • Diari: Edició: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència; Disseny: Estudio Mar Lissón; Maquetació: Alicia Gómez Martín; Direcció: Jordi Sànchez; Coordinació i documentació: Eulàlia Janer, DavidOrtiz; Textos: Jordi Sànchez, Teresa Duran, Senén Florensa, Josep Oliver, Anna Cabré; Correcció lingüística i traduccions: Discobole S.L; Fotografies: Maria Abras, Javier Andrada, Jaume Balanyà, Susanna Carpintero, Xavier Cervera, Manel Clemente,Marga Cruz, Gerson Diaz, Rosmi Duaso, Paco Elvira, Oriol Gassó, Jordi Gratacos, Juan Guerrero, Pep Iglesias, Josep Losada, Miguel Miralles, Xavier Miserachs, Juan Miguel Morales, Ferran Nadeu, Xavier Olivé, Jordi Play, Anna Pons, J Rafel Cruz, LluísSalvadó, Carmen Secanella, Lourdes Segade, Tino Soriano, Roser Vilallonga, Katherin Wermke, Arxiu fotogràfic Barcelona Activa; Agraïments: Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya, Institut d’Estadística de Catalunya, BarcelonaActiva,Revista AUSA. Publicació del Patronat d’Estudis Osonencs • Impressió: Gráficas Varona, S.A.; D.L.: S. 1.769-2008

Del 30 d'octubre de 2008 fins al 30 de juny de 2009www.gencat.cat/palaurobert

La immigració, ara i aquí

2

3

4

6

7

Visites guiades: dissabtes i diumenges a les 11.30 i a les 12.30 hores / Visites escolars: reserves al telèfon 670 036 081

La immigració, ara i aquí

p.2

La condició humana per-met viure a una altra ban-da d’on s’ha nascut.

Tothom és migrant enpotència.

De fet, desplaçar-se,migrar, és un dret univer-sal.

Els motius per migrarsón diversos.

Malgrat que el desigualrepartiment de la riquesaentre països en sigui undels més rellevants, seriaerroni creure que noméshi ha dolor i pobresadarrere les migracions.

Mai com ara les comu-nicacions ens havienposat el món tan a l’a-bast.

Potser això explicaque, actualment, més de200 milions de personesarreu del món siguinimmigrants.

La paradoxa és quetambé, mai com ara, elsestats havien fet tantsesforços per limitar lacirculació pacífica de lespersones.

El món es mou

Foto: Gerson Díaz. Una immigrant descansa al terra de l'aeroport del Prat. El Prat de Llobregat, 2007

La Divisió de Població deles Nacions Unides calcu-la que actualment el 3%de la població mundial hamigrat. Els moviments depersones, forçats o volun-taris no són d’ara. Elsmigrants han contribuïtsempre a configurar elspobles, les societats, lescultures, les nacions.Actualment en els païsosdesenvolupats els immi-grants representen el9,5% de la població men-

tre que als països en viesde desenvolupament laxifra seria del 2,4%.

La Unió Europea ha pas-sat de 18 a 28 milionsd’immigrants en els darrers

deu anys, i són els païsosdel sud europeu, entre ellsCatalunya, els que concen-tren el 50% de l’augmentd’immigrants durant ladarrera dècada.

200 milions d’immigrants segons càlculsde les Nacions UnidesSENEN FLORENSA Segons un informe emès

el 2006 per les NacionsUnides, Estats Units, ambmés de 38 milions d’immi-grants és el país que encap-

çala el rànquing dels paï-sos que acullen un majornombre de migrants, seguitde la Federació Russa,amb més de 12 milions, fet

que representa respectiva-ment el 13 i el 8,5 per centde la seva població.

Estats Units i Rússia acullen el majornombre d’immigrants

En encara no una dècada,més de 4.000 personeshan perdut la vida quanintentaven arribar a lescostes de Gibraltar o deles illes Canàries. Altreshan tingut més fortuna ihan arribat a les costes

andaluses o de l’arxipèlagcanari, tot i que moltesd’elles acaben detingudesper intentar entrar il·legal-ment a l’Estat espanyol.Segons fonts del Ministe-ri de l’Interior, l’any pas-sat es van detenir prop de

17.000 persones queintentaven arribar clan-destinament. La xifra éstant més important quan,l’any 1998, el nombre dedetinguts per aquestmateix motiu fou de 7.031persones.

Quan el viatge acaba en tragèdia

El Banc Mundial informaque, a escala global, durantl’any 2007, el total de lestransferències monetàriesenviades pels immigrantsvers els seus països d’ori-

gen va ser d’un volumsuperior als 489.000milions d’euros, dels qualsen van arribar 370.000 alspaïsos en vies de desenvo-lupament.

Això permet afirmarque aquestes remesess’han convertit en una deles fonts més destacades iestables de finançamentexterior, i això podria tenirun impacte potencial gensmenyspreable en la reduc-ció de la pobresa als paï-sos en vies de desenvolu-pament.

El mateix any, els immi-grants residents a l’Estatespanyol van enviar aaquests països, especial-ment a Colòmbia, Equadori Bolívia, remeses per unimport de 8.310 milionsd’euros. A Catalunya, eltotal de les remeses envia-

des pels immigrants alsseus països d’origen va serd’uns 2.700 milions d’eu-ros.

Experts en matèria eco-nòmica asseguren quepromoure els canals for-mals d’enviament deremeses i la seva inversióproductiva pot constituirun factor de mobilitat eco-nòmica de primer ordre.Així, productes com elsmicrocrèdits es podriengeneralitzar si s’establis-sin convenis amb bancscomercials.

Les transferències monetàries dels immigrants, un valor segur SENEN FLORENSA

Foto: Juan Guerrero. Barcelona, 1998

Tota persona té dret a circularlliurement i a triar la seva residència dinsles fronteres de cada estat. Tota persona tédret a sortir de qualsevol país, àdhuc elseu, i a tornar-hi.”

“Article 13 de la declaració dels drets humans

La immigració, ara i aquí

p.3

La història de la Catalun-ya moderna és la històriade tres onades migratò-ries: la dels anys vint, ladels anys cinquanta, i lad’ara. Des de fa més decent anys el creixement dela població catalana, ambun cens que ha passat dels1.800.000 habitants fins asuperar els 7.200.000, nopodria explicar-se senseles aportacions de les per-sones vingudes de fora delpaís, atretes pel reclamd’un creixement econò-mic que elles han fet pos-sible.

Les migracions del seglepassat van accentuar laconcentració territorial deCatalunya i van donar llocal creixement d’àrees urba-nes i metropolitanes. Lamigració actual, en canvi,ja no és un fenomen estric-tament metropolità sinóque abasta tot el país.

Globalment la immigra-ció a Catalunya es pot pre-sentar com una històriad’èxit. Això no vol dir queno hi hagi hagut tensions idinàmiques adverses encadascuna de les etapesque hem viscut.

Catalunya, unpaís a cop

d’immigracions

Foto: Pérez de Rozas, AHCB. AF

Jo em pregunto: els pobles¿qui els constitueix: elshomes o la terra? L’homes’aclimata. La terra ésimpertorbable. L’home esti-ma la terra on viu.

Els fills de fills de mur-cians seran catalans amb

pares catalans i avis mur-cians. Però els fills d’a-quests fills seran catalansamb pares catalans i aviscatalans. Purs, ja? No, ésclar. O sí, és clar! La pure-sa de la raça és una falòr-nia. Com allò de la sang

blava. Els vertiginosostemps moderns escom-bren moltes coses, les mésestúpides en general.

Aquests nous catalansno coneixen Catalunya: laseva tradició, la seva his-tòria, el seu art, la seva

cultura, la seva literatura,els seus costums, el seufolklore... Jo pregunto:quants catalans hi ha queconeguin tot això que hedit?

Edicions 62, Barcelona, 1962

Els altres catalansFRANCESC CANDEL

D’acord amb les dades delpadró amb data de primerde gener del 2008, Cata-lunya ha superat per pri-mer cop la xifra d’unmilió de residents d’unaaltra nacionalitat. Aquestsrepresenten el 15% de lapoblació actual, de mane-ra que un de cada set habi-tants és estranger. Fanomés deu anys, el nuclide població estrangera eraun petit col·lectiu de pocmés de cent mil habitants.Un gran creixement enpoc temps.

Les dades recents apun-ten una moderació del crei-

xement migratori, però espreveu que la migraciócontinuarà essent necessà-ria per tal de contribuirdecisivament a rejovenir lapoblació, de manera direc-ta per l’aportació de pobla-ció als trams d’edat jove i,de manera indirecta per lacontribució de la poblacióestrangera a la natalitat.

Font: Idescat

La població estrangera supera ja el miliód’habitants

Foto: Ferran Nadeu. Una donaespera els seus fills a la porta del'escola Sta. Caterina, Plaça de laCatedral, Vic, 2008

Avui dedicarem la nostra habitual secció d’en-treteniments lingüístics al tema de la immigració.

Sabríeu indicar quin terme correspon acada definició?

SOLUCIÓ: A-4; B-5; C-2; D-1; E-3.

PARLEM AMB PROPIETAT

COLUMNA 1

A. MIGRACIÓ

B. IMMIGRANT

C. EMIGRANT

D. MIGRANT

E. ESTRANGER

COLUMNA 2

1. Persona que es tras-llada o desplaça delseu lloc d’origen

2. Persona que se’n vaper a traslladar la sevaresidència a un altrelloc

3. Persona natural d’unpaís diferent a aquellon es troba

4. Moviment o fet dedesplaçar-se

5. Persona que arriba aun lloc per a fixar-hi laseva residència

Darrere els percentatges oles gràfiques sobre la immi-gració hi ha persones. L’im-migrant que arriba a Cata-lunya ve tant carregat desentiments, pors, il·lusions,conviccions i projectes comels que tenim aquells queesdevindrem els seus veïns.

Els catalans presenciem,astorats, com el nostreentorn es modifica ràpida-ment. Veïnat amb parlaestranya, estils de vida imaneres de fer que ens sor-prenen, olors i colors quedonen un aire nou a lesnostres places i carrers, ocomerços i negocis ambrètols i productes que evi-

dencien que els temps can-vien. Uns canvis que fanque algunes persones sesentin estranyes en el seuentorn de sempre.

Sorpresa, rebuig, solida-ritat, preocupació, accep-tació... són algunes de lesrespostes que donem a l'a-rribada de la immigració.Reconèixer l'existènciad'aquests sentiments, d'a-questes percepcions i acti-tuds certament contradictò-ries i diverses, és necessarisi el que busquem és com-prendre una mica millor,ara i aquí, la nostra socie-tat.

Veus

Foto: Paco Elvira. Raval, carrer Hospital. Barcelona, 2006

(45 ANYS. MARROQUINA)– Vaig venir ja fa anys, perretrobar-me amb el meumarit. Els meus fills ja hannascut aquí. Tots estem enuna situació legal. El fet queen arribar ja hi hagués unapetita comunitat marroquinaen aquesta ciutat em va aju-dar a integrar-me. Torno detant en tant al meu poble,però no sé si hi tornaré defi-nitivament quan el meumarit es jubili. Ell sí, diu queens hi farem una caseta,allí... Però no ho sé. A miem sembla que no és contra-dictori mantenir les arrels iser catalana d’aquí. Em dolno tenir estudis. Ara estic apunt de treure’m el títol degraduat escolar. Catalunyam’ha permès educar els fills,per a que tinguin uns bonsestudis. N’estic orgullosa.Sí, potser hi ha racisme, peròjo he pogut mantenir unesbones relacions amb elsmeus veïns catalans.

(26 ANYS. ARGENTINA)–Vaig arribar sense visat,com a turista, i m’hi hequedat, però ara soc allòque en diuen “irregular” ino resulta gens fàcil. D’u-na banda no vull deixar lameva parella que és d’a-quí, de Cambrils, i d’altrabanda m’ofega el fet queno reconeguin els meusestudis i la impossibilitatde trobar una feina unamica estable. A més, aixòd’estar en un pis compar-tit....! Ja fa massa tempsque faig feinetes, o que al’estiu, amb el turisme,faig petites immersions enl’economia submergida.Ho dic amb humor, però ésuna situació penosa. Persort, m’he integrat bé en elteixit associatiu de lacomarca i això em dónaànims...

(38 ANYS. GAMBIANA) –A mi em va ajudar molt aintegrar-me el fet que hihagués compatriotes aquí.Una petita comunitat afri-cana que em va fer més lleuel xoc entre cultures. Allí esviu de manera molt dife-rent, però ara, m’hi sentocom a casa. Vaig venir desde Ghana per allò del rea-grupament familiar. El meuhome ja tenia feina. Hemtingut un fill aquí. És petitencara. No tinc estudis,però sí una gran energia perestalviar i obrir-nos unfutur. Hem muntat un nego-ci propi amb treballadors detot el poble, no només afri-cans. Això dóna vida alpoble. M’agradaria trencarla imatge que les dones afri-canes vivim en un estat desubmissió als homes, per-què no és cert. I em semblaque estic demostrant quetenim empenta, que sabemorganitzar-nos i tirar enda-vant en benefici de tots.

(35 ANYS. COLOMBIÀ)–La contractació en ori-gen em va permetre veniraquí, a pagès, per treballaren la recollida de la fruitai altres feines agrícoles.La meva dona em vaempènyer a fer-ho, perquèa Colòmbia no estavasegur. M’havien amena-çat i allí la meva vidacorria perill. És dur haverde marxar així. Però enca-ra més dur és haver deseparar-te de la famíliasense saber quan podràstornar. Enyoro moltíssimla dona i els fills, i permolt que ens fem trucadesdiàries, que ens enviemfotos i vídeos o que ensparlem per Internet, no ésel mateix. I més quan hasde viure en un pis com-partit. No sé què faré mésendavant. Ni puc tornar niestà clar que la mevafamília pugui venir...uf!

(27 ANYS. PAQUISTANÈS)–Fa sis anys que visc aCatalunya. Ja he aconse-guit tenir els papers enregla, comprar un pis i fervenir la meva dona queacaba d’arribar. Arapodrem tenir fills i formaruna petita família. Massalluny de la gran famíliaque hem deixat enrere.Què em preocupa? Laprecarietat laboral. Treba-llo de paleta, en el ram dela construcció, però ambla crisi... No sé què passa-rà amb la hipoteca. Teniruna casa aquí es caríssimi per nosaltres representaun sacrifici enorme. Elnostre pis és en un barrimolt degradat, massa. I siperdo la feina tot se n’a-nirà en orris. M’agradariaquedar-me i tinc la inten-ció de fer-ho, la compradel pis ho demostra. Seriahorrible que aquestamateixa compra fos lanostra desgràcia...

(30 ANYS. MARROQUÍ)–Vaig arribar fa deu anys,amb pastera, de maneraclandestina. La majoriadels nois del meu poblevolíem deixar aquellamisèria i emprendre elviatge. També les nostresfamílies ens hi empen-yien. Sabíem que era dur,però no podíem imaginarfins a quin punt ho és. Novoldria tornar a passar perallò. Vaig venir per bus-car-me la vida, sol i senseconeguts aquí. No, nocrec que sigui humà unviatge així. Ara, que des-prés de tot el que he pas-sat, d’haver experimentatel què és estar en unasituació irregular, lluitosobretot pels drets delsimmigrants. La llei d’es-trangeria és plena de con-tradiccions. Hi ha moltafeina a fer en aquest campi vull fer-la. Ara esticlegal, però la llei encaras’ha d’humanitzar molt...

Qui són ells i elles?

La immigració, ara i aquí

p.4

Contràriament al que espodria desprendre d’algu-nes percepcions, que ubi-carien la població d’es-trangers en les gransconurbacions urbanes,Catalunya manté un sor-prenent equilibri en la dis-tribució territorial de lapoblació estrangera.Segons el darrer padró, degener del 2008, els pobleson es pot xifrar el majorpercentatge d’immigrantsrespecte a la poblacióautòctona són: Guissona(Segarra) amb un 38,5%de població d’origenestranger, seguit de Lloretde Mar (La Selva) amb un36,6%. Aquest percentatgedel 30% només el superenquatre poblacions més:Pau (Alt Empordà), Ullà(Baix Empordà), Salt (Giro-nès) i Pratdip (BaixCamp).En qualsevol cas,totes les comarques de Cata-lunya tenen, com a mínim,un 10% de població estran-gera.

Conviure aCatalunya:un mapaequilibrat

Els immigrants provinentsd’Amèrica són els queactualment tenen més pre-sència a Catalunya. Elsegon lloc l’ocupen perso-nes provinents de la restad’Europa, i els d’origenAfricà el tercer. El mésremarcable és la grandiversitat de nacions en elterritori català; actualment,prop de dues-centes.

La comunitat marroqui-na és la més nombrosa toti que en els últims anys haperdut pes relatiu a favorde la comunitat romanesa,equatoriana i colombiana.

Font: Idescat

Continents inacionalitatspresents aCatalunya

La població estrangera aCatalunya correspon a unapoblació jove, amb unaalta proporció en edat acti-va i una asimetria en elssexes a favor dels homes,amb un índex de 120homes per cada 100 dones.A la franja de 30 a 44 anys,el desequilibri entre homesi dones és especialmentmarcat, amb 141 homes

per cada 100 dones.El nivell d’estudis de la

població immigrada ésrelativament elevat. Decada deu persones, una noté estudis, tres han acabatels estudis primaris, quatrehan acabat els estudissecundaris i dues posseei-xen un títol universitari.

Font: Idescat

Gent jove i preparada

L’anàlisi de la realitatsociolingüística de lescomunitats estrangeres aCatalunya ens obre algunsinterrogants sobre l’im-pacte final de la immigra-ció estrangera sobre elsusos i els coneixementslingüístics a Catalunya. Elnivell de coneixement delcatalà entre els immigrantsés notablement baix, jaque el 20% no l’entenen.La meitat dels immigrantsl’entenen però no el par-

len. A diferència del quepassa amb la llengua cata-lana, el castellà és una deles llengües predominantsa les llars dels immigrantscom a conseqüència del’origen llatinoamericà debona part d’ells. Tanma-teix és també una llenguaamb una àmplia extensiósocial en la resta decol·lectius ja que només el2% dels enquestats afirmano tenir-ne cap tipus deconeixement.

Nous reptes per a lallengua catalana

Foto: Ferran Nadeu, Dones esperant els seus fills a la porta del'escola Sta. Caterina, Plaça de la Catedral, Vic, 2008

Foto: Katherin Wermke. Abdelaziz, al seu bar al Raval, Barcelona, 2006

Com nosaltres!Continuem rebent a la nostra redacció fotografies que demostren el grau d’inte-gració experimentat pels estrangers dins la nostra comunitat. Tot i així no hauríemd’oblidar que els immigrants també porten i aporten elements tradicionals i cultu-rals propis que resultaria fàcil de retratar...

El replà: Una de freda i una de calenta

• No és estrany que l’edu-cació vagi malament...amb tots aquests nens quearriben a mig curs i hodestaroten tot!

• Sort n’hi ha que haginarribat tants nens i nenesnous al meu poble. Si no,

hauríem hagut de tancarl’escola...

• El que està clar és quetota la canalla ha d’anar aescola. Potser s’hi hauriende destinar més recursos...

• Cada vegada ve mésgent que treballa per qua-tre duros. Treuen la feinade la gent d’aquí i fan bai-xar els salaris.

• És complicat això decontractar un estranger: jovolia arreglar els papers aun treballador molt bo,però em diuen que és moltdifícil i que és millor queme’n busqui un altre.

• Sort que he trobat laMariela... Els meus pares

es fan grans, però novolen sentir parlar d’unaresidència.

• A mi, el que m’ataba-la és que surto de casa iem trobo els veïns parlanti no els entenc de res.

• Volen obrir una mes-quita al meu carrer. Nom’agrada gens...

• A mi, mentre no emmolestin, m’és igual elque facin o deixin de fer.

• Jo estic encantada.Feia anys que no es veiacanalla corrent pel carrer,al parc... Aquest barriestava mig mort.

Segur que has sentit comentaris com aquests. Què en penses?

La immigració, ara i aquí

p.5

De dreta a esquerra. Foto1: Xavier Cervera. Barcelona, 2004. Foto 2: Juan Guerrero, Anxaneta, Cornellà, 2000.Foto 3: Manel Clemente, Taller de castellersorganitzat per SOS RACISME, Barcelona, 2007.Foto 4: Rosmi Duaso/ fototext, BCN. Ballstradicionals peruans durant la festa de la “Virgen de la Puerta”. Barcelona, 2004

Foto: Manel Clemente. Manifes-tació contra la política defronteres entre Espanya i Marroc,Barcelona, 2005

Junts

En pocs anys els catalanshem passat de ser sismilions a ser-ne set i mig.La nostra societat s’ha fetmés diversa i complexadel que era.

Si aquest canvi s’haproduït sense ensurtsremarcables ha estat grà-cies als esforços i actitudsd’uns i altres, de les per-sones nouvingudes i deles que ja hi eren, conjun-tament amb els col·lectius

professionals, associatiusi institucionals.

La integració i la convi-vència no sempre resulten

fàcils i segurament tam-poc no ho seran en el futur.

Junts, haurem d’afron-tar nous reptes dia a dia.

Els immigrants mostrenun potent ús de la xarxatelemàtica i dels mòbils,sobretot els més joves.Malgrat que cada cop ésmés gran l’índex de pene-tració d'Internet a les llars

dels immigrants, els locu-toris continuen sent elsespais privilegiats de con-nexió. La xarxa els per-met un contacte instanta-ni i freqüent amb el seupaís d’origen. Aquests

mitjans també serveixenper enfortir i afermar laseva autoestima tot man-tenint vives les sevesarrels. (Segons un estudide la Universitat RamonLlull).

Les tecnologies de la informació i lacomunicació arrasen entre els joves

Segons dades de la Secre-taria per a la Immigracióde la Generalitat de Cata-lunya, al territori hi ha 32mitjans directament desti-nats als immigrants, a mésde 21 programes de dife-rents plataformes audiovi-suals relacionats ambaquest col·lectiu. Per tipo-logies, 25 corresponen apublicacions impreses,quatre a emissores deràdio, una televisió i dosportals informatius.

Les dades del Baròmetrede la Comunicació i la Cul-

tura de la FUNDACC mos-tren un panorama desola-dor per al català entre elscol·lectius d’immigrants.TV3, Catalunya Ràdio ol’edició catalana d’ElPeriódico de Catalunya,per posar tres exemples benimplantats entre el públicautòcton, presenten unesdades d’audiència certa-ment raquítiques. L’únicaescletxa es detecta entreels nouvinguts assentats aLleida, Girona i, en menormesura, Tarragona. Així,mentre que la mitjana de

lectura en català a escaladel conjunt del país és del4% –2,3% a Barcelona–,els percentatges a la restade demarcacions s’incre-menten lleugerament. ALleida, la proporció arribaal 11,6%; a Girona, al9,7%; i a Tarragona, al6,7%. ALleida, tant les edi-cions en català del Segrecom d’El Periódico deCatalunya superen en lec-tors les edicions en caste-llà.

Digue’m com t’informes i et diré d’on ets

Catalunya tornarà a neces-sitar nous contingentsd’immigrants, una vegadas’hagin esvaït els efectesde l’actual frenada en elcreixement econòmic. Elcanvi tècnic en el qual estàimmers el mercat de treballcatalà apunta una demandacreixent de mà d’obra mésqualificada, perquè unapart dels efectius disponi-

bles actualment pot quedarexclosa del mercat de tre-ball en els propers quinzeanys, a causa dels seu baixnivell formatiu.

Encara que hi hagués unapolítica de reciclatge per-manent dels actuals resi-dents amb nivells d’estudisbaixos, i es pogués aixímantenir la seva taxa d’o-cupació al cent per cent, i

encara que la productivitataugmentés d’una manerasubstancial per sobre delsnivells de la darrera dèca-da, caldria situar la deman-da catalana de nous actiusd’immigrants al voltant deles 550.000 persones. Tot ique la hipòtesi més favora-ble implicaria un augmentproper als 800.000 immi-grants a l’horitzó del 2020.

Foto: Gerson Díaz, Inma Ma es presenta a un dels darrers exàmens abans de llicenciar-se a la UPC.Barcelona, 2007

L’increment dels fills ifilles de famílies estran-geres a les nostres aulesha estat intens i un delsmés accelerats d’Europa,segons les xifres provisio-nals disponibles delDepartament d’Educació.El sistema educatiu cata-

là ha passat dels 36.000alumnes estrangers delcurs 2001-2002, als138.000 del curs passat.És a dir, més de 100.000alumnes nous en sis anys,xifra que suposa que,actualment, el 15% de l’a-lumnat és estranger.

Els centres públicsapleguen gairebé el 85%de tot l’alumnat de nacio-nalitat estrangera, mentreque només entre un 15 iun 20% ho fan en centresconcertats.

L’anhelat viatge de retorn al país d’origen

La immigració, ara i aquí

p.6

El nombre de personesimmigrades que apostenper retornar al seu país éspetit i disminueix clara-ment amb el temps que faque viuen a Catalunya.Mentre que només un10% dels que porten

menys de cinc anysvivint a Catalunya indi-quen la seva voluntat deretornar al seu país d’ori-gen, aquest percentatgees redueix a la meitatentre aquells que fa entrecinc i nou anys que viuen

entre nosaltres. I, final-ment, només un 2% delsque formen part de lanostra societat des de famés de deu anys té com aprojecte de futur el retorna la seva pàtria.

Foto: Juan Guerrero. Museu d’Art Contemporani (MACBA).Barcelona,1998

100.000 nous alumnes estrangers en sis anys

Catalunya tornarà a necessitar immigracióJOSEP OLIVER

Foto: Lluís Salvadó. Granollers 2005

La immigració, ara i aquí

p.7

I DEMÀ, QUÈ?Un Pacte per sumar

El Govern de Catalu-nya, a través de la Se-cretaria per a la Immi-gració, impulsa des denovembre de 2007 el

Pacte nacional per a laimmigració. Ho fa apartir d’un documentelaborat per un grupd'experts i després d'un

procés d'informació iparticipació que, alllarg de quatre mesos,ha recollit observacionsi noves aportacions. En

l'actualitat, les forma-cions polítiques i elsagents socials i econò-mics ultimen el contin-gut del que ha de ser el

Pacte nacional per a laimmigració.

L'objectiu del Pacteés oferir les pautes quehan de seguir les actua-

cions en matèria d'im-migració i cohesiósocial al nostre país enels propers anys.

Les persones passem i els pobles romanen, ambindividus diferents, però amb fils conductors querares vegades es trenquen o es perden del tot.

Recordem com s’ha fet el nostre poble, recordem-ho amb moltrealisme i amb poca fantasia, partint principalment de lahistòria de les persones i de la vida quotidiana. Així podremmantenir ben viva la confiança per pensar i esperar un futurno menys nostre i no menys estimable que el passat, que ens hafet com som.

Anna Cabré“Les onades migratòries en el sistema català de reproducció”

a Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Nadala 2007, Barcelona: Fundació Lluís Carulla.

La manera com tractem la política d’immigració idels refugiats afectarà profundament les relacionsentre els pobles del món. També dirà molt de la

nostra moralitat i del nostre compromís cap a la igualtat idignitat humanes.

Kofi AnnanKofi Annan, secretari general de Nacions Unides

(1997 – 2007). Fragment d’un discurs pronunciat el 2002.

“

“

• Serem capaços de ferque el català sigui la llen-gua comuna dels quevivim en el país.

• Farem que els nostrespobles i ciutats siguinespais de convivència.

• Sabrem aprofitar elsavantatges de la diversitatde cultures i procedències

en un moment de mun-dialització creixent.

• Preservarem la convic-ció que és català totaquell que viu i treballa aCatalunya.

• Reinterpretarem el nos-tre llegat i establiremnous lligams i referentscomuns amb les aporta-

cions de tothom per ferpossible una identitatcompartida.

• Farem de Catalunya unaterra d’oportunitats per apersones d’aquí i d’arreu.

• Garantirem que ningúno pateixi exclusió socialni política per raó de pro-cedència i condició.

www.gencat.cat/palaurobert

Pocos acontecimientos como la inmigracióndefinen los momentos actuales de nuestropaís y, junto con él, el de gran parte de lospaíses del mundo. No es casualidad que elsiglo XXI ya haya sido bautizado, aunquepodríamos decir que acabamos de estrenar-lo, como el siglo de las migraciones.

En este contexto Cataluña vive una pro-funda transformación. La cifra de más deun millón de personas que han llegado en

poco más de una década es un dato más quesuficiente para comprender la dimensión deesta transformación.

La exposición “La inmigración, aquí yahora” ha sido pensada como un espaciopara ayudar a conocer y entender mejor elhecho migratorio que vive nuestro país.Puede parecer arriesgado, y probablemen-te lo es, construir un relato público –porsencillo que sea– de un acontecimiento

social tan actual. Sin embargo, es induda-ble que la sociedad catalana en su conjun-to tiene la madurez y, sobre todo, ciertanecesidad colectiva de acercarse a la rea-lidad del hecho migratorio actual, interro-garse sobre sus consecuencias, reflexionarsobre los retos que conlleva y también, sinfalsos optimismos, valorar las oportunida-des, derivadas de la inmigración, que seinsinúan para el futuro de nuestro país.

La sociedad catalana ha sido histórica-mente una sociedad que se ha ido enrique-ciendo con las nuevas incorporaciones ydonde hemos construido conjuntamente(los que ya estaban y los recién llegados)unos escenarios de movilidad social que,dadas las circunstancias históricas, han sidobastante buenos. Ahora no tiene por qué serdiferente.

EditorialJORDI SÀNCHEZ

COMISARO DE LA EXPOSICIÓNDIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

La condición humana per-mite vivir en un lugar dis-tinto de donde se ha naci-do. Todos los seres humanossomos migrantes en poten-cia.De hecho, desplazarse omigrar es un derecho uni-versal.Los motivos para migrarson varios.Aunque la desigual distri-bución de la riqueza entrepaíses sea uno de los moti-vos más relevantes, seríaerróneo creer que sólo haydolor y pobreza detrás delas migraciones.Nunca antes los medios decomunicación habían pues-to al mundo tan a nuestroalcance.Ello nos permite entenderque, actualmente, más de200 millones de personasen todo del mundo soninmigrantes.La paradoja es que, al mis-mo tiempo, nunca antes losestados habían realizadotantos esfuerzos para limi-tar la circulación pacíficade las personas.

200 millonesde inmigrantessegún cálculosde las Nacio-nes Unidas

SENEN FLORENSA

La División de Población delas Naciones Unidas calculaque actualmente el 3% de lapoblación mundial ha migra-do. Los movimientos de per-sonas, forzados o voluntarios,no son algo nuevo. Losmigrantes han contribuidosiempre a configurar los pue-blos, las sociedades, las cultu-ras y las naciones. Actualmen-te, en los países desarrolladoslos inmigrantes representan el9,5% de la población mientrasque en los países en vías dedesarrollo la cifra sería del2,4%.La Unión Europea ha pasa-do de 18 a 28 millones deinmigrantes en los últimosdiez años, siendo los paísesdel sur de Europa, entre ellosCataluña, los que concentranel 50% del aumento de inmi-

grantes durante la últimadécada.

“Toda persona tienederecho a circularlibremente y a elegir suresidencia dentro de lasfronteras de cada esta-do. Toda persona tienederecho a salir de cual-quier país, incluso elpropio, y a regresar asu país.”

Artículo 13 de la declaración delos derechos humanos

Estados Uni-dos y Rusiaacogen elmayor núme-ro de inmi-grantes

Según un informe publicadoen el 2006 por las NacionesUnidas, Estados Unidos, conmás de 38 millones de inmi-grantes, es el país que enca-beza el ranking de los países

que acogen un mayor núme-ro de migrantes, seguido porla Federación Rusa, con másde 12 millones, hecho querepresenta, respectivamente,el 13 y el 8,5% de su pobla-ción.

Cuando elviaje acabaen tragedia

En menos de una década,más de 4.000 personas hanperdido la vida cuandointentaban llegar a las costasde Gibraltar y a las islasCanarias. Otras han tenidomás fortuna y han llegado alas costas andaluzas o delarchipiélago canario, aunquemuchas de ellas han acaba-do detenidas por intentarentrar ilegalmente en elEstado español. Según fuen-tes del Ministerio del Inte-rior, el año pasado se detu-vieron cerca de 17.000personas que intentaban lle-gar clandestinamente. Lacifra es aún más importantesi consideramos que en el

año 1998 el número de dete-nidos por este mismo moti-vo fue de 7.031 personas.

Las transfe-renciasmonetariasde los inmi-grantes, unvalor seguroSENEN FLORENSA

El Banco Mundial informa deque, a escala global, duranteel año 2007, el total de trans-ferencias monetarias enviadaspor los inmigrantes hacia suspaíses de origen fue de unvolumen superior a los489.000 millones de euros,370.000 de los cuales llega-ron a países en vías de des-arrollo.

Esto permite afirmar queestas remesas se han conver-tido en una de las fuentes másdestacadas y estables definanciación exterior, y estopodría tener un impactopotencial nada menosprecia-

ble en la reducción de lapobreza en los países en víasde desarrollo.

En el mismo año, los inmi-grantes residentes en el Esta-do español enviaron a estospaíses, especialmente aColombia, Ecuador y Bolivia,remesas por un importe de8.310 millones de euros. EnCataluña, el total de las reme-sas enviadas por los inmi-grantes a sus países de origenfue de unos 2.700 millones deeuros.

Expertos en materia econó-mica aseguran que promoverlos canales formales de envíode remesas y su inversiónproductiva puede constituirun factor de movilidad econó-mica de primer orden. Así,productos como los microcré-ditos podrían generalizarse sise estableciesen convenioscon bancos comerciales.

Cartel 1: ¡Bienvenidos! a unpaís hecho a golpe demigraciones. Del campo a laciudad, o de lugares más omenos lejanos y distintos lainmigración de los últimos cienaños ha evitado que éste sea unpaís irrelevante económica,cultural y políticamente¿Donde? En Cataluña, ¡la auténtica!

El mundo se mueve

La inmigración, aquí y ahora

La inmigración, aquí y ahora

p.9

La historia de la Cataluñamoderna es la historia detres oleadas migratorias: lade los años veinte, la de losaños cincuenta y la de aho-ra. Desde hace más de cienaños, el crecimiento de lapoblación catalana, con uncenso que ha pasado de1.800.000 habitantes hastasuperar los 7.200.000, nopodría explicarse sin lasaportaciones de las personasvenidas de fuera de Catalu-ña, atraídas por el reclamode un crecimiento económi-co que ellas han hecho posi-ble.

Las migraciones del siglopasado acentuaron la con-centración territorial deCataluña y dieron lugar alcrecimiento de áreas urbanasy metropolitanas. La migra-ción actual, en cambio, yano es un fenómeno estricta-mente metropolitano, sinoque abarca a toda Cataluña.

Globalmente, la inmigra-ción en Cataluña se puede

presentar como una historiade éxito. Eso no significa queno haya habido tensiones ydinámicas adversas en cadauna de las etapas que hemosvivido.

Los otros catalanesFRANCESC CANDEL

Yo me pregunto: los pueblos,¿quién los constituye, loshombres o la tierra? El hom-bre se aclimata. La tierra esimperturbable. El hombreama la tierra donde vive. [....]

Los hijos de hijos de mur-cianos serán catalanes conpadres catalanes y abuelosmurcianos. Pero los hijos deestos hijos serán catalanescon padres catalanes y abue-los catalanes. ¿Puros, ya? No,por supuesto. O sí, porsupuesto. La pureza de laraza es un cuento. Comoaquello de la sangre azul. Los

vertiginosos tiempos moder-nos barren muchas cosas, lasmás estúpidas en general. [...]

Estos nuevos catalanes noconocen Cataluña: su tradi-ción, su historia, su arte, sucultura, su literatura, sus cos-tumbres, su folklore... Y yopregunto: ¿cuántos catalaneshay que conozcan todo estoque he mencionado?

Edicions 62, Barcelona, 1962

La poblaciónextranjerasupera ya elmillón dehabitantes

Según los datos del padrón a1 de enero de 2008, Cataluñaha superado por primera vezla cifra de un millón de resi-dentes de otra nacionalidad.Estos representan el 15% de

la población actual, de modoque uno de cada siete habi-tantes es extranjero. Hace tansólo diez años, el núcleo dela población extranjera era unpequeño colectivo de pocomás de 100.000 habitantes.Un gran crecimiento en muypoco tiempo.

Los datos recientes apun-tan a una moderación delcrecimiento migratorio, perose prevé que la migraciónseguirá siendo necesariapara contribuir decisivamen-te a rejuvenecer la pobla-ción, de forma directa por laaportación de población enlos tramos de edad joven yde forma indirecta por lacontribución de la poblaciónextranjera a la natalidad.

Fuente: Idescat

Cartel 2: En Cataluña, la auténtica,¡somos quienes somos!porque aquí 1 de cada 3habitantes ha nacido fuera y poreso la memoria familiar estambién memoria de migrante

Hoy dedicaremos nuestra habitual sección de entre-tenimientos lingüísticos al tema de la inmigración.

¿Sabrías indicar qué término corresponde acada definición?

SOLUCIÓN: A-4; B-5; C-2; D-1; E-3.

HABLEMOS CON PROPIEDAD

COLUMNA 1

A. MIGRACIÓN

B. INMIGRANTE

C. EMIGRANTE

D. MIGRANTE

E. EXTRANJERO

COLUMNA 2

1. Persona que se tras-lada o desplaza de sulugar de origen

2. Persona que se vapara trasladar su resi-dencia a otro lugar

3. Persona natural deun país diferente aaquel donde seencuentra

4. Movimiento o hechode desplazarse

5. Persona que llega aun lugar para fijar suresidencia

VocesDetrás de los porcentajes olas gráficas sobre la inmigra-ción están las personas.

El inmigrante que llega aCataluña viene cargado desentimientos, miedos, ilusio-nes, convicciones y proyec-tos, semejantes a los quetenemos los que nos conver-tiremos en sus vecinos.

Observamos, asustados,como nuestro entorno semodifica rápidamente. Veci-nos con habla extraña, esti-los de vida y formas de hacerque nos sorprenden, olores ycolores que dan un nuevoaire a nuestras plazas ycalles, o comercios y nego-cios con rótulos y productosque evidencian que los tiem-pos cambian. Unos cambiosque provocan que algunaspersonas se sientan extrañasen su entorno de siempre.

Sorpresa, rechazo, solida-ridad, preocupación y acep-tación son algunas de las res-puestas que damos a lallegada de la inmigración. Esnecesario reconocer la exis-tencia de estos sentimientos,de estas percepciones y acti-

tudes ciertamente contradic-torias y diversas, si lo quebuscamos es comprender unpoco mejor, aquí y ahora,nuestra sociedad.

¿Quiénes sonellos y ellas?

(45 años. Marroquí)

–Vine ya hace algunos años,

para reencontrarme con mi

marido. Mis hijos han nacido

aquí. Todos estamos en una

situación legal. El hecho de que

al llegar hubiese una pequeña

comunidad marroquí en esta

ciudad me ayudó a integrarme.

Vuelvo de vez en cuando a mi

pueblo, pero no sé si volveré

definitivamente cuando mi

marido se jubile. Él dice que sí,

que nos haremos una casita

allí... Pero no lo sé. A mí me

parece que no es contradictorio

mantener las raíces y ser catala-

na de aquí. Me duele no tener

estudios. Ahora estoy a punto de

sacarme el título de graduado

escolar. Cataluña me ha permi-

tido educar a mis hijos, para que

tengan unos buenos estudios.

Estoy orgullosa de ello. Sí, tal

vez haya racismo, pero yo he

podido mantener unas buenas

relaciones con mis vecinos cata-

lanes.

(26 años. Argentina)

–Llegué sin visado, como turis-

ta, y me he quedado, pero aho-

ra soy lo que llaman una “irre-

gular”, y no resulta nada fácil.

Por una parte, no quiero dejar a

mi pareja, que es de aquí, de

Cambrils y, por la otra, me aho-

ga el hecho de que no reconoz-

can mis estudios y la imposibi-

lidad de encontrar un trabajo un

poco estable. Además, esto de

estar en un piso compartido... Ya

hace demasiado tiempo que

hago trabajillos, o que en vera-

no, con el turismo, hago peque-

ñas inmersiones en la economía

sumergida. Lo digo con humor,

pero es una situación penosa.

Por suerte, me he integrado bien

en el tejido asociativo de la

comarca, y eso me da ánimo...

(38 años. Gambiana)

–A mí me ayudó mucho a inte-

grarme el hecho de que hubie-

se compatriotas aquí. Una

pequeña comunidad africana

que me hizo más leve el choque

entre culturas. Allí se vive de

forma muy diferente, pero aho-

ra me siento como en casa. Vine

desde Ghana por lo del reagru-

pamiento familiar. Mi marido

ya tenía trabajo. Hemos tenido

un hijo aquí. Es pequeño toda-

vía. No tengo estudios, pero sí

una gran energía para ahorrar y

labrarnos un futuro. Hemos

montado un negocio propio con

trabajadores de todo el pueblo,

no sólo africanos. Esto da vida

al pueblo. Me gustaría romper

la imagen de que las mujeres

africanas vivimos en un estado

de sumisión respecto a los hom-

bres, porque no es cierto. Y me

parece que estoy demostrando

que tenemos empuje, que sabe-

mos organizarnos y tirar ade-

lante en beneficio de todos.

(35 años. Colombiano)–La contratación en origen mepermitió venir aquí, al campo,para trabajar en la recogida dela fruta y otras labores agríco-las. Mi mujer me empujó ahacerlo, porque en Colombiano estaba seguro. Me habíanamenazado y allí mi vida corríapeligro. Es duro tener que mar-

charse así. Pero todavía másduro es tener que separarse dela familia sin saber cuándopodrás volver. Añoro muchísi-mo a mi mujer y a mis hijos, ypor mucho que nos llamemosdiariamente, nos enviemosfotos y vídeos o hablemos porInternet, no es lo mismo. Ymás cuando debes vivir en unpiso compartido. No sé quéharé más adelante. Ni puedovolver ni está claro que mifamilia pueda venir... ¡Uf!

(27 años. Paquistaní)–Hace seis años que vivo enCataluña. Ya he conseguidotener los papeles en regla,comprar un piso y que mimujer pudiese venir; acaba dellegar. Ahora podremos tenerhijos y formar una pequeñafamilia, demasiado lejos de lagran familia que hemos dejadoatrás. ¿Que qué me preocupa?La precariedad laboral. Traba-jo de albañil, en el ramo de laconstrucción, pero con la cri-sis... No sé que pasará con lahipoteca. Tener una casa aquíes carísimo y para nosotrosrepresenta un sacrificio enor-me. Nuestro piso está en unbarrio muy degradado, dema-

siado. Y si pierdo el trabajo,todo se irá al traste. Me gusta-ría quedarme y tengo la inten-ción de hacerlo; la compra delpiso lo demuestra. Sería horri-ble que esta misma comprafuese nuestra desgracia...

(30 años. Marroquí)–Llegué hace diez años, enpatera, de forma clandestina.La mayoría de jóvenes de mipueblo queríamos dejar aque-lla miseria y emprender el via-je. También nuestras familiasnos empujaban a ello. Sabía-mos que era duro, pero nopodíamos imaginar hasta quépunto lo es. No querría volvera pasar por aquello. Vine a bus-carme la vida, solo y sin cono-cidos aquí. No, no creo que seahumano un viaje así. Ahora,después de todo lo que he pasa-do, de haber experimentado loque es estar en una situaciónirregular, lucho, sobre todo,por los derechos de los inmi-grantes. La Ley de Extranjeríaestá llena de contradicciones.Hay mucho trabajo que haceren este campo, y quiero hacer-lo. Ahora soy legal, pero la leydebe humanizarse mucho toda-vía...

Cataluña, un país a golpe de inmigraciones

La inmigración, aquí y ahora

p.10

Convivir enCataluña: unmapa equili-brado

Contrariamente a lo que sepodría desprender de algunaspercepciones, que ubicarían ala población de extranjeros enlas grandes conurbacionesurbanas, Cataluña mantieneun sorprendente equilibrio enla distribución territorial de lapoblación extranjera. Segúnel último padrón, de enero del2008, los pueblos donde sepuede cifrar el mayor porcen-taje de inmigrantes respecto ala población autóctona sonGuissona (La Segarra), conun 38,5% de población de ori-gen extranjero, seguido porLloret de Mar (La Selva), conun 36,6%. Este porcentaje del30% sólo lo superan cuatropoblaciones más: Pau (L’AltEmpordà), Ullà (El BaixEmpordà), Salt (El Gironès)y Pratdip (El Baix Camp). Encualquier caso, todas lascomarcas de Cataluña tienen,como mínimo, un 10% depoblación extranjera.

Continentes ynacionalida-des presentesen Cataluña

Los inmigrantes provenientesde América son los queactualmente tienen más pre-sencia en Cataluña. El segun-do lugar lo ocupan personasprovenientes del resto deEuropa, y los de origen afri-cano, el tercero. Lo más des-tacable es la gran diversidadde nacionalidades en el terri-torio catalán; actualmente,cerca de doscientas.La comunidad marroquí esla más numerosa, aunque enlos últimos años ha perdidopeso relativo a favor de lascomunidades rumana, ecua-toriana y colombiana.

Fuente: Idescat

Gente joven ypreparada

La población extranjera enCataluña corresponde a unapoblación joven, con una alta

proporción de personas enedad activa y una asimetría enlos sexos a favor de los hom-bres, con un índice de 120hombres por cada 100 mujeres.En la franja de los 30 a los 44años, el desequilibrio entrehombres y mujeres es especial-mente marcado, con 141 hom-bres por cada 100 mujeres.

El nivel de estudios de lapoblación inmigrada es rela-tivamente elevado. De cadadiez personas, una no tieneestudios, tres han finalizadolos estudios primarios, cuatrohan finalizado los estudiossecundarios y dos poseen untítulo universitario.

Fuente: Idescat

Nuevos retospara la lenguacatalana

El análisis de la realidadsociolingüística de las comu-nidades extranjeras en Catalu-ña nos plantea algunos inte-rrogantes acerca del impactofinal de la inmigración extran-jera sobre los usos y los cono-cimientos lingüísticos enCataluña. El nivel de conoci-miento del catalán entre losinmigrantes es notablementebajo, ya que el 20% no loentienden. La mitad de losinmigrantes lo entienden, perono lo hablan. A diferencia delo que pasa con la lengua cata-lana, el castellano es una delas lenguas predominantes enlos hogares de los inmigrantescomo consecuencia del origenlatinoamericano de gran partede ellos. Sin embargo, es tam-bién una lengua con unaamplia extensión social en elresto de colectivos, ya quesólo el 2% de los encuestadosafirma no tener ningún tipo deconocimiento de la misma.

¡Cómo noso-tros mismos!

Continuamos recibiendo ennuestra redacción fotografíasque demuestran el grado deintegración de los extranjerosen nuestra comunidad. Sinembargo, no deberíamos olvi-dar que los inmigrantes tam-bién llevan y aportan elemen-tos tradicionales y culturalespropios que resultaría fácil deretratar...

El rellano:Una de cal yotra de arena

Seguro que has escuchadocomentarios como estos.¿Qué piensas de ellos?

–No es extraño que la educa-ción vaya mal... ¡con todosestos niños que llegan amedio curso y lo alterantodo!

–Menos mal que han lle-gado tantos niños y niñasnuevos a mi pueblo. Si no,tendríamos que haber cerra-do la escuela.

–Lo que está claro es quetodos los niños tienen que ira la escuela. Tal vez deberí-an destinarse más recursos...

–Cada vez viene más gen-te que trabaja por cuatroduros. Les quitan el trabajoa los de aquí y hacen bajarlos salarios.

–Es complicado esto decontratar a un extranjero: yoquería arreglarle los papelesa un trabajador muy bueno,pero me dijeron que es muydifícil y que es mejor que mebusque a otro.

–Menos mal que heencontrado a Mariela... Mispadres se hacen mayorespero no quieren ni oír hablarde una residencia.

–A mí, lo que me descon-cierta es que salgo de casa yme encuentro con los veci-nos hablando y no les entien-do en absoluto.

–Quieren abrir una mez-quita en mi calle. No megusta nada...

–A mí, mientras no memolesten, me da igual lo quehagan o dejen de hacer.

–Yo estoy encantada.Hace años que no se veía achiquillos corriendo por lacalle, en el parque... Estebarrio estaba medio muerto.

Cartel 3:En Cataluña, la auténtica,¡no perdemos el tiempo!Porque los inmigrantes vienencuando la economía crece,y la economía crece cuando losinmigrantes vienen.

Cartel 4:En Cataluña, la auténtica,¡todo cambia!Porque con la inmigraciónlas calles, los pueblos y las ciuda-des se hacen y rehacen sin parar.

JuntosEn pocos años hemos pasa-do de ser seis millones dehabitantes a siete y medio.Nuestra sociedad se havuelto más variada y com-pleja de lo que era.

Si este cambio se ha pro-ducido sin sobresaltosimportantes ha sido graciasa los esfuerzos y las actitu-des de unos y de otros, tan-to de los recién llegadoscomo de los que ya estabanaquí, de los colectivos pro-fesionales, de las asociacio-nes y las instituciones delpaís.

La integración y la convi-vencia no siempre son fáci-les, y seguramente tampocolo serán en el futuro, perojuntos tendremos que enca-rar nuevos retos día a día.

Las tecnologí-as de la infor-mación y lacomunicaciónarrasan entrelos jóvenes

Los inmigrantes muestran unintenso uso de la red telemáti-ca y de los móviles, sobre todolos más jóvenes. A pesar deque cada vez es mayor el índi-ce de penetración de Interneten los hogares de los inmi-grantes, los locutorios conti-núan siendo los espacios pri-vilegiados de conexión. Lared les permite un contactoinstantáneo y frecuente consus países de origen. Estosmedios también sirven parafortalecer y reafirmar su auto-estima, manteniendo vivas susraíces. (Según un estudio de laUniversidad Ramon Llull)

Dime cómo teinformas y tediré de dóndeeres

Según datos de la Secretaríapara la Inmigración de laGeneralitat de Cataluña, enel territorio hay 32 mediosdirectamente destinados a losinmigrantes, además de 21programas de diferentes pla-taformas audiovisuales rela-

cionados con este colectivo.Por tipologías, 25 correspon-den a publicaciones impresas,cuatro a emisoras de radio,uno a televisión y dos a por-tales informativos.

Los datos del Barómetro dela Comunicación y la Culturade la FUNDACC muestran unpanorama desolador en rela-ción con el catalán entre loscolectivos de inmigrantes.TV3, Catalunya Ràdio o laedición catalana de El Perió-dico de Catalunya, por ponertres ejemplos bien implanta-dos entre el público autócto-no, presentan unos datos deaudiencia y de lectura cierta-mente raquíticos. La únicabrecha se detecta entre losrecién llegados asentados enLleida, Girona y, en menormedida, Tarragona. Así, mien-tras que la media de lectura encatalán a escala del conjuntodel país es del 2,3-4% en Bar-celona, los porcentajes en elresto de demarcaciones seincrementan ligeramente. EnLleida, la proporción llega al11,6%; en Girona, al 9,7%, yen Tarragona, al 6,7%. EnLleida, tanto las ediciones encatalán del Segre como de ElPeriódico de Catalunya supe-ran en lectores las edicionesen castellano.

100.000 Nue-vos alumnosextranjeros enseis años

El incremento de los hijos ehijas de familias extranjerasen nuestras aulas ha sidointenso y uno de los más ace-lerados de Europa, según lascifras provisionales disponi-bles del Departamento deEducación. El sistema educa-tivo catalán ha pasado de los36.000 alumnos extranjerosdel curso 2001-2002, a los138.000 del curso pasado.Esto representa más de100.000 alumnos nuevos enseis años, cifra que suponeque, actualmente, el 15% delalumnado sea extranjero.

Los centros públicos con-centran casi el 85% delalumnado de nacionalidadextranjera, mientras que loscentros concertados, sóloentre un 15 y un 20%.

El anheladoviaje de regre-so al país deorigen

El número de personas inmi-grantes que apuestan por vol-ver a su país es pequeño y dis-minuye claramente enfunción del tiempo que haceque viven en Cataluña. Aun-que sólo un 10% de los quellevan menos de cinco añosviviendo en Cataluña señalansu voluntad de volver a supaís de origen, este porcenta-je se reduce a la mitad entreaquellos que hace entre cincoy nueve años que viven entrenosotros. Y, finalmente, sóloun 2% de los que forman par-te de nuestra sociedad desdehace más de diez años tienencomo proyecto de futuro elregreso a su patria.

Cataluña vol-verá a necesi-tar inmigra-ciónJOSEP OLIVER

Cataluña volverá a necesitarnuevos contingentes de inmi-grantes cuando se hayan disipa-do los efectos del actual frenazoen el crecimiento económico. Elcambio técnico en el que estáinmerso el mercado laboralcatalán apunta a una crecientedemanda de mano de obra máscualificada, de forma que partede los efectivos hoy disponiblescon niveles formativos bajospodrían quedar excluidos delmercado de trabajo de los pró-ximos quince años.

Aunque hubiera una políticade reciclaje permanente de losactuales residentes con nivelesde estudios bajos, y se pudieramantener así su tasa de ocupa-ción al cien por cien, y a pesarde que la productividad aumen-tara de forma sustancial porencima de los niveles de la últi-ma década, tendríamos quesituar la demanda catalana denuevos activos de inmigrantesalrededor de los 550.000. Sinembargo, la hipótesis más favo-rable implicaría un aumentocercano a los 800.000 inmigran-tes en el horizonte del año 2020.

• Seremos capaces dehacer que el catalán seala lengua común de losque vivimos en el país.

• Haremos que nuestrospueblos y ciudades seanespacios de convivencia.

• Sabremos aprovecharlas ventajas de la diversi-dad de culturas y proce-dencias en un momentode mundialización cre-ciente.

• Preservaremos la con-vicción de que es catalántodo aquél que vive y tra-baja en Cataluña.

• Reinterpretaremosnuestro legado y estable-ceremos nuevos vínculosy referentes comunes conlas aportaciones de todo el mundo para hacerposible una identidadcompartida.

• Haremos de Cataluñauna tierra de oportunida-des para personas de aquíy de todas partes.

• Garantizaremos quenadie sufra exclusiónsocial ni política en razónde procedencia y condi-ción.

La inmigración, aquí y ahora

p.11

El Gobierno de la Generalitat de Catalu-ña, a través de la Secretaría para la Inmi-gración, impulsa desde noviembre del2007 el Pacto Nacional para la Inmigra-ción. Lo hace a partir de un documento

elaborado por un grupo de expertos y trasun proceso de información y participaciónque, a lo largo de cuatro meses, ha recogi-do observaciones y nuevas aportaciones.En la actualidad, las formaciones políticas

y los agentes sociales y económicos ulti-man el contenido de lo que debe ser elPacto Nacional para la Inmigración.

El objetivo del pacto es ofrecer las pau-tas que deben seguir las actuaciones en

materia de inmigración y cohesión socialen Cataluña en los próximos años.

Y mañana, ¿qué?Un Pacto para sumar

Las personas pasan y los pueblos permanecen,con individuos diferentes, pero con un hiloconductor que rara vez se rompe o se pierde

completamente. Recordemos cómo se ha hecho nuestropueblo, recordémoslo con mucho realismo y poca fantasía,partiendo sobre todo de la historia de las personas y de lavida cotidiana. De esta manera podremos mantener viva laconfianza para pensar y esperar un futuro tan nuestro y tanquerido como el pasado que nos ha hecho como somos.

Anna Cabré“Las oleadas migratorias en el sistema catalán de reproducción”

en Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània.Villancico 2007, Barcelona: Fundación Lluís Carulla.

La manera en que gestionemos la políticade inmigración y de los refugiados afectaráprofundamente las relaciones entre los pue-

blos del mundo. Asimismo hablará de nuestra tallamoral y de nuestro compromiso en favor de la igualdady la dignidad humanas.

Kofi AnnanKofi Annan, secretario general de las Naciones Unidas (1997-2007).

Fragmento de un discurso pronunciado en 2002.

“ “

Cartel 5: En Cataluña, la auténtica, ¡unimos esfuerzos! Porque nuestra lengua y nuestra cultura se han enriquecido con las aportaciones de los que un día fueron extranjeros.

Cartel 6: ÉXITO ¿Donde? Ahora, que nuevamente llega gente de todo el mundo, debemos recordar que el pasado más reciente invita a mirar el presente y el futuro con confianza ¡En Cataluña, la auténtica!

There are few phenomena being experien-ced by Catalonia, and indeed by manycountries around the world, that define thecurrent era so well as immigration. It is nocoincidence that the 21st century has beenbaptised as the century of migrations, evenif, like most of those who are baptised, ithas only just appeared on the scene.

In this context, Catalonia is undergoinga massive transformation. The figure ofmore than a million new arrivals in little

more than a decade easily conveys thedimension of this transformation.

The exhibition “Immigration, here andnow” has been conceived as a space tohelp get to know and better understand themigratory phenomenon that Catalonia isexperiencing. It may seem risky, and itprobably is, to construct a public narrative– even a modest one – about such animmediate phenomenon in our society. Butit is undoubtedly true that Catalan society

as whole has the maturity – and, above all,a certain collective need – to approach thereality of the current migratory experien-ce, to ask ourselves about its consequen-ces, to make ourselves reflect on the cha-llenges it brings, and also, without beingfalsely optimistic, to recognise the oppor-tunities that could emerge for the future ofCatalonia as a result of immigration.

Catalan society has historically been asociety that has become enriched by its

new additions and in which we havejointly – those who were here before andthose who have just arrived – managed tobuild scenarios of social mobility that,given the historical circumstances, haveworked reasonably well. There are no rea-sons now to believe that it will be any dif-ferent.

EditorialJORDI SÀNCHEZ

EXHIBITION CURATORDIRECTOR FUNDACIÓ JAUME BOFILL

The human conditionallows us to live in a dif-ferent place than wherewe were born.

Everyone is a potentialmigrant.

In fact, the act ofmigrating, of movingaround, is a universalright.

The reasons for migra-ting can be very diverse.

Even though the une-qual distribution ofwealth among countriesis one of the most promi-nent reasons for migra-tion, it would be a mista-ke to think that povertyand misery are the onlyforces behind it.

Modern communica-tions have placed theworld at our doorstep likenever before.

This helps us to unders-tand that more than 200million persons aroundthe world are immigrantsright now.

Paradoxically, neverbefore have states expen-ded so much effort tolimit the peaceful circula-tion of people.

200 millionimmigrants,according toUnitedNations calcu-lations

SENEN FLORENSA

The United Nations popula-tion division calculates that,today, 3% of the total of theworld’s population haveemigrated. The movementsof people, forced or volun-tary, are not just present-dayphenomena. Migrants havealways contributed towardsforming peoples, societies,cultures and nations. Todaythese persons represent9.5% of the population ofdeveloped countries and2.4% of that of developingcountries.

Europe has seen an incre-ase from 18 to 28 millionimmigrants over the last tenyears, in which the countriesin the south of Europe,including Catalonia, have

concentrated 50% of theimmigrants in the last deca-de.

“Everyone has theright to freedom ofmovement and residen-ce within the bordersof each state. Everyonehas the right to leaveany country, includinghis own, and to returnto his country.”

Article 13, universal declaration of humanrights

The UnitedStates andRussia welco-me the largestnumbers ofimmigrants

According to a United Nationsreport published in 2006, theUnited States is the countrywith the highest number ofimmigrants – 38 million –followed by the Russian Fede-ration, with more than 12

million, representing 13 and8.5 per cent of their popula-tions, respectively.

When the jour-ney ends intragedy

In less than a decade, morethan 4,000 people have losttheir lives in the attempt toreach the coasts of Gibraltaror the Canary Islands. othershave been luckier, and havereached the Andalusiancoastline or the CanaryIslands, though many end upunder arrest for trying toenter spain illegally; accor-ding to interior ministrysources, nearly 17,000 peo-ple were detained whilsttrying to enter the countryclandestinely last year. Themagnitude of this figure canbe appreciated through com-parison to the number ofpeople arrested for the samereason in 1998: 7,031.

Immigrants’remittances

home, a securesource of income

SENEN FLORENSA

The World Bank states thatin 2007, the remittances sentby immigrants to their coun-tries of origin worldwidewere in excess of 489,000million euros (370,000million of which went todeveloping countries).

These figures clearlyshow that the remittancessent home by immigrantshave become an importantand highly stable source offoreign finance, a phenome-non which could, potentially,have a substantial impact onreducing poverty in develo-ping countries.

This year, immigrantsliving in Spain sent remittan-ces for a total value of 8,310million euros to these coun-tries, particularly colombia,ecuador and bolivia. In Cata-lonia, immigrants sent some2,700 million euros home totheir countries of origin.

Economic experts arguethat promoting formal chan-nels for sending remittancesand the productive inves-tment of these monies couldbecome an enormouslyimportant factor in economicmobility. Hence, schemeslike microcredit could beco-me generalised if agree-ments are established withthe commercial banks.

Poster 1:Welcome! to a land made fromwaves of migration from thecountryside to towns, _from closeor remote regions, immigration ofthe past one hundred years hasavoided that Catalonia becomesan irrelevant country ineconomics, and in cultural andpolitical terms.Where? In Catalonia, real Catalonia!

A world on the move

Immigration, here and nowwww.gencat.cat/palaurobert

Immigration, here and now

p.13

The modern history of Cata-lonia is the history of threemigratory waves: the first inthe 1920s, the second in the1950s and the latest at pre-sent. The grouth of the Cata-lan population over the lastcentury or more, duringwhich time it has risen from1,800,000 to over 7,200,000,could not be explainedwithout reference to the con-tribution made from peoplewho came here from otherparts, attracted by opportuni-ties offered by the economicexpansion that they themsel-ves made possible.

The migrations of the 20thcentury accentuated popula-tion concentration in Catalo-nia in certain areas, and urbanand metropolitan areas grewgreatly in consequence. Themigratory wave we are seeingtoday, however, is not astrictly metropolitan pheno-menon; rather, it embraces thewhole country.

Overall, immigration inCatalonia in can be conside-red a success story. However,

this does not mean that therehave been no tensions oradverse dynamics duringeach of the stages the countryhas witnessed in this process.

The otherCatalansFRANCESC CANDEL

I ask myself: Who or whatconstitutes a country; the peo-ple or the land? People adapt.The land is imperturbable.People love the land wherethey live.

…The children of children of

people from Murcia will beCatalans with Catalan parentsand Murcian grandparents.But the children of those chil-dren will be Catalans withCatalan parents and Catalangrandparents. Pure enough?Of course not. Or, yes, ofcourse! The idea of racialpurity is twaddle, like themyth of blue blood. Thesefast-moving modern times are

sweeping away many things,generally speaking the morestupid ideas.

…These new Catalans do not

know Catalonia: its traditions,its history, its art, its culture,its literature, its customs, itsfolklore... I ask: How manyCatalans are there who doknow all that?

Edicions 62, Barcelona, 1962

The foreignpopulation hassurpassed theone millionmark

The foreign population inCatalonia has, for the firsttime, exceeded the figure ofone million inhabitantsaccording to census data on1 January 2008. Foreignerspresently represent 15% ofthe population residing in

Catalonia, which means thatone in seven inhabitants isof foreign nationality. Onlyten years ago, the foreignpopulation was a comparati-vely small group of littlemore than 100,000 inhabi-tants. This is huge growth ina very short time.

Recent data indicate amoderation in the growth ofmigratory activity, but it isanticipated that migrationwill continue to be neces-sary as it contributes decisi-vely to rejuvenating thepopulation, both directly byintroducing the populationinto the younger age groups,and indirectly via theforeign population’s contri-bution to the birth rate.

Source: Idescat

Poster 2: In Catalonia, real Catalonia,¡we are who we are!because here, every one out ofthree persons has been bornabroad, so family memories arealso migrant memories.

Today we devote our regular language quiz sectionto the subject of immigration.

Can you match each word with its correctdefinition?

SOLUTION: A-4; B-5; C-2; D-1; E-3.

SPEAKING PROPERLY

COLUMN 1

A. EMIGRATION

B. IMMIGRANT

C. EMIGRANT

D. MIGRANT

E. FOREIGNER

COLUMN 2

1. Someone whomoves or is displacedfrom his/her place oforigin

2. Someone whomoves away, changinghis/her residence toanother place

3. Someone whocomes from a countrydifferent to the onehe/she is in

4. Movement of oneperson leaving his/herplace of origin to settleelsewhere

5. Someone who arri-ves in a different placeto settle

VoicesBehind the percentages and

graphs on immigration, there are

persons. The immigrant who arri-

ves in Catalonia comes loaded

with feelings, fears, hopes, con-

victions and plans just like those

who are to become his/her neigh-

bours.

Startled, we take notice of how

our surroundings are quickly

changing. Neighbours who spe-

ak strangely; lifestyles and ways

of going about things that surpri-

se us; smells and colours that bre-

athe a new air into our streets and

squares; shops and businesses

whose signs and products show

us that the times are changing.

Changes that make some people

feel like strangers in the place that

has been their home all their lives.

Surprise, rejection, solidarity,

concern, acceptance… These are

some of our responses to the arri-

val of immigrants. We need to

recognise the existence of the-

se no doubt contradictory and

diverse feelings, perceptions

and attitudes if we want to

understand our society as it is,

here and now, a little better.

Who are they? (45 years old. Moroccan)– I came here years ago to joinmy husband. My childrenwere born here. We are alllegal residents. The fact thatthere was already a smallMoroccan community in thiscity when I arrived helped meto become integrated. I goback to my village from timeto time, but I don’t know if Iwill go back for good whenmy husband retires. He is sureabout it, says we’ll build ahouse there… But I don’tknow. I don’t think it is con-tradictory to keep my rootsand be a Catalan here. I’msorry I had no schooling. NowI’m about to pass my schoolscertificate. Catalonia enabledme to provide my childrenwith an education, for them toget good qualifications. I’mproud of that. Yes, maybe the-re is some racism, but I havealways managed to stay on

good terms with my Catalanneighbours.

(26 years old. Argentine)– I arrived here without a visa,as a tourist, and I stayed on, butnow I’m what they call an “irre-gular”, and things are not easyat all. On the one hand, I don’twant to leave my partner, whois from here, from Cambrils,and on the other hand it is suf-focating not to have my studiesrecognised here and not to beable to find a job which offerseven a bit of stability. And then,the fact of sharing a flat...! I’vebeen doing odd jobs too long,or in summer, during the touristseason, dabbling a little in theso-called shadow economy. Imake a joke of it, but it’s reallya miserable situation. Luckily,I’ve become well integrated inthe local network of associa-tions, and that encourages me...

(38 years old. Gambian) – What helped me was the factthat there were compatriotshere: a small African commu-nity that lessened the impact ofculture shock. People live very

differently here, but now I feelquite at home. I came fromGhana thanks to provisions forfamily regrouping. My husbandhad already found a job. Ouryoung child was born here. I’munqualified, but I work hard tosave for the future. We have setup our own business with wor-kers from the whole village, notjust Africans. It brings life to thevillage. I’d like to break theimage that African women livein complete submission tomen, because it is not true.And I believe I am provingthat we are industrious, that wecan organise and work for thegood of the whole community.

(35 years old. Colombian)– I was able to come here thanksto the fact that I was hired in myown country to come here andwork on the land, picking fruitand doing other farm work. Mywife pressed me to do it, becau-se I wasn’t safe in Colombia. I’dbeen threatened, and my lifewas in danger there. It’s hardhaving to leave in that way, butit is even worse when you haveto leave your family not kno-

wing when you will be able togo back. I miss my wife andchildren terribly, even thoughwe speak on the phone everyday, and send each other photosand videos and chat over theInternet. It’s not the same; evenmore when you have to live in ashared flat. I don’t know whatI’ll do in the future. I can’t goback and there’s no saying whe-ther my family will be able tocome here…Yikes!

(27 years old. Pakistani)– I’ve lived in Catalonia for sixyears. I’ve managed to get mypapers in order, I’ve bought a flatand my wife has just come to joinme. Now we can have childrenand form a small family,although too far from the bigfamily we left behind. Whatworries me? Job insecurity. Iwork as a builder’s mate, in theconstruction industry, but withthis crisis… I don’t know howwe will pay the mortgage. It’sincredibly expensive to buy ahome here, and it represents a lar-ge sacrifice for us. Our flat is ina terribly run-down area, and if

I lose my job everything will goto pot. I’d like to stay here andI’m determined to do so: buyingthe flat shows that. It would beawful if the very act of buyinga place was our downfall...

(30 years old. Moroccan)– I came here ten years ago,clandestinely, on a fishing boat.Most of the boys in my villagewanted to get away from themisery, to make the journey. Ourfamilies pushed us to do it too.We knew it would be hard, butwe couldn’t have imagined justhow tough it is. I wouldn’t wantto go through that again. I cameto seek my fortune, alone, kno-wing no one here. No, I don’tthink a journey like that ishuman. Now, after all I’ve beenthrough, knowing what it is liketo be an illegal immigrant, Ifight more than anything forimmigrants’ rights. Spanishimmigration law is full of con-tradictions. There is a lot to doin this field, and I want to doit. Now I’m legal, but the lawstill needs to be made muchmore human...

Catalonia, a land made from waves of migration

Immigration, here and now

p.14

Co-existence inCatalonia: abalanced map

Contrary to certain percep-tions that place the foreignpopulation in the large urbanareas, Catalonia maintains asurprising balance in terms offoreign population distribu-tion. According to the latestcensus, dating to January2008, the towns with the lar-gest percentages of immi-grants compared to the localpopulation are: Guissona(Segarra) where 38.5% of thepopulation of is of foreignorigin, followed by Lloret deMar (La Selva) with 36.6%.The 30% mark is surpassed inonly four other places: Pau(Alt Empordà), Ullà (BaixEmpordà), Salt (Gironès) andPratdip (Baix Camp). In anycase, immigrants make up atleast 10% of the population ofall the Catalan counties.

Continentsand nationali-ties present inCatalonia

Immigrants from the Ameri-cas currently make up thelargest proportion of theimmigrant community inCatalonia, followed by peo-ple from the rest of Europeand, in third place, from Afri-ca. What is most remarkableis the diversity of nationsrepresented in the country: atpresent, nearly 200 differentnationalities.

The Moroccan communityis the largest in number,though in recent years it haslost in importance to com-munities of immigrants fromRomania, Ecuador andColombia.

Source: Idescat

Young, highly-qualified people

The foreign population inCatalonia is young, with alarge proportion at a produc-tive age and an asymmetri-cal gender structure in whichmen outnumber women,with 120 men for every 100women. This imbalance is

particularly notable in the30-44 year age group, with141 men for every 100women.

The immigrant populationis relatively highly qualified.Of each ten people, one hasno qualifications, three finis-hed primary school, fourcompleted secondary schooland two hold university qua-lifications.

Source: Idescat

New challen-ges to theCatalan lan-guage

Analysis of the socio-lin-guistic situation of foreigncommunities in Cataloniaraises certain questionsabout the final impact offoreign immigration on lan-guage use and knowledgehere. The level of knowled-ge of Catalan amongst theimmigrant community isparticularly low, as 20% donot understand the language.Half of all immigrantsunderstand Catalan but donot speak it. In contrast toCatalan, Spanish is one ofthe languages predominantlyspoken at home by immi-grants, as many come origi-nally from Latin America.Spanish is also widely spo-ken socially amongst thecommunity, as just 2% ofthose questioned said thatthey had no knowledge at allof the language.

Same as us!

Our newspaper offices conti-nue to receive photos sho-wing how well foreign citi-zens are integrating into ourcommunity. Nonetheless, weshould also remember thatimmigrants bring their owntraditions and culture here,and it would also be easy toportray aspects of this...

The landing:six of one, halfa dozen of theother

You’re sure to have heardcomments like these. What doyou think about them?

– No wonder schools are ina mess… with all these chil-dren arriving in mid-termand upsetting everything!– It’s lucky so many newchildren are coming to livein my village. If not, we’dhave to close the school...– What is certain is that allchildren should go to scho-ol. Maybe they should devo-te more resources...– More and more people arecoming who are willing towork for peanuts. They takejobs away from people hereand drive wages down.– It’s really complicated tohire a foreigner. I wanted tosort out the papers for areally good worker, but theytold me it’s very difficult andthat I should find someoneelse.– Thank goodness I foundMariela... My parents aregetting old, but they would-n’t hear of going into ahome.– What gets my goat is whenI go out and see the neigh-bours talking and I can’tunderstand a word they aresaying.– They want to open a mos-que in my street. I’m deadagainst it...– Well, as long as they don’tbother me, I don’t care whatthey get up to.– I think it’s great. It hadbeen years since we’d seenchildren playing in the stre-et, in the park… This wholeneighbourhood was dying.

Poster 3:In Catalonia, real Catalonia,we get to work!Because the immigrants comewhen the economy grows,and the economy grows whenimmigrants come.

Poster 4:In Catalonia, real Catalonia,everything changes!Because with immigration,roads, towns and citiesinvent and reinvent themselvesagain and again.

TogetherIn a few years we have gonefrom being six million peo-ple to seven and a half. Oursociety has become morediverse and complex than itwas.

If this change has occu-rred without any greatshock, then we can thankeach other for our efforts andattitudes, extending thatthanks to the newcomers andthose who were alreadyhere, as well as to the profes-sional groups, associationsand institutions of Catalonia.

Integration and coexisten-ce are not always easy, andthey will certainly not beeasy in the future.

Together, we will need toface new challenges everyday.

Young peopleare wild aboutinformationand communi-cation techno-logies

Immigrants, particularly theyoung, make enormous useof computer and mobile pho-ne networks. Although moreand more homes in theimmigrant community haveInternet, phone booth cen-tres continue to be the favou-rite place for connection.The Internet allows immi-grants to enjoy instant, fre-quent contact with theircountry of origin. Thesetechnologies help them tostrengthen and reaffirm theirself-esteem, whilst keepingtheir roots alive (accordingto a study by Ramon LlullUniversity).

Tell me whereyou get yourinformationand I’ll tellyou whereyou’re from

According to figures madepublic by the Government ofCatalonia’s Secretariat forImmigration, there are 32media specifically aimed at

immigrants in the country, aswell as 21 programmes bro-adcast by different audiovi-sual platforms related to theimmigrant community. Bytype, these media can bebroken down into 25 printedpublications, four radio sta-tions, one television networkand two information websi-tes.

Figures from the FUN-DACC Communication andCulture Barometer show adesolate scenario as regardsCatalan amongst immigrantgroups. The audience figuresfor TV3, Catalunya Ràdio andthe Catalan-language editionof El Periódico de Catalunya,to mention just three exam-ples firmly establishedamongst the local population,are worryingly low. The onlyray of hope is found amongstnewcomers living in Lleida,Girona and, to a lesser extent,Tarragona. Thanks to this,whilst the average of thosereading in Catalan for thecountry as a whole stands at4% – 2.3% in Barcelona – thepercentages for the other pro-vinces are slightly higher. InLleida, the figure stands at11.6%; in Girona, 9.7%; andin Tarragona, 6.7%. In Lleida,there are more readers of theCatalan-language editions ofboth Segre and El Periódicode Catalunya than of the res-pective Spanish-language ver-sions.

100,000 Newforeign pupilsin six years

The increasing presence inour classrooms of children offamilies from other countrieshas been an intense processand one of the most accelera-ted in Europe, according tothe provisional figures madeavailable by the CatalanMinistry of Education. TheCatalan educational systemhas gone from 36,000 foreignstudents in the 2001-2002school year to 138,000 in thepresent year. This representsover 100,000 new students insix years and means that,currently, 15% of the studentbody is of foreign origin.

Public centres account for85% of the total of students

of foreign nationality, whileonly between 15 and 20% ofsuch students attend state-assisted centres.

The long-awaited returnto the countryof origin

Only a small number of immi-grants plan to return to theircountry of origin, and the lon-ger they live in Catalonia, themore this number decreases.Although only 10% of thosewho have been living in Cata-lonia for less than five yearsexpress the desire to return totheir country of origin, thisfigure drops by half amongstthose who have been herefrom five to nine years.Finally, just 2% of those whohave formed part of oursociety for more than tenyears plan to return to the landwhich gave them birth.

Catalonia willneed immigra-tion againJOSEP OLIVER

Catalonia will again neednew contingents of immi-grants once the effects of thepresent slowdown in econo-mic growth have passed. Thetechnological change inwhich the Catalan market isimmersed points to a gro-wing demand for more qua-lified workers, so that someworkers with low educatio-nal levels who are availabletoday could be excludedfrom the job market in thecoming fifteen years.

If there were a policy ofpermanent recycling of wor-kers with low levels of edu-cation that could maintainan employment rate of100%, and if productivityincreased to levels substan-tially above those of the lastdecade, the demand wouldstill be for around 550,000new immigrant workers,even though the most favou-rable hypothesis wouldimply an increase of close to800,000 immigrants by2020.

• We will be able tomake Catalan thelanguage shared by allthose who live in thecountry.

• We will make our cities,towns and villages placesfor living together.

• We will know how todraw benefit from thediversity of our culturesand origins at a momentof growing globalisation.

• We will guard theconviction that anyonewho lives and works inCatalonia is Catalan.

• We will reinterpret ourlegacy and establish newsocial links and commonpoints of reference tomake possible a sharedidentity, forged from thecontributions of all.

• We will make Cataloniaa land of opportunity forpeople from here andfrom elsewhere.

• We will guarantee thatno one will suffer socialor political exclusion dueto his or her origins orcondition.

Immigration, here and now

p.15

The Government of Catalonia launched

the process for a National Pact on Immi-

gration through the Secretariat for Immi-

gration in November 2007. The basis for

this pact is a document drawn up by a

group of experts after a four-month period

of information and participation aimed at

gathering new observations and contribu-

tions. At present, the country’s political

parties and social and economic stakehol-

ders are working on the final draft of what

will be this National Pact on Immigration.

The aim of the agreement is to establish

guidelines for actions concerning immi-

gration and social cohesion in our country

over the coming years.

What about Tomorrow?A pact for growth

The persons pass by and the peoples remain, withdifferent individuals but with common threadsthat only rarely break or become completely lost.

Let’s remember how our people came to be, let’s remember itwith a great sense of realism and with little in the way offantasy, basing our remembrance mainly on the story ofpersons and daily life. In this way we will be able to keep theconfidence alive for thinking and hoping for a future that isno less our own and no less valuable than the past that hasmade us who were are.

Anna Cabré“Les onades migratòries en el sistema català de reproducció” in Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània.

Nadala 2007, Barcelona: Fundació Lluís Carulla.

How we deal with the question of refugee andmigration policy will have a profound effecton relations between the peoples of the develo-

ped and developing world. It will also say a great dealabout our moral character and commitment to humanequality and human dignity.

Kofi AnnanSecretary-General of the United Nations (1997 – 2007).

Part of a speech given in 2002.

“ “

Poster 5: In Catalonia, real Catalonia, we band together! Because our language and our culture have become great due to contributions that seemed strange at one time.

Poster 6: SUCCESS Where? Now, with new people arriving from all over the world, we must remember our closest past and look to the future with confindence In Catalonia, real Catalonia!

L’immigration est sans nul doute l’un desphénomènes qui permettent le mieux dedéfinir l’époque que traverse aujourd’huila Catalogne, tout comme, d’ailleurs, unebonne partie des pays du monde entier. Etce n’est pas un hasard si le XXIe siècle,bien que nous n’en soyons encore qu’àl’aube, a déjà été baptisé « le siècle desmigrations ».

De ce fait, la Catalogne connaît de pro-fonds changements, dont l’on mesure

mieux la portée quand on sait que plusd’un million de personnes sont arrivéessur son territoire en un peu plus de dix ans

L’exposition « L’immigration, ici etmaintenant » a été conçue pour aider àmieux faire comprendre le fait migratoiretel que le vit actuellement la Catalogne. Ilpeut paraître risqué, et ce l’est sans doute,de construire un récit public, aussi modes-te soit-il, sur un phénomène social aussiactuel. Mais je ne doute pas que la socié-

té catalane dans son ensemble possède lamaturité nécessaire pour affronter cetteréalité avec sérénité, réfléchir à ses con-séquences, prendre conscience des enjeuxqu’elle implique et, sans tomber dans unoptimisme béat, tirer parti des opportuni-tés qu’elle lui ouvre. Et surtout, je suispersuadé qu’elle ressent un besoin collec-tif de le faire.

Tout au long des siècles, la société cata-lane s’est enrichie de l’apport de gens

venus d’ailleurs et, ensemble, les nouve-aux venus et ceux qui étaient déjà là ontconstruit des parcours de mobilité socialeque, compte tenu des circonstances histo-riques, l’on pourrait qualifier de satisfai-sants. Il n’y a aucune raison pour croirequ’il n’en sera pas de même aujourd’hui.

ÉditorialJORDI SÀNCHEZ

COMMISSAIRE DEL'EXPOSITIONDIRECTEUR DE FUNDACIÓ JAUME BOFILL

La condition humainepermet de vivre dans unautre lieu que celui oùl’on est né.

Nous sommes tous desimmigrés en puissance.

De fait, se déplacer,migrer, est un droit uni-versel.

Il y a de nombreusesraisons pour immigrer.

L’écart de richesse entreles pays est l’une desprincipales de ces raisons,mais l’on se trompe sil’on croit que c’est tou-jours la douleur et lamisère qui poussent lesgens à émigrer.

Jamais les communica-tions n’avaient mis à cepoint le monde à notreportée.

C’est peut-être ce quiexplique que plus de 200millions de personnesdans le monde ont émi-gré.

Et pourtant, jamaiscomme aujourd’hui lesÉtats n’avaient pris autantde mesures pour limiter lacirculation pacifique despersonnes.

200 millionsd’immigrésselon les cal-culs desNations uniesSENEN FLORENSA

Selon la Division de la popu-lation des Nations unies, àl’heure actuelle, 3 % de lapopulation mondiale peutêtre considérée comme ayantmigré. Les mouvements depersonnes, qu’ils soient for-cés ou volontaires, ne datentpas d’aujourd’hui. Lesmigrants ont toujours contri-bué à façonner les peuples,les sociétés, les cultures etles nations. Ils représententaujourd’hui 9,5 % de lapopulation des pays dévelop-pés et 2,4 % de celle des paysen voie de développement.

L’Union européenne a vuson nombre d’immigrés pas-ser de 18 à 28 millions aucours de ces dix dernièresannées ; la moitié de ces nou-veaux immigrés se trouventdans des pays du sud de l’Eu-rope, dont la Catalogne.

“Toute personne a ledroit de circuler libre-ment et de choisir sarésidence à l'intérieurd'un État. Toute per-sonne a le droit dequitter tout pays,y compris le sien, et derevenir dans son pays.”

Article 13 de la DeclarationUniverselle des Droits de

l’homme.

C’est auxÉtats-Unis eten Russie qu’ily a le plusgrand nombred’immigrés

D’après un rapport desNations unies publié en 2006,les États-Unis, qui comptentplus de 38 millions d’immi-grés, se placent en tête duclassement des pays d’ac-cueil des migrants. Ils sontsuivis de la Fédération russe,qui accueille plus de 12millions de personnes. Ces

chiffres correspondent, dansl’un et l’autre cas, à 13 % età 8,5 % de la population.

Quand levoyage finit entragédie

En moins de dix ans, plus dequatre mille personnes ontperdu la vie en tentant degagner les côtes de Gibraltaret des îles Canaries. D’autresont eu plus de chance et ontpu débarquer sur les côtesandalouses ou sur une plagede l’archipel des Canaries,même si un grand nombred’entre elles ont été finale-ment détenues pour tentatived’entrée illégale en Espagne.Le ministère espagnol del’Intérieur indique que, l’andernier, près de 17 000 per-sonnes qui tentaient d’entrerclandestinement dans le paysont été placées en détention.Un chiffre d’autant plusfrappant qu’en 1998, lenombre de détenus pour lemême motif était de 7 031personnes.

Les envoisd’argent desimmigrés, unevaleur sûre

SENEN FLORENSA

La Banque mondiale indiquequ’en 2007 les virementsréalisés par les immigrésvers leur pays d’origine ontatteint à l’échelle mondialeun montant dépassant les489 milliards d’euros, dont370 ont été envoyés dans lespays en voie de développe-ment.

Voilà qui permet d’affirmerque l’envoi d’argent par lesimmigrés est devenu l’unedes sources les plus importan-tes et les plus stables de finan-cement extérieur et que cephénomène pourrait avoir unimpact très appréciable sur laréduction de la pauvreté dansles pays en voie de dévelop-pement.

La même année, les immi-grés résidant en Espagne ontenvoyé dans ces pays – etnotamment en Colombie, enÉquateur et en Bolivie – des

fonds atteignant les 8,31milliards d’euros. En Cata-logne, les fonds envoyés parles immigrés dans leurs paysd’origine ont atteint en tout2,7 milliards d’euros.

De nombreux économistesassurent qu’en promouvantles canaux officiels d’envoisde ce type de fonds et enencourageant leur investisse-ment dans la production, ilest possible de créer un fac-teur de mobilité économiquede premier ordre. Ainsi, desproduits tels que le microcré-dit pourront se généraliser sides accords sont passés avecles banques commerciales.

Affiche 1 :Bienvenus ! À un pays qui s’estforgé à coups de migrationsDu champ aux grandes villes, oude terres plus ou moins éloignéeset diverses, l'immigration de cesdernières cent années a évité quela Catalogne soit un paysinsignifiant au niveau économique,culturel et politique. Où ? En Catalogne, la réelle !

Un monde qui bouge

L’immigration, ici et maintenantwww.gencat.cat/palaurobert

L’immigration, ici et maintenant

p.17

L’histoire de la Catalognemoderne est l’histoire de troisvagues migratoires. Celle desannées vingt, celle des annéescinquante et celle que nousconnaissons actuellement. Lacroissance démographiquecatalane survenue dans lescent dernières années – avecune population qui est passéede 1 800 000 habitants à plusde 7 200 000 – ne pourraits’expliquer sans la contribu-tion des personnes arrivées del’extérieur du pays, attirées parla perspective d’une croissan-ce économique qu’elles ontelles-mêmes rendue possible.

Les migrations du siècledernier ont accentué la con-centration territoriale en Cata-logne et ont entraîné la crois-sance des zones urbaines etmétropolitaines. En revanche,la migration actuelle n’estplus un phénomène stricte-ment urbain. Elle concernetout le pays.

Dans l’ensemble, l’immi-gration en Catalogne peut êtreconsidérée comme une réus-site. Ce qui ne veut pas dire

pour autant que tout s’est pas-sé sans tensions et sans dyna-miques adverses à un moment

Les autresCatalansFRANCESC CANDEL

Et moi, je me demande : «Les peuples, par qui sont-ilsconstitués ? Par les hommesou par la terre ? L’hommes’acclimate. La terre estimperturbable. L’hommeaime la terre sur laquelle ilvit. »

Les enfants des enfants desgens de Murcie seront desCatalans ayant des parentscatalans et des grands-parentsmurciens. Et les enfants deces enfants-là seront desCatalans ayant des parentscatalans et des grands-parentscatalans. De purs Catalans,donc ? Non, bien sûr. Ou oui,bien sûr ! La pureté de la race,quelle baliverne ! C’est com-me cette histoire de sang bleu.Les vertigineux temps moder-

nes balaient bien des choses,à commencer par les plus stu-pides.

Ces nouveaux Catalans neconnaissent pas la Catalogne,ses traditions, son histoire,son art, sa culture, sa littéra-ture, ses coutumes, son fol-klore... Et moi, je me deman-de : « Combien de Catalansconnaissent tout cela ? »

Edicions 62, Barcelone, 1962

La populationétrangèredépasse lemillion d’habi-tantsLa population étrangère enCatalogne a, pour la premiè-re fois, dépassé le nombred’un million d’habitants,selon les données disponiblesau 1er janvier 2008. Lesétrangers représentent actue-llement 15 % de la populationde la Catalogne, ce qui veut

dire qu’un habitant sur septest de nationalité étrangère. Ily a dix ans seulement, lapopulation étrangère ne for-mait qu’un petit groupe d’àpeine plus de 100 000 habi-tants. Cela représente unecroissance considérable en untemps très court.

L’on constate actuellementune baisse du nombre desarrivées, mais l’immigrationn’en continue pas moins d’ê-tre nécessaire pour contribuerde façon décisive au rajeunis-sement de la pyramide desâges, à la fois directement,par l’apport de populationdans les groupes jeunes, etindirectement, par la contri-bution de la population étran-gère à la natalité.

Source : Idescat

Affiche 2: En Catalogne, la Catalogne rée-lle, nous sommes qui noussommes !Parce qu'ici un habitant sur troisest né ailleurs et c’est pour çaque la mémoire familiale est aussila mémoire d’immigrant.

Aujourd’hui, notre petit jeu linguistique portera surl’immigration.

Sauriez-vous dire à quel mot correspondchacune de ces définitions ?

SOLUTION: A-4; B-5; C-2; D-1; E-3.

UTILISONS LE MOT JUSTE

COLUMN 1

A. ÉMIGRATION

B. IMMIGRÉ

C. ÉMIGRÉ

D. MIGRANT

E. ÉTRANGER

COLUMN 2

1. Personne quittantson lieu d’origine pouraller s’installer ailleurs

2. Personne ayant quit-té son lieu d’originepour aller s’installerailleurs

3. Ressortissant d’unpays différent de celuidans lequel il se trouve

4. Déplacement d’unepersonne quittant sonlieu d’origine pour allers’installer ailleurs

5. Personne arrivantdans un endroit éloignéde son lieu d’originepour s’y installer

VoixDerrière les pourcentages et lesgraphiques sur l’immigration ily a des gens. Lorsqu’ils arriventen Catalogne, les immigrés onttout autant de sentiments, depeurs, d’espoir, de convictionset de projets que ceux qui sontdéjà là et deviendront leurs voi-sins.

Nous sommes surpris, voireeffrayés, quand nous voyons àquel point notre environnementse modifie : des voisins qui par-lent une drôle de langue et quiont des modes de vie et desfaçons de faire qui nous sur-prennent ; des odeurs et descouleurs qui donnent un airnouveau à nos places et à nosrues ; ou encore des magasinsqui arborent des enseignes etvendent des articles montrantbien que les temps changent. Àcause de ces changements, cer-tains se sentent étrangers à l’en-droit même où ils vivent depuistoujours.

Surprise, rejet, solidarité,inquiétude, acceptation... Telssont quelques-uns des senti-ments que nous inspire l’arri-vée des immigrés. Il nous fautreconnaître l’existence de cessentiments, de ces perceptions

et de ces attitudes – sans nuldoute contradictoires et diver-ses – si nous voulons compren-dre un peu mieux, ici et main-tenant, notre société.

Qui sont-ils ?Qui sont-elles ?

(45 ANS, MAROCAINE)– Ça fait des années que je suislà. Je suis venue rejoindre monmari. Les enfants sont nés ici.Nous sommes tous en règle. Laprésence, à mon arrivée, d’unepetite communauté marocainedans la ville m’a aidée à m’inté-grer. Je retourne de temps à autredans mon village, mais je ne saispas si j’y rentrerai définitivementlorsque mon mari prendra saretraite. Lui, oui. Il dit que nousconstruirons une petite maisonlà-bas... Mais moi, je ne sais pas.Non, je ne trouve pas qu’il soitcontradictoire de garder ses raci-nes et d’être catalane ici. J’ai unregret, celui de ne pas avoir faitd’études plus tôt. Mais mainte-nant, je suis sur le point d’avoirmon bac. La Catalogne m’a per-mis d’élever mes enfants, de leurfaire faire de bonnes études. J’en

suis fière. Oui, il y a peut-être duracisme, mais j’ai de bons rap-ports avec mes voisins catalans.

(26 ANS, ARGENTINE)– Je suis arrivée sans visa, com-me touriste, et je suis restée.Mais maintenant, je suis cequ’on appelle une « irrégulière »,une sans-papiers, et ce n’est pasfacile. D’un côté, je ne veux pasme séparer de mon copain, quiest d’ici, de Cambrils. Mais, d’unautre côté, le fait que mes étudesne soient pas reconnues et l’im-possibilité de trouver un travailstable, ça m’étouffe ! En plus,vivre en colocation c’est pasfacile. Ça fait trop longtemps queje vis de petits boulots et qu’enété, grâce au tourisme, je fais despetites descentes dans l’écono-mie souterraine. J’en parle avechumour, mais c’est une situationpénible. Heureusement, je suisbien intégrée dans le tissu asso-ciatif du canton, et ça me donnedu courage…

(38 ANS, GAMBIENNE) – Le fait d’avoir des compatriotessur place m’a beaucoup aidée àm’intégrer. C’est une petite com-munauté africaine, qui m’a renduplus supportable le choc entre lescultures. Là-bas, on vit très diffé-

remment, mais maintenant je mesens ici comme chez moi. Je suisvenue du Ghana grâce au regrou-pement familial. Mon mari avaitdu travail. Notre fils est né ici. Ilest encore petit. Je n’ai pas faitd’études, mais je mets toute monénergie à économiser et à nousconstruire un avenir. Nous avonsmonté notre propre affaire, avecdes gens de toute la commune, etpas seulement des Africains. Çaredonne de la vie à la commune.Je voudrais briser le cliché selonlequel les femmes africaines sontconstamment soumises à leurmari. C’est une idée fausse et jecrois bien être la preuve vivanteque nous ne nous laissons pas fai-re, que nous savons nous organi-ser et aller de l’avant pour le plusgrand bien de tous.

(35 ANS, COLOMBIEN)– L’embauche « à la source », grâ-ce à un contrat signé dans monpays, m’a permis de venir ici com-me ouvrier agricole, pour la récol-te des fruits et autres travaux agri-coles. C’est ma femme qui m’y aencouragé, parce qu’en Colombie,je n’étais pas en sécurité. J’avaisété menacé, ma vie était en dan-ger. C’est dur de devoir partircomme ça. Mais c’est encore plusdur de devoir se séparer de sa

famille sans savoir quand onreviendra. Ma femme et mesenfants me manquent énormé-ment, et, même si on s’appelletous les jours, même si on s’en-voie des photos et des vidéos etqu’on parle sur Internet, ce n’estpas pareil. Surtout quand on est encolocation dans un appartement.Je ne sais pas ce que je ferai plustard. Je ne peux pas rentrer et iln’est pas sûr que ma famille puis-se venir ici. Hélas !

(27 ANS, PAKISTANAIS)– Cela fait six ans que je vis enCatalogne. Ça y est, mes papierssont en règle, j’ai pu acheter unappartement et faire venir mafemme. Elle vient d’arriver. Nousallons pouvoir avoir des enfantset former une petite famille. Troploin de la grande famille que nousavons laissée derrière nous. Monsouci ? La précarité dans le tra-vail. Je suis maçon, mais travai-ller dans le bâtiment en cettepériode de crise ça n’est pas l’i-déal... Je ne sais pas commentnous allons faire pour rembour-ser notre hypothèque. Ici, êtrepropriétaire c’est très cher et,pour nous, c’est un sacrificeénorme. Notre appartement setrouve dans un quartier trèsdégradé, trop dégradé. Et si je

perds mon boulot, tous mesefforts n’auront servi à rien. J’ai-merais pouvoir rester ici, j’en aibien l’intention, l’achat de monappartement le prouve. Ce seraitaffreux que cet achat fasse notremalheur.

(30 ANS, MAROCAIN)– Je suis arrivé il y a dix ans, dansun de ces bateaux de fortunequ’on appelle patera, clandesti-nement. Presque tous les garçonsde mon village voulaient fuir lamisère et entreprendre le voyage.Nos familles nous y poussent,aussi. On savait que c’était dur,mais on ne pouvait pas imaginerà quel point. Je ne voudrais pasrepasser par là. Je suis venu pourgagner ma vie, tout seul, sansconnaître personne ici. Non, je necrois pas qu’un tel voyage soithumain. Maintenant, après toutesles difficultés que j’ai connues,sachant ce que l’on ressent quandon est sans papiers, je me batssurtout pour les droits des immi-grés. La loi sur les étrangers estpleine de contradictions. Il y abeaucoup de travail à faire dansce domaine, et je veux le faire.Aujourd’hui, je suis en règle,mais il y a encore beaucoup à fai-re pour que cette loi devienneenfin humaine...

La Catalogne, un pays qui s’est forgé à coups de migrations

L’immigration, ici et maintenant

p.18

La cohabita-tion en Cata-logne : unebonne réparti-tion géogra-phique

Contrairement à ce que l’oncroit parfois, la populationétrangère ne se concentrepas uniquement dans lesgrandes agglomérations. LaCatalogne présente un sur-prenant équilibre dans larépartition territoriale de cet-te population. Selon le der-nier recensement, qui date dejanvier 2008, les communesaccueillant le plus fort pour-centage d’immigrés par rap-port à la population autoch-tone sont Guissona(Segarra), avec 38,5 % depopulation d’origine étran-gère, et Lloret de Mar (LaSelva), avec 36,6 %. Quatreautres localités dépassent leseuil de 30 % : Pau (AltEmpordà), Ullà (BaixEmpordà), Salt (Gironès) etPratdip (Baix Camp). Tousles cantons catalans comp-tent au moins 10 % de popu-lation étrangère

Continents etnationalitésreprésentés enCatalogne

En Catalogne, c’est d’Amé-rique du Sud que provient leplus grand nombre d’immi-grés. Les Sud-Américainssont suivis par les ressortis-sants de pays du reste del’Europe, puis, en troisièmeposition, par les Africains.On remarquera la diversitédes nations représentées surle territoire catalan : ellessont actuellement plus dedeux cents.

La communauté marocai-ne est la plus nombreuse,même si, ces dernières anné-es, elle a perdu de son poidsrelatif en faveur des commu-nautés roumaine, équato-rienne et colombienne.

Source : Idescat

Des hommes etdes femmes jeu-nes et qualifiés

En Catalogne, la populationétrangère est une populationjeune, présentant une forteproportion de gens en âge detravailler et un déséquilibredu sexe-ratio en faveur deshommes, avec 120 hommespour 100 femmes. Pour latranche d’âge de 30 à 44 ans,ce déséquilibre s’accentuepuisqu’il est de 141 hommespour 100 femmes.

Le niveau d’études de lapopulation immigrée est rela-tivement élevé. Sur dix per-sonnes, une n’a pas fait dutout d’études, trois ont termi-né leurs études primaires,quatre leurs études secondai-res et deux ont un diplômeuniversitaire.

Source : Idescat

De nouveauxdéfis pour la languecatalane

L’analyse de la situationsociolinguistique des commu-nautés étrangères en Catalog-ne oblige à se poser quelquesquestions au sujet de l’impactfinal de l’immigration étran-gère sur les usages et les con-naissances linguistiques enCatalogne. Chez les immi-grés, le niveau de connaissan-ce du catalan est particulière-ment bas, puisque 20 %d’entre eux ne le compren-nent pas. La moitié d’entreeux le comprend, mais ne leparle pas. En revanche, l’es-pagnol est l’une des languesprédominantes en leur sein,en raison de l’origine latino-américaine d’une grande par-tie d’entre eux. Et c’est aussiune langue très répandue dansles autres communautés. Eneffet, uniquement 2 % despersonnes interrogées affir-ment ne pas la connaître dutout.

Comme nous!

Notre rédaction continue àrecevoir des photos qui mon-trent bien la façon dont lesétrangers sont intégrés dansnotre pays. Ce qui ne doit pas

faire oublier que, de leur côté,les immigrés apportent deséléments traditionnels et cul-turels bien à eux qui seraientfaciles à photographier…

Le palier: Ladouche écos-saise

– Pas étonnant que le niveaud’éducation soit si faible...Avec tous ces enfants qui arri-vent en milieu d’année etfichent tout en l’air !

– Heureusement que tousces enfants sont arrivés auvillage. Sans eux, il auraitfallu fermer l’école...

– Ce qu’il y a de sûr, c’estque tous ces enfants doiventaller à l’école. Il faudrait peut-être bien consacrer plus d’ar-gent à ça...

– Il y a de plus en plus degens qui travaillent pour unemisère. Ils prennent le travaildes gens d’ici et font baisserles salaires.

– C’est compliqué d’em-baucher un étranger. Moi, jevoulais mettre en règle lespapiers de quelqu’un qui tra-vaillait très bien et l’on m’adit que c’était très difficile etqu’il vaudrait mieux que jecherche quelqu’un d’autre.

– Heureusement que j’aitrouvé Mariela… Mes parentsvieillissent, mais ils ne veu-lent pas entendre parler d’unerésidence pour personnesâgées.

– Moi, ce qui me fait drôle,c’est sortir de chez moi, tom-ber sur des voisins en train deparler et ne pas comprendreun mot de ce qu’ils disent.

– Ils veulent ouvrir unemosquée dans ma rue. Ça neme plaît pas du tout...

– Moi, tant qu’on ne medérange pas, ça m’est égal ceque les gens peuvent bien faire.

– Moi, je suis ravie. Ça fai-sait des années qu’on nevoyait pas d’enfants courirdans la rue, dans le square…Le quartier était à moitiémort.

Affiche 3 :En Catalogne, la Catalogne rée-lle, on se retrousse les man-ches ! Parce que les immigrésviennent quand l’économie vabien, et parce que l’économie vabien quand les immigrés viennent.

Affiche 4 :En Catalogne, la Catalogne rée-lle, tout change ! Parce qu’avecl’immigration les rues, les villageset les villes vivent et se transfor-ment sans cesse.

EnsembleEn quelques années, la popu-lation de la Catalogne est pas-sée de six à sept millions etdemi d’habitants. Notresociété est plus diverse et pluscomplexe que jamais.

Si ce changement s’est pro-duit sans heurt majeur, c’estgrâce au travail et à l’attitudede tous, les nouveaux arri-vants et ceux dont la familleest là depuis longtemps, maisaussi les syndicats, les asso-ciations, les pouvoirspublics...

L’intégration et la cohabita-tion ne sont pas toujours faci-les aujourd’hui et ne le serontsans doute pas non plusdemain. Ensemble, nousdevrons affronter de nouve-aux défis chaque jour.

Dis-moi com-ment tu t’infor-mes et je tedirai d’où tu es

Les données dont dispose lesecrétariat à l’Immigration dugouvernement catalan indi-quent qu’il existe sur le terri-toire 32 médias directementdestinés aux immigrés, aux-quels viennent s’ajouter, surplusieurs plates-formes audio-visuelles, 21 programmes liésaux différentes communautésétrangères. Si l’on classe cesmédias par types, on trouve 25publications imprimées, qua-tre stations de radio, une chaî-ne de télévision et deux sitesweb d’information.

Les données fournies par leBaromètre de la communica-tion et de la culture de laFUNDACC montrent que lecatalan est très peu parlé parles immigrés. TV3, CatalunyaRàdio et l’édition en catalandu Periódico de Catalunya,pour donner trois exemples demédias très influents auprèsdes catalanophones, présen-tent des chiffres d’audience oude lecteurs absolument déri-soires. La seule exception à larègle se trouve chez les nou-veaux arrivants installés dansles provinces de Lleida, deGérone et, dans une moindremesure, de Tarragone. Ainsi,alors que la moyenne de lec-ture en catalan chez les immi-grés à l’échelle du pays est de4 % – 2,3 % à Barcelone –, lepourcentage est un peu plus

élevé dans ces circonscrip-tions. À Lleida, la proportionatteint 11,6 % ; à Gérone, 9,7% ; et à Tarragone, 6,7 %.Dans la province de Lleida,les éditions en catalan duSegre et du Periódico de Cata-lunya on davantage de lec-teurs que leurs éditions enespagnol.

Rentrer aupays ?

Seul un petit nombre de per-sonnes immigrées souhaitentrentrer dans leur pays. Et cenombre diminue clairement àmesure que le temps passé enCatalogne augmente. Si 10 %de ceux qui habitent en Cata-logne depuis moins de cinqans indiquent leur volonté deretourner dans leur pays d’o-rigine, ce taux diminue demoitié pour ceux qui ont vécuici entre cinq et neuf ans.Enfin, 2 % seulement de ceuxqui sont parmi nous depuisplus de dix ans envisagent unretour au pays à plus ou moinslong terme, ce qui prouve que,dans leur quasi-totalité, lesimmigrés de longue date sontpartie intégrante de notresociété.

100 000 nou-veaux élèvesétrangers en six ans

L’augmentation du nombred’enfants issus de famillesétrangères a été intense, etmême, selon des chiffres pro-visoires fournis par le minis-tère catalan de l’Éducation,l’une des plus soutenues d’Eu-rope. Depuis l’année scolaire2001-2002, le nombre d’élè-ves étrangers scolarisés enCatalogne est passé de 36 000à près de 138 000, soit plus de100 000 nouveaux élèves ensix ans, ce qui signifie qu’ac-tuellement 15 % des élèvessont étrangers.

Près de 85 % d’entre euxfréquentent une école publi-que et seulement entre 15 et20 % un établissement privésous contrat.

Les technolo-gies de l’infor-

mation et de lacommunica-tion passion-nent les jeunes

Les immigrés, et surtout lesplus jeunes d’entre eux, utili-sent énormément les ordina-teurs et les téléphones porta-bles. Mais même si Internetpénètre de plus en plus dansles foyers des immigrés, lescentres d’appels restent lesendroits privilégiés pour seconnecter. La Toile permet uncontact instantané et fréquentavec les pays d’origine. Cesmoyens de communicationpermettent aussi de renforcerl’estime de soi tout en gardantses racines bien vivantes.(D’après une étude de l’Uni-versité Ramon Llull)

La Catalogneaura à nouve-au besoin del’immigration

JOSEP OLIVER

La Catalogne aura besoin denouveaux contingents d’im-migrés une fois les effets duralentissement de la crois-sance économique dissipés.Le changement structurelque le marché du travailcatalan est en train de vivredébouchera inévitablementsur une demande croissantede main-d’œuvre plus quali-fiée, parce qu’une partie destravailleurs aujourd’hui dis-ponibles mais ayant un fai-ble niveau de formation pou-rrait être exclue du marchédu travail dans les quinzeprochaines années.

Même si une politique derecyclage permanent des tra-vailleurs ayant un faible nive-au d’éducation était mise enœuvre et si cela permettait demaintenir le plein emploi, etmême si la productivité aug-mentait beaucoup plus quedurant ces dix dernièresannées, la demande de nou-veaux travailleurs immigrésse situerait autour de 550000 personnes. En outre,l’hypothèse la plus probableserait une augmentation deprès de 800 000 immigrés àl’horizon 2020.

Les individus passent, les peuples demeurent,composés de gens différents, certes, mais liés àleurs prédécesseurs par un fil rouge qui presque

jamais ne se rompt ou se perd complètement. N’oublions pascomment s’est forgé notre peuple, souvenons-nous en avecplus de réalisme que d’imagination, en partantprincipalement de l’histoire des gens et de la vie quotidienne.Nous pourrons ainsi garder vivante la confiance qui nouspermet d’imaginer et de croire en un avenir qui ne soit pasmoins nôtre et pas moins estimable que le passé qui nous afaits ce que nous sommes.

Anna Cabré« Les onades migratòries en el sistema català de reproducció »,

in Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània, Nadala, Fundació Lluís Carulla, Barcelone, 2007.

Notre manière de traiter la question desréfugiés et la politique migratoire aurades effets profonds sur les relations entre

les peuples des pays développés et en voie dedéveloppement. Cela en dira également long sur notremorale et sur notre engagement quant à l'équité et ladignité humaine.

Kofi AnnanKofi Annan, secrétaire général des Nations unies (1997 – 2007).

Passage d’un discours prononcé en 2002.

L’immigration, ici et maintenant

p.19

Le Gouvernement de Catalogne, via sonsecrétariat à l’Immigration, travaille depuisnovembre 2007 sur un pacte national pourl’immigration. Il le fait sur la base d’undocument élaboré par un groupe d’experts

à la suite d’une campagne d’information etde consultations, qui, pendant quatre mois,a permis de recueillir des observations etdes opinions précieuses. Actuellement, lespartis politiques, les partenaires sociaux et

l’ensemble des parties prenantes mettent ladernière main au contenu de ce qui sera lePacte national pour l’immigration.

L'objectif de ce pacte est de fixer lesrègles qui encadreront les actions menées

en matière d’immigration et de cohésionsociale au cours des prochaines annéesdans notre pays.

Et demain, quoi ?Un pacte pour grandir

“ “

Affiche 5 : En Catalogne, la Catalogne réelle!, l’union fait la force ! Parce que notre langue et notre culture se sont enrichies de ce que leur ont apporté ceux qui un jour furent étrangers.

Affiche 6 : Succès! Où? Aujourd'huiu, quand de nouveau des gens arrivent de partout, il nous faut rappeler que le passé le plus recent invite à regarder le présent et l'avenir avec de la confiance. En Catalogne, la Catalogne réelle!

• Nous serons capables defaire en sorte que le cata-lan soit la langue commu-ne à tous ceux qui viventdans le pays.

• Nous ferons de nosvilles, de nos bourgs et denos villages des lieux devivre ensemble.

• Nous saurons tirer partide la diversité de nos cul-tures et de nos origines àl’heure de la mondialisa-tion.

• Nous resterons convain-cus que quiconque vit ettravaille en Catalogne estcatalan.

• Nous réinterprèteronsl’héritage que nous ontlaissé nos aïeux et nousétablirons de nouveauxliens sociaux et des réfé-rences communes aux-quels tous auront contri-bué pour qu’une identitépartagée soit possible.

• Nous ferons de la Cata-logne une terre d’opportu-nités pour les gens d’ici etd’ailleurs.

• Nous nous assureronsque personne ne sera frap-pé d’exclusion sociale oupolitique en raison de sonorigine ou de son mode devie.

Palau Robert Centre d'Informació de Catalunya

Passeig de Gràcia,10708008 BarcelonaTel. 93 238 80 91 Fax 93 238 40 10http://www.gencat.cat/palaurobert

Horari De dilluns a dissabte, de 10 a 19 h

Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h

Com arribar-hi Metro: línies 3 i 5,estació Diagonal

FGC: línies 6 i 7estació Provença

Autobusos: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 28, 33, 34

Provença

Passeig de Gràcia

Rambla de Catalunya

Còrsega

Palau Robert

Rosselló

Avinguda Diagonal

M

MM

M

M

M