FÒRUM 3D

Sara Buj Cumbreño

María Colom Vilamitjana

Sandra Martínez Rodríguez

(1er batxillerat)

LA DIGNITAT HUMANA EN EL MUNDO DIGITAL El nostre tema del fòrum és pràcticament el mateix que el del Congrés de

Roma UNIV 2013, la fase local del qual se celebra en la UIC.

De la dignitat humana s'ha escrit, s'ha dit i se segueix parlant molt.

Del món digital menys, ja que és una recent invenció de l'home, però

també és molt interessant i actual, doncs està produint una veritable

transformació cultural.

En començar el nostre treball, pensem que els aspectes de “la dignitat humana”

més relacionats amb el “món digital” eren: la intimitat i la sociabilitat de les

persones. Conforme hem anat avançant en el mateix, hem vist que hi ha altres

implicats, com l'ús de la intel·ligència i el llenguatge, l'interès per la veritat… i

especialment, el de la inculturació de la fe a través d'internet.

Som conscients que no hem esgotat ni molt menys el tema, però

hem après coses noves, hem reflexionat sobre el que ja sabíem, i estem més

receptives a aquestes qüestions de tanta actualitat. Anem a veure-ho.

Totes les persones, nascudes i no nascudes, homes o dones, sans o malalts,

joves o vells, de qualsevol raça i condició, tenim la mateixa dignitat, el mateix

valor. Ningú pot ser tractat com un objecte, com una cosa, sinó com una fi, com

un “qui”. Aquest valor procedeix de ser éssers corporis racionals, espirituals,

dotats de llibertat per prendre decisions, especialment, per prendre la decisió

més important: quina classe de persona volem ser.

Per la fe sabem que cada persona és única i irrepetible, creada a imatge i

semblança de Déu, especialment a imatge de Jesucrist, que és Perfecte Déu i

Perfecte Home.

Per ser espiritual, l'home és l'únic que té consciència de ser un subjecte

irrepetible: que té intimitat. La intimitat es troba en el nucli ocult de cada

persona.

Té a veure amb espais interiors, llocs recòndits, coses pensades, desitjades,

volgudes, vivències personals. Es vincula a la amistat; per això parlem de

“amics íntims”.

És un dret reconegut jurídicament: el dret a la intimitat i privadesa personal i

familiar.

Però que la persona tingui intimitat no significa que hagi de tancar-se en ella

mateixa, aïllar-se. Al contrari: la persona humana és relacional, i per tant,

social. Per ser persones estem oberts als altres; una part important de

la nostra felicitat depèn de les relacions amb els quals componen nostra

família, treball, relacions socials. Una cosa porta a l'altra: precisament

podem donar-nos (sociabilitat) perquè ens posseïm (tenim intimitat).

També Déu –del que som imatge- és “sociable”. Deia Juan Pablo II que Déu,

en la seva intimitat no és una solitud sinó una Família: Pare, Fill i Esperit Sant.

Més fàcil ens resulta descobrir la intimitat i la sociabilitat de Jesucrist: en llegir

l'Evangeli ens adonem que tenia un esplèndid “món interior” (una gran

intimitat), i molts amics i coneguts amb els que va compartir tantes experiències

i ensenyaments, als quals va ajudar amb puntuals favors i miracles, fins a

l'extrem de morir en la Creu per salvar-los, millor dit, per salvar-nos. Els que

tenim fe sabem que Jesucrist segueix viu, disposat a obrir a tots la seva

intimitat, a compartir la seva vida, a donar-nos-la a través dels Sagraments.

La Mare de Déu, Mare de Jesucrist, és també model i referent dels cristians.

L'Evangeli ens diu que “meditava i guardava totes les coses en el seu cor”, és a

dir que tenia una gran intimitat. I l'Evangeli ens parla també d'aquelles

(veritables) amigues que li van acompanyar al peu de la Creu.

Fins a aquí la intimitat i la sociabilitat com a components de la dignitat humana.

Quina relació té amb el món digital? Ningú dubta que gràcies a internet ens

comuniquem amb una facilitat sense precedents, difonem idees, compartim

informació, oferim ajuda, resolem problemes, coneixem persones amb

interessos afins, desenvolupem projectes. Experts en educació i senzillament

persones amb sentit comú, al mateix temps que reconeixen els molts

avantatges del món digital com a mitjà de socialització i de transmissió de

coneixements, també alerten sobre els riscos d'addicció i de pèrdua de la

privadesa pròpia i aliena. Per això aconsellen usar les xarxes socials amb certa

prevenció.

Benet XVI que, lògicament s'interessa per l'home i la dona d’avui, també ha

parlat d'aquest tema. Resumim en diversos apartats el més destacat de les

seves paraules dirigides al Consell Pontifici per les Comunicacions Socials o

als participants en les Jornades Mundials de les Comunicacions Socials:

1.- Les noves tecnologies estan canviant la manera de comunicar i estan

produint una transformació cultural, una nova manera d'aprendre i de pensar,

més intuïtiva i emotiva que analítica; una diferent organització lògica del

pensament i de la relació amb la realitat, que dóna prioritat a la imatge i als

links: un nou llenguatge.

2.- Alguns riscos de l'ús indiscriminat de les noves tecnologies són: la pèrdua

de la intimitat i de la privadesa; el que les relacions humanes siguin més

superficials i estiguin més orientades cap a l'emotivitat que cap al pensament

analític; i el fet que prevalgui l'opinió més convincent per damunt de la veritat.

Les persones poden arribar a aïllar-se, interrompent la seva interacció social

real, alterant els ritmes de repòs, de silenci i de reflexió necessaris per a un sa

desenvolupament humà.

3.- Però Déu sempre s'ha revelat utilitzant el llenguatge i l'experiència real dels

homes, segons la cultura de cada època. I igual que Jesucrist va utilitzar els

elements de la cultura real de l'ambient del seu temps per anunciar l'Evangeli,

els cristians estem anomenats a descobrir els signes i metàfores de la cultura

digital que puguin ser útils per parlar del Regne de Déu a l'home i la dona

d'avui. I és que la fe penetra, enriqueix, exalta i estimula la cultura.

En resum, el repte és aconseguir un ús cristià del món digital que no

substitueixi el contacte directe i profund amb les persones; que eviti la pèrdua

de la intimitat i privadesa; que redescobreixi el valor del silenci; que no manipuli

emotivament als altres ni monopolitzi les opinions, que es comprometi amb la

cerca desinteressada de la veritat. Es tracta d'utilitzar el món digital com a “lloc”

de trobada amb l'home i la dona d'avui per transmetre'ls l'experiència de la fe i

fomentar la dignitat de ser creats a imatge i semblança de Déu.