LA CRISI DE LA RESTAURACIÓIIIA PART

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30)

Història d’Espanya2n de Batxillerat

Index• 1.- El reformisme dinàstic (1898-19149• 2.- L’època de la 1a Guerra Mundial i la crisi de

1917 (1914-1918)• 3.- La desintegració de la Restauració (1919-

1923)• 4.- La Dictadura de Primo de Rivera. (1923-1930)• El colp d’estat. • El Directori militar• El Directori civil • El trànsit cap a la República. (1930-1931)

4.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-31)

4.1. LES CAUSES DEL COLP D’ESTAT.4.2.-LA DICTADURA .EL DIRECTORI MILITAR (1923-25).4.3.- EL DIRECTORI CIVIL (1925-1930) POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL 4.4. L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA.4.5. LA CAIGUDA DE LA DICTADURA I EL TRÀNSIT CAP A LA IIA

REPÚBLICA (1930-1931)

4.1. LES CAUSES DEL COLP D’ESTAT. Els problemesdel país

*Econòmics: crisi econòmica des del final de la Ia Guerra Mundial

*Els conflictes socials des de 1917. Aquestos s’havien apagatperò existia un potencial de disconformitat que podia esclatar en qualsevol moment

*Militars: la guerra del Marroc i les investigacions sobre el desastre d’Annual

*Polítics: oposició republicana i socialista, nacionalisme i crisi del sistema

*La gran propietat terratinent, industrial i financera tem que els conflictes socials puguen reviscolar i donarà suport a un règim autoritari

*El context internacional favorable a les dictadures:la Revolució d’octubre és una amenaça per a tot el món capitalista.

Front això, en Itàlia, apareix el feixisme. El 1922, Mussolini forma govern de la mà de la dreta tradicional.

(“Alfons XIII qualificava Primo com el nostre Mussolini”)

• *Per últim, el mateix monarca, cansat de la ineficàcia dels partits dinàstics, buscarà i acabarà donant suport a una solució autoritària, seguint el context internacional.

• “Alfonso tuvo que cultivar los procedimientos anticonstitucionales tradicionales. En julio de 1923 , dijo a un ministro, Salvatella, que “será muy difícil impedir la formación de un gobierno militar” libre de los obstáculos que, para ciertos actos, entorpecen el trabajo de un gobierno constitucional. Un mes más tarde, el rey confesó abiertamente a Antonio Maura que estaba dispuesto a dar personalmente un golpe. No es extraño, pues, que los futuros gobiernos vieran en el rey un cómplice en potencia de sus planes para derribar el sistema parlamentario.” SHLOMO BEN-AMI.- La dictadura de Primo de Rivera, 1923-30, Barcelona, Planeta, 1983

En mig d’aquest panorama, on l’oposició política no pot enderrocar el sistema , ni els seus partidaris reformar-lo, l’exèrcit, en la persona de Miguel Primo de Rivera,

es presenta com l’únic capaç de solucionar els problemes, amb un discurs demagògic que prometia actuar de forma radical contra

els vells polítics inoperants i el seu sistema, solucionar els problemes de conflictivitat social, anticlericalisme i nacionalismes “separatistes” i millorar la situació econòmica del país- ( discurs populista, regeneracionista i moralista)

El manifest del colp.

El directori militar es presenta com a provisional

El colp d’estat de Primo de Rivera no és un pronunciament: els militars no canvien el govern, sinó que es fan amb el poder i instauren un govern militar del país

“No diremos, como algunos improvisados defensores de la dictadura, que: toda España está con el Directorio; pero es innegable que una parte del país le apoya, y otra mucho mayor espera de él, pasivamente, grandes cosas: nada menos que la felicidad de la nación (...).Ninguno ha protestado, no han hecho el menor esfuerzo por defender las instituciones democráticas. Esto, y algunas medidas del Directorio, como la campaña contra funcionarios y la aplicación rigurosa de algunas ordenanzas de abastos, le han granjeado muchas simpatías. Téngase en cuenta que la cultura política y el pensamiento político son en España muy bajos y rudimentarios. Las apetencias reformadoras de mucha gente no exceden de los modestos límites de la política municipal.”MANUEL AZAÑA: Apelación a la República, mayo de 1924.

“El golpe de Estado del 13 de septiembre no lo ha dado un partido político, agrupado en torno de un caudillo militar, o con su ayuda, como solía suceder; lo han dado generales y oficiales solos contra los políticos, o mejor, contra los paisanos; gobiernan usurpando el nombre y la fuerza del ejército y asumen colectivamente esa responsabilidad, a pesar de la docena de hombres civiles que se prestan a ejecutar bajo sus órdenes funciones subalternas.”

MANUEL AZAÑA: Apelación a la República, mayo de 1924.

4.2. ASPECTES POLÍTICS.

2.1. Definicions. Què és la dictadura de Primo de Rivera2.2. El Directori Militar (1923-25).2.3. El Directori Civil (1925-30).

Colp d’estatColp d’estat. Insurrecció militar destinada a la destrucció d’un règim democràtic (en el cas dela restauració es tractava d’evitar una democratització) o a evitar una revolució. Sovintsol concloure amb l’establiment d’un règim militar o una junta militar. Al segle XX, els colpsmilitars impliquen l’ocupació del poder per l’exèrcit i no el relleu polític del partit governantcom al segle XIX (progressistes i moderats). El colp de 1923 es considera el primer colp d’estat modern. Després d'aquest, en seguirien d’altres:1932, 1936 o 1981.

DictadurDictadura. Règim polític caracteritzat per l’exercici del poder de manera autoritaria, per part d'un líder, (militar o civil) una junta miitar o un grup polític.Aquest, decreta, la suspensió de la divisió de poders, dels drets i llibertats i la persecució a l’oposició política i social. La dictadura de Primo de Rivera és la primera del segle XX a Espanya.

Junta MilitarJunta Militar. Tipus de govern, exercit o monopolitzat per les forces armades, sovint desprésd’un colp militar, com el de 1923. En els primers mesos de la guerra civil, també es va formar una junta militar (Juliol-Setembre de 1936)

Definicions

Políticament la dictadura de Primo és un intent d’acabar amb el liberalisme, combinant un discurs regeneracionista i d’influència feixista (Mussolini sobretot)

La dictadura de Primo de Rivera la dividim en dues etapes

El Director Militar (1923-25)

El Directori Civil (1925-30)

Aspectesregeneracionistes

i moralistes

Culpa als polítics i al sistema corrupte dels mals del país, presentant l’exèrcit com a solució

Inversió en infraestructures i per modernitzar l’economiaIntent de reformar els municipis

Persecució dels funcionaris corruptesIntent d’acabar amb el caciquisme

ConclusióA diferència de la dictadura de Franco, que representa una involució radical respecte

del liberalisme i la democràcia, el règim de Primo de Rivera, adopta un to més paternalista i acabarà demanant la col.laboració de l’UGT (amb els Jurats Mixtos)

I) Defensa de les classes propietàries

II)Militarisme

III)Règim de partit únic: en 1925 Primo de Rivera crea la Unión Patriotica,únic partit legal al país, al front del qual es posarà el mateix Primo

IV)Exaltació del líder i govern personalista: el propi Primo serà el líderdel partit i del país, governant de forma personal i

per decret, però sempre té per damunt al Rei

V) Intentarà resoldre els conflictes socials amb els jurats mixtes i la col.laboració de l’UGT .

Característiques de la dictadura

Júlia López Valera (Institut Banús)

. LA

DICT

ADU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

923-

1930

)

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

1923-1930

FI DE LA DICTADURA

Dimissió de Primo de Rivera

Govern de Berenguer

Govern Aznar

Oposició

Intel·lectuals i món universitari

Republicanisme i nacionalisme

Pacte de Sant Sebastià

Política socials i econòmica

Intents d’institucionalització

Intervencionisme

Foment de les obres públiques

Monopolis

Organització Corporativa

Nacional

Assemblea Nacional

Consultiva

Unió Patriòtica

Caràcter dictatorial

Suspensió de la Constitució

Prohibició de l’activitat política i

sindical

Repressió de l’obrerisme

ASPECTES

FASES

Directori Militar (1923-1925)

Directori Civil(1925-1930)

4.2. El Directori Militar (1923-25) (I).

El primer que fa és declarar l’estat d’excepció, suprimir les garanties constitucionals, tancar lesCorts, destituir les autoritats civils i prohibir els actes de partits i sindicats, governant per decret

Es militaritza l’ordre públic (l’exèrcit es fa càrrec de la seguretat)

Es persegueix durament l’obrerisme radical (especialment als anarquistes de la CNT i als comunistes del PCE però no la UGT)

i la premsa i els intel·lectuals crítics

Es crea el Sometent Nacional, una milícia de caràcter feixista al servei de Primo i el seu govern, encarregada de mantindre l’ordre públic i recolzar el govern en moments de dificultat

Tancament de la Mancomunitat (autonomía catalana) ipersecució dels nacionalismes “perifèrics”: prohibició de les manifestacions i partits

nacionalistes, prohibició d’ús de la llengua i bandera catalanes (i del seu ensenyament), clausura de les diputacions provincials.

La burgesia catalana recolzarà la política de Primo (interessos econòmics) i manteniment de l’ordre públic.

El catalanisme virarà cap a l’esquerra, amb Macià, fundador d’ERC, el 1930. Finalment, el catalanisme conservador també abandonarà Primo el 1930

El recolzament de la Dictadura a l’església encara serà major que abans: religió oficial, més ajudes econòmiques, més centres educatius religiosos, repressió de qualsevol acte o opinió anticlerical, es multipliquen els actes religiosos,... → augment del clericalisme

A canvi, la jerarquia de l’església recolza clarament la Dictadura de Primo des del púlpit, l’ensenyament i els seus mitjans de comunicació i propaganda

“A propuesta del Presidente del Directorio Militar y de acuerdo con dicho Directorio Vengo en decretar lo siguiente:Artículo único: Se declaran disueltos el Congreso y la parte electiva del Senado.Dado en Palacio a quince de septiembre de mil novecientos veintitrés.–Alfonso– El Presidente del Directorio Militar, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja”. Gaceta de Madrid, 17 de septiembre de 1923

“Excmo. Sr. En uso de las facultades que me confiere el Real Decreto de esta fecha.Vengo en disponer lo siguiente:Art. 1.° Se suspenden temporalmente en todas las provincias del reino las garantías expresadas en los artículos 4.°, 5.°, 6.° y 9.° y párrafo primero, segundo y tercero del artículo 13 de la Constitución.Art. 2.° Se confirma el estado de guerra declarado por los capitanes generales de las regiones de Baleares y Canarias, cesando desde luego en sus funciones los gobernadores civiles de todas las provincias (…).Art. 3.° Lo sueldos consignados en los presupuestos para los gobernadores civiles quedarán en beneficio del Tesoro (…).Dios guarde a Vuecencia muchos años. Madrid, 15 de septiembre de 1923.El Presidente del Directorio Militar, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Señor”. Gaceta de Madrid, 17 de septiembre de 1923.

Suspensió de les garanties constitucionals. Tancament de les Corts

“Una perversa o errónea dirección y orientación de las masas obreras, irritadas también por la falta de autoridad y equidad del Poder público, les ha conducido por fatales caminos de rencor y pugna con sus patronos, digo peor, de rencor y pugna con la propia producción que tienen encomendada, pareciendo que buscan su desagravio en reducirla, en perjudicarla, perdiendo hábitos de trabajo y el concepto de hábiles y capaces de que disfrutaban y dañando de modo irremediable la economía nacional por el alza inusitada del precio de fabricación.Lo primero es sentirse orgulloso de sentirse español y de ser bueno y luego de ser apto y capaz cada uno en su profesión. A esto invitarnos a los obreros, exhortándolos a desligarse de lazos y organizaciones que aparentando proporcionarles bienes, en definitiva les va llevando por caminos de ruina. Asociaciones obreras, para fines de cultura, de protección, de mutualismo, y aun de sana política; pero no de resistencia y de pugna con la producción. Una legislación que defienda al obrero de abusos y codicias, que garantice su vida y su vejez, que favorezca su cultura y aun su razonable descanso y esparcimiento, ha de fundarse sobre la producción honrada de estos trabajadores.”  Nota del Directorio de inserción obligatoria en toda la prensa. 29 de septiembre de 1923.

Oposició dels intel.lectuals. Control de l’ensenyament

2.2. El Directori Militar (1923-25) (II).

Les promeses regeneracionistes es basen en l’Estatut Municipal i l’Estatut Provincial, encaminats a descentralitzar el poder i democratitzar els municipis

Tot és una farsa: es suspenen els mecanismes electorals, els ajuntaments queden en mans d’unes juntes formades pels (majors

contribuents) de cada poble i sols es substitueixen uns cacics per altres

S’aconsegueix ocupar i pacificar el Marroc actuant de forma conjunta amb l’exèrcitfrancès: èxit del desembarcament d’Alhucemas (1925), rendint-se Abd-el-Krim

L’acció d’Alhucemas, 1925

Primo du a terme una política “africanista”: amnistia als oficials sancionats pel desastre d’Annual, torna l’ascens per mèrits de guerra, millora la dotació

a les tropes del Marroc i no paren els homenatges als militars africans

0

500000

1000000

1500000

2000000

2500000

1924 1927 1929

2000000

1139128

60000

UNIÓN PATRIÓTICA (1924-1929)EVOLUCIÓN NÚMERO DE AFILIADOS

“La Unión Patriótica no es un partido y, en consecuencia, no se inclina a la derecha ni a la izquierda; no adopta un programa cerrado que excluya a los discrepantes, ni se encierra en el armazón hermético de aquella ordenación jerárquica propia de los partidos políticos [...]. La Unión Patriótica aspira a ser, con el tiempo, generadora o propulsora de futuros partidos cuando, más adelante, se dibujen dentro de ella las tendencias y los matices que, en su día, determinarán el nacimiento de nuevas agrupaciones políticas nutridas con la savia que brota de los distintos sectores de opinión.” Manifiesto de la Unión Patriótica

Es crea la Unión Patriótica (partit únic), amb l’objectiude donar suport al govern i seguir les seues directrius

4.3. El Directori Civil (1925-30).

Recolzant-se en el partit únic, crea una Assemblea Nacional Consultiva (1927), formada per representants de les corporacions triats per sufragi indirecte,

funcionaris, membres de Unión Patriótica i representants socials escollits a dit pel poder (res de sufragi universal)

Es tracta d’una imitació de les tendències coporativistes del feixisme italià

Durant aquesta etapa entren civils al govern (Calvo Sotelo, ministre d’Hisenda) iEduard Aunós, procedent de La Lliga i escrea la Assemblea Nacional Consultiva

L’Assemblea Nacional que es projectarà no ha de ser el Parlament, no legislarà, no compartirà sobiranies; però per encàrrec del govern, i fins i tot per iniciativa pròpia, col·laborarà en la seua obra de caràcter i independència garantides pel seu origen, la seua competència i els seus furs. Tres grans nuclis es proposa a Vostra Majestat que integren l’Assemblea. L’un, de representants de l’Estat, les províncies i els municipis. L’altre, de representacions d’activitats, classes i valors. I l’altre, designat per les Unions Patriòtiques i com a representació de la gran massa apolítica ciutadana.

Gaseta de Madrid, 14 de setembre del 1927.

POLÍTICA ECONÒMICA (II): NACIONALISME I INTERVENCIONISME ECONÒMIC.

La política econòmica va ser molt proteccionista i antiliberal: es restringia la lliurecompetència i es beneficiava a determinats grups socials en detriment d’altres

La Dictadura de Primo va aprofitar i es va beneficiar de la favorable evolució de l’economia mundial (“els feliços anys vint”)

per impulsar una reactivació i modernització econòmica del país

Es restringeix la competència: es creen el Comitè Regulador de la ProduccióIndustrial (sense el seu permís no es pot instal·lar una indústria) i el Consell

d’Economia Nacional (grup d’empresaris que aconsella al govern) i d’acord amb l’intervencionisme estatal es funden els primers

monopolis públics (Iberia), mixtos (Campsa) o privats (Telefónica)

Augmenta el proteccionisme: Espanya es converteix en el país amb aranzels més alts

“Las dictaduras propenden fatalmente al intervencionismo. Su omnímodo poder es incompatible con la inhibición [...]. El intervencionismo de Primo de Rivera abarcó la agricultura, la industria, el mismo comercio [...]. Primo de Rivera profesó un entusiasta nacionalismo económico, que yo compartí con el más caluroso fervor. Pero nuestro nacionalismo se mantuvo dentro de correctísimos límites. A juicio del general, España debía nacionalizar únicamente: a) las industrias cuya primera materias obtiene en nuestro territorio; b) las que dentro del ámbito nacional de consumo pueden hallar mercado suficiente de vida; c) las indispensables para asegurar nuestra independencia política nacional [...]. En la obra de la Dictadura abundan las aplicaciones tangibles de este designio nacionalizador. En la industria del plomo, incluida en el primer grupo, se aspiró a salvar la minería, estimulando la transformación industrial de España; entre las del segundo grupo, mereció nuestra máxima atención la industria del automóvil, que cuenta con mercado suficiente en el país y estaba llamada a cobrar vuelos inmensos [...]; y, entre las terceras, es dable aludir a la industria química, y aun a la naval, beneficiada por la Dictadura con notables impulsos, traducidos en la construcción de novísimos buques de guerra, buenos mercantes y buenos tanques.” J. CALVO SOTELO, Mis servicios al Estado, 1931

Es potencia l’educació amb la construcció de centres educatius públics

A tot açò s’afegirà la construcció d’infraestructures (carreteres i embassaments)recollint l’herència regeneracionista

Les exposicions de Barcelona i Sevilla dos exemples d’obres públiques

POLÍTICA ECONÒMICA (IV): CONSEQÜÈNCIES.

Conseqüènciespositives

Conseqüènciesnegatives

Reactivació industrial, especialment la indústria de béns d’equipMillora general de l’economia

Dèficit important en la balança comercial → enorme endeutamentNo canvia res socialment i els beneficis seran per a la burgesia

L’impacte del crac de 1929 i la crisi que el segueix posa fi al creixement econòmic,deixant darrere un fort endeutament de l’Estat, que no podrà fer front a la crisi.

Arreu del món es multiplica el proteccionisme i la restricció al crèdit

Increment del deute públic

POLÍTICA SOCIAL.Seguint el model feixista, Primo va impulsar la intervenció de l’Estat

per a solucionar els conflictes mitjançant comitès paritaris en la indústria(També s’anomenen jurats mixtes )

en que hi havia el mateix nombre de patrons que d’obrers i on s’havien de negociar salaris, condicions de treball. (Hi és representada l’UGT)

El govern prohibeix els sindicats més radicals (CNT) i impulsa els Sindicats Lliures i UGT

La UGT col·labora amb el règim a canvi de millores socials i laborals i li servirà al règim pera fer propaganda d’ajuda als obrers: a partir de 1927 començaran a separar-se govern i UGT

Largo Caballero, Líder de l’UGT

La CNT és perseguida, però els anarquistes continuen tenint un gran pes en la clandestinitati, fins i tot, funden una nova agrupació radical: la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

Durant la dictadura de Primo milloren les condicions socials i laborals dels treballadorsi disminueix molt el nombre de vagues, però té molt a veure la situació de creixement

econòmic general a Europa i EUA: amb el crac de 1929 i la crisi posterior tornaran les protestes i caurà la Dictadura

. 4.4.-L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA.El fet que la Dictadura acabara amb el vell sistema de la Restauració i les polítiques que va a dur a terme li van suposar multitud d’enemics

Una part dels liberals dinàstics criticaren l’excessiva durada del règim i prepararen conspiracions militars (Sanjuanada de 1926, Sánchez Guerra en1929)

Els republicans s’uniren en Alianza Republicana, amb l’objectiu d’enderrocar no sols a Primo, sinó també a Alfons XIII, i instaurar la IIª República .

Molts d’ells procedien del liberalisme monàrquic

La CNT continuà lluitant des de la clandestinitat, però es va dividir entre possibilistes (menys radicals, que continuaran en la CNT) i els més radicals, que fundaran la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

UGT i PSOE, que havien recolzat la Dictadura, començaren a discrepar amb ella en 1927 i,a partir de 1929, la van rebutjar obertament i es mostraren partidaris d’una República

El nacionalisme català d’esquerres, front a l’anticatalanisme de Primo (liquidació de diputa-cions i mancomunitats, prohibició del català,...), es va agrupar en torn a Francesc Macià i,

fins i tot, en 1926 va intentar una invasió d’Espanya des de França (Prats de Molló).L’any 1930 es funda ERC

UNAMUNO

La Universitat, professors i estudiants, també protesten contra l’enorme pes de l’esglésiacatòlica en l’ensenyament i la vida pública: dimissions de les càtedres (Ortega y

Gasset, Jiménez de Asúa,...) i vagues d’estudiants contra el govern (març de 1929)

ORTEGA Y GASSET

Per contra, els intel·lectuals, en general, es mostren contraris i molt crítics amb Primo: Unamuno (desterrat a Fuerteventura), Giner de los Ríos, Marañón, Blasco Ibánez,...

Les protestes dels intel·lectuals i dels estudiants (Federación Universitaria Española, FUE) van anar en augment, fent-se sentir també fora del país

• “Responde el régimen(a la dictadura) con el Gobierno Berenguer, cuya política significa: Volvamos tranquilamente a la normalidad por los medios más normales: hagamos “como si” aquí no hubiera pasado nada radicalmente nuevo, substancialment anormal. Eso es todo lo que el régimen puede ofrecer (...) a los 20 millones de hombres (...) después de haberlos vejado, pisoteado, envilecido y esquilmado durante siete años. Y (...) pretende, impávido, seguir al frente de los destinos de esos españoles y de esta España. (...) Éste es el error Berenguer (...). Y como es irremediablemente un error, somos nosotros, gente de la calle, (...) nada revolucionarios, quienes tenemos que decir a nuestros ciudadanos: ¡Españoles, vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo! Delenda est Monarchia (la monarquia debe ser destruida). “

• Ortega y Gasset, J., El Sol (15 de novembre de 1930), extret de: Historia de España, dirigida per Tuñón de Lara, M., vol. XII. Ed. Labor. Barcelona, 1988.

La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre d’oficials va provocar revoltes dels militars peninsulars, especialment els artillers: alguns militars

(Weyler, Aguilera,...), junt a polítics liberals i republicans, preparen un colp anomenat Sanjuanada (1926) que serà detectat i aturat pel govern

En 1929 hi ha un nou intent de colp militar democràtic protagonitzat pels artillers (Sánchez Guerra a València) i el quarter de Ciudad Real: Primo atura l’intent i dissol el cos d’artilleria

Malgrat que la major part de l’exèrcit recolza Primo, una part important començaa sentir-se traïda pel govern i el propi rei comença a distanciar-se del dictador

republicans

Part exèrcit

socialistes Intel.lectuals

estudiants

catalanisme

Liberals

Oposició

4.5.-LA CAIGUDA DE LA DICTADURA I EL TRÀNSIT CAP A LA IIREPÚBLICA (1930-1931)

La pèrdua de recolzament per part de Primo que hem vist (UGT, liberals, part dels militars per la seua politica personalista d’ascensos) i l’impacte de la crisi econòmica

de 1929, junt a un deute disparat, seran les causes de la caiguda de Primo de Rivera

El govern intenta fer front a la situació amb un projecte de Constitució (retirat després pel propi govern), devaluant la pesseta per a fer front al deute i retallant despeses

econòmiques, cosa que perjudicà als banquers i grans empresaris, els quals demanaran la fi del govern de Primo al mateix rei i començaran una campanya en la seua contra

Republicans, catalanistes d’esquerra i socialistes s’uneixen i signen el Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930): es forma un comitè revolucionari

amb l’objectiu d’enderrocar la monarquia i proclamar la IIª República

Els signants del Pacte de San Sebastià,1930

Programa per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari (futur govern de la república). Compromís de reconeixement del dret a l’autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia.

RepublicansCatalanistes d’EsquerraPSOE

En gener de 1930 Alfons XIII cessa a Primo i nomena dictador al general Berenguer: serà ungovern de transició que pretenia tornar en un període breu al liberalisme de la Constitució de 1876 i al vell sistema, sense tanta repressió (la Dictatova o Dictablanda de Berenguer)

“El golpe de Estado, restaurando el despotismo manifestó que la monarquía no era capaz de acomodarse ni a la moderada Constitución del 76. Los siete años que llevamos de despotismo, prueban que tampoco se tiene en pie la monarquía ni puede gobernar usurpando todas las ventajas que la licencia del poder personal lleva consigo. La prueba es decisiva. ¿Qué le queda a una institución impotente para el bien, fautora de desorden, que no puede oponernos más que la sinrazón de la fuerza bruta? Le queda el recurso de la fuga, para ir a meditar en el destierro la lección que el pueblo español sabrá imponer a todos los que se confabularon para la explotación de su trabajo, de su sangre, de su silencio y de su mansedumbre.Si nuestro deber es claro en los momentos actuales, no lo es menos nuestra línea de conducta. Implantar la República es una obra nacional. La verdad política del presente es ésta: unión de todas las fuerzas organizadas, cualquiera que sea su apellido, en cuanto admite la base común de la democracia republicana. La república será democrática, o no será. De esta manera los republicanos venimos al encuentro del país, no como estériles agitadores, sino como gobernantes; no para subvertir el orden, sino para restaurarlo; no para comprometer el porvenir de la nación, sino como la última reserva de esperanza que le queda a España de verse bien gobernada y administrada, de hacer una política nacional.” Discurso de Manuel Azaña en 1930.

Els successos de Jaca, 1930

En desembre de 1930 els capitans Galán i García Hernández intenten una insurrecció militar pera proclamar la República a Jaca: la sublevació de Jaca fracassa i els dos capitans són afusellats

En febrer de 1931 Alfons XIII canvia de nou el govern: l’almirall Aznar es fa càrrec del governper a convocar eleccions, primer municipals (12 d’abril de 1931) i després a Corts Constituents

Caricatura de la fi de la monarquia

Euforia republicana el 14 d’Abril de 1931

El triomf dels republicans en les eleccions municipals a les principals ciutats provocarà laproclamació de la IIª República a Espanya (14 d’abril de 1931) i la fugida d’Alfons XIII