Sant Just Desvern Octubre 2011 Núm. 245

Amb versió adaptada per a persones invidents

Publicació municipalwww.santjust.cat

Jo no utilitzo llenguatge

sexista

➤ sant Just al Carrer estrenarà les noves places Campreciós i Verdaguer ➤ els espais de creació artística de sant Just-Proecsa comencen a funcionar ➤ nova etapa a l’escola d’escriptura de l’ateneu

La Biblioteca portarà el nom del poeta i veí Joan Margarit

La defensa de l’escola catalana protagonitza l’inici

de curs 2011-2012

agenda

d’activita

ts

a les pàgin

es

central

s

elbutlletí octubre 2011

2

Nota: Aquest BUTLLETÍ MUNICIPAL s’edita men-sualment i es fa arribar, mitjançant una bustiada, a totes les llars del municipi. Si no el rebeu correctament, comuniqueu-nos el carrer i la finca a través de l’Oficina de Gestió Integrada (OGI), telèfon 93 480 48 00.

Butlletí elaborat amb paper reciclat

Coordinació:Servei de ComunicacióCorrecció: Servei Local de CatalàDisseny i maquetació: Albert Espona Fotos: Lluís Tarrés impressió: T.G. Alfadir, S.ADipòsit legal: B-1151/81tiratge: 8.500 exemplarsDistribució: gratuïtaadreça internet: http:// www.santjust.cate-mail: ajuntament@santjust.cat

Telèfons d’inTerès

Atenció Ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 900 102 658Ajuntament (OGI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00Àrea Bàsica de Salut (ABS) . . . . . . . . . . . . 93 470 06 89Telèfon cita prèvia (ABS) . . . . . . . . . . . . . . 93 567 09 99Arxiu Històric Municipal . . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 35

Atenció a víctimes de maltractaments 93 473 10 92

Biblioteca Joan Margarit . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 00Camp de Futbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 01 99Can Ginestar . Casa de Cultura . . . . . . . . . 93 480 95 64Casal de Joves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 02 52Cementiri Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 22 29Centre Cívic Joan Maragall . . . . . . . . . . . . 93 470 03 30Correus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 32 99Deixalleria Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 31 16El Mil·lenari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 89 87Escola Canigó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 33 36Escola Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 11 74Escola Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 52Escola de Persones Adultes . . . . . . . . . . . . 93 473 97 48Habitatges per a la Gent Gran . . . . . . . . . . 93 473 49 06Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 553 12 00

Institut Sant Just . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 50 50Jutjat de Pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 470 55 67La Bonaigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 92 73La Vagoneta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 470 50 06Marrecs (Escola Bressol Municipal) . . . . . . 93 371 46 47Mercat Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 47 90Notaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 50Oficina d’Entitats de La Bonaigua . . . . . . . 93 116 61 77Oficina de Gestió Tributària . . . . . . . . . . . . 93 371 44 61Parròquia dels Sants Just i Pastor . . . . . . . 93 371 12 97Promoció Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00PROECSA . Empresa Mpal . de Promoció . . . . . . . . . . . . . . Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 40PROMuNSA . Empresa Mpal . Habitatge . . . 93 470 79 30Ràdio Desvern (98 .1 FM) . . . . . . . . . . . . . . 93 372 36 61Recollida de Mobles Vells . . . . . . . . . . . . . 93 685 44 34 Registre de la Propietat . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 34 00Residència-Centre de Dia Vitàlia . . . . . . . . 93 480 95 23Tanatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 90 82

UrgènciesBombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 085Emergències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112Mossos d’Esquadra . . . . . . . . . . . . . .088 (93 413 99 00)Policia Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 10 92urgències sanitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 061urgències veterinàries . . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 06 48

Apunts d’història i patrimoni

#

➤El nou curs escolar 2011-2012 acaba de començar. Durant el curs es faran centenars de fotografies digitals als centres educatius, dels diferents grups, dels jocs de l’alumnat, de sortides, de les activitats a les aules… imatges que guardarem i podrem recuperar sempre que vulguem. Però les imatges es-colars de fa uns 30 anys són escasses, les càmeres digitals i els mòbils han creat arreu del món una superproducció i una difusió impensable de les fotografies; ja no sobta a ningú que les sortides escolars al cap de poc es pengin als perfils de Facebook. La imatge que avui us presentem prové del fons cedit, enguany, a l’arxiu per Pere Brull Angela, autor del llibre Imatges dels grups es-colars. El 1916 les úniques escoles públiques eren ubicades a la plaça dels Estudis Vells i calia sortir a l’exterior per aprofitar la llum natural que les càmeres

d’aquell moment necessitaven. Possiblement va ser l’única imatge dels alumnes del curs 1916-1917. Us ho imagineu ara?•

Pocs records fotogràfics de l’escola d’abans

elbutlletí octubre 2011

3 3

Les classes s’han tornat a omplir de nens i nenes aquest setembre, després de les vacances. S’han

retrobat amb les amistats de l’escola i s’han explicat què han fet aquest estiu en les seves llengües pròpies. Alguns en català, d’altres en castellà i també n’hi ha que han recordat les seves va-cances en anglès o en alemany. Aques-ta és la nostra riquesa: la pluralitat, la tolerància, la diversitat i la cohesió social. El català és la llengua de Ca-talunya i conviu perfectament amb el castellà i altres llengües.

A Catalunya, l’Estatut diu ben clar que «els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en

finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitu-al en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis». Així mateix, segons la Llei d’educació de Cata-lunya, el projecte lingüístic de les escoles ha d’incloure «el tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge; el procés d’ensenya-ment i d’aprenentatge del castellà i les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres». Tenint en compte aquest marc legal, el conei-xement del castellà està garantit i així queda palès en l’informe PISA 2009 de l’OCDE, on es constata que el co-neixement del castellà a Catalunya és superior a la mitjana espanyola.

El sistema d’immersió lingüística, aplicat a Catalunya des de fa anys, és l’eina més eficaç per promoure el multilingüísme i garantir el català. En el món globalitzat en què vivim, és la millor preparació que li podem donar al nostre jovent. Molts de nosal-

tres som fills i filles d’aquest sistema d’immersió lingüística i tenim plena competència en les dues llengües.

A les escoles, no hi ha tensions per la llengua. Les direccions dels centres fa anys que treballen sobre la base d’aquest model d’escola catalana en llengua i continguts. No estem dispo-sats a modificar aquesta manera de treballar i de concebre l’educació.

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Sant Just Desvern ha donat ple su-port a la plataforma Somescola.cat, que agrupa entitats cíviques i edu-catives per l’escola catalana, i ha fet una declaració de rebuig davant de les recents resolucions judicials con-tràries al sistema d’immersió lingüís-tica. La concentració a Can Ginestar el passat 12 de setembre evidencia el suport de Sant Just al nostre model d’escola.

No ens farem enrere. Hi ha en joc la cohesió social i el greu desequilibri que viu el català al nostre país. Sem-pre actuarem en defensa de l’escola catalana.

El català és la nostra llenguaJosep Perpinyà i PalauALCALDE

la Diada aplega veïnat, entitats i partits polítics

l’ofrena floral a l’estàtua commemorativa de la Diada al Parc de Pau Casals és l’ac­

te central i institucional de l’Onze de Setembre a Sant Just Desvern. Entitats, veïnat i representants de les institucions i forces políti­ques del municipi commemoren plegats aquest dia que forma part de la nostra història i identitat ca­talana. La ballada de l’Agrupació Sardanista i una cantada del Cor lo Pom de Flors van formar part del matí de la Diada.

Enguany, han participat en l’ofrena l’Ajuntament, els partits polítics —PSC,CiU, ICV, PP i Via Democràtica— i l’Ateneu, el Cen­tre d’Estudis Santjustencs, Ràdio Desvern, l’Agrupament Escolta

Martin Luther King, l’Agrupació Sardanista Sant Just, la Casa Re­gional d’Extremadura i l’AV de Sant Just. ERC, JERC i la CAL van fer la seva ofrena abans de l’hora programada per a l’acte institu­cional.

Prèviament a l’acte de Sant Just Desvern, una representació insti­tucional encapçalada per l’alcalde i regidors/es van participar en els actes que es fan a Sant Boi de Llo­bregat davant la tomba de Rafael Casanova.

el sistema d’immersió lingüística és l’eina més eficaç per promoure el multilingüísme

elbutlletí octubre 2011

4 4

no només vol ser un reco­neixement a la seva obra creativa, sinó també un

agraïment públic per l’estima i la implicació que sempre ha tingut amb el nostre poble. És per això que l’Ajuntament ha acordat formalment, al Ple de se­tembre, que la Biblioteca Can Gi­nestar porti el nom de Joan Mar­garit, Premi Nacional de Poesia i veí de Sant Just Desvern des de fa 30 anys. L’acte es farà el dis­sabte 22 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, en el marc de les Festes de Tardor. Margarit s’ha mostrat molt agraït per aquest reconei­xement perquè, segons explica, quan vaig venir a Sant Just Desvern no sabia el que m’esperava i el que realment m’esperava era una vida, és casa meva, ja que el lloc on neixes és atzarós però allà on et quedes a viure ja no és tan atzarós.

El poeta té una vinculació molt especial amb Sant Just Desvern. Des de l’any 1975, Joan Margarit i la seva família viuen al nostre municipi, i també comparteix amb el seu soci un estudi d’arquitectu­ra. Sempre s’ha mostrat disposat a col·laborar i participar en actes culturals de Sant Just Desvern. És habitual veure’l consultant algun volum de la biblioteca o fent ús del servei de préstec.

Joan Margarit i Consarnau està considerat un dels millors poe-tes dels nostres temps. Les se­ves obres creatives han rebut re­coneixements i premis en els dar­

rers 30 anys, destacant el Crítica Serra d’Or (1983, 1988 i 2006); el Carles Riba (1985); el Premi de la crítica (1981 i 2006) i els Premis Nacionals de Litera-tura 2008 de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Poesia 2008 del Ministeri de Cultura per l’obra Casa de Miseri-còrdia. La poesia de Margarit està considerada per la crítica com una de les més conceptuals i expressi­ves de la nostra època.

L’alcalde, Josep Perpinyà, destaca que Joan Margarit és una persona molt estimada a Sant Just Desvern perquè, a banda de ser un gran poeta, fa vida de poble i s’implica activament a l’activitat pública. Que sigui precisament la Biblioteca l’equi-pament que portarà el seu nom no és casual. Ell n’és usuari habitual i la seva trajectòria creativa està completa-ment lligada a la poesia i als llibres. I és un orgull per aquest poble que grà-

cies a la seva obra el nom de Sant Just Desvern arribi a tot arreu de la mà dels seus poemes.

L’any 1987, quan feia 10 anys que vivia al nostre poble, Mar­garit va escriure la Cantata a Sant Just.

La Biblioteca portarà el nom del Premi Nacional de Poesia i veí Joan Margarit

Dissabte 22 d’octubre, a les 19.30 h, a la Biblioteca

Joan MaRgaRit, el nou noM De la BiBlioteCaActe de reconeixement al poeta i veí.

Intervenció de Sam Abrams, un dels crítics i teòrics més importants de les nostres lletres.

Recital de poesia amb Joan Margarit i acompanyament musical de Carles Margarit.

elbutlletí octubre 2011

5 5

Com molts altres municipis catalans, a Sant Just Desvern l’inici del curs escolar va

coincidir amb concentracions de la ciutadania per donar suport al model educatiu d’immersió lingüística. El 12 de setembre la ciutadania es va trobar a Can Ginestar seguint la crida de la plataforma somescola.cat, de les escoles i les AMPES del poble per emplaçar la societat civil a mobilitzar­se a favor de l’escola en català com a resposta a l’interlocutòria dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquesta obliga la Generalitat a prendre mesures perquè el castellà també sigui llengua vehicular de l’escola en un termini màxim de dos mesos. El manifest en defensa del model lingüístic el va llegir l’actriu i veïna de Sant Just Desvern, Clara Segura.

Dies abans, l’Ajuntament de Sant Just —amb el suport explícit dels grups polítics municipals del PSC, CiU, ICV­ EUiA i Junts per Sant Just— va consensuar una declaració de rebuig davant les resolucions judicials contràries al sistema d’immersió lingüística.

Més de 1.850 escolars han iniciat aquest nou curs, que també està marcat per les retallades

pressupostàries.1.200 alumnes ho han fet a les escoles públiques a primària; 500, a secundària; i 150, a batxillerat. Els centres s’han posat a punt durant l’estiu amb diferents treballs de manteniment i millora: a l’escola Montseny s’han reformat els lavabos de la planta baixa; a l’escola Canigó s’ha renovat la coberta del centre i els lavabos de l’edifici Sant Ferran; i a l’escola Montserrat s’ha actuat en les aules de P­3, per l’ampliació de la línia en aquest centre, i la reforma de sanejament de la zona de serveis cuina.

Els principals canvis en aquest nou curs són la supressió de la sisena hora dels centres públics i la «setmana blanca». En lloc d’aquesta setmana de vacances, els centres podran disposar de 5 dies festius distribuïts durant el curs.

Pel que fa a l’horari, els centres del municipi han aprovat el següent: escola Canigó de 8.30 a 12 hores i de 15 a 16.30 hores; escola Montseny i Montserrat de 9 a 12.30 hores i de 15 a 16.30 hores; i escola Madre Sacramento de 9 a 13 hores i de 15 a 17 hores.

A banda dels projectes que cada escola engega, l’Ajuntament any rere any ofereix activitats

molt diverses incloses a la Guia d’Activitats Educatives, que es pot consultar a la web santjust.cat

Aquesta guia és una eina que sor­geix de forma compartida amb la voluntat d’acompanyar l’escolaritat de nois i noies de Sant Just Desvern i oferir a la comunitat educativa activitats que puguin resultar del seu interès.

Enguany, la conferència inau-gural del curs 2011­2012 va anar a càrrec de Claudi Alsina i Català, doctor en matemàtiques i secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya. La seva intervenció es va centrar en la il·lusió del pro­fessorat, i va girar entorn de dife­rents plantejaments, com ara, quin paper ha de jugar la il·lusió en la tasca docent i quins són els grans reptes per fer l’escola del segle XXI. A més, Claudi Alsina considera que els grans reptes de l’escola del segle XXI són: integrar la informàtica i les noves tecnologies juntament amb l’experimentació; dissenyar noves classes; treballar la creativitat i les relacions intergeneracionals; el paper del professorat ha de ser el de guia, síntesi, amb seducció i il­lusió; el treball cooperatiu; la nova formació del professorat combinant la tradició i la innovació i el retorn de l’emotivitat.

El curs escolar comença amb la defensa del model català d’immersió lingüística

a l’esquerra, conferència inaugural del curs amb el doctor Claudi alsina i, a la dreta, concentració a favor de l’escola catalana a Can ginestar

elbutlletí octubre 2011

6 6 6

➤ El parc ciclista —mancomu­nat entre Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Cornellà i Esplu­gues— ha iniciat aquest mes de setembre una nova etapa amb la intenció de potenciar l’ús d’aquest equipament. En aquesta línia, als serveis que ja tenia el parc —en­trades puntuals i abonaments anuals— se suma ara la posada en marxa de l’Escola Comarcal de Ciclisme, adreçada a nens i nenes de 9 a 14 anys.

És una nova oferta esporti­va del Consell Esportiu del Baix Llobregat per al curs 2011­2012 que té com a finalitat promocio­

nar aquest esport en edat escolar, prioritzant la participació per da­munt de la competitivitat.

Tornen els entrenaments, els partits i les competicions. Les 22 entitats esportives

i els clubs de Sant Just Desvern han iniciat les seves respectives temporades amb nous reptes i la il·lusió de millorar els resultats de l’any passat.

Les escoles esportives munici­pals i les que fan les entitats —a les quals l’Ajuntament destina més de 55.000 € del pressupost— són una iniciativa que any rere any té un gran èxit de participa­ció entre els nostres infants.

La pràctica esportiva és neces­sària en totes les franges d’edat,

però molt més recomanable en les primeres etapes de la vida, pel que fa al foment d’uns hà­bits de vida saludables. A Sant Just Desvern, els infants de 4 a 15 anys tenen un ampli ventall d’iniciatives esportives per triar: des de la iniciació esportiva i l’aeròbic per als més petits, fins a les escoles de promoció espor­tiva —patinatge artístic, futbol 7 i futbol 11, futbol sala, natació, handbol, bàsquet, atletisme, ska­te, voleibol i hoquei sobre patins. Aquesta oferta pública s’afegeix a la que ofereixen els centres pri­vats del municipi.

Escoles esportives i clubs comencen una nova temporada

Més informació:

Consell Esportiu del Baix Llobregat. Parc Torreblanca. Telèfon: 93 685 20 39www.cebllob.cat

Nova etapa del Parc Ciclista amb més serveis

elbutlletí octubre 2011

7 7 7

en poques setmanes Mas Lluí es va omplint de nou veïnat. Els primers a arribar­hi van

ser les persones adjudicatàries de 84 habitatges públics construïts per l’Empresa Municipal de l’Ha­bitatge, Promunsa. I aquest estiu han començat a anar­hi les 140 famílies que ocuparan els habi­tatges de lloguer assequible cons­truïts per l’Obra Social La Caixa. El sorteig d’aquests es va fer da­vant de notari al gener i les claus es van lliurar a mitjan de juliol en un acte públic a la Sala Municipal de l’Ateneu.

Properament es donaran les claus dels 25 habitatges inclosos en el tercer bloc fet per Promunsa i els que construeix la promotora de la UGT. La propietat dels solars, que tenen l’obligació d’urbanitzar els carrers, han tramitat al jutjat

una interlocutòria que paralitza, fins que hi hagi sentència, que l’Ajuntament pugui assumir la urbanització i que possibilitarà l’obertura del nou vial. Aquest vial connecta el barri amb el nucli urbà a través de l’av. de la Riera.

L’Ajuntament cedeix un espai al veïnat de Mas Lluí perquè pu­

gui desenvolupar la seva activitat. I és que el barri pren més vida dia rere dia, i el seu veïnat també ha començat a organitzar­se. En aquest sentit, està en tràmits de constitució l’Associació de Veïns de Mas Lluí, una entitat que vol treballar per millorar el barri i di­namitzar­lo.

El barri de Mas lluí pren més vida

nova oferta d’habitatges públics a Mas lluí i al c. Cadenes

•27 habitatges amb protecció oficial de preu con-certat

•2 habitatges de promoció pública municipal

•L’adjudicació es farà per sorteig públic entre les persones que compleixin amb els requisits que s’es-pecifiquen a les Bases d’Adjudicació, que s’han obert a la ciutadania de municipis del voltant.

•Informació bases: www.santjust.cat/promunsa

•Recollida i lliurament de documentació: fins al 18 d’octubre de 2011 a Promunsa, ctra. Reial, 106 local 6-7. Edifici Walden-7. Telèfon: 93 470 79 30

Concurs-venda de places d’aparcament •24 places de pàrquing a l’edifici Sant Just-

Proecsa, c. Constitució, número 2

•informació bases:www.proecsa.cat i a les oficines del c. Can Padroseta,s/n.

•Recollida d’ofertes a la notaria de Sant Just Desvern (c. Bonavista, 66, baixos) fins al 20 d’octubre de 2011

elbutlletí octubre 2011

8 8 8

Coincidint amb les festes de tardor quedarà finalitzada l’obra de millora que s’ha fet

a les places del voltant de l’esglé­sia i de la Casa de la Vila. La mi­llora urbanística en aquest sector va començar a la pl. Campreciós, amb la millora dels col.lectors, de l’enllumenat, del mobiliari, del paviment i de l’espai destinat a vehicles i a persones. A la pl. Ver­daguer, s’ha adaptat l’accés a peu a l’Ajuntament i s’ha adequat també l’enllumenat, la jardineria, el mo­biliari i el paviment. És una plaça més lliure de vehicles que fins ara, on es prioritza la mobilitat a peu per damunt del vehicle i la con­verteix en un espai més obert que permet que s’hi pugui fer activitat pública amb més facilitat. Aques­

tes inversions a la via pública són una de les previstes en el pressu­post d’aquest any i tenen un im­port de 188.600 euros i 227.200 euros, respectivament .

L’activitat del dia de Sant Just al Carrer, previst pel diumenge 23 d’octubre, es farà com cada any al voltant d’aquestes dues places.

Unes Festes de tardor properes, tradicionals i actives

➤ Entre els dies 14 i 23 d’oc­tubre Sant Just Desvern viurà una nova edició de les Festes de Tardor. La contenció de la despesa fa que aquest any l’ac­tivitat programada s’hagi ajus­tat també als recursos econò­mics de que es disposen, sense que això faci perdre el sentit d’una de les festes més partici­patives de l’any.

Destaquen, especialment, la celebració dels 25 anys de l’Agrupació Sardanista, que l’octubre de 1986 es va pre­sentar públicament per prime­ra vegada; el reconeixement al poeta i veí Joan Margarit donant nom a la biblioteca; la visita comentada pel Centre d’Estudis Santjustencs al Mas Lluí i l’exposició que recull els projectes solidaris fets a Camo­apa en els primers 20 anys de l’agermanament.

Aquests dies la ciutada­nia té l’oportunitat de visitar els nous espais de projectes de creació artística a l’edifici d’oficines Sant Just­Proecsa. Es podrà visitar també el local nou que al c. del Mercat, s’ha habilitat per a l’Associació de Voluntariat de Protecció Civil. La programació de les Festes es reprodueix a la contraportada d’aquest Butlletí i es detalla al web municipal.

Sant Just al Carrer estrenarà les pl. Campreciós i Verdaguer

➤ S’han iniciat les obres de re-habilitació integral de la masia de Can Baró, en el marc del con-veni de restauració de la Vall que van signar l’Ajuntament, el Consorci del Parc de Collserola i Aigües Ter-Llobregat.L’Ajuntament de Sant Just fa el seguiment dels treballs —que està previst que finalitzin a final d’any— i col·labora amb la di-recció d’obra i els serveis tècnics del Consorci de Collserola.

Rehabilitació de la masia de Can Baró

elbutlletí octubre 2011

9 9

Els regidors/es expliquen a Ràdio Desvern les prioritats de govern

Pere orriolsregidor de Medi Ambient, Gestió de Residus i Espai Natural i d’Energia

Gina Polregidora d’Acció Social, d’Alcaldia-Presidència, de Comunicació, de Polítiques de Gènere i de Transports i Mobilitat

lluís Monfortregidor de Joventut i d’Educació, Infància i Acompanyament a l’Escolaritat

Víctor Murilloregidor de Via Pública i Serveis, de Seguretat Ciutadana, de Comerç i d’Esports

Anna Torrella, regidora de Serveis Generals i Hisenda, i de Solidaritat i Cooperació

Joan Basagañas regidor d’Ocupació i Innovació, i d’Habitatge

sergi seguíregidor de Participació i Xarxes Socials, i de Cultura i Patrimoni

➤ L’emissora municipal 98.1 fm ha entrevistat els regidors/es de l’Equip de Govern per conèixer les seves prioritats per aquest man­dat. Són objectius per executar en els propers 4 anys i que alguns es començaran a treballar en el marc del pressupost 2012, marcat per la contenció. A radiodesvern.com/entrevistes es poden escoltar les seves intervencions.

- Millorar la dotació pressupostària per a serveis socials- Crear una cartera de serveis- Seguiment exhaustiu del Pla de Mobilitat urbana- Crear vincles, relació i accessos amb el nou barri de Mas Lluí- Engegar el 2n Pla Municipal de Gènere- Potenciar una web més oberta i participativa, arribar a més franges d’edat i donar respostes més àgils a la ciutadania

- Creació del servei local d’orientació i acompanyament a l’escolaritat, potenciant les franges 0-6 anys i 12-18- Posar en servei una nova escola bressol a Mas Lluí, cercant complicitats amb Sant Feliu- Redacció del Pla Jove i consolidar i potenciar la feina feta als darrers anys, incentivant la participació- Suport als projectes de creació artística

- Debatre sobre quin sistema de recollida de residus volem en el futur- Millorar la selecció de residus- Estalvi energètic i econòmic a través de l’eficiència de les instal·lacions municipals

- Creixement sostingut de la població- Delimitar l’àmbit de creixement urbanístic del municipi- Revisar el planejament urbanístic actual per facilitar la implantació d’una major activitat econòmica amb la voluntat de generar nous llocs de treball i riquesa per al municipi- Impulsar l’Eix Verd, des del polígon del Sud- Oest fins a Can Padrosa - Millorar la comunicació entre Mas Lluí i el centre del poble

- Remodelar els carrers Pont i Til·lers i la plaça Verdaguer- Ampliar la plantilla de la policia- Millorar els serveis del Complex Esportiu Municipal

- Gestionar i optimitzar els recursos de la millor manera possible per obtenir el màxim rendiment i afavorir a la ciutadania- Prioritzar les necessitats que la crisi provoqui a la ciutadania

- Construcció de 80 habitatges més de lloguer- Enfortiment del teixit productiu facilitant els procediments administratius a les empreses que es vulguin ubicar al municipi - Potenciar l’arribada i la instal·lació al poble de persones professionals emprenedores aprofitant els actius que té Sant Just- Impulsar amb la universitat i els centres educatius els nous sectors que en el futur generaran ocupació

- Impulsar les xarxes socials i les tradicionals i fer d’interlocutor entre l’Ajuntament i el que passa al carrer- Engegar nous processos participatius

Pere-Joan denielregidor d’urbanisme

elbutlletí octubre 2011

10 10 10

La combinació dels àmbits d’innovació i ocupació en una mateixa regidoria en

aquest nou mandat no és casual. El govern municipal aposta per aquestes dues vies per reactivar l’economia al municipi, facilitar la implantació de noves empreses i, per tant, crear nous llocs de treball, i generar riquesa. I és que la im­plementació de nous o suficient­ment millorats productes, serveis, processos o formes d’organització genera major productivitat i satis­facció de necessitats.

Els espais de projectes de creació artística per a persones emprene­dores són fruit d’aquesta intenció. La construcció de l’edifici Sant Just­Proecsa ha permès destinar 10 espais que han estat adjudicats per concurs públic i on hi haurà activitat al voltant de la creació ar­tística. L’objectiu és facilitar la im­plantació de noves activitats, espe­cialment adreçades a desenvolupar i consolidar projectes de creació artística, i possibilitar inicia tives d’auto ocupació fonamentalment entre el col·lectiu jove.

Les persones que s’han bene­ficiat d’aquesta nova iniciativa impulsaran des d’aquests espais projectes emmarcats en el món del disseny, la creació de moda, joieria i complements, la promo­ció d’espectacles, l’audiovisual, la pintura, la fotografia, la música i l’aerografia.

El dia 19 d’octubre es farà una jornada de portes obertes perquè la ciutadania pugui conèixer de prop aquestes espais.

Una altra acció recent destina­da al teixit productiu ha estat una sessió de treball amb persones em­presàries susceptibles d’internaci­onalitzar la seva empresa o expor­tar els seus productes. En aquesta sessió, que va presidir l’alcalde, el regidor d’Ocupació i Innovació, Joan Basagañas, va presentar els nous serveis a les empreses i, con­juntament amb la Generalitat de Catalunya, es va informar dels di­ferents ajuts existents per millorar la seva competitivitat, sobretot per a aquelles empreses que vulguin innovar i/o exportar.

Nous espais creatius per a persones emprenedores

Què ofereix el servei d’ocupació i innovació?•Borsa de treball•Servei d’intermediació laboral personalitzat i gratuït: realitza una pre-

selecció de candidats sobre la base del perfil prèviament especificat per l’empresa

•Servei de consolidació d’empreses existents: informa dels ajuts existents per internacionalitzar-se, exportar, innovar, etc

•Servei de creació d’empreses: proveeix d’assessorament i orientació a aquelles persones emprenedores que necessiten elaborar un pla d’em-presa, conèixer els ajuts existents

•Servei de consultes, ja sigui presencial, online i/o telefònic•Servei de formació que, periòdicament, ofereix seminaris, tallers i con-

ferències relacionades amb el món de l’empresa

Més informació: c. Can Padroseta, s/nTelèfon: 93 480 48 00

les tres notícies de Ràdio Desvern més consultades a santjust.cat, durant el mes de setembre (7.137 clicks)

1. Sant Just rebutja les resolucions judicials contra el model d’immersió lingüística.

2. Dilluns comença el curs escolar 2011-2012.

3. Les inscripcions pels cursos dels tallers d’arts plàstiques municipals van a molt bon ritme.

elbutlletí octubre 2011

11 11 11

Aquest mes d’octubre comen­ça a funcionar a ple rendi­ment l’Escola d’Escriptura

de l’Ateneu amb l’inici del curs d’escriptura. L’escola va co­mençar aquesta aventura amb la creació d’un club de lectura a l’Ateneu que, des de l’any pas­sat, es troba cada tres o quatre di­marts per comentar el llibre que, a la sessió anterior, s’ha decidit. La participació de la gent i les ganes va empènyer les persones organit­zadores a anar més enllà i posar en marxa un curs anual per apren­dre les tècniques dels diferents gèneres literaris i com expressar les idees i crear personatges, entre moltes altres coses. Seran sessions de dues hores setmanals i les per­sones interessades poden trucar a

l’Ateneu o enviar un correu a clubateneu@gmail.com

Una altre dels objectius de l’es­cola és fer actes literaris cada cert temps i comptar amb la presència d’escriptors de prestigi. Abans de l’estiu va escalfar motors amb la presentació de la darrera novel­la i l’últim poemari de l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro. La propera cita serà el 29 de no-vembre, amb l’escriptor Jaume Cabré en el marc del Novembre literari. Primer es trobarà amb els membres del club de lectura per comentar el seu últim llibre Jo con-fesso i després es farà la presentació de l’obra, oberta al públic, a la Sala del Cinquantenari.

Més informació: http://dimarts­dellibres.blogspot.com/

L’escola d’escriptura de l’ateneu comença la seva primera pàgina

El Centre de Dia i el menjador de la Mallola donen servei a Sant Just

A tocar de Sant Just Desvern, en el terme municipal d’Es­plugues, hi ha la residència

La Mallola. Un equipament que integra la residència —amb 104 places, una setantena de les quals són concertades—, el Centre de Dia i un menjador per a la gent gran.

La residència compta amb per­sones residents i d’altres que uti­litzen el servei de Centre de Dia que són veins i veïnes de Sant Just Desvern. El Centre de Dia té ca­pacitat per a una trentena de per­sones i també disposa de places privades i concertades. Hi ha un ampli ventall d’activitats que es fan per unitats funcionals, segons el grau de dependència de cada persona. Els serveis que es presten des del Centre de Dia són d’esta­da, alimentació i les activitats que

poden ser des de tallers de memò­ria i risoteràpia fins a gimnàstica i diferents manualitats.

El servei de menjador social va adreçat a les persones grans que hi estiguin interessades, no cal que siguin residents, i ofereix un menú equilibrat supervisat per un dietista, ambient familiar i confor­

table, un ampli menjador i preus assequibles.

Més informació: Residència La Mallolac. Raval de Sant Mateu, 46-48Esplugues de LlobregatTelèfon: 93 480 96 15

Vicenç Villatoro va presentar la seva darrera novel·la a l’ateneu

elbutlletí octubre 2011

12 12

Concerts a l’aire lliure, sopars veïnals, concursos fotogrà­fics, exposicions o tallers són

algunes de les refrescants propos­tes de què la ciutadania ha pogut gaudir durant aquests mesos d’es­tiu. El punt àlgid va arribar per la Festa Major, amb la participació activa de les entitats i el grup El Nucli i una resposta molt positiva, tenyida de groc i blau, per part de la ciutadania.

El parc del Mil·lenari va tornar a ser l’escenari de les Nits d’Estiu al juliol amb tres concerts Big Mama & The Crazy Blues Banda, Névoa i Vicenç Solsona i A Contra Blues + Tallers de Música de Sant Just.

Prop de 350 persones van assis­tir, a final de juliol, al tradicional sopar veïnal i ball del barri Cen­tre.

També ha estat sorprenent l’al­tíssima participació en el II Con­curs Internacional de Fotografia: 500 participants de 24 països di­ferents. El jurat va seleccionar 50

fotos que van ser exposades a les balconades del c. Bonavista.

El primer premi va ser per a Pe­dro Javier Fernández, del munici­pi gallec de Berango. El segon per a Joseph Melin, de París i el tercer per a Zoltan Balogh, de Budapest. Paral·lelament, es va convocar el Concurs Popular de Fotografia i la Sara Molins va ser una de les 33 persones que van encertar la foto­

grafia guanyadora i que finalment va guanyar el sorteig d’un cap de setmana en un parador.

La implicació del jovent en l’or­ganització, amb la competició en­tre les colles groga i blava, han fet que la Festa Major 2011 sigui cada vegada més activa.

El pregó d’enguany —a la fo­to—, a càrrec de les persones inte­grants del programa La Penya del

Imatges de les activitats d’estiu i de la Festa Major 2011

elbutlletí octubre 2011

13 13

Breus

Morro —el magazine de la tarda de Ràdio Desvern 98.1 fm— ha es­tat pioner perquè és el primer que es grava amb càmera 3D. A més, tothom qui va voler va poder par­ticipar in situ a través del twitter, i tenien una Community Manager Activa durant la durada de tot el pregó que va anar twitejant.

Durant els tres dies de festa va haver­hi un ampli ventall d’activi­tats per a tots els gustos: el berenar­ball per a les persones grans —on també es van felicitar 11 parelles que fa 50 anys que conviuen (a la fotografia)—, la Passejada Literària d’Estiu amb un recorregut per di­

versos indrets del poble on es van llegir textos recordant les imatges antigues que es publiquen al lli­bre l’Abans; la tradicional guerra d’aigua, espectacles infantils, ba­llada de sardanes, la gimcana i la fideuà organitzada pel jovent, els concerts, el bingo, la trobada d’entitats i el ball de Festa Major, entre altres.

L’espectacle de foc, la botifar­rada per a 900 persones, les ha­vaneres i els concerts joves van tancar una Festa Major 2011 molt concorreguda, a la qual s’han des­tinat 65.600 € de pressupost mu­nicipal.

tres estudiants de sant Just entre els millors de Catalunya ➤ Glen Albó Surreda, Ferran Alet Puig i Carlos García Gon­zález són tres joves de Sant Just Desvern que han tret més d’un 9 a les proves de selectivitat el passat mes de juny. La Genera­litat ha distingit els 190 alum­nes de tot Catalunya que van treure les millors notes, entre els quals es compten aquests tres santjustencs.

A l’institut Sant Just han apro­vat 33 dels 35 nois i noies que s’han presentat (un 94%). La nota mitjana ha estat de 6,43.

Ràdio Desvern, un mitjà molt seguit a twitter ➤ L’emissora municipal Ràdio Desvern es troba en la 97a po­sició en el llistat que ha elabo­rat el periodista Saul Gordillo, i el recull al seu web www.saul.cat. Lideren la llista el Twitter de MundoDeportivo.com, se­guit de SPORT.es, Don Balon, el Diari ARA, LaVanguardia.com, TV3.cat, 324.cat i Barça TV.

el Ple es manifesta sobre el carril bici i els animals de circ➤ En la sessió plenària del mes de juliol es van aprovar dues mocions. La primera per reu­bicar el carril bici en de la C. Reial, en el tram entre Ram­bla Modolell i Esplugues, amb els vots a favor de PSC, CiU, ICV i Junts per Sant Just, i les abstencions del PP i de Via De­mocràtica; i la segona moció per declarar Sant Just Desvern municipi lliure de circs amb animals —atenent a principis ètics, socials i mediambientals i amb el respecte a no causar patiment als animals, ja siguin domèstics, de companyia o sal­vatge— amb els vots a favor d’ICV­EUiA, Junts per Sant Just i 1 regidor del PP, les abs­tencions de PSC, CiU, 1 regidor del PP i de Via Democràtica.

elbutlletí octubre 2011

14

sant Just Desvern, el mu­nicipi francès de Salins les Bains i l’anglès de Hasleme­

re estan agermanats amb l’ale­many Horb am Neckar. Sant Just ho està des de fa 10 anys.

Aquest estiu, una representa­ció dels tres municipis van com­partir a Horb la seva experiència en l’agermanament i van poder visitar el nou parc a la vora del

riu Neckar on s’ha urbanitzat un espai amb símbols dels pobles agermanats (que es poden veure a les imatges superiors). Sant Just Desvern hi és representat amb una reproducció del drac de Gau­dí que l’Ajuntament va encarre­gar a artistes locals.

L’alcalde, Josep Perpinyà, present aquests dies a Horb, va destacar la riquesa cultural i social

que, especialment, generen aquests ti-pus d’agermanaments.

L’entitat Sant Just Desvern­Horb am Neckar, amics promou accions que intensifiquen la rela­ció entre ambdós municipis.

Horb am neckar rep els tres municipis amb els quals està agermanat

Més informació de l’entitat i de les activitats que desenvolupen: www.santjust.org/horb/

elbutlletí octubre 2011

15

el Voleibol Sant Just és com un fill per al Lluís Segura. Va forjar el seu naixement, l’ha

vist créixer, enfortir­se, ha estat al capdavant en els moments més dol­ços i també en aquells més amargs. Però ara, després de 20 anys com a president, considera que ha arri­bat l’hora de deslligar­se i que al­tres persones agafin les regnes de la junta.

Els entrenaments van començar la temporada 1991­92 a la pista de l’escola Montseny, i anaven adre­çats a infants de tots els centres edu­catius del poble. Aleshores es van apuntar 4 nens i 14 nenes i d’aquí va sortir el primer equip que va participar en els Jocs Escolars de la mateixa temporada. Des de llavors el Voleibol Sant Just no ha parat de

créixer i ha assolit importants èxits. En aquest sentit, el Lluís recorda amb satisfacció tots els cops que s’ha jugat una final de campionat. La seva espina, però, és recent: la dissolució de l’equip de nous del club.

Al llarg d’aquests anys, he procu-

rat transmetre a les persones que han passat pel club la satisfacció per poder practicar un esport, l’alegria de compe-tir, la diversió que produeix fer quelcom en equip amb els amics i les amigues i que s’apliqui la màxima «Voler gua-nyar, jugar net i saber perdre», explica Segura.

Ara comença una nova etapa per ell, que dedicarà a implicar­se encara més amb altres entitats i al­tres projectes, com Voluntaris per la llengua, Sant Just Solidari o la Parròquia de Sant Just. I tot i que continuarà pendent del club i par­ticipant en allò que la nova junta necessiti, es mostra molt tranquil perquè el futur del Voleibol Sant Just està garantit, per nombre de partici-pants, per estructura i pel «bon nom» que té el club a dia d’avui.

El lluís segura deixa la presidència del Voleibol Sant Just

Tret de sortida a la nova temporada de la seas➤ Amb el sopar de motxilla, que es va fer a mitjan de setembre, la Sec­ció Excursionista de l’Ateneu ha ini­ciat la nova temporada. En el decurs d’aquesta tradicional activitat, que aplega socis i sòcies, es van donar a conèixer els noms de les persones guanyadores del concurs fotogràfic de la SEAS i es va presentar el nou llibre publicat per l’entitat. Indrets d’una guerra (1936-1939) és un recull

de textos que prenen com a refe­rència les conferències i excursions que es van fer durant la tempora­da 2009­2010, relacionades amb la Guerra Civil espanyola.

Amb aquestes propostes, la sec­ció arrenca la seva nova temporada amb un nou cicle de conferències i excursions, que aquest any se cen­traran en l’aigua com a font de riquesa.

Curset d’iniciació al teatreD’octubre a desembre,

els dimarts de 19 a 21 hores(places limitades)

Curset obert a totes les edats a partir de 14 anys

informació: De dilluns a divendres

de 17 a 21 horesSecretaria de l’Ateneu (tel. 93 371 31 15)

o Justeatre (tel. 647 70 81 37)e-mail: justeatre.com

elbutlletí octubre 2011

16

I ndrets i paraules és un projec­te treballat per alumnat dels Cursos Municipals d’Arts Plàs­

tiques gràcies al qual hi ha 13 pla­ques ceràmiques repartides per di­ferents punts del municipi. La idea era que les persones triessin un lloc del poble significatiu per a elles i treballessin amb diferents tècni­ques i sensibilitats, incorporant frases o poemes per definir el lloc escollit. Així, des de final de juny, Sant Just Desvern compta amb 13 plaques ceràmiques que confor­men un recorregut poètic per in­

drets singulars tal i com els veuen les persones que les han fet. Són tretze mirades que han fet néixer tretze propostes molt diferents.

La Brigada Municipal s’ha im­plicat activament en aquest pro­jecte fent els suports i col·locant les plaques, que es poden veure a: Can Padroseta, can Ristol, can Sagrera, davant del Walden, Cen­tre Cívic Salvador Espriu, pl. dels Estudis Vells, c. Bonavista, c. Badó —a la imatge—, el Mil·lenari, c. de la Creu, pl. del Sagrat Cor, c. Sadet i av. del Dr. Ribalta.

art al carrer per recordar indrets especials

➤ Durant els mesos de novembre i desembre de 2011, els serveis veterinaris del poble col·locaran el xip als animals de companyia al preu de 30 euros, la qual cosa suposa un 40% d’estalvi sobre el preu habitual. L’Ajuntament impulsa aquesta acció per in­centivar la col·locació del xip d’identificació i el registre al cens municipal amb l’objectiu de combatre l’abandonament d’aquests animals.

Posar el xip als animals de companyia i censar­los és obli­gatori. A partir de gener de 2012, en compliment de l’orde­nança, les persones propietàries que no ho hagin fet podran ser sancionades.

Campanyad’identificació i cens d’animals de companyia

elbutlletí octubre 2011

17

EN FLAIX

aquest mes de setembre, el veí antonio Bagur Mercadal va fer 100 anys. l’alcalde i el regidor, Víctor Murillo, van anar a visitar-lo per felicitar-lo. l’antonio viu al ptge. segura amb la seva filla i va néixer el 18 de setembre de 1911.

Més d’un centenar de persones s’han sumat des de sant Just a la 8a Passejada en Bicicleta que es fa dins la setmana de la Mobilitat sostenible i segura, i en la qual han participat unes 1.200 persones dels 7 municipis organitzadors.

les banderoles que alumnat del Carrau Blau va fer amb motiu del seu 30è aniversari i que van guarnir els carrers del poble per la primavera, pengen ara de l’ull de l’escala de l’edifici de l’associació de Mestres Rosa sensat, a Barcelona.

la presentació del llibre Ciudad educadora y patrimonio de la veïna laia Coma Quintana i un itinerari per masies de la vall i el museu de Can Padrosa ha estat les dues activitats que s’han fet a sant Just dins les Jornades europees de Patrimoni.

l’economista, arcadi oliveres, ha qüestionat l’economia d’avui en un acte organitzat per Justícia i Pau de sant Just al Casal de Joves. Per a oliveres un dels principals problemes és que els governs actuals s’han deixat portar pels especuladors.

Miracle Martí Coderch ha bufat 102 espelmes. Va néixer el 22 de setembre de 1911 i viu al c. Badó. l’alcalde va visitar-la en el dia del seu aniversari. també estava acompanyada de familiars.

elbutlletí octubre 2011

18 18

una reforma necessària però mal abordada

Després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus democràtics optaren per la construcció dels estats del benestar, uns sis-temes econòmics i socials que, mitjançant la universalització d’alguns serveis bàsics (educació, sanitat, pensions, etc.) i l’establiment de políti-ques fiscals redistributives, permetien l’obtenció de dos objectius: adquirir una certa igualtat d’oportunitats pel conjunt dels ciutadans a l’hora de prosperar social i econòmicament i evitar que els col·lectius més desafavorits quedessin exclosos socialment, vivint al marge de la resta de la ciutadania. Aquest model, que a l’Estat espanyol no arribà fins a finals dels anys 70, fou desenvolupat amb els corresponents matisos a la resta de l’Europa democràtica per governs de diferents sensibilitats ideològiques: conserva-dors, socialdemòcrates, cristianodemòcrates i liberals. En tots aquests països es crearen unes bosses de solidaritat per permetre que aquells col·lectius més desfavorits, sense feina i sen-se dret a rebre cap prestació d’atur, rebessin unes ajudes assistencials mínimes amb les quals cobrir les necessitats més bàsiques. Al nostre país, aquestes ajudes es van crear fa més de 20 anys i malgrat no ser excessivament generoses han evitat que moltes famílies no es veiessin abocades a la més absoluta misèria.

Malauradament, i penso que seria absurd per part meva negar-ho, és cert que en el cobrament d’aquests ajuts es produïen alguns abusos i picaresques. Però no podem transmetre una imatge distorsionada de la realitat: s’estima que aquest frau no arriba al 5%. Per tant, tot i com-partir la necessitat de combatre totes les formes de frau, entenem que s’han pres un seguit de decisions precipitades, mal dissenyades i pitjor executades. Atès que són els ajuntaments qui tramiten aquests ajuts, és normal informar-los amb només un dia d’antel·lació dels canvis que s’anaven a produir? No tenia més sentit consen-suar prèviament un sistema per detectar el frau amb l’administració local que és la que trepitja el terreny i coneix millor cada cas? Amb totes les formes de frau que per desgràcia existeixen al nostre país, calia començar precisament per aquesta que afecta a aquells que menys tenen de la nostra societat?

Les conseqüències d’aquesta reforma són que hi ha un seguit de famílies santjustenques que, si bé compleixen tots els requisits, ja fa dos mesos que no tenen cap ingrés degut a errors computables al sistema de recollida i actualit-zació de dades del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

Parlant com parlem del col·lectiu més desfa-vorit de la nostra societat, la meva pregunta és: Calia fer-ho així?

www.socialistes.cat/sectorials/política-municipal

ens en sortiremA ningú se li escapa que ens toca viu-

re moments difícils i més complicats que mai. Són moments certament difícils per a moltes famílies, per a la gent jove, per em-preses i negocis. No només són moments difícils econòmicament sinó també nacio-nalment i socialment.

En situacions complicades és quan el tremp i l’actitud són tan o més importants que les accions que s’adopten per encarar les dificultats.

Quan una família pateix una sotragada, se’n surt més aviat si concentra les energies en trobar una solució en comptes d’asseu-re’s a llepar-se les ferides.

Se’n surt més aviat si, en comptes d’es-perar temps millors, es posa a treballar de valent per fer-los possibles.

Se’n surt més aviat si deixa de banda —sense abandonar— la seva legítima indig-nació, i es posa a aplicar remeis immediats per curar la ferida.

Se’n surt més aviat si comença a posar ordre a les seves finances no malgastant ni un euro.

Se’n surt més aviat si aplica reformes in-ternes que, sense costar-li diners, ajudin a ai-xecar la seva petita i particular economia.

Se’n surt més aviat si fa les coses fàcils. Si es torna més i més activa. Si vetlla per la mi-llor i més amplia educació dels seus fills.

Se’n surt més aviat si, parodiant John F. Kennedy en el seu primer discurs com a President dels Estats Units, es diu: No et preguntis el que la teva família pot fer per tu; pregunta’t el que tu pots fer per la teva família.

Se’n surt més aviat si tots els seus mem-bres són conscients que tot això no es fa sense sacrifici.

Se’n surt més aviat si estan convençuts que decisions més centrades en la como-ditat que en la responsabilitat, no porten justament a bon fi.

Se’n surt més aviat si posa tota la seva iniciativa, talent i empenta en mirar enda-vant. Si sap posar-se a l’alçada del moment i dels reptes. Si sap aplicar-se el rigor.

Se’n surt més aviat si tots fan pinya. Si eviten les fissures.

Si així ho constatem a diari en el cas de les famílies, així ho volem veure en el país.

Els polítics però, com a delegats que som de la ciutadania la qual ens han confiat el lideratge de l’interès general, som els que hi tenim la primera responsabilitat.

Si tothom fa el que s’ha de fer, ens en sortirem.

www.ciu.cat/santjutst

Fes veure que m’estimes, encara que no sigui veritat

L’amor entre el sistema democràtic i les socie-tats humanes no ha estat precisament un camí de roses. Fins i tot en moments hi ha qui ha pensat pensar que era un amor impossible. El reguitzell d’excuses i impediments és enorme: perquè la societat no és prou noble, perquè la democràcia no és tan bona i guapa com ens pensem, perquè ara no és el moment i les circumstàncies no acompanyen i potser cal esperar a més endavant, i altres subterfugis per posar excepcionalitats al que hauria de ser una norma.

Hem tingut la sort d’enamorar-nos, de fer el nostre amor possible. Però com en moltes parelles, les relacions no són fàcils i cal cui-dar-les, treballar dia a dia per fer-ho viable. I darrerament han augmentat la desconfiança i els retrets i sobretot les infidelitats.

Ens trobem ara en un moment en que «els mercats» sembla que dicten les normes i les lleis, els «ajustos pressupostaris» i sobretot qui seran les víctimes de les retallades. Veiem com en nom de l’excepcionalitat s’aprova una llei òmnibus amb la complicitat de la quasi totalitat dels partits del parlament (el nostre grup s’hi va oposar de manera rotunda) que modifica de forma barroera multitud de lleis amb una opacitat matussera (amor meu, sobretot, diguem-nos sempre la veritat, — es xiuxiuejaven els enamorats durant els primers festeigs—). Observem atònits una reforma «constitucional exprés», fent petar el consens constitucional del 78. I el Govern de la Generalitat immers en una política de retallades de prestacions socials, que perjudiquen les classes socials més desprotegides mentre es produeixen altres «retallades» en els impostos de les famílies amb més possibilitats de contribuir.

I per més bemolls, veiem com des de la jus-tícia, que se li conferia una suposada tasca de «conciliació familiar» entre societat i sistema democràtic, es dedica a afegir llenya al foc, a limitar acords previs, a reinterpretar situacions en que no hi havia conflicte, a magnificar pro-blemes amb una actitud de «part» que deixa atònit al personal.

Amb aquest panorama és difícil ser opti-mista, però permeteu-me que segueixi creient en l’amor. Crec que treballar per recuperar les complicitats, els pactes, les il·lusions i sobretot la confiança és més necessari que mai. Si no ho intentem ens quedarem amb un sistema cada cop menys representatiu, més allunyat de la gent i dels seus problemes, i creieu-me que no hi ha res més trist que els silencis i les tensions de qui comparteix pis i no es parla. Potser ens passarà com amb la tragicòmica lletania d’en Joan Capri: l’amor se’n va, però ella es queda. No ens ho podem permetre.

www.iniciativa.cat/santjust

Joan Basagañas CampsGrup Municipal del PSC

Miquel Obradó i DalmauGrup Municipal de Ciu

Lluís Monfort i Peligero Grup Municipal d’ICV-EuiA

elbutlletí octubre 2011

19 19

Catalans de Diada, catalans de dret

El dia onze de setembre vaig poder as-sistir a la que, jo pensava, era una festa de tots els catalans amb motiu de la Diada, per fer la nostra ofrena, a peu del Monu-ment en record a Rafael Casanovas, com a representants del Partit Popular. Quina va ser la meva sorpresa en adonar-me que, una vegada més, contemplàvem com hi ha unes persones autoanomenades «Salvadors de la Pàtria» que fan seva la festa i ho fan d’una manera irrespectuosa amb la resta, col·locant banderes que no toquen allà on no toquen, amb una clara falta de rigor po-lític i una voluntat latent d’excloure a totes les persones que senten Catalunya com una valuossísima part de la identitat del nostre país, Espanya i que tenen els matei-xos drets ja que comparteixen les mateixes obligacions.

Potser que siguin aquests catalans que es postulen en la voluntat d’incomplir les lleis i de negar un dels drets més fonamentals que tenim que no és un altre que el de poder expressar-se i aprendre en qualsevol de les dues llengües oficials que tenim a Catalunya.

Afortunadament, les coses van canviant i cada vegada som més els que creiem que les diferències ens enriqueixen més que no pas ens separen i hem de ser capaços de sumar esforços i poder resoldre els veritables problemes de la societat catalana i deixar JA d’una vegada, d’intentar defensar la fantasia d’uns quants (6% de la població) en un món abocat a la globalització racial, econòmica i cultural.

ppc@santjust.cat

en defensa d’un sistema d’èxit

Alerta vermella. El nostre país i dos dels seus pilars bàsics, la llengua i el sistema educatiu, han estat greument ferits. El Tri-bunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una interlocutòria que obliga la Gene-ralitat a prendre mesures perquè l’espanyol també sigui llengua vehicular de l’escola en un termini màxim de dos mesos. Aquest fet no només posa en perill la supervivèn-cia d’una llengua, la nostra, la catalana, ja prou malmesa i atacada a tots els nivells sinó que també ataca un sistema educatiu d’èxit i lloat internacionalment. Aquestes són conseqüències immediates. A llarg ter-mini es posa en perill el futur del nostre país i dels nostres ciutadans a nivell cultural, educatiu i social.

La immersió lingüística, amb el català com a llengua vehicular, ha donat força i solidesa al nostre model educatiu durant 30 anys, el qual ha estat objecte de reco-neixement per part de diverses institucions internacionals i ha estat avalat per l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es cons-tata que el nivell de coneixement tant de català com de castellà a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol.

Com s’explica, doncs, aquesta sentència que ataca un model d’èxit? Estem segurs que el TSJC té per objectiu blindar la supre-macia de la llengua espanyola per damunt del català i fer recular dècades de norma-lització en favor de la imposició i l’homoge-neïtzació. Potser es pensen que eliminant el català de l’escola anul·laran el sentit de pertinença a la nació.

Aquests jutges no tenen en compte que el model que hem aplicat durant trenta anys, i que es continuarà aplicant, es basa en la no separació d’infants i joves per raó de llengua. Gràcies a això la nostra societat té un alt nivell de convivència i cohesió social i que aquest model lingüístic al món educatiu ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el cata-là, llengua pròpia del nostre país, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals. I així ha de continuar sent.

www.esquerra.cat/santjust

PRoMunsa enfonsa sant Just Desvern

La irresponsable y nefasta administración de los gestores de PROMUNSA, dirigidos por los socialistas, ha dado la razón a Via DeMoCRatiCa. Nosotros ya avisamos durante la última campaña electoral: PROMUNSA va a hundir económica-mente a Sant Just Desvern y a sus ciudadanos, que se verán obligados a pagar unos impuestos mucho más altos si no quieren ver como quiebra su Ayuntamiento.

Las cifras son demoledoras: a los más de 107 millones de ptas. de pérdidas (643.231 €) hay que sumarles más de 41 millones de ptas. (247.598 €) por condena judicial y 95 millones de ptas. (571.516 €) por supuesta revalorización inmobi-liaria de dudosa justificación. En definitiva, casi 250 millones de ptas., que constituyen todo un récord negativo para los gestores de la empresa. ¿Lo superarán en 2011?

Y no sirve el discurso oficialista, que habla de supuestas tramas malignas situadas en «los mercados», que se mueven en esferas «no demo-cráticas». Desde 2008 vemos venir la situación, que se ha ido agravando hasta hoy, y no parece tener fin. En ese año se deberían haber tomado las medidas oportunas en nuestro municipio, y no esperar a que la situación fuera irreversible.

En Sant Just pagaremos las consecuencias de la irresponsable gestión, la política de sueldos millonarios (de la que informaremos próximamen-te con detalle), y el descaro de los gestores en no admitir que PROECSA y PROMUNSA son un lastre insoportable. De hecho, por coherencia y responsabilidad, desde Via DeMoCRatiCa hemos rechazado formar parte de ambas empresas. Es tremendo lo que puede pasar en los próximos años: con nuestros impuestos financiaremos que personas con un nulo (o poco) vínculo a Sant Just se beneficien de viviendas de protección, sin que evidentemente debieran tener derecho a ello. Desde Via DeMoCRatiCa lo vamos a seguir denunciando: en vez de preocuparse de solucionar los problemas reales, el Ayuntamiento se dedica a analizar qué tipos de circos pueden o no actuar en SJD.

En vez de conseguir que la juventud de Sant Just reciba una buena formación para no formar parte de ese 50% de paro juvenil, se dedica a politizar (aún más) la Escuela Pública con la justificación del idioma.

En vez de ayudar a autónomos y pequeña empresa a crear empleo con ayudas fiscales, se dedica a inflar el globo de contratos eventuales que saben de antemano que a los 6 meses vuelven a estar «en la calle».

Desde Via DeMoCRatiCa vamos a tener a TO-DOS informados de los próximos acontecimientos. Pero que nadie dude que los únicos culpables de la actual situación son los políticos que nos malgobiernan.

www.viademocratica.org

Enric Salvadores ManzanoGrup Municipal del PP

Sergi Seguí Esteve Grup Municipal de Junts per Sant Just

Pablo Barranco Schnitzler Grup Municipal de

Via Democràtica