LA CULTURA

ENUNPROC~SDECANVI

ANTONI M. BADIA I MARGARIT

J

~

.

~ OVINT PENSO QUE TOTS PLEGATS EN-

iJ raonem massa sobre la cultura. Ivet-aCÍ que, contradient-me, també joavui em disposo a parlar-neo Si ho faig,és perque potser no sera inútil d'afegiral debat general unes altres considera-cions. En definitiva, em demano siaquests neguits no palesen pro u elo-qüentment que vivim en epoca de crisi.Reconeguem-ho. Ara bé, per més queens trobem massa a prop deIs fets -hisom a dins-, i aixó ens impedeix de mi-rar amb perspectiva, tenim elementsper a adonar-nos que som protagonistesd'un canvi d'era. Com se'n devien ado-

nar els contemporanis de Gutenberg,baldament no poguessin mesurar totesles conseqüencies del seu invento No caldir que aixó acre ix la nostra responsa-bilitat: les generacions del futur ens pas-saran comptes. Sí: de nosaltres depenque la cultura se salvi i tiri endavant. Nosolament la cultura, així en general.També cada cultura. 1, per tant, la ca-talana.

D'altra banda, tots sabem bé -ho so-frim- que la nostra és una cultura ame-na<;ada. Malgrat els progressos realit-zats del recobrament de 1'autonomia

en<;a, no ens hem pogut alliberar d'unpesat llast, que plana damunt nostrecom una llosa. Ens manca capacitat. Es-tem supeditats. Les institucions no sóndotades com caldria. S'hi interfereixen

encara institucions no genulnes. Exten-sos camps de la vida cultural (ensenya-ment, periodisme, radio, televisió, do-blatge de peHícules i series televisives)paguen encara un alt tribut a una llen-gua que emmordassa. I la nostra en res-

ta reduida en les seves funcions.

La llengua! Justament 1'instrument mésapropiat -per ara- que té qualsevolcultura per a expressar-se i per a dir elseu missatge a la cultura universal! I bé,la llengua catalana, ultra no acomplir laseva funció al cent per cent, és avui-ben segur que per aixó mateix- un

impressionant signe de contradicció.Per un costat és una llengua de cultura

comparable a qualsevol altra (amb totala gamma d'estils i nivells expressius);per 1'altre, és una llengua sotmesa a unscondicionaments de tota mena que laminen a les seves mateixes entranyes

(fins al punt que no són pocs els que esdemanen si se'n sortira). Aixó ens hadut a un estat de desorientació per raó

del qual el catala deIs nostres dies es de-bat en una situació que no es repeteixen cap llengua: enlloc no trobaríem queuna llengua que hagi estat codificada-dignificada- vegi discutits els prin-cipis establerts pels seus responsablesacademics i les aplicacions que se'n des-prenen en 1'ús quotidia. No em semblamalament que aquells principis i aques-tes aplicacions siguin discutits, ni debon tros. Tanmateix, és anómal que la

discussió sigui presa en consideraciócom si els temes debatuts ja comptessinamb un acord de la institució que al seumoment codifica -dignifica- la llen-gua. (1 ho diu qui opina que els discre-pants no deixen de tenir raó en moltspunts). Som a l' epoca deIs poderososmitjans de massa i de les noves tecno-logies, i les llengües no estatals (com lacatalana) han d'afrontar els perills quese'n deriven. De més a més, és 1'epoca

que la llengua escrita comen<;a de de-

clinar, i s'imposa el concepte de «lIen-guatge oral» (que, per definició admet

una major laxitud que la lIengua escri-

ta). La manca d'unanimitat deIs profes-sionals hi podria fer més greu la situa-

ció. En totes aquestes circumsHmcies, la

llengua ha de sentir-se enfortida per lacohesió de tots els qui la fan servir. Sino, se'ns podria titIlar de sUicides... Peraixo confiem tant en les actituds deIs ca-

talanoparlants.

Si de la llengua passem a la cultura de la

qual aquella és instrument, el panorama

tampoc no és massa tranquiHitzador. A

tot arreu avui existeix una pugna entre

..~

la cultura que podem anomenar tradi-

cional i les formes flamants que s'obrenpas en aquesta societat de la informa-tica, els «mass media» i les noves tec-

nologies. Seria absurd de plantejar-hoen alternatives com: «tradicional» /

«nou» (o «local» / «universal»). Aixo noés d'ara: la humanitat tothora ha anat

descrivint una corba sempre ascendent,una corba que de tant en tant fa unssalts. 1 ara -en els nostres dies- esta

fent un salt deIs més sobtats. ¿Sera lasolució de mantenir-nos fidels a la cul-

tura que ha estat fins ara? ¿O bé co-

men<;ar de cap i de nou, prescindintd'allo que fou? A la primera possibilitat

die m que no, car així aviat ens queda-ríem enrera; també refusem la segona,

per la qual deixaríem d'ésser allo quesom. ¿Cap on s'haura d'orientar la vida

cultural, doncs? Aquesta sempre és un

conjunt complex, en el qual hi ha d'ha-ver uns elements de fre (els que ens lli-

guen al passat que ens ha afai<;onat) iuns elements d'impulsió (amatents a les

incessants descobertes deIs esperits in-

quiets, alla on sigui que es produeixen).Sense aquells, la cultura seria desper-sonalitzada; sense aquests, estancada.Cal que hi siguin tots dos, pero ambpredomini de la impulsió. Llan<;ar-se ales innovacions, pero guardant fidelitata allo que som: així les coses noves se-ran ensems d'acord amb la idiosincrasiade cada cultura. Com he dit sovint:

«nova et vetera». Costa poc de copiaralIo que es fa al defora; costa més d'as-similar-ho, pero és la forma per a tirarendavant sense perdre la personalitat.

Les darreres frases em duen a sospesar,una vegada més, el valor de les actitudsde les persones. En aguest cas, les ac-tituds deIs qui fan anar endavant la cul-tura del país. De tots elIs dependra quela cultura catalana sigui nova sense dei-xar d'ésser catalana. _