La crisi de l’Antic Règim

-Les disputes internes del regnat de Carles IV

-El motí d’Aranjuez

-L’aixecament de maig de 1808

1808-1814

La guerra del francés

• Napoleó Bonaparte: – 1799: Cònsol francès

– 1804: Coronat emperador

= França es converteix en una potència perillosa

L’actitud de les altres potències europees serà de:

- Guerra

- Pactes i aliances (Godoy)

4

Tractat de Fontainebleau L’ocupació francesa d’Espanya

Motí d’Aranjuez Abdicació de Carles IV

Intervenció de Napoleó

Revoltes populars del 2 de maig a Madrid

Capitulacions de Baiona

La resistència i la guerra del francès

Juntes locals

Junta Suprema Central Governativa

La reacció popular desencadena

provoca

Renuncia de Carles i Ferran al tro espanyol

Coronació de Josep I Estatut de Baiona

Suport de nobles i afrancesats

S’organitzen

La corona hispànica • Napoleó va intentar l’ocupació militar i el

canvi de dinastia a la corona hispànica: 1807, tractat de Fontainebleau: Napoleó obté el consentiment de Carles IV (Godoy) per creuar la península per tal d’arribar a Portugal.

Manuel Godoy y Álvarez de Faria 1767-1851

Favorit i primer ministres de Carles IV, 1792-1797, 1801-1808

- 1798 l’aparten del govern.

- 1800 (favor de la reina).

- És odiat per l’alta noblesa per tenir orígens plebeus.

- Ferran VII el considera un perill per la successió a la corona.

- Pacte amb França diverses aliances. La població veu en ell un individu que no vol a Ferran VII.

Motí d’Aranjuez 18 març 1808: - Godoy porta a la família real al sud de la península en el moment que les tropes

franceses ocupen la península.

- La població creu que vol segrestar-los.

- Comença la revolta popular.

- És una revolta palatina que vol la destitució de Godoy i l’abdicació de Carles IV.

http://estampasdearanjuez.blogspot.com/2010/08/el-motin-de-aranjuez.html

Baiona 1808

- La nova situació: - El monarca destituït i el

monarca proclamat demanen protecció a Napoleó.

Napoleó els fa abdicar a favor de Josep Bonaparte.

Josep I

8

ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de 1812. Comentari: Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d

agardar-li el vi. Era una manera també de desacreditar a l

invasor.

Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de las

Españas, y (en visión) de las Indias

Salud, gran rey de la rebelde gente;

salud, salud Pepillo diligente,

protector del cultivo de las uvas

y catador experto de las cubas;

hoy te celebra mi insurgente mano

desde el grandioso emporio gaditano;

y sin quebrarme mucho la cabeza

al momento tropezara

mi pluma con tus raras cualidades;

no llenaré el papel de las variedades,

como hacen a tu lado

necios aduladores

de tu persona y denigrado trono,

que te dexan corrido como un mono,

celebrando virtudes que no tienes,

y coronan tus sienes

con laureles de Marte, o bien de Apolo,

cuando al tyrso de Baco aspiras solo.

2 maig 1808

• El poble de Madrid s’aixeca contra l’invasor. Muret carrega contra la població.

Bailén, agost 1808, victòria del poble. • Juntes d’armament i defensa. • Juntes provincials. • Junta Suprema Central (al capdavant: il·lustrats)

assumeix els poders del país. L’exèrcit regular + suport de les tropes britàniques de Wellington + guerrilla + resistència popular.

10

El desenvolupament de la guerra

“Guerra de guerrilles” i la resistència popular

Exèrcit regular amb la Junta Suprema Resistència

Fases de

la guerra

A Catalunya es creen els Miquelets

A) Juny - novembre de 1808

B) Novembre 1808 - juny 1812

C) Juny 1812 - desembre 1813

Ofensiva aliada (Wellington) (Arapiles)

Èxits de la resistència (Bailén)

Domini francès, menys a Cadis

Tractat de Valençay, 1813

Derrota francesa i

11

El desenvolupament de la guerra

12

El desenvolupament de la guerra a Catalunya

13

Les Corts de Cadis: una revolució liberal

1810 la Junta Suprema Central Corts a Cadis convoca

Liberals, il·lustrats i absolutistes

Assemblea Nacional Constituent

Constitució de 1812 Assemblea Nacional

Poder legislatiu

Reformes socials i econòmiques

llibertat de premsa Abolició de la Inquisició Liberalisme econòmic

Llibertat comercial

Abolició dels gremis i del règim senyorial Moderada desamortització de béns eclesiàstics

Divisió de poders

Sufragi indirecte censatari Monarquia constitucional

Àmplia declaració de drets

Elaboren una

Reorganització administrativa

CONSTITUCIÓ

- és un sistema que estableix les regles i els principis que governen una organització o una entitat política.

- és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments,

les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. - és un acte jurídic, que se situa al cim del seu ordre jurídic: tot altre acte

jurídic ha de conformar-se a les seves prescripcions. - és el conjunt de les regles que organitzen els poders públics i les relacions

entre ells (govern, parlament, president de la república, rei, etc.). - són les llibertats i obligacions públiques que s'atorguen a totes les persones

que resideixen al territori o als súbdits de l'Estat en qüestió.

- La constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat.

• Poder executiu: el govern (president i

ministres)

• Poder legislatiu: bicameral: Congrés i

Senat

• Poder judicial: Tribunal Constitucional

(Constitució) + Tribunal Suprem (civil, penal, ...) (tribunal d’Estrasburg)

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978. - La constitució estableix que les Corts Generals són les representants del poble espanyol

i són conformades per dues cambres:

- el Senat i el Congrés dels Diputats (la branca legislativa dels poders del govern té una composició bicameral)

- Com a representants del poble espanyol exerceixen els aspectes essencials de la

sobirania nacional:

- posseeixen la potestat legislativa, aproven els pressupostos generals de l'estat, controlen l'acció del govern i ocupen la resta de les funcions que els atribueixi la constitució.

El Congrés Funcions i facultats: - Té la primacia sobre el Senat. - El Congrés autoritza la formació del Govern, - pot provocar-ne el cessament, - tramita en primer lloc els projectes legislatius i els pressupostos - i confirma o rebutja les esmenes del Senat als textos legislatius.

Actualment el Congrés té 350 diputats, nombre que, d’acord amb la Constitució, pot variar entre 300 i 400. Els diputats són elegits per sufragi universal, igual, directe i secret. Cada província elegeix dos diputats i els altres es distribueixen proporcionalment a la població respectiva. Les ciutats de Ceuta i Melilla elegeixen un representant cadascuna.

El Senat

- és una cambra de representació territorial en què cada autonomia té senadors propis. - La seva funció principal és ratificar o esmenar les lleis aprovades pel Congrés dels Diputats. Aquesta aprovació té com a objectiu assegurar que les iniciatives d’àmbit estatal es prenen amb el màxim consens possible entre les diferents autonomies. Per garantir la representació de totes les autonomies espanyoles, els ciutadans elegeixen directament 208 senadors i, a més, cada comunitat autònoma té un senador i un més per cada milió d’habitants. Actualment, el nombre legal de senadors i senadores és de 259.

La Junta Suprema Central no pot governar el país ni dirigir la guerra, i es dissol al 1810.

Convoquen les Corts per tal que constitueixin l’Assemblea Nacional Constituent

Elaboren la constitució de 1812

Les Corts de Cadis - cambra única (un home un vot) (i no l’opció estamental (un estament un vot))

- Clergues i burgesos progressistes (liberals) de Cadis van votar en nom dels diputats de les províncies

que no van poder assistir (substituts dels diputats que no van poder anar a Cadis) - Liberals i absolutistes s’enfronten davant la idea liberal que a les Corts residia la sobirania de la

nació. - La Constitució, proclamada el 19 de març de 1812, representa els valors liberals de:

- divisió de poders, - llibertats personals i publiques - igualtat davant la llei. - Declaració dels drets del ciutadà - La nació es defineix com a conjunt de tots els ciutadans (peninsulars i colonials) - Confessionalitat catòlica - Exèrcit nacional - Ensenyament primari obligatori - Ajuntaments - Etc.....

Subjecte de sobirania

Caràcter ideològic Relació entre poders

Elaborada per... Tipus de sufragi Declaració de drets

Església Estat

La nació Progressista Separació de poders

Corts constituents Universal indirecte Existeix àmplia No hi ha separació

Estos son los rasgos principales de la Constitución: • Soberanía nacional. El poder reside en la nación, idea opuesta a la soberanía monárquica.

• División de Poderes.

Poder legislativo: Cortes Unicamerales Poder judicial: tribunales Poder ejecutivo: Rey, pero con importantes limitaciones:

Sus órdenes deben ir validadas por la firma del Ministro correspondiente. No puede disolver las Cortes Veto suspensivo transitorio durante dos años, tras ello la decisión de las Cortes se convierte en ley. Nombra a los ministros, pero estos deben ser refrendados por las Cortes (“doble confianza”)

• Nuevo derecho de representación. La nación ejerce su soberanía mediante sus representantes en Cortes.

• Complicado procedimiento electoral por sufragio universal masculino indirecto en cuarto grado. Derecho de voto: todos los hombres mayores de 25 años, que elegían a unos compromisarios que a su vez elegían a los diputados.

• Igualdad de los ciudadanos ante la ley. Esto supuso el fiin de los privilegios estamentales.

• Se omite toda referencia a los territorios con fueros, lo que equivalía a su no reconocimiento. No obstante, los regímenes forales de las provincias vascas y de Navarra no se derogaron esplícitamente.

• Reconocimiento de derechos individuales: a la educación, libertad de imprenta, inviolabilidad del domicilio, a la libertad y a la propiedad.

• El catolicismo es la única confesión religiosa permitida. La necesidad de contar con la colaboración del clero en la lucha contra los franceses explica este rasgo intolerante que choca con el espíritu avanzado de la constitución.

http://www.historiasiglo20.org/HE/9b-2.htm

Les opcions polítiques

• Afrancesados (antics partidaris dels despotisme il·lustrat) creien que Josep I portaria a terme les reformes.

• Absolutistes, volien tornar al març del 1808 • Jovellanistes, patriotes il·lustrats esperançats

amb Ferran VII (unió de reformes i institucions tradicionals).

• Liberals, influits pels principis de la Revolució Francesa.

• Poble, defensava a Ferran VII: solucionaria els problemes de la base popular.

Conseqüències de la guerra

Econòmiques - Destrucció de collites

- Saquejos de ciutats i viles - Ruina de la indústria tèxtil - Paralització del comerç amb Amèrica - Gran endeutament

Demogràfiques - Morts en combat - Morts per escassetat d’aliments, i

malalties.

Polítiques - Moviments independentistes a les colònies - Inici del primer liberalisme constitucional

espanyol.

Socials - Es trenca la piràmide estamental: - A l’exèrcit accedeixen: pagesos,

artesans i burgesos.

1814-1823 absolutisme vs liberalisme

25

El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

El “Manifest dels perses”

Ferran VII Retorna a l’Antic Règim amb

un cop d’estat(1814)

Aixecaments militars liberals

Trienni liberal (1820 - 23)

COMANDANT RIEGO (Cabezas de San Juan, Sevilla)

Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)

-Conspiracions del Rei

-Debilitat dels liberals

-Oposició absolutista i dels pagesos

-Intervenció de la Santa Aliança

Retorn de l’Absolutisme

a tota Europa Coincideix amb

S’inicia amb

Provoca la

Dècada ominosa (1823 - 1833)

Retorn a l’absolutisme

Que dóna lloc al

Tractat de Valençay, 1813:

1814, Ferran VII recupera el tron (el Desitjat)

Ferran VII va actuar aleshores amb excepcional vilania contra aquells que van defensar durant sis anys el seu tron, perquè Espanya esdevingués una monarquia constitucional.

Divisions a l’interior del país: El general Elio (València)

Es pronuncia per la tornada de l’absolutisme

Cent diputats (València)

El Manifest dels Perses Restauració pel poder absolut i derogacio de la legislació liberal

València Decret del 4 de maig Anul·lació de la Constitució

Madrid Detinguts i assassinats Dirigents liberals

“Cop d’Estat absolutista”

Restauració legislació anterior al 1808

Restabliment del règim senyorial i de la Inquisició

Liberals Forçats a la clandestinitat Pronunciamientos (insurreccions)

Aquest govern (1814-1820) va ser inoperant per la constant de canvis de ministres, de la pressió dels liberals i de la impossibilitat per portar a terme aquest sistema polític degut a la crisi econòmica que necessitava de canvis liberals. Aïllat, arruïnat i impotent, amb un exèrcit desorganitzat i mal pagat, el règim absolutista no va poder resistir l’aixecament generalitzat del 1820.

- l’aixecament del coronel Riego (gener 1820) a Andalusia

- els aldarulls liberals de les principals ciutats

- La impotència del govern de Ferran VII

9 març de 1820 el rei diu: Vayamos todos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional

S’acata la Constitució de 1812

TRIENNI LIBERAL

1820-1823

- Abolició dels senyorius jurisdiccionals

- Supressió de la Inquisició

- Reorganització territorial i administrativa

- Unificació de codis i de lleis

- Llibertat de comerç, indústria i propietat

- Control dels privilegis eclesiàstics

- Reforma dels ordes monàstics

- Reducció del delme Noblesa, església, privilegiats i el dret de vet del rei en contra de tota reforma.

Els embrions dels primers partits polítics (div liberals)

• Els moderats o doceañistas (antics diputats de les Corts del 1812)

– Partidaris de reformes molt limitades

• Els exaltats

– Partidaris de reformes profundes (que agreujaven la vida

camperola)

- Cop de la guàrdia reial, 7 juliol 1822

- Partides reialistes de la regència d’Urgell (precedent del Carlisme)

Marqués de Mataflorida+l’arquebisbe de Tarragona+baró d’Eroles

I finalment…

-Intervenció estrangera: la Santa Aliança:

-Abril 1823, 100 000 soldats comandats pel duc d’Angulema van envair territori espanyol.

Els Cent mil fills de Sant Lluís

RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME

La dècada “ominosa”

1823-1833

34

El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

Dècada ominosa (1823 - 1833)

Es caracteritza per Repressió i depuració política contra els liberals

(Riego, Mariana Pineda ...)

Intenta Reformisme il·lustrat

La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827) (Reialistes, absolutistes radicals) provoca

Neix Isabel

i

Feran VII Pragmàtica sanció Llei Sàlica

Conflicte dinàstic

Proclama la Que aboleix

provoca

Oposició agrupada al voltant de Carles Mª

Primera

guerra

carlina

Mesures econòmiques

Situació de la Corona:

- Destrucció de l’obra del trienni liberal.

- Persecució dels liberals i exili a Anglaterra i França d’aquests.

- Depuració de l’administració.

- Es creen tribunals militars.

- Crisi econòmica i dèficit de la despesa pública (pèrdua de les colònies americanes).

El rei es veurà amenaçat pels liberals i pels

ultraconservadors

(independència de l’Amèrica espanyola)

Causes:

- Prosperitat del segle XVIII: - Preocupació dels monarques pels territoris d’ultramar - Reactivació del comerç - Augment d’intercanvi de mercaderies

- Burgesia criolla (blancs nascuts a les colònies) marginada vs els blancs de la metròpolis.

- Estats Units, guerra contra Anglaterra: sentiment nacionalista i independentista. - 1810 apareixen Juntes a les colònies (en imitació de la guerra contra Napoleo).

Independència:

- Aixecament d’Hidalgo i Morelos (Mèxic) - Aixecament de Simon Bolivar (Veneçuela) - Aixecament de José de San Martin (Virregant de la Plata) = independència de la

Junta de Buenos Aires, 1810 = República Argentina - 1816, San Martin, propícia la independència de Xile. - 1820-1824, es produeix la fallida del domini espanyol.

37

La presa de consciència d’identitat

La independència americana

L’ajuda britànica i americana (interessos comercials)

Idees liberals dels criolls

La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

Colònies americanes

Marginació dels criolls

Corrupció dels funcionaris espanyols

Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit

Monopoli comercial espanyol

A causa de

Segle XVIII Consciència d’identitat pròpia al Van prendre

Causes de la independència

Etapes de la independència

1810 - 1814 Juntes de govern Insurreccions Ofegades per Ferran VII

1815 - 1824 Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...)

Fins 1824 Ayacucho

Nous països

Divisió entre criolls (classes dominants) i indígenes (classes explotades)

38

La independència de les

colònies americanes

(1810 - 1824)

Reformes del nou govern Econòmiques 1825: concessió d’un aranzel proteccionista per a les manufactures

catalanes.

1827: Ballesteros com a ministre d’Hisenda, amic dels industrials burgesos de Madrid i Barcelona.

Apostòlics (ultrarealistes), partidaris de l’absolutisme a ultrança.

Reclamen: - Reinstauació de la Inquisició. - Retorn a les antigues tradicions

forals. - Carles M Isidre, germà del rei

sigui el successor al tron.

Oposició al Rei

GUERRA DELS MALCONTENTS , 1827, grups conservadors s’aixequen contra el rei insatisfets d’un poder que creien que no defensava prou l’antiga societat.

El conflicte dinàstic

Ferran VII Maria Cristina

ISABEL

Isabelins vs carlins

- El rei deroga la llei sálica. - 1832, rei greument malalt - 1832, M Cristina regent

- 1833, mor el rei………………………….. Inici d’una guerra civil entre carlins i isabelins