/flflT LLOREflÇ DE/ CflROA//flP

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * MARÇ DE 1986 * N° 115

La compostura

D'ençà, que. kL ha. e¿ batte, nou.e¿ fie.a¿dotti> no ¿'e.nte.ne.n,•&U voJULoA na.nc.onA ie.v¿ne.n<. cacía dia. n¿ ha bao u..?eA dÁAàijmuÂJVi e¿ nznou.-com que. te.ne.n comanderà-,un p-cc cada any, {,e.nf. ¿a &e.va.,&Lejnpe.n una compoAtuna.Lo ¿atuí. ú que. mo¿ dutade. Nadal a Sant E¿te.va.!

Editorial FLOR DE CARD -2- (46)

Es prou sabut -i no només als ambientsmunicipals- que la major part de les tasquesde l'Ajuntament llorencf estan col·lapsadesper mor de les continues desavinences entreels representants dels diversos partits, des-avinences que el batle no ha sabut -o vol-gut- neutralitzar i que ja han estat comenta-des diverses vegades en aquesta mateixa re-vista. Com a conseqüència d'això tenim uncentenar -per dir una xifra- d'acords presosque no s'han duit a terme i altres tants queresten damunt la taula esperant una ocasiópropícia per ésser tractats.

Els partits que integren l'oposició han in-tentat diverses vegades una aproximació algrup de govern per mirar de trobar una sor-tida a l"'impasse", però, inexorablement,cada pic que li ha convengut, el batle hadeixat de complir els acords, els pactess'han romput i s'ha retornat a la situació an-terior. El fet de que el batle no compti ambla majoria dels regidors -fet que és possiblegràcies a que la nova Llei de Règim Localno ha entrat en vigor en la seva totalitat-fa que el CDS, el PSOE i el PSM tenguin lapossibilitat de controlar aquelles coses quenecessiten de la majoria dels regidors per és-ser duites a terme.

Tal és el cas de l'ampliació de les despe-ses. Resulta que -segons diven- el batle haautoritzat unes despeses que superen àmplia-ment els límits que li marquen els pressu-posts i ho ha fet sense el vist i plau de laCorporació, cosa que està absolutament forade la llei. Com a conseqüència, ara es trobaen una situació enutjosa que vol neutralitzaraixí com sigui. Els regidors del CDS i delPSOE s'han mostrat disposats a solucionar-lil'afer amb la condició que els concedeixiunes presidències de comissió amb caràcterexecutiu. És a dir, que no es limitin a ésserúnicament informatives -que és el que asse-nyala la llei- i tenguin poders suficients comper proposar i realitzar acords de plenari.

Si els pactes aconsegueixen fer arribarl'actual Consistori amb una mica més dedignitat i eficàcia a les properes eleccionsmunicipals, caldrà reconèixer que hauran es-tat un fet positiu .i tots els llorencins ensn'haurem d'alegrar. De totes maneres no po-dem deixar de banda un puntet d'escepticis-me, ja que no hi ha res que ens assegurique, després d'haver-li aprovat l'ampliacióde les despeses, el batle mantengui la sevaparaula quant a la cessió de poders enversels qui fins ara han estat els seus enemicspolítics.

Els temps ho dirà.

Flor de Card

Bolletí-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36.Telèfon: 569119Març de 1986Número 115Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Josep Cortès La Compostura PortadaOTAN. Resultats 4Zona Costera 5Entrevista 6Espipellades 8

APA 3Joan Roig Torneig de billar 7Ramon Rosselló Història 9Guillem Pont 13 anys de campaments 10

L'espera imprevista 13Sant Llorenç ahir 24

Jaume Calmés Poesia 12Esports 23

Maria Calmés Batec 14Si lleu... 22Comptabilitat

A. Servera Batec 14Costumari Març 15Xesc Umbert El temps 14Llorenç Ramis The Howling 16Pere J. Llull Congrés de la llengua 18Josep Massot Plomes amigues 19Llorenç Artigues Transilvània 20Miquel Sbert Mestre A. "Lleó" 21Bel Nicolau Distribució

NOTA

Els articles apareguts en aquesta revis-ta expressen únicament l'opinió dels seuspropis autors.

FLOR DE CARD -3- (47)

El dia onze de març, segons dimarts delmes, la 3unta de TAPA va mantenir la reu-nió ordinària mensual, a la qual es tractarenels temes que segueixen:

Com ve essent costum, el secretari vaobrir la reunió llegint la correspondència re-buda durant el mes:* El CIM ens envia les bases per al concursde cartells que sobre la problemàtica de lesdrogues fa comptes organitzar.* Rebem també un fullet de la "Campanyade mentalització per a la integració del mi-nusvàlid".* La Federació d'AAPPAA ens comunica elstemes que es tractaran a la III Trobada quetendra lloc a Inca:

.La LODE

.L'escola pública

.Família, alumnes i escolaEl Director ens fa saber que el festival

pro-viatge d'estudis s'ha perllongat. Si no hiha res de nou se'l farà coincidir amb la fes-ta del llibre.

L'encarregada del SMOE també ens infor-ma que el trimestre que ve, els cicles ini-cial i superior i el curs de 5è-B organitzaranacampades. Oportunament s'ampliarà .infor-mació.

Segons l'apotecari del poble, en 3usto Pé-rez, l'aigua que beven els nins de l'escola noreuneix les condicions de potabilitat quemarca la llei. En conseqüència, per evitarpossibles infeccions, li sol·licitarem quecada setmana n'efectui' una anàlisi completai comuniqui els resultats a la direcció delcentre, especificant les mesures que conside-ri oportunes per tal d'aconseguir unes garan-ties mínimes de salubritat.

El director informa que l'endemà, coinci-dint amb el referèndum sobre l'OTAN, elsalumnes del cicle superior també efectuaranunes votacions sobre l'Aliança Atlànticaamb el mateix sistema que els adults. Aques-ta activitat extraescolar té com a objectiuque els al·lots coneguin "en viu" els mecanis-mes electorals i donin la seva opinió sobreel tema que indiscutiblement marca l'actua-litat del país.

Com se sap, fa més de dos mesos que hanacabat les obres de les noves aules i els al -lots encara no les poden utilitzar perquè elmestre d'obres no les ha entregades al Minis-teri. Com sigui que el problema no duu puntde solucionar-se, ans al contrari sembla quela cosa va per llarg, s'acorden una sèrie demesures per part de l'APA:

* Fer gestions amb l'arquitecte del Ministeriper tal d'esbrinar el perquè no s'entregal'obra si ja està acabada.* Fer de veure el constructor pel mateixmotiu.* Comprovar si l 'Ajuntament ha complí l'a-cord que va prendre en el mes de gener enel sentit de solucionar unes deficiències quepares i mestres hi detectaren.* En el cas de que cap de les esmentadesgestions donas el resultat esperat, es denun-ciarà l'afer en els mitjans de comunicació.

Pareix ésser que la LODE preveu l'elec-ció dels membres del Consell Escolar durantel darrer trimestre del curs i exigeix ques'efectui' seguint un sistema bastant méscomplicat que el que acostumàvem fer aSant Llorenç. Per la qual cosa acordàrem co-mençar a fer feina per a l'elaboració delcens de pares i llegírem damunt damunt lesmodificacions que contempla. Si algun mem-bre de l'Associació està interessat en consul-tar el texte de la llei, es pot dirigir al se-cretari i l'hi deixarà.

CLÍNICAVETERINÀRIA

LES - MISTO - LACOSTE - PULLICUN

BOUTIQUE

CONFECCIÓN

SEÑORA

Y

CABALLERO

,<*»•*/. 505837' C»LA M/UOR

FLOR DE CARD -4- (48)

\§ë^vots

SANT LLORENÇ

SON GARRIÓ

TOTAL

VOTANTS %

1153 49'12

359 43'67

1512 47'71

SI %

436 37'81

208 57'93

644 42'59

NO %

565 49'00

107 29'80

672 44'44

BLANC/NUL %

152 13'17

44 12'25

196 12'96

participacióGENER-77 CONST-78 GENER-79 MUNIC-79 GENER-82 MUNIC-83 OTAN-86

76'87 67'81 62'79 66'67 74'69 72'53 47V1

gràficsSANT LLORENÇ SON GARRIÓ TOTAL

SANT LLORENÇ LES ILLES ESTAT ESPANYOL

CU

BLANCS/NULS HI

ABSTENCIONS

* El percentatge de lesabstencions és sobre elselectors.* Els demés percentat-ges són sobre els votsemesos.

SANT LLORENÇ ARTA MANACOR SON SERVERA CAPDEPERA

lona Costera FLOR DE CARD -5- (49)

A rel de l'aprovació inicial del Pía Espe-cial de protecció de l'espai natural d'Espe-cial Interés de "Sa Punta de n'Amer",- laConsellereia d'Ordenació del Territori delGovern Balear ha elaborat un informe sobrediversos aspectes de la zona costera de SantLlorenç, alguns dels quals hem cregut d'inte-rés reproduir. Abarca les zones de S'Illot, SaComa i Son Moro.

POBLACIÓ ACTIVA

Població activaPoblació no activaPoblació activa sector primariPoblació activa sector secundariPoblació activa sector terciari

NIVELL D'INSTRUCCIÓ

Amb estudis primarisSense estudisBatxiller elemental o graduat escolarBatxiller superiorTi'tol de grau mitjàTi'tol de garu superiorMenors no escolaritzats i estudiants

PROCEDÈNCIA

Sant LlorençManacorSon ServeraResta de MallorcaAltres illesResta d'EspanyaEstranger

HOTELS

S'IllotHotels de 2 estrellesHotels de 1Hostals 2Hostals 1

Cala Millor-Son MoroHotels de 3 estrellesHotels de 2Hotels de 1Hostals 2Hostals 1 "

APARTAMENTS

3213

514151012

S'IllotApartaments 1 estrella

Cala MillorApartaments 3 estrellesApartaments 2 estrellesApartaments 1 estrella

44'93%H'31%12'75%4'35%I116%l'74%

23'76%

15'87%19'37%9'52%

10'47%0'63%

33'03%H'11%

350 hàbit.97 hàbit.

309 hàbit.118 hàbit.

1037 hàbit.1962 hàbit.1135 hàbit.301 hàbit.251 hàbit.

24

2266

147

HABITATGES

Zona

S'IllotSant LlorençSon CarrióSon Moro

Habitatges

831047

197230

HABITATGES DISSEMINATS

Zona de S'Illot 92Zona de Sant Llorenç 89Zona de Son Carrió 85Zona de Son Moro 77

43'06%56'94%

3'87%15'49%SO'64%

Families

1392918940

12735228

Recopilat per 3osep Cortès

POBLACIÓ

Proj.urb.Aprovats TOTALHa. 100/hab./Ha.

S'IllotSa ComaSon Moro

3'6712T0630'94

36712.1063.094

el uSnsell Instilaren Turisme, Indústria i Comerç

El pilar més Important de la nostrieconomia, rep suport del Consell Insularde Mallorca a través d'estudis I enques-tes d'aquest mercat.

El Consell Insular de Mallorca ajudaen general totes les activitats promoció-nais tant a nivell nacional com "Un hiverna Mallorca", com a nivell Internacional—"Congresos anuals d'Agents de Viat-ges de diverses nacionalitats" "CongrésMundial de la Tercera Edat (FIAPA)"—.

Edita guies, mapes, cartells I altrespublicacions destinades a facilitar el co-neixement de l'Illa.

Tamba mereix destacar-se la cam-panya de neteja de platges I altres llocsd'Interès turístic.

Manté oberta una oficina d'Informa-ela turística a Alemanya I hi ha previ-sions d'obrlr-ne una altra al Regne Unit.

Col·labora també amb les oficinesde turisme que hi ha en els municipis tu-rístics.

Anualment distribueix el cànond'energia entre els ajuntaments afectatsper la producció I la transformació ener-gètica.

Promou la celebració de conferèn-cies, (1res I cursets que activin la Indús-tria I el comerç.

Subvenciona I Impulsa l'ús d'ener-gies alternatives.

'tíonMÍÍ tfnimíaride ,A(tUfaica

c/. Palau Rtlal, 1

Entrevista FLOR DE CARD -6- (50)

No ki. ha. dubte. que. e£ô ¿eme¿ que. kanmancat t'actuatitat donant <¿JL mu de.mane kan utat e.t ne,^eAe.ndum ¿obne.£'0TAN i. ¿a nova A.ejnodeA.aci.0 mun¿ci.pat.PeA tat que, en¿ panLi un poc de. tot o/cxõi. tn viAta de. que. no ¿ó un pnotagoniAtakabituat de. fton de. Cana, km cne.gutopontú te.nÍA un canvi, d'ijrtpnuAi.on& ambe.t ne.pnue.ntant de.t gnup canni.onex mupnogne¿¿ÍÁta: en Mate.u Pui.gno¿.

-¿A qué. cne.u¿ que. éó de.guda aquesta gnandi.6eJie.ndja e.ntne. <¿JU> ne¿uttati> de.t ne.&e.-ne.ndum a Sant Ltoninç i. Son Canni.0?- Es mal de dir, però aixi' com aqui' hi va ha-ver una campanya forta per part d'es PSM iuna altra davall davall d'es CDS a favord'es "no", a Son Carrió no se va fer capmitin o col·loqui de cap classe. Hi pot haveraltres coses que hi hagin influi't, però aques-ta és sa meva interpretació.- ¿E¿ vo&tno Qnup ¿e va moune. en aquest¿e.nti¿?- No. Públicament no férem res. Ni tan solsmos ho plantejàrem.- ¿Ettau contint* d'e¿ ne^uttatí>?- ¿M'ho demanes a nivell personal o de grup?- A ni.veAt de. gnup canni.oneA.- En principi sí. Per sa relació que pogués-sim tenir amb el PSOE crec que va anar bé.P'entura hagués estat més interessant quehagués guanyat es "no", lo que passa és queaquesta campanya s'havia presentat comuna cosa personal d'en Felipe González i unsanaven a consolidar-lo i ets altres a despres-tigiar-lo.- Vantant de. te.me¿ que. mo* afecten de.meó apnop, ¿com veuá ¿a &¿tuaci.ó actuatde. ¿ ' kjuntame.nt? ¿H¿ ha moíta di.6eAe.nciM.amb ¿> ' anteAÌ.on?- A s'altra etapa també hi va haver una si-tuació un poc difícil ja que es bâtie, comque no tenia majoria, se va haver d'aferrara noltros i a s'UCD, però de cap de ses ma-neres se pot fer una valoració tan negativacom d'aquesta. Ses coses no varen quedarparalitzades i almanco s'Ajuntament va fun-cionar. Més bé o més malament, però vatreure es carro, cosa que no se pot dir d'a-questa Corporació.- ¿Com ¿ó que. aquesta ve.gada no ka ^un-c<Lonat?- 3o no sé si es que s'altra vegada p'enturahi havia més bona voluntat. Sa persona queestà davant n'ha de sebre una mica, no enso sentit de posar-se en pla dictador, sinóque ha de sebre coordinar s'altra gent, sescomissions i totes ses tasques de s'Ajunta-

ment. Aquesta vegada no ha estat aixi'. Tam-bé hi ha influi't es fet de que es grup de go-vern no ha tengut sa majoria.-¿uie.ua que. hÀ. pot haven te.ngut ne¿ queve.une. e¿> ^e£ cíe que a * ' attna entapa nohi. haguú ne.pn<¿¿e.ntant¿ de. ¿a dne¿a mèiconA&nvadona ¿ ana ¿>¿?- Lo que no s'ha arribat a aclarir bé, encaraque tothom s'ho pensi, és si hi ha uns pactesentre es bâtie i AP, ara bé, es fet que sem-pre hagin fet un cos crec que ha d'haver in-flui't en so funcionament de s'Ajuntament, jaque no ha donat lloc a que entras un altregrup amb sa suficient força com per poderfer una política coherent. Jo no me vull ar-riscar a afirmar si hi ha uns pactes, peròuna influència grossa sí que hi ha estat, iaixò no ho dic només jo, ho diu tothom.- ¿Qu¿ne¿ 4o£uocon4 k¿ ueuóf- Solucions an es cent per cent crec que non'hi ha. Lo únic que se pot fer és mirar decompondre un poc s'assumpto a fi d'arribara ses eleccions, i si podem posar en marxauna sèrie de coses, millor, i si no, mala sort.-¿PeA. cu-xò heu ¿e-t aqueó¿ó pactes?- Bàsicament, sí.- ¿Ten-cu eópetanceó de. que. dun¿n?- De moment pareix que estan una miquetacol·lapsats. No sé com arribarà a acabaraixò. Fins ara només s'ha fet una distribucióde presidències de comissió, però això per símateix no és res. Falten aclarir ses compe-tències de cada comissió i que quedi benclar si són informatives o executives.- Si. &a méó cf'una ¿ztmana que. ¿'ha ¿etU píe. ¿ e.ncana no ¿'han po&at e.n manxa,¿e.mbla que. &'-LnteAÚ peA pont d'e¿ batte,no de.u e¿&eA exce4.á¿u...- Es bâtie havia d'actuar amb una mica deprudència mentres sa cosa no estàs clara.De totes maneres s'assumpto està en un "im-passe".- N'ki. ka que. d¿ve.n que. podni.a e¿>&<¿n unajugada d'e¿ batte. pe.nque. ti. apnovai>¿i.u¿'ampti.aci.0 d'e¿ pne^&upo&t, ja que. pa-

FLOR DE CARD -7- (51)

iex.x e44eA que ha goAtcut m¿ó de. Lo quipodÁ.0....- És difícil sebre lo que pensa es bâtie, loque podem dir és lo que pensam noltros.- ¿PeAÒ ex¿ó-tex.x aqueáía po¿¿¿b¿tti:at?- Lo que jo crec és que ell també veu ques'Ajuntament d'aquesta forma no funciona ique es nostro grup ha estat més coherent iestable que es seu, per lo tant sap que si nos'acosta un poc a noltros difícilment podràfer qualque cosa per tirar es carro envant.De totes maneres ell sempre diu que vol lomillor p'es poble...- Je, je., je.. ¿Qu¿ne¿ cU^etènc-te^ h¿ kae.Yitne. aqu.e¿¿¿> pacten ¿ e¿ que ke.u ¿e-tattne¿ ve.gade¿?- Sa diferencia bàsica és que aquestes comis-sions, per part nostra, han d'esser executi-ves, per lo tant cada president tendra s'obli-gació de dur a ple ets acords que hagi pressa comissió, i a s'enrevés. ÉS a dir, que seràs'encarregat de fer realitzar ets acords d'esplens. Altres punts són que es batle se com-prometi a dur a ple es punts que li suggerei-xi cada comissió, a fer plens ordinaris...- Suposem peA un moment que e-ó boí£e,d'aquÁ. a do& o -tte¿ me4o¿, no compre-occujeó que kaò áÁJL.- En aquest cas s'única alternativa que que-daría seria tornar dimitir de ses comissions.- Que. no ¿esi¿a &a pfujneJia vegada que&' utnevi...- De fet no podem somiar miracles. Ja t'hedit abans que solucions an es cent per centno n'hi veig. Se tracta d'esterrossar per veu-re si arribam a ses pròximes eleccions.- Canu¿em de. tesiç. ¿E&tau. ¿nte.Qiatò d¿n¿eJt PSÖEf- No n'hi ha cap que estigui afiliat, i ambaixò no vull dir que sigui bo ni dolent, sinósimplement deixar-ne constància. Ho dic per-què en es Manacor Comarcal un altre regi-dor va dir que jo havia de respectar sa disci-

v*V^ f j,J¡5V *<¿ POLLASTRES

à" MÍ^ % ROST1TS

$>«u Vs

**TQ ̂ Sureda, 1Telèfon 57062^

plina d'es partit i això no és ver. No tenimcap classe de dependència ni tampoc elPSOE mos ha fet cap suggerència damunt untema en concret. No estam lligats en res.-¿la n¿vzll tocai amb e£ CPS?- Més poc encara. No hi ha pacte de capclasse. Únicament que hem coincidit a s'opo-sició i hem fet feina plegats.- ¿Ja ¿e,n¿u. pfLOJe.cte¿ de. C.OA.OL a ¿>e¿ pto-xx>ne4 e£ecc¿o»tó?- Encara no ho tenim clar. Noltros mos pen-sàvem que teníem molt de temps per da-vant, però veig que ets altres partits se mo-ven molt... De totes maneres si és ver loque n'hi ha que diven que hi haurà set llis-tes sa situació pot ésser caòtica. Haurem defer una reflexió profunda per veure si mosconvé més presentar-mos amb un partit ideo-lògicament semblant a noltros o fer una llis-ta d'independents. Per part nostra es temaencara no està madur.

Josep Cortès

I TORNEIG GE BILLAR AMERICA

A l'hostal Mar i Sol de Cala Bona s'ha dispu-tat el I Torneig Individual de Billar Americà.

El torneig, que va estar molt concorregut, varesultar bastant disputat, en una lluita noble ide cordial camaradería, podent-se comprovar queaquest joc de cada dia va adquirint major afec-ció.

Després de quinze dies d'agradables iemocionants partides, el torneig va arribar alseu final, quedant la classificació dels primersllocs així com segueix:

1er. M. Riera Trofeu 24 punts.2on. A. Pérez Trofeu 18 "3er. José Medalla 16 "4rt. J. Reolid 165è. Granadino 12 "6è. P. Marfil 10 "7è. M. Vanrell 10 "8è. J. Roig 6 "

En aquests moments, vist l'èxit esportiu ob-tengut en aquest torneig individual, s'està des-envolupant la modalitat de "colles" a la qual hiintervenen persones de 8 a 65 anys, essent,també mixte.

Dia 18 de març es va fer un sopar on s'entre-garen els trofeus individuals en el mateix hos-tal Mar i Sol.

Joan Roig

Isßjpclladcs FLOR DE CARD -8- (52)

S'altre dia de pagès un conegut urbanitzador manacorf que tenia inte-rés en què s "aprovas un projecte amb so més poc escàndol possible, vaconvidar a dinar an en Toni Cuc, que, com se sap, és un d'es regidorsmés escandalosos de s'Ajuntament.El va menar a un bon restaurant i, després d'oferir-li de lo bo lo mi-llor, li va dir que sa seva boca era mesura -per lo d'es dinar, s'entén-;¡en Toni, naturista d'arrel, en lloc d'aferrar-se an es marisc o a un bonamfós, se va decidir per una sopa de verdures, una truita a la francesai un poc d'aigua mineral.¿Vos imaginau sa cara que va posar es conegut urbanitzador manacori'?

Ets al·lots d'es cicle superior d'EGB, per tocar amb so nas tot aixòde ses votacions, també organitzaren un referèndum sobre s'OTAN esmateix dia que es grans. Vet-aqui' es resultats:Cens electoralVotants:AbstencionsVots afirmatiusVots negatiusVots blancs/nuls

8873'86%26'14%

íf'61%83'07%12'32%

Per cert, si n'Ignasi havia manifestat diverses vegades que es seu votseria negatiu, ¿com és que estava tan emputat perquè s'Escola haviaorganitzat aquest referèndum paral·lel?

Per poc que estigueu al tanto d'es trullet polític local sabreu que esde s'oposició -llevat d'en Toni Cuc- han fet una compostura amb sobatle per mirar de treure es carro de s'Ajuntament, que per lo vist es-tà ben encallat, i han acceptat un parell de presidències de comissió.Es problema és que es de s'altre costat -en Falera i es seus- divenque aquestes comissions només són "informatives" i ells exigeixenque siguin "comendatàries".¿Vos pareix que s'arribaran a posar d'acord?

A unes recents declaracions an es diari "Ultima Hora", en Jeroni Al-berti' va manifestar que confiava millorar es resultats de ses elec-cions municipals del 83 a Sant Llorenç.Tenint en compte que d'es tres regidors que va treure n'hi han fuitdos i veient es grau d'eficàcia que ha tengut es que queda dins saCorporació, no me podeu negar que el Sr. Alberti és un polftic de lomés optimista.De totes maneres es mallorquins solem dir que "un cantar sol fers'ase i s'altre fa es treginer".

Pareix ésser que alguns regidors del PSOE i AP de s'Ajuntament deManacor, juntament amb so secretari en Julio Alvarez Merino -que vaestar una temporadeta per Sant Llorenç- han estat acusats de xantat-gistes. Se'ls ha denunciat perquè diven que exigien dobbers a canvi deconcedir permisses d'obres.Per sort en es nostro poble no passen aquestes coses i es permisses d'o-bres se concedeixen escrupolosament an es qui compleixen es requisitsque marca sa llei.No hi emporta que vos ne rigueu, que no vaig de berbes!

Per acabar podem resar un Parenostre perquè l'any 2000 tenguemses aigües canalitzades i un altre perquè sa pròxima Corporació arre-gli lo d'es torrent, que si hem d'esperar que ho faci aquesta estamben arreglats!

Josep Cortès

Història FLOR DE CARD -9- (53)

ELS PESCADORS DE CORALS (i II)

L'any 1428, Montserrat Virgili, pescadord'Alcúdia, ven al mercader Bernat Descla-pers tot el coral que pugui pescar en lesmars d'Alcúdia, a raó de 17 sous la lliura.També havien signat contractes amb ditmercader els pescadors Gabriel Figuerola iMateu Pujol àlias Petit, així' com tambéLluc Segura, Pere Vallés, Rafel Urgellés iAntoni Bauló. (Id C-56 f. \, 182v i 183).L'any següent, Joan Jacomi", pescador, reco-neix deure al mercader Arnau Maçana 93lliures, 4 sous i 2 diners que el mercaderhavia bestretes i avançades perquè el pes-cador pescas coral. De la mateixa maneraGabriel Avi havia rebut 113 lliures. (Id.C-58 f. 50v i 51).

Datats els anys 1421-22 són dos contrac-tes de dos coralers o persones que exercienl'art d'obrar el coral. D'una banda trobamque Vidal Suau, jueu coraler promet a JoanPuig, mercader ciutadà, que exercirà en laseva casa l'art de coraler per espai de 10anys. Es dedicaria a fer botons i per cadalliura de coral cobraria 8 sous, més 5 sousper la feina o jornal. D'altra banda NicolauPujades, coraler de Barcelona, es col·loca-va amb Ponç Maçana, mercader ciutadà deMallorca, per temps d'un any durant elqual exerciria l'ofici de coraler fent botonsi cobrant els jornals a raó de 3 sous. (Id.C-69 f. 126 i 253).

LES NEULES DE NADAL

De tothom és prou conegut el costumque hi ha hagut a les illes, des de molt en-rera, de penjar neules dins les esglésies eltemps de Nadal.

Quan vaig fer el llibre "Menorca davantla Inquisició" em va cridar l'atenció un delscapítols presentats per l'advocat defensorde la causa que se seguia, l'any 1620, con-tra Sebastià Riudavets, rector de l'esglésiadel Mercadal, on es fa constar que l'escolàes va sentir ofès perquè el dit rector el varenyar quan, les festes de Nadal no va po-sar les neules dins l'església: "eAt>e.nt BoA-tkome.LL Fanal* obAeA de. ta. yalú¿a poA-fioquújol dit MeAcadal, dexã de. po&oAne.alai> e.n la yglú^a e.n ¿ej> ie¿te¿ de,Nadal y peA e¿¿>eA aó-óò ceAemonÁa ¿antade. La. Valuta e.n tot aqu.e¿t B¿óbaí de.Matloica, lo dÁt. Ae.ctoA R-¿udau¿¿ó lone.pne.nQni davant de. algunes peA¿ona¿".(Aleshores Menorca formava part del Bis-

bat de Mallorca).A un petit inventari de béns d'Antoni Be-

net, apotecari de la Ciutat de Mallorca,fet l'any 1500, veim que entre altres cosestenia "un neuler de fer neules, de ferro".(ARM prot. Joan Sala S-576 f. 92v).

També es penjaven neules dins les esglé-sies amb motiu d'altres festes; així succeiaper Sant Jaume i Santa Anna, titulars de lacapella del castell reial de Ciutat (Almudai-na). Cada any els procuradors reials feienla corresponent anotació. Aixf veim que el1460 foren despeses 3 lliures, el dia deSant Jaume i Santa Anna "deÂ. CoAte.ll Re-•Lal de. la C¿utat OX.-L e.n compia de. muA-te., neuler, e. peA ¿CA c.ollac.¿ó que. {>e.e.-fie.n lo¿ xancfoeó" (ARM RP 3562 f. 74).Altres 3 lliures foren despeses l'any segënt,entregades al rector de la capella, "ax-c e,ncompta de. muAta, j'onchA, neuJLu, e. al-tA&t> c.o&eA peA on.name.nt de. le¿ dite¿¿e¿te¿". (RP 3.564 f. 71v)

A un altre inventari d 'un apotecari, An-toni Prohens, fet per la seva viuda Joanadia 4 de març de 1476, llegim: "Item anaaltAe. caxa de. te.niA ne.uJLe¿ ab pany e.clau., \HLHa. e. ¿>ot¿l". (ARM Prot. JoanCastell C-174 f. 172).

NOTES HISTORIQUES

L'any 1284, Arnau Burgués, batle gene-ral de Mallorca, va rebre 4 lliures, 14 sousi 6 diners de Romeu Blanquer per lluismed'una alqueria que comprà a Pere Llorenç,en el terme de Bellver. Més 3 lliures, 10sous i un diner de Bernat Pardines per lluis-me de l'alqueria La Riba, situada a Bell-ver, venuda a Pere Llorenç. Més 7 sous dedit Pardines per lluisme d'un molf i tros deterra venut a Bernat Garrió, a Bellver. Més3 lliures i 13 sous de Bartomeu Jover perlluisme d'una alqueria i rafal venut a Ma-teu Font, a Bellver. (ACA Cancelleria Và-ria n° 242).

Dia 4 de maig de 1381, Llorenç de Pardi-nes, ciutadà de Mallorca (senyor de Son Vi-ves), col·locà en matrimoni amb GuillemOliver, mercader, Elicsenda la seva filla ide sa muller Agneta (aquesta dona era filladel cavaller Pere Oni's), i aporta dot de1.500 lliures; el nuvi fa augment i afegeix125 lliures (ARM prot. Nicolau Cases C-18f. 185v).

Ramon Rosselló

13 anys de campamentsUNA EXPERIENCIA EDUCATIVA

FLOR DE CARD -10- (34)

1973.- (DUES TANDES)

A la primera passa ja l'havfemdada! Continuar amb els campa-ments resultà fàcil per varis motius^

a) Per una banda ja no era "no-vetat". Els nins que havien assistital de l'any 72 majoritàriament es-taven gojosos d'haver superat aque-lla mena de pre-mili infantil... i jase sap, tenint els fills contents hitens els pares. D'altra banda haví-em tingut la sort -sort que ensacompanyà al llarg dels 13 anys-de no haver de comptabilitzar capdesgràcia ni solsament lleugera, elque segurament afiança la confian-ça dels pares en aquella colla de

p^e^c^^lí M^™* to.«*%»» « P.-*- c«^e-anys són pocs per, sense una conei- *"* ua>t* íot<í «*» I"** •xença prèvia, poder tutorar els fills). Ara en-

»W*

* *<»

tene determinades pors i els conseqüents con-sells!

b) En el tragí' continuat que em deparal'interinatge per escoles estatals, em tocàdesenvolupar el paper de mestre a Sant Llo-renç, atenent els cursos superiors (7è i 8è)on per primera vegada, del 36 ençà, s'aplica-va la coeducació. Això donà als campamentsuna perspectiva diferent, car no és la matei-xa cosa convocar i convidar a uns campa-ments des del carrer o des de l'escola. L'es-cola, malgrat les persones fóssim les matei-xes, atorgà una mena de "seguretat moral"

des del carrer. La prova de tot això està enquè, de banda el torn masculí "habitual", espogué muntar i realitzar una tanda per a jo-venetes que just havien traspassat o resquilla-ven els límits de la pubertat (i això a l'any73, quan a la vila encara campaven bubotesde molt diversa índole: polítiques, sexuals...)

c) I un altre component fonamental fou laindiscutible retxa d'aire novell i sa -com siarribas del nord enllà- que representà l'arri-bada d'en Jaume Lliteras, el nou vicari, queja des d'un principi s'identificà i recolzà ma-joritàriament els pressupòsits conceptuals in-herents a l'acció del Club Card. I aquesta

que no es posseeix si la convocatòria es fa glopada d'aire novell, fred i sa, es veu d'algu-na manera resaltat pel marc refe-rencial d'una església pesada, can-sada, envellida, representada lla-vors a la vila pel gairebé oblidatMn. Perelló.

Si no record malament la parti-cipació directa d'en Jaume en a-quests campaments del 73 foumés anecdòtica i moral que noreal. Amb tot i amb això possibili-tà un fet que altrament era im-pensable: la participació directad'una gent propera a la Parròquiarejovenida per la nova sava i ques'havia mantingut allunyada del'acció directa, decissòria delCard; òbviament faig referència ales monges i a un grapat de moni-

FLOR DE CARD -11- (55)

tores.La participació d'en Jaume re-

sultà, idò, fonamental, car junta-ment amb la volada pròpia que ha-vien agafat els campaments -quemobilitzà altra gent com n'Antò-nia Garcia, na Jerònia d'es PouVell...- el possibilitar un fet didàc-tic important: la pèrdua de certautoritarisme -potser excessiva-ment accentuat a l'any anterior- ila conseqüent recerca de sistemesalternatius.

Certament la perspectiva, enels fets, en les decisions, en lesrelacions humanes... a vegadespot arribar a canviar la "realitat"sempre subjectiva i parcial. Avui,cal reconèixer el paper d'"inter-mediari de formació" que desenvo-lupà en Jaume -i que a mi, perexemple, em portà a realitzar di-versos cursos de la nounada Escola de l'Es-plai i potser fins i tot a estudiar Pedagogia-i també el paper de "desautoritarisme" quepropicià la intervenció femenina i de maneraespecial la guiterra de na Isabel Quetglas.

No record qui ho va dir però potser nopensava malament aquell qui assegurà que lavida no és més que l'amuntegament de petitsi insignificants detalls, petites coses, un tant(?) accidentals i insignificants.

Ara mateix, un altre record entranyabled'aquest segon any de campaments, en són a-quelles dues monges -sor Caterina i sor Joa-na- que, entrades ja en anys i amb una salutque no era precisament de ferro, accediren aabandonar les seves comoditats, el seu reco-net en el convent per instai.lar-se en una in-

SotitìviÀa. "Cota. VÍAgUí."

Re.coWL&Qu¿ ¿nc.ÒQtfL·Út a Son Macca com a nútjà. d'unconexjcefnenxt m¿¿ ampie. deJt me.d¿.

hòspita tenda de campanya i en un contexteno gens habitual, certament és admirable.• ••••

En comparació a l'any anterior i per unasimple raó de distribució de feines i funcionsno directament educatives, els campamentsde l'any 73 resultaren, com ja s'ha dit,menys autoritaris, més distendits... amb mésaccions didàctiques conscients.

D'alguna manera això ens porta a la im-portància del contexte, tot referint-se almón educatiu. A l'escola, en un campament,en una família, és fonamental un aspecte derelació interpersonal assossegat, distendit,amical i amb objectius comuns car d'altramanera es corre el perill de deixar petjadesnegatives en comptes de deixar-les positives

(ja se sap "sempre" quan hi hacontactes entre persones, i méssi és un petit i un gran, s'educa ose deseduca). Per aquest motiuqualificaria d'importants i trans-cendents aquells enyorats i tran-quils passejos marins des de l'are-na fins a la "Cova de ses Dones"en aquells horabaixes d'aiguatranquil·la i teba a Cala Virgili(el nom ja és, per el mateix, unamica sedant). I no perquè resul-tassin agradables pels monitorssinó perquè possibilitaren un ne-cessari i a vegades despreciai re-laxament i una mena de planifica-cions informals que, sens dubte,havien de repercutir beneficiosa-

•••/•••

Varis FLOR DE CARD -12- (56)

• • • / • • »

ment en les relacions nin-monitor.Un altre aspecte, en el qual s'aprofundi'

a l'any 73 fou en el coneixement conscientdel medi, de l'espai concret on es feienels campaments, coneixement que, en elcas de les nines, es féu extensiu fins al nu-cli urbà de Son Macià.

Els objectius més o menys assumits enels campaments de l'any 73, de manera in-tuitiva, sense una prèvia planificació i for-çats per la simple bona voluntat potser espoden resumir de la següent manera:

* En l'aspecte dels monitors:- Participació més ampla i plural (d'alguna

manera els campaments ja eren "cosa demolts").

- Relacions personals distendides i assosse-gades per dos motius: encara no ens co-neixiem els defectes i, com que éremmés, les feines s'anaven fent, senseamuntagar-se.

* En l'aspecte didàctic:- Rompre temporalment les relacions vi-

vencials peres-fills (ja assumit l'any ante-rior).

- Un coneixement més ample i conscientdel medi que ens voltava.

- Unes relacions nin-momtor menys autori-tàries (o potser amb un autoritarismemés conscient).

- Aprofundiment en les activitats que po-drïem anomenar de "lleure dirigit" mal-grat no es defugis completament d'unamena d'"escola sota els pins".

A nivell personal, i llevat d'aspectespuntuals com els banys horabaixencs o elsimfònic "don Mennoooo...", l'acció de lesmonges o les reflexions de n'Antoni "d'esTaller" posteriors a agradoses visites noc-turnes, els records no em resultaren tanexhuberants com els de l'any 72, però, aixfcom anava dient i pensant n'apareixien denous, el que em diu que les tandes d'a-quest campament em resulten més fres-ques i completes del que comptava en prin-cipi. De totes maneres -i més per a mique no he estat mai gaire llarg de memò-ria- cal reconèixer que resulta una micaaventurat descriure records i pensamentssense punts de referència (Flor de Card,memòries...) I no és peresa de fullejar,simplement és que a l'hora de redactar noels tenia a mà.

Guillem PontEivissa, març 86

PoesiaSigil.losos esperits acuitáisrera les columnesens estan vigilant dins la penombrad'aquest extrany temple.

Cau la nit isilenci.M'observes isilenci.T'estim isilenci.

De sobteel foc

ha quedat paralitzat.

-laumc Calmés

NotaEl TEATRE SANS és un antic edifici del

segle XVI que recentment ha estat restau-rat pel grup "Estudi Zero", per tal d'ésserutilitzat per allò que fou construit: pensar,crear Art, la màgia de la fantasia.

Aquest grup, que a darreries de març vaposar en escena obres de Txèkhov i Iones-co, pretén que aquest teatre que ha estatutilitzat durant segles al número 5 del car-rer de Sans, continui' marcant una pauta enla història del Teatre a Mallorca.

Vet-aqui' una encertada iniciativa desti-nada a afermar la creixent afecció al teatre

La lucha contra el cáncer sólo será positiva,teniendo presentes dos cosas:

v^ÄA/<%<y 1" Diagnosticando a tiempo.{, Ante la duda visitar al médico.

I*.- Ayudando a la JuntaLocal de cada población con

? el donativo fijo de SOCIO,>»-' PROTECTOR, de modo queV" el dinero garantice un

servicio permanente deinvestigación y campañaspreventivas.

ES UNA LLAMADA YUN RUI EGO DE LA ASOCIACIÓNESPAÑOLA CONTRA ELCANCER

JUNTA PROVINCIALDE BALEARES

TEL 23 01 49

L'espera imprevista (17.3.86) FLOR DE CARD -13- (57)

Davant un problema imprevist i alhora in-superable enfront del qual et sents impo-tent, hom, òbviament, pot reaccionar demolt diverses maneres.

Quan vaig saber, de manera certa, que noem quedava més remei que arrossegar el cul-com es diu vulgarment- deu o dotze horesentre els vidres i sota el ciment de l'aero-port, vaig intentar d'agafar-m'ho amb cal-ma. Tanmateix! Una calma pesada que possi-bilità l'avorriment, la lectura, l'observació-amb certa pedanteria- de persones i fets, iàdhuc la filosofia...

És ver que la vaga és, en darrer terme,l'única defensa que té el treballador;

És ver que avui es donen casos de crispa-ció -massa dissortadament- que porten aprendre decisions dures, radicals...

Però, les persones que prenen les decisi-ons de provocar i/o anar a una vaga, ¿quinareacció tenen davant una situació semblanten un altre contexte?

¿Quina és, per exemple, la reacció del'empressari del sindicalista que es veu obli-gat a anar d'una cua a una altra i a asseu-re... deu o dotze hores seguides per

- anar al futbol- subscriure's a una col·lecció de llibres- matricular els seus fills a una escola- ... (posau-hi el que desitgeu)?

Deu cridar com un boig dient que unpaper diu...?

Deu posar cara de llàstima i adduir mo-tius tant, tant personals que es confonenamb els generals? (Calcular que fórem30.000 els passatgers afectats per la vaga)

Deu criticar les decisions laborals delsquir l'atenen?

Deu "llevar pell" amb els seus companysa les Institucions?

S'ho deu agafar amb resignada filosofia?

Tot això no és sinó palla per arribar albessó de la qüestió:

Potser és terriblement humà però adesi-ara, sovint massa vegades, ens deixam embo-licar per la temptació d'exigir en els altresallò que nosaltres no estam disposats a do-nar -a l'esfera personal, laboral...- És a dir,adesiara, sovint massa vegades, criticam enels altres els mateixos defectes, les matei-xes manques, els mateixos anhels que por-tam nosaltres i que aplicam seguit seguit.

I és que certament una cosa és sonar il'altra ballar, una cosa és dir i l'altra fer,una cosa és criticar positures o fets i l'altreaportar solucions pragmàtiques.

Oh! els humans som éssers meravellosa-ment complexes. I a alguns, de tant en tant,ens agrada reflexar un pensament en un pa-per.

Guillem Pont

Usted puede hacer positiva la lucha contra el¿*»v% cáncer mediante su donativo fijo a li

: Asociación.JUNTA PROVINCIAL

DE BALEARESTEL 23 01 49

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

CA'S SERVERI TAL L E RMECÀNIC

REPARACIONSEN GENERAL

Qu-ckissar, 25 * SANT L L O R E N Ç

Batec FLOR DE CARD -14- (38)

NO A L'OTAN

El dia 9 el PSM va aprofitar aquestes da-tes per a fer campanya en contra de la per-manència d'Espanya a l'OTAN. A la Recto-ria es reuniren més d'un centenar de perso-nes per escoltar les raons de la postura an-ti-atlantista, que estava representada peren Sebastià Serra, parlamentari del PSM,Josep Carbonero, director de l'Hospital Ge-neral i representant de la Plataforma Cí-vica i n'Antoni Sansó, que va aprofitar perinformar dels assumptes de l'Ajuntament.

REFERENDUM

El dia 12 es va celebrar el tan desitjat,esperat, refusat, embullos, inútil, esperan-çador, rebutjat i ja oblidat referèndum. Lajornada, com se sol dir pels mitjans infor-matius (ràdio, televisió...) va transcórrersense incidents, va votar gairebé un 50% del'electorat í a Sant Llorenç va guanyar el"no" a totes les taules. Podeu trobar mésinformació a la pàgina 4.

NAIXAMENTS

Neixen a Son Garrió na Sonia Calmés So-ler, el dia 18 de febrer -filla de n'Antoni ina Mònica- i na Maria Isabel Sampol Llull,el 15 de març -filla d'en Bartomeu i naMaria-. Enhorabona a tots sis!

DEFUNCIONS

Na Magdalena Sureda Rosselló mor aSon Garrió dia 3 de març a l'edat de 78anys. Era viuda. Descansi en pau.

Mor a Son Garrió na Bàrbara Pomar Su-reda. També era viuda i tenia 80 anys. AlCel sia.

Llorenç Riera Llull, fadrf, mor a SantLlorenç dia 16 de març a l'edat de 67anys. Que el vegem en el Cel.

Maria Ros Veny, viuda de 62 anys, mora Sant Llorenç el dia 19 de març. Al Celsia.

EL 1 t MP 5 ESTACIÓ DE CA'N AlïSC

Dia

123456789

1011121314

1617Ü19202122232425262728293031

litresn0'2>

5'0yt-|7'2,

ÍS'Z

O'i\

7.'0

A'O

493

fenomenatmosfèricl— i ra •

l i •n.

DM MJtT FRCDl_l •

L_> •

i — i raet>

i — i

•

•

•

r^

ventdominantSO |O

N ZO

&0 35

0 55O ^00 ^0

0 6OOSOo

ÊE 2.0£

Mes TíTBReR -1986

Temperatures màximesDies graus

Í9

Temperatures mínimesDies

iograus

2.

Velocitats màximes del ventDies

SAif

Qmts/hora60 í

55 ï

Fenomen atmosíèric

PlujaNeu

Calabruix

Tempestat

•

*A

RBoira =

Rosada Ä

Gelada

Petita nevada [g

SETMANA SANTA

Dia 23 de març, dia del Ram, processó,rams d'olivera i palmes. El capvespre, elsDotze Sermons.

Dia 25, confessió general. La gent vaacudir a confessar els seus pecats i a pre-parar-se per a les properes festes.

Dia 27, Dijous Sant. Processó.Dia 28, Divendres Sant. Processó.Dia 30, dia de Pasqua. Botets, processó i

freixura.

PRIMAVERA

Dia 20 de març, devers les deu del ves-pre, el Sol va passar, pel punt Àries, de l'he-misferi austral al boreal. En aquest mo-ment el dia i la nit varen tenir la mateixadurada a tots els punts de la terra i va en-trar la Primavera. De totes maneres solsno ens en vàrem témer, perquè va plourede valent i feia un fred hivernal.

Maria CalmésAntònia Servera

MARÇ FLOR DE CARD -15- (59)

Representació del mes de març, segons el llunariquatre-centista d'En Bernat de Granollach»

(Biblioteca Central.)

És considerat com el més variable delsmesos de l'any; i és que, situat en el transitde l'hivern a la primavera, participa de lestemperatures pròpies d'aquestes estacions.Els llunaris antics el representaven en figurad'un minyó amb tres cares: una que bufava,una altra de riallera i la tercera, ferrenya,les quals volien simbolitzar les variacionsdel temps. Hom també havia figurat així lapersonificació del vent.

Per les terres altes comencen a plantarpatates, mongetes i blat de moro. També ésel temps de fer planter de cols primeren-ques, alls tardans i de treballar la vinya.

A muntanya hom comença a preparar lessitges per a fer carbó i s'encenen els fornsde calç.

Aquest moment és el més bo de l'any pera fer obres; opinió que també tenien elsgrecs i els romans i és comuna en la majoriade pobles de cultura mediterrània.

El març és el mes dels vents.Dia 7, sant Tomàs d1 Aquino.- Era el patró

dels estudiants. El reclamaven molt especial-ment els estudiants que cursaven estudis pera la carrera sacerdotal, per tal que els pro-tegís contra els perills i els atacs voluptuo-sos i luxuriöses que amenacen la joventut.

Dia 17, sant Josep d'Arimatea.- Fou elqui va desclavar Jesús de la creu i el va en-terrar dins d'un hort del carrera de casa se-va. Per aquest motiu el tenien per advocatels enterramorts, els bagulaires, els qui por-taven els morts al fossar i totes les altresgents que, fos com fos, intervenien en el so-terrament dels difunts.

Dia 19, sant Josep.- Patró dels fusters.La seva devoció no va adquirir una certa im-portància fins al segle XIII, el que fa que noes trobi a gairebé cap llegenda ni tradició

populars. Malgrat això el seu nom és el mésextès de tots. Ja ho diu el proverbi:

De Joseps, Joans i asesn'hi ha per totes les cases.

Dia 20, Primavera.- Els pobles clàssics co-mençaven l'any per la primavera; feien coin-cidir el seu inici amb el desvetllament de laNaturalesa, aparentment esmorteïda pel freddurant la hivernada. Roma va començarl'any pel març fins al 153 abans de Crist, enquè fou traspassat oficialment al gener; aFrança persisti' el Cap d'any pel març fins al1653.

Encara avui entre la nostra gent més encontacte amb la terra i més aferrada al seuagre, i per tant de sentit més tradicional,hom considera l'any dividit en dues grans es-tacions: l'hivern i l'estiu, que comença pelmarç; la idea de la primavera és, doncs, gai-rebé inexistent, com ens ho demostra lagran escassetat de refranys que s'hi referei-xen.

La Quaresma.- En temps molt reculats ha-via durat només quaranta hores, en el trans-curs de les quals els fidels observaven un de-juni complet. No menjaven ni bevien res ab-solutament. El Concili de Nicea, celebratl'any 325, va elevar el période quaresmal aquaranta dies, com encara té avui. Va esta-blir-lo el papa Gregori el Gran.

Jo no sé perquè ni comun mare té set fies:sa major té quatre diesi ses altres set perhom.

del "Costumari Català"

BANC ESPANYOL DE CRÈDIT

BANESTOLa major empresa bancària d'Espanyaal seu servei.

Col·laboració FLOR DE CARD -16- (60)

f HE mwumGuio ipieoixoí.'LUOHFMÉ

(ZAMI$.

«A~«<¿?

G>ß©UßWf/

'A o6X!

/

f*%-*ï ^ $c/&&&*&/>&mmit•^

9&fJlA (

<

NMK

6UOV3PS !

FLOR DE CARD -17- (61)

^-rA*

• . • -/Afe • ; . • • •.C* /* > • '

^^

/•"5Kf'e^

Í'H..' <£*í(-?

ó í* ceie /.

"̂ -r

^̂¿lífr

(o

(t»Sei*A MewvserAcnw; «apoe-

ro xo t'HAsois viícatMU

//CONGRES INTERNACIONAL-DE-LA-LLENGWCATALANAt MCMVIá̂ l

FLOR DE CARD -18- (62)

Els textos legislatius bàsics relacionats amb el tema lingüístic sónl'article 3 de la Constitució i l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia.Atesa la impportància de la norma de què formen part, no és, potser,sobrer reproduir-los.

Diu l'article 3 de la Constitució:"1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els

espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les res-

pectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya

és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protec-ció".

I l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia:"La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendra, juntament

amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen el dret deconèixer-la i d'usar-la i ningú no podrà ésser discriminat per causa del'idioma".

Resumint, i a fi de no allargar-nos massa, és de destacar, sobretot:a) El castellà és la llengua oficial de l'Estat.b) El català és també llengua oficial a les Illes Balears.c) El català és la llengua pròpia de les Illes Balears.d) Tots tenen el dret d'usar qualsevol de les dues llengües oficials.Per tal de desenvolupar l'article 3 de la Constitució i, més particu-

larment, preceptes estatutaris semblants a l'esmentat del nostre Esta-tut d'Autonomia, a les Comunitats que tenen llengua pròpia oficials'han promulgat les lleis següents:

- Llei 10/1982, de 24 de novembre, bàsica de normalització de l'úsde l'Euskera (al País Basc).

- Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalu-nya.

- Llei 3/1983, de 15 de juny, de normalització lingüística a Galícia.- Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià,

al País Valencià.La nostra és, per tant, l'única Comunitat Autònoma amb llengua

pròpia oficial que no té una llei de l'ús lingüístic i de normalitzacióaprovada. No obstant això, aviat arribaran a la fi, segons sembla, elstràmits parlamentaris del projecte de llei de normalització lingüísticaa les Illes Balears.

Pere 3. Llull

UTILITZEM SEMPRE LA NOSTRA LLENGUA

II CONGRÉSINTERNACIONAL DE LA

LLENGUA CATALANA

FOLL D'INSCRIPCIÓ

• MdMhntiMnBittevocMMh

L] li. PLANTEJAMENTS I PROCESSOS DE NORMALITZACIÓLINGUISTICA

d ¡a. SOCIOLOGIA OC LA LLENGUAD to LINGÜÍSTICA SOCIALO It MITJANS DE COMUNICACIÓ I NOVES TECNOLOGIESD Sa LLENGUA I METD 61 ENSENYAMENTD Ta HISTORIA DE LA LLENGUA

• V»l ctl-Ukwír et l'Kció:

G «ESENCIA Da CONÇUES A LES ESCOLES! ] PtOMOCIÓ DE NOUS CONGRESSISTESD CATALÀ A LA INDÚSTRIA I AL COMERÇ.

• Vc4 Killir ilf» »icmMU > ut te».as UNO

* iHKtràMfn CMfTMMtl pH Ml CMftt

OSI ONo

• fottri occMt:«.G Nr puniu

D Comma« de NèutroL] Concreata de Numero amb quota

redíala ipcf i escolars universitariswtHats casos nprtiabl

IJ ConcresUsla de Número EspecialG Concret ColaboradorI 1 Conpessisu Col·laborador EspecialI 1 Concressisla de MeritG Concremu de MM Especial

i. G

he,ÍÜUO

¡WOIM«)»000

100000¡»Of»sail«!

D Entitat o Empresa Confressrsta de NùmeroG Entiui o Emrjresi Concrewla de Nùmero

EspecaQ Endut o Empresa Concreata

CollabocadotiD Entitat o Empresa Conpessisu

Col·laboradora EspecialL] Entitat o Empresa Concressrsta de MèritD Entitat o Empresa Coricreüsu de Merit

Especial

AfMttctt par i li ewapn trntt ••«•* * Mera«,*m pire MKèili« L l̂·ll lÉs opcnnall

¡»000WO 000

GlOOOptesavo»

a WOOOptes1:100000

r Idre« deconcreMatipanadó per al pare hUortoxdunl

pies

Ura« «»Ml""«i l Tali, nomruou j lavor del II Concres Internacional de la

Uencua Catalana. Ao>MeiHo al M d mcrtprt I emt»ho Ut iiM a la Secretarla General dd Contres

O A »aves de quaberal Bane o Caiu d Estar* al compte•H Concres Memacional de h UenM CM!«».. En aqye«cas emiar el hi dinsaipc» adMuant-hi el dupkal de lin-pes (et a la Ciba o BMC. o kl fotocòpia

Data i Sicnanica %

Carnet del Contressisu

Nùm U «Up» ptl CBHfi*

Secretar» Cenerai OH Conpes RamUa Catakaiya. IV I« ¡l~Tei. J17 M 44 • OM07 BARCELONA

Plomes Amigues FLOR DE CARD -19- (63)

L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONALDE LLENGUA I LITERATURACATALANES

per Josep Massot i Muntaner

Entre totes les entitats que arreu delmón es dediquen a l'estudi de la nostra llen-gua, la que fins ara ha tingut un ressò mésampli i ha aconseguit un major nombre d'ad-herits ha estat l'Associació Internacional deLlengua i Literatura Catalanes (abreviadaAILLC), que va néixer oficialment a Cam-bridge l'abril de 1973, encara en plena èpo-ca franquista, bé que en realitat els seusori'gens els hem de trobar molt més enrera:El 1967 la Universitat d'Estrasburg va volerorganitzar un col·loqui, programat pel cate-dràtic de llengües romàniques d'Estrasburg,G. Straka, amb la col·laboració de GermàColon, de la Universitat de Basilea, i perAntoni M. Badia i Margarit, de la de Barce-lona. L'èxit d'aquesta reunió de 1967, limita-da a temes lingüi'stics i amb un nombre departicipants molt redui't, va moure a pensaren la possibilitat de continuar el col·loquiiniciat i Felip M. Lorda i Alaiz -actualmentmembre destacat del partit socialista de Ca-talunya i aleshores professor a la Universi-tat d'Amsterdam- es va encarregar de tirarendavant un col·loqui de llengua i literaturacatalanes a Amsterdam, el març de 1970.Allà nasqué el propòsit d'institucionalitzaraquests col·loquis, cada tres anys, i de crearuna associació que se n'ocupàs d'una manerahabitual. D'aleshores ençà, els col·loquis hantingut lloc, amb una participació cada copmés nombrosa i amb una temàtica molt va-riada, a Cambridge (1973), a Basilea (1976),a Andorra (1979), a Roma (1982) i a Tarra-gona-Salou (1985).

L'objectiu de l'AILLC no es limita a orga-nitzar els col·loquis i a publicar-ne les actes-que constitueixen un conjunt impressionantde material sobre la nostra llengua i la nos-tra literatura-, sinó que, segons els seus es-tatuts, té "la finalitat d'aplegar les personesfísiques o morals que s'interessen per lallengua i la literatura catalanes, i fomentarels estudis de llengua i literatura catalanesi de totes les altres manifestacions de lacultura d'expressió catalana pertot arreu onla comesa serà possible". Per tal d'aconse-guir-ho, s'estructura com una associació in-ternacional, oberta a tothom -sense exigircap ti'tol i demanant només una mòdica quo-ta anual-, amb seu a la Universitat d'Ams-terdam i amb l'aprovació de la reina d'ho-landa (recordau que el 1973 no era possible

de crear una societat semblant amb seu aBarcelona, a València o a Mallorca, sobretottenint en compte que les associacions de ti-pus internacional eren molt malvistes pel rè-gim del general Franco, que tampoc no per-metia l'ensenyament del català d'unamanera normal i corrent).

En aquests moments l'AILLC té més demil membres, la major part dels quals sónlògicament dels diversos Paisos Catalans (as-senyalem un gran predomini de valencians,mentre que els mallorquins hi són molt es-cassos). No hi manquen, però, grups impor-tants d'Anglaterra, França, Suissa, Itàlia,Alemanya, Holanda, els Estats Units i Cana-dà, etc., i en representació més reduida deBèlgica, de Romania, d'Hongria,a de la Re-pública Democràtica Alemanya, de l'URSS,etc.

Des de l'any 1980, l'AILLC publica unarevista semestral titulada "Estudis de Llen-gua i Literatura Catalanes" (editada per lespublicacions de l'Abadia de Montserrat), onhan aparegut miscel·lànies d'homenatge aJosep M. de Casacuberta, a Pere Bohigas ia Antoni M. Badia i Margarit, al costat d'unvolum que fa una ressenya detallada delsestudis de català a Europa i a Amèrica du-rant els segles XIX i XX, i de dos volumsde Repertori de catalanòfils, amb una llistade les publicacions de tots els membres del'Associació. Ha contribui't també a l'ediciód'un recull de Textos i estudis medievals deFrancesc de B. Moll (1982) i de l'Aportació al'estudi de la literatura catalana de Pere Bo-higas (1982), i acaba de publicar dos volumsd'Estudis de literatura catalana en honor deJosep Romeu i Figueras^Mentrestant estàen preparació el pròxim col·loqui del'AILLC, que tindrà lloc a Tolosa de Llen-guadoc d'aquí a tres anys.

Si qualcú vol saber més coses sobre1"AILLC, pot escriure'm unes ratlles (al'Abadia de Montserrat, Barcelona) i ambmolt de gust li enviaré un opuscle, L'Asso-ciació Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes, que en conte la historia, els esta-tuts i una llista de membres.

(A/i£tc£e gestionat a. &iav¿¿ de. £'A¿4Ó-CÃ.OLCÂ.Ô de. Viem&a. foiana de. Mallo fica) .

El Còmic FLOR DE CARD -20- (6¿f)

TRANSILVANICI uy^ UN HDSTflUR CEßflTU

Col·laboració FLOR DE CARD -21- (65)

AQUEST ARTICLE ESTA PATROCINAT PER LA CONSELLERIAP'EPUCACia I CULTURA PEL GOVERN BALEAR, I HA ESTATGESTIONAT A TRAl/ES PE L'ASSOCIACIO PE LA PREMSA FO-RANA PE MALLORCA.

MESTRE ANTONI "LLEÓ"en la memòria del poble

per Miquel Sbert

No crec que ningú dubti que la confirmació de l'èxitd'un glosador popular la constitueix el fet que el poble,la memòria popular anònima, conservi vius i frescs elstextos de les cançons que aquell glosador va compondreanys enrera.

A Llucmajor, és ben palès, molta gent recorda elnom, anècdotes i cançons de mestre "Lleó", glosador desoca-rel, nascut a l'esmentada ciutat el 5 d'octubre de1818 i vef de Llucmajor fins a les vuit del vespre deldia 27 de març de 1908, data del seu décès. Home depoble, "mosso de marjador", glosador per damunt detot. Un glosador ajustat al cent per cent als modelsque d'aquesta tipologia humana n'han indicat els folklo-ristes. Protagonista d'un extens repertori d'anècdotesarrodonides amb cançons enginyoses com poques, mes-tre "Lleó" fou autor també de diversos "glosats" que va-ren ésser publicats.

És a rel d'una d'aquestes publicacions ("plaguetes"),"Unions i desunions/de fets moderns i antics/posats envàries cançons/d'on poren pendre lliçons/ets homosgrans i petits" (tercera edició en estampa de FelipGusp a Palma, datada de 1896), que hem cregut oportúel nostre comentari inicial relatiu a la pervivència enla memòria col·lectiva com a senyal d'encert. L'obrade referència és un recull de 102 estrofes (majoritària-ment fusió de dues quartetes heptasil.làbiques amb duesrimes consonants, de disposició croada) on l'autor refle-xiona i es reconcentra en el passat i el present oferintla seva particular visió de l'individu que intenta sobre-viure al si d'una societat injusta. D'aquesta recopilacióel poble n'ha assaborit una bona part incorporant-la alpatrimoni comú.

Tots els estimadors de la cançó popular mallorquinarecorden que el pare Rafel Ginard i Bauçà al seu gegan-tf "Cançoner Popular de Mallorca" només publica lescançons per ell recollides de la tradició oral deixant debanda les que havien estat prèviament impreses. Doncsbé, si llegim el tom III del C.P.M., a l'apartat "Locali-tat", l'epígraf "Espanya en general", hi trobarem deucançons. D'aquesta desena, set són originals (així hoprova la publicació citada) de mestre Antoni "Lleó" (ve-gi's la numeració: C.P.M.: n° 15, 18, 19, 20, 21, 22, 23;"Unions...": 33, 83, 32, 29, 90, 35, 47. Anotarem el textd'alguns exemples de mestre "Lleó", actualitzant-ne no-més l'ortografia):

29: "Si aquest despotisme dura,/que la fe no's posformal,/Espanya p'es natural/pararà en malaventura;/un tira i s'altre s'atura,/que això resulta ambmés mal/que un cap de vent de mestral/ a arbre que es-tà en tenrura".

33: "A Espanya hi ha un lleó/antic i fort de barram/isom molts qui l'engreixam/amb ses gotes de suor./Iamb sa contribució/de sang força li donam/i si no mosdefensam/matarà sa nació."

90: "Espanya duu una alenta/i a poc a poc morirà,/iqui la podria curar/s'enfermedat li augmenta./I si had'anar així sempre,/no s'hi podrà viure un ca,/que sabossa d'es pagar/ja no té pols an es ventre."

Recollides pel gran folklorista franciscà a indretstan diversos com Llucmajor, Porreres, Sineu, Artà, SonGarrió, Manacor, Sant Joan o Petra s'adapten molt fi-delment al text original del llucmajorer publicat el1896 (si n'exceptuam la n2 21 del C.P.M., molt canvia-da, però amb denotació clara de l'origen). Cas semblantsucceeix amb la n9 27 de la plagueta ("D'Orient a Occi-dent/el món d'extrem va,/un vol peix, s'altre vol pa/itothom viu descontent./I si Déu omnipotent/prompte noalça sa mà/sa sang córrer se veurà/semblant d'un riu otorrent") ala n? 962 del C.P.M. (tom III, "Vida Humana").

En resum, doncs, si de 102 cançons que componenl'aplec del glosador de Llucmajor tants d'anys desprésde la seva publicació i a tants llocs distints, personesanònimes han rememorat un 10% dels textos, no calendubtes sobre l'assumpció per part del poble de l'obradel mestre de paret seca Antoni Garau i Vidal.

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

UI

11

Baix d'es Cós, 11-E

Tel 554078 MANACOR

BINGOSALAIMPERIAL

* Dies feiners, a partir de les 6* Dissabtes i festius, a partir de les 5

MANACOR

Si lleu FLOR DE CARD -22- (66)

1 2 10MOTS CREUATS

HORITZONTALS.- l.-Dividir en branques. 2.-Atzavare.Pinyol del'oliva i altres fruits. Símbol del sofre. 3.-Recordar. Cinquanta.4.-A1 rev. molt poc freqüent. Relatiu o pertanyent als lòbuls.5.-Nota musical. Que té les quaLITATS NECESSàries. Símbol del'oxigen. 6.-Nom de lletra. Es diu d'aquell que exerceix la màgia.7.-Conjunt de rames tallades. Gos de presa. Vocal.VERTICALS.-1.-Relatiu als ramats. 2.-Bolet comestibles de colorde rovell d'ou. 3.-Mamella. És el femeni' de l'adjectiu possessiu"mon". ít.-Vori. Nom de lletra. 5.-Donar existència a alguna cosa.Cinc-cents. 6.-Si'mbol del iode. Dit d'una varietat de col.

7.-Relatiu o pertanyent a una corona. Campió. Fusta llarga i gruixuda, escairada, usada princi-palment en la construcció de sostres i cobertes. 9.-Consonant. Nota musical. Nom de lletra.lO.-Símbol dels sofre. Matèria pètria que s'alça a la superficie de la terra o del mar.

SOPA DE LLETRES

P A DR E CO U AD T CE O ST A CA Z X

J S

E S LA V AN A AD U NA L II P ED R RE S L

T E IR A ED E SA A O LL T A OR E D MT L U N

D J S E S L E U R YA T O I C N A R S ÇM O L L A T I S R C

En aquesta sopa de lle-tres hi trobareu deumots que comencenamb la lletre erra.

ENDEVINALLA

Tene enterrat lo més boi lo dolent surt defora;el qui maltracta el meu cormentres me maltracta, plora.

SOLUCIONS

FUGA DE VOCALS

_N R_P_T D_L _N_ M_T_

C_NT_ _ F_ S'_ST_F_T,

J_ M_ ' V_ R_P_R_T

Q TS S S D_G_N C_RB_T_.

Maria Galrnés

JOIERIfl FEMENIAS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

•pqao pun sg

VnVNIA3dN3

•ejpqjoo uananp sase sia anbjçjedaj eiAjeui o(

'ipjnis^s c; T BIUEDç^euj çun jçp iidnj UQ

S1VDOA 3d VOndi

H V N O I Vy n dn i y u va S t f S d I D V J LV I T I V 3

v N n D av n o

H V A V D 3 E

S3ÍH31T 3d VdOS

V V 1 V V W V H3 .1 D V W V T 3o i N o a i o aH V 9 O 1 y V t t V

1 y V ^ O V \ 3 V MS S O 3 A V O V

y V D I di I W V H

SIVri3tfON3 S1OVM

Isports FLOR DE CARD -23- (67)

Si ho recordau, al darrer nùmero d'aques-ta revista, el Cardassar -en els partits cor-responents a la darrera edició- havia aconse-guit només un punt i ocupava el lloc número14 a la taula classificatòria. Les coses hancanviat -igual que l'entrenador-: s'ha jugatbastant millor i d'aqui' que en els darrerscinc partits s'hagin aconseguit cinc punts,percentatge que no vol dir que sigui digned'alabança però que demostra que les coseshan rodat un poc més bé, i s'hagi avançatun lloc (actualment estam en el número 13),i es troba en condicions de salvar la catego-ria. Passem a veure els fets d'aquests cincpartits.

CARDASSAR 2, ANDRATX 1Es compirla dita que diu "amb nou entre-

nador la victòria és segura". L'equip que aradirigeix Guillem Llodrà s'imposà a un rivaldigne com va ésser l'Andratx. Aquest par-tit té un nom: Nadal, que, amb dues esplèn-dides rematades de cap féu que els dospunts es quedassin a Sant Llorenç. Els dosgols que aconseguí aquest home foren de for-ma similar: Estelrich va treure dues faltescercant el cap de l'avui protagonista del par-tit, i aquest darrer s'encarrega de materia-litzar aquestes pilotes en gols. L'equip visi-tant hagués pogut complicar les coses, peròla defensa local desbaratava així com podiales accions dels davanters antritxols.

CADE PEGUERA k, CARDASSAR OEl Cardassar ha jugat i ha deixat jugar,

però s'ha trobat amb un equip que ha fet unjoc còmode, fàcil i que, a més a més, ha sa-but aprofitar les ocasions de què ha dispo-sat. Em sembla que no cal dir res més d'a-quest partit: el marcador diu ben clar el queva ésser.

CARDASDAR O, SON SARDINA 3Resultat enganyós, ja que el Cardassar,

amb el' joc que desenvolupà, no es mereixiamai perdre de tres gols de diferència. Ésver que el rival que avui tenien davant elsllorencins és el co-líder de la preferent, pe-rò vegem el perquè d'aquest resultat. El pri-mer gol fou aconseguit gràcies a un penaltyque només va estar dins la ment del col·le-giat. El segon fou un "regal" que concedí' ladefensa local als visitants. I el tercer i dar-rer gol vendria als minuts finals quan tot elCardassar tractava d'escurçar distàncies.

XILVAR 1, CARDASSAR 1Aquesta vegada no seria just dir que al

Cardassar li va mancar la sort. Viatjà a lesterres de Selva amb la clara intenció de durcap a Sant Llorenç qualque cosa positiva. Elpartit no fou de gran qualitat i aquesta ve-

gada la sort va estar a favor del llorencinsquan veren que la pilota s'introduia a lesxarxes locals impulsada per un jugador delXilvar.

CARDASSAR 1, ARENAL OEls locals realitzaren el millor partit d'a-

questa segona volta. La segona part va ésserrealment brillant per part dels homes que di-rigeix Guillem Llodrà. El partit fou entreten-gut per les nombroses ocasions de gol deque gaudiren tant uns com els altres. Peròels davanters visitants estaren desafortunats.

La primera part acabà sense que es mo-gués el marcador. Als primers minuts de lasegona, emperò, arribaria l'únic gol del par-tit; fou una falta treta pel debutant Eloi,que Cànoves magistralment introduiria a lesxarxes del porter visitant. En els primers mi-nuts -un poc més endavant, però- l'àrbitretreuria fora un defensa visitant. Semblavaque ja estava tot fet, però va esser a partird'aquest moment qual l'Arenal passà per unsmoments de bon joc.

A destacar el protagonisme de l'àrbitre,que el privava de mirar el que deien elsseus ajudants de camp.

Jaume Calmés

ELECTRICITAT DE L'AUTOMÒBILTelèfon 569505 * SANT LLORENÇ

SO JER »« PONT

Carrer Nou, 35 T.569310 SANT LLORENÇ

Sant Llorenç, FLOR DE CARD -24- (68)

SA BERENAPossiblement la fotografia no té res a

veure ams "sa berena", però potser nodesdiu gaire, i a més, no fa gaire diesvam passar el "dimarts de Pasqua", dia enquè, quan era jovenell, anàvem a menjar"sa'panada" a part o banda.

ÉS evident que el turisme, per als ma-llorquins en general i els llorencins enparticular, ha representat una mena de re-volució en molts d'aspectes. (Alguns liatribueixen tot el que té de bo la vida ac-tual: els dos cotxes, la felicitat, els du-ros, el progrés...). Una revolució que hatrencat costums ancestrals i un exemplen'és "sa berena".

Abans de l'any 60 encara hi havia elcostum d'agafar unes panades, uns robiolsi una mica de fruita, posar-les en un sana-lló o en una bossa de plàstic -no n'hi ha-via tantes com ara però tenien l'avantat-ge de que es podien aplegar i posar-lesdins una butxaca- per anar a menjar-lesals cims de Sant Salvador o Bonay o... Is'hi arreplegava una gentada, majoritària-ment joves. Oh, si els pins parlassin!, siens poguessin descriure les sensacions quecomportaven les mirades, el tacte de pellaliena!' ..."sa berena" era una una baulamés en en el possible camf d'encobla-ments abans de la popularització dels"nighst clubs".

Cintes de colorins, jocs, panades... pos-siblement la successió lenta, no traumà-tica de la festa dels salers, el "Deixar lodol" (després de la Ressurrecció) ambmarcat caràcter religiós, cantant, cantant

Deixau lo dol.Cantem ab alegriales Pasqües a Maria.Al·leluia!Al·leluia!

I llavors responia tota la comparsa:

Alabem primeramenta Jesús i a Maria;Digam tots: alabat sialo Santíssim Sagrament.Jesu-Crist se va mori'enclavat á una Creu;pecadors, voltros sabreuels dolors que va pati'.Jesu'-Crist ressuscità ,gloriós á los tres dies,i sortí' a les tres Mariesvestit de jove hortolà,tot resplendent com un sol.

(Sic)

Els jovenells anaven de casa en casa -millor si hihavia fadrines- arreplegant panades per després, entenir el covo més o menys ple, "fer la festa" demenjar-se-les.

"Sa berena", les cançons dels salers... pertanyenal "Sant Llorenç d'ahir". Avui les panades solamentsón pasta amb carn i talladetes de xulla(amb la va-riant dels xi'txaros, sobrassada, verdura, peix...) quees troba tot l'any en el forn i que algunes cases enfan per Pasqua, ahir el mot era mes suggèrent ianava associat a imatges i/o esperances noves.

De la fotografia... hi ha almanco un jovenell ^ iuna jovenalla que tothom forçosament coneixerà,car la transmissió genètica és ben fidel i com jas'ha dit abans és ben probable que no tengui res aveure amb cap berena.

Guillem Pont