QUE JOVULL

Octubre de 2003

OBRES PER GUANYAR ESPAI PER A LA GENT • LA COMISSARIA DE LA RAMBLA • UNA ESCOLA EN CONSTRUCCIÓ • PARTICIPACIÓ CIUTADANA • ENTRAR AL MERCAT LABORAL

ww

w.b

arri

min

a.or

gw

ww

.bar

rim

ina.

org

butlletí INFORMATIUDEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA

LA COMISSARIA DE LA RAMBLA

Pàg

ina

3

Els dos primers mesos dels Mossos d’esquadra a la Mina van ser de molta feina. S’havien d’assentar les bases i entrar en la comunitat buscant la convivència. No ha estat senzill en un lloc on hi ha tràfic i consum de droga –gran negoci per uns quants–, compra i venda de material il·legal, violència domèstica, lleis pròpies, i força brutícia. Però les estadístiques van començar a recular. S’havia entès el missatge? Pot ser sí. Tot i això, els 100 efectius dels Mossos han mantingut el mateix grau d’atenció i esforç per entendre la comunitat que serveixen.

PLA DE TRANSFORM

ACIÓ DE LA MIN

A

Les millores a les voreres i als carrers del barri ja son una realitat a la zona d’Estrelles i Llevant, entre d’altres.

BUTLLETÍ INFORMATIU DEL

La missió de la policia catalana es prestar ajut i fer respectar la llei que garanteix la convivència. “Jo mateix –explica el cap de l’Oficina d’atenció al ciutadà– en algun cas, he sortit a ajudar algú que anteriorment havia hagut de detenir”. Lamenta que “hi ha molts que no entenen la doble missió que tenim”. I clarifica, “si em necessites t’ajudaré, però si no respectes la llei i delinqueixes hauré d’actuar en conseqüència”.

Abans de l’estiu corria pel barri que no es veien tant cotxes patrulla i que la inseguretat tornava. El cap de la comissaria desconfia de les queixes sense fets comprovables. “Vam agafar les nostres estadístiques, els números, els casos, i els vam estudiar –insisteix–. Teníem els mateixos efectius de sempre, fèiem la mateixa feina o més, i en el nombre de denúncies i actuacions no hi havia incidències importants. Volíem saber per què la gent deia sentir-se més insegura. A l’agost, doncs, van posar en marxa el pla especial d’estiu.”

Els objectius han sigut els cotxes mal aparcats, la brutícia al barri i el mercat il·legal. Es van establir patrulles conjuntes de Mossos i Policia Local que són la visualització del que ja existeix a les comissaries on els dos cossos comparteixen la mateixa base de dades i estan en connexió permanent. Al carrer a significat que, en cas d’haver d’actuar, les diligències es tramitin a l’hora d’acord amb la llei i les ordenances municipals. I, conjuntament, patrullen a peu per estar més a prop del ciutadà.

“Tenim un territori petit de poc més de tres quilòmetres quadrats –explica el cap de la comissaria– podem actuar amb molta rapidesa des del moment en que rebem l’avís”. Però si no hi ha denúncies, si hi ha desconfiança; hi ha una pota que va coixa. “Estem oberts a escoltar quins són els problemes de la gent per poder donar-los resposta, però necessitem que ens truquin quan passa alguna cosa” demana el cap dels Mossos de Sant Adrià a la Mina; que de tant en tant també rep alguna nota anònima d’agraïment.

Bancs, botigues, nous habitatges i equipaments públics s’instal·laran en aquest eix vertebrador que té un passeig central de tretze metres d’ampla-da resseguit d’arbres entre dues vies de circulació de vehicles de tres carrils cada una, dos per cotxes i un pel tramvia. A continuació, una altra tirada d’arbres i les aceres laterals de quatre metres d’ample. En total seran 40 metres de Rambla de costat a costat i 120 de llarg. El tramvia pararà a la Mina des d’on enllaçarà dues línies per connectar Badalona amb Barcelona, per Sant Adrià.

A la zona dels carrers Manuel Fernández Márquez, Astronàutica, Tramuntana i Garbí s’han fet aceres noves i passos de vianants; i s’ha ordenat la circulació i l'aparcament. S’han plantat arbres, instal·lats nous fanals, i col·locat bancs i papereres. Entre edificis s’han fet zones d’esbarjo infantil amb tobogans i gronxadors sobre un terra de goma. Tot plegat ha costat 561.180 ¤. Més endavant s’instal·laràn ascensors a les escales.

Els carrers Estrelles i Llevant s’han reurbanitzat eixamplant les aceres, i s’ha construit un apar-cament públic de 150 places a la zona. El cost de les obres puja a 2.046.000 ¤. El carrer Estrelles, de direcció única, s’ha obert a la circulació per tots dos costats i s’hi han plantat arbres. Al carrer Llevant, a més s’hi ha fet la perllongació fins el carrer Cristòfol de Moura. El problema de les aigües freàtiques ha retardat tres mesos l’obertura del tram final, però aquest setembre ja s’han reprès els treballs que acabaran al desembre. Els arbres del carrer Llevant es plantaran a mitja tardor, cap al mes de novembre.

Entre les futures actuacions del Consorci del Barri de la Mina, per a les que destinarà 1.854.000 ¤, hi ha la remodelació dels carrers Mart i Mar. El carrer Mart es reurbanitzarà com s’ha fet a Llevant i Estrelles. I el carrer Mar, a més a més, s’obrirà pel costat de l’escola que ja s’està construint.

OBRES PER GUANYAR ESPAI PER A LA GENTQUE JO

VULL

Pàg

ina

2

Aviat es podrà inaugurar el tros de la Rambla entre Cristòfol de Moura i Ponent. L’oficina de Correus i l’Associació de veïns es traslladaran al carrer Orient per poder ser enderrocats i continuar avançant. Les obres d’aquest tram costen 930.000 ¤.

BUTL

LETÍ

INFO

RMAT

IU D

EL P

LA D

E TR

ANSF

ORM

ACIÓ

DE

LA M

INA

POTENCIAL HUMÀ

Pàg

ina

5

El dia 5 de juliol es va celebrar al Parc del Besòs el 13è Concurs de Cante Flamenco organitzat pel Centro Cultural Gitano de la Mina. Luís Vargas, cantaor d'arrels sevillanes i veí de L'Hospitalet de Llobregat, artisticament Luís de

Lebrija, va guanyar aquesta edició. El jurat va valorar la seva seguretat i domini dels tres grups de cante que es requerien. El fi de festa el van posar les actuacions de Los Gitanos Catalanes i Juanito Villar y su familia.

La setmana cultural organitzada per les entitats de la Mina va deixar bon gust de boca per la qualitat dels actes i la bona participació dels veïns. Es va complir l’objectiu. Entre actes festius, culturals i esportius les entitats que treballen al barri van mostrar als veïns la tasca que fan. Es va poder visitar l’Exposició d’Entitats i Serveis del barri que es va muntar a la sala Pinós Miralles. Tot plegat va ajudar a intensificar la relació entre les entitats i fomentar el potencial cultural que hi ha a la Mina.

BUTLLETÍ IN

FORMATIU

DEL PLA DE TRANSFORM

ACIÓ DE LA MIN

A

La mostra de la setmana cultural va reunir entitats,

associacions i veïns. PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Molts veïns van assistir a les tres xerrades de debat, i participar-hi directament amb les seves interven-cions i preguntes. Els temes van interessar. Mercè Romans, professora de la Universitat de Barcelona, va dir que l’educació i la formació de la persona son una constant al llarg de la vida. Coneguts periodistes, entre ells Antoni Bassas de Catalunya Ràdio, van parlar de la imatge que els mitjans de comunicació ajuden a construir dels barris perifèrics de les grans ciutats com és la Mina. I l’últim dia, es va tractar la qüestió de l’ha-bitatge des del seu aspecte legal.

Actes com la gimcana de bicicletes –que va tenir molt èxit–, jocs infantils i diversos tallers van divertir als més petits. L’esport també va concentrar participants, especialment el campio-nat de deu equips de futbol sala. Per categories els guanyadors van ser: Casal Infantil, Real Madrid i Casal Juvenil.

ACTIVITATS DE L’ESTIU

Els infants i joves que van participar dels casals i les colònies d’estiu poden sumar una experiència més de convivència i enriquiment personal. Tot el mes de juliol va haver tallers, piscina, jocs, i sortides al zoo i a Port Aventura, entre altres llocs. La par-ticipació de pares i mares va ser clau perquè tot sortís bé i la feina dels monitors molt important, i així els hi van agrair els pares.

Després tothom va marxar de colònies entre cinc i deu dies. A la Garrotxa, Berga, València o Camprodon, van compartir tasques quotidianes, practicar esports diversos (bicicleta, excursionisme, escalada...), dormir algunes nits sota les estrelles i anar a la piscina cada dia.

Pel Centre d’Educació Infantil i de Primària La Mina, és l’any de preparar el trasllat. El barri es transforma, i també la seva escola que millora en equipaments.

L’edifici que es construeix té tres cossos transversals i entre ells els patis i les pistes esportives. La primera secció és l’escola d’Infantil amb planta baixa, un pis i pati; independent de la resta i orientada al sol. La segona acull Primària en tres plantes elevades que creen una zona porxada que comunica el seu pati amb les pistes. Entre els edificis d’Infantil i Primària, perpendiculars als dos costats del solar i a nivell de planta baixa, hi ha, a una banda, l’accés a l’escola per la Nova Rambla, les oficines, la sala de professors i la biblioteca; i a l’altra banda, pel costat del carrer Mar, el menjador. A l’extrem nord hi ha el gimnàs. Tot plegat conforma un conjunt d’aules, àrees comunes i zones d’esbarjo d’espais amplis i oberts. És una es-cola sense barreres arquitectòniques i amb ascensors.

EXCAVADORES I LLIBRESLa convivència amb els paletes i excavadores serà una assignatura més enguany. I encara que s’han traslladat dues aules a la part posterior, hi haurà trasbals. Però es pot aprofitar per aprendre de primera línia com es construeix un edifici modern.

Les obres finalitzaran el juliol del 2004, de manera que el curs 2004-2005 s’iniciarà el mes de setembre a les noves instal·lacions. El cost d’aquest equipament és de 4.200.000 ¤.

El projecte de l’arquitecte Esteve Puigdengolas recull l’aportació dels mestres. I té en compte que la nova escola serà d’ús comú pels veïns, més enllà de l’horari escolar. El gimnàs és a l’hora sala d’actes, les pistes poliesportives estaran obertes al barri, i la biblioteca tindrà una entrada pel carrer.

Arriba el moment de participar al Forum 2004 des d’una proximitat de privilegi. La Mina és a tocar d’on se celebraran els actes centrals i les escoles estan convidades a l’intercanvi amb nens i nenes d’arreu. El com s’haurà de definir aviat.

EL NOU INSTITUTD’altra banda, el nou institut de batxillerat i formació professional, situat a la zona que s’urbanitzarà entre els carrers Ramon Llull i Taulat començarà a construir-se, amb un pressupost de 3.800.000 ¤, el mes de gener vinent. Es preveu que entri en funcionament el curs 2005-2006.

UNA ESCOLA EN CONSTRUCCIÓ

Pàg

ina

4

L’escola a la Mina és clau en l’engranatge que mou el barri perquè actua directament en la vida social, més enllà de les classes. Hi ha una vinculació estreta entre l’entorn i la realitat que viu. Una de les tasques més costoses és implicar pares i mares en la vida escolar, i la lluita contra l’absentisme; tot i que es van obtenint bons resultats. Comença un nou curs i amb ell l’oportunitat de fer costat als infants, que demà seran els ciutadans que voldríem responsables del que els toqui viure.

Ara s’està perforant el sòl per fer els fonaments de l’edifici. Els

treballs de construcció avancen a bon ritme en aquesta primera fase.

PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINABU

TLLE

TÍ IN

FORM

ATIU

DEL

ENTRAR AL MERCAT LABORALPROGRAMES DE FORMACIÓ ADAPTATS A LES NECESSITATS

1.319 persones han participat als itineraris integrats d’inserció laboral, des que a finals de l’any 2001 el Consorci del Barri de la Mina iniciés les seves accions. 726 han estat dones i 593 homes. Com a resultat dels processos d’inserció laboral s’han aconseguit fins a 332 contractes, 193 per dones i 139 per homes. La majoria són de tipus temporal, només 41 han sigut indefinits.

Pàg

ina

7

PLA DE TRANSFORM

ACIÓ DE LA MIN

ABUTLLETÍ INFORMATIU DEL

Els resultats també són bons a l’escola taller Polydor. En la primera fase, que va acabar aquest estiu, hi ha hagut 48 alumnes treballadors dels quals 30 han trobat feina. Ara s’inicia la segona fase (2003-2005) amb els mòduls de construcció, instal·lacions, i fusteria metàl·lica. L’edifici que s’està rehabilitant serà un modern centre cultural que preveu, entre altres serveis, un estudi d’enregistrament i sis sales d’assaig.

EL NOSTRE ENTORN

La campanya informativa i de sensibilització per a la recollida selectiva, canvi de contenidors d’escombraries, neteja dels carrers i civisme de la població, va arribar a tots els veïns. Després de l’àmplia difusió porta a porta ha quedat instal·lat a la cantonada dels carrers Mar i Tramuntana, davant del Centre d’atenció primària, el punt d’informació medioambiental. Aquest servei obra els dies feiners de 9 a 1 pel matí i de 4 a 8 per la tarda.

Bars i restaurants s’han sumat a la iniciativa recollint selecctivament els olis de les seves cuines, i els comerços fan el mateix amb el paper i el cartró.

Des del Servei d’Informació i Orientació Laboral (SIOL) i el Club de feina es fa el seguiment de cada cas de manera personalitzada i adaptada a les necessitats concretes per aconseguir la inserció laboral i lluitar contra l’atur i la desestructuració social.

ENTRAR AL MERCAT LABORALPROGRAMES DE FORMACIÓ ADAPTATS A LES NECESSITATSQUE JO

VULL

Pàg

ina

6BU

TLLE

TÍ IN

FORM

ATIU

DEL

PLA

DE

TRAN

SFOR

MAC

IÓ D

E LA

MIN

A

Les dones tenen accés prioritari als programes d’ocupació perquè, a la Mina, es el grup amb l’índex més alt d’atur. S’incorporen al mercat laboral com dependentes de grans superfícies, cambreres de pisos per als hotels o en equips de serveis de neteja. En molts casos es tracta de dones que no han tingut una formació prèvia però que tenen motivació pel treball. Un cop salvats els inconvenients de sortir del barri i conciliar la vida familiar i laboral, els resultats són bons. S’estableix la confiança de l’empresa i es creen nous referents de les dones treballadores al barri.

Han acabat els cursos de serveis de manteniment, carretillers de magatzems i manipulats. De deixalleries en començarà un de nou a l’octubre i s’està fent la selecció dels joves pel programa de formació de cambrers per restaurants. Des del Servei d’Informació i Orientació Laboral (SIOL) i el Club de feina es fa el seguiment de cada cas de manera personalitzada i adaptada a les necessitats concretes per aconseguir la inserció laboral i lluitar contra l’atur i la desestructuració social.

El cas de la brigada de neteja i manteniment és un bon exemple d’eina per a l’inserció laboral. A més de tenir un efecte directe sobre la millora del barri de la Mina, ha suposat que dotze persones que es trobaven en situació de difícil inserció laboral s’hagin posat a treballar. Desprès quatre membres de la brigada han trobat feina en empreses de la construcció, i els altres vuit esperen fer aviat el mateix pas que els seus companys. Els que troben feina deixen el seu lloc a altres que s’incorporen a l’equip amb el mateix objectiu d’arribar un dia a entrar al mercat laboral normalitzat.

QUE JOVULL

Pàg

ina

8BU

TLLE

TÍ IN

FORM

ATIU

DEL

PLA

DE

TRAN

SFOR

MAC

IÓ D

E LA

MIN

A

El Pla de Transformació del barri de la Mina és ja una realitat concreta al nostre municipi. El barri es trans-forma i canvia per anar a millor. Com alcalde de Sant Adrià de Besòs i President del Consorci, m’alegro pel camí que entre tots hem re-corregut i em satisfà que no té marxa enrera. Tot el que queda per endavant assegura un futur es-perançador pels veïns i veïnes del barri de la Mina i per les generacions futures de Sant Adrià de Besòs.

Dia a dia podem veure el procés del canvi que s’està produint en el barri i sabem d’allò que hi ha previst pels proper anys. Amb la participació i la implicació directa de tots nosaltres, veïns i veïnes, juntament amb les entitats i asso-ciacions, estem aconseguint que la transformació social i urbanís-tica del barri de la Mina sigui una realitat.

Tenim el barri en obres i això comporta molèsties, però hem de ser conscients que calen nous equipaments, la rehabilitació dels accessos a les escales, la instal·lació d’ascensors, així com l’ordenació de carrers i espais públics. La nova rambla ha de ser el veritable centre de la vida comunitària del barri i ha de possibilitar l’arribada del tramvia per millorar la comunicació amb el nostre entorn.

La ciutat per viure que tots nosaltres volem comença a prendre forma, i podeu estar ben segurs que els veïns i veïnes del barri de la Mina sou els protagonistes.

EL PROGRÉS DE LA MINA ASSEGURA EL FUTUR DE SANT ADRIÀ DE BESÒS

El Govern de la Generalitat de Catalunya està compromès amb el benestar i el futur de tots els ciutadans i ciutadanes, amb tots els municipis i barris del país.

Aquest compromís es posa de manifest molt especialment en el Barri de la Mina.

Històricament s’hi han destinat molts recursos i esforços en el camp sanitari, educatiu, social, etc. Però, és ara fa tres anys que vam impulsar un consens institucional i un increment coordinat de més recursos i esforços, per tal de ser, entre tots, més eficaços en la transformació i millora del barri.

Perquè aquesta transformació comencés amb uns fonaments sòlids calia recollir les necessitats i les expectatives dels seus habitants. Així es va fer amb la campanya “La Mina que jo vull” i, continua fent-se a través de la participació de les associacions, les entitats i dels veïns i veïnes.

Amb aquests materials: voluntat política i institucional, recursos de les administracions consorciades (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona) i de la Unió Europea i, la participació dels homes i les dones de barri, hem endegat un Pla de Transformació, que és ambiciós i potent, perquè aspira a millorar la vida de la gent que viu al barri i molt especialment la dels seus fills.

Es per això que aquest Pla no vol ser de curta durada, és un pla que sense pauses i, a base de constància i il·lusió, ha d’anar consolidant les millores que, pas a pas, es van assolint.

Aquesta transformació ja l’hem començat a veure. L’arribada dels mossos d’esquadra, el començament de la nova escola, l’obertura de carrers i, molt especialment les millores menys visibles de treball en el camp de la inserció laboral, la infància, de les comunitats de veïns, entre d’altres, en són exemples tangibles.

Aquest Pla que, en definitiva, encara està a l’inici del seu camí, ara ja no pot parar, ara ja no té marxa enrera. Per continuar fent el camí cal renovar dia a dia la il·lusió i el compromís de tots nosaltres: veïns i veïnes i administracions.

Com a consellera del Govern de Catalunya i vicepresidenta del Consorci del Barri de la Mina, us felicito per la feina que s’ha vingut fent i us encoratjo a continuar treballant per un barri digne i amb futur.

Sr. Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs i President del Consorci del Barri de la Mina

Sra. Irene Rigau i OliverConsellera de Benestar i família de la Generalitat de Catalunya i Vice-presidentadel Consorci del Barri de la Mina

Mar, 12, ent.08930 Sant Adrià de BesòsTel. 93 462 00 20

Generalitat de Catalunya

EL FUTUR CREIX A CATALUNYA, EL FUTUR CREIX A LA MINA