TEMA 6: LA CÀMERA DAGUERROTIP:

N. NIÉPCE i L.J.M. DAGUERRE

PLACA DE PELTRE (aleació de metalls)

8 hores d’exposició

N. NIÉPCE i L.J.M. DAGUERRE

PLACA DE PLATA 10 minuts d’exposició

N. NIÉPCE i L.J.M. DAGUERRE

PLACA DE PLATA 1 minut d’exposició

ALBÚMINA: ­ Louis Deésiré BLANQUARD­ÉVRARD ­ 1850 (Còpies en paper) Primer procediment fotogràfic que permet fer còpies en paper a partir d'un negatiu, normalment, de vidre.

IMPERMEABILITZACIÓ Es banya un paper en clara d’ou (conté albúmina proteïna ­) Tanca les fibres per millorar la nitidesa de imatge i brillantor

FOTOSENSIBILITZACIÓ Es sumergeix en nitrat de plata

REVELAT El paper es posa en contacte amb el negatiu

AVANTATGES INCONVENIENTS

Permet obtenir còpies d’un mateix negatiu

­ El temps d’exposició pot ser d’entre uns minuts­hores, en funció de la quantitat de llum.

­ Les còpies → es deterioren (engrogueixen)

COL∙LODIÓ HUMIT: (Exposició més ràpida) ­ Frederick SCOTT ARCHER El temps d’exposició era molt ràpid, però la placa de vidre vernissada (col∙lodió) havia de romandre humida durant tot el procediment de presa i revelat de les imatges.

AVANTATGES INCONVENIENTS

­ Obtenir diverses còpies ­ Redueix el temps a pocs segons ­ Cost més barat

­ Necessita laboratori fotogràfic ­ Plaques de vidre fràgils

LA PEL∙LÍCULA EN RODET RODET FOTOGRÀFIC: rotlle de film flexible que feia possible la presa de diferents fotografies sense canviar la pel∙lícula. AUTOCROM: FOTOGRAFIA EN COLOR (August i Louis LUMIÈRE) PLACA AUTOCROM: consten d'un mosaic de microscòpics grans de midó, usualment fècula de patata, sobre la base d'una pel∙lícula en blanc i negre.

LA CÀMERA FOTOGRÀFICA: Un instrument en constant evolució (1839­actualitat) LENTS Les lents simples poden tenir diversos defectes que causen deformacions geomètriques o de color en les imatges. Entre 5 i 8 lents corregeixen els defectes òptics. Les òptiques determinen la DISTÀNCIA FOCAL i l’ANGLE DE VISIÓ

+ DISTÀNCIA FOCAL ­ angle de visió; ­ profunditat de camp; ­ distorsió de la realitat

Elements d’una lent:

FOCUS Punt posterior a la lent on convergeixen els raigs de llum

PLA FOCAL Pla vertical on es situa el focus, on es forma la imatge

CENTRE DE CORVATURES

Els centres de les esferes de les cares corbes de la lent

CENTRE ÒPTIC Punt interior de la lent per on passen els raigs sense desviar­se

EIX ÒPTIC Eix que passa pel centre òptic i els centres de curvatura.

DISTÀNCIA FOCAL Distància entre el centre òptic i el focus. La DISTÀNCIA FOCAL és la distància que hi ha entre el centre òptic iel pla focal (on es troba el sensor).

­ Centre òptic: Punt situat normalment a on s’espera trobar el centre geomètric de la lent, que té la propietat que els raigs que hi passen no pateixen cap desviació.

­ Pla focal o focus: Pla imaginari perpendicular a l’eix òptic on convergeixen tots els raigs lluminosos procedents del subjecte, reunint­se en el punt d’enfocament nítid.

Òptiques La mida de la imatge és més gran com més gran és la distància focal i molt aproximadament són proporcionals.

ULTRA GRAN ANGULAR

GRAN ANGULAR

ESTÀNDARD

TELEOBJECTIU

SUPER TELEOBJECTIU

Òptiques especials

ULL DE PEIX 180o → Per imatges molt àmplies

MACRO Per a objectes molt petits i propers

PC Corregeix els efectes de perspectiva de l’arquitectura DIAFRAGMA: És una cortineta que regula la quantitat de llum que entra. Permet fer la imatge més clara (SOBREEXPOSADA) o més fosca (SUBEXPOSADA) També permet canviar la PROFUNDITAT DE CAMP La PROFUNDITAT DE CAMP és la distància en profunditat entre el primer i l’últim elements nítids de la imatge. + obertura diafragma ­ profunditat de camp VISOR Pot ser directe (produeix paral∙lelisme o paral∙laxi) Pot ser directe o rèflex (utilitza un pentaprisma) OBTURADOR: Controla → el pas de la llum cap al sensor. Sempre està tancat, només s’obre al prémer el disparador. Regula el temps d’entrada de la llum ­>VELOCITAT D’EXPOSICIÓ Permet captar el moviment o congelar­lo. Es gradua en segons o fraccions de segon. Com més alta és la fracció, més ràpida és la velocitat d’obturació i menor el temps d’exposició.

L’obertura de DIAFRAGMA i la velocitat d’OBTURACIÓ estan relacionats. SENSOR És l’element sensible a la llum on es forma la imatge quan s’obre l’obturador.

­ Digital ­ Analògic

Cadascuna d’aquestes cel∙les genera una corrent elèctrica en presència de la llum. Aquesta corrent elèctrica serà convertida en dades numèriques que es guardaran en forma digital binària en la memòria de la càmera generant un píxel.

El píxel (picture element) és la unitat mínima que forma una imatge gràfica ­ Com més píxels tingui un sensor, més definició.

CÀMERA ANALÒGICA: GRA + PETIT = MÉS DEFINICIÓ CÀMERA DIGITAL: MÉS PÍXELS = MÉS DEFINICIÓ SENSOR: És l’element sensible a la llum on es forma la imatge quan s’obre l’obturador.

­ La sensibilitat es mesura en ISO. ­ Com més alta és la sensibilitat, menys definició (més gra).

AJUSTAMENTS CÀMERA DIGITAL

EXPOSICIÓ: EXPOSÍMETRE (o "fotòmetre") Calcula l'exposició que necessita el sensor per a produir un resultat correcte, en base a la llum reflexada per l'escena i els valors d'obertura, velocitat i sensibilitat seleccionats.

MODE AUTOMÀTIC

Indica a la càmera la configuració d'obertura, velocitat i sensibilitat que haurà d'utilitzar per a una correcta exposició.

MODES CREATIUS

(paisatge, retrat, nocturn...) Apareix fixat un dels paràmetres, l'exposímetre indicarà a la càmera quins valors han d'adoptar els altres dos paràmetres.

MODES DE PRIORITAT

Es dóna l'opció al fotògraf de prioritzar i fixar un dels valors A → OBERTURA (A, apperture priority S → VELOCITAT (S, shutter priority)

MODE PROGRAMA

La càmera fixa l'obertura i la velocitat d'obturació. El fotògraf només ha de moure un dels controls (obertura o obturació) i la càmera selecciona l'altre valor per a mantenir l'exposició correcta.

MODE MANUAL

Otorga tota la creativitat al fotògraf. En aquest mode, el fotògraf controla l'obertura i la velocitat d'obturació.

Sobreexposició → l'indicador es desplaçarà cap al signe + Subexposició → ho farà cap al signe ­ BALANÇ DE BLANCS: És un ajust electrònic que aconsegueix una reproducció de color correcta sense mostrar dominants de color, amb independència del tipus de llum que il∙lumina l'escena.

­ Els colors capturats per les càmeres depenen de la il∙luminació. ­ Segons el tipus de llum (temperatura de color) un to predominarà sobre els altres. ­ Es pot realitzar de forma contínua, automàtica o manual.

AUTOFOCUS: Permet l’enfocament d’un motiu de forma automàtica.

­ AF SIMPLE: Enfoca automàticament objectes estàtics. ­ AF CONTINU: Manté l'enfocament sobre el subjecte encara que estigui en

moviment. Cal mantenir mig premut (pre­tret) el disparador. QUÈ ÉS UNA CÀMERA FOTOGRÀFICA? És una cambra fosca amb un element fotosensible.