la ciutat d’alacant
TRANSCRIPT
El mar i la cadena muntanyosa costanera que formen el Mont de Benacantil i la Serra Grossa, junt a d’altres formacions menors como el Tossal, la Muntanyeta i l’altiplà de Benalua, han donat forma a la ciutat d’Alacant. Gràcia Jiménez
Històricament, la ciutat té diferents focus
arqueològics que marquen els seus origens: ibèrics, iberoromans i restes superficials d’una
ciutat romana imperial fins al segle III.
Jaciment arqueològic de Lucentum
Gràcia Jiménez
Però la ciutat actual té el seu inici en les
faldes del Benacantil, i a l’empar del seu castell
es van assentar els pobladors musulmans.
Barri de la Santa Creu
Gràcia Jiménez
La ciutat medieval degué ocupar les parts més
elevades de la muntanya, tenia una muralla que es
va conservar fins el segle XIX. Comptava amb uncentre religiós, una mesquita que a principis del
segle XIV seria transformada en l’actual església de
Santa Maria, d’estil gòtic molt desfigurat per obres
posteriors. La ciutat vella creix pels barris alts
(Santa Creu, Sant Roc, El Pont i la Vila Vella)
Gràcia Jiménez
Durant el segle XVI la ciutat descendeix cap el mar
on es troben els terrenys més plans.
El primer creixement planificat es materialitza
entorn a l’església de Sant Nicolau de Bari
(construïda entre 1616 i 1662) ; amb carrers tan
tradicionals com el de Llauradors i el carrer Major.
Gràcia Jiménez
Les muralles
descendien des del
castell a la ciutat
vorejant el barri de
Santa Creu, la Rambla,
el carrer Altamira, el
carrer Gravina i el Paseíto Ramiro, des
d’on el mur tornava a
ascendir cap a la
fortalesa, amb la qual
cosa es tancava el
sistema defensiu. http://www.alicantevivo.org/2008/01/las-murallas-de-alicante-1.html
Gràcia Jiménez
El traçat dels
carrers del segle XVI és
ortogonal. El plànol és en
quadrícula,
amb amplàries
regulars, i es
formen illes
quadrangulars
de dimensions
semblants entre si.
http://ccsocials.blogspot.com.es/2008/09/13-el-poblament-urb-les-ciutats.htmlGràcia Jiménez
Fóra vila murada, a l’oest, creixeria el raval de Sant Francesc.Allí es troba la plaça de Gabriel Miró, abans anomenada plaça de les Barques per arribar fins allí la línia de costa. En ella estava l’antiga Casa del Rei,o Alfolí de la Sal, edifici del segle XVI destinat a magatzem de sal, que més tard fou presó,i finalment enderrocat a les darreries del segle XIX; sobre el seu solar s’edificaria en 1916 l’actual casa de Correus i Telègrafs.
Gràcia Jiménez
Durant el segle XVIII, es
va fer una nova muralla
que albergava el barri de
Sant Francesc. Fou
ampliada en el s.XIX, permetent la formació del
Barri Nou, base de la ciutat neoclàssica, i que
albergaria a la població del
barri de Sant Anton que
fou enderrocat en la guerra
de la Independència.
Gràcia Jiménez
Hospital del Rei
Casa de la Misericòrdia
Al nord del casc urbà, al voltant de la muralla naix el raval de Sant Anton. Entre els edificis notables destaca l’Hospital del Rei, que en l’actualitat és la comandància de la Guardia Civil; també hi trobem la casa de la Misericòrdia, construïda en el segle XVIII i transformada des de 1801 en Fàbrica de Tabacs i, actualment, en centre cultural (Las Cigarreras)
Gràcia Jiménez
Durant el segle XVIII, es va fer una nova muralla
que albergara el barri de Sant Francesc. Fou ampliada en el XIX, permetent la formació del Barri
Nou, base de la ciutat neoclàssica, que acolliria a la
població del barri de Sant Anton, enderrocat en la
guerra de la Independència.
Gràcia Jiménez
En el segle XIX es feren els primers passejos públics com el de la Rambla, també s’instal·laren fonts i es feren nous edificis públics com la Plaça de Bous i el Teatre Principal.
Gràcia Jiménez
A meitat del segle XIX es produiria una transformació importantíssima: la construcció de l’Estació del ferrocarril de Madrid, que arribaria per primera vegada en 1858, augmentant així la importància del port.
Gràcia Jiménez
Entre 1854 i 1878, s’enderroquen les
muralles, s’obrin nous
barris i s’intensifica
l’activitat secundària i
terciària. El barri de Sant
Francesc experimentaràgrans canvis: es reforma la línia de costa formant el
nou moll, es va desviar el
barranc de Sant Blai, s’obria el carrer Sant
Ferran i es projectava el passeig de l’Esplanada
sobre l’antic moll (1867)Gràcia Jiménez
Barri de Sant Blai
http://alicanteenimagenes.blogspot.com.es/2011/11/calle-san-fernando-alicante.html
Gràcia Jiménez
FINALS DEL S.XIXEn 1897 comença l’execució del 1r Pla d’Eixample que ordenarà el creixementde la ciutat, segonsprojecte de l’arquitecteJosé González Altés.Com a precedent tingué el barri de Benalua, projectat en 1883 per l’arquitecte Guardiola,separat de la ciutat pel barranc del mateix nom. Ací es construiria altra estació de ferrocarril coneguda com l’Estació de Múrcia (1884)
Plano Urbano de Benalúa con indicación de las curvasde nivel a partir de la cartografía del siglo XVIIIGràcia Jiménez
En l’últim terç del segle
XIX, apareixen les primeres
grans edificacions d’habitatges destinats al
lloguer, com ara el passatge Amérigo, situat entre els
carrers Major i Altamira
(rehabilitat com a hotel)Les construccions d’estil
neoclàssic es poden trobar
als carrers Altamira, Major, Rambla i Castaños, entre
altres.
Gràcia Jiménez
Durant el segle XX la ciutat va tindre una forta expansió. En els anys 20s’erigiren importants edificis destinats a l’ús públic
Podries identificaraquests edificis d’Alacant?
Gràcia Jiménez
En la dècada dels 30, es van
construir edificis d’habitatges d’estil
internacional, seguint la influència de
les avantguardes racionalistes europees. Bona part d’ells foren
projectats per l’arquitecte Miguel
López, destacant els situats en el
carrer Tinent Chápuli, cantó amb la
Rambla i el carrer Bailén, alguns al
passeig de Soto,i també el sanatori del
Perpetuo Socorro.
http://www.via-arquitectura.net/09/09-132.htm
Quins són avantguar-distes?
Gràcia Jiménez
Després de la guerra civil, els principals canvis en la morfologia urbana començaren a finals dels anys 50. L’expansió demogràfica dels 60, suposaria la formació d’un nou barri al voltant de l’antiga carretera d’Alacant a Madrid, convertida així en l’avinguda Maisonnave, que travessa el plànol d’aquest eixample de nord-est a sud-est. Gràcia Jiménez
La nova àrea urbana forma un
quadrilàter limitat al nord-est per
l’estació del ferrocarril, al nord
amb l’avinguda Pérez Galdós fins el
passeig del general Marvá i baixant
des d’aquest, de nord a sud, fins al
passeig de Canalejas, on es troba el seu límit est, i al sud el mar. Ací
trobem l’estació d’autobusos i
alguns edificis per a les delegacions
ministerials franquistes. Destaca l’escalinata de l’Institut
Jorge Juan.
Gràcia Jiménez
Actualment el punt neuràlgic d’aquest “nou centre” s’ubica
al voltant dels edificis del Corte Inglés, que han dotat a la zona
d’un gran dinamisme.
http://carrersdalacant.blogspot.com.es/
Gràcia Jiménez
Des de finals del segle XX i començaments del segle XXI, assistim a un “desbordament” del plànol del casc urbà, degut a les noves construccions d’edificis residencials, seguint l’eix paral·lel entre les vies del tren i la carretera Alacant-Madrid (àrees de Sant Blai, Florida i Ciutat d’Asís...) i als voltants de la Gran Via (Pla-Garbinet, Joan XXIII, Goteta...)
Gràcia Jiménez
I no podem
deixar de banda
l’important desplaçament de
població cap a les
platges
(Albufereta i
platja de Sant
Joan) o els nuclis
pròxims a la
ciutat (Sant
Vicent, Sant
Joan...)
Gràcia Jiménez