la catalunyaofereix al lector tots els detalls de la ruta. el punt de sortida està ben descrit,...

LA CATALUNYAREBEL

13 iTiNERARis pER LAvALL dE LA GAvARREsA

Col·lecció: Azimut - 142

JOSEP MONTOYAPOL HUGUET

AZ142 - CATALUNYA REBEL.indd 1 10/02/15 09:30

Primera edició: març del 2015

© del text: Josep Montoya i Pol Huguet© de les fotografies: Pol Huguet, Marta Membrives, Pep Pedragosa,

Margarida Salsas, Lluís Ribas, Sebastià Plans i Ajuntaments d’Alpens, Artés, Lluçà, Olost, Oristà i Sant Feliu Sasserra.

Procedència de les imatges: Base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (disponible a www.icc.cat) i particulars i institucions

esmentades al copyright

Suport: CatEmocions, SL

© d’aquesta edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 - 43800 Valls

Tel. 977 60 25 [email protected]

www.cossetania.com

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Leitzaran Grafikak

ISBN: 978-84-9034-304-3

DL T 179-2015


5

Com fer servir aquesta guia

Per facilitar el coneixement de la història i els pobles de la vall de la Gavarresa, proposem tretze rutes que us permetran entrar en contacte amb alguns dels esdeve-niments que en marcaren el passat i que, alhora, són representatius i significatius en la història de Cata-lunya. A més, contenen nombro-sos atractius que fan referència a un ampli ventall d’aspectes: natura

i paisatge, patrimoni, història, cul-tura, tradicions, etc. Totes les rutes són circulars, és a dir, comencen en un poble i acaben al mateix punt, però amb itineraris d’anada i tornada diferents. Concebudes majoritàriament per a un públic familiar, us permetran conèixer aquest territori d’una forma molt directa i vivencial, trepitjant-lo i sentint-lo de ben a prop.

C-16

Berga

1

El Llobregat El TerRiera

Gavarresa

C-62

C-25C-17

LluçàLa Blava

Beulaigua

Torelló

Manlleu

Vic

Santa Creu de Jutglar

La Torre d’Oristà

Alpens

Sant Agustí de LluçanèsSanta Eulalia

de Puig-oriol

Perafita

Sant Martí d’Albars

Prats de Lluçanès

Santa Maria de Merlès

Olost

OristàSant Feliu Sasserra

Santa Maria d’Oló

l’EstanyAvinyó

Sant Joan d’Oló

Artés

Calders

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13

Pobles de la Gavarresa

Conca de la Gavarresa

Moià

Manresa


6

dEsCRipCió dELs iTiNERARis EsCoLLiTs

La descripció de cada itinerari ofereix al lector tots els detalls de la ruta. El punt de sortida està ben descrit, sempre localitzat en algun poble, i és fàcilment accessible amb vehicle. Cal prestar especial atenció als canvis de direcció, les interseccions i els desviaments, sobretot si no estan senyalitzats. En aquests casos, la guia fa servir rei teradament expressions com dreta, esquerra, davant, darrere i altres d’equivalents per assegurar la comprensió del text.

Tots els itineraris van acompa-nyats d’una fitxa tècnica que conté aspectes bàsics de la ruta: la distàn-cia que cal recórrer, el grau de di-ficultat, la durada de la caminada (sense comptar les parades), el des-nivell, els punts d’aigua i observa-cions que cal tenir en compte. Un mapa, amb els itineraris senyalit-zats, complementa la informació.

La majoria de rutes circulars tenen una distància que oscil·la entre sis i onze quilòmetres i es poden recórrer en una franja de temps compresa entre dues i quatre hores. No obstant això, hem inclòs també un parell de rutes més llar-gues per als més excursionistes: 14 km a Santa Maria d’Oló i 22 km a Prats de Lluçanès. Les distàncies quilomètriques parteixen de xifres aproximades, confrontades amb la cartografia corresponent.

A més de l’itinerari, cada ruta inclou un apartat històric per si-tuar els esdeveniments relatats en els àmbits local, regional i nacio-nal, així com diferents desglossats,

per mitjà dels quals s’amplia la informació associada als atractius de la ruta. Fan referència tant a elements tangibles (monuments, construccions, paisatge...) com a elements de caràcter intangible (història, tradicions, cultura...). Alguns ofereixen una visió de con-junt dels atractius turístics del mu-nicipi per on discorre la caminada.

iNfoRmACioNs pRàCTiqUEs i CARNET sEGELLABLE

Al final de les rutes, la guia in-corpora un apartat d’informacions pràctiques, entre les quals troba-reu una llista de diferents equi-paments i establiments d’interès turístic situats dins dels municipis que apareixen a la guia. Es tracta d’una selecció que inclou no tan sols equipaments culturals (mu-seus, centres d’interpretació...), sinó també restaurants, hotels, ce-llers, agrobotigues, etc. La majoria estan adherits al carnet segellable que podreu trobar en aquesta ma-teixa guia, a la pàgina 153.

Podreu segellar aquest carnet als establiments i equipaments que figurin a la llista com a adhe-rits, i això us donarà dret a gaudir de promocions o descomptes en diferents establiments. Cada pro-moció quedarà registrada per mit-jà d’un segell, que serà estampat a la casella corresponent del carnet. Per conèixer els establiments aco-llits a aquesta campanya cal que us connecteu als webs que figuren al costat de cada establiment, on es detallen les promo cions, o bé con-tactar-hi per telèfon.


7

Itinerari • 1Introducció

LA vALL dE LA GAvARREsA

El mot “Gavarresa” és docu-mentat des de l’època medieval, concretament al segle X, en un document de l’any 924 on la riera apareix citada com a “Rio Gavar-ressa”. Prové del mot preromà “ga-varra”, amb el radical “gav-”, que significa cretlla o tall, i és abun-dant en la toponímia pirinenca. Cal relacionar “gavarra” amb el basc “gaparra” (esbarzer), d’on se-gurament provenen els mots cata-lans “gavarna” i “gavarrera”. Aquest mot dóna nom a la riera Gavarresa i a la vall per on discorre.

La riera Gavarresa neix a la vora del poble d’Alpens, a partir de diversos torrents que recullen les aigües de les muntanyes d’uns 1.200 m d’altitud sobre el nivell el mar, en una de les zones més humides de Catalunya. La riera pren una direcció nord-sud i tra-vessa tot el Lluçanès fins a arribar al Pla de Bages. En aquest camí, va rebent les aigües d’alguns aflu-ents, els principals dels quals són les rieres de Lluçanès i de Relat per la dreta i la d’Oló per l’esquerra, que drena les aigües d’una part del Moianès. La conca de la Gavarresa limita a l’est amb diversos afluents del Ter, i a l’oest amb la conca de la riera de Merlès, que també de-semboca al riu Llobregat.

En el curs de la riera hom hi pot trobar diversos pantans de petites dimensions. El més gran

és el pantà de la Gavarresa (co-negut igualment com a pantà de Reixac, d’Olost o de Santa Creu). Situat al municipi d’Olost, les se-ves 7,77 hectàrees el converteixen en la zona humida més important del Lluçanès, sobretot per les seves comunitats faunístiques. Es tracta d’un pantà artificial, originat per una presa de dimensions consi-derables i destinat a l’abastament d’aigua al municipi d’Olost i als usos agraris i ramaders.

El mot Gavarresa designa tam-bé la vall del mateix nom, un espai cohesionat a l’entorn dels cursos alt, mitjà i baix de la riera Gavar-resa i dels seus afluents. La seva conca està situada íntegrament dins de les comarques d’Osona i el Bages, i engloba de manera total o parcial els municipis de Santa Maria d’Oló, Santa Maria de Mer-lès, Avinyó, Artés, Calders, Moià, l’Estany, Perafita, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sant Feliu Sasserra, Olost, Oristà, Alpens i Prats de Lluçanès.

LA GENT

La història d’aquesta zona està lligada als marcats moviments po-blacionals, socials i econòmics que es produeixen entre les poblacions que hi ha a l’entorn del curs de la riera Gavarresa i dels seus afluents principals. Aquesta idiosincràsia local va marcar durant segles una xarxa de comunicacions, proveï-


8

ment d’aigua i agricultura comu-nes entre les poblacions, tot tei-xint un gran intercanvi econòmic i demogràfic entre elles. Serveix d’exemple l’antic camí i actual car-retera que, seguint el curs de la rie-ra, era el que comunicava la plana de Manresa amb el Lluçanès, tot passant per Artés i Avinyó, amb diversos ramals que comunicaven amb els altres pobles de la zona.

Al llarg dels segles, la consi-derable distància i temps esmer-çat per al desplaçament fins a Vic i Manresa (a diferència del que succeïa amb pobles més propers a aquestes ciutats) féu que els mer-cats locals tinguessin una gran importància, tot unint les poblaci-ons de la zona i evitant, d’aquesta manera, una dependència encara major dels nuclis de població més importants.

Colla castellera Picapolls de la Gavarresa. (Foto: Marta Membrives)

Les estadístiques històriques dels registres mostren que hi havia un gran moviment humà entre les poblacions de la zona, de manera que representaven la major part d’immigracions i emigracions fins ben entrat el segle XX.

Si bé la modernització i la mi-llora de les comunicacions han re-duït la cohesió demogràfica de la zona —igual que ha succeït en tots els altres territoris catalans—, el sentiment local lligat al curs de la riera Gavarresa encara es fa notar en diversos aspectes. Un exemple són els mercats setmanals de les pobla cions, que són encara con-correguts pels habitants dels altres pobles. També l’organització d’al-gunes festivitats conjuntes, com ara el Carnestoltes de la Gavarresa, que durant alguns anys celebraren diverses poblacions d’aquest espai natural: en el transcurs de tres o quatre caps de setmana consecu-tius cada poble feia el seu Carnes-toltes, amb cartell unificat i suport logístic i presencial mancomunats.

Pel que fa referència a les en-titats culturals, cal destacar l’exis-tència d’una colla castellera in-tegrada per persones de diferents municipis de la vall que, a més, incorpora en el seu nom la riera que identifica els municipis: els Picapolls de la Gavarresa.

Finalment, trobem també les mencions a la vall de la Gavarresa en algunes publica cions com ara el periòdic Gavarresa, que es dis-tribuïa entre els pobles de la zona, o esments actuals en la descripció geogràfica que es dóna en diverses publicacions municipals de diver-sos senders que incorporen en el nom aquest espai natural.


9

D’altres vegades, els espais co-muns de trobada obeeixen més a aspectes administratius i d’eficièn-cia econòmica que no pas a aspec-tes identitaris, com ara l’existència d’un òrgan administratiu conjunt, la Mancomunitat La Gavarresa, formada pels municipis d’Avinyó i Santa Maria d’Oló per a la pres-tació comuna del servei de neteja viària i d’equipaments de béns mo-bles plurifuncionals, o el fet que l’IES d’Artés, per exemple, rebi tradicionalment alumnes d’altres pobles de la vall.

dEmoGRAfiA i ECoNomiA

La conca de la Gavarresa és una zona a cavall de diverses co-marques, actualment lluny dels principals eixos de comunicació i nuclis de població de Catalunya. Aquest fet ha condicionat el desen-volupament econòmic i demogràfic d’aquests pobles, majoritària-ment petits i amb una economia molt agrària, relacionada amb la producció de cereals, farratges, així com una ramaderia notable (vaques, porcs i ovelles principal-ment). Com a excepció, a la part baixa de la riera, Avinyó i, sobre-tot, Artés, que es troben situats molt més a prop de l’Eix Transver-sal i de Manresa, tenen una econo-mia més industrial.

Això ha tingut una gran im-portància en termes demogràfics. Mentre Avinyó i Artés han gua-nyat població en els darrers anys, la majoria dels pobles de la Gavar-resa n’han perdut, i tenen proble-mes greus d’envelliment.

En el cas d’Artés, actualment l’activitat fonamental del municipi és la indústria, que disposa d’algu-nes importants empreses multina-cionals establertes al poble. Encara que la tradicional indústria local als segles XIX i XX havia estat la tèxtil, actualment ha estat des-bancada per la de transformació de metalls, sobretot per la fàbrica d’esquís i les empreses relaciona-des i pels tallers mecànics. Altres sectors industrials importants són la indústria càrnia i del moble, i la producció de vins i caves.

En el cas d’Avinyó, el creixe-ment demogràfic va venir de la mà de la instal·lació a mitjan segle XX de dues fàbriques tèxtils, que va fer que el cens de població del ter-me reprengués un ritme moderat de creixement, amb una població ocupada que a mitjans de la dèca-da del 2000 ja era majoritàriament industrial (56,8% el 2005).

Això no obstant, l’agricultura és encara una important font d’in-gressos en el conjunt de la dinà-mica econòmica del municipi. Els conreus ocupen els fons de les valls i les parts més planeres, amb un predomini del secà, que produeix principalment blat, ordi, civada, llegums i farratge, mentre que el regadiu és poc extens, essencial-ment format per petits horts fami-liars conreats a temps parcial i per a l’autoconsum. El conreu de la vi-nya, molt important anys enrere, mostra una nova vitalitat al tram baix de la riera, amb la inclusió de la producció emparada sota la de-nominació d’origen Pla de Bages.

Les explotacions agràries es complementen amb granges por-cines i bovines, sobretot vedells


10

d’engreix i vaques de llet, la qual cosa ha comportat la instal·lació d’una notable indústria càrnia.

Malgrat aquesta diferència en les activitats econòmiques domi-nants i el seu impacte en la demo-grafia, altres municipis de la vall amb menor dimensió demogrà-fica també havien mantingut una part d’ocupació industrial impor-tant, particularment tèxtil (Prats de Lluçanès, Olost, Santa Maria d’Oló...). Altres, com l’Estany, mantenen la tradició tèxtil mit-jançant diverses empreses, amb un polígon industrial que disposa de mitja dotzena de naus. Malgrat que l’agricultura no és gaire desta-cada en el conjunt de les activitats econòmiques del municipi, sí que ho és la ramaderia, especialment la porcina i l’ovina.

Malgrat tot, la crisi del tèxtil de les últimes dècades, junt amb

l’impacte de la crisi econòmica ini-ciada el 2008, ha produït un major impacte en l’economia dels muni-cipis amb més tradició indus trial, sobretot en comparació amb altres amb un pes menor del sector se-cundari, com Lluçà, Alpens i Sant Feliu Sasserra (amb índexs d’atur baixos), o Oristà, Perafita, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Martí d’Albars (amb índexs moderats).

En alguns casos, això ha obli-gat a reconvertir l’activitat econò-mica novament cap al sector pri-mari. És el cas, per exemple, de Santa Maria d’Oló, que a finals del segle XX va iniciar un increment de la cria de bestiar, sobretot porcs i aviram, i on, des de fa unes dè-cades, també hi ha un important creixement del sector turístic, amb una oferta notable de cases rurals i alhora una aposta pel senderisme i altres formes de turisme actiu.

Vall de la riera d’Oló, a Santa Maria d’Oló


11

LA CATALUNYA REBEL A LA vALL dE LA GAvARREsA

Als diversos pobles de la vall de la Gavarresa es dóna la circums-tància que han succeït molts fets que estan vinculats plenament a la història de Catalunya. Concreta-ment a aquella part de la història que ha configurat de forma més clara la manera de fer i de ser de la seva gent i d’aquella que al llarg del temps s’hi ha anat incorporant.

El títol del llibre respon, precisament, a aquesta circums-tància. Catalunya és una nació que es forja cultural ment amb la descom posició de l’Imperi romà i del llatí sobre substrats ibèrics i bascoides que predominaven a la costa mediterrània i als Pirineus, respectiva ment. L’espai geogràfic de la dar rera província romana de la Tarraconense i el regne ul-trapirinenc dels visigots marquen l’àmbit on es configurà l’evolució del llatí cap al català i l’occità, amb zones de transició lingüís-tica. L’ocupació musulmana del segle VIII i la posterior dels francs marquen unes senyes d’identitat originals: la pagesia viu una èpo-ca de llibertat elevada en la reco-lonització de les terres alliberades i el poder impe rial resta lluny, mentre que a les viles l’autoritat és ecle sial. Quan es produeix el procés de feudalització, en què els senyors de la guerra converteixen els pagesos en serfs, comença una llarga lluita dels sectors populars contra aquesta situació injusta. La història de la Catalunya rebel a la vall de la Gavarresa la fem arran-car precisament en aquest punt.

Al final de l’edat mitjana hi ha les guerres remences, que culminen anys d’enfrontaments entre pa-gesos sotmesos i senyors feudals, entre els quals els monestirs. La sentència de Guadalupe va facili-tar que els pagesos catalans fossin dels primers d’Europa a acostar-se a la llibertat, i això imprimí caràc-ter a la nostra societat. La revolta del poble d’Oló n’és un exemple.

A Catalunya, en gaudir d’una agricultura més competitiva que en d’altres llocs de la Península, s’acceleraren les accions de do-mesticació de la natura i de mo-dernització, com les promogudes des de Santa Maria de l’Estany per dessecar l’estany que hi havia. La riquesa creixent del camp, però, no afavoria tothom; i els nobles caiguts en decadència donaven suport a partides de bandolers com les de Perot Rocaguinarda (amb petjades a Oristà i Olost), immortalitzat per Cervantes i lloat pel rector de Vallfogona. Era una època de contrareforma religiosa, en què l’art barroc i una prèdica intensa de l’Església pretenien evi-tar el contagi del protestantisme. S’instauraven noves diòcesis, com la de Solsona, que volia ser barrera entre la d’Osona, a la qual pertany encara la vall de la Gavarresa, i la d’Urgell, que estava en risc de con-tagi. En aquest clima de tancament religiós, la persecució de les pràc-tiques ancestrals de curacions na-turals es va estendre. Això explica que les acaballes del segle XVI i els inicis del XVII fossin una època de grans persecucions contra la brui-xeria, majoritàriament femenina. Aquest és el cas dels esdeveniments de Sant Feliu Sasserra.


12

Mentre, però, la baixa demo-grafia del país i les bones perspec-tives econòmiques atreien vers Catalunya milers d’occitans, que es van integrar amb els seus noms, cognoms i oficis a Catalunya i també a la vall de la Gavarresa; hi ha diversos testimonis documen-tats a Perafita i a Sant Agustí de Lluçanès. Una de les activitats eco-nòmiques més importants fou la transhumància de ramats entre els Pirineus i la plana i el transport de mercaderies per part de traginers en el mateix sentit, tal com mos-tren els casos de Santa Eulàlia de Puig-oriol i Sant Martí d’Albars.

Aquesta Catalunya creixent i orgullosa dels seus drets i llibertats és la que xoca contra un model d’Estat absolutista que volgueren imposar els Borbons. Per això, no és estrany que aquest territori fos escenari d’importants fets d’armes (com el cas de Prats de Lluçanès) i proporcionés protagonistes im-portants de la Guerra de Successió (1705-14). Així com, un segle més tard, en la tanda de cinc guerres civils que assolaren el segle XIX, la vall de la Gavarresa fos també el camp de batalla entre carlins i libe-

rals, entre conservadors i federals, que representaven alhora un quà-druple conflicte: l’ideològic cleri-cal-anticlerical; l’econòmic entre agricultura autosuficient i econo-mia capitalista; el social entre pa-gesos i ciutats, industrials i obrers; i finalment, el nacional, amb la confrontació entre Catalunya i els seus furs contra l’Estat centralista. Avinyó, primer, i Alpens, després, són dues bones mostres de grans batalles d’aquest període.

I, per finalitzar, a cavall dels segles XIX i XX hi hagué dues re-voltes més. D’una banda, la dels rabassaires i la resposta construc-tiva i cooperativista dels pagesos als seus problemes. De l’altra, les revoltes obreres o populars contra els abusos d’alguns industrials que alhora exercien de cacics en deter-minats pobles. Ambdós casos que-den ben il·lustrats a la vila d’Artés.

Tot plegat ens permet fer un viatge per la història de Catalunya i alguns dels esdeveniments més destacats mentre caminem i co-neixem els pobles i els paisatges de la vall de la Gavarresa, una manera agradable i saludable d’aprendre sobre el nostre passat col·lectiu.

Xaragalls de la serra de les Guixeres, a prop d’Artés


13

LA TRANsGAvARREsA: UN RECoRREGUT pEL CURs dE LA RiERA

La Transgavarresa és el recorre-gut dissenyat pel Centre Excursio-nista d’Artés per a la tercera edició de la Travessa Nocturna d’Artés, celebrada l’any 2014. Aquesta ruta segueix el curs de la riera Gavarresa per descobrir-ne els racons amagats. Tot i que hi ha camins més fidels al curs del riu, alguns es van deses-timar perquè estan molt bruts de vegetació. Comença a Alpens, on neix la riera, i travessa el Lluçanès,

tot passant pel pantà de la Gavar-resa, fins arribar a Artés, on la riera es barreja amb el Llobregat.

Dades tècniques:

– Distància: 59 km.

– Lloc de sortida: Alpens.

– Lloc d’arribada: Artés.

– Desnivell positiu: 900 metres.

– Temps: 17 hores.

– Més informació: [email protected]

C-16

Berga

C-62

C-25C-17

Lluçà

La BlavaBeulaigua

Torelló

Manlleu

Vic

Santa Creu de Jutglar

La Torre d’Oristà

Alpens

Sant Agustí de Lluçanès

Santa Eulalia de Puig-oriol

Perafita

Sant Martí d’Albars

Prats de Lluçanès

Santa Maria de Merlès

Olost

OristàSant Feliu Sasserra

Santa Maria d’Oló l’EstanyAvinyó

Sant Joan d’Oló

Artés

Calders

Moià

Manresa

El Llobregat El Ter

Riera Gavarresa


16

Itinerari

0 h. Deixarem el cotxe vora l’Ajuntament o a l’aparcament de la plaça Catalunya, pocs me-tres abans de la plaça de Sant Antoni Maria Claret, punt

d’inici de la caminada. A la part més baixa de la plaça veiem un pal indicador que ens assenya-la el camí cap a Sant Joan Vell. Des d’aquí, tot donant l’es-

Distància: 14 km.Temps: 4 h 15’.Desnivell positiu acumulat:+ 450 m.Dificultat: 2Punts d’aigua: Font del Roc i església vella de Santa Maria d’Oló.Accés: Des de l’Eix Transversal, cal prendre la sortida de Santa Maria d’Oló, seguir una carretera secundària i prendre el trencall que porta al poble,

tot ignorant accessos als ravals propers.Observacions: Cal travessar la riera d’Oló una dotzena llarga de vegades, majoritàriament a gual i amb dificultats per no mullar-se. Per això és recomanable fer aquesta ruta a l’estiu, anar ben calçat o portar una tovallola per si ens acabem descalçant. És un itinerari allargat, amb diversos corriols que permeten escurçar-lo.

Fitxa tècnica

Aquest itinerari, molt ben senya-litzat i amb nombrosos plafons ex-plicatius, ressegueix la riera d’Oló fins a les ruïnes romàniques de Sant Joan Vell i retorna pel serrat de les Tosqueres. Pel camí troba-rem diverses barraques de pedra seca, dos molins fariners i altres

restes que ens ajudaran a enten-dre el passat del poble. Al tram final, es puja fins al nucli antic, on podrem veure l’església vella de Santa Maria i les restes del castell d’Oló, un dels escenaris principals de les batalles entre els habitants d’Oló i el monestir de l’Estany.

Santa Maria d’Oló: els pagesos contra l’Església

Descripció


17

quena a l’església, avancem pel carreró de la dreta, en direcció al campanar de l’església vella. Ignorem un parell de carrers i seguim recte. Just passat el car-rer de Barcelona, busquem a mà esquerra una rampa que baixa amb ganes cap a la font del Roc.

Sortim del poble mentre ens fi-xem en la falla de l’altre cantó de la vall. Passem a tocar d’una nau industrial moderna. Al seu costat hi ha un edifici blanc d’estil modernista: fou la prime-ra fàbrica del poble, construïda el 1902 (coneguda llavors com la fàbrica del Pastor), adquirida l’any 1920 per la família Borràs i traspassada el 1963 a la família Sauleda. Continuem pel corriol.

5’. 0,3 km. Travessem per primer cop la riera d’Oló, que neix a prop de l’Estany i acaba con-fluint amb la riera Gavarresa entre Avinyó i Artés. Trobem un pal indicador i ens incorporem

a una pista forestal, que seguim més d’una hora aigües avall, tot ignorant trencalls i travessant la riera nombroses vegades. Igno-rem un accés al poble i anem fins a la font del Roc, un espai frescal i agradable. Seguim el pal indicador vers el molí d’Altimi-res. Travessem la riera a gual un parell de cops, ignorem un nou accés al poble i travessem el tor-rent Gros per un pontet.

15’. 0,9 km. Tot seguit, trobem les ruïnes del molí del Coix i, just després, una enorme paret de roca a mà dreta. Ara la vall s’amplia i passem per una zona d’horts i antics prats, totalment conreats fins fa poques dècades. En trobar el pal indicador de les Marrades, per on tornarem, se-guim recte, aigües avall. Passem pel costat d’un parell de bar-raques de pedra seca i diverses feixes, testimoni de l’antic con-reu de la vinya.

© I

NST

ITU

T C

AR

TO

GR

àFI

C D

E C

ATA

LUN

YA


18

30’. 1,9 km. Aviat, després d’un revolt, ens sorprèn la torre del molí d’Altimires (vegeu “Infra-estructures hidràuliques a la vall de la Gavarresa” a l’itinerari 2). Un plafó ens n’explica el com-plex funcionament. Anem recte cap a Sant Joan Vell i ignorem l’accés a la barraca de Morato-nes. Tot seguit ens fixem a mà dreta en una falla en què els estrats estan completament ver-

ticals. Superem dues barraques enrunades i tornem a travessar la riera. Veiem un altre fragment espectacular de la falla, digne d’un paisatge marcià, conegut com els Plecs de la Serra Bori-na. Travessem la riera de nou i el bosc es fa amo i senyor de la vall, amb l’excepció d’algun camp aïllat.

50’. 3,3 km. Se’ns ajunta una pis-ta per la dreta i anem cap a la

Plecs de la Serra Borina

Molí d’Altimires


19

riera. La travessem pel camí o, uns metres amunt, pel mig del bosc. D’aquí fins al trencall de Sant Joan seguim la pista princi-pal, tot creuant la riera diversos cops. La vegetació de la zona és realment diversa. Vora la riera trobem alguns arbres de ribe-ra com àlbers, salzes i freixes, a més d’alguns aurons blancs i blades. A les obagues dominen roures i pins rojos, acompanyats d’alguna pinassa, mentre que als solells el pi blanc és hegemònic.

1 h 10’. 4,5 km. Després de saltar la riera uns quants cops, igno-rem un camí a l’esquera en forta pujada. Travessem la riera tres cops més i, tot seguit, veiem la masia d’Armenteres dalt de la carena de l’altre cantó de la vall. Travessem la riera una al-tra vegada, ens n’acomiadem i, després d’un tram entre camps, trobem un pal indicador. Anem a l’esquerra, vers Sant Joan Vell,

tot resseguint l’antic camí d’Avi-nyó, i pugem pel mig del bosc.

1 h 35’. 5,9 km. Trobem un plafó informatiu i l’accés a Sant Joan Vell d’Oló. Pugem al turonet i visitem l’església romànica del segle XI, i diverses dependèn-cies parroquials. En acabat, continuem per la pista princi-pal, tot pujant amb ganes. Des-prés d’uns revolts, passem per l’ombra d’uns roures i alzines notables. Ben aviat, al fons d’un clot, roures i àlbers prenen di-mensions considerables.

1 h 50’. 6,5 km. Arribem a una cruïlla de camins amb un pal indicador, i prenem l’opció de l’esquerra, cap a Santa Maria d’Oló. Iniciem, així, la torna-da. Encetem un tram de puja-da suau per un camí agradable que discorre per l’obaga. En un revolt, passem pel costat d’una bassa. Aviat avancem per la vora d’un camp i, a la bifurcació se-

Sant Joan Vell d’Oló


20

güent, anem a la dreta. Tenim a prop una barraca de pedra seca.

2 h 10’. 7,6 km. Arribem al mi-rador sobre el cingle dels Plans, des d’on podem gaudir de bo-nes vistes sobre la vall de la riera d’Oló i el Pirineu. Tot seguit, a la bifurcació, seguim el pal in-dicador cap a l’esquerra, en bai-xada, però aviat tornem a pujar. Ens incorporem a una pista a prop d’un pal indicador i se-guim recte una bona estona. En un replà, obviem una pista que s’enfila amunt i seguim plane-jant. Aviat un rètol ens assenyala una petita barraca construïda a l’abric d’una roca de pedra tos-ca. Continuem per la pista, que aviat esdevé un cor riol estret. Ens enfilem amb ganes mentre gaudim de noves vistes sobre la vall. Al capdamunt comencem un tram planer i agradable entre alzines i pins blancs.

2 h 45’. 9,7 km. En una clariana trobem un indicador i girem a

la dreta, per una pista forestal. Desemboquem a una pista per-pendicular i anem a l’esquerra. En un revolt, deixem la pista i seguim pel corriol, tot recte. Ben aviat trobem la font de les Bruixes, en mal estat, i seguim pel corriol tot pujant suaument.

3 h. 10,5 km. Encreuament de pistes. Anem a l’esquerra, per la pista planera. Al cap d’una es-tona, en una bifurcació, seguim la de la dreta, tot planejant. Tra-vessem un bosc de pinasses altes i esveltes. A continuació, passem per un solell amb alzines i pins blancs, anem girant lentament a la dreta i fem un tram llarg sen-se distraccions. Més endavant observem una barraca de pedra seca al costat d’una paret feta de pedres singularment grans.

3 h 40’. 12,3 km. Aviat, abans d’un revolt de la pista, l’aban-donem i seguim el pal indicador cap a l’esquerra, per un corriol amb trams empedrats que bai-

Barraca de pedra tosca


21

xa recte fins al fons de la vall. Pocs metres abans de retrobar la rie ra, trobem un pal indicador i anem a la dreta. Travessem la rie ra d’Oló i, a la pista, anem cap a la dreta, aigües amunt.

3 h 55’. 13,1 km. Atenció! Des-prés de passar pel costat del molí del Coix i de travessar el torrent Gros, tenim dues op cions per acabar la ruta. La primera con-sisteix a desfer el camí recor-regut al principi. L’altra, més recomanable, permet visitar el nucli antic del poble. En aquest cas, al pal indicador, prenem el corriol de l’esquerra, que puja a Oló. Inicialment fem un tram de camí empedrat ben conser-vat; més endavant desembo-quem a un camí perpendicular i anem a l’esquerra, en pujada. A prop d’uns pals d’electricitat el cor riol fa un revolt a la dreta i realitzem la darrera pujada per un solell amb nombroses olive-res abandonades.

4 h 5’. 13,5 km. La primera casa que trobem, a mà esquerra, és Cal Mas, gran masia documen-tada des del 1515 però força re-formada els segles XVII i XVIII. Arribem a la plaça de la Indepen-dència i pugem pel carrer de da-vant nostre, cap a l’església vella de Santa Maria, del segle XVII. La rodegem per la dreta, passem pel costat d’una font i arribem a la plaça Major. La travessem cap a l’esquerra i, un cop a l’altre extrem, anem a la dreta. Seguim el carrer de Sant Antoni, i ben aviat veiem a mà dreta el carrer del Castell i, al capdamunt, una torre integrada entre cases, l’úni-ca resta visible del castell d’Oló, documentat des de principi del segle X. Continuem pel carrer de Sant Antoni i baixem tot recte i amb ganes. Al capdavall, ens incorporem al carrer Major i el seguim fins a la plaça de Sant Antoni Maria Claret.

4 h 15’. 14 km. Final.

El nucli antic de Santa Maria d’Oló (des de les Marrades)


25

sANT JAUmE dE viLANovA

Es tracta d’una de les millors rotondes romàniques de Catalunya, erigida al final del segle XI o al començament del XII. És adossada al mas Vilanova i fou restaurada per Puig i Cadafalch el 1933.

sANT JoAN d’oLó

L’actual església va ser beneïda el 25 d’agost de 1639. Al seu interior es conserven tres retaules que comprenen tot el període de l’art barroc de Catalunya. El més destacat del conjunt és el retaule major de Sant Joan, construït entre 1656 i 1665 per l’escultor manresà Pau Sunyer, amb un monumental sagrari. Els altres dos retaules són els de la Mare de Déu del Roser i de Sant Isidre, dels segles XVII i XVIII, respectivament.

sANTA mARiA d’oLó

D’origen romànic, Santa Maria d’Oló data del segle XVII. A l’exterior destaca la porta d’estil renaixentista, del 1646, i a l’interior un imponent retaule d’estil barroc, situat a l’altar major, obra també de Pau Sunyer (1663). Aquest retaule, dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, ocupa tot el pany de paret del presbiteri. Al Museu Episcopal de Vic es conserva una creu processional romànica del segle XIII, procedent d’aquesta església.

Església de Santa Maria d’Oló


155

Índex

Com fer servir aquesta guia .................................................................5

Descripció dels itineraris ...............................................................6

Informacions pràctiques i carnet segellable ....................................6

Introducció .........................................................................................7

La vall de la Gavarresa ..................................................................7

La gent ..........................................................................................7

Demografia i economia .................................................................9

La Catalunya rebel a la vall de la Gavarresa ..................................11

La Transgavarresa: un recorregut pel curs de la riera .....................13

ELS ITINERARIS

1. Santa Maria d’Oló: els pagesos contra l’Església .......................16

2. L’Estany: la pugna entre monjos i natura .................................26

3. Perafita, refugi d’occitans .........................................................34

4. Sant Feliu Sasserra, terra de bruixes .........................................44

5. Oristà, el bressol de Rocaguinarda ...........................................54

6. Olost: llegendes de bandolers ...................................................64

7. Prats de Lluçanès: combatents antiborbònics ...........................72

8. Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçà): pastors transhumants ........86

9. Sant Martí d’Albars, parada de traginers ..................................96

10. Avinyó: la Guerra dels Matiners ...........................................106

11. Alpens: Cabrinetty contra Savalls.........................................116

12. Artés: cooperativistes i rabassaires ........................................124

13. Artés: l’Avalot dels Burots ....................................................132

Calendari de fires i festes .................................................................141

Informació útil ................................................................................147

Carnet Vall de la Gavarresa ..............................................................153


la catalunyaofereix al lector tots els detalls de la ruta. el punt de sortida està ben descrit,...

Documents