4LA CARICATURA

Observeu aquestes obres de Picasso. Què us crida l’atenció?

Caricatura de Guillaume ApollinaireGósol, 1906 Pablo Picasso

Maya vestida de marinera 1938 Pablo Picasso

Balzac. VIII1952 Pablo Picasso

Retrat de Jaume Sabartésamb gorgera i barret 1939Pablo Picasso

Potser heu observat que són uns retrats una mica estranys; un xic de fer riure i amb parts ben exagerades.

Per poder respondre, anem a investigar una mica:

Sabeu què és una caricatura?

Què és una caricatura?

Prové del terme italià caricare, que vol dir exagerar.

Sobretot s’utilitza en el retrats en què,amb sentit de l’humor, s’exageren tretsdistintius de la persona: tant els bons com els no tant bons.

Caps grotescos, c. 1490, Leonardo da Vinci

La caricatura s’utilitza en diferentsàmbits:.En retrats que exageren els trets distintiusfísics o facials, vestimenta, aspectes delcomportament o hàbits per produir un efecte grotesc.

.En escenes que volen ridiculitzar situacionsi institucions polítiques, socials o religioses, iels actes de grups o classes socials. Aquestescaricatures solen tenir una intenció satíricamés que humorística.

El Nou Club d’Art Anglès 1907, Henry Maximilian "Max" Beerbohm

Picasso: els amics i la caricatura

En aquell moment també eren moltpopulars les revistes humorístiques, que s’il·llustraven amb caricatures de personatges i situacions polítiques o d’actualitat.

Interior dels Quatre Gats, 1900, Ricard Opiso

Cap al 1900, Picasso solia sovintejar els Quatre Gats. Allà s’hi reunien elsintel·lectuals i artistes de l’època, com ara Santiago Rusiñol i Ramon Casas.L’humor i la mofa eren instruments per consolidar el grup i una forma de protesta contra l’status quo.

El jove Picasso volia ser un d’ells i es va unir a la seva pràctica de fer caricatures.

Pere Romeu– 4 Gats 1902, Pablo Picasso

De fet, com millor funciona la caricatura és practicant-la en un context cultural compartit:cal saber identificar la personacaricaturada i valorar l’equilibrientre veritat i falsedat dela caracterització.

Any i autor desconegut

Trobem un Picasso que de ben jove ja feia caricatures en clau d’humor,algunes dedicades a les persones que coneixia:

Pere Romeu en un camp de lliris, 1900, Pablo Picasso. Romeu, propietari de la taverna Quatre Gats, era un somiador força innocent, sempre «anava amb el lliri a la mà».

Caricatura de Joaquim Mir, 1899-1900, Pablo Picasso. Mir era un pintor de «la colla del safrà», dita així perl’ús abundant que feien dels colors grocs i tarongesper pintar paisatges erms sota un sol aclaparador.

I d’altres per fer sàtira en un to més crític cap a temes que el preocupaven:

Els fumadors de pipa (Utrillo i Rusiñol caricaturitzats), 1903,Pablo Picasso. Picasso fa befa dels artistes que havien estat un referent de la seva juventud, i que amb el temps, s’havienaburgesat i deixat de ser progressistes.

Un sabio, 1899-1900, Pablo Picasso.En aquells moments, els especialistesen pintura no entenien res del quefeien els artistes contemporanis.

Les caricatures i els dibuixos espontanisel distreien de projectes més exigents i eren una bona via d’escapament per a l’humor irreverent de Picasso. Tambél’ajudaven a pensar i a planificarcaricatures més acurades.

Caricatures de personatges diversosBarcelona, c. 1899Pablo Picasso

Al llarg del temps, Picasso va anarincorporant aquesta idea de la caricaturaen molts dels seus retrats, en què cercauna mena de semblança no fotogràfica i més aviat una profunditat psicològica més intensa.

Retrat de Lee Miller vestida d’arlesiana, 1937Pablo Picasso

Artistes contemporanis que utilitzen la idea de caricatura en les seves obres:

Dos caps1982Jean-Michel Basquiat

Think of England2000Martin Parr

Marujas2017Marina Capdevila

Repte: Retrat ExquisitPer fer aquest retrat millor si fem un grup de 4 o 5 persones. Els passos a seguir són:

1er pas: cadascú dibuixa en un paper una part de la cara de la resta de les persones, per exemple: el perfil de la cara amb els cabells, el nas, l’ull esquerre, ull dret, l’orellaesquerra, l’orella dreta, la boca…Podem ajuntar les parts; algú pintal’ull esquerre i el nas, i un altre, l’ull dret i l’orella dreta.

2n pas: un cop tothom ha dibuixatla part de la cara de l’altre que li ha tocat, inclosa la seva, repartiremcada element a la personadibuixada.

3er pas: munteu el vostre retrat a partir de les parts que us handibuixat.

Propostes competencials

. Trieu la caricatura d’un personatge famós i descriviu quins trets s’han exagerat més i en què s’assembla més a la realitat. Expliqueu per què l’heu escollit i feu una recerca sobre la seva biografia.

. Expliqueu per què us sembla que s'ha exagerat un tret de la persona o un altre en una caricatura, i feu alguna cosa semblant amb una persona que coneixeu; amics o familiars, personatges cine, tele, etc.

. Feu una reflexió sobre els estereotips de gènere i diversitat a partir de les caricatures.

Si us animeu a compartir les vostres idees envieu-nos un correu electrònic a museupicasso_educacio@bcn.cat

Bibliografia

. «Picasso. Retrats», Elisabeth Cowling. Museu Picasso, Barcelona, 2016.

.Web: Picasso. Retrat: http://www.bcn.cat/museupicasso/ca/exposicions/picasso-retrats/

.«Picasso: de la caricatura a les metamorfosis d’estil». Juan Carlos Luna. Museu Picasso,Barcelona, 2003.

Si vols saber més sobre Pablo Picasso i el Museu, visita el nostre web www.museupicasso.bcn.cat

Museu Picasso de Barcelona

@MuseuPicasso #MuseuPicasso #PicassoEduca

Museu Picasso de Barcelona © de les reproduccions: Successió Picasso. VEGAP. Madrid 2020