la campana digital n5
DESCRIPTION
Butlletí quinzenal d'ERC-GràciaTRANSCRIPT
! ! ! ERC-Gràcia presenta
Responsable d’edició i maquetació: Àstrid Alemany i Responsable de continguts: Àlex López
LA CAMPANA DIGITAL 12 de Març de 2009
ACTUALITAT
Puigcercós:
“Catalunya ha de
liderar la sortida de
la crisi”
Llegeix la notícia a
www.esquerra.cat
Esquerra recorda a Ovidi
SUMARI
LA IMPORTÀNCIA DE LA MOBILITAT A GRÀCIA
L’augment del comerç de proximitat, dels vianants a l’espai públic, la reducció del trànsit privat de pas i l’augment de la mobilitat en bicicleta, són alguns dels beneficis del Pla de Mobilitat.
Continua llegint a la pàg. 2
ERC AL PLENARI DEL DISTRICTE
Sobre el Fons Estatal d’Inversió Local, Esquerra va destacar que amb el dèficit i espoli fiscal que pateix Catalunya fa de mal dir-ne “Pla Zapatero”
Continua llegint a la pàg. 3
L’AVENTURA D’UN GRACIENC A BRUSSEL!LESUna hora després es va posar en marxa la
manifestació i s'havien afegit d'altres nacions, com
ara flamencs, corsos, venetians, occitans, un grupet
d’amazigs vinguts de Paris(!) i alguns escocesos.
Continua llegint a la pàg. 4
A GRÀCIA, PEL CINEMA EN CATALÀ
Potser en pocs llocs com Gràcia, la nova Llei del Cinema pot tenir una importància pel futur de la nostra llengua.
Continua llegint a la pàg. 5
Foto realitzada el passat 7 de
març per Josep Roca, un dels 10mil valents que varen
manifestar-se a Brussel·les
per tal d’exigir el Dret a l’Autodeterminació del nostre
poble.
Número 5 http://erc-gracia.blogspot.com
V O L E M C O N È I X E R L E S
N E C E S S I T A T S D E L A T E V A
A S S O C I A C I ÓT E L È F O N606.059.985
Ciclista intentant passar per un carrer amb cotxes aparcats ambdues bandes de la calçada.
C O M U N I C A ’ T A M B N O S A L T R E S !
El conseller Tresserres fa pública la proposta de bases de la llei del Cinema de Catalunya, per donar un impuls del teixit industrial audiovisial.
LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 2
ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/
CAL SER VALENTS EN L’APLICACIÓ DEL
PLA DE MOBILITAT
El passat 10 de Març, ERC-Gràcia va organitzar una xerrada sobre mobilitat a l’Espai Jove de Gràcia. En la mateixa van intervenir Ricard Martínez, President del Districte de Gràcia i Salvador Rueda, redactor del Pla de Mobilitat.
Ricard Martínez va destacar que el Pla de Mobilitat havia d’aplicar una sèrie de mesures tècniques per tal d’assolir els 10 objectius que formaven part del Pla Estratègic de Gràcia.
A la vegada va destacar alguns dels beneficis que ha comportat el Pla: 1. Augment del comerç de proximitat en un 8%. 2. Augment dels usos dels vianants de l’espai públic. 3. Millora de l’accessibilitat. 4. Reducció del trànsit privat de pas. 5. Augment de la mobilitat en bicicleta, i 6. Ocupació amb activitat econòmica de baixos comercials.
ASPECTES A PRIORITZAR
- Un treball de manteniment constant i instal·lació de plataformes úniques.- Revisió dinàmica de les eines tècniques: pilones, direccions de certs carrers, senyalitzacions, etc.- Modificació d’eixos viaris, a Gomis i República Argentina, a la zona de Vallcarca; a la Travessera de Dalt, encara pendent, per a arreglar la ferida històrica de Gràcia; a Pi i Margall, per a crear el corredor verd; i, finalment, a la Riera de Sant Miquel, amb Gala Placídia, Jardinets i el Mercat com a nodes.
- Un Pla de Motos, a través d’un Pacte Ciutadà de l’ús de la moto, amb un Pla d’Aparcaments i àrees de protecció.- Pla d’Aparcaments, on cal cercar nous espais a la zona de Pi i Margall i a la Salut.- Taules de seguiment per a anar estudiant els canvis i efectes de les mesures.
Per la seva banda, en Salvador Rueda va lamentar que no s’hagi continuat comptant amb ells per a seguir treballant amb el Pla de Mobilitat. Ha explicat que dels estudis de seguiment que ells havien fet, es feia palès que s’havia aconseguit un augment del 15% de l’ús de la bicicleta, un augment del 10% en l’ús per part de les persones, una reducció del 3% dels cotxes en vies perifèriques i l’augment ja esmentat del comerç.
L’important del Pla de Mobilitat és que prenia
com a mesura el ciutadà i n’ampliava l’ús de l’espai públic que podia fer respecte als vehicles, als quals no anava en contra però sí que limitava alguns usos perversos.
I LES SUPERILLES PREVISTES?
Com a conclusions, des d’Esquerra-Gràcia apostem per desenvolupar totes les superilles previstes, que no fer-ho seria per és una manca de voluntat política i que calen mesures valentes per a aplicar els Plans de Mobilitat. En aquest sentit, continuem emplaçant al Regidor del Districte, Guillem Espriu, a apostar i prioritzar el Pla de Mobilitat com a principal eina de cohesió i de democratització de l’espai públic.
“ L’important
del Pla de
Mobilitat és
que prenia com
a mesura el
ciutadà i
n’ampliava l’ús
de l’espai
públic” va
declarar
Salvador
Rueda.
El Regidor, Ricard Martínez, el President d’ERC-Gràcia, Miquel Pagès i ! ! El Pla ha suposat un augment d’un 15% de la mobilitat en bicicletael redactor del Pla de Mobilitat, Salvador Rueda.
LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 3
ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia
PROPOSEM EL NOM D’OVIDI MONTLLOR PER A L’AUDITORI DE L’ESPAI JOVE
A proposta d’Esquerra, l’Auditori de
l’Espai Jove de Gràcia s’anomenarà Ovidi
Montllor, com a homenatge a l’artista
nascut a Alcoi. La proposta d’Esquerra va
ser votada per tota la resta de partits
menys el Partit Popular. Aquest consens
era el desitjat. D’aquesta forma, creiem
que fem per a preservar la figura de
l’Ovidi entre el jovent, reforçant els
lligams que va tenir amb Gràcia i
Barcelona. Aquesta proposta formava
part del programa electoral d’Esquerra.
Sobre el Fons Estatal d’Inversió Local,
Esquerra va destacar dues coses: que amb
el dèficit i espoli fiscal que pateix
Catalunya fa de mal dir-ne “Pla Zapatero”
i que donàvem suport als projectes atès
que la majoria són: 1) obres del Pla de
Mobilitat engegat per Esquerra quan
governava a Gràcia, com les de les illes
C-2 i B-1; 2) les propostes d’Esquerra que
no van entrar finalment en el PAD, com
el cobriment de la pista poliesportiva de la
Creueta del Coll, el Passatge Alió, o els
voltants del Mercat de la Llibertat; 3)
obres que no van acabar entrant a la Llei
de Barris del Coll, sol · licitada en
l’anterior mandat pel Regidor Ricard
Martínez.
En el plenari foren aprovades dues
Declaracions Institucionals que havien
estat demanades per Esquerra. D’una
banda, una declaració de suport a les
colles de foc de Gràcia, amb una petició
per a recolzar els tràmits de l’Ajuntament
de Barcelona per la declaració com a
element del patrimoni cultural immaterial
local les manifestacions de la cultura
popular tradicional catalana vinculades al
foc, i entre elles, els correfocs. D’altra
banda, tal com Esquerra havia instat, es va
aprovar una declaració en contra de la
decisió de l’Estat Espanyol de finançar de
forma diferent les ONG’s catalanes
respecte les de nivell estatal.
Esquerra va criticar les polítiques de
mobilitat i de joventut del Districte,
responsabilitzant al Regidor, Guillem
Espriu, de la seva inactivitat. Amb l’excusa
d’un estudi de comptatge i de l’Espai
Jove, no s’han dut a terme la part de
polítiques que aquests àmbits tan
importants a Gràcia requerien.
NO A L’EDIFICI DE LA SEDETA
Esquerra va votar a favor del Pla
Especial que permetrà la construcció de la
Biblioteca de Penitents, tot entenent que
es tracta del darrer pas dins del Pla de
Biblioteques 1998-2010 i que acaba l’eix
cultural engegat en la construcció de la
Biblioteca Vila de Gràcia i la Biblioteca
Jaume Fuster.
Esquerra continua oposant-se als plans
de l’Equip de Govern de construir un
edifici dins l’espai públic de la Sedeta. El
Regidor Guillem Espriu va reconèixer
que li manca el nostre suport per a poder
tirar endavant aquest projecte, que des
d’Esquerra veiem com una mala solució
per a un barri prou dens com és el Camp
d’en Grassot.
“ERC va criticar
les declaracions
del Regidor
Espriu sobre
el futur de la
violeta on havia
defensat que
l’enderrocament
de l’estructura
interior és l’única
solució. creiem
que això va
en contra del
concurs d’idees i
condicionen el
seu paper”
El paper d’ERC al Plenari del Districte: Una oposició constructiva
Ovidi Montllor, Alcoi (1942-1995), fou un cantautor i actor valencià que formà part del moviment de la nova cançó atalana.
LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 4
ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia
L’inici de la caminada molts mòbils comunicaven
que feien tard. A mi em va passar amb uns
valencians de la comarca del Camp de Morvedre
amb qui tenia que connectar. Una hora després
es va posar en marxa la manifestació i ja erem
molts més, uns tres mil.
En arribar als llocs més cèntrics (13h.), al tram
entre "Maurice Lemmonier-laan" i "Anspachlaan",
el nombre de manifestants havia augmentat molt
més sens dubte. Era visible. S'havien afegit la
majoria dels retardats i grups d'altres nacions,
com ara flamencs (majoritaris i que es van
organitzar per rebre'ns), corsos, venetians,
occitans, un grupet d’amazigs vinguts de Paris(!) i
alguns escocesos. Catalans de Bèlgica i d'altres
llocs de no gaire lluny comparativament també
van anar-hi. Els més meritosos potser els
valencians arribats del País Valencià, eren força
gent i vinguts amb autocars, fins hi tot de zones
properes a Múrcia i també patriotes des de les
Balears. Déu n'hi do!!
Lluïa un sol prudent i no feia fresca. L'estesa de
senyeres als carrers era un espectacle de color i
desig. Era perceptible enllà de les barreres
idiomàtiques. Vaig parlar, amb els meus
coneixements modestos però entenedors de
francès i anglès, amb gent tant de Bèlgica com
d'altres llocs. Els preguntava i responien de bon
grat. Mostraven interès i n'hi havia que n'estaven
força assabentats de de la nostra reinvindicació
(com ara uns holandesos, suïssos i belgues).
Jo repartia uns fulls fotocopiats d'introducció al
tema de la Nació Catalana, redactats en alemany,
amb un dibuix dels Països Catalans i indicant-ne
la població.
Els presents ens ho vam pagar tot amb els nostres
diners, la despesa s’ho valia. La majoria, enllà del
concepte dels nostres drets com a catalans,
teniem a més a més la
convicció que era també
acte de defensa de la
Democràcia enfront de
l ' e s t a t i n t o l e r a n t i
pseudodemocràtic que ens
e s p o l i a a l s c i u t a d a n s
indistintament de l'idioma o
orientació personal.
En acabar els parlaments i
els cants, l'escampada dels
assistents va ajudar a la
difusió pel centre de la
ciutat. Cloenda amb intercanvi de senyeres per
part meva, algún pin i fins i tot sensible petó
jovenívol rebut amb sorpresa i agraïment després
d’enraonar del 23 d’abril i altres coses.
D’aquesta manifestació força premsa ho ha
reflectit a diversos punts d'Europa i algun més de
fora. Vaig veure’n de reporters. L'especte polític i
pacífic va impressionar, us ho puc assegurar.
Erem una representació molt transversal de la
nostra societat, també es veien famílies i alguna
mainada.
EL DRET A DECIDIR NO PRESCRIULa nostra Nació seguirà mostrant-se i treballant
per la bona Democràcia sens dubte. Els Països
Catalans existeixen malgrat les negacions, els
pseudodemòcrates i les ànimes provincianes.
Igual que el Dret a Decidir no prescriu. La lluita
continua, com deien al maig del 68 a París. Amb
tot cal anar més lluny. La Nació catalana tenim
un nou repte : Ser un Estat normal i propi. Algú
creu que l’estat imposat que patim actualmente és
definitiu ? On és el progrés ?
Josep Roca
“La imatge era
esplèndida i hi
havia persones
a les finestres
que ho
contemplaven i
passejants
encuriosits. Fins
i tot ens van
aplaudir i vaig
apreciar dues
senyeres
penjades a
alguns edificis”
L’aventura d’un Gracienc a Brussel·les, 7 de març de 2009
Segons la policia belga, més de 3000 persones van manifestar-se
LA GENT MOSTRAVA INTERÈS PER SABER MÉS SOBRE CATALUNYA
LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 5
ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/
Potser en pocs llocs com Gràcia, la
nova Llei del Cinema pot tenir una importància pel futur de la llengua.
Gràcia combina dos factors a
considerar: és un dels Districtes de Barcelona on es parla més català que
castellà, segons dades de l’Enquesta de Serveis Municipals, i a més a més
té una oferta de cinemes elevada (Verdi, Verdi Park, Bosque, Lauren
Gràcia, etc.). És per tant un dels llocs on amb més interès i desig es seguirà
el desenvolupament d’una llei que alguns ja anuncien difícil, però els
partits s’han de jugar.
IGUALTAT: 50% DE CÒPIES EN CADA LLENGUA
A la nova llei, la Generalitat cerca afavorir el cinema en versió original i garantir que les pel!lícules doblades o subtitulades en llengua catalana parteixin en igualtat de condicions que
les que es programen en castellà, un
50% de còpies en cada llengua.
El fet d’incorporar per primer cop en aquest debat la subtitulació crec que
permet el iminar determinades posicions que tractaven el doblatge
com una barrera i un anacronisme. D’acord. Hi haurà cinemes en
doblatge i cinemes en versió original. Com ara. La diferència és que ara
podràs tenir garantit que el català formi part de les dues opcions.
Els graciencs ja estem acostumats a
tenir opció entre triar un model doblat, si ho volem, possiblement més
comercial, també, o bé subtitulat.
LA LÒGICA DEL MERCAT A GRÀCIA
Amb aquesta nova llei, però, encara tindríem una nova opció per viure plenament en català, la tria de l’idioma. Molts sabem que hi ha força nouvinguts que empren el subtitulat
com a model normal, els hem vist fent
cua i movent-se per Gràcia. Doncs imaginem que poden triar subtitulat
e n c a t a l à , u n a n o v a f o r m a d’encomanar i aprendre el català.
O sigui que el mercat, l’excusa oficial
a ser conservador, no hauria de ser un motiu a la contra. D’altra banda, si
més de la meitat de la ciutadania gracienca empra habitualment el
català, la lògica de mercat no aniria a favor d’oferir-los productes en aquest
idioma?
NO SERÀ FÀCIL PERÒ CAL ANAR-HI
No se r à f à c i l , j a ho s abem, evidentment. Però cal anar-hi. La valentia del Conseller Tresserras està en fer una aposta, aconseguir consensos i voler canviar les coses. P e r q u è t a m b é e n e l s e c t o r audiovisual, en el cinema i els DVDs ens juguem el futur de la llengua.
A Gràcia, cinema en Català
CERTAMENT TOTS HEM TINGUT DISCUSSIONS SOBRE SI DOBLAT O SUBTITULAT, PERÒ ABANS ES MOVIA EN TERMES DE DOBLAT EN CATALÀ O SUBTITULAT, ARA NO.
ARA ÉS DOBLAT, TAMBÉ EN CATALÀ I SUBTITULAT, TAMBÉ EN CATALÀ
Joan Manuel Tresserres, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació De les pel·lícules en cartellera, el 97% són doblades al castellà
Àlex López,conseller i portaveu del Grup d’ERC al Districte
de Gràcia