la caixa d'eines de l'economia social (ii)
TRANSCRIPT
La caixa d’einesde l’economia social i solidària (II)
5 de març de 2013
LA CAIXA D’EINES DE L’ESS PER AL DESENVOLUPAMENT LOCAL
1. Instruments per crear ocupació
2. Instruments per finançar projectes
3. Instruments per estimular la demanda
4. Instruments per millorar l’oferta
5. Instruments per crear béns públics
6. Instruments per redistribuir béns públics
7. Instruments per a l’estalvi personal
8. Instruments per crear comunitat
1. INSTRUMENTS PER CREAR OCUPACIÓ (I)
� Promoure la creació i consolidació de cooperatives, societats laborals, associacions i altres empreses de l’ESS
� Sectors d’activitat: serveis de proximitat, noves tecnologies, serveis personals, nutrició i alimentació, serveis ambientals, cultura, rehabilitació d’habitatges, artesanat, restauració ètnica...
� Una via per pensar models de negoci nous i en consonància amb l’ESS és afegir valors a l’oferta:
Cooperativa Sambucus (Manlleu)
consonància amb l’ESS és afegir valors a l’oferta: proximitat, ecologia, participació dels usuaris...
� Promoure vivers de cooperatives, concedir crèdits tous, exempcions fiscals, ajudar a l’acompanyament de projectes...
Espai de treball cooperatiu del grup ECOs(Barcelona)
Aportacions
Coop57
10 cooperativesde consum
Entitats i administracions
Proveïdorscooperatius
L’ECOSISTEMA DE LA GARBIANA, SCCL
LA GARBIANA
SCCL
Grup previ(visió compartida, treball conjunt,
associació de consumidors…)
Aportacionseconòmiques
personals, familiars i d’amistats
Assessorament i acompanyament(Ara_Coop, consultor)
Garbiana alquímia
40 famíliesamb comanda
Botiga física i en línia
1. INSTRUMENTS PER CREAR OCUPACIÓ (II)
� Promoure i facilitar la capacitat
emprenedora d’infants i joves:
sessions informatives als instituts i
universitats, simulació de
cooperatives, cooperatives escolars...
� Promoure la intercooperació entre
l’ESS del territoril’ESS del territori
A dalt, participants al programa de Miniempreses de l’institut Jaume I de Salou. A la dreta, logo de la cooperativa d’infants Decocros, a l’escola Sant Miquel del Cros (Argentona). A baix, cooperativa escolar Lluís Companys, a l’escola cooperativa Petit Plançó (Olot).
Edició 2012:1.500 estudiantsde 60 instituts
2. INSTRUMENTS PER FINANÇAR PROJECTES DE L’ESS (I)
� Un dels principals problemes per al sorgiment de nous projectes d’ESS és l’escassetat de capital i de garanties dels emprenedors, així com la falta de fonts de finançament
� Amb tot, l’ESS i el seu entorn proper comencen a disposar d’instruments propis de finançament
Entitats financeres cooperatives Entitats cooperatives financeres
2. INSTRUMENTS PER FINANÇAR PROJECTES DE L’ESS (II)
Grup d’InversorsCooperatius, SL
Entitats financeres
no cooperativesAltres
3. INSTRUMENTS PER ESTIMULAR LA DEMANDA (I)
Compra pública responsableLa Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, habilita legalment la introducció de criteris socials en els plecs de contractacions.La compra pública responsable consisteix en la integració d’aspectes socials, ètics i ambientals en els processos i fases de la contractació pública.
COMPRA VERDA+ COMPRA ÈTICA+ COMPRA SOCIAL___________________________COMPRA PÚBLICA RESPONSABLE
3. INSTRUMENTS PER ESTIMULAR LA DEMANDA (II)
El diner és un acord entre els integrantsd’una comunitat a fi d’utilitzar alguna cosa com a mitjà de pagament.
Funcions:
1. És unitat de compte: mesura el preu dels béns
En 25 anys, de 1982 a 2007, el Banc Mundial haviaidentificat almenys 96 fallides bancàries i 176 crisis monetàries que havien afectat 130 països.
2. És mitjà de pagament: facilita la compravenda de mercaderies i la cancel·lació de deutes
3. És reserva de valor: atresora valor
El diner és com una anella de ferro que ens haguéssim posat al nas. Ara ens porta on ell vol, com si ens haguéssim oblidat que el vam forjar nosaltres.Mark Kiney
3. INSTRUMENTS PER ESTIMULAR LA DEMANDA (III)
� La moneda social és un acord entre membresd'una comunitat per acceptar una moneda no tradicional com a mitjà d'intercanvi: temps, punts, bitllets no oficials ...
� Les monedes socials són de curs legal, equivalen a un bo intercanviable dins d'una xarxa.
Monedes socials o alternatives, comunitàries, complementàries, locals, lliures…
un bo intercanviable dins d'una xarxa.
� De vegades s'avala la moneda social amb un suport amb moneda real, és a dir, guardant una quantitat d'euros equivalent al valor de la moneda social que es posa en circulació
�Ithaca Hours a la ciutat Ithaca de l’estat de Nova York, Chiemgauer a Alemanya, SOL a Tolouse, sampaios a Sao Paulo, Cape Town Talent a Ciutat del Cap, patacones a l’Argentina, Tlaloc mexicà, regios a Alemanya...
3. INSTRUMENTS PER ESTIMULAR LA DEMANDA (IV)
Avantatges de la moneda social
1. Enforteix l'economia local, en generar treball local, fidelitzar les compres locals i permetre que la riquesa creada localment circuli més temps dins de la pròpia comunitat.
2. Recupera liquiditat per a les necessitats quotidianes
3. Millora la situació de les persones amb pocs diners però amb habilitats, coneixements i ganes de treballar.
4. Estalvia euros.4. Estalvia euros.
5. Millora les relacions socials.
6. Enforteix l'autoestima i la identitat de les persones.
7. Contribueix a optimitzar els cicles curts per als recursos.
8. Ajuda a prendre consciència de la totalitat del procés econòmic.
4. INSTRUMENTS PER MILLORAR L’OFERTA (I)
Cooperatives de serveis de comerciants
Cooperatives o associacions que agrupen professionals autònoms
Fires Balanç social
4. INSTRUMENTS PER MILLORAR L’OFERTA (II)
www.bsxes.org / www.ensenyaelcor.org
5. INSTRUMENTS PER CREAR BÉNS PÚBLICS
� Recuperació d’espais abandonats per a usos públics
� Reconversió d’empreses que tanquen en cooperatives o associacions
� Comunitats de creació en línia
6. INSTRUMENTS PER REDISTRIBUIR BÉNS PÚBLICS (I)
Pressupostos participatius
6. INSTRUMENTS PER REDISTRIBUIR BÉNS PÚBLICS (II)
7. INSTRUMENTS PER A L’ESTALVI PERSONAL (I)
� Botigues gratis o de segona mà
� Consum col·laboratiu
� Tallers de reparació
� Comunitats autofinançades
� Mercats i xarxes d’intercanvi
7. INSTRUMENTS PER A L’ESTALVI PERSONAL (II)
Consum col·laboratiu: pràctiques de compartir, bescanviar, prestar, llogar i regalar redefinides a través de la tecnologia moderna
a) Immobles: cohabitatge, cotreball, intercanviarallotjament…
b) Transport: bicicletes i cotxes compartits, trajectesb) Transport: bicicletes i cotxes compartits, trajectescompartits…
c) Finançament: Troc, préstecs P2P…
d) Béns: lloguer d’eines, intercanvi de roba, donació de llibres, compartir música, pel·lícules-…
8. INSTRUMENTS PER CREAR COMUNITAT (I)
� Cooperatives de consum agroecològic
� Xarxes de suport mutu
� Bancs de temps
� Mostres de coneixements� Mostres de coneixements
8. INSTRUMENTS PER CREAR COMUNITAT (II)
UNA ECONOMIA PER AL DESENVOLUPAMENT LOCAL
� Prioritzen la satisfacció de necessitats per sobre del benefici econòmic
� Les persones de l’empresa acostumen a viure al
“En ser organitzacions centrades en els seus socis, les cooperatives estan arrelades a les comunitats locals, contribueixen a mantenir els llocs de treball locals i faciliten serveis locals en un context de globalització econòmica. Els usuaris dels serveis de les cooperatives, siguin productors, consumidors o treballadors, solen tenir una gran estabilitat geogràfica. Aquest arrelament local pot combatre eficaçment la desertització de zones rurals i contribuir al desenvolupament de les regions i poblacions desfavorides”
(Comunicació de la Comissió Europea, 2004)
� Les persones de l’empresa acostumen a viure al mateix territori on té lloc l'activitat
� Els proveïdors i col·laboradors acostumen a ser del mateix territori
� Els beneficis econòmics acostumen a revertir en el territori
� Difonen una cultura emprenedora, cooperadora, democràtica i participativa
� Solen donar suport a activitats socials i culturals de la comunitat.
“Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats” Setè principi cooperatiu
ALT DEBA
39 milions d’euros el 2007
Educacíón
Promoción social
Reforzar el cooperativismo
QUEBEC
� Chantier de l’Économie Sociale (1999): moviment que representa i promou l’economia social del Quebec format per federacions d’empreses d’economia social, pols regionals d’economia social, sindicats, moviment de dones, moviment veïnal…
� Més de 7.000 empreses (cooperatives i associacions), més de 125.000 llocs de treball, més de 8 milions de socis i entre el 8 i el 10% del més de 8 milions de socis i entre el 8 i el 10% del PIB
� Sectors d’activitat: agroalimentari, cultura, finances, sanitat, turisme, medi ambient, habitatge, ensenyament, serveis a les empreses…
� El govern ha creat espais de concertació amb els sectors privat i de l’economia social on es coprodueix la política social del país i, a més, participa en les finances solidàries
