LA BORRASSANúmero 1· Abril 2004 · Arbeca

Nou impuls a la promoció dels Vilars

per saber què passa

Un arbequí a Singapore

Detalls del centre històric

Les ravaleres

Col·labora:

CLÍNICA DENTAL

ORTODÒNCIADra. Maite Navés Baget

Odontòloga - Ortodoncista

av. Balmes, 44 - 1r - 2a / 25006 LleidaTel. 973 235 797

3

Editorial

L’Ajuntament d’Arbeca ha signat un conveni amb Televisió de Catalunya per promocionar el jaciment ibèric La Fortalesa dels Vilars a través del Club Súper 3, dirigit a un públic infantil. Segurament els arbequins i arbequines no notarem cap gran afluència de turistes al jaciment i, en conseqüència, al poble –ara per ara tampoc estem preparats per rebre’ls- a causa d’aquesta iniciativa, que el màxim que pot aconseguir és fer venir a alguna família forània amb fills a visitar-lo. Però per poca gent que aporti, benvingut sigui el conveni, ja que fins ara és l’única acció que s’ha emprès amb un abast territorial considerable per promocionar més enllà del nostre terme el que tots coneixem com els Vilars. És una grandíssima sort que Arbeca albergui aquesta joia prehistòrica, però és una llàstima que no ho sàpiga tothom i que el poble no n’hagi tret encara cap profit. Des que els arqueòlegs de la Universitat de Lleida van començar a excavar i estudiar el jaciment, ara fa tretze anys, hom es va adonar que es tractava d’un conjunt prehistòric singular a les nostres terres i frontera francesa enllà. Això hauria de comportar una constància en l’exacavació i l’estudi del poblat i el desenvolupament d’un pla director que dissenyés les línies d’actuació necessàries per la seva protecció i divulgació. A partir d’aquí, una cosa portaria l’altra, ja que les visites turístiques i culturals organitzades podrien suposar clients per als bars i restaurants, per les botigues, i fins i tot per a nous negocis turístics que podrien sorgir al poble. El problema per arribar fins aquest objectiu sempre ha estat el mateix: la falta de recursos. Un ajuntament no pot assumir la inversió que tot això requereix i sentir sempre aquesta cançó per part de les administracions superiors ja comença a cansar. Com pot ser que en ple segle XXI encara existeixi una discriminació tan gran en el repartiment dels recursos públics? És que el patrimoni i la cultura només són importants segons on es troben? A Arbeca no estem sols en aquesta lluita –que potser no hem fet amb prouta empemta-, ja que al poble veí del Cogul hi ha unes pintures rupestres que –igual que el romànic de la Vall de Boí- estan declarades Patrimoni Mundial per la Unesco, amb la gran diferència que el Cogul només el coneixem els de l’entorn i gràcies i el romànic, per sort, gaudeix d’un bon estat de conservació i és un importantissim referent turístic.

Índex

CoordinadoraAlba Elías Ribera

Consell de redaccióJordi Esqué i BoldúBerta Esqué i MoyàFrancesc Safont i GinéAntonieta Safont i Masot

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

Dipòsit legal: L-381-2004Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

Presentació .................. 4I tu, què n’opines? .................. 5El dia a dia .................. 6On anem a raure... .................. 11De tu a tu .................. 13Ho sabies? .................. 15A foc lent .................. 17Lletres .................. 18

Telèfons d’interès

Ajuntament d’Arbeca 973 160 008

Consultori mèdic 973 160 375

Farmàcia d’Arbeca 973 160 419

Cooperativa d’Arbeca 973 160 000

Biblioteca d’Arbeca 973 160 008

Escola Bressol 973 160 008

Col·legi públic Albirka 973 160 067

Casal d’Avis 973 160 008

Parròquia 973 160 034

CAP Borges Blanques 973 142 033

Mossos d’Esquadra Borges 973 140 626

Atenció Ciutadana 012

Emergències 112

Bombers 085

Mossos 088

Policia Nacional 091

Informació Telefònica 11888

RENFE 902 240 202

4

Presentació

Benvolguts lectors i lectores,

Teniu a les mans el primer número de la revista municipal que hem batejat amb el nom de La Borrassa. Es tracta d’una publicació que neix amb la voluntat de ser, sobretot, un mitjà de comunicació sobre el poble i per la gent del poble. La Borrassa és una revista escrita en llengua catalana que sortirà publicada cada tres mesos. L’Ajuntament d’Arbeca s’encarrega –directament i a través de subvencions i publicitat- de finançar els costos de la publicació i d’aportar el material necessari per elaborar-la. Ara bé, el contingut de La Borrassa el decideix i el treballa íntegrament el Consell de Redacció que han creat un grup de persones d’Arbeca aportant el seu temps i la seva tasca de forma voluntària. Amb això volem dir que a través de La Borrassa us oferirem uns continguts totalment lliures, escollits segons el criteri –el més objectiu possible- dels membres del Consell de Redacció. La Borrassa us aportarà notícies sobre Arbeca que són més difícils de trobar en altres mitjans de comunicació d’un abast territorial i d’un ressò mediàtic més gran, com poden ser diaris, ràdios o cadenes televisives, ja que potser la majoria de notícies que es produeixen al poble no són d’interès general, però sí que ho poden ser pels veïns i veïnes del municipi. Però La Borrassa vol ser més que un noticiari, perquè està concebuda com una revista. Per tant, hi trobareu unes seccions fixes que a cada número us aportaran una entrevista, un reportatge, un trocet de la nostra història o cultura popular i una recepta de cuina autòctona. Procurarem que els temes siguin variats a cada número i qui sap si algun de vosaltres serà el protagonista d’alguna de les nostres pàgines algun dia, o ho serà un amic o conegut, o trobareu alguna referència al vostre carrer, a la vostra casa o a la vostra professió. La Borrassa buscarà el vincle arbequí en totes les seves seccions perquè la sentiu propera, l’estimeu i us la feu vostra. La nostra voluntat és oferir informació, fomentar la lectura i si pot ser el diàleg, comentant-la a casa, entretenir i agradar. És molt probable que trobeu algunes mancances o defectes però creiem i estem convençuts que amb el temps millorarem. Cal que tingueu present que La Borrassa està oberta a tot tipus de propostes, suggeriments i col·laboracions de totes les persones que creguin que hi poden fer la seva aportació. Només cal que ens les feu arribar al Consell de Redacció. Esperem que la disfruteu.

5

I tu, què n‛opines?

Quina opinió us mereix que neixi una revista a Arbeca?

Ramon Sans i Vives

73 anysPresident del Casal

d’Avis

Bé. Perquè així ens enterarem de les coses que passen al poble. Si no hi ha un mitjà d’aquestes característiques, hi ha una gran desinformació del que passa al poble, que és el més aprop que tenim.

Josep Mª Moyà i

Bellmunt63 anys

President de la

Cooperativa

Perfecte. Divulgar allò que es fa és vital, ja que sinó moltes de les coses que passen al poble passen desapercebudes. Divulgar i informar als vilatans és bàsic per tal que hi hagi una millor “integració” al poble.

Antoni Bru i

Borràs74 anysRector

Parròquia

Es molt important perqué dona identitat, vida, oportunitat de participar i informa. També fa persones tant respecte els organitzadors come els que la rep. Demano que hi hagi regularitat en l’equip que la realitzi, que s’ho cregui i que l’estimi

Una idea encertada. Em sembla molt bé que neixi aquesta nova revista perquè ens mantingui informats de tot el que passa al poble i esperoni l’activitat cultural i social de tots els arbequins i arbequines.

Etèlia López i Carrera35 anys

Presidenta BEC

Crec que la idea és molt encertada, ja que és un bon mitjà per donar informació del que passa dia a dia al nostre poble, a tots els arbequins. Ben segur que a més a més de les notícies, hi trobarem entreteniments pels més joves i pels més grans de casa. Una revista local sempre és rebuda de bon grat pels lectors.

Mireia Navés i Baiget31 anys

Presidenta Associació de Dones

Trobo que és una idea molt favorable, ja que d’aquesta manera fomentem la cultura a nivell de poble i a més a més ens informem de molts aspectes que no coneixem de la nostra vila.Espero que no es deixi córrer aquesta iniciativa, ja que tots ens hi podem involucrar.

Lluc Morgades

i Roca10 anys

Hem sembla molt bé que surti una revista d’Arbeca, així tota la gent sabrà que passa. Hi podria sortir un còmic pels nens?

Està bé. Així t’informes de les coses que es fan a Arbeca. També podrien sortir-hi temes que ens agraden als joves, com la música o altres hobbys que ens interessin.

Joan Ribera i Niubó

18 anys

Santi Sans i Mir

29 anys ERC

Em sembla molt positiu que el poble tingui un mitjà més de comunicació, ja que això enriqueix les persones i de rebot a tot el poble. Cal felicitar a tots els que l’han fet possible i que no decaiguin els ànims, ja que és una tasca difícil.

Ramona Barrufet i Santacana

44 anysCiU

Una revista és una eina molt important, em sembla perfecte i desitjo que sigui el més plural possible. Donarem la col·laboració que calgui per tirar-la endavant.

Francisco Miret i

Messalles56 anys

PSC

Una iniciativa així sempre és bona. Tota classe d’informació, vingui d’on vingui és profitosa. Ha de ser objectiva i sobretot que se centri en el poble, encara que si passa alguna cosa a fora que també faci referència a Arbeca també se n’ha de fer ressò.

Antonio Torres i Perelló67 anys

PP

Em sembla una bona idea tirar endavant una revista pel poble sempre i quan no tingui partidismes de cap mena i contribueixi a enriquir les informacions dels arbequins i arbequines.

Armand Camats i Teixidó37 anysDirector

CEIP Albirka

6

Dins de les activitats amb intenció pedagògica i cultural del Club Súper 3 hi haurà la visita i participació a les activitats de la Ruta dels Íbers del jaciment la Fortalesa, els Vilars d’Arbeca, gràcies a la fi rma d’un conveni per a la promoció del jaciment entre l’Ajuntament del municipi i la cadena televisiva. Així doncs, tal com s’acostuma a fer, TV3 possiblement promocionarà la Fortalesa en els diferents medis dels que disposa, com són les promocions

per televisió, els tríptics, els butlletins, la revista dels Súpers, la pàgina web Super3.net,... amb el ressò que comporten. El Club Súper 3 té més de

800.000socis. Un nou públic visitarà La Fortalesa ilergeta dels Vilars d’Arbeca, que la fa singular pel seu sistema defensiu, format per una

muralla de dotze torres, una barrera de pedres clavades(”cheveaux-de frise”) i un fossat perimetral de tretze metres d’amplària. Per altra banda, recentment ha acabat l’obra de drenatge al jaciment, que solventa gran part de l’acumulació d’aigua i el problema que aixó comporta per la conservació del poblat iberic.

La XIX Fira de Santa Caterina d’Arbeca va ser un èxit, ja que tot i l’amenaça de pluja, més de 8.000 persones la van visitar. Com a novetats cal destacar el canvi del recorregut, causat per l’assistència de més de 170 parades. També es va obrir el Centre Cultural, on hi havia exposicions de manualitats, una mostra gràfi ca de comercials i industrials del poble, una de l’Ajuntament i una altra sobre el diàleg de les cultures. La Fira es va inaugurar el

dia 21 per part de l’alcalde, que després d’uns breus parlaments va entregar els premis del concurs de cartells de la Fira. El dia 22 es va presentar el nou envàs d’oli inspirat en Gaudí per part de la Cooperativa d’Arbeca, així com les conferències de dos doctores de la Universitat de Lleida, i per fi nalitzar va tenir lloc una xerrada sobre la cata d’olis amb degustació inclosa. Aquests actes van correspondre al I Certamen sobre l’Oli Verge d’Oliva Arbequina amb el monogràfi c dedicat a

l’Envasat com a garantia de qualitat per al consumidor. El dia 23 va començar amb el tradicional esmorzar popular organitzat per l’Esbart Dansaire i el mercat de Fira, que com a novetat es va allargar durant tota la tarda. Enguany, a més, va haver-hi la possibilitat de gaudir del dinar que es va dur a terme a la carpa instal·lada a la Bassa l’Oro. La traca fi nal de la festa va anar a càrrec de l’Orquestra Volcán amb un concert i ball a la mateixa carpa.

El Club Súper 3 promocionarà el jaciment ibèric la Fortalesa

Imatge de la Fortalesa

L’Ajuntament i TV3 signen un conveni

La pluja no impedeix l’afl uència de visitantsa la Fira de Santa Caterina d’Arbeca

el dia a dia

Full Monty a la Bola

Els membres del Club de Futbol Sala Castell d’Arbeca van ser els protagonistes d’un Full Monty o streaptease a l’estil de la pel·lícula que duu aquest nom, el passat 28 de febrer a la Bola. Els jugadors van preparar una nit de diversió fent pagar una entrada simbòlica per recaptar diners per fi nançar el Club. La nit, que va comptar amb l’actuació del rockandancing Josel Casas, va ser un èxit de públic fi ns ben entrada la matinada.

7

El passat mes de desembre l’Ajuntament d’Arbeca i nombroses entitats de la vila es van sumar a la causa de La Marató de TV3 que aquest any va destinar els diners que va recollir a la investigació sobre les malalties respiratòries cròniques. La jornada central es va celebrar el dia 14 de desembre, durant el matí a la plaça del Toll, i per la tarda a la Sala d’Actes de l’Abadia. En total es va fer entrega a la Fundació Marató de TV3 de 3.100 euros. La relació de les entitats i col·lectius col·laboradors foren: CEIP Albirka, FC Arbeca, FC Arbeca Futbol Base, Associació de Dones L’Olivera Arbequina, Grup de Colònies, Esbart Dansaire d’Arbeca, Club de Bitlles Sant Isidre, Club d’Escacs d’Arbeca, Amics del Pessebre, Agrupació Sardanista Arbeca Nostra, Associació Motarbeka Cop de Gas, Joventut Atlètica d’Arbeca, la Coral L’Harmonia i el Casal d’Avis.

Arbeca amb La Marató de TV3

El passat dia 3 de gener va tenir lloc la setena edició del Sopar contra la Fam que va recuperar-se després d’un any de no celebrar-se. Organitzat per l’Associació de Dones i l’Ajuntament, va reunir prop de 300 persones en una jornada per conscienciar les persones sobre la problemàtica de la fam al món i recollir diners per fer-los arribar a entitats relacionades amb la mateixa.Es van recollir prop de 1.800 euros, que van repartir-se a parts iguals al grup local de Càritas i a l’ONG Intermón Oxfam. Van amenitzar la jornada el grup de dansa de nenes i noies de la Sílvia Sans, una tuna espontània de dones del Casal d’Avis, el Grup de Grallers La Revolta i el Grup Sarau.En el mateix sopar hi va haver la col·laboració en menjar o material divers del Casal d’Avis, el Centre Recreatiu Municipal, la Parròquia, les Cooperatives Fruitera i del Camp, l’Alimentació Teixidó i el Bar La Fassina.

El Sopar contra la Famrecapta 1.800 euros

L’enllumenat públic en xifresL’Ajuntament d’Arbeca va cobrar als veïns de la població la segona fase de l’enllumenat públic durant el mes de desembre. L’obra estava projectada per l’anterior govern del PSC i inclosa al PUOSC 1999-2003 ( Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya).L’execució de l’obra es va iniciar el 2002, però no es va passar la primera bestreta fins al març del 2003, que concretament era de 60 euros per cada casa afectada.El cost total d’aquesta obra és de 535.468,79 euros, que es desglossa amb les següents partides:

ENLLUMENAT PÚBLIC 2a. FASE COST OBRA €

Projecte, seguretat, direcció d’obres i taxes 13.448,37 303,27Adjudicació 438.582,57Addicional + treballs 28.327,03Ampliació potència Fecsa-Endesa 1.864,90 256,73 427,89ECA 327,85Teixidó 135,72Xavier Pau Perera 44,72SUBTOTAL (1) 483.719,0510% Imprevistos 48.371,90 Arenes Bellpuig 206,54Espina 96,84Teixidó 44,78Teixidó 884,48Teixidó 900,83Vilalta 1.244,37SUBTOTAL (2) 535.468,79Subvenció DARP -17.456,27Subvenció PUOSC -173.630,53TOTAL 344.381,99

COST AJUNTAMENT 20% 68.876,40 € COST VEÏNS 80% 275.505,59 €

TOTAL METRES PREU UNITAT17.920,96 m.l. 7,69 €/m.l.275.172,07 m2 0,50 €/m.l.

el dia a dia

8

Les ordenances fiscals d’Arbeca per l’any 2004 que regulen aspectes tan diferents com els serveis de l’aigua, cementiri, escola bressol, escombraries, la contribució urbana o l’impost de vehicles de tracció mecànica han representat un increment general del 4% respecte l’exercici anterior. Les excepcions a l’increment anterior i bonificacions a les ordenances vigents fins ara han estat les següents: L’ocupació de les vies públiques i el disposar de taules al carrer s’ha fixat en 1 euro per metre lineal cada mes i 2 euros per cadira per cada temporada. Properament l’Ajuntament té previst elaborar un reglament sobre aquest aspecte. La recollida de les escombraries ha augmentat 10 euros degut a l’obligatòria aplicació de la Llei 16/2003 de la Generalitat de Catalunya. Respecte a les piscines municipals

hi ha hagut un arrodoniment general a l’alça si bé per les famílies nombroses hi ha hagut un arrodoniment a la baixa. Totes aquelles unitats familiars que tinguin la condició de família nombrosa i prèvia sol·licitud disposaran d’un 20% de bonificació de la quota de la contribució urbana (IBI Urbana). Les construccions i obres amb valors socials, artístico-històrics, culturals i d’aprofitament homologat d’energia solar disposaran d’un 50% de bonificació de la quota de la contribució urbana (IBI Urbana). La rehabilitació d’habitatges o noves construccions en pedra disposaran d’una bonificació del 100% de l’impost municipal d’obres.

La rehabilitació de cases de pedra tindrà el permís d’obres gratuït

El Casal d’Avis rep 3.000 euros

El Departament de Benestar i Família ha atorgat dues subvencions que sumen 3.000 euros al Casal d’Avis. La primera, de 1.200 euros per al manteniment, ha estat atorgada directament al mateix Casal d’Avis com a entitat i els diners s’utilitzaran per pintar-lo, mentre que la segona, que ha estat atorgada a l’Ajuntament d’Arbeca, de 1.800 euros i serà destinada a pagar parcialment la instal·lació d’un sistema d’extracció de fums i aires.

El polígon industrial comença a caminar

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va aprovar el projecte del polígon industrial les Pedreres d’Arbeca el 26 de novembre de 2003. Havent aconseguit així la legalització del projecte presentat, l’Ajuntament ja pot vendre les parcel·les a tots els empresaris interessats. Aquestes parcel·les es venen a preu de cost (segons els càlculs dels tècnics serà d’entre 12 i 18 euros el metre quadrat).Fins ara hi ha tres propietaris que han signat un document de compromís amb el Consistori per adquirir-ne una, i un d’ells ja ha iniciat les obres.

Cal destacar que hi ha altres empresaris del poble interessats en comprar-ne, interès que l’Ajuntament vol incrementar fent publicitat del polígon fora de les nostres contrades.L’equip de govern té previst comprar els terrenys que falten per disposar de tot el sòl que es defineix al projecte com a industrial i començar la urbanització.Per altra banda, l’empresa municipal Subministres Arbeca ja estan finalitzant les obres per traslladar la bàscula municipal al polígon les Pedreres i es preveu que a principis d’abril ja sigui operativa al seu nou emplaçament.

el dia a dia

Les ordenances fiscals augmenten un 4 %Arbeca també va sentir la batzegada emocional que van causar arreu els brutals atemptats del dijous, 11 de març a Madrid, que van posar fi a la vida de prop de 200 persones. El mateix dia dels fets al migdia, nombrosos veïns i veïnes de la població van expressar el seu dolor i condol per les víctimes reunint-se amb cinc minuts de silenci davant de l’Ajuntament. El mateix dia a la nit, el Consistori va celebrar un ple extraordinari per condemnar els atemptats terroristes i es va afegir als tres dies de dol oficial posant el crespó negre a les banderes del balcó municipal. L’Ajuntament d’Arbeca també va posar a disposició de la població, durant dos dies i mig, uns fulls de condolències per després fer-los arribar als ciutadans i ciutadanes de Madrid.

Solidaritat amb Madrid

9

Cada legislatura la Generalitat de Catalunya financia entre un 30 i un 70 % una o vàries obres importants de les infraestructures que els municipis necessiten per donar serveis als seus ciutadans i ciutadanes, encara que l’ajuda no pot superar els 300.000 euros. Aquestes propostes han d’ésser presentades a l’anomenat Pla Únic

d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) i en passades legislatures el nostre municipi va

presentar-hi entre altres: les obres de l’Enllumenat Públic 1ª fase, el Col.lector d’Aigües Residuals, o les obres de l’Enllumenat Públic 2ª Fase que és el que va concedir-se durant la passada legislatura 1999-2003. Per aquest mandat 2003-2007 el ple municipal, amb la votació favorable del grup de govern i l’abstenció del grup de l’oposició,

va aprobar la inclusió dins el PUOSC d’un equipament municipal per a usos socials, encarat a la solució de la problemàtica de la tercera edat, amb inclusió d’un centre de dia i una residència integral. La memòria valorada al respecte preveu una construcció de 1.400 metres quadrats i una inversió de prop d’un milió d’euros per dur-la a terme.

Els Reis Mags d’Orient van visitar Arbeca la nit del passat dia 5 de gener. Ses majestats van arribar al poble per la carretera de les Borges Blanques amb les seves carrosses plenes de llums i colors i acompanyats dels seus

patges reals. Al seu pas pel nucli urbà van repartir caramels i confeti a tota la gent que els esperava. Després de fer uns parlaments al balcó de l’Ajuntament van passar per les cases del poble a repartir els regals.

Arbeca ha estat present a la Fira de l’Oli amb un estand propi de la Cooperativa del Camp Arbequina i l’Ajuntament del municipi. A l’estand, a més a més de deixar tastar l’oli d’oliva arbequina del poble i les olives arbequines, es va mostrar i publicitar el nou envàs Gaudí, presentat a la Fira de Santa Catarina d’Arbeca, i es va promocionar la vila amb tríptics, llibres i fotografies de diferents indrets d’interès. La VII Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra de les Borges, que comptava amb més de 100 expositors, va ser visitada per 55.000 persones, que segons les enquestes que

es realitzaren, a part de visitants de la comarca i de la província n’hi havia de Barcelona, Girona, Tarragona i de les Terres de l’Ebre, segons Miquel Aixalà, gerent del patronat de la fira.El certamen fou inaugurat el divendres 16 de gener i clausurat el diumenge 18. A més del recinte expositor es realitzaren jornades tècniques, mostres gastronòmiques i entre elles un homenatge a Dalí. La fira fou recorreguda per diferents polítics com Josep Pau, a la inauguració, i Isidre Gavín a la clausura, entre altres, acompanyats de l’alcaldessa de les Borges, Carme Benet.

Arbeca participa a la Fira de l’Oli

L’Ajuntament demana una subvenció per fer la residència

L’obra té un pressupost d’un milió d’euros

El PUOSC pot finançar fins a 300.000 euros

el dia a dia

Els Reis Mags visiten Arbeca

Imatge del rei Melcior saludant els arbequins

10

Un any més, les pistes d’atletisme d’Arbeca van omplir-se de gent amb motiu del XXIX Cros Vila d’Arbeca, Memorial Ramon Bellmunt, el passat dia 1 de febrer. Fins a 315 atletes van prendre part al certamen dividit en 13 curses en funció de les categories dels participants. Nombrosos participants d’Arbeca van endur-se trofeus en aconseguir una bona classificació a les proves.

Era un somni que s’ha fet realitat. El grup de rock local Rock & Llamp, format pels joves David Farregut (veu), Jordi Macià (veu), David Bellart (guitarra), Xavi Turguet (guitarra), Ricard Berengué (baix), Toni Miret (bateria) i Robert Rosset (pandereta), va celebrar el dia 10 de gener el seu primer aniversari amb un concert a la Bola, que comptà amb una gran afluència de públic. Així començà l’any 2004, l’actuació a Arbeca, la participació a la I Marató de les Arts a Tàrrega, una altra a Vinaixa i altres concerts que ja comencen a omplir-los l’agenda d’aquest any. L’any 2003 ja comptaren amb sis actuacions que es quedaran petites al costat del bon inici d’any 2004.

Neix la primera associació de comerciants al pobleEls botiguers, empresaris i comerciants d’Arbeca es van unir el 7 d’octubre del passat any per formar per primera vegada a la vila l’Associació B.E.C. d’Arbeca, que a més de respondre a les sigles dels integrants que la formen: botiguers, empresaris i comerciants; té un significat simbòlic per la nostra vila perquè el bec d’un ocell forma part de l’escut d’Arbeca. La idea va sorgir el mes de maig de 2003, després d’una reunió informativa que va tenir lloc a la Cambra de Comerç de les Borges Blanques per tal de fer un diagnòstic sobre el comerç de la comarca i per iniciar un pla de dinamització de les empreses de les Garrigues.L’associació permet a tots els

seus socis demanar subvencions conjuntament per poder realitzar activitats promocionals, expressar queixes o mancances davant altres empreses o institucions i realitzar activitats d’interessos comuns, com per exemple, el curs

de formació sobre nocions de comptabilitat, que ja s’ha realitzat.L’associació, oberta a tots els empresaris del poble, ha constituït una junta que presideix Etèlia López. Ferran Moyà ocupa la vicepresidència; Mireia Navés la secretaria; Montse Roca la tresoreria i com a vocals hi ha Paquita Boldú, Màrius Teixidó i Laia Rubió.De les activitats realitzades per aquesta agrupació cal destacar l’exposició de panells publicitaris sobre algunes de les empreses del poble a la sala del Centre Recreatiu durant la Fira de Santa Caterina; la sortida al carrer formant parades de les diferents botigues del poble i el sorteig del Carro de Fato el dia de Reis.

Imatge del Carro del Fato del sorteig

El Cros reuneix 315 atletes Un any de Rock&Llamp

el dia a dia

Imatge del Cros

El carnestoltes

La sala del Centre Recreatiu va acollir, el passat dia 14 de febrer, la festa del Carnaval, organitzada per l’Ajuntament de la vila. La vetllada va comptar amb l’amenització musical de l’orquestra Amacord, un grup d’animació i amb un decorat de globus i confeti per l’ocasió. Diverses colles van prendre part del concurs de disfresses que va donar color a la nit. Els dos primers premis foren per dos grups, la major part dels quals eren d’Arbeca. La colla de les “gambes” va endur-se el primer premi, amb una disfressa molt treballada, el segon premi fou per una colla de “primitius”. La festa va durar fins ben entrada la matinada amb gran afluència de gent.

11

Volem conèixer el nostre poble, volem saber la nostra història, volem retrobar el record i l’empremta que deixaren els nostres avantpassats. És per això que hem decidit fer una mica de ruta pel casc antic d’Arbeca, si ens voleu acompanyar us ajudarem a descobrir símbols molt interessants.Abans, però, us farem cinc cèntims d’alguns referents històrics que guarden relació amb els símbols presents al casc antic.

El Castell d’Arbeca, una majestuosa construcció, fou residència dels Cardona als segles XVI i XVII, un palau renaixentista de 300 finestres reixades amb reixes daurades en una façana de setanta metres, cinc majestuoses torres i una gran riquesa a l’interior en pintures, tapissos, catifes, mobles nobles, etc. Per ell hi van passar molts reis i personatges importants, com Felip el Bell, marit de Joana la Boja, i Felip II. Durant la guerra dels Segadors va quedar molt malmès, però va ser en temps de Felip V quan hi va haver l’ordre de volar-lo.

Els Ducs de Cardona, una de les famílies més benestants de l’època, tant econòmicament com políticament, que residiren al castell d’Arbeca. Foren un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.

Els Ducs de Medinaceli, família de la noblesa castellana amb la que es vincularen els Ducs de Cardona. S’uniren en matrimoni l’hereu dels Medinaceli amb la pubilla dels Cardona, l’ultima dècada del segle XVII.El ducat de Medinaceli fou un títol senyorial concedit, a Castella el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada

Els Pocorull, una familia de comercians benestant de l’època a Arbeca.

És ben sabut que malauradament i igual que en altres pobles de Catalunya, Arbeca fou derruïda vàries vegades per diferents guerres, la més devastadora, la Guerra dels Segadors (1640-1652). Un cop acabada la guerra, els convilatans reconstruïen el seu poble amb els pocs recursos que més a mà tenien.

Amb tots aquests referents podem donar un tomb pel casc antic de la vila d’Arbeca i encara hi podem veure algunes inscripcions a la pedra que fan referència a la nostra història.El fet de tenir aquests personatges polítics al castell fou desencadenant perquè al poble hi hagués tota mena d’oficis per tal de servir i procurar totes les necessitats dels propietaris i hostes del castell.D’aquests oficis, tot i el pas dels anys i suposant que no estan ubicats al mateix lloc d’origen, en trobem varis.

Al carrer del Forn, a ca la Xalaua, sobre la llinda del primer balcó, hi ha una ferradura, corresponent al ferrer que possiblement forjà moltes de les reixes del castell.

Continuant pel carrer Sant Feliu, trobem una llinda on hi ha la inscripció que indicava que en aquella casa hi vivia el notari.

Al carrer Sant Jaume, al xamfrà davant les escales de l’església, al pilar de cal Roset, en queda el record d’un perruquer amb el símbol d’unes tisores i el cap d’una figura amb una llarga cabellera.

Un tomb pels detalls del casc antic

on anem a raure...

11 la borrassa

12

I en una altra inscripció, s’indicava on vivia un mestre d’obres, tal com podem llegir al carrer Migdia, a ca la Ventura del Muntanyés.

La casa que pertanyia a la comunitat de Preveres de la Parròquia d’Arbeca té la inscripció de l’any 1613 i el nom de Jesús (YHS) amb una creu al damunt. Aquesta la podem veure a la plaça Major, a cal Rius.

Podríem resseguir ara els diferents escuts que hi ha al poble d’aquestes tres grans famílies, alguns d’ells es troben en millor estat que altres, però del que deixen palesa és de la riquesa i poder d’aquestes famílies a l’època.

Dels Carodona en podem veure el seu escut al carrer Germanes Dominiques, a cal Cel.

La família dels Pocorull, també deixaren una empremta. Podem veure el seu escut i l’any de construcció a la façana del carrer Abadia, a cal Teressí, a cal Francès , a la plaça de l’Església i al carrer Jardí, a cal Ramon del Pixell

Dels Ducs de Medinaceli s’en conserva l’entrada al seu molí, arcada situada dins de l’hort de cal Marsol.

Fins ara hem anomenat referents singulars, però no ho són menys totes les llindes que hi ha a diferents portals de cases del casc antic on hi ha la seva data de construcció i hi ha altres cases on s’indica el nom del que devia ser cap de famíia i qe possiblement era una família benestant de l’època a Arbeca. Aquesta informació, estava més o menys decorada en funció del propietari, així doncs en trobem alguns on simplement hi ha l’any i altres on a més a més hi ha floridures com les que es poden veure a les següents mostres:

I si continuem caminant i mirant les velles construccions podrem observar altres ornamentacions que utilitzarem per donar un caire especial a cada obra, un caire totalment únic.

Us convidem a donar un tomb pel casc antic del poble, a part de les diferents mostres referenciades anteriorment, segurament que us sorprendreu de tot el que es pot admirar en les façanes d’aquestes cases que formen els carrerons d’aquesta zona, símbols que fa més de 200 anys que estan esculpits a la pedra esperant que la gent els identifiqui i els admiri, motiu pel qual foren fets.

on anem a raure...

13

En Francesc Xavier Perelló Pairada és un dels fills d’Arbeca que viu a l’estranger. Natural de Ca l’An, fa prop de set anys que casa seva és a Singapore, on viu amb la seva dona, la Maite Baque Dolcet, que és de terres lleidatanes, concretament de Soses, i el fill d’ambdós, l’Alex Perelló Baque, que té dos anys i mig. En Xavier Perelló, que ara compta amb 35 anys, és enginyer industrial i té un màster en administració d’empreses, formació que li va posar al davant l’oferta laboral d’ocupar el càrrec de gerent de l’empresa Schaefer Systems International, de Singapore i Malaysia, i que va ser la “culpable” de que canviés Arbeca per aquest país llunyà com a residència habitual. Així doncs, en Xavier Perelló ens aporta el seu testimoni com a arbequí que resideix lluny d’aquí, a través d’aquesta entrevista.

Un arbequí a Singapore

“Amb internet, ja quasi ens hem oblidat del lluny

que estem”

Explica’ns qui, com, quan i per què et van proposar anar a Singapore i quina va ser la teva primera reacció.Després de treballar un parell d’anys a l’empresa Mecalux a Barcelona, ens varen oferir anar a Àsia per treballar en una oficina a Singapore, això era a finals de l’any 1996. La primera reacció va ser de sorpresa, ja que anar a treballar a l’estranger sempre fa una mica de respecte, i més encara en un país tan llunyà. Per una altra banda, jo ja havia estat de viatge més d’una vegada al país i per la resta de la regió, pel que no es va fer tan estrany, nomes llunyà. Vàrem venir cap a Singapore al març de l’any 1997 i vàrem estar treballant per Mecalux fins al gener de l’any 2000. Llavors ens va sortir una altra oportunitat a l’empresa on estic treballant ara mateix, Schaefer Systems International. Vàrem acceptar l’oferta, però ens vàrem agafar uns sis mesos per acabar el meu Màster d’Administració d’Empreses que ja havia començat abans. Vàrem

anar a viure a Sydney (Austràlia) fins al juny del mateix any. Al juliol vàrem tornar a Singapore per començar a treballar amb la nova empresa i aquí estem fins ara.Què coneixies del país en aquell moment? Especifica’ns si et trobes en un poble, aldea o algun altre tipus de divisió territorial i explica’ns una mica com és.Singapore es un país molt petit, de fet és una

ciutat-illa-estat que només té 40 Km. de llargada i 35 d’amplada, amb una població de quatre milions d’habitants. La vida aquí és completament urbana, com a qualsevol gran ciutat d’Europa. L’única gran diferència és el clima i la gent. Només tenim una frontera amb Malaysia, que és un pont que uneix l’illa amb el continent (això és al nord de l’illa). Al sud només tenim unes quantes illes que perteneixen a

Indonèsia, però només s’hi pot anar amb ferry. El clima aquí és 100% tropical (tenim l’equador a només 100 Km. al sud), estiu tot l’any, molta pluja i moltíssima vegetació. Només cal creuar la frontera cap a Malaysia per trobar selva per tots els cantons. Què va ser el que més et va animar a prendre la decisió?Una de les coses que ens va animar és que no teníem cap lligam

En Xavier i el seu fill Aleix en una platja de Singapore

de tu a tu

14

de família, concretament fills, i el fet que als dos sempre ens havia agradat viatjar una mica.Un cop instal·lat allí, t’ha canviat molt la vida respecte a la que duies a Arbeca? De fet ja quasi no m’en recordo del tipus de vida que duia a Arbeca perquè des dels 18 anys que no hi visc. Vaig començar a l’Escola d’Enginyers a Barcelona l’any 1986 i un cop vaig acabar, vaig començar a treballar a Barcelona, i després cap a Singapore. L’estil de vida sí que ens ha canviat una mica, començant pel clima tropical que tenim aquí i acabant pel menjar i alguns dels costums de la gent.Què és el que més enyores del poble?La família, el menjar, la tranquil·litat i el caliu del foc a terra a l’hivern. Quins costums del país que t’ha acollit, has fet teves? I quins, dels que ja tenies, has perdut?El ritme de vida que es porta aquí és bastant diferent del que es pugui portar a Arbeca o fins i tot a Barcelona o a qualsevol altra ciutat d’Espanya. Els horaris de dinar o sopar són molt semblants als que hi ha a Anglaterra, ja que es dina a les 12.00 del migdia i es sopa a les 19.00 hores de la tarda. Amb això no vull dir que sigui millor o pitjor, només diferent. Però al cap i a la fi, un s’ha d’acostumar al que hi ha aquí. Quins costums hem perdut? Doncs ja no ens recordem de com s’esquia de tant temps que fa que no anem a veure la neu!Creus que hi ha més qualitat de vida a Singapore o aquí?Després de viure aquí a Singapore des de fa quasi 7 anys i de viatjar una mica per tots els països que ens envolten, crec que la qualitat de vida és molt millor a Catalunya o Espanya. Però això sempre serà bastant subjectiu a cada persona. Hi ha certes coses que són molt millor aquí a Singapore i n’hi ha d’altres que són molt millors a Catalunya, però en definitiva, s’ha de posar tot a la balança i pesar-ho des d’un punt de vista subjectiu als nostres interessos. És difícil de dir on es viu millor, certes coses són millors aquí i d’altres són millors a Catalunya.

Ens ho recomanaries com a destí turístic?Singapore és un país molt i molt petit, però a la vegada bastant sorprenent pels contrastos entre país desenvolupat i modern i a la vegada tropical i asiàtic. Quasi tota la família que tenim ens ha vingut a visitar més d’un cop. El fet de què està tan llunyà, de què tenim un clima tropical tot l’any, que la gent és bastant diferent, etc., ho fa més exòtic i atractiu. El país és un destí turístic bastant important a Àsia, però més que tot és un lloc de pas on la gent s’atura a visitar-lo per uns dos o tres dies i després continuar el viatge cap a altres destins com poden ser Bali, Vietnam, i Austràlia.Les noves tecnologies com internet... deuen haver-se convertit en les teves aliades pel que fa a suplir la distància física que et separa de la teva gent, no?La primera vegada que vaig poder llegir la Vanguardia a través d’internet va ser l’any 1997 des de Singapore, i no us podeu imaginar els salts d’alegria que vàrem fer només pel fet de poder estar al dia del que passava a Catalunya i poder llegir el diari cada dia. Actualment, la tecnologia i l’internet han avançat bastant, i és clar, això ho aprofitem. Des de fa un parell o tres d’anys que podem parlar amb les nostres famílies per internet a través de videoconferència. Ens podem sentir, ens podem veure les cares... ja quasi ens hem oblidat del lluny que estem, només la diferència horària ens fa tocar de peus a terra.Quina opinió et mereix que Arbeca tingui una revista pròpia?Em sembla molt bona idea sempre i quan els temes que s’hi publiquin siguin d’interès general per tots els arbequins, tant pels que viuen al poble com pels que viuen a les rodalies o pels que viuen a llocs llunyans com nosaltres. El que fem nosaltres per posar-nos al dia del que passa pel poble o la comarca és trucar a casa i parlar amb la família cada setmana. La revista ens donaria una altra prespectiva, que crec que seria benvinguda per tothom.

de tu a tu

Anuncieu-vos a

La Borrassa.Si voleu posar

publicitat truqueu al telèfon

615.399.850 (Anna Roset)

15

Les ravaleres Arreu dels Països Catalans, igual que en molts altres pobles mediterranis, es cantava una determinada tipologia de cançons amb característiques coincidents que rebien noms diferents en funció de cada contrada. S’anomenaven corrandes, cobles, quartetes i d’altres. A moltes viles aquestes corrandes van deixar de cantar-se en moments diferents del segle passat. A Arbeca sembla que els últims representants que van participar de manera activa del fenomen i en van cantar van ser els que pertanyen o pertanyeren a les generacions nascudes a principis del s. XX. Així és que aquest fenomen va gaudir encara d’un protagonisme remarcat en la vida pública dels vilatans d’Arbeca durant els anys vint i trenta del segle passat. Les posteriors generacions nascudes a partir del primer quart de segle, per motius diversos, ja no van cantar-ne malgrat que acostumaven a sentir-ne cantar per membres de major edat. “Ravalera/es” és el mot que s’emprava a Arbeca per a designar aquelles cançons que es cantaven treballant al camp i fent la ronda, en les que hom cantava diferents lletres sempre amb la mateixa tonada. La lletra s’organitzava per quartetes o cobles que eren estrofes de quatre versos de set síl·labes que esdevenien una unitat. La tonada esdevenia com un motlle senzill que el cantador tenia molt clar i interioritzat i que li permetia improvisar diferents lletres amb eficàcia. Un mateix cantador utilitzava sempre la mateixa melodia. La temàtica de la lletra de les ravaleres era molt variable: amorosa, eròtica, política, social, de treball, satírica... i tothom donava molta importància a la lletra més que no pas en la manera de cantar i la seva temàtica acostumava a renovar-se contínuament, ja que els que les cantaven acostumaven a improvisar les lletres en funció de les seves inquietuds. El contingut de les ravaleres gaudia d’actualitat en comparació a d’altres gèneres cançonístics. Els contexts en els que es cantaven les ravaleres eren diversos. Les ravaleres responien a una voluntat comunicativa entre els membres d’una comunitat. Per això es manifestaven bàsicament en la vida pública i, per tant, en situacions de grup. Els moments més importants en què un individu es relacionava de manera evident amb la resta de la comunitat eren els de treball i els de lleure. Les ravaleres es cantaven en situacions laborals en grup com ara el segar, el batre, el collir olives. Els treballs en grup acostumaven a ser sempre entre els membres d’una mateixa família i en grups més nombrosos on es podien ajuntar diverses famílies sovint amb relacions de parentiu o d’amistat. Hem de tenir present que en els treballs en grup hi havia presència de dones que també participaven plenament en la tasca malgrat que el costum de cantar ravaleres el tenien els homes i les dones es dedicaven a cantar un altre tipus de cançons. D’entre el grup hi havia dos o tres homes de diferent condició social (solters i casats) que tenien fama de cantadors i aquests es posaven a cantar mentre la resta del grup escoltava. Sovint s’establien una mena de competicions dialèctiques entre ells de manera que alternadament dos o més cantadors cantaven una ravalera en funció de com havia acabat l’última que s’havia cantat. Es creava un marc de relativa llibertat que permetia als membres del grup criticar fets o situacions que no consideraven correctes, denunciar possibles desacords entre ells, dir coses que en una altra situació no serien considerades com a morals,…Les ravaleres eren com una mena de vàlvula d’escapament que ajudava a regular les relacions entre els membres del grup. En tasques més individuals com ara el llaurar també es cantaven ravaleres. Malgrat que el cantant feinejava tot sol, cantava per a ser sentit pels veïns que també feinejaven als camps propers. Quan un mosso se n’anava a llaurar amb la mula encara de nit, el primer que feia quan arribava al camp era cantar. Així hom sabia que ell havia arribat al camp molt aviat, fet que aleshores evidenciava que el mosso era treballador. Quan un mosso cantava una ravalera, com que era de nit i no hi havia altre soroll, el cant es projectava molt lluny i algun veí cantava una altra ravalera com a contesta. A voltes també s’establia una competició dialèctica entre dos veïns que cantaven alternadament una ravalera diferent cadascú durant hores. Quan el mosso tornava cap a casa al migdia sovint es trobava amb altres veïns que elogiaven el seu cant. En Joan Capdevila de cal Sureba recordava haver-ne cantat moltes com ara:

Lo Sol ja se’n va a la postaLa llum de les Garriguesbona cara en farà l’amo

si no li portem olives.

Lo Sol ja se’n va a la postaLes gallines ya joqué

Les mossetes ya a retiroy els fadrins a rondar bé.

ho sabies?

16

Un altre moment molt important de la vida pública on es cantaven les ravaleres era durant les rondes. Les les rondes acostumaven a realitzar els fadrins i no pas els casats. Per la nit els fadrins es reunien al bar i, si s’engrescaven, se n’anaven a cantar cançons i a fer bromes per tot el poble aprofitant que en èpoques de bon temps, per la nit, les dones acostumaven a sortir a la fresca i s’assentaven en diferents grups de veïns o bé al balcó. Tot plegat era com un ritual on es veien regulades certes normes de conducta. Els mossos per la seva part es mostraven valents i descarats i es dedicaven a cantar a sota dels balcons de les cases on hi havia noies. Cantaven, entre d’altres cançons, ravaleres de temàtica amorosa. És potser quan s’establia més rivalitat entre els mossos que intentaven cantar més bé que els altres companys del grup per tal de tenir més protagonisme davant de les noies, que escoltaven els cantants des del darrere del balcó agraïdes, però a la vegada sense mostrar-se massa obertes i fent-se pregar. Per una banda, les normes socials obligaven a les noies a comportar-se fredament com si no les afectés massa que els fadrins cantessin a sota del seu balcó. Per altra banda, aquest fet donava prestigi a les noies i l’endemà es comentava entre la gent a quines cases havien cantat més estona i, per tant, quines tenien més èxit entre els mossos. La noia mostrava d’alguna manera la seva gratitud per tal que els fadrins tornessin un altre dia. Les rondes generaven una situació distesa on les normes de conducta eren més laxes que en altres circumstàncies i les ravaleres esdevenien el mitjà a través del qual els fadrins procuraven mostrar-se més simpàtics, bromistes i divertits per tal que les noies es fixessin en ells. Alguns exemples són els que recordava en Valero:

Te pensaves ser la flor,la més guapa de la vila.

T’has quedat com l’aulivera,molta rapa i poca auliva.

En Ramon Oliach de Cal Baquetes també n’havia cantat moltes com ara aquesta:

Company companyero cantacanta canta que jo no en sé

Per’xò vinc a tu rondaper ver si n’apendré.

En Joan Capdevila en recordava algunes dedicades a les noies d’un poble veí:Les mossetes de Juneda

y han comprat una llanternaper fer llum als fadrins

quan surten de la taberna.

Les mossetes de Juneday han comprat un llum vermell

per fer llum als fadrinsquan surten de l’aiguardent.

Les mossetes de Junedatot ho volen sapigué

en una lliura de cireresquans pinyols hi pot haber.

Poc a poc, a mesura que avançà el segle passat, noves formes culturals i musicals van prendre el relleu. Les generacions posteriors, malgrat haver sentit cantar ravaleres pels seus propis pares i coneguts més propers, van començar a apreciar un altre tipus de repertori musical difós a través de les diferents emissores de ràdio del moment així com també per les orquestres que acostumaven a tocar al ball dels diumenges o bé per Festa Major. La guerra civil fou un trastorn que necessàriament va afectar en la vida de la gent dels pobles. Molts joves van anar-se’n. Molts van morir o van tornar al cap d’uns anys. En temps de guerra no van quedar fadrins per anar a fer les rondes i quan aquests van tornar les circumstàncies havien canviat. En els anys de postguerra van organitzar-se de nou les típiques rondes però el nou jovent d’aleshores ja no va cantar ravaleres. Cap als anys cinquanta van començar a aparèixer a la vila els primers tractors i cap als anys seixanta tot jove agricultor va adquirir-ne un per a poder modernitzar la seva explotació agrària posant fi definitivament a l’antic model d’explotació basat en el treball en equip. A més, la generació nascuda en ple franquisme que encara va poder sentir cantar ravaleres dels seus pares considerava aquest tipus de repertori com a antic, decadent i de poca qualitat. Els valors ja eren uns altres. És en aquest moment quan la ravalera desaparegué definitivament del món públic i perdé la seva funció social a causa de la desaparició del context en el que s’havia cantat sempre i ja passà a formar part de l’àmbit privat d’aquelles poques persones que n’havien cantat.

ho sabies?

17

Elaboració:Saleu i enfarineu els bistecs de vedella i fregiu-los, només girar i tombar, en una paella amb oli una mica calent. Col·loqueu ordenadament els talls en una cassola per anar al forn i els guardeu per utilitzar-los després.A la paella on heu fregit els talls de vedella, hi poseu la ceba i el tomàquet mal tallats. Ho deixeu coure, remenant de tant en tant; quan la ceba estigui una mica rossa hi tireu un vas de caldo i ho deixeu bullir una mica. Passeu aquesta salsa per la batedora i tireu-la per sobre dels talls de vedella. Afegiu-hi la llet i l’altre vas de caldo procurant que els talls quedin coberts.Tapeu la cassola i poseu-la al forn, aproximadament a 160 graus, i ho deixeu coure durant una hora.Al morter, piqueu les ametlles, les avellanes, els pinyons, els grans d’all i la fulla de julivert. Afegiu-hi una mica de caldo o d’aigua i tireu-ho per damunt dels talls de vedella. Deixeu-ho coure fins que els talls estiguin cuits.Mitja hora abans de servir-ho a la taula, afegiu-hi la nata líquida, remeneu la cassola i torneu-ho a posar al forn, a baixa temperatura, per tal de conservar-ho ben calent.

Acompanyaments:Puré de patata o bolets de temporada.

Consells:La carn de vedella hauria de ser tall rodó, que ja es prepara a les carnisseries, o jarret.El gruix dels talls de vedella ha de ser, aproximadament, d’1 cm.

Per a 4 persones Ingredients: 2 bistecs de vedella per persona 1 ceba 1 tomàquet madur 2 grans d’all 1 fulla de julivert 2 ametlles torrades 2 avellanes torrades 2 5 g. de pinyons 5 0 g. de nata líquida per cuinar 2 vasos de caldo de carn o pollastre 1 25 ml. de llet f arina, oli i sal

FRICANDÓ DE VEDELLA

Conxita Sans i Sans

a foc lent

18

A P J S A L N I T LG E A J U H A N A SE D T T A L A S E SS R P M L U E E N LR U O L L T R A X LA E E B E K F S S EL L R G T T A O C RI L R P R M A T E RV O S L O Q U E A OB I A C P L A N A B

2

3

7

4

1

8

5

9

6

1 – Zona del terme o grup musical arbequí. 2 – Nom del poblat ibèric dels Vilars. 3 – Estri de pagesia amb tres “burxes” 4 – Vent que a primera hora de la tarda, tot i ser calent, refresca les tardes d’estiu. 5 – Carrer d’Arbeca que duu el nom d’un conegut arquitecte. 6 – Nom del Sant Patró d’Arbeca. 7 – Cúmul d’aigua al terra quan plou o nom d’una plaça del poble. 8 – Nom del postre típic de Festa Major. ( amb plural )

Sopa de lletres

Busqueu el nom de deu partides del terme d’Arbeca

Mots encreuats

lletres

10

VilarsSanahujaPedruellPortellBorgetesComaSalatBorrellsPletaPlana