DESEMBRE-1983 Ajuntament Sant Boi de Llobregat

La Biblioteca Central de Can Castells serà de

Els santboians tindrem en un futur immediat una de les millors bi­blioteques dels-pobles que ens envolten. Situació: Can Castells^ al centre de la vila. Nombre de llibres: 85,000. Capacitat: 106 persones.

tots

La primera fase de les obres per a l'habilitació de l'edifici de Can Castells com biblioteca cen­tral de Sant Boi ja s'ha iniciat. D'aquesta forma es farà realitat un antic projecte de l'ajuntament i una de les majors necessitats que lé, a tiores d'ara, la població.

Aquestes primeres obres, que són realitzades per l'àrea de Poti-tica Territorial, tenen un pressu­post de catorze milions de pesse­tes. Una quantitat que paga ínte­grament el consistori ja que fins ara no s'ha arribat a cap acord amb d'altres organismes. Actual­ment es mantenen converses amb la Dirección General de Bi­blioteques de la Generalitat i pos­siblement aquesta construcció podrà acollir-se a un Reial Decret sobre rehabilitació d'habitatges i edificis.

En aquesta fase s'inclou l'ade­quació de ia planta baixa, ei refor­çament del sostre i una primera instal·lació d'aire condicionat. S'espera que pugui estar acaba­da pel proper mes de gener.

L'edifici de Can Castells, que dóna nom al carrer on es troba,

data de finals del segle XIX i és d'un estil neoclàssic amb trets catalans. Disposa de dues plan­tes i torre, i fou comprat per rajunlamenl per un valor de tret­ze milions i mig de pessetes als germans Almiralls-Castells el mes de març de l'any passat.

Entrat ja en detalls sobre la dis­tribució interna de la casa, s'ha de dir que la planta baixa té una superficie de 360 metres qua­drats i també s'hi instal·larà el servei de recollida de llibres i préstecs, i també uns estants per ais expositors. Igualment d'aques­ta zona partirà un muntallibres que travessarà les altres dues plantes de la casa.

A la planta baixa i haurà lambe una zona per a la lectura de revis­tes i una sala de vídeos inlerco-nexionats amb els de les altres biblioteques que s'instal·lin als barris de la població. En aquesta planta els lectors més petits tin­dran una sala especial i d'ade­quarà una sala per tal d'instal·lar-hi telèfons que puguin acollir les tecnologies del futur.

Els serveis es mantenen en els

seus llocs d'origen i l'únic que es fa es habilitar-los perquè puguin ésser utilitzats pels minusvàlids, al igual que succeeix amb les portes dels ascensors.

La futura biblioteca central de Sant Boi tindrà una dotació su­perior als 80.000 exemplars i podrà ésser utilitzada per 105 per­sones assegudes.

Al primer pis s'exhibiran els ca­tàlegs de llibres i es construiran les sales de lectura, de quatre, sis o vuit persones. La qualitat de la biblioteca serà el seu caràcter obert. S'intenta amb això que si­gui el mateix lector qui faci la tria dels llibres i hi connecti directa­ment. Per aquest motiu les parets seran plenes d'estants i volums, fulalgrat tot això hi haurà una "sa­la de reserva" que acollirà aquells llibres que per les seves característ iques (ant igui tat , valor, etc.) són diferents dels al­tres. Aquests llibres s'hauran de demanar a la bibliotecària. La lec­tura d'aquests llibres es farà a la "sala groga", que ja era utilítzda pels propietaris de la casa amb aquest mateix motiu: la lectura.

En aquesta primera fase de les obres d'habilitació s'intentarà conservar al màxim la distribució original de l'espai de la casa: La major part dels mosaics del terra i de les portes de les diferents ha­bitacions no seran canviats i les parets no seran enderrocades. El mateix passarà amb les pintures dels sostres, fetes a mà: única­ment seran restaurades, en al­guns casos, o retocades en d'al­tres.

Si la superfície més gran de l'edifici és la primera planta, amb 382 metres quadrats, la més peti­ta de totes és la de les golfes, amb 205. Les golfes seran un ma­gatzem de llibres. Hi haurà també més sales destinades a la lectu­ra, totes separades les unes de les altres, però comunicades amb unes portes grans.

La torre de l'edifici es manté tal com està en aquests moments i serà utilitzada com a despatx de treball per a la conservació dels llibres. Cal mencionar també que els bibliotecaris disposaran d'al­tres sales pròpies per dur a terme la seva feina.

Pel que fa referència al terreny que envolta Can Castells, e!s ar­quitectes han elaborat també un

EDITORIAL Per mitjà de ••Viure Sant Boi" volem repemdre e! diàleg

amb tots els santboians. La seva presència en les bús­ties de totes les cases és el missatge que aquest Ajunta­ment vol fer arribar a cada família per informar sobre el treball municipal.

Durant els mesos que han transcorregut des de les eleccions municipals de maig en què el poble santboià va dipositar la seva confiança en els socialistes ator­gant-los el 64% dels vots emesos, el nou Govern Munici­pal que de nou presideixo com a Alcalde ha dut a terme una tasca d'adequació i de preparació d'un pla per als pròxims quatre anys que estableix els objectius per aconseguir una planificació racional que permeti recu­perar un Sant Boi autèntic que esdevingui una ciutat dig­na de ser viscuda, marc del desenvolupament dels seus ciutadans i no d'opressió.

El primer Ajuntament democràtic va haver d'atendre necessitats peremptòries de supervivència ciutadana: va caldre asfaltar més de 12 km. de carrers; il·luminar més de mig poble, habilitar espais verds i places per a la con­vivència, tan necessària; prestar ajuda i suport als grups socials més desposseïts, com són la 3a. edat i les perso­nes afectades per l'atur; en suma. resoldre amb urgència les necessitats mínimes d'una població treballadora.

Ara, en aquests anys pròxims, és quan l'Ajuntament pot empendre la tasca d'aconseguir definitivament aquesta Vila harmoniosa que tots desitgem, amb la pers­pectiva a llarg i mitjà termini d'objectius com ara acabar d'adquirir i urbanitzar la Muntanyeta, pulmó verd de Sant Boi i de tota la comarca: la dotació de casals de barri que permetin de descentralitzar els serveis personals i muni­cipals; impulsar el desviament de la carretera BV-2002 — la Diputació de Barcelona n'ha iniciat les obres fa pocs dies—, que resoldrà el caos circulatori al centre de la vila; una colla de plans parcials que inclouen un tre­ball de recuperació del barri antic per evitar-ne la deterio­ració progressifa, i la tasca de crear un marc de convi­vència basat en l'equilibri i la cohesió entre els barris, el foment dels lligams i les relacions entre ells. la dotació dels serveis descentralitzats necessaris i la igualtat i so­lidaritat entre tots els santboians sense diferències d'origen o llengua.

Intentem aconseguir una més gran qualitat de vida. Per assolir aquest "Viure Sant Boi" us demano a tots ajuda i col·laboració.

L'Alcalde

projecte d'urbanització. En aquest esborrany es recull la idea de treure el ciment dels jardins que actualment són plens d'her bes. i habilitar-los com a parcs Aquests indrets podrien ser fins tot escenari de recitals de can cons, lal com va succeir a la Fes ta Major d'enguany amb Marina Rosell.

La galeria dreta de la casa pre­senta un contrast curiós. Els rí­gids volums de l'edifici es trans­formen en petites columnes d'un traçat molt estilístic. Aprofitant el caràcter obert de la galeria hom pensa posar butaques per tat que a l'estiu es pugui llegir a l'aire lliure, tot gaudint de l'ombra dels pins.

Debaté en los barrios Como ya es costumbre desde la llegad.a del Ayuntamiento democràtico, el Consisto-

rio celebrarà una sèrie de reuniones con los santboianos en sus respectives barrios pa­ra debatir los presupuestos de 1984 y los objetivos que el Gobierno Municipal ser^ala para los próximos cuatro afios y que se plasmaran en un Plan Cuatrienal en proceso de elaboración. El asistir y participar en las discusiones es un derecho y un deber de to-dos los ciudadanos y la única forma de conseguir entre todos un Sant Boi en ei que me-rezca la penavivir.

El calendario de visitas es el sigulente:

La futura biblioteca central de Sant Boi tindrà una dotació superior als 80.000 exemplars.

BARRIO

Camps Blancs Casablanca Moli Vell/Vinyets

Mariano/Poblet y Barri Centro Ciutat Cooperativa

DIA

12 de diciembre 13 de diciembre 14 de diciembre

15 de diciembre 16 de diciembre

HORA

8 de la tarde 8 de la tarde 8 de la tarde

8 de la tarde 8 de la tarde

LUGAR

Colegio Cinco Rosas Colegio Fernàndez Lara Casal de Joves de Can Masallera

Colegio Amat Verdú Colegio J. M. Ciurana

Pàgina 2 Viure Sant Boi

Horari de visites Joan Anton Sanz í Tost. Lluís Pascual Roca, 49,2.° 2.^

Dia visita: Dimarts al mati.

Jorge Pichin Compaiïé. Cl. 35, n.° 17. Els Canons. Dia visita: Dijous, de 5 a 9.

Àngel José Gómez Lorente. Badajoz, 5,6.° 3.^ Dia visi­ta: dimarts i dijous, de 6 a 9.

Antoni Canton Amate. Jaime Balmes, 34 at. Dia visita: Dijous tarde a partir de les 5 h. i dissabtes de 9 a 12.

Lluís Pares. Onze de Setembre, 11-13. Dia visita: di­marts i dijous, de 9 a 10.

Julio Domínguez Merino. Pi i Margall, 175, 2.° 2J. Dia visita: dimarts i dijous, de 10.30 a 1 h.

Francesc Cantos i Rosa. Salvador Allende, 13 atc. A. Dia visita: a concretar.

José Manuel Gonzàlez Labrador. Ignaci Barraquer, 2, 2.° 4.* Dia visita: a concretar.

Miguel Alegre Gala. Pau Claris, 49,1.° 2." Dia visita: a concretar.

Tomàs Martin Balaguer. Fresser, 144, 2.° 2.^. Barcelo-03-26. Dias visita: dilluns i dijous de 5 a 8 i dissabtes d' l 1 a l .

Celso Gonzàlez Duran. Anselm Clavé, 24,1^' 2.^ Dia vi­sita: dilluns, de 10 a 12, i divendres, de 7.30 a 9.

M.^ Àngels de la Vara Pérez. Avinguda Onze de Setem­bre, 58, 1«̂ 1.^ A. Dia visita: dilluns, de 10 a 12, i dime­cres, de 6 a 9.

Francisco Cuevas Velasco. Mallorca, 60, 3̂ ^ 2.^ Dia vi­sita: divendres, de 7 a 9.

Juan José Sànchez Martínez. Jaume I, 41, 2on. 3.^ Dia visita: a concretar.

Nuestros oolíticos

^r'

im FRANCESC CANTOS ROSA.

29 anos. Nació en Barcelona. En ei pasado período de gobiemo al­terno su cargo de concejal de Sa-nidad y Servicios Sociales con el de profesor en ur\a escuela de FP. Es primer Teniente de Alcal­de, concejal y coordinador del àrea de Política Territorial. PSC (PSC-PSOEÍ.

JAVIER PÉREZ LLORCA. 26 anos. Nació en Gijón. Ha s/do pri­mer secretaria de las Juventudes Socialistas de Catalunya y autor del libro "La juventud espanola de la dictadura a la democràcia". Ocupa el cargo de segundo Te­niente de Alcalde. Es concejal de cultura y adjunto a la Concejalia de Ensenanza. Coordinador del àrea de Servicios Personales. Portavoz del grupo municipal so­cialista. PSC(PSC-PSOE).

JULIO DOMÍNGUEZ MERINO. 31 anos. Técnico en empresas cooperativas y durante siete anos ha sido presidente de la Unión Exíremena, cargo que abandono al celebrarse las elecciones mu-nicipales. Es el tercer Teniente de Alcalde, concejal de Hacienda y coordinador del àrea econòmica. PSC(PSC-PSOE).

ÀNGEL GÓMEZ LORENTE. 35 anos. Es miembro de la ejecutiva de UGT en Seat y concejal de la ahora desglosada cartera de Ser­vicios Sociales, que en el anterior mandato estaba unida a la de Sa-nidad. También es sexto Teniente de Alcalde. PSC(PSC-PSOE).

FRANCISCO CUEVAS VELAS­CO. Concejal de Deportes, pues-ío que ya ocupà antes de las elec­ciones en el ultimo gobiemo mu-nicipaL Dentro del actual equipo politico preside el Patronato Mu­nicipal de Deportes. PSC (PSC-PSOE).

JORDI PICHIN COMPANE. 41 anos. Nació en Barcelona. Admi­nistrativa de MACOSA. Concejal de la también nueva cartera de Servicios Municipales. PSC (PSC-PSOE).

Javier Pérez Llorca. Vermell, 59, 2.° 2.^ Dia visita: di­marts d ' l 1 a 2, i dijous, de 5 a 8.

Agenda

SERVICIO MEDICO DE URGENCIAS Carre Pompeu Fabra, n». 18, entresuelo te l . 661.76.54

Este Servicio es gratui to para todas las personas que t ienen tarjeta mèdica de beneficiencia y todos los asoclados a Asisten-cia Mèdica Sanitària.

Funciona de las 21 horas a las 9 horas.

í? TOMÀS MARTIN BALAGUER.

Es delegada de Accíón Cludada-na y Vicepresidente-delegado de los patranatos municipales de Ràdio Sant Boi y de la Fira de la Puríssima. También es adjunto a la concejalia de Interior. PSC (PSC-PSOE).

ANTONIO GIL MOLINA es el concejal de mayor edad del ayun-tamlento. Es adjunto a las conce-jalias de Política Territorial y Ser­vicios Municipales. PSC (PSC-PSOE).

FRA NCISCO GA VILA N DEL VALLE. Trabajador de la empresa Seat. Es concejal adjunto a la concejalia de Trabajo. Desempe-nó el mísmo cargo en el pasado consistorlo.

Juzgado 661.02.67 Policia Municipal 661.01.23 Policia cinco rosas 661.16.20 Policia Nacional (comisaría) 661.38.21 Guardia Civil 661.00.14 Oficina de Correos 661.37.41 Oficina de Empleo 652.20.11 Parada de Taxis 661.16.97/26.84 Radio Taxi 661.16.43 Funerària 661.75.54 Cementerio 661.01,13 Compartia de aguas 661.00.01 Estación trenes 661.01.06 Estación inspector 661.01.59 Empresa de recogida de basuras ASETACT 661,82.11 SANURSA 661.01.82 Cronista de Sant Boi 661.01.60 Radio Sant Boi 661.77.54 Fuerzas Eléctricas de Catalunva/Mayor, 67 661.43.99 Asociación protectora de animales 317.63.56 Inspección (Magisterio) Aragón. 272-5°.6* 215.36.77 Ministerio de la vivienda "cèdula de habitabilidad". Urgel, 187. Mercado Sant Jorge 661.10.70 Mercado Sant José 661.03.80 Generalitat 301.92.49 Diputación 318,25.98 Asilo Sant José/Raurich. 47 661.04.64 Casa de Cultura 661.49,88 Oficinas Municipales de Servicios Sociales y Sanïdad 661.55.41 Ambulancia/Jaume I, 33 652.13.11

ANTONI JORDÀ I NOVAS. 40 anos. Portavoz del grupo munici­pal de Convergència i Unió —igual que en el anterior Consis­torlo—. Representante de esta coalición en la Comisión Munici­pal Permanente. Séptimo Tenien­te de Alcalde y adjunto a las con-cejalias de Política Territorial, Trabajo y Agricultura. Es presi­dente comarcal de CDC y adjunto al Delegada del Secretaria Gene­ral de Convergència. CiU.

ISIDRE SEGURA I PETIT. 51 anos. Wacíó en Sant Boi. Econo­mista y promotor de actividades profesionales. Presidente de la Escuela Deportiva LLOR. Vocal del Patronato Municipal de Cul­tura y adjunto a las concejalías de Hacienda, Sanidad, Servicios Sociales, Interior, Trabajo y Ser­vicios Municipales. Independien-te en las listas de CiU.

JOSEP SAA VEDRA I LÓPEZ. 30 anos. Miembro de la Junta Facul­tativa del Hospital de Sant Boi. Encabezó la lista del PSUC en las elecciones municipales. Octavo Teniente de Alcalde y vocal en el Patronato Municipal de Deportes. Adjunto a las concejalías de Sa­nidad, Servicios Sociales y Ju­ventud. PSUC.

Viure Sani Boi Pàgina 3

en el Ayuntamiento

ANTONIO CANTON AMATE. Nació en Almeria en 1947. Es in-geniero técnico y miembro de la sección sindical de UGT de Seat en la factoria de la Zona Franca. Concejal de Trabajo y cuarto Te-niente de Alcalde, En el actual equipo de gobierno es también adjunto a la concejalia de Polí­tica Territorial. PSC(PSCPSOE).

JOAN ANTON SANZ I TOST. 32 anos. Es concejal de Interior y coordinador del àrea de Interior-Servicios. Vocal dentro del Patro-nato Municipal de Ràdio Sant Boi. Delegada de Alcaldia de Se-guridad Ciudadana y quinto Te-niente de Alcalde. En el anterior gobierno municipal también ocu­po el puesto de concejal de Inte­rior. PSCIPSC-PSOE).

LLUÍS PARES I RAMONEDA. 36 ahos. Agricultor. Nació en Sant Boi. Ha sido presidente de ta Unió de Pagesos de la locali-dad y miembro de esta agrupa-ción a nivel comarcal. Es la primera persona que ocupa el cargo de concejal de Agricultura dado que esta cartera es de re-ciente creación. Concejal adjunto ai àrea de Política TerritoriaL PSC (PSC-PSOE).

CELSO GONZALEZ DURAN mi­lita en el sindicato UGT de Sie­mens y es vicepresidente del Co­mitè Técnico del Deporte. Dirige la concejalia de Sanidad y es vo­cal del Patronato Municipal de Deportes. PSC (PSC-PSOE).

JUAN SANCHEZ MARTÍNEZ. 47 anos. Nació en Almeria. Co-fundador de las primeras Escue-las de Adultos en Sant Boi. Es concejal de Ensehanza. tiene es­tudiós de Magisterio y también ocupa el cargo de vocal en el Pa­tronato Municipal de Cultura. PSC (PSC-PSOE).

MARIA ANGELES DE LA VARA PÉREZ. 19 anos. Es la única mu-jer del actual gobierno municipal. Regidora de Juventud. Estudia 1" de Historia y habia sido primera secretaria de las Juventudes So-cialistas de Sant Boi. También es adjunta la concejalia de Trabajo. PSC (PSC-PSOE).

JOSÉ MANUEL GONZALEZ LABRADOR. 18 anos. Estudiante. Pertenece a las Juventudes So-cialistas de Sant Boi. Es vocal de los Patronatos Municipales de Cultura y de Ràdio Sant Boi y ad­junto a la concejalia de juventud. PSC (PSC-PSOE).

MIGUEL ALEGRE GALA. 18 anos. Estudiante. Es concejal ad­junto a la concejalia de Juventud. PSC (PSC-PSOE).

FRANCESC TOHA I GRANO­LLERS. 45 anos, Encabezó la lista de Convergència i Unió. Ads­crita a la Conselleria d'Ensenya­ment de la Generalitat y es licen-ciado en Magisterio. Vocal del Patronato Municipal de Deportes y adjunto a las concejalías de En-seüanza, Juventud e Interior. CiU.

GREGORIO HERREROS CABANERO. 42 aüos. Nació en Ciudad Real. Fue concejal de Cultura en el ultimo gobierno mu­nicipal ademàs de primer teniente de alcalde y portavoz del grupo municipal comunista. Es vocal del PSUC en el Patronato Municipal de Cultura y adjunto a las concejalías de Hacienda, Tra­bajo y Servicios Municipales. PSUC.

JOSEP CHABAS I BERGON. 34 anos. Profesor de matemàticas y ha desempenado el cargo de res­ponsable de Política Municipal y Territorial de su partido en el Baix Llobregat. En el ayuntamiento de Sant Boi es portavoz de su grupo en la Comisión Municipal Perma-nente y vocal del Patronato de Ràdio Sant Boi. Adjunto a las car­teres de Política Territorial, En-senanza. Interior y Agricultura. PSUC.

JOAN CABALLÉ I REBULLIDA es el único representante en el Ayuntamiento de la coalición AP/PDP/UL. Vocal del Patronato Municipal de Deportes y adjunto a las concejalías de Política Terri­torial y Hacienda. AP.

Canvis en l'emissora municipal

ràd/o Sant Bo/ Emissora Municipal

NOVA ONA 102.9 (FM)

El dia 1 de setembre l'emissora municipal de Sant Boi inicià una nova etapa amb un canvi de la programació i de l'estructura or-ganitzativa. El director adjunt ac­tual és en Javier Fuentes que, juntament amb Marina Bru. cap del gabinet d'informació, i Tomàs Martin, president delegat del Pa­tronat Municipal de la Ràdio, diri­geix la nova etapa de l'emissora.

Una nova etapa en la qual s'ha passat dels 100 als 102.9 megaci-cles, donat que en la freqüència anterior es produïen interferèn­cies amb Ràdio Vallès.

Amb aquest canvi organitzatiu s'ha aconseguit també un equili­bri econòmic. En aquests mo­ments les despeses es cobreixen entre la publicitat i la subvenció de l'ajuntament. D'aquesta mane­ra s'arriba a final de mes sense cap dèficit. "El que no es podia permetre és que en sis mesos s'hagués gastat tot el pressupost per l'any 83. El problema fona­mental de la restructuració ha es­tat l'econòmic", manifesta To­màs Martín.

"Apart de la qüestió econòmi­ca no tii havia una estructura or-ganitzativa, i s'havien format grups de gent que feien el que els donava la gana. Davant tot això molts estudiants de Ciències de la Informació no tenien accés al mitjà, cosa que no succeeix ara. Per tot això vàrem adaptar el pres­supost al material amb el qual pen­sàvem que havia de funcionar la rà­dio. Per tirar endavant aquesta pro­gramació no hi hagut cap repres­sió ideològica contra ningú. El que és clar és que l'audiència de la ràdio havia decaigut, cosa que no passa ara, malgrat el que di­guin alguns". Aquestes són tam­bé paraules de Tomàs Martin, que s'entusiasma quan parla del mitjà.

Un aspecte fonamental dels nous programes és aconseguir la participació dels oïdors. Tant en Javier Fuentes com en Tomàs Martin coincideixen a manifestar que s'ha arribat a aquesta fita amb els programes "taller de rà­dio" i "Gimkama stéreo". Altres programes que atrauen la partici­pació del Jovent són els musicals, sense oblidar el nou caire que te­nen els informatius.

"Jo crec que actualment la rà­dio funciona bé, malgrat alguns problemes que s'estan superant: el boicot a l'estiu de ràdio-taxi, les avaries a l'emissor, les inter­ferències amb d'altres emissores i e! canvi d'ona. Això no vol dir que no s'haguin de canviar co­ses, però jo n'estic molt satisfet".

"Pel que fa referència a l'es­port local a partir de gener es re­transmetran els partits del Sant-boia i crec que s'ha de potenciar l'esport del poble. Si no es re­transmeten els partits del Barca o de l'Espanyol no passa res", afe­geix Tomàs Martín.

"S'ha de tenir en compte que Ràdio Sant Boi és una emissora municipal. A partir d'aqui podem dir que estem cercant un estil propi, tot intentant de trobar el camí perquè la ràdio sigui un re­flex de la població", afegeix Ja­vier Fuentes.

De les dotze hores i mitja de programació actual —des de les nou del matí fins a dos quarts de deu del vespre— set es fan en llengua catalana. "El problema per canviar aquesta situació és que la major part dels col·labora­dors són castellano-parlantes. De mica en mica intentarem una in­troducció progressiva del cata­là", segons en Fuentes, "El que s'està fent en aquest terreny és complir l'Estatut d'Autonomia i la Constitució, on s'indica que la programació ha de ser bilingüe. Intentem portar a la ràdio la cam­panya de normalització però no podem pas oblidar-nos de les co­munitats d'immigrants que viuen a Sant Boi", puntualitza Tomàs Martin.

El mateix delegat d'acció ciuta­dana opina també sobre el futur de l'emissora; "En general jo n'estic molt satisfet, del funcio­nament de la ràdio. En una troba­da recent a Paris amb informa­dors de l'administració local em vaig adonar que la nostra emisso­ra funcionava bè. La meva obses­sió és legalitzar la ràdio i poder canviar-ne l'estructura humana i professional. En aquests mo­ments s'està estudiant un canvi de domicili i hi ha tres posibilitats un gran local al carrer Pi i Mar-gall. un pis al costat de l'estació 0 una casa a la mateixa Plaça de l'Ajuntament".

Pàgina 4 Viure Sant Boi

Xavier Vila: Un alcalde que repeteix

Francesc Xavier Vila i Blanche fou reelegit el vuit de maig alcalde de Sant Boi per la llista que presenta el Partit dels Socialistes de Catalu­nya (PSC-PSOE). De tot allò que representa aquest càrrec hem conver­sat amb la primera autoritat de la població.

—Quina valoració faria de l'an­terior mandat?

—Crec que aquells quatre anys van ser una arrencada de la qual estic satisfet. Considero que hem complert genèricament amb els objectius previstos: atacar els problemes urbanitics i posar les primeres pedres d'una nova es­tructura perquè els nostres con­ciutadans es poguessin relacio­nar i tinguessin activitats socials, culturals i esportives.

—Quins beneficis i perjudicis presenta el fel de tenir una majo­ria absoluta a l'hora de governar un ajuntament?

— El criteri d'actuació que se­guim ara és exactament el mateix que abans. Nosaltres tenim un únic secret, i és que hem treballat i treballem molt, valorant els pro­blemes, fent projectes i buscant els diners que els puguin fer via­bles. També fem un treball rigo­rós en el si del grup municipal, i amb divuit regidors el que passa és que el treball ès més ric. Des­prés d'això el procés que se se­gueix és el mateix: discussió amb la resta dels grups. Comissió Per­manent i, finalment, el Ple.

En el cas dels grans temes, els portem als barris tal com farem properament amb el tema dels pressupostos.

— De vegades l'oposició l'acu­sa de presidencialista. Quina és la seva opinió sobre aquest te­ma?

—Estic convençut que el meu tarannà no és presidencialista malgrat que en determinades cir­cumstàncies hagi d'aplicar uns

criteris d'autoritat que em sembla que són lògics. L'exercici d'un govern necessita autoritat, la qual cosa no vol dir autoritarisme ni abús de poder- Si jo abusés del poder m'hauria plantejat al seu temps deixar aquest càrrec.

—Com participen els altres grups polítics en la tasca de la política municipal?

— Malgrat les critiques jo crec que la vida d'aquest ajuntament ès rica en reunions i rica en de­bats. El problema ès que la majo­ria dels grups de l'oposició no as­sisteixen pas a aquestes reu­nions. Penso que hi ha una dis­culpa, perquè són poca gent, pe­rò crec també que podríen assis­tir a més comissions informati­ves, tot i que hi ha honorables ex­cepcions.

Quan nosaltres treballem un lema i se'ns diu que una cosa és interessant, la recollim, però des­graciadament els altres grups no tenen la rlgorositat que tenim no­saltres quan treballem tots els punts. El govern municipal està obert a rebre qualsevol opinió per estudiar-la.

— Quines seran les grans línies d'actuació per aquests quatre anys?

— Les línies de govern estan encaminades a consolidar la tas­ca anterior. En els aspectes urba­nístics pensem deixar un Sant Boi completament arreglat pel que fa a l'asfaltat i l'enllumenat. Una altra qüestió important és el cobriment de rieres, que s'acaba­rà aquesta legislatura. El tema del sanejament, però, no finalit­zarà fins l'any 68, donat que no tot és a les nostres mans. Al mes de desembre presentarem als barris el nostre programa qua-driennal perquè les entitats tin­guin coneixement de les grans lí­nies que ens proposem.

Un altre aspecte ès donar més importància als serveis que donen una certa qualitat de vida: culturals, esportius i juvenils. Fi­nalment, un altre gran tema que començarem a treballares l'urba­nització de la Muntanyeta, que segurament es perllongarà du­rant molt de temps.

— De quina manera les discre­pàncies dintre del partit poden afectar el govern municipal?

— Penso que això no té cap re­percussió en el govern municipal. El que passa ès que amb divuit regidors hi ha mès reunions í més debats. Això comporta opinions controvertides però sempre s'arri­ba 3 un acord conjunt.

Crec també que aquestes dife­rències són lògiques i no s'hi ha de donar més importància de la que tenen. Si la gent volem enten­dre'ns, ens entenem. En qualse­vol cas, les diferències ens afec­ten com a grup municipal però no pas com a govern.

Vers la recuperació arqueològica de Sant Boi

El regidor de cultura Javier Pérez Llorca s'ha reunit recentment amb representants de la Generalitat per tal d'arribar a un acord sobre la protecció que s'ha de donar a les restes arqueològiques que hi ha a la població.

Després d'aquesta trobada po­dem afirmar que la nostra vila en­tra en el pla d'obres que prepara la Generalitat per tal de recuperar el patrimoni arqueològic tan obli­dat en els últims anys. Aquestes obres s'iniciaran el mes que ve i per això el nostre consistori ha presentat un projecte d'excava­cions en la zona que envolta l'es­glésia de Sant Baldiri. En con­cret, els carrers afectats seran: carrer del Pont, Alberti, carrer de la Pau, i Mediterrani, així com la Baixada Rossinyol. En aquests llocs hom pensa que hi ha restes romans i. per tant. s'hi faran di­verses excavacions durant vuit mesos, que es podrien perllongar en funció de l'interès.

D'altra banda, i ja que parlem de restes arqueològiques, no ens hem d'oblidar de les termes roma­nes. Unes termes que, segons els expertes, són les segones més importants de totes les que exis­teixen ala geografia catalana.

La Generalitat de Catalunya és l'organisme que té la competèn­cia en aquest tema, per la qual cosa s'ha compromet a obrir les termes al pútílic, malgrat l'alt preu econòmic que tot això supo­sa.

De la mateixa manera. Genera­litat i Ajuntament de Sant Boi dis­cutiran un pla d'actuació per a les zones afectades. Igualment, la re-gidoria de cultura presentarà en un proper ple un dictamen en el qual es demana la declaració del barri antic de Sant Boi com a zo­na arqueològica. D'aquesta ma­nera, qualsevol obra que es realit­

zi en aquest Moc s'orientarà en funció del seu interès i amb unes característiques molt concretes en matèria d'edificació.

Tota aquesta elogiable tasca de recuperació arqueològica la duen a terme des de ja fa molt de temps els integrants del Grup de Recerques Arqueològiques. L'ajuntament actua d'intermedia­ri amb diversos organismes per canalitzar el treball d'aquest col-lectiu.

I ja que ens referim aí passat de Sant Boi pel que fa a l'arqueo­logia, parlem també del futur. En un termini que l'ajuntament fixa en un mes s'instal·larà, en un lloc encara per determinar, l'arxiu mu­nicipal. Aquestes sales acolliran totes les persones o entitats inte­ressades en l'estudi de la ciutat, com ara el Centre d'Estudis Sant-boians o el mateix Grup de Recer­ques Arqueològiques. Can Barraquer serà el museu municipal

A l'hora de parlar d'arqueolo­gia no podem pas oblidar-nos de Can Barraquer, la casa on morí el qui fou Conseller en Cap, Rafael Casanova. A hores d'ara encara no s'ha arribat a un acord entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajun­tament de Sant Boi per tal d'unir esforços en la recuperació i res­tauració d'aquesta casa.

Una recuperació en la qual el consistori sempre ha estat inte­ressat, però que de moment no serà realitzada. La mare del be d'aquesta qüestió és que els pro­pietaris de la casa exigeixen una quantitat de diners molt elevada,

que l'ajuntament considera de­sorbitada i no està disposat a pa­gar.

El mateix alcalde ha declarat a "Viure Sant Boi" que tindria moll de pes en tot això que la Ge­neralitat es prengués seriosa­ment el tema perquè si no la casa caurà. L'última vegada que vaig parlar amb el conseller de cultura sobre aquest tema —afegeix Xa­vier Vila— li vaig portar un infor­me de la guàrdia urbana dient que queien trossos de la façana. Malgrat això i la meva preocupa­ció, ei conseller no en va fer cas".

No obstant això, el regidor Pé­rez Llorca es mostra optimista i creu que durant el proper any es tancarà el tema amb l'adquisició de Can Barraquer i d'altres cases i terrenys que l'envolten. Actual­ment s'està en una primera fase de va'oració de l'immoble que duen a terme els tècnics.

La casa farà de museu munici­pal. Per tant, acollirà diverses res­tes arqueològiques de manera permanent i tindrà d'altres sales que serviran per fer exposicions periòdiques, per donar conferèn­cies 0 simplement per ser utilitza­des pels escolars.

Tot això està també en funció de la política sobre museus que apliqui la Generalitat, política que Pérez Llorca qualifica d"'in-definlda". Encara no s'han definit sobre si es farà un museu comar­cal 0 diversos de descentralit­zats. Es va parlar que el museu del Baix Llobregat s'instal·laria a Sant Feliu de Llobregat, però no se n'ha tornat a saber res més.

Sant Boi se prepara para celebrar la Fira de la Puríssima

Cuando faltan escasos dias para la celebración de la Fira de la Pu­ríssima, las distintas entidades de la población y las diversas conceja-lias del ayuntamiento estan ultimando ya detalles para que todo salga bien en la edición de este ano.

La Fira de la Puríssima de este arío presenta novedades impor-tantes respecto a ediciones de aiïos anteriores. Una de eslas no­vedades es que ha sido organiza-da bajo las directrices marcadas por el recién creado Palronato Municipal de la Fira, que dirige el delegado de acción ciudadana, Tomàs Martin. El mísmo nos dice que en los eslatutos de este Pa-tronato se citan sus objetívos: "divulgación industrial, agrícola y del comercio de los productes emanades y cultivados en Sant Boi asi como el íntercambio de los mismos con los pueblos y co-marcas de Catalunya". La forma-lización legal de este patronato hace màs fàcil el camino para conseguir algun tipo de subven-ción de la Generalitat para orga-nizar la Fira, a la vez que supone un esfuerzo para relanzar una fira que estaba en fase de decadèn­cia. "Creemos que Sant Boi es la pequeí^a capital del Baix Llobre­gat y como tal vamos a intentar que sea reconocida", af^ade To­màs Martin.

Cambio de lugar y cuatro dias Novedad es también que la Fira

durarà cuatro dias, del 8 al 11 de diciembre. rompiéndose así la tradición que se ha venido cum-pliendo durante muchos ai^os y que establecla en dos el número de dias de la Fira.

Durante estàs fechas se intro-duce también otro cambio: la ubi-cación de los expositores. La plaça Catalunya y sus alrededo-res, así como la antigua calle Jaume I dejan de ser el marco de la mueslra. El lugar elegido em-pieza en la calle Joan Miró, junto al antiguo campo de futbol y se prolonga por la amplia calle Pau Claris, la lado del instituto, para finalizar muy cerca del estadio de la Unió Esportiva Santboiana.

La tradicional Fira agrícola, tan arraigada entre los agricultores de nuesira población, también cambia su lugar de exposición, trasladàndose de la casa de la cultura a Can Masselleras.

Siguiendo con esta sèrie de no­vedades. no podemos olvidar otro acto que también se celebra­rà por vez primera este af^o: la lec­tura del pregon de la Fira. Si nuestra Festa Major lo tiene, la Fira también lo tendra.

Dias de Extremadura y Andalucia Otra novedad de la edición de

este ai^o es que algunos de los actos de los dias 9 y 10 estaran dedicades a Andalucia y Extre­

madura, respectivamente. Con este motivo se ha invitado a diver­sas personalidades de estàs co-munidades autónomas, algunas de las cuales ya han confirmado su asistencia. Este es el caso del Director Generat de Inmigración de la Junia de Andalucia, Gonza­lo Crespo, 0 del mismo Presiden-te de la Junta de Extremadura, Carlos Rodríguez Ibarra. También han confirmado su asistencia los presidentes de las diputaciones de Caòeres y Badajoz y los alcal­des de los pueblos màs ímportan-tes de estàs provincias.

La Fira de este ano supone un esfuerzo en todos los campos, re-lanzando las actividades comer-ciales. A este respecto se han mantenido conversaciones con la Diputación de Barcelona y la Generalitat, así como con las cà-maras de comercio, para conse­guir nuevos expositores y organi-zar nuevas actividades cultura-les.

Hablando de cultura tampoco hemos de olvidar que este aflo se instalarà en la Montanyeta un gran "envelat" que acogerà la ce­lebración de todos los actos cul-turaies. Este gran entoldado ten­dra una capacidad para 2.300 per-sonas sentadas y estarà acompa-nado de otro de menores dimen­siones para los màs pequefios de nuestros santboianos.

Entre todos los actos y mues-tras que se celebren durante esta Fira. hay que hacer referència a varias exposiciones. Una de ellas serà la que tendra como protago­nista a las veintisiete entidades deportivas de Sant Boi que mos­traran todo su historial. También el dia 8 se realizarà la Exposició de Fruitas Can Massallera y del 8 al 11 la Exposició de ASETAC

No nos olvidemos tampoco del baile con "La Salseta del Poble Sec" el dia 7, el festival de rock con la presencia de los grupos "Distrito V", "Club privado" o "Claustrofòbia", o las sesiones de cine.

También estaran presentes los actos màs típicos de la cultura catalana, tales como las audicio-nes de sardanas, los pasacalles con dragones y demonios. los gi-gantes, cabezudos, o las "gra­lles".

Todo este amplio programa se completa con obras de teatre pa­ra todas las edades, preyeccio-nes de películas o la actuación de Christa Leem. El ultimo día de la Fira también se inaugrarà en el barrio de Casablanca un casal para la juventud dotado con un teatro para 352 personas ademàs de biblioteca, sala de exposicio­nes y otras dependencias.

PROGRAMA DE ACTOS COMMEMORATIVOS DE LA

XXXVHFIRADELA PURÍSSIMA

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat