la PalancaGENER 2001 Núm. 226 Preu 300 PTA - 1,8

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

El primer artesencdel nou mil.lenni

La boira

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

La boiraAquest element climatològic formapart de les nostres vides. (Foto pre-sa des de dalt de Comiols).El primer artesenc del mil.lenniDavid Estany i Miquel va néixer elpassat 7 de gener i és el primer nadóartesenc del mil.lenni que encetem.

Fotos: Sergi Valls i Jové

4

5

7

9

11

12

13

14

17

20

24

25

27

28

29

30

31

33

34

36

37

38

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALEl terror també ens afecta

NOTICIARIBreus

ESPORTSAgenda esportiva

MUNICIPISLa il.lusió d’un poble

CARTES A LA REDACCIÓAra fa un any

LLIBRESEl fenomen dels escriptors mediàtics

FILA 7Silencio roto: nou film de maquisEn cartellera

INFORMELa ciutat de la boira

TEMA DEL MESPer Nadal... Música!

ACTES DE NADALEl Nadal en imatges

OPINIÓViure el Nadal?

PARLEN LES ENTITATSCreu Roja: campanya de recollida de joguines 2001

PARLEN LES ENTITATSII Jornada d’Interculturalitat. IES Els Planells

DES DEL SENATEls drets del malalt

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSEls gos municipal

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple i Acords de la Comissió de Govern

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECASetmana del Llibre Infantil i Juvenil

XAT JOVELa “depre” post-nadalenca

HUMORBarbaritats que passen al nostre poble

PALANC-OCISopa de lletres. Jeroglífic. Problema d’escacs

IMATGES D’AHIRInauguració de l’electrificació a Anya. 1953

4

la P

alan

ca

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE DESEMBRE

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 5: Maria París i Ros

Defuncions:dia 6: Maria Farré i Isanta (80 anys) natural d’Anyadia 7: Júlia Lladós i Caelles (69 anys) natural de Tudeladia 8: Santiago Roura i Capdevila (80 anys) natural de Barcelonadia 17: Antoni Dil i González (47 anys) natural d’Almeriadia 22: Enric Boher i Roig (84 anys) natural de St. Salvador de Tolódia 24: Alejandro Laplana i Prats (85 anys) natural de Vall-llebreradia 25: Matilde García i Herrerías (76 anys)

Matrimonis:dia 6: Josep Trullols i Coll (de Vernet)

Concepción Domínguez i Laza (de Cuba)dia 8: M. Dolors Cirera i Ros (de Vall-llebrera)

Ramon Pons i Valverde (de Cervera)dia 24: Eva Ros i Roig (d’Artesa)

Antoni Amell i Palau (de Barcelona)

Cada dimecres nit, fins a Pasqua florida:Assaig de Caramellesa la Sala de l’Orfeó (Escoles Velles)

5 de febrer:Festa de Santa Àgueda

organitzada per les Artesenques Actives.

18 de febrer:Bingo i berenara la sala de les Artesenques Actives.

24 i 25 de febrer:Festes de Carnaval.

27 de febrer:Matança del porc a Artesa.

Fins al 8 de març:Termini de presentació d’obres pel

XII Premi de Narrativa Breua la Biblioteca Municipal d’Artesa.

DESEMBRERecull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre(observatori de la Pça. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 6,5°Temperatura màxima: 16° (dia 6)Temperatura mínima: -2° (dies 17 i 18)Amplitud tèrmica màxima: 14° (dia 6: màx. 16° i mín. 2°)Amplitud tèrmica mínima: 3° (dies 23 i 24)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 37 mm (dia 23)Total precipitacions: 108 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova deMeià (estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 6,3°Temperatura màxima: 17° (dia 19)Temperatura mínima: -4,1° (dia 31)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 40,4 mm (dia 23)Total precipitacions: 110,8 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.

Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 35 mm (dia 23)Total precipitacions 86 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓ GENERALMiquel Mota i Pérez

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliJordi Regué i GiliSergi Valls i Jové

CONSELL D’ADMINISTRACIÓPere Batalla i SalaBartomeu Jové i SerraJordi Regué i Gili

ASSESSORS LINGÜÍSTICSCarme Barril i BrescóNúria Ribes i Novau

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓApt. de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIX: NORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE: 750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 3000 PTA (preu a l’Estat)4000 PTA (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu elctrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTAEstà oberta a totes les col.laboracions, encara que no hagin estatsol.licitades. Amb tot, solament s’admetran els escrits signats amb elnom, cognom, domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les col.laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions i criterisexpressats pels seus col.laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament d’Artesa deSegre i el Consell Comarcal de la Noguera.

Membre de

El terror també ens afecta La gent que vivim a comarques, en zones rurals, sovint pensemque alguns dels grans problemes de la societat, que gairebé nomésconeixem gràcies als mitjans de comunicació, no ens afecten. Finsque arriba el dia que, sobtadament, ens trobem amb el problema a laporta de casa, o bé a la casa del veí. Això és el que ens ha passat fapoc als ciutadans i ciutadanes d’Artesa i comarca amb el tema delterrorisme. Sabíem que a Barcelona hi havia un comando d’ETA (sembla quea hores d’ara desarticulat), pensàvem que li podia tocar el rebre aalgun familiar o amic de la capital o de les rodalies, fins i tot potserse’ns havia passat pel cap que podíem ser-ne víctimes nosaltres ma-teixos en algun viatge a la ciutat comtal. Probablement, però, la ma-joria vam quedar perplexos en conèixer els rumors que circulavensobre la futura dimissió del regidor del PP a l’ajuntament d’Artesa.Es comentava que la inquietud de la família havia estat fonamentalen aquesta decisió. A partir d’aquí, s’han anat generant notícies icomentaris de tot tipus. En general, però, la comprensió ha estat lareacció habitual, sobretot tenint en compte les barbaritats de què sóncapaços els terroristes i que qualsevol pot convertir-se en el seu ob-jectiu. Posteriorment, el Sr. Joan Oriola va manifestar públicament através de Ràdio Artesa, en el programa Fil directe amb en Joan, queno dimitiria. Tant ara com en el cas que hagués dimitit, la decisió era seva i dela seva família i, per tant, totalment respectable. La llàstima ha estatque en un diari de cert abast es va publicar la notícia a primera pàgi-na i, posteriorment, se n’ha parlat més vegades. En aquest sentit,som del parer que aquest tipus de notícies no beneficien a ningú i nocaldria escampar-les com si d’un reclam es tractés. O no us ha passatpel cap que ara els terroristes potser ja es preocuparan de saber on ésArtesa si és que no ho sabien? Perquè, posats a fer mal, aquesta gentsempre furguen on més dol. Pel que fa a la nostra revista, no creiem que parlar-ne en aquesteslínies faci més mal del que ja s’hagi pogut fer. Per altra banda, comhaureu pogut notar en la nostra línia editorial, l’actual Consell deRedacció es mostra força crític amb moltes de les actuacions delGovern de l’estat, és a dir, amb el PP del Sr. Aznar. Precisament,creiem que un dels temes en els quals s’està actuant de forma políti-cament incorrecta és amb el terrorisme i, per extensió, amb el PaísBasc. Malgrat això, volem expressar-li la nostra més sincera solida-ritat al Sr. Oriola, que una cosa no té res a veure amb l’altra i que elsdrets de les persones estan per damunt de tot. A més, la voluntat defer poble no té relació directa amb els colors polítics i el que comptasón les ganes de servir la comunitat, que en el seu cas ja ens haviademostrat fins i tot abans de ser regidor.

Col.laboradors del mes: Martí Regué, Núria Ribes, Ferran Sánchez,Josep M. Sabartés, Jaume Cardona, Sícoris, M. Neus Bròvia, JanetteSolsona, Noemí Farré, Rafa Córdoba i Ramon Monfà.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

El primer artesenc del tercer mil.lenniDavid Estany i Miquel és el primer artesenc de l’any 2001 i, pertant, el primer nascut a casa nostra en aquest nou segle i mil.lenni(que oficialment i després de moltes discussions polèmiques s’ini-cia enguany). El petit David va néixer a les 06:15 hores del dia 7 degener de 2001, a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Pesava 3quilos 700 grams i media 52 centímetres. Els seus pares són JoanEstany i Espuga de Collfred i Mari Carme Miquel i Brufau delCogul (les Garrigues) que des que es van casar viuen a Artesa de

Segre. El David té dos germans, el Joan de 9 anys i el Marc de 5. ElDavid ha estat el primer en un any en què es preveu un augment denatalitat.

Artesa pressuposta 262,5 milionsEn el ple del passat dia 9 de gener, s’aprovaren els pressupostosmunicipals per a l’any 2001, que són de 262.520.830 pessetes. Apart també s’aprovà una partida de 900.000 pessetes per al PatronatMunicipal de Ràdio Artesa. Hi votaren favorablement els regidorsde l’equip de govern d’ERC i els regidors del PSC i PP. En contrad’aquests pressupostos, votà el grup de CiU. Les partides mésimportants d’enguany se les endú la urbanització del carrer Roc delCudós a Artesa, el dipòsit d’aigua de Tudela i la plaça Major d’Anya.

El Segre Mitjà podria ser una nova comarca de CatalunyaUna Comissió d’Experts, presidida per Miquel Roca i Junyent, haestat treballant en l’elaboració d’un informe que modificaria l’actualordenació territorial de Catalunya. L’anomenat ja Informe Roca vaser presentat a la Generalitat i als partits polítics el 19 de gener iinclou la creació de sis províncies, anomenades vegueries, i de sisnoves comarques. A més, també preveu la fusió dels municipis demenys de 250 habitants. Entre les noves comarques, apareix la delSegre Mitjà que tindria la capitalitat a Ponts. En aquesta s’hi inclouentres municipis de l’actual Alt Urgell: Bassella, Oliana i Peramola.La resta són municipis que ara pertanyen a la Noguera: Alòs deBalaguer, Artesa de Segre, Baronia de Rialb, Cabanabona, Foradada,Oliola, Tiurana, Vilanova de l’Aguda i Vilanova de Meià. Demoment, l’informe i les seves propostes s’hauran de debatre alParlament; però l’alcalde d’Artesa ja ha manifestat la seva opiniósobre el fet que la capitalitat del Segre Mitjà hauria de correspondrea aquest municipi, i nombrosos veïns d’Artesa han reivindicat tambéel dret que la nostra ciutat sigui la capital. La polèmica està servida.

Benet Tugues entra a l’Executiu de CDC aLleidaEl passat divendres 19 de gener, a la veïna localitatd’Agramunt, es va reunir la Federació de Lleidade Convergència Democràtica de Catalunya. Elnou Comitè Executiu continuarà presidit per IsidreGavín i comptarà amb les vicepresidències deJosep Grau i Francesc X. Marimon. La novetatmés destacada, però, és la inclusió de l’advocatBenet Tugues, fill d’Alentorn, com a vocal.Tugues havia estat durant molt anys un destacatdirigent d’ERC a les comarques lleidatanes. Laseva carrera política s’inicià com a regidor al’ajuntament d’Artesa i, posteriorment, va ocupardiferents càrrecs de rellevància dins les files delpartit republicà, com el de President de laFederació Regional de Ponent i la de diputat alParlament de Catalunya. El 1997, quan l’ÀngelColom i la Pilar Rahola van formar el Partit per laIndependència, va passar a militar en aquest noupartit. Una vegada dissolt el PI, tant ell com Colomes van passar a les files de CDC.

Millores a la plaça dels Jubilats i a la Llard’InfantsDurant les últimes setmanes s’han dut a terme unasèrie de millores a la Plaça dels Jubilats i a la Llard’Infants Municipal, situada a l’edifici de lesEscoles Velles. Aquestes millores han consistit enl’adequació d’una part de la plaça, on s’hi ha afegitsorra, s’hi ha ficat una tanca de fusta i s’hancol.locat diverses atraccions infantils com un treni uns gronxadors. També s’ha habilitat com a

vestíbul de la Llar d’Infants, un tros de passadísde l’edifici de les Escoles Velles, adjacent a laplaça, tancant les obertures exteriors amb finestresde grans dimensions.

La falta d’ajudes europees aparca la variantde VernetLa Unió Europea va desestimar incloure elprojecte de la variant de Vernet en el fons FEDERper al 2001. Així, l’Ajuntament d’Artesa s’haquedat sense la subvenció europea i ha deciditajornar la realització d’aquesta obra,

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

pressupostada en 50 milions de pessetes, tot i que no descarta laseva realització en propers anys. Cal recordar que aquesta varianttenia la finalitat de desviar el trànsit que va a Vernet, Baldomar iAlòs del centre de la localitat artesenca. També una sèrie de veïnss’havien mostrat disconformes davant d’aquesta carretera, al noconsiderar-la prioritària (vegeu els números 221 i 225 de la Palanca).

La febre del patinetEnguany els Reis Mags d’Orient van repartir patinets a dojo,convertint-se aquest “vehicle” en el regal estrella de les festesnadalenques; així la canalla d’Artesa es passeja amunt i avall amb

aquest mitjà de transport ecològic. El patinet té un preu al mercatentorn les 15.000 pessetes i ha rellevat altres objectes que han marcatèpoca entre els més menuts, com el cub de colors, la “barbie” o elsmés recents “tamagotxis” i vídeo-consoles.

Millores al canal de reg Cubells-CamarasaL’empresa Tracsa ha iniciat els treballs de la segona fase de milloradel projecte per entubar el canal de reg Cubells-Camarasa, que téun pressupost de 274,7 milions de pessetes, sufragat pels propisregants i amb una subvenció del Govern central. Aquesta obra incloula construcció de dos pantans d’aigua, un a la zona de les Torres il’altre a la de l’Espartal i la col.locació de tubs de formigó de 1,20de diàmetre al llarg del rec. Uns 300 regants es veuran afavorits perl’obra que regarà unes 173 Ha. al terme de Cubells i unes 650 al deCamarasa. El canal és conegut popularment com el canalet Cubells-Camarasa i neix al terme de Sant llorenç de Montgai, transcorrevora la C-1313 i arriba fins al Segre. (La Mañana, 20/01/2001).

Publicacions que escriuen sobre la comarcaEn les darreres setmanes han aparegut als quioscos diversespublicacions que parlen d’indrets, gastronomia i personatgesd’Artesa i Comarca. El castell de Montsonís apareix al núm. 13 dela revista “Viajes. National Geographic”. Les coques de recapte sónprotagonistes al “Descobrir Catalunya” del mes de gener, on es ci-ten diveros forns que preparen aquesta apreciada menja, com perexemple Forn Serra d’Artesa. La revista “La Noguera” entrevistal’alcalde d’Alòs, el metge de Cubells i parla d’empreses locals. Elnúmero 15 del “Butlletí Informatiu de la Roureda”, corresponent aldesembre, parla de tombes arqueològiques a Montmagastre i d’una

pràctica curiosa, el pastoreig amb cotxe per partd’un veí de Vernet.

Èxit en les projeccions de les Ànimes CinèfilesDurant les Festes Nadalenques, les ÀnimesCinèfiles de la Dàlia Blanca van projectar el ciclecinematogràfic “Èxits Contemporanis”, amb elsfilms “Matrix”, “Todo sobre mi madre” i “El sex-to sentido”. Aquesta activitat fou un èxit de públic,amb una mitjana d’espectadors superior a les centpersones, fet que encoratja als organitzadors aprojectar més pel.lícules en el futur. Properamentes passarà el film “American Beauty”.

Adjudiquen les obres del polígon industrialEn el ple extraordinari del passat dia 22 de gener,l’Ajuntament d’Artesa va adjudicar les obres delpolígon industrial El Pla a l’empresa Sorigué, perun import total de 245.828.000 pessetes. Aquestaquantitat és un 24% més baixa que la que s’haviaprevist inicialment des del consistori artesenc. Lesobres consistiran en la construcció dels accessos,la portada d’aigua, el clavegueram, l’asfaltat delscarrers i l’habilitació dels terrenys a sòl industri-al. S’iniciaran el mes de març i el termini màximd’execució és de 12 mesos.

Cubells confia la seva aigua a una empresa delsectorL’Ajuntament de Cubells ha contractat pel poblel’empresa Cassa, d’aigües de Sabadell, perquè ar-ribi aigua en condicions al poble. L’esmentat Ajun-tament també té en ment la construcció d’un pan-tà el més aviat possible per paliar el tancament del’aigua al canal d’Urgell que afecta el poble del’octubre al març i vint-i-dos dies cada mes, i pen-sen que això no pot continuar així, perquè és im-pensable al segle XXI. També demanen sensibili-tat amb les tanques del canal perquè si fossin no-més de deu a quinze dies seria més acceptable. Através d’aquest mitjà, l’Ajuntament de Cubells volfelicitar a la Palanca i a tots els seus col·laboradorsi desitjar-los sort en aquest any que comença. (In-forma Martí Regué i Roig).

Sobre la planta de tractament de purinsFa unes setmanes es va iniciar l’explanació delsterrenys situats al municipi de Foradada, on estàprojectada la instal.lació d’una planta detractament de purins. Donat que molts dels nostres lectors ens hanfet arribar la seva inquietud davant de la instal.lacióde la planta, La Palanca està preparant un treballperiodístic sobre aquesta, les seves característiquesi la seva futura incidència sobre la població decasa nostra.

8

la P

alan

ca

9

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Info

rmac

ió a

càr

rec

de R

amon

Gir

ibet

i Bo

neta

Agenda esportiva - febrer 2001BÀSQUET (Pavelló Poliesportiu d’Artesa)CENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí A. Tercera Catalana.

Diumenge 4 de febrer a les 18h: CENG Trèbol - VilatorradaCENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí B. Tercera Territorial.

Dissabte 3 de febrer a les 17,30h: CENG Calvet - Pardinyes S20Dissabte 10 de febrer a les 17,30h: CENG Calvet - CB TrempDissabte 24 de febrer a les 17,30h: CENG Calvet - CB Cappont

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior masculí. Júnior Territorial.Dissabte 10 de febrer a les 16h: CENG Miró - CN TàrregaDissabte 24 de febrer a les 16h: CENG Miró - Pardinyes A

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil masculí. Infantil Territorial B.Dissabte 10 de febrer a les 19h: CENG Cooperativa - Lleida D

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior femení. Júnior Territorial(*).Diumenge 4 de febrer a les 16,30h: CENG Jovell - EF UrgellDiumenge 18 de febrer a les 16,30h: CENG Jovell - Vallfogona B

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior femení. Júnior Territorial(*).Dissabte 3 de febrer a les 19h: CENG Lluïsa - CB TrempDissabte 17 de febrer a les 19h: CENG Lluïsa - Alt Urgell F.

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip cadet femení. Cadet Territorial B.Dissabte 3 de febrer a les 17,30h: CENG Altis - CB Tremp

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil femení. Infantil Territorial A-2.Dissabte 3 de febrer a les 16h: CENG Macià - CB TrempDissabte 17 de febrer a les 16h: CENG Macià - Tàrrega B

NOTA: Els dos equips assenyalats amb asterisc (*) juguen a la mateixa categoria.

FUTBOL (Camp d’Esports Municipal d’Artesa)CE Artesa de Segre. Equip amateur. Primera Territorial - Grup 5.

Diumenge 4 de febrer a les 16h: CE Artesa de Segre - AD TérmensDiumenge 18 de febrer a les 16,15h: CE Artesa de Segre - EFAC Almacelles

CE Artesa de Segre. Equip juvenil. Segona Divisió - Grup 27.Dissabte 3 de febrer a les 16,45h: CE Artesa de Segre - FC AlfarràsDissabte 17 de febrer a les 17h: CE Artesa de Segre - CF Bellpuig

CE Artesa de Segre. Equip Infantil. Segona Divisió - Grup 28.Dissabte 10 de febrer a les 17h: CE Artesa de Segre - UE Guissona

CE Artesa de Segre. Equip Aleví. Primera Divisió - Grup 20.Diumenge 4 de febrer a les 12h: CE Artesa de Segre - CF Pardinyes B

CE Artesa de Segre. Equip Benjamí. Grup 5.Dissabte 10 de febrer a les 11h: CE Artesa de Segre - EF Gerard GatellDissabte 17 de febrer a les 11h: CE Artesa de Segre - EF Orgèl·lia

CE Artesa de Segre. Equip Prebenjamí. Grup 2.Dissabte 3 de febrer a les 12h: CE Artesa de Segre - Atlétic Segre BDissabte 17 de febrer a les 12h: CE Artesa de Segre - UE Tàrrega B

Veterans Artesa de Segre. XXII edició Torneig Telègrafs.Diumenge 11 de febrer a les 10h: Veterans Artesa de Segre - Veterans At. SegreDiumenge 25 de febrer a les 10h: Veterans Artesa de Segre - Veterans Miralcamp

NOTA: Aquesta temporada el CE Artesa no té equip cadet.

FUTBOL SALA (Pavelló Poliesportiu d’Artesa)CENG. Equip sènior. Divisió d’Honor.

Dissabte 3 de febrer a les 16h: CENG Grues Gañán - UE GuissonaDissabte 17 de febrer a les 16h: CENG Grues Gañán - BDC Mollerussa

NOTA: Aquesta informació es basa en els calendaris oficials i no contempla possibles variacions.

11

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

La il.lusió d’un poblel passat dissabte 13 de gener esvan organitzar al poble d’Alòs

de Balaguer les tasques de restaura-ció de l’ermita de Sant Miquel.Aquesta ermita, molt estimada pertot el poble, pertany al romànic delsegle XI. La bona voluntat del propietari quel’ha cedit i la il.lusió i l’empenta del’ajuntament d’Alòs, han aconseguitque es pogués endegar el projecte derestaurar-la. Amb una boira que no es veia res,una brigada d’alosencs feien cap al re-plà de l’ermita per començar les tas-ques de neteja del sòl, tant de l’interiorcom de l’exterior, el qual estava en for-ça mal estat ja que durant anys l’ermitahavia estat utilitzada per a realitzar di-ferents activitats. A l’interior de l’església, i concre-tament a la zona de l’absis, aprofitantel tomb existent hi vam trobar un trullfet d’obra on es feia fermentar el vi.Aquest s’extreia per la part exterior de

l’àbsida a través d’un tub i una picaque facilitaven la sortida del líquid del’interior. També vam trobar un gruixde mig metre de palla, troncs i terra que

s’havien utilitzar quan l’ermita serviade corral de bestiar. Després de picar a martell i escarpratot el trull, treure tota la palla, els troncsi la terra, i una vegada escombrat, vamentreveure unes quantes lloses, que cre-iem que són les originals de l’ermita. Les tasques a l’exterior van serbàsicament de moviment de terres id’anivellar el terreny, fet que ens va ferdescobrir bona part de l’ermita, colga-da de terra amb el pas dels anys. A mig matí. l’ajuntament ens va car-regar les piles amb un abundós esmor-zar i un bon vi (collita de l’alcalde), queens va donar forces per continuar tre-ballant fins ben entrada la tarda. La jornada va finalitzar amb la tra-dicional fotografia de tota la colla, con-tenta i orgullosa de la bona feina realit-zada.

Veïns d’Alòs de Balaguer

E

12

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Ara fa un anyTal i com va passar ara fa un any, ambl’intent d’instal.lar la calefacció a l’es-glésia que ja vaig comentar al seu de-gut moment, a Baldomar continuen novalorant-se les obres que es poden ferper millorar el poble. Ja fa un temps que un home, inquieti amb il.lusions com sempre, va pensarque el Cementiri Vell que hi ha al cos-tat de l’església s’havia transformat enun bosc, com és molt natural desprésde seixanta-dos anys de no acostar-s’hiningú. Per tal de donar una imatge bo-nica al lloc on reposen els nostres avant-passats i per facilitar l’accés de qui elvolgués visitar, va proposar fer un tre-ball de neteja i rehabilitació. El Bisbatde La Seu d’Urgell, que és qui té la ti-tularitat jurídica de l’anomenat cemen-tiri, molt satisfet amb la petició deremodelació, va autoritzar les obres. Estava prevista una entrada, com hihavia hagut abans que la placeta gua-nyés terreny al cementiri, pel costat delfrontal de l’església, amb la mateixaestètica que la portalada de la parròquiai fer els murs de pedra en substituciódel que es va fer fa anys de ciment. Puc dir-vos que uns voluntaris esta-ven a punt de començar l’obra. Finsaquí els propòsits. Ara venen els despropòsits. A vega-des els que tenen el poder, no donenvalor al que es pot fer, a la millora que

representarien petites re-construccions, ni tan solses prenen la molèstia d’in-teressar-se pels projectes,de trepitjar el terreny perveure com es pot ferl’obra, però si que posendificultats i traves per talque no es pugui dur a ter-me allò que ells no hanpensat. Hi ha un refrany que diumés o menys així:“Veste’n Anton que el quees queda ja es compon”.Retrec aquesta dita perexplicar que l’Associacióde Veïns va convocar percarta a una reunió de po-ble, totes les persones as-sociades i no associades hiestaven convidades, perparlar de les reformes quees volien portar a terme. El resultat dela convocatòria va ser sorprenent, no-més es van reunir sis homes. A partir d’aquí jo em pregunto: esti-mem els avis com es mereixen? Elspodríem tenir en un lloc ajardinat, ambrosers que donarien perfum i alegria,on es podria respirar a fons per distreu-re la tristor d’haver-los perdut. Sigui com sigui, crec que s’han per-dut dues coses importants per a la con-

servació i millora del poble: el benes-tar a l’església durant les llargues tem-porades de fred i la rehabilitació de l’in-dret on reposen pares i avis i que, peraquest fet, forma part de la nostra his-tòria. Diuen que el llinatge del poble eldóna la gent que hi viu. Em sap greu que es pugui tornar arepetir el que un dia vaig dir: “el queavui no es fa, demà tampoc”.

Florenci Bastús

13

la P

alan

ca

LlibrLlibrLlibrLlibrLlibreseseseses

El fenomen dels escriptors mediàticsi hom vol celebrar com cal qualse-vol acte, és imprescindible assegu-

rar-se l’assistència d’un personatgecom més d’actualitat millor i si pot serun assidu dels mitjans de comunicacióla diana és complerta. Així ho va fer laBiblioteca comarcal Jaume Vila deMollerussa, que per celebrar el quartaniversari del centre va convidar al te-levisiu Albert Om aconseguint omplirla sala de gom a gom com poques ve-gades. El nascut a Taradell l’any 66aprofità per presentar el seu nou llibreEls veïns de dalt i alhora fer-se una micade publicitat del programa L’hora delpati, que actualment dirigeix i presentaa RAC 1. Ens va confessar que havertreballat amb l’Andreu Buenafuente haestat una oportunitat única que li haensenyat a explicar les coses des d’unpunt de vista totalment particular ambunes pinzellades iròniques i desimbol-tes. Aquest estil és el fil conductor dela seva obra: un viatge resseguint totsels raconets d’Europa al llarg de tresmesos - exactament vuitanta-vuit dies-, recorrent vint-i-cinc mil quilòmetresi dormint en seixanta-dues habitacionsdiferents. El retrat de fragments de vidadels països recorreguts va acompanyatd’un munt d’anècdotes que farceixenel seu treball, on l’efecte sorpresa és“que ni tu saps on dormiràs aquella nit”.

A diferència d’altres llibres de viatgeque són molt més èpics, Els veïns dedalt se’ns presenta com un modern vi-atge amb “targeta, parella i cotxe”on l’aventura (que també hi és) dei-xa pas a l’humor en una doble ves-sant: la sàtira d’Europa i el conviureen parella en un estat d’incertesacontinua. Les xerrades amb nadius il’observació tranquil·la dels enginysutilitzats pels turistes per colar-se enalguna visita, contrasten amb la ideaque tothom té dels seus veïns euro-peus i dels personatges típics quepoden trobar-se a tot arreu. Entre les entrevistes més xocantsdestaca la mantinguda amb el direc-tor del diari més venut a Luxemburgque, preguntat pel secret de les se-ves vendes, li va afirmar sense ru-bor que en el seu diari mai publica-va una notícia del país perquè “ almón sempre passen coses molt mésimportants”. Dels hotels escollits endestacà un a Holanda amb una sola ha-bitació on al demanar si tenia un llocper dormir aquella nit, el recepcionistali va contestar “esperis un moment, perfavor, he de consultar el llibre de reser-ves”. El simpàtic i rialler col·laboradorde Malalts de Tele i guionista d’El Ter-rat, està convençut que encara quedaforça lluny viure en una Europa sense

diferències i lliurecirculació. Tampocacaba de veure mas-sa clar el paper del’euro: aconsellatper un companyd’una entitat finan-cera catalana va de-cidir integrar-se enl’espai que volia vi-

sitar adequant els xecs de viatgeAmerican Express a euros i quan en-trava als bancs europeus per descanvi-

ar no podia evitar els somriures que pro-vocava l’intent d’utilitzar la monedaúnica. Això i la visió de diferents cade-nes d’alimentació i begudes america-nes al llarg del viatge, li va ajudar aentendre que si hi ha alguna cosa queapropa als europeus no és pas el seutarannà ans al contrari, el vincle d’unióés clarament americà. El periple acabaa Portugal on després de viure un apas-sionant persecució pels seus caòticscarrers torna a Barcelona i una vegadaestirat al sofà se n’adona que com a casano hi ha res i que aquí, malgrat Espa-nya no vagi tan bé com alguns es pen-sen, vivim força bé.

Núria Ribes i Novau

S

14

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

Silencio roto: nou film de maquises de 1989 a Santacruz de Moya,un petit poblet de Conca situat prop

del sud de Terol i que limita amb el PaísValencià pel Racó d’Ademús, se cele-bra el Dia del Guerriller Espanyol per-què allí es va produir l’última batallade la Guerra dels Maquis el mes de no-vembre de 1949 amb una emboscadade la Guàrdia Civil que va posar fi a lavida de 13 guerrillers. L’any 1991 hiaixecaren un emblemàtic monument“En memoria de los guerrilleros quelucharon por la paz, la libertad y lademocracia fuera y dentro de Españaal lado de todos los pueblos delmundo entre 1936 y 1950”.El setembre de 2000 l’Ajuntament, unaentitat que es diu La Gavilla Verde i laFacultad de Ciencias de la Educacióny Humanidades de Cuenca (Unive-rsidad de Castilla-La Mancha), van or-ganitzar les “I Jornadas El Maquis enSanta Cruz de Moya. Crónica rural dela Guerrilla Española. Memória Histó-rica Viva”. Mes de 100 assistents de mitjana encada sessió donen una noció de l’ecoque va tenir aquesta trobada, única atot l’Estat espanyol. Entre la vintenad’historiadors universitaris i no univer-sitaris invitats i provinents de Tarra-gona, Albacete, València, Madrid,Barcelona, Toledo, Terol i Saragossa hi

havia el nostre company Ferran Sán-chez Agustí que va presentar un abs-tracte sobre el Maquis de Llo (Cerda-nya) i la Línea Gutiérrez de fortifica-ció dels Pirineus construïda per prepa-rar-se contra una possible invasió demaquis i aliats, dos episodis del nou tre-ball que està elaborant Maquis yPirineos. La Gran Invasión (1944-1945) per a l’editorial Milenio. Tambéhi assistiren escriptors molt conegutscom Dulce Chacón, neboda d’un capi-tà de la Guàrdia Civil, Alfons Cervera,autor de Maquis i Juan José Fernández,que presentà la seva última novel.la Laúltima página, basada en fets reals. La presència física d’algun guerrilleri antics col.laboradors dels maquis, i percontactar amb el tema, rodar imatges igravar entrevistes s’hi trobaven el pe-riodista Diego Carcedo, conseller d’Ad-ministració de RTVE i autor del best-seller Ángel Sanz Briz, un españolfrente al Holocausto, el cineastaFernando Léon de Aranoa (director deFamilia i Barrio) i Montxo Armen-dáriz, el director de Secretos delcorazón, un gran èxit internacional ro-dat parcialment a Otsagabia, al vall deZaraitzu, en el cor del Pirineu deNavarra. Aquest realitzador navarrès ha tor-nat a enfocar la cà-mera cap a la seva

terra i els esce-naris han estatS o r a g a i n ,Orbaitzeta iprincipalmentZaragueta, unpoble del Vallde Artze, regatpel Urrobi,afluent delIrati, prop delPort deRoncesvalles,també comPuerto deIbañeta, lle-gendari i bos-cós escenaride la batallaque va portar ala mort a

Roland i els paladins de Carlemanyl’any 778 de la nostra era. El títol del nou film és Silencio roto,

a Auritz (Burguete) es va fer un càstingi la cinta ens narra les peripècies d’unapartida de maquis durant les operaci-ons guerrilleres de la tardor de 1944.Lucía (Lucía Jiménez) arriba a un petitpoblet per ajudar en la botiga de la sevatia (Mercedes Sampietro) i Manuel(Juan Diego Botto) és un republicà ques’uneix a la guerrilla. La resta del re-partiment es completa amb MaríaBotto, Rubén Ochandiano, Jordi Bosch,Ramón Barea, Asunción Balaguer,Andoni Erburu i Álvaro de LunaL’Algarrobo de Curro Jiménez, queja va ser protagonista juntament ambAntonio Resines d’un film de maquisdirigit per Julio Sánchez –Valdés, es-trenat l’any 1987 i basat en la novel.lade Julio Llamazares Luna de lobos (20edicions) i també present a les jorna-des de Santa Cruz de Moya. MontxoArmendáriz no vol reobrir ferides sinórecuperar un bocí de la nostra memòriahistòrica: “y reflejarla con toda laobjetividad psosible, para contribuir aun mejor entendimiento entre laspersonas y los pueblos”.

Ferran Sánchez i Agustí

D

15

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

En cartellera Miquel Mota

Grass (Marihuana). Canadà. 1999. DeRon Mann. Est. 21-7-00. Documental.Narrador; Woody Harrelson.

El director dela pel.lícula ensplanteja enformat docu-mental lah i s t ò r i arepressiva quehan patit la ma-rihuana i elss e u sconsumidors,en el decurs deldarrer segle ien el si delsEstats Units,

amb la consecuent bifurcació cap a laresta del món. D’una forma seriosa peròsense deixar de banda un humorconstructiu i educatiu mostra lescampanyes orquestrades pels diferentsgoverns americans, on a part de gastaringents quantitats econòmiques per atractar d’erradicar el consum, venda ipresència física de la marihuana,tractaven d’equiparar els consumidorsamb psicòpates, criminals, violadors,maníacs sexuals, etc., patologies és clar,produïdes segons ells, pel consumd’aquesta droga psicodèlica. Penes de50 anys de presó per possessió de 30grams de marihuana, 10 anys de presóper la tinença de 2 porros de maria, elsregistres i empresonaments de per-sonatges públics, etc. formen part de lesdiferents escenes tractades a la cinta.La guerra de les drogues no estàplantejada correctament. Jo puc anara qualsevol ciutat i trobar centenarsd’establiments en els quals es podencomprar drogues de forma legal:farmàcies (drugstores) amb gransllums de neó propagandístics. Seriamés just anomenar-ho guerra dedrogues no corporatives. Vivim en unpaís de drogoaddictes; els nostres fillssón addictes al Prozac, al Ritilan i alsucre, i eventualment al tabac i al’alcohol. Aquesta pel.lícula destapala màscara de la guerra de la mari-huana, la principal víctima de la gue-rra contra les drogues, mostrant la

seva importància històrica. Estic moltorgullós d’haver participat en ella.Declaracions de Woody Harrelson, na-rrador de la pel.lícula i activistaprohaixix, protagonista entre d’altres deLos blancos no la saben meter, Asesi-nos natos, Asalto al tren del dinero,etc. (puntuació: 8/10)

Cecil B. Demente. USA. 2000. De JohnWaters. Est. 27-10-00. Amb MelanieGriffith, Stephen Dorff.

John Waters, l’enfant terrible del cine-ma nord-americà (actualment desitjaque el mencionem com a terroristacinematogràfic), autor de films comPink Flamingos, Hairspray, Cry-Baby,Los asesinatos de mamá, Pecker, etc.,i estendart del món freak ambpersonatges com Divine, Ricky Lake,etc. ens porta a les pantalles la quinaper a mi és la seva millor obra; CecilB. Demente, on ens narra la històriad’un grup de terroristes cinematogràficscapitanetjats pel Cecil B. Demente(Stephen Dorff), qui secundat per ungrup de cineastes índies (hi ha unaactriu porno –memorable interpretacióde Alicia Witt-, una satanista, undrogoaddicte, un onanista, etc. tots ellsamb el seu ídol del cinema independenttatuat al braç, incloent Almodóvar) por-ta a terme el segrest d’una star (MelanieGriffith) de les majors de Hollywoodper a obligar-la a protagonitzar la sevapel.lícula, la qual pretén rodar tant sí

com no, i lluitant per la seva obsessió imotiu de viure fer cinema. Dotadad’una vertiginositat en les imatgesimpresionant i amb un contundent,sarcástic i demoledor sentit de l’humor,Waters arremet contra les productoresde Hollywood i les deixa per terra,defensant el cinema independent i bonapart dels nous creadors i recuperant lavitalitat i el millor de tota la sevafilmografia. La pel.lícula en sí ofereixun conjunt plantejat amb un perfecteentramat d’escenes corrosives, queratllen a un elevat nivell de qualitat,destacant el moment del segrest, lapremier de Patch Adams versió del di-rector boicotejada pel grup terrorista,el boicot del rodatge de Forrest Gump-2, l’impressionant persecució al cine-ma porno i en definitiva tot el conjuntque fa denotar llarga vida al terroristacinematogràfic John Waters.(puntuació: 10/10)

Little Nicky. USA. 2000. De StevenBrill. Est. 22-12-00. Amb AdamSandler, Patricia Arquette, HarveyQueitel, Quentin Tarantino.L’humoristaamericà,A d a mSandler,recluta uns e g u i tdels seusa m i c s(Kei te l ,Arquette,Tarantino,etc.) i ens ofereix una comèdia satànicaesbojarrada, desmadrada i que pretènsolsament fer-nos riure, cosa que lograde tant en quan, resultant mésentretinguda i inteligent, que altrescomèdies actualment en cartellera.L’acció s’inicia quan el Diable decideixjubilar-se, però quan analitza els seuspossibles substituts, a elegir entre elsseus tres fills, no troba cap que s’ajustial que es requereix, decidint llavors elsdos més grans revelar-se i dominar laTerra, ho tractarà d’impedir el fill pe-tit, fruit del Diable (pare) i un àngel(mare). (puntuació: 4/10)

17

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

La ciutat de la boiraona part del municipi d´Artesade Segre, i més concretament la

seva capital, són visitats any rere any,fonamentalment durant els mesos detardor i d´hivern, per un fenomenmetereològic que arriba a esdevenirgairebé com un més de la família.Estem parlant, efectivament, de laboira. Aquest fenomen,d´altra banda força comúa tota la depressió centralcatalana, assoleix a laciutat d´Artesa de Segrela seva màxima expres-sió. Que volem dir ambaixò, doncs que, comdemostarem mitjançantdades estadístiques enaquest article, tot i ques´ha afirmat en repetidesocasions i en diferentsmitjans de comunicacióque les ciutats de Cata-lunya on hi ha major pre-sència de boires són, per aquest ordre,la ciutat de Vic i la ciutat de Lleida, talsafirmacions no són del tot correctes. A continuació, i en primer lloc, ex-posarem una caracterització teòrica delfenomen de la boira; per passar, en se-gon lloc, a demostrar mitjançant dadesdel “Instituto Nacional de Mete-reología” (INM) com la població deCatalunya amb major presència deboira és la ciutat d´Artesa de Segre (almenys la ciutat amb observatorimetereològic dedicat a enregistrar-la demanera sistemàtica, tenint en compteque el INM té a cada comarca nomésun observatori, que ells creuen signifi-catiu, dedicat a tal fi). La definició de la boira, ens diu queés un fenomen atmosfèric que es pro-dueix quan una porció d´aire,d´extensió més o menys gran, porta ensuspensió partícules d´aigua provinentsde la condensació del vapor del´atmosfera en densitat suficient perquèla visibilitat sigui inferior a un quilò-metre. La boira doncs, es troba íntima-ment relacionada amb la visibilitat,especialment la horitzontal (penseu, perexemple, en alguna vegada que aques-

ta us hagi acompanyat en un desplaça-ment en cotxe des d´Artesa fins aBalaguer, Lleida ...). La boira i els estratus són núvols for-mats sobre i a prop del terra, respecti-vament, i ambdós es deuen a la con-densació del excés de vapor d´aigua queconté una masa d´aire humit. Morfolò-gicament és molt difícil distingir-los,

ja que tant la boira com l´estratus estanformats per petitíssimes partículesd´aigua, líquida o sòlida, els diàmetresde les quals oscil·len entre una i centmicres. Amb tot, avui dia se sap que eldiàmetre mitjà més freqüent d´aquestesgotetes és d´unes 12 micres. Perquè unaboira desprengui precipitació (boiraploranera o pixanera), és necessari queaquestes gotetes arribin a un diàmetred´almenys dos-centes micres. El procés termodinàmic de la con-densació és sempre el mateix, però lessituacions i circumstànciesmetereològiques imprimeixen les sevespròpies característiques, donant lloc alsdiferents tipus de boires. Cal aclarir, noobstant, que la formació de tota boiraimplica un fenòmen complexe, inter-venint en ella en major o menor mesu-ra processos de radiació, advenció, eva-poració, etc... De tota manera, ambl´objectiu de poder abordar la seva clas-sificació, clàssicament es té solamenten compte el factor principal que lesorigina. Habitualment s´opta per anome-nar-les d´acord amb el fenomen predomi-nant que dóna lloc a la seva formació. Una de les classificacions universal-

ment acceptada, i segons el nostre cri-teri de les més afortunades, es degudaa Byerswillet, que considera exclusiva-ment els fenomens principals de la sevaformació, coadjuvats en major o me-nor mesura per un altre o altres factorssecundaris. D´aquesta manera podemestablir dos grans grups de boires: in-ternes (una massa d´aire) i frontals (dos

masses d´aire). Les sego-nes, a la vegada, es divi-deixen en prefrontals ipostfrontals; mentre quede les primeres podemparlar de boires de refre-dament (diferenciant lesde radiació -de vall,d´inversió- i lesd´advenció -de brisa,marítima, continental-),d´evaporació i mixtes. Les boires de refreda-ment, són característi-ques de masses d´airetemplades. Quan el refre-

dament es deu a la radiació nocturna,les boires s´anomenen d´aquesta mane-ra. I són les boires que en els mesosmés freds de l´any afecten de maneraprimordial a les zones interiors deCatalunya i, per tant, a la ciutat d´Artesade Segre. Així doncs, les boires de ra-diació són les que ens afecten a nosal-tres i que tot seguit definim amb mésdetall. La boira de radiació, es produeix aconseqüència del refredament nocturni la pèrdua de calor a causa de la radia-ció terrestres. La pèrdua de calor de lasuperfície refreda l´aire en contacte ambella i s´arriba al punt de rosada, que ésquan l´aire es satura i es produeix lacondensació. Com que l´aire fred esdesplaça gravitacionalment vessantavall, la boira de radiació té tendènciaa desenvolupar-se a les depressions i ales valls (recordar la forma de be baixade la vall on s´ubica la nostra ciutat). Ala primavera i a l´estiu la boira no arri-ba a produir-se, o en cas de fer-ho esdissipa amb rapidesa després de la sor-tida del sol, però a la tardor i a l´hivernpot quedar atrapada sota una inversióde temperatura (l´anomenada inversió

B

18

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

19

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

tèrmica, consistent en que a mesura queascendim es dóna una inversió del gra-dient tèrmic vertical, de forma ques´incrementa la temperatura ambl´augment de l´altura). En aquest segoncas, la boira pot perdurar durant granpart del dia i, fins i tot, durant dies. Com podem observar al següentmapa d´isolínies (línies amb igual va-lor, en aquest cas de dies de boira), re-alitzat mitjançant una interpolació dediverses dades (recordar que el INMsolament té un observatori per comar-ca dedicat al mesurament dels dies deboira), arribem a localitzar quatre zo-nes de Catalunya amb intensitats supe-riors als vuitanta dies anyals de boira:

la plana de Vic, les planes del´Empordà, la ciutat d´Igualada i la ciu-tat d´Artesa de Segre. Si be l´amplitudgeogràfica de la zona afectada per laboira és superior a les planes del´Empordà i a la plana de Vic, com po-drem comprovar en el quadre estadís-tic posterior és, però, a la ciutat d´Artesade Segre allà on la boira hi és més sig-nificativa en nombre de dies. D´altrabanda, cal esmentar que les boires pre-sents a les comarques de Girona i deBarcelona solen ser menys persistents;és a dir, es dissipen amb major rapidesa. Com ja hem esmentat ara mateix alsegüent quadre, en què es reflexa lamitjana mensual i total del decenni

1988-1998 pel que fa als dies de boira,comprovem com la nostra ciutat es tro-ba molt per sobre de ciutats properescom Cervera o Tàrrega; així comd´altres més llunyanes com ara Manresao Girona. I, com ja havíem anunciat alcomençament de l´article, supera a laciutat de Vic en més de deu dies de boiraa l´any i a la de Lleida en prop de tren-ta dies. Acabar constatant que encara quesigui per estar una mica més “emboi-rats” que la resta, en alguna cosa somels primers de Catalunya.

Josep Maria Sabartés i GuixésGeògraf

Font: Instituto Nacional de Metereología (Centro Metereológico Territorial en Catalunya. Barcelona)

20

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Per Nadal... Música!

ls últims anys, Artesa viu unNadal amb una activitat musi-

cal força notable: audicions a l’AulaMunicipal de Música on hi estudien103 alumnes; més de 100 cantairesdurant el Concert de Nadal amb unaEsglésia plena a vessar, unes 500 per-sones; ja fa molts anys que els Capsde l’Agrupament Escola i Guia Marede Déu del Pla canten nadales pelscarrers i comerços d’Artesa el diade Sant Esteve; unes 100 personesassisteixen al Concert de Reis deldiumenge 7 de gener... un fet més quepalpable i prou important.

L’Aula Municipal de Música vaorganitzar la darrera setmana del tri-mestre un seguit d’audicions internesde diversos alumnes tot donant unabenvinguda musical a les Festes.Primerament, i com a novetat, es varealitzar una audició pels alumnes dela Llar d’Infants Municipal «ElBressol» el dilluns 18 de desembre.Aquesta audició va consistir enorganitzar unes sessions musicals pelsmés petits, que possiblement van repre-sentar el seu primer contacte ambinstruments musicals i amb música endirecte. Cal dir que la iniciativa fou de

l’AMPA de la Llar d’Infants i, com quel’experiència va ser molt positiva pertothom, està previst organitzar-ne altresdurant el curs. El dimecres dia 20 fouel moment dels alumnes de guitarrad’en Xavier Gomez i d’algun alumnede piano de Glòria López i AnnaGarriga. El dijous dia 21, realitzarenl’audició els alumnes de violoncel icambra d’en Morera. Finalment, eldivendres dia 22, els alumnes de guita-rra d’en Giné i el Conjunt Instrumentalde l’Aula Municipal de Música queporta Josep Lluís Guzman. Aquell mateix cap de setmana, tambécomençaren els assajos del Concert deNadal que ofereix l’Orfeó Artesenc,sense interrupció, des del Nadal de1972 (des de 1974 també amb la CoralInfantil). Des del curs passat, en aquestconcert, també hi participa l’Aula Mu-nicipal de Música. Així doncs, el diade Nadal a les 7 de la tarda, a l’EsglésiaParroquial d’Artesa de Segre més de 100cantaires de moltes edats, oferiren elConcert de Nadal. L’estructura del concert fou un xic

Duet de violí (Gerard Bori) i piano (Josep Farràs) durant l’audició del dijous 21.

Imatge d’arxiu: els Caps i Excaps del CAU durant la cantada de nadales de Sant Esteve de1999. Foto Jesús Martí.

Es va finalitzar el Concert de Nadal amb dues nadade la Coral Infantil Brots d’Il.lusió i dels Conjunt

E

21

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

diferent del curs passat. En primer lloc,l’Orfeó Artesenc, que va pujar cantantla nadala La Pastora Caterina, oferícinc nadales d’un compositor catalàcontemporani, Francesc Vila, duesd’elles acompanyades de piano perAnna Macià. Després vingué el torn a la Coral In-fantil Brots d’Il.lusió i als ConjuntsCorals de l’Aula Municipal de Músi-ca. A tall d’anècdota, durant la primeracançó que interpretaren els més petits,es va produir un tall elèctric i total’Església es va quedar a les fosquesuns instants. La sorpresa general va serque els nens i nenes (4 a 7 anys) vancontinuar cantant com aquell qui res.Va tornar la llum instants abansd’acabar la cançó, la finalitzaren i forenmerescudament aplaudits pel públic.Després, sense cap més incidència, elsmitjans i els grans mostraren el treballrealitzat durant el primer trimestre delcurs. Del repertori que varen interpre-tar (petits, mitjans i grans) hi havien 8nadales tradicionals de les nostrescontrades provinents de l’Obra del

Cançoner Popular de Catalunya (Arte-sa de Segre, Cubells, Montclar iBaldomar). Aquestes nadales, que hanestat molts anys oblidades, no s’hanperdut gràcies a l’Obra del CançonerPopular de Catalunya i han tornat aveure la llum després de 70 anysmitjançant els cants d’aquests jovescantaires d’entre 4 i 16 anys. Algunesd’aquestes nadales ja han estatpublicades a La Palanca en la secció deMúsica, Mestre!: Les nostres cançonsen els números de novembre i desembrede 2000. Continuà l’Orfeó Artesenc amb una

cançó tradicional americana, quecantaren repartits per l’Església.Després, una cançó tradicional arago-nesa i una selecció de quatre cançonsde Manuel Oltra (compositor catalàcontemporani). D’aquestes, una era unasardana lleidatana, El Campanar deLleida, i les dues darreres forenacompanyades per Maria Camats al pia-no. Acabat el concert, i fora de progra-ma, oferiren una nadala tradicional ca-talana, El Noi de la Mare, i un cànon,Fa fred!, que cantaren conjuntament elsmitjans, els grans i l’Orfeó Artesenc.

Audició del Conjunt Instrumental del divendres 22. A la fotografia, Roser Farré (piano), Joan Caubet (flautatravessera), Núria Bergoñó, Janette Solsona i Noemí Farré (guitarres) i Josep Lluís Guzman (flauta dolça).

Audició del Conjunt Instrumental del divendres 22. A la fotografia, Anna Galceran, Aïda Roiger,Laura Martí, Roser Farré i Nick Boliart (percussions).

ales interpretades conjuntament pels mitjans i gransts Corals de l’Aula de Música, i l’Orfeó Artesenc.

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Abans, però, i després d’unes paraules,Sergi Valls va convidar a Ramon Casalsa afegir-se a cantar aquestes darrerescançons. Cal recordar que RamonCasals ha estat molts anys director dela Coral Infantil Brots d’Il.lusió i vintde l’Orfeó Artesenc fins que a deixatel relleu a l’actual director Sergi Valls. L’endemà mateix, com ve succeintd’ençà fa una bona colla d’anys, elsCaps de l’Agrupament Escolta i GuiaMare de Déu del Pla van sortir alcarrer i als comerços artesencs a cantarnadales tot desitjant unes Bones Festesa tothom. Aquesta iniciativa ja fa anysque funciona, i segons diuen ellsmateixos, és la seva forma de compar-tir l’alegria i la joia d’aquestes festesamb tothom. Finalment, el diumenge 7 de gener,l’Aula Municipal de Música i l’OrfeóArtesenc van organitzar el Concert deReis a la Dàlia Blanca, on hi

públic assistent va quedar molt contentdel concert.

Text: Sergi VallsFotos: Sergi Valls i Miquel Regué

L’Orfeó Artesenc , que estava format per 36 cantaires,durant el Concert de Nadal. Els 25 més petits de la colla.

Enguany els mitjans i grans oferiren junts el concert. Tots 44 junts feien moltapatxoca, i la veritat és que cantaren molt bé.

Com es pot observar a la imatge, l’Església estava plena a vessar, com en les millorsocasions.

Jordi Morera i Garbiel.la Van Reeken durant el Concert de Reis del diumenge 7 a laDàlia Blanca.

participaren dosv io lonce l . l i s t e s ,Jordi Morera iGarbiel.la VanReeken. El concertdurà una horaaproximadament i hiassistiren un cente-nar de persones.Això suposa unincrement notablerespecte als últimsanys, i es pot consi-derar que s’ha assolitun petit èxit, perquèactualment la gent noté tendència a assistira concerts de música clàssica. L’acte esva desenvolupar amb una primera partamb autors i obres més clàssiques i unasegona part amb cançons populars i mésconegudes, com Moon River, La Gavi-na i com no El Cant dels Ocells. El

24

la P

alan

ca

Actes del NadalActes del NadalActes del NadalActes del NadalActes del Nadal

El Nadal en imatges

El Parc de Nadal és ja un acte tradicionalque fa que els més petits gaudeixin d’allò més

El 45è Concurs de Pessebres va tenir com a guanya-dors a Francesc Vidal Espinosa (categoria casolans) i a

Josep Solans Vila (categoria artístics)

Els “Reixos”van repartir

els regals casaper casa,

després de ferla tradicionalCavalcada en

tràiler

Fotos: Sergi Valls i Miquel Regué

25

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

Viure el Nadal?n cop finalitzat el Nadal i, con-seqüentment, els actes que

durant dates tan assenyalades s’hanvingut desenvolupant a la nostraciutat, cal asseure’s pausadament i,un cop re-laxats, posar-se a analitzarun fet que any rere any constata laciutadania artesenca i que cada copels fa aixecar més la veu: la mancançad’actes per aquestes dates. No podem negar que tot pro-jecte a l’hora d’iniciar-se es pro-cura dur a terme de la millor for-ma possible i d’acord a lesdisponibilitats que ens permetinexecutar-lo, ja siguin econò-miques, humanes o tècniques; però elque ja des d’un principi manca és unaveritable preocupació pels actes que decaire cultural es puguin realitzar a lanostra ciutat. Exposicions fotogrà-fiques, pictòriques o de nadales,representacions teatrals, conferències,cantades de nadales... són alguns delsactes que m’acudeixen a la ment acorrecuita; però la resta d’actes queconfiguren la programació, en lapràctica majoria dels casos, surtenendavant gràcies a persones i entitatsforànies a la nostra casa consistorial ipreocupades per la poca potenciaciód’Artesa com a focus d’atenció cultu-ral i dinàmica social. Es pot admetrefins a un cert punt la frase perenne deLa gent no participa en els actesorganitzats, però aquesta afirmació ens

veiem obligats a desfermar-la quan lamajor part dels actes han comptat ambuna assistència superior a les cent per-sones (per a mi no són gaires, en unaciutat com Artesa, encara que la majorpart d’entitats i associacions de la nostralocalitat sempre hem considerat tot unèxit l’arribada com a mínim a aquestaxifra). Cal estudiar també la necessitat

de programar actes que puguin atreurecol.lectius que per antonomàsia noacudeixen gaire als programats habi-tualment, com són una bona part deljovent (no tots) i la major part del’elevat col·lectiu d’immigrants. Menció a part mereixen dos delsactes destinats a la gent que mésgaudeix d’aquestes festes: els nens. ElParc de Nadal, pel que sembla, aquestany ha deixat d’estar organitzat perl’entitat que habitualment ho veniarealitzant. No entraré en els motius quehan arribat a les meves orelles ja que,com no he tingut ocasió de constatar-ho i refermar-ho, no vull polemitzar;però em dóna la impressió que si no esvigila i no es cuiden més les iniciativessorgides de gent de la vila, aviat potserens quedarem sense la seva realització.

I no pretenc ser alarmista sinó realista. I, és clar, el moment estel.lar de totesles Festes, any rera any: la Cavalcadade Reis. Als nens no costa gairedistreure’ls amb poca cosa ja que,mentre mantenen la innocència de lainfància, qualsevol persona disfressadade Camarlenc, Patge o Rei els deixaràbocabadats, i si al damunt els donen

caramels i més tard els regalsque han sol·licitat amb la cartaque tanta estona els ha costatescriure (són moltes les coses ademanar), millor que millor.Però no ens enganyem, per unaciutat com Artesa l’espectacle

resulta pobre, i no em refereixo a lalloable tasca de tots els que hi partici-pen d’una forma o una altra (guarnintla carrossa, fent de patges, reis, segu-retat ciutadana, etc), i crec que s’hauriade potenciar per a que tota la ciutadaniase’n pogués sentir orgullosa i no haverd’aguantar les típiques comparacionsamb viles veïnes: És clar que aixòsuposa un increment de despeses i laresposta habitual acostuma a ser: aixòés el que hi ha i no podem fer més. Bé, de fet hauríem de reflexionar totsi pensar seriosament si ens interessatenir un Nadal ple d’actes o un Nadalper emplenar l’expedient i fins l’anyque ve.

Miquel Mota i Pérez

El que ja des d’un principi manca ésuna veritable preocupació pels actesque de caire cultural es puguin rea-litzar a la nostra ciutat

U

Però no plorem ara, no ho fem,no podem abandonar en aquest moment;és inútil intentar escapar de pressai oblidar tots els records...

Gràcies per tot.

AgraïmentLa família Vidal-MaciàVol expressar el seu agraïment més sincer a Artesa i comarca per acompanyar-nos en aquests moments de la pèrdua de la nostra Mariona i per les vostresmostres d’afecte i estima.En especial als seus grans amics i amigues que, com ho heu demostrat, tantl’estimàveu.

27

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Creu Roja: campanya de recollida de joguines 2001reu Roja va organitzar durantels passats mesos de desembre i

gener la CAMPANYA DE RECO-LLIDA DE JOGUINES, amb lavoluntat de promoure una respostasocial solidària per a oferir joguinesals nens i nenes que no en reben i pera concienciar els ciutadans i ciu-tadanes del nostre poble al voltant deles situacions de desigualdatexistents. Amb aquesta acció novàrem resoldre el problema, peròpossiblement aconseguirem que unampli sector del nostre poble pren-gués consciència respecte aquestasituació. Pensem que no tots els nens i nenestenen mitjans per a obtenir una joguina,alguns possiblement mai n’haginconegut una. Per aquesta raó, Creu Rojava organitzar aquesta campanya desensibilització. Certament la resposta

del nostre poble va ser admi-rable, els veïns, els nens i lesnenes, els establiments, tots itots varen respondre a la cridafeta per mitjà de Ràdio Arte-sa de Segre i dels cartellspenjats als establiments, queanunciaven la campanya ipromovien l’aportació d’unajoguina nova per a un infant. Els Reis Mags d’Orientque vàrem veure a Artesa de Segre, elpassat dia 5 de gener a la Cavalcada,tot i estar molt cansants i malgrat quehavien passat dos dies visitant les ca-ses de molts nens i nenes d’Artesa perrepartir tots els regals que els haviendemanat en les seves cartes i abans detornar cap els seus països d’Orient, iatenent a les súpliques dels voluntaris/àries de Creu Roja a Artesa de Segre,varen accedir a entregar personalment

les més de 100 joguinesrecollides en la campanya deReis als nens i nenes del Ca-sal de la Parròquia de SantaTeresita a Lleida, i eldiumenge dia 7 de generacompanyats dels voluntaris/àries de Creu Roja a Artesa deSegre van entregar als petitsdel barri les joguines queportaven des d’Artesa. I després, mentre els Reis

Mags tornaven cap a l’Orient, i elsvoluntaris/àries de Creu Roja cap aArtesa de Segre, tots contents d’havercol.laborat en fer feliços a tants nens inenes en un dia per tots inoblidable,vàrem tenir un pensament de gratitudper a totes aquelles persones que enshan donat suport en aquesta campanya.Amb el nostre senzill agraïment,mitjançant aquestes línies, per lacol.laboració solidària dels veïnsd’Artesa de Segre i Comarca, així comla dels establiments de venda dejoguines Casa Mianes, Detalls,Quitxalla i Tot a 100, i també a RàdioArtesa de Segre, que va fer arribar atotes les llars el missatge de solidaritat,recordant el compromís de Creu Rojaa Artesa de Segre amb els infants illançant a tot el veïnat aquest missatge.A tots, moltes gràcies.

Creu Roja a Artesa de Segre i Comarca

C

Sopar de Nadal de La PalancaEl passat dia 23 dedesembre, totsaquells que fempossible La Palan-ca ens vam reunir al’Hostal Muntanya,per tal de celebrarel Sopar de Nadal.Vam aprofitar la re-unió per tal d’inter-canviar impressi-ons, exposar ideesper millorar la re-vista i brindar pelseu futur.

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

II Jornada d’Interculturalitat. IES Els Planellsa segona edició de la Jornadad’Interculturalitat, celebrada el

passat 21 de desembre de 2000 a l’IESEls Planells, va tenir com a “leivmoti-ve” destacar la convivència pacíficaentre les persones, tot i les diferènciesd’ideologia, de religió, de costums, detradicions, de raça... pròpies de l’ésserhumà. Els extremistes, siguin del tipus quesiguin, solament comporten violència,destrucció, dolor, mort, separació... Laplena convivència entre persones, encanvi, permet ampliar la nostra visió delmón i ens enriqueix com a persones.

IES Els Planells

Programa d’activitats1. Xerrada-col.loqui: “Víctimes del nazisme”, a càrrec de l’Associació Amical de Mauthausen.2. Joc de rol “El deute extern”, monitoritzat per Intermón.3. Joc de rol “Educació, ara”, monitoritzat per Intermón.4. Taller “Sense violència, convivència: els estereotips televisius”, a càrrec de Creu Roja.5. Taller de cartells. Preparem la festa. Elaboració d’eslògans relacionats amb la interculturalitat.6. Xerrrada col.loqui: “Diferències entre el primer i el tercer món: la participació dels voluntaris”,a càrrec de Medicus Mundi.7. Danses i percussió africanes, a càrrec d’Anna Dueso i percussionistes.8. Taller de pentinats africans, a càrrec de Perruqueria Dinos.9. Cine-fòrum: documental, a càrrec de Joan Solé de la Lloca de Tàrrega.10. Taller gastronòmic britànic, a càrrec de la Sra. Pekszyc.11. Taller gastronòmic colombià, a càrrec de la Sra. Vega.12. Taller gastronòmic argentí a càrrec de la Sra. Luna.13. Taller gastronòmic castellà.14. Taller gastronòmic magribí.15. Taller gastronòmic català.

L

29

la P

alan

ca

Des del SenaDes del SenaDes del SenaDes del SenaDes del Senattttt

Els drets del malaltn el darrer Ple de l’any passat, iquan encara no s’havien apagat

les reaccions de tota mena que va ai-xecar la legalització de l’eutanàsia aHolanda, el Parlament de Catalunyaaprovava per unanimitat una propo-sició de llei pactada i presentada pertots els grups parlamentaris sobre elsdrets d’informació concernent a lasalut i d’autonomia del pacient i do-cumentació clínica. S’han volgut presentar una i altracom la regulació legal de l’eutanàsia ac-tiva i la passiva respectivament. De fetno tenen res a veure, encara que amb-dues tinguin relació amb les actituds icomportaments de l’equip mèdic i sa-nitari amb uns determinats tipus demalalts. Perquè si a Holanda realmenthan fet un pas més des de la des-penalització a la legalització de l’euta-nàsia, el Parlament de Catalunya hadonat rang –per primera vegada a totl’Estat – de norma legal al que avuis’entén com una bona praxis mèdica.La que realment es porta a terme alnostre àmbit, d’acord amb les normesètiques i deontològiques que ens hemdonat. Lo primer que es contempla en lanova llei és el dret del malalt a conèi-xer tota la informació respecte a la sevasalut, encara que s’ha de respectar laseva voluntat cas que no en vulgui serinformat. Empara al mateix temps eldret a la intimitat de manera que obligaa respectar la privacitat de les dades quefan referència a la seva salut, i els cen-tres sanitaris hauran d’adoptar les me-sures oportunes per tal de garantir-ho. En relació al dret a l’autonomia delpacient, la llei preveu l’aplicació delconsentiment informat i en el cas queno estigui en condicions d’expressar la

seva voluntat, es tindrà en compte loque ha disposat en un document de vo-luntats anticipades, el conegut com atestament vital. Així un cop ha estatprèviament informada,qualsevol intervenció re-quereix que la personaafectada doni el seu con-sentiment específic i lliure. Aquest consentiments’ha de fer per escrit enles intervencions quirúr-giques, procediments di-agnòstics invasius i, en general, quanes duguin a terme procediments quesuposin riscos i inconvenients notoris iprevisibles, susceptibles de repercutiren la salut del pacient. Aquest docu-ment de consentiment ha de ser especí-fic per a cada supòsit, i ha de contenirinformació suficient sobre el procedi-ment del qual es tracti i els seus riscos.En qualsevol moment la persona afec-tada pot revocar lliurement el seu con-sentiment. El document de voluntats anticipa-des, és el document adreçat al metgeresponsable, en el qual una personamajor d’edat, amb capacitat suficient ide manera lliure, expressa les instruc-cions a tenir en compte quan es trobien una situació en què les circumstàn-cies que concorrin no li permetin d’ex-pressar personalment la seva voluntat.En aquest document, també pot desig-nar un representant que serà l’interlo-cutor vàlid i necessari amb el metge oequip sanitari, perquè el substitueixi enel cas que no pugi expressar la sevavoluntat per si mateix. Hi ha d’haver constància fefaent queha estat atorgat en les condicions es-mentades. Per això, es pot formalitzardavant de notari o bé davant de tres tes-

timonis majorsd’edat, dels qualsdos, com a mínim,no han de tenir rela-ció de parentiu finsal segon grau, ni es-tar vinculats per re-lació patrimonialamb l’atorgant. Ara bé, cal re-

marcar que la llei preveu una clara con-dició, i és que no es poden tenir encompte voluntats anticipades que incor-porin previsions contràries a l’ordena-

ment jurídic o a la bona pràctica clíni-ca, o que no corresponguin exactamentamb el supòsit de fet que el subjectehagi previst a l’hora d’emetre-les. Enaquests casos, es farà la corresponentanotació raonada a la història clínica delpacient. En conseqüència, lo que per-met aquest document de voluntats an-ticipades és que no es faci cap inter-venció sanitària en contra de la volun-tat o el consentiment implícit de la per-sona afectada. Però en cap cas possibi-lita una intervenció eutanàsica. Finalment la llei preveu un seguitd’actuacions en relació a la història clí-nica, desde la definició, contingut, usosi conservació, tot i preservant els dretsdel malalt en relació a la mateixa. En definitiva, amb aquesta llei elmalalt veu reconeguts els seus drets arenunciar a alguns tractaments que liprolonguin la vida artificialment i elfacin patir de manera inútil en cas d’unamalaltia incurable, dolorosa i mortal. Com és lògic, l’àmbit d’aquesta llei,que ja ha entrat en vigor, només afectaCatalunya. Ara els grups parlamenta-ris de Convergència i Unió i de l’Ente-sa Catalana de Progrés, així com elssenadors del Parlament de Catalunya,l’hem presentat al Senat per tal que elseu efecte tingui un àmbit estatal.

Jaume Cardona i VilaSenador d’Unió Democràtica de Catalunya

Grup CiU

El malalt queda protegit de qualse-vol intervenció en contra de la sevavoluntat, però en cap cas es possi-bilita l’eutanàsia

E

30

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

El gos municipalolt s’ha escrit i més s’ha parlaten referència i relació a aquest

ancestral i fidel amic dels humans,conegut comunment amb el nom deca o de gos –que de les dues maneresestà ben dit- aquell que vigila i guar-da el somni del seu amo pobre, comsi aquest fou un príncep, aquell que,amb ben comptades excepcions, enel decurs de la llarga història de lahumanitat ha deixat en tot moment ia tot hora, ben palesa la seva extra-ordinària fidelitat. Pretendre concentrar en el reduït es-pai d’una glossa periodística totes lesvirtuts dels dits animals, i la seva inci-dència en la vida dels humans, ésvertaderament com una mena de mis-sió impossible, doncs existeixen pro-ves irrefutables que el gos a acompa-nyat l’home, en el decurs de la seva llar-ga singladura històrica, des de la ne-gror prehistòria, fins als mateixos al-bors del tercer mil.lenni de la humani-tat, havent estat un important comple-ment en les més diferents tasques de lavida quotidiana, tals i com, a títol enun-ciatiu, no pas exclusiu, de les activitatscinegètiques, la guarda dels ramats,missatgers de la Creu Roja, rastrejadorsde mines, salvadors de vides humanescom els Terranova, Sant Bernard, elsesquimals, i un llarg etcètera. La lleialtat dels gossos en qüestió hamotivat, fins i tot, que la mateixa Mar-quesa de Sevigné, en certa ocasió, ma-nifestés públicament que: “Com mésconec als homs, més admiro als gos-sos”, i que l’escriptor i faulista francèsLamartine anés més enllà encara, car

en una lletra dirigida a JoanForster, asseverava que“Quan més observo als repre-sentants del poble, més admi-ro als gossos”, opinions moltrespectables, però que no po-dem compartir, puix i malgratque des que el Món és Món,han existit molts homes cor-ruptes i carents de senti-ments, en contrapartida hanexisiti molts d’altressubstancialment benefactorsi filantròpics... I després d’aquesta menad’introit, anem a comentaruna petita història d’àmbitartesenc relacionada ambaquest constant i addicte ani-mal complement, en moltesocasions, de la vida humana,i a tal respecte direm que desd’un temps ençà volta pelsnostres carrers i places, comun cosntant i vetllador de l’activitat ciu-tadana, un gos sense amo, que vagare-ja tranquil i assossegat, remenant la cuasens parar, i deixant-se acaronar man-sament per tothom. El ca en qüestió, de pelatge lleonat,des de la mort, farà un parell d’anys atot estirar, del seu amo, s’ha constituïten un emblemàtic component de la nos-tra vida ciutadana, dòcil i festós en grausuperlatiu, és conegut per la pràcticatotalitat dels nostres ciutadans, joves ivells, dones i marrecs, i tant és així quesón nombroses les mestresses de casa,que empeses per un enaltidor conceptede caritat, un dia si i l’altre també, li

baixen al mateix carrer uns bons platscurulls d’aliments canins, que el sim-pàtic animaló agraeix amb tendra mi-rada i amb una bona remenadissa decua... No cal pas dir que nostre desig seriaque algun artesenc, o artesenca, es con-vertís en el nou amo del quisso al.ludit,donant-li aixopluc i estima, però men-trestant direm que els membres de lanostra comunitat ciutadana, poden sen-tir-se cofois i satisfets de posseir, allòque ben possiblement cap més ciutatcatalana posseeix: UN GOS MUNICI-PAL.

Sícoris

M

31

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

SESSIONS DEL PLE

12-12-00 - Ple ordinari

Absències: Per CIU, Sra Segú, Sr.Camats i Sr. París.

Aprovació definitiva per una-nimitat de la modificació de les se-güents ordenances fiscals:

- Ordenança fiscal núm. 5 – Servei derecollida d’escombraries- Ordenança fiscal núm. 9 – Expedicióde documents administratius- Ordenança fiscal núm. 12 – Prestaciódel Servei de piscines i instal.lacionsesportives.- Ordenança fiscal núm. 19 – Ocupacióde terrenys d’ús públic amb mer-caderies, materials de construcció,runes, tanques, puntals, estintols,bastides i altres instal.lacions anà-logues.- Ordenança fiscal núm. 22 – Prestaciódel servei de Llar Residència Munici-pal.- Ordenança fiscal núm. 23 – Prestaciódel servei de Llar d’Infants Municipal- Ordenança fiscal núm. 28 – Prestaciódel Servei d’Aula Municipal de Músi-ca.

Aprovació per unanimitat de laretirada de la proposta de modificacióde la Taxa per la distribució d’Aigua,gas i electricitat, atès que en la darrerarevisió de comptadors, s’ha comprovatque el servei es pot cobrir amb els preusactuals.

Aprovació per unanimitat de laReconsideració de l’acord d’aprovaciódefinitiva de l’Estudi de Detall de laTanca Posterior de les parcel.les delcarrer Jesús Santacreu, per tal d’ajustarel percentatge d’ocupació de la plantasoterrani, al que determinen les normesde planejament vigents.

Aprovació per unanimitat de lasol.licitud a l’Excma. Diputació Provin-cial de dos avenços reintegrables, de 10anualitats sense interessos de 1.000.000

Mes de desembrepts per l’obra “Arranjament de caminsa Artesa de Segre” i 800.000 pts perl’obra “Tanca perimetral del pati CEIP“Els Planells””.

Aprovació per unanimitat delspadrons fiscals de la Taxa per ladistribució d’aigua del primer semes-tre de 2000.

Aprovació definitiva per un-animitat de l’Estudi de detall del CarrerEscoles, Tram 1 (Ctra. C-1313 a Ctra.Montsonís), redactat per l’arquitecteSra. Espar i promogut per l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

S’aprova per unanimitat com-paréixer i personar-se com a part de-mandada al recurs contenciós ad-ministratiu interposat per Tilsit S.L.contra l’Ajuntament d’Artesa de Segrereferent al Projecte de Pla Parcial de lapartida “La Costa”, promogut per “Capde la Serra”.

Aprovació de l’acta de lasessió ordinària del dia 14 de novembrede 2000.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 4, 18 i 27)

Proposar a l’Alcaldia l’apro-vació de les següents certificacionsd’obres:

- Certificació única i certificaciócomplementària, per import de

2.543.774 i 80.453 pts corresponents al’obra “Instal.lació de Mobiliari per laCasa Consistorial”, signada per l’arqui-tecte Sra. Espar i realitzada per Tecno-perfil S.L.- Certificació complementària, perimport de 444.129 pts corresponents al’obra “Instal.lació del reg per aspersióal camp municipal d’esports d’Artesade Segre”, signada per l’arquitecte Sra.Espar i realitzada per Codes S.C.C.L.- Certificació núm. 1, per import de3.421.456 pts, corresponent a l’obra“Instal.lació de calefacció sector de laLlar d’Infants dins l’edifici de lesescoles Velles”, signada per l’arquitecteSra. Espar i realitzada per Galceran,C.B.

Proposar a l’Alcaldia la con-cessió de les següents llicènciesd’obres:

- A Fecsa-Enher S.A. per ampliació imillora de la instal.lació elèctrica debaixa tensió a la Ctra de Tremp i al C/Girona amb obertura de rasa.- A Fecsa-Enher S.A. per amplicació imillora de la instal.lació elèctrica debaixa tensió als C/Eduard Maluquer iC/Cosme i Damià amb substitució delssuports de B.T. i enllumenat públicexistent.- Al Sr. Vicent Jou i Lluch, per distri-bució d’un local d’exposició i venta demobles al C/Ctra d’Agramunt, 86 d’Artesa de Segre.- Als Srs. Miquel i Carme Bossa Orrit,per enderroc d’un edifici d’habitatgesa la Plaça del Ball, 14.- Al Sr. Joan Puigpinós i Buchaca, perampliació d’un cobert agrícola, situatal polígon cadastral 18 d´Artesa deSegre.- Al Sr. Ferrán Aran i Farré, perenrajolar el pis i arranjar la façana del´edifici situat al C/Calvari, 29.- Al Sr. Josep Riart i Daura, peradequació estructural de l’edificid´habitatges situat al C/Raval, 99 deMontargull.

Proposar a l’Alcaldia donar-seper assabentada de l’obertura dels

32

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

següents establiments:

- Una instal.lació d’emmagatzematgede gas liquat GLP, per consum particu-lar al polígon 14 d’Artesa de Segre,propietat dels Srs. Ignasi Llinàs i Jose-fa Monell CB.- Un local dedicat a exposició i ventade mobles, situat al C/Ctra d´Agramunt,86 d´Artesa de Segre, propietat del Sr.Vicent Jou i Lluch

Proposar a l’Alcaldia la con-cessió de les següents llicènciesambientals, condicionades al com-pliment dels valors límit d’emissió i al’adopció de les mesures preventivesfixades a la normativa vigent:

- A la Sra. M. Àngels Leal i Planes, pera l’exercici de l’activitat de Centre deRecuperació i Fisioteràpia.- A Tallers Sellart S.C.P., per a l’ex-ercici de l’activitat de Taller de Serra-lleria.

Informes d’Alcaldia:

El dia 4 de desembre l’arqui-tecte municipal Sra. Espar presenta, alsassistents a la Comissió deGovern ,la proposta de modificació deNNSS i Avenç de Pla Parcial delsSectors Senill i Planells.

L’Associació Camp de TirAntona, sol.licita autorització per fer unmoviment de terres al mateix camp detir per habilitar com a pàrquing un espaide 700 m2. Es demanarà permís derompuda al Departament d’Agricultura.Fecsa i Enher han mostrat la sevaconformitat amb els punts de connexióde les electrificacions rurals a Can’Eroles i la Masia Pedrós.

La Comunitat de Regants delCanal d’Urgell ha col.locat senyals deprohibit el pas als camins de la banquetadel canal. Els alcaldes de barri de Vilvesi Collfred ho han denunciat a l’Ajun-

tament. Es consultarà als advocats sipoden prohibir el pas quan sempre s’hiha circulat com a camins veïnals.

El Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya ha denegatla subvenció sol.licitada per a l’ade-quació del Museu del Montsec.

Retevisión signarà un con-tracte amb el Sr. Tomàs Pedrol per al’adquisició d’un terreny al castellotamb l’objectiu de traslladar-hi lesinstal.lacions del Reemissor de TV.

El Departament d’Agriculturaha autoritzat verbalment a l’alcaldia pera que es pugui començar a treure latanca de les Sitges de gra.

El Consell Comarcal ha infor-mat als alcaldes de la comarca quedurant l’any 2001 té previst fer lessegüents actuacions: Abocadors con-trolats de Runes, Canera comarcal,Servei comarcal de grua, nomenar unrepresentant del Consell al consellesportiu de la Noguera, subvencionarels menjadors escolars d’Escolespetites.

El Sr. Cerqueda de Ros Roca,ha comunicat a l’Alcaldia, que aquestaempresa ha comprat una finca rústicaal terme de Colldelrat per a instal.lar-hi una planta de tractament de purins.

S’acorda concedir una sub-venció de 120.000 pts a la revista “LaPalanca”.

La Direcció General d’Ad-ministració Local de la Generalitat deCatalunya, ha autoritzat a l’Ajuntament

d’Artesa de Segre, a comprar per importde 14.722.100 pts, les finques propietatdels hereus dels germans Solé Fresne-da.

Els Srs. Bernardino Mota iNoemí Torras, han demanat que l’Ajun-tament sol.liciti una inspecció pertècnics de Medi Ambient, de lesemissions acústiques del Pub Llunes ique sigui revisada la llicència d’aquestestabliment.

El Sr. Joan Ganyet i Bullich,ha presentat denúncia contra l’estat del’edifici propietat de la Sra. MarinaPortillo i Méndez, al C/del Forn deTudela de Segre. Atès que aquestasenyora no ha intervingut en la repa-ració d’aquest edifici, l’Ajuntament habuscat un empresari per actuar sub-sidiàriament.

El Sr. Domènec Artigues iAnell, ha interposat contra l’Ajuntament,recurs contenciós administratiu contral’Acord de Ple del dia 12 de setembre,pel qual es desestimaven les al.legacionspresentades a l’aprovació inicial delprojecte de reparcel.lació del polígon in-dustrial “El Pla”.

El Sr. Joan Camats i Bibian enrepresentació de Cooperativa d’Artesa,demana la paralització de l´expedientde llicència d´obres per la instal.laciód´una benzinera a l´ambit del polígonindustrial El Pla, fins que finalitzin lesobres d´estructuració del polígon.

Es destinen 300.000 pts de lapartida de Cooperació Internacional ala Campanya d´Emergència per Pales-tina.

Aprovació de despeses per unimport de 8.399.481 pts.

Aprovació de les actes de lessessions ordinàries de 27 de novembrei 4 de desembre.

M. Neus Bròvia i Pijuan

L´Àrea de Cultura de l´Ajuntament us comunica que queda obert el termini de presentació d’obres per al DotzèPremi de Narrativa Breu d’Artesa de Segre.

Les bases on s’especifiquen les característiques de les obres poden recollir-se a la Biblioteca Municipal “JoanMaluquer i Viladot” i el termini de presentació acaba el 8 de març de 2001.

Esprem la vostra participació.Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, 16 de gener de 2001.

33

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

L’Ajuntament d’Artesa de Segre informa del funcionament del SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVAD´OBJECTES VOLUMINOSOS que realitza el Consell Comarcal de la Noguera.

Els veïns que vulguin fer ús d’aquest servei han de comunicar-ho a l’Ajuntament (973-400013) com a màxim tres diesabans de la data assenyalada per efectuar la recollida. Aquesta, es farà a primera hora del matí del dia assenyalat. Elsobjectes es passaran a recollir, si les condicions del carrer ho permeten, a la porta del domicili. Si no pot ser així, caldràdeixar-los al costat del contenidor de recollida selectiva més proper.

Els objectes admesos són els següents: Electrodomèstics: neveres, rentadores, televisors, equips de música, cuines,estufes.... Mobles: cadires, butaques, sofàs, armaris, taules.... Altres: Matalassos, somiers....No estan admesos: Materials i residus de la construcció com bigues, lavabos, runes d’obres... Rodes de vehicles, bateri-es.... Bidons, palets, caixes de fruita.... Gàbies d’animals, sacs i altres objectes d’origen agrícola o ramader.

Els dies del servei són: 26 de gener, 23 de febrer, 23 de març, 20 d’abril, 25 de maig, 22 de juny, 27 de juliol, 24 d’agost,21 de setembre, 26 d’octubre, 23 de novembre i 27 de desembre.

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Setmana del Llibre Infantil i Juvenil a les Terres de Ponentel 16 al 23 de gener, la nostra bi-blioteca “Joan Maluquer i Viladot”

ha celebrat la Setmana del Llibre In-fantil i Juvenil, que ha estat organitza-da pel Consell Català del Llibre per aInfants i joves en col.laboració amb laCentral de Biblioteques de Lleida. Desdel novembre fins a l’abril, aquesta ac-tivitat està recorrent un total de 14 bi-blioteques de les comarques de ponent. Durant aquesta setmana hem cap-girat la biblioteca i l’hem converti-da en una sala d’exposicions:- L’exposició de llibres Mira i compa-ra, l’objectiu de la qual és aprendre adescobrir el llenguatge plural de la il·-lustració.- El conjunt de diapositives i llibresL’il·lustrador mira i ensenya.- El conjunt d’obres originals d’il·-

lustradors Paisatges il·lustrats.- L’exposició de llibres que han optatal premi Protagonista jove de l’any2000, on es destaquen els 15 que esproposa per a la seva lectura. La celebració d’aquesta setmanatambé ha anat acompanyada de diver-ses activitats:- El dia 18 de gener ens va visitar lail·lustradora Mercè Arànega. L’alum-nat de 4t de Primària va poder gaudirde les seves explicacions mentre elsprojectava unes diapositives realitzadesd’il·lustracions extretes de llibres, que,degudament seqüenciades, porten perun itinerari visual des d’allò més insig-nificant fins a allò més grandiós. Al fi-nalitzar la projecció,la Mercè agafà unacartolina i un retola-dor i, deixant anar laseva imaginació, vafer un dibuix preciósque va regalar als nensi nenes allí presents.- El mateix dia 18,l’escriptor XavierVernetta dissertà so-bre el tema Llegimperquè ens agrada,adreçat a l’alumnat de1r Cicle d’ESO. Aixòva tenir lloc a la DàliaBlanca ja que la bibli-

oteca ens quedava un xic petita.- El dissabte dia 20 va arribar L’horadel conte. La Laia Cirera va despertarla imaginació dels més petits tot expli-cant-los-hi diversos contes. Durant aquesta setmana, tot l’alum-nat del CEIP Els Planells ha anat pas-sant per la biblioteca, ja sigui per mirarl’exposició, per veure les diapositiveso per escoltar contes. Aquesta exposició, però, anava adre-çada a tot tipus de públic, especialmenta qui li agrada el dibuix, la pintura o lail·lustració en general.

Biblioteca Municipal d’ArtesaJoan Maluquer i Viladot

D

Els nens i nenes van escoltar amb atenció la Mercè Arànega

35

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

a s’han acabat les vacances nadalenques. La Diana i laBea tornen a la rutina com la majoria dels estudiants.

Així, també torna la seva visita diària a la biblioteca. Estanassegudes costat per costat amb un munter de llibres al seuvoltant.

BEA: Tia, no trobo aquest carallot d’autor i demà hed’entregar el treball.DIANA: És que sempre esperes l’últim dia per fer la feina.Què no has tingut totes les vacances?BEA: Doncs clar que no! M’he les he passat dormint i men-jant com una afamada: neules, torrons, tortells, sopes i méssopes, gambes, sípies, galls d’indi,...DIANA: Tot això has menjat? Doncs, on t’ho has posat? Ala punta dels peus? Perquè no se’t nota per enlloc! Encaraet partiràs!! I jo que ni he tastat els dolços per por a engrei-xar-me!BEA: Calla, calla! Faig uns “mixelins” com d’aquí allà itornar! No tinc res al cap! Em sembla que ja puc dir adéu ales faldilles de pell de serp! No m’entraran ni amb calça-dor! ... Vaig a buscar algun llibre per aprimar-me.DIANA: Au calla, bleda! Què més et vols aprimar! Que noveus que estàs amb la pell i l’os? BEA: Sí, sí, tu ves cantant que jo ... Mira que he trobat:Adelgazar es fácil! A veure què explica? ... Guaita tu, peròsi et dóna una dieta per a cada dia i, a més a més, és fàcil defer! Diu: per esmorzar: iogurt desnatat (només cal obrir lanevera); per dinar: poma al forn (només cal connectar elforn); i per sopar: enciam (que també poca feina). Has vistquina comoditat?BEA : Sí, sí, de comoditat tota la que vulguis, però si men-ges TOT això, t’hauré de venir a plegar perquè cauràs rodo-na a terra!DIANA: Au calla, exagerada! M’he d’aprimar i punt. Ah! I

La “depre” post-nadalenca

a part, penso apuntar-me al gimnàs: he de fer un “change”:la grassa pels músculs.BEA: Ai! Algun dia d’aquests et portaré a vendre. Creusque et comprarà algú?DIANA: Amb aquests “mixelins” segur que no!BEA : Osti tu, què pesada!

NOSALTRES

J

HumorHumorHumorHumorHumor

36

la P

alan

ca

37

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sopa de lletres per RGB

Busqueu en totes les direccions el nom de21 nuclis de població, aglomerada o dis-seminada, del municipi d’Artesa de Segre.Pista: Cal tenir en compte que algun estàja deshabitat.

Jeroglífics per www.enigmacard.com

Què són, de la família,aquestes noies?

Quin canal miraves ahir?

Escacs1- Txb2, Txb2; 2-Dd4, De5; 3-Te1, Tb5 (si Dxd4; 4-Txe8++ isi 3-...,Dxe1; 4-Dg7++); 4-Txe5, Tbxe5; 5-f4

Jeroglificsa)Res

Jugu

en le

s bla

nque

s

Problema d’escacs

Solucions d’aquest número

la Palanca

38

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Inauguració de l’electrificació a l’antic districte d’Anya. 1953

ou un esdeveniment sonat, carl’obra en qüestió, afectant als

nuclis urbans de Vall-llebrera i masies,Anya i Montargull, amb 14 quilòmetresd’alta tensió, 4 casetes transformado-res i 6 quilòmetres de baixa tensió, ambun pressupost de 20 milions de pessetes,de les de l’any 1953, es constituïa en lamés ingent obra d’electrificació ruralde les Terres de Ponent, i en un evidentcap de pont, per ampliar en el futur, tanimportant millora vers Vilves, Collfred,Montmagastre i Folquer.

Molt ha plogut des de tals llunyanesjornades, però malgrat el pas del temps,volem retre un sentit homenatge versels vilatans de tals contrades, que ensrecolzaren en tot moment i a tothora, imolt especialment al Batlle Sr. Mora, il’Avi Gasset d’Anya, que inasequiblesal desànim, i comptant amb la nostrahumil col.laboració, foren els artífexd’aquesta mena de portent o de miracle. A la foto podem observar: al primerrengle i d’esquerra a dreta, el capità dela Guàrdia Civil Sr. Bravo, el popular

Mossèn Valentí (rector de Vall-llebrera), el Governador Civil Sr. PagèsCostart i el batlle Sr. Mora (l’Empeneditde Montmagastre). Al segon rengle,d’esquerra a dreta: l’Avi Gassetd’Anya, el Delegat d’Indústria Sr. FarréCasamada, el secretari de l’Ajuntamentd’Anya Rossend Marsol (Sícoris), elPresident d ela Diputació Sr. VíctorHellín i el Sr. Melcior Solans.

Sícoris

F

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA

www.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanc@teleline.es