la PalancaFEBRER 2010 Núm. 329 Preu 2,30

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Visita del delegat delGovern a Foradada

Escola Els Planells: Setmana Multicultural

Carnestoltes2010

Pregóde Saltasekles XVIII

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALParlem de l’economia

NOTICIARI

MUNICIPISVisita del delegat del Govern a Foradada

NOGUERABreusEl Consell Comarcal defensa les consultesper a la independència

ESPORTSCEB. Primeres activitats de 2010

INFORMEEl català, una llengua amagada (V)

VIDA SOCIALFesta de Cap d’Any a Artesa de SegreFesta de Sant SebastiàFesta de Santa Àgueda

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECANovetats de febrer

PREMI DE NARRATIVA BREU

PARLEN LES ENTITATSUna setmana diferent a l’escola

TEMA DEL MESPregó de Sa Majestat Saltasekles XVIIICarnaval 2010 en imatges

PER QUÈ DIEM......que en un afer determinat es canta la canya?COSES DEL BRIMEROCom va començar lo món?

FA 25 ANYSFebrer de 1985

DE COLLITA PRÒPIA“Ser mestre” o “fer de mestre”

PARTITS POLÍTICSGespa al camp esportiu i millores en les pisci-nes municipals

CARTES A LA REDACCIÓLa Torre de Fluvià, un poble sense plaçaCarta oberta...

CIÈNCIA I FICCIÓUna gestió, un errorIN MEMORIAM

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRL’aplec del Pla. 1945

4

5

Carnaval 2010

Parlar de Carnaval a Artesa vol dir: eldissabte, comparses i rua; el diumen-ge, disfresses infantils, i el dimarts, ma-tança del porc. Entre les imatges de laportada i les de l’interior, qui no hi hagiestat se’n pot fer una bona idea.

Fotos: Josep M. Espinal i Ramon Giribet

21

28

6

36

24

40

45

49

35

46

15

50

12

1741

25

39

la Palanca 3

11

26

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic deCatalunya.

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesade Segre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanovade Meià.

4 la Palanca

L’AGENDA

METEOROLOGIA

GENER

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 22: Anna Gabarró i Llena, filla de Jordi i d’Àngelsdia 29: Dária Rudzianok, filla d’Alexander i de Zhanna

Defuncions:dia 14: Maria Armengol i Trepat (90 anys),

natural d’Artesa de Segredia 22: Maria Obiols i Ubach (80 anys),

natural de Montargulldia 30: Josefina Santamaria i Fontanet (80 anys),

natural de Bassella

Municipi de Foradada

Defuncions:dia 29: Rosa Aparicio i Vilagines (82 anys),

natural de Barcelona

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 14: Ramon Baulies i Camarasa (76 anys),

natural de Balaguer

Fins al 19 de març:Presentació d’obres al 21è Premi de Narrati-va Breu d’Artesa de Segre. Informació: Biblio-teca Joan Maluquer i Viladot (veure pàg. 25)

19, 20 i 21 de febrer:A la Dàlia Blanca, representació de l’obra Des-prés de la pluja, de Segi Belbel a càrrec delGrup de Teatre Artesenc (veure pàg. 23)

27 de febrer:A Baldomar, 28a edició de la Matança delPorc

28 de febrer:A les 19h, a la Dàlia Blanca, cinema en catalàamb la projecció de la pel·lícula Xtrems (veu-re pàg. 46)

13 de març:A Baldomar, Conferència sobre història me-dieval a càrrec de Joan Ramon Gonzàlez, pre-sident de l’associació Amics de la Seu Vellade Lleida

27 i 28 de març:A Baldomar, V Jornades de Recreació Me-dieval (veure pàg. 43)

GENER

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 3°Temperatura màxima: 12,4° (dia 20)Temperatura mínima: -8,6º (dia 10)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 10,8 mm (dia 14)Total precipitacions: 50,4 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 15 mm (dia 8)Total precipitacions: 75 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 4,8°Temperatura màxima: 14º (dia 20)Temperatura mínima: -6º (dies 10 i 11)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 18 mm (dia 25)Total precipitacions: 65 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 3,2°Temperatura màxima: 14,5° (dia 20)Temperatura mínima: -8,7º (dia 10)Dies amb precipitacions: 16Precipitació màxima: 21,6 mm (dia 25)Total precipitacions: 67,3 mm

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓJosep M. Espinal i AubetRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSJordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, NicBoliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Noemí Farré, David Fusté, JoanGiribet, Francesca Martí, Iolanda Masanés,Eva Maza, Ramon Monfà, Mercè Parés, MartíRegué, Josep M. Sabartés, Ferran Sánchez,Pere Serra, Sergi Valls, Albert Vidal, Anna M.Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

IMPRIMEIXNorprintArtesa de Segre

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025740 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però només s’admetran elsescrits signats amb el nom de l’autor o au-tors. Amb tot, la revista es reserva el dret depublicar-los.La Palanca no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·la-boradors.

la Palanca 5

EDITORIAL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Parlem de l’economiaMés que un tema recurrent, vulguem o no, avui ens afecta de formadirecta o indirecta a tothom. Parlarem de causes i efectes. Per a superar la crisi sempre hi ha sortides. A més de la imagina-ció, treballar amb eficàcia i mantenir la fermesa en les mesures pre-ses. Tenim també l’enorme potencial de la nostra societat per a su-perar les dificultats. Val a dir que amb el tema de l’atur, amb nivells mai igualats abans,s’ha creat una situació de veritable emergència social i econòmica.El PIB espanyol, que ve a ser el termòmetre de la capacitat de crearriquesa de l’estat, va caure el 2009 a menys del 3,1%. Dades quedavant la UE, si no es rectifica a temps, no donen massa fiabilitat decara al futur. A nivell més proper, en afecta la caiguda del sector de la cons-trucció. Movia i creava riquesa en un ampli sector social: paletes,electricistes, lampistes, pintors... Amb més o menys ofici, durant anystots van estirar del carro del progrés. Diuen que ara, amb les va-ques flaques, només quedaran les empreses ja consolidades i laresta potser no desapareixeran, però reduiran llocs de treball. Solstenen futur els bons treballadors, els que tenien un coixí i aquellsamb un cap organitzador. Altres simplement s’hauran de reciclar. Fa uns 15 anys, Artesa tenia més grues esteses que cap de lespoblacions de la rodalia del nostre nivell. Avui només es fan obrespúbliques i de particulars. Es fan obres petites i reparacions, però jano es fan habitatges, avui difícils de vendre pisos. Entre les diverses causes, la més significativa va ser quan elsbancs van tancar l’aixeta. Amb menys capital circulant, es va crearuna recessió calculada per la banca. Conseqüència: la banca dis-posava d’un gran estoc d’habitatges i de locals dels impagats i vacrear immobiliàries pròpies, fent la competència a les constructo-res, que tenia enganxades amb crèdits multimilionaris. Així, en poctemps, moltes empreses del sector han hagut de tancar portes. La banca, però, no fa negoci amb els pisos, sinó amb el diner i allòque en diuen “serveis”. Per tant, necessita transformar l’immobilitzat enliquiditat. És l’única empresa que avui està en condicions de vendrepisos si vol, però intenta amortitzar-los al màxim buscant clients moltselectius. Practica un joc savi entre vendre i especular amb l’estoc. Per altra banda, l’Estat parla de reduir les despeses públiques.Avui manté més de 2 milions de funcionaris entre sanitaris, mes-tres, oficines de recaptació, policia... Encara que el funcionariat noestigui ben vist per la societat (allò del “torni vostè demà”), diuenque fan el que poden amb els mitjans de què disposen. A més de la realitat de l’atur, hi ha també el fantasma de la possi-bilitat del “crack” de la Seguretat Social, els sous dels polítics (esdiscuteix si són o no funcionaris), l’augment de les retencions a lesempreses, l’augment imminent de l’IVA... Vet aquí el dilema: tots són aspectes que contribueixen al finan-çament de l’Estat, però ajuden a l’empobriment de la majoria de lapoblació i a minvar la seva fràgil economia.

NOTICIARI

6 la Palanca

Posaran gespa artificial al camp de futbolobra inclosa per l’Ajunta-ment d’Artesa en el PlanE per aquest any 2010 és

la col·locació de gespa artificial alcamp de futbol municipal. Aquesta millora està subvencio-nada al 100% pel Govern central iconsisteix en col·locar gespa artifi-cial al terreny de joc, en l’actualitatde terra. Compta amb un pressu-post d’execució per contracte de418.592 euros i es durà a terme uncop finalitzada la temporada delsdiferents equips del CE Artesa i l’Es-cola de Futbol Artesa Ponts (EFAP),a principis del mes de juliol. El projecte va ser aprovat perunanimitat per tots els grups muni-cipals en el ple extraordinari del’Ajuntament del passat 25 de ge-ner i té el vist-i-plau del Ministeriode Política Territorial dins el “Fon-do Estatal para el Empleo y laSostenibilidad Local” des del pas-sat 12 de febrer.

La gespa és una vella reivindi-cació dels futbolistes artesencs is’unirà a les millores dutes a terme

al camp en els darrers anys (vesti-dors, il·luminació i seients a les gra-deries).

L’

S’atribueix 1000 Ha. per cobrar la PACl Departament d’Agriculturade la Generalitat va desta-par a principis de febrer el

cas de l’artesenc Joan Pau Cirera,que havia declarat ser titular de1000 hectàrees de terrenys agríco-les a la Noguera i havia sol·licitatles ajudes de la Política Agrària Co-muna (PAC) que ascendien al vol-tant de 180.000 euros. Es dóna la circumstància que 80agricultors més dels municipisd’Artesa, Ponts i Oliola assegurenque aquestes terres són de la sevapropietat. El DAR ja ha abonat aaquests pagesos les ajudes comu-nitàries, mentre que Cirera insisteix

que les finques esmentades perta-nyen als seus avantpassats des delsegle XVII. El cas podria acabar alstribunals si es demostra que Cireraha comès un frau per cobrar unessubvencions que no li pertoquen. El DAR registra anualment uns150 casos de sol·licituds d’ajudesde la PAC amb errors o fraus, peròmai s’havien trobat cap cas quepresenti una diferència sobre la pro-pietat tan descomunal. Els respon-sables d’Agricultura van trobar du-plicitat de finques i propietaris quedemanaven la mateixa subvenció ivan començar a investigar el temael juny de l’any passat per saber qui

era el titular de les terres i qui teniadret a percebre les subvencionseuropees. El director dels Serveis Territori-als Joan Gòdia va explicar que vandemanar a Cirera que aportés elsdocuments pertinents que haviende corroborar la titularitat de les fin-ques, cosa que, de moment, enca-ra no ha fet. Agricultura va convocar els afec-tats per informar-los de la situació idemanar-los que presentin la do-cumentació pertinent que demostrila titularitat de les seves finques ique desmunti la falsa adjudicacióque ha fet l’altra part.

E

El camp de futbol d’Artesa disposarà de gespa artificial a partir de la propera temporada

Consulta ciutadana:festa local d’Artesa

Sant Sebastià o dimarts de CarnavalDecideix-ho del 8 al 13 de març

Més informació a la pàgina 47

la Palanca 7

NOTICIARI

L’aeroport d’Alguaire entra en funcionamentaeroport Lleida-Alguaireva ser inaugurat el diu-menge 17 de gener amb

l’aterratge del primer avió oficial ales 12:28 hores. A bord de l’Airbus320 de la companyia Vueling pro-vinent de Barcelona viatjaven lamajoria d’autoritats catalanes, en-capçalades pel president JoséMontilla. Aquesta infraestructura és el pri-mer aeroport promogut i construïtper la Generalitat de Catalunya,amb una inversió inicial de 95 mili-ons d’euros. Donarà servei durantel primer any a uns 50.000 viatgers,feina directa a 60 persones i 900llocs de treball més en altres ser-veis relacionats. L’aeroport ha de donar un impulsturístic i econòmic a les Terres dePonent i de moment s’han establertquatre vols regulars a París iMallorca (Vueling), Milà i Frankfurt(Ryanair).

Dos artesencs en el primervol comercialNo va ser, però, fins el 5 de febrerque l’aeroport va entrar en funcio-nament de manera definitiva. El volVY8246 de la companyia Vuelingdugué 165 lleidatans a París. Entre els passatgers pioners hi

havia la parella d’artesencs AgustíSolé i Eva Solanes, a qui els Reixoshavien regalat els bitllets. A les14:30 hores els turistes embarca-

L’

ven destí la capital francesa i en pocmés d’una hora i mitja arribaven aParís, on van poder gaudir d’un capde setmana inoblidable.

El pantà de Rialb ple fins daltquest mes de febrer l’em-bassament de Rialb ha arri-bat a la cota màxima onze

anys després d’haver entrat en ser-vei. Segons dades facilitades per laConfederació Hidrogràfica de l’Ebre(CHE), aquesta és la primera ve-gada que el pantà assoleix el sos-tre d’ompliment. Tot i que la cotamàxima de la presa és de 430 me-tres, la CHE deixarà el volum d’ai-gua fins a la cota 428 (que repre-senta 404 hectòmetres cúbics),com a marge de seguretat en pre-

visió de possibles avingudes. El volum actual d’aigua es dei-xarà durant uns dies per compro-var la seguretat de la construcció.Un cop finalitzat el procés, s’incre-mentarà el cabal fins arribar a lacota 430 metres, amb la finalitat deprovar els sobreeixidors superi-ors. A continuació, es portarà a ter-me un buidatge parcial de les re-serves. Aquest darrer pas donarà per fi-nalitzat el cicle de proves i l’embas-sament entrarà oficialment en ex-plotació.

A

Imatge de la façana de l’edifici principal de l’aeroport Lleida-Alguaire

La parella artesenca facturant l’equipatge i pujant a l’avió amb destí a París

El pantà de Rialb ple a vessar. Foto: I. Solé

la Palanca 9

NOTICIARI

La població a Artesa de SegreRessenya de l’evolució de la població, per nuclis i per nacionalitats. 2008-2009

ls trets més destacables del’evolució de la població almunicipi d’Artesa de Segre,

analitzada pels diferents nuclis depoblació que l’integren, i tal i compodeu observar a la Taula 1 sónels següents:1. De manera capriciosa, el nom-bre total d’habitants és el mateix enambdós anys (3.948). Es produei-xen, però, algunes lleugeres varia-cions en l’anàlisi per nuclis.2. Set nuclis veuen davallar elsseus efectius. Encara que en ter-mes absoluts cap arriba als cinc ha-bitants perduts, en termes relatiusdestaquen les baixades deMontmagastre i Colldelrat que igua-len o superen el 10%.3. Vuit nuclis mantenen idèntic elseu padró. Pel seu potencial demo-

gràfic, destacar Seró i Tudela deSegre.4. Sis nuclis augmenten els seusefectius. En termes absoluts caldestacar la ciutat d’Artesa deSegre, que augmenta vuit habi-tants, i el nucli de Vilves, que n’aug-menta cinc. En termes relatius caldestacar els nuclis de Vilves,Comiols i la Clua, que augmentenel seu padró en més d’un 10%.

Pel que fa a l’anàlisi de la poblacióper nacionalitat, i com podeu ob-servar a la Taula 2, els fets més re-llevants són aquests:1. La població estrangera residental nostre municipi augmenta de trespersones i continua representat pocmés del 25% del total. És a dir, unde cada quatre habitants.

E2. Europa és el continent d’on pro-cedeixen més estrangers, seguitd’Amèrica i d’Àfrica.3. Per nacionalitats, destaquen labrasilera i la romanesa (ambduesamb més d’un 20%). Segueixen enimportància quantitativa la búlgara,la marroquina i la moldava (que su-peren el 5%). Aquestes cinc nacio-nalitats, per si soles, represententres quartes parts del total d’estran-gers.4. Destacar el fort augment de lapoblació xinesa (més que duplicaels seus efectius), l’augment de lamaliana i la marroquina, i el des-cens de la polonesa i la brasilera.

Josep Maria Sabartés i Guixés

la Palanca 11

MUNICIPIS

Visita del delegat del Govern a Foradadal dia 4 de febrer el Sr. Mi-quel Pueyo, delegat del Go-vern de la Generalitat a

Lleida, va visitar Foradada, acom-panyat pel Sr. Víctor Costa, cap del’Oficina del Delegat, i el Sr. JoanCamats, gerent del Consorci delMontsec. L’arribada va tenir lloc a les 10de matí a l’Ajuntament de Forada-da on va ser rebut per l’alcalde i elsregidors del municipi i on desprésde signar el Llibre d’Honor van es-tar reunits durant una hora i mitjaaproximadament. Durant aquesta estona, entred’altres temes, es va parlar del pro-jecte de Recuperació del nucli an-tic de Foradada, projecte pel quall’Ajuntament només compta ambun finançament del 50%. Tant el Sr.Miquel Pueyo com els represen-tants de l’Ajuntament varen estard’acord en que cal aturar la degra-dació arquitectònica i urbanísticadels nostres pobles, així com lapèrdua dels valors històrics i cultu-rals. A Foradada ens agradaria poderfer realitat aquest projecte. Espe-rem que puguem aconseguir el fi-nançament necessari per dur-lo aterme. La visita va finalitzar amb unavisita per diferents indrets del mu-nicipi i un dinar al prestigiós restau-rant La Solana de Foradada.

Ajuntament de Foradada

E

Càritas d’Urgell ha obert una campanya de recollida de diners per a participar en les accions de suport alsafectats en el terratrèmol que es va produir a Haití. Càritas espanyola ja ha enviat un primer contingent de 175.000 euros per donar suport a les operacionsd’ajut i d’emergència. Els voluntaris de Càritas a Haití han començat a distribuir 60 tendes de campanya iproductes de primera necessitat als centres hospitalaris de la capital. Donacions als següents comptes:- "la Caixa": 2100-0018-19-0200471180- Caixa Sabadell: 2059-0854-21-8000002740- Caixa Catalunya: 2013-0307-45-0201014439 Els donatius que es realitzen a través de Càritas d’Urgell s’envien directament a Càritas espanyola que, a lavegada, els deriva a Càritas Internacionalis.

LA NOGUERA

12 la Palanca

Premis Món RuralLa Fundació del Món Rural (FMR) ha convocat la pri-mera edició dels premis Món Rural. Els premis comp-ten amb categories de narrativa, assaig i periodismeescrit, i pretenen promoure la presència del món ruralen els mitjans de comunicació. Els treballs hauran d’es-tar redactats en llengua catalana i el món rural hauràde ser el marc on es desenvolupi la narració, l’assaigo l’article periodístic. El termini d’admissió d’obres fi-nalitzarà el dia 1 d’abril de 2010. Els premis en lescategories d’assaig i narrativa estan dotats amb 3.000euros, mentre que el premi per a la de periodismeascendeix a 1.500 euros. El veredicte del jurat es co-neixerà el 13 de maig i Cossetània Edicions serà l’edi-torial que s’encarregarà de la publicació dels llibresque en resultin premiats.

L’EOI a BalaguerEl Departament d’Educació obrirà el proper curs uncentre públic delegat de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI)a Balaguer. Aquest centre impartirà l’anglès i estaràubicat en un dels instituts. Fins a l’inici del curs, s’es-tudiarà la demanda de l’alumnat per concretar quinaserà finalment l’oferta de places. També està previstque se n’obri un altre a Sort. El pla d’estudis, la certifi-cació i el títol que s’obtindran en els dos nous centresdelegats seran els mateixos que es poden adquirir enles escoles oficials d’idiomes.

L’escola de TorrelameuEl curs que ve, l’escola de Torrelameu tornarà a obrir lesportes des que va tancar l’any 2002, després que s’haaconseguit el compromís de diverses famílies per asso-lir el mínim necessari de 8 nens i nenes, tasca que liha portat a l’Ajuntament una feina de més de dos anys.L’escola també comptarà amb servei de menjador.

Educadors de carrerA finals de gener es va presentar a l’Ajuntament deBalaguer el projecte Educadors de carrer. Aquestaacció està adreçada als joves entre 12 i 18 anys ensituació de risc d’exclusió social del centre històric dela ciutat i té com a objectiu treballar els valors de laconvivència, la interculturalitat i els hàbits de conduc-ta. El projecte el portaran a terme dos educadors soci-als i té una durada de 6 mesos.

Consultes sobre la independènciaEl municipi de Montgai celebrarà la consulta popularsobre la independència de Catalunya el diumenge 28de febrer. Els ciutadans que no puguin fer-ho aquestdia, podran votar de forma anticipada el dissabte 20 iel diumenge 21 de les 12 a les 2 del migdia. D’altrabanda, el dimecres 24 a 2/4 de 9 del vespre es faràuna conferència sobre l’economia de Catalunya en-vers la de l’Estat espanyol a l’Ateneu de Montgai queanirà a càrrec del Cercle Català de Negocis.

Olis d’ÀgerÀger ja compta amb el seu propi oli, que s’anomenaOliveres Trobades. Després de dos anys de col·la-boració i dins del projecte Trobades, l’entitat Slow Foodi el Consell Comarcal de la Noguera han presentatdos tipus d’oli verge procedents d’oliveres centenàri-es de la vall d’Àger que estan en perill de desaparició.Els olis s’han obtingut de les varietats sarruda i roge-ta, que per motius climatològics i geogràfics són moltexclusives de la zona.

Pla de Protecció Civil per a la NogueraEl 10 de febrer, el Consell Comarcal de la Noguera vapresentar el Pla d’Assistència i Suport en matèria deProtecció Civil (PAS) de la Noguera. Durant el procésd’elaboració del Pla s’ha consultat els membres delsgrups actuants i els alcaldes de la comarca amb l’ob-jectiu d’obtenir un document fruit del consens i amb lamàxima utilitat. En la reunió també es van iniciar elspassos per a constituir la Comissió de Protecció CivilComarcal, òrgan que marcarà les directrius de desen-volupament del PAS. Cal remarcar que la Noguera i laSegarra són les úniques comarques de les Terres deLleida que han elaborat el PAS.

Jornada PIMESTIC pel sector turísticPIMESTIC és el pla d’actuació del Govern de la Ge-neralitat per promoure les tecnologies de la informa-ció i la comunicació (TIC) a les petites i mitjanes em-preses catalanes, que es desenvolupa en el període2007-2010. El passat 11 de febrer, a la seu del Con-sell Comarcal de la Noguera, va tenir lloc una jornadadirigida a responsables d’establiments del sectorturístic de la comarca per tal d’explicar els avantatgesd’implantar les TIC en aquest sector a través d’exem-ples reals. L’acte va ser presentat per Vicent Font, pre-sident del Consell Comarcal, i Jordi Bosch, secretaride Telecomunicacions i Societat de la Informació dela Generalitat.

Anna M. Vilanova

la Palanca 13

LA NOGUERA

El Consell Comarcal defensa les consultes pera la independència

n el Ple ordinari del 4 de fe-brer, el Consell Comarcal dela Noguera va aprovar per

unanimitat una moció en defensadel dret a decidir i de les consultespopulars per a la independència deCatalunya, en la qual no solamentdóna suport a les iniciatives que jas’han dut o s’estan duent a terme,sinó que també encoratja els ajun-taments i la societat civil a actuaramb llibertat per organitzar consul-tes populars. La moció va ser presentada pelGrup Comarcal d’ERC i va comp-tar amb el suport unànime de totsels consellers i conselleres dels tresgrups que actualment formen partdel Consell Comarcal (CiU, ERC iPSC). Així, el Consell Comarcal de laNoguera és converteix en el primerens comarcal de les Terres deLleida que sotmet a votació unamoció de suport a la consulta po-pular sobre la independència deCatalunya. Aquest és el contingut de la mo-ció:“En un moment com el present, téuna importància fonamental la uni-tat del poble de Catalunya en ladefensa dels seus drets nacionalsi democràtics. I, més enllà encara,el compromís actiu i la participaciódel conjunt de la ciutadania en ladefinició del futur que més li convéal país. El dret a decidir, doncs, ésun element bàsic i irrenunciableque, en democràcia, ningú no potnegar als catalans i les catalanes.És per tot plegat que cal saludarmolt positivament totes les iniciati-ves de consultes populars fetes iles que queden per fer arreu delpaís. Esperant que arribi el momenten què els catalans i catalanes de-cidim el nostre futur, és hora d’apos-tar amb decisió per esdevenir unanació sobirana plenament recone-guda en el context internacional ipoder desplegar totes les nostres

capacitats col·lectives.Atès tots aquests elements expo-sats anteriorment, es proposa al Pledel Consell Comarcal de la Nogue-ra, l’adopció dels següents acords:1. Defensar el dret del poble catalàa decidir lliurement el seu futur sen-se traves ni limitacions de capmena.2. Felicitar la gent i els represen-tants de les associacions munici-pals per la demostració de civismei democràcia participativa que handut a terme, convertint les consul-

tes populars en una festa i demos-trant que exercir el dret a decidir éspossible.3. Encoratjar a actuar amb lliber-tat, i en complicitat amb la societatcivil, els ajuntaments i associacionsd’altres municipis que es planteginla realització de consultes similars.4. Fer arribar aquest acord al pre-sident del Parlament de Catalunyai als portaveus dels diferents grupsamb representació a la cambra.”

Ramon Giribet i Boneta

E

Tens entre 18 i 35 anysBusques pis

Tramitació d’ajuts al lloguerBorsa d’habitatges de lloguer

la Palanca 15

ESPORTS

CEB. Primeres activitats de 2010l Centre Excursionista deBalaguer (CEB) ha preparatun seguit d’activitats pels

primers mesos de l’any 2010. Durant aquest primer trimestrepredominen les activitats de neuamb raquetes i esquí de muntanya.També el senderisme de baixamuntanya abasta moltes sortidesen aquestes dates, fins i tot una de

nocturna a una ermita propera, tal icom es ve fent durant els set dar-rers anys. Pel quart cap de setmana de fe-brer i el primer de març s’ha orga-nitzat un curs d’iniciació a l’alpinis-me, impartit per l’Escola Catalanad’Alta Muntanya (ECAM), al qualcaldrà inscriure’s prèviament ja queles places són limitades.

La sortida que compta amb ungrau de dificultat més elevat és l’as-censió al cim de l’Aneto, de 3.404metres, amb raquetes de neu i es-quí de muntanya, prevista pel 18d’abril.

Centre Excursionista de Balaguer

Castell d’Oroners Vall de Sant Nicolau

25è aniversariPenya Barça d’Artesa de Segre i Comarca

La Penya Barça d’Artesa convida els seus socis i la ciutadania en general aparticipar en els actes que estem preparant.

Diumenge 18 d’abril

V Trobada Anual de Penyes de Ponent NordBenvinguda a les 6 copes aconseguides pel FC Barcelona el 2009

Us anirem informant de la resta d’actes.

Força Barça!!!

E

la Palanca 17

INFORME

El català una llengua amagada (V)Pròleg a una tragèdia.1931-1936Per a la majoria, la República re-presentava una nova Espanya,moderna i més justa. L’ambient delcarrer era un bon caldo de cultiupels esdeveniments que vindriendesprés. Pels vencedors era una creua-da contra una revolució atea queamenaçava destruir els seus valorstradicionals. Hi havia l’Església profundamentconservadora que s’oposava a laliberalització. Un exèrcit acostumata intervenir en la vida política i unaclasse dominant decidida a mante-nir els seus privilegis. Pels vençuts va ser una guerrad’alliberació contra els poders re-accionaris que oprimien Espanya.Aquesta idea va ser recolzada permolts brigadistes internacionals. Per alguns va ser el preludi dela guerra mundial, la primera bata-lla entre la democràcia i el fascisme. Han passat molts anys i, vist enla distància, els vells ressentimentss’han anat esvaint, vencedors i ven-çuts poden viure sense odis els fetsde la guerra civil. Aquestes consideracions estanfetes a partir dels apunts de l’histo-riador anglès Hugh Thomas, espe-cialista en la guerra civil.

Època convulsa. 1936-1939Entrem en uns anys de guerra civil(algú en va dir incivil). Es vandestruir habitatges, pobles assolatsper complet, famílies senceres hovan perdre tot, si de cas, amb mol-tes penúries i trasbalsos, algunsvan tenir la sort de salvar les vides.Uns altres les van perdre pel camí. A més d’una inútil lluita fratricida,germans, amics, parents i conegutsvan lluitar en diferent bàndol, es vandeslligar rancúnies soterrades, tansols pel fet de defensar punts devista, postures ideològiques dife-rents. La primera víctima era sem-pre la persona que envejava l’altre. Es feien denúncies entre veïns

que podien ocasionar càstigs se-vers. El poder als pobles, en prin-cipi, era d’un color i exercia una for-ça castigadora sobre “els altres”. Alfinal de la guerra van manar elsguanyadors i també va haver-hicàstigs pels vençuts. Afortunada-ment, en ambdós bàndols hi haviagent bona, que van apaivagar lessituacions extremes i van salvarmoltes vides.

La revolta de l’exèrcit. 1936El 18 de juliol d’aquell any, l’exèrcites revolta contra el Govern de laRepública i la Generalitat deCatalunya. A Barcelona i a totCatalunya, la revolta fracassa permanca de suport popular i per l’ac-tuació de les forces lleials a la Ge-neralitat.

La solució final. 1936-1939- “¿Y el problema de Cataluña?”“¿Y el problema de Cataluña?Resolución facilísima: ¡se mata atodos los catalanes! Es unacuestión de tiempo”. Afirmació d’un militar durant laguerra. Recollida per “L’ocupaciómilitar de Catalunya” de J.M. SoléSabaté el 1987.- Hostilitat contra Catalunya.1936

“A l’Espanya blanca, l’hostilitat con-tra Catalunya no minva i fa preveu-re que el triomf establirà una situa-ció poc envejable: pitjor, potser, quela que es creà després de 1714”. Francesc Cambó, “Meditacions”.Barcelona, 1982.- Que no en quedi res. 1936“Transformaremos Madrid en unvergel, Bilbao en una gran fàbricay Barcelona en un inmenso solar”. Gonzalo Queipo de Llano, mili-tar (Tordesillas, 1875). Fragment del’emissió radiofònica difosa perRàdio Sevilla.- Contra la indústria catalana.1936“A los buenos españoles:¡¡Patriotas!! Nos proponemos comofin principal contrarrestar elpredominio de la industria de laregión catalana. ¡¡Españoles!!Prestad vuestro apoyo a la indus-tria castellana”. Sembla com si parléssim de l’ac-tual pugna Barça-Madrid. Opuscle editat a Zamora el 1936,per les “Milicias armadassalvadoras de Espanya”.- Espiant qui no parla castellà.1937Ordre publicada pel cap de la Guàr-dia Cívica, organisme creat peratendre el servei interior de les ciu-

Artesenques per la republica. 1931 Foto: Club de Lectures Artesenc

18 la Palanca

INFORME

tats: “Vigilar l’exacte compliment dela disposició del senyor governadormilitar que prescriu als nacionalsl’ús en públic de idiomes i dialec-tes diferents del castellà”.- Dialecte tarat (parlant del cata-là). 1938“No queremos oír la germanía ta-rada del pseudopurismo dialectalfabricado a brazo por intelectualesa sueldo de la Lliga y de losfabricantes”. Recollit per J.M. Solé Sabaté iJoan Villaroya a la “Cronologia dela repressió de la llengua i culturacatalanes”. 1993- A bones o a males. 1938“Estem penjats a les mateixes por-tes de Catalunya i les estem colpe-jant varonilment per tal que ens lesobrin, a bones o a males, perquède grat o per força, quan voldrempassar, passarem endavant”. Del diari “Adelantado deSalamanca” del 16 de marçde 1938.- Maltractes als qui parlencatalà. 1938“... presumeixen (els exèr-cits) de que entren en pla deconqueridors d’un territorique no era Espanya i que calespanyolitzar, i per aconse-guir-ho, a tot el qui parli enel dialecte català encara quesigui de bona fe, l’empreso-naran, o el que és pitjor, elmaltractaran d’obra...” Ordre del general en cap del’Exèrcit del Nord, a Saragossa el12 d’abril de 1938.- A l’ombra de les baionetes. 1938Seguint el llenguatge castrense: “...per a donar més gran relleu aaquest acte, primera expressió dela incorporació de Catalunya a l’Es-panya realitzada –aquí cal pensaren alt simbolisme disposat per laProvidència– a l’ombra de les ba-ionetes de l’Exèrcit d’Aragó”. Publicat a “El Heraldo de Aragón”de Saragossa, comentant el primeracte falangista celebrat en terrescatalanes, ocupades per l’exèrcitfranquista, a Almacelles el 2 demaig de 1938.- Ni les persones jurídiques po-

den tenir nom català. 1938“Queda terminantment prohibit l’úsd’un altre idioma que no sigui elcastellà als títols, raons socials,Estatuts, Reglamentacions...” Ordre Ministerial de 21 de maigde 1938.- Catalans i jueus. 1938“Catalán, judío y renegado,pagaràs los daños que has causado.Arriba escuadras a vencerque en España empieza a amanecer”. Parodia del “Cara al Sol”. Revista“Avant” maig de 1977.- El perill d’una Catalunya inde-pendent. 1938Calia impedir que Catalunya po-gués declarar-se independent.L’autor considera que un dels mo-tius per a decidir l’ofensiva del’exèrcit de Franco el desembre de1938, era aquesta possibilitat.

- La presa de Catalunya. 1939El 10 de febrer de 1939, les tropes“nacionals” ocupen tota Catalunyai controlen la frontera francesa.Artesa de Segre, havia caigut el 4de gener d’aquell any. Aviat es fa-ria famosa la frase: “Cautivo ydesarmado...”, que significaria elfinal del conflicte.- Conquesta per sempre. 1939“... I ara, ¿què ens queda a nosal-tres? La conquesta. Ara ja no hihaurà segadors (referint-se a l’him-ne). Serà Castella sencera iNavarra i Aragó i Andalusia les quecol·loquin a la Generalitat l’ensenyade la pàtria, amb un segell que di-gui: per a sempre...” Francisco de Casado. “Haciauna nueva Espanya”.

Tot prenent posició (o erapossessió?). 19391. La jerarquia catòlica amb el fran-quisme.2. Triomf del nacional-catolicismea les escoles.3. Unitat de la llengua, unitat depoder.4. El català, prohibit a les botigues.5. Consigna clara (... cal parlar enl’idioma “nacional” que haimposat la victòria).6. El català, foragitat del carrer.7. “¡Arriba Espanya!”, frase obliga-tòria.8. El llatí és separatista.9. Déu no entén el català? (“En lalengua castellana debéis enseñar...en ella debéis enseñar a escribir ya rezar a Dios”).- “Lo que el viento se llevó”. 1939Aquell any en què aquí es va aca-

bar la guerra, Any de la Vic-tòria per a alguns, per para-doxes o per causalitats de lavida es va estrenar a Atlanta,el 15 de desembre, una pel·-lícula èpica que tractava tam-bé sobre una guerra civil, laamericana. Aquí com allà, laguerra civil va ser per amoltíssima gent: “Allò que elvent s’endugué”. La protago-nista, la Scarlett, fa un jura-ment que encara avui es re-corda: “A Déu poso per testi-moni que mai més tornaré a

passar fam”.- Les parets de Balaguer. 1940Suposem que també en altres ciu-tats de l’Estat, però en alguna pa-ret de Balaguer prop de la plaça delMercadal hi havia un rètol amb tin-ta xinesa que deia: “Si eresespañol, habla espanyol”, amb lesimatges de Franco i de JoséAntonio. La intenció era molt clara, peròen broma (l’ambient no estava perbromes), avui podrien afegir-hi quela frase tenia trampa, perquè si algúno se sentia espanyol, no tenia se-gons el rètol la obligació de parlarla llengua de l’Imperi.

Bartomeu Jové i Serra

la Palanca 19

INFORME

Els intel·lectualsSovint eren perseguits i represaliats, no només per les seves idees, també per raonar-les clarament idesprés publicar-les. Recollim algunes anècdotes viscudes amb diversa intensitat dramàtica:

García Lorca. El 15 d’octubre de 1936, “El Sol” feia ressò del telegrama amb què elgeneral Espinosa informava: “Ignoro lugar hállase don Federico García Lorca”. Lacaserna de Franco va llegir la noticia que, indirectament, confirmava que el poetahavia estat assassinat.

Magí Morera. Làpida afusellada. 1938. Quan les tropes franquistes ocupen Lleida,és afusellada la làpida de pedra en què hi havia gravada la poesia “Al campanar deLleida”, de Magí Morera i Galícia, perquè era escrita en català.

José Luis Sampedro. És un escriptor i poeta de 93 anys i de gran prestigi, nat aBarcelona. En una entrevista a “La Contra” de La Vanguardia de 13 de març de2008, opina sobre el món actual, aporta idees i experiències. A la pregunta sobrequè és allò que no oblida sobre la guerra civil, va dir: “Com a soldat de Franco, vaigentrar a Artesa de Segre i en una escola bombardejada vaig recollir un llibret detraduccions de Carles Riba al català, de textos clàssics grecs... una meravella... i totperdut!!”

Carles Riba. 1939. Amb altres professors, és depurat a l’Universitat de Barcelona ino tornarà a exercir com a professor universitari. Era professor de grec, poeta enllengua catalana i traductor dels clàssics grecs. Malgrat que a algun polític actual noli caigui massa bé, va ser figura emblemàtica de la continuïtat de les lletres catalanesdesprés de la guerra civil. Des de 1939 fins a 1943, va patir la duresa i les penúriesde l’exili a França.

Pompeu Fabra. 1939. “Un gran vividor del catalanismo. Mestre Pompeyo Fabra.Era un gran francófilo y, más todavia, un gran anglófilo. O sea un antirromano. Y porlo tanto, un antiespañol”. Article publicat el 22 de setembre a “Solidaridad Nacional”de Barcelona.

Jaume Vicens i Vives. 1940. Va ser catedràtic d’Història Moderna a la Universitatde Barcelona des de 1940. En una època va ser considerat la principal autoritat enHistòria Econòmica i Social, la qual cosa als primers anys del franquisme era unaexcepció dins del panorama de la Universitat espanyola. En un moment en què elsque van tenir més sort, per por de ser empresonats, torturats o represaliats, la majorpart d’aquells intel·lectuals van marxar a l’exili.

Fonts de documentació:- “El llibre negre de Catalunya”, de Josep M. Ainaud de Lasarte.- Crónica del Siglo XX editat per Plaza-Janés.- Diversos diaris.

- La memòria de la gent.- Internet, la xarxa que ho sap tot.

la Palanca 21

Nit de Cap d’Any a Artesa de Segrel pavelló municipal es va ce-lebrar la Festa de Capd’Any, amb la col-laboració

del nostre Ajuntament. Va ésseruna nit molt rodona, en tot. Va sor-

tir perfecte, ja que el pavelló va lluircom mai havia fet, amb una presen-tació digna del millor banquet, se-guit d’un sopar magnífic i, per re-matar la nit, l’actuació de la gran

orquesta ATALAIA.Esperem i desitjem que el properany puguem gaudir d’una altra nitinoblidable.

L’Organització

VIDA SOCIAL

A

VIDA SOCIAL

la Palanca 23

Festa de Santa Àgueda

Festa de Sant Sebastià

l diumenge 7 de febrer l’associació ArtesenquesActives va organitzar un dinar per a celebrar lafestivitat de Santa Àgueda, patrona de les do-

nes. Amb un sol encantador, l’afluència de públic vaser d’uns 130 assistents. El dinar es va allargar fins alvespre, tot ballant i fent xirinola amb l’incombustibleJoan Carbonell. Hi va haver molts regals i sorpresesper a tothom, la veritat és que va ser una festa fantàs-tica! La Junta vol agrair a tots i totes les assistents lapredisposició que tenien de passar-s’ho bé, aconse-guint així entre tots una festa molt divertida. Gràcies.

Artesenques Actives

E

er Sant Sebastià (20 de gener), Artesa de Segreva celebrar una de les seves dues festes lo-cals.

Per la seva part, la Germandat de Sant Sebastià,després dels actes de protocol (processó amb l’es-tendard, missa solemne i assemblea general), va reu-nir unes 120 persones en un dinar de germanor. Enacabar el dinar, un quinto amb varietat de premis iuna sessió de ball amb l’acordionista M. Alba van com-pletar la jornada festiva.

P

Foto: Teresa Ribó

24 la Palanca

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats de febrerADULTS

Els jugadors de whist. VicençPagès Jordà. Ed. EmpúriesDivertida, sorprenent i llegidora.Plena de personatges vivíssims,referències pop i escenes memo-rables.

El fred modifica la trajectòria delspeixos. Pierre Szalowski. Ed. Rosadels Vents

Amb aquestnom tan pecu-liar s’ha escrituna històriaentranyable ioriginal narra-da de una for-ma fresca i di-vertida que escentra en eltema de la se-

paració dels pares des de la pers-pectiva d’un nen.

La dona de verd. ArnaldurIndridason. Ed. La MagranaLa troballa d’una costella humanacondueix al descobriment d’un ca-dàver.

La historia definitiva del ClubBilderberg. Daniel Estulin. Ed.Bronce

Sabíeu que cadaany les 150 per-sones més influ-ents i poderosesdel món es reu-neixen amb cai-re informal en unpunt del món enestricte secre-tisme durant un

cap de setmana?

Contrabandistes de la llibertat(l’aventura dels passadors clan-destins del Pirineu). AssumptaMontellà. Ed. Ara Llibres

Animación a la lectura, 10 ideasclave. Hacer de la lectura unapráctica feliz, transcendente ydeseable. (Premi Telemaco 2009).Juna Mata. Ed. Graó

El huerto biológico. ClaudeAubert. Ed. Integral

L’hort escolar ecològic. MontseEscutia. Ed. Graó

BibliotecaJoan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 625730 ARTESA DE SEGREbiblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754

Si vols estar al dia de lesactivitats de la nostrabiblioteca entra a: http://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com/

INFANTIL

El pinzell màgic. Françoise Jay.Ed. Joventut

La flor romanial. Una rondalla deMn. Antoni M. Alcover adaptada perPere Rosselló. Ed. Moll

DVD ADULTS

El curioso caso de BenjamínButton (guanyadora de 3 Óscar2008). David Fincher

El tren de las 3:10. JamesMangold

Camino (6 premis Goya). JavierFesser

DVD INFANTIL

Las crónicas de Narnia. El león,la bruja y el armario. Walt Disney

High school musical 3. WaltDisney

De dilluns a divendres: de16:30h a 20:30hDissabte: d’11h a 13h

Préstec de llibres, revistes iaudiovisualsServei d’internet i multimèdiaConnexió wifi

la Palanca 25

PREMI DE NARRATIVA BREU

21è Premi de Narrativa Breu d’Artesa de SegreBases

1. Les obres participants hauran d’és-ser en català, inèdites i originals. Unamateixa persona pot presentar com amàxim 3 narracions.

2. Les obres es presentaran per du-plicat. En les 2 primeres categories po-den ser escrites a mà, però amb lletraclara. En la resta, amb ordinador (o amàquina) i a doble espai. Per tal de fa-cilitar la publicació posterior de lesobres, es demana que, en la 6a i 7acategoria, s’adjunti un cd amb la còpiade l’obra.

3. En la primera categoria, els concursants presenta-ran els treballs acompanyats d’un dibuix. En totes lescategories restants, l’extensió màxima és de 5 folisper una cara. El tipus de lletra ha de ser Times NewRoman i la mida 12.

4. Les obres s’hauran de presentar a la BibliotecaMunicipal fins al 19 de març de 2010. També podenenviar-se per correu:Biblioteca Municipal “Joan Maluquer i Viladot”Escoles, s/n25730 ARTESA DE SEGRETel. 973 40 07 54biblioteca.artesadesegre@gencat.cat(de dilluns a divendres de 17h a 21h i dissabte de 11ha 13h)Els participants que vulguin confirmar la recepció del’obra poden trucar a la Biblioteca.

5. S’estableixen les següents categories:1a categoria: Cicle Inicial d’Educació Primària2a categoria: Cicle Mitjà d’Educació Primària3a categoria: Cicle Superior d’Educació Primària4a categoria: 1r Cicle d’ESO5a categoria: 2n Cicle d’ESO6a categoria: Persones nascudes els anys 1990, 1991i 19927a categoria: Més grans

6. En les obres només hi constarà el títol i la catego-ria, però no hi haurà cap altra dada de l’autor/ a. Amés, aniran acompanyades d’un sobre tancat.Fora del sobre hi constarà:- El títol de l’obra- Categoria en què participaDins del sobre hi haurà les següents dades de l’autor/a:- Nom i cognoms

- Adreça i telèfon- Nom i adreça del centre on estudia(excepte categories 6a i 7a)- Fotocòpia del document d’identitat(només les categories 6a i 7a)

7. El jurat estarà facultat per a resoldrequalsevol incidència no prevista enaquestes bases.

8. El jurat atorgarà un premi per a cadacategoria i els accèssits que considericonvenients. No obstant, pot declararalgun premi desert.Els premis consistiran en:

- A les categories 1a, 2a i 3a: Lots de llibres i obsequis- A les categories 4a i 5a: 100 euros- A la categoria 6a: 250 euros- A la categoria 7a: 500 eurosTots els accèssits obtindran lots de llibres i obsequis.

9. Els resultats del Premi es donaran a conèixer enun acte públic que tindrà lloc al local de la DàliaBlanca d’Artesa de Segre, el diumenge 30 de maigde 2010 a les 13h. Els autors i les autores d’obresguardonades hi hauran d’assistir o bé delegar en al-guna persona per a recollir el premi.

10. En el cas que no es pogués venir a recollir el pre-mi el dia de lliurament, es podrà passar a buscar, perles oficines de l’ajuntament (de 9 a 14h) fins al 31 dejuliol de 2010.

11. Els originals premiats es guardaran a la BibliotecaMunicipal “Joan Maluquer i Viladot” i passaran a és-ser propietat de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, el quales reserva el dret a publicar-los.

12. Els treballs no premiats podran recollir-se a lamateixa Biblioteca fins al 30 de juny de 2010. No s’en-viaran, particularment, cap dels treballs presentats.

13. L’organització es reserva el dret d’alterar les ba-ses. Si això es produís, s’anunciaria oportunament.

14. El fet de participar en aquest premi suposa l’ac-ceptació de les seves bases.

Artesa de Segre, 15 de febrer de 2010

Organitza:Ajuntament d’Artesa de Segre. Regidoria de Cultura,Mitjans de Comunicació i EducacióBiblioteca Municipal “Joan Maluquer i Viladot”

26 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Una setmana diferent a l’escola l’Escola Els Planells hemtancat el mes de gener com-binant les activitats habitu-

als escolars amb altres englobadesdins de la Setmana de laMulticulturalitat, la qual va acabaramb la celebració del Dia Escolarde la No-violència i la Pau (DENIP). Degut al gran nombre de famíli-es d’orígens molt diversos que te-nim a l’escola, vam creure interes-sant aglutinar activitats realitzadesen cursos anteriors al llarg de lasetmana en què celebrem des defa uns anys el DENIP. D’aquestmanera va sorgir la idea d’organit-zar la Setmana de la Multi-culturalitat entre el 25 i el 29 degener. Durant tots aquests dies van pas-sar per l’escola uns quants pares i

mares voluntaris (més mares quepares, això sí), que van explicar-nos coses molt diverses: des de lahistòria del comte Dràcula deTranssilvània fins al vestit típic deCatalunya, passant per molts altresaspectes de diferents països i cul-tures, entre els quals la gastrono-mia, que no podia faltar en una ac-tivitat així. Els pares i mares que hi van col·-laborar eren de procedències moltdiverses:- Educació infantil: Bielorússia,Catalunya, Itàlia, Mali, Marroc,Polònia i Romania.- Cicle Inicial: Catalunya i Brasil.- Cicle Mitjà: Bulgària, Colòmbia,Equador, Moldàvia i Romania.- Cicle Superior: Bulgària, Equadori Uruguai.

Per altra banda, cada dia a leshores d’entrada vam poder escol-tar per la megafonia de l’escolacançons dels següents països: Ar-gentina, Brasil, Bulgària, Colòmbia,Egipte, Equador, Marroc i Romania. Finalment, el divendres a la tar-da vam acabar aquesta singularsetmana celebrant el DENIP, reu-nits tots al pati perquè feia un bon

A

la Palanca 27

PARLEN LES ENTITATS

sol. Cadascú portava, penjant delcoll, la medalla de la pau que haví-em confeccionat per a l’esdeveni-ment. Els de 6è van llegir un mani-fest i la resta de cursos vam lligarels nostres desitjos de pau a unsglobus que van costar d’enlairar-seuna mica més del que ens esperà-vem. Vam acabar amb dues can-çons: Escolta-ho en el vent de BobDylan i La festa de la pau deDàmaris Gelabert. A més, durant dues setmaneshem estat recollint aliments quehem lliurat a Càritas d’Artesa per aquè se’n puguin gaudir aquellesfamílies del nostre municipi quemés malament ho estan passant.El resultat ha estat la recollida d’uns200 kg d’aliments: 75 kg d’arròs, 36kg de pasta, 33 kg de llegums, 32kg de sucre, 16 kg de farina, 41 llau-nes de tonyina i sardines, 18 potsde tomata i altres.

Com a conclusió,podem dir que ha es-tat una experiènciamolt ben valorada pertothom, de maneraque ens han quedatganes de tornar-hi,perquè s’han donat aconèixer d’una mane-ra molt entretingudales diferents culturesque conviuen a l’esco-la. Agraïm molt es-pecialment la col·la-boració dels pares imares que van parti-cipar amb gran entu-siasme en aquestaSetmana de la Mul-ticulturalitat.

Escola Els Planells

28 la Palanca

TEMA DEL MES

Molt bona nit artesencs i artesenques!!!Aquí ens tornem a trobar amb ganes de parlar...De nou... porto el recomptede com l’heu arribat a liar!

L’any passat vaig venir d’Obama...per arreglar la crisi,un any després...veig que no heu fet cap sacrifici...Així que enguany...no cauré en el mateix parany,Per això he vingut a desmuntartot aquest tingladoque té muntat més d’un colmado.

Vinc amb un seguit d’ajudants formosesque m’han col·laborat... a escriure quatre coses.A part de ser les protagonistes de la història,m’ajudaran a curar-vos de tota cabòria,perquè viure la vida amb els calés pel davantés escollir un mal acompanyant.

Com ja sabeu tots, el Monopolyés un joc d’habilitats i... enginy.Es tracta de fer tot el possibleper guanyar més calés... dels que ara tinc.Diuen que a Artesa en això hi teniu molta traça,i que algú enguany ha anat de caça.Per això, tinc l’honor de ser presentar-vosles meves dues convidadesque en un combat des de fa uns anys...les ha tingut enfrontades.

A la meva dreta, i amb 70 quilos,defensant el títol de farmàcia municipal,La señoritaaaaa deeel dominicaaaaal...I a la meva esquerra, amb 55 quilos,i buscant guanyar-se un bon jornal,tenim la filla del Caaampaaabaaadaaaaal.Com tots sabeu,i per molt que no us ho cregueu,aquesta lluita ja ha tingut un guanyador,que no ha estat altraque la farmàcia de la tradició.

Primer... deien que la raóla tenen uns errors de medició.Però si en aquest pobleles normatives són molt flexibles.Mireu... si no... la construcció,que per uns... és que sí i... per altres que no!La Trinca ho diu claríssim...no ve d’un pam, no ve d’un pam!Lo que passa és que depèn del ram.

Després es canvia d’argument...Ara es veu que era per falta de gent.Artesencs, poseu-vos a fornicarsi no teniu ganes de tornar-vos a manifestar.Entre tanta pancarta i tanta cassolada,el Sisco del Cases la portava preparada.En la memòria artesenca quedarà la teva acciócom la més recordada genuflexió.T’ho vas prendre massa a la valentaque t’havies tornat un tou...Potser no feia falta muntar aquell xou.

Amb tant lio de família i de calé,tot això sembla un culebró,que un cop acabat el “Cor de la ciutat”,sembla que la “Nissaga de poder” ha tornat.Amb tota aquesta història qui hi surt guanyantsón Ponts, Agramunt i Cubells...I per la farmàcia d’Artesa...sort n’hi ha que el poble està ple de vells!

En resum, que amb tant lio, tant jutgei tant paper imprès,ningú no ho va donar per entès.L’únic que se sap de ben segur queeeeeeen cas de dubte de la recepta terapèutica...Us haureu d’aclarir amb l’única farmacèutica.

Això sí, aquí no hi ha ni bons ni dolents.I no jutgeu tan fàcil que us cauran les dents...Si girem la truita i fos a revés,a veure qui no defensaria el seu interès.Si fos així... qui no es posaria a comptar passes,fins i tot entrant dins de les cases...

Sense deixar el tema del calés,anem a fer un petit repàs dels altres botiguers...Per fi han començat les obres de la varianti amb elles arriba el drama del petit comerciant...Tothom... qui més qui menys...haurà d’anar-se reinventant.Si és que només fa falta veure cal Jan,que de calces i sostens...ara venen fins a escuradents.

Amb tant Supermercat,qui anirà als petits tenderetesa comentar i xafardejar les batalletes?Al Feli de l’Espinal li heu tocat la moral,així com a la Taverneta,que ja no té el monopoli de la mongeta.

I d’ara en endavant,les més simpàtiques de la carretera...

Pregó de Sa Majestat Saltasekles XVIII

la Palanca 29

TEMA DEL MES

amb qui es distrauran?Pobres!... la Palmira... i del Borrell, la Carmeta,s’hauran de conformar veient lo Pepito...descarregant la furgoneta.Si és que ni la Immaculada no tindrà distracciói potser traurà brillo a l’aparador.

Lo del Rellotger si que ho té bé,que des de Nadal que no para amb la TDT.Gràcies a la nova televisió i...als programes carnals...als bars de matinadaja no hi haurà aquells festivals.

Els perruquers mireu si n’estan d’assutats,que de les hortes...han passat a estar a llocs més amagats.El Muntanya fa la gran inversiói no li servirà ni el mur de separació.La llei antitabac acabarà amb un contraatac,des del Sícoris... Segre i... Saludcontra el Departament de Sanitat.A la ferreteria ja no els hi ve d’aquíperquè, hi hagi gent o no,de tant esperar... t’hi pots florir.

Petit comerç, enlloc de fer una panerahaureu de fer amb els tendals de les botigues...una foguera!Ànims i endavant,que els bons temps revindran!

Queda parlar dels més grans...Una ampliació de capitalés l’últim remiendo de la Cooperativa.Total... per fer més llarga l’agonia.Una decisió de despatxosque ha fet plegar fins els Cobatxos!

Diu la dita que el temps és or...Que a la fàbrica de la sortida del poble,entre fusta i fusta i... de moble en moble,per treure la cigala a pixar...ho has de fer constar.Fins on hem d’arribar!!!

De la impremta “no se supo nada más”fins que una altra empresa s’obrí pas.A la plaça del Progrésara ja podem anar a fer algun imprèssense passar pel Nogués.

Ja porto un bon ratoi encara no m’he posat amb el Funcionariato!!!Així que donat lo comerç vist per sentència,anem a fotre canya a la dirigència!!!Ajuntament...

anem a repassar lo que heu fet malament!

Uiiii... Què hi veig allà al fons...Hosti, sí... si és lo Casal...Ja us la sabeu llarga,començar les obres just abans del Carnaval!Diuen les veus que amb la nevada,allò semblava Caldea,des d’aigües termals...a glaçades... passant per fecals.Pobres coloms,que ja s’havien fet il·lusions!

Avall vaaaaaaaa, se sent des de la residència...Això sí que se’n diu contundència.Casa dels mestres a terrai tota la zona que semblava una guerra.

L’hotel d’entitats en marxa...però de moment, no s’hi veu gran cosa mésque una barrera de xarxa.S’haurà de demanar torn o ser el més listo...per ocupar una aula amb l’esperit de Jesucristo?Ai, si les monges aixequessin lo cap...

Les obres del casc anticestan quedant fenomenals...potser heu començat pels fanals,perquè, pel que es veu als carrers,sembla que esteu tirant els calés!

Que em deixo les obres del col·legi!!!La Ramona i el Carlos amb la mosca al nas,perquè no queda clarquin dia s’ha de complir el plaç.Es busca polític que vulgui inaugurarunes obres de mai acabar...Això sí, de fora ben bonic ha quedat,perquè com un circ l’han decorat.

El consistori també tindrà el seu repertori...El Mero ha saltat de l’Ajuntament...Diu es vol dedicar plenament als conills...potser allà hi veu menys perills...Amb el seu finiquito,han entrat l’ex del butano i el Paquito.Els plens ja no són el mateixsense un tio que per si sol decideix.Aprofiteu la situació i foteu obres a tot drap,que ben aviat, toca revisió als anys de mandat.

La Fira del Melósembla que abaixa la seva pretensió...Ja no hi ha cançons als 40 principales,però sí que venen los mandos generales.Si el Carod feu venir, lo mínim que podeu feres tornar a fer el tastet de vi!!!

30 la Palanca

TEMA DEL MES

Sembla estrany que no n’aprengueude les crítiques del ciutadà d’a peu.

Com ja sabeu, sempre vaigamb barret de copa...Però... per Festa Major,vau aconseguir fer-me dubtar,sobre quin barret portar,si el de la febre rumbera...o la caputxa de Komando Noguera!Quin excel·lent sopar el de Festa Major...Si a la televisió no hi ha anunci de Freixenet,perquè hem de brindar amb cavafumant un puret?Menos mal de l’Oriola...que es va estirar amb un Canals i Nubiola!

Us pensàveu que em deixariaels personatges del poble?Però si no hi ha millor categoria...que aquesta gent tan noble!Comencem amb unes que semblen adormides...Sí, sí!... parlo de les Artesenques Actives.Potser que em doneu algun motiu de crítica,que ja només quedeu per fer algun dinar...I mal fet... ja que el culot no pareu d’engreixar!

Als de la Travessa d’Anyatambé els toca una mica de canya,ja que fent honor a la seva associació,van acabar atravessats i...gairebé acaben a cops de bastó.

Un nou ídol de masses...ha sortit per la tele de totes les cases.És el Ventura de la Taverneta,que collint bolets es va trobar al Justo Molinerotot fent petar la xerradeta.Tal com digué el mestre:“Si voleu tenir la dieta Mediterràniaheu de venir a la verduleria d’en Venturaa l’Artesa de Segre i no se’n parli mési, ademés, entre verdura i verdura,sempre va bé un rovelló...”Rima poca, però no em direuque no fa patxoca!!!

Parlant de bolets... Per cap d’anyuna trifulca... no hauria de semblar estrany.Una batalla de civilitzacionsque va acabar amb un seguit de fracturacions.Benvolgudes cambreres estrangeres...que tant aneu amb un Golf com un Mercedes!Si voleu també us porto a donar un tombamb el meu cotxet...a veure si així cau algun polvet...Si la cosa va de beure i sobre roda,

a Artesa aquest tema sempre està de moda.Com tots sabeu, aquest anyhem viscut dos rècords de copes.L’un, el del Barça que tot ho va guanyar,i l’altre, el d’Artesa,que la màquina va destrossar...Diuen arran d’això,que a la carretera de Foradada a Montsonísapliquen la llei d’Anglaterra,on el conductor ja no va a l’esquerra!... Que la policia no és tonta!!!

Diu la dita... que els nens neixenamb un pa sota el braç.Crec que haurà de canviar...ja que a Cal Sastrico hi ha un altre embaràs.Cada baguet...és la que els porta un nou xiquet.I per paternitat, la més sonada i comentada.Espero que no hi hagi bessonada!Mossèn internet voltava per Montsonís,tot divisant alguna presa d’Artesa...des de sobre un pedrís.

Als de l’Associació de Lleureels dediquen un programa distret de veure...“Los Ninis, ni estudian ni trabajan”...amb aquest jovent per banderaanem cap endarrera.Això sí, per l’Olimpíadaes van menjar una bona pasterada...A netejar el Pavelló,no fos cas algú es queixés d’un ronyó!

Parlant d’esport aficionat,un mite ha estat enderrocat.La botifarra ja no capta l’atenció,Ara el que es porta... és una escala de color.Visca el vici i la perversió!Vaig veient com el jovent es perd...jugant-se els quartos sobre un tapete verd.

Les Festes al pavellósegueixen generant discussió.Unes quantes barres i un pinxadiscos...i a fer calaixó.Això sí, quins cambrersmés arrelats a les associacions,que a totes les festes col·laborena canvi d’uns talons.Ja us val associacions del poble...Posar el vostre nom a una festai fer-vos passar per pobre.Si voleu els calés de la gent,potser que feu un plantejamenti escollir una millor opcióque vendre la barra al millor postor.

la Palanca 31

TEMA DEL MES

Artesa decideix que vol ser independent...Amb una gran afluència de gent???Els resultats amaguen un desencís,ja que més que un desig,Catalunya independent sembla ser un capritx.Els que... SÍ... que es mouenper la seva independènciasón els que no volen seguir amb l’obediència.Alentorn i Baldomar s’han revelati una Entitat Municipal pròpia han proposat.A Alentorn aquest fetels ha provocat cert mareigi ara ja no en tenen prou amb el safareig.Volen una piscinaque no els regalaran pas... a cap Oficina.

Per cap d’any, lo jovent esgarrifatde veure tanta mare sueltaballant a vuelta i vuelta...Una bona iniciativa la del sopar al Pavelló,però un altre cop... recordar als vellsd’anar a dormir després del cotilló.

Una bona nevada va caure al gener,que va deixar tota la ciutat blanca...Diuen que algú escampava...els polvos des de la Palanca!Un altre dels llocs històricsper anar a fotre un bon clauotera l’apreciat Castellot.Des que la gent hi vaa robar gallines del pessebreja no ve de gust fotre el cul...sobre el gebre.

La carrossa de reis, un èxit de participació...menys rajar... i més col·laborar,que si us deixeu perdre la tradició,perdreu l’amistat... entre la població.

Acabo ja, amb el repàs esportiu.L’Artesa posa la gespa.Això sí, la primera plantada la dels jugadors,que volen deixar de ser uns sofridors.Com no pugeu a preferent,no vingueu a donar excuses a la gent.

Un equip de futbol femení s’ha muntat...i més d’un llest hi va tots els partits...a veure si pot veure un bon parell de pits.

Al bàsquet... el crack de Tàrrega s’ha rebaixati a les files del CENG ha tornat...L’entrenador adoptat es casai ja tindran excusa per perdre els partits de casa.

Queda el futbol sala,on diuen que els podria patrocinar el Pijuan,ja que amb tanta tíbia i peroné...sembla que hi jugui algun carnisser.

Artesencs i artesenques,aquí arriba el final del discurs...Espero haver estat a l’alçadade les animalades...amb que m’heu delectat aquest curs.Espero haver deixat tothom ben retratatperquè és una feina que faig de bon grat.Queda dir que amb mi no us enfadeu,perquè no és culpa mevasi tanta història protagonitzeu.Ja sabeu que per Carnaval tot s’hi vali sobresurt qui fa més l’animal!!!

Queda tot dit i jo em vaig a fotre ben tip,que a tots els disfressatsl’Ajuntament ens ha deixatuns bons plats preparats.A reveure, artesencs! Bon Carnaval!!!

32 la Palanca

TEMA DEL MES

Rua de comparses

Concurs infantil de disfresses

En un dissabte de Carnaval bastant gèlid, prop de 700 persones agrupades en més de 30 comparses, 17 deles quals portaven carrossa, van desfilar pels carrers d’Artesa després d’escoltar el pregó de Saltasekles XVIII.Al final, sopar i ball al pavelló amb l’orquestra Bronze.

la Palanca 33

TEMA DEL MES

Matança del porc

Un any més, el dimarts van ser sacrificats 5 porcs per a convertir-se en unes 3.000 racions de botifarra illonganissa. El dia era gris però no massa fred i la minsa pluja que va caure en alguns moments no va esguer-rar la festa. El berenar de germanor va comptar amb la presència de Jaume Gilabert, president de la Diputació.

Per primera vegada es va diferenciar entre els vestits de confecció (uns 40) i els de lloguer (uns 90). D’entre elsprimers, 12 van rebre un obsequi especial. De la mà del Saltiró i animats pel grup 3/4 de 15, els més petits vangaudir del diumenge de Carnaval.

la Palanca 35

PER QUÈ DIEM...

COSES DEL BRIMERO

Com va començar lo món?o crec que sóc diferent del’altra gent. Sempre pensocom va poder començar lo

món. Jo anava a col·legi amb los ca-pellans a Camarasa. Hi vaig anardes del 6 fins als 13 anys i vaig ple-gar perquè vaig voler. Teníem un vicari molt savi. Pri-mer va ser mestre i després es vafer capellà. Cada setmana fèiemuna tarda d’Història Sagrada i unad’Història d’Espanya. Ens explica-va coses de molts anys passats,com les vides d’Adam i Eva,Jehovà, lo rei faraó, Samsó i moltsd’altres. Aquell vicari sempre l’herecordat. Era un gran home i tam-

bé li preocupava com devia comen-çar lo món. A mi em passa igual: com va co-mençar lo món? Però em semblaque ho tinc ben clar. Com lo pro-blema de l’ou o la gallina, qui vaser primer? Lo món ja estava fet: hihavia la terra, lo mar, les estrelles,lo sol... Ja hi era tot. L’últim, loshabitants: persones i bèsties. Als meus 94 anys he vist moltescoses. Un dia a l’estiu, a Camarasa,quan tenia cinc o sis anyets, hi ha-via un gruix de terra... Fa quatregotes, para de ploure i m’adono quesaltava alguna cosa... Eren uns“grapalets” molt petits. Doncs aixípenso que va començar lo món.

Primer cuques, que es van trans-formar en persones i bèsties. Suposo que com jo haureu vistper la tele un mono que camina dreti ben tibat com un home. Si aga-fessin la parella i els portem a lacapital, després d’uns anys forencom nosaltres. I qui sap si al bosc,d’aquí a molts anys, també seranpersones. Hi ha una altra cosa. Què hi fanlos peixos petrificats al Pirineu. Aixòvol dir que lo mar havia estat allí ique lo món s’ha acabat més d’uncop. I ja n’hi ha prou.

Ton Bonet

J

... que en un afer determinat es canta la canya?questa dita es refereix aquan hom ha de confessarla veritat sobre algun as-

sumpte a desgrat d’ell mateix, és adir, quan s’obliga a algú a dir la ve-ritat per força. Aleshores es diu quese l’ha fer cantar la canya. L’origen es remunta a l’antic cos-tum d’assentar els deutes i elscomptes. En molts llocs deCatalunya i en molts oficis, per acalcular la feina feta i els articlesque es venien a fiar, és a dir, queno es pagaven al moment i, pertant, es quedaven a deure, en elsestabliments es prenia una fustallarga semblant a un bastó, se laserrava pel mig al llarg i se’n que-dava un tros cadascuna de les duesparts interessades, és a dir, l’amo iel treballador o bé el venedor i elcomprador.

Quan cali assentar una quanti-tat, es posava un tros al costat del’altre i amb un ganivet es marcavaun tall o una osca que assenyalésper igual les dues parts de la varao de la canya. Arribat el moment depassar comptes, s’encaraven un alcostat de l’altre els dos trossos debastó i es contava el nombre detalls o d’osques, cadascun delsquals tenia un valor convingut d’an-tuvi. És evident que cap de les duesparts no podia afegir al seu tros capsenyal segons la seva convenièn-cia, ja que els talls de l’una i de l’al-tra part havien de coincidir perfec-tament i de no fer-ho, al no avenir-se els senyals, s’hauria descobertfàcilment l’engany. Tal com hem dit, aquest sistemaera popularíssim en tot el país isembla ser que encara es practi-

cava en alguns petits establimentsde muntanya no fa pas massa anys. Aquesta manera de calcular tam-bé s’usava entre bosquerols i car-boners per a anotar el nombre decarretades de llenya o de càrreguesde carbó fetes. L’instrument utilitzat rebia diver-sos noms segons l’ indret deCatalunya on es practiqués el sis-tema: calca, entalla, talla, galga,canya, etc. Així, doncs, cantar la canya equi-valia a haver d’acceptar la veritatdels comptes que la canya mostra-va, és a dir, que cantava, sense quepoguessin ser alterats segons laconveniència de cadascuna de lesparts: el que cantava la canya,doncs, era la pura veritat i tothomhavia d’avenir-s’hi.

Albert Vidal

www.lapalanca.cat

A

36 la Palanca

FA 25 ANYS

i el mes passat em sorpre-nia la poca quantitat de fo-tografies, en la revista

d’aquest mes només en trobem unaa la portada. PORTADA. És una portada típi-ca del mes de febrer, dedicada alCarnaval. Ara bé, tafaners de menacom som a les poblacions petites,algú sap qui és la nena de l’anti-faç? Tinguem en compte que araté 25 anys més! EDITORIAL. Sota el títol de 40anys després, en referència al finalde la II Guerra Mundial, es reflexi-ona sobre com ha evolucionat elmón en general. A nivell local, esparla de la Setmana Verda organit-zada pel Club de Lectures i de laparticipació en la Santa Infància. LOCAL. La Informació Municipalconsta de gairebé una pàgina ambla relació de factures municipals ide llicències d’obres (només 2)aprovades al mes de gener. En el Noticiari Local, Josep M.Solans dedica força espai a parlarde les gelades de gener (es va ar-ribar a –19º), que van ocasionarmanca de subministrament d’aiguai que es van haver de combatreamb vàries tones de sal. Pel que faa entitats, destaca la referència ala festa de Sant Sebastià, quecomptà amb el conjunt de RudyBravo, i la creació d’una “ComissióProvisional de Jovent” que es vaintegrar a la Comissió de Festesamb la intenció de recuperar el con-curs de sardanes i la cursa ciclista.Cal fer esment també de la notíciade l’aprovació, en el darrer Plemunicipal, de les contribucions es-pecials aplicades als veïns afectatsper les obres de la xarxa de clave-gueram i de les voreres de la car-retera de Ponts i part de la deTremp. COMARCA. La lliçó de Lluçars,signat per J. Marquilles, explica larecent creació de l’associacióAmics de Lluçars i parla dels seusprojectes. La lliçó queda resumidaen aquestes paraules: “Per a fer

grans coses, no es necessitenmolts homes; pocs i bons; forts iunits”. No cal donar gaires explicacionssobre el contingut del text que por-ta per títol Constituïda la nova Pe-nya Barça d’Artesa de Segre i Co-marca. Això va passar aquell 29 degener, amb la presència de 15 sim-patitzants blaugranes. CAMP. Francesc Pinós dedica latercera part de Parlant d’ovelles (IiI)a una de les malalties que en aquellmoment produïa més baixes entreles ovelles: la “basquilla” o entero-toxèmia ovina. ACTUALITAT. Dues pàgines ocu-pa aquesta secció i tres són els ar-

ticles que conté. El primer porta pertítol D’actualitat: temps d’hivern, deF. Solé. Una vegada més, m’emo-ciono en llegir les paraules plenesd’humanitat i de sensibilitatd’aquesta gran dona artesenca.Només un exemple: “És l’hivern al cordels homes, més fred i més trist, tancruel i tan pervers que pot fer més malque l’hivern més rigorós i despietat”.

Febrer de 1985

S

LA FITXA

Número: 38Data: febrer de 1985Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

la Palanca 37

FA 25 ANYS

metges, una farmàcia i les atenci-ons periòdiques als seus afiliats deL’Aliança. Compara la situació ambla de 1935, quan hi havia 9 metgesi 4 farmàcies per a la mateixa zona.També analitza el servei d’ambu-làncies, el nombre de llits hospita-laris, el tractament sanitari de l’ai-gua, les aigües residuals, les es-combraries, els abocadors incon-trolats, els serveis veterinaris... perarribar a la conclusió que “tenimuna sanitat a nivell tercermundis-ta”. Farrando acaba dient que lamillora sanitària només depènd’una Llei del Parlament deCatalunya, que no veu factible pelconservadorisme de les majoriesde dreta. L’altre article, és de Joan Aranési Clua: El mecanisme de contami-nació de les aigües dolces. La pri-mera part conté un llenguatge moltcientífic, però després Aranés posaun exemple de com un estany, queseria un ecosistema favorable pera nosaltres, pot convertir-se en unproblema degut a la contaminació(especialment de compostos nitro-genats). Per acabar, exposa la con-veniència de fer un estudi de la con-taminació a la nostra zona, presen-ta una llista dels productes méscontaminants que utilitzem habitu-alment i proposa material de lectu-ra sobre el tema. CARNAVAL. Carnestoltades1985 és el sermó-testament delCarnestoltes que signa Brunetd’Artesa. Vet aquí una petita mos-tra:“A Tudela, les més guapes;a Seró, passen davant;a Colldelrat, les més formoses;i a Vilves, la flor del ram”. ECONOMIA. El que hem de co-nèixer sobre l’IVA (III) és la conti-nuació d’un tema iniciat en mesosanteriors. En aquesta ocasió esparla de les obligacions dels sub-jectes passius.

CARTES A LA REDACCIÓ.Aquest mes només n’hi ha un pa-rell, però em resulten realmentcomplicades de comentar perquèes tracta de dures rèpliques a car-tes anteriors. La primera és de J.Marquilles, que hi posa títol en an-glès: Too much ado about...nothing. Ja em perdonareu els lec-tors i lectores, però he estat inca-paç de traduir-ho amb em meu li-mitat anglès, a més crec que hi deuhaver un error de transcripció ambla paraula “ado”. El que s’entén béés el final: nothing = res. En defini-tiva és una contrarèplica deMarquilles a una rèplica de JoanAranés per un article del primer enrelació a l’obra Teledeum dels Jo-glars de Boadella. Sense comen-taris. La segona, Contrarèplica al se-nyor Giribet, ve signada per Paco.En aquest cas es tracta d’una con-trarèplica del Paco de Montsonís auna rèplica meua respecte a unassumpte relacionat amb l’organit-zació de la ballada de LaRaimundeta per part dels escoltesdurant la festa de l’11 de setembre.Amb més motiu que abans, sensecomentaris. PASSATEMPS. Per primera ve-gada en la curta història de la re-vista apareix una pàgina sencerade passatemps amb un encreuat,una sopa de lletres i un tercer pas-satemps del qual en desconec elnom. PROGRAMA D’ACTES DECARNAVAL. Apareix a la contrapor-tada. En aquella època se celebra-va en dos dies: el diumenge, ambl’arribada del Carnestoltes, ball iConcurs Infantil de Disfresses (4aedició); i el dimarts, amb la Matan-ça del Porc, ball i Concurs de Dis-fresses a partir de 14 anys (també4a edició).

Ramon Giribet i Boneta

Efemèrides a recordar de l’any 1985Aquests són fets destacats que van passar fa 25 anys, segons consta a La Palanca:- 29 de gener: Es constitueix la Penya Barcelonista d’Artesa de Segre i Comarca.- Del 6 al 18 de gener: Fortes gelades continuades (fins a –19º) causen greus problemes.

Els altres dos articles, probable-ment de la redacció, tracten temesmés diguem-ne profans. Anem derebaixes!! explica la recent aprova-ció per part de la Generalitat d’unaLlei reguladora d’aquest tipus devendes i comenta les diferènciesentre rebaixes, liquidacions i sal-dos. Els divendres, cine-fòrum fareferència a una activitat endega-da durant les festes nadalenquesal Bar Moles i que sembla tenir con-tinuïtat durant els divendres decada setmana. INFORME. Aquesta secció ocu-pa les dues pàgines centrals. Pri-mer trobem un article, amb el títolCrònica d’una gelada, en el quals’explica amb força detalls els in-convenients que van causar lesbaixes temperatures que durant 15dies, després de la nevada del 5de gener, van assolar les nostrescontrades: problemes en la circu-lació viària que impediren el trans-port escolar i el subministrament depinso a determinades granges, di-ficultats per als operaris de la cons-trucció, problemes amb el submi-nistrament d’aigua a les cases,danys a l’agricultura (sobretot lesoliveres), suspensió de competici-ons esportives... També es fa unrepàs de les gelades “històriques”:1944, 1956 i 1970-1971. En un textmés curt, els Bombers Voluntarisd’Artesa informen de les prioritatsa l’hora d’acudir en ajuda de casesmancades d’aigua i expliquen quedurant les gelades es van realitzar28 sortides amb un total de 240serveis. OPINIÓ. Dos llargs articles d’opi-nió omplen les 3 pàgines que ocu-pa aquesta secció. El primer, Lanostra sanitat, és de J. Farrando iAlés, el qual analitza els serveissanitaris de la zona formada perAlòs de Balaguer, Artesa de Segre,Cubells, Foradada i Vilanova deMeià (4.684 habitants en total): 4

la Palanca 39

DE COLLITA PRÒPIA

“Ser mestre” o “fer de mestre”questa vegada no faré pashonor a la secció que signocada mes, “De collita prò-

pia”, ja que el que vull fer és unatranscripció d’un article publicat aldiari Avui signat pel periodista IuForn i una contrarèplica de l’escrip-tor i periodista Carles Capdevila.

Diu Iu Forn:“Ja hem resolt el problema que te-níem amb el calendari escolar. Re-sulta que la conselleria d’Ensenya-ment volia que el retorn de les va-cances d’estiu es fes en una dateshomologables a la dels països civi-litzats del planeta Terra, però alssindicats de mestres (i mestresses)no els sortia (ni els surt) d’allà ma-teix cedir cap dels seus privilegisde mariscals (i mariscales). Solu-ció? Avançar una setmana el curspel davant i posar a meitat del se-gon trimestre una setmana de va-cances, no fos cas que a ses ex-cel·lències se’ls herniés el morroper haver de pencar una setmanamés. D’aquest bonic invent en di-uen ‘la setmana blanca’... Total, que per resoldre un proble-ma d’una minoria inclinada a pen-car tirant a poc, ens en hem d’anartots a esquiar. Molt bé, ja estemmarxant. Però, i si al meu fill (o a lameva filla) no li agrada esquiar,què? I si és al·lèrgic a la neu? I si,senzillament, no ens surt dels nas-sos anar a esquiar perquè ens hodigui un calendari? I si no tinc elsdiners per dur-l’hi? Doncs el nen (ola nena) es queda. A fer què? Diuque ‘activitats organitzades pelspares (i les mares)’ i pagades, na-turalment, per nosaltres”.

Carles Capdevila exposa: “...n’estic fart que la paraula mésutilitzada al costat d’escola sigui

‘fracàs’ i al davant d’educació hiacostumi a aparèixer sempre elconcepte ‘problema’, i que ‘mestre’acostumi a compartir titular amb‘vaga’. L’escola fa alguna cosa mésque fracassar, els mestres fan al-guna cosa més que fer vaga (i va-cances) i l’educació és bastant mésque un problema. De fet és l’únicasolució, però això ens ho tenim moltcalladet, no fos cas. El meu procés, íntim i personal,

ha estat el següent: vaig començarsent pare, a partir dels meus fillsvaig aprendre a estimar-me el feteducatiu, la feina de criar-los, d’en-carrilar-los, i, ves per on, ara m’es-timo els mestres, els meus còmpli-ces. Com no m’he d’estimar unagent que es dedica a educar elsmeus fills? Per això em dol que esmalparli per sistema dels meus es-timats mestres, que no són tots elsque cobren per fer-ne, és clar, sinóels que en són, els que sumen a laprofessió les tres paraules del títol,els que mentre molts pares se’lsimaginen en una platja de Hawaiisón tancats en alguna escola d’es-tiu, fent formació, buscant einesnoves, mètodes més adequats. Cal molta moral per ser mestre.Moral en el sentit dels valors i mo-ral per afrontar un dia a dia feixucsense sentir l’estima i la confiançaimprescindibles. Ni els de la socie-tat en general, i a vegades ni tansols els dels pares que us transfe-

rim la canalla però no l’autoritat.¿Us imagineu un país que deixésel seu material més sensible, lescriatures, en els seus anys mésimportants, dels zero als setze, iamb la missió més decisiva, formar-los, en mans d’unes persones enqui no confia?...”

La meva modesta opinió:El senyor Iu Forn està força malinformat, ja que la reforma del noucalendari escolar no l’hem deciditels mestres ni tan sols hem estatconsultats (més aviat se’ns ha im-posat). També desconeix el text delnou calendari, perquè enlloc esparla de “setmana blanca” sinó desetmana de vacances atenent a lasetmana que s’avança el curs es-colar. Què es farà aquesta setma-na al febrer? Doncs caldrà veure-ho. Però de ben segur que moltsno aniran o no anirem a esquiar.Potser aprofitarem per fer algundels molts cursos de reciclatge queens calen o potser aprofitarem perprogramar classes, fer projectesinterdisciplinaris o descansar... Sí,també, o és que ens cal demanarperdó també per això? A la premissa “cobrar per fer demestre o ser-ne”, vull manifestarque jo sóc mestra!, no faig de mes-tra! Hi ha qui opina que una pro-fessió no fa la persona, jo no hi es-tic d’acord; la professió que s’exer-ceix vocacionalment i que implicauna relació estreta amb el subjectede la teva tasca, fa que la funciófaci la persona. Però això és unsentiment personal: Jo sóc mestra!,i el dia que no ho senti així, potserem dedicaré a fer de periodistamediocre...

Noemí Farré Cortadelles

A

Hi ha qui opina queuna professió no fa lapersona, jo no hi esticd’acord

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

40 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

Gespa al camp esportiu i millores en les pisci-nes municipals

n el proppassat Ple extraor-dinari del dia 25 de gener esva aprovar la destinació dels

diners del segon Pla Estatal en quèl’ajuntament d’Artesa de Segre volinvertir durant aquest any. El grupdel PSC va justificar el vot favora-ble en la sessió del Ple i en aquestarticle vol reproduir el seu punt devista al voltant d’aquesta inversiótan positiva i beneficiosa pel muni-cipi. Bé, després de valorar les opci-ons per invertir aquests diners delGovern central dins el segon PlaEstatal, nosaltres ja vàrem manifes-tar la nostra voluntat en fer-ho enbenefici dels equipaments espor-tius, en aquest cas la posada de lagespa del camp de futbol i les mi-llores en les piscines municipals. El grup del PSC posem damuntla taula arguments prou evidents:- Són millores d’interès general.- D’un gran abast d’utilització perpart de la ciutadania.- Avui per avui, no les podríem con-siderar un privilegi, sinó una neces-sitat.

- I creiem d’una necessitat urgentsi es vol mantenir en actiu el CEArtesa de Segre, davant el reque-riment del propi club (aquí anome-nem junta, jugadors, socis i afecci-onats). I també de tenir unes pisci-nes en condicions òptimes de serutilitzades.- També la possibilitat que siguiobligatori en aquesta categoria enun futur no massa llunyà.- I per últim, destacar el fet de laimatge. Tota la gent, la de casa persuposat, però també tots els afec-cionats de fora que vénen a veureels partits, el fet de tenir unes ins-tal·lacions modernes i adequadesals temps, fa que s’emportin un bonconcepte del nostre municipi en totsels seus àmbits. Sens dubte, és unaexcel·lent eina que hem d’aprofitarper la promoció cultural i econòmi-ca del municipi d’Artesa. Davant d’aquest escenari, sa-bent i sent conscients que són moltsdiners, demanem que es trobi lamillor opció. Avui per avui, podemdir que serem dels últims camps dela província a posar la gespa, cosa

si més no a tenir en compte, i enconseqüència cal aprofitar aquestfet per trobar el proveïdor ques’adapti millor a les nostres ins-tal·lacions. Aquesta inversió pot comportarla culminació d’un procés que vacomençar posant l’enllumenat, lescadires, els vestidors nous i nomésens faltava la gespa per tenir unesinstal·lacions dignes del nivell iprestigi del nostre club i de la nos-tra ciutat. Un club amb el qual tots, d’unamanera o altra, ens hi sentim re-presentats. I en el qual es dónal’oportunitat que moltes personespuguin practicar esport, cosa queconsiderem molt beneficiós pel tei-xit social i humà de la nostra ciuta-dania.

Joan Fontanet i ParísJaume Ferre i Yegola

Grup Municipal del PSCa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

Vols rebreinformació de les activitatsque es realitzen a Artesa de

Segre i municipi?

Envia’ns un correu aturisme@artesadesegre.cato a través de la pàgina web

www.artesadesegre.cat

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 41

CARTES A LA REDACCIÓ

La Torre de Fluvià, un poble sense plaçaFa uns dies vàrem rebre a casa nostra una carta del’Ajuntament de Cubells on se’ns feia una sèrie deconsideracions: “… per l’incivisme d’uns pocs, el nos-tre abocador de runes és objecte de molt mal estil a laimatge del nostre poble i de la nostra ciutadania…” ise’ns recordava que l’Ajuntament ha posat a l’abastde tothom els serveis necessaris de recollida d’escom-braries, de vidre, de cartró, etc. Una consideració moltraonable i que hem de tenir en compte. Doncs, aprofitant l’avinentesa, voldríem parlar dela plaça de la Torre de Fluvià, la qual ja fa mesos queen lloc d’una plaça sembla un abocador. Un veí delpoble la té ocupada amb andròmines vàries: vehiclestapats amb plàstics, pneumàtics, sacs buits, etc., con-vertint-la en una mena de magatzem particular. Fins itot, quan s’escau, manipula productes tòxics, com araherbicides i adobs. Lògicament, això fa que els veïnsdifícilment puguem gaudir d’aquest espai, a més dedonar una imatge nefasta del nostre poble. Els espais públics són de tots i hem de cuidar-los irespectar-los, per això volem demanar a l’Ajuntamentde Cubells que a l’hora de fer consideracions respec-te a la mala imatge del nostre poble no acluqui elsulls davant de fets com aquest, encara que siguin aLa Torre de Fluvià (un poble petit, agregat al municipide Cubells, i que malgrat haver-hi poques cases i pocshabitants, té el seu encant). També adjuntem (sempre fa més una imatge quemil paraules) unes fotografies que hem fet recentment,perquè tothom en tingui constància i no es faci la vistagrossa davant un fet com aquest que ens perjudica atots.

Gemma Santamaria

La Torre de Fluvià. Plaça de la Torre

CARTES A LA REDACCIÓ

Carta oberta a la vuitantena de propietaris afectats per la declaració de la DUN2009 del Sr. Joan Pau Cirera EstanyEl passat 29 de gener, uns 40 con-readors de terrenys agrícoles de lazona, van ser citats a Ponts perl’Oficina Comarcal d’Agricultura dela Noguera i un dia abans, uns 40més a Artesa de Segre, per demos-trar que els terrenys que conrea-ven no eren propietat del Sr. JoanPau Cirera Estany, de Ca l’Estanyde la Força. Van ser citats propietaris que sónconeguts de tota la vida en aques-tes contrades i formen part de lesarrels de la comarca: Cal Mallol, CalPla, Cal Barrina, Cal Miró del Gos,Cal Minguet, Cal Pomés i Cal Mit-jana de la Força, diverses famíliesdel Tossal, propietaris de finques ala Costa Blanca, Colldelrat, Tudela,Artesa... fins a la vuitantena. Aques-ta gent de Ca l’Estany se’n procla-men propietaris com a descendentsdel comte Arnau Estany, comtatimaginari que té el mateix valor queles escriptures falses que s’han fetfer. Puc explicar-vos l’origen de casameva i la dels veïns més pròxims,tot documentat, que és similar a lade totes les altres cases de pagèsde la comarca. Cal Pla de Gratallops s’inicial’any millesimo quincetesioseptuagesimo octavo, segonsconsta en el pergamí de compra il’adquireix un tal Michel Pla, avant-passat nostre. Al mateix temps, dosSantesmases diferents adquirei-xen, un les Moreries i l’altre, elManel Santesmases, una finca ve-ïna de Cal Pla, Cal Manel deGratallops. Des de l’any 1578 fins avui, te-nim tots els rebuts pagats als no-bles i a l’església, el que se’n deiadelmes i primícies, fins la meitat delsegle XIX, que es fa la Desamortit-zació i es comença a pagar contri-bució territorial, de la qual tambéen tenim tots els rebuts, pagats iguardats, fins avui. Hi són tots, in-closos els anys de l’última guerracivil, 37-38-39. A l’inici, Cal Pla i Cal Manel

Santesmases, del terme fora dePonts, tenien com a veí, al nord,heretat la Força. El 5 d’octubre de 1659, un talPomés de Santacoloma comprauna finca a ca l’Estany, l’escripturala signa D. Jaime Cardona, Notariode Ponts y se inscribe al registrode la Propiedad de Balaguer, se-gons diu el document notarial. Desde 1659, Cal Pla i Cal Manel deGratallops limiten al nord amb lafamília Pomés. Als inicis del segleXX, la compra el Sr. Piñol i conti-nua essent, a hores d’ara, de lamateixa família. Pel que fa a les Moreries, al se-gle XIX, la família Mallol la compraals Santesmases, que l’havien pos-seïda, com he explicat, des del se-gle XVI. Cal Manel de Gratallops ésadquirida, part els meus padrins,amb la casa pairal inclosa, i part elsde Cal Mallol, l’any 1915. El noble que teníem de referèn-cia per pagar els impostos fins elsegle XIX era el Marquès de Ponts,i les esglésies eren Sant Domènecdel Tossal, Santa Maria de Ponts iSant Pere de Ponts. Com us he dit,tenim tots els rebuts signats pelspreveres de les esglésies, elspleians de Sant Pere i els col·lectorsdel Marquesat de Ponts, any rereany, i estan a la vostra disposició. Feta la història de casa nostra idels nostres veïns mes pròxims,similar a la de tots nosaltres, page-sos d’aquestes contrades, passo aexplicar-vos els embolics de la fa-mília Estany. A inicis del segle XXI, aquestafamília Estany, que sempre havienestat bons veïns, comencen a tras-tocar-se i a explicar històries sen-se cap fonament i s’inicia aixíaquest, en podríem dir, gran intentd’apropiació indeguda, que, comens va manifestar fa pocs dies unnotari, fill d’Artesa de Segre, queva fer les escriptures de dues fin-ques (una de propietat del meugermà i una altra dels comuns delGos), si els veïns ho denunciéssim

als tribunals, els faria trontollar moltfort el patrimoni que els queda. En aquest possible intent d’apro-piació indeguda, que alguns devosaltres heu començat a sofrirenguany i altres portem anys so-frint-ho, sembla que han pogut re-bre el suport necessari, podríem dirimprescindible, de personal de lesConselleries d’Agricultura i de MediAmbient, ja que tot el muntatged’escriptures falses es basa en de-claracions de la DUN d’anys suc-cessius per part d’algun membred’aquesta família, la padrina TeresaMora, la mare, Raimunda Estany iel fill Joan Pau Cirera. I amb aques-tes escriptures falses, aquestesdeclaracions de la DUN falses,Medi Ambient els dóna permís perobrir camins a propietats alienes aells, concretament a casa meva, idavant el recurs a aquest permísens diuen els de Medi Ambient que,tot i que nosaltres aportem escrip-tures registrades, cadastre en nomd’hereus de Mateu Sangrà, còpiasimple de Registre de la Propietat,etc., ells aporten escriptura senseregistrar i un plànol, i com que no-saltres no aportem plànol, tota laresta de documents, no valen. Ac-tualment aquest permís està al Tri-bunal Contenciós Administratiu i jaens ha generat considerables des-peses, que espero que paguin ells. Ara comenceu, vuitantena depropietaris, a haver de demostrarel vostre títol de propietat, amb lesdespeses que representa per cadau de vosaltres, que tot junt segura-ment no baixa dels 10.000 eurosentre despeses de notaris,registrals, quilòmetres, taxis, etc. Iels maldecaps i dubtes sobreaquest sistema actual. La nostramemòria històrica ens diu que mal-grat que uns han guanyat i altreshan perdut en les diferents confron-tacions bèl·liques, mai s’havia dis-cutit la propietat privada. Ni en elstemps més durs de l’última guerracivil i postguerra, als perdedors,se’ns va qüestionar.

42 la Palanca

la Palanca 43

Quan parlo del personal de lesConselleries, voldria des d’aquídonar les gràcies al Sr. IldefonsMateu, cap de l’Oficina Comarcalde la Noguera, i al Sr. Joan Gòdia,cap dels Serveis Territorials deLleida, que han sabut entendre elsproblemes de la pagesia i han tin-gut l’empatia suficient amb tots no-saltres per apaivagar els efectesdevastadors que podria haver tin-gut el no pagar les ajudes de laDUN als propietaris i conreadorsd’aquestes mil i escaig d’hectàre-es afectades. Des d’aquí i en nomde molta i molta gent que així m’hohan demanat, he de donar-los lesgràcies. Però també vull demanar aaquests organismes de la Genera-litat que esbrinin si tenen dintre elscòmplices necessaris d’aquest granintent d’apropiació indeguda, per-què són moltes casualitats que hiha en les actuacions, tant d’unaConselleria com de l’altra, segura-ment massa, que beneficien aaquesta família en perjudici nostrei que són coincidents amb les ame-naces que hem rebut, de les con-seqüències que tindria per a nosal-tres qualsevol actuació lesiva pels

interessos de la família, ja que sem-bla que, com solen dir, tenen moltsi molts contactes, és a dir, allò quevulgarment en diem influències. Ésper aquest motiu que demano unarevisió de totes les actuacionsd’aquestes Conselleries amb elsafers que tenen a veure amb aquestcas i qui les ha portat a terme. Molts són els recintes que s’hanvariat a la SIGPAC, que gestionaAgricultura, i que coincideix la sevamodificació amb els desitjos de Cal’ Estany. I també hi ha algun per-mís per actuacions en finques d’al-tres propietaris, que els ha donatMedi Ambient, sense gaire cura, iforça les casuals i desafortunadescoincidències d’actuacionsd’aquests Departaments en contrade la persona que s’hi ha oposat. Encara que aquest afer no siguicomparable a les grans estafeseconòmiques a què ens tenenacostumats els mitjans de comuni-cació i que fan que les trobem qua-si normals, si que ens permetriareflexionar, segurament, sobre lapossibilitat que alguns càrrecs i fun-cionaris podrien haver tingut actu-acions en contra dels interessosdels ciutadans i del territori, aprofi-

tant-se de les lleis, per satisfer lesseves petites misèries i desitjos derevenja, quan algun ciutadà elsplanta cara. Caldria, també, que revisessinaquestes lleis i reglaments que hanpermès a aquesta gent obrir-hi unaporta, per la qual també hi podràpassar, a més d’ells, qualsevol al-tre desaprensiu que vulgui adquirirterres sense pagar-les, cosa maivista fins ara; és a dir, intentar ro-bar-les. Per acabar, demano a tothomque tinguin clar qui tenen enfront,qui són els que han declarat a laDUN terres dels altres, han mani-festat mitjançant document notari-al que posseeixen finques alienes ique es vanten de poder manipularper dur a terme actuacions en con-tra nostra. Són els membresd’aquesta família Estany de la For-ça, que segurament no tenen resmés en què sustentar aquesta granfàbula, amb conseqüències econò-miques i morals per tots nosaltres,que la seva fecunda i possiblementmalaltissa imaginació, adobadaamb una certa dolenteria.

Francesca Sangrà Solsona

V Jornades de Recreació MedievalBaldomar, 27 i 28 de març

Prèviament, el 13 de març, confe-

rència sobre història medieval

relacionada amb el territori a càrrec

de Joan Ramon Gonzàlez, president

de l’associació Amics de la Seu

Vella de Lleida.

Durant les Jornades tindrà lloc la

presentació d’un dels primers

grups de recreació medieval

d’àmbit civil de les Terres de

Lleida, anomenat “Arnau Mir de

Tost”.

Organitzen: Junta Veïnal i Medieval Cercós

CARTES A LA REDACCIÓ

la Palanca 45

CIÈNCIA I FICCIÓ

“Una gestió, un error” jo us prometo que sota lameva presidència s’acaba-rà del tot la feina ben feta.

El meu lema és: “Una gestió, unerror”. És del tot inadmissible que aaquestes alçades de segle, encarapuguem trobar individus difícils dequalificar que facin bé la seva fei-na, i encara hi ha un petit reducted’éssers que qualifico directamentd’indesitjables que a més de fer lestasques sense errades les fan ambceleritat. Com més errors es cometen,millor funciona El Sistema. Els er-rors, la falta de diligència en la rea-lització de les tasques, ens portena haver-les de repetir una vegada iuna altra i això fa girar la roda delSistema en la qual tots girem. Commés malament es treballa, més esgasta en trucades telefòniques i lesaccions de les companyies telefò-niques pugen, més viatges amunti avall amb la qual cosa consumimmés combustible i les accions deles multinacionals petroleres pu-gen, i com que per intentar trobaralgú que et sàpiga explicar on radi-ca l’error i provar d’esmenar-lo ne-cessitarem de dos a tres dies, hem

d’aprofitar per fer la ruta gastronò-mica, la ruta grans marques de robao la ruta dels complements, i aixícontribuir a que les accions de lesgran empreses d’oci pugin. També,com no, ens podem allotjar en undels magnífics centres termo-lú-dics-esportiu-relaxants que hi haestratègicament ubicats per tota lageografia del país i estarem ajudanta que les accions de les grans ca-denes hoteleres pugin. I si tenim la sort que a mig mesja no ens queden diners, això jaserà la perfecció. La banca, amicsmeus, la banca us deixarà efectiuamb un alt interès no retornable acurt termini i còmodament acumu-lable a tot el que ja els deveu, i aixíla banca, amics meus, la bancapodrà continuar multiplicant elsseus beneficis i fer-se més i méspoderosa i, el més important, lesaccions de la banca pujaran. El Sis-tema, amics meus, el més impor-tant és El Sistema. A tots els empresaris que m’es-colteu, pareu molta atenció al queus diré: si els vostres treballadorsperden mitja jornada parlant pelmòbil o navegant per internet, qui-na benedicció pel vostre negoci!

Aquestes persones compleixenestrictament amb el seu deure deciutadans modèlics. Ells saben quesi la feina va quedant enrera i tots’amuntega, necessàriament hau-reu d’incrementar la plantilla, hau-reu de treure gent de l’atur i cobrarla subvenció que us donarem percol·laborar amb El Sistema. L’aturbaixarà i tots contents. I que el partit de l’oposició no usompli el cap amb fal·làcies del ti-pus: això no pot ser, estem entranten un camí de deixadesa moral iintel·lectual sense aturador, hem decanviar la manera de treballar, quesi la cultura de l’esforç, que si laresponsabilitat, bla, bla, bla… Si usplau, senyors, prou de romanços,que tots sabem què hem de ferperquè tot funcioni i és precisamentfer que res funcioni! O no és el quehan estat fent vostès durant anys ipanys de govern? No us vull cansar, estimats vo-tants. Acabaré el meu discurs talcom l’he començat, amb el meulema: “Una gestió, un error”. I noho poseu mai en dubte, el més im-portant és El Sistema.

Paquita Martí

I

IN MEMORIAM

Nota d’agraïment

La família Farràs-Terré agraeix les nombroses mostres decondol rebudes per la pèrdua de l’espòs, pare, padrí i besa-vi, Pere Farràs Rocaspana, el passat dia 5 de febrer. Gràcies a tothom, per acompanyar-nos en tan dolorososmoments.

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

46 la Palanca

Mes de generSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (15 de gener) i extra-ordinari (25 de gener)

S’aproven els Comptes Ge-nerals del Pressupost Municipal idel de l’emissora Municipal de Rà-dio de l’any 2008.A favor: 9 vots (5 ERC + 4 CIU)Abstencions: 2 vots (PSC)

S’acorda aprovar el Pressu-post Municipal i del Patronat del’Emissora Municipal de Ràdio del’any 2010 per un import de4.779.209,27 euros.A favor: 7 vots (5 ERC + 2 PSC)En contra: 4 vots (CIU)

S’acorda delegar a la Dipu-tació de Lleida, a través de l’Orga-nisme Autònom de Gestió i Recap-tació de Tributs Locals, o forma degestió de servei que s’acordi, lesfacultats que aquest Ajuntament téatribuïdes en matèria de gestió tri-butària i de recaptació de l’Impostsobre Vehicles de Tracció Mecàni-ca.A favor: 7 vots (5 ERC + 2 PSC)En contra: 4 vots (CIU)

S’aprova, per unanimitat,subscriure un conveni entre l’Ajun-tament d’Artesa de Segre i l’Agèn-cia de Protecció de la Salut (APS)per a la prestació dels serveis mí-nims de protecció de la salut decompetència local.

S’aprova, per unanimitat,cedir per un període de 50 anys al’Associació Amics de Collfred iJunta Veïnal, l’ús de l’Antiga Es-cola de Collfred per a destinar-la,en el termini màxim de 5 anys,comptadors des de la data de for-malització de la cessió, a LocalSocial per a l’Associació i pel po-ble de Collfred.

S’acorda, per unanimitat, li-citar la contractació, mitjançant tra-mitació urgent, procediment obert idiversos criteris d’adjudicació del’obra “Equipament d’un pou d’ele-vació d’aigua subterrània i conduc-ció fins al dipòsit existent aComiols”, amb un pressupostd’execució per contracte de98.857,04 euros, així com, aprovarel plec de clàusules administrativesparticulars que regiran el contracted’obres.

S’acorda, per unanimitat, ad-judicar provisionalment l’obra “Mi-llora de la xarxa de sanejament iadequació dels entorns de la car-retera d’Alentorn” a l’empresaPromalos Olsina SL, per un importde 165.812,45 euros (IVA inclòs).

S’acorda, per unanimitat,aprovar inicialment el projecte tèc-nic de l’obra de “Gespa artificial alcamp de futbol d’Artesa de Segre”,amb un pressupost d’execució percontracte de 418.592 euros, aixícom sol·licitar la seva inclusió en elFons Estatal d’Inversió Local.

JUNTES DE GOVERN(ordinàries de 7, 21 i 28 de gener)

S’aproven les següents lli-cències d’obres:- A Diana Reig Baiget, per la repa-ració de mur de pedra de conten-ció, a C/ Únic s/n de Clua.- A Josep M. Sinca Espinal, per can-viar 24 m2 de rajola de cuina a l’ha-bitatge del C/ Marcel·lí Farré 20d’Artesa de Segre.- A Leopold Buñol Torra, per pavi-mentar part de magatzem, a l’im-moble de l’Av. Maria Anzizu 42d’Artesa de Segre.- A Proyectia, desarrollo y apoyo aproyectos SL, per fer una solera perla col·locació d’un grup motoge-nerador de gas, centre de trans-formació i caseta d’obra, tot provisi-onal, mentre duri l’activitat d’una cen-tral de cogeneració amb motor degas de 1000 kW, al C/ FrancescMacià 6 del Polígon Industrial El Pla.- A Maria Pérez Granados, per pi-car i pintar la façana de l’immobledel C/ Església 1 d’Artesa de Segre.- A Montserrat Guàrdia Malé, perrepassar i canviar teules trencadesde l’immoble de la Ctra. d’Alòs aBaldomar.- A Joan Jou Oliva, per l’addiciód’habitatge unifamiliar a magatzem,al C/ Baix 3 de Tudela de Segre.

S’acorda autoritzar les se-güents entrades de vehicles a tra-

Cinema en catalàDia: diumenge 28 de febrerLloc: Dàlia BlancaHora: 19:00hPreu: 3 euros

Sinopsi: Xtrems és una pel·lículabasada en fets reals, en què la fic-ció es posa al servei de la realitatper mostrar-nos l’infern d’unes vi-des que han quedat estroncades.Direcció: Abel Folk i Joan RiedwegIntèrprets: Sílvia Munt, ÀngelsGonyalons, Beth Rodergas, MarUlldemolins, Àlex Casanovas, AbelFolk, Enric Majó, Rosa Novell, JoanPera...

Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

la Palanca 47

vés de la vorera:- A Ramir París Pedrol, 4 m lineals a C/ St. Antoni M.Claret 3 d’Artesa de Segre.- A Josep Salud Puig, 3 m lineals a C/ Noguera 11 deBaldomar.- A Josep Vilanova Ros, 3 m lineals a C/ Monges 20d’Artesa de Segre.

S’acorda concedir el canvi de nom de la llicèn-cia ambiental a Arhogra SL per exercir l’activitat d’ade-quació d’una planta de tractament d’àrids i formigonssituada a la Ctra. de Tremp km 4.1 a Alentorn.

S’aprova la concessió de les següents llicènci-es ambientals:- A Proyectia, desarrollo y apoyo a proyectos SL, perdur a terme l’activitat d’una central de cogeneració ambmotor de gas de 1000 kW, al C/ Francesc Macià 6 delPolígon Industrial El Pla.- A Jordi Roura Ariño, per l’obertura d’un establimentcomercial destinat a la venda de productes ecològicsa la Ctra. d’Agramunt 35 baixos A d’Artesa de Segre.

S’aproven les relacions de factures pendentsd’aprovació, majors de 120,20 euros, que sumen117.538,64 euros.

S’aprova destinar un ajut de 1.000 euros pel ter-ratrèmol d’Haití.

INFORMES D’ALCALDIA

S’ha contractat, a partir de l’1 de febrer, la se-nyora Anabel Pijuan per a gestionar el Pla de Barrisdel Nucli Antic d’Artesa de Segre.

Eva Maza i Batlle

Consulta ciutadana:festa local d’Artesa

MotiuLa consulta als ciutadans ve donada per lanecessitat de conèixer la seva opinió sobrela data d’una de les festes locals del muni-cipi que, durant molts anys, ha generat ungran debat a Artesa de Segre. Concreta-ment, ens referim a què els ciutadans ma-nifestin sobre si una de les festes localsd’Artesa de Segre ha de ser Sant Sebastiào dimarts de Carnaval (matança del porc). El compromís de fer la consulta ciutada-na es va adquirir en el Ple de 9 de setembrede 2009.

DatesLa consulta ciutadana es durà a terme del8 al 13 de març de 2010.

Lloc on votarOficines municipals (Pl. Ajuntament, 3 plan-ta baixa).

Horaris- De dilluns a divendres de 9 a 14h.- Dimecres de 16.30 a 19h.- Dissabte de 10 a 13h.

Recompte públic de votsA les 13h del dissabte 13 de març de 2010.

Qui podrà votarTotes les persones que estiguin empadro-nades al municipi d’Artesa de Segre majorsde 16 anys.Per a poder votar caldrà presentar el NIF,NIE o passaport.

PaperetesLes paperetes estaran a disposició dels vo-tants al local electoral.

Les opcionsCaldrà escollir una d’aquestes opcions:- Festa local per Dimarts de Carnaval.- Festa local per Sant Sebastià.La proposta guanyadora s’haurà de sotme-tre a la consideració del Ple.

Ajuntament d’Artesa de Segre

Dates a recordarRenovació del DNIPer renovar el DNI a la seu de l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre, podeu demanarhora a les oficines municipals, personal-ment o per telèfon (973 40 00 13), del 22al 26 de febrer del 2010.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dijous 18 de marçArtesa de Segre: dijous 18 de març (no-més en casos molt justificats, queno puguin anar directament a la deixalleria)

Cal trucar per informar del lloc derecollida i dels objectes (tel. 973 40 00 13)

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 49

PALANC-OCI

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Conferència.- 2. Ove-lla. uarG.- 3. Nata. Paller.- 4. Sr. uM. Llavi- 5.Tintar. AM. C.- 6. I. Iaia. àrU.- 7. Tot. G. Co-ral.- 8. Unir. Peus. T.- 9. Cadira. Mo.- 10. I.Narrador.- 11. Ortopedista.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficColoms (color –r, M, s).Problema d’escacs1- Cc7+, Rb8; 2- Cxe6+, Td6 (si Dd6; 3- Td1i es guanya); 3- Td1, Ce8; 4- Cxg7, f6; 5-Df4(també guanya 5- Txd6 amb avantatge de ma-terial), Ra6; 6- Txd6, Dxd6; 7- Dxd6, Cxd6;8- f3 amb avantatge de material.

Horitzontals1. Comunicació telefònica que val una orella.- 2. Animal produc-tor de llana que no sona com a jove. Al revés, ratlleta del termò-metre.- 3. El greix de la llet. Munt gros de palla.- 4. Senyor es-curçat. Al revés, l’inici de la mula. Una de les fulles de la portade la boca.- 5. Tenyir. Abans de migdia. La desena part de mil.-6. Vocal que ha fet règim. La mare del pare. Al revés, planetadel Sistema Solar.- 7. Contrari de res. Vocal que s’origina a lagargamella. Conjunt musical on els instruments són les veusdels cantats.- 8. Ajuntar íntimament. Plural, part del cos tradici-onalment oposada al cap. Consonant que pot aixoplugar.- 9.Moble utilitzat per seure. Molibdè.- 10. Vocal prima. Individu queexplica contes, fets, etc.- 11. Especialista que adreça els ossosde les persones.

Verticals1. Llei que només es pot modificar per entrar a Europa.- 2. Glàn-dula femenina productora d’òvuls. Rínxol relacionat amb la físi-

ca. Consonant que s’equivoca.- 3. El parent més polit. Molt clar, gens confús. Consonant amb teulada.- 4.Instrument musical de vent relacionat amb els pastors. Prefix grec que significa nas.- 5. Article masculí. El mesde Maria. Peix tant car com lleig i saborós.- 6. Al revés, divisible per dos. Radi. Individu a qui se li atribueix lapaternitat.- 7. Tres de dretes. Alumini. Comunitat Europea. Les consonants de la roda.- 8. No vàlida. Si és demascle, es compta per parells, i si és de femella es compta per dotzenes. Parella de vocals que es queixen.- 9.A la romana són molt bons. Les consonants del dos.- 10. Al revés, metzina d’origen animal. L’inici de la rata.Paraula.- 11. Persona que treballa la terra.

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Jeroglíficper David Fusté

Una classe d’aus

Problema d’escacsper R. Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

blau -rblau -rblau -rblau -rblau -r

1000

SSSSS

La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer-los-hi un fals diag-nòstic i després aplicar-los-hi els remeis equivocats.

Groucho Marx. Actor nord-americà (1890 -1977)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

IMATGES D’AHIR

50 la Palanca

L’aplec del Pla. 1945aplec de l’ermita del Pla,el dimarts de Pasqua, vaser durant molts anys mul-

titudinari. Majoritàriament, hi ana-va gent d’Artesa. Després de lamissa d’ofrena a la Mare de Déudel Pla, s’hi feien sardanes amb or-questra, de vegades ball a l’era,algun any hi cantaven les carame-lles, es jugava al “catxo”, hi haviaqui portava una guitarra... La gent–sobretot jovent– hi duia el beure iel menjar, i també s’hi deixava cau-re alguna botella de cava (“xam-pany” se’n deia) i alguna que altramona. Per tradició, el dilluns de Pasqua,el dia abans, la gent anava aSalgar. Aquest aplec encara avuiperdura, si bé ha anat minvant. Vala dir que a Salgar sempre hi anavagent de més pobles, d’arreu engeneral, mentre que el Pla era mésde caire local. De vegades, era ellloc ideal per a la trobada amb gent,amics, que rarament tenien ocasióde veure’s. Eren “aplecs” (aplegament degent) que volien gaudir de la natu-ra, de la recent estrenada prima-vera, deixant en certa forma enre-re el rigor de la Quaresma, els di-vendres de dejuni i abstinència (quees podien evitar amb el pagamentde la butlla expiatòria), l’estricta dis-ciplina de la Setmana Santa, l’olordels ciris, allò de “anar a matar ju-eus”, les processons de matinada ia la nit amb espelmes, etc. Tambéquedaven definitivament enrere elsfreds tardans de l’hivern. En un soldia es passava del Dissabte Santal Diumenge de Glòria. Havia arribat la Pasqua de Re-surrecció, que era un esclat de vidai en certa forma era alhora una ale-gria per part de la gent, mentre quela natura i els camps es vestien demil colors i el verd del blat era unapromesa de collita propera. De ve-gades no tenien ni 10 cèntims a labutxaca, però tenien ganes degresca i de respirar l’aire lliure dela primavera.

Era un temps en què moltes co-ses estaven prohibides, i per tant,molt controlades. Per contrast, a lesexcursions la gent reia molt i can-tava, especialment el jovent. Per aells, eren dos dies seguits d’excur-sions, s’ho passaven bé preparant-ho i ens diuen que aquell jovent eramolt feliç i alegre. Encara que el Pla era relativa-ment a prop, hi van anar amb lacamioneta del Julià de cal Martimà(es veu al darrere), que era un dela colla. Tots anaven més o menysaparellats, eren balladors fixes quees guardaven els balls “un diumen-ge per l’altre”. La colla de dalt de tot, d’esquer-ra a dreta, són: Maria Camats decal Ramonet de Montmagastre igermana de l’Enriqueta, l’Enric Pe-drós, la Bepeta Montsonís “la

L’

Cobatxeta” i l’Àngel Boher. A la se-gona fila: Teresa Samarà “laCastillona”, la Juanita Pedrós (ger-mana de l’Enric) i l’Enriqueta Ca-mats de cal Ramonet. Després, laTeresina Solans de ca la Llucieta,la Rosita Riart de cal Massana i laNoemí Vivian de cal Moreno, queporta la cistella. A baix de tot: l’Àn-gel Solans, germà de la Teresinade ca la Llucieta, i l’últim és el JoanOrtiz de ca la Pastora. A més, en aquell temps es voliaperllongar l’esperit dels aplecs i eljovent feia berenades sobre l’her-ba alguns diumenges a la tarda ales fonts de la rodalia. Segur queamb aquella gent encara algú s’hiapuntaria.

Text: Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Noemí Vivian

Malgrat l’amenaça constant de pluja durant tot el dimarts de Carnaval, la tradicional matançadel porc va tirar endavant un any més gràcies a aquesta abnegada gent. (Foto: Josep M. Espinal)

LA FOTO