L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CA TALANISTA D1 EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANY II. BARCELONA 3I DE DESE^BRK DE 1879 NÚM. 14.

CONDICIONS DE LA PUBUCACrÓ

—Se sntcriu en IOLOCAI.DE LA Aaaocuciá. PARID [9, [o, SÍÍ;ON, ahont deuhen dirigirse'tota*las eomuiiicaeiona y en las llibrurias de Verdaguer, Tejido y Parera, y Felip.

* W TORNS DE CONFERENCIAS

Día 2 Janer 1880.—Música religiosa.—D. Modcst Vidal.— q id. id. —Diplomática y Bibliografía.—D. Eduart Tú-

— 16 id. id. —Excursionistascatalanscélebres.—D. AnioniAulestiayPijoan.

— 23 id. id. —Música descriptiva.—Y). Salvador Armei yRicart.

— 3o id. id. — Estübliment de bibliotecas populars.—DonMiquel Siljar y Sobrevia.

ASSOCIACIO CATALANISTAD' EXCUHSIONS CIENTÍFICAS

Kn cnnformitat á lo prescrit per 1' article i ^ d e l Reglamcnt.tingue lloch lo día 11 del present mes, á dos quari de nou ddvespre, la Junta general pera la elecció de cárrechs de la novaJunta Directiva, resultant elegits per majoria absoluta de vots ¡oss»nyors següents: President, D. Joseph d' Argulíol; Vícepresident.D. Jascínto Torres y Reyaió: Tresorer, D. Antoni Torrentsy Tor-res; Vocals, D. Antoni Auléstía y Pijoan. D. Joseph Rodoreda.1). Marcelí Solano, D. Antoni Gaudi, Sr. Comte de Belloch.

D. Antoni Massó; Secretari i .« I). Joaquina Olivó; y Secretar! aD, Pere Cotnpany.

Barcelona 3o de Dcscmbrc ile iS;9.—Lo Secretan i , t r, Cií:AUGUST TORHAS.

CON-FERENCIAS SOBRE NOCIONS D' ARQUEOLOGÍA.

Prosscguim D. Eduart Támaro la serie d' aquestas conferencias s'ocupa lo dia ai d' Octubre últim de la Numismática; distingmtcn-ire las monedas que teñen per objecte principal lo valor econó-rnich y las medallas que 'sproposan la conmemoracio dT un fethistórich, Demostrat lo remot origen, Marga historia é importanciadel estudi de la numismática, busca sa etimología en U paraulagrega nomismata, lley, puig aquesta regula lo valor y altres circuns-tancias de cada exemplar. Recordá que lo nom pecunia usat pelsRomans derivaba de que posaren una ovella ó bou en sas mone-das primitivas y la veu medalla la deriva de la de metallum.

Mencionáis los mes célebres autors de Numismática, senyalálas T3 parís que debían considerarse en tota moneda ó sian i,CT lomctall, que ha sigut )o ferro, l'estany, lollauló, finslo vidre y mesconstantment lo bronze, V or y la plata; 2.31 lo modul ó sis mida,per lo cual prenian lo nom de gratis, mitjans ó petits bronzos;3." lo contornque fou aniigament desigual, s' iguala després perosens grabáis, y expressá que per allí podían reconeixers en especiallas falstficacions; 4 . 1 1 ' arivtrs, qu,e generalment presenta la testa deT imperant, essent la principal ó anvers en cas d' habcrnhi duas ladel personatge mes distingit; 5.' lo revers que conté lo tipo espe-cial de la monedeó son objecte, essent sumament variáis y signifi-catms;—ó.c la llegenda que la forman las psraulas entorn de I1 HTL—verseó revers; 7.* 1' mscripcíó cuant ocupan lo lloch de la testa ó enson. Sra, cipo etc.; SA lo campó lloch que reb I1 impronta; g . e l 'exergí|ue lo forman los signes ó paraulas al peu de la moneda;1 o.e los Monogramas ó grupos de lletras en una sola figura; n.= lafetKu y i3-elovülftr de'cada moneda.

Moltas consideracions li suministraren lo pes y valor de las mo-nedas, exposant alguns deis antichs sistemas v establint ab diferents

— i63 -

autos que aquellas monedas Romanas que portan las lletras S. C.no indicaban que fossen acunyadas ab 1' autoritat del Senat, sinoque eran fetas á Roma. Consigna que preñen lo nom de- monedas,incusas las que sois están grabadas per un costat, recusas ó,ressella-das las que 1' impronta resulta doble, y restituidas las que sonacunyadas per un emperador ab lo bust del antecessor y, portan lomot Rest. Per últim digné que eran anomenadas autónomas lasque acunyaba una ciutat en son propi nom, regias las que duyannom de reysy oficiosas las que demostraban 1' obediencia d' unaciutat.

En la segona conferencia sobre Numismática é Iconografía do-nada en lo dia 3t del propi mes, seguí lo Sr. Támaro traciant ditassumptoab aplaudiment general per una sistemática exposició deispaissos que habían acunyat moneda en la antigüetat, segons testifi-can las coleccíons, y de moltas mostrá bonicas copias; nota la subs-titució del dictat d' August per lo de D. N. [dominus noster) enlas monedas del baix imperi ó Bisantinas y feta llarga menció deispriviLegis feudais y de las ciutats pera lf acuriyació de moneda, des-crjgué moltas notables monedas de 1'etatmitjana y moderna, rivalsde las antigás de familias Romanas; y entrant en las modernas épo-cas nota la reapanció de las monedas autónomas en determináisperíodos degrans agitacions políticas.

Un breu examen de las medallas lo conduhí á V apreciado de sagran importancia; cita los principáis fetsper ellas esperidment con-memorats; detalla la descripció d1 algunas molt notables de quepresenta copia, y finalment detnosirá quin era lo valor que debíadonarse á tant preciosos monuments, nom que prenian de pie enquant unicament com á tais tenían existencia.

Tocant á 1' iconografía ó ciencia de las imatges la deduhí de 1'estudi meteix de las monedas y medallas, y ab Polibi pondera 1atractíu d' aquesta part de I1 arqueología y son valor pera apreciardegudament moltissims fetshistórichs. Aixó establea, mostrá unaregular colecció de retratos quina sola vista interessá vivamefat á I1

auditori, y notat 1' esment ab que los Romans coleccionaban lasimatges de sos majors y lo molt que fou ponderada en 1' etat mit-jana y fins en temps mes rnoderns sa importancia per literuts c his-toríadors, recomaná son estudi eitant entre altres punís 1' excelentobra de D. Valentí Carderera; y acaba fent 1' essencial salvetat de

quc lo curnp de 1' iconografía no quedaba restret á la mera imatgcsino á 1' cstudi de tots los emblemas que caracterisaban cada figu-

CRÓNICA DE L¡ ASSOCIACIÓ(Continuaría.)

Días i al 8.—Excursió á Tarragona y Santas Creus. Se tregueren dis-tintas fotografías de la catedral de Tarragona, del aqlieducte roma, de laporta Ciclópea, de la Torre deis Scípions, del arch de Bará, y del mo-nastir de Santas Creus.

Dio. G.~Vetllada literaria dedicada al memorable fet del Bruch del 0de Juny de 1808. Se llegí un discurs alusiu per lo President Sr. Támaro,1' autógrafo de Maurici Carrió, assistent á la expresada ¡ornada; Al Bruch,poesía del Sr. Guimerá; 1' article patriútich publicat per lo Diari de- Man.resa en lo primer aníversari del sobre-entéi fet d' armas; A la heroicaManrcsa, poesía del Sr. Gallard; A la. gent del any vuit, poesía del se-nyor Reig, Montserrat, poesía del Sr. Cabot (D. Joaquim), Al Bruch,poesía del Sr. Massó y La gent de I' any vuit, poesía de Mossen Collell.

Dio. i3.—Conferencia sobre «Nocions d' arqueología» per D. EduartTámaro, ocupantse de la heráldica.

Dia so.—Sessió general. Se dona lectura á una comunicado de D. Al-ibns M. Sola, delegat d Caldas de Montbuy, innovant lo descubrímeiit d1

una amiga sepultura prop d' aquella vi la, y d' altrc del socí delegat á Es-polla, Sr. Balmaña acompanyant algunas novas referents A monumentsmegalíiichs existents en aquella encontrada. Se llegiren además una res-senya d' una excursió efectuada 4 1' antiga Empuñas per D. Ramón M.Bolos, soci delegat á Olot, y una memoria de I1 excursió efectuada per 1*Assodaciií á la Torre Pallaresa y Badalona per lo Sr. Balaguer (ü. Jau-mc;. Se donaren algunas novas referents á distintas localitats del Em-purdá.

Días 21 al 26.—Excursió al Empurdá.—Se visita Figueros y lo Castellde S. Fernando; un menhir y varis dolmen's exísients prop d' Espolia;lo casal deis Comtes de Perelada en la vila d' aquest nom; la antiga Co-legiata de Vilaberiran, de la que son dignes de menció son pnmitiu claus-

monumenials ruinas del monastir de Sant Pere de Roda; las trossejadasruinas del castell do Sant Salvador; 1' hermita de Santa Elena prop de ditcastell ahont s' h¡ troban restos d/ un precios rctaule eseulpturat en ala-

— i65 —

bastre procedent del citat monaslir; la artística iglesia de Santa Moría deCastellú d' Empurias, notable en especial per son rich y bcll altnr majord alabastre> sa preciosa faticada. sa esbelta torre románica y d}stints ob™jectes del culto d' apreclable valor, arqueológich; la pintoresca vila de

ellas lo precios mosaieh que representa lo saenficí d' Ingenia'* y en Tor-roella de Montgrí, la iglesia parroquial, lo casal deis Comtcs de Solterra,

AGOST.—Día 7.—Sessió general. Se dona compte d' haberse oficial á laJunta d' Obra de la parroquia del Pí, pera que no 's tornessín á colocarlos uomassos oue tapaban Ja tombíí de viladomati ais propietaris del niO"numents megalítichs sítuats prop d' Espolia encomanántloshi la conser-vado deis meteixos; á la familia Medinaceli exposantli la conveniencia de

Sant Pere de Roda; y al ministeri de Fotrent pera la conservado de1

claustre de Sant Pau del Camp de Barcelona, habentse conseguit resul-tat satisfactori. Se dona compte aixís meteix d' haberse rebut del Sr. Bal-mana1 delegar á Espolia una copia del acta de consagració de La iglesia deSanta María de Bausitjas, se dona compte del notnbrament d1 una Co-missió pera eritendrc en 'os acorts presos pera cooperar á la celebraciodel 2ji$ aniversari de Ja n^ort dol rector^pocta vicens Crarcia, Rcceptantla invitació feta per lo Ainntament de vallfofionaj deis traballs practicats

nebre lo Rnt'. P. Lamolla, soci delegar á Lleyda.

EXCURSIÓ Á TARRAGONA Y TAMARIT

En los días 6, 7 y 8 del corrent Desembre nostres consocis lo^Srs. D. Eduart Támaro, D. Céssar August Torras, D. Carlos Gar-cía, D. Artur de Mayólas, D. Joan Coíl y D. Mario Piqué, efectua-ren una aprontada excursió á Tarragona yTamarh.

Enojosa seria la descripció deis primitius monumentsde Tarra-gona com son sas murallas, porta ciclópea y no llunyá aqüeducte,Acompanyats sempre per lo dÜigent soci delegat D. Sadurní Gi-nesta SuUis. desprCs de saludar al Sr. Hernández Sanahuja quilos rebé ab la major deferencia y s'oferí á manifestarlos algunstreballs propis sumament curiosos relatius á la amiga Tarragona;

— 166 —

aquest ios acompanyá tot según al Museu situat en los baixos. deCasa de la ciutat.

Serán objecte de la corresponent Memoria algunas considera-cions respecte al precios Museu de Tarragona format tot, per loreferentá restos romans y anleriors, ab ob)ecies procedents délametdxa cmtat; y en cuant á moltíssims y preciosos fragments de I1

etat mitjana ab objectes procedents deis monasiirs de Poblet, yaltres notables d' aquella provincia.

Menys coneguda que lo Museu pero molt digne de serho, es laBiblioteca reunida en lo últim pis de la dita Casa de la ciutat enduas claras y espayosas salas. Consta, segons nos digué lo mokilustrat arxiver D. Joaquim Cabullcro Pbre. nostre delegat, de14.000 volums las mes obras molt notables de Teología, Juris-prudencia é Historia y contenint ademes gran número de Códices¿tb per tecle cstat de conservacio, ab preciosas min J aturan u ns envitela, altres en bon paper y tots com pot pensarse de gran interésper sos assumptos. Tambe guarda aquella Biblioteca notables do-

Fou llarga la visita deis excursionistas á la Catedral ja sois, jampanyats per no: JCÍ delegatlo Sr. Canonji

y pcl no menys ilustrat canonje Pedrals. Fou recorregudaadmincUiu

perba iglesia Hnsplanta y la prpulcres y alguna

il cim d(d<

=apellas

sonelevat campanar y•> numerosos detalls en loen particular la dita deis Sasti

Üra

, se-

fou menor 1' admirado que despena lo delicadíssim retuule ma-jor, un tant desfigurat per las dos portas laterals a primera vis-ta coetáneas, pero certámeni un tant posteriors. Vegcrcn també !oincomparable drap mortuari de Poblet, y los riquíssims orna-menta de que la Catedral disposa; y com aquells días se trobavanposadas en 1' iglesia las preciosas tapisserias, unas ab escenas his-tóricas y altres ab passatges deis poemas herokhs llatins, pogue-ren admirar aquellas delicadíssimas obras deis segles xv y xvi queper sos dibuixos y molt acertada distribució dds colors rivalisanab las del Real Palau de Madrid, ab las de la Seu de Saragossa,Diputado de Catalunya y altres encara per son existents en Es-

Foren presos alguns apuntes pels excursionistas, y dibuixats al-guns detalls de las picas, capella deis Sastres y capitells deis claus-

tre per lo Sr. Támaro; y visitadas totas las dependencias del tem-ple y ab mes detenció Santa Tecla la vella ab sas interessantíssi-mas sepulturas, fou ocasió de despedirse de dits canonges queprodigaren á tots tota mena d' oferiments pera facilitar los objec-les de 1' excursio.

Visitat en sa propia casa per los Srs. Támaro y García lo nomenys distingit canonge Dachs, tingueren ocasió de apreciar sosnotables estudis pera la Monografía de la Catedral de Tarragonaque figurará en nosire Álbum; y ab extremada amabilitat los en-tera minuciosamem d' un trcball seu respecte á la Verge del claus-tre de Tonosa.

Detinguda fou la visita de despedida al soci delegat Sr. Her-nández que mostrá ais excursionistas sos últims treballs rclatiusá Tarragona amiga, Santas Creus y altres, y abans de despedirsedel Sr. Ginesta reberen del meteix algunas fotografías y litografíasde que se dona compte entre los objectes rebuts

Passaren lo dematí del dia 8 los excursioiamarit, vist abans de pas lo sepulcre atiomenaionument original y molt conegut en lo que tani

ssti mutilada sa inscripció en la tarja sota lo

á la t dedeis Scipions,es de lamentar

1' avuy descríaRuina y desolado tant sois es lo que prestciutat de Tamarit, ahont unas cuatre casas son prou pera donarhabitació á tots sos vehins. Lo castell presenta encara cuartejadassas torras y murallas y la platja batuda per las fortas onadas es no-table per la grossa capa de finíssims palets que 1' omplena.

L' iglesia de Tamarit separadament de sas tradicions, com obraartística, guarda una imatje de fusta de mida natural que represen-ta lo Transir de la Santíssima Verge molt notable per sa bona es-cultura y característica disposidó de sos ropatjes.

Sortíts de Tamarit, 1' últim objecte histórich admirat en aquestaexcursio fou 1' arch de Bará restaura! fa pochs anys ab algún cs-ment y treta certa inscripció de circunstancias que desdeya de sonserio y elevat objecte.

EXCURSIÓ Á MONTSERRAT

LOS DÍAS 7 , 8 Y 9 DE DESEMBRI: DE 1879.

Com anunciavam en 1" úhim Bollctí s1 efectuá los dias ™, 8 y odel corrcnt, per la Comissió que publica 1' Álbum pmtoresch-mo-numental, una cxcursió á la montanya de Montserrat. Aquestavegada dita Comissió delega al Sr. Massó pera que acompanyatdel Sr. Mariezcutrena, soci fotógrafo, realisés la expedido, dedica-da especialment á la part elevada de la fantástica montanya.

Lo temps afavorí explcndidument ais expedicionaris en lo querespecta á diafunitat de la admósfera, de tal manera que raras ve-gadas lo panorama 's veu tan complert y detallat com poguerencontemplarlo, mes no fou tan favorable la temperatura, que eraextraordinariament baíxa, en termes que '1 termómetro no pujavade 3 graus sota zero Reaumur y en mollas ocasions los clichés ypreparáis quedaren glassats y rls deixaren sense poder operar, Aixóno obstant retornaren á Barcelona ab nou vistas de notables de-talls de la montanya, que contribuirán á fer de molt interés 1' ál-bum que s' está executant.

En lo Monastir se vegeren agradablement sorpresos per la pie-sene la d alguns deis socis de la ¿i ssoaczcio a SJCCIIY'SÍQIIS c&t alema,entre ells son digne president, y 'ls que ho son també socis de lanostra Srs. D, Alvar Verdaguer y D, Joseph Ricart, los quí, venintde visitar las covas de Coübató, pujavan a Sant Geroni pera colo-carhi un deis thermómetros á máxima y mínima que aquella Asso-ciació tracta de posar en alguns punts de la nostra térra.

Es inútil que digam que 'ls nostres associats y 'ls de la Catalanafraternisaren y compartiren la taula y aposentos, puix que, apartde la particular amistat, tos lligavan las comuns aspiracíons y ten-dencias de las respectivas associacions. Los nostres companysSrs. Massó y Mariezcurrena guardan una bella impressió de 1' es-pectacle que presenta la serra de Sant Geroni quant lo Sr. Ara-bía 'ls estrenyía la má davant de tot Catalunya y 's feyan cntus-siastas propósits y mutuas protestas de germandó.

Los nostres companys restaren á Sant Geroni, pera traure algu-nas vistas, fins que la posta del sol y la glacial temperatura"ls impossibilitaren d' estarhi y baíxant ja de n!t al monastir. t in-

— if>r> —

leren I' honor de donar á Ilurs amichs de la As.iociació d' excunns catalana lo primer dato del termómetro posat pcraqucíssociació en la ermita deSant Geroni.

EXCURSIO Á LA GARRIGA

LO 22 DE DIÍSEMBRJ: nr. 1879.

En virtut de la comunicado del Sr. de Rossclló inserta en loIlocJt corrcsponcnt d' ao uest numero, la J unta lJircctiva nombrauna comissió composta deis senyors D. Céssar August Torras,D. Caries García y D. Ignasi Melé, los quals sortírenen lo primertren del dia 22 del present mes en direcció á la Garriga, essent re -buts en la estado d' aquella vila per lo ilustrat socí delegat D. Jo-seph efe Rosselló, que 'ls acompanyá acte seguit al Figueral peracomensar las escavacions, que donaren per resultat la troballa d'una sepultura romana de forma prismática-triangular composta depessas d obra. Aci u es tas pessas en la cara sobre que descansaba 1prisma son planas ab ánguls ixents, recles en la part externa y ob-tusos en 1' interior per hont encaixan perfectament las unas pessasab las altras, y las del plano inferior ab los laterals que venen á¡untarse en la part alta formant un verdader triángul rectángul

Estaba compost dit sepulcre de i5 pessas colocadas de la següentmanera: 3 en la cara inferior, 5 en cada una de las caras laterals,una en la anterior y una en la posterior; en la unió de los pessasde las caras laterals hi había una especie de tégula com sí fos po-sada pera fer mes resistent lo sepulcre; la longitut del meteix es der 8 6 metros tenint d' ampie 56 centímetros.

Dintre d' aquest sepulcre completament pié de térra silicica se hitrobá una ossera humana quasi fóssil pertanyent á persona adultasegónsla perfecta soldadura d' alguns bossins de ossos que de la caray cap se salvaren. No 's pogué fixar lo sexo á qué pertanyia perla falta de datos, puix se trobá la pelvis á trossos com també totala part amero superior del cap; aquest esqueleto media i'56 metros.

Se trobáren ademes alguns altres fragments de sepulcres de lameteixa ferma essent probable que allíexisteix un cementiri roma.

Arriba! lo mit¡ dia fóren galantment obsequiats per lo Sr. de Ros-sdló ab un expléndít diñar donat en sa meteixa casa.

Se visita la antigua iglesia de la Doma respecte á la qual y abmotiu de la visita s' están fent algunas gestions per 1' Associació.

En 1' últim tren regressá la comissió á aquesta ciutat, quedantmolt satisfeta de la araabilitat del Sr. de Rosselló y altras personasá las quals aquesta Associació las hi enviá la tnés coral expressióde agrahiment.

Totas las pessas que componían lo sepulcre fóren numeradas yremesas á aquesta Associació, la qual tornará á montarlo tal comestaba, en lo local que la mateixa ocupa.

ESCURSIÓ Á CASTELLDEFELS Y GARRAF

LO DÍA 28 DF. DESF.MBRE DF. 1879.

A las 5 del matí del dia indicat sortiren de la Estació de Marto-rcll los socis Srs. D. Antoni Massó, D. Céssar Augusi Torras,D. Esteve Sunyol, D. Frederich Garriga, D. Casimiro Faura.D. Francisco Bordas y D. Antoni Auléstia y Pijoan, en compa-nyia deis Srs. D. Francisco Gumá. y D. Agusti Pujol, Director ySecretari respectivament de la societat del Ferro-carril de Valls áVilanova y Barcelona, los qui, després de haver facilitat ala Asso-ciació ab anteriorítat cartas de recomanació pera visitar las obrasd1 aqucll camí de ferro, havian volgut portar sa galantería fins á

Arribatsá Cornelia quan era encara nit y la lluna brillava enmit¡ d' una admósfera fredíssima, per no haver trobat cap carruat-je á 1' Estació tingueren que anar á peu á San Boy, lo que 'ls per-meté, en cambi, admirar los magnifkhs cambiants qne '1 sol ixenty la lluna en sa posta presentavan.

Desde San Boy se dirigiren en un cotxe en direcció á Garrafper la carretera de Vilanova. Admiraren al passar la tan caracte-rística casa senyorial de Viladecans, nomenada Torre del Baró,que V Associació té reproduhida en son primer Álbumpintoresciv.y á Castelldefels baixaren del carruatje pera visitar las espargidasmasías que forman lo poblé, y pujar al turonet ahont hi ha V igle-sia. En 1' atri d' aquesta vegeren empotradas en laparet unas an-tiguas rajólas de las nomenadas de Valencia, d' excelent dibuix ycolor; en 1' interior notaren la transformado que ha sufert la pri-

miliva Iglesia evidentment de planta románica; y en la sacristíalos foren mostrats varis ornaments y vasos sagrats, descollara en-tre 'ls primers una casulla que, per ostentar sobre fondo vermelluna faixa vertical de brodadura en seda y or, representant varisrecuadros ab Sanis, la fa creure del sigle xvi.

Desde aquest poblé, y altre volta en carruatje, seguiren la car-retera, vegent á la banda de mar unas veritables montanyas desorra que '1 fort vent fa movibles y que donan ciar exemple de loque 'ls viatjcrs descriuhen deis deserts del África.

Del '1 punt nomenat Vallbona, ahont deixaren lo carruaije, sevenuen ja las acantclladas costas que s1 avansan en varis y dcs-iguals caps dintre del mar, formant entre ells petitas platjas.En una de aquestas b¡ ha la masia nomenada Garraf, en la qualse veu una torre rodona novament restaurada ab acert per sonpropietari lo Sr. D. Eusebi Güell. Las obras del carril se extenenab extraordinaria activitat en tot lo llarch de las costas, y tant Vardidesa de Hur concepció, comió admirable dellur plantejamenty execució sorprenen nns á las personas que mes n najen vist, Locami de ferro que passa á uns cent pams sobre '1 nivcll del mar,ha de foradar continuament la roca viva, ¡a en trinxeras qualscostáis son una inmensa paret de roca y un precipici que baixafins al mar, ja en tunéis deis quals ni há 16, oberts en roca calissaduríssima. Pera baixar desde la carretera que passa mes amunt,fins á la línea, s' han practicat verdaders camins de cabras, en al-gutis deis quals es menester aguantarse ab cordas fixadas á térrapera no estimbarse. La visita deis espedicionaris hagué de li-mitarse á la trinxera del Pas trencat, punt ahont s' ha d' obrircami per murallas naturals casiperpendiculars; al terraplc de Vall-caica ahont s' ha de construir un gran mur de contendó ab blochsartificiáis; al de Garraf sostingut per un mur en curva de maniposte-ría concertada; y á las duas bocas del lúnel déla Falconerade 700metros, deis quals n' hi ha excavats i5o per banda. En aqueix túnelse treballa dia y nit, rellevantse las brigadas, y es de veure en lofons de las colossals minas la munió d'homens escalonáis é ilu-minantse per gresols, fer dringar lo ferro en la pedra al compás decansons que, entonadas per mokas veus, ressonan fantásticamentper aquellas angulosas voltas.

Despres d' aquesta visita á la que no es mes qu' una pan de Y

— (72 —

obra gegantina. foren los excursionistas galantment invituts por loSr. Gumá á acotnpanyarlo á la taula en un suculent csmorsar,que fou servit en la caseta del guarda del punt de Garraf, acabadade construir.

AHÍ ¡-tyná aquella franquesa y familiaritat propias del caráctercátala, y al servirse'1 calé y licors los individuos de la Catalanis-ta agra'hiren en entussiastas brindis los obsequis que ;ls hi haviadispensat lo Sr. Gumá, aixís com lo Sr. Pujol, y feren vots perala prompte terrninació de las obras y prosperitat déla Companyía,notant com las havia lo Sr. Gumá portadas á cap ab energía vern-ment de la térra.

Al despedirse pera continuarlos Srs. Gumá y Pujol son camí capá Vilanova, y retornar los individuos de la Associació á Barcelona,invita lo Sr. Gumá á aquesta pera lo dia 2 de Maig de 1881 enque 's verificará 1' inaugurado de la secció de Barcelona á Vila-nova, y fou altrc volta regradat per los socis de la Catalanista, dela qual formará prompte pan tant dit senyor com lo Sr. Pujol.

COMUNICACIONS.

Pera lo millor desempenyo de la monografía que tinch coma-nada del monastir de Santas Creus,;he degut fer en pochs tempsduasexcursions allí y examinar detingudamenttotas sas partsy sosmespetits detalls.

Ab aytal motiu, he tingut ocasió de apreciar lo mal estat en que's trova y la necessitat que te d' una prompte reparado.

Los grandíssims munts de runas acumuláis al entorn del mo-nastir deixan entre ellas y las parets del mateíx en molts llochsuns grans fossos, los cuals en temps d' aiguas recullen totas lasque cauhen de las cobertas, y que, estanyantse allí; fan serviraquellas com A mur de safreitx; y com no están per acó prepara-da?, s1 amaran las pedras, se desfan las méselas deis junts y 1' hu-mitai y la salina conveneixen en pasta lo que hauria sigut inata-cable ferro en sas naturals condicions serval.

A mes; lo mal estat de las ditas cobertas deixa també mtroduirsc

la humitat per los sostrcs, y baixar per las paras, faciliíant la ins-talado de nombrosos vtgetals qu' ab sas arrels füncionunt com átascons van poch á poch apananme las pedras de sa natural posi-cio, promovent 1 enrunsmcnt d* unas parts y preparant lo d al—tres" de forma que cada dia que passa en aytal estar marca untietapa cap al enderroch y fa que baje de ser mes costosa la rc-paració que tothom regoneix necessaria.

Crech donchs, que es imperiosa la necessitat de netejar los vol-tants de la Iglesia y Claustre de las runas y malesas que 1' encom-bran; donar sortida á las aiguas que prop de sas parets s' empele-gan; recorrer totas las cobertas; arrencar Ja munió de vegetáis queper lot arreu barrinan, rejuntan! tots los junts pera impedir rebro-ten; y una volta fets aquestos travalls y los d' apuntalament quesian possibles pera sostenir lo que mes en mal estat se trova; nooblidant tampoch guarir lo monastir deis atachs del home, lapiantconvenientment sas avingudas; exercir d' aquí en avant continuavigilancia sobre tots los desperfectes que 's noten, á fí de que siamancos costosa la conservacio, recordant la sabiesa de nostre alo—risme cátala que: «qui no adoba la gotera, deu adobar la casa en-tera.»

Deu guard á eixa Junta molts anys.Vilanova y Geltrú 18 Novembre de 1879.—THIÍODOR CREUS.Sr. Presidcnt de la Associacia Catalanista d' excursions cienti-

/¡cas. •

Me cap 1' honor de posar en concixcmcnt de eixa Junta directivaque en un hort tancat, dit lo Figueral, situat en lo poblé de LaGarriga han sígut descoberts varios restos antichs, probublementRomans, consistents en sepulcros de térra cuita y aqüeductes de lamateix;i materia, íbrmant canons d' una sola pessa. Los traballs d'escavacíó están suspesos y continuarán aixís duran tres ó quatredias, p e r » eixa digna Directiva té á bé delegar alguna comissióque vingoia a dirigir y presenciar 1' aixecament deis restos queapareixen en la superficie del terreno y que ha de costar jioquís-sira rato ds treball lo descubrirlos enterament.

— '74 —

Es quant tinch lo gust de comunicar en cumpliment del deberque m1 imposa lo carácter ne soci delegat en esta poblado.

Deu lo guard á V. molts anys. La Garriga 17 de Desembre de1879.—JOSEPH DE ROSSELLÓ.

Sr. President de la Associacio Catalanista d' Excursions cientí-ficas. Barcelona.

NOVAS.

Per la casa de la Sra. Viuda y filis de Cabotha sigue elaborada, segonsdibuixos de D Joan Manorell, una magnífica custodia ú ostensori pera loSagrari de 1' iglesia del convent de monjas de Ntra. Sra. de la Concepció

ment rcalisat per dita acreditada casa, contnbuinthi especialment nostreconsoci D. Emili Cabot y Rovira. La pulcritut deis numerosos detalla esextraordinaria y 1' estil dominant es iroitació del románich fiorit. Soispera donar idea de la composicíó dirém: que 1' ostensori propia'ment dítde forma radiada ó estrellada, esta format per una ingeniosa conibinacióde espigas y delicadas puntas, trovantsc sostingut per un peu de formaampie esferoidal y molt propia. pMiT&Tde la Sagrada Hostia, dos dngels,aEenoltats sobre 1 Qrca de 1 aliansa ab las taulas de la Llcy. y de qualsbarras penjan quatre grans segells ab los sfmbols deis Evangelistas, sos-tenen lo misterios llibre del Apocalipsis dos ab set segells damunt delque descansa I1 Agnus Dei. Darrera del radiat ostensori s1 alsan dos pre-ciosas crossas pontificáis que teñen girada cap al centre sa curvatura;aquestas per medí de una fina cadeneta sostenen una ben proporcionaday rnolt reca corona imperial y del mitg de las dos cros&as s alsa y posaterme á la composiciú una creu de brassos aixamplats ó sia propiamentgrega ó bisantina. Molts ahres detalls podriam notar en fullatges, florsaisladas y una bona inscripciú sagrada esmaltada á 1' entorn del peu, messerá proii dirne aquí que lo conjunt es nou y agradable, sever y de bonestil religiós.

En la meteixa argentería de la Sra. Vda. y filis de Cabot hem tingutocasió de veure la magnífica custodia de ,1a catedral de Vich; tota do pía-ta sobredaurada, d* alsada uns dos metres, molt macisa y costejada en losegle xv segons indican sos blassons per lo canonge Bernat Dcspujol. Saforma que es 1' usual en aquella época presenta gran complicado de dos-

Scguciíi (3 cnhoríiDoníi la restaurado artística de nostres temples, t ulíi Catedral ha sigut colocada uníi vidriera de colors ab las imatges tleSan Agustí y Sant Domingo en la tercera capella de la nau lateral decíay completada la de la capella de Sant Miquel. En Sant Just resta ja com-pletament colocada la gran vidriera sobre la porta major, de bon efecteen son conjunt y dostacantse en ella las imal^cs tle Si Joscph y S. jo^tn

de las dos finestretas que tocan al frontó de la fatxada.

Lo retrato de Domingo Badia (Ali-Bey) inaugurar en nostre local lodia 26 del passat Novembre y que tant bona ¡mpresió produhf al esser

que elogian sas lionas llums, la parsimonia deis efectes pictórichs y altres

tre consocí Tartista D. Modest Teixidor, á quí desde nostres columnas

Barcelona.

Han sigut ccdtts á I' Associació los objectes y obras scgiknts: Per lo

quiñi de Santa María del Mar d1 aquesta ciutat, Discursos panegírico-históricos pronunciats per lo Rvnt. D. Joseph Roca y Col], Pbre., en lasanya j y solemnes testas maiors de dita parrooma celebradas en losdias f > de Janer deis anys 1SC0 y 1861. Per lo Sr. Ginesta Salas (D. J.],las següents vistas de Tarragona: una fotografía de la porta de Sant Pau,altre de la creu de Sant Antoni, un grabat de detalls deis claustres de laCatedral y altre del célebre Mihrab. Per La Ven del Montserrat,Homenatge á Maña Inmaculada, corona poética en llahor de Pió IX.Per La Rcnaixensa, Novas tragedias, de D. Víctor Balaguer. Per loSr. Arisa, 15o exemplars de la Historia de S. Pedro de Casscrras per loRvnt. D. Pau Porassols y Pi, Pbrc. Per los Srs. Trabal (D. A.) y Cabot(D. E.) en concepte de depósit, varis documents pertanyents á la guerrade I1 Independencia. Per lo Sr. Sitjar, Poesías jocosas y serías del cele-

bre Doctor Vicens García, rector de Vall/ogaua. Ver lo Sr. Company,

Sr. Támaro, una copia ú. la ploma de la vista lateral de la iglesia de SantPons y altre de 1* ábside de la propia iglesia, proceden! de 1' excursió á dit

ció de segells. Per lo Sr. Balagucr {D. F.¡, Divisibilidad práctica de la /«jeléctrica memoria descriptiva del sistema Molerá y Gebnan, y Dictamenemitit sobre dit sistema per Mr. F. Paulí. '

Molt laudable fou 1'acort pr¿s per 1' Iltre. Colegí Notarial de Catalu-nya referent ¿ possehir una Casa-Colegi propia, que servís pera los aciesacadémichs deis colegiaos, y fos al roetGix temps un monument que rc-cordds las glorias notaríais y contribuhfs á despertar en lo poblé la vene-rado que *s mereix tan insigne profesió. A dit objecte s' obr¡ per la Jun-

titifaccLÓ liem sapigut que I1 autor distingit fou nostre .feprecifiblé consodiI' arquitecte D. Leandre Alvareda, á qui felicitem coratment per tant se-nyalada distinción essent una proba mes de sos especiáis concixemcnts en1' art arquitectónich.

ístichs restos del monastir de Sant Pcre de Roda prop de la familia Me-inaceli posschedora del metcix rnonastirñaquestaAssociació» iotcressJkian que no desaparesquin del tot tan incomparables Bellesas allí atresora-as, s' ha dirigit ja á tal objecte S la Gomissió de Monuments histórich-rtístichs de la provincia de Gerona."Veurcm si tindrán IEIS novas sestion^ mes satisiactons rcsultíits que las

tres benvolgutssocis. D, Joseph M.a Folchy Brossa, mestre d* obras y vo-cal que fou del Jurat artístich de Yallfogona; D. Enríen Bajía, Uelcomorsy auxiliar de Sccretarfa; y D. August Cantó, fotógrafo, qge '«proposabadonar algunas conferencias sobre 1' art fotografíen en sas" relaciona ab lasexcursions. ¡Que lo Senyor los tinga en sa santa glorial

Imprenta de «La. Renaisensa», Porta-FeriiBBa, 18, b