Traduccions parcials:Carlota Esteve, Marina Cal i Carles Esquerda.

Traduccions i correcció: Escola Oficial d’Idiomes de Lleida

Disseny i impressió:Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida

Dipòsit Legal: L-687/2008

Fotografies:Servei d’Audiovisuals de l’IEIFons Sala Temàtica

Textos extrets dels llibres: La impremta a Lleida del segle XV al XIX de Romà Sol i Carme Torres.La imprenta orígenes y evolución de Augusto Jurado.Diccionario Enciclopédico de las Artes e Industrias Gráficas de E. Martín y L. Tapiz

3

L’entrada en funcionament de la tecnologia d’òfset a la Im-premta de la Diputació, l’any 1984, marcà l’inici d’una nova forma de treballar i l’aparició de l’embrió del que

ara és la Sala Temàtica de les Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. La voluntat inicial, amb justificades dosis de nos-tàlgia, va ser preservar la maquinària de tipografia existent, en aquells moments superada per l’avanç dels temps, però en perfecte estat de conservació.En aquests anys transcorreguts, la nostàlgia ha donat pas a la voluntat de preservació i, a hores d’ara, al desig de construir un discurs que va molt més enllà de la pròpia Impremta de la Diputació de Lleida, ja que la Sala Temàtica s’ha conver-tit en pràcticament l’únic lloc de Catalunya que ens permet conèixer l’evolució mateixa de les Arts Gràfiques al llarg de la història de la humanitat gràcies a les donacions i cessi-ons de material d’entitats i empreses d’arreu de Catalunya, com els de la Impremta Mariana, Bauertypes i el Gabinet de les Arts Gràfiques de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, així com, en menor quantia, d’impremtes de Lleida que han desaparegut o canviat de lloc.Per a la Diputació de Lleida és un orgull poder fer reali-tat aquesta petita contribució a la cultura i la història de la tecnologia de Catalunya i donar a conèixer als visitants de la Sala Temàtica uns tresors que, a més, ens ajuden a com-prendre millor una part de la construcció de la nostra realitat nacional.

Jaume Gilabert i TorruellaPresident de la Diputació de Lleida

4

La entrada en funcionamiento de la tecnología offset en la Imprenta de la Diputació, el año 1984, marcó el inicio de una nueva forma de trabajar y la aparición del embrión de lo que ahora es la Sala Temática de las Artes Gráficas de la Diputació de Lleida. La voluntad inicial, con justificadas dosis de nostalgia, fue preservar la maquinaria de tipografía existente, en aquellos momentos superada por el paso del tiempo, pero en perfecto estado de conservación.

En el transcurso de estos años, la nostalgia ha dado paso a la voluntad de preservación, y ahora, al deseo de construir un discurso que va más allá de la propia Imprenta de la Diputació de Lleida, ya que la Sala Temática se ha convertido en prácticamente el único lugar de Catalunya que nos permite conocer la evolución misma de las Artes Gráficas a lo largo de la historia de la humanidad, gracias a las donaciones y cesiones de material de entidades y empresas de toda Catalunya, como los de la Imprenta Mariana, de Bauertypes y del Gabinete de las Artes Gráficas del Institut de Cultura del Ayuntamiento de Barce-lona, así como también en menor cuantía de imprentas de Lleida que han desaparecido o cambiado de ubicación.Para la Diputació de Lleida es un orgullo poder hacer realidad esta pequeña contribución a la cultura y la historia de la tecnología de Catalunya y dar a conocer a los visitantes de la Sala Temática unos tesoros que, además, nos ayudan a comprender mejor una parte de la construcción de nuestra realidad nacional.

Jaume Gilabert i TorruellaPresidente de la Diputació de Lleida

L’entrée en fonctionnement de la technologie offset à l´Imprimerie de la Diputació l’année 1984, a marqué le début d´une nouvelle façon de travailler ainsi que l’apparition de ce qu’est actuelle-ment, la Salle Thématique d´Arts Graphiques de la Diputació de Lleida. La volonté initiale, a été celle de préserver les anciennes machines typographiques qui étaient en parfait état de conserva-tion.

Pendant ces années, la nostalgie a cédé le pas à la volonté de préservation, et à présent, au désir de cons-truire un discours qui va au-delà de cette Imprimerie, puisque la Salle Thématique est devenue presque le seul endroit de la Catalogne qui nous permet de connaître l´évolution des Arts Graphiques tout au long de l´histoire de l´humanité grâce aux donations de matériel de sociétés et entreprises de Catalogne, telles que l´Imprimerie Mariana, Bauertypes et le Cabinet d´Arts Graphiques de l’Institut de Culture de la Mairie de Barcelone, mais aussi d´autres imprimeries de Lleida qui ont disparu ou qui ont changé d’endroit.La Diputació de Lleida est fière de pouvoir faire réalité cette petite contribution à la culture et à l´histoire de la technologie de la Catalogne, ainsi que de faire connaître les trésors de la Salle Thématique, trésors qui nous aident à mieux comprendre une partie de la construction de notre réalité nationale.

Jaume Gilabert i Torruella

Président de la Diputació de Lleida

When offset technology was first used at the Regional Council’s Printer’s in 1984, it marked the beginning of a new way of working and the development of the embryo of what is now the Exhibition Hall of Graphic Arts sponsored by the Lleida Regional Council. Our first intention, due to a justified feeling of nostalgia, was to preserve the existing typographic machinery, su-perseded by the passing of time but still in perfect condition.

Since then, nostalgia has given way to preservation, and at this current moment the desire to convey a message that goes beyond the Regional Council’s Printer’s. This Exhibition Hall has practically become the only place in Catalonia where we can find out about the evolution of Graphic Arts throughout the history of mankind. This has only been possible thanks to donations and cessions of material from orga-nisations and companies throughout Catalonia such as the Mariana Printing Press, Bauertypes, and the Department of Graphic Arts at the Institute for Culture belonging to Barcelona City Council, as well as, although to a lesser extent, printers in Lleida which have now disappeared or changed premises.For the Regional Council of Lleida it is an honour to fulfil this small contribution to the culture and his-tory of technology in Catalonia, and to show the visitors to this Exhibition Hall the treasures which, in addition, enable us to obtain a better understanding of how the situation in this country came about.

Jaume Gilabert i TorruellaPresident of Diputació de Lleida

5

L’home començà a gravar la pedra al Paleolític. En l’edat dels metalls els terrissaires i bronzistes rivalitzaven en la composició lineal dels seus escrits i temes decoratius. Els pobles del nord de l’Índia i del Pakistan ja reproduïen signes mitjançant segells gravats. El cilindre caldeu imprimia el gravat al rodar sobre el

seu eix pressionant damunt cera o bé fang. Assíria, hereva artística de Caldea, rebé la inspiració de la seva ceràmica, de la qual formava part la biblioteca d’argila d’Asurbanipal.

Tots els pobles, en tots els temps, usaren el gravat en les seves diver-ses manifestacions artístiques. Els retrats gravats dels pròcers romans que figuraven en alguns pergamins d’aquella època foren qualificats per Plini, en la seva Història natural, d’invenció que mereixia ésser envejada pels mateixos déus, i el descobriment dels quals arrancà a la mort i a l’oblit les característiques d’aquells personatges. Marc Var-rón (126 aC) arribà a reunir una sèrie de set-cents retrats realitzats per

6

mitjans desconeguts als quals Plutarc, en el seu Apophtegmata regum et imperatorum, anomena “impresos per via humida” que foren mul-tiplicats per a la seva divulgació.

El primer imprès fou fet a l’Orient l’any 593, i el llibre més antic és el Diamond Sutra, que segons l’investigador Dr. Stein fou imprès l’11 de maig de l’any 868.

Gairebé tothom està d’acord que la impremta, a Europa, apareix amb la venerable figura de Gutenberg. Evidentment, el que fa Gutenberg és inventar la premsa i els “tipus mòbils”, indispensables per a la im-pressió de llibres. Amb la seva arribada a Europa, doncs, al bell mig del segle XV, sorgí un raig de llum que il·luminà les tenebres en què estava sumida la cultura de l’edat mitjana. S’inicia llavors un llarg camí que, a través de més de 500 anys, ha bastit un extens patrimoni cultural.

La impremta no tardà a arribar a la Corona d’Aragó. Ho féu tan sols 25 anys després de l’arribada a Europa.

7

El 1479 arriba a Lleida, de la mà d’Enric Botel, el qual restà entre nosaltres al llarg de vint anys; per aquest motiu el considerem com el fundador de la impremta a les nostres contrades; Lleida, doncs, li deu els 24 incunables sortits de les seves premses.

Un llarg camí iniciat de la mà d’Enric Botel, seguit després per Pere de Robles, més tard per Lluís Menescal i després les sagues dels Es-cuder i Sol i Benet...

En aquest dilatat procés, la Diputació de Lleida ocupa un ben guanyat lloc de preferència, ja que el 1882 establí impremta pròpia. Fou l’anomenada Impremta de la Casa de Misericòrdia, després Impremta Provincial.

Començà amb l’edició del Butlletí Oficial de la Província, l’1 de juliol de 1882, edició que perdura en l’actualitat, en format PDF a Internet. Després s’editaren tot un reguitzell d’impresos vinculats a les tasques de la Diputació.

En el decurs del temps s’incorporen noves màquines, com la Minerva adquirida l’any 1916, o bé les linotípies l’any 1931.

8

Avui la Impremta segueix el seu camí amb una renovació total de maquinària i de lloc; des del seu primer enclavament al carrer del Governador Montcada, després al carrer de Lluís Besa i, ara, als nous locals de la Caparrella.

Les caixes i les velles minerves han passat a segon terme, fent feines complementàries.

Han transcorregut molts anys d’aquell llunyà 1882. Ara, en arribar al segle XXI, el millor títol de la Impremta Provincial és el de po-der oferir a Lleida, a més d’una àmplia llista de publicacions i un

catàleg d’edicions que honoren el seu treball i acrediten el seu bon fer, un projecte de Sala Temàtica que esperem que sigui il·lustrativa per a tots els visitants.

9

El hombre empezó a grabar la piedra en el Paleolítico. En la edad de los metales los alfareros y broncistas rivalizaban en la composición lineal de sus escritos y temas decorativos. Los pueblos del norte de la In-dia y de Pakistán ya reproducían signos mediante sellos grabados. El cilindro caldeo imprimía el graba-do al rodar sobre su eje presionando encima de cera o bien de barro. Asiria, heredera artística de Caldea,

recibió la inspiración de su cerámica, de la cual formaba parte la biblioteca de arcilla de Asurbanipal.Todos los pueblos, en todos los tiempos, usaron el grabado en sus diversas manifestaciones artísticas. Los retratos grabados de los próceres romanos que aparecían en algunos pergaminos de aquella época fueron calificados por Plinio en su Historia natural, de invención que merecía ser envidiada por los mismos dioses, y cuyo descubrimiento arrancaba a la muerte y al olvido las características de aquellos personajes. Marc Varrón (126 a.C) llegó a reunir una serie de setecientos retratos realizados por medios desconocidos a los que Plutarco, en su Apophtegmata regum et imperatorum, llama “impresos por vía húmeda” que fueron multiplicados para su divulgación.El primer impreso fue hecho en Oriente en el año 593, y el libro más antiguo es el Diamond Sutra, que según el investigador Dr. Stein fue impreso el 11 de mayo del año 868.Casi todo el mundo está de acuerdo en que la imprenta, en Europa, aparece con la venerable figura de Gu-tenberg. Evidentemente, lo que hace Gutenberg es inventar la prensa y los “tipos móviles”, indispensables para la impresión de libros. Con su llegada a Europa, a mediados del siglo XV, surgió un rayo de luz que iluminó las tinieblas en que estaba sumida la cultura de la Edad Media. Se inicia entonces un largo camino que, a través de más de 500 años, promueve y desarrolla un extenso patrimonio cultural.La imprenta no tardó en llegar a la Corona de Aragón. Lo hizo tan sólo 25 años después de su llegada a Europa. En 1479 llega a Lleida de la mano de Enric Botel, que estuvo entre nosotros durante veinte años, motivo por el cual lo consideramos como el fundador de la imprenta en nuestras tierras; Lleida le debe, por tanto, los 24 incunables salidos de sus prensas. Fue un largo camino iniciado de la mano de Enric Botel, seguido por Pere de Robles, más tarde por Lluís Menescal y las sagas de los Escuder y Sol i Benet... Y en este dilatado proceso, la Diputació de Lleida ocupa un merecido lugar de preferencia, pues en el año 1882 estableció imprenta propia. Fue la llamada Imprenta de la Casa de Misericordia, después Imprenta Provincial. Empezó la edición del Boletín Oficial de la Pro-vincia, el 1 de julio de 1882, edición que perdura en la actualidad, en formato PDF en Internet. Después se editó toda una serie de impresos vinculados a las tareas y documentos de la Diputació. En el transcurso del tiempo se incorporan nuevas máquinas, como la Minerva adquirida en el año 1916, o bien las linotipias en el año 1931.Hoy la Imprenta sigue su camino con una total renovación de maquinaria y de lugar, desde su primera ubi-cación en la calle Governador Montcada, después en la calle Lluís Besa y ahora en los nuevos locales de la Caparrella. Las cajas y viejas minervas han pasado a segundo plano haciendo trabajos complementarios.Han transcurrido muchos años desde aquel lejano 1882. Ahora, al llegar el siglo XXI, el mejor título de la Imprenta Provincial es el de poder ofrecer a Lleida, además de un amplio listado de publicaciones y un catálogo de ediciones que honran su trabajo y acreditan su buen hacer, un proyecto de Sala Temática que esperamos sea ilustrativa para todos los visitantes.

10

L’homme commença à graver la pierre pendant le Paléolithique. À l’âge des métaux, les potiers et les arti-sans bronziers rivalisaient sur la composition linéaire de leurs écrits et thèmes décoratifs. Les peuples de l’Inde du Nord et du Pakistan reproduisaient déjà des signes moyennant des timbres taillés. Le cylindre chaldéen imprimait la gravure, à mesure qu’il tournait sur son (même) axe et tout en faisant pression sur

de la cire ou de la boue. L’Assyrie, héritière artistique de l’empire chaldéen, reçut l’inspiration de sa céra-mique, dont faisait partie la bibliothèque d’argile d’Assourbanipal.De tous temps, les peuples firent usage de la gravure dans plusieurs manifestations artistiques. Les portraits des grands personnages romains qui figuraient dans les parchemins de l’époque, furent qualifiés par Pline, dans son Histoire Naturelle, d’invention méritant d’être enviée par les propres dieux et dont la découverte arrache à la mort et à l’oubli les caractéristiques de ces personnages.Marc Varron (an 126 avant J.-C.) réussit à réunir une série de sept cents portraits réalisés par des moyens in-connus que Plutarque, dans son Apophtegmata regum et imperatorum, appela «imprimés par voie humide», et qui furent multipliés pour sa divulgation.Le premier imprimé fut réalisé en Orient l’an 593. Le livre le plus ancien est le Diamond Sutra, livre qui, selon le chercheur Dr. Stein, fut imprimé le 11 mai 868.Pratiquement tout le monde est d’accord pour dire que l’imprimerie, en Europe, apparaît avec l’emblématique figure de Gutenberg, qui inventa la presse et les «types mobiles» indispensables pour l’impression des livres. Son arrivée en Europe, à la moitié du XVème siècle, fit sortir le Moyen-Âge de son obscurantisme culturel. Dès lors s’initia une longue évolution à travers plus de 500 ans nous laissant un large patrimoine culturel.Ce n’est que 25 ans après son apparition en Europe que l’imprimerie fut présentée à la Couronne Arago-naise.Enric Botel arriva à Lleida en 1479 et il resta parmi nous vingt ans. C’est pour cette raison-là qu’on le con-sidère comme le fondateur de l’imprimerie dans notre région. Lleida lui doit donc les 24 incunables issus de ses presses.Un long chemin qui a été débuté par Enric Botel, continué par Pere de Robles et plus tard par Lluís Menescal puis par les familles Escuder et Sol et Benet...Dans ce large processus, la Diputació de Lleida occupa une position préférentielle, puisqu’en 1882, elle établit sa propre imprimerie qui s’appela tout d’abord Impremta de la Casa de Misericòrdia puis Impremta Provincial.Le premier juillet 1882 commença l’édition du «Butlletí Oficial de la Província», toujours disponible en format PDF sur internet. Après parut toute une kyrielle d’impressions liée aux travaux de la Diputació. Durant ce temps, on incorpora des machines, comme la Minerve qui fut acquise en 1916 ou les linotypies en 1931.Aujourd’hui, l’«Impremta» continue son chemin avec le renouvellement complet de ses machines et de ses lieux, depuis son premier emplacement situé rue Governador Montcada, puis rue Lluís Besa, jusqu’aux nouveaux locaux de la Caparrella.Les caisses et les vieilles minerves sont passées au second plan pour des tâches complémentaires.Beaucoup de temps s’est écoulé depuis le lointain 1882. Maintenant, arrivés au XXIème siècle, le meilleur des titres de l’Imprenta Provincial, est de pouvoir offrir à Lleida en plus d’une longue liste de publications et d’un catalogue d’éditions qui honorent son travail et accréditent son savoir-faire, le projet d’une salle thématique qui éclairera, nous l’espérons bien, tous les visiteurs.

11

Man began to engrave stone in the Palaeolithic Age. During the Metal Ages, potters and bronze craftsmen competed with each other as far as the linear composition in their writings and decorative motifs were concerned. People in Northern India and Pakistan were already reproducing signs by means of engra-ved stamps. The Chaldean cylinder was used to print an engraving by rotating on its axis and pressing

down on wax or clay. From this, Assyria, the artistic heir of Chaldea, received inspiration for its pottery, part of which is the clay tablets kept at the Royal Library in Ashurbanipal. Throughout history, all nations have used engravings in some way or form. The engraved portraits of Roman national heroes that appeared on some of the parchments from that era were considered by Pliny the Elder in his “Natural History” to be an invention which deserved to be envied by the gods themselves, as this dis-covery had rescued the features of those distinguished people from death and oblivion. Marco Varron (126 B.C.) made a collection of a series of 700 portraits carried out by unknown methods, which Plutarch in his Apophthegmata regum et imperatorum, called “material printed using humidity”, and were then reproduced for their circulation.The first printed document was made in the Far East in 593 AD and the oldest book in the world is the Dia-mond Sutra, which, according to researcher Dr. Stein, was printed on May 11th 868 AD.Almost everybody agrees that printing first appeared in Europe thanks to the venerable figure of Gutenberg. Obviously, what Gutenberg did was to invent the printing press and the movable type, essential for printing books. With the arrival of printing in Europe round about the mid 14th century, a ray of light illuminated the darkness that the culture of the Middle Ages had plunged into. Thus a long journey was begun covering more than 500 years to promote and develop a vast cultural heritage.It didn’t take long for printing to come to the Crown of Aragon, in fact just 25 years after its arrival in Europe. In 1479 it arrived in Lleida thanks to Enric Botel, who, as he lived amongst us for 20 years, is considered to be the founder of printing in this region. He is to be thanked, therefore, for the 24 incunabula that were produced by his printing presses in Lleida.It has been a long process, started off by Enric Botel, and followed by Pere de Robles, then Lluís Menescal and the Escuder and Sol and the Benet families... Furthermore, during this process, the Lleida Regional Council has held a well-deserved preferential place, as in 1882 it set up its own printer’s. It was first called Impremta de la Casa de Misericordia and later Impremta Provincial. It started printing the Butlletí Oficial de la Província (the Official Provincial Gazette) on July 1st 1882, a publication which is still being edited but now in a PDF format via the Internet. Afterwards, it edited a whole series of printed documents related to the work done by the Regional Council. Over the years new machinery was added, such as the Minerva printer purchased in 1916 or the Linotypes in 1931. Nowadays the Printer’s still exists but with a whole new set of machinery and at a new premises, as it was first situated in Go-vernador Montcada street, then Lluís Besa street and is now in two new warehouses in La Caparella district. Boxes and the old Minerva printers now play a minor role as they fulfil complemen-tary tasks.Many years have passed since 1882. Now, at the beginning of the 21st century, the best thing the Impremta Provincial can do, as well as producing a wide-ranging list of publications and a cata-logue of the editions which honour its work and provide evidence of the good job done, is to fulfil the project for an Exhibition Hall that we hope will be enlightening for all its visitors.

ANEXO AL B.O.P. NUM. 35 DE22 DE MARZO DE 1984

12

Què és un tipus movible?

El caràcter d’impremta, conside-rat només com a tipus movible, és un prisma rectangular o bloc paral·lelepípede d’aliatge tipo-gràfic o, excepcionalment, de fusta o material de plàstic, que té a la cara superior, en relleu i a l’inrevés, la imatge d’una lletra o signe per a la impressió per sistema tipogràfic.En la invenció dels tipus movibles rau, principalment, l’originalitat i el mèrit de Gutemberg. Entre els tipus movibles d’impremta, cal distingir els de composició manual, fosos prèviament, i els de composició mecànica, obtinguts en monotípia.

Els tipus consten de les següents parts principals :Ull, que és el relleu que té el tipus a la seva cara superior per a produir la impressió.Peu o base, que és la part inferior, oposada a l’ull, en la qual sol haver-hi una ranura o un

canal, produïda pel motlle de la fosa.Alçària, és la distància des de la base fins a la superfície de l’ull. És l’única dimensió rigo-

rosament igual per a tots els tipus de qualsevol cos i estil: 62 2/3 punts tipogràfics, o sigui, 23,566 mm a la temperatura de 20 C, en el sistema Didot, Norma UNE 1 065. En el sistema angloamericà, l’alçada és quelcom inferior: 23,317 mm.

Arbre del tipus, és la distància entre la base i l’espatlla o rebava, on comença el talús que suporta el relleu de l’ull.

Cos o força del cos, és la distància entre la cara anterior i posterior del tipus. Aquesta dis-tància, que determina els diferents cossos o dimensions, es mesura per punts tipogràfics i és igual en tots els tipus d’una mateixa caixa i del mateix cos.

Gruixària o gruix, és la distància que hi ha entre les cares laterals del tipus i s’adapta a les diferents amplàries de les lletres dins de la mateixa caixa i del mateix cos.

Cran, és la ranura o estria que presenta el tipus en una de les seves cares -l’anterior o pos-terior- per tal de facilitar la seva col·locació al componedor, encara que valent-se només del tacte. A vegades, el tipus té dos o més crans.

Rebava o espatlla, és l’espai que hi ha entre els dos caires del prisma -inclòs el talús- i la superfície de l’ull. La rebava és més gran, evidentment, per la part superior i inferior que pels costats, tant per dalt com per baix es desenvolupen les lletres d’asta llarga com la b i la p, i pels costats o l’espai d’acostament ha de ser mínim i en la relació amb el de la lletra contigua. És essencial, per a l’alineació correcta de tots els tipus d’un mateix cos i família, que les rebaves superior i inferior siguin exactament iguals; si es vol aconseguir efectes es-pecials- tal com succeeix en treballs publicitaris i de fantasia, emprant diversos cossos, car recorre a la parangonació.

Naturalment, donat que es tracta de caràcters plans –de fotocomposició, dactilocomposició, autotransferibles, etc.– només cal considerar l’ull, el cos, el gruix i la rebava o espai blanc pels quatre costats del caràcter. És evident que l’apropament, l’alineació normal o arbitrària i fins i tot la superposició d’aquests caràcters són molt fàcils.

13

Qué es un tipo movible?El carácter de imprenta, considerado sólo como tipo movible, es un prisma rectangular o bloque paralepípedo de aleación tipográfica o, excepcionalmente, de madera o material plástico, que tiene en la cara superior, en relieve y al revés, la imagen de una letra o signo para la impresión por sistema tipográfico.En la invención de los tipos movibles estriba, principalmente, la originalidad y el mérito de Gutenberg. Entre los tipos movibles de im-prenta, hay que distinguir los de composición manual, fundidos previamente, y los de composición mecánica, obtenidos en monotipia.

Los tipos constan de las siguientes partes principales:

Ojo, que es el relieve que tiene el tipo en su cara superior para producir la impresión.

Pie o base, que es la parte inferior, opuesta al ojo, en la que suele haber una hendidura o canal, producida por el molde de fundición.Altura, es la distancia desde la base hasta la superficie del ojo. Es la única dimensión rigurosamente igual para todos los tipos de

cualquier cuerpo y estilo: 62 2/3 puntos tipográficos, o sea, 23,566 mm a la temperatura de 20ºC, en el sistema Didot. Norma UNE 1 065. En el sistema angloamericano la altura es algo menor: 23,317 mm.

Árbol del tipo, es la distancia entre la base y el hombro o rebaba, donde empieza el talud que soporta el relieve del ojo.

Cuerpo o fuerza de cuerpo, es la distancia entre la cara anterior y posterior del tipo. Esta distancia, que determina los distintos cuer-pos o tamaños, se mide por puntos tipográficos y es igual en todos los tipos de una misma caja y del mismo cuerpo.

Espesor o grueso, es la distancia que media entre las caras laterales del tipo y se adapta a las distintas anchuras de las letras dentro de la misma caja y del mismo cuerpo.

Cran, es la ranura o estría que presenta el tipo en una de sus caras –la anterior o posterior- para facilitar su rápida colocación en el componedor, aun valiéndose únicamente del tacto. A veces, el tipo tiene dos o más cranes.

Rebaba u hombro, es el espacio que media entre los bordes del prisma –incluido el talud- y la superficie del ojo. La rebaba es mayor, evidentemente, por la parte superior e inferior que por los lados: por arriba y por abajo se desarrollan las letras de asta larga como la “b” y la “p”, y por los lados el espacio o acercamiento ha de ser mínimo y en relación con el de la letra contigua. Es esencial, para la alineación correcta de todos los tipos de un mismo cuerpo y familia, que las rebabas superior e inferior sean exactamente iguales; si se desea conseguir efectos especiales, como ocurre en trabajos publicitarios y de fantasía, utilizando diversos cuerpos, se acude a la parangonación.

Naturalmente, tratándose de caracteres planos –de fotocomposición, dactilocomposición, autotransferibles, etc…- sólo es necesario considerar el ojo, el cuerpo, el grueso y la rebaba o espacio blanco por los cuatro lados del carácter. Es evidente que el acercamiento, la alineación normal o arbitraria y hasta la superposición de estos caracteres son sumamente fáciles.

Qu’est-ce un type mobile?Le caractère typographique, considéré uniquement comme type mobile, est un prisme rectangulaire ou bloc parallélépipède réalisé en alliage typographique ou, exceptionnellement, en bois ou en matériel plastique qui a, sur sa partie supérieure, en relief et à l’envers, l’image d’une lettre ou d’un signe prêts pour l’impression par système typographique.L’originalité et le mérite de Gutenberg repose notamment sur l’invention des types mobiles. Parmi les types mobiles d’imprimerie, il faut distinguer ceux à composition manuelle, fondus préalablement, et ceux à composition mécanique, obtenus en monotype.

Parmi les différentes parties des types, nous pouvons souligner:

L’œil, qui est le relief que le type possède dans sa partie supérieure pour produire l’impression.

Le pied ou base, qui est la partie inférieure, opposée à l’œil, et où il y a normalement une fente -ou canal-, produite par le moule de fonte.La hauteur, qui est la distance depuis la base jusqu’à la surface de l’œil. Il s’agit de la seule dimension qui est parfaitement égale pour tous les types de n’importe quel corps et style: 62 2/3 points typographiques, c’est-à-dire, 23,566mm à une température de 20º C, dans le système Didot. Norme UNE 1065. Dans le système anglo-américain la hauteur est légèrement plus petite: 23,317mm.

L’arbre, qui est la distance entre la base du type et la coulure, où commence le talus qui supporte le relief de l’œil.

Le corps ou force de corps, qui est la distance entre les parties antérieure et postérieure du type. Cette distance, qui détermine les diffé-rents corps ou tailles, est mesurée par des points typographiques et elle est égale dans tous les types d’une même caisse et du même corps.

L’épaisseur ou largeur, qui est la distance existant entre les parties latérales du type et qui s’adapte aux différentes largeurs des lettres dans la même caisse et dans le même corps.

Le cran, qui est la cannelure ou strie que présente le type sur l’une de ses faces –antérieure ou postérieure- pour faciliter son empla-cement rapide dans le composteur, même si l’on se sert uniquement du toucher. Parfois, le type a deux crans ou encore davantage.

La coulure, qui est l’espace existant entre les bords du prisme –le talus y inclus- et la surface de l’œil. Évidemment, la coulure est plus grande dans les parties supérieure et inférieure que dans les côtés: les lettres à long fût telles que le “b” et le “p” se développent par-dessus et par-dessous et, des deux côtés, l’espace ou rapprochement doit être minime et en rapport avec celui de la lettre contiguë. Pour le correct alignement de tous les types d’un même corps et famille, il est essentiel que les coulures supérieure et inférieure soient tout à fait égales; si l’on veut obtenir des effets spéciaux en utilisant différents corps, comme il arrive dans certains travaux publicitaires et de fantaisie, on fait appel au parangon.Naturellement, et puisqu’il s’agit de caractères plats –de photocomposition, dactylocomposition, autotransférables, etc., il n’y a qu’à considérer l’œil, le corps, la largeur et la coulure ou espace blanc aux quatre côtés du caractère. Il est évident que le rapprochement, l’alignement normal ou arbitraire et même la superposition de ces caractères sont extrêmement faciles.14

What is movable type?The printing type, regarded only as movable type, is a rectangular prism or parallelepiped block made of a typographic alloy, or, excep-tionally, of wood or plastic, that has, on its upper surface the figure of a letter or sign, either in relief or the other way round, for printing by using the system of typography. The invention of movable type is mainly down to Gutenberg and his originality. Amongst the movable types in printing one must differentiate between those which are made by hand, and have been previously cast, and those made mechanically, which are created in monotype.

Types consist of the following main parts:

Type face, which is the relief that the type has on its upper surface to produce the impression.

Foot or base, which is the lower surface, on the opposite side of the type face, on which there is usually a cleft or channel produced by the casting mould.

Height, is the distance between the base and the surface of the type face. It is the only dimension which has to be exactly the same for all kinds of type size and style: 62 2/3 typographic points, or in other words, 23.566 mm at a temperature of 20ºC, according to the Didot system. Regulation UNE 1 065. According to the Anglo-American system the height is slightly lower, namely 23.317 mm.

Type shaft, is the distance between the base and the shoulder or shank, where the slope that supports the relief of the type face begins.

Type size or strength, is the distance between the front and the back of the type. This distance, which is determined by each type size, is measured by typographic points and is the same for all kinds of type with the same case and the same type size.

Set or width, is the distance between the sides of the type and is adapted to the various letter widths within the same case or type size.

Nick, is the groove or fluting that can be seen on one of the surfaces of the type –the front or the back– to enable it to be placed in the setting stick quickly simply by feeling it. Sometimes, the type has two or more nicks.

Shoulder or shank, is the space between the edges of the prism –including the slope– and the surface of the type face. The shank is obviously bigger on its upper and lower surfaces than on its sides: letters with a long stem such as “b” or “p” can be made o n the upper and lower surfaces whereas on t h e sides the space or gap has to be minimal and in relation with the adjacent letter. It is es- sential for the proper alignment of all the type cha- racters of the same size and family, that the upper and lower shanks are exactly the same; if a special effect is re- quired, as can occur in advertising and fantasy printing, base alignment is resorted to when using a variety of type sizes.

Of course, when it is a question of flat cha- racters –for phototypesetting, “strike-on” or typewriter composition, trans- fers, etc...– it is only necessary to take the type face, the size, the width and the shank or white space around the four sides of the type character into con- sideration. What is clear is that the spacing, the normal or arbitrary alignment and even the superimposition of these characters is exceedingly easy.

15

HorariDe dilluns a divendres,de 10 a 14 horesAltres dies:horari a convenir.

Transport públicAutobús línia L-CC CaparrellaSortides Estació Renfe 1i estació d’autobusos 1

Entrada gratuïtaPer a totes les persones i institucions que ho desitgin,amb concertació prèvia.Totes les visites són guiades

TimetableMonday to Friday: 10:00 to 14:00Other days:To be concertet

Public transportBus L-CC Caparrella.Departure: Renfe Station 1 and Bus Station 1

Free admissionPrevious arrangement for institutions who would like to visit it All visits are guided.

HorarioDe lunes a viernes,de 10 a 14 horasOtros días:horario a convenir

Transporte públicoAutobús línia L-CC CaparrellaSalida Estación Renfe 1y estación de autobuses 1

Entrada gratuitaPera todas las personas y instituciones que lo deseen,con cita previa.Todas las visitas son guiadas

HorairesDe lundi à vendredide 10.00 à 14.00 heuresOu bien visite sur rendez-vous Transport publicBus L-CC CaparrellaSorties Gare de Renfe 1et Gare Routière 1. Entrée gratuitePour tout le mondeavec rendez-vous.Toutes les visites sont guidées.

Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida Partida de la Caparrella, 97 - 25192 Lleida

Telèfon 973 281 986 – Extensió 15

salatematica@diputaciolleida.cat

amb la col·laboració de