l ensenyament de la pronunciacio en catala

ANDREU, M.- LLISTERRI, J. (2004) Lensenyament de la pronunciaci en catal com a segonallengua, Articles de Didctica de la Llengua i la Literatura 32: 39-53.http://liceu.uab.es/~joaquim/publicacions/Andreu_Llisterri_04.pdf

1

Lensenyament de la pronunciaci en catal com asegona llengua

Marcella Andreu

Professora de catal per a adults de l'EAPC i examinadora de la DGPL

[email protected]

Joaquim Llisterri

Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autnoma de Barcelona

[email protected] | http://liceu.uab.es/~joaquim

RESUM

Larticle ofereix una breu revisi dels materials publicats per a lensenyament de la

pronunciaci en catal com a segona llengua (L2) amb relaci als diferents nivells de

formaci actuals, contextualitzant-los en el marc dels diversos corrents metodolgics

per a lensenyament de la pronunciaci i la correcci fontica. De lanlisi sen

desprenen les necessitats que semblen ms urgents en aquest camp i que es resumeixen

a les conclusions.

1. ENSENYAMENT DE LA PRONUNCIACI I ENFOCAMENT COMUNICATIU

s un fet reconegut actualment per tots els professionals de lensenyament de llenges

estrangeres que lenfocament comunicatiu s el que ha dorientar els dissenys

curriculars, la confecci dels materials i les prctiques docents. En aquest sentit, el

paper central de les competncies lingstiques comunicatives es troba clarament

reflectit, ja des de les primeres planes, en un document fonamental com s el Marc

europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar (2003), en

qu s'observa la competncia fonolgica com a fonamental amb relaci a la

competncia lingstica comunicativa que l'usuari o l'aprenent a d'adquirir. Aix, "la

competncia fonolgica suposa el coneixement i l'habilitat per percebre i produir"

(Marc Europeu... p. 122) els elements segmentals i suprasegmentals de la llengua i les

seves combinacions.

Per contra, aquest enfocament acaba desdibuixant-se en la prctica docent. Tal com

encertadament assenyalen Celce-Murcia et al. (1996) en el cas de langls com a


2

llengua estrangera, lensenyament comunicatiu de la pronunciaci no ha estat sempre

adequadament considerat, ja que sovint sempren encara els procediments clssics

heretats dels anomenats mtodes directes consistents a escoltar i repetir, les

instruccions de tipus articulatori, o els exercicis de parells mnims propis de

lestructuralisme i de lpoca dels laboratoris didiomes. Aquesta situaci, com veurem

ms endavant, s tamb la que, a grans trets, trobem pel que fa al catal.

A ms a ms, hi ha una necessitat palesa de fornir de competncia fontica i fonolgica

els individus que adquireixen el catal com a segona llengua (L2) en els diferents nivells

de formaci actuals, sigui quin sigui l'enfocament del qual es parteixi. Aquesta

necessitat manifesta densenyar a pronunciar no sembla, en canvi, reflectir-se

adequadament en les publicacions que shan dedicat a la metodologia de lensenyament

de la pronunciaci en catal, especialment si es compara la producci escrita sobre

aquest tema amb la que trobem en altres camps de la didctica de la llengua. Val a dir,

per, que una situaci molt semblant es dna en altres llenges. Ti (1982), per

exemple, dedica quatre planes al Treball de fontica (pp. 139-143) i com a nics

treballs especfics podem assenyalar que hagin arribat al nostre coneixement- els de

Baus et al. (1994), Dalmau et al. (1983a, b, 1985), Puig (1982), Torner (1994) i, des de

la perspectiva de la formaci de locutors radiofnics, Camps et al. (1994). Com veurem

en lapartat 3, aquesta escassetat es reflecteix en els materials adreats als alumnes.

Altrament, cal tenir en compte, a lhora de definir el camp que ens ocupa, una distinci

que ens sembla important entre ensenyament de la fontica, ensenyament de la

pronunciaci i correcci fontica. Lensenyament de la fontica s una reflexi

explcita sobre el sistema sonor duna llengua que se sol realitzar en el context dels

estudis de batxillerat, de determinats certificats i, molt especialment, en els nivells

universitaris. Ensenyar a pronunciar, en canvi, s una activitat que necessriament s'ha

dincloure en el disseny curricular dun curs de segona llengua com a part de les

destreses necessries per a lexpressi oral o, en determinats casos, dun curs de

formaci de professionals de la comunicaci. Finalment, per correcci fontica entenem

laplicaci del conjunt de procediments que es fan servir per tal de corregir els errors en

el nivell fnic i que tant es pot realitzar en el cas duna segona llengua per minimitzar el


3

que sanomena accent estranger com en el cas de parlants natius que presentin

dificultats especials.

2. MATERIALS PER A LENSENYAMENT DE LA FONTICA I DE LAPRONUNCIACI I PER A LA CORRECCI FONTICA EN CATAL COM A L2

En analitzar els materials relacionats amb l'ensenyament de la pronunciaci del catal

com a L2, cal distingir diferents mbits segons els destinataris de l'acci formativa:

l'escolar, la formaci d'adults i els certificats de nivell, i la nova immigraci. s evident

que la distribuci d'aquests mbits es pot establir d'altres maneres, per aquesta ens

permet comentar amb ms precisi els materials que s'hi relacionen, ja que no es tracta

de fer una llista poc substanciosa de les obres de referncia, sin d'esmentar-ne aquelles

que tenen com a part fonamental el nivell fnic.

Pel que fa a l'mbit escolar, la primera reflexi ineludible que s'ha de fer s fins a quin

punt s'hi donen situacions d'ensenyament/aprenentatge del catal com a L2. Actualment,

estem immersos en un procs d'acollida constant d'infants i de joves nouvinguts que,

evidentment, no poden comparar-se amb altres de residents que tenen el castell com a

primera llengua. Aix, ens trobem davant d'una situaci que s conseqncia del

fenomen de la nova immigraci a les aules de l'ensenyament reglat, una situaci que

demana el tractament especfic del catal com a L2 i que obliga el docent a cercar

solucions especfiques referents a la competncia fontica d'aquests alumnes. En aquest

sentit, el mateix departament d'Ensenyament, per mitj la Xarxa Telemtica Educativa

de Catalunya (XTEC) ofereix un llistat de diferents recursos que detallem a la taula 1.

Cal tenir present que assenyalem "teoria" o "prctica" d'acord amb el carcter

preeminentment teric o prctic de l'obra segons l'mbit que es descriu i que aquest

criteri se seguir, quan convingui, en la resta de taules.

obra format contingut teoria prctica

Badia et al. (1983) llibre i 2 cassets pronunciaci i ortografia x

Bruguera (1990) diccionari pronunciaci i ortografia x

Burguet (1980) llibre fontica i fonologia x

Carreras et al. (1985) llibre fontica (especficament per al catal L2) x

Castellanos (1993) llibre pronunciaci i correcci fontica x

Dalmau et al. (1985) llibre correci fontica (per a castellanoparlants) x

El rac del Clic multimdia fontica (entre molts altres) x

Foradada et al. (1989) llibre fontica i ortografia x


4

Rius (1988) llibre i dossier comunicaci oral i fontica x

Ruaix (1991) llibre i fitxes fontica i ortografia x

SEDEC (1984) dossier fontica x

SEDEC (1993) 2 dossiers fontica i ortografia x

SEDEC (1995) dossier fontica catal/castell (parvulari) x

SEDEC (1995b) 9 dossiers producci fontica (immersi) x

Taula 1.- Recursos per a lesenyament de la pronunciaci en lmbit escolar. (Font: XTEC, Xarxa

Telemtica Educativa de Catalunya, Departament dEnsenyament,

http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp)

Amb relaci a la formaci d'adults en general, hem cregut convenient vincular aquest

mbit amb el dels certificats de nivells de catal per dues raons: d'una banda, perqu

existeix un seguit de certificats internacionals de catal per a estrangers que tenen el seu

equivalent amb alguns dels certificats de coneixements generals de la llengua catalana;

d'altra banda, aquests darrers sn els certificats de nivell que tant l'administraci pblica

com l'empresa privada cada vegada ms demana als treballadors per accedir a

determinats llocs, tant si sn natius com si no.

D'aquesta manera, cal observar la correspondncia entre els diferents certificats

presentada a la taula 2. En totes les proves hi tenen una importncia rellevant la

comprensi i l'expressi orals, amb relaci a les quals s'estableix el criteri d'xit pel que

fa a la competncia fontica, considerant-ne aspectes com la correcci o la fludesa, per

exemple. En la taula 2 es resumeix el percentatge de punts que s'atorga a cada nivell

sobre un total de 100 en el cas concret dels certificats de coneixements generals de la

llengua catalana.

Nivells comuns de

referncia

Certificats de coneixements

generals

Certificats

internacionals

Percentatge de

comprensi i expressi

A1-inicial

A2-bsic A-bsic bsic 60%

B1-llindar A-elemental llindar 50%

B2-avanat B-intermedi avanat 40%

C1-efectivitat funcional

(o proficient)

C-suficincia (correspondncia no

reconeguada oficialment)

25% (desapareix l'apartat de

comprensi oral)


5

C2-domini (o

mestratge)

D-superior (correspondncia no

reconeguda oficialment)

25% (desapareix l'apartat de

comprensi oral)

Taula 2.- Relaci entre nivells, certificats i valoraci de la comprensi i expressi oral (Fonts: Marc

europeu ...2003; Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluaci i certificaci de coneixements de

catal; Certificats de Catal, Departament de Cultura,

http://cultura.gencat.es/llengcat/certific/index.htm)

Aquesta realitat ens serveix per enllaar amb una altra molt menys estructurada i amb

moltes ms necessitats imminents, la de l'ensenyament del catal a la que s'anomena

generalment nova immigraci. Quant a aquest darrer cas, trobem diferents actituds

relacionades amb la llengua provinents de diverses institucions, des de la mateixa

Administraci fins a grups de voluntaris lingstics, passant per ONG i associacions de

vens, per exemple; s a dir, un nombre elevat de collectius se sent implicat en el procs

de normalitzaci lingstica dels immigrants, sense comptar, sovint, amb el suport

suficient pel que fa a coneixements, metodologies i estratgies per a l'ensenyament de la

llengua catalana i, menys encara, de la llengua catalana com a L2.

Tot plegat s'agreuja, en el cas concret que ens ocupa, l'adquisici progressiva de

competncia fontica, pel fet que els materials que s'hi dediquen explcitament sn

escassos o gaireb inexistents. Aix, en podem trobar de relacionat amb la immigraci i

de vinculat amb els certificats de coneixements generals de la llengua esmentats

anteriorment, posant el nivell intermedi (B) com a sostre desitjable de competncia

lingstica d'un parlant no natiu.

En el primer cas, el de la immigraci, per b que es poden localitzar recursos per a la

docncia fora interessants en forma de fitxes, llibres, cassets, CD-ROM i fins i tot

cursos per Internet, el material dedicat explcitament a l'adquisici fontica i a la

pronunciaci acaba essent un valor suposat en un mar de situacions bsiques de la vida

quotidiana que s'ordenen sota un enfocament comunicatiu que, una vegada ms, les

relega a l'oblit. Malgrat tot, a partir del 2002 han aparegut, promoguts pel Departament

de Benestar i Famlia, estudis comparatius entre el catal i el xins (Grcia, 2002), el

sonink i el mandinga (Grcia i Contreras, 2002), el berber (Lamuela, 2002), el fula i el

wlof (Orozco i Roca, 2002) i lrab (Snchez, 2002), que han tingut present el

component fontic i el fonolgic i que forneixen les bases per a lelaboraci de

materials.


6

En el segon cas, el dels certificats, a banda dels materials esmentats en parlar dels

recursos per a l'ensenyament reglat, podem afegir les obres que detallarem a la taula 3.

Cal assenyalar que s'inclou una columna referent al certificat, sempre que la relaci d's

per a aquell nivell sigui evident segons la classificaci bibliogrfica que estableix la

mateixa Direcci General de Poltica Lingstica (DGPL).

obra format contingut certificat teoria prctica

Badia (2002) llibre fontica i fonologia x

Bau et al. (1995) llibre i casset pronunciaci i correcci fontica A-b / A-e x

Carreras et al. (1989) llibre fontica D x

Comelles (1996) llibre catal oral x

DGPL (1998) llibre i casset correcci oral K1 x

Ferragut et al. (1997) llibre fontica D x

IEC (1990) llibret estndard oral i fontica x

IEC (1992) llibret estdard oral x

IEC (1999) llibret fontica x

Lacreu (1998) llibre estndard oral x

Lacreu (2001) diccionari pronunciaci x

Lpez del Castillo (2001) llibre fontica i ortografia x

Recasens (1993) llibre fontica fonologia x

Recasens i Pallars (2001) llibre fontica i fonologia D x

Rico i Paloma (2000) diccionari pronunciaci x

Ruaix (1997) llibres i fitxes fontica i ortografia D x

Taula 3.- Materials relacionats amb lensenyament de la pronunciaci per a la preparaci de los proves

dels certificats de coneixement de catal (Font: Certificats de catal, Departament de Cultura

http://cultura.gencat.es/llengcat/certific/index.htm)

En la taula 3, queda pals, a ms a ms, que hi ha pocs recursos que tinguin la prctica

com a objectiu i que majoritriament trobem compendis que, a part de terics, estan

destinats a un pblic natiu i amb coneixements suficients de la llengua. Fins i tot es

dna el cas que la DGPL inclou en el seu repertori bibliogrfic treballs altament

especialitzats en fontica experimental, propis de la docncia universitria de segon

cicle, com ara Recasens i Pallars (2001).

1 El nivell K fa referencia a un certificat de coneixements especfics de la llengua catalana que capacitaper a la correcci de textos orals i escrits.


7

3. OBJECTIUS, METODOLOGIA I CONTINGUTS EN ELS MATERIALS PER ALENSENYAMENT DE LA PRONUNCIACI I LA CORRECCI FONTICA ENCATAL

Un cop presentades algunes de les obres principals per a l'ensenyament/aprenentatge

dels aspectes fontics del catal com a L2 en els diferents mbits, cal comentar-ne l's

que se'n pot fer des de la perspectiva docent.

Tot i que no siguin de caire pedaggic, cal esmentar, en primer lloc, els documents

oficials que defineixen la norma de pronunciaci (IEC, 1990), ja que sense una

concepci clara de lestndard oral s difcil plantejar lensenyament i la correcci. En

aquest mateix mbit existeixen manuals dortologia catalana (Vallverd, 1986;

Castellanos, 1993; Lacreu, 1998), que es complementen amb les indicacions que

apareixen en determinats llibres destil dels mitjans de comunicaci (Televisi de

Catalunya, 1995). Caldria afegir aqu els diccionaris de pronunciaci (Bruguera, 1990;

Lacreu, 2001; Rico i Paloma. 2000) com a obres de referncia, els treballs especialment

concebuts per a la preparaci de certificats (DGPL, 1998), les obres centrades en la

transcripci fontica (Carrera, 1995) i, ms recentment, els exercicis a la xarxa com els

de Gabriel Bibiloni. Aquests materials sadrecen als parlants natius de catal i, molt

especialment, als professionals de la locuci i de la comunicaci oral, amb lobjectiu

principal, en molts casos, devitar les interferncies amb el castell.

Una segona categoria de materials vindria donada per les descripcions fontiques i

fonolgiques del catal realitzades des duna perspectiva essencialment pedaggica per

a nivells no universitaris2 o escrites en un moment en qu el reciclatge del professorat

era una tasca urgent. Mata i Cormand (1974) i Burguet (1980) sn exemples daquest

darrer cas, mentre que Carreras i Comes (1989) es plantegen realitzar una descripci

clara i senzilla de les principals caracterstiques dels sons del nostre dialecte i les seves

regles bsiques de contacte (p. 7) enfocada tant a lensenyament secundari com a

universitaris i professionals que vulguin adquirir les bases per a una correcta ortofonia

del catal central (pp. 7-8).

2 Tot i que sn eines valuoses de consulta per al professor, deixem de banda en aquest treball els manualsadreats a lensenyament de la fontica i la fonologia catalanes en el nivell universitari com ara Badia(2002), Bonet i Lloret (1998), Recasens (1991, 1993) i les contribucions al primer volum de la Gramticadel catal contemporani (Sol et al., 2002).


8

En tercer lloc, podem esmentar les descripcions contrastives en el nivell fontic i

fonolgic entre el catal i altres llenges plantejades amb finalitats pedaggiques. Ti

(1982) inclou una anlisi contrastiva entre el catal i el castell (pp. 36-42) i tamb

trobem indicacions a Dalmau et al. (1985), que parteixen del sistema de faltes propi dels

castellanoparlants que aprenen catal. Pel que fa a altres llenges, la necessitat datendre

un nou tipus dalumnat ha portat a la publicaci dels estudis contrastius entre el catal i

les llenges dels immigrants que esmentvem en lapartat 2. Existeixen tamb treballs

fontics contrastius entre el catal i langls (Casanovas, 1994; Gutirrez, 1995;

Recasens, 1984) o lalemany (Ti, 1982) que poden sser tils en lensenyament del

catal com a llengua estrangera.

Arribem, finalment, als materials especficament adreats als alumnes: els llibres

dexercicis. Compten, en aquest, cas, amb Badia i Comellas (1983), Llobera et al.

(1983), Carreras et al. (1985a, b) i Bau et al. (1995).

Els exercicis de Carreras et al. (1985a, b) es publicaren quatre anys abans que la

Fontica catalana dels mateixos autors i tenen uns objectius similars, en el sentit que

sorienten ms al que hem denominat lensenyament de la fontica que a la correcci.

Bona part del treball lanomenada fontica visual- es basa en associar

representacions articulatries a simbols de transcripci, tot i que la segona part de

cadascun dels llibres dexercicis inclou prctiques que recullen la relaci entre sons i

grafies. Es tracta, per tant, de materials adreats a parlants de llengua materna catalana

que segurament troben la seva ms gran utilitat en el context de lensenyament

secundari.

Badia i Comellas (1983) centren la correcci en els problemes segmentals dels alumnes

castellanoparlants i proposen un conjunt dexercicis pensats per al treball individual o

per a classes de catal com a L2. El treball sinicia amb exercicis daudici i repetici

recolzats amb imatges corresponents a les paraules que exemplifiquen cada so- i

continua amb exercicis de discriminaci auditiva de contrastos en grups de dues o tres

paraules, emprant, en alguns casos parells mnims. Els sons es presenten, en general,

contextualitzats en sllabes, paraules o frases. Els exercicis prpiament orientats a la

fontica es complementen tamb amb daltres que relacionen sons i grafies.


9

Bau et al. (1995) sadrea, com indiquen les autores, a un pblic ampli (p. 7) que

comprn estudiants, professors i professionals dels mitjans i de la comunicaci oral. El

llibre es presenta com un material per a lautoaprenentatge o per sser utilitzat a laula, i

se centra, com en el cas anterior, en els problemes dels estudiants castellanoparlants.

Contrriament al que veiem en el cas de Badia i Comelles (1983), el treball sobre la

percepci i la discriminaci auditiva dels sons precedeix sempre el de la producci,

seguint aix un dels principis bsics del mtode verbo-tonal (Renard, 1979). En un

primer moment, es presenta el so allat i en context, per passar desprs als exercicis de

discriminaci emprant sons allats, logtoms paraules fonolgicament possibles per

no existents en la llengua- i paraules. En una segona etapa, els sons es descriuen

articulatriament amb lajut dillustracions de talls sagitals i dels llavis, sexpliquen les

dificultats que es poden esperar en un castellanoparlant i es proporcionen indicacions

sobre les prctiques articulatries que poden ajudar la producci del so. En tercer lloc es

passa a la producci de sons allats, parells mnims, logtoms, paraules, sintagmes i

frases. En la fase final de cada unitat, sinclouen exercicis de producci basats en

oposicions, dilegs i lectures.

Orientats al pblic adult propi de les Escoles Oficials dIdiomes, cal fer esment dels

materials que es recullen a Llobera et al. (1983). Si b la primera part de cada unitat t

com a objectiu la comprensi auditiva, la segona, anomenada explcitament Fontica,

ofereix exercicis en primer lloc daudicio i repetici i, a continuaci, de discriminaci.

Els problemes fontics que es tracten sn els que pot trobar un castellanoparlant en el

procs dadquisici del catal.

Podrem afegir encara la segona part del llibre de Dalmau et al. (1985) que presenta

models dexercicis de correcci fontica dissenyats des de lptica verbo-tonal i que

constitueix una bona mostra del que considerem un material til per al professor.

Notem, finalment, que en els nous materials per a laprenentatge assistit per ordinador

com ara Dileg Multimdia o Valenci Interactiu, les activitats dedicades a la pronncia

donen a lestudiant loportunitat denregistrar la seva producci i comparar-la amb la

del model proporcionat en el curs.

Observem, per tant, que encara que el ventall de materials pugui semblar molt ampli

(vegeu les taules 1 i 3), si descartem els treballs ms centrats en lortologia i els que


10

tenen com a objectiu la descripci fontica, sigui en contrast amb el castell o amb

altres llenges, sigui considerant el catal alladament, el que prpiament dit constituiria

una eina de treball per a lalumne que aprn el catal com a L2 es limita a un nombre

molt escs de publicacions especfiques, la ms recent de les quals, fins on arriba la

nostra informaci, s del 1995.

Esmentvem al principi de larticle la manca destudis dedicats a la metodologia de

lensenyament de la pronunciaci i de la correcci fontica en catal, tal com tamb

succeix sovint en altres llenges. Un aspecte que cal destacar positivament, per, s que

molts autors es decanten cap al mtode verbo-tonal (Dalmau et al., 1983a, b, 1985;

Puig, 1982), situaci que, per exemple, no es dna en contextos propers com el del

castell com a L2 (Llisterri, 2003). Coneixent que un dels principis bsics daquesta

aproximaci s la importncia que es dna als elements suprasegmentals (Renard,1979),

no deixa de sorprendre no trobar en cap dels llibres dexercicis comentats unitats

dedicades a laccent, lentonaci i el ritme. Aquests procediments sincorporen en els

models de fitxes de correcci de Dalmau et al. (1985), per no es presenten com a tals

en els materials desenvolupats.

Tamb s un element de reflexi el fet que lnic material que inicia el treball sobre els

sons partint de la discriminaci per passar desprs a la producci, tal com es proposa en

el sistema verbo-tonal, i que aprofita altres elements daquest mtode com la idea dels

contextos ptims que afavoreixen larticulaci dun determinat so s el de Bau et al.

(1995). Tot i aix, algunes de les indicacions que sofereixen en els exercicis

correctors impliquen un grau important dinterioritzaci dels mecanismes de producci

i una intel.lectualitzaci potser ms aprofundida que la que suggereix Renard (1979);

vegeu-ne una mostra: Si quan intentes articular el so [] emets el so [a] (neutralitzat)

has de desplaar la tensi de la part central de la llengua (mig dors) a la part posterior

(postdors). Recorda que has de posar la punta de la llengua a larrel de les dents de baix

i, alhora, has de mantenir larrodoniment dels llavis (p. 42).

Els materials recents en CD-ROM ofereixen, com esmentvem abans, la possibilitat

descoltar-se i autocorregirse tal com es feia en els laboratoris didiomes. Com

assenyala Renard (1979), aquest procediment, duna banda, sobrevalora la capacitat

dautocorrecci dels estudiants de nivell inicial i, daltra banda, no t en compte que si


11

els problemes rauen en la percepci, difcilment es pot corregir un error del qual hom no

s conscient.

Finalment, igual que en altres llenges (Llisterri, 2003), es constata que, amb lexcepci

de Carreras et al. (1985, 1989), els autors de publicacions descriptives o de caire

ortolgic i el mateix es pot dir dels que fan bsicament recerca en fontica o en

fonologia- no solen estar implicats en la producci de materials didctics, mentre que

els que se centren en aquest camp no sembla que tinguin una especial dedicaci a la

descripci fontica i fonolgica del catal. Aix fa, per exemple, que conceptes fontics

essencials en els plantejaments verbo-tonals com ara el de tensi o la classificaci de

vocals i consonants en funci del timbre clar o fosc no es tractin en els treballs

descriptius i els hagin de desenvolupar els autors ms orientats cap a la metodologia

(Dalmau et al., 1985).

4. CONCLUSIONS

Lanlisi, necessriament breu i parcial, dels materials dedicats a lensenyament de la

pronunciaci en catal com a L2 posa de manifest una situaci que podrem

caracteritzar, esquemticament, amb els trets segents:

Molt poca integraci entre lensenyament de la pronunciaci i la correcci

fontica per una banda, i els plantejaments comunicatius actuals per una altra.

Escassetat de materials especficament adreats als alumnes que considerin, no

nicament els problemes dels estudiants de llengua materna castellana, sin els

del nou collectiu dimmigrants i els de parlants daltres llenges que aprenen el

catal en centres fora del nostre domini lingstic.

Manca de materials especfics que permetin lobtenci gradual dels diferents

certificats de llengua catalana, tant per a natius com per a estrangers i

nouvinguts, amb relaci al nivell de correcci fontica que s'hi demana.

Concepci tradicional de bona part dels materials, malgrat el pes que sembla que

tenen els plantejaments verbo-tonals en las publicacions sobre metodologia

densenyament de la pronunciaci.


12

Absncia de collaboraci si ms no, reflectida en publicacions i materials-

entre els especialistes en fontica i fonologia, i els experts en ensenyament de la

pronunciaci i en correcci fontica.

s evident que el que ara trobem respon a una srie de condicionaments de molts tipus i

ben coneguts pels professionals de la llengua. Cal reconixer la qualitat de la tasca

realitzada, per simposa tamb la necessitat duna reflexi aprofundida sobre

lensenyament de la pronunciaci i la correcci fontica en catal com a L2 que tingui

en compte els diversos mbits dactuaci i els destinataris de lacci formativa,

respongui a les noves situacions demogrfiques, integri les competncies fontiques i

fonolgiques en un ensenyament comunicatiu, reprengui els treballs metodolgics

inspirats en sistemes com el verbo-tonal, fornint-los de la necessria base fontica, i

promogui la collaboraci entre especialistes en didctica de la llengua i experts en la

descripci fontica i fonolgica.

5. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

BADIA i CARDS, M. (2002): Introducci a la fontica i a la fonologia catalanes.

Barcelona: Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

BADIA, D.- COMELLAS, S. (1983): Exercicis de pronunciaci del catal. Vic: Eumo

(Complements, 7). (amb 2 cassets).

BAU, M. - PUJOL, M.- AGNS, R. (1995): Curs de pronunciaci. Exercicis de

correcci fontica. Terrassa: rtic. (amb casset).

BAU, M.- PUJOL, M.- RIUS, A. (1994): "Correcci fontica del catal o la necessitat

de polir la parla" a Articles de didctica de la llengua i la literatura nm 1, P. 124-129.

BIBILONI, G. Guia de correcci fontica. Departament de Filologia Catalana,

Universitat de les Illes Balears.

http://www.bibiloni.net/correcciofonetica/

BONET, E.- LLORET, M.-R. (1998): Fonologia catalana. Barcelona: Ariel.

BRUGUERA, J. (1990): Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia

Catalana.


13

BURGUET, F. (1980): Introducci a la fonologia, fontica i ortografia del catal.

Matar: Robrenyo; Barcelona: La Magrana, 1983.

CAMPS, O.- PREZ, R.M.- GASULL, S.- PLA, M. (1994): "Aspectes metodolgics de

la formaci de locutors a Catalunya Rdio" a: Llengua i ensenyament. Actes de les

Jornades. Vic: EUMO, P. 205-211.

CARRERA, J. (1995): Fontica prctica del catal oriental central i nord-occidental.

Barcelona: Miquel A. Salvatella.

CARRERAS, J.- COMES, J.- PI, J. (1985): Escarritx 1,2. Exercicis de fontica

catalana. Barcelona: Vicens Vives.

CARRERAS, J.- COMES, J.- PI, J. (1989): Fontica catalana. Barcelona: Teide

(Dotze, 18).

CASANOVAS, M. (1994): "Aspectes contrastius de la fontica i fonologia catalana i

anglesa" a Sintagma, nm. 6, P. 15-21.

CASTELLANOS, J.A. (1993): Manual de pronunciaci. Vic: EUMO Editorial, 1997 2a

edici.

CELCE-MURCIA, M. - BRINTON, D. - GOODWIN, J. (1996): Teaching

pronunciation: A reference for teachers of English to speakers of other languages.

Nova York: Cambridge University Press.

Certificats de catal. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

http://cultura.gencat.es/llengcat/certific/index.htm

COMELLES, S. BAU, M. PUJOL, M. RIUS, A. (1996): Test de catal oral.

Terrassa: rtic.

DALMAU, M. - MIR, M. - MOLINA, D.A. (1985): Correcci fontica. Mtode

verbo-tonal. Vic: EUMO (Complements 10).

DALMAU, M.- MIR, M.- MOLINA, D.A. (1983a): "Reflexions sobre la correcci

fontica" a Com nm 2, P. 20-21.

DALMAU, M.- MIR, M.- MOLINA, D.A. (1983b): " El mtode verbo-tonal" a Com

nm 3, P. 19-23.


14

DGPL, DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA (1998): Curs de

correcci de textos orals i escrits. Prctiques autocorrectives. Vic: EUMO.

Dileg multimdia. Curs de catal bsic. Centre de Normalitzaci Lingstica. CD-

ROM.

El rac del Clic, Activitats educatives multimdia. XTEC, Xarxa Telemtica Educativa

de Catalunya, Departament dEnsenyament, Generalitat de Catalunya.

http://www.xtec.es/recurso/clic/esp/

FARRAGUT, T. HERRERO, P. SARSANEDAS, M. (1997): Curs de llengua

catalana. Material didctic per a cursos de nivell D. Barcelona: Generalitat de

Catalunya, Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, 1999.

FORADADA, M. MORATALLA, L. (1989): Catal guai. Fontica i ortografia.

Barcelona: Laertes, 1991.

GRCIA, L. (2002): El xins. Estudi comparatiu entre la gramtica del catal i la del

xins. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Famlia, 2003.

GRCIA, L.- CONTRERAS, J.M. (2002): El sonink i el mandinga. Estudi comparatiu

entre les gramtiques del sonink i el mandinga i la del catal. Barcelona: Generalitat

de Catalunya, Departament de Benestar i Famlia, 2003.

GUTIRREZ, F. (1995): La funcin demarcativa de la entonacin en ingls, castellano

y cataln. Murcia: Servicio de Publicaciones, Universidad de Murcia.

IEC, INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCI FILOLGICA (1990): Proposta

per a un estndard oral de la llengua catalana I. Fontica. Barcelona: Institut d'Estudis

Catalans, 1998.

http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/llengua

catalana/PropostaEstandard/default.htm

IEC, INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCI FILOLGICA (1992): Proposta

per a un estndard oral de la llengua catalana II. Morfologia. Barcelona: Institut

d'Estudis Catalans, 1996.


catalana/PropostaEstandard/default.htm


15

IEC, INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCI FILOLGICA (1999): Aplicaci

al catal dels principis de transcripci de l'Associaci Fontica Internacional.

Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.


catalana/afi/

LACREU, J. (1998): Manual d's de l'estndard oral. Valncia: Universitat de

Valncia.

LACREU, J. (dir.) (2001): Diccionari valenci de pronunciaci. Alzira: Bromera.

LAMUELA, X. (2002): El berber. Estudi comparatiu entre la gramtica del catal i la

del berber o amazic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i

Famlia, 2003.

LPEZ DEL CASTILLO, L. (2001): Qestions bsiques del catal actual. Lxic i

semntica. Fontica i ortografia. Barcelona: Edicions 62.

LLISTERRI, J. (2003): La enseanza de la pronunciacin a Cervantes, Revista del

Instituto Cervantes en Italia, nm, 4, 1, P. 91-114.

http://liceu.uab.es/~joaquim/publicacions/Pronunciacion_ELE

.pdf

LLOBERA, M.- CARBONELL, M.- MAS, M.- MELCION, J.- ROSANAS, R.-

VERGES, H.-BOU, E. (1983): Parallel. Material auditiu per a l'ensenyament del

catal a no-catalanoparlants. Barcelona: Edi-6.

Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar

(2003): Consell de Cooperaci Cultural, Comit dEducaci, Divisi de Llenges

Modernes.

http://cultura.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.

htm

MATA, M. - CORMAND, J.M. (1974) Quadres de fonologia catalanma per a

l'ensenyament de la lectura i l'escriptura. Barcelona: Bibliograf, 1979.

Material Didctic, Llengua i immigraci. Departament de Cultura, Generalitat de

Catalunya.


16

http://cultura.gencat.net/llengcat/immigra/didactic.htm

Mediateca Centre de Recursos Pedaggics. XTEC, Xarxa Telemtica Educativa de

Catalunya, Departament dEnsenyament, Generalitat de Catalunya.

http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp

OROZCO, M.- ROCA, F. (2002): El fula i el wlof. Estudi comparatiu entre les

gramtiques del fula i el wlof i la del catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya,

Departament de Benestar i Famlia, 2003.

PUIG, G. (1982): "Els sistemes de correcci fontica i el catal L-2" a: FARGAS, A.-

TI, J. (eds.): Actes del 1er Sympsium sobre l'ensenyament del catal a no-

catalanoparlants. Vic: EUMO, P. 396-404.

RECASENS, D. PALLARS, M. D. (2001): De la fontica a la fonologia. Les

consonants i assimilacions consonntiques del catal. Barcelona: Ariel

RECASENS, D. (1984): Estudi comparatiu de la fontica segmental del catal i de

l'angls. Barcelona: Institut de Cincies de l'Educaci de la Universitat de Barcelona.

RECASENS, D. (1991): Fontica descriptiva del catal (Assaig de caracteritzaci de

la pronncia del vocalisme i consonantisme del catal del segle XX). Barcelona: Institut

d'Estudis Catalans.

RECASENS, D. (1993): Fontica i fonologia. Barcelona: Enciclopdia Catalana.

RENARD, R. (1979): Introduction la mthode verbo-tonale de correction phontique.

Troisime dition entirement refondue. Bruxelles / Centre International de Phontique

Applique: Didier / Mons.

RICO, A.- PALOMA, D. (2000): Diccionari de pronunciaci en catal. Barcelona:

Edicions 62.

RIUS, D. (1988): Llenguatge oral. Jocs per a l'exploraci. Barcelona: La Guaira.

RUAIX, J. (1991): El catal 1. Temes introductoris. Fontica i ortografia. Moi: Ruaix.

RUAIX, J. (1997): Catal complet. Curs superior de llengua. Volum I. Temes

introductoris, fontica i ortografia. Moi: Ruaix.


17

SNCHEZ, R. (2002): L'rab. Estudi comparatiu entre la gramtica del catal i la de

l'rab. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Famlia, 2003.

SEDEC, SERVEI DENSENYAMENT DEL CATAL (1984): Programa de

discriminaci auditiva i llenguatge oral. Barcelona: Generalitat de Catalunya,

Departament d'Ensenyament.

SEDEC, SERVEI DENSENYAMENT DEL CATAL (1993): Treball diversificat a

l'aula: Tallers de llengua. Fontica i ortografia (1 i 2). Barcelona: Generalitat de

Catalunya, Departament d'Ensenyament.

SEDEC, SERVEI DENSENYAMENT DEL CATAL (1995): Fontica. Barcelona:

Generalitat de Catalunya, Direcci General d'Ordenaci Educativa.

SEDEC, SERVEI DENSENYAMENT DEL CATAL (1995b): Parlar pels descosits:

la llengua oral a parvulari. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament

d'Ensenyament.

SOL, J.- LLORET, M.R.- MASCAR, J.- PREZ SALDANYA, M (dirs.):

Gramtica del catal contemporani. Volum 1. Introducci. Fontica i fonologia.

Morfologia. Barcelona: Empries.

TELEVISI DE CATALUNYA (1995): El catal a TV3: Llibre d'estil. A cura de la

Comissi de Normalitzaci Lingstica de TVC. Barcelona: Edicions 62.

TI, J. (1982): "Els sistemes consonntics catal i alemany comparats" a: FARGAS,

A.- TI, J. (eds.): Actes del 1er Sympsium sobre l'ensenyament del catal a no-

catalanoparlants. Vic: EUMO, P. 486-494.

TI, J. (1982): L'ensenyament del catal als no-catalanoparlants. Vic: EUMO, 1984.

TORNER, S. (1994): "Fontica. Per qu? Per a qui? Qu? Com?" a: Llengua i

ensenyament. Actes de les Jornades. Vic: EUMO, P. 107-110.

Valenci Interactiu. Nivell Inicial. Departament d'Idiomes. Universitat Politcnica de

Valncia. CD-ROM.

VALLVERD, F. (1986): Elocuci i ortologia catalanes. Barcelona: Jonc.

1. ENSENYAMENT DE LA PRONUNCIACI I ENFOCAMENT COMUNICATIU2. MATERIALS PER A LENSENYAMENT DE LA FONTICA I DE LA PRONUNCIACI I PER A LA CORRECCI FONTICA EN CATAL COM A L23. OBJECTIUS, METODOLOGIA I CONTINGUTS EN ELS MATERIALS PER A LENSENYAMENT DE LA PRONUNCIACI I LA CORRECCI FONTICA EN CATAL4. CONCLUSIONS5. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

l ensenyament de la pronunciacio en catala

Documents