ANY 29 - Núm. 66 - ESTIU 2011 - PVP 6 €

PREMI VENTURA GASSOL 1993 de la Diputació de Tarragona

núm. 66 agost de 2011

Canya i Gram

C. Nou, 543736 El Masroig

(Priorat)canyaigram@hotmail.comFacebook (CanyaiGram)

Taula de Redacció

Ramon Bargalló(director)

Montserrat VernetM. Teresa VallèsSophie LacomeRicard Corulla

Raquel Juanpere

Col· laboració

Raquel PasanauJosep Fornés

Guillem FornésRoc Valls

Maquetació

Guillem Lamas

Els conceptes i opinionssostinguts als articles queapareixen a les planes del

nostre butlletí no representenl’opinió dels responsables del

butlletí ni de la Societat Cultu-ral i Recreativa Flor de Maig.

Són de l’exclusivaresponsabilitat del seu autor.

----------

Preu de l’exemplar:6 euros

Publicació semestralD.L.T. Núm. 2425-1985

Imprimeix:Optim.gr

Portada: Ramon Bargalló

Contraportada: Roc Valls

FATO 5 De profundis, l’esperança encara...CRÒNICA. El batec del nostre poble 7VEUS DEL POBLE 12 JOAN PERE, per sempre amb tu In memoriam 13 Ramon Giné 14ENTITATS 15 Ampa Escola Onze de Setembre, El Masroig Associació de Dones del Masroig 16 Coral del Masroig 17 Consell Pastoral Parroquial 18 Fils i boixets 19 Associació de Jubilats i Pensionistes del Masroig 19 Cooperativa del Masroig 20 Unió de Pagesos 21ECOLOGIA 23 CANC La Raboseta (i el llop) 26VI SOLIDARI 28 Fira del Vi Solidari Lletra d’agraïment 30CULTURA 33 Memòries personals Estimar el poble, estimar la terra Recordo... 36 Viatge al Montsant 38 Entitats 39 Centre Quim Soler, la literatura i el vi Priorat Centre d’Art 40 Mots de vi 43 Textos 44 Papallones Blaves Missatge de la Flama del Canigó 2011 45POLÍTICA 46 El masroig. Passat Comiat de l’Alcaldessa Informació municipal 47 El Masroig. Present. Els grups del nou consistori opinen 48 CiU 48 Masroig Agrupat 49 Independents 51 Opinió comarcal 52 Res no és eternEL TEMPS 53FESTA MAJOR 54 Salutació Festa Major 2011 Programa de l a Festa Major 55

5

FATO

DE PROFUNDIS, L’ESPERANçA ENCARA...

I tornem!Ahir la fosca era dura, però no pas duradora. Sempre de la nit neix el dia. Cada dia surt el sol. El silenci de la nostra publicació ha durat poc. Uns mesos només. I si de nou, en temps a venir, la broma

carregada de llamps i trons, ens esporugueix i ens amaguem sota el llit, ben segur que d’altres, tornaran a trobar la força necessària per treure el cap, i adonar-se que no era un diluvi aquella maltempsada, i es-criuran lliurement descrivint la brometa. Sempre el nostre canya i gram ha resorgit de les cendres que l’amenaçaven. El nom que té ens assegura la seva continuïtat. I per tant, ara i avui, hem d’agrair a tots els qui l’han fet possible, i han treballat fort, i que anunciaven la seva fi sabent que, només així, algú prendria el relleu en la cursa.

La mort anunciada del català.Una llengua no mor perquè ve gent de fora, sinó que mor perquè els qui la parlem la deixem de parlar

quan veiem algú que és de fora. Al Masroig el català mai no havia estat tant en perill de mort. Ara i aquí, el castellà s’imposa. Al carrer, al tros, a les empreses, a les botigues, i fins i tot al bingo de l’associació de do-nes!!! Només cal comptar al final de la jornada quantes vegades hem fet servir el castellà. Això no passava al Masroig. I qui venia aprenia el català. Ara veuen que no cal i no l’aprendran mai. I la culpa només és nostra. I és tan fàcil: a Catalunya, sempre en català!

Muts i a la gàbia! Tanca els ulls. Tapa’t les orelles. Posa’t un candau a la boca i cotó fluix a les narius. I vés amb compte amb

el que toquis!La Cooperativa i el paisatge del poble. La Cooperativa i els criteris d’acomiadament i contractació de

personal. Els socis tenen la paraula?Tenim regidors nous de trinca al municipi. Els hem demanat que expliquin com han trobat la casa, com

s’han organitzat, per què governen o fan oposició... Valtros mateixos, llegiu i...?! L’anterior equip municipal ha marxat posant una cirereta al pastís de la buidor participativa que ha estat vivint el poble. El que és del poble podria ser meu. Nepotisme és la paraula tècnica. Però els indignats que floreixen arreu s’indignen, s’indignen! La casa del metge, contractes, etc...

“Avui la paraula amistat ha pres connotacions francament negatives i significa privilegi o recomanació. (...) L’amistat és el mitjà per passar davant dels altres, per eludir la norma establerta. La paraula amistat ha acabat, doncs, per assenyalar els criteris particularistes, els privilegis grans o petits dins d’un sistema que, si fos just, hauria de regir-se per criteris universals i pels mereixements.” (Francesco alberoni, L’amistat,1984). Podeu canviar la paraula amic per parent.

Una altra citació: “Cal que el poble lluiti per la llei com si es tractés de la muralla (d’una ciutat)” (Herà-clit). És a dir, la llei ens protegeix dels enemics de fora (dels que volen destruir la ciutat), com una muralla, al mateix temps que cohesiona els de dins, enforteix la solidaritat i castiga qui actua contra el bé comú. Però cal lluitar!

“¿Existeix un mode de vida noble i un altre de vulgar, o bé són tots dos igualment fútils? (...) Perquè el bé pugui ésser avaluat, ¿ha d’ésser etern o bé val la pena de cercar-lo encara que l’univers avanci inexorable-ment cap a la mort?” (bertrand russell). És a dir, tot i sabent que tot s’acaba, que no hi ha ni cel ni infern, que el sol finirà i amb ell tots naltros, hem de fer el bé? O podem fer el que ens doni la gana?. L’home honest és fa la pregunta en cada decisió que pren. I és responsable del que fa. D’altres diuen: campi qui pugui!

Vi SolidariExemplaritat. Tot es pot superar. Nou camí de retrobament deixant enrere els mals passats. Ho sabrem

aprofitar? L’esperança encara!Som imperfectes, tots, ho sabem; però allò que és públic ho veiem i ho diem. Pel bé de tots. Democrà-

cia és transparència i llibertat. I a internet ens trobareu per poder opinar i corregir tot allò que cregueu incorrecte o ofensiu a la vostra dignitat. Al Facebook, i si hi som a temps al blog/web.

Ramon Bargalló Rius

7

CRÒNICA

El batec del nostre poble(a partir del 13/08/2010 fins al 19/07/2010)

Dia 22Al matí, a la plaça de l’església, festa de l’escuma. A la tarda, triangular de futbol infantil: Falset, Marçà, El Masroig. Seguidament, concert i, a la nit, ball amb l’Oquestra Belle Epoque.

Dia 23Dia dels dropos. Al matí, a la plaça de l’església, cu-canyes per a tothom organitzades per l’AMPA de l’escola del Masroig. A la tarda, desfilada de carros-ses i batalla de confetti. A la nit, correfoc a càrrec del grup de diables “Coco Pere” i dels grallers “La Bóta del racó”.

Dia 24Missa i processó en honor del nostre patró Sant Bartomeu. A la tarda, organitzat per la parròquia, animació infantil i, després, a la pista, cantada d’ha-vaneres pel grup “Les veus de Bot”. Com a cloenda de les festes, sopar de germanor.

SETEMBRE 2010Dia 11Diada de Catalunya. Cercavila pels carrers del poble pel grup de grallers, i esmorzar popular a la plaça

AGOST 2010Dia 13Sopar solidari organitzat per la parròquia a benefici de Mans Unides.

Dia 19Primer acte de les Festes Majors del poble: Bingo. El casal del poble s’ha quedat petit a l’hora de jugar uns cartons de bingo, tant pels més petits, com pels de més edat.

Dia 20“The Papa’s & the Popo’s” i “El Sindicato del Riff” són els grups que amenitzen aquesta nit pròpia dels més joves. Surten escollits com a hereu Alexandre Cabré i Rué i, com a Pubilla, Raquel Juanpere i Pa-sanau.

Dia 21A càrrec de la Dra. Margarida Genera, al matí, ta-ller infantil, al Museu del Puig Roig i, a la tarda, la conferència: “Seguint els passos dels nostres avant-passats”.A la tarda, concert i, a la nit, ball amb l’Orquestra Cristian Domenech. A la mitja part, exhibició de salsa per part del jovent del poble.

Text i fotos: Raquel Pasanau

8

CRÒNICA

de la vila. Tot seguit, ballada de sardanes. A la tarda, ballada de sardanes a la plaça de l’església i xocola-tada per a tothom. A la nit, gimcana organitzada per l’associació de joves “La Garnatxa Borda”.

OCTUBRE 2010Dia 27Comença la Setmana Cultural. Exposicions de pin-tura de la pintora local Dolors Folch i la del pintor Albert Torner. També els nens de l’escola 11 de se-tembre ens mostren el seu treball: “Quins bolets”. Queden exposades totes les fotografies presenta-des al concurs sobre la tardor al Masroig, en les categories infantils, juvenils i d’adults que organitza l’Ampa.Conferència organitzada per l’Associació de Dones a càrrec de la Dra. Rosa Subirats amb el tema: “Mi-tes i realitats de l’alimentació”.

Dia 29Els nens queden encantats amb la Martina conta-contes, actuació organitzada per l’associació de jo-ves.Tot seguit, la conferència “El nostre oli, tast i carac-terístiques”, a càrrec de Rafel Pino i Vandellos.

Dia 30A la plaça de l’església, Mercat del llibre de 2a mà per part de la parròquia.A la tarda, actuació musical pel grup de Tàrrega ”Escala en hifi” organitzat per l’Associació de Ju-bilats. Es lliuren els premis (USB per tots) del con-curs fotogràfic. Els guanyadors són: en la categoria infantil, Marc Juanpere Rabasó, en la juvenil, Eusebi Juanpere Pasanau i, en la d’adults, Raquel Pasanau Fagúndez.

Dia 31Conferència a càrrec de l’historiador Josep Sànchez Cervelló, amb el tema “La batalla del l’Ebre”.

Dia 15Desprès d’una temporada tancat, torna a obrir el telecentre.

NOVEMBRE 2010Dia 21L’Associació de Dones organitza una sortida a Bar-celona, per veure l’obra de teatre “Rigor Mortis”, al teatre Condal.

Dia 28Eleccions al Parlament de Catalunya. Al Masroig, els resultats han sigut els següents: De 281 votants, 117 vots són per a CIU, 57 per al PSC-PSOE, 30 per a ERC, 24 per al PP, 17 per a SI, 3 per a Des de baix, 3 per al CORI, 2 per a PxC, 2 per a RI.cat, 1 per a C’s, 5 vots en blanc i 12 de nuls.

DESEMBRE 2010Dia 3L’AMPA de l’es-cola del Masroig prepara, com cada any, la para-da de Santa Llú-cia a la plaça de la vila, per vendre objectes nada-lencs.

Dia 10Xerrada de la Marató de TV3 organitzada per l’Associació de Dones, a càrrec de la Dra. Rosa Subirats, amb el tema: ”Lesions medul·lars i cerebrals adquirides”.

Dia 17L’Agrupació Musical del Masroig ens ofereix l’audi-ció del primer trimestre.

Dia 19Bingo i xocolatada al local de l’Associació de Do-nes, per recollir diners per a l’edició d’enguany de la Marató de TV3. Els diners recaptats són 964 €.

Dia 23El mossèn i els nens de la catequesi porten, tot cantant nadales, l’alegria d’aquests dies a les cases de la gent més gran.

Dia 25A la missa de Nadal, representació d’un pessebre vivent, a càrrec del nens del poble

GENER 2011Dia 2Arriben els patges dels Reis Mags d’Orient per re-collir les cartes de tots els nens i nenes del poble.

9

CRÒNICA

Dia 5Cavalcada de les carrosses dels Reis Mags Melcior, Gaspar i Baltasar pels carrers del poble, adoració del Nen Jesús a l’església i entrega al casal d’un re-gal dels molts que porten a la xicalla del poble.

Dia 22Festa de Sant Sebastià. De bon matí, cercavila amb els grallers “La Bóta del Racó”. Recollida de guinal-dos. Missa Major en honor a Sant Sebastià i, en aca-bar, benedicció i repartiment de coques. A la tarda,

a la plaça de la vila, ball de coques amb la Cobla Mirantfont i, a la nit, ball amb el grup Enigma.

Dia 23Al sortir de missa, benedicció de tota classe d’ani-mals en honor a Sant Antoni.

FEBRER 2011Dia 5L’Associació de Dones per celebrar Sta. Àgueda organitza un sopar al restaurant Sport de Falset, seguit d’un karaoke d’allò més divertit.

Dia 20Eleccions a Cambres Agràries de Catalunya. El nom-bre de votants ha sigut de 31 dels 60 censats i els resultats al nostre poble són els següents: 16 vots per a UP, 7 per a URAPAC-UPA, 5 per a ASAJA, 2 per a JARC i 1 de nul.

Dia 26Inauguració de l’obra “Cities of The Red Night” del Marcel Pey, als antics trulls del Celler del Masroig fins el 27 de març.

MARç 2011Dia 5Carnaval. A les 6 de la tarda, rua de tots els dis-fressats pels carrers del poble acompanyats per la xaranga “Fot-li canya”, per acabar al casal amb una xocolatada preparada per l’Associació de Dones.La setmana del 7 al 13 de març tenim tota la canalla i jovent sense classe. És la setmana blanca. Què deu voler dir, això?

ABRIL 2011Dies 2 i 3Al rentadors, exposició de David Ymbernon amb l’obra “Latung La La i el vi carbassa” organitzada pel Priorat Centre d’Art.

Dia 3Organitzada per l’Associació de Dones, camina-da fins a Bellmunt per l’antic camí recuperat de la mina, on ens espera un bon esmorzar al restaurant L’Economat de les Mines, per recuperar forces. Se-guidament, visita al museu de les mines i tornada al poble pel camí que passa pel Puig Roig.

Dia 17Diumenge de Rams. Abans de la missa, benedicció de palmes i rams a la plaça de la vila i processó fins l’església.

Dia 23Sant Jordi. A la plaça de la vila, l’Ampa de l’escola organitza la parada de venta de llibres i roses.

Dia 30Festa de la nostra patrona la Mare de Déu de les Pinyeres. Missa a l’era, ballets a càrrec dels nens i nenes del poble, els quals, enguany, han tingut una

10

CRÒNICA

professora que els ha ajudat i han quedat molt llu-ïts, i ballada de sardanes. A la tarda, tornada cap el poble amb la Mare de Déu i novena.

MAIG 2011Dia 8Tornada de la Mare de Déu de les Pinyeres, des-prés d’acompanyar-nos tota la setmana al poble. A l’acabament de la missa, processó pel poble. Qui l’ha acompanyat fins l’ermita ha pogut gaudir d’una bona xocolata amb coca.

Dia 25Eleccions municipals. Han estat presentades tres candidatures: Convergència i Unió, Masroig Agru-pat i Independents del Masroig-AM. Els resultats han quedat així: persones amb dret a vot: 396; per-sones que han votat: 364; 165 vots per a CIU, 130 per a Masroig Agrupat, 50 per a Independents del Masroig-AM, 12 vots nuls i 7 en blanc.

JUNY 2011Dia 5L’Associació de Dones organitza una sortida al tea-tre Condal, a Barcelona, per veure l’obra “Visca els nuvis”, amb el Joan Pera i l’Amparo Moreno.

Dia 11Fira solidaria del vi, amb el títol: “Masroig, vi soli-dari”. Es pretén donar a conèixer els vins dels 7 cellers vinculats al poble; Cellers Can Blau, Celler El Masroig, Celler Orto Vins, Dit Celler, El vi a punt i Mas de l’Abundància, amb un caire solidari, ja que tots els beneficis d’aquest dia seran per a l’Obra Social de Sant Joan de Déu, que els destinarà a l’es-tudi del càncer infantil. Carrers engalanats, servei de guarderia, conferència sobre el tema, exposició

als rentadors, música a l’església, venda d’un vi únic per aquest dia i d’altres productes alimentaris en diferents estands, possibilitat de sopar, sorteigs, en-tre ells, el d’una samarreta signada per Iniesta. Un dia fantàstic en el qual el poble es va unir, des dels primers preparatius, fins aquell dia en què tot fou portat per gent voluntària. Molta afluència de gent de tot arreu i una recaptació d’uns 16.000 euros.

Dia 12Dins del programa de la fira “Masroig, vi solidari”, xerrada organitzada pel Centre Quim Soler, amb el tema: “La salut, 25 anys després de Txernòbil”, per la Galia Ackerman i el Wladimir Tchertkoff. A conti-nuació, vermut poètic amb l’Andreu Subirats.

Dia 17Audició de música de final de curs. Piano, violí i ba-teria són els instruments que ens han acompanyat a més a més de les veus dels més petits.

Dia 22Els nens de l’escola del Masroig ofereixen a tot el poble, a la sala del teatre, l’obra “Aquarel·la” i unes cançons per celebrar el final de curs. Després, nens, pares i mestres han sopat tots plegats a l’escola.

Dia 23Al camp de futbol, rebuda de la flama del Canigó que, enguany, s’ha anat a buscar a Pradell de la Tei-xeta. Lectura del Manifest de la Flama del Canigó, orígens de la festa de Sant Joan, recital de poemes i música. Després, coca de Sant Joan, fruits secs, re-frescos i vi dolç. Encesa de la foguera per les dues persones més grans del poble, la Maria Tost i el Jaume Rius Masdeu, acompanyats per la pubilla i l‘hereu. A continuació, focs artificials a càrrec dels diables d’El Masroig. Els petards van acompanyar contínuament la festa.

11

CRÒNICA

Dia 24Sant Joan. La piscina obre les portes amb la il·lusió de grans i petits.

Dia 25Organitzat per la parròquia, nit de teatre amb l’obra: “Tan perfecto no te quiero”, del grup UNAE de Tortosa.

Dia 27Comença, al dia 5 d’agost, el casal d’estiu per a nens entre 3 i 12 anys amb horari de 9 a 13 h, organitzat per l’Ajuntament. Jocs, manualitats, piscina..., que porten endavant la Miriam Rodriguez i l’Anna Bru.Els nens i nenes acompanyats per un mossèn, cate-quistes i família celebren el final de curs de la ca-tequesi: bany a la riera, berenar, pregària i cançons a l’ermita, sopar i, després, karaoke. Un programa força divertit.

JULIOL 2011Dia 2XI Trobada de puntaires. Unes 140 puntaires es van reunir al nostre poble vingudes de tota la provín-cia.

Dia 6Es fa, durant quatre setmanes, un curs de ball en línia organitzat per l’Associació de Dones.

Dia 9L’Associació de Dones celebra, com cada any, el seu aniversari amb un berenar per les sòcies. Després, exhibició de salsa per un grup de joves del poble.

Dia 10La campanya “Mulla’t, contra l’esclerosi múltiple” té lloc a la piscina municipal amb la venda de samarre-tes, bosses, tovalloles...Després de missa, en el dia de Sant Cristòfol, bene-dicció de tota classe de vehicles.

Dia 11L’Ajuntament organitza un curs d’internet durant dos setmanes, amb dos nivells: introducció i avan-çat.

Dia 18Tres dies a la setmana fins al 12 d’agost, ens posem en forma a la piscina amb un curs d’aquagim adre-çat a tothom. També comença el curs de natació adreçat a nens i nenes entre 9 i 12 anys.

Dia 22Marxen els afortunats als qui han tocat els viatges de la Caixa Agrícola del Masroig. Fins al diumenge, gaudiran d’una ruta pel Pirineu català: Boí, Vielha, Foix, Baulou, Spot, Rialp i Sort.

DEMOGRAFIA:

Naixements:• Saad Bakhych (24-08-2010)• Cosmina Sonia Varga (03-10-2010)• Jana Fernández Pallarès (16-03-2011)• Mohsin El Oualouchi (07-05-2011)• Gemma Asens Blanco (12-06-2011)

Casaments:• Enric Arbonés Martorell i Neus Carmona

Folch (21-05-2011)

Defuncions:• Teresa Masip Rofes; 89 anys (15-07-2010)• Pepita Beltran Crusat; 79 anys (19-07-2010)• Diego Fernando García Orozco (03-09-

2010)• Francisco Bargalló Margalef; 87 anys (23-11-

2010)• Maria Mateu Beltran; 83 anys (29-12-2010)• Victòria Vernet Rius; 99 anys (27-03-2011)• Pepita Guiu Vernet; 72 anys (06-04-2011)• Ramon Vallès Folch; 87 anys (13-05-2011)• Joan Pere Fernàndez Juanpere; 35 anys (28-

06-2011)• Daniel Rovira Balcells; 41 anys (juliol 2011)

12

VEUS DEL POBLE

No volem. Refusem la idea d’haver d’escriure aquestes línies. No és veritat. No, no pot ser. El

Joan Pere no. Voldríem entrar en una altra dimensió on, retrocedint, canviéssim els esdeveniments. Plo-rem, ens rebel·lem contra tot, contra aquesta vida cruel i injusta que tot ho pot fer. No és just. Ha de ser aquí, en algun lloc… No, no, centrem-nos. Hem de ser forts, aguantar aquest dolor, aquest desconsol dins nostre que ens paralitza, ens angoixa i fa que ens costi molt continuar amb el seu, amb el nostre projecte.

El Joan Pere era un gran home perquè per damunt de tot era bo. Estareu d’acord amb nosaltres que els grans homes són aquells que es distingeixen, per damunt de tot, per la seva bondat, el seu altruisme i la seva empatia. El Joan Pere tenia totes aquestes qualitats i les posava a disposició de tothom. Li eren innates. No en va, liderà Masroig Agrupat amb tota la il·lusió i forces dirigides en aconseguir un poble millor per a tots i cadascun dels masrojans i masro-janes. Malauradament, no tothom va saber interpre-tar aquest sentiment, i aquests mai el van reconèixer com un home dels que saben fer poble. Va ser capaç d’anteposar els interessos del Masroig a qualsevol altra cosa perquè, com molt bé sabeu, pertanyia al Partit dels Socialistes de Catalunya però quan ell va considerar, ara fa quatre anys, que per damunt de tot calia treballar pels masrojans, no va dubtar en deixar el seu partit de sempre fora de les llistes municipals i encapçalar una agrupació d’electors amb l’única fina-litat d’empènyer al poble cap a un futur millor.

A les darreres eleccions municipals, conscient que el Masroig s’hi jugava molt, va preferir, junt als seus companys d’equip, donar entrada a gent nova, que no poguessin recordar els quatre anys de la darrera le-gislatura municipal, on els regidors de Masroig Agru-pat van ser totalment apartats de la política municipal. Van ser quatre anys molt durs. No va ser tasca fàcil aconseguir-ho però ell, amb el seu empeny i il·lusió, no es va aturar fins aconseguir una llista de perso-nes amb un objectiu primordial: TREBALLAR, TOTS

UNITS, PEL MASROIG. Tampoc aquesta vegada s’ha aconseguit. És aquí on tots nosaltres ens sentim deso-lats: el Joan Pere no ha pogut viure el final del projec-te de Masroig Agrupat. Però no en tingueu cap dubte, tots nosaltres, amb l’empremta que ell ens ha deixat, treballarem incansablement fins aconseguir que el Masroig es deslliuri d’aquestes cadenes que ens im-pedeixen caminar endavant. Joan Pere, aconseguirem que el poble sigui de tots els masrojans i masrojanes. I quan arribi aquest dia pensarem en tu i recordarem la teva rialla amiga, encoratjadora, positiva i clara, que no amagava dobles intencions. Hem après tant de les teves reflexions en veu alta, de la teva paciència en escoltar-nos i de la teva tenacitat fins aconseguir que tots nosaltres, amb ideologies i tarannàs diferents, ha-guem sigut capaços d’entendre’ns i de treballar con-juntament amb l’única finalitat de sentir-nos orgullo-sos de viure al Masroig. Així era ell. Tenia el do del lideratge practicat des de la modèstia més sincera.

El teu adéu inesperat ens ha colpit, però la teva existència no ha estat en va. L’acompanyament i el silenci respectuós de molts veïns i forans, l’últim dia que vam estar junts, demostren l’estima i el que has significat per a tots.

Una entranyable família s’ha trencat i ploren angoi-xats la teva mort, Joan Pere. Sabem que la Maite, la teva estimada esposa, és part de tu, que les seves paraules i consells t’han fet encara més gran. Sabem que el Marcel i la Queralt són l’eix de la teva vida, només cal mirar-los per saber que ells també seran grans perso-nes. Els teus pares, avis, germans, cunyats, tiets, cosins, sou un exemple, qui no sap al poble l’estimació que us tenim. Ara us toca seguir el camí, tristos i enyorats. Nosaltres us volem acompanyar. Caminarem a poc a poc. El camí serà llarg per sempre, sinuós, amb grans parades, i només el podrem recórrer tenin-te sem-pre present. Pocs com tu tenen la capacitat de saber estimar profundament, per damunt de tot, als seus i de saber entregar-se de la forma més sincera als seus amics. Tu seràs el nostre guia, el nostre acompanyant perquè tot i no ser-hi, és tan gran el teu llegat…

PER SEMPRE AMB TU, AMIC

JOAN PERE, PER SEMPRE AMB TU

“Hi ha persones que lluiten un dia i són bones. N’hi ha unes altres que lluiten un any i són millors. Hi ha les que lluiten molts anys i són molt bones. Però hi ha les que lluiten tota la vida, aquestes són les imprescindibles.”

Bertolt Becht

Masroig Agrupat

13

VEUS DEL POBLE

IN MEMORIAM(pel Joan Pere, 1975-2011)

L’alé que ens has deixatRessona aquí,Entremig de naltros.La terra que t’ha pres la sang, a horabaixa,En silenci, sense dir-ho a ningú,A poc a poc se l’ha beguda.

La terra que sabia el teu rostre,Que havies trepitjat tantes vegades,Ha esborrat els teus passos.

La terra que, verdejant els pàmpolsAmb raïms ja granats, la son et prenia,Desagraïda ha vist com marxaves.

A casa t’esperen i no saben res,Per què del tros no has tornatCom feies cada dia?

Amb desesper els amics et busquen,On has caigut que tant costa trobar-teAquesta nit d’insomni?

Malson que real trasbalsa tothom,Veient com la terra se’t menjaI res no poden fer, l’alè t’ha deixat.

Llampega la nit i trona l’arbreda,No sap del dolor, no sap del plor,No té amics, ni parents, ni dona, ni fills,

Només és fosca buidor que res no sent,Natura inconscient, només l’home ho sapQue fa mal, quan destrossa la vida.

De cop has marxat, sense dir-nos me’n vaig,Desconsol que fa que ens tremoli la veu.Massa d’hora s’ha post el teu sol.

En silenci mirem el teu cos, inert,No respira, s’ha aturat el teu rellotge,No batega el teu cor.

Però el record de la teva mirada,Els teus anhels, les teves paraules,La memòria de les pàgines viscudes,

Escrites amb la teva companyaI els teus tendres fills,I els companys de casa i de fora

No moriràn, ho tenim ben endins!Estimaves la vida i ara ens dius:“No sóc enlloc sinó al costat vostre.

Allunyeu el plor, i de franc us seré fidel.Si penseu en mi, la nit ja no serà nit,I la llum serena i clara us farà companyia.”

I l’alè, el teu, ressona ara i aquíI és ben viuDins de naltros.

Vencerem la mort si vivim, amb tu,No la teva mort,Sinó la teva vida.

Ramon Bargalló Rius

Foto: Vasile Bizau (11 de juny 2011 - Vi Solidari)

14

VEUS DEL POBLE

Una vida particular

RAMON GINé

Amic de Canya i Gram,

Sense pretensions, però amb sensibilitat al recor-dar un dels veïns del Masroig, voldria parlar-vos del Ramon Giné, dit “l’Esperanço”.

Tota la seva vida ha estat un home dret, sencer i hospitalari; la porta de la seva casa oberta a tot-hom.

Encara que només va anar a l’escola fins als vuit o nou anys (la política del moment no ho va per-metre), als trenta anys passats i amb dos fills, hi va tornar per aprendre un ofici, passant per alt el nou idioma i les matèries del curs que desconeixia i, malgrat totes les dificultats, va aprovar i des d’ales-hores va beneficiar i ensenyar a diversos joves el seu nou ofici.

Us diré que, recordant el passat, recordo que és, encara avui, l’únic obrer agrícola que va treballar més de 15 anys pel mateix amo del poble.

També recorda, moltes vegades, la seva vida espor-tiva, les vegades que, a cada festa major del poble, guanyava el primer premi a les curses a peu i, pas-sant darrera del segon, continuava la cursa i s’em-portava el segon.

Tenia les cames molt fortes i dures, era molt aficio-nat a les curses, com ara la de Málaga de 10 quilò-metres, en què va arribar un dels primers.

També em parla del futbol i fa la comparació amb els jugadors d’avui, les facilitats que tenen i els guanys, quan ell a la seva època, jugava en camps de terra i mal calçats i alimentats, tot i haver treballat tot el dia...

Les vegades que va passar l’Ebre nedant i una de les últimes, en període de festes majors de Móra, per anar a buscar el barquer que es trobava a l’al-tra riba del riu, i tot això perquè els companys el poguessin travessar.

Us podria explicar moltes més anècdotes d’ell. Ha estat un home que per les circumstàncies de la vida, va haver d’emigrar, formar una família lluny de casa però que al cap dels anys i amb els cabells blancs, torna al seu poble.

A pesar de tot, pot ser que li quedi la satisfacció de pensar, encara que no ho manifesti, que fins i tot els seus fills han fet cap al Masroig i s’hi han establert i fet el niu.

Fa més de 52 anys que comparteixo la seva vida, feta d’alts i baixos i n’estic molt orgullosa.

Guadalupe Catalan

15

ENTITATS

AMPA ESCOLA ONZE DE SETEMBRE,EL MASROIG

Després de l’últim escrit, a la revista l’estiu del 2005, us volem fer un petit resum sobre en

què consisteix la Nostra Associació i en les activi-tats en les quals col·laborem.

L’Associació de Pares i Mares d’Alumnes de l’Esco-la Onze de Setembre del Masroig és una associació sense ànim de lucre, una entitat que agrupa volun-taris i voluntàries, per tal de coordinar tota una sèrie d’activitats, entre les quals destaquem:

• Servei de menjador.• Activitats extraescolars.• Dimecres verds.• Coordinació i subministrament de material

esportiu (gratuït pels associats).• Coordinació i subministrament de llibres.

L’AMPA també s’encarrega d’organitzar i col-laborar en La Castanyada, la parada de Sta. Llúcia, Carnaval, St. Jordi, Posa’t la Gorra (fundació AFA-NOC), Decoració de la Sala del Teatre per la pre-sentació de l’obra de fi de curs, Festa de Fi de Curs, Colònies, Excursions…

També ajudem a complimentar les sol·licituds d’ajuts per les beques de llibres, menjador i colò-nies.

El nostre objectiu principal és que, amb tots els ac-tes que organitzem, els beneficis que obtenim vagin a parar als nens i nenes de l’escola, i que els pares tinguin menys despeses durant el curs escolar.

La junta està formada pels següents membres:

President: Jordi Borrell i Vives.Vice-Presidenta: Mònica Vernet i Bargalló.Secretària: Nati Rabassó i Sarroca.Tresorera: Concepció Susi i Mur.Vocals: Remei Giné i Abelló. Marta Bargalló i Giné.

Maria Teresa Vallès i Masdeu (propera in-corporació curs 2011/2012).

FETS DESTACATSEl Servei de Menjador de la nostra Escola està gestionat per l’AMPA i està en funcionament des

del curs 2009/10. El menjar el porten de l’empresa de càtering “El Coll del Moro” de Gandesa. Tots els menús estan planificats per dietistes i nutricionis-tes. Passa les revisions periòdiques que assenyala el Departament de Sanitat de la Generalitat de Cata-lunya. Tenim una monitora de menjador.

Aquest servei ha anat augmentant amb els anys. En un principi es quedaven uns 6 nens fixes i, avui dia, hi ha setmanes que passen de 10. Ha estat una mi-llora tan gran per a l’Escola, per als pares, alumnes i professorat, que ens ajuda, a molts pares, a compa-ginar el treball i l’escola dels nostres fills.

L’estiu del 2010, l’AMPA va col·laborar en les Festes Majors de la població, realitzant les cucanyes i organitzant diversos jocs tradicionals, els nens (i no tant nens), s’ho van passar d’allò més bé.

El gener del 2011, es crea la pàgina web de l’Asso-ciació, us convidem a visitar-la… Per tal d’accedir-hi, cal posar al Google o al cercador que utilitzeu: “ampa masroig”. Si voleu fer algun suggeriment, enviar fotografies d’algun acte de l’escola, etc, po-deu enviar-ho al següent correu: ampamasroig@tinet.cat. La nostra escola també ha creat un bloc, on trobareu un enllaç directe a la nostra web.

L’11 i 12 de juny, es celebrà al poble la 1a Fira del Vi Solidari. En motiu d’aquesta, vam col·laborar, juntament amb un grup de joves del poble, en re-alitzar una “guarderia”, tallers infantils… perquè tots els pares i mares poguessin gaudir de la festa i deixar els nens en bones mans. Es van realitzar ta-llers de taps de suro, d’enganxar paper pinotxo, de pintar mocadors, d’enlairar globus dels desitjos, de jugar a tennis-taula, futbol sala… La participació va ser un èxit, ja que van venir, més o menys, 70 nens i nenes. Volem agrair a tots els voluntaris que van fer possible realitzar l’activitat.

Teatre a l’Escola. Cada curs es realitza una Roda de Teatre a l’Escola, on participen totes les escoles de la Nostra comarca. Enguany, es va fer a Falset, al Teatre de l’Artesana, del 24 al 27 de maig.

Al finalitzar el curs, els nostres nens fan la repre-sentació de l’obra. Enguany, van representar l’obra

16

ENTITATS

“Aquarel·la”, una obra plena de sensacions, color, llum, ritme, harmonia… Volem felicitar tot el pro-fessorat i alumnat, ja que cada any ens sorprenen. MOLTES FELICITATS.

ASSOCIACIÓ DE DONES DEL MASROIG

L’Associació de Dones del Masroig va néixer l’any 2000. La iniciativa es va dur a terme per un

grup de dones interessades en ajuntar-se, per rea-litzar activitats, cursets, sortides culturals, xerrades i viatges adreçats a les dones del poble.

Actualment, comptem amb 113 sòcies del Masroig i algunes sòcies d’altres pobles i esperem poder mantenir aquesta xifra durant molt temps.

Considerem que el balanç general d’aquests 11 anys d’existència ha sigut molt positiu; estem molt satisfetes de la feina feta i de la participació de les nostres sòcies. Gràcies a totes, hem pogut realitzar moltes activitats, sortides, xerrades, enriquint així el nostre col·lectiu.

Però, perquè sempre hi ha un “però”, topem, com moltes associacions, amb el problema de la manca de voluntariat, ens costa molt trobar gent per re-novar la junta, per això, us animem a totes i, potser més a les dones joves, a entrar a la Junta i així po-der mantenir l’Associació activa.

L’altra nota negativa és el tema de recursos. Com tots sabem, el país està passant una situació difícil i, des de la nostra associació, veiem com es retallen ajudes i facilitats per totes bandes. Potser, a partir d’ara, haurem de fer servir més la nostra imagina-ció i posar més il·lusió per tirar endavant...

També, volíem parlar de la Fira del Vi Solidarid’en-guany, en la qual vam participar. L’esforç i la dedica-ció van merèixer la pena ja que la recaptació final va ser molt important. Va ser una experiència en-riquidora per a nosaltres i per a tothom en gene-ral, en comprovar la implicació, la generositat i el voluntariat dels masrojans. Aprofitem per agrair-ho a totes les dones que van fer postres desinteressa-dament aquest dia.

Per acabar, volem manifestar la nostra alegria per la nova posada en marxa de la revista Canya i Gram, revista emblemàtica del poble. Això és bon senyal!

Res més, desitjar-vos a totes i a tots una Bona Festa Major!!!!

Per acabar, volem desitjar-vos una MOLT BONA FESTA MAJOR. Gaudiu d’aquests dies! I us espe-rem, a tota la família, per participar a les cucanyes.Hi haurà alguna sorpresa???? VENIU I DISFRUTEU DE LA FESTA.

17

ENTITATS

CORAL DEL MASROIG

Benvolguts veïns i veïnes del Masroig,

Un any més, la nostra entitat vol fer-vos cinc cèntims de les coses que fem.

Com sabreu ja alguns, la Coral es va formar l’any 2001; vam començar amb molta il·lusió, com totes les coses que es comencen de nou, i hem continuat fins avui, resolent totes les adversitats (gent que ha plegat i d’altres que han començat de nou). Tot i que vam quedar poques persones, vam tenir la sort de continuar amb cinc membres de Pradell de la Teixeta i, gràcies a ells, hem pogut tirar endavant.

Formar part de la Coral és una manera més de viure i passar-nos-ho el millor que podem. Quan estem assajant o actuant, ens oblidem del passat. I ens concentrem en fer alguna cosa que serveixi per fer passar una bona estona a tothom.

Les cançons que cantem són variades, des de clàssi-ques a ballables, i el públic s’ho passa d’allò més bé, que és el que pretenem aconseguir.

La gent només ens veu quan cantem, però no saben el que significa fer els assajos i repetir-ho una i altra vegada fins que surti bé. I després ens sentim satis-fets del resultat final.

Cada any fem vàries sortides als pobles veïns i a Reus. També actuem desinteressadament a l’Hos-pital Comarcal de Móra d’Ebre, a la residència de gent gran de Móra la Nova, de Móra d’Ebre i de Reus. Aquestes sortides ens donen empenta per poder seguir, tot i els sacrificis que això comporta.

I ja per últim, comunicar-vos que és una llàstima que, amb la gent tan maca com la que tenim al nostre po-ble, no puguem aconseguir quatre o cinc veus feme-nines amb ganes de col·laborar, i intentar fer la Coral més gran i poder fer més sortides pels pobles.

ANIMEU-VOS I VENIU, SEREU TOTS BENVIN-GUTS!!!

També volem donar les gràcies a l’Ajuntament que, en tot moment, ens ha ajudat amb el que ha pogut, a la Cooperativa (que ens va donar un ajut submi-nistrant vi per la trobada de Corals), a la Genera-litat de Catalunya - Departament de Cultura, i a la Diputació de Tarragona, perquè, com podeu imagi-nar-vos, quasi totes les entitats aguanten gràcies a aquests ajuts.

La Coral del Masroig us desitja molt bones festes majors 2011!!!Foto: Ramon Bargalló (11 de juny. Vi Solidari)

18

ENTITATS

CONSELL PASTORAL PARROqUIAL

El Consell Pastoral Parroquial, com el seu nom indica és un òrgan assessor per promoure i co-

ordinar el treball pastoral de la parròquia. És un element bàsic per a la vida de la comunitat parro-quial, doncs estudia, valora i treu conclusions sobre el batec del dia a dia, i està atent a les necessitats i inquietuds vitals de les persones. El formem vuit membres: Lluís Aguiló, Ricardo Folch, M. Dolors Guerola, Raquel Pasanau, Nati Rabasó, Maribel Rius, Josep Vernet i Ivan Cid.

Normalment a les reunions sempre encomanem el nostre servei, amb una estoneta de pregària a l’Es-perit Sant, doncs és Ell, qui ha de guiar les nostres paraules i decisions més concretes a cada moment de la reunió, i acabem posant tota la missió a les mans de la Mare de Déu de les Pinyeres.

Després d’un temps i havent fet una profunda anà-lisi de la situació actual de la nostra comunitat, vam creure necessari crear punts i espais de comunió, i hem aprofitat cada moment que ens ha estat possi-ble, per treballar junts, tot i les diferències existents i dificultats que això també comporta. També se’ns han quedat alguns projectes per desenvolupar, però quan sigui el moment oportú esperem portar-los a terme.

Hem notat, tot i el camí que encara ens queda per recórrer, una molt bona resposta i col·laboració per part de tota la comunitat parroquial, i això ens anima a continuar treballant pel bé de la parròquia i de tot el poble, perquè no tenim cap dubte que

la vida bona de la parròquia té els seus fruits en la vida bona de tota la població.

Sobre les activitats realitzades, a part de tots els serveis pastorals habituals i extraordinaris per la festa de Sant Sebastià, Nadal, Pasqua i la festa de Sant Bartomeu, també hem fet alguna col·laboració en la vida social i cultural del poble: l’any passat, el 13 d’agost, al casal, el sopar solidari per Mans Uni-des; el 24 d’agost, Sant Bartomeu, una tarda d’ani-mació infantil a la plaça de l’Església i una vesprada d’Havaneres a la pista del ball, a part de portar el bar el dissabte, diumenge, dilluns i dimarts de festa major; el 30 d’octubre dins les jornades culturals, un mercat de llibres de segona mà; el 3 de desembre, oració per la justícia nord-sud; el 23 de desembre, cantada de nadales als malalts i gent gran. Enguany, el 23 de gener, Sant Antoni, benedicció d’animals; l’11 de juny col·laboració amb el sopar solidari per la fundació Sant Joan de Déu a la Fira del Vi Solidari; el 25 de juny, al casal, teatre amb la representació de l’obra “Tan perfecto no te quiero”; el 27 de juny, sortida a la riera, celebració i sopar de final de ca-tequesi a l’ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres i el 10 de juliol, Sant Cristòfol benedicció de tot tipus de vehicles.

Aquest és una mica de resum i balanç del dia a dia i tota l’activitat que portem a terme.

Aprofitem l’ocasió per desitjar, a tots els veïns del poble, i a tothom que ens visita aquests dies, una molt bona Festa Major.

Ivan Cidprevere al Masroig

19

ENTITATS

FILS I BOIxETS

En rebre la invitació per participar en aquest nú-mero de Canya i Gram, com hem fet sempre,

ens vam alegrar que la vostra revista “de tot el po-ble” tornés a sortir.

Les puntaires agraïm molt que, malgrat ser un col·lectiu molt reduït, ens considereu una entitat del poble. Gràcies doncs a Canya i Gram i felicitar als qui heu impulsat el seu retorn, i que sigui per molts anys.

Sempre parlem del mateix tema i per tant no po-dem fer grans col·laboracions. A més a més, hi ha moltes persones que no li donen massa importàn-cia, per no dir gens, a les puntes de coixí, però, no obstant, no ens cansarem de repetir que és un ver-tader art, practicat arreu del món i que no és pas d’ara, sinó que ja fa “mil·lennis” que es practicava.

Al Monestir de Pedralbes, a Barcelona, hi ha ex-posat un mocador de punta de coixí, fet amb fil d’or vertader (no pas com els fils metal·litzats que fem servir ara), que va pertànyer a la Reina Elisenda de Montcada, o sigui que fou teixit al s.XIII. Moltes puntaires del Masroig l’hem vist.

Encara que no tothom pot fer les mateixes pun-

tes, des de la més senzilla fins a les meravelles que s’arriben a fer, volen molta paciència, perseverança i sobretot il·lusió, però un cop acabades et donen molta satisfacció. Segons els metges, també poden ser relaxants, ja que el dringar dels boixets, gens estrident, fa molta companyia.

Hem de donar la més sincera benvinguda a la nova i sobretot jove puntaire que s’ha incorporat al grup, és l’Alícia de cal Poldo. Ho fa molt bé i té força il-lusió. Esperem i desitgem la incorporació de noves puntaires; de veritat que es passen estones molt bones i, després, amb l’obra acabada, que sempre és bonica, veus que l’esforç ha valgut la pena.

Els pagesos sabem per experiència que fer desa-parèixer la canya i el gram, malgrat els herbicides (que n’hi ha de moltes menes) costa molt. Aquesta Canya i Gram amb majúscules pot ser molt bona per al nostre poble.

Fem puntes puntaires, amb fils ben trenats i dei-xem enrere tots els mals de cap, perquè la vida és molt curta i ens ho hem de passar bé. Quan serem a l’altre barri ja no hi haurà res a fer.

Bones festes a tothom i a esperar l’any que ve!

Les puntaires

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DEL MASROIGACTIVITATS DE L’ANY 201111-03-2011Vam fer, conjuntament amb l’Associació de Jubilats de Capçanes, una sortida a Barcelona per visitar, durant el matí, el temple de la Sagrada Família. A la tarda, es van donar unes tres hores de temps lliure per visitar lliurement el que els assistents cregues-sin més interessant.

25-04-2011Dilluns de Pasqua. Vam fer la tradicional sortida de menjar la mona a la comarca del Matarranya, tot visitant la resta de pobles no visitats a la sortida de l’any 2009. Els assistents van rebre de l’organització un bonic obsequi de productes de la comarca.

Agost 2011Com és costum, està previst fer la tradicional tro-bada: un berenar amb la donació de les plaquetes commemoratives als socis de més edat, que encara no les han rebut, seguit d’una actuació musical.

Desembre 2011Està previst, com cada any, obsequiar els socis amb el tradicional Lot de Nadal.

President: Emilio Pelejà PenaSecretari: Josep Fernandez TostTresorer: Josep Munté Crusat2n president: M. Dolors BargallóVocals: Fèlix Romera Pepita Folch Pepita Mateu Masip

20

ENTITATS

COOPERATIVA DEL MASROIGUn emprenedor en temps difícils

Si donem un cop d’ull als últims números publi-cats de Canya i Gram veurem els grans canvis

que s’han realitzat durant els últims anys a la Co-operativa. Fa un temps parlàvem d’algunes man-cances importants que teníem i que en els darrers anys hem anat minvant. Per una banda, parlàvem de la necessitat de millorar la comercialització i pro-moció dels nostres productes, i ara ja tenim una estructura comercial que ens ha permès augmen-tar la presència al mercat nacional, incrementant les nostres vendes en època de coneguda crisi eco-nòmica.

D’altra banda, la creixent demanda de visitants ens demanava adequar les nostres instal·lacions per tal de poder fer-les visitables i promocionar així l’eno-turisme al Masroig. La restauració d’una nova sala de degustació i l’obertura dels antics trulls de l’any 1917, juntament amb la incorporació d’una figura a l’organigrama, responsable de dur a terme les vi-sites i promocionar la nostra marca, esperem que durant el 2011 tinguem prop de 1.000 persones que visitaran les nostres instal·lacions i degustaran els nostres productes. Això és l’inici d’un llarg re-corregut, ja que esperem incrementar aquest nom-bre de visites en el futur i fer que la marca Celler El Masroig sigui més coneguda.

També teníem mancances a nivell productiu: instal-lacions antigues, falta d’espai, disminució de la pro-ductivitat degut a barreres arquitectòniques, etc., les quals quedaran minimitzades amb la construc-ció del nou edifici del celler. Aquest estarà destinat a la part final del procés d’elaboració del vi, concre-tament als processos de filtració, embotellament i etiquetatge, cosa que ens permetrà ser més efici-ents i augmentar així la productivitat. Aquest edifici és la primera fase d’un projecte ambiciós, el qual s’anirà realitzant pas a pas adequant-se a l’època en

què estem vivint. Ara per ara hi ha la previsió que aquesta primera etapa estigui operativa coincidint amb l’inici de la verema 2011.

La feina ben feta durant aquests darrers anys, el reconeixement de la marca Celler El Masroig i tots els vins que elaborem, ens han permès arribar a un nivell de qualitat que ens converteix en un celler atractiu dins de la DO Montsant i això ha provocat que avui, a partir del nostre raïm, elaborem vins per a més de 10 cellers comercialitzadors als quals els embotellem més d’una quinzena de productes fets a mida per a les seves marques.

Encara que estem lluny dels nostres objectius finals, totes aquestes millores són el principi d’un llarg recorregut, que faran que el Celler el Masroig es converteixi en un celler de referència dins la DO Montsant i a la resta del país.

La cooperativa del Masroig ha estat durant molts anys, gairebé 100, una entitat emprenedora que ha sabut adaptar-se als nous temps. Des de la seva fundació el 1917 ha passat per diversos i impor-tants canvis, per exemple l’ampliació de la segona nau edificada el 1974, la construcció de l’edifici per l’elaboració de vins de maceració carbònica i la nova agrobotiga el 1997, i finalment aquest últim projecte que inaugurarem a finals d’enguany.

Anem en la bona direcció però, encara ens queda molt camí per recórrer que, com sempre, l’haurem de fer tots plegats. Des del productor de la matèria prima, importantíssim per poder elaborar aquests productes de qualitat, passant per l’equip directiu, l’equip tècnic i finalment el comercial. Són moments difícils, però si tenim la capacitat de treballar tots junts, farem aquest trajecte més fàcil. A la coopera-tiva tenim el potencial per fer-ho.

Carles Escolar Cunillé

21

ENTITATS

UNIÓ DE PAGESOSVell ofici, nou horitzó

En els temps actuals, amb la crisi econòmica, políti-ca i de valors que tots patim com a ciutadans, no-

saltres, el sector agrari i ramader, en patim una altra, una greu crisi estructural, que els diferents governs no han tingut la valentia d’afrontar. L’agroindústria pesa massa a Catalunya i a l’Estat, per tal que algú s’atreveixi políticament a denunciar males pràctiques continuades que, no poques vegades, es manifesten com a frau al consumidor: el passat mes de juliol i, en tan sols un dia, la Unió de Pagesos va denunciar al Departament de Consum 6 grans superfícies co-mercials de la nostra demarcació, per frau en l’eti-quetatge de diferents productes manufacturats i en fresc. No cal que us molesteu a seguir la premsa, per veure si Consum actua; no ho farà.

Els pagesos ja som menys de l’1 % de la població activa treballadora, i els pocs que quedem mirem el nostre entorn més proper i veiem que no tenim garantit el relleu generacional.

Pot semblar que, en un món globalitzat, on l’esta-cionalitat dels productes ha desaparegut dels mer-cats, no tenim res a fer, que el futur és en mans de les grans agroindústries de producció en sèrie; res més lluny de la realitat. Jo penso que els pagesos i ramaders catalans tenim a mitjà termini un futur ple d’esperança. Hi ha un motiu que pot canviar les ac-tuals sinergies. Catalunya, per les seves dimensions agronòmiques i, pel nombre de població que té, no té cap conreu que sigui excedentari: ni el vi, ni l’oli, ni les fruites o les verdures, ni els cereals… La produc-ció catalana, ja sigui per la professionalitat i el saber fer, ja sigui per l’estricta normativa comunitària so-bre seguretat alimentària, té una qualitat fora de tot dubte. Aquesta producció és el que es coneix com a “sobirania alimentària” i, si bé és cert que, encara que molt a poc a poc, està fent una corba ascendent continuada, ja sigui pel convenciment de consumir producte català per militància, o per la sensibilitza-ció de consumir productes de km 0, o perquè hi ha una revifalla de les cooperatives de consumidors,

Joan S. Vernet i PeñaCoordinador de la Unió de Pagesos al Priorat

sobretot a les grans capitals, el fet és que pot ser absorbida majoritàriament pel propi mercat interi-or català. Si a més, l’administració fa una aposta cla-ra en controlar l’etiquetatge, el consumidor tindrà l’opció de triar, per exemple, entre un oli extra ver-ge produït a Catalunya a un preu just o un oli més barat, on hi diu que és simplement oli d’oliva, sense especificar-hi res més. No diu quin percentatge d’oli d’oliva porta, si aquest % porta una mica d’oli extra verge i, el que és més greu, no hi diu quin % d’oli de llavors porta. El 90% de l’oli del mercat espanyol és en mans de quatre grans distribuïdores, que pac-ten preus sempre a la baixa, produïnt-se així una situació semblant a un monopoli. En alguns mercats centrals de Catalunya, cada nit, hi entren camions carregats de verdures procedents de països tercers i, a l’endemà al matí, aquestes verdures surten eti-quetades com a producte català, sense cap tipus de control sanitari. En un món tan competitiu com el que ens toca viure, on els costos de producció són el cavall de batalla, hauríem de poder jugar tots amb les mateixes regles de joc.

A la Unió de Pagesos, ens estem preparant per aquest futur proper i, per això, entre altres coses, estem preparant una pàgina web, on setmanalment s’actualitzaran els llocs on es fan mercats setmanals, quins productes de temporada hi ha, el lloc on es produeixen, qui els produeix i la seva traçabilitat.

Per anar acabant, ens hem de mentalitzar que la fal·làcia que ens varen vendre que el futur era la productivitat, fa anys que s’està ensorrant, i conti-nuo afirmant que no tenim excedents a Catalunya. El que sí que tenim és un excedent de producte massa homogeni, la productivitat ens ha fet per-dre la personalitat, i en volum, Catalunya hi surt perdent, ja sigui perquè la dimensió de les seves explotacions és reduïda, ja sigui perquè la seva oro-grafia és complicada, o perquè la seva pluviome-tria és baixa. Totes aquestes mancances són costos d’explotació afegits al preu del producte, tant en fresc com transformat. Perquè el consumidor final vulgui pagar un plus de més pel nostre producte, li hem de donar un valor afegit: s’ha de potenciar la personalitat que tenen les nostres varietats autòc-tones, produïdes amb el bon “saber fer” dels page-sos i ramaders catalans, i s’ha de deixar aflorar la identitat que li donen els diferents terrers d’arreu del nostre petit país.

que tingueu una bona Festa Major !!!

23

ECOLOGIA

CANCA quinze quilòmetres d’Ascó

Abans de l’octubre d’enguany, el Govern Espa-nyol ha de decidir si renova o no el permís de

funcionament de la central nuclear Ascó I, enmig de la polèmica sobre l’emplaçament del Cementiri Nuclear, que també volen col·locar aquí a Ascó, a uns quinze quilòmetres en línia recta d‘El Masroig; sembla que aquell municipi nuclear, i Catalunya en general, no hagin pagat amb escreix la seva quota de producció elèctrica d’origen nuclear. Hem de recordar que dels 10 reactors nuclears que es van construir a tot l’Estat Espanyol, quatre els van fer a Catalunya. Avui encara n’hi romanen 3 dels 8 que estan en funcionament.

Potser hem de reflexionar sobre aquests dos pro-blemes que tenim tan a prop:

1. El tancament de les nuclears i 2. El Cementiri Nuclear.

Pel que fa al primer, ja fa 20 anys de la presentació d’una Iniciativa Legislativa Popular al Congrés dels Diputats, per la Campanya Viure sense Nuclears i, llavors, es donaren 10 bones raons per tancar les centrals nuclears.

La primera feia referència a la generació d’im-portants dosis de contaminació radioactiva, sense comptar incidents ni accidents de cap mena: tota central nuclear emet isòtops radioactius a l’atmos-fera i al cabal d’aigua que la refrigera. La radiobiolo-gia ha demostrat que no hi ha cap dosi radioactiva innòcua: les nuclears imposen a la població humana un risc per a la seva salut, sense que mai no se li hagi consultat directament el seu parer.

La segona raó és que l’ús de la fissió nuclear com a combustible per generar tèrmicament electrici-tat produeix, a més, una gran quantitat de residus radioactius altament perillosos per als quals la in-dústria electronuclear, encara avui, 50 anys després dels seus inicis, no té solució tècnica. Les compa-

nyies explotadores encolomen l’altíssim cost de la gestió d’aquests residus a la societat: privatitzen el benefici i socialitzen els costos. A més, hi ha un greu problema, no tècnic, sinó ètic: tenim dret a deixar aquesta terrible i mil·lenària herència a les genera-cions futures? S’ha de deixar de produir més i més residus.

La tercera repercuteix directament sobre els drets i llibertats dels ciutadans. Aquesta repercus-sió és causada pel fet que les centrals o els dipò-sits de residus han esdevingut objectius de primera magnitud davant de qualsevol amenaça militar; és per això que l’autoritat estatal s’enforteix cada cop més enfront les comarques i municipis. La llibertat i la sobirania estan en joc, perquè l’Estat ha d’ex-tremar la seguretat davant de possibles sabotatges a les instal·lacions nuclears o als transports radio-actius.

La quarta està relacionada amb la defensa militar, la pau i la llibertat de la ciutadania. Si la indústria nu-clear va néixer de la bomba atòmica, encara aques-ta indústria la segueix alimentat: l’activitat nuclear ha facilitat el subministrament d’urani i plutoni fis-sibles (recuperats a les plantes de reprocessament) als exèrcits de diversos estats. La petita distància entre els cicles civil i militar del combustible nu-clear gairebé s’ha esborrat. Actualment, més de 40 estats han pogut obtenir armes nuclears, a més dels que ja la posseeixen.

La cinquena raó ens fa evident la percepció de perill inherent en tota instal·lació nuclear, tant pel que fa al seu funcionament normal, com pel que fa a qualsevol error, fallada o imprevist de caràcter mecànic o humà. La generació nuclear de l’electri-citat és plena d’incidents, d’accidents i de catàstro-fes –Ascó n’és un clar exemple. Fukushima ha estat el pitjor, la magnitud del qual ha fet modificar els barems de l’Escala Internacional de Successos Nu-

Nuri Rius Vernet i Julian L. Díaz de Otazu,membres de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya)

24

ECOLOGIA

clears (INES, en sigles angleses), per haver superat amb escreix el grau de Txernòbil. Per aquesta raó, totes les companyies d’assegurances que hi ha al mercat s’han negat a cobrir, en les seves pòlisses, els riscos d’accidents nuclears. La seva negativa ho diu tot. Llavors, qui cobreix en cas d’accident? L’Es-tat; per tal d’assegurar la inversió realitzada en les centrals nuclears, l’Estat estableix un límit màxim de responsabilitat pecuniària contreta per les em-preses explotadores i cobreix amb fons públics la despesa. A més, sufraga tots els mitjans de bombers, protecció civil i d’ordre públic dels plans d’emer-gència i d’evacuació. Tot, llevat d’una minsa part de la responsabilitat civil a càrrec dels explotadors, és sufragat per nosaltres: pèrdues socialitzades i be-neficis privats.

La sisena. Un cop acabada la vida útil de 20 o 30 anys, cada reactor es converteix en un gran residu radioactiu, que s’ha de custodiar al llarg de molts anys, perquè no sabem com evolucionarà el material, ni si l’estructura romandrà intacta durant tants anys.

La setena raó fa o feia referència a que el combus-tible que utilitzen els reactors, l’urani, és limitat. En una època, es va pretendre solucionar l’escassetat d’urani amb reactors “ràpids”, que generaven resi-dus amb una alta proporció de plutoni, però eren els reactors més perillosos. Recordem el pànic que va provocar la possible fusió del nucli del reactor 3 de Fukushima que utilitzava com a combustible “mox”, un producte que sol tenir un 5% d‘urani i un 5% de plutoni d’una activitat radioactiva de 24.000 anys.

La vuitena raó tocava l’aspecte econòmic. Ja des del començament, a l’hora de calcular el preu del quilovat/hora d’origen nuclear obtingut, només es considerava una part molt petita dels costos i ris-cos que comportava. Es prescindia de l’impacte am-biental, dels transports radioactius, de la investiga-ció que es carregava als pressupostos militars, dels residus que corrien a càrrec d’empreses estatals... Així, quina empresa no serà rendible, si no paga investigació, ni assegurances, ni gestió dels residus que genera; si l’Estat li garanteix un percentatge de-terminat de beneficis? I, tot i així, després de Txer-nòbil i de Fukushima, qui s’ha de fer càrrec dels desplaçaments de població, de les malalties gene-rades, de la gestió dels danys, del desmantellament dels reactors, que encara no se sap com s’ha de dur a terme...? Diuen que el conjunt dels 6 reactors de Fukushima, totalment danyats i inutilitzats, passaran

a mans estatals. Novament, se socialitzen les pèr-dues, mentre els beneficis, amb tots els ajuts esta-tals, queden en mans privades. Amb tot, ja abans de Fukushima, els costos de capital en la construcció de noves centrals s’havien disparat a causa de les constants avaries i incidents, de les protestes de la població que exigia més mesures de seguretat, etc. Moltes de les empreses, com FECSA, feren fallida, per la qual cosa, les construccions de nous reactors es van aturar a tot el món occidental.

Ja fa 20 anys, s’argumentava com a novena raó que renunciar a la fissió nuclear com a font d’energia era econòmicament viable i avantatjosa, si s’encaminava cap a un model energètic basat en l’estalvi, l’eficiència i la diversificació de les fonts d’energia. Avui, encara ho podem afirmar més contundentment tenint en compte els avenços en la posada en funcionament de noves energies (fins el 31/12/2010, les energies renovables, afavorides per un any d’elevada hidrau-licitat, han cobert el 35% de la demanda; a més, la potència instal·lada d’energia eòlica i solar triplica la d’origen nuclear1) i considerant que, tant el 2009 com el 2010, l’Estat Espanyol ha estat exportador d’energia elèctrica a Portugal, Andorra i Marroc, i que el 2010, també a França, en unes quantitats de 8.086 GWh (2009) i 8.333 GWh (2010)2.

Finalment, acabaven com a desena raó amb un crit contra la imposició de l’opció energètica electro-nuclear, que ha estat, des del començament, una història antidemocràtica. Si s’hagués consultat la ciutadania directament, després d’un debat lliure i transparent sobre perills i costos de l’opció nu-clear, mai no hauria estat acceptada per la majo-ria d’aquesta ciutadania. Recordem, si més no, com se’ns deia que estaven construint una fàbrica de xo-colata a Ascó, perquè no gosaven dir-nos clarament de què es tractava. Quina xocolatada ens han dei-xat per milers i milers d’anys no només a nosaltres, sinó a moltes generacions futures!!! S’ha comprat l’aquiescència i el silenci de municipis afectats per centrals, mitjançant assignacions especials de fonts provinents de les tarifes elèctriques, quan no passa el mateix amb altres indústries. Algun perill han de suposar perquè es donin tants diners. Amb el su-port del diner i del propi Estat, la indústria nuclear atòmica va aconseguir vèncer, però no convèncer.

Totes aquestes raons són, encara, perfectament và-lides avui, motiu pel qual hem de demanar urgent-ment la NO RENOVACIÓ DEL PERMÍS DE FUN-CIONAMENT A ASCÓ I3 l’octubre vinent, perquè,

25

ECOLOGIA

a més, a mesura que l’edat dels reactors instal·lats augmenta, la corrosió i el desgast fan incrementar la probabilitat de futurs accidents, i aquest reactor ha acumulat el major percentatge d’incidències de tot l’Estat, durant tots aquests anys de funcionament. Ascó I és una central amb greus problemes estruc-turals, tant per la seva ubicació –en plena depressió de l’Ebre, sobre una falla sísmica de baix nivell i amb un alt risc d’inundació sota les preses de Mequinen-sa, Riba-roja i Flix–, com pel seu disseny.

I són, també, raons vàlides per oposar-nos a l’em-plaçament del Cementiri Nuclear a Ascó4, perquè els residus radioactius que s’hi haurien d’emmagat-zemar són d’alta activitat, per tant, són un material molt perillós durant milers d’anys i, avui encara, no existeix cap solució tècnica que pugui assegurar que no passarà res.

Un cementiri centralitzat significa que, a Ascó, s’emmagatzemarien residus radioactius de tot l’Es-tat Espanyol, la qual cosa suposaria transportar-los fins el cementiri amb tren o per carretera, amb el perill d’accidents que això implica, a més del risc d’accident pels processos de manipulació i d’em-magatzematge de tots aquests elements nuclears, que s’ubicarien a l’interior del cementiri.

El “Centre tecnològic associat” inclouria la posada en marxa d’un reactor nuclear experimental que generaria nous residus radioactius.

Sovint, se’ns posa com a exemple el cementiri ho-landès de Borssele i, fins i tot, els partidaris d’instal·-lar-lo a Ascó el visitaren, amagant que a Holanda només hi ha una central nuclear d’un sol reactor, i el cementiri està situat al seu costat, per tant, no té res a veure en relació a la seva ubicació i magnitud, amb el que es vol construir a Ascó.

Malauradament, els accidents de Txernòbil, que l’ex-plicaven i/o justificaven per la manca de tecnologia adequada, en tractar-se d’un país de l’anomenat Se-gon Món, i de Fukushima, al Japó, un dels països tècnicament més avançats del món, han demostrat

com la vida de les persones resulta afectada, la po-blació ha de ser desplaçada i la contaminació s’es-campa per milers i milers de quilòmetres contami-nant l’aire, l’aigua i els aliments.

Estem disposats/des a assumir aquests riscs per a la nostra vida i la de generacions futures?

Notes1 Segons El Sistema Eléctrico Español. Avance del Informe 2010

que es pot consultar a la página web: http://www.ree.es/sistema_electrico/pdf/infosis/Avance_REE_2010.pdf.

2 Aquestes xifres es troben a Síntesis del Sistema Eléctrico Español 2010, penjat a internet a la pàg. http://www.ree.es/sistema_electrico/pdf/infosis/sintesis_REE_2010.pdf.

3 Podeu signar en contra de la renovació del permís a Ascó I a la pàg. http://www.tanquemlesnuclears.org/.

4 Podeu consultar l’informe que va presentar la CANC el desembre de 2010 al Ministeri sobre els terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó per instal·lar-hi el Cementiri Nucle-ar a la pàgina: https://docs.google.com/leaf?id=0B9dUinu-jffiYjkyMDA4NjMtM2I0Ny00Y2Q5LTgzY2UtOWQ4N-zI4MTQ2MGM4&hl=ca&pli=1.

26

ECOLOGIA

LA RABOSETA (I EL LLOP)

Des que el mil·lenni passat em vaig quedar sense el meu company de fatigues i corredisses, el compa-re llop, campo per aquests termes sola i esverada. Res no és lo que era, i ja no tinc a qui fer pagar les culpes de les coses, ni a qui encolomar malvestats. Ni a qui prendre el pèl. L’enyoro, us ho podeu ben creure.

Però d’allò que em trobo corrent pel terme algú se n’ha d’assabentar, ja que no puc comentar-ho amb ell, he decidit firar-me una màquina d’escriure –que de tonta no en tinc un pèl, ja ho sabeu– i fer cròniques aquí i allà on calgui. I, mireu que us dic, si m’agafa lo rampell encara me faré un bloc a l’in-ternet!

Anava per la carretera del Masroig al Molar l’altre dia al tardet tardet i anava depressa, que en aquella hora no pots badar gaire, que els cotxes encara no duen llums i no els veus vindre de lluny i et poden sortir en qualsevol tomb. De sobte, se m’encasta als morros, tapant-me la cara tota, una cosa fasti-gosa de color blau que feia una olor estranya. Era un plàstic amb bonys, que em va fer ensopegar amb una rama seca i de poc que me la foto pel barranc dels tombs abans d’arribar al pont de la Riguera. Me miro aquella cosa, com una safata... I m’adono que n’està la carretera plena, per les cunetes, pel mig, una mica més lluny... Com que no tinc res es-pecial a fer, m’entretinc a contar-les –de números sempre n’he sabut un fum jo!–. I des de la sortida del Masroig, ja en aquell trosset amb olivers joves de terra roja (allà s’hi veu molt pel color, és clar)

fins passat lo pont de la Riguera, en vaig contar 22. Us ho ben juro: 22! Ah, i n’hi havia de dos colors (blaves i negres), el que no us poc dir és quantes n’hi havia de cada color...

A part del susto que em vaig endur, vaig pensar que l’amo de les plastificacions fastigoses bé podria fer per manera que no li caiguessin del tractor (o d’on sigui) que emmerdar d’aquesta manera el terme (que és de tots, raboses incloses) demostra molt poc respecte per la gent i pel territori que ens su-porta a uns i altres.

Si algú el coneix, li pot passar el recado? GRÀCIES!

La Raboseta

BONES F E STESA TOTHOM

UNIÓ DE PAGESOS DEL PRIORATC. Nou, 543736 EL MASROIGTel. 977 825 437

28

VI SOLIDARI

VI SOLIDARI

“Doncs hem nascut per col·laborar, igual que ho fan els peus, les mans, les parpelles, la filera de dents, tant les superiors com les inferiors. Per això, obrar com a adversaris els uns dels altres és contrari a la naturalesa”.

Marc Aureli, el Savi, emperador romà (Roma, 121 - Viena, 180)

Molt temps abans d’aquesta cita de Marc Aureli, al segle VIII aC, el gran poeta grec Homer ja parlava de la importància de la solidaritat. Deia: “Una feina és més suportable quan són molts els qui en compar-teixen la fatiga.” I l’11 de juny d’enguany, tots els veïns del Masroig, sense excepció, es van repartir el cansa-ment per fer realitat la primera Fira del Vi Solidari en favor d’una causa més que justa: recollir fons per al Servei d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Recordo el dia que el Josep Maria Beltran em va trucar per demanar-me que col·laborés en aquesta iniciativa. Era un divendres de mitjan abril, al matí. En despenjar el telèfon, la seva veu ja transmetia la il·lusió d’un projecte embrionari, sense embastar, però que tenia tots els elements necessaris perquè no s’acabés convertint en un foc d’encenalls.

L’experiència viscuda, la comprensió, el suport i els ànims de tots els professionals de Sant Joan de Déu en moments complicats, van ser determinants perquè el Josep Maria pensés que aquell projecte tantes vegades parlat amb el Rafel Pino d’organitzar una fira del vi al Masroig anés lligat a un propòsit solidari. Va creure que s’havia de fer alguna cosa per fer visible una realitat, la del càncer infantil, que, ma-lauradament, passa de puntetes en les agendes dels nostres governants. I la millor manera de fer-ho va ser la d’unir el producte més preuat de casa nostra, el vi, amb una bona dosi de fraternitat.

Ja ens ho va recordar el doctor Jaume Mora, res-ponsable del servei oncològic de Sant Joan de Déu: qualsevol aportació és benvinguda com l’aigua el mes de maig. Ja no es pot confiar en el que pugui arribar de les administracions, “perquè si ho féssim

–va sentenciar– tindríem serioses dificultats per continuar investigant.”

El càncer infantil és una loteria en la que tots hi tenim un número jugat. El cas de la Clàudia, filla del Marc Romera, és un altre exemple que, en aquesta rifa, a qualsevol li pot tocar. Amb aquest teló de fons, doncs, va començar a caminar la que seria la primera Fira del Vi Solidari. I els set cellers que ac-tualment hi ha al Masroig: Celler El Masroig, Orto Vins, Mas de l’Abundància, Cellers Can Blau, El Vi a Punt, Coca i Fitó i Dit Celler, s’hi van abocar de ple. Tocava arromangar-se per buscar la complicitat de fabricants d’ampolles i de taps; calia trobar la col·laboració de dissenyadors i de maquetistes per crear una imatge sòlida que identifiqués l’esperit del que es portava entre mans. També era impor-tant vendre l’efemèride perquè se’n fessin ressò els mitjans i, sobretot, fer-ne partícips totes les asso-ciacions i les entitats del poble perquè, sense elles, poc es podia avançar. Sort que, d’entrada, ja partí-em amb el suport incondicional de l’Obra Social de Sant Joan de Déu. I sort també de comptar amb el “sí” de la Roser Vernet, dona sàvia, enèrgica i pen-caire, sempre a punt per col·laborar.

I així va ser que, cadascú dins de les seves possi-bilitats, va treure hores d’on no n’hi havia perquè el dia 11 de juny tot sortís com s’havia planejat. Van ser dos mesos de feina intensa, de reunions, de buscar patrocinadors, de crear grups de treball, d’intentar buscar cares conegudes que ajudessin a captar públic que volgués venir a passejar. Per això, vull agrair molt especialment la campanya de pro-moció que el meu mestre i amic Joan Barril, amb

Mercè FolchPeriodista

FIRA DEL VI SOLIDARI

29

VI SOLIDARI

el suport dels meus companys republicans, va fer des dels micròfons de Catalunya Ràdio. Igual que l’equip d’“El Suplement”, que no va dubtar ni un instant a sumar-se a la iniciativa solidària.

I el dia 11 va arribar. El cap de setmana amenaçava pluja. Però aquell dissabte, tot i que es va despertar ennuvolat, a poc a poc es va anar enlluernant. Una llum que venia del cel, però també de la il·lusió de joves i grans per participar en un projecte conjunt després d’un temps en què l’ombra de la discòrdia, l’arrogància i la temeritat havien fet miques altres projectes comuns com la Recreativa i la revista que teniu entre les mans.

Més de 16.000 euros recaptats, gràcies a la venda, diria que “exprés”, de les mil ampolles de vi solidari que els set cellers van embotellar per a l’ocasió; uns diners que també van arribar dels cócs que l’Associació de Dones va preparar amb celeritat; de les coques de recapte del cafeter, que marxaven l’una darrere l’altra, sense parar; de les vendes de les olives “La Masrojana” i del sopar solidari que va organitzar la parròquia.

De fires del vi solidari n’hi haurà més. Jo hi confio. Potser sóc optimista, perquè des de la ciutat, segu-rament, el dia a dia del poble es veu esbiaixat. Però considero que d’aquesta primera fira del vi n’hem après moltes coses. Diria, fins i tot, que som una mica més savis, sobretot emocionalment parlant. Fixeu-vos-hi sinó. Hem estat capaços de deixar les diferències que ens allunyaven dels nostres veïns en un calaix i hem sortit a engalanar els carrers, a fer pastissos, a penjar llums, a muntar taules i cadires, a escombrar per deixar els carrers nets i brillants, a rentar els plats a l’abadia, un dia després que la festa s’hagués acabat.

Serem capaços de continuar tenint el calaix tancat amb pany i forrellat i apostar per una festa en què tots hi sortim guanyant? El temps, com sempre, serà el que parlarà. Però crec que tenim a les mans una oportunitat d’or per situar el Masroig, el tarannà dels masrojans i, sobretot, el seu valor més preuat, fruit de la suor i de l’esforç dels nostres pagesos, en un lloc privilegiat.

Anna Mateu, Maira Blanch, Montse Fernàndez, Meritxell Mateu, Anna Anguera i Gemma Roca Foto: Ramon Bargalló

30

VI SOLIDARI

Benvolguts amics i col·laboradors,

Amb aquest escrit, volem agrair-vos la generositat i la confiança dipositada en nosaltres, en recolzar la tasca que duem a terme des de l’Obra Social de Sant Joan de Déu, pel que fa a la lluita con-tra el càncer infantil. Accions com la Fira del Vi Solidari, que es va organitzar al Masroig, en la què vau participar, són imprescindibles, perquè els nostres investigadors puguin seguir avançant en el desenvolupament de noves teràpies i tractaments pels nostres petits pacients.

Sense cap dubte, l’èxit de la iniciativa va superar totes les expectatives. La donació de 16.086,25 euros, que hem rebut anirà destinada al laboratori d’investigació del cáncer infantil de la Fundació Sant Joan de Déu, on metges i investigadors treballen per millorar els índex de supervivència i la quali-

tat de vida dels nens i nenes que pateixen aquesta malaltia.

El laboratori és una via d’esperança per tractar el càncer infantil, i l’eina imprescindible per al diag-nòstic, tractament i seguiment de l’evolució dels nostres pacients.

Us animem a seguir donant suport a aquesta causa, avançant cap al somni que tots compartim: que tots els nens i nenes malalts de càncer el pu-guin vèncer.

Rebeu, en nom de l’equip de l’Obra Social Sant Joan de Déu, dels investigadors i, sobretot, en nom dels nostres pacients i les seves famílies, el nostre sincer agraïment, perquè mai no es dóna tant com quan es donen esperances.

Molt cordialment.

Lletra d’agraïmentOriol Bota i ArquéDirector de l’Obra Social de Sant Joan de Déu

33

CULTURA

ESTIMAR EL POBLE, ESTIMAR LA TERRAMemòries 1a Part

El temps de la memòriaTenia quinze anys, i l’oncle Alberto va venir a bus-car-me al poble. Aquest va ser l’inici del canvi de rumb de la meva vida... Sortir de la closca del car-gol. Deixar el meu poble i anar a lo desconegut. De veritat, no hi sentia cap entusiasme.

Dir adéu a la infantesa produeix una sensació no massa agradable. Me’n recordo quan van posar-me els pantalons llargs. Crec que tenia catorze anys. Era una espècie d’avís. “Això de jugar s’ha acabat, ara t’has de comportar més seriosament... com un home”. Em sentia incòmode amb aquesta posada de llarg. No hi havia altra alternativa. Aviat hauria de prendre decisions.

No recordo quan era a la panxa de la mare. Hi ha persones que diuen que sí, encara que no sé pas quina mena de records poden tenir. Se’m fa difícil imaginar-ho, ja que les primeres vivències que vaig tenir daten, potser, de quan tenia quatre o cinc anys. Després em vaig despertar, encara que no massa.

La meva mare em deia que m’abressolava sol. Tam-poc me’n recordo. Les veïnes li preguntaven: “Eugè-nia, qui hi tens a dins?”. La mare reia.

Diuen que el Masroig va néixer d’una masia (el Mas Roig, cal Marquet)Sembla que no té massa història. Almenys jo no la conec. Es diu que la gent vivia al poblat de les Pinye-

res i que, pel fet que es van e m m e t z i n a r les aigues (una mica fantàstic), l’abandonaren. Darrera els Pa-lells, pel vessant del Siurana, hi ha un poblat ibèric, lo que fa pensar que els del Masroig procede ixen d’allí.

Ja de petits traçàvem els límits del nos-tre entorn: l’Empalme de la carretera de Falset, el pont sobre la Riera a la carretera del Molar, la Presa sota les Pinyeres, el pont de l’Ull de l’Asmà i la carretera d’Alcolea. Fora d’aquests límits, tot pertanyia a un món estrany, no entrava en el nostre camp d’operacions.

Encara que petit, el nostre poble era el més impor-tant, el millor, sens dubte, i la gent, els més ferms. Deien: “A Falset són falsos, als Guiaments lleganyosos i a Móra... gent de Móra, gent traïdora. I què malament

Ramon Fernàndez i Fernàndez(1918 - 2004)

En aquest relat, s’expliquen algunes de les situacions viscudes pel Ramon Fernàndez i Fernàndez, nascut al Mas-roig, el 15 de juny de 1918. Diverses etapes de la seva vida, fins a la seva anada a Barcelona l’any 1933: la

seva infantesa al poble, la primera “posada de llarg” o l’assumpció de les responsabilitats. El Ramon ho escriu quan ja és a les acaballes del segle XX. És aquest escrit del temps viscut, que iniciem ara a Canya i Gram, i que anirem publicant en els propers números.

MEMÒRIES PERSONALS

Eugènia Fernàndez Margalef i el seu fill Rafel Fernàndez. Any 1911

34

CULTURA

que parlen! Pus guai xiqueta!, no vols trompar mansa-nes?”. Al Masroig almenys parlaven normal.

Al poble no hi ha pedres venerables. Quan el pare era petit, a la plaça de l’Ajuntament hi havia una església petita amb el cementiri adossat. M’imagino que devia ser molt modesta. Els nens, esperant l’ho-ra d’entrar al col·legi corrien per la tàpia del cemen-tiri fent equilibris al crit de “mestre cabestre!”. Po-

dem dir que és un poble més o menys funci-onal, adaptat a aquelles terres de secà, sovint un xic aspres. Sigui com sigui és el nostre, i la gent que hi viu n’està orgullo-sa. I no se t’acu-deixi dir que no t’agrada.

No és pas petit, fins i tot té bar-riades: el cap del Mas, les Tres Creus, la Barce-loneta, la Bassa, el Perxe i tam-bé el Centre.

La població ha anat minvant. Abans les cases esta-ven plenes, sobretot de quitxalla.

En aquell temps, el meu horitzó estava limitat per les muntanyes del Montsant, Llaberia i Pàndols i, a la vora, l’ermita de les Pinyeres.

De petit, ja vaig sentir-me identificat amb el pare respecte a les inquietuds de la terra. Estimava la terra. Els lligams eren forts. En canvi, el meu germà mai va voler saber-ne res.

Una visita als parents de PorreraQuan el meu germà i el Ramón de cal Quiquet van anar a examinar-se a Reus, crec que del primer de Batxillerat, nosaltres esperàvem la tornada del Ra-fel a Porrera, a la masia de cal Pellicer, uns parents de la mare. Llavors jo devia tenir uns sis o set anys. A cavall del ruc, amb una cadireta dins el cornaló

de la sàrria, fent el camí, parant davant el Pont Fu-mat, a la masia que, si no estic equivocat, es deia de can Joan Gras, i des de Falset, vam passar per una drecera.

Quina masia, Mare de Déu! Era immensa. A l’entra-da, damunt d’un arc, hi havia una campana per avisar els treballadors en cas de necessitat, que podien ser a dues hores de distància.

Hi havia tota classe d’arbres fruiters. Tinc presents uns codonys boníssims. L’aigua era per tot arreu. Una font em va cridar l’atenció per l’aire de misteri que l’envoltava. Dins d’una àmplia cova plena d’en-redaderes, a l’estil de les fonts de les nimfes, rajava un raig d’aigua fresca. Per beure s’usava una closca de coco. No puc oblidar aquells codonys ben grocs que la tia em coïa al forn de la cuina, els tinc ben presents.

A Porrera teníem molta família. Entre ells, els pro-pietaris de la Societat, diguem-ne recreativa, amb un cafè molt ben arreglat i una sala de ball, on tam-bé feien cine. Al cafè, dues filles de l’oncle ens ame-nitzaven la vetllada amb un concert de piano i cant de les sarsueles, que llavors estaven de moda. La mare era feliç allí, recordant els estius que hi havia passat de soltera. Més endavant, a Barcelona vam retrobar dos fills de l’oncle: l’un era metge i l’altre, fabricant de productes químics. També era propie-tari del cine Bosque.

El meu germà no va continuar el Batxillerat. Les possibilitats de finançar-lo pels pares eren més avi-at escasses. Llavors, el meu germà va decidir anar-se’n a Barcelona. El primer lloc d’aterratge va ser a casa de l’oncle Alberto. Més tard, va anar a casa de la tia Concepció i l’oncle Serrano, que vivien al carrer Sicília. No sé exactament per què van vindre a viure a Barcelona. L’oncle deia que era per la salut, però aquesta excusa no tenia massa consistència, al meu entendre...

Era una mica fatxenda. S’ho podia permetre. Collia molt de tot i, com que no tenia fills, vivien com po-ques famílies del poble: com rics. Un any, el pare i altres parents el van ajudar a batre. A l’acabar, van fer un gran sopar, i dels sonats. Allí hi eren tots, grans i petits. A l’oncle li agradava fer aquestes demostraci-ons de grandesa i veure’s envoltat de tota la família: com un rei. De veritat, no hi regatejava res. Ell, el Carboner, la Cooperativa, la Dolores de l’Oli i el Llu-ís de l’Asabel van ser els primers a tenir aparell de ràdio. Va ser una veritable novetat. A l’estiu senties

Rafael Fernàndez Folch, l’home de l’Eugènia

35

CULTURA

els cants de les sarsueles, els partits de futbol i “el Miliu i el Toreski”. Era lo que s’estilava llavors.

La mort de la mare de l’oncle Serrano també va ser un esdeveniment. Després de l’enterrament, es va fer un gran sopar on hi va anar tota la família. No sé pas com hi cabíem.

A més del meu germà, a casa de l’oncle, a Barcelona, també hi havia el fill del metge Mirambell, el metge del poble, que estudiava medicina. El seu pare esta-va casat amb doña Donisia, la mestra, i germana del Serrano. Tinc ben present la festa major d’aquell any. Es presentaren tots dos, el meu germà i l’estu-diant, amb aquells barrets durs de palla que tan de moda estaven, a lo Chevalier.

Els oncles van fer venir la Maria de ca la Margalida, que també n’era neboda. Sembla que hi havia un cert interès en casar-la amb el meu germà. Tal ve-gada per fer-los hereus. La Maria no era pas massa agraciada. Suposo que per això en Rafel va posar terra pel mig, anant a parar a una pensió del Poble Sec, prop d’on treballava.

La tia Concepció era molt bona dona. Sempre em va tenir en gran estima. De totes maneres, no ana-va massa sovint a casa seva. L’instint em deia que l’afecte de l’oncle era una mica artificiós.

(Continuarà en el proper número de Canya i Gram)

36

CULTURA

RECORDO...

La primera vegada que vaig venir al Masroig va ser l’any 1950.

Només tenia tres anys, però crec que des d’aquell moment, vaig sentir néixer una estima que hauria de durar tota la meva vida. Vaig tornar els anys 1954, 1955, 1957, 1959, 1962... I sempre he tornat.

Recordo l’arribada a l’estació de Marçà, l’esplen-dor de la Mola de Colldejou (la Roca la Mola), les magnífiques locomotores, els vagons de fusta amb aquelles plataformes al davant i al darrera, igual com a les pel·lícules de l’Oest, el dipòsit d’aigua, el rellotge elèctric amb les agulles implacables.

Recordo la forta i moderna olor del fum de carbó i de vapor d’aquelles locomotores, que trencava el perfum de les garrigues. Encara sento l’esbufec de la màquina, la música rítmica de les rodes dels va-gons, el so repicant dels passos a nivell, l’udol de la sirena del tren...

Mai no podré oblidar el carro dels cosins de Falset que ens portava de l’estació cap al poble, i el bell matxo de llargues orelles, el seu magnífic guarni-ment, la música dels cascavells, les immenses rodes que saltironaven sobre les pedres del camí, com ge-megaven les vares del carro, les espurnes que nei-xien de les ferradures de l’animal... Era el carro de l’aventura i de l’esperança...

Recordo els meus padrins, la Maria i el Jordi, que ens esperaven asseguts sobre els graons, davant de casa, ell amb una granota beix, ella amb la seva bru-sa blava a quadrets.

Recordo les olors i els perfums dels carrers del po-ble; les olors de les bèsties, les olors dels focs de les cuines, el perfum dels pebrots escalivats i del peix fregint-se, i també el perfum magnífic del forn de pa. I al setembre, l’olor penetrant de la fermentació que pujava dels trulls i envaïa tot el poble.

Recordo el conill o la gallina lligats damunt l’enra-jolat de la cuina, eren vius i esperaven els gestos despietats que en farien el nostre àpat. A mi em feia molta pena, però...

Recordo també la bona olor del conill rostit que sortia de la cassola mentre que ma padrina, asse-guda a la cadireta de bova, atiava el foc amb un modest bufador.

Mai no podré oblidar els xills desesperats dels toci-nos, que sabien molt bé que arribava la seva fi: que retrobava a bocins a les carnisseries i a les botigues del poble, fosques, gairebé amagades...

Recordo que les dones duien el càntir, i altre fato, damunt del cap, amb una capçana fent de coixinet per evitar fer-se mal i guanyar estabilitat. Moltes anaven totes vestides de negre.

Joan de ca la Maria de França

37

CULTURA

Recordo la forta i moderna olor del flit, manxat vi-gorosament amb l’esperança -sempre fallida- d’aca-bar d’un sol cop amb totes les mosques que eren atretes per les someres, les gallines, les granges de conills...

Mai no podré oblidar aquella vella que vam anar a veure i, com que no tenia cap altra cosa per oferir-nos, ens va obsequiar amb un got d’aigua ben fresca del càntir i un anís a cadascú. Els seus pans de figa eren deliciosos i esperàvem les festes de Nadal, ja a França, per tastar-los.

Recordo, al tardet, la trompeta de llautó de l’agutzil, que anunciava a cada cantonada els avisos de l’ajun-tament i dels particulars: parlava molt de pressa, gairebé cantava, no entenia res (què diu padrina, què diu?).

Mai no podré oblidar el pas de les mules i de les so-meres pujant i baixant pel nostre carrer costerut, les relliscades dels unglots damunt les pedres, les guitzes del matxo del veí a la paret de baix, a l’esta-ble, els brams que es contestaven, les campanetes de les cabres i dels bens, les olivetes negres que deixaven caure al seu pas i que, molt discretament, jo ficava a les butxaques de la granota del padrí.

Recordo la remor de la gent xerrant i rient de nit a la fresca, asseguts a les cadiretes davant la porta de cada casa, mentre naltros jugàvem, cridàvem i corríem pels carrers. Ens embrutàvem molt, però els pares mai no ens renyaven... “això és salut!” Més a baix, a la carretera, les parelles festejadores ana-ven i venien xiuxiuejant promeses i projectes a cau d’orella...

Recordo el gat que va entrar a la cuina des del jardí i se’ns va emportar el pollastre del dinar, sense que

poguéssim fer res per aturar-lo. “Molt espavilat!” va dir la padrina abans de fer una truita...

Recordo com n’era jo de feliç a la fusteria del car-rer major, la bona olor de la fusta, de les serradures i dels tafetans, observava tots els gestos: va ser aquí on vaig descobrir la saviesa de les meves mans, la prodigiosa eficàcia de les eines més senzilles.

Recordo també com el Jaume em regalava tros-sets de fusta sobrers, d’estranyes formes, que jo m’emportava a casa. Al damunt del petit banc que ell m’havia fet, feia barcos petits durant hores i ho-res; tenien ponts, cabines i pals amb banderetes de paper que jo pintava amb tots els colors del codi de senyals. Quan els avarava a l’aigua de la bassa de l’hort, sempre m’enduia la mateixa decepció: tots els meus prototips es decantaven perillosament, només eren macos fora de l’aigua!

Mai no podré oblidar les someres que ens deixaven (només calia demanar-ho) per anar a banyar-nos a la Presa, la mirada de reprovació de les velles, totes de negre, sempiternes Cassandres: “cauràs, tu, cau-ràs!”, l’encisador misteri de Les Pinyeres, a l’ombra dels vells xiprers, i el miracle de la pica plena que degotejava aigua fresca sota la balma allà al davant de la Timba del Pedrolo, i aquella altra font perduda enmig del canyissar del Barranc del Pou, que mans desconegudes tapaven amb un tap de suro emboli-cat amb un tros de roba...

Em ve sempre a la memòria ma padrina rere la seva taula, al despatx, escrivint, llegint, tossint i fumant cigarretes d’herbes pel seu asma; asseguts a l’altre costat, un xiquet o una xiqueta del poble que venien a fer repàs a l’estiu, o persones més grans que volien aprendre francès: ella era la “Maria de França”.

(Versió catalana de J. Garrier / R. Bargalló / J. Fornés)

38

CULTURA

VIATGE AL MONTSANT

Agraïm i felicitem els nous membres del con-sell de redacció de Canya i Gram per haver

recuperat i publicat la nostra revista, portaveu del nostre poble, de les inquietuds, reconeixements, crítiques, records, etc, etc...

Avui la meva senzilla col·laboració es refereix a la nostra emblemàtica muntanya, la Serra del Mont-sant, que esquerpa i ferrenya s’alça al bell mig del Priorat. La podeu seguir tota per la rònega carena, pujant per Albarca, a sol ixent, i baixant per Caba-cés o Margalef a sol ponent. Són unes cinc hores de camí, des del qual podrem veure i admirar infinitat de vistes i paisatges, des del Pirineu nevat a tramun-tana, fins al blau horitzó del Mediterrani a migjorn.

Quan aproximadament haureu fet la meitat del camí, podreu descansar a l’acollidora ombra d’un pi que, solitari, sobreviu al cim de la carena.

Fem una mirada al passat recordant quatre munta-nyencs masrojans, que l’any 1941, assoliren i recor-

reren la carena: el Paco de cal Beyme, el Pepito de cal Sens, el Solé de cal Pino (pare Solé) i el Josep de ca la Verònica, aquest, amb llenguatge poètic, al Pi del Cugat li parlà així:

Sentinella soliu de l’aspra planaque al cim del Montsant s’estén rocosaon vius, morint tot sol, entre l’afrosabesada del serè i la tramuntana.

Sopluig sense ramat, ombrel·la vana¿qui manté ta existència consirosasi no troba t’arrel, serp escatosa,per nodrir-se un grapat de terra blana?

Fidel imatge del pagès que suacavant per espenalls i entre marjadesets tu, Pi del Cugat, en roca crua,pugnant per enfonsar l’arrel debadescremat pels vents i els sols i per la nuablancúria, embolcallat de les nevades.

Francesc Vernet Mateu

Josep Solé Asens (Pare Solé), Josep Vernet Ma-teu i Josep Asens Aguiló a Siurana, el 1941

39

CULTURA

ENTITATS

CENTRE qUIM SOLER, LA LITERATURA I EL VI

El Centre quim Soler, la literatura i el vi, tot i tenir la seu al Molar, compta amb molts

socis masrojans. De fet, el Masroig és el poble de la comarca on hi ha més socis. Potser per això també és dels pobles on s’han fet més activitats del Centre.

Ens han demanat des de Canya i Gram que us ho expliquem una mica i això farem.

Des de la seua creació, la nostra associació ha anat organitzant actes propis i actes en col·laboració amb entitats, col·lectius i persones diversos, so-bretot en l’àmbit comarcal perquè pensem que el foment de la cultura a casa nostra està bé que tin-gui aquesta dimensió, som 25 pobles, però només 10.000 persones i hem de rendibilitzar esforços i energies.

Al Masroig hem fet força activitats ben diverses al sindicat, al casal, a ca la Càndia i al mig de plaça de missa en la Fira del Vi Solidari, la darrera cosa en què vam participar des de l’inici perquè la iniciativa s’ho val i perquè els promotors són, també, socis del Centre.

Hem fet uns quants vermuts literaris amb escrip-tors de prop i de lluny. I, sobretot a ca la Càndia, hem fet activitats pròpies com alguna de les que in-tegren els quatre dies de les trobades d’escriptors “Priorat en Persona”, que cada any des del 2009 fem la segona setmana d’octubre.

Aquesta activitat, que podeu seguir en el web http://prioratenpersona.cat, és la més ambiciosa fins ara de les que organitzem i vol fer conèixer el Priorat, de manera directa, a través de les persones que hi vivim, a escriptors d’arreu dels Països Catalans. I de retruc, que al Priorat els puguem conèixer. Aquesta activitat compta amb la complicitat de molta gent, persones –sobretot els socis- cellers, molins, enti-

tats, mestres i professors... I algunes institucions de casa i de fora.

Per saber-ne més coses i per si us voleu apuntar (som uns 115 socis, però podem i volem ser-ne molts més) podeu entrar en aquest espai gairebé infinit que és Internet i xafardejar per les activitats que des de fa ja 4 anys anem fent.

http://centrequimsoler.cat i http://www.facebo-ok.com/pages/Centre-Quim-Soler-la-literatura-i-el-vi/ i http://prioratenpersona.cat/2011/07/.

El món de la literatura i el món del vi tenen molts punts de contacte i moltes diversificacions que en-riqueixen la visió que tenim de la nostra realitat i això representa un potencial que volem seguir de-senvolupant. Us hi apunteu? (centrequimsoler@literaturaivi.cat)

40

CULTURA

PRIORAT CENTRE D’ART

Priorat Centre d’Art [PCd’A] és un programa que, des de l’any 2006, pretén consolidar la co-

marca del Priorat com un espai/laboratori experi-mental de recerca/desenvolupament/innovació, de propostes multidisciplinàries de cultura contem-porània. Aquesta programació du a terme un tre-ball de base que, amb la incorporació i l’aportació d’artistes i creadors de diverses disciplines, implica directament les característiques geogràfiques, soci-als i culturals de la comarca i els seus habitants, i té com a punt de partida conceptual alguns dels seus trets distintius: El territori, el paisatge, el vi, l’oli, la mineria, la fauna i les persones, els col·lectius i les associacions que la componen.

Aquesta proposta s’engloba dins del que es co-neix com a “art d’interès públic” i pretén ser un agent actiu per a la interacció entre el territori i la cultura contemporània, en una primera fase d’es-tabliment d’enllaços, de conformació de vincles –perdurables si s’escau–, de prototips de comu-nicació i col·laboració útils, de desenvolupament de projectes autòctons, d’implicació i imbricació social amb i de les propostes. PCd’A produeix tre-balls específics relacionats amb aquesta comarca a la vegada que estableix i manté vincles amb una sèrie d’espais públics i privats –cellers, teatres, es-glésies, museus, bars, refugis, càmpings...–, per di-vulgar les activitats i donar visibilitat als resultats puntualment.

PCd’A també pretén reflexionar i dur a la pràcti-ca els nous conceptes de desenvolupament local basats en polítiques culturals, tot aplicant la crea-tivitat de l’art i, alhora, esdevenir un motor per al desenvolupament de la cultura local, amb accions que converteixin la comarca en un camp d’acció i marc expositor atractiu de les activitats culturals més experimentals i compromeses.

La sensació que ens queda, després de tancar l’any 2010, que representa el cinquè any d’activitats, és la d’haver aconseguit un conjunt d’objectius que, quan es van plantejar el projecte l’any 2006, es pre-sentaven molt incerts. Aquests objectius, tots molt

bàsics, vistos amb la perspectiva actual, i després d’haver realitzat més de 40 presentacions públi-ques, la majoria d’elles encabint diverses activitats i moltes de producció pròpia, que fa un total de més de 70 propostes de cultura contemporània, ha comportat situar la comarca dins del mapa cultu-ral, com a mínim català, i que aquestes activitats es visualitzin des de fora i des de dintre, amb un grau de normalitat i d’habitualitat molt poc freqüent en zones mancades d’aquesta tradició.

D’aquestes més de 40 presentacions en 26 llocs de la comarca, 14 s’han desenvolupat en espais, tant públics com privats, del Masroig i han encabit un total de 22 propostes de diverses disciplines i for-mats. Aquests espais –equipaments i recursos– li han conferit unes característiques que, si bé des de la òptica local són del tot lògiques i, fins i tot, poc lluïdes, per habituals, quan es visualitzen des de l’àmbit forà, adquireixen unes característiques del tot innovadores i/o sorprenents. Anunciar un concert d’una formació tan avançada, innovadora i trencadora dels esquemes als que estem habituats com és el de l’Orquestra de Portàtils de l’Escola Superior de Música de Catalunya [ESMUC], o un concert del grup d’electrònica experimental de San Francisco [Califòrnia] Basshaters, mitjançant un

Associació Comissariat

Don Simon y Telefunken. 13 de novembre de 2010, al celler de Ca la Càndia. Foto: Maite Blay

41

CULTURA

pregó de l’agutzil, és una particularitat força sor-prenent pels nouvinguts.

Oferir espais de les característiques dels antics trulls del Celler el Masroig o els antics rentadors a artistes de l’avantguarda més trencadora, per què els intervinguin lliurement amb les seves propostes, també comporta una especificitat diferenciadora respecte a qualsevol altre lloc al que aquests ar-tistes puguin contemplar o treballar en condicions habituals.

Que t’obrin les portes de cases particulars –als ar-tistes i també al públic– per desenvolupar aquesta mena de propostes, a les que acaben conferint una familiaritat i una calidesa habitualment renyida amb el mite de la “caixa blanca” el més neutra possible, dels espais expositius tradicionals, també entra en la línia d’inusualitat de la que parlàvem.

Si considerem que aquestes activitats s’han dut a terme en un termini relativament curt, que va del maig del 2009 a l’abril del 2011, que és en dos anys, podem afirmar que el Masroig ha desenvolupat una programació de cultura contemporània, que la situ-en en un dels llocs capdavanters dels espais dedi-cats a aquesta tasca de tot Catalunya.

De fet, l’apreciació que se’n té, en molts àmbits, és aquesta, un poble que ha apostat contundentment, desacomplexadament i sense cap mena de conces-sions per una línia cultural molt radical i molt poc habitual en àmbits rurals d’aquestes característi-ques. La realitat és: Un poble petit, sense tradició artística, sense cap mena d’infraestructura que li calgui mantenir, sense cap despesa o recurs econò-mic provinent del municipi dedicat específicament a aquesta tasca i sense recursos humans locals per dur-la a terme.

Entenem que aquests primers cinc anys d’activitats tanquen un cicle i, a partir d’ara, hem d’actuar se-gons les valoracions que se n’extreguin. Tant els re-cursos humans, com els econòmics que fan possible aquestes activitats provenen de fora de la comarca i aquest fet, a llarg termini, fa aquesta programació totalment insostenible. Amb el temps, entenem que la meitat dels recursos necessaris haurien de pro-venir del propi territori, ja sigui per via institucional o per via de les entitats o empreses privades.

La suma de les característiques que hi aporta el territori amb la voluntat, en tot moment, de no bai-

xar ni el nivell de qualitat, ni la complexitat de les propostes dutes a terme, ens posicionen en un lloc avantatjós dins de l’organigrama cultural del país, però entenem que aquest pla de xoc no sempre és fàcil d’assimilar per part dels interlocutors au-tòctons.

Les massives campanyes de difusió que duem a ter-me per difondre cadascuna de les activitats, l’aten-ció rebuda per part dels mitjans de comunicació més convencionals i l’apropament d’un model de públic interessat en aquestes qüestions, creiem que és un bé gens menyspreable per al poble, un reclam positiu alhora que un segell diferencial.

Ara bé, un cop valorats els que considerem aspec-tes positius, amb la voluntat de sumar que creiem que ens caracteritza i, atès que la nostra línia de treball la considerem, també, un servei públic, ens sorgeixen dubtes i no ens podem estar de fer-nos algunes preguntes:

Caldria preguntar a les moltes persones que, des de diversos àmbits, ens han expressat la pertinent i necessària programació d’activitats culturals al Priorat, a què o a quin model es refereixen, a qui han d’anar dirigides aquestes activitats, quins re-sultats n’esperen i, en cas de dur-se a terme, quin paper i quin grau d’implicació hi volen assumir?

Com es valora des de l’àmbit local aquesta tas-ca? O com és possible que, amb un balanç de 14 activitats desenvolupades al Masroig en dos anys, mai, en cap d’elles, hagi aparegut la senyora alcal-dessa?

www.prioratcentredart.cat

h t t p : / / w w w . f a c e b o o k . c o m / p r o f i l e .php?id=100001840111372

43

CULTURA

Josep Barjuan

MOTS DE VIUn relat multisensorial del món del vi

Un cop més ART I VI posa en marxa un nou pro-jecte de promoció dels vins de la comarca del

Priorat. Aquesta vegada l’hem titulat MOTS DE VI i pretén ser un relat multisensorial del món del vi al Priorat.

El projecte MOTS DE VI pretén, mitjançant diverses disciplines artístiques, fer una aproximació entre el món de l’art i el sector productiu.

Un dels objectius primers és la promoció del vi de la comarca del Priorat tot posant-la en relació amb la producció artística per ressaltar l’alt contingut de creativitat que tenen totes dues activitats.

El projecte reunirà diferents artistes de la comarca i de fora per tal d’investigar conjuntament les pos-sibilitats expressives de diverses disciplines artísti-ques amb vi.

Tot aquest procés es farà involucrant diferents en-titats i empreses del sector productiu del vi (ce-llers, DO, productors...)

El resultat pretén ser una mostra multisensorial (literatura, arts visuals, música) d’aquestes possibili-tats d’expressió amb vi que poden ser susceptibles d’exposició i de publicació.

Tot aquest procés de recerca, investigació i creació es vol canalitzar a través de les xarxes socials que permetran l’intercanvi d’informació dels autors implicats, la participació de les persones interessa-des i la difusió del projecte a nivell global; és a dir, s’inclourà el projecte en la pàgina web específica www.artivi.cat que incorporarà eines web 2.0 per tal de promoure la comunicació i la participació en el projecte.

Accions• Realització de 20 relats curts que continguin

trets característics del món del vi al Priorat (gent, cultura, paisatge, costums,sentiments, sensacions...). Participen dos escriptors rela-cionats amb la comarca del Priorat.

• Cada relat es complementarà amb una pintu-ra realitzada amb vi d’algun celler del Priorat ( de les DO Montsant i DOQ Priorat).

• També es farà una composició musical per cada relat completant així el cicle sensorial de la proposta i que s’inspirarà en els trets senso-rial del vi utilitzat per realitzar la pintura.

Es pretén que intervinguin 20 cellers que aportaran un dels seus vins, al voltant del qual s’articularà el relat, serà utilitzat per realitzar la pintura i inspirarà la melodia que tancarà el cicle sensitiu.

En definitiva, el projecte és una proposta artística multisensorial on s’intenta “explicar” poèticament un “moment de vi” a través de diverses disciplines i utilitzant diversos canals sensorials: literatura, arts visuals i música ens arriben a través dels sentits de la vista i la oïda; el procés culmina amb el tast dels vins utilitzats en la proposta gràfica on el gust i l’ol-facte tanquen el cicle sensorial da cada relat.

Els autors que participaran en el projecte són:

AGUSTÍ MASIP (poeta)GABRIEL PENA BALLESTER (escriptor)JOSEP BARJUAN (artista plàstic)GERARD MARSAL (músic)

Per fer la difusió del projecte es programaran di-versos actes; el primer serà a l’octubre al Castell del Vi de Falset on es convocarà a la premsa comar-cal i els diferents mitjans de comunicació.

El mes de març es farà la presentació del projecte a Barcelona en el marc d’Arts Santa Mónica i també es convidaran a les televisions i els diferents mitjans de comunicació.

En tots els actes es faran degustacions del vins dels cellers participants i per tant la promoció de les DO Montsant i DOQ Priorat.

Els cellers, les empreses i les organitzacions que es-tiguin interessades en participar en aquest projecte poden fer les inscripcions a través de la pàgina web www.artivi.cat.

44

CULTURA

TExTOS

PAPALLONES BLAVES

Conxita Balcells

Arribarà la tardorAmb la maduresa dels raïms,Les belles postes de solI la frescor de les matinades.

I tornarà a sortir fum de les fumeresPel damunt de les teuladesQuan arribin les fredors de l’hivern.Migraran les aus a terres llunyanesI tot passarà. La pluja, el vent…

Fins que arribarà una altra primaveraPlena de verdor.I es barrejaran papallones blavesAmb tendres poncellesOmplint tot l’espaiDe llum i color

Però tu no veuràs eixes meravelles.Estaràs molt lluny, prop de les estrellesOn mai no s’apaga la lluna ni el sol.I jo sense tu, viuré entre ombresI ja mai no tindré ni pau ni consol.

45

CULTURA

MISSATGE DE LA FLAMA DEL CANIGÓ 2011

Del bosc de Canigó són los fallairesQue dansen, fent coetejar pels airesSes trenta enceses falles com trenta serps de foc…

Aixequem ben alta la torxa, orgullosos però a la vegada amatents als perills. Així ens ho advertia l’altre gran poeta, Joan Maragall, mort ara fa jus-tament cent anys: “Vigila esperit, vigila. No perdis mai el teu nord”. El nostre nord és el Canigó, d’allà dalt baixem un any més amb la flama encesa que reivindica el nostre dret de decidir com a poble lliure. La flama encesa contra els vents que bufen de totes bandes. Contra el vent del nord, que bufa apel·lant el prestigi d’una suposada llengua univer-sal. Contra el vent del sud, enguany personificat en un polític elegant, vestit amb trajes regalats, que apaga les torxes dels repetidors de televisió. Con-tra el vent de ponent, el més endèmic i maligne dels que bufen contra el nostre poble. Si l’hem resistit al llarg de segles, quan bufava des de les casernes militars, també el resistirem ara que bufa des de búnquers mediàtics, polítics i constitucio-nals. Endavant les atxes, companys fallaires! Com més fort bufin els vents, més s’abrandaran les nos-tres flames!

Pep CollEscriptor i Premi Sant Jordi de novel·la 2007

Així cantava Verdaguer en el gran poema Canigó, publicat ara fa justament 125 anys. Llavors només eren trenta els fallaires del Canigó. L’aire fresc de la Renaixença revifava el foc esmorteït de la nació catalana, que tres segles de domini imperial espa-nyol i francès no havien pogut apagar. No és casu-alitat que el poeta encengui la foguera literària als Pirineus. Verdaguer sap que aquestes muntanyes constitueixen l’origen vital i polític de Catalunya. De les valls pirinenques prové l’aigua dels rius i de les fonts que donen vida al Principat i a la Cata-lunya Nord. I també la formació de la Catalunya medieval, origen de la nació catalana.

El Canigó és la muntanya sagrada dels catalans. Pels seus boscos i estanys hi viuen les encantades, antigues divinitats fecundants de l’aigua, i al cim hi ha un drac enorme que vola i treu flamarades pels queixals. Així ens ho confirma el rei Pere el Gran, que va pujar tot sol al cim del Canigó. Conta la crònica medieval que el rei va contemplar una estona el drac volador i que després va tirar avall la mar de satisfet i que contava la gesta arreu dels seus dominis. El rei sabia que el foc del drac i l’ai-gua de les encantades eren elements vitals per a la pervivència dels Països Catalans.

Avui som milers els catalans que tornem a la mun-tanya sagrada dels nostres orígens a la recerca del foc. Hi pugem per Sant Joan, la nit en què les vir-tuts fecundants de l’aigua i el poder vivificador del foc conflueixen màgicament. Davallem de la mun-tanya amb la torxa encesa i repartim el foc per pobles i ciutats en totes les direccions. Arribem ben lluny, fins on sentim la paraula “foc”, que ens ressona a les orelles, contundent i calenta, com l’alenada del drac Canigó. Lectura del missatge durant la Nit de Sant Joan

2011, per la Conxita Balcells. Foto Rafel Pino

46

POLÍTICA

EL MASROIG. PASSAT

Comiat de l’Alcaldessa

Després de 16 anys com alcaldessa s’ha tancat una etapa... ja tenim un nou alcalde i nova gent a l’Ajun-tament amb moltes ganes... Molta sort a tots i totes!!!

Aprofito l’oportunitat que m’ha donat la redacció de Canya i Gram per agrair a tot el poble del Masroig el creixement personal que gràcies al seu recolzament, legislatura rere legislatura, he pogut assolir.

Ha estat una responsabilitat assumida amb molta il·lusió, que m’ha permès conèixer llocs que no hauria visitat i persones interessants, que m’ha aportat coneixements en temes que fora de l’ajuntament no hauria aprofundit, que m’ha ajudat a conèixer la gent, m’ha aportat amics i amigues... però que sobre tot m’ha permès treballar pel nostre poble... pel lloc que he triat per viure, per formar una família i on vull que els meus fills es facin grans...

He d’agrair l’ajuda dels regidors i regidores que han estat al meu costat, que han assumit responsabilitats i que han treballat, moltes vegades, amb més empenta que jo. Per falta d’espai, sols personalitzo als tres que m’han acompanyat aquests últims anys, el Joaquim, sempre a l’abast de tothom, donant la cara i complint cada dia; la Montse, pendent de la imatge del poble, de la neteja, de les plantes,. .. i de la gent, cuidant el benestar de tothom; la Russó, que ha establert vies de diàleg amb el jovent i s’ha preocupat pel futur de la nostra societat, cuidant la nostra escola, els seus nens i els seus professionals...

També unes línies per a persones que ens han deixat abans d’hora, primer va ser en Francesc Folch, amb qui vam compartir responsabilitats, iniciatives i bons moments; i ara fa poc en Joan Pere Fernàndez, que va estar poc temps a l’equip de govern; però que va ser un cap de l’oposició accessible, amigable i sempre correcte.

Han fet també més fàcil la meva tasca persones que han presidit diferents entitats del poble i que han col·laborat amb l’Ajuntament: Associació de Jubilats, Escola, Església, AMPA, Cooperativa...

No puc oblidar els treballadors de l’Ajuntament, que han passat a ser amics, que han estat a disposició del consistori sempre que ha fet falta... I aquí he de destacar pel seu coneixement del mon local a la Mònica i en Joan Miquel i per la seva disposició incondicional al Manolo.

En fi, uns anys intensos, compartits amb persones que han deixat petjada dins meu i al servei d’un poble que estimo: el nostre poble...

FarmàciaTomàs Hernanz

C. Major, 41 - 43736 El MasroigTel. 977 825 135

47

POLÍTICA

INFORMACIÓ MUNICIPAL

OBRES• S’ha acabat una primera fase de la urbanitza-

ció dels voltants del nou ajuntament.

• Rehabilitació de fonts públiques dels casc urbà: Cap de Mas i la del Perxe.

• Millores al Passeig del Progrés amb la instal-lació d’una nova font en record de l’Amadeo.

• Alineació del carrer 1r. de Maig i de la cruïlla amb el Passeig del Progrés, gracies a l’autorit-zació de la família Pujol.

• Restauració de la Plaça de l’Angel.

• S’ha pintat la Sala del Teatre del Casal Flor de Maig.

• Construcció de l’estructura i contractació de la següent fase del magatzem, lavabos i bar de la pista poliesportiva.

• Pintura a la façana lateral del cementiri muni-cipal.

• Voreres i baranes al passeig del Progrés.

CULTURA• Mentre ens ha estat possible hem tingut en

funcionament el telecentre i la biblioteca, pagant l’Ajuntament la quota ADSL, l’equipa-ment informàtic i el personal.

• S’han tingut que assumir les responsabilitats de la Societat Cultural Recreativa.

• Adquisició d’equipament pel Museu del Puig Roig.

• Instal·lació un projector fix i pantalla a la sala teatre del Casal.

• Organització de la Setmana Cultural.

• Concert.

SANITAT• Ampliació del Parc de Salut als jardins del Pas-

seig del Progrés (exercicis físics per adults).

• Adquisició de nou equipament al consultori d’infermeria.

FESTES• Organització de la Festa Major de Sant Bar-

tomeu 2010.

• Recepció de SSMM Reis Mags d’Orient.

• Festa popular de Carnaval.

SERVEIS• Substitució de part de les lluminàries de l’en-

llumenat públic.

• Reparacions al pou del Mas Gran

• Millores a la bomba d’aigua del pou del Bar-ranc de la Vila

• Compra de material nou al Cafè per adequar-lo a la normativa vigent.

PROMOCIÓ ECONÓMICA• Arranjament de camins municipals.

• Contractació de treballadors pel menjador escolar, el telecentre, la neteja viària i el man-teniment d’instal·lacions.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA - SOCIETAT• Col·laboració amb la I Fira del Vi Solidari.

EDUCACIÓ• Curs d’introducció a l’Internet

• Curs d’Internet avançat.

SERVEIS SOCIALS• Nomenament d’un representant al Taller del

Priorat.

• Participació a la Marató de TV3.

48

POLÍTICA

La candidatura municipal de Convergència i Unió es va presentar a aquestes eleccions

completament renovada i amb l’esperit de con-tinuar treballant pel benestar de les persones del nostre poble.

Vam fer bandera que seríem honestos, que hi hau-ria transparència en la gestió, i total dedicació en el menester per mantenir i, en la mesura que ens fos possible, millorar els serveis que es donen a la ciutadania.

Vam ser la llista més votada, assolint tres regidors. Passades les eleccions, vam iniciar negociacions amb la resta de forces per tal d’aconseguir un govern unitari. La nostra intenció va ser en tot moment formar un equip de govern on hi fos tothom, amb set regidors, tal com pertoca al nostre poble.

En totes les converses mantingudes amb els altres grups, la nostra oferta va ser sempre la mateixa: l’alcaldia per a la llista més votada i, segons nombre de vots, la primera tinença d’alcalde per a Masroig Agrupat i la segona per a Independents pel Masroig-Acord Municipal. També vam oferir la possibilitat de triar regidoria en ordre invers, començant per la llista menys votada. Després de diverses trobades, on van ser presents totes les forces, Independents pel Masroig-Acord Municipal va manifestar el seu propòsit de treballar pel poble fos quina fos la fór-mula de govern decidida, deixant en mans de les altres dues forces arribar a un acord per l’alcal-dia. En un primer moment l’oferiment de Masroig Agrupat va ser compartir l’alcaldia 2 anys cada llista i en una segona conversa, repartir l’alcaldia propor-cionalment al nombre de vots. Aquesta proposta ens va semblar que no seria el millor per al funci-

onament del Masroig i es va arribar a l’11 de juny, dia de la constitució de la nova corporació, sense haver pres cap acord. Cada llista va votar al seu candidat, excepte Acord Municipal que va abstenir-se. Així doncs, com a llista més votada, aconseguíem l’alcaldia.

Des d’un inici, el grup d’Independents pel Masroig-Acord Municipal es va brindar a treballar conjun-tament pel futur del nostre poble, i no satisfets en ser només quatre regidors, vam intentar que Mas-roig Agrupat entrés a formar part del govern. La seva resposta va ser quedar-se a l’oposició i fer una oposició constructiva, sense traves. Tot i això, des de l’equip de govern els vam manifestar reiterada-ment la voluntat de deixar la porta oberta a una futura incorporació d’aquest grup si canviaven de parer.

I així, després que Independents pel Masroig-Acord Municipal triés les regidories d’Agricultura, Medi ambient, Paisatge i Governació, repartíem la res-ta de regidories de la següent manera: Josep Rius (Sanitat, Benestar Social i Esports), Jesús Asens (Ur-banisme, Obres i Serveis) compartint amb Cristina Beltran, Joventut, i aquesta per la seva banda (Cul-tura, Turisme i Ensenyament).

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les per-sones que ens han fet confiança i esperem no dece-bre-les. També volem manifestar que estem oberts a totes aquelles persones que van triar altres opci-ons, deixant clar que la nostra tasca de govern és per a tots els masrojans i masrojanes.

Aprofitem aquestes línies per desitjar-vos unes molt bones Festes Majors.

La candidatura masrojana de CiU

EL MASROIG. PRESENTEls grups del nou consistori opinen

CIU

49

POLÍTICA

MASROIG AGRUPAT

Quan la gent del Masroig ha de respondre, actua i respon. La predisposició per endegar projec-

tes i realitzar-los és molt gran. Així s’ha vist en mol-tes ocasions; la darrera ha estat la trobada Masroig Vi Solidari.

Qui va ser present en aquell cap de setmana va veure un poble unit, un grup de gent amb les coses clares i la solidaritat a flor de pell. Ens engrescava i contagiava la força i la vitalitat de cada acte i gest.

Quins són els valors que motiven aquestes actu-acions generals i compartides per tota la gent de Masroig ?

Doncs, en resum, una causa justa i motius equàni-mes.

Per què no podem continuar amb aquest tarannà i treballar per aconseguir un poble més digne, una comunitat més cohesionada i un futur més clar i còmode per a nosaltres i per als nostres fills?

Les eleccions democràtiques, cada 4 anys, prenen el pols a la gent i permeten triar formes de govern, programes i tendències.

En aquest mes de maig, el Masroig es va pronunciar sobre tres propostes i va optar per dues agrupa-cions majoritàriament. Una d’elles, va ser Masroig Agrupat.

Les persones que formen part de Masroig Agrupat van decidir presentar-se a aquestes eleccions, per oferir resposta a una demanda latent, en una gran part del poble que demanava recuperar aquests valors d’unitat, solidaritat i equanimitat. Els motius que ens guien són:

• Ganes de fer poble i d’unir-lo.• Intentar agafar el tren en què altres pobles ja

han pujat.• Treballar per augmentar el nivell i la qualitat

de vida al poble.• Fer-ho des de una posició al marge de qualse-

vol partit polític.• No estar d’acord amb l’actual gestió munici-

pal que ens paralitza.• Aportar progrés al poble.• Anteposar els interessos del poble als perso-

nals i de partit.

• Demanar transparència en totes les gestions públiques.

• Que no hi hagin masrojans de primera i de segona.

Tenint tres regidors, vàrem demanar, d’acord amb el Grup d’Independents pel Masroig (Acord Muni-cipal per Esquerra Republicana) l’alcaldia comparti-da i, per instàncies del Sr Josep Rius, vàrem accedir a compartir-la a temps proporcional amb els vots obtinguts per cada formació. Nosaltres volíem as-sumir responsabilitats de treball i de govern i, per tant, també ens pertocava tenir responsabilitats d’alcaldia.

Durant aquest període de negociacions, es va par-lar molt de CONSENS, sobretot, per part del col-lectiu del Grup d’Independents pel Masroig (AM per ERC) del poble. Masroig Agrupat estava total-ment d’acord en formar un equip de govern durant quatre anys amb l’alcaldia compartida, on els tres grups hauríem pogut treballar pel poble. Per des-gràcia i pel vot d’abstenció de l’únic regidor que té representació del grup IPM (AM – ERC) Sr. Carmel Asens i la seva llista, no hi va haver consens de res.

Hauria estat el moment de prendre una gran de-terminació que motivés i donés força per actuar a tota la gent del poble. Motius justos i equànimes.

Davant d’aquest fet, calia decidir i l’acció de deci-dir sempre comporta uns riscos que cal avaluar el més racionalment possible, intentant minimitzar els danys i nosaltres vam prendre la decisió unànime de no entrar al govern.

Per què no hem entrat al govern? És que no volem treballar pel poble? I tant! Sens dubte!

Donada la conjuntura actual de regidors (3, 3, 1) i les negociacions que van dur a aquest resultat, per un costat, han fet desaparèixer la confiança neces-sària per formar part del Govern i, per l’altre, ens han fet prendre una decisió difícil i molt meditada, que ha estat, com tots sabeu, la de no entrar al Govern.

Aquest pacte o entesa, digueu-li com més convin-gui, entre el grup IPM (AM-ERC) i CIU ens deixa en una posició, on els vots aconseguits per Masroig

50

POLÍTICA

Agrupat no haurien tingut cap pes i, per tant, no hauríem aguantat molt de temps, perdent totes les votacions i “pagant el beure”. Aviat, hauríem estat víctimes de la nostra pròpia incongruència, havent d’abandonar el govern de forma poc comprensible pel poble.

Igualment, a nivell de plantejaments d’actuació, el fet d’haver entrat ens hagués dut a tenir seriosos problemes a l’hora de poder aplicar alguna de les nostres polítiques de progrés, tenint en compte el caràcter indivisible de les regidories i, molts cops, la transversalitat de la seva tasca.

Nosaltres ens vam presentar, perquè volíem canvi-ar la forma de fer i el tarannà que hi havia hagut fins aquell moment i vam tenir clar que participar del Govern exigia complicitat i pactes, que tot i no fer-los palesos en un document, hipotecarien l’actuació de Masroig Agrupat durant els propers quatre anys a canvi d’un plat de llenties.

Per tant, vam valorar com a més important la tasca que podíem realitzar des de l’oposició, lliures de lligams i amb plena llibertat d’actuació.

Al final d’aquest escrit, us fem una breu descripció de la feina que pensem fer, però per què fer-la des de l’oposició? Doncs bé, és sa i necessari per a la vida política d’un municipi que hi hagi oposició per no caure en l’autocomplaença, “tot esta bé, ho fem de meravella i no cal canviar res i, si hi ha alguna cosa que s’allunya de les bones pràctiques, demanem discreció i silenci amb la complicitat de govern que tots compartim”, la tasca d’oposició és dura i poc agraïda, pateix de manca de suport jurídic, manca de mitjans econòmics i humans, manca de lliure disposició d’un despatx on poder treballar, manca de lliure disposició de la informació que manega el consistori. A nosaltres ens hagués estat més fà-cil aparèixer pel poble fent costat als guanyadors i, en actes públics, fent discursos, però ens vam plantejar que volíem treballar molt i molt dur, per tenir INFORMACIÓ veraç sobre la tasca del go-vern i poder fer-la arribar a tots, perquè dintre de quatre anys pugueu decidir amb coneixement de causa i elegir qui hagi treballat més i millor pel poble.

També és cert que pensem que, si el govern no té pressió i no sap que està vigilat, poden tenir la temptació de repetir actuacions partidistes i gens transparents, per això, pensem que, sense perso-nalitzar i només controlant i fiscalitzant la tasca

feta o deixada de fer quan tocava fer-la, és des d’on podem fer poble i treballar per tornar a es-tablir els llaços de veïnatge, amistat, generositat i solidaritat entre els masrojans i masrojanes. Igual-ment, és important la tasca de promoure i impul-sar el govern a emprendre actuacions necessàries per al poble. En cap moment, volem que penseu que ens n’hem anat cap a casa, estem treballant i molt, en tots els camps que afecten la vida del Masroig. Des d’aquí, us convidem a tots i a totes a visitar la nostra pàgina web www.masroigagrupat.com, on, a més de mantenir-vos informats i infor-mades, tindreu reculls documentals de les nostres actuacions, del treball que estem fent i del bategar del nostre poble.

Resumint, el fet de constituir una alcaldia de color únic en contra dels resultats obtinguts, ha impedit que gran part de la gent del Masroig se senti re-presentada, i ha impedit la possibilitat de formar un gran equip capaç d’arrossegar un gran potencial humà amb idees, empenta i accions emprenedores. És probable que estem davant d’un quadrienni que faci recular un poble que, quan es motiva, és capaç de fer les accions més extraordinàries.

L’error és evident i esperem no haver de pagar molt cara aquesta determinació.

Ara toca mirar cap al futur i al treball que farà a partir d’ara el grup municipal de Masroig Agrupat, durant aquests 4 anys i que el farà amb la mateixa il·lusió, dedicació i entusiasme que ens va motivar des d’un començament, serà:

• Controlar la gestió municipal, per evitar de-sigualtats i vetllar pels interessos de tots els masrojans i masrojanes.

• Fiscalitzar la gestió del govern municipal, amb una acció crítica i constructiva, amb respon-sabilitat, fugint de personalitzacions i de polí-tiques partidistes tan enquistades en els dar-rers anys.

• Informar als ciutadans i ciutadanes de l’estat de la gestió municipal i de les seves alterna-tives. Intentarem ser els ulls i les orelles dels veïns i, per tant, us demanem que us impli-queu en la vida política del poble assistint als Plens.

• Demanar transparència en els processos, per tal que siguin equànimes i justos, perquè, quan la gestió és neta, no cal amagar res.

• Promoure Consells de poble per facilitar la participació ciutadana. La funció principal

51

POLÍTICA

d’aquest òrgan és debatre la situació del po-ble i fer propostes a l’Ajuntament de les pos-sibles actuacions a seguir. Crear i potenciar consells de poble és donar veu a tots els con-vilatans així com a les entitats i associacions que són el motor del poble.

Des d’aquí, us tornem a convidar a visitar la web de Masroig Agrupat. Us sorprendrà tota la informació que trobareu i els continguts que anirem incorpo-rant. Entre tots fem poble.

Tenim la gent, tenim les idees!

Els nostres regidors:

Andreu Fernàndez AsensPedro Cambeiro CambeiroLluïsa Fernàndez Rué

Masroig Agrupat us desitja una bona Festa Major.

www.masroigagrupat.com

INDEPENDENTS

El grup Independents pel Masroig-AM ha retirat l’escrit presentat.

El celler Orto Vinsus desitja unes bones festes majors

info@ortovins.comTel. 629 171 246

Foto: Ramon Bargalló. El Masroig, març de 2010

52

POLÍTICA

RES NO éS ETERN (encara que pugui ser mesquí)

Després d’anys de governs de CiU, sols o en coalició, al Consell Comarcal del Priorat ha

arribat el canvi.

La llei bàsica de la democràcia, majories i minori-es, ha fet possible el contrari d’allò que per dat i beneït, inclòs per la premsa, ja es donava per fet. Quan hom no té una majoria absoluta està obligat a negociar, però la prepotència d’alguns els va fer creure que això no calia, i qui s’ha quedat a l’oposi-ció crida ara allò tan “bonic” del govern per la llista més votada, oblidant-se que fa quatre anys, la llista més votada, que va ser Independents pel Priorat, es va quedar a l’oposició pel pacte que els mateixos que ara blasmen l’actual, van acordar amb d’altres forces minoritàries.

L’actual equip de govern format de més a menys per Independents pel Priorat, PSC i la FIC vol, a part de governar de la millor manera possible (i l’escassetat de recursos ho farà difícil), fer per re-soldre totes aquelles necessitats que la comarca té, però també vol fer visible la feina que es fa i com es fa, que ningú a la comarca pugui dir que no sap ben bé quina és la funció del Consell Comarcal.

Malgrat l’actuació bàsicament finalista dels Consells Comarcals (pel que fa als diners que arriben, pràc-ticament tots destinats d’antuvi), cal que els seus equips de govern utilitzin la imaginació i la voluntat de treball per organitzar i regir aquests ens de la manera més profitosa per la comarca i, per tant, pels seus habitants.

Aquesta és l’empremta que Independents pel Pri-orat vol marcar en aquesta propera, però ja co-mençada, legislatura. Volem copsar quines són les necessitats i quins els problemes que les persones

OPINIÓ COMARCAL

diuen tenir, i fer tot el que estigui a les nostres mans per solucionar-ho.

En una comarca com la nostra, complicada per l’orografia i per tant en les seves comunicacions, s’ha de fer possible que les persones vagin d’una banda a l’altra sense que això representi un “es-port d’aventura”, que tots estiguem assistits com ens mereixem, que la vida dels nostres padrins sigui de la millor qualitat possible, en definitiva que no es tingui la sensació de viure al “cul” del món.

Les limitacions seran moltes, caldrà no quedar-se a fer de gestors d’unes decisions que ja vindran donades, i fer servir els caps per veure com po-dem millorar tota la gestió, reducció de despeses, costos i millor administració del que disposem. Si així ho fem i som capaços d’explicar-ho, els nostres conciutadans viuran una mica millor i una mica més tranquils.

Es vol fer del Consell Comarcal un veritable ges-tor del territori, que doni suport a totes aquelles propostes que neixen i viuen amb la voluntat de dignificar les persones, les coses i les feines, Carta del paisatge, Prioritat, etc.

Volem que tot allò que es pugui solucionar des del territori, se solucioni i que els nostres conciuta-dans no tinguin la sensació de tenir al seu abast una administració de “fireta”.

En definitiva, tenim un nou govern comarcal per un territori que, com és diu en una frase d’humor, més que vella, el que té és molta joventut acumulada i que si hi posem entusiasme serà un territori amb futur, amb el futur que tots nosaltres volem. Cal, però, treballar. Aquest és el nostre compromís.

El Masroig, juliol de 2011

Roger Tarradas

53

EL TEMPS

EL TEMPS

En aquests gràfics podem veure la mitja de les temperatures i de la pluviometria del Masroig del primer semestre de 2011.

Les temperatures estan agafades del carrer de les Pinyeres per tant tenen una lleugera variació de les que s’agafen en altres llocs del poble o de fora del poble, sobretot amb les mínimes de l’hivern que pot variar uns 3 o 4º C, amb les altres pot variar 1º C.

Josep Maria Folch

54

FESTA MAJOR

SALUTACIÓ FESTA MAJOR 2011Benvolguts convilatans, i amics i amigues del Masroig!

Per primera vegada em dirigeixo a vosaltres com alcalde del nostre poble.

Espero que aquesta Festa Major sigui motiu per deixar enrere els treballs de cada dia, amb les dificultats que això comporta, i que, per uns dies, puguem gaudir d’unes jorna-des de festa i alegria amb la companyia de familiars i amics.

Aprofito també per encoratjar-vos a participar en els actes que s’han preparat.

Tal vegada el futur que ens espera es presenta un pèl difícil, si més no, complicat. Però podeu confiar que posarem tot l’esforç per tirar endavant i que tots plegats ens en sortirem.

Em plau comunicar-vos que l’equip de govern ja ha començat a treballar per reactivar entitats que havien suspès la seva activitat en els darrers anys.

Des d’aquí vull donar les gràcies a les persones que han fet possible la recuperació de la nostra revista, així com també a les associacions i entitats que s’han ofert a col•laborar tant en aquesta festa major com en les properes festes que celebrarem al nostre po-ble.

Bona Festa Major!L’alcalde: Josep Rius i Vallès

EL MASROIGFESTA MAJOR DE SANT BARTOMEU 2011

DIJOUS 18 D’AGOST22.30 h Bingo a la pista poliesportiva

DIVENDRES 19 D’AGOST18.30 h Cursa popular pels Carrers del poBle20.00 h Timba de pòquer a la sala del TeaTre del Casal, organiTzada per l’assoCia-

Ció de Joves la garnatxa Borda.24.00 h Ball i versions amB el ConJunt

LA BANDA DEL DRACa la miTJa parT, eleCCiÓ de la pubilla i l’hereu

DISSABTE 20 D’AGOST9.30 h CerCavila amB la Colla de grallers la Bóta del raCó11.00 h aCtivitat dirigida als nens al museu del puig roig. treBallant la terra,

reCuperant la llengua de profundes arrels mil·lenàries, a CàrreC de la dra. margarida genera.

12.30 h a la plaça de l’església, MicroGloPhone,

espeCtaCle de teatre, CirC i humor per a tots els púBliCs, amB la Companyia

KATRASKACIA18.00 h partit de futBol de Cadets20.15 h ConCert00.15 h Ball

ORqUESTRA VOLCáN PLAN “B”a la mitJa part, demostraCió de Balls de saló

DIUMENGE 21 D’AGOST11.00 h inflables per a la Canalla a la plaça de l’església18.00 h CeleBraCió de la missa19.00 h espeCtaCle amB el famós humorista

JOAN PERA00.00 h Ball

ORqUESTRA EUROPADILLUNS 22 D’AGOST, DIA DELS DROPOS

12.00 h CuCanyes a la plaça de l’església18.00 h desfilada de Carrosses21.00 h CorrefoCs amB la Colla de diaBles CoCo pere

DIMECRES 24 D’AGOSTSANT BARTOMEU (festa local)

11.30 h CeleBraCió de la missa en honor al patró. a ContinuaCió, proCessó.13.00 h sardanes i Ball de vermut a la sala del teatre del Casal amB

LA COBLA PRINCIPAL DE TARRAGONA19.30 h espeCtaCle de dansa amB el grup

WONDER DANCE22.00 h sopar popular a la pista poliesportiva