686T -JLSOOV~ãt*

'KKp&M&jyS^ WP S***"W*!;:2^ 999ptK¿¿4¿W¿S~~*

2(178)

"SANQSTRA"CAWADEBALEARS

"SA NOSTRA" PABA EXTRA

El darrer sorteig, Pere Serra MoIlEn Fere de Ses Rotes.

En Per» Serra v» néixer dia do» defebrer del 1917 a Palma i viu a P6rtoldes de l'edat de dos mesos. Ha fetfeina de jovenet a un hort de SantJordi, després de fa de manobrer amb unoncle seu i després a l'empresaBartomeu Ramon, S.A. de Ciutat.

Es va casar amb Na Catalina MascaróGrau, ara fa vint-i-nou anys que vamorir i ha tengut tres fills.

Li agrada una bona passejada, peròper l'Illa, i després d'haver dinat ferun bon truc.

Enhorabona i molts d'anys.

i tf/tfM Z>'f^

b ffc>sca BarruJa

SES OLLF!RIES DE PORTOLAMB OCASlO OE SA TROBADA DEPREMSA FORANA A MARRATXI .

Varem v6urec'olleria

anomenada CAN VEHT

1 l'*mo molt gmßtmntamb natural cortesia

explicà es procediment

de com »a terra argiloaa

treballada amb bona ma

per Ia força ha de donar

una obra tmn prlaoromm,

BQJKAté per noa sa mula

que ía pamtar 'be e» fang.

Sempre tira cap énvant

i Jaaal per res recul*,

Ja ho va dir en BIEL HASSOTquan mos va despediriÀra conei-xereu un poc mea Harr*txi1!,

es T*etfc^80

. * * • •

• " . ' * .v.

ES T*£MC

4588

Kf«5^3hfW*rife»#wwtv**£¿J3fej

Í.S TRH «C

«at. . . *

- . vv -' '• -,v'>

* . -• *

ÉS TW»*:JA Ub ú *£•8(Jt ECA...

<);) ' > -

U^/, >•>

3(179) INAUQURACIO DEL MONUMENT ALS OLLERS

Tingué lloc a Pòrtol el passat dia19 de juliol, festa del Carme. Havíemprevist un espai a les planes centralsper a les fotos de l'aconteixement;però no han arribat: Tot i que lesvàrem gestionar a través del'Ajuntament de Marratxí, el Babinet deProtocol del Bovern Balear no s'hadignat enviar-les; o han tengut cosesmés importants que fer i han passat peralt Ia petició formulada. Una llàstima.

A Ia foto, una imatge jadesapareguda: el vell -i antiestètic-pou de Ia plaça de l'església.

PORTULA, PREMIADA

Un jurat format per Antoni Serra,Tomàs Borday, Sebastià Verd i GasparSabater ha concedit un dels premis deIa "VI edició de premis periodísticsAssociació de Premsa Forana" a Ianostra revista en base a una sèried'articles publicats per Pere J.Amengual, Bartomeu MoIl, BonifaciMolada i Miquel A. Font. EIs altrespremis atorgats foren per a "MeI iSucre" de Sant Joan i "Coanegra" deSanta Maria del Camí, a qui concedirentambé el premi d'Honor. Això encoratja,enhorabona a tots!

DARRERA HORAi Quan ja teníem enllestida1 edició hem llegit a Ia premsa diària que eltribunal superior de justícia ha admès a tràmit Iaquerella presentada perlaFSBH>SOEcontra GuillemVidal, Datle de Marratxí. Sembla que Ia vista tendràlloc el proper 12 de setembre.

Durant el Mes Passatpeu!

-Dimití el primer ministre japonès

-Un any més, d'Es QUeIl a Lluc a

-Passeta a passeta, el Català cap al'oficialitat a Europa

-Presentat el programa de concertsde l'Orquestra Simfònica de Balears pera tota Ia temporada

-Calor

-Detingut Macià Manera, deMontuïri, acusat de pertànyer a TerraLliure

-Hispània va quebrar

-Dimití Miquel Alenyar, president del'Obra Cultural Balear

-VintIa lluna

anys fa que tots trepitjàrem

-Helicòpters, focus i renous enplena nit a Ciutat per vigilar elscarrers

-CaIa Mondragó... després d'això,quedarà res per urbanitzar?

-Fet sorprenent: que en Ia majorcrisi viscuda mai per l'agricultura aMallorca es descobreixi una plantació decannabis a Sant Llorenç

-La primera Caixa deMallorca, a Ciutat

Catalunya a

-I, aviat, el Canal 33 a les nostrespantalles

-Tres anys justs perEstarà tot a punt?

1'Olimpiada.

-Crisi turística: Qui és/són elsculpables? Govern, constructors,apartamenters, hotelers, touroperadors,guiris, hooligans, altres espècies noqualificables?

-TVE-B programació d'estiu: de cadaany pitjor...

G A V I M

4(180) 4OE FRESQUES

:

Després d'unpart del Bati» iCanellas, fou 'mateix temps queSon Cladera,

INAGURACIO MONUMENT ALS OLLERS.

Dins el marc de les Festes delCarme, fou inagurat el monument alsol1er».

La inaguració fou presidida pelPresident d« Ia Comunitat AutònomaGabriel Canellas, acompanyat pelPresident del C.I.M. Joan Verger i elBatle de Marratxí Guillem Vidal.

breu parlament perun altre del Presidenttapat el monument al

Ia Banda de Música deinterpretava l'himne

popular del poble "La Balenguera", peracte segui oferir a tot» el» assitentsun poc de coca i vi.

FESTES AL PONT D'INCA.

Durant el darrer cap de setmana, elPont d'Inca ha celebrat les sevesfestes populars amb honor de Ia sevapatrona Santa Caterina Thomas.

EIs actes s'han celebrat tant a IaplaQa de l'Església, com a Ia plaça deSa Cabana.

ANULACIO D'ACTES A LES FESTES DELCARME.

Un dels actes anunciats a le»passades festes de Pòrtol, i quesemblava prou interessant, fou suspèspels organitzador*. E» tractava de Iapresència de cotxes antics.

PROJECTE PER REFORMAR I AMPLIAR ELSVESTIDORS DEL CAMP MUNICIPAL DE SONCAULELLES.

Al darrer ple celebrat perl'Ajuntament es va aprovar el projectetécnic per Ia reforma i ampliació delsvestidors de Son Caulelles, l'importd'aquestes reformes puja a 8.492.22S,—Ptes.

URBANITZACIÓ ALS CAüLLS.

Promogut per l'empresa "EAGERPASSLIMITED",es va presentar a l'Ajuntamentun projecte d'urbanització del polígon21 de Es Caulls, el qual fou aprovatamb els vots a favor d'U.M. i del P.P.,abstenent-se els representants del PSOE.

'

TERCERARUBIOL.

FASE DEL POLIESPORTIU CA'N

Al mateix ple »'aprovà el projectebàsic de l'edifici B del poliesportiUde Ca'n Rubiol, per Un import de71.993.868,— PtM.

NO HI HAURA RESTRICCIONS D'AI3UA AL'ESTIU.

Segons manifestà el Batle GuillemVidal, a una pregunta del PSOE, sobre1« situació de l'aigua al terme, Iasituació no é* alarmant però sípreocupant, i creu que •• podrà pa»«arl'Mtiu amb mém o manco pressió.

UN NOU ESTIU, CARMA, PROBLEMA VELL.

L'Ajuntament està disposat a dur elproblema a Ia Conselleria de Sanitat,per a que prengui les mesurespertinents. PeI que afecta a sanitat imal« olor«, ja que segons digué elbatle, l'Ajuntament està cansat dedemanar informes, i ara m'ha encomanatalm servei» tècnic» municipal» que ••fes un informe per tal d» trametre'l aIa Conselleria de Sanitat.

BALL DE BOT, DEU ANYS.

d«« PIa d« Marratxí", dirigit per Bernat

El grup "Aird'E» PIa d« na TCabot, ha celebrat el desè aniversari.Han tengut un* dies de festa,acompanyats d'un grup convidat d'Aragó.Enhorabona!

MIQUEL BOSCH

Sa Cabaneta 5(181) •

DURANT AQUEST ME3 PASSAT HANOTICIA A SA CABANETA

ESTAT

L'APERTURA a Son Verí d'unestabliment comercial. Em tracta del"Forn de Son Veri", que dirigit per naCaterina Cañellas Pizà, una emprenidoraportolana, ha vengut a omplir un buiteximtent en aquesta zona de Sa Cabanetade cada dia més poblada de gent.

Les especialitat« d'aquest nou localsón Ia rebosteria fina i tota classe depastissos i dolÇos de l'anomenadapastisseria de Campos "Ca'n Pomar".

Na Caterina ens ha contat que•stava molt contenta de l'acollida deIa gent i de Io ben rebuda que ha estatpels habitants de Ia zona. També ens hadit que de moment i per facilitar lescompres a Ia gent només té tancat eldiumenge horabaixa.

LA BONA MOGUDA del grup d'esplai"Es Campet" que en aquestes passadesfestes de Sant MarÇal va animar a totsels nins i joves amb una sèrie de jocsd'allò mésdivertit. Nohi faltaren Iarecollida de fruites dins les petitespiscines de plàstic, Ia menjadad'ensaïmades amb xocolata amb els ullstapats, l'amollada de globus plensd'aigua i altres jocs que varen feresclatar de riure tant als petit» com aaquells que no ho són tant, malgratalguna protesta de les mares per lestaques que llurs nins es feien. Desd'aqui felicitam a aquest grup per Iaforça i bulla que porta a Ia gent tantnecessitada d'un poc d'animació.

L'HOMENATQE a Ia vellesa. Acteanual i simpàtic que es celebra dinsles 'festes de Sant MarÇal. Desprésd'una missa solemne, els nostrespadrins, sota els pins de Ia plaÇa,varen rebre un homenatge ben merescut,essent per unes hores protagonistes de!•s festes. Un col.lectiu, malgrat lesintencions de l'Ajuntament, molt-oblidat, sense locals de trobada i ambpoques oportunitats per desenvoluparles seves pròpies activitats.

LA TRENCADURA d'una cama i un braçde Ia popular Bàrbara d'es Cafè Nou, quees va produir pel mal estat de Iavoravia del carrer, travelant i tenintl'esmentat accident. HaurA de descansardos mesos. Al cap d'uns diesl'Ajuntament va adobar el carrer.

EL TORNEIG de futbol-sala que escelebra al poliesportiu d'Es Figueral,en el qual han participat equips de SaCabaneta, Pòrtol, Es Pont d'Inca i EsPIa de na Tesa. Una bona manera de ferMarratxí si no fos pels nirvis dequalque jugador que fan que qualquepartit paresqui més rugby que no futbol.Des d'aquí pregam un poc de calma araque vénen les finals del torneig.

LA MORT del cabaneter Miquel Ramis,de Ca'n Cerol. Una trista pèrdua per alpoble, on era molt estimat. El nostrecondol a Ia seva filla Caterina i alsaltres familiars i amics.

XAVIER FORTUNY

6(132)

¿

NOVA PASSA ENVANTPRIVAT.

OEL CEMENTIRI

El cementiri privat, que e« volconmtruir din» Ia finca de Son Alegreha donat una nova passa envant, ja queal darrer ple celebrat per l'Ajuntamentamb el vist i plau dels regidors d'U.M.i del P.P., i els vots en contra delPSOE s'aprovà el projecte deconstrucció del cementiri privat de SonAlegre.

Però abans d'aprovar-se el projectehi hagué diferents intervencions afavor del cementiri i en contra delmateix, Ia cosa anà així.

INTERVENCIÓ DEL BATLE.

El Batle prengué Ia paraula iinformar que s'havien fet lesrectificacions oportunes al projecteinicial i que en aquests momentss'ajusta totalment als 500 metres quedetermina el reglament de Ia PoliciaMortuòria, tant sigui urbanitzable conde noves urbanitzacions, per altra parthi havia un problema greu en Iapossibilitat d'ampliació d'aquestcementiri, ja que si en un moment donathavia de fer-se una ampliació se n'anàscap al PIa de na Tesa, aixó no seràpossible perquè hi haurà una barreraarquitectònica urbanistica, i és que enun futur està posat UN VIAL DE CINTURAque ha de passar per Marratxí I QUE VADIRECTAMENT A L'AEROPORT. També informàel Batle que s'havia fet un estudigeològic del terreny, i que s'havia fetun conveni amb l'empresa interessada enIa construcció del cementiri, i noespanya l'entorn sinó que de qualquemanera és una zona verda.

DUES EMPRESES VOLIEN EL CEMENTIRI.

El batle informà que hi havia hagutdues empreses interessades en Iaconstrucció del cementiri privat, unade Madrid i l'altra Ia mallorquina BonSosec, 8.A., i que l'Ajuntament s*haviadecidit pel projecte de Bon Sosec,S.A., Ja que ha darrera hi figurava IaCAIXA DE BALEARS "SA NOSTRA".

INTERVENCIÓ DEL SR MARTI SERRA.

Un cop acabada Ia intervenció delSr. Batle, prengué Ia paraula elSr.Serra del PSOE, que va dir entrealtres coses que a ell Ii costava moltde creure que es pugui cumplir elretranqueig dels SOO metres, malgrattots els informes, ja que per sentitcomú, veia que allà dedins ésimpossible que quedi lloc per fer

Les obres del nou cementeri ja»»tan en marxa...

tombes si s'ha d'allunyar de lesconstruccions que hi ha fetes, compugui esser Carma o el Centre Principede Asturias.

INFORMES SEOLOOICS CONTRADICTORIS.

El Sr.Batle digué que l'Ajuntamenthavia demanat un informe geològic sobreIa permeabilitat dels terreny« algeòleg Bernardi Gelabert, i que aquestdeia que els terrenys on s'havien defer les tombes no era permeable.

Per altra part el Sr. Serra diguéque l*informe presentat per Bon Sosec,S.A., deia que era tot correcta,l'informe de D. Bernardi Gelabertdemanat per l'Ajuntament, en un primermoment està totalmet en contra i diuque Ia zona és permeable i que hi hapossibilitats de contaminació de lesaigUes. Martí Serra afegí "Noltrostenim un informe d'un altre enginyer ique es basa en !•• dades geològiques del'institut geologic i miner d'Espanyaen el qual indica l'absolutaimpropietat dels terrenys per Iaimplantació d'un cementiri, Ja que hiha possibilitats segures decontaminació de les aigües sub-terrànies. "

S'HIPOTECA MARRATXI?.

També va intervenir al debat elregidor Guirao, el qual dirigint-se albatle digué "vostè ha dit que ensdonarà millores, si aquest cementiriessent privat no hi podrà entrar ningúque no sigui propietari d'aquestestombes, benlfici cap els nuclis queformen el terme, cap ni un, a mi el quem'estranya es que aixó es dóna per fet,i és una cosa sobre Ia qual tothom tédret a opinar i exposar Ia seva pròpiaopinió, i en segon lloc Io que vostè

7(183)

••t* fent é» hipotecar el terme d*Marratxí, està fent un cementiri de pervida, que beneficiarà a qent que no«erà d« Marratxí."

RESPOSTA OEL BATLE.

£1 batle respongué dient que ellireia que no hipotequen Marratxí, noespanyen l'entorn, no es crea volum, esfa una zona privada, els beneficis quepot aportar a l'Ajuntament sónbeneficis substancial», que tot aixòpot anar en millora cap els nucli» d«població de Marratxi sense haver depujar els imposts.

EL BATLE DUBTA DELSGEOLOBICS PRESENTATS PEL PSOE.

INFORMES

Continuant Ia »«va intervenció elBatle feu referència als informesgeològics del PSOE, en els qualss'especifica Ia permeabilitat totalàmlm terrenys del cementiri, dient"segons l'informe geologic que té, JoIi puc dir, per ventura m'equivoc, queaquest informe és el mateix informe queva presentar el sr. Marquès, que era undels personatges interessat» en queaques cementiri •• fes din» un altremunicipi."

EL BATLE NO CUMPLEIX LOPROMES.

En una altra intervenció elrepresentant del P8OE va dir al Batleque aquell s'havia compromèspúblicament a fer un ple extraordinarion l'únic punt del dia seria elcementiri, cosa que n o c u m p l i a ja que•'havia introduït aquest punt dins unple ordinari amb 18 punt» a l'ordre deldia, quedant molt a segon terme Ioreferent al cementiri.

U.M. INTERESSADA EN LADEL CEMENTIRI A MARRATXI.

CONSTRUCCIÓ

En una nova intervenció el Sr.Serra demanà que constàs en acta que elgrup municipal d'unió mallorquina, quegoverna el Sr. Bati«, defensen i volen•1 cementiri dins Marratxi.

El Sr. Batle contestà, queevidentment no haurien duit aquest punta l'ordre del dia »i no tenguessinintenció de dur endavant aquest tema.

QUINSMARRATXI.

SON ELS BENEFICIS PER

El» representants del PSOE,dem*n*ren quins eren els beneficis perHarratxi, en cas de dur—•• a terme Iaconstrucció d'aquest cementiri.

La pregunta fou contestada pel Sr.Montilla, dient que l'empresaconstructora havia d'entregar al'ajuntament un SX damunt Ia facturaciótotal, després hi ha una garantia detres-cents milions de ptes. i unacontrapartida d'un espai verd devint-i-cint metres quadrats, Iarenovació de l'asfalt del cami delcementiri municipal, així com Iautilització dels aparcaments que esconstruiran, el personal no qualificatserà gent del terme i l'empresa BonSosec donarà unes beques per estudiantsde dos milions de Ptes.

ACABA EL DEBAT.

Acabat el debat es passà a Iavotació, votant a favor del cementiriels nou regidors d'U.M., els dos delP.P. i en contra el sis del PSOE.

MIQUEL BOSCH i AUBA.

re*taurantCA1S SASTRECtr-a». F*or-tol-St<

RESERVES: €>O 2O 1 1

Max-ia

SH84)SE@QEI_ J=F*E_MJ DJEU CONCLJFgS Pl

SAMT MAFgCAL_ _ Q9•PAQCIO

SANT MARÇAL

Apareix cada estiu, /estit delscolor» de Mallorca amb l'alegria detots nosaltres. Nosaltre», que preparemles festes ml seu honor, entre Ia nit iel dia, arrlba al fons dels nostrescors. Aquests dies els passam junts isense odis ni res de dolent. Es celebra« Sa Cabaneta, davant de l'Església,amb mercaders que ens ofereixen elssiurells i records del nostre patró.Són dies inoblidables, Ja que a més deconèixer millor al nostre patró, feimamics. L'ambient d'aquestes festesimmillorables és alegre i divertit.Duren des del temps que vulguis, finsal temps que vols. En ^»»um, són unesbones festes

EIs avis, els nins, els adults,aclamen al patró entre copes, com si fosNadal. Les copes es junten i surt1'alegria del vas.

-a lluna i el sol clamen al rei deMarratxí, que l'esperen amb impaciènciaper disfrutar amb tots Ia seva arribada.Les flors i els animals, cantenpreciosament quan Ia gent disfruta. Jocsentre els nins és Ia principal acció quepodem veure. Però no són sols jocs nifestes, ni el que podem fer nosaltres,sinó que encara que fóssim pobres ellvendria.

Pancartes als arbres anuncien a Iagent paisana que si volen anar adisfrutar amb ells, poden anar-hitambé. Cartells amb dibuixos de SantMarQal, demostren que Ia gent viu més ifltés l'ambient familiar. L'edat noimporta, si teniu més de cent anys,veniu, perquè més val viure una setmanaamb els amics que estar tota Ia tevavida avorrit. EIs farols de cada nitil.luminen els nostres cors comfocateres a l'aire. Si hi ha barallesentre vosaltres pensau que Sant Marçalno ho vol, així que deixau-ho. La gentparticipa totalment d'aquesta setmana,perquè és com un manament fet pel nostreestimat patró.

En els jocs hi ha cucanyes, que elsnins o els grans van decidits a rompre idivertir-se. Quan el gall puja al pal ies sent el seu crit triomfant, Ia gententussiasmada espera amb els altres peranar i disfrutar de tots els secretsmàgics d'una festa. Van passant elsdies, dia a dia, i Ia llum dels fanalses va apagant.

Amb alegria Ia gent va deixant unany més que Sant MarÇal se'n torni anar.Per6 sabem que l'altre estiu tornarà aarribar amb un any més, per6 no hem deposar-nos sentimentals, perquè encaraque se'n va, ell viu al nostre poble, acada casa i en cada un de nosaltres.T'esperem aquest mes, entré l'alegria desempre.

ELENA BARROSO SToCMANN, 8è E.B.B.

J U L I O L

6.— A les 17'15 el turismePM-1252- M va sortir de Ia carretera,resultant ferida Ia conductora AntòniaT.M. Va ser duita a Son Dureta. La 8.C.i Ia P.M. es feren càrrec de lesdiligències.

Uns malfactors entraren a una casetade Ca'n Domingo per endur-se'n varisobjectes i dues escopetes. La P.M. se'ncuidà de fer les diligències.

8.— Fou recuperat per Ia P.M. elturisme PM-7O36-AD que havia estatrobat a Palma.

11.— A les 12'15 el PeugeotPM-2722- A6 va xocar contra el Renault11 PM- 0067-AW. La P.M. feu lesdiligències.

12.— A les 8 un jove que anava ambciclomotor va sortir del camí. La P.M.el va haver de dur a Son Dureta. Estracta de Jaume Francesc 6.8.

A les ll'15 foren detinguts per IaP.M. Caterina Alarcón Jaume, de Pòrtol iBartomeu Fiol CoIl, de Santa Maria perrobatori de motos i esvaïment de casa, i

ell per trobar—se en requisitòria.A les 13 h. Maria Lluïsa J.T. va

sofrir diverses ferides quan caigué delmotoret. Va ser duita a Son Dureta.

13.— A Ia PMV-303 el turisme PM-9631-AM conduït per un subdlt francèsva xocar contra Ia paret. La P.M. se'ncuidà de les diligències oportunes.

14.— A les 12'3O en els semàforses produí una colisió entre diversosturismes.

A les 22 un turisme va sortir de Iacarretera per evitar el xoc amb unmotoret que circulava sense llums. LaG.C. es feu càrrec de l'atestat.

17.— La P.M. va haver de fer actede presència en el Deportiu de Ca'nFarineta, Ja que els ànims estavencandents degut al "futblto".

A l'entrada d'Es Qarrovers hi haguéuna colisió entre dos turismes.

18.— Per ordre Judicial Ia P.M.presentà al jutjat a Bartomeu F.R.

21.— A Ia urbanització -de SaCabana hi hagué un xoc entre dosvehicles.

Informesl 52, Denúncies: 78,Detinguts: 3, Atestatsi 2, Precintatsll.

(Informació facilitada pel caporalde 1« P.M. de Marratxí)

Es Pont d'Inca9(185)

»...

FESTES PATRONALS D'ES PONT D'INCA

Durant Ia segona quinzena de juliol,•'han realitzat !•• festes en honor de1« patrona d'E» Pont d'Inca, SantaCaterina Tomàs. Organitzades per IaComissió de Festes d'Es Pont d'Inca ambel suport de l'Ajuntament de Marratxí,s'han programat un actes que podríemconsiderar com de molt alt nivellorganitzatiu i en els quals el poble haparticipat molt activament.

EIs actes es varen iniciar eldivendres 14 de juliol amb Iacol.locació de les tradicionalsbanderes anunciadores de les festes. Eldissabte dia 15 hi hagué cercaviles ambIa Banda de Música "Es Trui". Divendres21 es va realitzar una vetllada musicalamb l'actuació dels grups "PIa de naTesa canta i balla", "Fueros de Aragon"amb jotes aragoneses, i el grup decançó mallorquina "Coanegra". Dissabte22, jocs infantils -carreres, cucanyes,etc- i a Ia nit l'actuació de LucioBarbosa, "Geminis" i Tomeu Penya.Diumenge 23, missa solemne, cantada perIa coral parroquial| en el moment del"ofrena actuaren els grups "PIa de naTesa canta i balla" i "Fueros deAragon". Seguidament, l'acted'homenatge a Ia Tercera edat: aSebastià Bennàssar Mateu, com l'home demés edat| a Francesca Bestard Ramis, Iadona de més edat, i al matrimoni de mésedat, format per Joan Serra Prats iMaria Mari Juan, l'Ajuntament els va

FESTESP A T R O N A L S

del 16 al 3O de JuIIoI de 1989

Organitzades per Ii Comissi« de Fesles é« Ml d'Inca

amb el Juwrt de I'Ajunlime»! dt Martalií

entregar un obsequi commemoratiu.Dissabte 29, mostra exposició depintures, treballs manuals i artesaniade l'Associació de mestresses de casaNuredduna, jocs infantils, exhibició detaekwondo i thai-boxin a càrrec delsmestres i alumnes del Simnàs Kukiyan| iIa verbena, amb actuació dels grupsCanyamel i Orquestrina d'Algaida.Finalment, diumenge 3O, exposició-concurs de plantes, torneig de petanca,partit de bàsquet i el veredicte deljurat i entrega de premis del concursde plantes; seguidament, Ia funcióteatral a càrrec de Ia Companyia XescForteza amb l'obra "Quin truger".

Aquests actes es varen realitzar aSa Plaça de Sa Cabana, a Ia del'església d'Es Pont d'Inca, i al'antiga escola pública d'Es Pontd'Inca, i els actes esportius a lespistes de Sa Cabana i a les del Col.legiLa Salle.

Un any més aquestes festes hanrepresentat un nexe d'unió entre elsveïns d'E« Pont d'Inca que, com totssabem, estan separats per Ia carreterad'Inca i que durant molts d'anys tambéni estaven per altres coses. Enhorabonaa aquests veïns que escoltaren Ia cridad'organitzar i participar amb les sevesidees i que formen Ia Comissió deFestes.

E M I L I

,lX<%)

CARTA OBERTA

^0RENDRE LA FRESCA A PORTOL

rtra l'estiu... fa calor. Tot ésiormal. Un estiu com els altres diriajo. Però potser aquest és més sec. Totsaquests veïns portolans veuen com canviawl Doble any rere any. Però tot v» bé.

^n . per cert, vos heu girat mai aeure Ia nova urbanització projectadajust a ran de Sa Cabaneta, dins SonCaulelles? Buapa! no? Què bé!, si a mésd'aquesta i Ia que fa pocs anys es vafer allà baix, darrere l'escola nova,en construeixen una altr*, d'aquí apocs anys ja no hi haurà distincióentre Pòrtol i Sa Cabaneta. Jo diriaque devers l'any 200O... o el 92?Estaria bé, que amb les olimpiades japoguéssim parlar de Ia ciutat deCabapòrtol (o Pòrtolcaba, a gust decadascú). En poques paraules, genial!

Aquest estiu...'

Ja han passat les festes del Carme.Guapes, no? Com, que han estat magres?Be, tampoc el recaptament de fons haestat gaire gran. Potser si l'any queve col.laboram més tots junts poguemaconseguir unes festes millors.

Aquests podrien ser comentaris moltútils per comenÇar una xerrada enaquestes rotllades que es fan durantl'estiu a l'ombra d'una casa de pagès.Moltes són les rotllades i molta Iagent que s'hi apunta per a consideraraquests temes que estan a l'actualitatd'aquest estiu a Pòrtol. Però tots elstemes que es tracten solen ser efímers,sense gaire importància. Tampoc sóndebats acarnissats sinó que més bé esprenen les coses sense gaire interès,com Ia majoria de portolans. Encaramés! amb un xic d'indiferència.

r si haguéssiu vist les festes'Feia llàstima, el dia de festa major,Ia poca participació del públic. En elsballs populars que es varen oferir • Iaplaça eren poquíssims els portolans queballaven, i en canvi es v« haverd'animar gent d'altre» pobles.

Peró, per què? Per què a ningú Iipreocupen els boscos, els arbres, elmedi natural? Per què a ningú Iiimporta que quedem sense festes aPòrtol? Això és el que aconseguirem ambaquesta fredor.

Home!, i és clar que n'hi ha que elssap molt de greu haver de passar peraquesta vergonya de tenir un poble queper manca de participació s'ha quedatsense festes! Però es veu aquestsentiment als carrers? Decididament, no.

Tan sols hem de felicitar a unaausteríssima comissió de festes que vafer que el desastre no fos total. Tampocno havia d'ânar malament tot, no?

I és clar, sempre hi ha Ia veupetita, amagada, dels conformistes:"deixa-ho anar, tu| que es posin enmigels altres| no t'hi posis, no aclariràsres". Però és possible trobar uns corstan endurits, cristal.litzats, glaÇats,que no senten res pel seu poble? Tanacomodats estam que ni serem capaços desortir a festa en quantitat suficientper no fer rialles? No serem tampoccapaços de reaccionar contra lescatàstofres urbanístiques que amenacenIa integritat i l'essència del nostrepoble?

Però no és tan sols destrossar unapart de Ia natura que ens envolta, sinótambé contra Ia identitat de dos pobles.Aquesta afirmació que pareix exageradaes podria concretar en breu espai detemps vists els casos d'altres zones delnostre municipi, com és ara el del Pontd*Inca Nou.

Dir res més estaria fora de contexti serviria tan sols per irritar certssectors, i res més allunyat de Ia mevaintenció. Tan sols he volgut que algúescoltàs aquesta crítica i quedàscommogut i reaccionàs positivament.

D'UN AMANT DEL SEU PòRTOL

Es PIa de Na Tesa

E8 PONT D'INCA I PLA DESEBON DIBTRICTE DE MARRATXI.

NA TESA.

Aquests dos pobles formen ml segondistrict« de Marratxí. Estan ubicats a1« part més baixa i més plana delterme. La fita entre Palma i Marratxíqueda marcada pel Torrent Gros al seupas per Es Pont d'Inca. Tant un nuclicom l'altre eren format« originàriamentper hort« i possessions disperses. Laformació dels -do« pobles no arriba aforjar-»« com a tal fins que ••construeixen les esglésies parroquial«,Ia d'E« Pont d'Inca dedicada a 8antAlonso Rodriguez i Ia d'E« PIa d« NaTesa a 8ant Llàtzer« i aix6 no es vaproduir fins Ia segona meitat del seglepassat. Podríem dir «n conseqüència queaquests do« pobles tenen una existènciad« poc me« d« cent any« com a nucli d«població (com a topònim« són mésantic«).

E« Pont d'Inca é« actualment elnucli d« Marratxi d« major nombred'habitant«, «1 que té mé« indústries icomerços, dels qual« destaquen Iadestil.leria d« Ca'n 8uau on•'•laborava el famós "brandy" Suau; iSa Farinera, una d« les més important«indústries agrícoles i mercantils delsegle passat a Mallorca. En E« Pontd'Inca hi ha hagut sempre una grantradició de col.lpgi« privatsi elcol.legi de Santa Teresa ha vist passarper les seves aules multitud d«persones cèlebres al llarg d« més d«cent any« d'existència. Aquest col.legitengué el privilegi d« formar Iaprimera dona que aconsegui el titol d«batxiller a Mallorca, l'any 1874.

El« hort« m*« gran« d'E« Pontd'Inca són« SaCabana, on en aquestsdarrers any« «'ha establert Iaurbanització d'E« Benestar, 8on Macià,i E« Pinaret i Son Conill, del llogaretanomenat ' 8ant Llatzet. Actualment, vora•1 nucli inicial d'E« Pont d'Inca «'hihan fet les urbanitzacions de Ca«Frares, l'esmentada de Sa Cabana i EsBenestar, E« Pont d'Inca Nou.

La vida social i cultural d'aquestpoble •• centra en les activitatsesportives dels club« d« petanca i de"futbito", aquest darrer esport té Ia••u a Ia pista que Ia firma Mirgasaacondicionà al col.legi d* La Salled'Es Pont d'Inca. Hi ha també un grupde joves, el MIJAC1 que depèn d« IaParròquia i organitza activitatsd'esplai des de fa algun* any*.

E« PIa de Na Tesa é« un poble méspetit, situat entre E« Pont d'Inca i 8aCreu Vermella (terme municipal dePalma). El« hort« que originàriamentformav>n aquest nucli, antigament moltdispar«, sons 8o • n'Alegre, Son'Ametler, Can Vador, 8on Llebre, CanMa«, Ses Atzavar««, «ntr« d'altres méspetits i més acostats al poble com CanBergues. Entorn del creuer format perIa carretera que v« d'E« Pont d'Inca iper Ia carretera que uneix Ia d'Incaamb Ia de Bineu «'hi han construït lescases d'uns temps »nçA <!•• cases mésantigues d« 40 anysal centre del poble•ón ben poques). S'han obert carrersnou« i el nombre d'habitant« ben bé•'ha duplicat «n menys d« deu any«, arahi ha prop d« 3.00O habitant«. La zonad« Ca« Capità, Ia urbanització «ituada•ntre Ia carretera d'Inca i Es PIa d«na Tesa és el lloc amb m*« densitat depoblació.

La vida cultural d'E« PIa de naTesa sempre ha tengut algun pès que,*ncara que sigui petit, és digned'elogiar Bi tenim en compte «1 pocsrecursos tècnic« i humans d« què sempreha disposat. Actualment hl ha duesagrupación« folklòriques. Aire« d'E«PIa d« Marratxi i PIa de na Tasa cantai balla. ambdues han anat a diversoscertàmens folklòric« nacional« i hanrecorregut l'illa ballant al« pobles.La primera d'aquestes agrupacionsorganitza anualment una ballada popular•n Ia qual participen algunesagrupacions mallorquines i un grup d«fora. L'esport està representat per unclub d« Easquet format per algun*equips de distintes categories, i p*run club d» futbol, també amb diversos•quips. Hi ha també un grup infantil d«teatre que representa obresmallorquines popular«.

JOANA MARIA MATA8.

20S8j i=ESTA DELS F>A.DRINS A F=>ORTOL

-. oatie oe narrarxi, ujuiliem viaa*,-ntrega Ia placa a l'altre matrimoni queambé f» ¿1 que es casaran« Bartomeu3arau Frau, de 82 anys í Caterina Serr»"anye)1 em. He 81

Alguns ja no hi són, altres sónnou» perquè han cumplit els vuitantaenguany. En aquemte* mateixes planespodeu veure Ia relació actualitzadadels padrin» portolans.

B9t>. ;-iaria Coii Pon»Ca «es Monges

896. -rancesc Creus Barrer«Ca'n Viró

896, Magdalena Nadal Santandreu896, Margalida Guardiola Serra

Ca na Gardilla'897 Gabriel Company Fiol

Ca'n Sipereta899 Josep Duran Cabot

Sa Fonti899, Gabriel Marqués Capell»1899, Sebastià Mulet Segui

Ca'n Rabassót900. riaria Canellas Roca

Ca'n Delaigo1900, Miquel Canellas Serra

Ca'n Ros.901. Beneta Canellas Vich

Ca'n Carmen1901, Margalida FerrA Mut1901, Francesca Ramis Bestaro

Ca sa Ferrera1901, Apol.lónia Seguí Sureda

Ca'n Poloni1901, Margalida Torres Palmer

Ca'n Marret1902, Miquel Amengual Garau

Ca n'Isidre1902, Maria Bestard Rigo

Ca'n Riteta1902, Gregori Canellas Capó

Ca'n Vent1902, Margalida Canellas CarriO

Ca'n Gregori1902, Antònia Creus MoIl

Es MoIi1902, Magdalena Guardiola Serra

Ca'n Nigorra

1902, Francemc Miralles CanellasCa'n Delaigo

1902, Jordi Munar RamisCa na Gardilla

1902, Jordi Mut MorroCa'n Meló

1903, Miquel Bibiloni Roig1903, Josep Mulet Seguí

Ca's Rural1903, Antònia Valcaneras Sans

Ca'n Gaspar1904, Rosa Bibiloni Amengual

Ca na Miquelona1904, Margalida Cabot Roca

Ca na Carretet1904, Caterina Capellà Canellas

Ca's Tord1904, Francesca Noguera Terrassa

Ca na Perruta1904, Caterina Oliver Palou1905, Joan Seguí Serra

Ca'n Seguí1905, Jaume Serra Canellas

Ca na Gaspara1905, Magdalena Serra Canellas

Ca'n Franco1905, Margalida Serra Morro

Ca na Gardilla1905, Maria Vich Santandreu

Ca'n Flor1906, Maria Amengual Serra

Ca'n Vent19O6, Joan Canellas Roca

Ca's Teixidor1906, Antoni Juan Canellas

Sa Font1906, Jaume Juan Fiol

Ca'n Carmen

El director de "Sa Nostra" a Portol,Antoni Pere Font, fa entrega d*una placacommemorativa a Gregori Canyelles Capó,d« 87 anys, i a Maria Amengual Serra, d»83, de Ca'n Vent. El matrimoni duu 6Îany» de casats.

Un any més tengué iloc l'acte mésentranyable de les festes de Pòrtol:l'homenatge a Ia vellesa. Enhorabona iper molts d'anys

1906, Bartomeu Serra CanellasCa's Rural

1906, Antònia Serra Serra1907, Antònia Bibiloni Amengual

Ca na Miquelona1907, Mateu Cabot Roca

Ca'n Carretet19O7, Margalida Canovas Juan

Ca*n Cànoves1907, Montserrat Caffellas Palou

Ca na Miqueleva1907, Antoni Frontera Palou

Ca'n Parró19O7, Bartomeu Garau Frau

Ca'n Teresa19O7, Maria Qarau Serra

Ca na Seguina1907, Maria Piza Ramis

Ca'n Xic1907, Magdalena Santandreu Ripoll

Ca'n Tasar19O7, Joan Serra Amengual

Ca'n Carrió1907, Antònia Serra Homar

Ca's Canonge1908, Maria Bestard Frau

Es Cine1908, Miquel Canellas Roca

Ca's Teixidor1908, Ròmul Darder Hevia1908, Caterina Duran Cabot

Ca na Peretona19O8, Francesca Miralles Pocoví

Ca'n Creuetes1908, Antònia Reynés Serra

Ca's Secall1909, René Fèlix Albertella19O9, Martí Barrera Frau

Ca'n Barrera1909, Josep Canellas Muntaner

Ca na Santa1909, Maria Lluïsa del Hoyo Adrove>19O9, Antoni 8arau Frau

Ca'n Teresa

19O9. Maci* Jorda JaumeCa'n Pera

1909, Maria Palou EstarellesCa'n Meta

19O9, Francesc Pinero Delgado1909, Antoni Ramis Bestard

Ca'n Boneta19O9, Beneta Rigo Serrat909, Josep Serra Serra19O9, Margalida Serra Serra1909, Sebastià Serra Serral9O9, Esteve Vera Maffas

AUTO ESCOLA

KALETC/. Mare de Deu de Mon tse r ra t , 30 C/ Perez Galdós 9

E s R a f a l T e l . 2 7 3 9 9 7 T e l . 4 6 7 7 0 4

I PA L M A OE M A L L O R C A

:AMIONS ^OTXESRl B2

MOTOS MOTOREtSAl A2 :ilrAncles

,n".gn>E,STA,T DE UA QC3J^STIO

-r /ista a* i* Don* «collida rebuaapar aquesta »ecciô, Ia tornam incloureamb Ia idea d'anar fent repa**osd'aquest tipus cada do* o tre* meaos. Lidemanam directament «1 batl» deMar^atxi GuillemVidal

¿L CEMENTERI PRIVAT DE 8ON ALEBRE JAESTA APROVAT QUINS BENEFICIB APORTA A*ARRATXT'

De la tacturaciO que t>acin pel*jiterents serveis, l'Ajuntament té el SXnés lem ta*es i arbitris municipal« queorresponen al cementeri .

El parc de davant •! :ementer.han de fer els promotor« i queda a

di*po*icio del poble durant 10 any«,amb possibilitat d'ampliació durant més••mp«.

El« aparcament» que facin alementeri podran »»r també u«at« pel:ementeri municipal. Aix6 evita haver d«-omprar un« terrenys per aparcament.

També «'amillorarà l'accés alementeri municipal.

E« concediran durant tres anysduesjeques d'un milió d« pte*| l'Ajuntamenthaurà de decidir com «*han dedistribuir.

En el moment que l'Ajuntament deMarratxi faci el sanejament del terme,•11« han de fer Ia depuradoraconjuntament amb el« plans parcial« quehi pugui haver a Marratxí.

Hi haurà un paquet de 100 tombesre*ervat per a ofertar al« residents deMarratxi."

Sembla que el» diversos informe«geològic« realitzat« «ón contradictori«i no queda massa clara Ia qüestió de lesfiltración« subterrànies...

CENTRE COMERCIAL?

"Encara no està clar «i «uracomercial o d'oci. Dins breu temps ••prendrà Ia determinació per part del*oromotor*. Si va a gu«t de Ia xerradaque tengueren amb l'alcaldia ••considera millor que e« faci un centred'oci. Tanmateix allà, «i volen, e«podrien fer les due« cose*."

EDIFICIfERICA>?

MUNICIPAL D'E8 PONT D'INCA

"La darrera «etmana de juliol ••Farà l'escriptura d« l'adquisició del'edifici d'Erica. En el proper ple ••farà Ia modificació de crèdit p«radquirir també el convent d'E» PIa de naTe«a."

••

QUE HI HA SOBRE L'ANUNCIADA CASA DECULTURA A L'ESCORXADOR DE PORTOL?

"En principi nomé« n'hi havia un,que era el presentat per "Bon Sossec".L'Ajuntament va demanar a un geòleg, elSr. Gelabert de Manacor, i el »euinforme determinà que a une» capes moltbaixes hi podria haver problème«, però• Ia capa que e« vol fer el cementerino n'hi havia."

E« tendrà en compte aquestapossibilitat, de tota manera?

"Si. S'ha exigit al« promotors quee« prenguin les mesures adient* per tald'evitar filtracions."

AUTOPISTA?

"Varen venir els de Ia Conselleriad'ordenació del territori de IaC.A.I.B. per fer Ie* actesd'expropiació dels veïnat» afectats."

*El Consell Insular de Mallorca vaaprovar eentre 11'e*corx ador depressupost, van •l'estat, el CIMaquest ca»,aporta.t re*

pla de casesqual*

de cultura,hi comptava

Marratxi. Quant aterceres part* entrei l'Ajuntament! en

essent que 1'estat no haper a aquest pla, Ia seva

part l'ha assumida el CIM.

Es a dir que é» un fet. Quan estaràa punt?

"Si no hi ha re* de nou, pel*etembre s'adjudicaran Ie* obres,"

Com s'ha previ*t que *'utilitzi?

"Se miraria de po*ar—hi Iabiblioteca municipal! creim que de*d'allà ** podria oferir un millorservei. Estam pensant que e* pugui fer

un local per reunir-hi Ia joventut, queara no té cap lloc, 1 pugui »»r un puntd'encontre entre Ia joventut de P6rtoli Ia de Sa Cabaneta."

1 el projecte d'Escola d'Ollers^

'ftlla seria un t>on lloc. E» una deles pretensions municipal* de« de famolts d'anys, però encara no hi ha capoassa concreta feta."

POLIESPORTIU DE CA'N FARINETA?

"E»ta »n marxa Ia *egona fam»,corresponent a l'edifici. Hi ha casi fetun gimnàs, elsvestuaris, les dutxe* iles oficines."

Quan estarà llest?

"Pensam que serà devers l'any 9O, afinal* d'any."

I Ia qüestió de fer-hiprotector?

15(191)

un tancat

COVA PREHISTÒRICA DE SON CAULELLES?

"Hi ha negociacions amb elpropietari, Joan Font, per fer un canvide terreny* i que Ia cova no e*tiguidevora el» po**ible* edifici*, sinó quequedi aïllada amb un cert terreny pertot el voltant."

Ja »abeu que Ia porta estàe*panyada? Com e* protegirA?

"I tant. MoIt poc temp* després deposar—Ia ja Ia varen rompre. Ara n'hiposarem una de ferro, a veure »i aguantame*. "

"E*tA *ol.licitat per »egona vegada* l'e*cola de marger» del C.I.M. perpoder protegir-la amb una paret demarge, però e*peram que sigui depropietat municipal per tirar endavant."

ARRAN DE LA DARRERA FIRA DEL FANGVA SORTIR LA QUESTIO DE LES CARTESD'ARTE8ANIA PER ALS OLLERSMARRATXINERSl S'HAVIA DE PARLAR AMB ELSRESPONSABLES DE LA CONSELLERIAD'INDU8TRIA. COM ESTA EL TEMA?

"El* oller» pareix que no estantotalment decidit* a tirar endavant ambIa carta arte*anal. I com que é* unadecisió del col.lectiu del* ollers,noltros estam disposats a ferd'intermediari* amb Ia Conselleriad'indústria en el moment que el»interessi."

EL PARALLAMPS DEL "COSTA I LLOBERA"POTSER ES RADIOACTIU. QUINES MESURES ESPRENDRAN?

"Hi ha una *ola empresa a l'estatespanyol que se'n cuida de llevar-los ija hem *ol.licitat que el vengui acanviar."

CENTRE DE B.U.P. A MARRATXI?

"A principi* de juliol, el regidorde cultura amb el» directors de"Blanquerna" i "Costa .i Llobera" varentenir una reunió amb el delegatd'educació, Sr. Crespí, que havia estatajornada vàries vegades. E* va arribar aun primer enteniment que el 1990l'Ajuntament tengúe* un terreny per aconstruir-hi, creient oportú que fosdevers E* Figueral. També e* parlA queaquest institut pogué* donar »ervei aSanta Maria i a Consell."

APOTECARIA A PORTOL?

"Fa estona que l'Ajuhtament ho tédemanat al Col.legi d'apotecari». Hancontestat que, segon» el* *eu*estatut», fins que no hi hagi 2OOOhabitant* no se'n pot crear cap denova. Per altra part >abem que hi hasol.licifuds fete» d'apotecari* perpujar a P6rtol, però mentre el Col.legino doni permís no hi ha re* que fer."

Gràcies i fins en tornar-hi.

LA REDACCIO

>riDei je- ^ue ¿stan Lan _ontent&*n 3uillem í na Caterina de Ca'» Tord?Id6 perquè ja f* vint-i-cinc anys quet.enen oberta Ia botiga i encara no hanperdut l'humor. Des del juny de 1964 nos'han aturat de donar bon serveiEnhorabona í oer <nolt* més

<o no sabieu que en Rafel "Xic" e«jeaic:a a "capeller"? Idò si voleu un

oon model per dur pel cap el podeu anara veure. El trobareu a qualsevol fira o<nercat, com és el cas del passat SantMarçal. I a bon preu, mos va dir.

peRunfinesTR@

El personal de "Sa Nostra" de SaCabaneta, ben contents perquè és estiu.En 6ori Palmer i en Joan Nadal, a més,estan orgullosos (i no és estrany) deIa nova col·laboradora en prActiques,Ma del Carme Soler, de Santa Eugènia.

Ca'n Carrió, el millor restaurantde Sa Cabaneta, posa vacances. A Ia fi,després de molts d'anys sense unmerescut descans, en Marçal in'Esperança tanquen durant quinze dies,de l'u al quinze d'agost. En tornarduran nous projectes. Bona feina!

Xi*co Tomàs, de ca na Bàrbara d« SaCabaneta, va obtenir Bl premi alspintor» local» durant les passadesfestes de Sant M*rCal. Com un que no fares, en Xesc va acumulant guardon» iexperiència. Enhorabona i endavant!

Joana Torres 3aya, de Sa Cabaneta,é» Ia nova treballadora familiar del'Ajuntament de Marratxí. Se'n cuida,sobretot, de l'assistència á lespersone» majors que no tenen ningú que•e'ncuidi d'elles. Excel.lent tasca.

lH~&V*<

- „ '

També a Sant Marçal poguérem veure aquests dos joves ollers. En Peo"Secall" i en Toni de Son Ros, fidels continuadors de l'ofici del seusavantpassats. Juntament amb en Rafel "Xic" eren els únics representants deIa indústria i del comerç marratxiners a Ia fira de Sant Marçal.

•*:19"! F*LJBJUJJQAC I QMS RESLJDES

Per diverse» circumstàncies,aquesta *eccio feia estona que no=ortia. Per aixo hi trobareu una sèriede publicacions que ja duen tempsimpreses. Essent que en el seu dia lesvaren remetre a Ia redacció de Pòrtulacreim just donar—ne relació, per bé queja n'hem aprofitat algunes d'elles pertreure'n dades concretes referides aMarratxí. També creim oportú oferir—lesper si algú té interès enconsultar—les{ basta que es posi encontacte amb Ia Redacció de Pòrtula.

'Dades Dalears 1985"balear d'economia, 1986

tnstitut

Estudis Baleàrics, núm 22 Dossier'Anuari Ciències Naturals" Tnstitutd"estudis baleàrics, 1986.

Estudis Baleàrics, núm 23. Oossier"EIs graffiti, una altra història",Tnstitut d'estudis baleàrics, 1986.

J.M. Sevilla, "Datos antropomé-tricos, parámetros bioquímicos yhábitos mas importantes de Ia poblacióntrabajadora de Mallorca". QovernBalear, Conselleria de sanitat iseguretat social, 1986.

"Aspectos de la situación sanitariaen Baleares". CAEB, 1986.

1 I I I Premis Associació de Ia Premsa-orana", Mallorca, 1986.

"Normativa sobre l'ensenyamentde Iallengua catalana a les Balears". 3overnBalear, Conselleria d'educació icultura, 1986?

•'Canya. Vocabulari bàsic per alcicle mitjà". Govern Balear,Conselleria d'educació i cultura, 1987.

Ca m i l . l a Blanes, "L'Estatut".Consell Insular de Mallorca, 1987.

M.Gambús/M.Massanet, "Itinerariosarquitectónicos de las Islas Baleares".Conselleria d'Educació i cultura delGovern Balear, 1987.

Josep Cortès/Rafel Ferrer Massanet,"L'Associació de Ia Premsa Forana deMallorca 1978/87". Consell Insular deMallorca, 1987.

"Mallorca des del rnar'Insular de Mallorca, 1987.

Consel1

B. Martinez, "JuIi Ramis". ConsellInsular de Mallorca, 1987

Gaspar Sabater, "El teatroprincipal de Palma de Mallorca".Consell Insular de Mallorca, 1987.

Guillem Pont Ballester, "SantLlorenç, ahir". Col.lecció Es Pou Vell.1. Sant Llorenç des Cardassar, 1987.

"Guia para Ia contratación y usoracional de Ia energia elèctrica".Govern Balear, Conselleria de comerç iindústria, 1987.

Palau reial, i, núm 8 (La impremtaa Mallorca, Les bandes de Música,Cinema actual a Mallorca, Dethorey...>.Consell Insular de Mallorca, 1987.

"Quatre anys de gestió, 1983-1987".Consell Insular de Mallorca, 1987.

"Mesures de foment en el marc delprograma de reindustrialització de lesIlles Balears". Govern Balear,Conselleria de comerç i indústria, 1987.

"Comissió de Cultura, memòria 1983-1986". Consell Insular de Mallorca,1987.

•IV Premis Associació de Ia PremsaForana". Mallorca, 1987.

"Espacios naturales de Baleares.Evaluación de 73 areas para suprotección". Govern Balear, Conselle-ria d'obres públiques i ordenació delterritori, 1987.

P. Morey, "L'anell de Boken Rau".Edit. MoIl, 1987.

A.Manresa/R.Caballero, "El Rei iMallorca". Consell Insular de Mallorca,1987.

Estudis Baleàrics, núm 27 (Estudisobre els nobles, ceràmica sigillata,8es Carasses, Gaudi i Le Corbusier aMallorca, danses eivissenques...).Conselleria de Cultura, educació iesports del Govern Balear, desembre 1987

"PIa d'ordenació sanitària de IaComunitat Autònoma". Govern Balear,Conselleria de sanitat i seguretatsocial, 1987?

Bibliot--a bàsica de Mallorca.Consell Insular de Mallorca, 1987-1988.

Pere Planells, "Coneguen elParlament". Parlament de les IllesBalears, 1988

Andreu Ramis/PereColl, "Artesans".Caixa de Balears "Sa Nostra", 1988

"Bases per a Ia planificació del'acció social a Mallorca. Estructurajuridico-administrativa dels serveissocials". Consell Insular de Mallorca,t988.

"Bases per a Ia planificació d*l'acció social a Mallorca. El marcsocio-demografie dels servei5 socials aMallorca". Consell Insular d* Mallorca,198B..

"El libro verd» de Ia agriculturabalear. Propuestas para una reforma".Govern Balear, Conselleria d'agri-cultura 1 pesca, 1988.

"Estratègia mundialconservació". Parlament diBalears, 1988.

per a Iales Illes

"El turisme a les Illes Balears.Dades Informatives 1987". ComunitatAutònoma de les I.B., Conselleria deTurisme, 1988.

"Evolución económica 1987 Baleares".Sa Nostra/ Banca Catalana, 1988

Estudis Baleàrics, núm 28 (dossier:8O anys de l'escola universitàriad'estudis empresarials i informàtica).Conselleria de Cultura, educació iesports del Govern Balear, març 1988.

Palau reial 1, núm 9 <Pep Costa"Picarol", fotografia contemporània aMallorca, Centre d'investigació de IaMúsica mallorquina...). Consell Insularde Mallorca, març 1986.

Palau reial 1, monogràfic-2 (25aniversari O.C.B.>. Consell Insular deMallorca, maigl988.

Palau reial 1, núm IO (UniversitatBalear, 8a Dragonera, Turisme:autodestrucció...). Consell Insular deMallorca, juliol 1988.

"Memòria 1987. CAmaras oficiales deComercio, Industria y Navegación deMallorca, Ibiza-Formentera y deMenorca", 1988.

"Programa de Ia- campaña Imagen yMedio ambiente". CAmara oficial deComercio, industria y navegación dePalma, 1988.

I.- Hivern 1989. Herbert von Karajandimetei>: de Ia direcció de IaFilharmònica de Berlin. Encar- que unadecisió sorprenent, les relacions entrel'Orquestra i el mestre no eren d'allò1

més florit. Karajan ha volgut decidirsempre sense comptar amb els músics.

II.- Estiu 1989. La noticia d e l amort de Karajan ha ocupat les primeresplanes dels medis de comunicació•scrita. I és el que el directorsalzburg*s ha popularitzat Ia Música iIa seva figura. Ha fet de l'Art uncomerÇ.

PERE ESTELRICH I MASSUTI

"Memòria de actividades 1983-1987".Conselleria de comerç i indústria delBovern Balear, 1988.

"V Premis Associació de Ia PremsaForana". Mallorca, 1988.

"Estatut d'autonomia de les IllesBalears". 8overn Balear, Conselleriaadjunta a Ia presidència, 1988.

"Llei de coordinació de policieslocals". 8overn Balear, Conselleriaadjunta a Ia presidència, 1988.

Alimara, núm 10. Consell Insular deMallorca, Servei d'acció social,novembre-desembre 1988.

Papers de Ia Natura, núm 3. SovernBalear, Conselleria d'agricultura ipesca, desembre 1988.

Palau reial 1, núm 11 (EtsHostalets, l'escolarització a Mallorca,La Palma, Premsa regional, festivalsd'estiu...) Consell Insular deMallorca, desembre 1988.

"Projecte Home,Mallorca, 1989.

memòria 1988'

Bolletí informatiu, núm 2.Balear, SIAC, febrer 1989.

Sovern

Vida Municipal, núm 3. GovernBalear, Conselleria adjunta a Iapresidència, primer trimestre 1989

Bolleti informatiu, núm 9 (1987-88-89). Teatreprincipal, Consell Insularde Mallorca, 1989.

"Constitució espanyola i Estatutd'autonomia de les Illes Balears",edició commemorativa. Parlament de lesIlles Balears, 1989.

"Inversiones extranjeras eninmuebles en las Islas Baleares". GovernBalear/Banca March, 1989.

"Directori telefònic de IaC.A.I.B". Govern Balear, Conselleriaadjunta a Ia presidència, SIAC, 1989.

20(196) oes oe ta casaoe ia vita

MARIA BESTARD SESUI , SUANYADORADEL CONCURS DE CARTELLS DE SANT MARÇAL?

Mari» de Ca'm Pagès neix a Pòrtoldia 4 de maig de 1960. Delineanta.Casada amb Joan Francesc Canyelles.Tenen un infant de dos any*. Li agrada«untar a cavall i els seus pintorspredilecte« són els impremmioni*tes.especialment Monet i Sorolla. Vaobtenir el primer premi del concur» decartell« de Sant Marçal, 1989.

—Com va mer que et prementarem alConcur« de Cartellm?

L'any pammat em vaig presentar alconcurm de cartells de "Sa Rua" i "SaRueta" i anteriorment m'havia prementatal concurm de logotipum de Ia platjad'Alcúdia, però no vaig tenir cap premi.Així ém que enguany vaig decidirprementar-me a 8ant MarÇal i bé, el meucartell va mer premiat.

Em el primer premi que tenm?Si. Fa moltm d'anym que me dedic a

pintar, encara que migui en elm momentmlliurem, de manera intermitent.

—Què et mupoma aquemt premi?Em, mobretot, un emtímul per a

continuar pintant.

Jemcriuriem el cartell que—Com didibuixarem?

Aquemta ém Ia tercera vegada que emconvoca aquemt concurm. El primer anyobtingué el premi na Terema Matam ambun dibuix on em demtacava Ia figura de8ant Marcal| l'any pammat, FrancemcTomàs ho relacionava amb elm miurellm ijo vaig penmar demtacar les torrem de8ant Marçal, enrevoltades de colors com

fommin foc« de femta. Em moltmenzill i expressiu.

—Qui t'ha enmenyat a pintar?Vaig anar a emcola amb na Francemca

Seguí, la dona d'en Ximco de ca na Romai llavors vaig anar a Palma amb JoséAntonio Oché unm trem anym.

—Què t'agrada pintar?Sempre he pintat realisme, però de

cada vegada agaf més moltura i facilitatperanar de cap a un emtil permonal.

—Trobem que hi ha interèm aMarratxí per Ia pintura?

No, no n'hi ha en general. A mém, hiha poc ambient cultural a Marratxí,encara que darrerament l'Ajuntamentpromogui divermom concurmo* iexpomicionm encara no bamta. S'h« depromocionar mém.

Enhorabona, Maria. Enm alegra que,una vegada mém, el cartell premiat hagi••tat realitzat per una persona delnomtre poble.

La Redacció

GABRIEL A. ViCH

FA VINT ANYS.

Pentura l'home «ban« que mirar—se a•11 mateix i demanar-se què era, d'onvenia i a on anava, mirà al cel de diai es preguntà què tu alloque brilla iper què només hi és *11 1 també mira denit demanant-se què és aque*t llum queem permet veure de nit i per què n'hiha de més petit* que l'*nvolten. Perquè el Hum d*l dia no tè mé* llum*t*qu* l'acompanyin i *1 llum de Ia nit sique en té. Per què el llum del diasempre hi é* *ncara qu* a vegades•»tigui una mica tapat i per què *1llum de Ia nit de*apareix una de cadavint-i-vuit.

Què hagués pen*at de no*altr**aqu*ll home p r i m i t i u »i Ii hague*si*dit que el llum de Ia nit era unaesfera, que *empre en* dôna Ia mat*ix*cara, qu* é* un *atel.lit natural i qu*un dia un parent llunyà seu hiviatjaria i Ia trepitjaria? I d'aixù *1pa**at 21 de juliol »*'n compliren vintany*.

E* diu, i é» cert, qu* l'home ha•volucionat més en els darrers vintany* qu* *n tota Ia seva història(c*nt*nar* d* milers). El fet d'arribara Ia lluna, a Ia regna d* Ia nit, é*qualificat per molta gent com el mésgran acont*ix*m*nt d* Ia historia d* Iahumanitat, molt més fins i tot qu* elfutur viatge espacial i qu* aqu**tsegon i també importantíssim, seria elmateix "però qu* més lluny".Personalment no puc avaluar si *1 fetd'anar a Ia lluna é* més important qu*•1 sobreviure dia a dia donats els•sforÇos me* gro**o* qu* d* cada vegadame* aix6 suposa, donat el creixentaugment d* perills i amenaces qu* hi ha»obre el cap d * l a h u m a n i t a t (nuclears,ozó, *ida, càncer, d***rtitzacio,clima...).El qu* sí estic segur ** queh« estat el mé» espectacular d* tot*.Rera això *n* quedaria confirmar Iafusió fr*da, r*cup*rar *1* bo*co* ieliminar els deserts, extingir l*m*alalties, controlar el clima, elviatge en el temps i aconseguir Iavelocitat d* Ia llum. Quasi res...

Vint anys fa qu* Ia lluna té sobreIa seva superfície les marque» d'unacivilització estranya. Tot això podriacausar greus confusions en un, per arahipotètic, grup d'investigadorsgalàctics elaborant un inventariuniversal. Pentura es pensarien qu*anys enrera a Ia lluna hi van existirrealment els selenit*s, que foren pocsi que tingueren poca activitat. Qui sapsi algun investigador poc apreciat

proposaria a Ia comunitat cientificagalàctica que Ia pobra , curta idesagradable civilització terrestre vapoder en els seus darrers anysd'existència arribar a un mínim grau dedesenvolupament que els permetésarribar a viatjar—hi. Poques pistes hihai r*st*s d'una nau, petjades, unasenyera i un vehicle. No molt llunypodem anar...

Du*s desenes d'anys. Però Ia llunaha estat a Ia ment de l'home. Des d*lprimitiu fins als astrònoms i astròlegsde civilitzacions més conegudes i- deles més desconegudes, passant pels d*l'edat mitjana. JuIi V*rne fou elprimer qu* "hi viatjà", primer a travésd* ' Ia imaginació i després mitjançantles lletres del seu conegut llibre.Meravellat ** queda un d* lescoincidències... Sempre Ia mateixacara, nit rera nit, milers d'anys rera•ilers d'anys fins arribar als milions.Afortunats els que ho pogueren veure enuna, encara en draps, televisió. dosfenòmens inexplicables Junts. Latransmissió d'imatges a través de lesones, i el fet d* poder fer un viatgetan llarg que arribas fins a Ia Mar deIa Tranquil.litat a Ia lluna. Idoblement increïble és que a través deIa misteriosa televisió *s poguessinveure imatges .en directe des de Ialluna! Això no hi ha qui s'ho cregui!

Però el viatge a Ia petita llum•ncara *n* presenta molts interrogants.Em r*f*r**c a les paraules censurades atot el planeta que va dir un delsastronautes enmig de Ia transmissió "endirecte"."Estan aquí, són ells, sónells!! Qui? Elsd'ahir, els mateixosd'ahir!!" Quasi ningú *n coneix res mésde Ia conversa. Soviètics? Japonesos?Extraterrestres... algú era, però qui?Una cosa sí sabem: Ia conversa és certai el misteri encara no està resolt.

I ja, (i tan sols> fa vint anys quel'home trepitjà Ia lluna, i sénseoblidar que 5tanley Kubrick va fer el20O1 encara abans!

22093) TWff*f/fffJwrfnw/MDEL DELSCALAIX RECSRDSJiaí

J9t*f f " V^^97^

Un record de fa més de trenta anys: N'Imidre de Sa Penya amb unjugador del "Amanecer F.C.". Les nines són na Caterina de Ca'n Parró i naMargalida de Ca'n Ferriol. El lloc és el camp d'Es Figueralet. <Fotoarafiagentilment cedida per Isidre de Sa Penya)

,. "" . ' •

Cinc bergantells portolans als campaments de Iau.J.E.: Miquel Verdera, Marçal Bestard "des pebre",Jaume Amengual "Calet", Pau Barrera "Algaidi" iTomeu MoIl "Pinso". Era el juliol de l'any 1957.

Un dia de primera comunió. Na MariaEnriqueta amb Sor Isabel. Era a finalsdels anys 60. (Fotografia gentilmentcedida per Sor Isabel)

PRECISAMENT iïVfl—^-AQUEST UMJ

23(199)

• •

F* 1OO any» (*go*t del1889)

L* subhasta d« les obresdel nou cementeri •• lliura• favor de Pere JoanPlanisi i Garcia per Iaquantitat de 130O ptes.

Les eleccions per aregidors d'Ajuntament ten-dran lloc el primer dedesembre. Hom confeccionaIa llista d'electors.

E n f a 75 <agostdel 1914)

El banc de guerra no volacceptar el pas del cami deSon Bonet.

Donen permís a JordiLlinàs Ramis per construirun edifici a Ca'n Torres.

El regidor Pere JosepJaume manifesta que elregidor Vicenç Canyellesencara no ha aclarit perquin motiu s'oposava • altrasllat de l'escola denins d'Es PIa de na Tesa,tenint en compte que abanshavia recolzava el projectei feia peticions per adur-lo endavant.

Acorden obrir unasubscripció, per inicia-tiva de Ia reina Victòria,per atendre els espanyolsque han de tornar al seupais degut a Ia guerraeuropea. •

La tresoreria provinciald'hisenda declara Ia res-ponsabilitat de 1.467'21ptes per saldo endescubert contra elsregidors de l'Ajuntamentsi en un termini de deudies no es fa efectival'esmentada quantitat. Elconsistori acorda que elrecaptador se'n cuidi defer—Ia efectiva.

La corporació fa constaren acta el sentiment queha causat en el móncristià Ia mort del papaPius X.

En fa SO (agost del 1939)

S'han protegit amb caeresels pins sembrats a Iaplaga de Sa Cabaneta.

L'oficial de secretariaJoan Juan i Camps s'ha.reintegrat al seu càrrecde l'Ajuntament per haverestat llicenciat del'exèrcit, ocupant Iaplaça d'oficial tercer.

S'ha d'arreglar l'edificiescolar d'Es PIa de naTesa, ocupat pel ram deguerra durant el passat"Movimiento nacional".

Demanen autorització a Iainspecció de primerensenyament per traslladarl'escola nacional'de ninesde Pòrtol al nou edificiconstruït.

8'habilita l'edifici delsf i l l s de Sebastià Zanogueracom escorxador provisionald'Es Pont d'Inca.

Ca l'amo en Biel "Curt",de Ia plaça d'Es PIa de naTesa, seguirà llogat perl'Ajuntament com habitaciódels mestres d'aquellnuc11.

S'ha d'estudiar si espot prohibir que el cotxefúnebre s'aturi amb elmort davant les esglésiesdurant el funeral i, encas contrari, exig*ir unpagament per dita detenció.

En fa 25 (agost del 1964)

S'aproven les obres depavimentació asfàltica delscarrers: Marqués de IaCenia, Marqués de Zayas, Iaperllongació fins a Ma8uzman de Moscardó, RectorLlompart, Nra Sra delCarme, Heroes del Alcàzarde Toledo i Queipo deLlano.

D'acord amb el reglamentde corporacions locals esdisolen les comissionsinformatives de l'Ajun-tament, exceptuant Iad'hisenda, presidida pelprimer tinent de batle,Bartomeu 3uasp Quetglas, iintegrada per Miquel JaumeCardell, Antoni CompanyQuetglas, Miquel RomagueraJaume i Bartomeu CanellasCarrió.

Hom nomena Josep SalomCoIl com encarregat delservei de recollida de femsd'Es Pont d'Inca.

La direcció gral deSanitat nomena provisio-nalment com a metgetitular del primer dis-tricte municipal a San-tiago Borràs Villalonga.

Es' concedeixen lessegUents subvencions,entre d'altres? a IaGuàrdia de Franco, 5OOptes( al Frente deJuventudes, 600 (4OO per aIa secció masculina i 2OOper a Ia femenina); almenjador d'Auxili sociald'Es Pont d'Inca, 60O| ales festes patronals, 4OOO.

El consistori acorda quel'altària de Ia ximenea del'olleria propietat deMaria Serra ha de tenir unmínim de 8 m. sobre Iateulada per a no molestarel's veïnats amb el fum.

Permisos per aconstrucció de vivendesiJosep Bestard Sbert a Ca'nPenyes de Marratxinet,Maties Mesquida Ferrer alC/ Queipo de Llano, AntoniMascaró Barau al C/ Llunai Gabriel Barrera Ferrer aIa urbanització Son Verí.

B i e 1

C 0 L . L A B 0 R A D O R Sc Elena Barroso, Xisco Busquets,Antoni Canyelles i Oliver, Bartomeu Cardell i Fluxa, Emili Castarfoi Calvo, Jordi Cloquell, Rafel Crespí i Ramis, Pere Estelrich iMassuti, Antoni Per» Font i Munar, Miquel A. Font i Villalonga,Xavier Fortuny, Pere QiI, Jaume Miralles i Ferrando, BonifaciMolada i Prada», Bartomeu MoIl i Mas, Miquel Mut iftmengual,Melcion Puigserver i Canyelles, Bernat Reyes i Sureda,Antoni Roca i Jerez, Margalida Rosselló, Qabrlel Rotger 1Bibiloni, VicenÇ Sastre i Arrom, Cristòfor Tries i Serra, AntoniVaquer i Ramis, Gabriel A. Vich i Martorell.

PORTADAiler premi Concurs fotogr. V Fira del Fang (B. Aguilar)DISSENY I CONFECCIO GRAFICAi Miquel Mut i SuredaCONSELL DE REDACCIOi Pere J. Amengual i Bestard, Miquel Bosch

i Auba, Biel Massot i Muntaner, Joana Maria Matas i Alomar, BernatPalou i Creus.

Imprès als tallers "Apóstol y Civilizador" (Petra)D.L.i PM 329/81

24(200)

y(pn&>to7Ut6<tt^<gaa^

S'Escola Vella s/n07141 Portol

N° 84, Agost del 1989

• 4* +

ir-tT^rjTAte=S,?w.áwiBr.'wu

'~.

Un dels primers homenatges a Ia vellesa de Pòrtol. Era a mit jans dels*nys 60. A dalt, Ia comitiva anant de l 'església al cine per fer unrefresc, al seu pas per Ca'n Crosta| a baix, ja al local del cine.Fotografia gentilment cedida per Antònia Creus, d'es Tancat.