c3) El funcionament de l’enteniment humà

• Si el nostre enteniment és capaç de construir Judicis Científics Sintètics a Priori (JSP) és perquè en el nostre coneixement NO tot procedeix de la experiència.

• Això suposa la negació de la “Tabula Rasa” dels empiristes

• La tasca que es proposarà Kant d’ara en endavant serà descobrir quins són aquests elements “a priori” o “purs” (per tant, universals i necessaris) de la nostra consciència que fan possible els JSP i, per tant, la ciència

• Aquests elements a priori es poden considerar les condicions del coneixement científic, ja que sense ells la ciència no podria produir els seus judicis

• Però que Kant no accepti la “tabula rasa” dels empiristes, no vol dir que estigui d’acord amb l' innatisme dels racionalistes

• Encara que l’enteniment necessiti elements a priori , només amb aquests elements no podria produir coneixement

" Ho confesso amb franquesa: fou l’advertència de David Hurne la que, ja fa molts anys, ern despertà de l’endormiscament dogmàtic i la que donà una direcció enterament diferent a les meves investigacions en el camp de la filosofia especulativa. Era jo ben lluny, però, d'admetre les seves conclusions, que resultaven simplement del fet que ell no es representava el problema en la seva totalitat, sinó que en va prendre només una part que, sense relacionar-la amb el tot, no pot donar cap aclariment. (...) (Prolegòmens a tota metafísica futura. Pròleg Ed. Laia)

• L’enteniment no comença mai a pensar per si mateix: necessita que le siguin donades impressions sensibles des de l’exterior per poder començar a funcionar

• Per tant, primer l’enteniment és receptiu (“passiu”)

“És indubtable que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència. Com podria desenvolupar-se la nostra facultat de conèixer sinó mitjançant objectes que afecten els nostres sentits i que ara produeixen per ells matei-xos representacions, adés posen en marxa la capacitat de l'enteniment per comparar aquestes representacions, per enllaçar-les o destriar-les i elaborar així la matèria bruta de les impressions sensibles, amb vista a un coneixement dels objectes denominat experiència? Per tant, en l'ordre temporal, cap conei-xement precedeix l'experiència i tot coneixement comença amb ella.

Però encara que tot el nostre coneixement comenci amb l'experiència, no per això tot ell en procedeix. En efecte, podria esdevenir-se que el nostre coneixement empíric fos una composició del que rebem mitjançant les impres-sions i del que la nostra facultat de conèixer produeix (simplement motivada per les impressions) a partir d'ella mateixa. En tal supòsit, no distingiríem aquesta addició respecte a consemblant matèria fonamental fins que un pro-longat exercici no ens hagués ajudat a fixar-nos-hi i no ens hagués ensinistrat a destriar-la.” (Crítica de la raó pura).

• Gràcies a les impressions sensibles podem mantenir una relació directa (intuïtiva) amb el Món

• Però les impressions sensibles per si soles tampoc poden constituir (“construir”) l’objecte conegut: fa falta que el subjecte que coneix aporti els seus a priori que unifiquen, ordenen i elaboren la matèria bruta, caòtica, que arriba mitjançant les impressions

• Ex.: ordinador i base de dades i/o Sistema Digestiu

• Aquests a priori són formals, no de contingut:

• Un a priori de contingut seria aquell que té un contingut empíric, és a dir, que ell tot sol ens dóna informació sobre alguna característica de la Realitat (per exemple, les idees innates de Descartes serien a prioris de contingut)

• Però Kant no creu que existeixin a prioris de contingut, sinó només a prioris formals

• Un a priori formal és només la forma, l’estructura, l’ordre que el nostre enteniment dóna, per tal de poder-les entendre, a les impressions sensibles que arriben des de fora.

• Per tant, sense impressions que venguin de fora de l’enteniment, aquest seria buit, no podria produir coneixement

• Exemple ordinador software-dades

• D’aquesta manera, l’objecte que acabam coneixent és el resultat d’un procés, en el qual les impressions sensibles (matèria) ens són donades empíricament a través dels sentits, i posteriorment són ordenades, relacionades i unificades pels a priori (forma) del nostre enteniment “La capacitat de pensar l’objecte de la intuïció és l’enteniment [...].Sense sensibilitat cap objecte no ens seria donat ni sense enteniment no seria pensat. Els pensaments sense contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues. Per això és tan necessari fer sensibles els conceptes (és à dir, afegir- los l'objecte en la intuïció) com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les als conceptes). Les dues facultats o capacitats no poden intercanviar les seves funcions. Ni l'enteniment pot intuir res ni els sentits poden pensar res. El coneixement únicament pot sorgir de la unió d'ambdós.” (Crítica de la raó pura).

• Això suposa, per tant, que per Kant l’objecte conegut, és a dir, la Realitat tal i com noltros la coneixem, és un compost d’elements a priori (estructures formals del nostre enteniment) i a posteriori (impressions sensibles)

• Així Kant crea una tercera opció, diferent del Racionalisme i de l’Empirisme, a l’hora d’explicar com funciona l’enteniment quan coneix: ell dirà que l’objecte conegut és transcendental, ni immanent (intern) a la consciència, ni transcendent (extern) a ella

• A la vegada Kant supera, amb aquesta teoria, l’anomenat “realisme ingenu”

• Arribats a n’aquest punt, ja és ben hora que Kant concreti quins són aquests elements a priori sense els quals no seria possible el coneixement del Món

• Kant pensa que s’han de considerar d’una banda els a priori de la sensibilitat (estudiats a la part de la CRP anomenada “Estètica transcendental”), i de l’altre els a priori de l’enteniment (estudiats a la part de la CRP anomenada “Analítica transcendental”)

ESTÈTICA TRANSCENDENTAL:• Pel que fa als a priori de la sensibilitat, Kant dirà

que són l’espai i el temps• En ser a priori, significa que l’espai i el temps no

procedeixen d’impressions sensibles, sinó que les precedeixen: són les condicions de tota impressió sensible(sense elles no hi haurien impressions sensibles) ¿com demostra això Kant?

• Sense espai ni temps no res podria ser sentit: tot allò que és sentit a través de la sensibilitat ho és en un temps(“sensibilitat interna”) o en un temps i en un lloc (“sensibilitat externa”)

• Per això són condicions de tota sensibilitat (són universals i necessàries)

• Kant, en molts dels seus textos, anomena a l’espai i al temps “formes a priori de la sensibilitat” i també “intuïcions pures”; anem a veure què vol dir amb aquestes expressions:

• Són formes ja que no són impressions sensibles de quelcom concret i material (algú ha vist mai l’espai i el temps?), sinó la manera (forma, estructura) en què sentim les impressions d’allò concret (d’una poma, per exemple): tot es sentit en l’espai i/o en el temps, i sense ells no res es pot sentir

• Són a priori (ja explicat)• De la sensibilitat, és a dir, són formes a priori del

coneixement sensible • Són Intuïcions ja que no són conceptes: espai i

temps són únics, no el resultat d’una abstracció conceptual a partir de múltiples espais i temps

• Són pures perquè espai i temps són com coordenades buides (sense contingut empíric) en les quals anam ordenant les impressions sensibles que rebem a través dels sentits (recordar exemple de l’ordinador). Així, seria possible imaginar-se un espai i un temps on no res succeeix, però no al revés

• A l’Estètica transcendental Kant també estudiarà com són possibles els JSP en la Matemàtica, és a dir, com aquesta pot fer judicis científics

• Per Kant l’espai és la condició que fa possible la Geometria, i el temps fa possible l’Aritmètica

• Sense espai la Geometria no podria desenvolupar els seus teoremes sobre l’estructura dels cossos pel que fa al seu volum; sense el temps l’Aritmètica no podria desenvolupar les seves successions numèriques i, per tant, no seria possible.

• Com que la Matemàtica està composta bàsicament per Geometria i Aritmètica, la Matemàtica té com a condicions de possibilitat l’espai i el temps.

• Kant, sorprenentment, fa dependre la Matemàtica de la Sensibilitat i no de l’Enteniment.

• Reflexió: per què coincideix sempre l’estructura geomètrica de les coses sensibles amb les lleis que la Geometria ha descobert prèviament (a priori)? (pensar, per exemple, amb el Teorema de Pitàgores)

• Kant anomenarà fenomen a la realitat espai-temporal producte de la nostre sensació, és a dir, la nostre realitat és sempre fenomènica ja que necessàriament tenim accés a ella a través de la sensibilitat

ANALÍTICA TRANSCENDENTAL:• Amb la sensibilitat percebem els fenòmens espai-

temporals• Però percebre els fenòmens no és comprendre’ls• Per comprendre un fenomen ha d’actuar

l’Enteniment, no hi ha prou amb la sensibilitat• Per entendre els fenòmens l’enteniment fa servir

els conceptes (recordar exemple de la radiografia, el fillet i el metge), elaborant judicis. Aquesta activitat serà la que s'estudiarà a l’Analítica

• Però hi ha dos tipus de conceptes, dels quals només un tipus interessarà a Kant:

-els conceptes empírics, apresos a través de l’experiència (p.e., el concepte de poma) servirien per entendre els fenòmens, però no serien ni universals ni necessaris. No són els conceptes que vol trobar Kant, ja que ell està fent, no ho oblidem, una crítica de la raó pura

-els conceptes purs o a priori, anomenats per Kant categories: aquestes són posades a priori pel nostre enteniment i, per tant, són universals i necessàries

• A l’igual que l’espai i el temps, les categories són estructures formals, sense contingut, que ens permeten ordenar, relacionar i comprendre els fenòmens que provenen de la sensibilitat

• En la sensibilitat el subjecte es mostra passiu, receptiu; en l’enteniment és actiu i espontani, doncs produeix i aplica espontàniament les categories sense rebre-les de l’experiència

• Com que les categories són condicions a priori de l’enteniment, això significa que sense elles els fenòmens no podrien ser pensats

• Segons Kant hi ha 12 categories:-de quantitat: Unitat, Pluralitat,

Totalitat-de qualitat: Relació, Negació,

Limitació

-de relació: Substància, Causalitat, Acció recíproca

-de modalitat: Possibilitat, Existència, Necessitat

• Per explicar el funcionament d’aquestes categories ens concentrarem en una d’elles, la de causalitat

• Com és que quan volem explicar un fenomen, sempre cercam un altre fenomen que en sigui la causa? Perquè el nostre enteniment, per poder explicar els fenòmens, aplica a priori l’estructura a priori (categoria) de la causalitat

• Per tant, el Món és causal perquè nosaltres li posam aquesta estructura causal per tal de poder-lo explicar (“obligam” als fenòmens a relacionar-se causalment entre ells)

• La causalitat no és, per tant, una característica del Món que nosaltres coneguem a posteriori, a través de l’experiència, sinó que és el nostre enteniment que, per poder “pair”, comprendre els fenòmens, primer els ha d’estructurar de forma causal

“Per representar un exemple clar, prenem el següent: Quan un raig de sol cau sobre una pedra, aquesta s’escalfa. Aquest és un judici merament de percep-ció i no conté cap necessitat; puc haver fet freqüentment aquesta observació, qualsevol altre també pot haver-la fet; les percepcions es troben solament enlla-çades d'aquesta manera comunament. Però si dic: el Sol escalfa la pedra, lla-vors a l'observació s'afegeix el concepte de causa, el qual enllaça necessà-riament el concepte de raig de sol amb el de calor, i el judici sintètic es fa necessàriament vàlid en general i, per tant, objectiu, i una percepció esdevé una experiència.” (Prolegòmens a tots metafísica futura)

• A l’igual que passava en el cas de la sensibilitat, les categories per si soles no ens donen informació del Món si no són aplicades a una matèria, en aquest cas els fenòmens; i aquest no serien comprensibles, si no fossin ordenats sota una forma a priori (categories), presentant-se com un caos de fenòmens

“La capacitat de pensar l’objecte de la intuïció és l’enteniment [...].Sense sensibilitat cap objecte no ens seria donat ni sense enteniment no seria pensat. Els pensaments sense contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues. Per això és tan necessari fer sensibles els conceptes (és à dir, afegir- los l'objecte en la intuïció) com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les als conceptes). Les dues facultats o capacitats no poden intercanviar les seves funcions. Ni l'enteniment pot intuir res ni els sentits poden pensar res. El coneixement únicament pot sorgir de la unió d'ambdós.” (Crítica de la raó pura).

• Les categories no tenen aplicació vàlida, si és que volem obtenir coneixement científic, més enllà dels fenòmens (serien estructures “buides”)

• Per això també els JSP a la Física són possibles gràcies als a priori (categ.). Les hipòtesis, lleis i teories de la Física sempre s’expressen donant per suposat l’estructura causal del Món: tot fenomen o és causa o és efecte.

• Llavors Kant criticaràHume per la seva concepció de la causalitat: la causalitat és necessària i universal ja que no és apresa a posteriori, sinó que és aplicada a priori als fenòmens “De bell antuvi, doncs, vaig assajar de veure si l’objecció de Hume no es podia representar de manera general, i aviat vaig veure que el concepte d'enllaç de causa i efecte era lluny d'ésser rúnic concepte mitjançant el qual l'entenirnent pensa a priori els enllaços dels objectes; és més, ben aviat vaig veure que tota la metafisica n'està constituïda d'aquests con-ceptes. Vaig cercar d’assegurar-me del seu nombre i ho vaig aconseguir segons el meu desig, això és, per un principi únic; i vaig procedir a la deducció d’aquests conceptes, que estava segur ara que no es derivaven de l’experiència, com Hume havia temut, sinó que tenen llur origen en l'enteniment pur. Aquesta deducció, que li semblava impossible al meu sagaç predecessor i que a ningú llevat d'ell no se li havia acudit, (...) era la cosa més difícil d'escometre en pro de la metafísica." (Prolegòmens a tota metafísica futura. Pròleg Ed. Laia)

• Així són les categories, com ara la de causa, les que donen al nostre enteniment la possibilitat de produir judicis científics, universals i necessaris

c4) Fenomen i noümen

• Ja hem vist que “fenomen” és tota aquella realitat que, en ser sentida, és espai-temporal, és la “Realitat per a nosaltres”

• Llavors Kant anomena noümen (o númen) a la “cosa en si”, és a dir, a la realitat quan aquesta no cau sota els a priori de la sensibilitat i de l’enteniment i, per tant no ens és coneguda

• • “Ja des dels temps mes antics de la filosofia, els que es

tenien per investigadors de la raó pura han concebut, ultra els ens sensibles o fenòmens ("phaenomena") que formen el món dels sentits, ens intel·ligibles particulars ("noumena") que haurien de constituir un món intel·ligible i, com que confonien els fenòmens amb l’aparença (cosa que es ben perdonable en una apoca encara inculta), només concedien realitat als ens intel·ligibles. De fet, si considerem, com és just, els objectes dels sentits com a simples fenòmens, confessem tanrnateix també, arnb això, que tenen com a fonament una cosa en si, encara que no coneguem com és en ella mateixa, sinó només el seu fenomen, és a dir, el mode com els nostres sentits són afectats per aquest quelcom desconegut". (Prolegòmens a tota metafísica futura, segona part)

• Això no vol dir que el fenomen sigui una realitat “falsa” o “inventada” per nosaltres, sinó que és la mateixa realitat transcendent, però tal i com nosaltres l’assimilam després d’aplicar-li els nostres “a priori”

• Recordar exemples digestió i ulleres blaves

• El noümen o “realitat en si” mai no podrà ser coneguda per nosaltres, ja que si ho fos ja seria fenomen, no noümen

• Per tant no es pot respondre a la pregunta de si el noümen té les mateixes propietats (espai, temps, causalitat) que el fenomen

• El noümen representaria també el límit del coneixement humà, allò que no pot ser conegut

c5) Conclusions

• Les categories no tenen aplicació vàlida més enllà dels fenòmens; per tant, només produeixen coneixement (en forma de JSP) quan són aplicades als fenòmens

• I la Metafísica, pot emprar les categories per produir coneixement científic?

• Analitzem algunes de les afirmacions més famoses de la Metafísica:

• “La Idea del Bé és l’origen del Món sensible” o “El motor immòbil és l’origen del moviment de la Physis”

• En ambdós casos, el subjecte del judici no és un fenomen, ja que tant “la idea del Bé” com el “motor immòbil” no són realitats que hagin estat percebudes en un temps i en un espai.

• Quan en els dos casos s’aplica la categoria de causa per relacionar subjecte i predicat, s'està fent un ús il·legítim de les categories, ja que s’estan aplicant a realitats no fenomèniques

• Per tant, encara que pugui semblar que per la seva estructura els judicis de la Metafísica són científics, en realitat no ho són

• En conclusió, la Metafísica no és i no pot ser ciència perquè els seus judicis no compleixen les condicions de tot judici científic: que les categories siguin aplicades a fenòmens

• Abans d’acabar s’ha de fer referència, també, a la denominació que Kant dóna a la seva filosofia, “Idealisme transcendental” , diferent de l’Idealisme

• "L' idealisme consisteix en l’afirmació que no hi ha altres éssers que

els éssers pensants; les altres coses que nosaltres creiem percebre en la intuïció serien només representacions en els éssers pensats, a les quals no correspondria, de fet, cap objecte existent fora d' aquests. En canvi, jo dic: ens són donades coses com a objectes dels nostres sentits i existents fora de nosaltres, però no sabem res de que puguin ser en elles mateixes; nosaltres no en coneixem més que els fenòmens, és a dir, les representacions que produeixen en nosaltres en afectar els nostres sentits. Segons això, confesso doncs que hi ha cossos fora de nosaltres; és a dir, coses que, malgrat ésser-nos enterament desconegut allò que poden ésser en elles mateixes, coneixem a través de les representacions que ens proporciona llur acció sobre la nostra sensibilitat, i a les quals donem la denominació de cossos, paraula que significa, doncs, simplement el fenomen d'aquest objecte que ens és desconegut però que no per això és menys real. Es pot anomenar això “idealisme”? Més aviat n'és el contrari". (Prolegòmens a tota metaftsica futura, primera part).

• Per acabar s’ha d’explicar també per què la filosofia de Kant va representar una autèntica “Revolució copernicana”: segons Kant, si el coneixement del Món ha de basar-se exclusivament en l’objecte sensible, és impossible que el coneixement del Món sigui universal i necessari (tindria raó Hume)

• Per tant, la solució trobada per Kant consistirà en donar completament la volta (“revolució”, a l’igual que va fer Copèrnic amb el geocentrisme) a l’anterior: és l’objecte sensible el que s’ha de basar en els a priori del subjecte que coneix

• Llavors sí serà possible trobar les propietats necessàries i universals de la Realitat, justament aquelles propietats (espai, temps, causalitat) que noltros li hem posat a priori per poder-la conèixer