juliol 2008 el repte de convertir la donació en un hàbit · ial decret del 2006, que s’adapta a...
TRANSCRIPT
Donar juliol 2008
la revista Dels Donants
01el repte de convertirla donació en un hàbitL’any 2007 les donacions van augmentar, l’índex d’abandó va ser baix i es van incorporarnous donants
EDUCACIÓEls infants i joves consciencien el seu entorn EMPRESASanofi- Aventis obre les portes a la donació
ALTRES TIPUS DE DONACIONSLa plasmafèresi
La donació de sang de cordó umbilical
LA VEU DELS DONANTSCom són els donants de Catalunya?
ENTREVISTA A RAMON MADAULA
juliol 2008Donar
�
DonarDirecció editorialDepartament de Màrqueting del Banc de Sang i Teixits
Coordinació editorialMarta Garriga
Comitè de redaccióElisenda SerraLluís PuigGal·la CortelLluís MassuetAnna LlobetEva Villamayor
Disseny i realitzacióMedigrupDigital, S.A.
Barcelona: 932 800 008 Madrid: 915 351 467
DP: B.19250-2008
Després de quatre anys i vuit números publicats, hem volgut fer evolucionar el butlletí semestral Informa, adreçat a vosaltres, els donants de sang.
Han estat vuit números farcits d’informació, que ens han proporcionat el bagatge que avui ens permet pre-sentar-vos la nova publicació DONAR, amb el mateix esperit de divulgar les activitats del BST però amb la incorporació de noves temàtiques.
La inquietud per la salut i les tècniques terapèutiques entre la societat és una realitat creixent. A través de la revista us informarem sobre la donació de sang però també sobre tots aquells aspectes que fomenten un es-til de vida saludable, amb recomanacions dietètiques i d’activitats de lleure.
La novetat més evident és el canvi de format, però tam-bé els continguts. Apropar-nos als donants, fer-vos sentir partícips de les activitats que fem arreu de Catalunya i
explicar-vos les noves línies d’activitat que duem a terme a més de la donació de sang, són algunes de les propostes que trobareu a la publicació. A més, hem obert espais per a la veu dels donants, a través de la secció “Comentaris dels nostres donants”, i per a la Federació de Donants de Sang de Catalunya, amb l’objectiu de reflectir les activitats de les diverses associacions o agrupacions de voluntaris.
Així mateix, coneixerem les empreses més emblemà-tiques que prenen part en la donació de sang, expli-carem noves propostes pedagògiques que hem imple-mentat en el món de l’educació i les col·laboracions o convenis amb entitats i institucions de diversa natu-ralesa.
Esperem que us interessin els continguts que us oferim i que us ajudin a conèixer millor la donació de sang i la nostra entitat, el Banc de Sang i Teixits.
Agenda
MARATONS
Hem programat un total de 15 maratons entre ju-liol, agost i setembre.
juliolDia 7 Taradell, dia 9 Arenys de Mar, dia 18 Cerdanyola, dia 19 Sta. Coloma de Farnés, dia 25 Pineda de Mar, dia 29 La Roca del Vallès.
aGoSTDia 9 Malgrat i Calonge, i dia 16 Puigcerdà.
SETEMBrEDia 5 Calella, dia 18 Berga, dia 20 La Bisbal i Tarragona, dia 24 Lleida, i dia 27 Igualada.
CAMpANyES ESpECIALS I pRESèNCIA EN FESTES MAjORS
> Presència a les festes majors de municipis del Vallès Oriental: Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Celoni, Sant Fost de Campsentelles, Mollet del Vallès i Granollers, entre altres. També presència a les festes de les Santes de Mataró, a la Firagost de Valls, i a les festes ma-jors dels Pallaresos i al Barri Castell d’Ulldecona.
> També estarem a Salou (2 d’agost), a Colldejou i Rellinars (3 d’agost), dos municipis que acolliran per primera vegada una campanya de donació de sang, així com el Port Olímpic de Barcelona.
> Les campanyes especials arribaran també a centres comercials de Barcelona durant les re-
baixes d’estiu (Plaça de Sants, Diagonal Mar, Glòries, La Maquinista i Hipercor), i a la Rambla de la ciutat de Tarragona, tots els divendres; i als barris de Lleida i Girona, i a la Plaça Catalunya de Barcelona.
> Càmpings: a finals de juliol i durant el mes d’agost visitarem més de 10 càmpings repartits per tot el territori. Alguns d’ells són : Càmping Costa Brava, Berga Resort, Càmping Pirineus, Càmping Sant Genís, La Verneda, La Vall, Bon Repós, C. Bagà. Molts d’ells situats a la Catalunya Central, però també a la costa
> Visitarem poblacions de la costa, des de les Ca-ses d’Alcanar fins a Portbou, i també de l’interi-or com Organyà, Sort i Oliana. A més, ho farem amb un horari adaptat a aquesta època. Això vol dir que a les tardes començarem una mica més tard, sobre les 17,30 hores, i finalitzarem a les 21,30 hores.
Podeu consultar els horaris i la ubicació dels nos-tres centres fixos i el calendari de recollida de les unitats mòbils a través de la nostra pàgina web: www.bancsang.net.
EDiTorial
una mirada renovada sobre la donació de sang
MéS InFORMACIó SOBRE EL Món DE LA DOnACIó I ALGUnES PROPOSTES PER A UnA VIDA SALUDABLE
ConvenisEns els darrers me-sos el Banc de Sang i Teixits ha signat convenis de col·la-boració amb les se-güents entitats:
Amb la Fundació Catalana de l’Esplai, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de la província de Tarra-gona, l’Ajuntament de Tarragona, i el de Tortosa, tots ells amb la finalitat d’organitzar activi-tats per promoure les donacions de sang.
Amb la Fundació Privada Institut de Recerca de la Sida Caixa (Fundació Ir-siCaixa) amb l’ob-jectiu d’implantar un sistema de qua-litat.
I, finalment, amb la Secretaria d’Estat de Salut del Govern de l’Estat de São Paulo per intercan-viar coneixements amb aquest Estat.
�Donarjuliol 2008
El Banc de Sang i Teixits (BST) del Departament de Salut va aconseguir, el 2007, un increment del 2,43% de donants, tot i que la millor notícia és que gairebé un de cada deu donats ho va fer per primer cop. Tot apunta, per tant, a fer possible, que la donació pugui es-devenir un hàbit ciutadà.L’any 2007 el Banc de Sang i Teixits va recap-tar 282.661 donacions de sang a Catalunya, el que suposa un increment de 6.719 unitats, un 2.43%, respecte a l’any anteri-or. Aquest nombre total de donacions les van fer 184.443 donants, dels quals 26.051 ho feien per primera vagada. Aquesta bona resposta per part de la població va perme-tre que, l’any passat, no fos necessari fer cap cri-da excepcional a la po-blació per donar sang.Si comparem el nombre de donacions i de do-nants, la mitjana resul-tant és, en aquests mo-ments de 1,5 donacions per donant i any, mentre que l’objectiu del Banc de Sang seria assolir les 4 donacions a l’any, per part dels homes, i les 3, per part de les dones. En aquest sentit, cal desta-car que actualment el 2% d’homes que acudeixen a donar sang ja ho fan 4 vegades a l’any, mentre que un 4% de les dones ho fan 3 vegades a l’any.Per regions sanitàries, les tres primeres posicions per nombre de donaci-ons coincideixen amb les de l’any anterior: Lleida ocupa el primer lloc amb un índex del 56,46 per
1.000 habitants i any; després se situen Girona, amb un índex del 52,63 per 1.000 habitants i any, i en tercer lloc, Ter-res de l’Ebre amb 43,73. Aquest any, l’Alt Pirineu i Aran escala posicions amb 37,93; després se situa Catalunya Central amb 37,93; després se situa Catalunya Central amb 37,78, Barcelona amb 36,56, i Camp de Tarragona, amb un 33,17 per 1.000 habitants i any. Destaca el cas particu-lar de la regió sanitària de Barcelona, que en-globa les comarques de l’àrea metropolitana, i que ha registrat un total de 177.551 donacions de sang, que representen el 62,81% del total de Catalunya. No obstant, en termes relatius, l’ín-dex de donació se situa entre els més baixos de Catalunya.
LA xArxA DE rECoLLiDA Per fer front a una de-manda creixent, en el darrer any el Banc de Sang i Teixits ha incre-mentat els seus punts de recollida amb l’objectiu de facilitar la donació al conjunt de la pobla-ció. A partir d’aquest any, compta amb 13 centres fixos de recollida als hos-pitals de referència, i 15 equips d’unitats mòbils, 2 autobusos més que l’any anterior, per donar co-bertura a totes les regions sanitàries de Catalunya. D’altra banda, durant el 2007 hi ha hagut un to-tal de 55 maratons de donació de sang, xifra que indica una freqüència aproximada d’1 marató setmanal. A més, el BST, per potenciar millor la seva visibilitat exteri-or, disposa d’una carpa
inflable, inaugurada el passat mes de novembre a Argentona, que possibi-lita organitzar campanyes en indrets inaccessibles.
SuBmiNiSTrAmENT DELS ComPoNENTSLes 282.661 donacions referides han permès abastir els 110 centres
sanitaris, públics i pri-vats, de Catalunya, d’un total de 255.215 concen-trats d’hematies, 26.956 concentrats de plaquetes i 38.385 unitats de plasma fresc per a la seva trans-fusió. Cal destacar que les plaquetes i el plasma han registrat un impor-tant increment del 13% i 14%, respectivament. També cal destacar les 1.521 unitats de sang sub- ministrades durant l’any 2007 a d’altres comuni-tats autònomes, d’acord amb els acords de col·-laboració establerts.
El Banc de Sang i Teixits (BST) va aconseguir mantenir l’estabilitat en els estocs de sang al llarg de tot l’any passat incentivant la possibilitat de convertir la donació en un hàbit ciutadà
Gairebé un 10% de les donacions van ser de donants de primera vegada
Un 2% dElS homES donanTS acUdEixEn 4 vEgadES a l’any a donar, i Un 4% dE lES donES ho fan 3 vEgadES
Les xifres del 2007282.661 donacions de sang184.443 donants2.730 persones van donar sang per pri-mer cop13 centres fixos i 15 equips d’unitats mò-bils625 municipis visi-tats per les unitats mòbils
la Donació De sang Durant el 2007
El BST compTa amB 13 cEnTrES fixoS dE rEcollida, 15 EqUipS d’UniTaTS mòBilS i 2 aUToBUSoS
Perfil dels donants
Homes: 48,81%
Dones: 51,19%
en equips mòbils: 63.25%
en centres fixos: 34,45%
On es fan les donacions?
Inauguració de la carpa inflable en la campanya del passat mes de novembre a Argentona
juliol 2008Donar
�
Durant el 2007, el Programa de Sang de Cordó Umbilical del Banc de Sang i Teixits va registrar 6.245 donacions
El trasplantament de tei-xits humans i cèl·lules és una àrea de la medici-na que ha experimentat un gran creixement al llarg dels últims anys, i està proporcionant di-verses possibilitats te-rapèutiques per a molts pacients. Per això, també ha estat objecte de regu-lació, a través d’un Re-ial Decret del 2006, que s’adapta a la legislació europea i estableix les normes de qualitat i se-guretat per a la donació de cèl·lules i teixits hu-mans. “És una normati-va molt novedosa que, a part de regular el tema de la donació, també contempla els bancs pú-blics de cordó umbilical i afavoreix la relació entre donació d’òrgans i teixits amb l’altruisme”, explica la doctora Marta Torrabadella, directora mèdica del Banc de Sang
de Cordó Umbilical del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Així, les do-nacions de cordó umbili-
cal han de ser solidàries, anònimes i no dirigides a una persona concreta.
El Reial Decret també re-gula els bancs privats, és a dir, contempla la pos-sibilitat que les famílies,
previ pagament, enviïn el cordó umbilical dels seus fills en un d’aquests bancs perquè el guar-din, davant la hipotètica possibilitat que es pugui utilitzar en un futur per curar una malaltia. “Ara bé, els bancs privats han de complir la normativa i estar als registres in-ternacionals, de manera que si sorgeix una ne-cessitat, la família ha de cedir el cordó umbilical del seu fill”, afirma la doctora Torrabadella.
CAPDAvAnTERS En noMBRE DE DonACionSActualment, a Espanya hi ha sis bancs públics de cordó umbilical, que estan a Barcelona, Mà-laga, Madrid, Galícia, valència i Tenerife. Això no significa que totes les mares que tinguin el seu fill en un hospital públic espanyol puguin donar el cordó, ja que aquest procediment només es pot dur a terme en aque-lles maternitats asso-ciades a algun dels sis bancs públics. És a dir, cal que la maternitat dis-posi d’un permís admi- nistratiu i compti amb un conveni de col·la- boració amb un banc de cordó. “L’any 2007, el Programa de Sang de Cordó del BST va passar de tenir 9 maternitats associades a tenir-ne 28, un increment que s’ha notat molt en el nombre de donacions”, comenta la doctora. Aquest 2007, al banc de cordó de Barcelona s’han regis-trat 6.245 donacions, i el 30% han estat prou útils, en el sentit que “tenen
cèl·lules suficients per ser utilitzades”, afegeix.De fet, Espanya és el se-gon país del món (només per darrera dels Estats Units), en nombre ab-solut de cordons umbi-licals donats, amb més
de 25.000 unitats em-magatzemades, xifra que suposa el 10% de les di-positades a tot el món.
LA UTiLiTAT DE LA SAnG DEL CoRDóLa sang del cordó umbi-lical s’obté de la següent manera: es realitza una punció dels vasos del cordó i s’aspiren entre 90 i 150 ml de sang. Aquesta mostra s’envia al banc de sang de cordó del BST, on es congela fins que finalment queda
emmagatzemada en un tanc de nitrogen a una temperatura de 196º sota zero. La sang del cordó um-bilical conté cèl·lules mare que poden utilit-zar-se per realitzar tras-
plantaments a pacients amb una malaltia con-gènita o adquirida de la medul·la òssia, com leucèmies o aplàsies me- dul·lars. “Són cèl·lules mare capaces de repo-blar la medul·la òssia malalta”, explica la doc-tora. En aquests pacients, la injecció o trasplanta-ment d’aquestes cèl·lules els ajud a curar la seva malaltia. A tot el món ja s’han fet més de 6.000 trasplantaments, 328 dels quals a Espanya.
El cordó umbilical, font de vida
la Sang Del CorDó ConTé Cèl·lUleS mare qUe PoDen UTiliTzar-Se Per realiTzar TraSPlanTamenTS a PaCienTS amB leUCèmia
Què més fem?
DUranT el 2007, el Programa De Sang De CorDó Del BST va PaSSar De Tenir 9 maTerniTaTS aSSoCiaDeS a Tenir-ne 28
La vida porta dos regals la sang del cordó umbilical és la que es troba dins dels vasos que comuniquen la placenta i el fetus durant la gestació. gràcies a les característiques d’aquesta sang, l’embrió es desenvolupa, s’alimenta i madura. Després del naixement, el nadó respira i ja no necessita la sang del cordó, que posseeix cèl·lules progenito-
res capaces de repoblar la medul·la òssia. mitjançant la donació altruista d’aquesta sang, s’aconsegueixen curar malalties com les leucèmies agudes i anomali-es congènites del sistema limfohemopoiètic. el mi-llor donant és aquell que mostra compatibilitat de grup Hla, que és el que determina la compatibilitat de teixits. Per a aquells que no disposen d’un germà compatible, la probabilitat de trobar un donant idèn-tic és molt baixa, inferior a 1/10.000. quan la vida ens regala un nadó, ens porta un altre regal: la sang del cordó umbilical. Per què no donar-la?
marta Torrabadella, directora mèdica del Banc de sang de Cordó umbilical del Banc de sang i Teixits de Catalunya
�Donar
els usos terapèuticsjuliol 2008
La donació de sang és un gest de solidaritat i civisme pel seu compromís amb el conjunt de la societat
Per a què serveix la sang?
Els beneficis de la transfusió Restauració de l’oxigen. La reposició de la
sang perduda permet, de manera immediata, mantenir l’arribada de l’oxigen necessari als teixits (cervell, cor... ) per poder sobreviure. Quan una persona perd sang, la quantitat d’oxigen que reben aquests teixits és menor. La transfusió fa que la quantitat d’oxigen sigui l’adequada i així disminueix el risc de mort.
Aportació de plaquetes i plasma per detenir les hemorràgies. Quan es produeix una he-morràgia, les plaquetes i el plasma –factors que ajuden a coagular la sang– es perden. La transfusió d’aquests elements permet reduir-ne el risc.
Tots ens mostrem més sensibles a la transfusió quan es produeix una catàstrofe o quan la sang és requerida per un fami-liar o un amic. No obs-tant això, les necessitats de sang són diàries, tant per a una operació de risc com per a una inter-venció menor. Així que
perquè el Banc de Sang pugui cobrir aquesta de-manda, la donació ha de ser periòdica. No solament és im-portant anar a donar el dia que operen un familiar, sinó garan-tir que les reserves del banc siguin les adequa-des per poder atendre
les necessitats trans-fusionals sense pro- blemes. El donant, per tant, ha de ser totalment altruis-ta i ser plenament cons-cient que la seva sang no anirà destinada a un malalt en particular, sinó a qualsevol persona que ho necessiti.
“A partir de certa quantitat de sang perduda tothom necessita ser transfós”
Quan una intervenció es complica i el malalt perd una quantitat de sang conside-rable, quina actitud pren l’anestesista? L’actitud de l’anestesista davant la transfusió és molt restrictiva. No obs-tant això, a partir de certa quantitat de sang perduda tothom necessita ser trans-fós. Si aquesta pèrdua és aguda el pacient passa a un estat d’inestabilitat en el qual la seva freqüència cardíaca s’altera. I abans que això succeeixi, l’anes-tesista actua, i ha de tenir sang disponible.
Quin volum de sang ha de perdre una persona perquè sigui necessària la trans- fusió? Factors com el pes, l’edat i les diferents patologies de-terminen la quantitat de sang que una persona ha de perdre perquè la trans-fusió sigui necessària.
Les primeres pèrdues san-guínies poden reposar-se amb algun recurs que no sigui sang? Al principi es poden posar
sèrums salins intravenosos, productes químics que du-rant la primera part poden arribar a substituir el vo-lum de sang perdut i assolir que el pacient es mantingui estable. Però quan s’ha per-dut una quantitat de sang determinada, el sèrum no pot realitzar les mateixes funcions que realitza la sang: no pot transportar
l’oxigen, per exemple. Per tant, es fa imprescindible substituir la sang que el pacient ha perdut per la sang d’un donant.
Quin tipus d’operacions són les que demanden més transfusions?En general, totes les grans cirurgies: la cardíaca, vas-
ConveRsem Amb LA DRA. evA Digón, AnestesistA De L’hospitAL univeRsitARi De beLLvitge
cular, toràcica, ortopèdi-ca major, o qualsevol cas d’urgència.
Citi algun exemple con-cret que necessiti gran quantitat de components sanguinis? Els aneurismes figurats d’urgències que han ar-ribat a requerir de 20 a 30 bosses de sang en una hora sense parar, per exemple.
eL DonAnt hA De seR ConsCient Que LA sevA sAng no AniRà DestinADA A un mALALt en pARtiCuLAR
Dades d’interès el banc de sang
necessita més de 1.000 donacions diàries per garantir el subminis-trament de sang als hospitals i clíniques de Catalunya, i ha de dis-posar d’un estoc d’en-
tre 3.500 i 9.500 unitats per prevenir possi-bles eventualitats que poguessin sorgir en el termini de tres dies.
el nombre de compo-nents sanguinis sub-ministrats des del bst als diferents centres i hospitals de Catalunya a l’any 2007 per a la
seva transfusió va ser de: Concentrats d’hema-
ties: 255.215 unitats de plasma :
38.385 Concentrats de pla-
quetes: 26.956. Com que la sang caduca en 42 dies és necessari reposar-la de manera contínua.
Les neCessitAts De sAng són DiàRies, tAnt peR A unA opeRACió De RisC Com peR A unA inteRvenCió menoR
2juliol 2008Donar
� el món Del l’eDucació
Juntament amb la Universitat de Barcelona, el Banc de Sang i Teixits ha impulsat la proposta educativa “Donació de sang i educació per a la ciutadania”
“Tot sorgeix d’una idea que els alumnes intenten mate-rialitzar: la sang és neces-sària en la nostra societat i volem que la gent en pren-gui consciència”, qui parla és Nieves Morlán, tècnic de promoció en educació del Banc de Sang i Teixits i una de les principals conducto-res del projecte “Donació de sang i educació per a la ciutadania”.
Avui és el torn dels estu-diants de tercer d’ESO de l’Institut IES Vila de Gràcia. Amb una unitat mòbil del BST, aparcada als Jardins de Salvador Espriu, 60 alum-nes d’edats compreses entre els 13 i els 14 anys es dispo-sen a sortir al carrer a pen-jar cartells, repartir flyers i acostar-se a la gent amb l’objectiu de promoure la donació de sang. “És el dia que han de posar en pràc-tica tots els coneixements apresos durant la formació. El dia del cara a cara”, asse-
nyala Morlán. Tots els estudiants tenen les seves funcions assignades i alguns, com la Marta, es dediquen a exercir de perio-distes ocasionals. “Estem de 17:00 a 18:00 per Gran de Gràcia fent enquestes. Molts contesten sense pro-blemes. Altres no perquè van a treballar i no tenen temps. Però també hi ha gent que vol donar i no pot
per qüestions de pes o per-què pateixen anèmia. I és una llàstima. Hi ha també qui t’explica la seva relació amb la sang. Per exemple, una senyora m’acaba d’ex-plicar que volia donar sang perquè el seu marit havia mort feia poc”. Els alumnes porten quatre setmanes preparant una campanya de promoció que avui, per fi, donarà els seus fruits. “El nostre propòsit és que la gent adquireixi l’hàbit de donar sang i que sàpiga que amb una vega-
da no n’hi ha prou. A tra-vés d’aquesta experiència, els nois prenen consciència que estem en una societat democràtica en la qual hi ha moltes maneres de par-ticipar –donar sang, per exemple– independentment del vot”, assenyala Mariona Graell, pedagoga i membre del GREM (Grup de Recerca en Educació Moral) de la UB (Universitat de Barcelona).Han invertit molt de temps difonent la campanya i conscienciant al seu entorn: mobilitzant els familiars, pensant eslògans, parlant amb els professors i veïns i, fins i tot, acudint a progra-mes de ràdio a gravar una cunya radiofònica. “Fins i tot tenim una cançó promo-cional del grup Els Gossos”, apunta Morlán. I ni per un segon han perdut de vista la finalitat del projecte: animar la gent perquè vingui a do-nar. “La seva entrega no pot ser més satisfactòria”, afir-ma Vanessa Pleguezuelos, una altra membre de l’equip operatiu. “Normalment no els demanem que es quedin tota la jornada perquè n’hi ha prou amb una o dues hores, però ells insisteixen a estar-hi”.
A primera hora de la tarda la cua ja comença a serpen-tejar a la sortida de la unitat mòbil. La majoria són fami-liars o gent de l’escola: mo-nitors, professors, o gent de l’equip de neteja i cuina. “La resposta de la gent és difí-cil de preveure. En principi estem situats en una bona zona però encara no sabem què passarà. Ahir la previsió de donacions era de 30 i se’n van fer 45. Normalment les campanyes més exitoses són les que fem coincidir amb les festes d’algun cen-tre educatiu. Dies com “La jornada de portes obertes” o “La festa de la Primave-
ra” són molt bons. No hem d’oblidar que un dels in-convenients de la donació és la falta de temps”, afe-geix Pleguezuelos. El pro-tocol és el de sempre: men-
tre uns fan cua, els altres omplen els qüestionaris, es posen els peücs o s’estiren a la llitera per després reposar forces amb un suc, una frui-ta o una bossa de patates.
el projecte aPS convida els infants i joves a participar en una acció cívicaEl projecte “Donació de sang i educació per a la ciuta-dania” es basa en la metodologia pedagògica de l’Apre-nentatge servei (APS), en què impartim als infants i joves uns coneixements en ciències, comunicació i valors per tal que prestin un servei en el marc d’una campanya de donació de sang. D’aquesta manera, la donació de sang s’assimila a partir de la reflexió i la intervenció activa. Un gran avantatge d’aquesta proposta és que s’adapta tant a l’educació formal (primària i secundària) com en la no formal (esplais, escoltes).
Els principals objectius del projecte són els següents:
Incrementar la donació de sang a través de la presa
de consciència de les famílies i la comunitat de nois i noies.
Predisposar els joves per esdevenir donants quan sigui possible i si així ho volen.
Proporcionar la possibilitat de dur a terme una acció de participació ciutadana molt útil.
Donar a conèixer aspectes científics i socials relacio-nats amb la donació de sang o de camps afins.
Crear una xarxa de centres “amics”, d’educació for-mal i no formal, del Banc de Sang.
alguns nois i noies conversen amb una professional del BST durant la campanya de donació de sang
un dels treballs realitzats pels alumnes d’un centre de primària i exposat en una jornada de portes obertes
Els escolars difonen la importància de la donació en el seu entorn
“el propòSiT éS qUe la poBlació aDqUireixi l’hàBiT De Donar perqUè amB UnavegaDa no n’hi ha proU”
Resultats de la campanya de l’Institut IES Vila de Gràcia
30 donacions en total, de les quals 14 provenien de donants novells.
9 persones van venir a donar però per diverses raons no van poder.
�Donar
el món De l’empresajuliol 2008
Els professionals de Sanofi-Aventis fan un gest solidariAl llarg de l’any són moltes les organitzacions de tot tipus que col·laboren amb Banc de Sang. Durant un dia, els treballadors que ho desitgen poden convertir-se en donants. Fa unes setmanes va ser el torn de l’empresa farmacèutica Sanofi-Aventis
TeSTimoniS De lA cAmpAnyA
margarita molins, secretària de direcció general de Sanofi Aventis
“Donar és una responsabilitat”
Ha donat sang alguna ve-gada?Sí, jo sóc de les veteranes. Sempre que sorgeix la pos-sibilitat al treball dono. En-cara que aquesta vegada no va ser possible. Sempre de-mano que em deixin anar a donar a primera hora però el darrer cop no vaig poder per un problema familiar. Ho faré la pròxima, per des- comptat.
Quantes vegades ho ha fet? Sóc donant des de fa cinc anys. I ara en tinc 49.
Crec que vaig començar a donar a una edat tardana però és que sempre sor-gia un problema: o estava prenent antibiòtics o no podia simplement.
Com afecta la donació de sang a una jornada laboral? En general acostuma a haver-hi força flexibili-tat. Però també pot passar que les extraccions se so-lapin amb alguna reunió, però, en general, l’empre-sa posa facilitats perquè això no ocorri.
Per què és donant?Sóc universal Rh nega-tiu i, en certa mesura, em sento obligada. És una responsabilitat que m’he imposat, sobretot, per la gran necessitat que hi ha. Com negar-se a una cosa tan senzilla? No fa gens de mal i és tan simple com anar-hi.
elS reSponSABleS DelS ServeiS mèDicS Són FigureS clAu en l’orgAniTzAció D’AqueSTeS cAmpAnyeS A leS empreSeS
Perfil de l’empresa
Sanofi-Aventis, líder mundial de la indús-tria farmacèutica, investiga, desenvolupa i distribueix solucions terapèutiques per mi-llorar la qualitat de vida de les persones.
nombre de treballadors: compta amb 100.000 empleats a 100 països (16.196 a europa, 27.607 als estats units i 56.486 en d’altres països). l’staff de Barcelona és de 360 treballadors.
Xifra de vendes 2006: 28.400 milions d’euros
Benefici net ajustat 2006: 7.000 milions d’euros
sílvia martínez, responsable del servei mèdic de Sanofi-Aventis
“Després de comunicar el seu interès, els donants reben un missatge de resposta personalitzada amb l’hora assignada”
Com avalues la jornada?En total van ser 35 do-nacions i 5 oferiments. Si no ha donat més gent ha estat per desconeixement. També cal tenir en comp-te que hi ha gent que vi-atja i que no tothom està disponible.
Com ho feu per evitar temps d’espera inneces-saris? Nosaltres aconsellem als donants que ho comuni-quin tres dies abans mitjan-çant un correu electrònic a la bústia del Servei Mèdic. Així, després de la comuni-cació reben un missatge de resposta personalitzat amb l’hora assignada.
Quins aspectes voleu mi-llorar de cara a futures sessions?Suposo que ens agradaria avançar l’hora d’inici de la campanya. I també millo-rar la ubicació dels rètols
informatius, que posem per indicar per on s’ha d’entrar i sortir. Per la resta, la veri-tat és que tot ha anat rodat: ens hem organitzat molt bé i comptàvem amb una sala prou espaiosa i lluminosa per efectuar les extraccions.
L’any 2007 es van realitzar 820 campanyes a empreses, que suposen el 16,8% del total de sessions de sang organitzades. En aquestes, es van obtenir 24.521 donacions que representen un 8,8% del total de donacions recol·lectades. I és que realitzar una o, fins i tot, dues campanyes a l’any s’ha convertit en un esde-veniment habitual en moltes empreses col·laboradores del Banc de Sang. De fet, per a molts treballadors, col·laborar amb aquest
gest solidari ja s’ha convertit en un hàbit. Uns dies abans que tingui lloc la campanya, l’empresa col·laboradora realitza un registre de tots els empleats interessats a donar sang i fixa uns horaris per evitar que es generin cues. Això permet que tothom pugui seguir amb la seva jornada laboral sense incidències. Els dies preferits per a les empreses solen ser els dimarts i els dijous, i normalment es fa durant el torn del matí.
les empreses interessades en organitzar una cam-panya de donació a les seves instal·lacions, poden informar-se tot contactant amb el departament de promoció del BST al telèfon 93 274 90 25 o pel correu electrònic [email protected].
juliol 2008Donar
�
Les darreres primaveres, el Banc de Sang i Teixits ha obse-quiat els donants de sang amb un farcellet per plantar her-bes aromàtiques del Servei Ocupacional de “La Fageda”
Fa tres anys que va comen-çar la col·laboració entre el Banc de Sang i Teixits de Catalunya i “La Fageda” i totes dues entitats estan molt satisfetes amb el pac-te establert. D’una banda, el Banc de Sang compleix l’objectiu d’oferir un regal,
no únicament simpàtic i útil als que el reben, sinó que també té un sentit: regalen els ingredients –llavors, sorra, un test i instruccions– perquè els donants facin créixer una planta aromàtica. D’altra banda, regalant aquests farcellets, el Banc de Sang col·labora en un projec-te extremadament ambi- ciós a nivell humà ja que el Servei Ocupacional de “La Fageda” dóna feina a més de 140 persones amb discapacitats o amb malal-ties mentals.
Un aCTe D’rSC entenem per responsa-bilitat Social Corporativa (rSC) el compromís que tots els ciutadans i ciu-tadanes, les institucions –públiques i privades– i les organitzacions socials, en general, assumeixen per contribuir a l’augment del benestar de la societat. Per exemple, cada vega-da que el Banc de Sang adquireix un farcellet del Servei Ocupacional de “La Fageda” està col·laborant “en servir a la societat amb productes útils i en condi-cions justes”, tal com indi-ca la resolució del Parla-ment europeu (13 de març de 2007) sobre la res-
ponsabilitat Social de les empreses. Per tal que una entitat sigui considerada responsable socialment, ha de complir un requisit d’ètiques com ara: respec-tar els drets humans, afa-vorir el desenvolupament humà i professional dels
treballadors, respectar el medi ambient i sobretot actuar de manera que re-percuteixi positivament a la societat o el que seria el mateix: prendre decisions que beneficiïn, no única-ment l’empresa pròpia, sinó altres grup socials o el medi ambient.
SOBre “La FageDa”Fa 25 anys que “La Fa-geda”, a la comarca de la garrotxa, va crear un pro-jecte empresarial que mira de treure les persones amb malaltia mental del seu drama personal i de l’ine-vitable aïllament social que pateixen. avui es pot dir que s’ha consolidat un projecte econòmicament viable, respectuós amb les persones, amb els animals i amb el medi ambient, amb una marca pròpia que suposa una aportació d’autoestima als més de
210 treballadors i socis de la cooperativa, 70% dels quals presenten discapa-citat psíquica o malaltia mental severa. Fora de l’àmbit hospitalari, “La Fageda” aconsegueix que aquest col·lectiu gaudeixi del dret constitucional a disposar d’un lloc de tre-ball digne.
Tot i que els làctics són de lluny l’activitat més important en termes de facturació de “La Fageda”, l’entitat té molts altres vessants, com una empre-sa de jardineria que fa el manteniment del Parc na-tural de la Zona Volcànica de la garrotxa, també ex-plota una granja de vaques de llet –la més gran de la comarca– i un viver de planta autòctona per a la reforestació, entre moltes altres activitats manuals, com la fabricació de farce-llets que es venen a la bo-tiga del Servei d’atenció al Visitant. “La Fageda” acull
cada any més de 35.000 visitants, entre famílies i grups que vénen a conèi-xer de prop la fabricació de iogurts i la granja. De fet, va ser arran d’una vi-sita d’una professional del Banc de Sang i Teixits que
en veure els farcellets de colors amb llavors a la bo-tiga, va néixer la idea de regalar-los als donants.
La reCerCa DeL BeneSTar De LeS PerSOneSL’èxit de col·laboració entre el Banc de Sang i “La Fageda” s’entén per-què, en tots dos casos, la persona és la raó de ser d’ambdues institucions. Persones amb carències somàtiques, en el cas del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, o psicològi-ques o mentals en el cas de “La Fageda”. “aquest objectiu comú impri-meix les organitzacions d’un tarannà particular
que facilita l’entesa i la col·laboració”, comenta albert riera, responsable de comunicació de “La Fageda”. També explica que pel taller ocupacio-nal, amb uns 40 mem-bres amb discapacitats
o malalties mentals, la comanda de farcellets “és per a ells una de de les feines més agraïdes, ja que veuen que el que fan té un sentit, no és un manipulat d’una cadena d’operacions”. Sinó que és un objecte acabat que té una utilitat clara i un missatge clar: “amb una vegada no n’hi ha prou”.
De Fer FarCeLLeTS a Ser DOnanTS Un altre efecte interessant d’aquesta col·laboració és que alguns treballadors de “La Fageda”, arran de fa-bricar farcellets de llavors per als donants, han passat
a ser-ho ells també. I d’al-tra banda, tècnics i treba-lladors del Banc de Sang o fins i tot donants que han rebut l’obsequi, vénen a visitar tot sovint les ins- tal·lacions, encuriosits per conèixer què hi ha al darre- re d’aquest regal. D’altres, fins i tot, han volgut ofe-rir un present similar al seu convit de noces o als batejos. Tal i com expli-ca en Melcior Teixidor, responsable de logística i encarregat de les visites a “La Fageda”, “la gent identifica el Banc de Sang amb ‘La Fageda’ i vice-versa”. així, tots hi surten guanyant.
Un obsequi compromès
Sabies que... La Unió Europea ha creat el llibre verd europeu,
un document decisiu sobre la Responsabilitat So-cial Corporativa a Europa on imposa l’obligació ju-rídica a les empreses d’informar sobre les accions de caire social que duen a terme.
Avui per avui, no hi ha ningú a la Garrotxa que pa-teixi discapacitat psíquica i malaltia mental i no tin-gui feina. És un fet únic a Espanya (ja que el col·lec- tiu de malalts mentals es topa amb un rebuig gai-rebé general dels agents econòmics i socials).
La comarca de la Garrotxa s’ha convertit en una regió paradigmàtica pel que fa a la integració de persones amb dificultats. A la resta de Catalunya, l’atur de les persones amb malaltia mental severa voreja el 90%.
“La Fageda” no fa cap mena de publicitat. Acci-ons com els farcellets han esdevingut un dels prin-cipals vectors de la notorietat de la marca.
responsabilitat social corporativa
ARRAn dELS FARCELLETS, ALGUnS TREBALLAdORS dE “LA FAGEdA” hAn pASSAT A SER dOnAnTS dE SAnG
“LA GEnT idEnTiFiCA EL BAnC dE SAnG AmB ‘LA FAGEdA’ i viCEvERSA”
La col·laboració en xifresmida del farcellet.................................................................................. 5x5x5 (en cm)darrer encàrrec del Banc de Sang i Teixits...............100.000 unitats de farcellets nombre total de treballadors i persones assistides......................... 210 personespersones en residència.......................................................................... 40 personesvisitants que vénen a La Fageda a l’any....................................... 35.000 persones
treballadors de “la Fageda” fent els farcellets
�Donar
altres tipus De Donació juliol 2008
La importància de donar plasmaCada vegada que una persona dóna plasma, fa possible que molts malats de Catalunya puguin rebre els tractaments que els permeten fer vida normal
El plasma és la part líqui-da de la sang i representa el 55% del volum sangui-ni total. Està format ma-joritàriament per aigua i proteïnes, entre les quals destaquen les immuno-globulines (anticossos), els factors de coagulació i l’albúmina. Dels 5 litres de sang que tenim al cos, 3 són de plasma.
Un consUm crEixEnt El plasma és el compo-nent sanguini més defici-tari al nostre país. tanma-teix, la seva demanda és molt elevada i es preveu que continuï augmen-tant. cada dia, malalts de tot catalunya necessiten l’administració de medi-caments elaborats a partir de plasma sanguini per als seus tractaments. Aquests medicaments s’anomenen hemoderivats i s’utilitzen cada vegada amb més fre-qüència per la seva àmplia aplicació terapèutica. Els hemoderivats que el Banc de sang i teixits elabora a partir del plasma sanguini són: l’albúmina, el factor
Viii, el factor ix, les im-munoglobulines, l’alfa-1-antitripsina i l’antitrom-bina iii.
LEs ApLicAcions tErApèUtiqUEsEls hemoderivats elabo-rats a partir del plasma s’utilitzen per tractar, en-tre altres patologies:
- L’hemofilia (A i B) i altres dèficits congènits de factors de la coagu-lació, en què els afectats pateixen hemorràgies greus que, fins i tot, po-den aparèixer de manera espontània i sense causa aparent.
- Les malalties autoim-munes, en què el malalt crea anticossos contra els seus propis teixits.
- Les deficiències con-gènites de la immunitat, que provoquen infecci-ons greus arran del con-tacte quotidià amb bac-teris i virus, sense origen aparent, com a conse-qüència de la fallada del sistema immunològic.
LA pLAsmAfèrEsiLa plasmafèresi és un tipus de donació de sang selec-tiva, en què, a través d’un sistema de centrífuga, se se-paren les diferents cèl·lules sanguínies des de l’inici i es recull el plasma. poste-riorment, es retorna, per la mateixa via d’accés, la res-ta de cèl·lules al donant. La plasmafèresi permet:
- obtenir més quantitat de plasma (600 ml, en comparació amb els 250 ml de la donació de sang total).
- com que el donant conserva els glòbuls ver-mells, la recuperació és quasi immediata i pot repetir la donació d’afè-resi en un termini de 15 dies. per això, si ho de-sitja, podria arribar a do-nar fins a 12 vegades a l’any.
- Es pot alternar amb la donació de sang to-tal sempre que, després d’aquesta, es respecti l’interval mínim de 2 mesos i els màxims anu-als.
qUi pot DonAr pLAsmA?En principi, qualsevol do-nant de sang, fins i tot al-
gunes persones amb ten-dència a presentar anèmia, que no poden fer donaci-ons de sang repetidament. tots els grups sanguinis són vàlids, preferentment el grup AB, que és el do-nant de plasma univer-sal. només cal, disposar de temps ja que el procés dura uns 40 minuts. EL procésDurant el procés s’usen equips de tecnologia cap-davantera i intervé perso-nal altament qualificat, i es garanteix una atenció personalitzada i màxima comoditat.Unes setmanes després de la primera donació, el do-nant de plasmafèresi rep una analítica a casa que inclou més paràmetres que l’analítica de la dona-ció de sang total, com ara les proteïnes totals i un proteïnograma.A mesura que es repe-teixen les donacions de plasmafèresi, el donant va rebent aquesta analítica especial, de manera regu-lar, cada sis donacions.
El procés en sis fases1. concertar dia i hora amb el Banc de sang; el nostre personal mè- dic i d’infermeria i l’equip tècnic estan a punt en el moment en què arriba el donant. Al banc ens adaptem a la seva disponibili-tat horària.
2. Emplenar un qües-tionari i signar un full de consentiment.
3. passar un reconei-xement mèdic.
4. fer la donació.
5. prendre un refri-geri que s’ofereix.
6. si es desitja, fixar una data per a la propera donació.
Del plasma sanguini es poDrien arribar a obtenir fins a 20 tipus De meDiCaments Diferents
el plasma és el Component sanguini més DefiCitari. tanmateix, la seva DemanDa és molt elevaDa
el plasma és la part líquiDa De la sang i representa el 55% Del volum sanguini total
Banc de Sangi Teixits
juliol 2008Donar
10
El dia 14 de juny es commemora el Dia Mundial del Donant de Sang com a recordatori de la data en què va néixer Karl Landsteiner (14 de juny de 1868), el metge vienès que l’any 1901 va desenvolupar la classificació de grups sanguinis ABO. Aquest descobriment va fer possible practicar transfu-sions segures, evitant els temuts accidents postransfu-sionals per incompatibilitat sanguínia. La comunitat científica internacional va reconèixer la gran aportació de Landsteiner amb el Premi Nobel de Medicina i Fisio- logia l’any 1930.
el banc de sang i teixits vol fer extensiu l’agraïment a tots els donants de sang i col·laboradors de catalunya
sabies que...
Per quart any consecutiu, el banc de sang i Teixits celebrem el Dia Mundial del Donant de sangEl Dia Mundial del Donant
de Sang se celebra el 14 de juny com a reconeixement al descobridor dels grups sanguinis ABO
L’any 2004 l’Organització Mundial de la Salut va de-cidir que es dediqués el dia 14 de juny de cada any a promoure l’accés universal a la sang segura arreu del planeta, mitjançant la do-nació voluntària no remu-nerada. La diada també és una mostra de reconeixe-ment i d’agraïment públic a tots els donants de sang.
Des d’aleshores, el Banc de Sang i Teixits ens hem sumat a la iniciativa i ce-lebrem aquest dia per do-nar les gràcies a tots els
donants i a totes aquelles persones i institucions que participen més activament en la donació de sang a Catalunya. El nostre agra-ïment però, és extensible a la totalitat de donants del territori.
L’acte té una voluntat iti-nerant arreu de les quatre províncies catalanes i, per aquest motiu, la pri-mera edició va tenir lloc a Barcelona, la segona a Lleida, la tercera a Girona i, enguany, l’hem celebrat a Tarragona.
En les quatre edicions, la consellera de Salut, Mari-na Geli, ha presidit l’acte i ha lliurat els guardons commemoratius als ho-menatjats. També hem comptat amb la presèn-cia d’autoritats polítiques i personatges de la vida
pública catalana.Juntament amb l’acte, en les darreres edicions ha tingut lloc el Simposi anual d’associacions de donants de sang, a càrrec de la Federació d’Entitats de Donadors de sang de Catalunya.
imatges de la celebració del Dia Mundial del Donant de sang 2008 a Tarragona
11Donarjuliol 2008
Actualment, el Banc de Sang i Teixits presenta una estructura de forta dispersió territorial per diversos centres sani-taris i, en alguns casos, una manca important d’espai a causa de la li-mitació dels edificis on s’ubiquen. Amb l’ob-jectiu d’agrupar els més de 600 professionals de l’empresa i totes les líni-es d’activitat, s’ha pro-jectat un nou edifici que tindrà prou capacitat per abastir una població de referència de més de vuit milions de persones.
A més, l’immoble tam-bé allotjarà la seu de la Federació d’Entitats de Donants de Sang de Catalunya. L’estudi d’ar-quitectura SaAS, especi-alitzat en sostenibilitat,
s’ha responsabilitzat del projecte. Es tracta d’una construcció de planta dià- fana, amb espais amplis sense pilars, i una gran flexibilitat per donar res-posta a les diverses ne-cessitats funcionals.
CompromíS AmB LA SoSTEniBiLiTATA més, el projecte man-té un compromís amb el medi ambient amb un conjunt de mesures que permeten estalviar dues terceres parts del consum energètic respecte a un edifici construït amb sis-
temes convencionals. La façana presenta un per- centatge de forats inferior al 50%, una gran massa tèrmica i vidres especi-als, que han permès ob-tenir un tancament d’al-tes prestacions. A més, les persianes possibiliten transportar per reflexió la llum cap a l’interior del local i s’ha apostat per l’ús de free-cooling i la incorporació de recu-peradors de calor.
uBiCAT En pLE DiS-TriCTE 22@El nou edifici s’ubicarà al nou districte 22@ del poblenou de Barcelona, concretament al passeig Taulat, cantonada amb el carrer Lope de Vega, i tindrà 9.900 m² sobre ra-sant (planta baixa més 5
plantes) i una planta sota rasant de 6.700 m² que s’estendrà sota la plaça dels Arenals de Llevant. El projecte s’ha pogut enge-gar gràcies a la signatura de dos convenis decisius. El primer es va signar amb l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca (CZFB) per a l’ad-quisició del dret de su-perfície. A continuació, el BST va subscriure també un conveni amb el Con-sorci de la Zona Franca de Barcelona per formalitzar
la construcció i el poste-rior arrendament. Aquest contracte té una durada de 10 anys amb opció de compra una vegada passat aquest temps.
La nova seu fusionarà la tradició mediterrània i la sostenibilitat
el nou edifici agruparà més de 600 professionals de l’empresa i totes les línies d’activitat
projecte De futur
el nou edifici s’ubicarà al nou districte 22@ del poblenou de barcelona, concretament al passeig taulat amb lope de vega ramón García-Bragado, antoni esteve i ramon pau pla
signant el conveni entre l’ajuntament de Barcelona i el Banc de Sang i teixits
Es preveu que el nou edifici pugui ja estar en funcionament l’any 2010
Les instal·lacionsles instal·lacions de la nova seu del bst acolliran els serveis administratius i de gestió, el personal de promoció de la donació i d’unitats mòbils, els labora-toris d’immunolo-gia transfusional i diagnòstica, i les unitats de proces-sament i preparació dels components sanguinis i dels he-moderivats. també albergarà el banc de teixits humans i serà la seu del banc de sang de cordó umbilical. amb aquesta nova infra-estructura, el bst es consolidarà com a centre de referència internacional i peça bàsica de la inves-tigació biomèdica, donant cabuda a les línies de recerca en teràpia cel·lular, tis-sular i tecnologia de la sang. es preveu que el projecte de la nova seu finalitzi l’any 2010.
amb aquest nou edifici, el bst es consoli-darà com a centre de referència internaci-onal i peça bàsica de la investiga-ció
juliol 2008Donar
12
L’any 2007, el Banc de Sang i Teixits va realitzar un estudi d’opinió als donants de sang. El seu objectiu era conèixer les necessitats, motivacions i nivell de satisfacció dels donants cap al procés de donació i cap al propi Banc de Sang, com a entitat responsable
La motivacióPel que fa als motius bà-sics pels quals els donants es van decidir a donar la primera vegada, gairebé la meitat dels enquestats va ser per solidaritat i altruisme, i un 20% per-què la va necessitar un familiar o un conegut. El mitjà a través del qual s’obté informació sobre
la donació de sang és, en un 44,6%, els profes-sionals del propi Banc de Sang i, en un 25%, altres donants. Respecte a la continuïtat en la dona-ció, només un 14,8% dels donants ha deixat de do-nar sang i els motius de l’abandonament han estat en gairebé un 60% dels casos la manca de temps.
Dels que han deixat de donar sang, cal destacar que el 20% són persones en edats compreses entre els 26 i els 35 anys.
NivELL DE quaLitat DEL SERvEiLa nota que els donants atorguen a la satisfacció amb l’acte de la donació és d’un 9, en una escala de l’1 al 10, i d’un 9,04, en relació a la tasca del Banc de Sang. quant als aspectes que fan re-ferència als elements de relació entre l’entitat i els donants, aquests va-loren molt positivament la recepció de l’analítica postdonació, l’accessibi-litat als professionals del banc de sang i l’envia-ment sistemàtic de con-vocatòries. Pel que fa als elements relacionats amb el procés pròpiament dit de la donació, els donants valoren de forma molt
satisfactòria la higiene i la seguretat de l’equipa-ment, la professionalitat
tècnica, el tracte personal en el moment de la pun-ció, la informació perso-nal i el tracte durant l’en-trevista mèdica. al mateix temps, en la seva majoria, els donants consideren que l’acte de la donació
de sang està prou reco-negut i/o recompensat i demanen sobretot més campanyes informatives i d’ànim. així, el Banc de Sang continuarà propor-cionant informació com-prensible als donants.
com són els donants de catalunya? la veu Dels Donants
alguns comentaris dels nostres donantsELS DREtS i DEuRES DELS ciutaDaNScom hem comentat amb el professional que m’ha realitzat l’extracció, els moviments migratoris i el fet que nosaltres ja som molta població fa que es necessiti més sang. Hem proposat que estaria bé que, així com acollim els nou-vinguts i els comuniquem els seus drets, també hauríem d’encarregar-nos de fer-los saber els deures que tots tenim com a ciutadans. un d’aquests podria ser la donació de sang.
Maria teresa Garcia DomènechDonant - Barcelona
uNa iNvitació moLt ESPEciaLa tot l’equip de professionals del Banc de Sang i tei-xits:Gràcies a la vostra tasca tan important i a les persones que intervenen amb les seves donacions, es du a terme una gran acció altruista i humanitària. Particularment, opino que amb una vegada no n’hi ha prou. Jo dono sang amb regularitat per tal de proporcionar una mi-
llor qualitat de vida a totes aquelles persones que ho necessiten.Hauríem de conscienciar-nos que encara som pocs do-nants. Jo, per la meva banda, involucro la família i els amics perquè s’hi adhereixin, ja que una petita quan-titat d’aquest líquid tan valuós i renovable pot suposar una gran ajuda per a un malalt. El motiu principal d’aquesta carta o suggeriment és el següent: tinc dues filles i, la més petita, farà els mera-vellosos 18 anys el dia 26 de juliol. Es diu Esther Saba-lera Domènech i m’agradaria fer-li un regal d’aniver-sari especial. voldria demanar-vos que la convidéssiu a fer la seva primera donació, voluntària, és clar. tan sols com a suggeriment. Jo li he parlat sobre el tema en nombroses ocasions. Li he dit que fent una donació s’obté el benefici de la gratificació moral i el gest humanitari. Desconec si serà possible o no que la meva petició es pugui dur a terme. De tota manera, me’n faig al càrrec i ja agrairé el fet només d’escoltar-me.
isabel Domènech sentísDonant - Tarragona
GRàciES PER ExPLicaR La DoNació DE SaNG a EN PoLal migdia, el Pol m’ha explicat molt bé que havien vingut nens de 6è (l’aina) i els havien parlat de la solidaritat i de donar sang, i “que la sang va per tot el cos i té glòbuls vermells, blancs i plaquetes, que tenen punxes per fer les crostes…” i ens ha demanat que dijous que ve a la tarda, mentre ell faci gimnàs, anem a la seva classe a donar sang perquè així serem solidaris! ah, i que ell no pot perquè els nens no po-den donar-ne!us felicito per com ho heu explicat perquè, almenys, a en Pol li ha quedat molt clar! Dijous farem el possible per venir i no decebre’l.--El dia de la donació, el metge li va dir a la mare que ella no podia donar sang. a en Pol li va saber tan de greu que es va posar a plorar.
Mare d’un escolar de P3Escola BetúliaBadalona
La noTa quE ELS DonanTS aTorguEn a La SaTiSfacció amB L’acTE DE Donar éS un 9 SoBrE 10
Entre les persones que donen sang bàsicament per “solidaritat” no hi ha diferència entre homes i dones; amb un 46%, són els més joves –entre 18 i 25 anys– els més solidaris; i és a girona, amb un 53%, on la solidaritat es mostra com el motiu principal pel qual hom dóna sang.
Motius de la donació de sang
13Donarjuliol 2008
AgrAïmentsA la vista de les dades de la donació durant el 2007, crec que és el moment de donar les gràcies en pri-mer lloc al Departament de salut per la seva po-lítica decidida d’arribar a l’autosuficiència en sang i derivats de la mateixa en l’espai de temps més curt possible. en segon lloc, al Banc de sang i teixits, un banc
de referència a Catalunya no només per la quanti-tat de bosses de sang que es fraccionen, sinó també per la qualitat dels pro-ductes hemoderivats de sang i pel seu ambiciós programa de recerca.també és moment d’agrair als centenars de delegats que formen part de les As- sociacions de Donants de sang comarcals la seva decidida entrega a la pro-
moció de la donació de sang i l’atenció als do-nants. El seu missatge és el d’informar a la pobla-ció sobre la importància de convertir la donació de sang en un hàbit quotidià com altres, a més d’un acte de civisme, solidari-tat i responsabilitat.Per últim, i el més impor-tant, als donants de sang, que amb les seves dona-cions contribueixen al
funcionament del sistema sanitari.
guArDonsL’any 2007 va ser un dels anys més importants per als donants de sang. A petició de la consellera de salut, el govern de la generalitat de Catalunya va atorgar la medalla Jo-sep trueta en forma de placa a la Federació d’en-titats de donants de sang
de Catalunya, per la seva trajectòria en la promoció de la donació de sang. el guardó va ser lliurat per la consellera de salut al president de la Federació, marc Ibars, al Palau de Pedralbes de Barcelona.L’Associació de Donants de sang a la garrotxa, va rebre un guardó per la millor iniciativa social de mans del s.A.r. el Príncep d’Astúries i de girona.també a la garrotxa, l’As-sociació de Donants de sang ha rebut de ràdio olot els premis Viena pel rècord de donacions en la marató de Donació de sang que es va fer a olot.
Marc ibarsPresident
El president de l’entitat fa un balanç molt positiu dels resultats de l’any 2007 i els atribueix a la tasca realitzada, entre d’altres, pels delegats i les entitats que els donen suport
La Federació de Donants de sang de Catalunya informa...
“Els donants, amb lEs sEvEs donacions, contribuEixEn al funcionamEnt dEl sistEma sanitari”
la federació d’Entitats de donants de sang de catalunya va néixer amb vocació d’aglutinar, fo-mentar i divulgar la donació altruista de sang i plasma a catalunya.la funció social de la federació, igual que la de les altres entitats amb aquests mateixos fins, és divulgar, fomentar i orientar el comportament de la societat per assolir una conscienciació ètica i responsable que doni resposta a l’enorme i es-perançador repte que aquests avenços científics permeten.la federació d’Entitats de donants de sang de catalunya col·labora amb el departament de sa-lut, amb el banc de sang i teixits i amb tots els organismes i Entitats relacionats amb la transfu-sió sanguínia, tant a nivell nacional com interna-cional.
feDeració De Donants De sang
l’associació de Donants de sang de la garrotxa va rebre un guardó per la Millor iniciativa social de mans del Príncep d’astúries i de girona
ràdio olot va lliurar el Premi Viena de la solidaritat a l’associació de Donants de sang de la garrotxa el president, Marc ibars, rebent la Medalla josep trueta de mans de
Marina geli, consellera de salut
2juliol 2008Donar
14
Què és l’hemoglobina?l’hemoglobina és la prote-ïna principal dels glòbuls vermells, que els dóna el color vermell i que conté en la seva estructura un àtom de ferro. gràcies a l’hemoglobina, els glòbuls vermells poden dur a ter-me la seva funció primor-dial: transportar l’oxigen des de l’aparell respiratori fins a totes les cèl·lules del nostre organisme.
Per Què es comProva l’he-moglobina abans
de la donació?després d’omplir el qüestio- nari, el donant passa un reconeixement mèdic, en el qual es realitza la deter-minació de l’hemoglobina a partir d’una gota de sang que s’extreu mitjançant la punció d’un dit.s’ha de comprovar que el donant presenta uns nivells d’hemoglobina normals per poder donar sang. cal tenir en compte que els homes tenen fisio-lògicament uns valors de glòbuls vermells i d’he-moglobina més elevats que les dones. una xifra
baixa d’hemoglobina és indicativa d’anèmia. en aquest cas, la persona no podrà donar sang i caldrà estudiar-ne el motiu: pèr-dues per sagnat, manca de producció per falta de nutrients (ferro, vitamines com la b12 i àcid fòlic) o per dèficit en la fun-ció medul·lar. de totes les causes d’anèmia, la més freqüent és la ferropènica (dèficit de ferro).
d’on obtenim el ferro?1. Per reaprofitament: després d’una vida mit-
jana de 120 dies, els glòbuls vermells són des-truïts i extrets de la sang per la melsa, el fetge i la medul·la òssia (actuen ben bé com una depura-dora), on l’hemoglobina es degrada a bilirubina i el ferro és reciclat per formar noves molècules d’hemoglobina.
2. De l’alimentació: una dieta variada i equilibra-da proporciona els ni-vells necessaris de ferro per a la vida diària, en un adult en condicions normals. hi ha situacions
vitals que requereixen una aportació superior de ferro com són l’etapa de creixement (infantesa i adolescència), l’emba-ràs, la lactància i dones amb pèrdues menstruals abundants. entre els ele-ments amb alta aporta-ció de ferro, trobem: la
carn vermella, el fetge, els fruits secs (ametlles, nous, panses i avellanes), els llegums (especialment els cigrons, les mongetes seques i les llenties), les verdures de fulla verda (espinacs, cols, carxofes) i els cereals (especialment els integrals).
Estils DE viDa
la importància del ferro a l’hora de donar sang Els nivells d’hemoglobina a la sang varien en homes i dones i, també, en funció de l’estat de salut i de l’edat
15Donar
ocijuliol 2008
La Ruta del Ferro Ja no hi ha excuses per no agafar la bicicleta! La ruta que us proposem a continuació uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses i Toralles
Ens trobem puntuals a l’estació de Renfe per agafar el tren que ens durà fins a Ripoll. És un dissabte d’hora pel matí, però la mandra i el cansament de la setma·na ràpidament queden oblidats al moment d’ar·ribar. De seguida veiem sobresortir la figura del campanar del monestir romànic de Santa Maria de Ripoll (s.XII), que ens dóna la benvingu·da i ens anima a iniciar la marxa. Ens proposem
pedalar per la via verda de la Ruta del Ferro, que amb un recorregut de 12 quilòmetres envoltats de vegetació, transcorre per un antic tram ferroviari que es va mantenir en actiu fins l’any 1980. A tot l’Estat hi ha gairebé 1.600 km d’antigues vies de tren en desús que han
estat reconvertides en recorreguts cicloturistes i senderistes anomenats vies verdes. En aquestes vies la circulació de ve·hicles motoritzats resta prohibida i, per tant, la circulació és exclusiva per a peatons i ciclistes.
pAISAtgE bucòLIcSortim de Ripoll pel car·rer progrés fins a una ro·tonda on un gran cartell ens indica l’inici de la ruta. La fresca del matí i la humitat del riu ter
desapareixeran ràpida·ment amb els primers raigs del sol i l’esforç de les pedalades. No obstant això, el suau pendent de l’1%, l’asfaltat de tot el recorregut i l’absència de vehicles ens permeten gaudir en tot moment del bucòlic paisatge: bosc de ribera, prats amb vaques
disperses, masies... i tot coronat al fons per les muntanyes de la Serra cavallera i els pirineus. Aquest recorregut és apte per a tota la famí·lia i ideal per iniciar els més petits en el món de la bicicleta. Fins i tot els patinadors en línia tro·ben aquí un espai excel·lent per practicar la seva activitat.Quan arribem a Sant Joan de les Abadesses no podem deixar passar l’oportunitat i baixem fins al poble medieval a esmorzar. L’entrada a la vila és espectacular: travessant el pont Vell, gòtic, que ens deixa pro·pers al monestir romànic de Sant Joan (s.XIII), on es custodia el Santíssim Misteri. Després de recuperar forces i gaudir del pa·trimoni històric i artístic de la vila, pugem de nou al parc de l’estació per reprendre el recorregut. un cop sortim, cal parar atenció, ja que la via cre·ua la carretera d’Ogassa. L’empedrat del paviment
per alertar·nos i una excel·lent senyalització ens faciliten el tràmit. A partir d’aquí el camí ascendeix suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu ter, i ens porta en direcció als peus de la Serra cavallera.Al cap d’uns 3 km arri-bem sense problemes a l’antic carregador miner de Toralles, punt final de la Ruta del Ferro. Aquest darrer tram entre Sant Joan de les Abadesses i Toralles va estar en actiu fins l’any 1967, quan es va produir el tancament definitiu de les mines de carbó d’Ogassa. Aquí a Toralles era el lloc on es rebia el carbó provi-nent del ferrocarril miner d’Ogassa.
I SI ENS QuEDEN MÉS FORcES...un cop arribats a aquest punt hi ha diverses pos·sibilitats. La més senzilla és refer el camí i en un suau descens retornar a la població de Ripoll, punt d’inici del recorre·gut per fer un total de
la ruta del Ferro és una via verda, on la circulació és exclusiva per a peatons i ciclistes
24 km. Si, pel contrari, ja esteu habituats a fer qui·lòmetres amb bicicleta i voleu intensificar el vos·tre esforç, teniu múltiples opcions agafant com a punt d’inici la Ruta del Ferro. La primera d’aquestes és, quan arribem a toralles, enllaçar amb la Ruta del carbó. Aquesta via verda de 4 km i dificultat mitja·na uneix el carregador de toralles amb la població minera d’Ogassa, seguint
també el traçat de l’antic tram ferroviari. La segona possibilitat per allargar la Ruta del Ferro és fer el tram d’en·llaç entre St. Joan de les Abadesses i Olot (22 km), i un cop a la capital de la garrotxa iniciar la Ruta del carrilet. Nosaltres optem finalment per anar fins a girona i agafar el tren de tornada a casa, però aquesta és una altra història que ja us expli·carem més endavant.
Fitxa tècnicaQuilòmetres: 12Pendent: 1%Dificultat: mínimaPaviment: aglomerat asfàltic orlat per dues cintes d’herba.alçada màxima: St. Joan de les Abadesses, 777 m.alçada mínima: Ripoll, 682 m. Serveis: WC, zona de pícnic, restaurant, bar, Cen-tre BTT de St. Joan de les Abadesses. www.gencat.net/turisme/bttallotjament: Alberg Rural Ruta del Ferro. Tel. 972720495. www.rutadelferro.netconnexions: Barcelona 104 km fins a Ripoll. Girona 74 km fins a St. Joan de les Abadesses.com arribar-hi:
renfe: línia Barcelona-Puigcerdà, estació de Ripoll. Tel. 902240202. www.renfe.comBus: Teisa. Tel. 972 20 48 68. www.teisa-bus.comcarretera: C-26 i C-17. www.mobilitat.net
LA RuTA deL FeRRO Té un ReCORReGuT de 12 km i TRAnSCORRe PeR un AnTiC TRAm FeRROviARi
2juliol 2008Donar
16on podeu donar sang?
Què faràs quan s’acabi l’obra teatral El Llibertí? De moment, El Llibertí no s’acaba... Farem una gira des de l’agost fins el Nadal per 55 ciutats de Catalunya. D’altra banda, també m’agradaria repetir l’experiència d’El Lli-bertí amb altres textos.
Amb aquesta obra és la pri-mera vegada que assumeixes la producció. Us esperàveu que tindria tant d’èxit?No. Jo confiava molt en l’obra i sempre deia que si anava malament seria cul-pa nostra, no del text. Tenia moltes esperances diposi-tades en El Llibertí, però la veritat és que mai m’hauria imaginat que arribaria a te-nir tan bona acollida.
Per què et vas decantar per aquesta obra?Porto 25 anys dedicat a aquesta professió i tinc la sensació que no fem el teatre que la gent es mereix. Ens preocupem massa per agra-dar la professió i no pensem en els espectadors. Per això, reclamo un teatre de quali-tat per al gran públic. Abans d’apostar pel Llibertí, vaig començar a buscar infor-
mació sobre els textos que funcionaven millor a la resta d’Europa. I vaig triar aquest perquè tenia la sensació que era una obra que faria que els espectadors sortissin sa-tisfets i contents del teatre.
Per fer El Llibertí vas haver de deixar Ventdelplà. És difícil combinar televisió i teatre?Sí. És un no viure. Hi ha ac-tors que ho porten bé, però a mi m’és impossible. El teatre em cansa molt i quan arribo a casa m’agrada estar amb la meva família i descansar. Si ho combinés amb la te-levisió, quan arribés a casa m’hauria de posar a estudiar els guions de la sèrie i no em quedarien hores per res més. El meu estat d’ànim no ho hauria aguantat.
Però a Ventdelplà encara hi fas alguna aparició...Jo els vaig dir als guionistes que si em volien matar que ho fessin. Però al final em deixen viu. Així que, de tant en tant faré alguna aparició a la sèrie.
On et trobes més còmode, a la televisió o al teatre?Depèn més del material, del
contingut, que del mitjà. Si el guió l’entenc, està ben escrit i el puc interpretar bé, ales-hores faig una bona feina. Per tant, els meus resultats són independents del mitjà.
Com veus el panorama ar-tístic català?No està malament, però po-dria estar molt millor. I la responsabilitat no és de les administracions públiques, perquè s’estan portant bé donant ajudes i subven-cions. La responsabilitat és únicament dels professio-nals. Ens hem d’esmerçar a fer productes que interessin a la gent perquè és la nos-tra obligació. Sense el públic no som res i ens dediquem massa a experimentar.
Què t’agrada fer en el teu temps lliure?Estar a casa relaxat amb la meva dona i les meves fi-lles, fent el sopar o veient la televisió.
Què canviaries de la societat?Em costa entendre el fanatis-me, i no solament l’islamista, que és el més conegut, sinó també els nacionalismes de tot tipus. Que la gent s’en-
cegui i perdi els nervis per això em sembla brutal. No comprenc com es pot arribar a matar per causes com la religió o una pàtria.
Digue’ns una manera de ser solidari.Amb la donació d’òrgans. Em sembla una qüestió cab-dal i aquí a Catalunya estem molt conscienciats. Quan jo mori, que facin amb els meus òrgans el que creguin convenient. Ja que la medi-cina ha avançat tant perquè el trasplantament d’òrgans sigui possible, hem de fer que la societat col·labori.
Què diries a la gent que dóna sang?Que és molt generosa. I que els que no ho fem habitual-ment ens hauríem de sen-tir avergonyits. La sang no s’acaba, tornar a sortir. Per tant, amb la donació aportes molt i no perds res.
“La gent que dónasang és molt generosa”Els seguidors de Ventdelplà no estaran gaire contents que un dels seus protagonistes, el Ramon Madaula, no torni a la sèrie. I és que està molt enfeinat amb l’obra El Llibertí i amb d’altres projectes que té en ment
“aMb La donacIó dE sang Es dóna MoLt I no Es pERd REs”
Barcelona. Vall d’Hebronpasseig Vall d’Hebron, 119-12908035 barcelonatel. 93 274 90 25
Barcelona. Sant Pausant antoni Maria claret, 16708025 barcelonatel. 93 291 92 18
Barcelona. ClínicVillarroel, 170, esc. 1, 1r pis08036 barcelonatel. 93 227 54 00 (ext. 2090)
Badalona. Germans Trias i Pujolcarretera del canyet, s/n08916 badalonatel. 93 497 88 25
l’Hospitalet de llobregat. BellvitgeFeixa Llarga s/n08907 L’Hospitalet de Llobregattel. 93 260 75 19
l’Hospitalet de llobregat. Hospital Generalav. Josep Molins, 29-4108906 L’Hospitalet de Llobregattel. 93 440 75 00
Manresa. Fundació althaiadr. Joan soler, s/n08240 Manresatel. 93 874 51 51
Terrassa. Mútua de Terrassaplaça del doctor Robert, 508221 terrassatel. 93 736 50 50
Girona. Dr. josep Truetacarretera de França, s/n17007 gironatel. 972 22 67 02
lleida. arnau de Vilanovaav. alcalde Rovira Roure, 8025198 Lleidatel. 973 70 53 37
Tarragona, joan XXiiidr. Mallafré i guasch, 443007 tarragonatel. 977 24 23 34
Tortosa. Verge de la Cintacarrer de les Esplanetes, s/n43500 tortosatel. 977 51 91 37
reus. Sant joancarrer sant Joan, s/n43201 Reustel. 977 31 03 00 (ext. 5227)
RaMon MadauLa. actoR
l’enTreViSTa
Més informació a: www.bancsang.net