TESA MOLLÀ

AINOHA LAHUERTA

MIQUEL MARTÍNEZ

JORGE RAGA

PABLO SANCHÍS

JUDICI BRUIXES DE ZUGARRAMURDI

ESCENA 1: Xafardeig a la porta de l’església.

- PAQUITA: A què no sabeu el que ha somiat la meua neboda?

- VICENTICA: Ai xica contau, no et fases de pregar.

- PAQUITA: Vos ho vaig a contar però que no surta d’ací.

- MARUJA: Tranquil·la dona, d’ací no eixirà res.

- PSQUITA: Dons resulta que havia somiat amb una espècie de dones malignes o

bruixes que ballaven adorant al dimoni.

- VIRTUDETES: Xica calla, que a mi eixes coses no m’agraden, donen molta mala

sort. (totes les dones es santigüen)

- RETOR: La missa va a començar! (diu pegant palmades)

ESCANA 2: Menció a la filla de la Trini en la missa.

- RETOR: Anem a dedicar-li un minut de silenci a la filla menuda de La Trini que

ha mort aquest matí. (apenat)

- DONES: (xafardejant) Pobra trini, però això li a passat per descuidà.

- TONI: Per favor retor, faça una menció al meu pobre porquet Acensi, que ha

mort aquest matí sense marques de cap tipus, com si d’una malvada bruixeria

es tractara.

- DONES: Mare de Déu, que Déu ens ajude.(es tornen a santiguar)

- RETOR: La missa s’ha acabat, aneu en pau! (diu després d’haver dedicat un

minut al pobre porc i es buida l’església)

ESCENA 3: Carme va a parlar amb el retor.

- CARME: Ai senyor retor, si vostè sabera...

- RETOR: Conta-ho filla, conta-ho que Déu t’escolta.

- CARME: A veure, jo no vull dir res però he escoltat a Maruja, Vicentica i totes

estes comentar que la neboda de Paquita havia somiat amb unes bruixes que

segueixen al dimoni.

- RETOR: Però que hem dius filla?!

- CARME: El que sent pare, però això no és tot, perquè clar: després de saber

que s’ha mort la filla de La Trini i el porc del Toni hem fa pensar que alguna

cosa malvada hi ha al poble.

- RETOR: Està parlant de bruixeria? (asombrat i inquiet)

- CARME: Sí, bruixeria; màgia negra... com vulga dir-li, tot és el mateix.

- RETOR: Esperem que estigues equivocada, però per si de cas que Déu ens pille

confessats.

- CARME: Pare faça alguna cosa per favor, faça alguna cosa. (desesperada)

- RETOR: No et preocupes, parlaré amb la inquisició. Pots anar tranquil·la.

ESCENA 4: El retor va a parlar amb un inquisidor.

- RETOR: Vinc a denunciar a Pilar, Amparo i Mari Tere per bruixeria.

- INQUISIDOR: Estàs segur? Tens proves?

- RETOR: No se si seran suficients, però el porc, la xiqueta morta i el somni...

- INQUI.: No digues més, és suficient. Però segur què són elles?

- RETOR: Estic segur, anem a per elles.

- INQUI.: D’acord, anem-hi.

ESCENA 5: Pilar, Amparo i Mari Tere estan reunides en la quadra de Mari

Tere, fent balls estranys.

- AMPARO: Crec que ve un inquisidor amb el retor.

- PILAR: Mare meua, què voldran? (asustada)

- RETOR: Mire-les senyor inquisidor, ací estan i fent balls estranys.

- MARI TERE: Què passa? Què feu vosaltres ací?

- INQUI.: Silenci! Esteu acusades de practicar la bruixeria i anireu a la presó. (les

agafen del braç i se les emporten per a jutjar-les)

- AMPARO: No, es una injustícia. Tot és mentida, solteu-nos. (crida)

ESCENA 6: El judici de les bruixes.

- BARTOLOMÉ: Tots en peu, fa presencia en la sala la senyora Silvia Montero

Rivas, jutgessa d’aquest tribunal.

- SILVIA: Bon dia a tothom, que entren a la sala les acurades MªTeresa, Pilar i

Amparo (amb veu ferma)

- ACUSADES: Açò és una injustícia, en quin cap cap que la bruixeria existeix?

- SILVIA: Silenci, o desallotjaré la sala! Que s’expliquen les acusades.

- ACUSADES: (Intenten defendres davant el jurat i la jutgessa)

- SILVIA: Bé, ja he sentit prou, hem retire mentre que el jurat a delibera.

(El jurat se’n va a deliberar i torna més tard a la sala amb el veredicte)

- JURAT: Ja tenim el veredicte. (entregant-lo a la jutgessa)

- SILVIA: El jurat ha parlat, i ara jo, jutgessa d’aquest tribunal dicte que

MªTeresa, Pilar i Amparo, acusades de bruixeria i que s’enfronten a una pena

de mort són culpables. (glopeja amb el martell) S’alça la sessió.

- BARTOLOMÉ: Tots en peu, abandona la sala la jutgessa d’aquest tribunal, la

senyora Silvia Montero Rivas.

ESCENA 7: Compliment de la pena de mort.

- MARI TERE: No hem cremeu, soc innocent! (crida mentre la nuguen a un pal)

- INQUI.: Calla! Eres la bruixa i per tant tu moriràs cremada. (diu mentre

comença a prendre la palla de baix del pal)

- PILAR: Que pare esta injustícia!

- AMPARO: De veres cregueu que la bruixeria pot fer eixes coses? És impossible!

- INQUI.: Prou, silenci! Vosaltres morireu decapitades.

- BOTXÍ: (col·loca a Amparo i a Pilar el posició, es a dir el cap sobre el tronc d’un

arbre tallat, i les decapita en silenci)

- POBLE: Teniu el que es mereixeu! (criden alegrats i amb gran expectació)

ESCENA 8: Xafardeig a la plaça.

- PAQUITA: Menys mal que han mort. (sospira alleujada)

- VICENTICA: Sí, perquè jo ja no dormia tranqui-la.

- VIRTUDETES: Després ens queixem de la inquisició, ara ja no hi ha bruixes ni

coses rares.

- DOROTEU: (Que passava per allí i intervé a la conversa) Jo no estaria tan segur,

perquè he sentit que...

CONTINUARÀ...