josep nogué, al seu estudi · veure un conjunt d’obres dels germans batlle, magí bonet,...

ANY XXXIV Núm. 407-408 JULIOL/AGOST 2013 SANTA COLOMA DE QUERALT 3,50 €

Josep Nogué, al seu estudi

Fot

o C

edid

a

Juliol-agost Segarra EST 3 oki:Maquetación 1 7/08/13 23:42 Página 1

Dades Meteorològiques

Juny 2013

per Marga Fuster Compte

DATA TEMPERATU-RA 8 hores

TEMPERATURAmàxima

TEMPERATURAmínima

PRECIPITA-CIONS

DATA TEMPERATU-RA 8 hores

TEMPERATURAmàxima

TEMPERATURAmínima

PRECIPITA-CIONS

LA SEGARRA2

Temp. màxima + alta 28,8

" " - alta 16,6

" " mitjana 23,4

Temp. mín. + baixa 4,6

" " - baixa 14,8

Temp. mín. mitjana 9,0

Dies de precipitació 3

Total precipitació 18,3

Màxima en un dia 14,8

1 9,4 22,2 6,4

2 8,8 22 6

3 9,6 22,8 6,2

4 7,4 22,8 4,6

5 11,6 21,6 5,8

6 13,4 23,2 6,6

7 13,2 23,6 8,2

8 9,2 17,4 7,4

9 14,8 11,8 16,6 5,2

10 11 23,6 7,2

11 14,2 26 8,4

12 16,2 28,8 11,2

13 18,6 28 11,6

14 2,3 17 26,2 10,8

15 20,6 27,6 12,4

16 19,2 28 11,4

17 17 28,2 14

18 1,2 18,2 22,8 14,8

19 12 20,6 9,6

20 11,8 21,6 9

21 13 23,4 7,4

22 13,6 24,8 9,8

23 16,2 24,8 9,2

24 10,4 23,6 6,2

25 13,2 25,4 7,4

26 14,2 25,6 10,6

27 14,6 26 9,8

28 14,4 25,6 11,6

29 16 28 10,2

30 19 27,4 10,2

Juliol 2013

Temp. màxima + alta 32,6

" " - alta 27,2

" " mitjana 30,3

Temp. mín. + baixa 10,6

" " - baixa 16,8

Temp. mín. mitjana 13,3

Dies de precipitació 5

Total precipitació 17,4

Màxima en un dia 9,6

1 14,8 27,6 10,62 17,4 28,2 11,63 16,4 29,2 11,64 15,8 31,2 11,85 16,8 30,2 11,66 18,6 30,8 12,47 21,2 31,4 13,28 17,4 30,8 15,29 16,2 29,6 12,410 17,4 29,4 11,211 3 18 30 13,812 16 31 11,813 20,6 30,6 13,814 1,5 19,6 31 12,615 15,6 29,6 11,216 19,2 31,4 13,417 18,6 30,6 14,618 9,6 18 27,2 14,819 2,1 18,2 28 13,820 20 31,8 1521 19,8 32 14,222 18,2 31,6 15,423 19,2 30,8 13,424 16,8 31,4 13,825 19,2 31 14,426 18,2 32,6 14,627 21 32 1628 21,4 29,4 16,829 1,2 16,2 27,6 13,830 16 29,8 11,431 16 32,4 12,8


3JULIOL / AGOST, 2013

LA SEGARRA

Editada amb la col·laboració de:

- Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Revista Cofundadora de l'Associació

Catalana de la Premsa Comarcal

Edita: Associació Cultural RevistaLa Segarra. N.I.F. G-43.303.163

President: Carles Roca FontanetSotspresident: Frederic Vallbona i FarréSecretàries itresoreres: M. del Carme Casas Enrich,

Montse Custodi CanosaVocals: Anna Albareda Lliró,

Guillem Carreras Albareda,

Anna Esplugas Tomàs,Anna Montanyà Balcells,

Francesc Solà Sendra,Marc Vergés Albareda.Autoedició i Impressió: Publicitat Tafaner slDomicili Social:Major, 43 Santa Coloma de QueraltSubscripció anual: 28 € N. endarrerits: 4 €

Dipòsit Legal: T-390-1979

SUMARI

RELACIÓ DE TELÈFONS ÚTILS

CASA DE LA VILA . . . . . . . 977 88 00 88SERVEI DE BOMBERS . . . . . . . . . . . . . .Santa Coloma . . . . . . . . . . . 977 88 15 16Montblanc . . . . . . . . . . . . . . 977 86 29 49Control Central Tarragona . . . . . . . . . 085VIGILÀNCIA MUNICIPAL . . . 665 918 139EMERGÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . 112CENTRE A. PRIMÀRIA . . . 977 88 07 78SERVEI D'AMBULÀNCIA . . 977 88 07 78ATENCIÓ SANITÀRIA . . . . . 902 111 444FUNERÀRIA ROVIRAMontblanc . . . . . . . . . . . . . . .977 86 01 41Santa Coloma de Queralt . . .656 371 758Farmàcia I. Ximenos . . . . . . 977 88 00 40Farmàcia Josep Balcells . . . 977 88 00 30DENTISTA Santiago López .977 88 06 72TAXIS. M. Moix . . . . . . . . . .977 88 04 52PARRÒQUIA . . . . . . . . . . . .977 88 00 07JUTJAT DE PAU . . . . . . . . . .977 88 13 30CÀRITAS . . . . . . . . . . . . . . .977 88 00 07PIUS HOSPITAL VALLSCentraleta . . . . . . . . . . . . . .977 61 30 00Mòbil Jutge de Pau Santa Coloma deQueralt . . . . . . . . . . . . . . . . 663 197 481Consell Comarcal . . . . . . . . 977 880 478

Dades meteorològiques . . . . . . . . . . . 2Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Romescada 2013 . . . . . . . . . . . . . . . . 4-5Vida local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Associació Dones Colomines . . . . . . 6-7Recordant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Ass. Amics Capelleta de Sant Magí . . . 9Tribuna Oberta . . . . . . . . . . . . . . . . 10-11Diables Keresus . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Carta Oberta, Marcel Penedès . . . . . . 12Llar Residència Ntra. Sra. del Carme . 13Amics Sant Magí de Brufraganya . 14-15Lliga contra el Càncer . . . . . . . . . . . . 15Antena del Coneixement . . . . . . . . . . 16Estudiants Colomins . . . . . . . . . . . . . 16Festa Plaça Major . . . . . . . . . . . . . . . 17Club de Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . 18Any Nogué . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19Entrevista José María Luzón . . . . 20-21Programa Festa Major . . . . . . . . . 22-23Fotos Colomines . . . . . . . . . . . . . 24-25Colomins Voladors . . . . . . . . . . . . . .26-28Teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28ACBS - Patrimoni . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30-31Conesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32-34Les Piles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Parròquia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Històries Locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Associació Ornitològica . . . . . . . . . . . 38Sant Cristòfol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38CEQ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Atletisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Unió Esportiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

La Segarra no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus col·laboradors.

ANY NOGUÉ: UN PUNT D’INFLEXIÓ?A partir del 15 d’agost, i fins el 6 d’octubre, la sala gran del

Castell acollirà una exposició sobre Josep Nogué Massó. Una mos-tra que recollirà la seva trajectòria estilística a Madrid, Roma, Jaén,i també Catalunya. La Comissió de l’Any Nogué Massó ha volgutaprofitar l’empenta de l’esdeveniment per recordar els artistes colo-mins de primera meitat del segle XX. A mitjans de maig vam poderveure un conjunt d’obres dels germans Batlle, Magí Bonet, Marcel·líBosch, Jaume Morera, i tants altres.

Nascut el 1880, Nogué Massó va viure l’eclosió de les avant-guardes en la seva joventut. Fos per indiferència als nous cànons,o bé per un rebuig frontal, prescindeix de les noves tendènciesimperants a Europa. Això no significa que renunciés a les innova-cions tècniques pròpies del seu temps. Els seus quadres guanya-ran fama i prestigi gràcies a un ús acurat de la llum inspirat en elpostimpressionisme. El ressò que tingué en la premsa barcelonina,i en pintors com Santiago Rusiñol, fou notable.

Esperem que l’Any Nogué també serveixi com a punt d’inflexióen la vida cultural colomina. En una edició de la revista La Segarrarepublicana, el reconegut gravador Joan Castells (Thelis) ja lamen-tava la desaparició del nostre patrimoni artístic. Recordem aquestfragment:

“Per la importància que en l’època medieval assolí SantaColoma, hauria d’ésser moltes les obres que avui podríem admirarcom a mostres del passat d’esplendor, si anys endarrera no ha-gués fet aparició un personatge nefast per l’art de la nostra vila.Valguent-se de la seva popularitat i del prestigi que s’havia creat alseu entorn, s’introduí per tot on pogués trobar-hi valor artístic,enduent-s’ho amb el pretext de formar un museu. Allà hi foren aple-gades obres de tota mena: quadres, armes, joies, vestidures, cerà-mica, etc., formant un conjunt molt apreciable. Doncs bé, aquellmuseu no fou altra cosa que un esquer innoble. Desapareguéobjecte darrera objecte, i amb curtíssim espai de temps no en que-dava res.”

On és l’Enteixinat Blau del Castell dels Comtes de SantaColoma? On és la portada de Sant Miquel de Portella? On són elsretaules de Sant Damià i Sant Cosme que, juntament amb el deSant Llorenç, documenta Mossèn Joan Segura i Valls? Per què elnostre patrimoni localitzat està tan dispersat? Ja sigui en la formad’un museu, o a través d’una catalogació seriosa, hem de tenir con-trolat el nostre patrimoni. L’alternativa, gens desitjada, és seguirperdent les joies que un dia l’ennobliren. L’alternativa és un poblecada dia més lleig i menys atractiu. L’Any Nogué ha de ser nomésel primer pas en aquest camí.


L’any més mediàtic dels Amics del Romesco i delNostre Aplec. Enguany els Amics del Romesco han fetun esforç considerable per tal de promocionar la festadel Romesco. Després de sortir en el programaDivendres de TV3, el 18 de juliol varen participar endirecte als Matins de TV3, concretament en l’apartattradicions i costums, fires i festes, programa presentatper la locutora Helena Garcia Melero i els seuscol·laboradors, entre ells Xavi Ortell, que va ser qui elsva convidar i la cantant Núria Feliu.

El dia 20 de juliol, els Amics del Romesco vanorganitzar per vintena vegada la Romescada popular i divuitè Aplec de la Sardana del Romesco. Deu diesabans de l’esdeveniment ja s’havien venut 500 tiquets,els organitzadors enguany preveien un total de 950racions i va anar de poc perquè se’n varen vendreaproximadament unes 900. Tot i així nombrosos visi-tants i colomins van sopar en establiments de restau-ració de la plaça. No cal dir-ho, la plaça amb aproxi-madament 1100 persones sopant era tot un especta-cle, la nit va acompanyar, i l’organització, aquestavegada molt acurada, va saber servir amb rapidesa i eficàcia a tots els comensals entaulats per tal ocasióa la plaça el nostre plat típic; el sopar va consistir enamanida, Romesco, préssec i el pastís, que ja és unaaltra part de la festa, “El Colomí”, tot regat amb aigua i vi.

En el Concurs de Romesco enguany hi van parti-cipar 9 colles de sèniors i 3 d’infantils. Segons parau-les del jurat, els plats presentats pels infantils van estara l’alçada de l’ocasió i fins i tot podien rivalitzar amb elsadults.

Dels concursants sèniors, a banda d’una presen-tació dels plats força acurada, podem dir que tot i seraficionats a la restauració, van saber posar a una altu-ra considerable, aquest plat típic tan nostre.

Els guanyadors de la present edició van ser:Categoria Infantil: 1r Premi Colla Bigotis, 2n Premi

Colla Coloma, 3r Premi Colla Els Millors.I en la categoria de Sèniors: 1r Premi Colla LAM,

2n Premi Colla Xavier, 3r Premi Colla Tornem-hi. Coincidint amb la Romescada popular i de 5 a 8

de la tarda la plaça es va veure amb rotllanes de sar-danistes vinguts de nombroses poblacions, que vandansar amb la cobla Ciutat de Cornellà i la coblaMaricel, qui van saber fer-nos vibrar amb les sevesinterpretacions.

Després de sopar i fins gairebé les dues de la nit,el grup Cafè Latino va fer que la plaça fos una festa.

Els Amics del Romesco volem agrair a l’Ajun-tament el suport, sense el qual no podríem celebraraquest acte, a totes les persones que ens van acom-panyar, la seva presència i recolzament, a l’Associacióde Dones Colomines el fet de deixar-nos compartir elseu local, per tal d’elaborar en la primera fase el nos-tre plat. També al Ricard Gallart i Jordi Riba l’ús de lacambra frigorífica. A Mateu Roure per facilitar-nos lafruita, en aquesta ocasió, tres peces diferents de fruitaper cada persona, a l’Associació d’Amics de l’All deBelltall el regalar-nos els alls. Als cellers de la Vall delCorb pel seu lot de vins. Als veïns de la plaça que noes varen queixar, tot i que la música es va allargar finsla matinada. I no cal dir-ho a tots els col·laboradors qued’una manera o altra ens van donar suport.

Ara ja pensem en l’any vinent, en què es potmillorar, però a la vegada volem convidar tots els colo-mins a participar en la nostra entitat que no és mésque una colla d’amics que ens ho passem bé ambaquest plat nostre, el romesco colomí.

Els Amics del Romesco

Romescada

Romescada 2013

Els autèntics protagonistes de la festa.

FOTOS FREDERIC VALLBONA

4 LA SEGARRALA SEGARRA


Romescada 2013

1r premi: Anna Montanyà, Montserrat Ballcels i Laura Montanyà. 2n premi: Marta Segalà, M. José Llorca, Josep Antoni Marsan iJudit Rangel.

3r premi: Belén Alonso, Montse Comaposada, Esther Comas i PiliDalmau.1r premi infantil: Montse i Maria Martínez, Carles Pereira, Maria

Rosselló, Romina Martínez, Laia Pereira, i Sira Martínez

2n premi infantil: Coloma Esplugas, Carles Roca júnior, (RosaGassó, Joan Masip i Roser Pérez, jurat) i Maria Isabel Porta.

3r premi infantil: Bernat Montanyà, i les germanes, Maria, Joanai Marta Ferran Comaposada.

Sardanes a la fresca. Cada any hi participa més gent.


FOTO CARLES ROCA




Quan escrius sobre un viatgeque acabes de fer és millor espe-rar un parell de mesos abans d’a-gafar paper i llapis. De ben segurque recordaràs poques coses,hauràs oblidat la majoria dedades, els noms dels tsars, la datade les guerres i els hiverns mésdurs. No recordaràs si l’esglésiaera de Sant Salvador, Sant Isaaco Sant Pere i Sant Pau, i quin delstsars o tsarines era el més malpa-rit de tots.

No recordaràs els centenarsde ponts que travessen el riu Nevai els canals de Sant Petersburg niels milers de morts que causà elsetge alemany durant la segonaguerra mundial, que durà més denou-cents dies i deixà la ciutat fetapols.

Recordaràs, sens dubte, lapassejada amb barca pel riuNeva, els magnífics palaus, peròsobretot el noi de la caputxa que,corrent, seguia el nostre trajecte ial qual saludàvem en passar persota el ponts. De tant en tant elperdíem de vista i quan menys hoesperàvem ens sorprenia a l’altra

vora del riu, fins acabar el recorre-gut que, molt cansat, va agrair,amb un bonic somriure, unsquants euros de propina.

Recordaràs el Palau dePetrodovorets, residència d’estiudels poderosos tsars, amb unsjardins impressionants i centenarsde fonts. De totes elles en destacauna amb una llarga i ampla esca-la plena d’estàtues de bronze.

Recordaràs l’Hermitage –an-tiga residència dels tsars i una deles millors pinacoteques del món:milers de quadres dels clàssicsrussos, Rembrandt, Caravaggio,Goya, Velázquez, Renoir, Matisse,Gauguin, Picasso i molts altres.Obres que es van salvar de la des-trucció perquè el seu director,davant la imminent amenaça nazi,va decidir amagar-los lluny delpalau més tard destruït. El palauera tan gran que hi podien viuresense conviure l’esposa i l’amantdel tsar al mateix temps.

Recordaràs amb carinyo l’es-pectacle de cançons i balls típicsrussos: el magnífic vestuari, laqualitat de les veus i l’energia que

desprenen els seus moviments. Recordaràs la passejada de

l’últim dia a Sant Petersburg perl’avinguda Nevsky amb magnífi-ques botigues modernistes, comara la Casa del llibre o la botiga dequeviures de nom impronunciable.De Sant Petersburg recordaràs laguia russa, rossa, guapa i simpà-tica; i com no, l’agulla daurada.

MoscouEl trajecte entre Sant Peters-

burg i Moscou va passar volant i no perquè el tren anés ràpid, quehi anava, sinó pel tip de riure queens vam fer. Vés a saber com vamcomençar a recordar històries dequan érem petits, històries com-partides en què tots hi posàvemcullerada. El nostre vagó sembla-va el mercat de Calaf, però ens ho vàrem passar molt bé, tret d’algú, que va comentar irònica-ment que havia entrat al tren ambmal de peus i havia sortit amb malde cap.

De Moscou, recordaràs elKremlin –recinte emmurallat, anti-ga residència dels tsars del qual

Associació de Dones Colomines

Des de Rússia amb amor (25 de maig-3 de juny)

Vida Local Juny - Juliol VIDA LOCAL: Posem en coneixement dels lectors que, a causa de la Llei de protecció de dades, el Registre Civil de SantaColoma sols facilitarà les dades de naixements i casaments de les persones que ho autoritzin expressament. Per tant, sitant en naixements com en casaments voleu constar a la nostra revista, haureu de donar el vostre consentiment per escrit.

NAIXEMENTS:· NIL MIRET PIQUÉ, nascut el 01-06-2013, pares Jaume i Sandra.· ELNA PALAU SELLARÈS, nascuda el 04-06-2013, pares Robert i Laia.

CASAMENTS:· JOSEP TRULLOLS CAMPS i BELÉN ALEJANDRA VALES CAINZOS, dia 05-07-2013.· RAMON BALCELLS MEMBRADO i MARIA MERCÈ TRULLOLS VIDAL, dia 06-07-2013.· JOSÉ DAVID BLANCO GARCÍA i VERÓNICA VALLVE VILLÉN, dia 13-07-2013.

DEFUNCIONS:· ASUNCION PARÉS SEGURA, naixement 21-05-1921, defunció 23-06-2013.· JULIA CORBACHO IBAÑEZ, naixement 06-01-1951, defunció 03-07-2013. · ARMENGOL TUSET CONTIJOCH, naixement 03-04-1925, defunció 17-07-2013.· ROSENDO GENÉ RAFEGAS, naixement 04-12-1921, defunció 27-07-2013.


destacaríem una plaça plena decatedrals ortodoxes que desta-quen sobretot per les seves pintu-res murals. En aquesta mateixaplaça, contemplem una exhibiciómilitar: soldats a peu i a cavall i també cosacs d’ empeus sobreels cavalls; i la plaça Roja, ambl’impressionant temple de SantBasili. Llàstima que hi celebravenunes jornades dedicades a lainfància i a la joventud i no vampoder visualitzar la immensitat dela plaça, perquè estava plena deparadetes.

Recordaràs el mirador de launiversitat que permet veure unapanoràmica de la ciutat i que elsdissabtes a la nit es converteix enpunt de trobada dels motards.Milers de motos de gran cilindra-da, amb els seus respectius pro-pietaris vestits per a l’ocasió, esreuneixen cada setmana. Impres-siona.

Recordaràs el Metro... Cadaestació és una obra d’art. Decoratpels millors artistes del país, éscom un museu subterrani. Unagran idea perquè l’art i la culturaarribés a tota la població.

Poca cosa recordaràs de lavisita que vàrem fer als monestirsde Sant Sergi. Estaven a punt decelebrar un aniversari important, iestava ple de bastides. Sí querecordaràs que vàrem fer cua a lafont central perquè, a part de tenirsed, la llegenda diu que qui beud’aquella aigua gaudeix de bonasalut. Pels russos és com unamena d’aigua beneïda, i hiomplien garrafes.

Recordaràs la zona de l’ho-tel, que gairebé vam estrenar ique es troba al vell mig delMoscou financer. Impressionants i

immensos gratacels, algun d’ellsconstruït i molts en fase de cons-trucció. Hi treballen les vint-i-quatre hores del dia els set diesde la setmana. Vàrem tenir ocasióde visitar l’interior d’un gratacel. Alpis 66 hi havia un bar-restaurantd’un luxe d’escàndol. Sopar-hicostava l’equivalent al sou d’unmes d’un treballador rus.

Per acabar, un record espe-cial per la Pilar de l’agència deviatges i la Teresa Forner, presi-denta de l’Associació de DonesColomines, que es van desviureperquè tot anés bé. Vam riure molta Rússia, i encara que els russossón un pèl eixuts, sempre recor-darem Rússia amb amor.

Anna Albareda Lliró


Associació de Dones Colomines

Catedral de Sant Basili a la plaça Roja de Moscou.

FOTO CEDIDA



D’acord amb el seu desig, eldia del comiat a l’església es vanadreçar a la Montse unes parau-les de reconeixement i a la vega-da d’homenatge a la seva perso-na. L’acompliment d’aquest de-sig, manifestat molt de tempsabans i també durant la sevamalaltia, va comportar un com-promís important. Tot i que parlard’una persona sovint és difícil, fer-ho de la Montse va ser fàcil,només va caldre escoltar el cor iel sentir general dels que laconeixien.

La Montse se’n va anarmassa de pressa quan encara liquedava molt per fer. El JosepMaria, els fills i els néts la neces-sitaven i tots els familiars i amicshan quedat consternats davant laseva absència. Perquè per acadascun d’ells, la Montse ho eratot. Ha estat una gran dona, unagran mare i començava a ser unagran àvia, entregada incondicio-nalment als seus, als que va com-plaure en els més petits detalls,compartint els problemes i cer-cant solucions per tot sens defallirdavant l’esforç o les dificultats.Ells la trobaran a cadascun delsindrets de la casa que tant cuida-va i sempre n’estaran orgullosos.Per a tota la gent que tractava adiari a les botigues o al carrertenia una paraula i una rialla quemai no s’esborrarà de la memòriadels que la van conèixer.

Els que l’estimen trobaran elseu buit, que mai no ho serà deltot, perquè estarà present en elcor, tot parlant d’ella i amb ella,reproduint les seves paraules i

rememorant les seves actituds. Vademostrar fortalesa tot i que lasalut no l’acompanyava; la solavisió d’una persona que aprecia-va la feia créixer i superarmoments difícils. La seva capaci-tat d’amistat era un privilegi quevan fruir els que van tenir la sortde conviure amb ella. Les portesde casa seva eren sempre ober-tes de bat a bat; gaudir de la sevahospitalitat, del seu esperit deservir, dels detalls de bon gust, deles seves taules parades impeca-blement, de la seva cuina, totd’una exquisidesa inigualable a laque, en ponderar-la, treia impor-tància i aprofitava per enlairar lesvirtuts dels altres. Aquesta capa-citat de connectar i la seva gene-rositat la va fer guanyar un grannombre d’amics, que ara se sen-ten buits, encara que no del totperquè els vincles creats per l’es-timació desinteressada mai nos’esvaeixen.

La colla de Santa Coloma deQueralt vol retre un homenatgeespecial a la Montse; al llarg demés de 50 anys han compartit enplena harmonia, viatges, celebra-cions i esdeveniments, comtambé el grup ha estat presentdonant el seu càlid suport enmoments de tristor quan marxavaun ésser estimat. Serveixi a talld’exemple el que ha estat un llargtemps de fidelitat incondicionalgràcies a tots i d’una maneraespecial a la Montse. Avui elstoca fer costat al Josep Maria,com ella va demanar, demostrantun cop més la seva confiança enels amics de tota la vida.

La Montse se’n va amb lafeina ben feta, havent entregat enescreix tot el que tenia: bondat,elegància, senzillesa, saber fer,fidelitat, entrega, respecte, pau,acollida. Gràcies per les sevesparaules i per saber escoltar. Endefinitiva tot ho ha resumit en elsdons més preuats: estimar idonar. Per això avui tothom estroba orfe: la família, els amics i lamunió de persones que li va diradéu. Tots gaudiran de les petja-des indelebles que ha deixat pelcamí, de les que de ben segurbrotarà el fruit del seu missatge.El trajecte feixuc que els darrerstemps la Montse ha portat ambserenor ha estat un exemple defortalesa i una manifestació decategoria personal, de tots cone-guda, però que aquestes circums-tàncies han il·luminat de maneraespecial tot destacant els valorsque conformaven el seu nord.

Gràcies pel seu llegat.

Montserrat Palau Torrens In Memoriam

Recordant Montserrat Palau

ENVIA’NS EL TEU ESCRIT O FOTOS FINS AL DIA 15 A: [email protected]


Un any més, i aquest ja en fa set, el dissabte 29de juny de 2013 a les 6 de la tarda ens vàrem trobarper a celebrar l’Aplec de la Capelleta.

Va fer una tarda esplèndida i molta gent tot pas-sejant anava arribant a l’esplanada, que per certenguany s’ha fet molt més gran i molt més agradableja que s’ha procedit a la compactació i pavimentaciódel terreny.

La presidenta, Assumpta Sendra, donà la ben-vinguda a tots els assistents i recalcà les obres ques’han fet enguany, així com va fer saber que el se-nyor Pere Balsells Jofre, soci d’honor de l’associació,havia rebut dues grans distincions. La primera el dia18 de març de 2013 al teatre Nacional de Catalunyaon el President de la Generalitat va fer l’acte d’entre-ga del Premi Nacional de Recerca 2012. La segonael dia 15 de maig de 2013 al Palau de la Generalitatsota la presidència del Molt Honorable Sr. Artur Masi Gavarró, se li féu l’acte solemne del lliurament dela Creu de Sant Jordi.

Com cada any començà l’aplec amb la celebra-ció de la missa oficiada pel mossèn Joan FrancescAmigó i després un bon berenar per a tothom quefou benvingut.

El grup De Gala amenitzà la festa amb la sevamúsica i cert és que es va fer curt. Molts érem elsque els acompanyàvem cantant totes aquelles can-çons tan conegudes del repertori català. Tot plegatva sortir rodó. La gent, que per cert era molta, ja deiaque fins l’any que ve. Amb l’hora dels adéus ens aco-miadàrem fins a la propera i per la qual esperemencara fer més millores a l’entorn de la Capelleta.

La marinada acompanyava els assistents percaminar de retorn a casa i era bonic veure tanta gentpassejant tot fent petar la xerrada.

L’endemà, el diumenge a la plaça Major hihagué la 6a Trobada d’intercanvi de plaques de cava.A la nova placa d’enguany, per als col·leccionistes, hi

havia la reproducció del retaule de Sant Llorenç delsegle XIV de l’església. Les ampolles s’exhaurirende seguida i la coca per esmorzar també.

Vaja com ja hem dit, que tot va anar d’allò mésbé, que vam passar molt bona tarda i que fins l’anyque ve i moltes gràcies a tots els que ens vàreuacompanyar.

La Junta

Assoc. Amics Capelleta de Sant Magí

Associació Amics de la Capelleta de Sant Magí, de Santa Coloma de Queralt

FOTOS M. TERESA SENDRA


FARMÀCIASABATÉDE JOAN I JOSEP BALCELLS

ESPECÍFICSANÀLISIHOMEOPATIADERMOFARMÀCIA

Carrer Major, 7 • Tel. 977 88 00 30 ·43420 Santa Coloma de Queralt


Tribuna ObertaImmersos o no

Aquests darrers dies i després del tsunami devendes propiciades per la diada de Sant Jordi, he ini-ciat la lectura de Victus, el best-seller d’enguany. A diad’avui aquesta obra, escrita inicialment en castellà iposteriorment traduïda al català per Xavier Pàmies, japorta més de 150.000 exemplars venuts. Pels qui nol’hagin llegit el designi del llibre gira entorn de la guer-ra de successió espanyola i concretament dels fetsproduïts durant els setges a diferents ciutats delPrincipat. Albert Sánchez Piñol traça un retrat històrici antropològic d’una guerra que va tenir un abast mun-dial pels embrionaris estats nació i pels pobles que elsconfiguraven. Durant l’obra el personatge, en MartíZuviria, fa un gran èmfasi a la reacció del poble cata-là en la defensa de les seves llibertats com a subjec-te. Zuviria veu com, independentment de l’exèrcit quel’empari, el poble respon amb una lluita voraç i efer-vescent, emfatitzant en la importància de la defensa ide la conseqüent desfeta.

Em remunto a 1714 perquè és des d’aquí d’onpartim com a nació derrotada i depenent d’un estatnació que es configurava com a tal dos anys méstard i oficialment s’institucionalitzaria un segle méstard a Cadis.

Aquest punt de partida és indispensable perentendre bona part del comportament del ciutadàcatalà del segle XXI. Comportament que com qual-sevol territori ocupat des de fa segles deriva cap a unestat permanent i generalitzat d’autoodi.

Si ens remuntem a nivells històrics sobre lespressions i assetjaments que ha patit el poble catalàno acabaríem mai i potser ens recrearíem, com abons pusil·lànimes que som, en casos massa con-crets. No obstant i donant una certa transcendènciaa la llengua, si parlem d’autoodi, aquest pren unespecial relleu en el si de la sociolingüística del pas-sat i el present. No m’agradaria estendre’m en unainfinita enumeració d’accions o de repressions a lanostra llengua ja sigui mitjançant accions violentesdirectes o mitjançant l’aplicació de polítiques queimpliquen donar prioritat o oficialitzar en perjudici delcatalà, però em temo que n’hauré d’esmentar algu-nes. Per exemple ja el 1482 comença la supressió dela Bíblia Valenciana, del 1707 al 1719 s’inicia elfamós i atroç decret de Nova Planta, València (1707),Mallorca (1715), Catalunya (1716) i Sardenya (1719)on es prohibeix l’ús oficial del català. Un segle des-prés i només per destacar un dels centenars d’e-xemples que citen Benet i Francesc Ferrer i Gironès,el ministre espanyol Manuel de Godoy obliga que acap teatre no es representi cap obra que no sigui encastellà. Ara tocaria anomenar la Llei Moyano(1857), no gaire distant a l’actual LOMCE del tertu-lià, avui ministre Wert o tantes i tantes lleis, decrets,

reials o ministerials, ordres, multes, clausures... queevidentment s’accentuen el 1939 quan el dictadorFrancisco Franco afirma rotundament “La unitatnacional la volem absoluta, amb una sola llengua, elcastellà i una sola personalitat, l’espanyola”, evident-ment no ho va fer en català. A partir d’aquell diaaquesta remota llengua mil·lenària parlada per gaire-bé 12 milions de parlants va deixar de poder-se uti-litzar al carrer. Només es podia fer a casa.

Passejant per Sants, on visc, l’extraradi deBellvitge, on precàriament treballo o inclús per SantaColoma de Queralt, poble on vaig néixer i d’on no espot sospitar que hi imperi la llengua de Nebrija, hepogut constatar un fet, que aquell català només acasa o en “castellano por educación”, Franco dixit,està profundament arrelat. I és que quantes vegadesno hem vist, impotents, escenes col·lectives que unsol castellanoparlant en un ampli grup condiciona i facanviar la llengua de la resta de catalanoparlants? O la multitud de diàlegs entre un catalanoparlant i uncastellanoparlant en el qual l’únic bilingüe és el pri-mer? Perquè es dóna en la major part dels casosaquesta dinàmica perversa i aniquiladora? Doncs ésben senzill, ens tornem a remetre a l’històric autoodi.Només des d’aquest es pot entendre la minoritzaciólingüística. Procés amb el qual els sociolingüistesanomenen el declivi intencionat o no d’una llengua.La desigualtat lingüística vaja.

Si tot aquest garbuix de dinàmiques socials i lin-güístiques les traslladem a un dels pilars del lapidatestat del benestar, l’escola, ens trobarem que lasituació és ben bé la mateixa. Què passa amb lallengua a les escoles públiques del nostre país? Éssabut per tothom i de forma diàfana que l’escola estàregida per un programa anomenat Immersió lingüís-tica, l’embrió del qual va ser gestat després de la dic-tadura nacional-catòlica, produint-se així uns certscanvis per tal d’afavorir la normalització del català. Elprograma pilot es va iniciar el curs 1983-1984 adinou escoles públiques de Santa Coloma deGramenet, una població d’alumnes majoritàriamentcastellanoparlants. L’èxit fou brutal i es va anar esta-blint i estenent progressivament a totes les escoles,fins que al curs 1992-1993 l’escola en català es vaconvertir en el model d’ensenyament a tot elPrincipat.

Si ens traslladem a l’any 2013 i confabulemsobre de l’educació pública d’avui és obvi que lamajor part dels participants estarà d’acord amb eldesmantellament progressiu i orquestrat d’aquestens tan preuat pel país. Però avui no volem parlar dela falta de recursos o del manteniment dels concertsa les privades, o de la renovació pedagògica nomésa l’abast d’algunes elits. No, avui volem parlar de



Tribuna Obertal’estat de la nostra llengua al sistema educatiu. I inevitablement la pregunta que hom es fa és si lafamosa immersió, que cap català de bé nega qües-tionar, està funcionant de forma tan excel·lent comtothom afirma.

Desconeixent les múltiples realitats canviantsdel país, m’atreviria a afirmar que la immersió haestat un èxit per reflotar una llengua esbocinada pelsreiteratius atacs dels ocupants. No obstant, a dia d’avui, la salut d’aquest programa no pot ser d’unavitalitat tan extraordinària si en la societat actual elsvicis de l’autoodi estan a l’ordre del dia.

No acabo de lligar caps que a l’escola es parlien català i al carrer majoritàriament es faci en caste-llà. Què s’està fent malament des de l’escola? O pot-ser el debat és molt més de fons? Penso que l’esco-la pública catalana, sobretot en la zona de l’àreametropolitana i concretament a zones principalmentcastellanoparlants, s’està aplicant una falsa o fins i tot una contra-immersió. Per posar un exemple, dequè serveix que un mestre o una mestra es dirigeixials seus alumnes en català a dins l’aula si quan sur-ten i es dirigeixen als pares ho fan en castellà? Dequè serveix crear un oasi lingüístic a l’aula? Entenc

que la minorització es resol amb la normalitzacióperò confeccionant bombolles l’únic que acabemaconseguint és la marginació. La relació d’algunsinfants amb el català comença i acaba a l’escola. Séque molts docents diran que és un mínim assolit i que molts d’aquests infants no haurien sentit mai elcatalà si no fos per l’escola però a mi no em serveix.“Ja no ens alimenten molles”, com deia l’estimatOvidi, “ja volem el pa sencer”. Una llengua, comqualsevol aprenentatge ha de ser funcional o deixade tenir sentit. Per tant la immersió com està entesaper molts docents d’aquest país, comença i acaba al’aula, sense anar més enllà.

Crec que si no volem reafirmar i consolidardinàmiques tan conegudes com “el catalàn en casa”i ser partícips i còmplices de la nostra pròpia mino-rització hem de superar com a docents i com a par-lants l’actual “el català a l’escola” i anar més enllà en el nostre esforç i combat de l’enemic intern, l’au-toodi. Un dels grans culpables que no ens deixaavançar com a parlants i com a poble lliure que aspi-rem ser.

Martí Gutiérrez


Diables Keresus

El passat divendres 19 dejuliol la Colla de Diables Keresusde Santa Coloma va assistir a la5a Trobada de Diables de laSegarra Històrica que va tenir lloca Cervera. La trobada, una ediciómés, va aplegar les colles Set deFoc de Sant Guim de Freixenet,

Les Forces Diabòliques deSanaüja, uns servidors i servido-res i els Carranquers de Cervera.

Els actes de la trobada vancomençar a les nou del vespreamb una tabalada que anà des dela Universitat fins a la plaça Major.Des de la plaça Major es donà eltret de sortida al correfoc.

Després del correfoc, hi vahaver el sopar de les colles.Acabat el sopar els Carranquers

lliuraren un record de la trobada acada colla de diables i passarennovament el relleu de la trobadaals Set de Foc de Sant Guim deFreixenet que l’any vinent acolliranla sisena edició d’aquesta trobada.

Per acabar, i dins el Cicle deMúsiques Tendres, va actuar elgrup musical Les Filomenes al patide la Universitat.

Colla de Diables Keresusde Santa Coloma de Queralt

V Trobada de diables de la Segarra Històrica a Cervera

Diables de la Segarra històrica. Font: Bloc Lo carranquer.

El Llucifer dels Keresus no ens portaembetades! Font: Bloc Cal Raccioner.


Any 2012. El mes de gener m’ingressen a l’hospi-tal de Valls per alteracions del fetge. Tornada cap acasa i a mig febrer em torno a trobar malament, ingrésal març i ja després ve una vida normal.

Al setembre, al Clínic de Barcelona em donen l’al-ta classificant el problema de “Recuperació espectacu-lar”. A l’octubre ja em sento més fort i aquell dissabtevaig a Sant Magí de la Brufaganya a concert, d’allí aBellprat a Festa Major, a Santa Coloma al castell “con-cert de Dixeland” i al Bar La Caixa recital de versions,em presenten al cantant i xerrant i xerrant arribo a casaa les cinc de la matinada, directe al llit i a dormir d’allòmés bo.

A les vuit del matí crits i soroll a l’habitació delspares, baixo corrent i veig la mare asseguda al terra.La poso al llit, metge, ambulància, s’ha trencat el fèmuri l’ingressem a l’hospital de Valls. A més, havia tingutuna petita embòlia.

A partir d’aquí cada dia amb el pare pujar i baixarde l’hospital, donar el menjar a la mare i procurar queel pare mengés i estigués bé. Pel Nadal demanempoder treure la mare per passar la diada i Sant Estevetots junts. A l’hora de pujar al taxi la meva germana noapareixia, la trucava i no contestava, per fi ens comu-niquem “sóc a l’hospital de Reus, he caigut i tinc unbraç trencat, no sé quan em deixaran marxar”. El pare,la mare i jo cap a l’Hospitalet de l’Infant, la meva ger-mana va venir a les 10 de la nit. Vam passar els dosdies com vam poder, contents d’estar tots a taula, totva anar d’allò més bé, encara que sabíem que serienles últimes festes tots quatre junts.

A principis de gener la meva germana va voler queem quedés una setmana a casa per descansar “et veigprim i molt cansat, jo em faré càrrec del pare i la marei tu descansa, estarem en contacte per telèfon”.

En arribar a Santa Coloma vaig entrar al súper percomprar fruita i algunes coses de menjar, en aixecarles bosses vaig veure que no podia, “ja t’ho portarema casa”.

Comença el ball de bastonsEls dos primers dies tot va anar mig bé, menjava

bàsicament fruita i cada vegada el meu cercle de movi-ment era més petit fins que al final eren solament lesquatre parets de la cuina i els desmais cada vegadamés freqüents, ja no em podia moure, “he de demanarauxili”. El mòbil em va marxar de les mans desmun-tant-se amb vuit bocins, havia de trucar amb el fix,m’aixeco d’embranzida i agafo el telèfon, perdo l’equi-libri i caic arrancant-lo de la paret. “Ara ja no puc parlaramb ningú”, em cargolo al petit sofà i em quedo quiet,i passen les hores, els dies, no sé quants, i de sobte lacuina plena de gent, metges, ambulàncies, corredissesi jo que perdo les últimes imatges i comença una lluitaamb la mort de la que no en tinc la més petita noció.

Ballant amb la mortA Valls m’entren directament a quiròfan, tenia per-

foració d’estómac, al dia següent el dolor em feia recar-golar, perforació al budell i tornar a obrir i d’allí a l’hos-pital de Sant Joan de Reus a la UCI. Hi passo un mes,o potser més i jo em desperto. Tubs pel coll, pel nas,per la boca, bosses de sèrum, calmants, estic lligat,l’oïda i la visió no les he perdut però no puc comunicar-me, no sé parlar, no sé escriure, no sé caminar.

El mar em cau a sobre i m’adono que els recordsimmediats són deliris. Em venen a veure i ploren, jo hosento, “no passarà aquesta nit”. I una merda, he de llui-tar, i la mare, com deu estar la mare. A la nit em crida“Marcel, nen, el meu nen”.

Vols seure a la butaca, si. Vols menjar sòlid, si. Volscomençar a caminar, si. I d’allí a planta, l’hora de gim-nàs cada dia, “no corris tant”, “aquí no hi pots estarmés, has d’anar a un socio-sanitari”, “vull anar a Valls”.I a mitjans de març torno a l’hospital de Valls, la mareja no hi era, estava a la residència de Santa Coloma, icontinua la lluita, amb els caminadors ja em moc pertot l’hospital. A finals d’abril i, al llarg de tota una set-mana, ningú em va venir a veure, estava emprenyat,“no hi ha dret” i al final venen el pare i la meva germa-na, aquesta m’agafa fort i es posa a plorar. “Marcel, lamare ha marxat.” “Ja ho sabia, sabia que no la torna-ria a veure. Ha patit?” “No ha marxat molt tranquil·la.”

El pare no havia dit res, s’aixecà, m’abraçà totdient: “No tinguis remordiments de res, la mare ha mar-xat com un angelet i mai li ha mancat res”. Quina lliçód’un home de noranta-quatre anys. Al socio vaig fer totel gimnàs que vaig poder i per primera vegada em vaigmirar al mirall, havia perdut vint-i-cinc quilos. Delscaminadors a les crosses i d’aquesta al bastó de mà iper casa sense res.

Necessitava repòs, exercici i menjar. Per això heacabat en una residència al mig del bosc sota l’es-guard de la muntanya del Montsant al poble d’Alforja.No és el lloc més idoni per a mi, ja que és una resi-dència de la 3a edat, però passo de tot i faig la mevavida esperant la Festa Major en la que per fi passaréquatre dies a Santa Coloma, ho enyoro molt i esperoamb frisança que algun dia torni a viure a la vila a lacasa on vaig néixer.

Lluitaré i lluitaré, sé que mai més podré portar ungegant i potser no podré fer teatre. El que si que éscert, és que no tornaré a ballar amb la mort fins que nosigui el dia de marxar pel carrer de les Flors.

Marcel Panadès AmatllerNota. La meva germana és un tant per cert molt important

en tota aquesta història. Mai va permetre que desendollessin elsaparells, tot i l’opinió d’alguns metges.

Alforja, juliol 2013

El somni de la mort

Carta Oberta, Marcel Panadès Amatller



El passat 13 de juliol, com cada any, vam celebrarla nostra Festa Major en honor a la patrona NostraSenyora del Carme.

La diada va començar amb la missa, presidida pelMn. Joan Francesc Amigó. Seguidament, un familiarde la resident Maria Fonoll ens llegí un pregó i, a con-tinuació, l’Il·lustríssim sr. Ramon Borràs (alcalde deSanta Coloma i president del Consorci Socio-sanitaride Santa Coloma de Queralt) ens dedicà unes parau-les a tots els presents i lliurà un obsequi al voluntariatdel centre com a agraïment per la seva col·laboraciódesinteressada en les tasques de la residència.

Aprofitant que ens trobàvem tots reunits, la direc-tora del centre repartí la nostra revista Pensaments, iacte seguit, gaudírem d’un piscolabis amb l’acompa-nyament de la música del grup: Joan&Josep, quetambé s’encarregaren de fer-nos ballar!

Tots plegats: residents, familiars i professionalscompartírem una alegre i amena celebració.

Recordança

Déu meu quina vidai com passen els anys!tan sols fa vuit diesque éreu petits infants.

Segurament, recordareu l’escola,els mestres ensenyant,uns jugant a pilotai corrent pels verds camps.

Uns jugàveu amb nines,d’altres a experts metges,alguns amb baldufesi els bons, amb pedres.

Un dia, d’un any passat,la comunió vàreu fer,les guapes nenes de blanci els nens de mariner.

Ja arribeu als vint,“la patria os llama”els nois a fer la milii les noies cap a casa.

Quan torneu al poblela núvia us espera,amb els braços obertsi una llàgrima fresca.

Tot ha passat minyons,la vida recomençaarrengeu la vostra llarper a la magna festa.

Tancant els ulls recordareu,com si avui mateix fos,les vostres esposalles,el jorn més ditxós.

Com passa el temps, amor,un any que esteu enllaçats,aviat arribarà el fruitque ja heu encarregat.

Un matrimoni no és ressi a l’any no són tres,i com ja havíeu provatvau anar a buscar el quart.

Matrimoni sa que t’arrelares,amb amor als vostres cors,n’heu tingut de verdes i maduresperò també, bons fills amb flors.

Alguns heu passat penesi molts, grans perills,heu perdut avis, paresamics i bons veïns.

La vida no perdona,el temps va passant,amb alegries i penesi amb cabells blancs.

El sol s’eclipsa,els dies van corrent,i la nostra feble vidas’apaga per moments.

Els amors de la terra,amb nosaltres, al cel se’n van,però heu sembrat fruitsque els fills colliran.

Vau néixer fa molts anys,vosaltres sou els millors,avui feu una gran festaamb senyal de germanor.

La Residència Ntra. Sra. del Carmede Santa Coloma de Queralta més d’un fart de desitjar,pels miraments que us teneni pel bé que s’hi està.

Creieu-me que aquest llarg pregóm’ha costat quelcom de suor;per això, clouré amb un fort petóque és més barat i el millor.

Tan sols vull afegiruns mots de profund sentit;no rimen, però, són gran veritat,que pronuncio per l’amistatque sempre, vosaltres avis, heu gauditde la mare Maria Fonolli de la Ramona i Joan els seus fills.

Porteu-nos al vostre cor,que al nostre sempre hi sereu.

Festa Ntra. Sra. del Carme

Llar Residència Ntra. Sra. del Carme

Santa Coloma de Queralt, 13 de juliol 2013

El fill de la sra. Maria Fonoll recitant el Pregó.





Amics de Sant Magí de la Brufaganya

II Nits musicals a la BrufaganyaEl dia 1 de juny:

l’Orquestra Händel delConservatori de Vila-seca

En una de les primeres nitsplàcides d’aquesta primavera, ladel passat dia 1 de juny, la músi-ca va tornar al santuari de SantMagí de la Brufaganya. Era el pri-mer dels tres concerts previstosaquest estiu en aquest segoncicle, organitzat per l’Associaciód’Amics de Sant Magí de laBrufaganya i l’Associació Musicalla Brufaganya.

El concert va anar a càrrecde l’Orquestra Händel delConservatori de Vila-seca, unaformació pionera a Catalunya desde 1988 per la joventut dels seuscomponents. La componen 28intèrprets, alumnes de GrauProfessional de l’esmentat con-servatori, amb una llarga trajectò-ria d’actuacions i diversos premisaconseguits. En aquesta ocasió, isota la direcció de RafaelFabregat, interpretaren en la pri-mera part l’obertura d’El Messiesde Händel i dues peces d’AntonioVivaldi: el Concert per a fagot iorquestra (RV 484) i el Concertper a dos violoncels i orquestra(PV 411). A la segona part, dedi-cada a autors moderns, ensvaren oferir el Nocturn d’EduardToldrà (inspirat en un poema deJoan Maragall) i la Serenata pera cordes op. 20, d’Eduard Elgar.

El grau de perfecció inter-pretativa va complaure el mésd’un centenar d’assistents a l’ac-

te, que amb llargs aplaudimentscorroboraren la qualitat d’unsjoves músics que no desdiu perres de la que es podria esperaren professionals ja consagrats.

El 13 de juliol, el QuartetGerhard

El Quartet Gerhard està for-mat per quatre joves intèrprets:Lluís Castan i Judit Bardolet (vio-lins), Miquel Jordà (viola) i JesúsMiralles (violoncel). En només tresanys s’han creat un nom en el mónde la música i han vist reconegutel seu treball amb nombrosos pre-mis tant dins com fora deCatalunya. Han estat convidats anombrosos festivals arreu d’Euro-pa (Mozartfest de Würzburg,Festival Dino Ciani de Cortinad’Ampezzo, Festival de Segovia,Festival International de Musiquede Wissembourg (França) i prope-rament actuaran al Festival de

Músiques de Torroellade Montgrí i a la Schu-bertiada de Vilaber-tran.

El concert prò-piament dit va cons-tar de dues parts. A laprimera varen inter-pretar el Quartet núm37 en Do Major opus

50 núm. 2, de Franz JosephHaydn i a la segona el Quartetnúm 3 en La Major, opus 41 deRobert Schumann. De la qualitatinterpretativa en donaren testi-moni els llargs aplaudiments delsassistents, captivats per l’encantde la música i que obligaren elsintèrprets a fer diverses compa-reixences davant el públic. Lacloenda, però, va ser ben diferentamb una obra impressionista deRavel de molta dificultat tècnica iun gran cromatisme musical quetambé va fer esclatar el públic enaplaudiments.

Un agost ple de festes iactivitats

El mes d’agost, Sant Magíés un bullici constant. A més delconcert i l’observació dels estelsdel dia 10, hi ha moltes altrescelebracions i festes:

El dijous dia 15 de bon matíarribaran a les fonts els portantsde l’aigua de Cervera. Hi anirande totes les maneres possibles: apeu, corrent, en bicicleta, encotxe... Els qui hi arribin a peuhauran repostat prèviament a laCapelleta de Sant Magí de SantaColoma, on els Amics de laCapelleta els hauran atès dematinada.

L’orquestra Händel, dirigida per Rafael Fabregat.

Miquel Jordà, viola i Jesús Miralles, violoncel, en plena actuació del QuartetGerhard.

FOTOS CEDIDES



El mateix dia 15 hi haurà Missa al santuari ambassistència dels portants de l’aigua de Cervera iIgualada.

El divendres dia 16 a la tarda hi arribaran elsportants de l’aigua de Tarragona amb els seus carrosi les corresponents cavalleries.

El dissabte dia 17 de bon matí sortiran els por-tants de l’aigua cap a la ciutat de Tarragona on arri-baran al cap de dos dies obrint així les festes del seupatró.

El dia 19, diada de Sant Magí, el santuari que-darà ple de pelegrins que hi van a venerar la imatgedel sant, procedents de les més diverses contrades:l’Anoia, la Segarra, l’Alt Camp però sobretot de labanda del Penedès.

LoteriaAquest any el número de la loteria que la nostra

entitat posa a la venda és el 21.091. El podreu trobara Sant Magí en les diverses activitats que s’hi fan, enespecial durant l’aplec de setembre.

Programa de Tarragona Ràdio dedicat a santMagí

El passat dia 22 de juliol Tarragona Ràdio vadedicar tot un matí a l’entorn de sant Magí, en unaemissió realitzada des de l’edifici restaurat del Portaldel Carro. Hi varen ser convidades totes les associa-cions relacionats amb el sant, i, entre elles, elsAmics de Sant Magí de la Brufaganya “Sant Magílluny”, en el llenguatge popular dels tarragonins. Allívàrem tenir ocasió d’explicar les finalitats de l’asso-ciació, especialment la dignificació material de l’in-dret i la realització d’activitats culturals.

També vàrem poder explicar el procés derecuperació del Ball Pla de Sant Magí, que es ballacada any a l’aplec de setembre i que l’EsbartDansaire de Tarragona ha incorporat en les sevesactuacions a fi i efecte de donar-lo a conèixer i con-vertir-lo novament en un ball popular obert a tothom.

Així mateix, es va comentar la possibilitat depotenciar l’aplec de setembre per convertir-lo en eldia de trobada de tots els llocs i entitats que celebrenla seva festivitat.

Amics de Sant Magí de la Brufaganya

El passats dies 18 i 19 demaig de 2013 es va celebrar el IV Mercat d’Època de Santa Co-loma de Queralt organitzat perl’Ajuntament.

A les 12 del migdia es vainaugurar el mercat amb parade-tes de tot tipus i, com ja és costum,no hi podia faltar la nostra parade-ta de la Lliga Contra el Càncer perintentar recollir donatius. Es vanvendre samarretes, bosses, llapis,bolígrafs, xapes i altre material dela Lliga. També es van posar ban-deretes de la lliga per recollir unsquants calerons més, i es van ven-dre números per la rifa dels trespremis:

1r premi: Bicicleta donadaper la Caixa, núm. premiat 301,del Sr. Agustí Rosich.

2n premi: Quadre d’una pin-tora colomina Sra. Rosa Casas,núm. premiat 278, de la Sra.Palmira Ametller.

3r premi: Pernil donat per laCansaladeria Cal Marc, núm. pre-miat 622, de la Sra. NuriaSánchez.

Aquests premis han estatdonats tots desinteressadament,per aquest motiu volem agrair laseva col·laboració com tambéagraïm al Sr. Domingo Castillo delBar Rosa, per deixar-nos tenir elquadre penjat perquè el poguésveure tothom.

Entre tot s’han recollit3.895,12 €. Tot això ha estat possi-ble gràcies a la col·laboració detots els voluntaris i particulars delpoble que volem agrair en nom detota la Junta. Aquests diners jas’han enviat a la Lliga del Càncerde Tarragona.

De nou gràcies a tothom perparticipar en aquesta bona causaja que sense vosaltres no espodria dur a terme.

La Junta

Lliga contra el CàncerLliga contra el càncer Santa Coloma de Queralt

FOTOS M. TERESA SENDRA

La presidenta fent entrega del quadre a laSra. Palmira Ametller.


16

Antena del ConeixementSORTIDA El dia 28 de juny vam fer la ja habitual sortida

d’observació d’estels d’estiu a càrrec d’Albert Bosch.Aquest any, gràcies a René Ter, vam poder veure níti-dament Saturn a través d’un telescopi. Com que el troson hem anat els altres anys encara estava per segar,vam canviar de lloc i vam anar a Sant Gallard. Malgratque el cel no estava del tot serè, vam gaudir d’unabona observació.

AULA A GENT GRANA partir del dia 2 de setembre s’obrirà la matrícu-

la per al nou curs de l’Aula d’Extensió Universitària pera la Gent Gran de Santa Coloma de Queralt de la URV.

Les conferències es continuaran fent dilluns de 6a 7 de la tarda al casal dels Jubilats.

Trini Estevehttp://www.urv.cat/antenes_coneixement/quer_alt

Albert Bosch posant a punt el telescopi. (L'Albert tanca els ullperquè no l'enlluerni el flaix).

El temari del curs 2013-2014, prou variat i interessant, és el següent:

Octubre:M. Isabel Miró: “Els indis de l’Amazònia”Joaquima Nolla: “Recital de Salvador Espriu”Novembre:Eduard Boada: “Xarxes socials II”Laureano Jiménez: “Depuració d’aigües”DesembreDalmy Gascón: “Els nostres pessebres de muntanya”GenerJordi Andreu: “Finances d’estar per casa”Josep M. Sabaté: “La Corona d’Aragó amb Felip V”FebrerElies Torres: “Com arribar als 120 anys (2a part)”Javier Castelo: “Caçadors d’eclipsis”MarçJosep M. Cornadó: “L’escola dels nostres néts”Joan M. Ferrer: “El número d’or”AbrilJosé Luis Herce: “Els nous supergegants: la Xina i

l’Índia” Yolanda Ruiz: “La risoteràpia”MaigM. Carme Domingo: “Gospel”Enric Contreras: “El ferro”JunyM. Isabel Miró: “Pere Casaldàliga”

FOTO TRINI ESTEVE

Estudiants Colomins

Com cada any la Generalitatde Catalunya otorga una distincióals estudiants de Catalunya que ales proves d’accés a la universitatobtenen una nota d’excel·lent enfase general. Celebrat al Palau deCongresos de Barcelona l’acte foupresidit per l’Honorable Consellerd’economia Sr. Mas Collell.

Hi havia un colomí. El JaumeBartolí Ramon, que amb un 9,25 ala fase general i un 9.65 de notad’accés va rebre la distinció i laIvette Rabadà Solé que va cursarla primària a Santa Coloma i que

amb un 9,40 en la fase generalocupava un lloc preferent.

Cal dir que el Jaume ha tretla millor nota tant a la comarca del’Anoia on ha estudiat el batxilleratcom a la Conca de Barberà onresideix.

Tant l’un com l’altre podenentrar el curs vinent a cursar lescarreres sol·licitades en primeraopció. El Jaume a la Facultat deMedicia del Clínic amb EnginyeriaBiomèdica. I la Ivette a la facultatde medicina de Reus a Medicina.

Estudiants d’excel·lènciaFOTO CEDIDA

LA SEGARRALA SEGARRA



Com cada any, la FESTA DELA PLAÇA va començar de lamanera més discreta que potcomençar una festa. Com Déumana, el dilluns dia 22 es va fer lamissa en honor a la nostra patronaa la capella de Santa Magdalenadel pati del castell.

Tot i això, la cosa no es vaengrescar fins el divendres 26. Debon matí, les botigues del barri vancomençar a jugar a enredar el per-sonal lluint en els seus aparadorscoses fora de lloc. Aquest any esrecuperava el joc de les pífies desempre i, com era costum, elpremi van ser les postres deldiumenge, que després d’un sor-teig entre els participants van serotorgades a l’Oriol Mas Sanchez il’Aina Comella Sendra.

El divendres molts veïns iamics de la plaça van sopar a lafresca: alguns als bars i la majoriaa la plaça. Tot plegat, més de 400persones! La nit va ser esplèndida.Va fer molt bo i, ben aviat, els quesoparen a casa hi van fer cap perescoltar i ballar la música delsPinocchio, un grup de l’AltEmpordà que venia molt ben reco-manat. La plaça era plena de goma gom i tothom va poder veure queen el sorteig de la panera hi vahaver tongo.

El dissabte a la tarda es vadedicar als més menuts. Enguany,juntament amb els jocs de semprede la festa de la plaça, com podenser menjar xocolata a cegues iafaitar globus, la canalla van fercurses de sacs, van estirar lacorda i van trencar l’olla, talmentcom era costum de fer a la festa debarri de Plaça d’Avall. I els que vanvoler berenar, van menjar pa ambvi i pa amb oli i sucre. Que la Plaçasempre ha estat generosa i haconvidat a berenar! Els gegants dela plaça van rematar la feina i esvan endur la canalla, i el seguici depares i padrines que acostumen aportar, a fer un tomb pel barri.

Al vespre, la nit va cremaramb el foc dels Diables Keresusde Santa Coloma i els DiablesCasablanca de Sant Boi deLlobregat i els seus percussionis-tes corresponents. Hi ha qui diuque va ser un dels millors corre-focs dels últims anys!

Finalment, només ens restadir allò que de ben segur hauríemd’haver dit al principi. Volemexpressar l’agraïment de la gentde la plaça a les següents perso-nes i entitats sense les quals lafesta segurament hagués estatmenys lluïda. Als Diables Keresus,als Grallers i als Geganters deSanta Coloma i a l’Antonio Fornsde la Festa de Sant Antoni, per ferallò que saben fer i fer-ho a la festade la plaça. A la Unió Esportiva pelseu inestimable suport institucio-nal assumint la responsabilitat civildels actes que se celebraren. A totun seguit d’establiments que hancol·laborat de la forma més varia-da en tot allò quese’ls ha demanat:la panera, elsopar dels col·la-boradors, el bere-nar popular i elpremi del joc deles pífies. Aquestssón: Ajuntamentde Santa Colomade Queralt, Can-saladeria calMarc, Cansala-deria cal Mensa,

Caves Carles Andreu de Pira,Cereals i llegums ecològics JosepMestre, Cervesa artesanal Segar-reta, Comercial Carulla, Coperal,Distribucions Bonaigua, El DracMàgic, El Magatzem Biològic,Estètica Nova Imatge, Fina Bonet,Formatgeria Sant Gil d’Albió, FornPujó, FRIGO, Fruites i verduresMateu Roure, Llibreria JordiGassó, Melmelades al pot petit hiha…, Pastisseria Rovirosa, Pas-tisseria Sugranyes, Teixits Tomàs i Supermercat Condis (que l’anypassat no vam esmentar). Peracabar, gràcies als bars LACAIXA, MONTSERRAT i ROSA,que venen a ser l’ànima de laplaça i en financien els majorspecats.

Moltíssimes gràcies també atots els que vau venir a la FESTA,sense cadascun de vosaltres notindria sentit.

Fins l’any que ve!Lali Albareda

Festa Plaça Major 2013

FOTO JAUME MARTELL

Ens va agradar molt aquest correfoc.

Festa de Barri de la Plaça Major

Jogar al carrer també és divertit.

FOTO FREDERIC VALLBONA



Club de Lectura

Al Club de Lectura hem llegit El mundo de Juan José MillásÉs una obra relativament

breu (unes 200 pàgines), on esrelaten elements autobiogràfics del’autor, que és un escriptor i perio-dista que també apareix en pro-grames radiofònics.

Ens parla de la seva infante-sa i adolescència en el si d’unafamilia nombrosa (nou germans)cap a la meitat del segle passatque, quan l’autor tenia 6 anys d’e-dat, va anar de la València natal aun barri de l’extraradi de Madrid.En un entorn d’escassetat econò-mica, l’autor reviu sensacions –elfred que es ficava fins al moll del’os–, i situacions colpidores prò-pies d’aquella època com la bruta-litat del tracte a les escoles, o lapressió de la religió especialmentpel que fa a la qüestió sexual.

El patiment porta a la neces-sitat de fugir ja sigui amb els jocsamb el fill del botiguer del barri,preludi de la necessitat de fantase-jar de la que va nèixer l’escriptor,però també la fugida requeriasubstàncies estupefaents com l’è-ter etílic, el haixix, o els ansiolítics.Al final del relat, però, el protago-nista de la història aconsegueixfugir d’aquell entorn gràcies a unasobrevinguda vocació religiosaque el permet accedir al seminari.

La relació amb els personat-ges femenins –seva mare per unabanda i la germana del companyde jocs, la María José, per l’altra–és una barreja d’amor i odi, en el

primer cas predominant l’amor i enel segon, l’odi. Aquests sentimentsapareixen barrejats amb la noacceptació de la infància i el rebu-ig de la situació miserable viscuda,que sembla que no es vulguinassumir com a part de la pròpiabiografia. Aquest rebuig semblaque sigui la resposta al doble rebu-ig a nivell personal i a nivell socialque queda exemplificat amb lesfrases “Tú no eres interesantepara mí” que li va etzibar la MariaJosé, o “Mi casa es de mucholujo” que li va llançar un companyd’escola.

En general aquesta obra noens ha agradat gaire, però els queconeixien el vessant periodísticde l’autor han remarcat que coma escriptor de cròniques perodís-tiques és molt brillant. Aquestaobra ens ha semblat un enfilall

d’històries inconnexes, encaraque a vegades tenyides de certatendresa.

No obstant això, la lectura ésforça amena i fàcil, gràcies a unaforma d’escriure directa i no gensampul·losa. Té recursos estilísticsinteressants i la imatge que l’es-criptura guareix dels mals queexplica, com el bisturí elèctric queal mateix temps que talla cauterit-za la ferida impedint que sagni,està ben trobada. Afortu-nada-ment, no és un relat massa negreni pessimista, ja que no perd maiun cert sentit de l’humor.

Amb aquesta lectura vàremacabar la temporada, i vàremaprofitar per fer una trobada decomiat fins a la temporada vinent.Aquestes fotos en són testimoni.

Jordi Gras

Tertúlia a l’aire lliure.

FOTOS CEDIDES



Com ja sabeu –perquè als pobles tot se sap–estem a la recta final de les celebracions de l’AnyNogué. Segur que n’heu sentit a parlar, les botiguesestan plenes de cartells i ell mateix us escruta desdel bell mig de la façana del Castell; potser, fins i tot,heu visitat alguna de les exposicions fetes fins ara,que esperem que us hagin interessat.

La Comissió Any Nogué –alguns dels quals soma la foto, però hi falten la Carme Badia, la RaquelCadens, la Núria Ferran i el Marc Vergés– hem hagutde treballar de valent per poder-vos oferir tot això. Nous podeu arribar a imaginar el munt de tràmits, tru-cades, viatges... per aconseguir que un quadre deMorera presidís aquella exposició del Mercatd’Època. O tot el que ha calgut fer per aconseguiralguns dels quadres per a la pròxima, que serà l’ex-posició central de l’Any Nogué. Penseu que hemhagut de viatjar a Madrid, a Bilbao, a Sabadell i fins itot han vingut quadres des de Jaén i Sevilla i, natu-ralment, de Tarragona. Les visites a la Diputació i alMuseu d’Art Modern han estat contínues. Però uspodem assegurar que ens ho hem passat molt bé,ofegats de feina fins al coll però xalant de debò.

Per cert, quan aneu a Tarragona no deixeu devisitar el Museu d’Art Modern situat al carrer deSanta Anna núm. 8, en ple casc antic. L’exposiciópermanent que hi podreu veure val la pena, entremoltes altres coses perquè hi ha exposades diversesobres de Nogué Massó, i les exposicions temporalstenen una qualitat molt alta, com la que hi ha enaquests moments en què s’exposa una part de lacol·lecció d’art de Pau Casals. A més hem pogutcomprovar que és una institució al servei del territoriquan se li presenta un projecte que val la pena.Sense el seu suport no hauria estat possible totaaquesta moguda de l’Any Nogué.

Arribats aquí, i mirant-vos de fit a fit, us assegu-rem que val molt la pena que visiteu l’exposició, lamés gran que s’hagi fet mai sobre Nogué Massó. Hitrobareu nombrosos paisatges d’Itàlia, de laBretanya francesa, de Jaén, de Mallorca i deCatalunya, especialment de Montserrat. Hi podreuadmirar esplèndids retrats de figures femenines oquadres costumistes de Jaén o de Madrid, i natural-ment una petita mostra de quadres de la vila nataldel pintor, la nostra vila. És una exposició que proba-blement requereix més d’una visita i per això estaràoberta des de la seva inauguració el dia 15 d’agost ala tarda, fins al diumenge 6 d’octubre tots els caps desetmana i dies festius, amb la idea que també puguiser visitada per grups d’escolars al principi del propercurs.

Una exposició com aquesta no podia pas que-

dar sense un catàleg amb tots els ets i uts. Per aixòl’Associació Cultural, amb el suport de la Diputacióde Tarragona i l’Ajuntament, n’ha editat un on hi hareproduïts la totalitat dels quadres que es presentena Santa Coloma, més alguns que seran presents al’exposició que es farà al Port de Tarragona a partirdel proper mes de desembre. Es tracta d’un volum degairebé 200 pàgines que sens dubte està a l’alturade la qualitat de l’exposició. El catàleg inclou un estu-di del pintor a càrrec de Joan Sendra Mestre, icomentaris de Damià Amorós sobre alguns delsquadres més representatius. Ells dos són els comis-saris de l’exposició.

Dir-vos finalment que estem fent els passosnecessaris perquè l’exposició pugui ser a Madriddurant la primavera del 2014.

ACBSComissió Any Nogué

De fit a fit

Any Nogué

Els iniciadors de la Comissió de l’Any Nogué: Joan Sendra,Damià Amorós, Joan Ferran i Silvestre Palà davant un quadre deJaume Morera. Hi falten la Raquel Cadens, la Núria Ferran, laCarme Badia i el Marc Vergés.

Foto: Frederic Vallbona

Carrer Major, 4 · Santa Coloma de QueraltTel. 977 881 102

Calçats · Roba

Tenim els xandals del col·legi Cor de Roure

Brodem: Bates - Pitets - TovallolesDavantals - Barnussos...


El seu avi va néixer i viure els primers cincanys de la seva vida a Santa Coloma. Li parlavadel poble? Com el descrivia? Quines històriesn’explicava? En la seva biografia, per exemple,comenta que la seva primera impressió artísticala va tenir amb l’església nevada, i la seva prime-ra impressió musical anant amb carro fins aIgualada.

Por supuesto! Claro que nos hablaba de SantaColoma! De allí eran sus primeros recuerdos deinfancia; los que nunca se olvidan. Cuando hablabade sus primeros juegos infantiles eran en SantaColoma. A veces nos hacía dibujos a los nietos ytodavía tengo uno, que me regaló cuando yo era aúnun adolescente, en el que detrás lleva una notamanuscrita en que dice: “esta es la fuente de SantaColoma de Queralt en la que yo jugaba de niño”.Vivió muchos años fuera de Cataluña, pero sentíaprofundamente su tierra. Eran sus raíces y dondevivía la familia que le quedaba y con la que nuncaperdió el contacto.

Ha visitat anteriorment Santa Coloma? Li fail·lusió conèixer on va néixer el seu avi?

Estuve precisamente en Santa Coloma el añopasado en los días de agosto en que terminaban lasfiestas. Pensé en volver este año, pero no pensabaque iba a ser con el privilegio que se me otorga dehacer el pregó. Me va a llenar de emoción y no sé siseré capaz.

Quan la Comissió de l’Any Nogué, acollidadins l’Associació Cultural Baixa Segarra, li vaexplicar el projecte de celebrar l’Any Nogué aSanta Coloma, vostè va creure de forma imme-diat en ell. Per què va ser així?

Mi primer contacto con la Associació CulturalBaixa Segarra fue en la Universidad de Barcelona.Me hablaron de alguien que quería estudiar la figura

artística de Nogué y me ofrecí a colaborar. Allí supeque también proyectaban en Santa Coloma unosactos y exposiciones en homenaje y recuerdo de unartista que formó parte de una generación brillante yllena de figuras de relieve. Algunos fueron sus com-pañeros de clase en la Academia de San Fernandoy otros los que coincidieron en la etapa de pensio-nados en la Academia de Roma.

A més de col·laborar en algunes exposi-cions que se celebren durant l’Any Nogué, vostèha estat escollit per fer el pregó de la Festa Major.Li va sorprendre l’oferiment?

Por una parte si, pero por otro lado me ha per-mitido ver la generosidad de un pueblo que quierereavivar el recuerdo de uno de sus hijos. Voy a com-partir ese día con los nietos y los biznietos de quie-nes fueron los amigos de mi abuelo y de sus padres.Voy a dirigirme a los descendientes de quienes juga-ron con Nogué por las calles de Santa Coloma y losniños que se mojaron y bebieron en aquella fuenteque más tarde plasmó en sus dibujos. Voy a tener laocasión de pasear por los soportales de esa plazaque he tenido toda mi vida a la vista en un cuadritode juventud que aún conservo.

Vostè ha estat director del Museo del Pradoi membre de la Academia de Bellas Artes de SanFernando, és a dir, té grans coneixements artís-tics. Creu que la figura del seu avi el va decantarper escollir la seva professió?

Sin duda alguna. A muy corta edad me enseña-ba a trazar líneas en el papel y a mezclar colores enla paleta. Pasaba horas con sus nietos enseñándo-les los fundamentos del dibujo y las vibraciones delcolor. Recuerdo la lección que me dio un día consolamente pronunciar una frase ante un paisaje deárboles y arbustos: “¿Has visto cuantos verdes hay?¿Sabes verlos?” Y en otras ocasiones me enseñaba

Nét del pintor Josep Nogué Massó (SantaColoma de Queralt, 1880 - Huelva, 1973) del qualaquest any en commemorem els quaranta anys de laseva mort amb les activitats agrupades dins de l’AnyNogué, José María Luzón (Jaén, 1941) serà aquestany l’encarregat de realitzar el pregó de la Festa Major.

Luzón no solament és nét del pintor sinó quetambé ha estat director del Museo Nacional del Prado,director del Museo Nacional Arqueológico, DirectorGeneral de Bellas Artes y Archivos, etc. Actualmentconserva la seva plaça de catedràtic a la UniversidadComplutense de Madrid i és el delegat del museu dela Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

José María Luzón

José María Luzón.

Entrevista a José María LuzónFOTOS CEDIDES



José María Luzóna ver el color del cielo: “Fíjate bien que no es azul. Enel horizonte empieza un morado suave…” Aquellaslecciones me sirvieron para ver más tarde la obraartística a través de sus lecciones. Yo visité el museodel Prado por vez primera, acompañado de mi abue-lo, a la edad de nueve años. No lo puedo olvidar.

Com valora l’obra del seu avi? Com definiriael seu estil de pintura? En la seva època, en lapintura espanyola i europea sorgeixen movi-ments com el cubisme, el surrealisme, etc. peròNogué segueix amb els seus principis acadè-mics. Per què creu que va ser així?

Es cierto que hubo movimientos artísticos devanguardia a comienzos del siglo XX, pero lo querepresentan Nogué y sus contemporáneos moder-nistas, no es obra académica. También ellos rompí-an de algún modo con sus maestros y él lo recuerdaen sus memorias. Son unos artistas que representantambién a su época y se mueven inspirados porotros impulsos. Se mantienen de algún modo en elarte figurativo, pero buscando algo nuevo. Noguépasó toda su vida buscando la manera de llevar asus lienzos los reflejos de la luz e incluso la luz defrente. El sol de Tierra Franciscana creo que signifi-có para él la llegada a una meta que se había pro-puesto desde sus años de pensionado en Roma o

quizás antes. No era una pintura acomodada algusto académico, sino en continua búsqueda dealgo más.

A Santa Coloma, fins aquest 2013, la figuradel seu avi era pràcticament desconeguda. Peraltra banda, a Huelva, ciutat on va morir, semblaque està més reconegut. És així, creu que el seuavi està més reconegut a Huelva o Espanya quea Santa Coloma i Catalunya, on va néixer?

Vino a morir a Huelva –donde vivían mispadres– cuando ya tenía casi noventa años. Pero sucasa, sus cuadros y sus recuerdos estaban enBarcelona, donde había vivido muchos años. En rea-lidad no fue Huelva, sino Jaén, la ciudad que le aco-gió con gran afecto a su regreso de Roma. Allí estu-vo diez años que le permitieron tener discípulos yformar una escuela de alumnos destacados. Por ellola Facultad de Bellas Artes de la Universidad deJaén lleva su nombre y el edificio muestra en lafachada su firma, elaborada en forja de hierro degran tamaño. El museo de Jaén le tiene dedicadauna sala, pero también hay expuesta obra suya en elmuseo de Tarragona, donde se conservan muchosdocumentos y bocetos donados por la familia.

Comissió Any Nogué

Us desitgem una bona festa major 2013

[email protected]



14 D’AGOST

A 2/4 d’11 de la nital Teatre Municipal L

Espectacle musicalCantata: “La DansaLletra, Jordi Mas. MúOrganitza: CORxeretPregó de FestesLliurament de premii plaques de reconeixPregó a càrrec del Sr. José María Luzónét de Josep Nogué Entrega del ram dColoma pel CORxaniversari.Cloenda musicalpel grup Xiuxiueig

L’acte finalitzarà a l’edavant L’Estrella, ambles Keresus i delsde Santa Coloma dSeguiadament Naixpels Grallers de Santaniversari. Organitza

15 D’AGOST

A 2/4 d’1 del migdiaCastell Presentació FestesXerrada “El patrimpel món”a càrrec de Damià A

A les 6 de la tarda, aPartit amistós 3a CUESCQ & CF Solsona

A les 6 de la tarda, aCercavila de FestaKeresus, els GeganGrallers de Santa Colde Santa Coloma atamborí, el Ball de acompanyat de clarel Ball Pla de Sant Mpetita banda i la coCarranquers de Cervcolomins.

Plaça del Portalportal del Vicari,Mig i plaça Majo

Organitza: Diables Grallers de Santa Co

A 2/4 de 8 del vesCastellInauguració Any N

A les 10 de la nit, a Concert d’estrena juntament amb el grXiuxiueig del CORx

16 D’AGOST

A les 4 de la tarda, a10a edició de BàsqOrganitza: Club Bàsq A 2/4 d’11 nit, al TeaTeatre musical Estsalsa per Teatre la Tde Queralt

12 de la nit, a la plaçLa Nit de Juno: PrBlau (jazz)


14 D’AGOST

A 2/4 d’11 de la nital Teatre Municipal L’Estrella

Espectacle musicalCantata: “La Dansa de Santa Coloma”Lletra, Jordi Mas. Música, Pol PastorOrganitza: CORxeretesPregó de FestesLliurament de premis i plaques de reconeixementPregó a càrrec del Sr. José María Luzón Nogué,nét de Josep Nogué MassóEntrega del ram de lluïment a la geganta Coloma pel CORxeretes, en el seu 10è aniversari.Cloenda musicalpel grup Xiuxiueig del CORxeretes

L’acte finalitzarà a l’exterior, davant L’Estrella, amb l’actuació dels Dia-bles Keresus i dels Geganters i Grallers de Santa Coloma de Queralt.Seguiadament Naixement del foc, encès pels Grallers de Santa Coloma en el seu 30è aniversari. Organitza: Diables Keresus

15 D’AGOST

A 2/4 d’1 del migdia la sala dels Merlets del Castell Presentació Festes de La Minerva 2013Xerrada “El patrimoni colomí dispersat pel món”a càrrec de Damià Amorós Albareda

A les 6 de la tarda, al camp de futbolPartit amistós 3a CatalanaUESCQ & CF Solsona

A les 6 de la tarda, a la plaça del PortalCercavila de Festa Major amb els Diables Keresus, els Geganters acompanyats pels Grallers de Santa Coloma, el Ball de Cercolets de Santa Coloma acompanyat de flabiol i tamborí, el Ball de Nans de Santa Coloma acompanyat de clarinet i acordió diatònic, el Ball Pla de Sant Magí acompanyat d’una petita banda i la colla infantil dels Diables Carranquers de Cervera. Tots els músics són colomins.

Plaça del Portal, raval dels Capellans, portal del Vicari, carrer Major, carrer del Mig i plaça Major.

Organitza: Diables Keresus, Geganters i Grallers de Santa Coloma.

A 2/4 de 8 del vespre a la sala Gran del CastellInauguració Any Nogué

A les 10 de la nit, a l’entrada del CastellConcert d’estrena del Cor Vint-i-u juntament amb el grupXiuxiueig del CORxeretes

16 D’AGOST

A les 4 de la tarda, a la plaça Major10a edició de Bàsquet Campionat de 3x3Organitza: Club Bàsquet Àguiles A 2/4 d’11 nit, al Teatre Municipal L’EstrellaTeatre musical Estrena d’Un sopar amb salsa per Teatre la Tropa de Santa Coloma de Queralt

12 de la nit, a la plaça de l’EsglésiaLa Nit de Juno: Pribiz (pop acústic) i Verd i Blau (jazz)

17 D’AGOST

A les 9 del matí,a la plaça MajorIII Cursa Popular d’Orientació Fita Colo-mina Organitza: Agrupació Els Xops

A les 10 del matí, a la plaça MajorTorneig d’escacs de partides “llampec” a 5 minuts i exhibició d’escacs gegantsAss. d’Escacs de Santa Coloma de Queralt

A les 12 del migdiaInauguració Exposicions

5 minuts abans de la 1 del migdiaal carrer MajorLa Tronada 2013

A 2/4 de 6 de la tarda, al passeig de la MurallaXXIII Trobada de Gegants - Plantada de Gegants A 2/4 de 7 de la tardaCercavila: Passeig de la Muralla, Raval de Jesús, Raval de Santa Coloma, Plaça del Portal, Raval dels Capellans, Portal del Vicari, Carrer Major, Carrer del Mig, Plaça MajorA les 2/4 de 8 del vespre, a la plaça Major Presentació de les colles i lliurament de recordsBallada finalOrganitza: Colla Geganters de Santa Coloma de Queralt

A les 12 de la nit. Lloc de trobada: davant L’EstrellaLa Marrada 2013. Itinerari pels bars de la vila amb jocs i sorpreses, acompanyats dels Always Drinking Marching Band

A la 1 de la nit al passeig de la Muralla, La Nit de Júpiter: Pepet i la Marieta, Te Jodes y Bailas (indie, electro, house Hits) i Puentenuevo! (indie, rock, electro)

18 D’AGOST

A 3/4 d’11 del matíSeguici popular a ofici A la 1 del migdia, a la plaça MajorLluïments dels Geganters i Grallers de Santa Coloma.

A les 5 de la tarda, al bar L’EstrellaTorneig de FIFA 13

A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça Major Espectacle familiar:Somnis d’Alícia pel Teatre Nu

A les 8 del vespre, a la plaça MajorSardanes amb la Cobla Tàrrega

A 2/4 d’11 de la nit, a la plaça MajorActe Sacramental i seguidament el Correfoc: Plaça del Portalet, carrer Major, plaça de l’Església, Portal d’en Roca, carrer Forn de Baix, carrer Quarteres i plaça Major.

A les 12 de la nit, a la plaça MajorVersots. Organitza: Diables Keresus.

A la 1 de la nit, a la plaça MajorBall amb el grup Banda Sonora

A la 1 de la nit, al passeig de la MurallaLa Nit de La Minerva: The Free Fall Band / Oques Grasses / We Like Turtles

19 D’AGOST

De 9 a 2 del migdia, al carrer MajorMercat i mostra de productes de la Baixa SegarraOrganitza: Santa Coloma en Transició

De 9 a 2 a l’abocador vell / camí del CementiriRecorregut de Caça. Organitza: Associació de Caçadors de la Segarra

D’1/4 d’1 a 2 del migdia, a l’església parroquialJornada de portes obertes: visita a l’església i al campanar

De 12 a 2 del migdia i de 5 a 8 de la tardaal passeig de la MurallaParc Infantil: Parc Bob

De 5 a 8 del vespre, al Parc NouCampionat BTT DIRT.Organitza: Club Ciclista

A les 7 del vespre, a la placeta del Portal (carrer Major)Espectacle Infantil: Mag Kentta

A 2/4 de 8 del vespre, a la plaça MajorSardanes amb la Cobla Sant Jordi

A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça de l’EsglésiaSopar Popular (s’acabarà amb bingo i concurs de titius)

A 2/4 de 12 de la nit, al passeig de la MurallaSisters of a Town (grup Colomí)La Loca Histèria, Disco Mobil

A les 12 de la nit, a la plaça MajorBall amb l’orquestra La Montecarlo

20 D’AGOST

De 9 a 2 a l’abocador vell / camí del CementiriRecorregut de Caça. Organitza: Associació de Caçadors de la Segarra

A 2/4 de 6 de la tarda. Pati del CastellLes 12 proves d’Heracles (gimcana entre pares i fills)

A 2/4 de 6 de la tarda, a l’església Conferència “Sobre els Màrtirs a l’Església”per Mn. Joan Galtés, vicari espiscopal de Barcelona i doctor de la Història de l’Església

A les 6 de la tarda, Teatre Municipal L’EstrellaConcert amb l’Orquestra Selvatana

A les 8 del vespre, a la plaça MajorSardanes Cobla-Orquestra Selvatana

A les 8 del vesprea la sala dels Merlets del CastellXerrada: “La defensa de les llibertats: de la Guerra dels Segadors al Decret de Nova Planta (1640-1716)” a càrrec del Sr. Josep Maria Porta Balanyà

A 2/4 de 10 de la nit al camp de futbol Sopar a la Fresca (Reserves 664 497 958)Organitza: UE Santa Coloma de Queralt

A les 11 de la nit, al camp de futbolCastell de foc a càrrec de Pirotècnia Catalana

A les 12 de la nit, al Teatre Municipal L’EstrellaBall de fi de Festa amb l’Orquestra Selvatana. Preu: 12 euros


Foto 1. Santa Coloma de Queralt, compar-tint una paella al local del cine petit delCentre Catòlic. 1 Ramon Oranias Orga, 2 Ramon Solé, 3 Ramon Vila, 4 MagíVallbona Farré, 5 Jaume Custodi Torres, 6 Josep Cases Sendra, 7 Francesc Escolà,8 David Carreras Tarragó, 9 Anton Carre-ras Tarragó, 10 Josep Montagut, 11 ¿...?12 Antoni Canosa, 13 Jordi Gual, 14, FèlixEsplugas, 15 Cosme Miró, 16 GabrielCases Sendra, 17 Santiago BerenguerBatet, 18 Montagut, 19 Josep M. SoléGuim. Fotografia cedida per MontserratBoladeras.


Per donar resposta a l’interès despertat per aquest grup del Facebook, després del passos iniciats perLa Segarra del passat mes de juny, a partir d’ara i periòdicament anirem publicant en aquesta secció una selec-ció de les fotografies que el grup està difonent a través de la xarxa de Facebook. També es poden seguir ambl’enllaç QR.

Foto 252. Santa Coloma de Queralt Plaça Major. D’esquerra a dreta: Maria Borràs, Sisqueta Pont, Mercè Bover, Sisqueta Vives,Alejandrina (filla d'un dentista), Encarnacion (de Sant Gallart), Maria Rosa Gassó, Montserrat Corbella, Josefina Segura,Montserrat Marimon, Maria Ramon, Maria Clarasó, Maria del Carmen Poch, Conchita Segura, Dolors Segura.

1

fotos colomines

81 2 3 4 5 6 7

1013

12

14911

15

17

16

18 19


Foto 037. Santa Coloma de Queralt, Bar Sport Cal Sendra, 2 de febrer de1953. Dijous gras, d’esquerra a dreta, de dalt a baix: ..., "el Mura" d’Igualada,Ciprià Solé, Isidre Graells "Porta", Ton Costa, ... , Josep Domingo, fill del JuliDomingo, Salvador Rocagener, Felip Nogués. Autor: Bendel (Valencia),cedida per Sun Nogués.

Foto 474. Santa Coloma de Queralt, carrerMajor, Josep M. Domenjó en tricicle, 1945.Autor: Gabriel Domenjó.

Foto 003. Sant Magí de la Brufaganya, aplec del setembre. A la foto hi haels pares... Les àvies... Fotografia cedida per Mercè Piqué Corbella. Autor idata pendent de confirmar.


Foto 018. Santa Coloma de Queralt, carreterade la Llacuna, el David i el Pere Sureda i elPere i el Josep Plaza, que són els seus cosins.Autor: Cristóbal Sànchez. Fotografia cedida perl’ACBS.

Foto 038. Santa Coloma de Queralt, cursa de sacs festa de barri del Raval de Cervera, 1977. Autor per determinar. D’esquerraa dreta Angelina Nogués, Sara Rialp, Rossi Mateu Casas, Montse Palau, Maite Valls Oliva, Assumpta Nogués, Mar MateuCasas, ¿...? , Judith Nogués Ramon.


L.S. On resideixes actualment? Visc a Asunción que és la capital del Paraguai,

país que es troba al bell mig de l’Amèrica del Sud.Però estic en moviment constant dintre del país i pelspaïsos del voltant en diferents trobades.

L.S. Quina formació acadèmica tens?Vaig estudiar el professorat de l’EGB i després

Ètica. Però m’he sentit més a gust formant-me contí-nuament (autodidacte) pel meu compte a base de lec-tura, reflexió, diàleg i participació a cursos o bé tallers,tot això de cara a la missió que porto entre mans.

L.S. Per què aquest país i no un altre?M’hi vaig entusiasmar en escoltar els relats de

persones que venien molt il·lusionades d’aquestpaís. D’altra banda sentia una crida interior a col·la-borar amb aquella gent. I al llarg dels anys m’hi hetrobat com si fos a casa.

L.S. Quants anys fa que hi vius?Vaig arribar l’any 1982.L.S. Quins motius et van impulsar a marxar?El testimoni de persones que jo escoltava men-

tre era estudiant va anar desvetllant dintre meu eldesig d’anar-me’n. Sentia una crida interior que m’in-vitava a fer aquest camí. Intuïa que em sentiria feliç irealitzat vivint i treballant aquí on sóc.

L.S. Com va ser l’adaptació?No gaire difícil perquè era jove i amb moltes ga-

nes de fer el procés necessari. Estava molt motivat.M’hi va ajudar molt viure amb altres persones quecombregaven amb aquesta mentalitat: fer-se un més,acollir la novetat que representa, establir lligams, cer-car d’aprendre dels altres, col·laborar en el que espugui...

Es tractava de fer una immersió com a millormanera d’entrar: conèixer història, cultura, literatura,idioma... en fi endinsar-se participant i no quedar-secom a espectador.

L.S. A què et dediques?Actualment acompanyo i animo la feina de les

comunitats educatives que tenim als centres i la vidade les nostres comunitats de germans. Com a res-ponsable porto la feina típica de gestió i lideratge:trobades, entrevistes, reunions,... per planificar, ava-luar, animar...

L.S. Què trobes a faltar més de Catalunya? Imenys?

Em sento molt bé aquí on sóc com si sempre hihagués viscut. Des del començament la meva ideava ser no viure esquinçat entre dos móns. Així queno he pensat mai gaire en l’altra banda del món.

L.S. Véns sovint?El normal és un cop cada tres anys. De vegades

és més sovint perquè aprofito viatges que he de ferper altres motius.

L.S. Has viscut en altres països? Quant detemps?

He viscut 9 anys a Cochabamba (Bolívia) al bellmig dels Andes, rodejat de muntanyes altíssimes.Amb una cultura mil·lenària. M’ha tocat viure el canvigran que va dur al poder a l’Evo Morales, tota unanova mentalitat i un nou estil. És impressionant elmoviment popular, el desig de sortir de la misèria, elfet de creure en si mateix, l’organització popular, lavaloració de la pròpia cultura... Tenint en compte quequalsevol canvi comporta també les seves coses notan bones. Temps d’esperança, de lluita i fer realitatmolts somnis.

L.S. Mantens contacte amb gent d’aquí? Através de quin mitjà?

Sí que ho faig amb algunes persones i sobretotamb la família.

Abans ho feia mitjançant les cartes de correus,i ara a través dels correus electrònics, normalment.

L.S. Existeix algun casal català? N’ets mem-bre?

Fa molts anys que hi és. He vist alguna notíciaals diaris. Sé on és perquè caminant pel centre de laciutat hi ha un cartell que ho indica en una casa d’es-til colonial.

No m’he plantejat formar-ne part per la mancade temps, pel que he dit abans, i perquè no hi he tro-bat ofertes interessants.

Josep M. Custodi Bernadet és fill del Josep ila Maria del Carme de cal Josep Custodi o bé calCustodi petit. Aficionat de la lectura, la música, elcòrrer, la muntanya.... I s’autodefineix com una per-sona amb ganes de viure i de conviure. Preocupatpels altres i pel món. Intenta ser fidel a una cridainterior que sent de treballar pels altres.

Colomins Voladors

Bolívia. Reposant als 4000 mts.

Entrevista a Josep M. Custodi BernadetFOTOS CEDIDES



L.S. Et relaciones amb altres catalans?Amb unes poques persones sí. De tant en tant

et trobes també amb algú que ho és. I més d’unavegada resulta simpàtic trobar-se algú pel carrer par-lant en català.

L.S. Actualment quan et pregunten d’on etsque respons?

Quan m’ho pregunten dic que sóc de Paraguaiperquè és així. Em sembla que no té sentit parlar deCatalunya quan només hi sóc de pas; a més tinc jala doble nacionalitat. Porto més anys aquí a Paraguaique a Catalunya. Però si el diàleg s’allarga puc diralguna cosa més.

L.S. Parla’ns una mica del Paraguai. Si etdemanessin consell per fer turisme pel país querecomanaries visitar?

Com a país tenim un gran desafiament en l’or-dre social, polític i econòmic: molta feina per fer sivolem construir un nou Paraguai. Només fa 24 anysque vam deixar enrere la dictadura (en algunescoses encara es nota). Hi ha una elit econòmica moltpoderosa i per tant influent pels seus interessos. Lalluita contra la corrupció no pot parar mai. I d’altrabanda un desig gran de sortir endavant, de lluitar perunes millors condicions.

El país té un gran potencial de recursos, isobretot gent molt ben disposada.

Queda encara un grup apreciable d’indígenesamb moltes dificultats per sortint endavant. La zonamés difícil ha estat colonitzada pels mennonites queés un estil de societat ben diferent.

En general, el país és molt bonic perquè sempreés verd, hi ha molta aigua, i fa sol gairebé sempre.

Les reduccions jesuítiques, –més enllà de lesvaloracions que se’n facin– són una obra extraordi-nària d’aquells segles que encara avui parla amb elsseus monuments.

La part de la naturalesa ofereix una bona quan-titat de llocs de tota mena i maquíssims.

Impressiona la presa de Itaipú, fins fa poc lamés gran del món sobre el riu Paraná entre Brasil iParaguai.

A tocar de la frontera però en territori brasiler hiha les cascades d’Iguaçú que són d’una bellesaencegadora.

L.S. Durant el temps que portes vivint al paísque t’ha acollit, l’has recorregut? Hi ha algun llocal que tinguis una estima especial?

N’he recorregut una bona part perquè m’agradaconèixer llocs nous, situar els fets històrics o literarisallà on van succeir...

Cap en especial i a la vegada tots els raconsper la seva senzilla bellesa natural: rius, boscos,camps, camins, selva... Tinc preferència per aquellsllocs que plens de vida, la contagien. O els que et

comuniquen serenor, tranquil·litat...L.S. Què en pots dir de la seva gent. Com els

definiries?Són gent d’un tarannà molt senzill, acollidors

per naturalesa, molt afectius, sempre atents alsaltres,...

Trencada la distància que hi ha sempre al pri-mer moment de trobar-se amb algú diferent hom sesent acollit i amb possibilitats d’establir bones rela-cions.

Hi puc afegir que són gent treballadora, auste-ra, entusiasta,...

L.S. A nivell personal, quins costums del diaa dia dels seus habitants et van impressionarmés? La seva manera de funcionar és gaire dife-rent de la nostra?

En aquests anys i degut a vàries raons ha anatevolucionant molt, però em fixo en el que ha estat iés tradicional d’aquest poble paraguaià.

Potser el més conegut és el costum de prendreel tereré, que és una beguda d’aigua freda i herbamate que es pren com a refresc, però que és l’excu-sa perfecta per a reunir-se tothom al voltant (es vapassant de mà en mà) i fent petar la xerrada. Ningúhi és considerat estrany, en aquest moment tothomés un més del grup.

La llengua guaraní s’ha conservat durantsegles, com el català. I la llengua és l’ànima d’unpoble perquè expressar-se en la pròpia llengua nosona igual que en una altra. Tot i no ser ajudada finsfa molt poc, la llengua s’ha resistit a desaparèixer, iés molt bonica.

L’apreci per la família: trobades, visites, aten-cions... és un altre gran valor molt apreciat.

Podria citar altres costums amb senzilles parau-les: austeritat, senzillesa, proximitat,...

Respecte de la manera de funcionar, sí, ésforça diferent: no tan racional, més tranquil·la, sensemirar el temps, gens complicada, molt atenta... i aixòfa que la vida es visqui i senti d’una altra manera, jodiria més vital i a la vegada més tranquil·la.

Colomins Voladors

Visita dels pares al 97. Som a Horqueta.



Colomins VoladorsL.S. Recomanaries la teva experiència d’im-

migrar a un altre país? Quins pros i contres té?Sortir del teu propi país (cultura...) ajuda a valo-

rar allò teu i a obrir-te a la gran riquesa dels altres;sempre que un sigui capaç de no quedar-se en elsprejudicis i judicis als quals som tan propenses lespersones.

T’ajuda a tenir una millor valoració dels altres idel conjunt de la humanitat. A la vegada t’ensenya aser obert, comprensiu...

He conegut persones que viuen en un altre paísperò com si estiguessin en el seu, és a dir, dintred’una bombolla; això és irreal i no va bé a ningú.Segurament amb dificultats d’identitat personal, o demaduresa humana o de...

En canvi no he vist que es renunciï a la pròpiaidentitat cultural primera.

Em sembla que els pros i contres tenen molt aveure amb la personalitat de cadascú i les motiva-cions personals per fer les coses.

L.S. Tens previst tornar a Catalunya per que-dar-t’hi definitivament?

De moment no hi penso. Estic molt bé on sóc i

en la missió que duc a terme. I a la vegada em vamolt bé venir de tant en tant a casa, al poble, a lesarrels.

Anys enrere vaig tramitar la doble nacionalitat,per tant sóc de dos llocs ben diferents, i a tots dosm’hi trobo bé.

L.S. Vols afegir alguna cosa més?La globalització ens està donant coses molt

bones, una d’elles és la consciència de ser ciuta-dans del món. Hi ha altres mons, altres maneres deser i de fer,... ens enriqueix i ens fa créixer conèixer-ho i acceptar-ho. I també preocupar-nos pels altres ifer-hi el que podem.

La meva experiència personal és que a la llargat’adones que reps molt més dels altres que el quedones.

L.S. Des de La Segarra et volem agrair lateva col·laboració.

Gràcies a tots vosaltres també per la vostratasca de posar en comunicació a la gent, de perme-tre expressar-se i d’ajudar a fer pensar.

Anna Montanyà

TeatreLa Tropa Teatre aposta a la Festa Major pel Teatre Musical

El grup de teatre amateur LaTropa Teatre de Santa Coloma deQueralt estrenarà el proper dia 16d’agost Un sopar amb Salsa, unaobra creada pel mateix grup.

La Tropa Teatre es va estrenarl’any passat durant els actes delMercat d’Època de la vila. Va ser enaquest moment quan va organitzarun espectacle de creació pròpiaseguint el fil de l’època dels anys 30,on les dones van lluitar i van acabaraccedint al vot.

Una manifestació acabada a laplaça Major va ser l’acte central dela diada que va donar peu a dife-rents parlaments, on representantsde l’època argumentaven a favor oen contra de les sufragistes.

A principis d’any començàvema treballar per estrenar la primeraobra. La nostra intenció era poder-larepresentar a la primavera però,

abans de fer-la, se’ns va proposard’actuar per la Festa Major. Hivàrem estar d’acord i vam voler ferun espectacle diferent, creat pelnostre grup i adient per aquest dia.

Teníem dues opcions perescollir. La primera obra s’esdeveniadurant la Festa Major de la nostravila, començava amb el pregó defestes i acabava amb el castell defocs. Finalment vam optar per l’altraobra degut a la falta de personatgesmasculins.

Aquest musical explica unsopar de cinc amigues amb unavisió feminista dels temes que trac-ten a taula i on més d’una s’enduràalguna sorpresa.

Amb aquest muntatge recupe-rem la idea d’una Festa Major crea-da pel poble i 100% participativa.

Així doncs, el proper divendresdia 16 d’agost a 2/4 d’11 de la nit,

convidem tothom qui ho vulgui agaudir d’aquesta estrena que deben segur ens farà riure una bonaestona, cantar i sobretot passar-homolt bé.

Grup La Tropa Teatre



ACBS - PatrimoniCurs de restauració de marges

El dissabte 20 de juliol va finalitzar el curs derestauració de marges organitzat per la Secció dePatrimoni de l’Associació Cultural Baixa Segarra, i amb la col·laboració dels Amics de la Capelleta deSant Magí.

Durant tres dissabtes del mes de juliol s’hanreparat tres marges ensorrats, dos del camí que vade la Capelleta al camí dels Horts, i un altre a tocardel Molí Nou, on s’hi han fet durant alguns dissabtesd’enguany i de l’any passat diverses actuacions deneteja i restauració de l’entorn.

Hi han participat tres professors de la Fatarella,i un grup de 17 persones de Santa Coloma. Al poblede la Fatarella, fa uns quants anys i des del’Ajuntament, es van crear uns grups de treball dedi-cats a refer els marges i cabanes de pedra seca delpoble i el seu voltant. Aquells grups de treball són araautònoms i es dediquen a ensenyar a refer margesen cursos que organitzen a la mateixa Fatarella i pertot Catalunya, i estan en contacte amb les diversesassociacions dedicades a la pedra seca tant deCatalunya com de Mallorca, Menorca i d’altres llocsdel sud d’Europa.

El que es pretén amb l’organització d’aquestcurs és que surtin alumnes que puguin dedicar-se areparar marges i altres elements fets en pedra secaen funció de la demanda que hi hagi. I per altrabanda, que també rebin formació alguns alumnesque posteriorment puguin dedicar una part del seutemps a tasques de voluntariat.

ACBS - Secció Patrimoni

El marge del camí de la Capelleta acabat.

El marge ensorrat tocant al Molí Nou. Gatano, un dels professors,explicant què cal fer.

FOTOS JOAN MONTAGUT

El marge del camí de la Capelleta ensorrat. El Jordi explica comcomençar.


Ctra. d’Igualada, 1343420 Santa Coloma de Queralt (Tarragona)

Tel. 977 88 04 70 Fax. 977 88 12 50

El marge del Molí Nou acabat.


Col·laboracióVallespinosa muntanya amunt: mas Vilà

Si s’agafa un trencall a l’esquerra abans d’arribar aVallespinosa, passat el pont i seguint amunt, s’arriba pri-mer al mas Carbonell i més amunt al mas Vilà. També s’hipot anar per un camí que s’agafa passat el masRabasser, direcció Pontils-Vallespinosa, a l’esquerra.

Florian Ferrando Ferran i la seva dona, la FrancescaFerran Castany, hi van anar a viure quan es van casar,cap al 1920, també hi van anar el pare del Florian i laseva segona dona. Al mas hi estaven com a masovers. ElFlorian i la Francesca van tenir quatre fills, la Lola, del1925, el Rosendo, del 26, el Tonet del 31 i la Rosita del40. Els seus fills tenen els mateixos cognoms que el pare,fet que no entenia la mestra i els deia que això no podiaser, la raó era senzilla: els pares eren cosins germans. ElFlorian venia de Montagut, i la Francesca del Pontd’Armentera, de molt joveneta va anar a fer de minyona acan Figueres, una masia molt gran que estava força apar-tada del poble, i que actualment és un restaurant. LaXesca de can Vilà, com l’anomenaven, va morir als 53anys, quan la Rosita tan sols tenia 12 anys. Sense la sevamare, i amb la seva germana gran ja casada i vivint en unaltre mas, a cal Tous de Pontils, la Rosita va haver de dei-xar l’escola i posar-se a fer la feina de casa, que eramolta. I va haver de viure dos anys de dol, vestida denegre i sense sortir.

A l’escola, que era a Vallespinosa, degut a ser lamés petita de casa ningú la podia acompanyar, i no vaser fins els 6-7 anys que va poder anar-hi en companyiade la filla d’una família de carboners, la M. AssumpcióNavarro, que s’havien instal·lat en una cabana mésamunt del mas Carbonell, era un matrimoni amb duesfilles. La Rosita havia d’anar fins al mas Carbonell sola iallà s’ajuntava amb la M. Assumpció i baixaven fins alpoble. Dinaven a cal Clarassó on hi vivien els tres ger-mans de cal Racó, el Josep, el Martí i la Pilar. A la tarda,quan pujaven, un cop al mas Carbonell, la filla dels car-boners tirava cap amunt fins a la seva cabana i la Rositacap a casa seva. Del mas Carbonell al poble hi havia unquart d’hora, des del mas Vilà, mitja hora. A l’hivern, quanpujaven ja era fosc, i quan passaven pel mas Carbonellque estava deshabitat, sempre tenien por de trobar-seamb algun home que s’hi hagués amagat.

Els seus germans, més grans que ella, havien anata l’escola a Santa Perpètua. De fet, Vallespinosa i Pontils,en aquells anys, depenien de Santa Perpètua. A missasempre havien anat a Vallespinosa, tant si estava tot gelatcom nevat. A l’escola també hi havien anat sempre inde-pendentment del fred o de la neu que hi hagués. Perquède neu n’hi havia cada any, encara que al 1944 i al 1946van caure dues grans nevades. En la primera van caurequatre pams, en la segona cinc pams. Els nois Ferrandovan aprofitar per anar a caçar seguint el rastre dels ani-mals a la neu i van poder agafar un munt de conills que

la seva mare va posar en tupines i durant un temps esvan fer un tip de menjar-ne.

I parla de l’any del fred, el 1956. El fred va arribarper la Candelera, al mes de febrer, i va durar tot un mes,era un fred sec, amb un vent molt fort que ho arrasava tot,els sembrats es van morir i es va haver de tornar a sem-brar.

El mas Vilà era un mas gran, amb edificacions alvoltant, com la pallissa i els corrals on hi aixoplugaven elramat d’ovelles i cabres i les dues mules. I com tots elsmasos també tenien porcs, conills, gallines, gossos i gats.A la planta baixa de la casa hi havia la cuina amb el foca terra on feien vida, i al celler hi havien les botes de vi; alpis de dalt, una sala molt gran i quatre habitacions i elscasals pel gra.

Tenien dues cisternes grans, una recollia l’aigua detot l’any, i servia pels animals, l’altra només la recollia elsmesos d’hivern, i aquesta era per la casa, per beure, ferel menjar... A uns 800 metres de la casa, hi havia la fontFerrera, i al seu costat una bassa que omplien amb unagalleda i que també servia pels animals.

Tenien dues arnes de les que hi havien abans, fetesde vímet, allargades i rodones, les tenien al bosc, i quananaven a recollir la mel, hi posaven dins fum perquè mar-xessin o quedessin mig atontades.

Prop de casa hi feien els llegums, els cigrons, lesguixes... Les guixes les donaven als bens, però ellstambé en menjaven. També tenien vinya, la Rosita aju-dava a esporgar, ensofrar i quan era el temps de laverema, moment en què venien dues dones de Pontilsa ajudar i dues o tres de Santa Perpètua, ella també hitreballava. Conreaven cereals i l’hort el tenien baix alpoble, a les Eres. A la Rosita li tocava anar un o doscops per setmana a regar-lo i recollir el que fes falta.Prenia la mula per poder-la carregar a l’hora de pujar.Una vegada va voler pujar dalt de l’animal, a aquest noli deuria agradar gaire i la va tirar per damunt seu dei-xant-la estesa a terra.

Hi havia tant de bosc que també hi havien moltscarboners, eren valencians i vivien a Santa Perpètua,quan havien de fer una carbonera es quedaven perVallespinosa en alguna casa deshabitada o bé es feienuna cabana. Dalt a cal Vilà hi anava un matrimoni ambquatre fills, s’estaven prop del mas, els de cal Vilàvenien el carbó i potser se’l partien amb el carboner, laRosita no recorda els tractes. La dona pujava moltsovint al mas des de Santa Perpètua per un camí queara s’ha perdut, ajudava a la mare de la Rosita queestava malalta, rentava la roba i feia altres feines, lidonaven el menjar per prendre, també ous o patates, laRosita recorda que tenia més de 50 anys i que no deu-ria ser tan fàcil pujar des de Santa Perpètua a dalt delmas, hi tenia una hora de pujada i una de baixada.



Col·laboració

Uns altres estaven a la finca del mas Carbonell,eren els Navarro, s’havien fet una cabana que era forçagran amb terra pel damunt, dins dormien les nenes en lli-teres i els pares en un altre llit, tenien quatre gallines, unade les filles era la que anava amb la Rosita a l’escola.Dins la mateixa finca del mas Carbonell hi vivia un altrematrimoni de carboners. Prop de l’antic mas deshabitat,no hi havia cap font però sí que sempre baixava aigua perla rasa que passa pel davant.

Com a veïns, els del mas Vilà tenien als del masRabasser, al costat de la carretera de Pontils aVallespinosa, i a prop d’aquest hi havia el mas Marí, araarrasat. Els dos masos eren relativament a prop, a unquart d’hora de camí. Els estius també tenien com aveïns als del mas Ricreu, un mas més amunt del seu i més a prop de Pontils. Els amos, els de cal Polvorer deSanta Perpètua, hi pujaven als estius, batien a l’era queestava al costat de la casa, aquesta estava cuidada i enbon estat i la Rosita creu recordar que els mesos d’estiuquan hi eren vivien a la casa, com feien els del mas Maríque també hi venien als estius a segar perquè portavenells mateixos la terra.

Els dilluns anaven a mercat a Santa Coloma, allàhi compraven el pa per tota la setmana, al mas hi haviaun forn i la Rosita recorda haver vist a la seva mare fer-hiel pa, però ella ja no en va fer mai. Compraven també elbacallà i les arengades. Els ous eren per vendre, perpoder comprar les arengades i el bacallà, per això ells noen menjaven gaires, de tant en tant la seva mare li deixa-va menjar un ou ferrat. També venien conills i algunpollastre, les gallines no perquè eren per fer ous, nomésles venien quan ja no ponien. També venien llegums ialgun sac de patates quan algú els ho demanava. LaRosita no recorda haver passat mai gana, perquè demenjar sempre en tenien. A més podien menjar els ani-mals que caçaven, perquè els Ferrando eren caçadors,com tota la gent dels pobles i masos del voltant.

Davant de casa tenien una alzina centenària,immensa, el tronc estava corcat i hi havia un forat moltgran dins, les gallines s’hi ficaven i ponien dins, laRosita també s’hi havia enfilat ficant-se per aquest

forat. Ara ja no hi és, potser una ventada o una glaçadala va matar.

Prop del mas hi havien uns pins molt grans, ambtroncs molt gruixuts, un any, quan la Rosita tenia uns 10anys, hi va haver un incendi, el mas va quedar envoltatpel foc, la família es va refugiar dins la casa, els animalsals corrals, tenien la batuda a l’era... els va salvar el vent,en feia molt, el foc va passar tan ràpid que no va arribaral mas, però els pins tan grans que tenien a prop sí quees van cremar. Van arribar a veure el foc ben a prop.

Alguns dies a l’estiu, hi pujava un cosí, el Joan, quevivia a Barcelona, i a vegades hi portava un amic. Era nétde l’avi, aquest s’havia casat dues vegades, amb la pri-mera dona havia tingut molts fills, el Florian era el gran,dos van morir a la guerra. La segona vegada que es vacasar va tenir només un fill, el Joan, el fill d’aquest era elJoan que pujava algunes vegades a l’estiu al mas, lesnoies de Vallespinosa estaven contentes de veure caresnoves i més venint de Barcelona.

La Rosita, tot hi viure en un mas, no s’hi va quedarmai tancada, anava a totes les festes que podia, aVallespinosa, a Pontils els diumenges quan feien ball ales tardes, a Santa Coloma, tot hi haver-hi a peu dueshores i mitja de camí, i fins i tot una vegada a la festamajor de Pont d’Armentera, a peu passant pel camí deSaumella, més enllà de Vallespinosa, que passa per bos-cos i més boscos. Hi va anar amb el pastor i la seva donaque portava els bens de cal Racó, hi tenien família.Normalment anava sola als pobles i també quan ja eratard i fosc i havia de pujar dalt al mas. La possible por ala foscor o a trobar-se amb algun perill en haver de pas-sar pels camins envoltats de boscos, no l’aturava, erenmés grans les seves ganes de sortir i divertir-se amb laresta de jovent. Segurament va poder tenir més llibertatde moviments pel fet de no tenir la mare, si l’hagués tin-gut, probablement no l’hagués deixat sortir tant, omplint-li el cap dels perills que hi podia haver anant una noiajove i sola per aquells camins i de nit.

La Rosita va viure al mas fins que es va casar als 23anys, era el 1964, moment en què va marxar a la Poblade Carivenys, on encara hi viu ara. L’any següent tambéva marxar del mas el seu germà Rosendo que ja estavacasat i tenia dos fills.

Fa anys que al mas Vilà ja no hi viu ningú. Elsrecords però d’aquells anys vivint al mas els té ben inte-rioritzats la Rosita i perduren en la seva memòria.Penjada al menjador hi té una foto gran del mas feta enaquests últims anys, la pallissa es veu ensorrada, els cor-rals també, i la casa sembla que també n’està, encaraque a la foto no s’hi veu gaire. Li agrada tenir la foto i recordar aquells anys viscuts al mas envoltat de boscosi dalt la muntanya, i com recorria amb llibertat i sense poraquells camins de la seva joventut.

Montserrat Rumbau

La Rosita, el seu germà Tonet i la seva mare a l’era de cal Vilà.


FOTO CEDIDA


Com cada any per aquestesdates se celebra l’aplec deSabella. Tot i estar dins el termemunicipal de Conesa l’ermita per-tany eclesiàsticament al poble deForès.

Enguany va ser el nou rectorde Forès qui va presidir una missamolt participada que serveix peranar reunint una bona colla deveïns que mai falten a la cita. Unmossèn polonès que en molt poctemps d’estada entre nosaltres jas’atreveix a oficiar en un catalàmés que correcte. Gràcies Adampel teu esforç i respecte vers lanostra llengua.

Aquest any, abans de sortirde l’esglesiola, un comentari en laboca de tots: la volta de l’ermita deSabella s’està obrint. Una joiaromànica del segle XII corre perilld’esfondrament. Cal posar-hiremei.

Aquest any les fotografies dela trobada no seran de persones,seran d’esquerdes i parets en mal

estat!La festa va seguir amb un

dinar de germanor dins la pallissadels propietaris i és que encaraque aquest any tenim un estiufresquet el dissabte va ser un diaassolellat i calorós.

Tampoc hi va faltar elGumersind, que com sempre ensva convidar a coca i ratafia de colli-ta pròpia i, com no, una bona ter-túlia que s’allargà fins a mitjatarda.

L’any que bé hi tornarem.

Salvem l’ermita de Sant Pere de Sabella!

Amb una bona assistènciade públic es va celebrar el con-cert de jazz a càrrec del quintetZummara, format per 4 clarinets i bateria.

Durant una hora llarga vananar desgranant el repertori pre-parat i al final, davant la insistèn-cia dels assistents, van afegir unparell de cançons més.

Aquesta actuació va encetarels tres dissabtes d’activitats cul-turals que durant el mes de juliolorganitza l’Associació de Fills iAmics de Conesa des de fa unapila d’anys.

El proper dissabte serà nitde Teatre. La companyia Elspirates teatre presentarà l’obraSing Song Swing que fins fa poces representava al teatre CircolMaldà de Barcelona. L’actor mas-culí de l’obra és el Ricard Farré,

fill de Valls i descendent deConesa. No cal dir que s’esperaun èxit total, tant de l’obra com depúblic. Com en tot aquest ciclel’entrada serà gratuïta.

A la tarda farem una esca-pada fins a Saladern on pelsvolts de la Verge del Carme s’hicelebra l’aplec. Aquesta trobada,

any rere any, reuneix bon nombrede persones arribades de Cone-sa, Forès, Llorac, Santa Coloma,Savallà, Segura, Vallfogona,Guimerà, Ciutadilla... en un bere-nar de germanor, després de lacelebració d’una missa de cam-panya davant la masia.

Redacció Conesa

ConesaNit de jazz a Conesa

FOTOS CEDIDES

El grup tarragoní Zummara en concert a l’esgle sia de Santa Maria.

La paret del fons.

Volta de l’ermita.



Conesa

Com cada any per aquestesdates un centenar de personesarribades d’un bon nombre depobles de l’entorn ens vam reunirdavant la masia de Saladern percelebrar una festa en honor de laMare de Déu del Carme.

Per començar la celebracióuna missa de campanya i des-prés un bon berenar ofert pelspropietaris de la masia.

La coca i el cava es l’aporta-ció de l’Ajuntament de Conesa,municipi del qual depèn la finca.

A la nit tocava teatre a lafresca organitzat per l’associació.Tota la tarda preparant l’escenarial bell mig de la plaça i una esto-na abans de començar, llamps,trons i aigua.

Tots a córrer i a preparar lasala del ball.

L’evolució de les 4 actrius iel Ricard Farré, conesí resident aValls, que amb molta professio-nalitat van superar tots els incon-venients del canvi d’espai, és ungarant que la companyia va perbon camí i estem segurs que arri-baran molt lluny. El llarg i sonoraplaudiment al final de l’obra vaser un premi ben merescut.

I ara a preparar ràpidamentles activitats del proper dissabtementre poc a poc es van acabantels preparatius del 5è Mercat Vell.

A la tarda, presentació delllibre de la Cort del Batlle i el delCapbreu de 1686, dos llibres degran valor que acaben de ser res-

taurats gràcies a un convenientre l’Arxiu Comarcal i l’Ajun-tament. Al vespre l’esperada nitd’espelmes: una copa de cava ala fresca amb la companyia debona música i de 2000 espelmesper tota il·luminació.

Una trobada íntima que l’as-sociació s’ha vist obligada a recu-perar davant la demanda demolts conesins. Esperem que lapluja no ens esguerri la festa!

Actes del cap de setmana a Conesa

El Vallenc Ricard Farré en plena actuacio.

Missa davant la masia de Saladern.

33

FOTOS CEDIDES

JULIOL / AGOST, 2013


Conesa

Segueixen els actes culturals i festius a Conesa

Així el dissabte a la tarda es va fer la presentacióde la restauració de dos llibres antics pertanyents almunicipi de Conesa.

Un és el Capbreu de 1686 i l’altre el Llibre de lacort del batlle de 1593 / 1809. Els treballs de restaura-ció han estat finançats per l’Ajuntament de Conesa i elDepartament de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya.

El primer recull és el reconeixement de drets queferen els veïns de Conesa al monestir de SantesCreus que senyorejava el lloc. I el segon les crides i lesactuacions derivades de la jurisdicció civil que exerciael batlle reial a Conesa, lloc on actuaven dues justí-cies, la del rei i la del monestir de Santes Creus.

La presentació d’aquests dos llibres, davant un

bon nombre d’assistents encuriosits, va anar a càrrecde la Lali Albareda com a tècnica de l’Arxiu Comarcalde la Conca de Barberà i l’explicació del procés de res-tauració a càrrec de la restauradora Núria Vila del tallerGrafia de Lleida.

Durant el procés de restauració de La cort delbatlle es van descobrir 2 pergamins que feien la funcióde cobertes. El més antic porta data de 1380.

Ja a la nit, es va apagar la il·luminació elèctrica dela plaça i es va substituir per un miler d’espelmes queambientaren una vetllada amb música, cava i galetes.El cantautor Álvaro Baraca (guitarra espanyola) vaacompanyar musicalment, amb un extens repertori,una plaça plena de gent en una magnífica nit d’estiu.

Redacció Conesa

Tirolina gegant a ConesaUna tirolina de 80 metres va fer gaudir d’allò més

els conesins i molts foranis que ens van acompanyarel dissabte 27 de juliol.

De bon matí la Judit i l’Arnau, tècnics en esportsd’aventura, van muntar el cable d’acer des de l’era delTaberner fins a creuar el camp de futbol. El desnivellera força pronunciat i la velocitat de baixada prou ràpi-da com per fer cridar a la colla de valents i valentesque van voler aprofitar l’oportunitat de cremar adrena-lina fent unes quantes baixades.

En alguns moments la cua d’espera era força llar-ga i tot plegat va durar fins fer-se fosc.

Aquesta era l’última activitat programada pel mesde juliol i podem dir que totes han estat un èxit de par-ticipació i amb un grau de satisfacció excel·lent segonscomentaris dels participants als actes.

.....i ara tots a córrer per acabar d’enllestir els pre-paratius de la gran festa del Mercat Vell del 3 d’agost.

Fent cua per baixar.

El regidor de cultura Ramon Tort, la restauradora Núria Vila, l’al-calde Àngel Rodríguez i l’arxivera Lali Albareda.

LA SEGARRALA SEGARRA34

El fotògraf retratat.

FOTOS CEDIDES



Les Piles

Després d’un balanç més que positiu de totesles activitats dutes a terme al municipi de les Pilesdurant el passat hivern i la passada primavera,l’Ajuntament de les Piles, en estreta col·laboracióamb l’Associació de Joves Espilencs i l’Oficina Jovede la Conca de Barberà, el passat divendres 12 dejuliol iniciava l’Estiu Jove 2013.

Seguint la línia del passat estiu jove, s’ha apos-tat per dur a terme un conjunt d’activitats destinadesa canalla, joves i a totes les edats al llarg dels mesosde juliol i agost. Concerts, tallers i jocs són les activi-tats que facilitaran la interacció entre tot el veïnat ipermetran arrodonir un bon estiu al municipi.

A hores d’ara ja s’han dut a terme més de lameitat de les activitats com són el concert a la fres-ca amb Una hora más el divendres 12 de juliol, o béel concert jove amb La Terrasseta de Preixens,Dejavú i Dj’s locals del dissabte 20 de juliol que vanser tot un èxit. També ja s’han dut a terme els tallersd’orxata, de manualitats i de perruqueria i el joc deltrencaclosques de la Conca. Tan sols queda per ferel taller de simulador de Conducció el proper dimarts20 d’agost.

En vista que les activitats programades peraquest estiu han anat molt bé i que encara hi haforça dies susceptibles de ser ocupats amb activi-tats, des de la regidoria de joventut de les Piles,l’Associació de Joves Espilencs i l’Oficina Jove de laConca de Barberà s’estudia la possibilitat d’ampliarles activitats d’estiu programades.

A ple Estiu jove 2013

FOTOS CEDIDES

Ja està en marxa l’exposició La nostra ràdioEl passat dissabte 3 d’agost a les 11 del matí

s’inaugurava l’exposició La nostra ràdio a la Salapolivalent de les Piles. El Sr. Magí Balcells, alcaldede les Piles, acompanyat del Sr. Eduard García-Luengo, comissari de l’exposició, en feren la presen-tació i posteriorment la inauguraren.

L’exposició, que resta oberta al públic, no pre-tén ser en cap dels casos un recull exhaustiu deràdios existents al llarg de la història de la ràdio. Així,La nostra ràdio va més enllà de la història –senseobviar-la– i esdevé una mostra molt interessant delsaparells de ràdio que ens ha cedit la gent de les Pilesi la gent propera, i dels records que d’aquests apa-rells se’n deriven.

La nostra ràdio és, en resum, un viatge en eltemps, un munt de records i un munt de vivènciesque volem compartir amb tothom i per això us convi-dem a fer-hi una visita.

Les Piles

La nostra ràdioSala Polivalent de les PilesCaps de setmana d’agost

(dies 3, 4, 10, 11, 17, 18, 24 i 25)D’11h a 14h del matí i de 17h a 21h de la tarda



ParròquiaELS NOSTRES MÀRTIRS

Mn. Josep Palau Prats.Va néixer l’1 de desembre

de 1883 a Santa Coloma deQueralt, batejat el 5 de desem-bre del mateix any. Fill de JoanPalau Tomàs i de Teresa PratsMarimon. El diumenge 19 dejuliol de 1936 estava de sagris-tà major a l’església de Ntra.Sra. de Betlem, a Barcelona, elqual, a les 11 de la nit trobant-se a la parròquia, per no havervolgut deixar sol el vicari, hagué d’obrir la porta de lacasa rectoral a la policia. Tot seguit entraren elsincendiaris i obligaren a Mn. Palau a encendre elsllums de l’església. Allí mateix li dispararen les armesde foc, deixant-lo sense vida, a la vegada quecomençava l’incendi de l’església. El seu cadàver,completament mutilat i en part carbonitzat, va restaruns dies abandonat entre les ruïnes fins que elsveïns, a causa de la mala olor, van reclamar que fosretirat. Tenia 53 anys quan va morir.

Germà Claretià, Josep Vidal Balcells.Va néixer a Santa Coloma

de Queralt el 16 de desembrede 1908, fill d’Antoni VidalFreixes i Teresa Balsells Solé,tal i com consta al registre civilde Santa Coloma de Queralt,llibre 15, foli 103. Va ser unmembre molt actiu d’AccióCatòlica en el propi poble i unfervorós cristià, treballava a lafarmàcia Sabaté. Va ingressara l’Orde dels Claretians al1934, quan tenia 26 anys, va fer el noviciat a Vic, idesprés va passar a Solsona a estudiar filosofia alCol·legi que els claretians tenien a Cardona. Tenia 28anys quan va morir, li van interceptar una carta queva escriure als seus pares, un grup de milicians delcomitè de Santa Coloma el van anar a buscar al MasGrifé on estava amagat, al poble de Navès, prop deSolsona, el dia 22 d’agost, que era dissabte, de1936, amb el pretext de portar-lo a casa seva. Ell esva entregar confiadament a aquell escamot armat,només sortir a uns quants quilòmetres a la carreterael van assassinar, al quilòmetre 11 de la carreteraque va de Berga a Solsona, al terme municipal deNavès.

AGENDA AGOSTHORARI DE DESPATX PARROQUIAL I DES-

PATX DE CÀRITASDia 13 i 20 a les 10 del matí.Si hi hagués algun assumpte important que no

es pogués atendre en aquest horari, podeu trucar ala parròquia i concertar una entrevista.

DIA 6, APLEC A L’ERMITA DE FIGUEROLACelebrarem la missa de la Transfiguració a

l’Ermita de Figuerola, com cada any a les 7 de latarda, però a fora, ja que a dins no s’hi pot entrar. Nohi haurà missa a la parròquia.

DIA 10, SANT LLORENÇEnguany Sant Llorenç cau en dissabte, la cele-

bració de la missa serà de vigília a l’altar major a 2/4de 9 del vespre, a la parròquia de Santa Coloma deQueralt.

MISSA A LA POBLA DE CARIVENYSEl dissabte dia 10 d’agost, a les 12 del migdia

celebrarem la missa a la Pobla de Carivenys.

FESTA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DEDÉU, 15 D’AGOST

Savallà: a les 10.15 h. Santa Coloma: a les 11.30 h.Conesa: a les 12.45 h. La Cirera: a les 14 h.FESTA DE LA MINERVADiumenge dia 18 d’agost, Festa Major a Santa

Coloma de Queralt, la missa serà a 2/4 de 12 delmigdia, amb les ofrenes de les diverses entitats. A2/4 de 8 del vespre, farem com cada any la pregàriade les Vespres, amb l’exposició del Santíssim i bene-dicció solemne.

Dilluns dia 19, la missa serà a 2/4 de 12 delmigdia, en honor als patrons: sant Magí i sant Roc. Acontinuació visita de l’Església Parroquial i el cam-panar fins a les 14 h.

Dimarts dia 20, a 2/4 de 12 del migdia, missaper tots els difunts de l’últim any.

A les 18 h. Conferència sobre els Màrtirs al’Església, pel Mn. Joan Galtés, vicari espiscopal deBarcelona, i Doctor de la Història de l’Església.

Dimecres dia 21, a 2/4 de 12 del migdia missa.A continuació testimoni de joves que surten de l’a-dicció a la droga, de la comunitat de Cenacle.

DIUMENGE DIA 25 D’AGOSTMissa a Savallà: 10.15h. Missa a Santa Coloma: 11.30 h. Missa a Llorac, Festa Major: 12.45 h.Celebració de la Paraula a Conesa: 12.45 h.ABSÈNCIA DEL MOSSÈNDel 26 al 30 d’agost el mossèn no hi serà, per

tant no hi haurà missa els dies laborables.MISSA A LA POBLA DE CARIVENYSDia 1 de setembre a les 10.15h.


Històries LocalLes festes grosses

“Per Nadal qui resno estrena res no val”.Sabates no. Cada any notocava estrenar sabates.Això si, aquell dia benembetumades. Mitjons oalguna altra peça de robasi. Aquell dia la xocolata

era desfeta i amb una tassa de les de guardar. Desfetaamb aigua, que a casa la llet només entrava per SantJosep per a fer la crema, o quan s’estava malalt.

El tió ja era prop del foc, perquè estigués bencalentó. Així cagava més. El pare aquell deia feia lacara de més content. No estava tan cansat i era quiens feia cagar el tió. Xocolata i altres coses dolces, finsque cagava la ceba. Després ja podies picar fort queno cagava res més, encara que diguéssim el parenos-tre a darrera la porta, a sota aquell tió tapat amb eldavantal de vellut de la mare ja no hi havia res més.

La mare tenia feina amb el dinar. Aquell dia posa-va més tall a l’olla, sense que hi faltés la verdura. Desegon el gall rostit amb prunes. El mateix gall que aprincipis d’any havia estat el pollet al costat de la llocai una colla de germanets que ara ja ponien ous.

A la taula tovalles netes, sense tovallons (no enfèiem servir). Aquell dia posaven el coberts de metallque no eren tan aspres com els de fusta, però que elshavíem d’eixugar. Ai, quina vergonya haver de recitarla “dècima”. Tot i haver-la repetit moltes vegades a l’es-cola, però, i si no me’n recordo...

Als germans grans aquell dia els donaven 3 pes-setes de paga i als petits 10 cèntims per a poder com-prar xufles o regalèssia. Que contents que estàvem!

Pasqua també era festa grossa. Els carrers esta-ven més animats, no feia tant fred i la canalla, a collesi amb barretina i faixa vermella, camisa blanca i espar-denyes noves, anaven cantant les caramelles i donantuna floreta a qui tirava uns centimets a la panera.

Aquell dia anàvem a buscar la mona a casa delspadrins. No ens descuidàvem de fer l’amistat i tot elquè ens havia dit la mare. La mona cada any era unamica més grossa fins l’any en què es feia la PrimeraComunió que, per a molts, era el darrer cop que elspadrins els feien aquella ofrena. Jo anava a buscar-laamb la meva germana, segurament per por que algunbeneit no me la fes caure per terra. A ella li donavenuna taronja.

S’havien acabat les set setmanes de quaresma,en les que no es podia menjar carn. Només peix, aren-gades, bacallà, ganyils de tonyina, etc. Qui no era tanestricte, aquesta abstinència només la feia els diven-dres. Els diumenges estava prohibit ballar. Noméspodíem anar al cinema i, al sortir, a passejar per la

plaça. Voltes amunt i voltes avall. Qui volia complir, tam-poc podia cantar durant aquells 40 dies, des de Car-naval fins Pasqua. Els darrers tres dies, processons,viacrucis, recolliment, endolats, fred, negror, llàgrimes...Per fi la Pasqua de Resurrecció de Jesús! Tot joia, ale-gria i cants. Altra vegada balls i bon menjar. Aquell diatothom anava a la carnisseria a comprar, no sang, nicaps i potes o freixura, com fèiem molts dies, sinó tallsmés bons. Als més pobres, l’ajuntament els feia caritatdonant-los avals perquè compressin bon menjar.

El dilluns encara era festa i a la tarda anàvem alMas d’en Briàs a menjar la mona. A prop hi havia unafont que sempre rajava. A l’era, el jovent ballava se-guint un acordió fins que les cames aguantessin.Abans no es feia fosc, tots tornàvem caminant altravegada cap al poble.

A mitjans d’agost, la Festa Major. A l’església,Missa Solemne, processons... Als locals recreatius,molt competitius, feien venir bones orquestres. Ballsselectes, tots amb vestits nous, Sarsueles immillora-bles. Pocs pobles com el nostre. Venien molts forastersacceptant la nostra invitació, contents per celebrar unafesta tan lluïda, amb esports, teatres, balls, bones tau-les... i bones cares.

Acabada la Festa Major, a esperar el Nadal. Entreaquestes tres festes grosses, n’hi havia d’altres demés petites: Tots Sants, Carnaval i l’1 de maig. I lesque es celebraven en motiu dels patrons: Sant Antonii Sant Cristòfol; per altres motius com Sant Joan i SantPere, o les d’alguns carrers i places: Plaça d’avall, elCarrer Major, etc.

Les estacions, amb el canvi de clima i d’activitatslaborals, junt a les celebracions d’aquestes festes mar-caven el pas del temps i dels anys. Avui en dia que lesactivitats laborals poc tenen a veure amb les estacionsi el clima, l’únic que ens assenyala el pas del temps,són les reiteracions de les celebracions de les festes,cadascuna amb els seus rituals específics, que es vanadaptat a poc a poc als nous temps.

Maria Aubia Asbert


La millor solució per als problemes defred, calor i humitat

Tel. 977 88 06 35 • ww.aillantssantacoloma.comLluís de Requesens, s/n. • Santa Coloma de Queralt

• ESCUMA DE POLIURETÀ

• FALSOS SOSTRES

• IMPERMEABILITZACIONS


Associació Ornitològica Baixa SegarraEl dissabte dia 6 de juny l’Associació Ornitològica

Baixa Segarra va fer una sortida per veure una sèriede projectes que ha dut a terme l’AssociacióCatalunya per la Diversitat, amb la coordinació deJaume Balcells.

A les 11 del matí estàvem a Sant Guim de laRabassa, la Núria, el Cristian, el Josep M. i el Martí,allà ens vam trobar amb altres assistents, es va visitarun volader amb 35 gralles adultes a punt de ser allibe-rades, n’hi havia en un altre lloc de novelles. Dos delsassistents vam aixecar una reixeta per alliberar 8 xori-guers comuns, criats en haking, es van alimentar elspollets i ara que ja són adults han estat alliberats, eldissabte al vespre ja no n’hi havia cap, però el diu-menge alguns van tornar per a menjar.

A continuació ens vam tralladar a Concabella unpetit municipi, on hi ha haking de xoriguer petit, mésde 60 exemplars, en una torre d’aigua, vam observarles caixes niu, alguns polls i alguns ja volaven, tambévam visitar el Castell de Concabella, on hi ha unCastell restaurat, també hi ha caixes niu de xoriguerpetit i un magnífic centre d’interpretació de la fauna i flora de la zona.

Tenim intenció de tornar-hi un altre dia, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través de la pàginaweb www.asorbase.com per concretar dia i hora.

Associació Ornitològica Baixa Segarra.

El pasat dia 6 de juliol es vacelebrar com cada any la festa deSant Cristòfol. L’abanderat va serel Sr. Josep Vela Almazán i les cor-donistes les seves filles Maribel iInmaculada Vela Pijuan. A les 11del matí es va oferir un petit refri-geri a casa de l’abanderat des d’ones va sortir cap a l’esglèsia percelebrar la missa i tot seguit labenedicció dels vehicles. La cloen-da de la festa va ser amb un lluïtball de nit a la plaça.

Agraïm des d’aquí, a tots elsamics que ens van acompanyar ala festa i a l’organització que fapossible que cada any poguemgaudir d’aquesta festa tan bonica!

M. i I.

Sant Cristòfol 2013


FOTO CEDIDA

FOTOS CEDIDES


29 i 30 de junyTuc Mulleres (3.010 m)Anem fins a la boca sud del túnelde Viella, on deixem el cotxe.Pugem fins al refugi lliure per pas-sar-hi la nit. L’endemà fem el cim.Joan Esplugas, Jaume Bartolí,Kasia, Ramon Mullerat i JaumeBartolí Ramon.

13 i 14 de juliolPosets (3.369 m)D’Eriste (Benasque) caminem finsal refugi Àngel Orus a 2.100 m. Ala tarda reposem. N’hi ha quatreque van sobrats i s’arriben fins alForcau (2.862 m). L’endemà almatí marxem cap al Posets. Pelcamí, en una parada de reagrupa-ment, aquests quatre pugen ElDiente de Llardona (3.094 m) i ensatrapen abans d’arribar al cim delPosets.Els quatre incansables són: OtMullerat, Joan i Toni Cuadras, iPep Solé.D’esquerra a dreta i de dalt a baix:Toni Cuadras, Ot Mullerat, JordiTomàs, Albert Tomàs, Sira Mulle-rat, Ramon Mullerat, Jaume Bar-tolí, Mercè Ramon, Joan Cuadras,Pep Solé, Oriol Solé i Joan Esplu-gas.

27 de juliolPuigmal (2.910 m)De Queralbs agafem una pista finsa Fontalba. Deixem el cotxe i femla circular Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba.Josep V. Miserachs, Toni Cuadras,Pep Solé, Joan Cuadras, CarmeRoca, Sílvia Carulla, Joan Esplu-gas, Kasia i Núria Fortuny.

Muntanya estiu 2013


FOTOS JOAN ESPLUGAS

CEQ



El diumenge 30 de juny esdisputà la tercera edició de laCursa de Muntanya de la Senyorade Tous a Sant Martí de Tous ambdues curses paral·leles que en unprincipi eren de 19,5 i 9,5 quilò-metres, però que van ser un xicmés llargues. La participació colo-mina comptà, en la llarga, ambMartí Gutiérrez, que entrà 5è i Jor-di Vallès, 13è; completant la partici-pació Pili Mullerat, Fina Martorell iSanti López de Recalde. I en lacursa més curta Frederic Vallbonai Sònia Tarragó. Tant en la cursallarga com en la curta els corredorsvan haver de superar trams força

tècnics que afegit a la calor vanconvertí la cursa en bastant dura.

Cursa de la Senyora de Sant Martí de Tous

Atletisme

Sònia Tarragó es classificà ensegona posició en categoria feme-nina en la 5a Cursa de 10 km deBell-lloc d’Urgell, a mig minut deBetsabé Cabrero de Maratoniansdel Segre que fou primera. La fortaxafogor a les 8 del vespre del dis-sabte 6 de juliol a la població delPla d’Urgell va impedir aconseguirbones marques malgrat ser un ter-reny pla; completà la participaciócolomina Ester Carbajo.

Cursa de Bell-lloc d’Urgell

El passat dissabte, 20 dejuliol a la tarda, i dintre dels actesde la Festa Major, es va disputara Santa Margarida de Montbui la10a edició de la Cursa Popular dela població, sobre un recorregutmixte urbà i forestal de 10 km. Laprova, que era organitzada perl’Ajuntament de Santa Margaridade Montbui, en col·laboració ambel C.A. Igualada Petromiralles,era considerablement dura, i lacalor va posar a prova la resis-tència física dels atletes partici-pants. L’únic corredor colomí par-ticipant va ser el guanyador JoanRosich amb un temps de 35minuts 52 segons que va serobsequiat per part de l’organitza-ció amb una magnífica panera.

Victòria de Joan Rosichen la 10a Cursa deSanta Margarida deMontbui

Bonica cursa laque es va disputar eldissabte 13 de juliol aSant Guim de Freixe-net de més de 8 quilò-metres dividida endues parts, meitat perpista i l’altra meitat percamins de terra ambbastants espectadorsanimant al pas delscorredors. Sònia Tarra-gó amb un temps de35,56 minuts va ser laguanyadora en la cate-goria femenina i va rebre una figura de fusta feta per als guanyadors de lacursa per Joan Fusté. Els altres colomins participants foren Ester Carbajo,Manel Sánchez i Frederic Vallbona.

1a Cursa 5 Milles a Sant Guim de Freixenet


La Pili Mullerat entrant a Tous.


ACTUALITAT

El Servei Català de Tràninicia la nova campanya prevenir accidents a la cretera amb el lema “Podevitar-ho”. Una campanimpactant basada en drents testimonis, tots careals que han patit algunpus d’accident de trànsit qels ha marcat de per vida

Redacció

Barcelona

Testimonis

Campanya del Serve

Testimonis reals

expliquen directamen

càmera com un accide

els va canviar la vida


Equips Punts J. G. E. P. F. C.1 PIERA, A.E. "A" 72 24 24 0 0 190 242 PALLEJA, C.F. "A" 63 24 21 0 3 175 243 CAPELLADES, C.F. "A" 55 24 18 1 5 137 664 IGUALADA, C.F. "A" 54 24 18 0 6 153 405 SAN MAURO, U.D. "A" 53 24 17 2 5 117 446 VILANOVA CAMI C.F. "A" 33 24 10 3 11 88 837 CALAF, U.D. "A" 32 24 10 2 12 76 668 MASQUEFA, F.C. "A" 31 24 10 1 13 92 899 ANOIA , C.E. "A" 25 24 7 4 13 60 58

10 HORTONENC, F.C. "A" 17 24 5 2 17 55 13511 LA POBLA CLARAMUNT, C.F. "A" 12 24 3 3 18 50 12712 UESCQ "A" 12 24 4 0 20 36 16113 MARTORELL ASS. ESP. "E" 0 24 0 0 24 8 320

PREBENJAMÍ PARTITS GOLS

Equips Punts J. G. E. P. F. C.1 ANOIA , C.E. "A" 54 24 17 3 4 72 372 HOSTALETS PIEROLA, C.F. "A" 50 24 15 5 4 73 333 PIERA, A.E. "A" 48 24 15 3 6 69 414 SANT SADURNI, U.E. "A" 46 24 14 4 6 59 295 VILANOVA GELTRU C.F. "D" 43 24 13 4 7 74 496 CAPELLADES, C.F. "A" 41 24 12 5 7 81 527 RIUDEBITLLES, C.D. "B" 40 24 12 4 8 70 458 SANT SADURNI ATLETIC "A" 32 24 9 5 10 46 539 MASQUEFA, F.C. "A" 22 24 7 1 16 44 78

10 UESCQ "A" 22 24 7 1 16 30 6911 BASE ESPIRALL-CLOTES,CF "B" 21 24 5 6 13 34 7512 ODENA,C.E. "B" 15 24 4 3 17 41 8213 LA POBLA CLARAMUNT, C.F. "A" 11 24 3 2 19 49 99

CADET PARTITS GOLS

Equips Punts J. G. E. P. F. C.1 LLORENÇ, C.F. "A" 75 32 24 3 5 84 232 TANCAT, U.D. "A" 67 32 19 10 3 71 263 VENDRELL C.E. 57 32 17 6 9 71 444 LA RIERA, C.F. "A" 54 32 16 6 10 69 605 ESC. VALLS FUTBOL CLUB "A" 50 32 16 2 14 63 506 VALLS AT., C.F. "A" 49 32 15 4 13 63 577 MONTBLANC, U.E. "A" 49 32 14 7 11 66 638 ICOMAR, C.F. "A" 48 32 14 6 12 75 639 CONSTANTI, C.E. "A" 48 32 14 6 12 64 58

10 JOVENTUT BISBALENCA "A" 46 32 13 7 12 67 6111 UESCQ "A" 45 32 14 3 15 50 4612 TORREDEMBARRA, U.D. "B" 44 32 14 2 16 47 5413 PLA DE STA. MARIA, C.D. "A" 41 32 13 2 17 51 7014 SEGUR, U.E. "A" 37 32 10 7 15 47 5915 LA FLORESTA, C.D. "A" 34 32 10 4 18 40 7116 BANYERES, C.F. "A" 27 32 8 3 21 39 6317 BELLVEI, AT. "A" 6 32 2 0 30 28 127

TERCERA CATALANA PARTITS GOLS

Equips Punts J. G. E. P. F. C.1 LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A" 32 12 10 2 0 53 202 CAMP CLAR, AT. "B" 24 12 7 3 2 51 243 LA FLORESTA, C.D. "A" 24 12 7 3 2 41 174 L’ESPLUGA FRANCOLI, U.E. "A" 14 12 4 2 6 25 305 VALLS AT., C.F. "A" 13 12 4 1 7 31 486 UESCQ "A" 7 12 2 1 9 15 457 CONSTANTI, C.E. "A" 6 12 2 0 10 17 49

FEMENÍ PARTITS GOLS

Equips Punts J. G. E. P. F. C.1 ANOIA , C.E. "A" 61 22 20 1 1 171 412 ESCOLA F. BASE MASQUEFA "A" 55 22 18 1 3 141 563 UESCQ "A" 55 22 18 1 3 118 544 IGUALADA, C.F. "E" 50 22 16 2 4 136 505 SAN MAURO, U.D. "B" 30 22 9 3 10 54 616 VILANOVA CAMI C.F. "A" 29 22 9 2 11 86 917 ODENA,C.E. "A" 29 22 8 5 9 89 748 LA POBLA CLARAMUNT, C.F. "B" 24 22 7 3 12 63 799 PIERA, A.E. "B" 21 22 5 6 11 70 90

10 CALAF, U.D. "A" 14 22 4 2 16 46 10611 HOSTALETS PIEROLA, C.F. "B" 10 22 3 1 18 44 13912 CAPELLADES, C.F. "B" 4 22 1 1 20 24 201

BENJAMÍ PARTITS GOLS

Equips Punts J. G. E. P. F. C.1 ODENA,C.E. "A" 82 28 27 1 0 237 422 UESCQ "B" 68 28 22 2 4 190 563 HORTONENC, F.C. "A" 64 28 21 1 6 206 754 ESC. F. BASE MASQUEFA "A" 64 28 21 1 6 162 565 GELIDA, C.F. "B" 55 28 18 1 9 133 786 BASE OLERDOLA, C.E. "C" 54 28 17 3 8 162 807 SAN MAURO, U.D. "B" 38 28 11 5 12 91 928 MASQUEFA, F.C. "B" 36 28 11 3 14 104 1209 IGUALADA, C.F. "G" 34 28 10 4 14 81 115

10 SANT SADURNI, U.E. "B" 32 28 9 5 14 80 10811 LA POBLA CLARAMUNT "A" 26 28 7 5 16 95 12712 FUND. E. ATL. VILAFRANCA "E" 22 28 6 4 18 56 13913 PIERA, A.E. "C" 14 28 4 2 22 62 19214 SANT SADURNI ATLETIC "B" 11 28 3 2 23 68 30715 CAPELLADES, C.F. "B" 9 28 2 3 23 48 188

ALEVÍ B PARTITS GOLS

Equips Punts J. G. E. P. F. C.1 MASQUEFA, F.C. "A" 76 28 25 1 2 215 472 LA POBLA CLARAMUNT, C.F. "B" 71 28 23 2 3 187 473 PIERA, A.E. "B" 60 28 19 3 6 123 734 UESCQ "A" 57 28 18 3 7 126 715 CAPELLADES, C.F. "A" 51 28 17 0 11 112 1006 SAN MAURO, U.D. "C" 51 28 16 3 9 111 807 IGUALADA, C.F. "F" 50 28 16 2 10 127 878 VILANOVA CAMI C.F. "A" 49 28 15 4 9 130 959 CALAF, U.D. "A" 29 28 9 2 17 84 126

10 CARME, C.E. "A" 29 28 9 2 17 70 10611 HOSTALETS PIEROLA, C.F. "A" 23 28 7 2 19 73 12612 FATIMA, F.C. "A" 19 28 6 1 21 83 15113 ODENA,C.E. "B" 18 28 5 3 20 76 16414 ANOIA , C.E. "B" 17 28 5 2 21 72 16615 LA TORRE CLARAMUNT. "A" 13 28 3 4 21 72 222

ALEVÍ A PARTITS GOLS

Equips Punts J. G. E. P. F. C.1 SANT SADURNI, U.E. "A" 79 28 26 1 1 155 222 PIERA, A.E. "A" 78 28 26 0 2 178 153 ODENA,C.E. "A" 62 28 20 2 6 144 614 CAPELLADES, C.F. "A" 58 28 19 1 8 96 535 MASQUEFA, F.C. "A" 54 28 16 6 6 101 636 HOSTALETS PIEROLA, C.F. "A" 49 28 16 1 11 98 597 ANOIA , C.E. "A" 43 28 13 4 11 78 948 IGUALADA, C.F. "D" 38 28 11 5 12 98 729 UESCQ "A" 38 28 11 5 12 62 86

10 QUINTINENC, C.F. "A" 32 28 9 5 14 73 9711 SAN MAURO, U.D. "B" 21 28 6 3 19 47 11512 LA POBLA CLARAMUNT, C.F. "A" 18 28 5 3 20 62 15213 VILANOVA CAMI C.F. "A" 16 28 5 1 22 56 15414 CALAF, U.D. "A" 14 28 4 2 22 56 15815 FATIMA, F.C. "A" 10 28 3 1 24 35 138

INFANTIL PARTITS GOLS

U E

Classificacions equips2012-2013

U.E. Santa Coloma


ACTUALITAT Premsa Comarcal

El Servei Català de Trànsit inicia la nova campanya per prevenir accidents a la car-retera amb el lema “Podem evitar-ho”. Una campanya impactant basada en dife-rents testimonis, tots casos reals que han patit algun ti-pus d’accident de trànsit que els ha marcat de per vida.

Redacció

Barcelona

Testimonis

Campanya del Servei Català de Trànsit

“Podem evitar-ho” Que hi hagi accidents a la carreteraEl Servei Català de Trànsit inverteix en la prevenció d’accidents engegant una campanya de sensibilització viària que compta amb testimonis reals

Responsabilitat

Sensibilització

ConscienciarLa campanya vol

fer reflexionar sobre

els perills que

hi ha a la carretera

jo vaig ser el que vaig

tenir menys culpa

perquè no conduïa”

JORDI CASELLAS Va patir un accident de cotxe als 26 anys.

Lesió: traumatisme cranioencefàlic.

els meus pares van

morir per culpa d’un

cotxe que anava

contra direcció”

ALBERT QUILES Va patir un accident de cotxe als 2 anys.

Lesió: traumatisme cranioencefàlic.

Vuit dels testimonis i les conseqüències del seu accident

la meva vida

es va quedar a l’asfalt

amb 25 anys”

Va patir un accidentde moto als 25 anys.

Lesió: paraplegia.

MIREIA SANZ

T’ha canviat la vida

per complet.”

ENRIQUE QUILES Va perdre el fill i la jove en un accident de trànsit i el seu nét de 2 anys va resultar greument ferit.

Que marxin així,

en un instant, és

molt injust.”

MONTSE MONTAL La mare de la Montse va morir atropellada per un cotxe en un pas de vianants als 58 anys.

Això de sóc feliç ja no

ho puc dir, perquè ja

no ho seré mai.”

FAMÍLIA CASELLAS Els fills del Jordi i la Joana van tenir un accident. El petit va morir i el gran va patir seqüeles irreversibles.

Siento rabia,

por lo que era

y cómo acabé.”

MIREIA SÁNCHEZ Va patir un accident de moto als 18 anys.Lesió: traumatisme cranioencefàlic.

surts de l’hospital amb una tetraplegia i condemnat tota la vida a una cadira de rodes”

JOSEP ROCAAtropellat per un cotxe als 38 anys.

Lesió: tetraplegia.T’agrada la campanya:

“Podem evitar-ho”Dóna’ns la teva opinió a:

C/e: [email protected]

Testimonis reals

expliquen directament a

càmera com un accident

els va canviar la vida

La campanya es difon a través de

televisió, ràdio, sales de cinema

i en format pre-roll a Internet

També es poden visionar les històries

impactants d’aquests vuit testimonis a

través del web: www.gencat.cat/transit2013/


josep nogué, al seu estudi · veure un conjunt d’obres dels germans batlle, magí bonet,...

Documents