jornal 8

HRAVENGUTS Jornau de la cla deus Calandrins d'Aprene 1 2014/2015 N8

p.1 Jornau Hravenguts 8 de la cla deus Calandrins d'Aprene1

A BabonnsL'adreia dels parents d'Isa que reauprem sul messatge d'organizacion sonava ja coma un poma : Adrian e Loisa demran a Babonns, un luc-dich que depend del vilatge de Thoras, a la frontira entre Lozra e Leira-Nauta. Lo viatge me semblt long e me pensri qu'Isabla avi plan de coratge de far aquesta rota per cada estagi. rem pas arribats que ja l'Adrian nos menava a la bria de son filh. Vegrem de polidas vacas salers e fagurem lo rescontre dels dos drlles de Felip qu'ran dins la bria coma de peisses dins l'aiga. Dintrrem a l'ostal onte lo repais fogut bon e natural. Un ambient plen de calor se fargut lu entre tota la taulada (lo vin a benlu sa part de responsabilitat) e encadenrem amb una velhada sus la bstia de Gevaudan amb dos exprts del tema, Bernat Solir e Joan Richard acompanhats de Joan Ros.Lendeman, lo matin d'ora, la longa taula en fusta de l'ostal ra ornada d'un pichon dejunar qu'a de pichon sonque lo nom : divrsas varietats de pans fresques, burre, marmelada de l'ostal, fruchas, t, caf pui partigurem cap al musu de la bstia. Lo caractr un pauc "en decalatge" d'aqueste musu m'agradt. Una passejada bla sul camin de Sant Jaume de Compostla nos esperava, amb raml de jonquilhas e virada generala de cervesas a la clau. Me sovni d'una clarira onte l'rba ra mai doa que dins lo prat del vesin.Un cp de mai, Loisa nos fagut un polit present amb lo repais que prepart, e sos amics nos prenguron la man per danar amb eles. Definitivament, sm melhors per cantar las borrias que per las danar ! Totes mai cansats los unes que los autres, partigurem dormir amb de sovenirs plen lo cap e per ma part, amb de visatges d'mes e de femnas que doblidarai pas.Al matin seguent, ra ja lo moment de se dire adieu. Los pichons conilhs e la china obsessionada per la galina negra ran devenguts familiars. rem plan. Es amb fra emocion que cantrem de canons de mercejament a Loisa (Adrian ra ja defra) e que lor daissrem un librt amb un mot de cadun.Lo moment ont tamprem la prta inscrigut dins ma memria aqueles dos jorns en d'Adrian e de "sa Loiseta", e mercegi aquelas doas personas d'aver dubrt lor ostal a nstres uit visatges desconeguts.

Matilda Baccou


Sm anats dins Margerida per encontrar la bstiaAl mes d'abril, amb una partida de la cla, descubrigurem pendent quatre jorns dos cantons de Lger-Naut e un pauc la cultura locala. Entre una sieta de deliciosa sopa d'ortiges e de bonas ensaladas de morrilhons e de lacheirons aprestadas per la Loisa, profechrem del solelh sul camin de Sent Jaume entre Saug e Lo Salvatge (una vintenada de quilomtres per admirar los pasatges e escambiar amb qualques autoctns), dancrem la borria e cantrem, visitrem lo musu de las cresenas popularas e lo Pui de Velai. Mas subretot, encontrrem la bstiaQue disi La Bstia !Per dos cps, crosrem lo seu camin : un ser, amb Bernard Soulier, especialista mondial d'aquesta creatura devenguda legenda, pui per una fresca e brumosa matinada dins lo seu musu a Saug.Aprengurem qu'entre 1764 e 1767, la Bstia fagut mai de 88 victimas dins Margerida. S'ataqut subretot a las femnas e als enfants, e sa reputacion despasst lu lu las frontiras del pas. Qualques jornals estrangirs se trufron de l'incapacitat del rei de Frana a protegir son pble. Del cp, Los XV mandt un caaire normand, lo snher Denneval, que crosar pas un lop en cinq meses. Lo rei, un pauc coflat per las trufaris, ordent a son porta-arquebusa, Mossur Antoine, de desbarrassar lo pas de la Bstia. Partigut amb son filh e 14 gardes reials e, tres meses aprp, tut un bl lop, lo lop de Chazes, que fogut considerat coma la Bstia pel rei.Malurosament, las atacas s'arrestron pasUit meses mai tard, lo 20 de junh 1767, Joan Chastel, un caaire reputat del canton, tut la Bstia d'una bala benesida dins l'espatla. I agut pas mai de mrts. La despolha poirigut e fogut perduda dins Paris. Aqu explica qu'a-ui, d'unes proposan de teorias estonantas : seri un extra-terrstre, o benlu una ina Non non, ra un gos dreiat per un tuaire, o encara un monilh D'autres vlon creire qu'i avi mai d'una bstia d'una portada entre un gos e un lop.Alara Avtz devinhat de quina bstia vos parli ?

Celina Meunier

Lo Musu de las Cresenas delh monde Lo Musu de las Cresenas delh monde presente lbra de Patrice Rey. Afeccionat dIstria amais de conletas, aquelh plastician qua brelhat en Velai fai la crchas amai lestudis de las cresenas popularas e daus mistris delh champstre. Acampa de contes, de conletas e de legendas da-ir coma dan-ui baila vida ad aquelos personatges fantastics e interessants que demran das pertot dins lo pas. Aqueles imatges chaspusats e pinturats son lu de bn reconnisser dins la vida de chasque jorn, monde verrai, la ruralitat e lunivrs populari de chascs. E tot prun cp, tot aquelos personatges figurats seschpan dins lo fantastic. Patrice Rey nos conta lenclavelatge de la popia : que chal faire una popia que sembla lo personatge que voltz atnher, pui li apejar los sacrements qua podut reaupre dins sa vida. E per achabar, la chal apongar de tachons e despiunas per li mandar de malediccions. Los fucs folets que son mas danmas en pena, o la leprosa de la Val dArzon que maudigut los mauvas monde que lavin entraucada coma una bstia dinc una fssa larja. Descobriretz tanben coma faire per arranchar lo demon duna victima endemoniada e coma tirat lo mal de dedins elh defra delh crs amb las piras de veren. Las istrias de fachiniras, de fadas, de dama blancha, de rabilhaira, de dragon, de lop-garon, de diable e delh drac. Patrice Rey espia lo monde de las Cresenas de pas e nos las descbra en bailar una vida novla a totes sos personatges fantastics e quauque pauc en foli.

Isabl Peatier


Jornal de clarem assetats a l'entorn de la taula un diluns de ser a Besirs, tres exemplars del jornal de la vila de Besirs pausats desss. N'i a totjorn a l'ostal de la vida associativa quand sm en estagi de formacion e avm una pichta curiositat cap a qu'es escrich dedins... Lo Sitio de Jean Pougnet, dins lo Ol n585, qu'avii legit qualques jorns abans parlava dels mots crosats del jornal de la vila de Besirs. Alara los avm cercat dins la correccion del novl numer e n'avm trapat un partit montant en doas letras. Es risolir que mon primir article dins lo nstre jornal ra de mots crosats. Charrrem sus l'utilitat de saupre far de mots-crosats per la classa, que permet de trabalhar sus las definicions del vocabulari important jos forma de jc e que i a de picht logicials a gratis per ne far e sus que nos portt lo jornal. A costat dels mots crosats i avi un article sus Mad Men, pensi que l'agacharai pas, qu'es una seria que desgosta los bobos bio mas que los fachs industrials van adorar.Pui las Tribunas liuras de las opausicions qu'es un espaci reservat a l'expression dels grops politics que compausan lo conselh municipal en ligam a de leis sus la libertat de la premsa e fixada per un reglament aprovat pel conselh municipal... doas clas politicas opausadas que fan un article comun e un autre que parla de l'inters d'aquel jornal cap a que csta. Nos sm clinats un pauc mai sus aquel jornal. Fogut un exemple de linha editoriala fra rica d'ensenhaments: degun signa pas los articles, i a un fum de reclamas, i a quitament pas un mot d'c, pas d'informacions sus de manifestacions culturalas que son pas dirctament ligadas a la municipalitat, mots crosats curioses, papir glaat e colors estranhas etc... Tot aqu nos ment a nos questionar sul jornal, sul nstre jornal, sul jornal de la cla.De que se pt publicar ? de que se pt pas publicar ? Qual son los destinataris d'aquel jornal ? De qu'es l'objectiu o los objectius de la publicacion ? Informar ? Comunicar ? Faire de publicitat ? Ont es la linha del publicalament corrcte ? Nos podriam dire qu'es mai complxe amb un jornal fach e destinat als adultes, mas nos sembla tan complxe pel jornal de classa. Aquela aventura de jornal de cla que practicam dempui la debuta de l'annada, nos ment un fum de questions sus la problematica de l'etica e de la censura dins l'encastre d'un jornal de classa.Nos sm escampats dins aquela aventura sens se pausar realament la question dels objectius e dels destinataris. Per qu'es dels destinataris, sm plan al fial de qual lo reaup, mas es verai qu'aimariam plan saupre qual lo legs fin finala. Alara nos sm dich que seri plan dins nstre jornal de daissar la paraula a nstres lectors e de prepausar una tribuna liura, qu'es una experincia que nos questiont, que nos agradt e que se va acabar... Per aqu vos cal respondre, vos publicarem e benlu s'entamenar un debat enriquisador a mai que los messatges qu'avm reauputs a la debuta ran fra encoratjants. Merc d'avana per vstra participacion !

Olivir Grolleau e Faustina KoppPomas d'amor sens trraPassri lo dimenge 10 de mai a la Vacaria (pas luenh del Cailar), a far de restauracion per una accion d'autofinanament per la Calandreta Terra Maire, ont es mon filh. ra una borsa d'escambi de granas e de plantas (entre autres : lis inconegudas, revista per enfants sus l'ecologia dins lo monde...) organizada per los semenaires del Lodevs-Larzac. Un ambient respectus de la natura e una conscincia de qu'avm dins la sita e de nstra responsabilitat cap a la preservacion de varietats de plantas e legums. Sens sser embarrada dins d'idas, dempui qualques annadas, e de mai en mai, preni conscincia de que fau per la planeta dins ma vida... Un exemple per las pomas d'amor (las tomatas), que m'agradan tant que me desgostan !A l'ora d'ara, dont venon las pomas d'amor de nstres supermercats ? Anam segurament dire d'Espanha (Almeria) mas pas sonque ! Quitament s'es marcat Frana per la produccion, lo biais de far de nstres ancians es fra lunh !Es un dels legums lo mai consomat en Frana (amb la carta), segon las sorgas de l'INRA mai au mens 12 quils per an e per persona !Aquesta polida frucha colorada de la pel al cr, qu'agrada tant als enfants qu'als adultes, qu'es tant bon caud de solelh, en ensalada o salsa, creis en suspension, fra-sl. Lors rasigas s'enfonzan dins de pavats de lana de rca embaladas dins de plastic ! Ges de problma de fanga ! Un exemple a costat de Nantas, en c d'un ortalir que trabalha sus 18 ectars. Sa produccion de tomatas es de 5000 tonas per annada (e 2000 tonas de congombres). Al cap de 6 meses, los plants mesuran 6 mtres e produson de fruches del mes de mar al mes de novembre ! A costat, los plants de nstres rts semblan a de plantonetas... De segur ! Son pas geinats pels cambiaments de temps, lor vida se passa jos un teulat de veire que lor balha una temperatura perficha ! Lo climat es contrarotlat... (parlarem pas aic de las consequncias al nivl ecologic de l'utilizacion de las maquinas...).aquel, aquesta montada de la produccion a pas cambiat lo prtz pels consomators ! E la chifra d'afars dels productors a pas crescut... Lo saber es ara dins las mans dels scientifics per los adaptar al milhs als besonhs dels productors (varietat productiva, bona per la cultura en sarra pendent l'ivrn, resistncia a las malautis), tant coma pels distributors (fruches frms, amb una bona durada de conservacion e una aparncia polida). (sorga de l'INRA).Aital amb las exigencias de la granda distribucion e la dels consomators, la mendre imperfeccion rend lo fruch invendable ! (En passar : una bona illustracion de que fasm d'un fruch mens polit que los autres, amb lo cort-metratge l'ile aux fleurs disponible aici : https://www.youtube.com/watch?v=cVDxctavOEo !).En tant que mam e que futura regenta preferissi me dire que los enfants amb qual passi tant de temps aurn l'astre de conisser lo plaser de causir que manjan...

Aureli Berthelon


L'escla d'esquLo calendir escolar 2016 : lo patronat impausa son ritme.Fins ara, las vacanas de la prima ran trp tardiras dins l'annada e penalizavan las estacions d'esqu. Alara los deputats de las znas de montanhas, o puslu lo lobbying de l'esqu decidiguron d'avanar las vacanas de la prima a la debuta d'abril, de tal biais que i agusse encara de nu e permetre als mainatges e lors familhas d'aprofechar un cp de mai dins l'an de las estacions. Aqu vl dire que totes los mainatges escolarizats poirn partir a l'esqu en abril ? Brica, pas mai de 8% dels franceses partisson en vacanas a la montanha. Solide ! Quand sabm qu'una setmana d'esqu per una familha representa 3 meses de SMICSm lunh de las 7 setmanas de trabalh e las 2 setmanas de vacanas recomandadas pels exprts. L'escla benvolenta, atentiva als ritmes e als besonhs dels mainatges, esperar.Aquel afar d'avanar las vacanas fari, d'aprp los exprts de l'aur blanc, ganhar 3% de chifras d'afar a l'union dels mestirs e de las industrias de l'ostalari. Mas aqueste esprt s'internacionaliza, son de rics estrangirs que venon far d'esqu en Frana e non pas los mainatges escolarizats !Al luc de se preparar rasonablament al recaufament climatic en adaptatant las infrastructuras toristicas (es estimada a 10 ans la fin de las estacions de bassa altitud) preferissm plegar 13 milions d'escolans a un calendir incorent.L'esqu es un esprt mecanizat e se deu equipar de mai en mai de canons a nu energivres amb d'immenses bacins de retencion d'aiga. Aups d'Uz, la 7na estacion de Frana per exemple, es 135 pistas sus 10 000 ectaras, doas usinas a nu, mai de 900 canons a nu, 80 equipaments per pujar Sens parlar de la quimia lu indispensabla per luchar contra lo recaufament climatic que menar d'autras menas de polucions e cncers que s'apondrn a los qu'existisson ja, ligats a l'emission de particulas finas per totes los motors de veituras, de camions, e del material d'entreten de las pistas. E parlarem pas aic de l'escandal dels J.O. d'ivrn.L'esqu es un esprt capitaliste per l'elit pecunhat, ont lo clientelisme es rei. L'educacion Nacionala a lu oblidat son manifste en seguida dels atemptats de genir passat : luchar contra los determinismes socials [] favorisar la mixitat sociala.Es pas deman la fin del long cohrt de veituras en transumncia ivernala !

Marjolaine Joly

De blgas a Besirs, un cp!Aquesta setmana, reauprem los correspondents nautres, futurs professors dins lo segondari e en pedagogia institutionala. Fogut una encontrada rica d'escambis, de discutidas, de cantsPartejron qualques moments de classa e institucionals amb nosaus entre visitas e torisme.

Istoric de la fsta de las maires.En aqueste jorn los enfants fan de presents a lor maire, dobjctes que faguron a lescla per exemple, pui quand son adultes pdon far de ccasTre la Grcia antica fogut celebrada una fsta cap a las maires: una ceremonia ra facha a la prima per Rha la granda maire dels dieus ques tanben la maire de Zeus.Lo 1er de Mars, una fsta romana religiosa fogut menada cap a las matronas que son las maires de familha, al moment de la Matroniala.Al sgle XV, los Anglses festegron lo Mothering Sunday lo quatren dimenge del quaresma. Aqueste jorn pas degun trabalha, es una fsta de familha.

En 1806, Napoleon auri balhat lida duna fsta nacionala consacrant maires a la prima.En Frana es lo 10 de junh de 1906 dins lo vilatge dArtas en Isra que fogut menada la tota primira fsta de las maires en lonor de las maires de familhas nombroses.En 1908, los Estats Units botron en plaa la fsta de las maires e lor balhron lo nom de Mothers Day.Lo Reiaume-Unit cret aquesta fsta en 1914, pui en 1918 fogut celebrada la Jornada de las maires a liniciativa del colonel de la Croix-Laval, ques una fsta de las maires per las femnas que perdron lor me o lor drlle al moment de la Primira Gurra Mondiala.

En Alemanha aquela fsta fogut creada en 1923.Pui, dautres paises seguiguron coma per exemple Belgica, Itlia, Turquia, Austrlia.En 1929, una jornada de las maires fogut oficialisada pel governament dins lencastre duna politica natalista per far augmentar la natalitat. Al contrari de quausissm sovent es pas una creacion del Marescal Petain, mas fogut el que la fagut dintrar dins lo calendir e parla de jornada nacionala de las maires.La leis del 24 de mai de 1950 del President de la Republica Vincen Auriol, fixt la data daquela fsta al darrir dimenge del mes de mai e prevegt linscripcion dels credits necessaris dins lo budjcte del ministri.Lorganizacion de la fsta fogut balhada al ministri cargat de la familha tre 2004. En Espanha, El dia de la madre se festeja lo primir dimenge del mes de mai. Es un jorn ont las maires se pausan e de costuma la familha va manjar al restaurant.En China, festejan la fsta de las maires duscas a lEdat de 35 ans pas mai. Aquel jorn fa pas partida del calendir.En Argentina aquela fsta se debana lo tresen dimenge doctobre.La fsta de las maires es una fsta que se festeja cada an al mes de mai dins mantun paises: en Belgica, al Canada, en Suissa.Dins aquestes tres paises se far lo segond dimenge de mai e en Frana, a Monac es fstejada lo darrir dimenge del meteis mes. Per contra s'aqueste dimenge es lo jorn de Pentacsta alara la fsta ser celebrada lo dimenge seguent, a la debuta del mes de junh.

Onorina LOUPIASp.5 Jornau Hravenguts 8 de la cla deus Calandrins d'Aprene1

Hravenguts, jornal a gratis, d'escampar pas en carriraAPRENE. MVAn116 Gnral Margueritte, 34500 BesirsTel. 04 67 28 75 36www.aprene.orgResponsable de publicacion : Patrici BaccouCap redactor : Olivir Rieffel Mesa en pagina : Isabl Peatier, Celina Meunier e la cla


La Fsta del prat de la fadesaBorg Sant Bernat es un vilatjt situat entre Tolosa e La Vaur dins Lauragus. Le Bernat de Clairvaux vengut presicar contra les ertges, caat de Vrudfulh, i trapc refugi en 1145. Plan aculhit, li balhc son nom. Cada an per Pentacosta s'i debana una fsta que trapa sas originas al moment de la crosada contra les Albigses.En 1211 pendent le stge de La Vaur per las armadas de Simon de Monfrt, le drlle d'una veusa del vilatge fusquc fait presonir pels Albigses. Les joves del Borg, armats de picas, le desliurron per le tornar a sa maire. La veusa reconeissenta dels liberators del filh balhc per eles, le diluns de Pentacosta, una fsta de cavals dins le seu prat. En sovenir, la fsta ser celebrada cada an E dempui, aquela tradicion perdura. Cada diluns de Pentacosta, les joves del vilatge e alentorn festejan, un cortgi parts del vilatge a migjorn del solelh. S'i trapa dins l'rdre : les musicians que jgan la musica tradicionala e l'aire del prat de la fadesa, la bandira, les enfants en abits de soldats amb casques e picas, le cnse montat sus un caval, davant de cavalirs en abits, l'escut del Prat e aquel del Borg, des carris e veituras florits. Le cortgi parts seguit pels vilatgeses. La fola se dirigs cap al prat situat dins la val de Giron a 2 km a quicm prche al nrd del vilatge. Dins aquel prat d'una ectara e mija environ, l'usatge vl qu'a la dintrada, una superfcia de prp catrze aras, si d'en primir desromegada pel proprietari (la comuna per arrestar les conflictes amb les proprietaris comprc le prat en 1885), per mostrar que la dintrada es liura. L'rba deu demorar dins tot lo demai del prat, per que les cavals pscan pisser e sautar en tota libertat. Aqu se dona la fsta. La musica jga dins son luc reservat. Las danas comenan, lo monde corrisson, s'amusan, rison. Se ditz que dins le prat cap filha de p, las audaciosas son transportadas e rotladas dins l'rba mas delicatament, se los galants vlon aver l'onor del poton autorizat. Se sga l'rba d'amor (amoreta o tremblants) gatge de fidelitat, conservada preciosament fins al ramelet de l'an que ven. Les cavalirs se preparan en linha e partisson per la corsa. Aprp tres torns del prat, lo cavalir arribat primir es fait rei de la fsta. Causs sa cavalira entre las joventas del vilatge que ven reina, li pausa una corona de flors blancas sus sa tsta. Le rei la pren sus la cropa, se plaa al cap dels cavalirs que causisson tanben cadun lor cavalira formant atal lo reinatge.A 15 oras solara le cortgi se torna formar e daissa le prat, acompanha la fola per tornar al vilatge. A la fin del camin le cortgi se dispersa, se mescla a las gents.La musica torna, las danas comenan, las barracas de la fira e los vira-vira son investits cap a la fin de la nuit.

Olivir Rieel Las Paraulas de la canon del prat : Anirem totis al PratNous irons tous au PrAl Prat de la fadesaAu Pr de la FadaiseTot le long de la MoisseguesaTout le long de la Mouyssgaise Beurem de bon vin blancNous boirons du bon vin blancViva le roge amai le blancVive le rouge et le blancSeguirem nstre Maira Nous suivrons notre maireComa b'ac vl l'istoraComme le veut l'histoirePartirem en cantantNous partirons en chantantViva le roge amai le blancVive le rouge et le blanc

jornal 8

Documents