HRAVENGUTSJornau de la cla deus Calandrins d'Aprene 1 2014/2015 N5

p.1 Jornau Hravenguts 5 de la cla de la Mal Cofada deus Calandrins d'Aprene1

Vos desiram una bona annada !Plan granada e plan acompanhada...Mas tanben una annada sens paur...

Una annada ont las armas e las violncias prendrn pas la plaa de la reflexion, de la tolerncia, de l'art e del cp de gredon.

Una annada de libertat. Libertat de paraula, de ton, de rire, de se trufar, de dire las causas.

Una annada de debats rics coma los que nos an animats nosautres, cla de Aprene1, en aquesta debuta d'annada de 2015.

La cla La Mal Cofada

p.2 Jornau Hravenguts 5 de la cla de la Mal Cofada deus Calandrins d'Aprene1

Contractualisacion de las esclas Calandreta

Sostner, defendre aquela cultura, aquela identitat bretona, es pas contradictri amb la plaa de la Bretanha dins la republica. Al contrari! Manuel VALLS Dijus 12 de genir de 2015Una de las mesuras presas es a destinacion de las esclas Diwan. Lo temps de reconeissena definitiva d'una dubertura de classa ser de 18 meses al luc de 5 ans actualament. (coma es ja lo cas dins las esclas bascas). Una sosta mai corta poiri permetre a las novlas esclas de s'inscriure dins lo temps, d'sser mens fragilas.Manuel VALLS anoncit tanben que la bibliotca nacionala de Frana poiri ajudar sos ples associats en Bretanha per la numerisacion de lors fons en lenga bretona e per una melhora accessibilitat.Quitament las lengas regionalas las mai conegudas coma l'alsacian, lo basc, lo breton, lo catalan, lo crse e l'occitan, son ui de mens en mens parladas dins las familhas. Es en general a l'escla que los joves se reaproprian la lenga, de cps parlada per lors grands.Segon lo lingista Bernard Cerquiglini, 24 lengas regionalas ran encara parladas sul territri francs en 1999. Mas totas benefician pas d'un ensenhament en establiment escolar e la disparicion de las lengas de Frana es sovent d'actualitat.Per la dintrada de 2007, lo conselh regional de Bretanha lanct una crida als parents, los convidar a demandar la creacion de novlas classas bilingas francs-breton. Per assegurar la salvagarda de la lenga. Parir dins las autras regions ont las esclas ABCM Zweisprachigkeit per lalsacian, Ikastola pel basc, Bressola pel catalan o encara Calandreta per loccitan se mobilisan per assegurar l'ensenhament d'una lenga regionala.Mantunas d'elas son d'esclas associativas (esclas privadas subvencionadas per l'estat) mesas en plaa a la fin de las annadas 70, al moment ont la politica linguistica francesa ra tiralhada entre los protectors de las lengas regionalas, elements del patrimni nacional e los defensors de la lenga francesa, vector d'universitat culturala.Bona contractualisacion a 18 meses a totas las esclas Diwan! E las autras?Aurlia BerthelonSorgas: www.fplusd.org- ouest-france.fr - France3 bretagne

Testimni de Marie Hugon que nasqut en 1909 dins Losera.

Quand re jova lo mar gras aqu's ra la fin del carnaval e de las mascas, donca de las velhadas passadas a danar. Aquel jorn manjaviam quicm de melhor : una saucissa o ben un flc de testa de prc e pui fasiam de bonhetas. Las restas de vianda que se manjavan pas lo mar gras eran montadas e estremadas al charnir entro Paschas, sovent amassavan ben un pa de borra, ms de tot lo Carma (40 jorns) se manjava pas un morcl de vianda.

Aprs lo mar gras, lo primer dimenche de Carma aqu's ra l'me de palha. Aquela espia de festa representava la mrt de Carnaval. Dins lo vilatge, los enfants anavan demandar d'un oustau a l'autre, un pauc de palha. Avans la nuch, tiravan tres o quatre cps la campana del cluchier per sonhar los mes que s'assemblavan. Sens perdre temps, aquestes d'aici cercavan una lata de cinq o sieis mestres de long e l'entoravan amb la palha que los enfants avian amassada dins lo forn de comun. Un cp bien abilhat, aquel aubre ra encoderat pro sarrat; aquo fasi coma un grs cirge.

Un cp aquel trabalh finit, los enfants tornavan sonhar la campana; tot lo monde del vilatge arrivava vs lo forn per ajudar a lo portar lunh dels ostals e a lo plantar lo long de la rota. Fasi pas bon lo far tener drech! Tanleu plantat, i metian lo fic e tot lo monde chantava: Adieu, paure carnaval, tu t'en vas e ieu demore

Los mes n'en profitavan per bieure frces canons de vin; amai que faguessi meschant temps, quauque cp, s'i achagonavan e l'alcllhor fasi chantar un pauc de tot. La joinessa se meti a danar sobre la rota. Se fasi de bonas partidas de jcs: aquo's ra en d'aquel que macharari l'autre; los drlhes bien macharats cercavan a potonar las filhas!

Isabl Peatier

Lo mar gras e l'me de palha (la mrt de carnaval)

p.3 Jornau Hravenguts 5 de la cla de la Mal Cofada deus Calandrins d'Aprene1

Los atemptats a Charlie Hebdo o lo fracs de l'educacion.

Quora aprenguri que s'ra passat a Paris lo 7 de genir passat, me sentiguri despoderada de quicm. Aguri l'impression qu'rem dintrats dins una ra ont las rglas del jc avin cambiat. Ir, la colra se disi en causissent los bons mots, ui se tua los que pensan pas coma m voldri. Fogut doncas la rbia que me prengut d'en primir.Rapidament, en saupre que los terroristas ran franceses, foguri bolegada en pensar qu'aqueles dos fraires avin passat al mens dotze ans dins las esclas. Quant de frustracions amolonadas per n'arribar aqu ? Quant de paraulas censuradas ? Quant de questions demoradas en suspens ? Subretot, coss avin poscut mancar tant d'esperit critic per se trapar dins una situacion ont assassinan un molon de personas al nom d'un dieu. Un dieu tant poders mas que capitari pas de far lo trabalh el meteis ?Me demandri, e me demandi encara, coss los enfants qu'ran i a dtz ans an poscut faire lo pas de s'engatjar dins aquesta armada rba.Benlu que m'identifiquri a lors regents. A costat de qu sm passats ? De qu'avm pas ausit ?E ara me demandi coss far per prevenir una tala causa.En daissant totjorn la plaa bla a l'esperit critic, en ensajant d'establir pro de fisana dins la classa per que tot se psque dire e per pas que las questions tabs demoren amagadas. En daissant los enfants parlar de la fe, de la religion, de dieu a travrs de boitas a questions e de Qu de nus ? securisats e dubrts. E, plan segur, sser prste a ausir tot aqu.Mai que mai, aqueles eveniments fan resson a l'importncia de daissar sa plaaa l'individu. Aculhir l'enfant dins la classa amb sas realitats, e aital noirir loligam entre sa vida a l'ostal e a l'escla.

Matilda Baccou

Un pauc de simplicitat

E vosautres avtz entendut parlar del milierat de mrts al Nigria o de la repression anti-basc?E c los mdias an causits de cobrir los eveniments, crtas i a de que dire mas nos podm pausar de questions, quinas informacions nos son balhadas? qual son los que las causisson?, coss?Las informacions ara nos despassan, son trp rapidas per las contrarotlar, conisser lors sorgas, sm totes negats jos la ret sociala d'internet.Sm dins una societat de consomacion, passam de temps a trabalhar per ganhar d'argent e aver mai de bens materials.Alara coma dison los chilians: apaga la tele e viva tu vida!

E c, cal cambiar de reflexions, l'espr ven pas dins l'atenta mas en far de causas, en comenar per cambiar las causas e ja a l'entorn de nosautres.De comenar de se destacar dels mdias que nos mantenon dins un esperit de paur e de consomacion.Tornar trapar de valors essencialas, lo bonar es pas dins la consomacion mas mai dins las relacions umanas. Favorisar una vida simpla e respectuosa contra la valor de la moneda e del poder.Una vida mai simpla es tanben d'aver mens d'impactes sus la natura, redusir la destruccion de las ressorgas naturalas, de refusar lo gaspilhatge permet de far d'economias.

E d'exemples d'accions d'aqueth tpe que'n podem gahar locaument. Prenem per exemple las AMAP (Associacion tu mantinement de l'Agricultura Pasana), lo SEL (escambis de servicis), las monedas locaus o enqra los numeroses bars associatius, las entrepresas qui los obrrs e tornan prner en cooperativas. Que podem citar tanben las ZAD (Zna Autonoma de Defensa), aquu lo monde que son a bastir ostaus dab materiaus de recuperacion, a plantar de que minjar, a crear ligams dab ua partida deu monde pasan. Shens desbrembar las esclas qui neureishen los mainats t pensar e qui balhan aprs t aver un esperit critic.

Un aute monde qu'ei possible!

Oblidetz pas, la trra que contunha de tot biais de virar a l'entorn deu sorelh, e las estelas que son tostemps dens lo cu !

Miren Genet e Marjorana Joly

H ravenguts, jornal a gratis,d'escampar pas en carri raAPRENE. MVAn116 G n ral Margueritte 34500 Besi rs Tel. 04 67 28 75 36www.aprene.orgResponsable de publicacion : Patrici BaccouCap redactor : Faustina KoppMesa en pagina : Marjorana Joly e la c la

p.4 Jornau Hravenguts 5 de la cla de la Mal Cofada deus Calandrins d'Aprene1

Carnaval es arribat !

Es l'ora tant esperada de festejar carnaval. Dempui nadal es temps de preparar carnaval (lo carnaval es 50% lo plaser de lo preparar e 50% de lo viure) : Fargar un carri per transportar lo material essencial (kazoo, bastons, claves, clic clac, confetis, farina, uus, vin, la teula, olas, vuvuzela, fanga, maracas, baston de pluja, badina de cascavls, castanhetas, etc...) tot que se pt escampar o que fa de bruch, e quilhar un caramentrant que se podr cremar al moment estrategic. Fargar un quasernet de cant e los aprene. Fargar son desguisament.La mger part de las esclas calandretas fan lor carnaval: a Montpelhir e a Besirs se debanarn lo dissabte 28 de febrir, i veirem d'animals totemics, de petaons de totas las colors, de danas de chivalets e del bufets, de calandrons, de parents, de regents, de calandrins, d'associatius e d'afogats que mancan pas jamai aqueles moments pre-istorics e intergeneracionals, de fsta e de convivncia.Mas exists tanben un fum de carnavals oficials e alternatius que se debanan dins aquel peride dins totes los parans del monde e d'Occitnia (Sant Africa, Marselha, Pau, Tolosa, Tarn etc...). Pels novicis vaqu qualques rendetz-vos incontornables dels carnavals d'Erau:Vils-lo-frt lo dimenge 15/02 dins lo tantst, un carnaval novl, familhal.Pesens lo diluns 16 /02 a partir de 19 oras , un carnaval tradicional e familhal, nos vestissm de blanc e la Tarasca es de sortida.Montpelhir lo dimars 17/02 a partir de 19 oras al Peirs, un carnaval sens organisator, amb un fum de fanfaras e de carris, amb la presncia eventuala de las gents d'armas.Cornonterral lo dimcres 18/02 a partir de migjorn, Las palhassas es un carnaval tradicional, ont de cornonterralencs vestits de palhassa apaurisson, agantan e poirisson los blancs (que son tradicionalament los raubaires de recltas venguts d'Aumelas) amb de raca e un pauc mai de cps.I veiretz benlu la cla dels calandrins...mas los caldr reconisser darrir las mascas!

Olivir Grolleau

Las libertats comunalas de TolosaLe divendres 9 de genir de 2015 se debanc, a la comuna de Tolosa, la commemoracion de Las libertats comunalas. I anri amb las classas del cicle 3, de la Maria-Astrid e del Eric, de la Calandreta de Garoneta de Tolosa. Cada annada les calandrons venon cantar per aquela commemoracion. Ongan en mai del Se Canta, cantron la Devisa Republicana davant un pertrra de personas de las institucions de la comuna, de la region, d'occitanistas convidats....Aquesta commemoracion celbra entre le Comte de Tolosa Raimon V e les Cnsols de Tolosa, la signatura d'una carta istorica que marca l'aveniment de la comuna de Tolosa le 6 de genir de 1189. Le pble repoteguc, i avi sedicions, las carpinhadas foguron durament reprimidas pendent l'annada 1188, opausant les partisans del Comte Raimon V e les dels Cnsols de la vila. Un vent de revlta bufa sus la Ciutat Mondina. Acuolat dins la glisa de Sant-Pire de Cosina, Raimon V ceds als Cnsols e a la populacion , signa donc aquel acte fondator de que poiri sonar la Republica Tolosana: la declaracion de Libertats Comunalas, aqu 6 sgles abans la Revolucion Francesa. Per aqueste txte, Raimon V reconeis l'existncia de la comuna coma entitat entira. Raimon prd mai d'un privilgi e dreit, son poder de Comte de Tolosa s'amenusa. Les Cnsols, que se sonarn mai tard Capitols, se trachan d'administracion, de finanas, de la polcia, de comra...Aquel partiment de responsabilitats de la vida de la ciutat es mai ancian, data de la mitat del sgle XII. Le Comte de Tolosa Alfons Jordan, paire de Raimon V(filh de Raimon IV),

s'apiejava ja sus conselhirs e jutges amassats en Capitolum. (Una entitat, un collgi municipal que s'ocupava d'unas afars de la ciutat). Cal saber qu'a Tolosa tot novl arribant dins la vila avi les meteis dreits que les tolosencs quina que si l'origina de son pas e de sa religion. ra ja un modl de tolerncia e de plan viure amassa: convivncia. En aqueste temps ra pas le cas dins d'autras provncias de Francia.Olivir Rieffel

Diapo 1Diapo 2Diapo 3Diapo 4