jordi esteban calm · 2015-03-13 · 4 la xerrada. amb llicència creative commons cc-by-nc autor:...

La xerrada

Converses de nivell bàsic

Jordi Esteban Calm

2 La xerrada. Amb llicència Creative Commons CC-by-nc Autor: Jordi Esteban Calm

La xerrada . Converses de nivell bàsic

1. Característiques Són activitats de repàs. Tot i que hi hagi paraules o expressions que els alumnes desconeguin, el nucli dels exercicis conté sempre elements ja vistos en cursos anteriors. Són activitats semiobertes de parla. Deixen els alumnes en llibertat d’expressar-se com vulguin, però es proposen unes interlocucions suficientment pautades perquè puguin cenyir-s’hi. Es basen en la reflexió i en la repetició. Tracten d’estructures ja conegudes que es repeteixen força vegades, i durant força sessions, en formes diferents. Afavoreixen l’automatització de paraules, expressions i estructures. Volen ajudar els alumnes a expressar-se amb més fluïdesa, reduint progressivament la necessitat de pensar què s’ha de dir. Promouen, doncs, la confiança en la pròpia capacitat d’expressar-se en català.

2. Contingut La proposta consta de cinc fascicles destinats als alumnes. Cada fascicle conté:

• Unes recomanacions per fer abans, durant i després de l’exercici de la xerrada. • Unes pàgines amb temes, amb preguntes per a cadascun d’ells. • Una pàgina final amb pautes per a l’alumnat.

1r fascicle: La xerrada 1 (Expressió de gustos, preferències, costums)

Es tracta de preguntes sobre gustos, preferències o hàbits. Totes les respostes es poden fer en present d’indicatiu i amb unes estructures força repetitives. 2n fascicle: La xerrada 2 (Descripció d’objectes, espais, ambients)

Fa preguntes sobre objectes, espais, ambients, serveis, organismes... Les respostes es poden fer en present o en imperfet d’indicatiu i amb estructures força senzilles de descripció, enumeració, definició... 3r fascicle: La xerrada 3 (Narració de fets actuals i passats) Les preguntes es refereixen a fets o accions habituals o passades. Les respostes es poden fer en present (accions habituals), en pretèrit perfet perifràstic, en pretèrit indefinit o en imperfet d’indicatiu. Les estructures són les pròpies d’una narració. 4t fascicle: La xerrada 4 (Instruccions, recomanacions i consells) Les preguntes fan referència a actuacions en diferents àmbits i situacions. Les respostes es fan, moltes vegades, a partir de l’imperatiu o del present de subjuntiu, tant per a les ordres negatives com perquè s’usa en frases subordinades de verbs de necessitat, obligació, conveniència, etc. 5è fascicle: La xerrada 5 (Hipòtesis, suposicions, expectatives i records) Es fan preguntes a partir d’hipòtesis, de situacions teòriques, de condicions no reals... Les respostes, força vegades, han de recórrer a temps condicionals i a imperfets de subjuntiu.


3. Descripció de l’activitat Abans de la xerrada, el professor explica als alumnes quina pàgina posaran en pràctica durant la sessió següent. Els demana que se la llegeixin, que anotin els dubtes de lèxic o d’estructures i que procurin respondre’s les preguntes mentalment o en veu alta, atenent a la pàgina final on s’enumeren diferents maneres de fer-ho. Just abans de la xerrada, es pot llegir tota la pàgina. En aquest moment els alumnes que tenen dubtes els exposen. El professor insisteix en la necessitat de parlar sense pressa i procurant la màxima correcció possible. La xerrada està dissenyada per a grups de tres alumnes, a cadascun dels quals s’adjudica un tema. Per ordre, cadascun d’ells fa les preguntes del seu tema als altres dos companys. Si cal, es fa algun grup de dues o de quatre persones, que es repartiran les preguntes. Per tal que durant les interlocucions apareguin amb més freqüència les formes verbals de primera i segona persona del plural, es pot fer que cada alumne del grup faci les preguntes a les altres dues persones en conjunt (tractant-les de vosaltres) i que les dues persones, un cop s’hagin posat d’acord, responguin també en plural (nosaltres...) Poden contestar de manera lliure, però sense sortir del tema ni del contingut de la pregunta (per no haver d’expressar-se amb estructures poc treballades). El professor fa el seguiment dels grups, respon als dubtes que li plantegin els alumnes, fa les indicacions individuals que consideri oportunes, etc. Finalment, si és el cas, el professor fa un comentari general de l’activitat i planteja la següent. També pot animar els alumnes que, fora de l’àmbit de l’aula i del curs, repeteixin l’exercici amb altres persones disposades a fer-ho.


Recomanacions per als alumnes

Abans de la xerrada • Estudia o repassa la pàgina final “Maneres d’expressar gustos, preferències i costums”. • Llegeix mentalment les preguntes i les respostes de la pàgina. • Subratlla les paraules o expressions que no entens i consulta-les al diccionari o al llibre de text. • Llegeix en veu alta les preguntes i respon-les també en veu alta. • A classe, abans de la xerrada, pregunta al professor o a la professora els dubtes que tinguis.

Durant la xerrada • Procura respondre a les preguntes dels companys o de les companyes de manera pausada i pensant el que dius. • Escolta el que diuen els teus companys i fixa’t en les coses ben dites. • Subratlla les paraules o les expressions que no entens. • Pregunta al professor o a la professora els dubtes que hi hagi durant la conversa.

Després de la xerrada • Repassa i estudia les paraules, expressions o maneres de dir noves que has subratllat. • Si tens ocasió, repeteix l’exercici de la conversa amb altres persones que estiguin disposades a fer-ho.

Recorda sempre que...

...val més parlar lentament i bé que fer-ho amb rap idesa i malament.


La xerrada

(Converses de nivell bàsic)

1

Expressió de gustos, preferències, costums...


Els vestits • T’agrada fixar-te en la manera com es vesteix la gent? Segueixes la moda

de cada temporada?

No m’agrada gaire seguir la moda. M'agrada veure la gent vestida amb gust i amb personalitat pròpia.

• Com t'agrada anar vestit o vestida? Dónes importància al gust en el fet de

vestir-se?

M'agrada vestir de manera còmoda i esportiva. • T'agrada canviar de vestits o més aviat t’encanta conservar-los molt de

temps?

M’agrada canviar de tant en tant de vestits. Però hi ha alguns vestits que conservo durant molt de temps i m’agrada tornar a posar-me’ls.

Menjar • Hi ha alguna cosa com la xocolata, els pastissos, els caramels, les pipes...

que t'agraden molt i no resisteixes la temptació de menjar-ne?

Ui! Sí! La xocolata negra m’encanta! Si la tinc davant, segur que me la menjo! • Quins són els plats que t'agraden més i quins són els que no t'agraden

gens?

No m'agraden les cols. M'agraden molt les amanides fresques i la carn de be feta a la brasa.

• Què acostumes a prendre per esmorzar? Acostumes a berenar?

Primerament, m'agrada beure un got d'aigua fresca. Després m'encanta prendre un cafè amb llet ben calent.

Dormir • Què et molesta més a l'hora de dormir, el soroll, la llum, el cafè, les

preocupacions, els roncs de la parella...?

El que més odio a l’hora de dormir són els sorolls, sobretot les teles i les músiques dels veïns.

• Digues si prefereixes, a l'hivern, usar mantes o nòrdic.

Jo m'estimo més usar mantes, però a l'hora de fer el llit tinc més feina. • Quantes hores necessites per dormir? Fas migdiada? Te'n vas a dormir

d'hora o tard?

Jo necessito unes set hores. M'agrada molt fer una estona de migdiada els dies de festa. M'estimo més anar a dormir d'hora i llevar-me també d'hora.


Tenir cura del cos • Què t’estimes més, el bany o la dutxa?

Jo, els dies de cada dia, prefereixo la dutxa: és més ràpida i gasto menys aigua. Però els diumenges d’estiu em banyo. Ho trobo molt agradable .

• Necessites ulleres o llentilles per graduar la vista? Si és així, quina solució

prefereixes?

Prefereixo les ulleres. No m’agrada el contacte de les llentilles amb els ulls. • Quin tipus de sabó o de gel fas servir a l’hora de dutxar-te o de rentar-te la

cara? Tens algunes preferències?

M’agrada que sigui un sabó neutre, i que sigui una mica aromàtic.

Fer exercici físic • Cada setmana, quant de temps dediques a fer algun exercici físic? Et

sembla que és suficient?

Jo hi dedico mitja hora cada dia. Em sembla que és molt poc. • Quins esports o activitats físiques t'agrada més practicar?

M’encanta caminar i anar amb bicicleta. També jugo a tennis quan tinc alguna ocasió. • Alguna vegada, amb la família o amb els amics, fas activitats esportives com

ara bàdminton, natació, excursionisme, ping-pong, tennis, etc.?

Jugo a ping-pong quan trobo una taula de joc. També m’agrada jugar a bàdminton a la platja.

La vista • T’agrada fer fotografies? I filmar vídeos? T'agrada fer àlbums de fotos?

La fotografia m’encanta . Però és una mica cara. Filmar també m’agrada , però no tinc càmera i per als records familiars m’agrada més tenir àlbums.

• Et fixes en la fotografia de les pel·lícules que veus? Hi ha alguna pel·lícula

que t'hagi agradat especialment per la fotografia?

N’hi ha una que m’entusiasma : Memòries d’Àfrica. Jo, quan miro una pel·lícula, em fixo molt en la imatge.

• Et molesta que la gent et miri, al metro, a l’autobús...?

Sí, a mi em molesta , si noto que em miren molt fixament o si ho fan molta estona. Però reconec que jo també miro bastant la gent que hi ha en un tren, a l’autobús...


El gust, l’olfacte i el tacte • Hi ha olors que t’agraden molt i pudors que no suportes?

Odio la pudor que fan les cuines quan es fregeixen sardines. Tampoc no m’agrada la pudor dels camps quan hi tiren purins dels porcs. M’agrada molt l’olor dels forns de pa.

• Hi ha plats que no t’agradin? Quins? Per què no t’agraden?

No m’agraden gens les cols. Detesto la llet d’ametlla. M’agraden tots els altres menjars.

• Ets una persona que pateix molt amb el fred, o més aviat una persona que

no suporta la calor?

Jo no aguanto gaire la calor. M’estimo més el fred. Però tinc les vacances quan fa més calor… Per això a l’estiu m’encanta estar-me a la muntanya, on s’està més fresc.

El bon i el mal humor • T'agrada explicar coses divertides als familiars o als amics? T’hi trobes a

gust fent-ho?

Depèn. En un ambient agradable, sí que m’agrada explicar acudits. Però no sóc un animador de grups. M’agrada participar quan s’expliquen històries divertides.

• Suportes bé les bromes una mica pesades? Fins a quin límit?

Sóc una persona tímida i no sé com reaccionar quan em fan bromes pesades. M’ho passo malament .

• Hi ha coses que et fan venir tristesa o pessimisme?

Em fan venir molta tristesa les notícies d’abusos de persones prepotents: abusos amb nens, amb gent que no té recursos, etcètera.

Les converses • T'agrada xerrar amb els veïns, els companys de feina, la família?

Amb els veïns, no gaire. Amb els companys de feina sí que m’agrada , però he d’estar per la feina. Amb la família m’encanta conversar després de dinar, el diumenge.

• Com et sents quan vols parlar amb algú per telèfon i ho has de fer amb el

contestador automàtic?

Em sento una mica estrany. Sobretot si vull parlar amb un amic o un familiar i no hi és. • Consideres que ets una persona xerraire, callada o normal, pel que fa a les

converses?

La gent diu que sóc una persona una mica reservada. A mi em fa l’efecte que sóc bastant normal.


Solitud i companyia • T’agrada, alguna vegada, aïllar-te de tot i de tots i estar-te sol o sola durant

un temps?

Sí. Hi ha moments de la vida en què m’agrada quedar-me sola, pensar en les meves coses i fer el que m’encanta , sense dependre de ningú.

• Quan ets al metro, o al carrer d’una gran ciutat, experimentes la sensació de

solitud i aïllament?

Jo no. Quan vaig amb metro o camino pels carrers vaig pensant en les meves coses i no penso en la solitud ni en la companyia.

• T’atreveixes a anar sol o sola per camins i boscos?

Sí. Jo sóc bastant valent. No acostumo a fer-ho, però, si es dóna l’ocasió, no m’importa caminar sol pels boscos. No em fan por.

Amics i companys • T'agrada xerrar amb els amics o les amigues?

Sí, molt. M’encanta . Quan fa temps que no surto amb els amics, m’agrada trucar-los i convidar-los per xerrar una bona estona.

• En quins moments agraeixes més la presència o el contacte d’un amic o

d’una amiga?

Com tothom: en els moments difícils m’agrada la comunicació amb les persones que estimo. Espero el seu contacte i m’agrada la seva companyia, encara que no em donin solucions.

• T’agrada mirar, alguna vegada, fotografies de la infància, de l’escola, dels

amics d’aleshores...?

Ui! Sí. Sobretot m’agrada ensenyar-les als amics. En tinc moltes i de totes les edats.

Avis i àvies • Què és el que més t’agrada o t’agradava de la relació amb els teus avis?

M’encanta sentir les històries de l’avi. M’explica aventures de la infància i fets de la seva vida. Jo l’escolto amb molt d’interès.

• Què acostumes o què acostumaves a fer a l’hora d’acompanyar els teus

avis?

Jo acostumo a ensenyar-los les coses noves que hi ha i que ells no coneixen. • Hi ha coses que t’emocionen o que t’emocionaven molt, dels teus avis o de

les teves àvies?

A mi m’impressiona l’estimació que la meva àvia té a tota la família, i la seva bondat.


Malalts • Acostumes a estar malalt o malalta molt sovint?

Jo no acostumo a estar-ho gaire. Els meus fills, sí: sovint estan malalts i no van a l’escola perquè tenen amigdalitis, refredat, grip...

• Tens costum de llegir els prospectes de les medecines que et recepten els

metges?

No tinc costum de llegir-los. Diuen moltes coses que no entenc i, a més, si llegeixo els efectes secundaris, m’espanto una mica.

• Quan estàs uns dies malalt o malalta, ets una persona pacient o més aviat

et poses nerviós o nerviosa fàcilment?

Sóc una mica impacient. Quan estic malalt, si no tinc febre, les hores em passen molt a poc a poc i això em posa una mica nerviós .

Primers auxilis • Et mareja la vista de la sang o l'olor d’alguns productes sanitaris?

La sang m’impressiona moltíssim. No puc donar sang, perquè em marejo molt i perdo el coneixement.

• Et fa angúnia entrar en un hospital?

Ja hi estic acostumat i no em fa res entrar en un hospital o veure una ferida oberta. • En un moment d’emergència sanitària ─per exemple, en un accident a la

carretera─ actues amb sang freda?

Depèn de situacions. En casos lleus, actuo bastant tranquil·lament; en casos greus, m’impressiono molt i no sé actuar amb sang freda.

El barri • T'hi trobes bé, al barri on vius?

M’hi trobo força bé. M’agrada saludar la gent que conec. Com que fa molts anys que hi visc, conec moltes persones.

• Tens ocasió de saludar i xerrar amb persones del veïnat?

Xerro amb alguns veïns de l’escala. No amb tots, és clar. Sobretot xerro amb pares i mares que tenen els nens a la mateixa escola que jo.

• Tens costum de comprar a les botigues del barri?

Tinc costum de comprar -ho gairebé tot al barri. M’agrada que el venedor em conegui. Quan vaig a les grans superfícies no trobo el tracte personal de les botigues petites.


La mort • Et fa res veure una persona difunta?

No. No em fa res , si no és un familiar o un amic. Però si ho és, m’emociono molt i tinc ganes de plorar .

• Tens costum de visitar el cementiri amb certa freqüència?

Cada any hi vaig una vegada. El dia dels difunts. Acostumo a portar-hi unes flors seques. Trec les de l’any anterior, netejo el nínxol i hi poso les flors noves.

• Ets de les persones que llegeixen sovint les esqueles dels diaris?

Sí. Tinc el costum de llegir les esqueles. Alguna vegada m’impressiona saber la mort d’una persona coneguda o amiga a partir del diari.

El calendari i el temps • De quin signe ets? T'identifiques amb la seva descripció?

Jo sóc Sagitari. Els amics diuen que no ho sembla. Però jo no crec gaire en els signes del Zodíac. No m’agrada llegir els horòscops.

• Com acostumes a celebrar el teu aniversari?

M’encanta convidar els meus amics. Els convido a fer un berenar el dissabte o diumenge més pròxim al dia de l’aniversari. M’apassiona xerrar amb ells de tant en tant.

• T’agrada que les persones conegudes et preguntin l'edat?

Ho detesto . Jo tampoc no pregunto l’edat a la gent. Prefereixo fer suposicions, encara que moltes vegades m’equivoco.

La neu, el gel i el fred • T'agrada esquiar? I patinar sobre gel?

No m’agrada gaire esquiar, perquè no en sé gaire. Però m’encanta patinar sobre gel. • Hi ha persones que senten de seguida el fred al cos. Ets d'aquestes?

No. Jo el que sento de seguida és la calor. El fred, si no és molt acusat, no em fa res , no em molesta ni el sento.

• Et fa il·lusió veure com neva?

Em fa molta il·lusió . Quan neva, surto fora i m’encanta que em caigui la neu al damunt. Després m’apassiona fer algun ninot de neu amb els amics o els veïns.


La pluja i el vent • T'agrada contemplar la tempesta des d'un lloc segur?

M’agrada molt . És un espectacle magnífic. M’encanta veure les forces de la naturalesa quan jo no tinc cap perill especial. Però m’impressiono fortament quan la tempesta m’agafa al mig de la muntanya.

• Et fan por els trons i els llamps?

No em fan por , però sí que em fan respecte . Sobretot els llamps que cauen a prop. Tanco les finestres i desendollo l’antena del televisor, per precaució.

• Has experimentat (vist, olorat, o sentit) l'ambient dels camps després de la

tempesta?

És molt agradable , a la primavera o a la tardor, sortir a passejar després de la tempesta. M’agrada l’olor de terra humida i veure les fulles dels arbres, netes i brillants.

El món animal • Et fa por o angúnia algun animal?

A mi em fan angúnia les serps. Pitjor: no les puc resistir. M’agafa una tremolor a tot el cos. Quan vaig pel bosc, em fa por trobar-me amb algun ramat de porcs senglars. Poden atacar-me.

• Hi ha altres animals que, en canvi, admiris o et faci goig de veure?

M’encanta veure cavalls galopant. I m’agrada molt observar els ocells i sentir el seu cant.

• Odies especialment algun dels animalons casolans com les formigues, les

mosques, els mosquits, les aranyes o els escarabats?

Jo, de tots aquests, els que odio més són els mosquits a l’estiu, perquè no em deixen dormir i perquè la seva picada és molesta.

El món vegetal • T'agrada cultivar flors i plantes a casa teva?

A la meva germana l’encanta el cultiu de flors d’interior i d’exterior. A mi també m’agrada , però em desanimo força quan se’m moren o s’assequen.

• T'interessa saber o aprendre el nom de les flors, les plantes, els arbres...?

Sí, molt. M’agrada saber el nom dels arbres, de les plantes, de les herbes, de les flors. Sempre miro si hi ha algú que pugui ensenyar-me’ls.

• T'agrada anar a buscar bolets? Els saps distingir? En saps alguns noms?

M’agrada si puc disposar de força temps i vaig amb persones que els coneixen.


Les deixalles domèstiques • Et resulta una feina pesada seleccionar la brossa de casa?

Ja estic acostumat a separar les deixalles, i no és una feina pesada. Tampoc és divertida, és clar.

• Tens costum de portar piles, medicaments usats, mobles i electrodomèstics

vells als llocs especials de recollida?

No tinc gaire costum de fer-ho. Em costa pensar-hi quan no sé què fer de les piles o dels medicaments. Em resulta més fàcil quan són coses grosses: mobles i electrodomèstics, per exemple.

• Què sents quan veus objectes i deixalles llençats al mig del carrer?

Em desagrada molt . No comprenc per què no som, entre tots, més polits i més nets.

La rutina diària • T'agrada, t'és indiferent o detestes fer els llits, cuinar, rentar plats, planxar i

cosir?

D’aquestes coses, la que més detesto és planxar i cosir. En canvi no em fa res fer els llits, cuinar o rentar els plats.

• T'agrada, t'és indiferent o detestes fregar el terra, escombrar, treure la pols i

treure la brossa?

Aquestes coses són necessàries i no gaire divertides. A mi ni m’agraden ni em desagraden ; simplement les faig quan s’han de fer.

• T'agrada, t'és indiferent o detestes passejar el gos, regar les plantes,

comprar aliments, articles de neteja o roba?

D’aquestes coses, la que més m’agrada és passejar el gos. És una estona agradable que aprofito per saludar els veïns, escoltar la ràdio, llegir el diari...

L’aigua • T'agrada que plogui?

Els dies de feina, no. No m’agrada agafar el paraigua ni estendre’l quan està moll. Els dies de festa, si no surto, no m’importa que plogui.

• Uses la dutxa o el bany, per rentar-te?

Jo m’estimo més el bany, però moltes vegades no tinc temps de banyar-me (i es gasta molta aigua). Els dies de cada dia, com molta gent, faig servir la dutxa i prou.

• Beus aigua de l'aixeta o d'ampolla? Quina diferència de gust tenen?

Jo prefereixo beure aigua d’ampolla, és a dir, de font. Però no m’importa beure’n de l’altra.


L’habitatge • T’ho passes bé a casa, els dies de festa?

Sí. Jo m’ho passo molt bé perquè hi puc fer moltes coses: escoltar música, veure una pel·lícula, xerrar amb la família, sortir a passejar...

• T'agrada el bricolatge? I regar les plantes?

El bricolatge m’encanta . Sempre tinc alguna cosa pendent: reparar un moble, pintar una paret, canviar mobles de lloc, reforçar una cadira... No m’agrada regar les plantes.

• Tens costum d’esmorzar a la cuina, a l'habitació o al menjador?

Jo acostumo a esmorzar a la cuina. Tinc una filla que prefereix, els dies de festa, esmorzar a l’habitació. Poques vegades esmorzem junts al menjador.

El metro, el tren, l’autobús • Què t'agrada fer durant els viatges en transport públic?

A mi m’agrada llegir el diari, si el viatge és curt. I m’agrada llegir una novel·la si faig molts viatges llargs.

• Amb què t’estimes més viatjar, amb autobús, amb metro o amb tren?

Jo m’estimo més el metro, perquè és més ràpid. Però el transport que m’agrada més és el tren.

• Et desagrada alguna cosa en especial, quan uses un transport públic?

Em desagrada veure les rascades i pintades dels vidres dels vagons. També em desagrada veure com es tiren papers i deixalles a terra.

Bancs i caixes • En qui confies més, en les persones que t’atenen en un banc o en el mateix

banc?

Jo, en primer lloc, confio en el banc. Però si no confio en les persones del banc o de la caixa, tampoc no confio en el banc. Necessito confiar en els dos aspectes.

• T’importa el tracte humà que ofereixen els agents bancaris?

Sí que m’importa . Molt. Si la persona que m’atén no em tracta bé, prefereixo canviar d’agència.

• T'agrada tenir diners en metàl·lic per precaució, o procures justament no

tenir-ne, també per precaució?

M’agrada tenir sempre alguns diners en metàl·lic a la cartera. Pocs. M’estimo més pagar amb targeta de crèdit.


Les estances de l’habitatge • T’agrada variar la il·luminació de casa teva?

Sí que m’agrada . Quan canvio la posició dels llums i el tipus de llum, em sembla que he canviat de casa!

• Tens música instal·lada a les estances del pis?

No. No en tinc. I això que m’agrada sentir-ne! Tinc un amic molt musical que té música a totes les habitacions, fins i tot al lavabo!

• Tens costum de tenir molts electrodomèstics a casa (espremedora,

obrellaunes, fregidora, torradora, ganivets, batedora, estufes, manta elèctrica, etc.)?

Jo no tinc costum de fer servir gaires electrodomèstics. Tots aquests són molt útils, però, la veritat, no tant com la nevera o la rentadora.

El cotxe i la moto • Què t'estimes més, portar cotxe o moto? De quin color prefereixes el cotxe?

M’agrada molt portar moto, per la rapidesa de moviments i la facilitat d’aparcar-la. Però prefereixo portar cotxe, per la comoditat i la major seguretat.

• Et fa res que s'hi fumi?

Sí, m’empipa que fumi la gent que puja al meu cotxe. No pel fum sinó per la pudor que queda després de fumar.

• T’agrada tenir-lo net? Tens costum de portar-lo a netejar o prefereixes fer-ho

tu mateix o tu mateixa?

M’encanta que el cotxe estigui net. Però mai no tinc temps de portar-lo a netejar. Tinc costum de rentar el cotxe quan vaig uns dies a la muntanya. Allà és més fàcil.

La formació continuada • Com prefereixes estudiar, en silenci, amb música, en companyia d’altres

estudiants, en una biblioteca, de nit, de matí, moltes hores seguides...?

Jo prefereixo estudiar a primera hora del matí, acompanyat de silenci i de foscor. A la nit no em concentro i estic més cansat.

• T’agrada tenir llibres de consulta relacionats amb la teva feina, la teva

dedicació o les teves aficions?

M’encanta . Sóc una persona aficionada a la construcció de maquetes de vaixells i sempre que puc compro llibres que tractin de la navegació.

• Tens costum de fer cursos o cursets per posar-te al dia en la teva formació?

Sí. Ara estic estudiant anglès. També vull fer cursos d’informàtica. M’encanta fer cursos.


Les aficions personals • T'agrada tenir alguna afició útil per a la casa, com el bricolatge, la jardineria,

el macramé...?

A mi m’encanta la jardineria. M’agrada comprar flors de temporada, regar, podar... • Hi ha activitats d’entreteniment que t’agradin, com ara encaixar puzles,

construir maquetes de vaixells, col·leccionar segells, etc.?

M’agrada molt fer col·lecció de segells. És una activitat molt instructiva. A la meva filla l’encanta fer puzles.

• Tens alguna afició artística, com la pintura, els poemes, el dibuix, la

música...?

M’encanta escriure poemes, quan estic inspirat. Però no els ensenyo a ningú. Em fa una mica de vergonya i penso que he de millorar molt.

Els viatges • T'agrada viatjar?

M’agrada molt . Però també em fa mandra pensar on puc anar, encarregar els bitllets amb antelació, vacunar-me si vaig molt lluny...

• Què és el que més t'agrada i el que més odies dels viatges?

El que més m’agrada és el temps de viatge amb avió, tren o vaixell. El que més odio és la pluja dels dies que sóc de viatge.

• En temps de vacances, què t'estimes més: viatjar, anar a la platja, anar a la

muntanya, estar ocupat, no fer res...?

Jo prefereixo fer les vacances a la muntanya, a l’estiu. Allà no fa tanta calor i no hi ha tanta gent com a la platja.

Sortides i excursions • Quin estil de sortida t’agrada més de fer, només amb la parella, amb la

família, amb els amics...?

M’encanta fer sortides de cap de setmana amb els amics. També m’agrada sortir amb la parella, però des que tinc fills petits ja no em resulta tan fàcil.

• Com prefereixes fer les sortides, caminant, amb cotxe, amb tren...?

M’agrada arribar a un lloc amb cotxe o amb tren i des d’allà fer una caminada que no sigui excessiva per arribar a un lloc interessant, una font, un castell, un poble...

• T'ho has passat bé durant les excursions o les sortides de grup? Et

desagrada alguna cosa del fet de caminar, fer excursions...?

En general ha estat positiva. L’única cosa que em desagrada quan caminem és la separació entre els que van de pressa i els que van a poc a poc.


Banyar-se • Què és el que més t'agrada i el que més et desagrada de la platja?

El que més em desagrada és que em tirin sorra quan estic prenent el sol. M’agrada molt nedar, ben lluny de la platja, si pot ser.

• Et fa por alguna cosa com nedar en llocs profunds, sortir a alta mar, trobar

meduses quan nedes...?

A mi em fan por les motos d’aigua i les barques quan circulen prop de la platja. • T'agrada bronzejar-te a l'estiu amb el sol?

Sí que m’agrada . Però tinc perill de cremar-me pel tipus de pell que tinc. Procuro fer-ho molt gradualment.

El món animal • T'agraden els animals?

Veure’ls al zoo, sí que m’agrada . Tenir-ne a casa, no tant, perquè porten molta feina. M’agrada veure pel·lícules en què es veuen animals en el seu medi natural.

• T'impressiona alguna història d'animals?

M’impressiona veure de quina manera es tracten els animals dels quals després mengem la carn: ànecs, gallines, porcs, etc. i com malviuen amuntegats a les granges.

• T’agrada alguna pel·lícula o alguna sèrie televisiva en la qual hi ha algun

animal com a protagonista?

Als meus fills els agraden molt les pel·lícules sobre balenes, dofins... També els encanta quan el protagonista de la pel·lícula o de la sèrie és un gos.

El joc • Tens costum comprar loteria durant l'any?

No gaire. A vegades compro un número de l’ONCE. Per Nadal, a la feina acostumem a participar en la loteria.

• Tens costum de jugar a jocs de taula familiars (escacs, parxís, cartes, etc.)?

Sí. M’encanta jugar amb la família a jocs com el parxís o l’oca. Moltes vegades jugo a escacs amb els meus nebots.

• T’agrada fer els encreuats o les sopes de lletres d'algun diari o revista?

Els caps de setmana, quan tinc temps, m’ho passo molt bé fent els mots encreuats del diari que compro.


Llegir i escriure • T’agrada llegir? Què t'agrada més de llegir, temes realistes o temes

imaginaris?

M’agrada molt llegir. M’estimo més llegir novel·les que no siguin realistes però que estiguin ben escrites, amb descripcions d’ambients i situacions noves per a mi.

• Tens costum d’escriure algun diari personal? Escrius alguna vegada

poemes, contes, històries, reflexions personals...?

No tinc gaire costum d’escriure, però alguna vegada m’animo a escriure poemes i reflexions personals.

• T'emportes algun llibre per llegir quan te'n vas de vacances?

No me l’emporto, perquè ja tinc llibres per llegir al lloc on vaig de vacances. M’encanta llegir novel·les curtes, d’acció i de suspens.

La ràdio i la televisió • A quines hores tens costum de veure la televisió o d’escoltar la ràdio?

Jo miro la televisió a la nit, després de sopar. Alguna vegada, els caps de setmana, miro la televisió a les tardes. Quan passejo m’agrada escoltar la ràdio.

• Quin tipus de programes veus o escoltes més sovint?

Tinc costum de seguir els noticiaris. També m’agrada sentir o seguir per la tele les tertúlies dels polítics i dels artistes.

• Hi ha algun tipus de programa televisiu que no t’agradi gens?

No aguanto les pel·lícules que estan constantment tallades per la publicitat. Odio haver de parar l’atenció quan el tema és més emocionant.

Els espectacles • Quins espectacles t’agrada més de veure, el teatre, el circ, la televisió, el

futbol, les curses de cotxes o de motos, els concerts...?

L’espectacle que més m’agrada i en què m’ho passo més divinament és el teatre. M’encanta veure bones interpretacions i bones escenografies, i sentir bons guions.

• Hi ha algun detall, paisatge o fenomen de la naturalesa que t’encanta

contemplar?

M’apassiona veure les cascades d’aigua dels rius del Pirineu. També m’encanta veure postes de sol. I veure sortir el sol del fons del mar.

• Hi ha algun espectacle que t’agrada especialment?

M’apassiona anar a veure obres de teatre sobre la vida actual. Acostumo a riure moltíssim quan m’hi sento identificat.


Maneres d’expressar gustos, preferències i costums • Dir quines coses acostumo a fer o tinc costum de fer:

Jo, cada dia, acostumo a dormir unes set hores. Nosaltres no tenim costum de llegir al llit abans de dormir.

• Dir quines coses m’agraden o, al contrari, em desagraden :

A la meva germana li agraden molt els pastissos. A mi em desagrada molt sentir gent que crida.

• Dir quines coses em molesten o m’empipen :

A la meva mare la molesta la pudor de tabac. A mi m’empipa molt trobar excrements de gos al carrer.

• Dir quines coses m’encanten o m’apassionen :

M’encanta escoltar música. A nosaltres ens apassiona l’astronomia.

• Dir si una cosa tant me fa , si no em fa res o si em fa alguna sensació concreta:

A mi tant me fa el fred com la calor. No em fa res que engeguis la calefacció. Em fa molta por trobar-me sola al bosc.

• Dir quines coses prefereixo o m’estimo més :

La meva filla, si ha d’escollir entre mar i muntanya, prefereix el mar. Jo, en canvi, m’estimo més la muntanya.

• Dir quines coses odio , no aguanto o detesto :

Jo odio sortir del llit a la nit, perquè algun veí fa soroll. El meu pare no aguanta fàcilment les bromes pesades. Jo menjo de tot, però detesto l’arròs amb llet.

• Dir quines coses m’impressionen :

Al meu germà li impressiona moltíssim veure sang. • Dir si m’ho passo bé o si m’ho passo malament fent alguna cosa.

Jo m’ho passo divinament llegint novel·les romàntiques. Jo, quan algú plora al meu costat, m’ho passo molt malament .


La xerrada


2

Descripció d’objectes, espais, ambients...


Els vestits

• Al teu país o a la teva regió hi ha vestits típics dels dies de festa? Explica quins són i com són.

A Catalunya, les noies porten una malla al cap que es diu ret. També porten unes espardenyes blanques lligades a les cames.

• Al teu país o a la teva regió hi ha vestits diferents dels d’aquí?

A Escòcia els homes porten faldilles i aquí, no.

• Hi ha vestits d’aquí que ja no es porten, que resulten antiquats?

Aquí, molts homes ja no porten barret.

• Quins vestits compres normalment durant la temporada d’hivern? I a l’estiu? A l’hivern compro jerseis, mitjons de llana, samarretes. A l’estiu compro camises, pantalons, banyadors...

Menjar i beure

• Digues de què està fet l’arròs a la cubana. L’arròs a la cubana està fet amb arròs, ou i plàtan. Molts també hi posen suc de tomàquet.

• Prop de casa teva hi ha restaurants amb cuina pròpia, d’altres països? Quins són i on són?

El restaurant típic que hi ha més a prop és un restaurant japonès. És a dos-cents o tres-cents metres de casa meva.

• Explica en què consisteix el cuscús. És una pasta de farina que se serveix amb carn, llegums i salses picants. És típica del nord d'Àfrica.

Dormir

• Explica com són els diferents tipus de matalàs: de llana, de làtex, d’escuma...

El matalàs de llana és el més clàssic, però s’aixafa molt. El de làtex no s’aixafa gens, però és molt car. El d'escuma, a l’estiu és molt calorós.

• Quins mobles hi ha, generalment, als dormitoris? Generalment hi ha un o dos llits, tauletes de nit, algun armari i, de vegades, una taula per llegir o estudiar.

• Quines solucions hi ha quan algú vol tenir molts llits en poc espai? Una solució són les lliteres, que són dos o tres llits a diferents nivells. També hi ha llits niu, que es guarden a sota d’un altre llit. I llits plegables que es guarden en armaris.


La cura del cos • Digues quines cremes hi ha generalment als banys de les cases.

A casa meva hi ha cremes per hidratar la pell, cremes suavitzants, cremes per als llavis quan estan secs, i moltes més que no recordo.

• Què són els banys de sals?

Són banys fets a la banyera. S'hi tiren unes sals que tenen propietats diferents: enfortir el cutis, netejar-lo, etcètera.

• Coneixes algun balneari? Digues on és, quin tipus d'aigües té, quins serveis

ofereix, etc.

Sí, en conec un que hi ha a la Garriga. Té aigües termals, sauna, hidromassatge. Una persona s'hi pot quedar uns dies: és un hotel molt agradable, amb serveis de pedicura, perruqueria, massatge i moltes coses més.

Exercici físic • Coneixes algun gimnàs? Explica quins serveis ofereix.

Jo conec una piscina municipal on pots banyar-te, practicar sauna, fer musculació, prendre el sol... Hi ha monitors que t'orienten i et fan unes fitxes de seguiment, si vols.

• Què són els exercicis cardiovasculars?

Són exercicis per tenir més resistència física general. Són exercicis d'esforç com, per exemple, caminar, pedalar, aixecar peses, etc.

• Hi ha, prop de casa teva, espais útils per fer exercici físic, com són els

parcs, els passeigs, les platges, els camins, les pistes, els boscos...?

Jo tinc un passeig molt a prop de casa. Al matí hi ha molta gent vestida amb xandall que fa exercici físic. Si agafo el metro, puc arribar a la platja en mitja hora.

La vista • Quina diferència hi ha entre un telescopi i un microscopi?

Molta. El telescopi serveix per mirar cossos grans que estan molt lluny, com les estrelles, i el microscopi és per mirar cossos molt petits que no es veuen a simple vista.

• Pots explicar en què consisteix, a qui ajuda i quines activitats promou

l'Organització Nacional de Cecs d'Espanya (l'ONCE)?

Sí. És una organització de persones invidents. L'ONCE les forma, els dóna feina i es finança amb un sorteig famós que fan els mateixos cecs.

• Coneixes el sistema Braille d'escriure i llegir? En què consisteix?

Consisteix en uns petits bonys fets al paper. Cada lletra de l'abecedari està formada per alguns bonys ordenats d'una manera determinada. Per llegir els missatges, els cecs passen el dit per damunt de les marques.


L'oïda • Quins sorolls nocturns molesten els veïns?

Els gossos que borden, les televisions i ràdios amb un volum molt alt, els camions de la brossa i la neteja, els crits i les discussions, les rentadores, les celebracions d'aniversari...

• El carrer on vius, és molt sorollós a les nits? Hi passen molts cotxes? Hi ha

bars nocturns?

Sí. Hi ha un restaurant sota de casa que tanca a la una de la matinada. Quan els clients surten al carrer, criden i em desperten cada nit.

• Quan estàs sol o sola a casa, què t'acompanya més, la tele, la ràdio o la

música?

Quan estic sol a casa poso música. La que més m'agrada.

El gust, el tacte, l'olor • Digues coses que ajudin a superar el fred intens de l'hivern.

Dormir amb dues o tres mantes. Posar-se més jerseis, portar abric o anorac, bufanda i guants pel carrer. Encendre la calefacció. Prendre aliments amb calories.

• Digues coses que ajudin a resistir la calor intensa de l'estiu.

El bany i la dutxa. Caminar per l'ombra. Ventar-se amb un vano. Prendre aliments sense calories. Beure força líquids. Portar roba lleugera i fresca.

• Hi ha menjars o llaminadures que t'agradin molt i molt i no puguis resistir

quan les tens davant?

Tinc una amiga que no resisteix davant la xocolata i un altre que sempre menja pipes. Un veí meu sempre va menjant xiclets.

• Ets una persona que tens pessigolles i ets molt sensible al tacte?

De petit potser sí. Ara no en tinc .

El bon i el mal humor • Quins regals fas als teus familiars pel seu aniversari?

Jo, a la meva dona li regalo un ram de flors i compro uns bombons per celebrar-ho. • Digues detalls que ajudin a crear bon ambient entre els companys de feina.

Saludar-los, recordar el dia de l'aniversari, interessar-se per les seves coses, etc. • Coneixes humoristes que siguin famosos?

En aquests moments, conec en Buenafuente i la Lloll. Fa temps hi havia l’Eugeni, la Mary Sampere i altres.


Les converses • Digues de què parles quan et trobes algú a l'ascensor i vols iniciar una

conversa.

Jo saludo i callo. De vegades faig algun comentari sobre la calor, el fred o el mal temps, si és el cas.

• Hi ha alguns temes que consideres polèmics o tabús en una conversa

informal entre amics?

Sí. Si parles de política, de religió o de sexe, la conversa es pot convertir en una disputa desagradable.

• Hi ha alguna tertúlia o taula rodona interessant a la ràdio o a la televisió?

Sí, a Catalunya Ràdio cada dia, a les tres, hi ha una tertúlia sobre temes generals i de Catalunya que és molt interessant.

Solitud i companyia • Coneixes persones que viuen soles?

Sí. Tinc una veïna que viu sola. Té moltes amigues. I tinc un germà separat, que viu en un apartament de Barcelona i fa moltes sortides a la muntanya. És escalador.

• De quines maneres pràctiques i fàcils una persona pot aconseguir trobar-se

amb nous amics i amigues?

Hi ha moltes possibilitats: es poden enviar anuncis a diaris i revistes, es pot participar en clubs d'amistat, hi ha molts centres cívics, es pot xatejar per Internet, etcètera.

Antics companys, antics amics • Tens alguna fotografia del temps que anaves a escola a aprendre a llegir i a

escriure? Què s'hi veu, a la foto?

En tinc una tot sol, darrere d'una taula que té un globus de la Terra i davant d'una pissarra amb paraules que porten la lletra p. Jo porto un davantal de ratlles blaves.

• Hi havia nens i nenes a la teva classe de pàrvuls i de primària? Éreu molts

alumnes?

Sí, a la meva classe hi havia nens i nenes. Érem uns trenta a la classe de parvulari i uns quaranta a les de primària. Però a primària només érem nens.

• Hi ha algun nen o nena d'aquell temps que avui sigui amic o amiga teva,

encara?

No. Jo ja no visc en aquell barri i no sóc amic de cap nen o nena d'aquell temps. En canvi sí que tinc amics del temps d'estudis secundaris. Tres o quatre.


Avis i àvies • Guardes a casa objectes o documents en record dels avis o dels besavis?

Tinc unes fotos del seu casament i documents oficials: partides de naixement, de defunció...

• Com són, o com eren, els teus avis paterns i materns? D'on eren originaris?

Van viure sempre al mateix país? Si van marxar, per què ho van fer?

Els pares de la meva mare eren pagesos i vivien del treball als boscos: feien llenya, carbó, terra vegetal... Els pares del meu pare eren d'un poblet de l'Aragó i treballaven a les vinyes i a la construcció.

• On vivien, de joves? Quanta família tenien?

Els pares de la meva mare tenien molts germans. Vivien en una zona muntanyosa, en un poble al costat d’un afluent de l’Ebre.

Hi ha malalts a casa • Quins són els símptomes del refredat? I de l'amigdalitis? I de la

gastroenteritis?

Una persona està refredada quan té molta mucositat i tos. Moltes vegades també té febre i mal de cap.

• Quins remeis hi ha normalment a la farmaciola de les cases per a les

ferides? I per a la febre? I per a les cremades?

Jo, per a les ferides, tinc tintura de iode, cotó fluix, aigua oxigenada, una pomada antibiòtica i apòsits adhesius. Per a la febre tinc un termòmetre i antipirètics.

• Quins remeis tens a casa per a les digestions pesades? I per al mal de cap?

Per a les digestions pesades tinc unes sals que es dissolen en aigua; per al mal de cap tinc paracetamol genèric.

Primers auxilis • Quins són els símptomes de la insolació?

La persona que té insolació té molt mal de cap i febre. Tot el cos està acalorat, perquè ha estat molta estona al sol.

• Quins són els símptomes de les picades?

Les picades es noten, perquè la persona nota una coïssor molt forta al voltant del lloc on el mosquit o l'insecte ha picat.

• Quins són els símptomes de la congelació?

La persona que té els dits congelats, els té insensibles i no se li escalfen encara que els posi prop del foc.


El carrer • Es fa alguna festa durant l'any, al teu carrer? Explica com és i què s'hi fa.

No. Al meu carrer no es fa cap festa. Però al barri, sí. Durant la festa major s'hi fan moltes activitats.

• Descriu com és el teu carrer, quines botigues i quins serveis té.

És un carrer bastant estret, amb poques botigues. La gent que hi vivim ens coneixem bastant i ens saludem.

• Digues si el teu carrer és silenciós i lluminós durant la nit, si hi aparquen o

no els cotxes, si la mobilitat és fàcil...

No és gaire lluminós a la nit. Moltes vegades els cotxes aparquen damunt la vorera i les parets estan plenes de pintades.

Els difunts • Com és el cementiri de la localitat on vas néixer o on vius? Rep moltes

visites? Està net i polit? Els nínxols formen pisos o són a terra?

És un cementiri petit, molt net i polit. Molta gent hi va sovint a posar flors als seus difunts. Els nínxols formen pisos. Hi ha cinc o sis nivells.

• Quines són les flors típiques dels difunts? Té alguna simbologia el xiprer,

l'arbre del cementiri?

Hi ha unes flors grogues que no sé com es diuen. Diuen que els xiprers són el símbol de l'hospitalitat i que són com una fletxa cap al cel...

• Recordes com eren els carruatges de morts, antigament?

No gaire. Jo era molt petit. Recordo que eren carruatges negres amb arabescos daurats. Anaven tirats per cavalls molt guarnits.

Els astres del cel • Saps a quins astres es refereixen els noms dels dies de la setmana?

Sí, és clar: el diumenge està dedicat al Sol; el dilluns, a la LLuna; el dimarts, a Mart; el dimecres, a Mercuri; el dijous a Júpiter; el divendres a Venus, i el dissabte a Saturn.

• Digues les fases de la Lluna. Notes la diferència de forma de la Lluna entre

el quart creixent i el quart minvant?

Les fases de la LLuna són: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant. La Lluna creixent té forma de D i la minvant té forma de C.

• Si has presenciat alguna pluja d'estrelles, ens pots dir com és?

Sí. Es veuen molts punts de llum que corren pel cel, deixen un rastre durant un o dos segons i s'apaguen. Són estrelles fugisseres.


El fred, la neu, el gel • Fa molt de fred, a l'hivern, al teu país o a la teva regió?

A la terra on jo visc, no gaire. La regió on vivien els meus avis sí que era molt freda. • Com es defensaven del fred els nostres avantpassats, que no tenien gas ni

electricitat?

Els meus avis tenien sempre la llar de foc encesa. No sortien de davant del foc que eren a casa. Al llit tenien un edredó molt gruixut.

• Pots dir quins esports o quines activitats es poden fer a l'hivern?

Es pot esquiar per les pistes, fer recorreguts amb esquís, fer ninots de neu, patinar sobre gel, fer fotografies, i moltes coses més.

La pluja i el vent • Plou molt o poc a la regió o al país d'on ets?

Jo visc a Catalunya, prop del mar. Hi ha anys que plou molt i anys que no plou gaire. • Pots explicar com és i quan es forma l'arc de Sant Martí?

És un arc que té tota la gamma de colors i que es forma moltes vegades després de la tempesta si els núvols s'il·luminen amb la claror del Sol.

• Saps anomenar els vents, segons els punts cardinals d’on s’originen?

Sí: del nord ve la tramuntana; del nord-est el gregal; de l'est, el llevant; del sud-est, el xaloc; del sud, el migjorn; del sud-oest, el garbí; de l'oest, el ponent, i del nord-oest, el mestral.

Els animals • Coneixes algun zoo? I aquari?

Jo conec el Zoo de Barcelona i un parc d'animals en llibertat, que hi ha a l'Empordà. • De vegades fem comparacions entre les persones i els animals. Per

exemple: ser fort com un lleó. En pots dir algunes més?

Sí: ser covard com les gallines, ser treballador com les formigues, ser ignorant com un burro, ser fidel com un gos...

• Pots descriure com són alguns animals mítics, com les sirenes, el

Minotaure, Pegàs...?

El Minotaure és un monstre amb el cap de toro i el cos d'home. Pegàs és un cavall dotat d'ales per volar pel cel.


Els vegetals • Coneixes herbes bones per a algun aspecte de la salut?

La camamilla va bé per a les digestions pesades, la til·la va bé per als nervis, la marialluïsa és molt aromàtica, la menta i la farigola són molt digestives.

• Has visitat alguna vegada parcs naturals o jardins botànics? En pots

descriure algun?

Conec el Parc natural del Montseny. Hi ha boscos de pins, d'alzines, de roures i d'avets. Hi ha moltes fonts d'aigua molt freda i es poden fer excursions molt boniques.

• Saps en què consisteix la tècnica dels bonsais?

No gaire. Sé que és una tècnica per aconseguir arbres de mida minúscula, per poder-los tenir dins de casa, en un test, sobre la taula...

La brossa i els contenidors • Com són els contenidors del teu barri?

Són molt moderns: tenen un dipòsit sota la vorera i no ocupen gaire espai. N'hi ha un per als papers i cartrons, un altre per als plàstics i un per als vidres. La brossa general es fica en un contenidor normal, amb rodes.

• Al teu carrer hi ha sovint deixalles fora dels contenidors?

Sí. Sobretot hi ha fustes, matalassos, electrodomèstics i mobles vells. Molta gent no porta aquestes coses a la deixalleria i les deixa al costat dels contenidors.

• Quantes bosses de brossa teniu a casa per destriar-la?

Tenim una bossa per a la brossa general, una per als plàstics i una altra per als papers. Si tenim vidres, també fem servir una altra bossa.

La rutina de cada dia • Si portes claus per fer-les servir sovint, indica quines tens i per a què les

uses.

Porto sempre a sobre la clau de la bústia, la de casa, la del portal que dóna al carrer, la d'entrada a la feina i les claus de la moto.

• Enumera electrodomèstics destinats a fer-nos alguna feina de casa.

A casa tinc rentadora, rentaplats i una aspiradora per netejar el terra. No tinc assecadora ni gaires electrodomèstics de cuina.

• Hi ha moltes accions rutinàries que cal fer cada dia per al bon funcionament

de la llar. En pots enumerar algunes? Per exemple: fer els llits.

Escombrar, fregar el terra, treure la pols, rentar els plats, rentar la roba, planxar, treure la brossa, comprar pa, fer el dinar i el sopar...


L'aigua d'ús domèstic • Coneixes fonts d'aigua bona del teu poble, ciutat o regió?

Sí, conec una font del poble de la meva germana. Molta gent hi omple garrafes i ampolles i se les emporten amb el cotxe.

• Coneixes fonts o sortidors d'aigua famosos per alguna raó?

N'hi ha moltes: La font de Canaletes de Barcelona, la font lluminosa i musical de Montjuïc, la font del Lleó de Caldes de Montbui, amb aigua calenta.

• Saps què és i com funciona una cisterna?

Sí, una cisterna és un dipòsit fet de pedra, situat sota una casa. L'aigua de la cisterna és l 'aigua de la pluja que cau a la teulada. Hi arriba a través de canonades.

Els espais de l'habitatge • La cuina i el menjador de casa teva estan junts o separats? Quina estança

és més gran?

Estan separats. El menjador és més gran que la cuina. Hi ha una porta que separa les dues estances.

• Les habitacions de casa teva tenen finestres que donen a l'interior o a

l'exterior?

Gairebé totes, menys una, donen a l'interior. Una habitació té una finestra bastant gran i hi entra molta llum.

• L'habitatge on vius és una casa, una planta baixa o un pis? Si és un pis, és

molt alt?

És un pis. Un tercer pis. Hi ha una escala de veïns i un ascensor. Des d'una habitació de casa i des del menjador es veu el carrer.

El transport públic • Quines persones de la família usen el transport públic per anar a la feina o a

l'escola?

A casa meva, un fill meu i jo usem el transport públic. La meva filla va a peu a l'escola. • Quina distància han de recórrer? Quin transport utilitzen? Quant de temps hi

dediquen?

De casa a la meva feina hi ha mitja hora amb metro. El meu fill agafa l'autobús i tarda tres quarts d'hora. La meva filla s'està cinc minuts per anar de casa a l'escola.

• Quin tipus de bitllet o títol fan servir?

Jo uso un bitllet mensual i el meu fill, un de setmanal.


Bancs i caixes • Hi ha gaires bancs i caixes al poble, ciutat o barri on vius?

Al meu carrer només hi ha una caixa, però al barri hi ha moltíssims bancs i caixes. • Explica les diferències entre un banc i una caixa.

Jo diria que un banc és un negoci i que una caixa és una fundació financera amb finalitats socials. Però no sé si en realitat és així.

• Recordes maneres originals d'ocultar diners dels nostres avantpassats?

Els pagesos que portaven faixa, hi amagaven els diners. A les cases de pagès els diners s'amagaven en un racó de la paret o en un forat del terra.

Electricitat i benestar domèstic • Descriu, si ho saps, com eren els llums de carbur, els llums d'oli, les

neveres de gel, els safareigs dels pobles...

Recordo les neveres antigues: tenien un dipòsit per posar-hi el gel. Els llums de carbur funcionaven amb aigua i una substància química que desprenia una llum blava intensa.

• Enumera els electrodomèstics que hi pot haver en un habitatge (a la cuina,

al bany, a la sala d'estar, al taller, al dormitori...).

A la sala d'estar hi pot haver una televisió, una ràdio, un DVD, un reproductor de compactes, uns comandaments a distància...

• Hi ha, a casa, llums que no siguin elèctrics? Quins?

A casa meva hi ha algunes espelmes i un llum de butà que fem servir quan anem de càmping.

El cotxe i la moto • Compara les formes que tenien els cotxes antics i les que tenen els cotxes

actuals.

Els cotxes antics tenien formes més rectes, no tan aerodinàmiques com les dels cotxes moderns. Hi havia també cotxes amb carrosseries molt arrodonides i barroques.

• Quines altres diferències pots descriure, entre un cotxe antic i un de

modern?

La velocitat: els actuals corren molt més. La comoditat: els antics eren bastant incòmodes. La seguretat: els actuals tenen sistemes de fre i de protecció més bons.

• Què és un sidecar? N'has vist algun, últimament?

Un sidecar és un seient que es col·loca al costat d'una moto. Porta un roda addicional


La formació continuada • Hi ha biblioteques públiques prop del lloc on vius o treballes?

Sí. L'ajuntament ha posat una biblioteca pública a cada barri. Tenen llibres, revistes, CD. S'hi pot anar a estudiar.

• Hi ha centres de formació d’adults prop d'on vius? Quins? De quins

coneixements o habilitats ofereixen formació?

Hi ha una escola d'adults que funciona molt bé. Ensenyen lectura i escriptura, fan el graduat escolar, ensenyen anglès, català, informàtica...

• Quines activitats imagines que pot tenir un centre cívic de barri?

Tallers de fotografia, cuina, macramé, cursos de català, exposicions, conferències, cursets culturals...

Aficions personals • Tens alguna afició per a la qual necessitis eines o estris? Digues quines

aficions són i quines eines fas servir.

Jo tinc afició a la col·lecció de segells. Tinc pinces, àlbums i lupes. • Quines eines o estris fan falta per dedicar-se a la jardineria?

Doncs, cal disposar de mànega, tisores de podar, rasclet, aixada, productes per eliminar pugó, per enriquir la terra...

• Quines eines o estris fan falta per dedicar-se a la pintura?

Es necessita un cavallet, una paleta de pintor, pintures, pinzells, teles, laca...

Els viatges • Explica l'itinerari i els mitjans de transport d'algun viatge interessant que

hagis fet alguna vegada.

De jove anava de vacances a Menorca i Mallorca. De Barcelona a Menorca, amb vaixell. Després, de Menorca a Palma de Mallorca, també amb vaixell. De tornada a Barcelona anava sempre amb avió.

• Digues llocs on han anat de viatge de nuvis parents, amics o coneguts teus.

Uns parents meus van anar de viatge de nuvis a Eivissa, uns altres a Grècia. I uns altres van visitar Tailàndia.

• Digues llocs o països interessants de conèixer.

N’hi ha moltíssims. És interessant, per exemple, conèixer els diferents països de l'Àfrica: els del Nord, com Egipte i el Marroc; els de l'Àfrica Central, com Costa d'Ivori, Nigèria, Uganda, Sudan, i els de més al sud, com Madagascar i Sudàfrica.


Sortides i excursions • Saps algun itinerari interessant de seguir per fer un passeig per la ciutat o

una excursió a prop?

Sempre és interessant visitar el nucli antic de la ciutat: els carrers estrets, els edificis medievals, els museus...

• Pots explicar-nos excursions interessants per fer amb cotxe?

Des de Barcelona, es pot anar amb cotxe a Montserrat, al Montseny, a la Costa Brava, a un poble del Pirineu. A moltíssims llocs.

• I amb bicicleta?

Amb bicicleta es poden fer sortides matinals de vint o trenta quilòmetres, per carreteres comarcals, pistes i camins. Hi ha llibres que informen dels itineraris.

Banyar-se • Quines platges coneixes? Digues com és la sorra, si hi va molta gent, si hi

ha serveis de dutxa, si l'aigua és neta...

Jo conec la platja de Castelldefels, prop de Barcelona. És una platja molt ampla, l'aigua és poc profunda. De vegades l'aigua és neta i de vegades no tant, segons els corrents marins. Hi va moltíssima gent a l'estiu.

• Digues quines coses t'emportes de casa quan vas a la platja (para-sol,

estora, ulleres, cremes, jocs...).

Jo m'emporto una estora i un para-sol. També m'emporto una nevera portàtil amb aigua i refrescos. A més, la crema per al sol, la tovallola i unes ulleres de sol. I un llibre.

• Vas a alguna piscina? Com és? Quins serveis té? Quant costa ser-ne soci?

Ara no, però hi he anat molt temps. És al barri, té molts serveis gimnàstics i esportius. No sé el preu actual. A mi em costava l'equivalent a 12 euros al mes, però en pessetes.

Animals de companyia • Quins animals de companyia hi ha, normalment, a les cases?

A les cases hi pots trobar gossos, gats, lloros, canaris, periquitos, peixos, tortugues, conills... Hi ha gent que hi té animals exòtics com serps i altres animals.

• Si hi ha prop de casa teva alguna botiga dedicada als animals de

companyia, digues què hi venen.

Sí, n'hi ha una que ven gossos nascuts de fa poc, peixos d'aigua freda i calenta, menjar per a tots els animals, collars, casetes, etcètera.

• Coneixes alguna persona cega que tingui un gos pigall que l'acompanya?

Sí, tinc una veïna cega que surt al carrer amb un gos pigall. La veig cada dia a la parada de l'autobús.


Els jocs • A quins jocs jugaves a la teva infància? Amb qui jugaves?

Quan era petit jugava a bales i a futbol al carrer. A casa jugàvem als escacs i al joc de l'oca. També jugàvem a amagar objectes i a descobrir-los.

• Descriu quins eren els jocs de pati a l’escola.

Al pati, els nois jugàvem a futbol i a bàsquet. Les noies saltaven la corda. També jugàvem a tocar i parar.

• Explica en què consistia algun dels jocs que has anomenat.

Les bales eren unes boles de fang de colors. Cada jugador havia de tocar la bala dels altres des d'una distància determinada per una ratlla que havíem marcat a terra.

La ràdio i la televisió • Digues quines ràdios i quines televisions escoltes o mires habitualment.

Jo tinc costum d'escoltar Catalunya Informació. Així puc saber coses sobre política, el temps, el trànsit i els resultats dels esports. De la televisió miro solament els noticiaris de TV3 i TV2.

• Digues noms de programes de ràdio o de televisió, de concursos, xous,

sèries, informatius, esports, teatre...

A TV3 fan Majoria absoluta, que és una sèrie setmanal. També fan Mil·lenium, un programa sobre un tema determinat i una pel·lícula relacionada.

• Recordes algun anunci televisiu o radiofònic que consideris especialment bo

o especialment dolent?

En recordo un de molt dolent que feia propaganda d'uns entrepans i apareixia un jove parlant amb la boca plena d'entrepà. Era desagradable.

Espectacles • Hi ha cinemes i teatres al barri on vius?

No. Quan vull veure una pel·lícula he d'anar al centre de la ciutat. Abans hi havia cinemes de barri. Feien dues pel·lícules a les tardes de diumenge.

• Digues quan i a quins llocs fan focs artificials.

A Barcelona fan focs artificials durant les festes de la Mercè. A Mataró en fan a finals de juliol: es veuen des de la platja i es fan a les dotze de la nit.

• Diuen que la natura és el millor espectacle. Pot explicar-ne algun que t'hagi

colpit especialment?

La vista que es veu des del cim de les muntanyes més altes del Pirineu. És espectacular.


Maneres de descriure • Dir què hi ha en un lloc:

A Holanda hi ha camps de tulipes. A casa dels meus avis hi havia un safareig per rentar la roba.

• Dir allò que té un determinat espai, objecte o persona:

Aquest gimnàs no té piscina. Hi ha camions que tenen moltes rodes. La meva àvia tenia els ulls verds.

• Dir què porta una persona o un objecte:

L'autobús porta anuncis a la carrosseria. Abans les velles sempre portaven mocadors al cap.

• Dir com és un objecte, animal o persona:

El meu carrer és ample i molt llarg. El Minotaure era un monstre amb cap de toro i cos d'home.

• Dir en què consisteix un servei, mecanisme, producte, etc.

L'escriptura Braille consisteix en uns petits bonys fets al paper. La mili consistia en un servei militar obligatori per als nois joves.

• Dir per a què serveix una cosa, un aparell, etc.:

Hi ha unes cremes que serveixen per netejar el cutis. Els esclops servien per caminar per sobre del fang.

• Dir com pot ser una cosa o què es pot fer amb ella

Les cadires poden ser de fusta, de ferro o de plàstic. Amb un somier plegable pots tenir les cames elevades.

• Dir què es veu en algun lloc, o des d'algun lloc:

Des de casa es veu la muntanya de Montjuïc. L'any passat encara es veien arbres cremats de l'incendi.


La xerrada


3

Narració de fets actuals i passats


Els vestits

• Alguna vegada tu o algun familiar teu us heu tacat o estripat el vestit en moments compromesos?

Una vegada anava a un casament amb cotxe i se’m va petar una roda en un lloc ple de fang. Em vaig embrutar moltíssim i no tenia recanvi de roba. Sort que un familiar del nuvi em va portar a casa seva i em va ajudar ...

• Alguna vegada a tu o a algun familiar teu us han robat la roba en viatges,

platges, sortides...?

En un viatge amb la família vam aparcar en un carrer per sopar. En tornar, ens vam adonar que ens havien trencat un vidre del cotxe i s’havien endut una bossa de roba.

• Recordes alguna anècdota divertida en què intervingui un vestit?

Una vegada em vaig posar el jersei del revés, sense adonar-me. Veia com la gent em mirava al metro i al carrer. Finalment, a la feina, els meus companys em van avisar .

Menjar

• Pots explicar què menjaven normalment els teus avantpassats?

Els meus avis s’alimentaven de productes de l’hort i dels animals que criaven . Normalment menjaven llegums bullits, ous i moltes verdures fresques o cuites.

• Saps històries de persones que es van intoxicar amb algun menjar, com bolets, productes en mal estat, etc.?

Jo conec uns pagesos que deien que coneixien molt bé els bolets. Una vegada es van equivocar i es van intoxicar . Tota la família va anar a parar a l’hospital.

• Recordes alguna anècdota referida al fet de menjar?

Quan tenia deu anys, em vaig fer un arròs bullit. Vaig posar a l’olla la mateixa quantitat d’arròs que d’aigua. Quan l’arròs va bullir es va inflar , li va faltar aigua i es va cremar per sota. Ho vaig llençar tot, molt enfadat.

Dormir • Saps alguna història o alguna anècdota d’alguna persona somnàmbula?

En un campament de muntanya hi havia una nena que era somnàmbula i moltes nits es llevava adormida i sortia de la tenda. Nosaltres la seguíem i així no es perdia .

• Saps alguna anècdota en què intervingui el fet d'adormir-se o de no

despertar-se?

Una vegada, quan tenia quinze anys, vaig fer un viatge llarg amb tren i em vaig adormir . El revisor em va despertar quan el tren ja havia arribat a l’última estació.

• T'has adormit alguna vegada en una situació compromesa, en una classe,

durant una conferència...?

Quan estudiava a les tardes, tenia un company que arribava a l’escola molt cansat i molts dies s’adormia a mitja explicació del professor. Tenia sort que no roncava ...


Tenir cura del cos

• Recordes si alguna vegada tu o algun amic teu es va cremar la pell per estar-se massa estona al sol?

Sí. Jo mateix. La primera vegada que vaig anar a la platja amb els companys d’escola vaig tornar a casa amb l’esquena ben cremada i molt mal de cap. Era una insolació.

• Explica alguna experiència basada en una imprudència o en una inadvertència en la cura del cos.

Un oncle meu va participar en un concurs de beure cervesa. Es va trobar malament i el van ingressar en un hospital. Des d’aleshores està molt delicat del fetge.

• Pots explicar els gustos, els canvis o les modes en el pentinat que has tingut des de la infància fins ara?

De molt jove, m’agradava portar els cabells llargs, sense exagerar. De més gran els he portat més curts. Ara m’agrada anar tallat al número 2 o al tres com a màxim.

L’exercici físic

• Si has viscut, tu o alguna persona pròxima, alguna història de traumatismes, explica què va passar i les activitats de recuperació que va caldre fer.

Un cop em vaig tòrcer de tal manera el turmell que vaig estar quatre setmanes de baixa, embenat i fent repòs. Després vaig anar durant tres mesos a fer recuperació.

• Si fas un esport, explica quin és, com és el ritme dels entrenaments, en quines competicions participes i quan es fan.

Fa uns anys era jugador d’handbol. M’entrenava tres cops a la setmana, dues hores cada vegada. Hi posàvem molta voluntat, però no vam guanyar mai cap competició.

• Explica les activitats físiques que feies durant l’etapa d’estudiant, tant a l’escola com fora d’ella.

Dos cops a la setmana teníem classe d’educació física al gimnàs. A mi m’encantava fer salts amb el poltre, fer exercicis a la barra o balancejar-me a les anelles.

La vista

• Coneixes alguna història de persones cegues? Explica-la, si vols.

Vaig tenir un amic cec. Vaig fer una sortida al Pirineu amb ell. Vaig descobrir que també s’ho passava bé sentint l’aire, l’aigua, la natura... Va ser una experiència inoblidable.

• T'ha sortit premiat algun cop un cupó del sorteig de l'ONCE?

Una vegada vaig encertar les dues darreres xifres i la sèrie. Vaig cobrar tot el que m’havia gastat durant uns anys.

• Hi havia programes de TV o pel·lícules que els pares no et permetien veure, quan eres infant?

Sí. Abans hi havia més censura, tant per a mi, que era petit, com per a les persones grans, que no podien veure algunes pel·lícules i se n'anaven a França a fer-ho.


L'oïda

• Explica alguna experiència en què hagi intervingut el silenci.

Un dia, pujant a un cim vaig trobar un muntanyenc que anava amb una ràdio que sonava molt fort. Em va dir que ho feia perquè no suportava el silenci dels cims.

• Explica alguna experiència relacionada amb el soroll.

Un dia un amic que volia parlar amb mi em va convidar a una discoteca. Un cop a dins, vam veure que havíem escollit el pitjor lloc per xerrar, si no era a crits.

• Convius o has conviscut amb persones sordes? Si és així, explica en quines dificultats es troben, com les superen...

Vaig tenir una companya de classe que era sorda i s’asseia als pupitres de davant per mirar els llavis de la professora. Era una persona molt agradable.

Tastar, olorar i tocar

• Durant la infància –a casa o a l'escola– s'esforçaven a fer-te tastar el màxim nombre de menjars?

El meu pare s’enfadava si algú de nosaltres no volia menjar algun plat, perquè no li agradava . Tot i això, hi havia coses que no ens agradaven i no ens les menjàvem .

• Tens records basats en el sentit de l'olfacte, és a dir, en les olors?

Recordo les olors que feia la cort de les vaques de casa dels meus avis i les olors de l’estança on guardaven el gra, el vi, els embotits... Era una olor molt penetrant.

• Si has viatjat i has tingut experiències d’olors, gustos i tactes diferents de les d’aquí, en pots explicar alguna?

Un cop vaig viatjar a Turquia. Recordo que em va costar molt acostumar-me als menjars que em donaven a l’hotel on vaig residir durant uns dies.

El bon i el mal humor

• Un dia típic per fer bromes és el 28 de desembre, dia dels Innocents; explica'n alguna d'original.

Fèiem un paquet postal amb un totxo a dins, el lligàvem amb una corda, que fèiem passar -amb un pal travessat- pel forat d’una tapa de la vorera. Si algú el volia agafar , estirava el paquet i es trobava que no se’l podia endur. Nosaltres rèiem des d’un racó.

• Recordes alguna broma pesada, feta en una escola, al servei militar o en altres ambients?

Una vegada un professor es va comprar un cotxe petit. El vam arrossegar entre tots i el vam amagar en un racó del pati. El professor es pensava que l’hi havien robat !

• Si has conegut persones especialment alegres i animoses, explica’n detalls per fer-nos veure el seu bon temperament.

Vaig conèixer una persona que sabia explicar acudits, cantar cançons, tocar instruments, organitzar jocs... Quan érem al seu costat ens divertíem moltíssim.


Les converses

• T'havien castigat alguna vegada per parlar a classe, a la infància?

Parlàvem amagant el cap darrere la tapa del pupitre, i en veu baixa. Ens enteníem perfectament amb la mirada i el gest. M’havien castigat moltes vegades per parlar.

• Si has tingut a la vida alguna conversa o entrevista important i decisiva, explica en què va consistir i com la vas preparar.

Una vegada va venir l’alcalde del poble a l’escola i jo vaig ser l’encarregat d’explicar-li les activitats que fèiem a classe. Em vaig posar molt nerviós i vermell.

• T’has trobat algun cop escoltant converses -en un edifici, en un tren en un bar...- quan els que parlaven ho feien en veu alta? Explica l'experiència.

Una vegada, en un tren, vaig sentir la discussió d’una parella que estava a punt de separar-se. Va ser molt desagradable i vaig canviar de vagó.

Solitud i companyia

• Explica quins eren els teus companys de joc d’infància, i què fèieu junts.

Jo tenia molts amics del barri. Fèiem entremaliadures: tocar timbres de les cases, agafar fruites dels horts, lligar llaunes a la cua dels gossos...

• Has tingut companys i companyes d'estudi? Com estudiàveu junts?

Alguna vegada, sí. Estudiàvem a la nit junts, perquè érem interns. Ens ho passàvem molt bé i no sempre estàvem estudiant. Xerràvem molt.

• Els viatges són una bona ocasió per conèixer altres persones. Ha estat cert en el teu cas? Ho pots explicar?

En un viatge vaig conèixer un home que es dedicava a fer jocs de mans. Me’n va fer uns quants. Jo li vaig escriure cartes durant uns anys. Em va aficionar a la màgia.

Antics companys, antics amics

• Explica alguna aventura viscuda amb antics companys d’escola, de carrer, de barri, o de poble.

Una vegada, quan tenia dotze anys, uns companys d’escola i jo vam organitzar una sortida a la muntanya, sols. Els pares no ens deixaven , però finalment els vam convèncer .

• Heu fet darrerament alguna trobada d'antics alumnes o d'antics companys d'escola o de feina?

Fa anys vaig anar a un sopar d’antics alumnes. Va ser molt interessant veure a què es dedicava cadascun d’ells. Alguns estaven molt canviats; altres, eren els mateixos.

• Explica com us vau connectar, què vau fer a l'hora de trobar-vos. Comenta alguna anècdota de la trobada.

Vam enviar una carta amb tot el programa. Vam fer un sopar en un restaurant i vam estar , després, unes hores comentant coses de la nostra vida.


Els avis i les àvies

• Recordes alguna història sobre la infantesa o la joventut dels teus avis?

Recordo que la meva àvia explicava que, als sis anys, ja anava sola amb les cabres tot el dia i que tornava al vespre molt cansada. Que havia anat molt poc a escola.

• Podries fer un resum de la vida dels teus avis o àvies?

Els avis paterns eren pagesos d’un poblet de Castella. Tenien alguns animals i un hort. Treballaven quan l’amo de les terres els reclamava per sembrar, collir fruita, etc.

• Recordes moments d’una relació més emotiva o intensa amb els avis?

Recordo que l’avi m’acompanyava al parvulari i em venia a buscar . Em feia molta il·lusió, perquè sempre entrava en una lleteria i em comprava una barra de regalèssia.

Els malalts de casa

• Has estat malalt o malalta durant algun temps a casa? Explica com passaves el dia, què feies per distreure’t, etc.

A vegades he estat malalt , amb febre. Passava el dia dormint. Quan em trobava millor, escoltava la ràdio, mirava la tele, o em dedicava a llegir una novel·la.

• Has tingut, alguna vegada, familiars malalts a casa durant uns dies? Explica quines atencions calia tenir en compte, com t’organitzaves la vida, etc.

Quan he tingut algun dels fills petits malalts, ha vingut la meva mare a cuidar-los durant el temps que nosaltres, els pares, treballàvem .

• Has tingut, alguna vegada, persones grans a casa, amb necessitat d’ajut i atenció? Explica com els vas atendre, quines atencions calia donar-los, etc.

Hi vaig tenir el meu avi, que tenia noranta anys. No es podia valdre sol. L’ajudàvem a vestir-se, el col·locàvem en un seient molt còmode. Ell havia perdut la memòria.

Les primeres atencions sanitàries

• Explica'ns històries reals d’atenció sanitària en què hagis intervingut i que hagin succeït entre familiars, amics, companys...

Un amic meu es va torçar un peu a la muntanya i no podia caminar. Entre tots vam fer un baiard i el vam dur fins al poble. Un taxi ens va dur a l’hospital de la comarca.

• Si has presenciat algun cas de desmais, traumatismes o d'altres incidències sobtades, explica com va succeir, què es va fer, com va reaccionar la gent...

Una vegada, en autobús molt ple, una noia es va desmaiar . Una persona que era metge ens va dir que deixéssim espai, la va descordar i va aconseguir que retornés.

• Si algun familiar teu ha fet cursets de socorrisme, explica què va fer i com li va anar.

Tinc una neboda que és socorrista. A l’estiu treballa en una platja de l’Empordà i durant l’hivern fa algunes hores a la setmana en una piscina de Figueres.


El carrer i el barri

• Explica alguna cosa positiva que hagi passat al teu carrer o al teu barri, com gent que ajuda, persones que es coneixen i relacionen, etc.

Ja fa temps, al meu carrer s’hi van instal·lar dues botigues noves: una, regida per persones del Paquistan i l’altra, per uns joves de Bangla Desh. Tots són molt amables.

• Explica alguna cosa negativa que hagi passat al teu carrer o al teu barri, com, per exemple, robatoris, accidents, incendis...

El meu carrer, a la nit, és solitari. Moltes vegades hi ha robatoris, sobretot a les persones grans. Algun dia, al matí, hi ha moneders de senyora llençats al contenidor.

• Explica quant de temps fa que vius al mateix barri, com i per què vas anar-hi a viure, quines persones vas conèixer primerament...

Ja fa quinze anys que visc al mateix barri. Abans vivia en un altre lloc més impersonal. De seguida vaig conèixer moltes famílies que portaven els fills a la mateixa escola.

Defunció

• Pots explicar alguna seqüència de defunció (mort, vetlla, funeral, enterrament, etc.) a la qual hagis assistit?

Vaig saber que havia mort una persona coneguda gràcies al diari. Vaig anar al tanatori a donar el dol a la família i vaig assistir als funerals que es feien per ella.

• Hi ha algun costum establert, al teu poble, quan mor algú (campanades, avisos als portals, àpats, etc.)?

Al meu poble, quan mor algú, les campanes de l’església fan uns tocs especials. La gent se n’assabenta pels veïns o perquè apareix un avís a la porta de l’església.

• Recordes alguna pel·lícula amb grups de gent seguint el fèretre i dones de negre plorant desconsoladament?

Sí, en recordo dues de Buñuel, un director antic que presentava escenes d’enterrament molt dramàtiques.

Astres, calendaris i rellotges

• Explica quines festes es fan a la teva regió o al teu país d'origen, relacionades amb la primavera i l’estiu.

Aquí és important la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya, en què la gent compra llibres i els homes regalen roses a les dones que estimen : mares, esposes, filles...

• Explica quines festes es fan a la teva regió o al teu país d'origen, relacionades amb la tardor i l’hivern.

La festa de la castanyada és a l’inici de novembre. Es mengen panellets, castanyes i moniatos. La gent va als cementiris a fer una visita als seus familiars difunts.

• Explica quines festes es fan a la teva regió o al teu país d'origen, relacionades amb la història del país o amb la religió.

A Catalunya fem la festa nacional l’11 de setembre. De festes religioses n’hi ha moltes, les més importants són les de Setmana Santa i les de Nadal.


L'hivern, el fred, la neu i el glaç

• Comenta, si ho saps, en què consisteix la tradició de fer cagar el tió.

Abans de Nadal es diu als nens que donin menjar a un tronc d’arbre, un tió, perquè cagui joguines. El dia de Nadal els pares i els fills li fan cagar regals a base de donar-li cops de bastó.

• Explica altres tradicions o festes que tinguin el fred o l'hivern com a motiu (el Pare Nöel, l'arbre de Nadal, la festa de l'arbre, etc.).

L’arbre de Nadal és una tradició dels països nòrdics que s’ha anat estenent per tots els altres països. De l’arbre pengen els regals de la família del dia de Nadal.

• Recordes anècdotes que hagin passat amb motiu del glaç o de la neu?

Una vegada va nevar al meu poble. La neu es va glaçar i molta gent relliscava i queia . Per sort ningú no es va fer gaire mal, però era divertit veure’ls a terra.

La pluja i el vent

• Què passa al vostre barri o poble quan plou molt i hi ha inundacions?

Al meu barri, quan plou , no hi ha problemes, perquè és un barri que fa baixada. Alguna vegada la pluja s’ha emportat els contenidors carrer avall...

• T’has mullat del tot alguna vegada per causa de la pluja? Explica com va ser.

En una excursió, em vaig mullar durant dues hores de pluja. Quan vaig arribar al refugi, vaig estendre la roba mullada i vaig intentar d’assecar-la en una llar de foc.

• Explica alguna aventura relacionada amb el vent, el mal temps...

Fa uns anys, anava amb cotxe per una carretera. Feia tant de vent i plovia tant, que no podia veure res des de dins. Vaig aparcar i vaig esperar fins al final de la pluja.

La vida animal

• Has viscut en cases de pagès on hi havia animals? Explica com s’hi vivia.

De petit, a l’estiu, vivia en una masia que tenia conills, vaques, oques, porcs i gallines. Cada dia donàvem de menjar als animals i netejàvem les corts on dormien .

• Explica l'argument d'alguna història, novel·la, conte, pel·lícula o llegenda en

què els protagonistes siguin animals.

Jo recordo moltes de les faules que estudiava de memòria quan era petit: la de la serp i la llima, la de l’ànec i la serp, la de les abelles i la mel, etc.

• Saps històries de gossos pigall o de gossos santbernat que hagin fet actes

heroics?

No. Jo únicament recordo que una vegada, en una marxa per la muntanya, ens va acompanyar durant tot el dia un gos santbernat molt simpàtic. A la nit va retornar sol al lloc d’on havia sortit .


El món vegetal

• Si has anat a buscar bolets alguna vegada, explica l'experiència.

Hi he anat poques vegades. L’última ha estat aquesta tardor passada. Havia plogut molt i hi havia molts bolets al bosc. M’ho vaig passar molt bé collint-los.

• Pots explicar com era antigament la vida dels pagesos? Explica què feien durant l’estiu i durant l'hivern.

A l’estiu treballaven sense parar, de sol a sol, perquè havien de segar , cavar, regar... En canvi, a l’hivern no feien gairebé res: es passaven el dia davant del foc.

• Coneixes algú que tingui al·lèrgia al pol·len, a la pell de préssec, a les gramínies...? Què ha fet per superar-la?

Una veïna meva té al·lèrgia a la pell de préssec. Li surten molts grans al cos quan en menja un. La solució ha estat que a casa seva no entren mai els préssecs.

Escombraries i contenidors

• Has anat alguna vegada a algun lloc (parc, espai natural...) i t'has trobat que era ple de brutícia? Explica l’experiència.

Una vegada vaig parar en un descans de l’autopista i era tot brut i ple de deixalles: els lavabos, els vàters, les taules... No ens vam quedar . Vam marxar de seguida.

• Explica què passa, en països que tenen fama de nets, quan algú llença una cigarreta o un paper a terra. Tens alguna anècdota sobre aquest tema?

Un amic meu em va explicar que va tirar una burilla a terra i una senyora el va cridar i li va dir : “Senyor! Li ha caigut una burilla a terra. Segur que no se n’ha adonat , oi?”

• Recordes o saps com es recollien les escombraries pels carrers abans dels camions de la brossa?

La gent treia a la vorera unes galledes amb escombraries. Els escombriaires passaven amb un carro tirat per un cavall i buidaven les galledes. El carrer era ple de mosques.

La rutina diària

• Relata què fa un dia qualsevol algun fill teu o algun nen o nena que coneguis.

Tinc un nebot que cada dia es lleva a les set, a les vuit el porten a l’escola; s’hi queda a dinar. Surt a les cinc de la tarda, se’n va a classe d’anglès i torna per sopar i dormir.

• Relata què fas un dia qualsevol, un dia monòton.

Em llevo a les set. Me’n vaig a la feina fins a les dues. Torno per dinar i faig tres hores més a la feina. Arribo a casa a les vuit. Sopo , miro la tele i me’n vaig a dormir.

• Relata què fan un dia qualsevol els teus pares, o els teus avis, o algun oncle o alguna tia de la teva família.

La meva mare es lleva molt d’hora. Fa una caminada pels carrers, torna a casa amb el pa, passa el matí llegint o mirant la tele, i a la tarda surt una estona a xerrar amb les amigues.


L'aigua d'ús domèstic

• Has tingut alguna fuita d'aigua a casa? N'has patit alguna dels veïns? Explica com va ser.

Una vegada es va rebentar la canonada de l’aigua que entra a casa i es van inundar els baixos de la casa. Sort que va ser un dia de cada dia.

• T'han explicat com vivia aquí –o com viu actualment en alguns països poc desenvolupats– la gent sense aigua corrent?

La gent havia de fer les seves necessitats fora de casa, anar amb garrafes i gerres a buscar aigua a les fonts més pròximes. No hi havia dutxes ni banyeres...

• Havies anat o has anat recentment a buscar aigua a alguna font per beure? Per què hi anaves?

Abans sí que hi anava . Agafava aigua d’una font que hi ha al poble dels meus cosins. Ara consumeixo aigua de l’aixeta, perquè està més controlada que la de les fonts.

Els espais de l'habitatge

• Si has canviat diverses vegades de lloc de residència, explica els canvis d’habitatge que has fet.

De petit vivia en un poble, prop d’una ciutat de trenta mil habitants. De més gran em vaig traslladar a un pis de Badalona perquè tenia feina en aquesta ciutat.

• Explica els passos que vas fer i els habitatges que vas visitar quan vas comprar o llogar l'habitatge on vius.

Vaig mirar els anuncis dels diaris durant més d’un mes. Vaig visitar vuit o deu pisos per comparar característiques i preus. Finalment, em vaig decidir pel pis on visc ara.

• Hi ha alguna anècdota interessant relacionada amb el procés de la compra o del lloguer d’un pis?

Vaig descobrir que els venedors tenen pressa per vendre pisos. De seguida deien que un pis ja estava demanat. Ho deien, perquè jo el comprés o llogués de seguida.

Els transports públics

• Què fas el dia que hi ha vaga de transports, embús important de circulació o avaria en la línia de metro?

Aquell dia agafo la bicicleta i surto a treballar una mica més aviat. Procuro portar una roba resistent. Als meus companys de feina els sembla una bona idea.

• Tens alguna anècdota interessant relacionada amb els viatges d'anada o tornada de la feina o de l'escola?

Durant un temps pujava cada dia al mateix vagó de metro a la mateixa hora. Al cap d’uns mesos em vaig adonar que coincidia amb altra gent que feia el mateix que jo.

• Tens alguna anècdota interessant relacionada amb els mitjans de transport públic, com el taxi, l’autobús, el tren, el metro...?

Una vegada em vaig deixar un paquet en un taxi, però el vaig recuperar fàcilment.


Comptes corrents i llibretes d’estalvi

• Hi ha alguna anècdota o has tingut algun conflicte amb bancs o caixes, digne de ser explicat?

Una vegada em van fer un ingrés important per error. Jo vaig callar , però als dos dies em van avisar del banc i me’l van retirar . Em van demanar moltes disculpes.

• Alguna vegada t'has trobat diners en algun lloc, o te n'han robat, o has estat testimoni d'algun robatori?

Fa uns anys vaig trobar , llençades per terra, unes monedes. Vaig cridar els meus germans i tots vam seguir buscant . Vam trobar-ne una seixantena.

• Has estat víctima d'algun error bancari?

Sí. Una vegada em van carregar una quota dues vegades. L’error provenia del fet que hi havia una persona que coincidia amb mi en nom i cognoms.

Electricitat i benestar domèstic • Digues diferències entre la gent que no té electricitat a casa i la que en té.

Si tenim electricitat no depenem gaire de la llum del sol. Tenim aparells que ens estalvien les rutines de cada dia. Sense electricitat tot això no és possible .

• Has tingut alguna vegada una apagada elèctrica? Com us n'heu sortit?

En vam tenir una durant l’estiu, quan feia més calor. Per sort, no érem dins d’un ascensor ni teníem coses congelades al frigorífic. Vam treure un veí de l’ascensor.

• Pots explicar com vivien els nostres pares o avis sense els electrodomèstics que ara considerem essencials, com la rentadora o el frigorífic?

Tenien molta més feina. Recordo que la meva àvia es passava tardes senceres rentant la roba en un safareig amb l’aigua molt freda. Se li feien penellons als dits.

El cotxe, la moto

• Explica, si és el teu cas, l'experiència de l'obtenció del permís de conduir i de les primeres conduccions.

Quan vaig obtenir el carnet i vaig agafar tot sol el cotxe, em vaig col·locar darrere d’un autobús, perquè –pensava jo - per on passava ell podia passar també jo sense perill.

• Explica alguna experiència o aventura que hagis tingut conduint.

Conduïa de nit per una carretera i vaig ficar la roda dreta de davant dins d’un forat del voral. Per sort no corria gaire, la roda va rebotar i el cotxe va fer un bot .

• Has estat testimoni de fets o de comportaments dignes de ser explicats?

Una vegada vaig veure molt de prop un accident entre dos cotxes. Em va sorprendre la resposta de la gent: tothom es va comportar de forma molt ràpida, eficaç i humana.


Formació

• Has assistit darrerament a alguna conferència o xerrada interessant? Digues qui la va organitzar, quan es va fer, de què van parlar...

Vaig assistir a una conferència sobre les drogues. La feien al centre cultural del meu barri i va ser molt interessant. En fan moltes sobre diferents temes.

• Si has fet algun curs de formació, explica com te n’has informat, on has anat, quant de temps hi has dedicat, etc.

Vaig fer cursos d’anglès per comprendre textos senzills. M’enviaven propaganda a casa i vaig anar a una acadèmia del barri. A classe érem vuit o deu persones.

• Si treballes en una empresa gran, explica si fan cursets de formació del personal, com s’organitzen, qui hi va, cada quan s’organitzen, etc.

Treballo en una empresa de complements de l’automòbil. He fet dos cursos de vendes i un per aprendre un programa informàtic de gestió del magatzem.

Habilitats i aficions personals

• Tens algun familiar o amic que tingui habilitats com la fotografia, el modelisme, el macramé, etc.? Com s’hi va aficionar? Què fa? Com ho fa?

Tinc una amiga que es dedica a fer vaixells a partir dels models i materials que compra en una casa de modelisme. Té molta paciència i ja n’ha construït més de vint.

• Alguna vegada t’has dedicat a arreglar alguna cosa sense saber-ne, perquè no has trobat l’especialista corresponent? Què va passar i com t’ho vas fer?

Una vegada, a casa dels meus pares, el fred va rebentar les canonades de l’aigua. El lampista no podia venir i jo mateix vaig intentar canviar la part que s’havia fet malbé.

• Si tens alguna habilitat personal, explica com va sorgir, com i quan la desenvolupes, quins projectes tens per al futur...

Jo tinc afició a la fotografia. La vaig adquirir del meu pare, a qui agradava molt fotografiar paisatges urbans. Dedico algun matí de diumenge a fer fotografies.

Viatjar

• Explica alguna anècdota curiosa o sorprenent que hagis viscut en un viatge.

Vaig fer un viatge a Galícia per passar-hi uns dies de vacances. Cinc quilòmetres abans d’arribar-hi, un cotxe va xocar contra el meu i no vaig poder continuar el viatge.

• Si has fet alguna amistat durant un viatge, explica'ns amb qui i com et vas relacionar.

En un viatge a Menorca, els meus fills es van fer amics d’uns nens mallorquins. Des d’aleshores, ens escrivim cartes molt sovint.

• Has deixat d’anar a algun país per desconeixement de l'idioma, per por d’atemptats o per perill de malaltia?

Jo no, però un amic nostre, quan hi va haver la guerra contra l’Iraq, va cancel·lar els bitllets que tenia per visitar el país.


Excursions i sortides

• T'has perdut alguna vegada en una sortida? Explica’ns què va passar.

Sí, en una excursió pel Pirineu vaig voler fer drecera i em vaig perdre . Érem set persones. Per sort vam trobar una casa de pagès abans de fer-se fosc.

• Si has fet alguna excursió o sortida amb la família o amb algun grup, explica

com vau preparar-la, què vau fer durant el trajecte...

Fa temps, quatre famílies que teníem fills de la mateixa edat organitzàvem sortides de cap de setmana a llocs interessants. Ens ho passàvem molt bé.

• Si tens alguna anècdota divertida o algun esdeveniment interessant que hagi

ocorregut en alguna excursió o sortida, explica'l.

Una amiga meva, que era soltera, va conèixer un noi al cim de l’Aneto, a més de 3.400 metres. Ara són casats i tenen tres fills. Als fills no els agrada el muntanyisme...

Banyar-se

• Explica com vas aprendre a nedar.

Vaig aprendre a nedar en una bassa prop de casa dels meus avis. L’aigua em cobria i jo n’aprenia agafat de la mà del meu cosí, que en sabia molt.

• Explica els teus hàbits dels dies de platja: a quines hores hi vas i què hi fas.

Recordes alguna anècdota de la platja o de la piscina?

M’agrada la platja a les hores que la gent, justament, no hi va : a primera hora del matí, quan la mar és plana, i a la nit, per sentir les ones sobre la sorra.

• T'has banyat alguna vegada en algun riu o riera? Explica en quines

circumstàncies.

Moltes vegades. Reconec que és una mica perillós. Als llocs on anava a l’estiu no hi havia piscina i ens banyàvem al riu. Calia ser prudent i no llançar-se des de punts alts.

Els animals domèstics

• Coneixes alguna pel·lícula amb algun animal domèstic de protagonista?

Fa temps en vaig veure una que tractava dels gossos que arrosseguen trineus a Alaska. Era molt interessant veure la relació que tenien amb els seus amos.

• Saps alguna història, llegenda o conte en què intervingui un animal?

Recordo la història d’uns estudiants que, per guanyar diners, simulaven que un company s’havia convertit en burro. Algú el comprava i el burro es tornava persona.

• Des que una família es queda un gos fins que l'abandona a la carretera hi deu haver una història que explica el procés. En pots donar raó?

Al començament el gos és petit i no porta problemes. Però es fa gran i cal tenir-ne cura, vacunar-lo, portar-lo a passejar... Aleshores moltes famílies no suporten la càrrega...


El joc

• Recordes les entremaliadures que feies a l’adolescència, amb els companys, al carrer, amb el veïnat, abans o després d’anar a escola...?

Hi havia un grup de companys que, en sortir de l’escola al migdia, tocaven els timbres de les cases. Sortien les persones enfadades i prometien que trucarien a la policia.

• Si has estat testimoni de jocs-enganyifa al carrer (com els famosos trileros), explica quan els vas veure, en què consistien i com reaccionava la gent.

He vist trileros als carrers de la ciutat. Enganyen la gent que creu que no els enganyarà ningú. Sempre n’hi ha un d’entre el públic que simula estar-hi interessat.

• Recordes jocs perillosos com la ruleta russa, concursos d’alt risc, etc., que hagin estat motiu d'alguna pel·lícula? Explica’ns el guió.

Vaig veure una pel·lícula sobre excombatents del Vietnam que participe n en una ruleta russa. Els millors companys acaben morts pel tret de la pistola.

La lectura i l'escriptura

• Recorda el temps en què vas aprendre a llegir i escriure. Qui i com te'n va ensenyar?

Recordo que anava al parvulari i la mestra ens feia llegir un llibre que es deia “Tilín, tilín”. Vaig omplir un munt de llibretes de cal·ligrafia.

• Qui va cultivar més en tu el gust per la lectura, l'escola o la família? Explica com va ser.

El meu pare tenia una biblioteca amb llibres de tota mena. Els meus germans i jo els agafàvem i en vam llegir alguns. En el meu cas, la família va influir més que l’escola.

• Explica quina novel·la has llegit d'una tirada o quina t'ha costat molt d'acabar.

La novel·la que vaig llegir d’una tirada va ser “Crim i càstig” de Fedor Dostoiewski. I això que és llarga i complexa. Em va “enganxar” i no vaig poder aturar la lectura.

Ràdio i televisió

• Recordes el moment en què tu o els teus pares van connectar el primer televisor en blanc i negre? Com va ser?

Sí, fa molts anys els meus pares van comprar un televisor després de sis mesos de fer guardiola. El vam engegar un diumenge després de dinar.

• Recordes emissions televisives que es puguin considerar "històriques", com el casament d'algun rei, l’arribada a la Lluna, etc.?

Recordo la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, el juliol de 1992. No hi havia ningú al carrer. Tothom era davant del televisor mirant les actuacions de l’estadi.

• Quins programes de ràdio seguies a la teva infància? Quan els escoltaves? Quins programes segueixes ara i quan els escoltes?

De petit seguia un concurs de ràdio: narraven un assassinat i havíem de descobrir l’assassí. Ho feien a l’hora de sopar. Ara escolto la ràdio quan vaig amb cotxe.


Maneres de narrar fets actuals i passats • Fets actuals i habituals, en present: Normalment...

jo... treballo condueixo em rento m’abrigo me’n vaig tu... treballes condueixes et rentes t’abrigues te’n vas el meu pare... treballa condueix es renta s’abriga se’n va nosaltres... treballem conduïm ens rentem ens abriguem ens n’anem vosaltres... treballeu conduïu us renteu us abrigueu us n’aneu unes amigues... treballen condueixen es renten s’abriguen se’n van • Fets recents en passat pròxim: Aquest matí, aquesta setmana...

jo he... anat fet begut dit caigut vist obert tu has ... anat fet begut dit caigut vist obert el meu pare ha... anat fet begut dit caigut vist obert nosaltres hem ... anat fet begut dit caigut vist obert vosaltres heu ... anat fet begut dit caigut vist obert unes amigues han ... anat fet begut dit caigut vist obert • Fets passats puntuals, en passat llunyà: Ahir, la setmana passada, fa dos anys...

jo vaig ... anar fer beure dir caure tu vas ... anar fer beure dir caure el meu pare va... anar fer beure dir caure nosaltres vam ... anar fer beure dir caure vosaltres vau ... anar fer beure dir caure unes amigues van ... anar fer beure dir caure • Fets passats duradors, en imperfet d’indicatiu: Ahir, la setmana passada, fa dos anys...

jo... anava feia sortia volia tenia tu... anaves feies sorties volies tenies el meu pare... anava feia sortia volia tenia nosaltres... anàvem fèiem sortíem volíem teníem vosaltres... anàveu fèieu sortíeu volíeu teníeu unes amigues... anaven fèieu sortien volien tenien


La xerrada


4

Instruccions, recomanacions i consells


La roba

• Quina és la millor manera de rentar la roba blanca i la de color? A quina temperatura? Amb quin sabó? Convé usar suavitzants?

La millor manera és rentar-la amb aigua freda, o, en tot cas, poc calenta. Hi ha diversos tipus de sabó. Amb alguna roba, com les tovalloles, és bo usar suavitzants.

• Com s’ha d'estendre la roba? Què es pot fer per assecar-la en dies humits i plujosos?

La roba s’ha d’estendre en llocs airejats i, si pot ser, assolellats. Cal estendre-la com més separada millor. En dies plujosos es pot fer dins de casa, encara que tardi més.

• Dóna consells sobre com ha de ser un armari rober, perquè sigui pràctic. Ha de tenir molts o pocs prestatges? Ha de tenir molts calaixos?

Jo us aconsello que l’armari de la roba sigui gran, amb molts calaixos i prestatges. Convé que tingui una part més alta per guardar-hi la roba que no és de temporada.

La cuina

• Explica'ns alguna recepta interessant.

Per fer patates al caliu, cal col·locar-les , sense pelar, sobre brases i cobrir-les amb més brasa. Després s’ha de tapar tot amb cendra durant una hora.

• Què s'ha de fer per obtenir una bona carn a la brasa? I per fer un arròs a la

paella?

(Carn a la brasa). Passeu la graella per les brases, perquè s’escalfi. Distribuïu la carn ordenadament a la graella i col·loqueu-la sobre les brases. Tombeu-la de tant en tant.

• Explica com es fa una melmelada, o una confitura, o una conserva...

Cal pelar i tallar pomes –o altres fruites- i bullir-les durant una hora amb una bona dosi de sucre. Després cal emplenar els pots de vidre i escalfar-ho tot al bany maria.

Dormir bé • Explica com ha de ser un dormitori, perquè s'hi pugui dormir bé (llum, soroll,

espai, etc.).

L’habitació ha de ser silenciosa, s’ha de poder enfosquir durant el dia i ha de tenir una bona ventilació.

• Què s'ha de fer per no roncar?

Per no roncar és convenient no dormir de panxa enlaire, sinó de costat. També és molt convenient no ser fumador.

• Com ens hem de comportar amb una persona somnàmbula?

Si veieu que es lleva adormida, procureu que no s’espanti, acompanyeu-la per la casa, parleu amb ella suaument i convideu-la a tornar al llit.


Un cos sa

• Per a quines activitats ens aconselles portar guants protectors i per què?

Jo us aconsello que porteu guants protectors quan treballeu al jardí o a l’hort, sobretot si tracteu amb terres o amb plantes espinoses. Us podeu embrutar o punxar.

• Per a quines activitats ens aconselles portar ulleres protectores i per què?

Si alguna vegada treballeu amb màquines de disc, amb ferro, fusta, plàstic, etc., us aconsello que us poseu unes ulleres que protegeixin bé els ulls. És molt important.

• Què hem de fer per emmorenir-nos prenent el sol sense cremar-nos?

És molt convenient que ens untem la pell que ha d’estar exposada al sol, amb cremes protectores i amb el factor de protecció més adequat al nostre cutis.

Exercici físic

• De quina manera hem d'aixecar pesos sense herniar-nos i dur-los sense fer-nos malbé l'esquena?

Primer hem d’ajupir-nos flexionant les cames i després ens hem d’alçar fent força amb les cames i no amb l’esquena. Els pesos s’han de portar ben a prop del cos.

• Explica com ens hem de col·locar davant d'un ordinador.

Davant d’un ordinador cal tenir l’esquena ben dreta, amb les cames en angle recte sobre el terra. Cada quart d’hora convé dirigir la vista a altres llocs, perquè descansi .

• Quin tipus d’exercici físic es pot fer per rebaixar greix de la panxa?

Es poden fer exercicis abdominals per endurir els músculs del ventre. Convé no fer-los després dels àpats. Es poden fer a terra, sobre una estora, o sobre el llit.

La vista

• Com ha d'incidir la llum natural en una taula on llegim i escrivim?

S’ha de procurar que la llum natural ens arribi per l’esquerra si som dretans, i per la dreta si som esquerrans.

• Digues normes o consells per conservar la vista i l'agudesa visual.

És molt important no forçar la vista fent esforços per mirar coses petites o perquè no hi ha prou llum. Cal descansar de la lectura quan notem que estem una mica fatigats.

• Com s’han de tractar les ulleres o les lentilles, perquè no es facin malbé?

S’han de tractar amb compte. Cal deixar-les en llocs segurs. S’han de netejar amb els productes que són adequats i eixugar-les amb els teixits indicats per a això.


L'oïda

• Quines precaucions cal tenir, a casa, per no destorbar els veïns amb els nostres sorolls?

No es pot fer soroll a partir de les deu de la nit. Si cal fer algun soroll per fer forats o per algun altre motiu, cal fer-ho en hores en què la gent, en general, estigui desperta.

• Quins consells dónes a una persona jove que escolta música amb molts decibels a festes, concerts, discoteques, amb els diskmans, etc.?

Li aconsello que no posi el volum del diskman gaire alt, ja que és perillós per a l’oïda. A les festes, li recomano que no es col·loqui molt a prop dels altaveus.

• Com podem saber a quina distància ha caigut un llamp?

El so va a una velocitat de 340 metres per segon. Quan cau un llamp s’ha de calcular el temps que tardem a sentir el tro. Cada tres segons és un quilòmetre de distància.

El gust, l'olor i el tacte

• És bo menjar o beure aliments massa freds o massa calents?

No és gens bo . La temperatura dels aliments ha de ser temperada.

• Hi ha maneres d'eliminar la pudor que deixa el tabac a la roba, a les estances, als cotxes...?

La millor manera és airejar les estances i la roba perquè la pudor se’n vagi. També s’hi poden tirar perfums diversos per compensar-la.

• Com podem acostumar els infants, perquè els agradin tots els àpats, o la major part, almenys?

Cal tenir paciència i insistir en els diversos gustos dels menjars. Un nen o una nena ha de poder menjar pràcticament de tot.

Les converses

• Per a què creus que cal fer servir, preferiblement, el telèfon, per xerrar, per informar o informar-nos, per contactar...?

És convenient fer servir el telèfon per informar o informar-nos i per connectar amb les persones. És bo que evitem xerrades llargues, ja que resulten molt cares.

• Que li aconselles a una persona que ha d'assistir a una entrevista per accedir a una feina?

La millor manera de preparar-se per a una entrevista és mantenir la tranquil·litat. Cal anar ben vestit i és molt convenient tenir cura d’un tracte educat i positiu.

• Pots donar algun consell sobre l’ús del telèfon mòbil?

Jo aconsello que no s’abusi de les trucades. El fet de poder trucar en qualsevol moment i des de qualsevol lloc és una temptació constant que convé superar .


Bon humor

• Digues alguna norma o dóna’ns algun consell per mantenir el bon humor.

Us aconsello que dormiu les hores necessàries i que no mengeu més del compte. També us recomano que compteu fins a deu abans d’enfadar-vos per alguna raó.

• Quins comportaments cal tenir amb els companys de feina o d’estudi per tal de mantenir amb ells una relació positiva?

Cal estar atent a les seves necessitats i ser educat. Us aconsello que anoteu les dates importants dels aniversaris i que les celebreu amb algun petit detall.

• Què es pot fer per recuperar el bon clima amb companys o familiars amb els quals hem tingut algun conflicte?

Es pot tenir algun detall que demostri estima. Es pot recordar el fet que va provocar el conflicte i demanar disculpes pel to o per l’actitud negativa que hi va haver.

Solitud i companyia

• Què aconselles a una persona que vol "xatejat" per Internet?

Li aconsello que controli el que diu. Li recordo que ha de tenir en compte que es poden dir moltes coses, però que pot ser que no coincideixin amb la realitat.

• Com funciona una agència matrimonial?

Cal posar-se en contacte amb l’agència i donar-los les dades personals. Cal que descriguis com ets i com imagines la parella que esperes trobar.

• Com s'estableixen contactes d'amistat per mitjà de revistes o diaris amb seccions destinades a això?

Has d’escriure a la revista, a la secció corresponent, els has de donar les teves dades; has de descriure com ets i concretar què desitges.

Amics d’infància

• Explica les normes d’algun joc de pati de la teva infància.

La xarranca. S’hi juga tirant una pedra dins d’un quadrat. Després cal saltar amb un peu pels quadrats fins a la pedra. S’ha de collir la pedra i retornar, també saltant.

• Què cal fer per mantenir una amistat i evitar que la relació es refredi amb el

temps?

Cal que tinguem cura de les nostres amistats, felicitant-les el dia del seu aniversari, concertant amb elles alguna trobada per xerrar, preocupant-nos per la seva salut, etc.

• Si has organitzat alguna trobada d'amics, digues què ens aconselles si en

volem fer una.

Si voleu fer una trobada d’antics companys, heu de tenir les adreces de tots i enviar-los una carta per explicar tots els detalls. Cal que demaneu confirmació d’assistència!


Malalties

• Què s'ha de fer amb les medecines sobrants que hi ha a casa?

Convé donar-les a algun centre mèdic o farmacèutic perquè puguin distribuir-les entre persones que les necessitin.

• Quins elements cal que tingui la farmaciola de la família?

És important que la farmaciola de casa tingui remeis per a cures superficials i disposi de medicaments per a afeccions comunes com el refredat, el mal de panxa, etcètera.

• Com s'ha de tractar un refredat?

Si no hi ha febre, quan una persona està refredada convé que prengui força líquids i sucs de taronja o d’altres fruites que continguin vitamina C.

Primers auxilis

• Què s’ha de fer per evitar accidents infantils a la llar (aparells elèctrics, cuina, líquids tòxics, finestres, mobles...)?

S’ha de tenir molt de compte: cal tapar els endolls, posar els líquids tòxics en llocs inaccessibles, etc. No poseu cadires prop de les finestres.

• Què hem de fer quan ens pica una abella?

Jo us aconsello que us poseu una mica de fang al lloc de la picada. I que no us grateu quan us piqui. En pocs minuts deixarà de molestar-vos.

• Què hem de fer, per evitar perills, quan tenim una avaria de cotxe en una carretera molt transitada?

És necessari deixar el cotxe aparcat fora de la via. Cal que ens posem de seguida l’armilla refractant i col·loquem els triangles d’avís. També s’ha d’obrir el capó i trucar al telèfon d’atenció en carretera.

El carrer

• Què s'ha de fer quan hi ha un vehicle abandonat de fa temps al carrer?

S’ha de trucar a la guàrdia urbana perquè deixi un avís per al propietari del vehicle. Al cap d’un temps, la guàrdia urbana pot emportar-se’l al desguàs.

• Els vianants poden circular per qualsevol de les dues voreres del carrer?

Sí. No hi ha cap norma especial. Quan les voreres són molt estretes diuen que convé que els vianants circulin per la vorera de la seva dreta. Això facilita la circulació.

• Digues coses que ajudin a millorar la seguretat dels vianants al carrer.

Cal que hi hagi passos de zebra o semàfors a les cruïlles. A la nit cal que hi hagi una il·luminació suficient. Cal que el terra no tingui bonys ni clots per no ensopegar.


Defunció

• Com ens hem de comportar en un tanatori? Quines coses no s'hi han de fer?

Ens hem de comportar amb respecte. No hem de cridar , ni xerrar de tot amb altres persones conegudes. No ens hi hem d’estar més temps del necessari.

• Com s'ha de donar el dol a la família del difunt?

Es pot fer de moltes maneres. La millor manera és assistir als funerals i dir alguna frase de consol als familiars quan s’acaba la cerimònia.

• Quants dies és permès d'absentar-se de la feina quan mor una persona de la família?

Quan mor un familiar pròxim podem absentar-nos de la feina dos dies o tres, segons la localitat on vivim. Cal notificar-ho de seguida a l’empresa.

El temps i l’espai

• Explica com s'anomenen les hores a Catalunya, fent atenció als quarts.

Cal anomenar el quart que ha sonat al campanar (un quart, dos quarts, tres quarts) i l’hora que vindrà. Per exemple: les 12.15 són un quart d’una.

• Pots explicar com saber on és el Nord en una nit estelada?

Busqueu les set estrelles el Carro Gran, tres estrelles de les quals representen un cavall, i quatre, un carro. Mesureu cinc distàncies cap a la dreta de les dues estrelles darreres del Carro i trobareu l’Estrella Polar.

• Dóna’ns algun consell, perquè no ens oblidem de coses que hem de fer en dates allunyades, com d’aquí a un mes, d’aquí a tres mesos, etc.

Jo us aconsello que tingueu un calendari gran a la cuina i que escrigueu el que heu de fer a la casella del dia corresponent. Consulteu-lo cada dia i no oblidareu mai res.

L'hivern i el fred

• Què cal fer, perquè la casa es mantingui aïllada del fred i conservi l'escalfor?

Convé posar aïllants a les portes i finestres que donen a l’exterior. És bo aprofitar les estones de sol, perquè hi entri la llum i la calor natural.

• Quines previsions s'han de tenir amb el cotxe quan fa molt de fred?

Si és a fora, convé cobrir-lo durant la nit, perquè no es glacin els vidres. Us aconsello que porteu sempre cadenes ja que és possible que nevi en algun moment.

• Quan la neu cobreix carrers i camins, quines precaucions hem de prendre per evitar les relliscades?

Poseu-vos un calçat apropiat, que s’agafi a la neu. Eviteu passar per llocs glaçats. Porteu , si en teniu, pals d’esquí o un bastó amb punta de ferro.


Pluja i vent

• Quines precaucions cal adoptar a casa quan hi ha una tempesta elèctrica?

Cal desconnectar els aparells amb antena per evitar que ens arribi la descàrrega d’un llamp que caigui al terrat o a la teulada. També convé evitar corrents d’aire.

• Quines precaucions cal adoptar al carrer, quan bufa un vent huracanat?

No camineu prop dels edificis, ja que poden caure fragments de cornises, balcons, teulades, etcètera. Porteu ulleres protectores perquè el vent no afecti els ulls.

• Quins aparells de mesura atmosfèrica aconselles de tenir a casa?

Jo us aconsello que tingueu alguns termòmetres, per a dins fora de casa, un baròmetre per saber la pressió i un higròmetre per veure la humitat de l’aire.

Animals

• Com s’eviten les molèsties causades per animalons com mosquits, abelles, formigues, escarabats...?

Per evitar els mosquits és molt convenient no obrir les finestres a la nit quan hi ha llums encesos a les estances. També ens podem untar amb líquids repel·lents.

• Quins requisits han de complir les persones que es vulguin dedicar a la caça

o a la pesca?

Han de tenir tots els permisos, han de respectar les èpoques permeses i ho han de fer en els llocs destinats a això.

• Ens recomanes la visita d’algun zoo, aquari o reserva d’animals?

Us recomano que visiteu algun aquari important. Us aconsello que hi porteu els infants, perquè vegin com son i com es mouen molts peixos.

Vegetals • Com s'han de col·locar els testos o les jardineres a finestres i balcons,

perquè no siguin un perill?

Cal assegurar que no rellisquin ni se’ls endugui el vent. Per això us recomano que abans feu una estructura de ferro que serveixi de barana.

• Pots explicar alguna recepta de postres fetes a base de fruita?

La macedònia de fruites. Peleu i espremeu algunes taronges. Peleu també i talleu a trossos peres, pomes i plàtans, i afegiu-hi el suc. Després, tireu-hi sucre.

• Què s'ha de fer per evitar la presència de pugó, formigues o cucs a les

nostres plantes i flors?

Cal ruixar-les amb líquids adequats. Cal fer-ho abans de les èpoques de calor. Convé que ens n’informem a la botiga, perquè ens donin les instruccions més adients.


La brossa

• Com es redueix el volum d'ampolles i envasos, perquè ocupin menys espai?

Cal reduir el volum de les ampolles de plàstic perquè no ocupi més espai l’aire que el plàstic. Es pot fer aixafant l’ampolla oberta i tapant-la amb el tap, perquè no s’infli .

• Quines coses s'han de portar a les deixalleries?

S’hi han de portar aquelles coses que són més voluminoses i les que poden contaminar més, com els olis, les pintures, etc.

• Com es recullen els mobles vells al teu barri o poble?

Si algú té mobles vells o electrodomèstics per llençar, pot trucar a un telèfon de l’ajuntament destinat a això, o deixar-los al carrer un dia determinat de cada mes.

La rutina diària

• Dóna consells per aconseguir que anar a comprar resulti una feina poc feixuga, ràpida, econòmica i ben controlada.

Us aconsello que feu llistes del que us cal comprar , que us fixeu en els preus de les diferents botigues i que procureu anar-hi en hores que no siguin “punta”.

• Fes alguna recomanació sobre la rutina de rentar plats, estendre i planxar

roba, treure la brossa al carrer, etc.

Jo recomano rentar els plats de seguida després de cada àpat, i no esperar un altre moment. Com més tard ho fem, més ens costa de fer-ho.

• Fes alguna recomanació sobre la rutina d’usar cada dia el transport públic o

de fer servir el cotxe propi.

És molt convenient sortir de casa amb prou temps per no patir quan hi ha retards en el transport públic o quan hi ha embussos de cotxes als carrers.


• Com podem estalviar aigua al lavabo, la dutxa i la banyera?

Ens hem d’acostumar a evitar que les aixetes estiguin obertes en moments que no usem l’aigua. Per exemple, convé tenir l’aixeta tancada mentre ens rentem les dents.

• De quina manera hem d’actuar per no malgastar aigua amb la rentadora o el

rentaplats?

Procureu usar la rentadora o el rentaplats amb plena càrrega. De vegades és més convenient rentar uns plats a la pica, si són pocs, que introduir-los al rentaplats.

• Es pot controlar l’aigua que deixa anar el dipòsit d’un vàter?

El més moderns ja tenen un sistema per controlar l’aigua que deixen anar. Si no, podem introduir-hi una ampolla plena d’aigua, perquè no en ragi tanta.


Els espais de casa

• Pots donar alguns criteris que et semblin importants a l'hora de comprar mobles nous?

Cal mesurar molt bé l’espai de què disposem abans de comprar uns mobles. És important que els mobles combinin , en color i estil, amb els que ja hi ha.

• Explica solucions per guanyar espai a casa amb els tipus de mobles.

Us aconsello que els armaris siguin força alts, que alguns llits tinguin calaixos a sota per aprofitar l’espai, que disposeu d’algun llit plegable per si us ve algú a dormir.

• Sempre hi ha objectes a casa que ja no fem servir. Ens aconselles que els

fem fora o que els conservem per si els necessitem algun dia?

Jo us aconsello , si no esteu molt segurs que els tornareu a fer servir, que els feu fora , que els regaleu o els doneu a alguna entitat que els aprofiti .

Transport públic

• Què s'ha de fer per comprar amb antelació un bitllet de tren regional o nacional?

Cal anar a les taquilles del servei ferroviari amb uns dies d’antelació. També podem connectar amb una oficina de viatges i encarregar-lo.

• Quan i com es pot obtenir un passi gratuït de transport públic?

Generalment, es pot aconseguir el passi quan una persona té més de seixanta-cinc anys. Algunes vegades cal , a més, tenir uns ingressos escassos.

• Com cal comportar-se en els transports públics (escales mecàniques, portes

d'entrada i sortida, seients reservats...)?

S’han de complir les normes. Per exemple, cal deixar sortir del vehicle abans que nosaltres entrem. També cal cedir el seient a persones que necessiten seure.

Bancs i diners

• Què s’ha de fer, en viatges llargs, per preservar els documents i diners?

En primer lloc, no convé portar tots els diners junts. S’ha de vigilar molt i portar-los sempre al damunt, com més inaccessibles, millor.

• Quins consells dónes a una persona que necessita un crèdit bancari o que

vol subscriure una hipoteca?

Li aconsello que parli amb diferents entitats bancàries, que es llegeixi bé les condicions i que procuri comprometre la mínima quantitat de diners.

• Convé tenir moltes llibretes i moltes targetes de crèdit?

Jo penso que no és convenient. Crec que s’han de tenir únicament les que realment es necessiten.


Electricitat i benestar

• Quines precaucions hem de tenir a casa, quan hi ha nens, per evitar els perills de l'electricitat?

S’han de controlar els endolls. És bo posar-ne de seguretat, dels que necessiten fer un gir per connectar-se. Tampoc no hem de deixar aparells elèctrics al seu abast.

• Com hem de tractar els aparells elèctrics al bany per no electrocutar-nos

amb la humitat de l'aigua?

És millor no usar aparells elèctrics al bany, perquè la humitat ens pot fer una mala passada. Convé tapar els endolls si no els hem de fer servir.

• S’han de llegir les instruccions dels electrodomèstics nous?

És molt convenient llegir les instruccions abans de connectar-los al corrent. Pot ser que calgui fer alguna cosa important i si no la fem, es pot fer malbé l’aparell.

El cotxe, la moto • Quins tipus de vies o camins cal evitar per conservar el vehicle?

Com és lògic, si un cotxe no està preparat per circular per camins de muntanya, hem de procurar de no circular-hi gaire.

• Dóna consells de com conduir de nit, amb boira, amb neu...

El consell més bo és que conduïm amb precaució de nit, amb boira o amb gel a la carretera. Això vol dir que hem de reduir la velocitat fins que ens sentim força segurs.

• Què s'ha de fer i què no, per estar despert i viu al volant?

En primer lloc, no s’ha de prendre cap beguda alcohòlica. A més, quan tenim una mica de son hem de parar , rentar-nos, prendre un cafè o, si cal , dormir una estona.

Formació

• Quin és el millor mètode per aprendre idiomes?

La millor manera d’aprendre un idioma és assistir a classes d’aquesta llengua i, quan ja se’n sap una mica, és aconsellable passar un temps en algun país on es parli.

• Quins consells dónes a una persona que es vol treure el carnet de conduir?

Li aconsello que estudiï força i que faci totes les pràctiques necessàries fins que s’hi senti segur.

• Com funciona la formació en línia a través d’Internet? I la formació a

distància?

Cal inscriure’s al curs i després entrar a les pàgines de matèries, tutories i exercicis per mitjà d’una clau pròpia. Cal ser molt constant en l’estudi.


Habilitats i aficions

• Dóna instruccions o consells sobre què s’ha de tenir en compte per menar un hort.

Cal tenir-ne cura amb assiduïtat: s’ha de regar , se li han de treure les herbes, s’ha de tenir cura que no l’envaeixin insectes nocius, etc. Cal ser pacient.

• Dóna instruccions o consells sobre què s’ha de fer per dedicar-se a

l’astronomia.

En primer lloc, cal tenir un telescopi i poder mirar els estels des d’un lloc allunyat de ciutats i pobles, per evitar la llum ambiental. Cal estudiar bé l’estructura de l’univers.

• Dóna instruccions o consells sobre què s’ha de fer per col·leccionar segells.

S’ha de ser una persona ordenada, constant i detallista. Cal tractar amb cura els segells, agafar-los amb pinces i protegir-los d'erosions per temperatura o humitat.

Viatjar

• Quins passos de tipus comercial, cultural, administratiu o sanitari cal fer per un viatge llarg?

A part de la compra del bitllet i de l’acord sobre hotels i visites que farem allà, és convenient que llegim informació sobre el país i que ens vacunem , si cal fer-ho .

• Aconsella algun viatge que consideris interessant per algun aspecte.

Jo us aconsello que visiteu el desert del Sàhara, des d’Algèria. Us aconsello que hi aneu en grup i que llogueu els serveis dels guies del desert. Us ho passareu molt bé.

• Quins consells dónes per no patir robatoris durant el viatge?

No us separeu de les vostres pertinences si no esteu segurs que estan controlades. No porteu bosses o carteres fàcils d’estirar. Sigueu prudents sense ser desconfiats.


• Com podem assabentar-nos de rutes per fer a peu, amb bicicleta o amb cotxe?

Hi ha moltes publicacions que les expliquen. Compreu-vos-en una i proveu de seguir les indicacions que us fan. Després trobareu persones que us n’explicaran moltes més.

• Què s'ha de fer per caminar sense fatigar-se gaire?

Camineu sense pressa i sense pausa. No cal córrer per arribar a un lloc. I sortiu ben d’hora, abans que el sol us faci suar i us doni més sensació de fatiga.

• Quins aliments convé prendre en una marxa llarga?

Mengeu coses que tinguin sucre i vitamines, com fruits secs. Abans de sortir no mengeu gaire. És preferible prendre alguna cosa a les parades i no atipar-se gaire. Estareu més àgils.


Banyar-se

• Explica’m com ho haig de fer, perquè la sorra de la platja no se m'enganxi ni se'm fiqui per tot arreu.

Un cop t’has banyat, has d’assecar-te bé. Procura que la tovallola no se t’ompli de sorra. Dutxa’t abans de sortir de la platja i espolsa les bosses i tovalloles.

• Quina és la missió dels vigilants de les platges i com es duu a terme?

Han de controlar que ningú prengui mal. Han d’avisar de l’estat de la platja per mitjà d’una banderola. Han d’atendre qualsevol persona que els reclami per motius de seguretat o salut.

• Quin ha de ser el comportament correcte a les platges?

A la platja no hem de tenir el volum de la música elevat, ni esquitxar els altres, ni empènyer-los cap a l’aigua. Hem de recollir la brossa i llençar-la als contenidors.

Els animals domèstics

• Què s'ha de fer per adquirir un animal domèstic?

En primer lloc hem d’estar segurs que el volem. Després cal que visitem diferents centres de venda per comparar preus. Finalment, cal que un veterinari el registri .

• Quines obligacions s'adquireixen? Com puc criar un gos? I un gat?

Li hem d’aplicar les vacunes que estan estipulades. Li hem de donar l’aliment que necessita i hem de procurar que visqui feliç, d’acord amb el seu instint natural.

• Com es col·loquen, qui ho fa i com es controlen els xips d'identificació?

Si és un gos, el veterinari col·loca el xip sota la pell del coll. No li fa gens de mal. Si una vegada el perdem, hem de donar el número identificador als empleats encarregats.

El joc

• Explica les regles d'algun joc típic i senzill que es pugui fer sense material previ, com el pare carabasser, endevinar personatges, etc.

Per jugar a amagar la clau, tots els nens han de tancar-se en una habitació. El que para surt i amaga una clau en algun lloc de la casa. Els altres l’han de trobar .

• Explica com es jugava a algun joc de la teva infància al qual ja no es juga.

Jo jugava amb uns cromos. S’havien de col·locar de cara avall i fer-los saltar amb el palmell de la mà a fi que quedessin cara amunt. Si hi quedaven, te’ls podies quedar.

• Saps jocs que es puguin fer amb una corda?

Cal tenir una corda llarga i resistent. Un grup agafa la corda per un cap i l’altre per l’altre cap. Quan l’àrbitre ho diu, cada grup ha d’estirar ben fort per arrossegar l’altre.



• Què s'ha de fer per ser usuari d'una biblioteca pública?

Per inscriure’ns-hi cal que portem una fotografia i el carnet d’identitat. En alguns llocs es paga una quota. En entrar a la biblioteca hem d’ensenyar el carnet de soci.

• Explica'n les normes de funcionament i de comportament.

En una biblioteca no es pot fumar, ni parlar amb els altres socis. S’ha de sol·licitar el llibre o document que volem llegir.

• Pots recomanar alguna iniciativa de promoció de l'escriptura o la lectura

(cursets, exposicions, fires, concursos, actes, premis, llibreries...)?

Us recomano que entreu de tant en tant a les llibreries i observeu els llibres que hi ha. Si teniu algun interès personal, pregunteu als dependents si en tenen alguna novetat.

Ràdio i televisió • Dóna consells sobre el nombre de televisors que convé tenir a casa i en

quines estances aconselles no tenir-ne.

Us aconsello que no tingueu cap televisor al lloc on mengeu. Us recomano que separeu l’espai destinat a la televisió dels espais dedicats a la lectura o a la conversa.

• En quins casos cal deixar els televisors desconnectats de l'antena i de la

xarxa elèctrica?

Cal desconnectar els televisors quan hi ha tempesta i quan us absenteu de casa per un temps llarg.

• Ens aconselles d’escoltar la ràdio en algun moment determinat del dia?

Jo us aconsello de sentir-la en moments en què podeu estar atents a dues coses, com el temps de llevar-se i arreglar-se, o el temps de circular amb cotxe per la ciutat.

Espectacles

• Com podem saber si una pel·lícula o una obra de teatre ens agradarà?

Ho podem saber preguntant l’opinió a persones conegudes que les hagin vist o llegint les crítiques dels diaris o de les revistes especialitzades.

• Com ens hem de comportar en competicions esportives, sales de cinema, concerts, curses de bicicletes, etc.?

Cal que ens ho passem bé, fins i tot que ens entusiasmem, però també cal que ens comportem amb respecte i no fem bretolades.

• A quins espectacles convé que participin els nens i a quins no?

No convé que portem els nens a espectacles que comportin perill, com curses de cotxes o bicicletes. Hi ha molts espectacles dedicats especialment als nens.


Maneres d’instruir, recomanar, aconsellar... • Dir quina és la millor manera de fer una cosa

La millor manera de rentar la roba és fer-ho amb aigua freda o tèbia. • Dir si un comportament és convenient, important, necessari, bo, adequat, etc. per algun motiu o per a alguna finalitat

Per tenir salut, és important menjar de tot; també és bo no atipar-se . És convenient que els nens vegin la televisió acompanyats dels pares.

• Dir què convé fer en una situació determinada

Convé fer una dieta rica en sucre. Convé que hi hagi alguna persona vigilant.

• Donar ordres, instruccions o consells amb formes imperatives positives

Vigila que no vessi la llet. Vigileu que no vessi la llet. • Donar ordres, instruccions o consells amb formes imperatives negatives

No deixeu la porta de casa oberta. No us oblideu de canviar l’oli del cotxe. • Dir què cal fer o dir en una ocasió determinada

Cal controlar la temperatura de l’aigua. Cal que estigueu atents a la circulació dels cotxes.

• Dir què s’ha de fer en una ocasió determinada

S’ha de tenir cura dels nens que juguen al parc. S’ha de beure amb moderació. • Dir què es pot fer en una ocasió determinada

Es poden fer exercicis abdominals per endurir els músculs del ventre. Es pot tenir algun detall que ajudi a millorar la relació.

• Aconsellar sobre determinada qüestió

Jo us aconsello que porteu guants protectors i ulleres protectores. • Explicar per quin motiu o per a quina finalitat cal fer una acció

Doneu les medecines a algun centre, perquè puguin donar-les a altres persones.


La xerrada


5

Hipòtesis, suposicions, expectatives i records


Sí que ho seria . Així no es podrien atribuir malalties com l’anorèxia a la necessitat d’estar prima per seguir la moda. I seria bo que es difongués el fet a la televisió.

• En quines ocasions et posaries una granota i en quines et posaries un esmòquing o un vestit de gala?

Jo em posaria una granota si tingués perill d’embrutar-me a l’hora de fer una feina. I mai no em posaria esmòquing: si el portés , potser no sabria com comportar-me.

Menjar sa

• Explica com et van educar els pares respecte del fet de menjar. Explica què feien i per què ho feien.

El meu pare, si no m’agradava un plat i em negava a menjar-me’l, me’l guardava per a l’àpat següent. Ho feia, perquè no em malacostumés i m’agradés menjar de tot.

• Imagina com et comportaries ara amb el menjar si els teus pares s’haguessin comportat d’una altra manera.

Si els meus pares no m’haguessin obligat a menjar algunes coses, actualment ni les tastaria.

• Què aconsellaries a una persona grassa que volgués aprimar-se? Quines coses hauria de fer?

Jo li aconsellaria que anés a un dietista professional que li fes una dieta equilibrada. I li diria que fos constant. Que tingués paciència i que confiés en els bons resultats.

Dormir

• Quin seria el dormitori ideal pel que fa a la llum, el so, l’espai, els mobles...?

L’ideal seria un dormitori que fos silenciós, que es pogués enfosquir fàcilment, que tingués un llit ergonòmic i gran, que fos ampli i fàcilment airejable.

• Recorda’t de quan tenies cinc o sis anys. A quina hora volien, els pares, que tu i els teus germans us n’anéssiu a dormir? Quins motius al·legaven?

Els pares volien que els fills fóssim al llit abans de les nou del vespre. Deien que a la nostra edat convenia que dormíssim deu hores cada dia. I ells també descansaven...

• Què aconsellaries als pares de nens i nenes menors de dotze anys, pel que fa a les hores de son i l’horari d’anar a dormir?

Jo els aconsellaria que els acostumessin a anar a dormir d’hora i que procuressin veure la televisió en hores més adequades a la seva edat.


Un cos sa

• Recordes recomanacions que t’hagués fet algun metge per corregir, recuperar o millorar algun aspecte del cos?

Un metge em va recomanar que no prengués el sol durant dos anys, perquè no se’m notés excessivament la cicatriu d’una intervenció quirúrgica recent.

• Quines activitats promouries entre persones grans perquè mantinguessin l’agilitat mental i física?

Jo els diria que cada dia llegissin una estona i fessin un passeig tan llarg com fos possible.

• En quins casos decidiries de sotmetre’t a una cirurgia estètica?

No ho sé. Però penso que si tingués un accident de cotxe que afectés la cara, o si em cremés una part visible del cos, segurament me la faria.

L'exercici físic

• Quins exercicis físics aconsellaries de fer a una persona que vol perdre pes, però que no està acostumada als esforços musculars?

Jo li aconsellaria que caminés cada dia entre mitja hora i una hora i que ho fes sense córrer; també, que cada nit fes exercicis suaus per activar els músculs de la panxa.

• Com voldries que fos l’ambient que es crea a l’entorn de les competicions esportives?

Voldria que l’ambient fos distès, de competició, i que no hi hagués actituds fanàtiques ni intransigents. Que no es recorregués a l’insult ni al menyspreu de l’adversari.

• Quines activitats podries fer si visquessis molt a prop de la platja, i quines si visquessis en un poblet de muntanya?

Si visqués prop de la platja podria anar-hi a passejar i a jugar amb els meus fills. Si m’estigués a alta muntanya, m’encantaria fer sortides a fonts, muntanyes, rius...

La vista

• Cada quant de temps seria convenient que un òptic ens gradués la vista?

Jo crec que seria convenient que ho fes cada cinc anys, i si tinguéssim alguna dificultat visual, caldria que féssim la revisió de seguida.

• En quins casos seria bo portar un nen o una nena d’entre cinc i deu anys a l’oculista, perquè li miri la vista?

Seria bo portar-l’hi si veiéssim que fa ganyotes en llegir, si digués sovint que té mal de cap, si no avancés a l’escola en matèries en les quals es llegeix molt...

• Si portes ulleres o llentilles, qui et va recomanar que les portessis i per quina raó te les vas posar?

El meu pare em va portar a l’oculista quan va veure que jo no podia llegir bé els rètols del carrer. Ho va fer perquè no tingués mal de cap quan estudiés .

L'oïda • Digues quines coses serien ideals perquè no hi hagués tant soroll als carrers de les ciutats.


Seria ideal que no hi hagués cotxes, ni motos, ni camions. Però no pot ser. Almenys, seria ideal que els motors no fessin tant soroll i tinguessin silenciadors més potents.

• Què recomanaries a uns veïns que gairebé cada nit es desperten amb els crits de la gent que surt d’un restaurant que hi ha als baixos del seu edifici?

Jo els recomanaria que fessin un cartell ben gran per demanar silenci i el pengessin al carrer. Si no en fessin cas, els diria que formalitzessin una denúncia.

• Què diries a uns joves que porten sempre els diskmans a tot volum i que sovint escolten música amb molts decibels?

Els diria que vigilessin amb la seva oïda. Que pensessin en el seu futur i que procuressin rebaixar l’agressió acústica a què estan sotmesos.

El gust, l'olor i el tacte • Quines olors de la naturalesa ens aconsellaries d’olorar i quines no?

Jo us aconsellaria que oloréssiu les flors i els prats després de la pluja. Però no us aconsellaria que ensuméssiu la ferum dels porcs. És molt desagradable.

• Què recomanaria un metge dietista a una persona que tingués massa alt l’índex de colesterol?

Aquest metge li recomanaria, bàsicament, que no abusés de greixos. Que no mengés embotits, ni salses, per exemple.

• Què et deien els pares, a la infància, sobre els hàbits de menjar i de tocar? En què t’insistien o què et prohibien de fer?

A les hores de menjar m’insistien que mengés de tot, i quan anàvem pel carrer em prohibien que anés tocant tot el que veia.

Xerrar, conversar

• Quines recomanacions faries als usuaris del telèfon, perquè el seu ús fos més econòmic?

Jo els recomanaria molt que no el fessin servir per mantenir llargues xerrades i que l’utilitzessin , sobretot, per establir contactes o donar informacions.

• Què aconsellaries que fes una persona que hagués d'assistir a una entrevista per accedir a una feina?

Li aconsellaria que mantingués sempre la calma i la tranquil·litat. Que anés ben vestida, sense extravagàncies, i que procurés tenir un tracte educat i positiu.

• Què suggeriries, perquè hi hagués més possibilitats de trobada i de diàleg entre col·lectius de cultures diferents que convivim en ciutats i pobles?

Jo suggeriria que es fessin trobades gastronòmiques a les festes del poble o del barri, que s’organitzessin ballades folklòriques i que es fessin pel·lícules de tots els països.

El bon i el mal humor

• Què convindria que féssim a la nostra vida diària perquè tinguéssim més bon humor i no ens enfadéssim tan fàcilment?

Convindria que dormíssim el temps necessari, que no féssim més coses de les que poguéssim fer normalment, i que féssim cada dia propòsits de no enfadar-nos.

• Quin ritme aniria bé que tinguéssim a la feina, perquè no fos un motiu d’estrès i de mal humor?


Aniria bé que treballéssim sempre sense pausa, però també sense presses. També seria bo que descanséssim de tant en tant per no esgotar-nos.

• Què li aconsellaries a una persona que estigués molt nerviosa i deprimida a causa d’una feina molt feixuga i de no descansar suficientment?

Li aconsellaria que reflexionés sobre el seu ritme de vida i que prengués decisions, perquè no li passés el mateix en el futur.

Solitud i companyia

• Què aconsellaries a una persona que volgués "xatejat" per Internet?

Li aconsellaria que controlés el que diu. Li recordaria que tingués en compte que es poden dir moltes coses, però que pot ser que no coincideixin amb la realitat.

• Què diries a una persona que volgués usar els serveis d’una agència matrimonial?

Li diria que es posés en contacte amb l’agència i que els donés les dades personals. L’agència li demanaria que descrivís el tipus de persona amb qui voldria contactar.

• Què caldria que fes algú per iniciar una amistat per mitjà de revistes o diaris amb seccions destinades a això?

Caldria que escrivís a la revista, a la secció corresponent, i els donés les seves dades, descrivís com és i concretés amb qui voldria connectar.

Antics companys, antics amics

• Què faries per tal de mantenir una amistat i evitar que la relació es refredi amb el temps?

Jo, perquè l’amistat d’una persona no es refredés , procuraria telefonar-li de tant en tant perquè tinguéssim notícies l’un de l’altre.

• En quines ocasions creus que seria bo posar-se en contacte amb antics amics i companys?

Convindria recuperar el contacte amb antics amics i companys si hi hagués algun fet d’interès comú; per exemple, que fes 10, 20 o 25 anys que vam acabar els estudis.

• En quins moments agrairies més la presència o el contacte d'un amic o d'una amiga?

Jo agrairia el contacte amb un amic o una amiga si estigués passant per algun mal moment i necessités el consell o l’ajuda d’algú.


Els avis i les àvies • A la teva infància, si vas conviure amb avis o àvies, hi havia coses d’ells que

t’impressionessin especialment?

A mi m’impressionava que fossin tan amables, tot i que no tenien gaire salut i moltes vegades els meus pares no podien atendre’ls adequadament.

• Si ara fossis avi o àvia, com acceptaries l’obligació de tenir cura dels néts mentre els teus fills fossin a la feina? Amb resignació, conformitat o il·lusió?

Si jo fos avi i tingués prou salut, m’ho prendria amb il·lusió. Però si no estigués en bones condicions físiques o psicològiques, em costaria molt acceptar-ho.

• Recordes algun consell que et donessin els teus avis quan eres infant?

La meva àvia volia que jo estudiés i arribés a tenir una carrera. Sovint m’enviava una dotzena d’ous perquè me’ls prengués , ja que, deia, “van molt bé per a la memòria”.

Els malalts de casa

• Com voldries que funcionés l'atenció mèdica i hospitalària, perquè fos de més qualitat?

Jo voldria que els metges dediquessin més estona a l’atenció dels pacients, que no fessin “visita de metge” i que el temps d’espera per una intervenció no fos tan llarg.

• Com tractaries una persona hipocondríaca? Què li diries si et digués que es troba molt malament i tu dubtessis que això fos cert?

Si em digués que es troba molt malament, la portaria al metge. Quan estigués segur que no és res greu, procuraria distreure-la, perquè no hi pensés .

• Què aconsellaries a una persona que tendeix a automedicar-se?

Li aconsellaria que no ho fes . Li diria que una medicació, encara que anés molt bé a una persona, l’hauria de receptar el metge, no fos cas que a ella no li anés bé.

Les primeres atencions sanitàries

• Què aconsellaries a uns pares que tinguessin dos o tres fills menuts, per evitar accidents (aparells elèctrics, cuina, líquids tòxics, finestres, mobles...)?

Que tapessin els endolls, que no els deixessin entrar sempre a la cuina, que amaguessin els líquids tòxics i que asseguressin els balcons i les finestres.

• En algun moment algú t’ha demanat ajut a la carretera, al carrer o en algun lloc públic a causa d’algun accident o malestar? Què et va demanar?

Una vegada una senyora se’m va posar al mig de la carretera, perquè aturés el cotxe. Em va demanar que portés un company seu que s’havia ferit al peu mentre caminava.

• Què recomanaries de fer, per evitar perills, si algú tingués una avaria de cotxe en una carretera molt transitada?

Li recomanaria que deixés el cotxe aparcat fora de la via, que es posés l’armilla refractant i col·loqués els triangles d’avís. Que obrís el capó i truqués al telèfon d’atenció en carretera.


El carrer

• En quins casos de comportament incívic al carrer, creus que s’haurien de penalitzar els vianants?

Jo els penalitzaria si no recollissin les defecacions dels seus gossos, si deixessin escombraries o mobles vells fora de lloc i si embrutessin les parets.

• Quines instal·lacions o infraestructures posaries al teu barri perquè hi hagués més relació de

veïnatge i la gent s’hi pogués moure amb més comoditat?

Jo suggeriria que es posessin bancs en llocs assolellats, perquè la gent gran pogués prendre -hi el sol i xerrar, i pilons a les voreres, perquè no hi aparquessin els cotxes.

• Quines coses ajudarien a millorar la seguretat dels vianants al carrer i per què?

Hi ajudaria que hi hagués passos de zebra o semàfors a les cruïlles, que a les nits hi hagués una il·luminació suficient i que no hi hagués bonys ni clots, per no ensopegar.

Els difunts

• Quins passos haurien de fer i per què, les persones que volguessin donar els seus òrgans en morir?

Haurien de posar-se en contacte amb les organitzacions sanitàries que se n’encarreguen i comunicar-los les dades perquè poguessin fer la donació amb facilitat.

• Tu aconsellaries que els infants presenciessin l’enterrament de familiars com ara avis,

tiets...?

Jo sí. Jo ho aconsellaria sempre que les persones que els acompanyessin sabessin mostrar la realitat sense commocions exagerades de l’esperit.

• En quins casos estaries d’acord amb l'eutanàsia activa?

Jo hi estaria d’acord en els casos en què la persona hagués manifestat prèviament la seva aprovació i quan el patiment del malalt fos llarg, insuportable i inútil.

Les hores i els dies

• Què li diries, a una persona desmemoriada, perquè no s’oblidés de coses que hagués de fer en dates allunyades?

Li diria que tingués un calendari gran a la cuina i que escrivís a la casella del dia corresponent el que hagués de fer . I que el consultés cada dia per no oblidar res.

• Què recomanaries a una persona que viu sola i que es desperta amb dificultat, perquè no arribés tard a la feina per haver-se quedat adormida?

Li recomanaria que es comprés un despertador força potent o que demanés el servei de despertador de la companyia telefònica.

• Com organitzaries els dies laborables i festius de l’any, si depengués de tu?

Jo traslladaria els dies festius a divendres o dilluns, perquè pogués gaudir de caps de setmana més llargs.


L'hivern i el fred

• Si haguessis de construir una casa en un lloc on fes molt de fred a l’hivern, què tindries en compte i per què?

Tindria en compte l’aïllament de les parets i del sostre, perquè no hagués de consumir gaire energia per escalfar-la. També faria posar doble vidre a les finestres.

• Què aconsellaries que fes una persona gran, a l’arribada de l’hivern?

Jo li aconsellaria que es vacunés contra la grip, que controlés l’aïllament de casa seva, que es mantingués activa i que prengués aliments amb vitamina C.

• Què seria bo que féssim per evitar relliscades i caigudes quan hi ha glaçades als carrers i

camins?

Seria bo que ens poséssim un calçat apropiat, que s’agafés a la neu, que no passéssim per llocs glaçats i que caminéssim amb bastons amb punta de ferro.

Pluja i vent • Què seria convenient que féssim a casa quan hi hagués una tempesta elèctrica?

Seria molt convenient que desconnectéssim els aparells amb antena per evitar que ens arribés la descàrrega d’un llamp que caigués al terrat o a la teulada.

• Què ens aconsellaries que féssim, quan bufés al carrer un vent huracanat?

Us aconsellaria que no caminéssiu prop dels edificis, ja que se’n podrien desprendre fragments de cornises, balcons, teulades, etcètera.

• Vas tenir, en alguna ocasió, alguna incidència relacionada amb el mal temps a causa de refiar-te de previsions meteorològiques?

Sí. Vaig cancel·lar un viatge a París, perquè van anunciar que hi faria mal temps. Si no n’hagués fet cas m’ho hauria passat molt bé, perquè no hi va ploure gens ni mica.

Els animals

• Si fóssim a la zona on tu vas néixer, ens recomanaries la visita d’algun zoo, aquari o reserva d’animals?

Jo us recomanaria que visitéssiu el “Parque de la Naturaleza de Cabárceno”, a Cantàbria. Us aconsellaria que hi anéssiu amb els infants, perquè veiessin com son i com viuen diferents animals.

• Com s’haurien de tractar els animals de granja destinats al consum humà, com ara els porcs, els ànecs, les gallines...?

S’haurien de tractar de manera que visquessin sense tractaments agressius i procurant que no patissin inútilment a l’hora d’escorxar-los.

• Recomanaries de pertànyer a associacions que lluiten contra l’ús de pells d'animals per a l’elaboració d’abrics, vestits, cinturons, sabates...?

Jo no ho faria si els animals dels quals traguessin la pell fossin tractats com cal. No estaria d’acord amb la cacera indiscriminada per aquesta raó. Me n’hauria d’informar.


Els vegetals

• En què hauríem d’insistir, perquè es respectessin com cal els espais enjardinats de carrers i places?

S’hauria insistir que no es trepitgés la gespa dels parcs, que no s’hi llencessin papers, que els gossos no hi deixessin defecacions, que ningú no tallés les flors...

• Consideres que caldria augmentar el nombre d’espais verds del barri o de la ciutat on vius? Per què?

Jo crec que s’haurien d’augmentar els espais verds del meu barri perquè hi hagués més llocs d’esbarjo i perquè la gent pogués fer més exercici físic.

• Què recomanaries que féssim per evitar la presència de pugó, formigues o cucs a les nostres plantes i flors?

Us aconsellaria que les ruixéssiu amb líquids adequats i que ho féssiu abans de les èpoques de calor.

La brossa i les deixalles

• Creus que convindria que no es perdés la tradició de reparar productes com sabates, peces de roba, aparells...? Per què?

Convindria que no es perdés , sobretot perquè la gent tingués consciència que les coses cal conservar-les i no s’acostumés a llençar-ho tot de seguida.

• De quina manera es podria conscienciar més la gent respecte del reciclatge de residus i deixalles?

Aniria bé que tothom, gent gran i petita, visités abocadors de residus de les ciutats i s’adonés de la gran quantitat de problemes que comporta el reciclatge.

• Ens recomanaries alguna manera pràctica i senzilla de seleccionar la brossa de casa?

Us recomanaria que tinguéssiu tres bosses de brossa: una per a deixalles orgàniques, una altra per a plàstics i llaunes, i una tercera per a paper i cartó.

La rutina diària • Com distribuiries les feines rutinàries de casa perquè hi hagués un repartiment equitatiu de

feina per a tots?

No ho sé, cada casa és un cas. Però aconsellaria que fos un tema de negociació i que en el repartiment de feines ningú no se sentís discriminat.

• T’agradaria que un dia s'arribés a la robotització de les feines de la llar? Per què?

M’agradaria que s’hi arribés . Però em fa por que l’estructura de la casa no es compliqués amb aparells, controls i llumets com si fos una central elèctrica.

• Què caldria fer, perquè les feines de casa estiguessin més valorades socialment?

Una de les coses possibles que es podrien fer és que fossin remunerades econòmicament. Segur que tot canviaria.



• Com podríem estalviar aigua al lavabo, la dutxa i la banyera?

Ens hauríem d’acostumar a evitar que les aixetes estiguessin obertes en moments que no usem l’aigua. Per exemple, convindria tenir l’aixeta tancada mentre ens rentéssim les dents.

• De quina manera hauríem d’actuar per no malgastar aigua amb la rentadora o el rentaplats?

Procurant que la rentadora o el rentaplats fossin plens a l’hora de fer-los servir. També seria convenient rentar els plats a la pica, si fossin pocs, i no introduir-los al rentaplats.

• Què ens aconsellaries que féssim per reduir l’aigua que deixa anar el dipòsit d’un vàter?

El més moderns ja tenen un sistema per controlar l’aigua que deixen anar. Si no, podríem introduir-hi una ampolla plena d’aigua, perquè no en ragés tanta.

L'habitatge

• Quina seria la superfície estàndard ideal per a una família?

La superfície ideal d’un habitatge seria la que resultés de multiplicar el nombre d’estadants per vint o per trenta metres quadrats.

• Creus que tothom hauria de tenir un espai propi, per a ell sol, a casa?

Seria molt convenient. Així, cada persona, si volgués estar sola, podria recollir-se a la seva habitació sense ser molestada.

• Hi hauria d’haver més pisos de lloguer al nostre país, o seria millor que tots fossin de propietat?

Convindria que hi hagués més pisos de lloguer, tant per a famílies que no volguessin o no poguessin fer una despesa de compra com per a les que tinguessin una estada provisional.

Els transports públics • Per a quines situacions personals s’hauria de concedir un passi per al transport públic

gratuït en metros, autobusos i trens de rodalies?

S’hauria de concedir un passi d’aquesta mena a totes les persones que superessin l’edat de la jubilació i que no tinguessin unes entrades econòmiques gaire elevades.

• Hi ha bitllets diversos per a persones que hagin de fer molts viatges. Quins bitllets

aconsellaries d’adquirir a algú que cada dia ha de fer quatre viatges?

Li aconsellaria que estudiés l’oferta de bitllets i que adquirís aquell que li donés més avantatges econòmics.

• Què suggeriries, perquè el transport públic fos més pràctic i arribés a més gent?

Jo suggeriria que s’allarguessin els horaris nocturns i que es fessin més línies de metro per unir els barris de la ciutat.


Bancs i caixes • Quantes llibretes d’estalvi i quantes targetes de crèdit aconsellaries que tinguéssim?

Jo aconsellaria a tothom que no tingués més llibretes, ni més targetes de les que necessités realment. No serveix de res tenir els diners repartits a diferents llocs.

• Què faries amb els diners que guanyessis si et toqués la grossa d’una loteria?

Jo, si em toqués la loteria, procuraria resoldre alguns problemes econòmics de la meva família i guardaria la resta en un banc, per quan tingués edat de jubilar-me.

• Quins consells donaries a una persona que necessités un crèdit bancari o que volgués subscriure una hipoteca?

Li aconsellaria que parlés amb diferents entitats bancàries, que es llegís bé les condicions i que procurés comprometre la mínima quantitat de diners.

Electrodomèstics • S’haurien de llegir les instruccions dels electrodomèstics nous?

Seria molt convenient llegir les instruccions abans d’endollar-los, perquè podria ser que calgués fer alguna cosa important i, si no la féssim , es podria fer malbé l’aparell.

• Quina calefacció recomanaries a algú que se’n volgués instal·lar una: la de gas o l'elèctrica?

Jo li recomanaria que preguntés els preus d’instal·lació de les dues i que calculés , a més, el cost de l’energia en cadascun dels casos.

• Conservaries tots els electrodomèstics que tens a casa? De quins te’n podries desprendre?

Jo me’n desprendria d’alguns si trobés algú que els volgués , perquè fa molt de temps que no els uso i ocupen un espai que necessito per a altres coses.

El cotxe, la moto • Què s'hauria de fer i què no, per estar despert i viu al volant?

No s’hauria de prendre cap beguda alcohòlica. A més, si tinguéssim una mica de son hauríem de parar, rentar-nos, prendre un cafè o, si calgués , dormir una estona.

• En quins casos prohibiries de conduir?

Jo prohibiria de conduir a persones que tinguessin costum de beure en excés i ho desaconsellaria a persones irascibles i que no sabessin comportar-se socialment.

• Hi ha un contrast clar entre la potència de molts cotxes i motos i les limitacions reals de

velocitat. Què suggeriries sobre aquesta qüestió?

Jo obligaria que els cotxes tinguessin un dispositiu que no els permetés superar la velocitat de cent cinquanta quilòmetres per hora, per exemple.


Formació

• Quan estudiaves a l’escola, què és el que desitjaves més, que comencés el curs o que s’acabés?

A l’estiu, quan estava cansat de vacances, volia que comencés l’escola, però quan ja portava uns quants mesos, em delia, perquè s’acabés .

• A qui aconsellaries que aprengués idiomes i per a què?

Jo aconsellaria a la gent jove que estudiés tants idiomes com pogués, perquè en el futur serà normal viure en diferents països o viatjar per diversos llocs del món.

• Què suggeriries, perquè la televisió i la ràdio fossin eines per a la formació dels adults?

A mi m’agradaria que es fessin cursos en temps reals per la televisió; cursos on la gent pogués inscriure’s, examinar-se i millorar el seu currículum.

Habilitats i aficions personals • Hi va haver algú, durant la infància, que t’animés a dedicar-te a alguna afició per a la qual

considerés que tenies aptituds o qualitats? Com t’hi va animar?

De petit, un oncle em va dir que tenia aptituds de mag i em va animar, perquè comprés jocs de mans senzills i practiqués amb les cartes. El meu pare, però, no em va deixar.

• Quines instruccions o consells donaries a algú que volgués menar un hort?

Li indicaria que s’hi dediqués amb assiduïtat: que el regués , en tragués sovint les herbes, procurés que no l’envaïssin insectes nocius, etc. I que fos pacient.

• Si haguessis de dissenyar un armari rober, en quantes parts el dividiries i quins departaments hi posaries?

Si l’hagués de dissenyar per a mi, demanaria que tingués força departaments i calaixos, lloc per penjar-hi vestits i abrics, i un complement a la part de dalt.

Viatjar • Què aconsellaries que fes una persona que volgués visitar un país llunyà?

Que comprés amb temps el bitllet i contractés els hotels. Que s’informés sobre les visites possibles. Que llegís coses sobre el país i que es vacunés , si calgués fer-ho.

• Recomanaries a la gent que fes algun viatge a llocs de cultura diferent a la pròpia? Amb quins objectius?

Jo els ho recomanaria. Seria molt bo que molta gent conegués la forma de viure d’altres llocs i s’adonés que hi ha molta diversitat al món.

• Quins consells donaries a un amic per no patir robatoris durant el viatge?

Que no se separés de les seves pertinences si no estigués segur que estan controlades. Que no portés bosses o carteres fàcils d’estirar. Que fos prudent sense ser desconfiat.



• Quins consells ens donaries si haguéssim de fer una excursió i no volguéssim cansar-nos gaire?

Us diria que caminéssiu sense pressa. Que no correguéssiu per arribar a un lloc. I que sortíssiu d’hora, abans que el sol us fes suar i us donés més sensació de fatiga.

• Quins aliments convindria que prenguéssim en una marxa llarga?

Seria bo que mengéssiu coses que tinguessin sucre, com els fruits secs. Que abans de sortir no mengéssiu gaire i que prenguéssiu alguna cosa a les parades.

• Què recomanaries que féssim si ens agradés fer sortides amb cotxe a llocs interessants?

Jo us recomanaria que us compréssiu alguna guia de rutes o d’itineraris. I que, amb calma i constància, anéssiu fent els recorreguts indicats.

Banyar-se • Quines normes posaries, perquè la circulació de motos d'aigua, barques amb motor fora

borda i petites embarcacions no fossin un perill per als banyistes?

Jo prohibiria que aquestes embarcacions circulessin prop de les platges, a menys de cent metres de la platja.

• Quins consells donaries a una família que decidís anar tot un dia a la platja?

Que s’emportessin un para-sol, una nevera portàtil amb aigua i refrescos, i crema per al sol. I que no s’hi estiguessin durant les hores de major insolació.

• Quina hauria de ser la missió dels vigilants de les platges i com s’hauria de dur a terme?

Haurien de controlar que ningú prengués mal i d’atendre qualsevol persona que els reclamés per motius de seguretat o salut.

Animals domèstics • A quines persones aconsellaries de tenir animals domèstics i a quines no?

Jo aconsellaria de tenir animals domèstics a persones que estiguessin disposades a tenir-ne cura durant molt de temps. I no els ho aconsellaria en cas contrari.

• Què diries a una família que abandonés un gos a la carretera?

Els diria que haurien pogut prendre altres decisions, com dur-lo a un centre d’animals o regalar-lo a algú que el volgués cuidar.

• Quines obligacions adquiriríem si volguéssim criar un gos? I un gat?

Li hauríeu d’aplicar les vacunes que estan estipulades. Li hauríeu de donar l’aliment que necessités i procurar que visqués feliç, d’acord amb el seu instint natural.



• Què aconsellaries a un nen o a una nena que et digués que de gran voldria ser escriptor o escriptora?

Jo li aconsellaria que llegís força. Sobretot que llegís obres literàries. I que escrivís tant com pogués i que reflexionés després sobre el que hagués escrit .

• Quines iniciatives suggeriries per promoure l'escriptura i la lectura?

Jo recomanaria a la gent que entrés de tant en tant a les llibreries i observés els llibres que hi ha. També li suggeriria que participés en concursos literaris d’àmbit local.

• A la teva infància, algú et va recomanar que llegissis algun llibre?

Sí, quan era petita, la meva mestra em va recomanar que llegís Les aventures de Tom Sawyer. Em va agradar molt i li vaig demanar que m’aconsellés més lectures.

Ràdio i televisió

• Quines recomanacions faries, sobre els programes de televisió, a pares que tinguessin fills en edat escolar?

Els recomanaria que els nens miressin la televisió, sempre que fos possible, acompanyats dels pares. I que comentessin tot el que veiessin .

• Ens aconsellaries d’escoltar la ràdio en algun moment determinat del dia?

Jo us aconsellaria de sentir-la quan poguéssiu estar atents a dues coses, com és ara el temps de llevar-se i arreglar-se, o el temps de circular amb cotxe per la ciutat.

• Quin seria el nombre ideal de televisors que convindria tenir a casa i en quines estances

aconsellaries no tenir-ne.

Us aconsellaria que no tinguéssiu cap televisor al lloc on mengeu. I us recomanaria que separéssiu l’espai destinat a la televisió dels espais dedicats a la lectura o a la conversa.

Espectacles corprenedors

• Hi ha algun paisatge natural que t’agradaria que veiéssim, perquè és molt espectacular?

M’encantaria que poguéssiu veure la sortida del sol des d’un cim del Pirineu, un dia que poguéssiu pujar-hi durant la nit, amb lluna plena.

• Com ens hauríem de comportar quan fóssim en una manifestació, un partit de futbol, un espectacle de masses, un concert, etc.?

Ens hauríem de comportar com a persones. Caldria que tots respectéssim les formes d’educació i no provoquéssim situacions inadmissibles.

• Estaries d'acord amb l'assumpció de riscos per causa d'un espectacle, per part dels actors o artistes?

Jo hi estaria d’acord si hi hagués garanties clares que no havia de passar res.


Maneres d’usar l’imperfet de subjuntiu en les narra cions de passat o parlant sobre qüestions hipotètiques

• Expressar la finalitat o l’objectiu d’una situació passada:

Li van prohibir de parlar, perquè no tingués ocasió de protestar. • Expressar la causa o la finalitat d’una situació hipotètica:

Seria bo que tots ho sentissin, perquè no sorgís cap dubte. • Usar verbs en passat o en condicional i subordinar-hi frases que en depenguin:

� Verbs “volitius” (agradar, voler, esperar, témer, odiar...)

Va esperar que arribessin els seus cosins. M’agradaria que tornés a ploure.

� Verbs de possibilitat, conveniència o necessitat (ser bo, ser possible, convenir, ser necessari...)

No era possible que veiessin res , des d’aquell punt. Convindria que hi hagués més control de les drogues.

� Verbs “directius” (demanar, manar, aconsellar, avisar, prohibir, recomanar...)

Em van prohibir que fumés dins del centre. Us aconsellaria que no fuméssiu dins del centre.

• Expressar una condició hipotètica o poc probable:

Si vinguessin tots, no hi cabrien. Només que plogués una mica, ens aniria molt bé per a l’hort. Ui, si es fixés en mi!

• Fer una concessió hipotètica:

Encara que ho volguessis , no tindries temps de fer-ho Tot i que m’ho pagués al comptat, no li ho vendria pas.


Índex

Característiques i contingut 2

Descripció de l’activitat 3

Recomanacions per als alumnes 4

La xerrada 1 5

Maneres d’expressar gustos, preferències i costums 19

La xerrada 2 20

Maneres de descriure 34

La xerrada 3 35

Maneres de narrar fets actuals i passats 49

La xerrada 4 50

Maneres d’instruir, recomanar, aconsellar... 64

La xerrada 5 65

Maneres d’usar l’imperfet de subjuntiu en les narra cions de passat o parlant sobre qüestions hipotètiques

79

jordi esteban calm · 2015-03-13 · 4 la xerrada. amb llicència creative commons cc-by-nc autor:...

Documents