La nostra actual cultura, immersa en un progrés voraginós,tendeix a sotmetre’ns a la tirania de la màquina, s’hancapgirat papers i valors i de no posar-hi remei, hauremperdut moltes coses que abans, donaven sentit a lacivilitat. Els diners, a la recerca d’un profit immediat,rosseguen els nostres cossos i retallen el nostre cel.L’embrutiment és general, per tan, passa desapercebut,mal de molts, consol de pocs, i ara, l’home, és una peçamés en l’engranatge, i l’oci, és denigrat i mal vist,disposem només, del temps just per a recuperar forces itornem-hi a ser, que no ha estat res, en un seguit de casaal treball i del treball a casa, anorreant. El soroll d’aquestesapressades passes i la fressa dels rellotges, no mostrenno, el sentit real de la nostra vida. Oi...?Abans que res, aquesta pretesa lluita d’alliberació personal, avoltes, tan sols cara la galeria, crec que ha de passar primerper una revolta ben familiar i propera, front totes les coses

La nostra actual cultura, immersa en un progrés voraginós,tendeix a sotmetre’ns a la tirania de la màquina, s’hancapgirat papers i valors i de no posar-hi remei, hauremperdut moltes coses que abans, donaven sentit a lacivilitat. Els diners, a la recerca d’un profit immediat,rosseguen els nostres cossos i retallen el nostre cel.L’embrutiment és general, per tan, passa desapercebut,mal de molts, consol de pocs, i ara, l’home, és una peçamés en l’engranatge, i l’oci, és denigrat i mal vist,disposem només, del temps just per a recuperar forces itornem-hi a ser, que no ha estat res, en un seguit de casaal treball i del treball a casa, anorreant. El soroll d’aquestesapressades passes i la fressa dels rellotges, no mostrenno, el sentit real de la nostra vida. Oi...?Abans que res, aquesta pretesa lluita d’alliberació personal, avoltes, tan sols cara la galeria, crec que ha de passar primerper una revolta ben familiar i propera, front totes les coses

quotidianes, tan aparentment nímies i insignificants i hem deser conscients també, de tenir al damunt, la grapa de tot unsistema absurd, muntat pel capital, per tal d’ofegar, controlari explotar-nos, en profit d’uns pocs privilegiats, els quals,sense manies, fan servir el poder en exclusiva, raó de més,perquè amb renovades forces de fallença, hàgim deperseverar i reeixir, en l’intenta de crear i legitimar, tot el quea cada moment, sigui precís per contraposar-ho, amb elnatural propòsit d’invalidar aquesta injusta pretensió dedomini. Hem de procurar-nos doncs, de prou recursos per ano decaure, davant les escomeses d’aquesta supinavulgaritat consumista i gregària, que anorrea, aïlla i aniquilala migrada autonomia personal que creiem tenir.Davant del dictat del gust, els diferents dissenys delsespecialistes, els estudis de mercat dels fabricants, davantels motlles i les cadenes seriades de la producció, hem dedemanar la marca de la mà de l’home i esforçar-nos per

quotidianes, tan aparentment nímies i insignificants i hem deser conscients també, de tenir al damunt, la grapa de tot unsistema absurd, muntat pel capital, per tal d’ofegar, controlari explotar-nos, en profit d’uns pocs privilegiats, els quals,sense manies, fan servir el poder en exclusiva, raó de més,perquè amb renovades forces de fallença, hàgim deperseverar i reeixir, en l’intenta de crear i legitimar, tot el quea cada moment, sigui precís per contraposar-ho, amb elnatural propòsit d’invalidar aquesta injusta pretensió dedomini. Hem de procurar-nos doncs, de prou recursos per ano decaure, davant les escomeses d’aquesta supinavulgaritat consumista i gregària, que anorrea, aïlla i aniquilala migrada autonomia personal que creiem tenir.Davant del dictat del gust, els diferents dissenys delsespecialistes, els estudis de mercat dels fabricants, davantels motlles i les cadenes seriades de la producció, hem dedemanar la marca de la mà de l’home i esforçar-nos per

entendre aquell llenguatge subsidiari del treball artesà, moltmés gratificant i que antany, fou veritable vehicle desentiments i expressivitat i...., siguem nosaltres mateixos siconvé, els artífexs d’allò que ens ha de ser més propi. Ja enaquesta tessitura, no em privaré de reivindicar la superacióde vells esquemes i costums, i., fins i tot, si convé, dedefensar la informalitat, car la fantasia, no ha de tenir límitsmarcats. Gent del poble, tots, tothom!,enfrontats a un sistemaque no suporta i àdhuc escarneix, la diferència, que ens voliguals i previsibles, cal potenciar tot el que ens és privatiu ipeculiar, aspecte, criteri i opinió.Cal una cultura alternativa i brandar-la sempre, com a banderaper a mostrar públicament, la nostra dissidència, podemrecórrer a l’abillament del cos i de la llar amb vestits, objectes i guarniments fets per nosaltres mateixos per així tenir laseguretat de no trair-nos en el reforçament de la Individualitatcreadora. Aprofitem la conjuntura i expressem alhora,

entendre aquell llenguatge subsidiari del treball artesà, moltmés gratificant i que antany, fou veritable vehicle desentiments i expressivitat i...., siguem nosaltres mateixos siconvé, els artífexs d’allò que ens ha de ser més propi. Ja enaquesta tessitura, no em privaré de reivindicar la superacióde vells esquemes i costums, i., fins i tot, si convé, dedefensar la informalitat, car la fantasia, no ha de tenir límitsmarcats. Gent del poble, tots, tothom!,enfrontats a un sistemaque no suporta i àdhuc escarneix, la diferència, que ens voliguals i previsibles, cal potenciar tot el que ens és privatiu ipeculiar, aspecte, criteri i opinió.Cal una cultura alternativa i brandar-la sempre, com a banderaper a mostrar públicament, la nostra dissidència, podemrecórrer a l’abillament del cos i de la llar amb vestits, objectes i guarniments fets per nosaltres mateixos per així tenir laseguretat de no trair-nos en el reforçament de la Individualitatcreadora. Aprofitem la conjuntura i expressem alhora,

la condició i l’ocasió, que l’alegria i la tristor, transcendeixinles nostres gales. Desinhibits i amb aquesta disposició, femque sigui per a tots, el que és recònditament, més nostre i...tinguem la seguretat també, de que res se’ns minvarà si deveres, ho sabem compartir amb l’altre. Hem de aprofitardoncs, la espontània i popular costum de lluir públicamentjoiells i altres foteses similars, i...., sense escarafalls, fent-neocasió de contacte i intercanvi, per així paradoxalment,enriquir-nos al donar.La joia és una singular expressió minimal de l’art, al servei del’aspecte personal i la vanitat de la figura, altrament, de no seraixí, tan sols seria una miniatura desproveïda de sentit. Peròno oblidem, que per a ser possible, ha de respondre alsnecessaris codis socials que la facin entenedora, sensenegligir mai, el missatge subliminal de l’artista. Ha decommoure i provocar i àdhuc, transgredir-ho tot, si cal.L’orfebreria, no ha de contribuir necessàriament, a bastir eltresor dels rics, ni ha de ser només, l’objecte capriciós i

la condició i l’ocasió, que l’alegria i la tristor, transcendeixinles nostres gales. Desinhibits i amb aquesta disposició, femque sigui per a tots, el que és recònditament, més nostre i...tinguem la seguretat també, de que res se’ns minvarà si deveres, ho sabem compartir amb l’altre. Hem de aprofitardoncs, la espontània i popular costum de lluir públicamentjoiells i altres foteses similars, i...., sense escarafalls, fent-neocasió de contacte i intercanvi, per així paradoxalment,enriquir-nos al donar.La joia és una singular expressió minimal de l’art, al servei del’aspecte personal i la vanitat de la figura, altrament, de no seraixí, tan sols seria una miniatura desproveïda de sentit. Peròno oblidem, que per a ser possible, ha de respondre alsnecessaris codis socials que la facin entenedora, sensenegligir mai, el missatge subliminal de l’artista. Ha decommoure i provocar i àdhuc, transgredir-ho tot, si cal.L’orfebreria, no ha de contribuir necessàriament, a bastir eltresor dels rics, ni ha de ser només, l’objecte capriciós i

gratuït dels privilegiats, ans el contrari, al desprendre’t dequelcom apreciat i valorat, amb independència del valorreal, per mor de sentiments, ha de erigir-se en símbol degentilesa, exemple: fer un present a l’amic.No cal defugir-ne, són usos i costums que ja existeixen,propis i espontanis del poble ras, el qual, naturalment, novoldrà mai, que altri, el decanti o li acoti, gustos i posats.Aquesta primera teoria del regal, és una mena demetallenguatge que no podrà mai articular-se amb simplesparaules, però és igualment, real i urgent; hem de comptar,tan amb els gustos del destinatari, com amb els propis iaconseguir també, la síntesis que els hi faci de pont.Qualsevol cosa ha de servir-nos i tots els recursos sónvàlids, si més no, els orfebres i el treball manual en general,poden donar-nos excel·lents contrapartides ja que ensems,recullen, expressivitat i intenció. Convindreu que tot plegat,permet configurar conseqüentment, un aspecte més d’aquesta

gratuït dels privilegiats, ans el contrari, al desprendre’t dequelcom apreciat i valorat, amb independència del valorreal, per mor de sentiments, ha de erigir-se en símbol degentilesa, exemple: fer un present a l’amic.No cal defugir-ne, són usos i costums que ja existeixen,propis i espontanis del poble ras, el qual, naturalment, novoldrà mai, que altri, el decanti o li acoti, gustos i posats.Aquesta primera teoria del regal, és una mena demetallenguatge que no podrà mai articular-se amb simplesparaules, però és igualment, real i urgent; hem de comptar,tan amb els gustos del destinatari, com amb els propis iaconseguir també, la síntesis que els hi faci de pont.Qualsevol cosa ha de servir-nos i tots els recursos sónvàlids, si més no, els orfebres i el treball manual en general,poden donar-nos excel·lents contrapartides ja que ensems,recullen, expressivitat i intenció. Convindreu que tot plegat,permet configurar conseqüentment, un aspecte més d’aquesta

emancipació, que no ha de ser tant sols, econòmica i política,sinó cultural i psicològica. Desprès de tot, els conceptes devalor i preu, són atots de les convencions humanes, totalmenteventuals i sempre revocables.Si esteu disposats a experimentar i provar, jo conseqüentment,amb l’èxplicit refús de la frivolitat, he generalitzat un procésde treball, com aproximació capaç de donar satisfacció almàxim numero d’expectatives, vull apropar-vos recursossenzills a fi de què, desprès, vosaltres sols, pugueu afrontarqualsevol repte sense dificultats insalvables.Heu de saber que els successius passos que us permetranarribar als prototips que us interessin, tan poden fer-se ambplata, coure o llautó com amb els metalls consideratsnormalment, com a preciosos, versatilitat no gens negligibleper obtenir-ne el màxim de profit. Altrament, no cal excloureres i..., de fet, totes les propostes són acceptables i tambénaturalment, podrem emprar altres materials més

emancipació, que no ha de ser tant sols, econòmica i política,sinó cultural i psicològica. Desprès de tot, els conceptes devalor i preu, són atots de les convencions humanes, totalmenteventuals i sempre revocables.Si esteu disposats a experimentar i provar, jo conseqüentment,amb l’èxplicit refús de la frivolitat, he generalitzat un procésde treball, com aproximació capaç de donar satisfacció almàxim numero d’expectatives, vull apropar-vos recursossenzills a fi de què, desprès, vosaltres sols, pugueu afrontarqualsevol repte sense dificultats insalvables.Heu de saber que els successius passos que us permetranarribar als prototips que us interessin, tan poden fer-se ambplata, coure o llautó com amb els metalls consideratsnormalment, com a preciosos, versatilitat no gens negligibleper obtenir-ne el màxim de profit. Altrament, no cal excloureres i..., de fet, totes les propostes són acceptables i tambénaturalment, podrem emprar altres materials més

inversemblants però, no per això, menys nobles, dependentnomés de la vostra habilitat i gust. Escollint, obrant, dedicant,etc., ja estem decantant l’objecte, el qual a les nostres mansperd neutralitat, es transforma i passa a ser significatiu, capdiner pot fer impunement, suplència de la intenció de lapersona. Però, hem de saber primer que res, que l’orfebreriaés complexa i els artesans que usualment, la practiquen,només arriben a una suficient competència professionaldesprés d’anys i panys, d’experimentació i pràctica. Respecte,paciència i temps, són essencials si de veres, ens en volemsortir airosament.Amb idea, procurant fer-vos cabal anticipadament, del quedesprès, vosaltres haureu de fer, procedireu a dibuixar elmodel. No entraré en qüestions de gustos, a priori tot ésben legítim i respectable, si de veritat, respon al que un, japrèviament ha decidit fer i aquest és precisament, el temarecurrent. Mai no hem de fer cap concessió a las tiranies de

inversemblants però, no per això, menys nobles, dependentnomés de la vostra habilitat i gust. Escollint, obrant, dedicant,etc., ja estem decantant l’objecte, el qual a les nostres mansperd neutralitat, es transforma i passa a ser significatiu, capdiner pot fer impunement, suplència de la intenció de lapersona. Però, hem de saber primer que res, que l’orfebreriaés complexa i els artesans que usualment, la practiquen,només arriben a una suficient competència professionaldesprés d’anys i panys, d’experimentació i pràctica. Respecte,paciència i temps, són essencials si de veres, ens en volemsortir airosament.Amb idea, procurant fer-vos cabal anticipadament, del quedesprès, vosaltres haureu de fer, procedireu a dibuixar elmodel. No entraré en qüestions de gustos, a priori tot ésben legítim i respectable, si de veritat, respon al que un, japrèviament ha decidit fer i aquest és precisament, el temarecurrent. Mai no hem de fer cap concessió a las tiranies de

la matèria, una cosa és assajar i descobrir noves textures ipossibilitats i l’altre, abdicar del projecte original, vençutper les limitacions, al no saber com sortir-nos-en.Abans que res, caldrà afrontar un tema previ, fondre ilaminar els metalls que hem d’utilitzar i he de suposar, quel’espai és limitat i el nostre flamant obrador, petit. Nodisposem d’un fornal en regla (conjunt de manxa i safatade ferro que suporta el material refractari, sobre el qual,s’hi col·loca la cassoleta o gresol i que serveix per a fondreels metalls), ni de les mínimes instal·lacions per fer-ho bé.Pren doncs, totes les precaucions que et dicti la prudènciaper adequar un espai apropiat, amb les màximes seguretats.Un foc alimentat amb gas ciutat, butà o qualsevol altrerecurs equivalent, et serà bo per a encarar tal contingència.Per a fondre et valdràs d’un bufador, que és un estri per adirigir la flama intencionadament, insuflant-t’hi aire apressió, bufant amb la boca o amb una manxa de peu, sota

la matèria, una cosa és assajar i descobrir noves textures ipossibilitats i l’altre, abdicar del projecte original, vençutper les limitacions, al no saber com sortir-nos-en.Abans que res, caldrà afrontar un tema previ, fondre ilaminar els metalls que hem d’utilitzar i he de suposar, quel’espai és limitat i el nostre flamant obrador, petit. Nodisposem d’un fornal en regla (conjunt de manxa i safatade ferro que suporta el material refractari, sobre el qual,s’hi col·loca la cassoleta o gresol i que serveix per a fondreels metalls), ni de les mínimes instal·lacions per fer-ho bé.Pren doncs, totes les precaucions que et dicti la prudènciaper adequar un espai apropiat, amb les màximes seguretats.Un foc alimentat amb gas ciutat, butà o qualsevol altrerecurs equivalent, et serà bo per a encarar tal contingència.Per a fondre et valdràs d’un bufador, que és un estri per adirigir la flama intencionadament, insuflant-t’hi aire apressió, bufant amb la boca o amb una manxa de peu, sota

el taulell. Dirigiràs el foc a la cassoleta sobre un llit depedres refractaries (per exemple, magmes de cuitesvolcàniques) fins aconseguir, liquar el metall i fondre.Amb unes estenalles adients i tota la cura del món,ho assoliràs i vessaràs damunt la riallera i quan ja s’hagiben refredat, en podràs disposar. Desprès, alhora de laminar planxa o trefilar i estirar fil,caldrà recoure-ho sovint, a fi d’evitar-ne l’inconvenient dela possible aparició de clivelles i fenelles en el metall, quepresentarien desprès, diversos problemes i ho faràs segonset convingui, sobre el mateix fornal, una planxa d’amiantpetita o damunt la perruca (manyoc de filferros unit a unaempunyadura o mànec protegit, sobre el qual, es col·loquenles peces que s’han de soldar o recoure),etc. Recursos ifòtils que mantenen i aïllen l’escalfor i que igualment, avegades, et poden servir per fondre petites quantitats demetall, suficient per en determinades feines, sortir del pas.

el taulell. Dirigiràs el foc a la cassoleta sobre un llit depedres refractaries (per exemple, magmes de cuitesvolcàniques) fins aconseguir, liquar el metall i fondre.Amb unes estenalles adients i tota la cura del món,ho assoliràs i vessaràs damunt la riallera i quan ja s’hagiben refredat, en podràs disposar. Desprès, alhora de laminar planxa o trefilar i estirar fil,caldrà recoure-ho sovint, a fi d’evitar-ne l’inconvenient dela possible aparició de clivelles i fenelles en el metall, quepresentarien desprès, diversos problemes i ho faràs segonset convingui, sobre el mateix fornal, una planxa d’amiantpetita o damunt la perruca (manyoc de filferros unit a unaempunyadura o mànec protegit, sobre el qual, es col·loquenles peces que s’han de soldar o recoure),etc. Recursos ifòtils que mantenen i aïllen l’escalfor i que igualment, avegades, et poden servir per fondre petites quantitats demetall, suficient per en determinades feines, sortir del pas.

En una planxa de més o menys, 0'5mm. de gruix, prèviamentaplanada sobre el tas (tac d’acer de dimensions reduïdes,que col·locat sobre el taulell, serveix per aplacar i anivellarpeces petites), marcarem amb la punta de senyalar, lesformes desenrotllades, de les diferents parts del model. Uncop enllestits i apunt, procedirem a serrar-les, amb un arc demarqueteria, resseguint meticulosament, tots els perfils.Subjectant-ho amb les estenalles de punta plana, reclinats al’estellera (aplicació de fusta que sobresurt del taulell i queés un punt de recolzament per a totes les feines), treballaremmovent amunt i avall, sempre la serra en posició vertical.L’espessor de les serretes, variarà segons el gruix del metallque treballem (generalment seran les de 0.3mm.) Les serresles muntarem a l’arquet, ben tensades i de forma que lespuntes del dentat, mirin cap avall. Per a pal·liar els probablesriscos de ruptura, les emulsionarem de tant en tant, amb unxic de cera verge, a fi d’assuavir la possibilitat de

En una planxa de més o menys, 0'5mm. de gruix, prèviamentaplanada sobre el tas (tac d’acer de dimensions reduïdes,que col·locat sobre el taulell, serveix per aplacar i anivellarpeces petites), marcarem amb la punta de senyalar, lesformes desenrotllades, de les diferents parts del model. Uncop enllestits i apunt, procedirem a serrar-les, amb un arc demarqueteria, resseguint meticulosament, tots els perfils.Subjectant-ho amb les estenalles de punta plana, reclinats al’estellera (aplicació de fusta que sobresurt del taulell i queés un punt de recolzament per a totes les feines), treballaremmovent amunt i avall, sempre la serra en posició vertical.L’espessor de les serretes, variarà segons el gruix del metallque treballem (generalment seran les de 0.3mm.) Les serresles muntarem a l’arquet, ben tensades i de forma que lespuntes del dentat, mirin cap avall. Per a pal·liar els probablesriscos de ruptura, les emulsionarem de tant en tant, amb unxic de cera verge, a fi d’assuavir la possibilitat de

destrempament de l’acer al rautar-les repetidament.Un cop completat el serrat de totes les peces, les hi trauremla rebava, repassant-les convenientment amb els diferentsllimatons fins aconseguir que es corresponguin plenament alnostre disseny. Per a fer totes aquestes tasques, sempreens recolzarem a l’estellera i les subjectarem amb lesestenalles planes, mentre amb l’altra mà, anirem accionantla llima, si fa o no fa, igual que abans, ho hem fet amb la serra.Per a facilitar-nos la feina, els llimatons presenten diversosperfils i caldrà escollir el més adient a cada particularitat,rodons, mitja canya, plans, esquena d’ase,....etc., tambécaldrà disposar d’una llima mitja canya més granada i gran,per a desbastar i fer treballs més generals. Convindriapreveure la possibilitat de poder repetir la feinasemblantment, per tan, és aconsellable fer els patrons deles diferents peces i desar-los guardats conjuntament amb

destrempament de l’acer al rautar-les repetidament.Un cop completat el serrat de totes les peces, les hi trauremla rebava, repassant-les convenientment amb els diferentsllimatons fins aconseguir que es corresponguin plenament alnostre disseny. Per a fer totes aquestes tasques, sempreens recolzarem a l’estellera i les subjectarem amb lesestenalles planes, mentre amb l’altra mà, anirem accionantla llima, si fa o no fa, igual que abans, ho hem fet amb la serra.Per a facilitar-nos la feina, els llimatons presenten diversosperfils i caldrà escollir el més adient a cada particularitat,rodons, mitja canya, plans, esquena d’ase,....etc., tambécaldrà disposar d’una llima mitja canya més granada i gran,per a desbastar i fer treballs més generals. Convindriapreveure la possibilitat de poder repetir la feinasemblantment, per tan, és aconsellable fer els patrons deles diferents peces i desar-los guardats conjuntament amb

amb el motlle de guix de la fioritura que aconseguirem.Ara caldrà procedir a donar-les-hi forma i relleu i el procésés un xic complex i necessita del concurs de diverseseines diferents, principalment les estenalletes (planes irodones) i els embotidors (joc de cilindres d’acer acabatsper un extrem, en successives boles de mides esglaonadesi que percudirem amb intenció, per l’altre, amb un martell dejoier, la bescara de les peces, dintre de l’embotidora:dau d’acer amb un seguit gradual de concavitatssemiesfèriques buides que permeten mica en mica, anaranant aclofant i bombant-les) o si voleu, sobre un pa deplom, prenent la precaució emperò, de preservar-ne elcontacte amb la protecció d’un paper de rebuig, a fi de nocontaminar les peces, amb l’òxid d’aquest metall (agririaels metalls preciosos i dificultaria desprès, llur soldadura).Anirem recoent les peces periòdicament perquè, a resultesde la nostra continuada colpejada amb els embotidors,

amb el motlle de guix de la fioritura que aconseguirem.Ara caldrà procedir a donar-les-hi forma i relleu i el procésés un xic complex i necessita del concurs de diverseseines diferents, principalment les estenalletes (planes irodones) i els embotidors (joc de cilindres d’acer acabatsper un extrem, en successives boles de mides esglaonadesi que percudirem amb intenció, per l’altre, amb un martell dejoier, la bescara de les peces, dintre de l’embotidora:dau d’acer amb un seguit gradual de concavitatssemiesfèriques buides que permeten mica en mica, anaranant aclofant i bombant-les) o si voleu, sobre un pa deplom, prenent la precaució emperò, de preservar-ne elcontacte amb la protecció d’un paper de rebuig, a fi de nocontaminar les peces, amb l’òxid d’aquest metall (agririaels metalls preciosos i dificultaria desprès, llur soldadura).Anirem recoent les peces periòdicament perquè, a resultesde la nostra continuada colpejada amb els embotidors,

acabaran agafant tremp, llavors serien trencadisses is’esberlarien. Com sempre, ho farem amb el bufador, atuell deflama regulable penjat al cantell del taulell, a la vostra dreta.Arroentarem les peces sobre la perruca, una planxa d’amiant,o una rajola de ceràmica refractaria. Amb estricta exigència,anirem temptejant la correspondència amb el dibuix de mostrai acabarem d’ajustar cada element, sobre un pa de cera demodelar (variant de la plastilina) Finalment a la queaconseguim un conjunt satisfactori i ja recuites les peces perúltima vegada, en calent les submergirem amb unes pincesd’aram, a l’emblanquiment (bany calent resultat de ladissolució d’un regalim d’àcid sulfúric en una bacina d’aigua)Les esbandirem en aigua neta i assecarem a consciencia.Sempre procedirem així al acabar qualsevol treball al foc, carels metalls amb l’escalfor, queden ennegrits i bruts per l’oxidaciói desprès, a l’hora de soldar, les soldadures no corren, quedenencantades, diuen en el seu argot, els orfebres de Barcelona.

acabaran agafant tremp, llavors serien trencadisses is’esberlarien. Com sempre, ho farem amb el bufador, atuell deflama regulable penjat al cantell del taulell, a la vostra dreta.Arroentarem les peces sobre la perruca, una planxa d’amiant,o una rajola de ceràmica refractaria. Amb estricta exigència,anirem temptejant la correspondència amb el dibuix de mostrai acabarem d’ajustar cada element, sobre un pa de cera demodelar (variant de la plastilina) Finalment a la queaconseguim un conjunt satisfactori i ja recuites les peces perúltima vegada, en calent les submergirem amb unes pincesd’aram, a l’emblanquiment (bany calent resultat de ladissolució d’un regalim d’àcid sulfúric en una bacina d’aigua)Les esbandirem en aigua neta i assecarem a consciencia.Sempre procedirem així al acabar qualsevol treball al foc, carels metalls amb l’escalfor, queden ennegrits i bruts per l’oxidaciói desprès, a l’hora de soldar, les soldadures no corren, quedenencantades, diuen en el seu argot, els orfebres de Barcelona.

Muntades les peces sobre el pa de cera i trobada ja, la formadefinitiva, ho soldarem.Sobre la taula i a la nostra dreta, junt amb el bufador, hi ha laborraixera que és un conjunt format per una simple rajola orecipient adient, un bocí de bòrax que ens farà de fundent,juntament amb una petita botelleta d’aigua, amb tap dosificador:la figueta. N‘expulsarem quatre gotes i hi lliscarem repetivament,el bòrax, fins a diluir-lo una mica i obtenir un suc blanquinóssobre la rajola. Amb un pinzell qualsevol (núm. O), untarem ambel liquat obtingut, tots els llocs de contacte de les peces. A part,en una xicra, prepararem una mica de guix escaiola i quanprengui la plasticitat adequada l’abocarem sobre el pa de cera,cobrint tot el conjunt. Un cop pres i assecat el guix, pel darrera, lisepararem tota la cera i li aplicaren també, pel costat invers,igualment la dissolució de borraix, amb el pinzell, cosa que alensems, ens ha de permetre dipositar els pallons (bocins desoldadura retallats amb les tisores) sobre els llocs precisos.

Muntades les peces sobre el pa de cera i trobada ja, la formadefinitiva, ho soldarem.Sobre la taula i a la nostra dreta, junt amb el bufador, hi ha laborraixera que és un conjunt format per una simple rajola orecipient adient, un bocí de bòrax que ens farà de fundent,juntament amb una petita botelleta d’aigua, amb tap dosificador:la figueta. N‘expulsarem quatre gotes i hi lliscarem repetivament,el bòrax, fins a diluir-lo una mica i obtenir un suc blanquinóssobre la rajola. Amb un pinzell qualsevol (núm. O), untarem ambel liquat obtingut, tots els llocs de contacte de les peces. A part,en una xicra, prepararem una mica de guix escaiola i quanprengui la plasticitat adequada l’abocarem sobre el pa de cera,cobrint tot el conjunt. Un cop pres i assecat el guix, pel darrera, lisepararem tota la cera i li aplicaren també, pel costat invers,igualment la dissolució de borraix, amb el pinzell, cosa que alensems, ens ha de permetre dipositar els pallons (bocins desoldadura retallats amb les tisores) sobre els llocs precisos.

Ho escalfarem uniformement pels damunts i els costats, amb elbufador sobre la perruca, fins que totes les peces estiguinroents; una ràpida passada de la flàmula, recercant els llocs asoldar, provocarà de sobtada, la liquació de la soldadura i laseva adequada penetració a les zones de contacte. Desprès,un cop refredat, podrem desprendre’n el guix, ja que ara, lespeces hauran quedat cohesionades en un tot. Ho netejaremamb un raspall, sota l’aigua de l’aixeta i finalment hoemblanquirem i assecarem.I un cop tot ben repassat amb esmeril i ben polit, ja hauremarribat al final d’aquest procés general que us he presentat perengrescar-vos. També les peces, si voleu, podrien haver estatprèviament embatades i ajustades (Bata: petita barana demetall que es col·loca a la bescara, per que quedi més benacabat) o igualment, un cop soldades les peces, es podria optarper resseguir el perfil exterior de la joia, amb un passamà de filrectangular, embatant així, tot el conjunt, si podria fer calats

Ho escalfarem uniformement pels damunts i els costats, amb elbufador sobre la perruca, fins que totes les peces estiguinroents; una ràpida passada de la flàmula, recercant els llocs asoldar, provocarà de sobtada, la liquació de la soldadura i laseva adequada penetració a les zones de contacte. Desprès,un cop refredat, podrem desprendre’n el guix, ja que ara, lespeces hauran quedat cohesionades en un tot. Ho netejaremamb un raspall, sota l’aigua de l’aixeta i finalment hoemblanquirem i assecarem.I un cop tot ben repassat amb esmeril i ben polit, ja hauremarribat al final d’aquest procés general que us he presentat perengrescar-vos. També les peces, si voleu, podrien haver estatprèviament embatades i ajustades (Bata: petita barana demetall que es col·loca a la bescara, per que quedi més benacabat) o igualment, un cop soldades les peces, es podria optarper resseguir el perfil exterior de la joia, amb un passamà de filrectangular, embatant així, tot el conjunt, si podria fer calats

amb la serra de marqueteria, treballs amb les llimes, acoblar-himuntures amb grapes i galeries, per tal de permetre encastar-hipedres i aplics diversos, podríem pensar en esmalts o gravats.Podríem convertir-ho en un anell només ajustant-hi un cèrcol demetall a la mida del dit, en un fermall o unes arracades o unpenjoll í cada cas, tindria un procedir específic per ajustar-hiagulles o tanques que permetessin subjectar-lo i poder-lo lluir.El nostre enginy resoldrà cada cop més segur, amb elsrecursos que la pràctica ens anirà donant. Després peracabar-ho d’arrodonir, un cop la joia ja feta, ha de venir el polito matisat, l’encast de la pedreria, el gravat o cisellat...etc., acabats que normalment, ens faran altres professionals quegraviten a l’entorn del món de les joies.La completa instal·lació d’un obrador de d’orfebreria, refugi deles nostres estones de lleure, és cosa costosa í entretinguda,cal revestir-se de perseverança i paciència. Més fàcil fora si ensapleguéssim amb altres iguals, compartint afeccions i entre tots,

amb la serra de marqueteria, treballs amb les llimes, acoblar-himuntures amb grapes i galeries, per tal de permetre encastar-hipedres i aplics diversos, podríem pensar en esmalts o gravats.Podríem convertir-ho en un anell només ajustant-hi un cèrcol demetall a la mida del dit, en un fermall o unes arracades o unpenjoll í cada cas, tindria un procedir específic per ajustar-hiagulles o tanques que permetessin subjectar-lo i poder-lo lluir.El nostre enginy resoldrà cada cop més segur, amb elsrecursos que la pràctica ens anirà donant. Després peracabar-ho d’arrodonir, un cop la joia ja feta, ha de venir el polito matisat, l’encast de la pedreria, el gravat o cisellat...etc., acabats que normalment, ens faran altres professionals quegraviten a l’entorn del món de les joies.La completa instal·lació d’un obrador de d’orfebreria, refugi deles nostres estones de lleure, és cosa costosa í entretinguda,cal revestir-se de perseverança i paciència. Més fàcil fora si ensapleguéssim amb altres iguals, compartint afeccions i entre tots,

bastir un lloc comú per a treballar plegats. Als barris, al si delsAteneus Culturals, s’hi podrien instal·lar tallers polivalents,adequats a la pràctica de diferents oficis, a fi de recuperar elperdut artesanat, com a vehicle de l’expressivitat de l’home. Allí,la crítica de formes i estils, motius i llenguatge, seria ocasió detertúlia enriquidora vers un debat per a bastir una autènticacultura treballadora, alternativa en marxa, a la decadent culturadel capital. Orfebreria, ceràmica, talla de fusta, vidrieria,escultura, pintura, fotografia, cinema, teatre, titelles, serigrafia,disseny, modisteria...i tantes altres coses.La llista és interminable i la feina ingent, però un altre món éspossible i entre tots el podríem fer.

bastir un lloc comú per a treballar plegats. Als barris, al si delsAteneus Culturals, s’hi podrien instal·lar tallers polivalents,adequats a la pràctica de diferents oficis, a fi de recuperar elperdut artesanat, com a vehicle de l’expressivitat de l’home. Allí,la crítica de formes i estils, motius i llenguatge, seria ocasió detertúlia enriquidora vers un debat per a bastir una autènticacultura treballadora, alternativa en marxa, a la decadent culturadel capital. Orfebreria, ceràmica, talla de fusta, vidrieria,escultura, pintura, fotografia, cinema, teatre, titelles, serigrafia,disseny, modisteria...i tantes altres coses.La llista és interminable i la feina ingent, però un altre món éspossible i entre tots el podríem fer.

Ramon (1976)