JOCS i ESPORTS RECREATIUS:

Els jocs i esports recreatius són activitat físiques organitzades que tenen codis (formes

de jugar i estratègies); regles (que com veurem més endavant poden modificar-se); i

estan dirigits i estructurats (tant en l’espai com en el temps). Però cal diferenciar joc i

esport.

JOC: El joc suposa activitat motriu i és una necessitat fonamental en la vida de l’ésser

humà i de molts éssers vius. A més, és una ocupació lliure amb una finalitat lúdica (no

busca cap guany material) que es desenvolupa dintre d’uns límits espai-temporals, i

amb unes regles acceptades lliurement.

ESPORT: L’esport és una activitat motriu sotmesa a unes regles fixes. L’esport té com a

característica fonamental la competició (siga de forma individual o col·lectiva) amb

l’objectiu clar de vèncer a l’adversari. L’esport està institucionalitzat; per tant

organitzat a nivell competitiu, federatiu, d’arbitratge…

CARACTERÍSTIQUES DELS JOCS I ESPORTS RECREATIUS.

- Tot el món ha de poder participar (l’edat, el gènere, o el nivell d’aptitud física

no ha de ser factors limitants).

- La pràctica ha de ser lúdica/recreativa.

- Les regles poden ser creades, adaptades o modificades.

- Jugar amb els companys, és més important, que jugar contra els companys.

- Encara que no siga el seu objectiu, la seua pràctica ha de suposar un esforç físic.

- No hi ha limitacions respecte al tipus d’activitats a practicar, el lloc on practicar-

les, les instal·lacions o el material emprat.

- Suposen un alternativa per a l’ocupació del temps d’oci o lliure amb activitats

físiques competitives no agonístiques (on la victòria no és allò més important).

CLASSIFICACIÓ dels JOCS i ESPORTS RECREATIUS

En funció de la seua estructura (ubicació dels jugadors/es en el camp, forma de

relacionar-se amb els companys/es o els adversaris, objectiu del joc...) els jocs i esports

recreatius (o jocs esportius recreatius) a l’igual que els esports convencionals

competitius, es poden classificar en 4 tipus:

1. Jocs esportius d’invasió: dos equips s’enfronten en un mateix terreny de joc. Quan

s’inicia el partit cada equip ocupa la seua part corresponent dins del terreny i en

posar-se en joc el mòbil utilitzat (per exemple un disc volador) l’equip que vol

aconseguir punt ha d’invadir el camp dels adversaris per tal d’aconseguir el seu

objectiu (fer arribar el mòbil dins d’una porteria, fer arribar el disc volador dins una

zona concreta...). Els jugadors dels dos equips poden entrar en contacte.

Un exemple d’aquest tipus de joc seria l’ultimate.

2. Jocs esportius de canxa dividida: dos equips o dos jugadors/es s’enfronten en un

terreny de joc, però a cada equip li correspon solament la meitat d’aquest terreny

que normalment està dividit per una línia o una xàrcia. Els jugadors dels dos equips

mai poden entrar en contacte. L’objectiu del joc normalment es fer que un mòbil

caiga dins del camp dels adversaris, que l’atravese, o que faça més d’un bot.

Exemples d’aquest tipus de joc serien les pales, la indiaka, etc.

3. Jocs esportius de blanc o diana : dos equips o dos jugadors/es s’enfronten en un

terreny de joc que pot ser comú o no. L’objectiu del joc normalment es colpejar

amb un mòbil un objectiu que pot estar fixe o en moviment.

Un exemple d’aquest tipus de joc seria “el cementeri”.

4. Jocs esportius de bat i camp: dos equips o dos jugadors s’enfronten en un terreny

de joc que pot ser comú o no. El joc es desenvolupa colpenjant amb un

bat/raqueta/pala/bastó o semblant una pilota o un altre element i després s’ha de

còrrer amb la finalitat d’aconseguir un objectiu determinat.

Un exemple d’aquest tipus de joc seria “el pichi”.