¿AIIÏI1L. 1IIAIG 1925 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Anv 11.—A.... 0,f

El 11o11 casal del Foment ple les Arts Decoratives

El nou casal del Foment de les Arts Decoratives. Un aspecte de la Sala de Biblioteca

El dia 19 d'abrilva inaugurar-se elnou Casal del Fo-ment de les ArtsDecoratives, instal-lat al carrer de laPietat, en un edificipropietat del Ca-pítol Catedral, queha sigut amorosa-ment restaurat idecorat amb dignasumptuositat.

De la festa lapremsa diària n'hadonat noticia. ElFoment es veiéacompanyat d'unarepresentació no-dridíssima de lessocietats artísti-ques de Barcelona.El Secretari, enVíctor Oliva, llegíuna bella memòriaexplicant cem s'haportat a terme l'o-bra i donant inte-ressants detalls del'edifici restaurat,referint-se també acom la restauraciói 1'amoblament dela casa ha sigut fetmercès a l'aporta-ció de materials iobjectes per partde tots els socis.

El Foment haviaencomanat el dis-curs inaugural alnostre amic en Joa-quim Folch i Tor-res, Director delsMuseus d'Art i Ar-queologia de la ciu-tat i de la nostraGASETA DE LESARTS. A precs demolts dels nombro-sos assistents a l'ac-te, reproduïm elparlament del nos-tre amic, l'elogi delqual no escauria anosaltres el fer-lo.

La GASETA DELES ARTS,celebrantla inauguració delnou Casal del Fo-ment, es complauen reproduir enaquestes pàginesuna sèrie de vistesde les sales de 1'en-titat, que donenuna bella idea delquè és la novainstal •lació del Foment, la qual faverament honor a Barcelona. Ellaestem segurs que correspondrà a lanova etapa d'activitats del Foment,que s'inícia amb la concorrència cor

-porativa a l'Exposició Internacionald'Arts Decoratives de París.

Discurs inaugural del nou Casaldel Foment de les Arts Decoratives

Senyores i senyors:Molt gran honor m'heu fet en

haver-me triat per a ésser el quiparli en aquesta hora. Aquesta éspel Foment de les Arts Decorativesuna hora molt solemne, i en les

llores solemnes, el qui parla ha detornar paraules i concretar en motsels pensaments i els sentiments quea tots ens van par dintre. Com enles grans festes de la casa, a taula...Quan es diu a un que parli, se li fala comanda implícita de dir el quetots senten i pensen, car els pensa

-ments i els sentiments són un ger-men de vida dins la nostra entranyaespiritual, que gravita fins a pandrecos, fins a encarnar-se en la musicamisteriosa de la paraula.

D'aquest connubi del pensamenti la paraula neix l'oració, on ens calretrobar la imatge viva i duradorad'aquell, apte per a subsistir en l'es-

ens mana d'estarjunts, cap ordred'interès materialens lliga. La nostraunió no ve tampocde la pràctica i lacomunitat d'un ofi-ci, no. La nostraunió és més alta,perquè ve de laprofessió d'un cul-te. Soni aquí, ca-dascú amb la sevavida i les seves ei-nes, venint de moltdiversos camins perretre un culte al'Art, i en això s'as-senyala la nostracategoria d'homesd'ideal aglutinatsper uu culte a Fi-deal. Els liomesd'ofici, en les pas-sades èpoques, s'u-niren altrament.El. Col • legi romà iel Gremi medievaltenien el fonamentde la Ihu• estruc-tura corporativa enels vincles que lli-guen als homesd'un mateix ofici,Con! són les conve-niències orgàniquesdel treball o el re-coneixement ' d'ap-titud entre elspracticants, o la re-presentació de laclasse en la vidapública, b la de-fensa dels drets co-muns als reunits.Pel damunt d'a-quests vincles queestructuraven elsnostres antics gre-mis, un ideal sura-va però, cona ara elnostre, i és aquellideal el qui ha fetla seva glòria, esti-gueu-ne segurs; i ésço que feu la glòriad'aquells gremis,l'únic que ens uneixa nosaltres, dinsl'ample llibertat delrnón modern, en ellliure exercici (teltreball i en l'asse-gurança dels dretsindividuals conque-

(GI. Vidal Ventosa.) rida per la demo-cràcia. Som unitsen la llibertat i en

l'assegurança dels nostres drets, i 1anostra associació no és per tal uncastell de defensa ni un racer pro-tectiu, sinó un rusc; un rusc on lesabelles hi volen lliures portant quis-cuna la mel de les forestes, a lacella menuda i transparent. Hivenim pel voler de la nostra natura,on Déu hi va posar la facultat divinade sentir l'Art. De menuts aquestagràcia ens mena, i és ella qui ens hatriat l'ofici, i ens ha abocat la vidatota a n'ell, i ens ha signat els passos,fins a fer-nos artistes. Lliures comles abelles, amb ales per a volarper espais infinits i iio obstant ju-nyits per la dolça amor al rusc, per

fera humana, capaç de perpetuar-seen aquest món, més enllà de nosal-tres, damunt la pedra dura, o enels rengles minúsculs de les lletresque són fetes per a viure la histò-ria... Jo bé voldria, doncs, trobar elsmots i recollir el vostre sentiment iel vostre pensament en aquesta dia=da, i endreçant-los en forma, anar

-vos-els dient un a un, perquè elsreconeguéssiu com a vostres. No sési sabré fer-ho.

Comencem per mirar primer quetot quina és la raó de la nostragermandat. La raó de la nostra ger-mandat ens cal cercar-la pels caminsde les coses ideals. Cap llei d'estat

111

Foment de les Arts Decoratives. —El pati de l'Escala. (Cl. Vidal Ventosa.)

Foment de les Arts Decoratives.—Un aspecte de la Sala d'Actes. (Cl. Vidal Ventosa.)

GASETA DE LES ARTS

N° 21

la . frisariça de les libacions amorosesal; calze de la flor de la Bellesa.Heu's aquí el que som: un eixambrúnzidor entorn del rusc, en migde la.ciutat de Barcelona, floresta del'amor dels catalans.

Parlem ara del perquè de la nostrafesta. La nostra festa és perquèestrenem. la Casa del. Foment. Iaquesta casa ho és feta com un rusc,portant-hi . cadascú la seva engruna,amb voluntat i afany d'enamo-rat, amb l'adelerada i instintiva pre-cipita ció que posen els ocells a fer-seél niu. L'heu penjat aquest niu en labranca més vella de l'arbre frondo-síssim de la nostra ciutat de Barce-lona, a l'ombra dels records; allí onles pedres parlen i palpiten amb lafrisança lleu de les remembrances,allí on les frondes de la història s'hifeien més espesses; allí on la nostraseu cristiana floria ardida com unnoble rebrot, eixit amb vigoria deles arrels corcades del temple aldéu pagà. Veïns de les ruïnes, elscapitells corintis del temple d'Hèr-col gallardegen encara damunt elfust, aquí, en el noble casal delCentre Excursionista, i ens fan unaombra noble. Les gàrgoles plorosesus miren des de d'alt de les agullespul'lulár ací baix; elles, que han vistla historia com passava; elles, quevestides de molces seculars es re-corden encara d'aquells antecessorsvostres que formiguejaven arreu perles bastides, esculpint capitells iclgent voltes en la preciosa Seu.Elles, que veieren pasar ,als humilsescultors plegant de l'obra i esguar-daren sota l'antiga llum dels seglesmedievals, els picapedrers polir lespedres; elles, que veien arribar lescolles d'alemanys _escultors í tallis

-tes que brodaren el chor de .filigra-nes, i a iViestre Vermejo, l'andalús,pintant el retaulet de l'Ardiaca, i aJaume Huguet descarregant a la

porta el retaule daurat dels Cabrera,i a en Lluís Dalmau, el misteriósLluís Dalmau de qui cerquem ade-lerats els rastres...

Aquí heu vingut com qui retornaa casa i recobra un lloc perdut queli fou propi, com qui s'afanya areconquerir el teulat de la vellacasa pairal enteixinat de records.Aquí us poseu entroncant la vostravida nova a la vida antiga, empeltantla branca del nostre ésser novell a lasoca robusta del passat; volent quela sang d'ahir es transfongui envosaltres, volent ésser una continua-ció gloriosa de l'ahir gloriós, infil-trant suc de història en vostres venesi amor del passat en vostre cor, i orde pedra vella en vostres ulls...0 sí, nobles artistes del Foment!feu bé de celebrar aquesta festa; feubé d'omplir les cambres de la casanova de recordances velles. Quel'esperit pretèrit hi çonvisqui ambvosaltres. Decoreu vostres mursamb pàtines evocadores; catifeu elstrespols amb molses seculars, pengeuvora els portals cortines de remem

-brances i abraceu-vos al temps vell,que d'allí vénen en misterioses cor

-renties les saves immortals de latradició, d'on han d'eixir airoses lesmolsudes brotades del temps nou.

• Som la carn de la història, i lanostra més alta ambició d'artistesdeu ésser la de poguer-nos dir con-tinuadors de la història de l'art. Lanostra professió ens ha portat aexercir la funció altíssima de posarla bellesa en les coses de la vida.L'arc per on passem, la demora onvivim, l'atuell d'ús comú; tot l'uti-llatge de la vida humana, en unmot, per obra nostra es torna unaobra d'art.

L'enorme transcendència d'això nocal pas que us la digui, que bé lasabeu prou. La casa i la ciutat, elmoble i l'eina, deixen d'ésser obra

més alta i noble categoria espiritual.El món real s'exalta a lo ideal, perl'acció vostra 'i es vivifica d'expres-sions, on actua el misteri de l'art,fecundador d'infinides i benefactoresconseqüències d'ordre moral i social_

Jo no intentaré pas penetrar enaquest misteri, damunt el qual elpensament dels homes ha fet llum.Es un fet que palpem. La bellesa enla vida per mitjà de l'acció de l'art,damunt les coses que 1'ornplenen,sociòlegs, moralistes i pedagogs l'hanprou tractada. Jo deixaré de fer-hoperquè aquestes- coses no són delmeu ofici, i em limitaré a dir-vosamb pocs exemples i arracerant-meen el clos de la història de l'art onjo treballo, com en els inicis de lacultura humana, en part molt im-portant, fou per aquesta virtut del'art damunt les coses d'ús de l'ho-me que la civilització va obrir elsseus camins terra endintre dels bar-bres.

L'atuell, l'ús i l'eina, son primermolt sovint que la paraula, i en elprocés de l'evolució humana, laforma plàstica a precedit a la formaverbal. La perfecció constructivade l'objecte, ha desvetllat en lesensonyades profunditats de l'ànimaprimitiva, Panel primer de la be-Ilesa, i és per la pràctica de l'oficique s'ha ascendit el graó inicial del'escala de la cultura.

Quan arriben al Museu els atuellshumils de l'home prehistòric exca-vats en les baumes habitades en lesedats primeres, si hom examina,veu com en la terrissa obscura, hiha encara l'empremta d'un primerafany de beutat. L'eina polida ifina, el collaret gentil de petxinetestrobat entorn d'un crani neolític,senyalen l'existència d'un culte a labellesa, d'un afany superior als quemouen la vida anima], d'una téc-nica en l'exercici de la qual els horit-

morta per devenir nous éssers ex-pressius i harmònics, amb els qualsconvivim i dialoguem espiritualment.La vida de les matèries i els objectesusats per les necessitats humanessón per vosaltres ascendits a una

Foment de les Arts Decoratives.—Un aspecte de la Sala d'Actes. (C1. Vidal Vcnlosa.)

Fonent de les Arts Decoratives. —Sala de conversa. (Cf. Vidal Ventosa.)

No 4 GASETA DE LES ARTS 3

tons del coneixement han obert elsprimers portells damunt de l'infinit.

Hi ha encara en la lliçó dels ob-jectes antics, obra d'aquells que'nsprecediren, un altre ensenyamentpel qual es confirma el que dèiemsuara. El navegant fenici quan creua-va la mar venint de les costes de1'Asia per a obrir els camins delreialme famós de la Tartèsia, duiala seva nau plena d'objectes d'art.La llunyana gent barbre veurien ambels ulls meravellats els joiellets egip-cis i les pedres asíries ben gravades,que el marxant estranger extendriaen la platja. Els grecs de Focea, quanvingueren a Empúries ho feren igual-ment. Titus Livius ens diu, queaquests feien comerç amb els his-pans, els quals, inhàbils en l'art denavegar s'ha contentaben en poder-

.los-hi comprar les mercaderies queduien per mar, donant-los a canviels fruits de la .terra. I d'aquestesmercaderies a Empúries, en trobenprou els rastres: Bells vasos ateneenesde barnís perfectíssim, onochoes co-rinties, alabastrons polícroms, bron-ces i voris, vidres i llantions, queconserven encara tots els encantsde la bellesa antiga.

A Atenes, al Ceràmic, els humilsterricers no pensarien com el seuvas humil portat a llunyes terres,obria els grans camins de la cultura.El navegant fenici, atent al seu co-merç no pensaria com els obrersde Tyr, modestos, en els seus obra-dors, eren els qui li daven l'einamillor per a les conquestes. El mar-xant de Cartago, quan recorria elsports de la mediterrània recaptantels bells objectes fabricats pels granspobles del neón antic, per a vendre'lsals bàrbres, potser .tampoc ho veia,però era l'art ço que obria els ca-mins, era la perfecció ço que atreiaals incultes, era la forma bella iexquisida, la qui desvetllant l'afanyde possessió, iniciaba el tracte i es-tablia el comerç i amb ell unia elspobles.

l'academi^ine vuitcentista atribuï ales arts que'n diuen pures. Aquestadignitat peró ens obliga a una mà

-xima exigència amb nosaltres matei-xos, a una amorosa aplicació alnostre treball, a sentir en el nostreesperit el pes de la nostra responsa-bilitat social, pensant en l'avenirque espera amb els seus grans ullsoberts, el mirar les obres que fèm ara.

I ara que ja hem dit el perquésom tots junts i el perqué de la festad'avui i hem dit també quina és lamissió del nostre ofici, permeteuque en nom vostre en aquest dia,des de aquest cap de taula, brindipels nostres morts.

Deis nostres morts, en les fredesosseres, no queda ja ni rastre deisseus cossos. Pero ells vienen en l'obraque deixaren. Els nostres morts sonaquells que ara us deia, que les gàr-goles de la Seu havien vist formi

-guejar en aquest barri de la Barce-lona medieval. Son aquells que enel silenci deis obradors huntils deco-raren el retaule i esculpiren el santi forjaren la reixa. Son aquells quebastiren el temple i modelaren lesimatges serenes deis portals i elscapitells deis claustres. Son els pale-tes i els fusters, els manyans i elspintors, els freners i els llibreters,els argenters i els dauradors, elsvelers i els terricers de la nostraantiga Catalunya. Aquests són elsnostres: aquells que deixaren unbatec del seu cor palpitant en lamatèria morta. Aquells que de lespedres de la muntanya informe, enferen la Catedral, i de la fusta del'arbre en tallaren la imatge santai deis colors posats en harmoniaen feren el retaule i de la terra obs-cura el vas i de la seda i l'or el bellbrocat, i del ferro insensible els lliriscolltorçats, del canalobre i de l'orde la mina la radiant custòdia o eljoiellet gentil. J. FOLCH i Tonnns.

(.Sequ i ris. )

L'objecte creat era . Pesqué queencenia la gran foguera de la cul-tura humana. Vinguts de l'altrabanda de la mar, pels camins inse-gurs de l'aigua blava, la cràteragentil i el petit ungüentari, eren elsbells heralds del gran adveniment.Elis desvatllaven no sois el goig depossessió, sinó Panel d'imitació, i

creaban per ella els estímuls indis-pensables a tota. perfecció i a tot

progrés.Ja veieu doncs, com és de fecon-

danta l'acció del nostre ofici. D'ellaIi pervenen les altes dignitats acon-seguides a través de la història i lesque li son donades avui dia, malgrati les suposades superioritats que

BOnRÇLL Ni coLAu.—Re tra t d'Amazona (bronze).

BORRELL NicoLAU.—Retrat del escriptor Francesc Pujol.

4 - GASETA DE LES ARTS No 2ç.

ment d'aquests prestigis fan perdrea la fi la consistència de veritat i decaràcter que l'artista sap fer surard'entre . mig d'ells.

Hom no pot pas defugir, enfrontdels retrats del nostre estatuaire.el recort magnífic dels retrats grecsdel baix temps, on apareix un xicmarcida per un excés d'humanisme,la gràcia nua i forta de l'art arcaic,però en aquells relleixos de sensua-litat que hi deixa, com un rastresubtil, l'eina primorosa, no hi hapas menys bellesa que en els altres,mal aquesta sia una bellesa romàn-tica. Sia dita dones aquesta com

-parança en el cas del nostre esta-tuaire, on el seu temperament sen-sual, s'ens revela entretingut en lalírica interpretació d'aquest huma-nisme. Tot i ésser velades per noblespàtines de cosa antiga, les obres deretrat d'en Borrell Nicolau, car

-negen i viuen alhora una vida inte-rior, personal, intensa.

Aixó no és pas una valor escassa.Judicada des del punt; de vistaeclèctic en que deu situar-se elcomentari crític, independentmentd'inclinacions personals cap al clas-sicisme o cap al romanticisme i enquals preferències la moda li jugamés que les valors espirituals pures,el nostre públic ha reconegut l'inte-rès de l'obra de l'escultor Borrellen ocasions diverses i el seu nom hacorregut a casa nostra un prestigimerescut que és segur que ha d'afer-mar-se i augmentar- més encara.

Una última recerca apassionamentrestant al nostre escultor enaquestes hores, i és ella la de lacalitat. El seu lirisme, entretinguten les fines harmonies de línies ivalors, complagut en 1'aliligranat-ge dels plecs múltiples d'un ropatge

Santiago Marco

Senyalem amb aquest nom, l'homequi des de la Presidència del Fo-

ment de les Arts Decoratives, s'harevelat un noble iniciador de bellesi nobles empreses d'art, i un homed'acció tant assenyat, voluntariós iprudent com entusiasta.

Uneix a n'aquestes aptituds lesd'ésser un dels nostres millors artis-tes decoradors, el nom del qual vaunit a moltes de les més importantsobres d'art sumptuari que's realit-zen a Barcelona. La seva culturaextensa, el seu gust refinadíssim, laseva inspiració abundosa, ha con-sagrat els seus prestigis d'artista.

La nova vida que el Foment de lesArts Decoratives ha pres d'ençà dela seva Presidència, han basat elsseus prestigis d'home d'acció. La

Entre els escultors de la jovegeneració, en Borrell Nicolau s'hi

ha fet un nom. El seu esperit inquieti recercador, ha sentit l'embat deles corrents del dia i sense perdremai el caràcter marcadíssim d'unsentit personal que distingeix arreules seves obres, a través d'elles hiadvertim el moviment d'oscil•lacióde tot artista que cerca el centre onapunten la seva voluntat i el seutemperament.

Aquesta recerca constant de l'ar-tista l'ha dut a moments de granencert, i és curiós constatar que'lsmoments de major encert que hi haen L'obra ja extensa d'en Borrell Ni-colau, són els retrats escultòrics.

Secció de la Llar Humil a l'Exposi-•ció del Moble on el Foment triomfà,la seva actuació des de la Junta del'Exposició referida, els seus esfor-ços d'ara per la consecució de l'Ex-posició dels artistes nostres a París,aplegats sota el nom de l'entitatque presideix, son triomfs que 1'en-titat deu al seu President i a laJunta que'1 secunda amb tant d'en

-tusiasme, composta de personalitatsd'alt relleu dins el neón dels BellsOficis.

El caliu que encengueren a lacasa del Foment els il • lustres Presi-dents que precediren a l'actual, hapres i s'ha convertit en bella flama.Agraïm-ho a n'ells i a n'En SantiagoMarco, digne successor d'aquells,que ha portat l'obra per ells fun-dada i sostinguda, a la puixançaactual.

FLAMA.

L'alexandrinisme característic de laseva ànima, sembla que s'hagi trobata pler davant el model que la realitatmoderna li oferia i ha descobertexpressions justes de veritat i desentiment, en els personatges d'ara,que el seu cisell ha sabut bellamentelevar al prestigi i al decorativismepreciós dels retrats hel•lenístics.

Res més encisador certament, queretrobar en les fesomies conegudesde la Barcelona del dia, l'encís d'unsentiment que desapercebut per nos-altres, l'artista ha copsat, fent-neuna obra plàsticament bella. Ni el velde dignitat antiga, dels seus bronzespatinats, ni certes fineses de cisellque . hom diria- encaminades a 1'aug-

L'escultor Borrell Nicolau

L'escultor Borrell Nicolau.

BORRELL NicoLnu. — Retrat de J. Riera

N 'o `,1 GASETA DE LES ARTS

agitat, o d'unes ondulants i harmo-nioses cabelleres, ha trobat l'estili ara cerca la calitat. Aquesta quefou la darrera conquesta en la evo-lució ascendent de l'art grec, nopas turbada fins que Fidas feu pal-pitar els cossos helens de les Parquesdel Partenon sota els vels que elscobrien, és ara la noble preocupaciódel nostre estatuaire, pel que deixenveure les seves obres darreres.

Praxiteles feu parlar a l'ànima através del cos, i era certament larealitat viva i palpitant d'aquest,l'instrument d'expressió d'aquell ex-cels romàntic de la Grècia antiga.La sensibilitat exquisida del nostreestatuaire darrera aquesta gran con-questa, que és la darrera i la mésalta que pot aconseguir la plàstica,acomplirà esperem el triomf definitiud'en Borrell si prossegueix el camíque inicia en la sevaproducciódarrera.

F.

A propòsit dels ((Afiles(le! Mesen»Ja fa alguns anys — era pel febrer

de l'any 1912, en les planes de laFulla Artística de La Veu. de. Cata-lunya, — en dedicar uns comentarisa unes visites que el Foment de lesArts Decoratives feia al nostre Mu-seu d'Art Nacional, llavors naixent,dèiem que si els nostres artistes

—referint-nos als que preferentmentconreuen les Arts d'aplicació — s'en-tregaven a les fàcils suggestions deles Revistes d'Art estrangeres, enlloc de cercar orientacions en elnostre Museu, i per qual motiu haviensigut reptats en les mateixes planes,

r

no devia carregar-se sobre d'ellstota la culpa.

Per a que els estudiosos vaginal Museu, deiem, cal que s'hi sentinpoderosament atrets per la pròpiavirtualitat d'aquell, i afegíem, entrealtres consideracions, que fins Lla-vors el nostre Museu no podia tenirgrans atractius, puix estaven can-sats de contemplar com les obrescapdals de l'Art patri passaven lesfronteres a corrua feta; i fèiem res-saltar la necessitat de desvetllarnostre adormit esperit de previsió,per tal d'evitar que es perdés pera nosaltres aquesta part, tan im-portant, del patrimoni nacional, idèiem:

«I aquesta sí que podria éssertasca gloriosa pel Foment de lesArts Decoratives i de gran profitper a l'avenir de l'Art patri; la dedesvetllar aquest esperit de pre-visió, fins ens atreviríem a dir, aquestinstint de conservació que fins araha mancat o ha estat dormint; des-vetllar-lo creant, organitzant ambentusiasme, amb amor, una Asso-ciació d'Amics del Museu, una ins-titució on podrien acoblar-s'hi elsaimants entesos de tot lo que ésArt, i els que, a més de sentir aquestsant entusiasme, posseeixen els medismaterials per a donar-hi expansióprofitosa per a tots. I aixís, amb elpetit 'esforç proporcional de cadaindividu, es crearia l'esforç poderósque podria fer que no's perdessinper a nosaltres, tantes i tantes obresque sortosament encara ens queden,donant-les al Museu. Llavors nocaldria reptar ni atiar per a que elMuseu fos concorregut i estudiat,que ell sol, per sa pròpia virtualitat,s'atrauria fins als més indiferents.

»Al Foment de les Arts Decora-tives dirigim nostra modesta ini-

ciativa, perque creiem és l'entitatindicada pera iniciar, impulsar i'encarrilar obra semblant, obra quetal volta per excés d'optimisme,creiem podria donar fruits de trans-cendència per a la bona continuacióde nostra tradició artística.»

No retraiem tot aixó per a dema-nar patent de la idea; quan d'aixóparlavem, ja feia anys que, fora decasa, existien importants Associa-cions com la desitjada; . és perque,sentim goig creient pot s̀er arribatel moment de cristal • litzar una aspi-ració llarg temps cobejada. La il-lusióha renascut al trobar tan bellamentposada aquesta qüestió en un delsdarrers numeros de la GASETA DELES ARTS.

La iniciativa va ésser ben acollidaper mults amics nostres, si bé nores no va poguer ésser concretat,segurament perquè no era encaracreat l'ambient necessari; fora dedubte que el Foment de les ArtsDecoratives, no estaba en aquellaèpoca, ni va estar-hi anys després,en condicions d'organitzar una em-presa de tanta volada, però avui,quan l'Associació ha crescut consi-derablement en tots els aspectes,no deuria .empendre-la- creuada, pre-dicant amb l'exemple?

Ara, tan o més que mai, nostresArts Decoratives estan mediatitza-des, desnacionalitzades, com quinzeanys enrera, les influències foraste-res pesen sobre nostra produccióartística; l'Exposició Internacionaldel Moble de 1923 ho va palesar.La única diferència és que el ventha saltat de quadrant, ara bufamés de ponent. Ara més que mai,ens és dones necessari reaccionar.Per arribar a la nacionalització denostra producció, cal en primer lloc,facilitar l'estudi de lo nostre, i peraixó no hi ha més que un camí, pro-curar els mitjans materials d'asse-gurar-ne la possessió per a el nostreMuseu. No depositem els estalvis enel Banc, invertint-los per a que ren-deixin un benefici? fem doncs queel Museu vingui a ésser com un Banc

on poguem dipositar a perpetuïtatun Actiu d'Art, recollit amb unapart del nostre estalvi, amb la segu-retat de que els guanys compensaranllargament qualsevol sacrifici pergran que sigui.

No, trigaran gaire, amb. motiu dela propera (>Exposition Internatio-nale des Arts Décoratifs et Indu-striels Modernes », de París, en .com

-pendre, fins els més indiferents, laimportància , immensa. que represen-ta, amb fort desavantatge » per anosaltres, haver descuidat per tantde temps la cura d'aquesta riquesaespiritual que comporta també ungros volum de valors comercials, onper això menys dignes d'atenció.

Sabem l'esforç immens que 'portena cap els pobles de niés sensibilitatartística, com els de més potènciaeconòmica per a pendre part enaquell gran concurs. Aviat veuremcom els que quedaran en millor lloc,artísticament, seran no els que en-cara volen saltar per sobre de tot,per a crear un Art Nou, sinó que eltriomf será d'aquells que millor hau-ran sabut depurar llurs tradicionsartístiques per `tal d'adaptür-les alscostums d'ara. Es clar .que l'esforçnostre, amb motiu de la dita Expo-sició, no podrá influir gaire peraconseguir la renovació desitjada;perd no será certament pel fet de per-tànyer a un poble numèricamentpetit, ans serà per no 'poguer-nospresentar amb una personalitat proucaracteritzada, malgrat posseir unatradició prou remarcable per acon-seguir-ho. Qui podrá negar queTestar privades les primeres genera-cions de nostre actual renaixementdel suggestiu exemple d'un GranMuseu d'Art ben nostre, d'una granforça de suggestió encara que no elconsiderem -més que baix el caireespectacular, ha d'haver fet molt méspropicis, tant al públic com als pro-fessionals, a la influència pertorbado-ra de les modes forasteres?

La difusió i vulgarització dels clàs-sics de la nostra literatura sens dubtecreará un ambient més favorable-al

6 GASETA DE LES ARTS N°,M

reprodueix amb natural fidelitat elsbells espectacles de la naturalesa,sense preocupacions efectistes nitrucs de virtuós.

Els bells jardins antics l'atrauencom espectacle, i. sap dir-nos tota lapoesia que i ha en ells d'una ma-nera personal i senzilla. Algunspaisatges d'alta muntanya que ex-posa són verament reeixits i asse-nyalen un ver ascens del pintor enla seva cursa, tan amorosament se-guida.

V. de Soto exposa una sèrie derobes decorades amb nous procedi-ments de tint que revelen un exqui-sit bon gust i una fantasia d'orna-mentista singularíssima i personalque mereix tot elogi.

L'artista eivissenc M. Puget iViñas exposa una sèrie de pinturesque, a part de les valors que tenencom a tals, constitueixen un aplecde dades d'indumentària populardignes de tota l'atenció deis estudio-sos del folklore. Ha fet bé l'artistade donar unes notícies sobre aqueststrajos per ell reproduïts, ja que sónmolt pròpies del caràcter de la sevainteressant exposició.

L'escriptor eivissenc i estimat amicnostre en Bartomeu de Rosselló, haescrit un pròleg, al catàleg, on dónauna bella idea de l'activitat i mèritsdel distingit pintor eivissenc.

Josep Nuri exposa una sèrie depintures. Coneixíem belles obres deNuri dibuixant i ens cal dir que laseva pintura no supera pas aquelles.S'observa en algunes de les compo-

sicions una tendéncia a transformarlo real vers lo decoratiu, que ésmolt interessant i que potser indicael camí que l'artista té obert al da-vant de la seva estimable i inte-ressant activitat.

Galeries Areñas. — Exposa el cone-gut pintor Manuel Pigem una sériede pintures sobre temes de paisat-ges de Banyoles i Santa Pau. Les lli

-sors de l'estany de Banyoles, reflec-tint els cels polits, la flonjor de lesflorides esteses de fajol, les diu ambuna elegància delicada i tènue, iamb un llenguatge pictòric aquietati polit.

La pintura d'en Manuel Pigem,poc inquietada amb recerques, hatrobat una manera elegant i suau dedir el seu sentiment de la naturalesa.

Saló de La Pinacoteca. — El dis-tingit pintor R. Alsina Amils exposauna bella sèrie de paisatges dels voltsde Barcelona, alguns deis qualsrevelen una visió del natural pene-trant i sincera. Assenyalem els qua-dres «Tardor» i «Arbres daurats»,i sobre tot la nota «Dia plujós».

Demés, exposa altres pintures deSant Hilari i Tossa de Mar.

Exposició Martí, Garcés, A. CasasAbarca, Joaquim Mir i P. IsernAlié a París. — A la Galeria Balzacde Paris, es clausura demà una in-teressant exposició d'obres d'aquestspintors catalans, que ha obtingutun bell succés de públic i de premsa.

Es interessant i lloable que elsnostres pintors s'avesin a concórrera les sales d'exhibició parisenques.

Recons ignorats de Barcelona.—El brollador del jardí de la casa Dalmases alcarrer de Montcada.

desenrotllo de la literatura cata-lana moderna, dones als ulls del pú-.blic no expert — que sempre és elmés nombrós — sempre tindrà unmajor prestigi una literatura quecompta una tradició, que mai notindria si fos acabada de néixer.Dones així també nostre Art Deco-ratiu, que també té els seus clàssics,adquiriria un major prestigi als ullsdel públic profà el dia que pogués-sim reunir, dignament hostatjat,tot l'historial nostre, presentat en

bona ordenació i sense solucionsde continuïtat.

Ara que tantes iniciatives han derestar adormides, immovilitzant tan-tes d'energies, que per a manifes-tar-se necessiten llum viva i llibertatcomplerta, perquè no esmerçar-neuna part en una obra tan patriòticacom la dels «Amics de Nostre Museu »,que ningú no podrà destorbar, mal-grat ésser una obra altament cons

-tructiva?JOAN BUSQUETS.

LES EXPOSICIONSGaleries Dalinau. — Exposa en

aquestes Galeries, ocupant dues sa-les, l'artista Josep Mompou. El togeneral de la seva exposició és d'unaseriositat que bé voldríem per amolts dels esforços artístics que s'ensmostren a les sales d'exposicions.d'un cap de l'any a l'altre.

Personalíssim, aquest artista ensdóna en les seves obres una sensa-ció de fibra pictórica extraordinàriai de finíssima sensibilitat que s'ajudaper un esforç entusiasta i conscient.

Cal comptar a Mompou entre elsnostres pintors dotats. Per aquestaExposició mereix els honors de quées consideri a l'artista més que unapromesa. El seu gran quadre «Pri-mavera» és un deis més grans es-forços pictòrics que s'ha fet d'alguntemps ençà, i en ell hi ha troços depintura de valor definitiu.

Galeries Laielanes.—Exposa Fran-cesc Franquesa una sèrie de paisat-ges de la Vall d'Aran i de Mallorca.Té aquest artista una visió dels es-pectacles naturals detallista i con-creta, però en ella el conjunt no ésperd, sinó que al revés, els seuscaràcters generals s'hi accentuen.Força interessant i personal el sen-timent dels seus quadres, el seudetallisme, més que un prurit estil

-lístic, s'hi avé d'una manera har-mònica i viva.

• El notable pintor A. de Ferraterexhibeix una série de paisatges. Elseu art augmenta en aquesta darreraetapa, les estimables condicions quela crítica en moltes ocasions li hareconegut. Dins la tendéncia ano-menada del just medi, Ferrater ens

Creu de Terme al jardí de la Casa Rectoral de la Parroquia del Pi. (Carrer delCardenal Casaiias.) (Cl:'Vida! Ventosa.) -

y

aoC1o_ áJ

N.o 2t GASETA DE LES ARTS 7

NOTICIARIEl Cafè de la Rambla

S'ha obert un nou cafè barceloní,la decoració del qual ha sigut con-fiada a l'eminent decorador en Jau-me Llongueras. Aquest artista, delqui és digne de lloança la dobleatenció que posa als problemes d'or

-dre pràctic i als estètics, pot afegir -seun triomf més als que ja ha acon-seguit al Llarg de la nombrosa sèried'establiments i interiors casulansque porta fets a Barcelona.- Cal estimar en ell, ultra el seu artexquisit, discret i saborós, el sentitde la col • laboració que permet l'apor-tació deis artistes a l'obra. que elldirigeix. Així, el Café de la Ramblaostenta en els seus. murs plafonspintats per en Canals, en Carles i1'Humbert i bejlíssims sobreportesde l'escultor Enric Casanovas.

En Llongueras ha entonat la sevaobra d'una color de pátina exquisit,d'un to de bella intimitat encisa

-dor. El conjunt respira una suavitatagradosa i flonja, i en els detalls,admira la magnífica correcció ambquè han sigut resoltes les múltiplesqüestions que la petita arquitecturade l'ornament exigía.

No sabríem tenir reserves de capmena en elogiar aquesta nova obrade Jaume Llongueras, que posa benalt el seu non» de decorador, i laGASETA DE LES ARTS, en fer aquestmodest comentari, es . fa un honord'estampar el seu nom en aquestescolumnes, on es registren la nostravida artística i els noms deis nostrescreadors d'art.

Conferències d'art

Al Círcol Artístic de Sant Lluc hatingut lloc l'anunciat cicle de confe-rències de Quaresma. Ha anat a

G [TIA DE LES ADITS I DELS ARTISTES

càrrec, la primera, de, l'eminent ar-tista en Lluís Masriera, qui parlàdel seu teatre d'art, dedicant unasessió del mateix, en el seu taller,als socis de l'entitat; la segona; d'enJoaquim Folch i Torres, qui tractà dela Secció d'Art romànic_ al -Museude la Ciutadella; la tercera, de l'emi-nent caricaturista i enginyer enGaetà Cornet, que va parlar deisprocediments de reproducció gráficai de l'interès que la seva coneixencaté per a l'artista, -i 1a' ' quarta, delnotable , comediògraf i decoradorñ'Adï•ià Gual, 'que tracta del temade «Les Danses de la mort».

A l'Ateneu. Enciclopèdic Popular,el senyor Duran i Cañameres hi pro-fessa un curset ele historia de 1'Ar.quitectura Catalana, que ve essentmolt concorregut. .

En Puig i Cadafaleli, professor1'Universita.t de Harvard (EstatsUnits d'Anièrit'a)

Invitat ; pel claustre. de 1'Univertsitat de Harvard, un deis granscentres . científics . de la ' modernaAmèrica del Nord, el nostre eminentarqueòleg . professarà allí., un curssobre l'Arquitectura Ro.ni iiica Ca-talana, durant la primavera.. de.l'any 1926.. Altres universitats áme-ricanes s'han posat. en. relació amb»'Universitat d'Harvard i * amb *elsenyor Puig i Cadafalch per organit-zar altres conferències aprofitantl'estada a l'Amèrica del prestigióshome d'estudi, el nom del qual haaugmentat els seus prestigis ambmotiu del seu curs a la Sorbona,darrerament professat.

Ens felicitem d'aquesta nova ifelicitem a l'il'lustre arqueòleg i es=tintat amic nostre.Galeries Malmedé a Barcelona._Pintura a l'oli del pintor francés A. G. Decamps.

PintorsBAIXERAS, DIONÍS ..... CASP, , 46.BIOSCA, JOAQUIM ....... .DIPUTACIÓ, 310.CANALS, RICARD ...... PL. URQUINAONA, 9, 3.erCAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D........... CASP, 56-CENAC, ENRIC ......... LLÍRIA, 53.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.ESPINAL, M. A. ....... PROVENÇA, 362.FERRATER, ANTONI LE , TRAVESSERA, 120, S. G.JUNYENT, OLAGUER , .. , Bonavista, 22.LLIMONA, JOAN ........ LLÍRIA, 42, 2.onMALLOL, IGNASI......... P. CLARA .-OLOT.MAS i FONDEVILA, A. CLARÍS, 30, 3 erMASVILA,. F............. GIRONA, 67, ESTUDI.MEIFREN, ELISEU....... BALMES, 67, 3.er, 2.aMESTRES, FÉLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, 1.erOLIVER, MAGÍ.......... CAPELLANS, 4, 3.er, 1,aPERADEJORDI, JOAN .. ARIBAU, 57, 3.er, 1.aRAURICH, NICOLAU ... , BARCELONA, 24 (SARRIÀ).RINCON, VICENTS ...-.., . PETRITXOL, 14.VAYREDA, FRANCESC..:. P. VAYREDA, 4. -OLOT.

Dibuixants il•lnstradorsJUNCEDA, JOAN G....... MALLORCA, 259, 2.011 , 1.aMIRET, RAMÓN.......... CÓRCEGA, 333, ENT.

Dibuixants-pintorsCAR DUNETS,ALEXA.NDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.

EsenitorsCLARAS6, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT

LLIMONA, JOSEP .......FRANCESC '(SARRIÀ).

DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC ...... MALLORCA, 184, INTERIORNOGUÉS, ANSELM ...... PASSATGE MERCÈ, 3.TENAS, JOSEP .......... CARRER NÚM. 16, ENTRE

DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIÀ.Decoradors

D'IVORI .......... . .. . . . RDA. S. PERE, 3, PRAL., 1.°LLONGUERAS, JAUME .. ALT ST. PERE, 18, 1.er, 2."MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313.PARCERISAS, RAFEL.. , , PL. LETAMENDI, 34.RIGOL, RAMON ......... ROSSELLÓ, 168.

DecoradorsÁVILA, JACINTO..........

en guixPASSEIG DE ST. JOAN, 73.

Projectistes de jardinsRIGOL, ARTUR........... PL. TETUÁN, 18, TENDA.

Acadèmies de dibuix i pinturaBAIXAS ............... Pr, 1, 1.er

Llibreries d'artEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.LLIBRERIA SUBIRANA. PORTAFERRISSA, 14.MARTÍNEZ PÉREZ, C. .. DR. Dou, 11, 2.011

Editors' de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ BALMES, 163.Reportatges d'art. -

SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.onEfectes de dibuix 1 pintura

TEXIDOR, MODEST ..... RBLA. CATALUNYA, 89.TEYIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PEER, 16.

111arxants de quadresREIG I BERNET, LL.... ENRIC GRANADOS, 21.

AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA .... PIETAT, 10 (DAR.a CAT.)QUER FARRÉS, FR., , , . PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRfBIA, 2.

Catifes (11anufactura)AYMAT, ToMAs ......... Rius i TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÉS).GALÍ, F. (Agent de A. Trono. París) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2A

Constructors d'obresALBESA, CARLES........ BORRELT., 292.OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.011, 2.'

EhenistesBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRACIA).BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G . ............ CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ......... ARIBAU, 226.

EnquadernadorsMIQUEL-RIUS ......... i\IALLORCA, 207.

Escultors decoradorsCAMPAÑA, JOAQUIM .... NÀPOLS, 307.

Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M.'. .. MONTSENY, 77 (GRÀcrA).

Fotografies d'artMASANA ................. RDA. S. PERE, 3, PRAL., 1.a

Fusteries artístiquesBASTÍS, QUERALTÓ I C. a SANTA ELENA, 4 16.CASAS, VIDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, .119-121.RUIZ, JOAN .............. ROGER DE FLOR, 141.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

(, alerces d'exposieion5AREÑAS............... CORTS, 670.GALERIES DALMAU .. , P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. ........ P. GRACIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.

JoiersSUNYER, R. ........... CORTS, 643.

LAmparesBIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

Marcs 1 motlluresESTEVA i C.", S. EN C. . P. GRÀCIA, 18.

Metalls d'artBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

Paper , de filGUARRO . .............. VIA LAIETANA, 7.

Parquets (fàbriques)CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ......PARÍS, 209.

Pintors decoradosCOROMINAS, MANUEL.... 'ASTÚRIES, 4 (GRACIA).TOLOSA, AURELI........ PL. LETAMENDI, 29.TRUJOLS BLEY, JOAN .. SANT GERVASI, 14 (S. G.)

Reproduccions artístiques

DEKORBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.

................ PI.. ANTONI LÓPEZ, 15.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.Tapisseries

BLANCO BAÑERES, H,.. CALL, 21.GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.a

TapissersGILABERT I i11AÑA ..... RBLA. CATALUNYA, 68.LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (Uanufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÉS).Vidres d'art .

GRANELL i C. a ...... .. ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA i C. a CASANOVA, 32.

8 GASETA DE LES ARTS NTO 24

R ENA RTReproduccions : -

Euquadrameuts d'art

Diputació, 271 L -

BARCELONA

Construccions enpedra naturala i artificial •

JOAN MINGUELL

París, 209 f

BARCELONA

A reñasFOTOGRaFIM EXPOSICIONS

Procediments pigmentaris Venda d'obresGomes. i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

H. Blanco BañerosCall, 21 (Pl. S. Jaume),_Telèf. i90 A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGES

LLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

EtX POSICIÓCompra i Venda d'Anfiguifats

J. V@1enei^r2o

Connibia, 2, pna1. (Cant. Pl. Nova)13ARCE Loi<IA

PASSEIG GB(IA

DE is

FABRICA DE MOTLLURES

MARCS

GALERIES DALN(AUPASSEIG DE GRÀCIA, 62 - TEL. 1172 G.

BELLES ARTSEXPOSICIO/\S

SECCIONS DE: MATERIAL PER ARTISTESMARCS, MOTLLURESOBJECTES D'ARTLI IBRERIAAN•-1GUIT.ATS

Vda. de «i. Guarro

fabrica depaper de Tina

^ o o O

fundadaCt segle \VIII

PROVEÏDORA DE PAPER SEGELLATDE LES REPÚBLIQUES ARGENTINA,PERÚ, XILE I URUGUAY. PAPER DEFIL DE TOTES MENES. PAPER CATA-LA. PAPER D'OFICI. PAPER PER AEDICIONS. PAPER TELA. CARTEOLINES. CARTROLINES DE COLORS.CARTROLINES- DE FIL. PER A CA-R-TES. TARGES, SOBRES. ESTOTXERIA

PAPERS 1 CARTROLINES ESPECIALSPER A DIBUIX

Vía Laietana, 7 • )3A-'RCElOTIA-

ANTIGA CASA A. OLIVA_,. FUNDA D A EN 1885

T. Pr u -Ma-finé

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauracl6

de retaules antics

Consell de Cent, 368 B a r c e l o n a(entre Bruch i Girona )

r2ISc Er1I?I

(€P RICRRH(30

Taller de Construccions:Consell de Cent, 283 Tel4f. 4752 A.

Fábrica d'elaborar fusta:Roger de Flor, 132 Tei f. 327 E. P.

GALERIES LfIETANESCorts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ART

TAPISSOS

LÀMPARES

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

Píntura: Paper: Decoració

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

Le Malmedé

Antiguitats i objectes d'artEXPOSIC IONS

Passeig de Gràcia, 68

València, 255

RIALT, BULB,HAi C.aVIDRIERIA L'ART I INSTAL'LACIONS

VIDRIEROS

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)

TFLI_r. 5343 - A . BARCELONA

TALLER D'EBENISTERII4

de

FREDERIC ORRI

Construcci5 de mobles

• de totes classes

flribau, 226 Telèfon 2091 6.

BARCELONA

Cr9SFi MIQUEL RIUS

11111111111111111111111111111 1111111 111111 1111111 1111111111111111

Enquadernacions d'Art

Enquadernacions de Biblioteca

Enquadernacions Editorials

Zallers: Carrer de Mallorca, n.° 207

Bi9RCELon9

Construcció i Decorzció

Fztbrica de parquets

Fusteria rs^ecànica

Bastús, QUErfilto i C.,

Carrer de Santa Elena, 4 i 6TRANSVERSAL ALS DE RIERETA 1 CARRETES

Tel. 284 A. BARCELONA

Reproduccions artístiques

en marbre, pedra, etc.

Fluidició de bronzes a la cera perduda

Gabriel Bechini

TELÈFON S. P. 120

Roger de Flor, 162, i Consell de Cent,

Barcelona

Fda.Te E- exjdor

•Q A A TI GLES PER O^

,'\' Dibuix ¡PinturaRONDA OC SAN RERE -I6-BARCEIANA

ARTS GRAFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HENRICH 1 C' — BARCELONA