EL MANUAL DE 1700 DE JAUME ESTEVE,NOTARI DE PERPINY

FUNDACI NOGUERA

Collecci ACTA NOTARIORUM CATALONIAE

Director tcnic: Josep Maria SANS I TRAV

FUNDACI NOGUERA

ACTA NOTARIORUM CATALONIAE, 15

El manual de 1700de Jaume Esteve,

notari de PerpinyVolum I

edici a cura de

JOAN PEYTAV DEIXONA

BARCELONA, 2004

Joan Peytav Deixona, 2004Edita: Pags Editors, S. L.

Carrer Sant Salvador, 8 - 25005 LleidaPrimera edici: agost de 2004ISBN: 84-9779-194-0Dipsit legal: L-726-2004Enquadernaci: FontanetImpressi: Arts Grfiques Bobal, S. L.

SUMARI

Pgina

Introducci

Presentaci: els arxius notarials nord-catalans . . . 11

La notaria de Perpiny . . . . . . . . . . . . 15

El notari . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

El volum . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

El context histric i lingstic . . . . . . . . . 26

El contingut tipolgic . . . . . . . . . . . . . 32

Laportaci documental del manual . . . . . . . 33

Criteris de transcripci . . . . . . . . . . . . 42

Monedes i unitats de superfcie . . . . . . . . . 45

Documents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

ndex antroponmic . . . . . . . . . . . . . . . 641

ndex toponmic . . . . . . . . . . . . . . . . . 673

ndex de comunitats o corts . . . . . . . . . . . . 677

INTRODUCCI

PRESENTACI: ELS ARXIUS NOTARIALS NORD-CATALANS

Com que es tracta per primera vegada en aquesta colleccide lestudi i de la transcripci dun document notarial daquellaCatalunya dita del Nord, separada del Principat arran del tractatdels Pirineus (1659-1660), aprofito locasi per fer algunes remar-ques pel que fa a larxiu i la seua conservaci.

A nivell arxivstic, la custdia de tota la documentacinotarial nord-catalana es fa a larxiu departamental dels PirineusOrientals (ADPO), avinguda de Pau Alduy, al barri del Mol deVent, a la part sud de Perpiny. La centralitzaci tan emblemticade lestat republic francs ha tingut lavantatge per a linvestigadordordenar la concentraci dels arxius de qualsevol procednciades del seu comenament, daix no se nescapen els importantsfons notarials dels antics comtats de Rossell i Cerdanya,conservats aqu. Per la llei del 29 de setembre i del 6 doctubrede 1791, es van traspassar els protocols notarials dels notarisreials als notaris pblics. Perpiny, aix no obstant, va conservarnotaris reials alhora que es creaven crrecs de notaris pblics,tal com es feia sota lantic rgim. Dotze anys ms tard, la lleidel 25 ventse de lany XI de la Repblica (15 de maig de 1803)confirmava la primera, prohibint alhora als notaris de desfer-sedels seus arxius. Per lenllestiment duna poltica darxius estatalspblics amb subseus a cada departament al segle XIX va malmetreaquella primera prctica: molts notaris van dipositar als arxius

JOAN PEYTAV DEIXONA12

els propis protocols. Aquella Llei del Consolat va ser abrogadaper la Llei del 14 de mar de 1928 que autoritzava els notarisa fer llegats dels seus arxius en els dipsits departamentals. Defet, cal esperar la Llei del 3 de gener de 1979 perqu aquests arxiusnotarials es considerin pblics i se nordeni la donaci obligatriaa larxiu departamental.1

Ja al segle XVIII existia a Perpiny un important dipsitdarxius notarials a la Chambre du Domaine, antiga ProcuraciReial. Segons sembla aquell havia estat fet per uns quants notarisque volien escapar a limpost de conservaci de protocols antics.Ats que durant un temps va ser considerat arxiu judicial, noes va transferir a lADPO fins als anys 1862-1868. Aleshores,larxiver Juli Bernat Alart, personatge cabdal per a la historiografiade les terres nord-catalanes,2 en va comenar la classificaciutilitzant la codificaci vigent (srie E notaris) que aviat es vatransformar en 3 E.3 Aquesta srie sha anat ampliant moltssimdurant els darrers cent cinquanta anys. Les subsries 3 E 1, -2i -3 corresponen en aquells primers aplecs documentals i recullenla part ms antiga de larxiu. Avui hi ha prop de 90 subsries,arbitrriament denominades segons les diverses i constantsdonacions de documents fetes pels notaris den dun segle i mig.Tret de la 3 E 4, que va ser ingressada el 1839, les sries vanentrant ms o manco regularment des dels anys 1880. Ara b,malgrat el carcter legalment obligatori, sha de precisar queaquests dipsits es fan segons la sola voluntat del notari, que nsalhora el dipositari legal. Aix vol dir que aquest pot fer donacionssuccessives i totalment desordenades cronolgicament, o que potretrobar antics arxius perduts i trapassar-los a lADPO, cosa queproporciona un registre noms cronolgic de les entrades i nodel seu contingut. No cal dir que certs arxius eixamplen eldipsit departamental mitjanant compres, ja que els vellspapers han esdevingut un negoci avui dia. Dins de la mateixa

1. ROSSET, Philippe i CAUCANAS, Sylvie, Guide des archives des Pyrnes-Orientales,Direction des services darchives des Pyr.-Or., Perpiny, 1984, p. 93-94.

2. RASICO, Philip, Juli Bernat Alart, Diccionari dhistoriografia catalana, dir.Antoni Simon i Tarrs, Fundaci Enciclopdia Catalana, Barcelona, 2003, p. 50-51.

3. En la codificaci local de lADPO, la srie E s genrica i se subdivideix enarxius de famlies i ttols (1 E), registres destat civil i parroquials (2 E), arxius notarials(3 E) i arxius de corporacions (4 E). Generalment, en el marc de classificaci estatal,els notaris es posen sota el registre de srie E o duna de les seues subsries.

EL MANUAL DE 1700 DE JAUME ESTEVE, NOTARI DE PERPINY 13

subsrie, s, en canvi, que hi ha una ordenaci temporal feta pelsmateixos arxivers o el personal de lADPO. Se nhan generatdiversos inventaris molt succints,4 que tan sols per manca detemps i de personal adient per a poder llegir-ne els contingutsrecullen el tipus de llibre o dactes i lany (registrament numric).Lany 2004, larxiu notarial de lADPO consta de 88 subsries(3 E 1 a 3 E 88), corresponent a 1.650 metres lineals, i conservallibres del segle XIII al segle XX.5

Cal afegir, daltra banda, que Alart en va sostreure 131 ma-nuals de qualsevol tipus o notari, generalment baixmedievals ode la primera part de ledat moderna, que va collocar en la srie1 B, entre el fons de la Procuraci Reial esdevinguda sota el rgimfrancs, la Chambre du Domaine. Aquesta transferncia de fonsva ser feta sense cap mena de justificaci, si no s a vegades pera constituir sries temtiques.

Els arxius notarials de la Catalunya del Nord constenbsicament de manuals i lligalls notarials, prou sovint amb lesrespectives rbriques, per tenen tamb molta documentaciannexa sobretot en el perode anterior a la Revoluci francesa.Llibres de les batllies, llibres de senyories eclesistiques, capbreus,possessions, etc., sovintegen entre els centenars de metresdarxius, que en fan un dels ms rics i ms antics de tot lEstatfrancs. El dret escrit, la necessitat daquest acte escrit en el mncatal, la relativa calma poltica des de ms de dos segles queha mantingut el pas sense guerres directes i les subsegentsdestrosses, han perms conservar un tal fons.

Hi ha diversos tipus de llibres notarials que en gran partsn classificats per notaries i cronolgicament. Cada notari, enles prpies rbriques o ndexs, els agrupa segons els llibressegents. Els manuals (fr. manuels) com es veur en el present

treball contenen protocols de creacions, transports ointercanvis de censals, vendes a carta de grcia, debitoris,poques, establiments, permutes, pagaments de drets

4. Ex. Inventaris: CAUCANAS, Sylvie i PEYRE, Andr, Sous-srie 3 E, archivesnotariales, 3 E 3 3 E 10, rpertoires numriques, Direction des archives dpartementales,Perpiny, 1988, 215 p. o CAUCANAS, Sylvie i PEYRE, Andr, Sous-srie 3 E, archives notariales,3 E 41 3 E 60, rpertoires numriques, Direction des archives dpartementales, Perpiny,1992, 206 p.

5. Segons la informaci de Denis Fontaine, encarregat de larxiu notarial delADPO.

JOAN PEYTAV DEIXONA14

(foriscapis, censos), fundacions daniversaris, etc., actes decarcter sovint econmic, comercial o de servei.

Els plecs (fr. minutes) sn lligalls de fulls solts que apleguenmajoritriament els captols matrimonials, els testaments,els inventaris de bns, les concrdies, les tabes dencant iels anomenats comuns que poden ser actes de qualsevoltipus (requisicions, protestes, contractes daprenentage,arrendaments, apellacions, consells de diverses entitatsconfraries, universitats, crides, eleccions i nominacions dediversos crrecs obrers, sndics, etc., partides o lletresde canvi, possessions de termes o senyories, declara-cions de tota mena, fes de baptisme, defunci o matrimoni,procu-racions, a ms de pactes i altres declaracions, diversoscontractes darrendament i de lloguer (gasalla arrendamentde bestiar, parceria, etc.). Tamb shi poden trobar actesque ms endavant sn assentades en els manuals (establi-ments, poques, etc.). Apareixen a finals del segle XVI i esgeneralitzen al XVII, fora dels llibres enquadernats. Podenentendres com els successors dun cert nombre de ntuleso fins i tot de pergamins. Per aix, el tipus dactes s msaviat familiar, de tipus successori, tot i que els contracteshi siguin ben presents.

Les ntules (fr. notules), ms antigues, semblen precedir elslligalls. El seu nombre va disminuint durant el segle XVII ide totes formes, en aquella centria les reprn de manerams formal. Les actes sn ms completes que en els manualsper en ser ms extenses, a vegades, no hi consten senceresper falta de temps de redacci. Per aquesta mateixa ra, nototes les partides redactades en els fulls solts dels lligallsestan reprodudes, recopiades en les ntules. Sacaba llur sa finals del segle XVII arreu del pas.

Els esborranys o borradors (fr. brouillards), com el nomho indica, sn esments de partides destinats a ser detallatsen els manuals o les ntules.

Els formularis (fr. f