Fitxa

Intèrpret Joan Pera

Il·luminacióRaúl MartínezProducció executivaMarina VilardellDirecció tècnica Miguel Montes

RegidorBlai PeraCap tècnic del teatre Roger Muñoz

PremsaJordi Bou i Blanca de CarrerasMàrqueting i comunicació PubliespecDisseny gràficsSB

Primera representació al Teatre Condal el 12 de juny de 2012

Sobre l’espectacle

Joan Pera Capri és el nou show de Joan

Pera, que recull alguns dels monòlegs

més coneguts del popular actor i hu-

morista català Joan Capri (1917-2000),

com El pobre González, Nàufrags, El

Matrimoni o El Maniàtic, juntament amb

la versió del mateix Pera d’El Casament.

La ironia amable però incisiva de Joan

Capri el van convertir en una caricatura

del català urbà mitjà que va fer riure a

diverses generacions. El seu deixeble

Joan Pera li dedica un sentit homenatge

que recordarà vells temps. Els dos han

divertit la societat civil catalana, ca-

dascú a la seva manera, però aquesta

vegada Pera fusiona el seu talent amb

els monòlegs i el posat de Capri. Dos

emblemes de l’ humor català en un únic

teatre, units en la comesa d’entretenir,

divertir i fer que passem una bona es-

tona en una comèdia de gran qualitat

protagonitzada pel nostre celebrat i en-

tranyable actor de l’escena catalana, el

mític Joan Pera.

Joan Pera Capri per Joan PeraHi ha personatges que són fruit

del seu temps... i d’altres que són

conseqüència dels seus mes-

tres.

Capri va ser l’home que, des del

teatre, va reflectir d’una forma

extraordinàriament popular la

manera de ser i de fer de tot un

poble. Era un artista genial, d’a-

quests que dóna el nostre país

de tant en tant i que deixa cons-

tància d’una identitat. Podia

haver estat arquitecte o pintor,

o... o... i hauria sigut igualment extraordinari. El que ell buscava des de la seva genialitat era la proximi-

tat, la comunicació, el tu a tu. Aquest assemblar-se a tothom que va fer que tothom s’assemblés a ell, a

través de l’humor i un llenguatge proper i popular. Aquell llenguatge, prohibit o mig amagat, del qual fou

un mestre i que totes les generacions posteriors hem fet servir abastament.

És evident que tinc traces caprianes, sense assemblar-m’hi gens: dues generacions diferents, dues ma-

neres de ser, dues vides diferents... han resignat dos somriures diferents, però, això sí, un mateix humor.

Perquè el Capri tenia allò que jo buscava amb delit: la comunicació total amb un públic ple de riures i

somriures. Ell em va ensenyar com fer-ho i jo, sense necessitat d’imitar-lo, he seguit el seu mestratge. D’a-

quí la semblança.

Podria dir com ell: “Els meus premis, les meves medalles, son més aviat l’amor del públic. El fet que et

parin pel carrer, et saludin i et diguin com els has fet riure, això, no té, ni podrà tenir mai cap preu. Això,

mai us ho podré pagar, perdó, agrair”.

Un sincer homenatge, en temps d’oblits, a qui va ser en Joan Capri. Aquell actor, gran actor, que sabia fer

riure des de l’escenari, amb monòlegs i miralls de realitats, a tot un país delerós d’oblidar la trista quoti-

dianitat d’un temps gris.

Val a dir que jo, sol, potser no hauria gosat; massa respecte, massa estimació. Però, com sempre, sorgeix

aquell personatge providencial: en Jordi González; un home del nostre teatre, amic i company de tants es-

forços i gran admirador del Capri, és qui, amb bon ull i gran encert, m’ha ajudat en aquesta entranyable

aventura; gràcies, Jordi.

I de la mateixa manera que recordem un Molière, un Gogol, un Segarra o un Rusiñol, avui farem un Capri

(amb tocs de Pera).

Que vagi de gust.

Joan Pera

Joan PeraA L’ESCENARI El seu últim treball teatral és Violines y Trompetas, estrenat al Teatre Borràsel passat mes de febrer amb direcció de Miquel Gorriz. Text signat pel popular dramaturg es-panyol Santiago Moncada i estrenat al Teatro Infanta Isabel de Madrid l’any 1977. Va signifi-car un èxit rotund de públic i romangué en cartell durant quatre anys consecutius i de manerasimultània tant a Madrid com a Barcelona.Anteriorment, Pera ha intervingut a Visca els nuvis, una adaptació del propi Pera de l’obra deJan de Haartog, estrenada en el Teatre Condal el febrer de 2011, compartint escenari ambAmparo Moreno i també sota la direcció de Miquel Gorriz. El 2010 va presentar el monòlegWoody i jo, un text carregat d’humor que desvetlla els paral·lelismes amb el seu admirat actorde Manhattan. També al Teatre Condal, va estrenar el 2010 la reeixida comèdia La doble vidad’en John, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer i compartint escenari amb Lloll Bertran,com en tantes altres ocasions. El 2009, també al Teatre Condal, La Glòria del Mercat, un textpropi dirigit per Víctor Muñoz i Calafell. Abans havia estrenat El Joc dels idiotes, de FrancisVeber, espectacle que va romandre més de 6 mesos en cartell. A l’èxit d’aquesta obra el va pre-cedir Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes, que romangué dos anys en cartell, i quevenia dirigida per Abel Folk, on també va compartir, com en El Joc dels idiotes, escenari ambl’actriu Lloll Bertran. Entre d’altres moltes interpretacions teatrals destaquen: La mort, de Woody Allen; No et ves-teixis per sopar, de Marc Camoletti (dir. Ricard Reguant); Tiempo de espadas, de Jaime Salom,i Bala perduda, de Luis Elices. Durant una temporada va treballar al Teatre Romea amb obresdel repertori clàssic català: Pitarra, Segarra i Rusiñol, entre d’altres.

AMB PACO MORAN I ÀNGEL ALONSO El 1994, Joan Pera protagonitza juntament amb PacoMoran, La extraña ñpareja de Neil Simon. Dirigida i adaptada per Àngel Alonso, es converti-ria en un autèntic fenomen teatral, que va romandre en cartell fins novembre de 1999, dataen la qual es va acomiadar amb una funció extraordinària en el Palau Sant Jordi de Barcelona,i que va suposar el rècord Guinness mundial de major número d’entrades venudes d’una fun-ció teatral (14.797 espectadors). Després, un altre èxit professional, de nou al costat de PacoMoran i Àngel Alonso, amb La jaula de las locas, un text original de Jean Poiret, que fou l’es-pectacle teatral més vist de la temporada 1999 – 2000, amb una extensa gira per tota Espa-nya, i per la qual Paco i Joan van rebre el premi a la millor interpretació Masculina de 2002del Teatro Metropol de Tarragona. També van rebre el premi especial Teatre BCN per la sevaaportació a la comèdia a Catalunya.El trio Pera, Moran i Alonso tornaria a triomfar als escenaris amb ¡Mamaaá!, una comèdia deJordi Sánchez i Pep Anton Gómez, que es va poder veure des de novembre de 2002 fins abrilde 2004 en el Teatre Condal. El seu últim treball juntament amb Paco Moran fou Matar al pre-sidente, una adaptació de José Luis Martín de l’obra de Francis Veber, sota la direcció d’ÀngelAlonso.

CINEMA I TELEVISIÓ El seu últim treball en cinema ha sigut en la pel·lícula 23-F, on es va ca-racteritzar de Santiago Carrillo. Va participar també a la pel·lícula Terra Baixa el 2010, inter-pretant el millor Tomàs dels últims temps segons la crítica. Últimament ha protagonitzat ElRetaula del flaustista per TV3, encara per estrenar; també Forasters juntament amb Anna Li-zarán, de Ventura Pons amb guió de Sergi Belbel, treball que li va valer la nominació com a mi-llor actor als premis Butaca i als premis Gaudí 2009. Ha col·laborat amb Abel Folk a Extremsi va rodar amb el seu fill Roger la primera i segona temporada de la sèrie 13 anys i un dia aTV3, amb guió i direcció de Jesús Font.

Joan Capri Joan Capri fou un actor, humorista i monologuistacatalà. El seu nom real era Joan Camprubí i Ale-many. Va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1917i va morir, també a la capital catalana, el 4 de febrerde 2000. La seva participació en obres de teatre iels monòlegs que va enregistrar el van convertir enun emblema de l’ humor català. Amb una ironiaamable però incisiva, va esdevenir una caricaturadel català urbà mitjà que va fer riure diverses ge-neracions.Sempre va viure al Barri Gòtic de Barcelona, on va néixer, créixer (a casa amb els seus vuitgermans) i morir (al seu pis del carrer Ferran).

INICIS Va començar a treballar en el camp del teatre d’aficionats, segons paraules del propiCapri, perquè “no servia per a res més” (va ser un mal estudiant i les seves primeres fei-nes van ser vendre mongetes i fer de noi dels encàrrecs a un diari). Segons sembla, però,la seva capacitat de fer riure als altres li havia preparat el camí. El seu primer èxit es titu-lava Camarada Cupido, una obra de Xavier Regàs, a principis de la dècada del partir d’a-quest moment, s’especialitza en els monòlegs, enregistrats en disc (El nàufrag, Elcasament, El desmemoriat, El maniàtic, Vivendes protegides, etc.), però sense deixar debanda les obres tradicionals.

EL TEATRE ROMEA Al Teatre Romea viuria les seves millors hores sobre l’escenari ambobres com Romeu de 5 a 9 (1957), El nas d’en Cyrano (1959), Un metge imaginari (1965),Que vagi de gust, Sr. comissari, L’amic del ministre (1972), Aquí l’inspector Cristòfol... cam-bio!!! (1974) i un celebradíssim Don Juan Tenorio (1976) amb la popular Mary Santpere.

TV I CINEMA A finals de la dècada de 1970 es va mig retirar fins que va recuperar la po-pularitat amb el personatge televisiu de la sèrie Doctor Caparrós (en dues versions Medi-cina general i Metge de poble), treballant al costat de Maria Matilde Almendros i Joan Pera,que tot just iniciava la seva carrera. La sèrie la va emetre Televisió Espanyola a Catalunyadurant els anys vuitanta. Tornaria a treballar per a la televisió l’any 1990 a la sèrie Amb l’ai-gua al coll, de TV3. En aquesta etapa, igual que en alguns dels seus monòlegs enregistrats,va treballar amb Joan Vilacasas com a guionista.El 1952 es va introduir al món del cinema, on va gravar més de quinze llargmetratges, toti que només va arribar a ser protagonista en un parell d’ells.

RECONEIXEMENT L’any 1982 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. Compta, a més, ambuna altra distinció: la medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona, ator-gada el 1997, any en que la SGAE edita el seus 22 monòlegs en un disc titulat El Millor deJoan Capri. Va morir a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona el 4 de febrer de l’any2000. Havia estat ingressat el 28 de gener per culpa de les cremades provocades per unincendi a casa seva degut a un curtcircuit. Se li va dedicar una placeta a Ciutat Vella, el seubarri de sempre, rere el nou Mercat de Santa Caterina.

Una personalitat inimitableL’any 1998, amb l’escriptor Emili Rosales i el meu estimat pare, Salvador Escamilla, vampublicar el llibre “Capri t’estimem (L’home, l’artista, el geni)” una obra que volia recor-dar que per a moltes generacions de catalans Capri ha encarnat una proposta d’humorintel·ligent, popular i arrelat que s’ha convertit en una escola i que fins i tot ha definit unamanera de ser. Les seves propostes escèniques són plenament vigents encara avui, i vanmés enllà d’una certa arqueologia de la memòria o la reivindicació nostàlgica, ja quesón una mostra de sensibilitat i d’ironia absolutament contemporànies. Jo vaig tenir lasort de conèixer-lo en la distància curta, tots dos en barnús i banyador nedant al ClubNatació Barcelona, i cal dir que la seva comicitat natural convivia tothora amb ell. ÚNIC, PROPER Queden pocs humoristes de la dimensió de Capri... ara hi ha “cuen-tachistes”, gent que surt a la televisió i explica acudits de taverna, o que es disfressa dedona amb uns grans pits i un cul prominent. En canvi Joan Capri amb el seu talent degran actor va saber construir un personatge d’un tarannà senzill, pròxim a l’home delcarrer. Per això la millor creació de l’actor va ser parlar com parlava la gent. Cal teniren compte el context del teatre català de l’època, d’un gran encarcarament lingüístic id’una grandiloqüència interpretativa bestial. I tot això no feia més que crear una barrerade vegades insalvable entre l’escenari i el públic. Capri parla com la gent, però arriba unmoment que també la gent acaba parlant com ho fa en Capri.EL MESTRE DE JOAN PERA A l’estimat i admirat Joan Pera sempre li he sentit a dir queCapri va ser el seu mestre, dalt de l’escenari i davant dels focus i les càmeres. Es veuque ell l’espiava i mirava com s’ho feia, què deia i com ho deia. Estic segur que en Peraestà convençut que la força interpretativa del mestre tenia molt a veure amb la seva di-mensió humana i sincera, cosa que feia que tothom se’l cregués. Van compartir junts lasèrie de l’entranyable Doctor Caparrós, una producció que va quedar en l’imaginaricol·lectiu del país. Quan veig en Pera, i també quan escolto les seves inflexions vocals,em sembla tornar a veure i sentir l’ombra i l’esperit de Capri. Però en Pera se l’ha fet seui ha seguit creant el seu propi estil escènic, partint de Capri però més enllà del genial tra-gicòmic. ANÈCDOTES Sempre que en Capri anava a un poble per actuar en una d’aquelles festesmajors, només arribar a la vila, la gent ja sortia a rebre’l i ja es feien un tip de riure. Finsi tot abans de pujar a l’escenari. Ell es veu que els deia: “Mirin, no els he d’enganyar, ami em donen tantes pessetes per fer riure mitja hora. Fa deu minuts que vostès riuen iencara no he dit res. Jo, tot això, els ho descomptaré”.Hi havia un doctor que sempre li deia a Capri: “Vostè es fica molt amb nosaltres, però undia es trobarà malament de veritat i no el voldrem visitar”. Al que l’actor responia: “Aixòem salvarà, doctor, això em salvarà!”.

David EscamillaAutor de “Capri t’estimem (L’home, l’artista, el geni)” - Columna Edicions

Juntament amb Salvador Escamilla i Emili Rosales

Teatre Condal, comèdia de qualitatL’aposta per la comèdia de qualitat està estretament lligada a Joan Pera, vell conegut del

Teatre Condal. Aquesta temporada 2011-2012 “Els Bojos del Bisturí”, “El Apagón”, “Políti-

cament incorrecte”, “L’Any que ve serà millor” o “Splenda” són alguns dels espectacle que

han precedit l’arribada de “Capri” a la sala del Paral·lel. Tots ells reafirmen l’aposta de

Focus per l’entreteniment familiar, i el públic de teatre està responent amb fidelitat a les

bones estones i les rialles que es viuen al Condal. Són obres que encaixen a la perfecció

amb el caràcter del sala i que ajuden a crear una marca i una personalitat molt concretes

a un espai històric i únic.

El Teatre Condal va ser Fundat el 1903 pels germans Onofri i va animar durant dècades les

nits del Paral·lel per després convertir-se en sala cinematogràfica durant els anys 60 i 70.

Durant els 80 va passar a ser definitivament un teatre. Poc després, al 1992, el Grup Focus

assumeix la seva gestió i des d’aleshores programa la seva activitat teatral que és ja tot

un referent en l’escena barcelonina: un teatre dedicat a la comèdia contemporània adre-

çada a un públic majoritari i familiar que busca per damunt de tot l’entreteniment, però

sense perdre mai de vista la qualitat de les seves propostes.

Mitjans de comunicacióInstitucions TR3SC

JOAN PERA CAPRIFuncions a partir del 12 de juny de 2012

De dimarts a divendres a les 20 hDissabte a les 18 h i a les 20 h

Diumenge a les 18 h

PREUSDe 21 a 24 euros

Descomptes per majors de 65 anys o jubilats,menors de 14 anys i clients de Catalunya Caixa

PUNTS DE VENDATaquilla del Teatre Condal (Av. del Paral·lel, 91)

Telentrada de Caixa Catalunya (www.telentrada.com / 902 10 12 12) Taquilla Tiquet Rambles (Palau de la Virreina – La Rambla 99)

PREUS ESPECIALS PER A GRUPSPromentrada (www.promentrada.com / 93 309 70 04)

CONTACTE DE PREMSAJordi Bou // Blanca de Carreras

premsa@focus.cat // T. 93 309 75 38

DISTRIBUCIÓJordi Basomba // Tel. 93 309 75 38

jbasomba@focus.cat // www.focus.cat