jimÉnez de parga abogados · jimÉnez de parga abogados 5 consulta que emeti opinió fonamentada...

Ens complau fer-vos a mans còpia del dictamen sobre el reglament d’organització i funcionament dels consorcis locals de gestió de la televisió digital local que la XARXA AUDIOVISUAL LOCAL (XAL), ha encarregat al despatx JIMÉNEZ DE PARGA ABOGADOS, atesos els dubtes jurídics que presenta l’elaboració del referit reglament, fonamentat sobre l’article 33.1 de la Llei del Parlament de Catalunya 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (en endavant, LCAC). La XAL és una entitat pública empresarial que gestiona el servei de suport a televisions locals Xarxa de Televisions Locals (en endavant, XTVL). La XTVL és una estructura de coordinació, assessorament i suport a les televisions locals, complementant aquelles actuacions en matèria de telecomunicacions i infraestructures, informatius, programes, indústria audiovisual, àrea comercial i publicitària, etc. que els recursos locals no poden assolir. En el compliment del seu objecte, i atenent a demandes d’algunes televisions adherides a la XTVL, la XAL considera convenient la disponibilitat d’aquest dictamen que té com objectiu posar de relleu aspectes jurídics rellevants així com fer aportacions per l’elaboració dels dits reglaments, analitzar l’encaix del referit reglament amb altres reglaments locals que tenen per objecte els mitjans públics de les corporacions locals, donar solucions i formular propostes entorn a diferents interrogants que es presenten a l’hora d’elaborar el referit reglament. En concret, el dictamen analitza tot un seguit de qüestions que han de ser objecte de regulació pel reglament d’organització i funcionament. Entre d’altres, s’examina la innecessarietat de seguir l’expedient d’establiment del servei públic local, que preveu el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals; si aquest reglament pot o no substituir el reglament de participació en els mitjans decomunicació municipals dels electes locals; la determinació dels passos a seguir per a l’aprovació del referit reglament; la definició de les missions de servei públic, que s’han de garantir en la prestació del servei de la TDL; l’establiment de la forma organitzativa del servei; els límits a la possible externalització de la gestió; la regulació del consell consultiu i assessor que preveu la LCAC, amb possibles alternatives de regulació; la intervenció política, social i dels ajuntaments participants en la gestió del servei; la definició i aproximació al concepte de màxims responsables del servei i procediment de nomenament d’aquests. Esperant que el document adjunt els hi resulti d’utilitat, restem a la seva disposició per a qualsevol aclariment o informació complementària. Aprofito l’avinentesa per saludar-vos ben cordialment. Miquel Bonastre i Codina Director General Barcelona, 8 de novembre de 2006

JIMÉNEZ DE PARGA ABOGADOS

DICTAMEN

Que formula:

Sr. JOAN RECASENS I CALVO Advocat

Lletrat del Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona.

En nom de

“JIMENEZ DE PARGA ABOGADOS”

A petició de: XARXA AUDIOVISUAL DE CATALUNYA

Sobre: EL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS

CONSORCIS LOCALS DE GESTIÓ DE LA TELEVISIÓ DIGITAL

LOCAL

Barcelona, 2006 XAL


1

I N D E X

Pag.

I ANTECEDENTS................................................................................................ 3

II CONSULTA ...................................................................................................... 5

III DICTAMEN ....................................................................................................... 6

1.- INTRODUCCIÓ ..................................................................................... 6

2.- SOBRE LA INNECESSARIETAT DE SEGUIR L’EXPEDIENT

D’ESTABLIMENT DELS SERVEI PÚBLIC LOCAL, QUE CONTEMPLA EL

ROAS, DE FORMA COMPLEMENTÀRIA A L’APROVACIÓ DEL

REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL SERVEI DE

TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL.................................................................... 11

3.- PROCEDIMENT D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I

FUNCIONAMENT.. ................................................................................ 21

4.- SOBRE L’EXPOSICIÓ DE MOTIUS DEL REGLAMENT

D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT. ..................................................... 25

5.- EL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT COM A NORMA

REGULADORA DE LA FORMA DE GESTIÓ DEL SERVEI DE TELEVISIÓ

DIGITAL LOCAL.................................................................................... 27 XAL


2

6.- LA DEFINICIÓ DE LES MISSIONS DE SERVEI PÚBLIC QUE, PER A LA

SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS DE LA COMUNITAT LOCAL,

HAN D’ASSEGURAR ELS MITJANS PÚBLICS AUDIVISUALS D’ÀMBIT

LOCAL, EN AQUEST CAS LA TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL............................ 40

7.- EL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT COM A

REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA I SOCIAL EN LA GESTIÓ

DEL SERVEI DE TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL. EN CONCRET LA

COMPOSICIÓ, FUNCIONAMENT I ATRIBUCIONS DEL CONSELL

CONSULTIU I ASSESSOR. ..................................................................... 46

8.- LA PARTICIPACIÓ DELS MUNICIPIS CONSORCIATS EN LA GESTIÓ

DE LA TDL.. ......................................................................................... 59

9.- EL NOMENAMENT DELS MÀXIMS RESPONSABLES DEL SERVEI DE

LA TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL DE GESTIÓ PÚBLICA. ................................ 62

IV CONCLUSIONS ............................................................................................... 67 XAL


3

ANTECEDENTS

Conclòs el procés d’adjudicació per part de la Generalitat de Catalunya de les

concessions del servei de televisió digital local en favor dels Ajuntaments, que, en el

seu moment, a l’empara del que disposa l’article 9 de la Llei 7/1985, de 22 de

desembre, de televisions locals, amb les seves successives modificacions per les

Lleis 53/2002, 62/2003 i 10/2005 (en endavant LTL), varen acordar, mitjançant

acord plenari, gestionar el referit servei, i estant a punt de finalitzar, també, el

procés de constitució dels ens de gestió conjunta (en concret consorcis locals), amb

els quals els dits ajuntaments realitzaran de forma col·lectiva aquesta gestió,

s’imposa que els òrgans plenaris dels referits consorcis i, en el cas dels

Ajuntaments de Barcelona, Badalona i L’Hospitalet de Llobregat (que han de

gestionar individualment el dit servei), els plenaris municipals aprovin el reglament

d’organització i funcionament del servei audiovisual, d’acord amb el que disposa

l’article 33.1 de la Llei del Parlament de Catalunya 22/2005, de 29 de desembre, de

la comunicació audiovisual de Catalunya (en endavant, LCAC).

Atesos els dubtes jurídics que presenta el referit reglament, la XARXA

AUDIOVISUAL DE CATALUNYA, com entitat de cooperació al món local en matèria

de televisió, està interessada en la elaboració d’un dictamen, que serveixi de base

per l’elaboració dels dits reglaments, que analitzi l’encaix del referit reglament amb

altres reglaments locals que tenen por objecte els mitjans públics de les

corporacions locals i que doni solucions i formuli propostes entorn a diferents

interrogants que presenta la regulació dels diferents punts de l’objecte de

l’esmentada disposició general prevista en la LCAC.

En concret sobre, si prèviament a l’aprovació del referit reglament d’organització i

funcionament, s’ha de seguir o no l'expedient d'establiment de servei públic local,

que preveu el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (en endavant,

ROAS), aprovat pel Decret de la Generalitat de Catalunya 179/1995, de 13 de juny;

si aquest reglament pot o no substituir el reglament de participació en els mitjans de

XAL


4

comunicació municipals dels electes locals, que preveu el Text Refós de la Llei

Municipal i de Règim Local (en endavant, TRLMRL); la determinació dels passos a

seguir per a l’aprovació del referit reglament; la definició de les missions de servei

públic, que s’han de garantir en la prestació del servei de la TDL; l’establiment de la

forma organitzativa del servei; els límits a la possible externalització de la gestió; la

regulació del consell consultiu i assessor que preveu la LCAC, amb possibles

alternatives de regulació; la intervenció política, social i dels ajuntaments

participants en la gestió del servei; la delimitació i definició del concepte de màxims

responsables del servei i procediment de nomenament d’aquests. Qüestions, totes

elles que ha de ser objecte de regulació pel reglament d’organització i

funcionament.

D’acord amb això, la XARXA AUDIOVISUAL DE CATALUNYA formula al lletrat

sotasignat la següent

XAL


5

CONSULTA

Que emeti opinió fonamentada en dret sobre els diferents punts abans referits

relatius al reglament d’organització i funcionament del servei de televisió digital, que

preveu l’article 33.1 de la LCAC, formulant en tot cas propostes al respecte en ordre

a la redacció dels referits reglaments.

D’acord amb aquesta consulta, emeto el següent

XAL


6

DICTAMEN

I.- INTRODUCCIÓ

La publicació al Diari Oficial de la Generalitat de 16 de maig d’enguany dels acords

de 4 d’abril del mateix any de la Comissió del Govern de Política Institucional, que

atorgaven les concessions per a la prestació del servei de la televisió digital local

als ajuntaments enquadrats en les diferents demarcacions catalanes que defineix el

pla tècnic nacional de la televisió digital local, inicia el compte enrera de quatre

mesos per constituir l’entitat de gestió conjunta (base sisena de l’Acord del Govern

de la Generalitat de 20 de setembre de 2005), una entitat que, per decisió dels

Ajuntaments afectats i en la línia del que estableix la LCAC, és en tots els casos el

consorci local.

Quan finalitzi el període de quatre mesos esmentat, el 16 de setembre proper,

s’activaran algunes de les previsions de la LCAC. En concret, l’article 33 de la

referida llei preveu pels serveis públics audiovisuals d’àmbit local, entre els que es

troba la televisió digital local, que el ple, assemblea d’electes o òrgan plenari de

l’entitat local o entitat associativa de les corporacions locals, que gestionin el servei

audiovisual, aprovi un reglament d’organització i funcionament del servei, que haurà

de definir les missions de servei públic, que ha d’assegurar el mitjà públic,

adreçades a la satisfacció de les necessitats de la comunitat local, així com la forma

organitzativa del servei, d’acord amb la legislació sobre règim local servei,

mitjançant la qual s’ha de portar a terme la gestió directa d’aquell (article 33.1 de la

LCAC).

D’altra banda, l’apartat 4 d’aquest mateix article 33 contempla que aquest reglament

regularà la participació i grups socials més representatius dins del territori així com

les entitats sense ànim de lucre, mitjançant llur integració en un consell de

naturalesa consultiva i assessora, que té, a banda d’aquestes comeses genèriques

d’assegurar la participació d’aquests grups i entitats, la d’avaluar i emetre informe

preceptiu sobre la idoneïtat dels candidats que es proposin per ser nomenats

XAL


7

màxims responsables de la gestió del servei, definició aquesta que també ha de

pertocar a l’esmentat reglament d’organització i funcionament, tota vegada que

afecta de ple a l’estructura organitzativa del servei públic local audiovisual, en

aquest cas televisiu, que al reglament correspon regular.

Tanmateix, l’aprovació de l’esmentat reglament i la paral·lela posada en marxa del

servei de televisió digital local que pertoca gestionar als esmentats ens associatius

(consorcis en tots els casos, per decisió dels seus constituents) integrats pels

ajuntaments que participen de la concessió atorgada per la Generalitat i,

eventualment, altres entitats públiques, d’acord i en els termes de la LCAC, posa en

evidència altres problemes, alguns dels quals ja s’han trobat les referides entitats

municipals i, en general, administratives a l’hora de constituir els referits consorcis i

que han estat advertits per les secretaries i serveis jurídics d’alguns dels

ajuntaments participants en aquest procés.

Concretament, si partim de la base de que el servei de televisió digital local, que

han de gestionar els esmentats consorcis, és un servei públic local (afirmació que

“hic et nunc” no és pas del tot pacífica, com més endavant es comprovarà) caldrà

interrogar-nos sobre si, a banda de complir els requisits establerts en la LCAC i en

la normativa reguladora sobre les televisions locals (la LTL); el pla tècnic nacional

de la TDL, aprovat pel Real Decret 439/2004 modificat pel Real Decret 2268/2004 i

l’Acord del Govern de la Generalitat de 20 de setembre de 2005 - per a la posada

en funcionament del mitjà es fa també precís seguir el procediment que contemplen

els articles 158 a 160 del ROAS.

D’altra banda, també la normativa de règim local (concretament, l’article 170.2 del

TRLMRL) contempla l’aprovació, per part dels Ajuntaments, d’un reglament que

reguli les condicions de participació dels regidors i grups municipals en els mitjans

de comunicació municipals, entre ells, la televisió local. Cal veure, doncs, quin

haurà de ser l’encaix d’aquest reglament municipal amb el d’organització i

funcionament, que aquí ens ocupa, tenint present que, en aquest punt de la

XAL


8

participació dels electes locals en el serveis audiovisuals locals de titularitat pública,

es pot donar una coincidència d’objecte entre una i altra norma.

Caldria preguntar-se si el reglament d’organització i funcionament que aprovi el

consorci podria integrar el reglament que preveu el text refós esmentat. En aquest

ordre de consideracions s’escau assenyalar que l’incís final de l’article 33.1 de la

LCAC disposa que el reglament d’organització i funcionament, que aquí s’analitza,

ha de garantir la representació adequada de tots els municipis en la gestió del

corresponent servei públic audiovisual d’àmbit local, si, com en el cas dels

consorcis per a la gestió de la TDL, la gestió del mitjà correspon a un ens

associatiu.

Això suposa que, a banda de que el reglament hagi d’assegurar, com ja s’ha dit,

una participació política i social en la gestió del mitjà al nivell territorial del consorci,

per mitjà del consell consultiu i assessor abans referit, també ha d’assegurar formes

de participació directa dels municipis afectats en aquesta gestió. Situats en aquest

nivell municipal de participació en la gestió del mitjà públic d’abast consorcial, ens

podríem plantejar si el reglament podria substituir, si així ho decidís l’ajuntament

corresponent, al reglament que regula l’article 170.2 del TRLMRL, en el cas de que

l’esmentat ajuntament hagués d’aprovar aquest tipus de reglament per tenir mitjans

comunicació d’abast i titularitat municipals.

S’escau recordar que el reglament municipal “ex article 170.2 del TRLMRL”

contempla la participació de regidors i grups municipals en els mitjans de

comunicació audiovisual d’abast municipal (per exemple, emissores municipals) així

com premsa escrita o butlletins dels ajuntaments, que, per aquesta raó, resten fora

muralla de la regulació de la LCAC. Tot això faria que, en el cas, gens inusual,

d’ajuntaments que participen en consorcis per a la gestió de la TDL i que disposin

de mitjans municipals propis, el control polític dels mitjans que gestioni de forma

individual o de forma associada els esmentats ajuntaments es regulin en normes

diferents, amb el problema que això comporta per a la claredat i seguretat jurídica.

XAL


9

Caldria, no obstant, analitzar si aquesta regulació, que contempla l’article 170.2 del

TRLMRL, podria establir-se a nivell supramunicipal, concretament a nivell de l’àmbit

territorial dels consorcis que gestionen la TDL, de manera que els termes de la

participació en els mitjans municipals dels regidors o grups municipals en els

ajuntaments integrats al consorci siguin els mateixos, podent-se, si així es

considerés oportú, convertir el reglament d’organització i funcionament, que aquí

ens ocupa, en un reglament d’organització i funcionament en el sentit que disposa

la LCAC i, alhora, un reglament tipus del previst a l’article 170.2 del TRLMRL per

tots els ajuntaments consorciats, bo i que, en aquest cas, la possible aplicació del

dit reglament, ena aquesta segona vessant, requeriria l’acord de l’Ajuntament

corresponent, en termes semblants “mutatis mutandis” al que succeeix amb algunes

ordenances tipus aprovades per la Diputació de Barcelona (per exemple

l’ordenança sobre la intervenció mediambiental), que, una vegada assumida pel

corresponent Ajuntament, mitjançant un acord d’adhesió, esdevé ordenança

municipal. De tot això em referiré en passatges posteriors d’aquest informe.

D’acord amb el que ja abans s’ha dit i seguint el propi camí que ens marca l’article

33 de la LCAC s’analitzarà les diferents opcions que s’obren als consorcis per tal

d’estructurar la organització del servei televisiu, partint de l’imperatiu legal de que

aquest s’ha de prestar per una de les formes de gestió directa del serveis públics,

que contempla la legislació de règim local, distingint, en aquest sentit, quina part de

la regulació de la gestió del servei ha de ser prevista, necessàriament, en el

reglament d’organització i funcionament i quina altra pot diferir-se en les normes

estatutàries dels ens instrumentals dirigits a realitzar aquesta gestió (empreses

públiques, organismes autònoms o entitats públiques empresarials del consorci o

bé de les entitats consorciades).

Dins de l’organització del servei també caldria precisar, en el reglament, aquella

activitat de la televisió pública local, que pot ser encomanada a operadors exteriors i

els termes d’aquest outsourcing, tant pel que fa a la producció de continguts,

aspectes tècnics, publicitat o aspectes també de gestió. En relació als continguts,

també la LCAC atorga, com ja s’ha expressat, un paper fonamental al reglament

XAL


10

d’organització i funcionament pel que fa a la definició de les missions de servei

públic que ha de garantir el servei audiovisual públic que es regula. També en

aquest sentit, en el dictamen es formulen propostes, manllevant, també, en allò que

pugui ser aquí d’utilitat, pronunciaments de institucions del sector, del món local i

universitàries sobre la funció de la comunicació local pública, com pot ser el

Decàleg de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, promogut per la

Universitat Autònoma de Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el

suport de la Diputació de Barcelona, tot això sense negligir aquelles missions de

servei públic, més vinculades a realitzats concretes locals.

També. un aspecte central de l’àmbit objectiu del reglament d’organització i

funcionament és la regulació del procediment de nomenament dels màxims

responsables de la gestió dels servei, qüestió aquesta que requereix la prèvia

definició d’aquest concepte de màxim responsable de la gestió del servei, la

determinació de la entitat de la que ha de dependre l’esmentat responsable

(consorci, ens instrumental de gestió), una vinculació que no per a tots els màxims

responsables ha de ser, necessàriament la mateixa, així com el règim jurídic

d’aquests responsables, que possiblement no ha de ser regulat “in totum” pel

reglament d’organització i funcionament, sinó que una part d’aquesta podria

correspondre a les normes estatutàries de l’entitat de gestió (societat pública, entitat

publica empresarial, etc.) que integra o de la que depèn el màxim responsable.

Tornant al procediment de nomenament dels màxims responsables de la gestió dels

servei, aquest és un tema doblement rellevant de la regulació del reglament

d’organització i funcionament. Primerament, perquè aquest nomenament requereix

una doble avaluació de la idoneïtat dels candidats a aquests càrrecs: del Consell

Consultiu i Assessor, d’una banda, i del plenari del corresponent consorci, d’una

altra. D’aquesta manera, és important determinar, en el reglament la forma

d’avaluació d’aquesta idoneïtat.

En segon lloc, perquè, atesa la majoria altament reforçada que es requereix per a

l’aprovació plenària del Consorci d’aquests nomenaments, per una majoria de dos

XAL


11

terços, és previsible la concurrència de conflictes o atzucacs en aquest

nomenament, lo qual cosa vol dir que, a banda del recurs final de la mediació del

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (en endavant CAC), segons disposa l’article

33.2 de la LCAC, s’han de preveure en el procediment mecanismes per resoldre

aquests conflictes.

Finalment s’ha de dir que, estretament lligat amb la gestió del servei i, per tant, amb

l’àmbit objectiu del reglament d’organització i funcionament hi ha la previsió del

contracte programa a formalitzar entre el consorci i l’ens gestor, l’aprovació del qual

demana, segons disposa l’article 33.3 de la LCAC un procediment específic, amb

sotmetiment de la proposta de l’esmentat instrument a informació pública dins

l’àmbit territorial del Consorci i l’informe preceptiu del CAC. Un procediment que,

amb ple respecte a les previsions legals pot ser objecte de precisió per part del

reglament d’organització i funcionament.

Així doncs les diferents qüestions enumerades en aquest primer punt introductori

del present dictamen són les que es desenvolupen en els passatges posteriors del

mateix.

II.- SOBRE LA INNECESSARIETAT DE SEGUIR L’EXPEDIENT D’ESTABLIMENT DELS SERVEI PÚBLIC LOCAL, QUE CONTEMPLA EL ROAS, DE FORMA COMPLEMENTÀRIA A L’APROVACIÓ DEL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL SERVEI DE TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL.

Un qüestió que ha estat objecte de debat, en els processos de constitució dels

consorcis per a la gestió dels serveis de televisió digital local reservats als

ajuntaments, és si era precís que aquestes corporacions municipals, a banda de

complir amb els requisits que marca la normativa sobre televisió local i, en general,

sobre l’audiovisual per gestionar aquest servei de televisió - com adoptar l’acord

plenari de gestió del servei (article 9 de la LTL), determinar l’ens de gestió conjunta

(article 32.2 de la LCAC en relació amb l’article 9, esmentat, de la LTL), aprovar el

reglament organització i funcionament directament l’Ajuntament, en el cas de ser

XAL


12

serveis audiovisuals que afecti a un únic municipi, o bé l’esmentat ens de gestió

conjunta, en altres cas, o aprovar el contracte programa (article 33 de la LCAC),

també l’Ajuntament o l’ens de gestió conjunta, segons s’escaigui, ha de seguir

l’expedient que preveu la legislació sobre règim local i, més concretament, el ROAS

per l’establiment d’un servei local.

Cal recordar, en aquest sentit, que l’article 246 del TRLMRL disposa que els ens

locals tenen plena potestat per constituir, organitzar, modificar i suprimir els serveis

de la seva competència, d’acord amb el que disposi la legislació de règim local i

altres disposicions aplicables, senyalant també aquest precepte que, pel que fa a

las competències delegades o assignades seran aplicables, en allò que pertoca a

l’establiment dels servei locals, les normes específiques que regulen la matèria.

Per la seva banda, l’article 247 del mateix text refós disposa que els ens locals

hauran d’acordar de forma expressa la creació del servei públic local i procedir, si

s’escau, a regular-lo per reglament abans de començar a prestar-lo, caldrà també

que determinin les modalitats de la prestació i el règim estatutari dels usuaris.

Així doncs, pel que fa a l’establiment d’un servei local, les exigències que

s’estableixen amb una norma amb rang de llei, com és el text refós esmentat, és

que l’entitat local corresponent acordi expressament la creació del servei i que

reglamenti aquest, regulant en aquest sentit la modalitat de la seva prestació i

l’estatut dels usuaris.

Hom podria dir que, pel que fa al servei públic de televisió digital local, ambdues

previsions (acordar la creació del servei i regular-lo mitjançant l’aprovació d’un

reglament) les trobem en la normativa reguladora de la televisió local i, en general,

de l’audiovisual, havent estat, en aquest sentit, portades a efecte o en tràmit de fer-

ho per part dels ajuntaments que volen gestionar, de forma individual o conjunta, el

servei públic de la TDL.

XAL


13

En efecte, l’acord de creació del servei és perfectament equiparable a l’acord

plenari municipal de gestionar un programa de televisió digital local, que contempla

l’article 9 de la LTL, i que han adoptat tots aquells ajuntaments que han resultat

finalment adjudicataris de les concessions per gestionar el referit servei televisiu,

segons els acords de 4 d’abril de 2006, de la Comissió de Govern de Política

Institucional de la Generalitat.

Pel que fa a la regulació del servei televisiu, mitjançant l’aprovació d’un reglament,

que contempli les modalitats de gestió del servei i el règim jurídic de l’usuari, és clar

que aquesta regulació coincideix amb l’objecte del reglament d’organització i

funcionament instituït per l’article 33.1 de la LCAC, que els ajuntaments i consorcis

que han de gestionar la TDL es disposen a aprovar. Des d’aquesta perspectiva, les

exigències, que contempla el TRLMRL, per a l’establiment d’un servei públic

coincideixen, pel que fa al servei públic de la televisió digital local a prestar de forma

individual o associativa pels ajuntaments, amb les exigències de la normativa

sectorial respectiva que els esmentats ajuntaments, individualment o associats en

consorcis, han donat compliment o estan en el camí de fer-ho.

No obstant això, la remissió que fa l’article 246, ja esmentat del TRLMRL, a l’hora

de determinar els termes de l’exercici de la potestat local per constituir i organitzar

un servei públic, a allò que estableix la legislació de règim local, ens porta al

procediment que contemplen els articles 158 a 160 del ROAS per l’establiment dels

serveis locals, que comporta la previsió d’un seguit de documents com són la

memòria justificativa i el projecte d’establiment, que ha de contenir, entre altre

aspectes, l’estudi econòmic i financer o el detall de les obres, béns i les

instal·lacions necessàries (article 159, apartats 1 i 2), que en el procés d’implantació

dels serveis de la televisió digital local concedits per la Generalitat, amb la

constitució dels corresponents consorcis i, ara, amb la previsió de l’aprovació del

reglament d’organització i funcionament d’aquests serveis, no s’han elaborat, a

banda de no seguir-se el procediment per l’establiment del servei que contempla

l’article 160 del ROAS.

XAL


14

Tornant al principi, la pregunta que s’escau és si per iniciar la prestació del servei

de televisió digital local per part dels ajuntaments associats en els consorcis o bé

mitjançant una gestió individual, en el cas de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat o

Badalona, cal seguir el procediment dels articles 158 a 160 del ROAS.

Això ens obliga a entrar en el tema sens dubte complex de la naturalesa jurídica

dels serveis públics de televisió digital local, que es disposen a gestionar de forma

conjunta o individual als ajuntaments; si més no quina era aquesta naturalesa

abans de esdevenir la substitució de títols que contempla l’incís final de la

disposició transitòria tercera de la LCAC.

Cal assenyalar, en aquest sentit, que segons la legislació bàsica estatal (la LTL) i

també la LCAC, abans d’esdevenir la substitució abans referida de la disposició

transitòria tercera, els ajuntaments havien de gestionar l’esmentat servei en base a

una concessió administrativa atorgada per la Comunitat Autònoma, en aquest cas,

per tant, per la Generalitat de Catalunya. La utilització d’aquesta tècnica de base

contractual comporta aquests serveis de televisió local fossin, si més no

nominalment, de titularitat autonòmica. La concessió administrativa implica que el

servei públic és gestionat de forma indirecta, per encomana de l’Administració titular

del servei a un empresari a risc i ventura d’aquest (article 156 a, en relació amb els

articles 154 i 155, tots ells del Text Refós de la Llei de Contractes de les

Administracions Públiques, en endavant TRLCAP, aprovat pel Real Decret

Legislatiu 2/2000 de 16 de juny).

Es fa evident que aquesta tècnica contractual basada en la col·laboració del sector

empresarial en la gestió d’un servei de l’Administració, que li és aliè, per raons de

rendibilitat econòmica, no sembla l’adequat per articular una relació

interadministrativa entre la Comunitat Autònoma i el poder municipal, tenint, a més,

present que l’acció local, en aquest cas, persegueix finalitats de benefici de la

pròpia col·lectivitat local tal com posa de manifest l’article 6 g) de la LTL, que

identifica com un dels principis inspiradors del servei públic de televisió local: “ la

promoción de los intereses locales, impulsando para ello la participación de los

XAL


15

grupos sociales de tal carácter, con objeto de fomentar, promover y defender la

cultura y la convivencia locales”.

La doctrina ha posat de relleu aquesta manca d’adequació de la tècnica

concessional per habilitar els ajuntaments a gestionar el servei de televisió local. En

aquest sentit, PAREJO ALFONSO1 ha senyalat sobre aquest particular:

“En teoría ,este recurso a la técnica concesional para habilitar un espacio de acción municipal en la materia: a) implica el desconocimiento puro y simple, lo que vale decir su defraudación, del régimen de delimitación del ámbito de actuación de los Municipios, es decir, de la capacidad de estos –suma de potestades- competencias asignadas, en función de ciertos criterios, a título de propios o delegados- y, por tanto, del contenido funcional de la autonomía municipal; i b) presupone una relación jurídico-administrativa entre la Administración que retiene formalmente la titularidad de la actividad (al servicio público) y la concesionaria capaz para habilitar poderes de dirección y control no inscritos desde luego en el esquema de relaciones interadministrativas derivado del autogobierno municipal”

Tanmateix, el fet que la concessió administrativa, si considerem la seva regulació a

la normativa sobre contractació pública, no sigui una tècnica idònia per habilitar a

les corporacions locals per gestionar els serveis televisius, no implica que no pugui

ser emprada per aquesta finalitat si esporguem el seu règim jurídic de tots aquells

elements que puguin ser contradictoris amb els drets i principis en presència a la

comunicació publica.

De fet, la consideració de la televisió com un servei públic i el recurs a la concessió

administrativa, com a tècnica d’habilitació dels operadors televisius, no és cosa

exclusiva de la regulació de la televisió local sinó que ho trobem també a la

legislació estatal per a la gestió per les Comunitats Autònomes de l’anomenat tercer

canal (article 1 de la Llei 4/1983, de 26 de desembre) i per fonamentar la televisió

privada (article 2 de la Llei 10/1988, de 3 de maig). Cal recordar que tanmateix el

Tribunal Constitucional ha dit reiteradament que el dret de crear mitjans de

1 PAREJO ALFONSO, LUCIANO en “Los servicios de telecomunicaciones, incluidos los de radiodifusión sonora y televisiva, y la organización administrativa, especialmente la local”inclòs en l’obra col·lectiva “El régimen jurídico de la comunicación local”coordinada per TOMAS DE LA QUADRA-SALCEDO i publicada per la Diputació de Barcelona i Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales S.A. Madrid y Barcelona 2002.

XAL


16

comunicació troba aixopluc en els dret fonamental a les llibertats d’expressió que

assegura l’article 20 de la Constitució.

Així, de forma reiterada, iniciada en la Sentencia 12/1982, de 31 de març, el

Tribunal Constitucional ha afirmat “No hay inconveniente en entender que el

derecho de difundir las ideas y opiniones comprende en principio el derecho de

crear los medios materiales a través de los cuales la difusión se hace posible”. En la

sentencia esmentada, el Tribunal constitucional també qualificaria el dret de crear

mitjans com” derecho implícitamente reconocido en el artículo 20 de la Constitución

de crear los soportes de la comunicación libre que el citado precepto garantiza”.

En conseqüència, si el dret a creat mitjans, especialment pels particulars, és previ a

l’atorgament del títol habilitant per l’Administració per realitzar l’activitat televisiva no

semblaria adequat l’ús de la tècnica concessional, que parteix de la base de la

inexistència de drets previs i de l’atribució de drets i en el seu cas potestats pel

propi acte concessional.

Per resoldre aquesta antinòmia el Tribunal Constitucional ha fet una interpretació

conforme a la Constitució de la qualificació de la televisió com a servei públic i de

l’ús de la tècnica concessional per assignar la gestió d’aquest mitjà als particulars.

En aquest sentit, en diferents sentencies (SSTC 206/1990, de 17 de desembre,

189/1991, de 3d’octubre, 31/1994 de 31 de gener i 127/1994, de 5 de maig) el

Tribunal Constitucional ha dit:

“La calificación de servicio público, es constitucionalmente legítima desde el momento en que el legislador la considera necesaria para garantizar -en términos de igualdad y efectividad- determinados derechos fundamentales de la colectividad, pero no es, en absoluto, una etiqueta que una vez colocada sobre el medio, permita cualquier regulación de la misma, ya que hay en juego derechos subjetivos -los de comunicar libremente el pensamiento y la información- que la publicatio limita y sacrifica en favor de otros derechos, pero que no puede en modo alguno eliminar” XA

L


17

En conseqüència, com ja s’ha dit, l’acceptació de la concessió com a títol habilitant

per a la gestió dels servei de televisió comporta una tasca de depuració d’aquells

aspectes de la seva regulació que puguin ser contraris als drets en presencia en

l’activitat televisiva. El resultat d’aquesta activitat de tria és l’aproximació d’aquesta

tècnica nominalment concessional a altres com pot ser l’autorització, en el cas de

servir com a títol habilitant de la televisió privada, tal com a posat de manifest el

propi Tribunal Constitucional en la sentencia 27/1994, de 5 de maig.

Tornant al tema que ens ocupa d’encaixar la concessió autonòmica als ajuntaments

per a la gestió de la TDL, que preveu la LTL, al sistema de relacions

interadministratives i a finalitat de preservar els interessos locals, que, segons la

referida llei, justifica l’assignació als municipis de la gestió de la televisió local,

caldria entendre que el que es cerca amb la remissió a la figura de la concessió és

preservar en mans de la Comunitat Autònoma la titularitat del servei, deixant en

mans de les corporacions municipals la prestació d’aquest o, dit en unes altres

paraules, l’exercici d’aquesta competència prestacional.

D’acord amb això, la concessió, que aquí ens ocupa, seria una figura prou pròxima

a una delegació establerta per llei (i, per tant, d’exercici indefugible per part de l’ens

delegant) de competències de la Generalitat als ajuntaments, que, en aquest cas,

requeriria, perquè així ho preveu la llei, la conformitat dels ajuntaments, que es

concretaria amb la petició que formulen aquests a l’Administració autonòmica

d’aquesta delegació/concessió, mitjançant l’acord plenari que preveu l’article 9 de la

LTL.

Cal senyalar que la previsió de delegacions legislatives és del tot pacífica en l’àmbit

de l’administració local. En aquest sentit, podem recordar com la disposició final

cinquena de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (en endavant LRBRL)

estableix una delegació forçosa de l’Administració penitenciària (Administració

autonòmica, en el cas que, com Catalunya, hagi assumit aquests serveis d’acord

amb el corresponent Estatut d’Autonomia) a favor dels municipis capçaleres de

partit judicial de l’execució del servei de dipòsit de detinguts.

XAL


18

Es tracta d’un cas, com el que aquí analitzem, en que una llei estatal estableix una

delegació de l’Administració autonòmica en favor de la municipal, obligatòria per

l’entitat delegant com s’ha dit, amb la única diferència de que, en el cas de les

televisions locals, l’assumpció de la delegació és voluntària (en realitat demanada)

pel que fa a l’administració municipal.

Arribat en aquest punt, l’establiment d’aquest servei, materialment delegat

nominalment concedit, per part de l’ajuntament, es regiria pel que disposa l’article

246 del TRLMRL, segons el qual en el cas d’establiment de serveis resultants de

competències delegades són aplicables les normes específiques que regulen la

matèria; això, es la normativa reguladora de les televisions locals i, més en general,

del sector audiovisual, que, en aquest cas, s’ha complert o s’està complint per part

dels ajuntaments, amb l’adopció de l’acord “ex article 9 de la LTL” i el compliment

de les exigències establertes en la LCAC. No sent necessari, des d’aquesta

perspectiva, seguir el procediment per establir els serveis locals que fixa el ROAS.

Hi ha una altre argument, derivat així mateix del TRLMRL, que abonaria aquesta

conclusió que, pel que fa a l’establiment d’un servei públic de televisió local, és la

categorització de les competències municipals i, en general, locals, que contempla

l’article 66 del TRMRL. En aquest sentit, l’apartat 3 del referit article relaciona una

rastellera de matèries en las que, d’acord amb les lleis sectorials que les regula, el

municipi ostenta competències pròpies, una relació material que no inclou la

comunicació local.

Sí que trobem, no obstant, aquesta matèria de la comunicació en l’apartat 2

d’aquest mateix article del text refós, d’igual manera que altres àmbits materials, en

els que el precepte diu que els ens locals tenen competències amb l’abast que fixen

el TRLMRL i la legislació sectorial corresponent.

De la diferenciació que estableix l’article 66, esmentat entre les matèries

contingudes en els seus apartats 2 i 3 s’escau concloure que la competència dels

XAL


19

Ajuntaments en matèria de comunicació no és una competència amb la plenitud de

la competència pròpia, sinó una atribució amb un abast més limitat, determinat, com

hem dit, pel propi text refós i la legislació sectorial. D’acord amb això el compliment

de les previsions d’aquesta norma amb rang de llei reguladora del règim local així

com de la LCAC i legislació més específica de televisió local, previsions que en

aquest cas es donen compliment, ja seria suficient per l’establiment del servei

televisiu.

No es pot bandejar, tanmateix, la conversió de títols que, com hem dit abans,

estableix la LCAC en relació a la gestió pública de la televisió digital: la Disposició

transitòria tercera de la LCAC, en concordança amb el primer incís de l’article 32.2

de la mateixa llei, preveu que, entrada en vigor la dita llei i consumat el procediment

d’adjudicació de les concessions de la televisió digital local, les dites concessions

adjudicades als municipis siguin substituïdes per un règim de gestió directa dels

ajuntaments. D’aquesta manera la prestació del servei de televisió esdevé una

competència pròpia dels ajuntaments, que, tret en els casos de Barcelona,

L’Hospitalet de Llobregat i Badalona, s’ha de prestar de forma necessàriament

associativa.

La pregunta que d’immediat s’imposa és si aquest canvi de naturalesa de la

prestació del servei de televisió local, de servei concedit o delegat a competència

pròpia hauria de comportar que, esdevinguda la conversió, s’hagués de seguir el

procediment d’establiment del servei previst al ROAS. La resposta, al meu parer, ha

de ser negativa, bàsicament per dues raons.

La primera és que els ajuntaments van acordar en el seu moment l’establiment del

servei d’acord amb la normativa aplicable als serveis concedits o delegats per a la

Generalitat, que era la corresponent legislació sectorial de televisió local i

l’audiovisual, mitjançant l’acord plenari que contempla l’article 9 de la LTL, la

constitució de l’ens de gestió conjunta i l’aprovació del reglament d’organització i

funcionament. El fet que hagi esdevingut aquest canvi ope legis de naturalesa del

servei, no comporta que el procediment seguit en el seu moment per acordar la

XAL


20

seva gestió no sigui el correcte; altrament suposaria donar a LCAC un efecte

retroactiu que la pròpia llei no contempla.

El segon raonament és la pràctica impossibilitat existent per preparar la

documentació referida a l’article 159 del ROAS, després seguir el procediment que

contempla l’article 160 del mateix reglament per l’establiment del servei (que

comporta sotmetre l’expedient d’establiment a informació pública, per un període de

trenta dies, amb aprovació final pel ple de l’Ajuntament, amb resolució dels

suggeriments formulats) i tramitar, després de finalitzar aquest procediment, el de la

constitució del consorci o, en el seu cas, altra entitat de gestió conjunta, que

comporta l’acord inicial, informació pública per un període de trenta dies i aprovació

definitiva (article 313, en relació amb l’article 160, ambdós del ROAS), tot això en el

període de quatre mesos, tenint present el que disposa la base 7 de les previstes

en l’Acord del Govern de 20 de setembre de 2005.

Finalment es podria plantejar, per bandejar aquests dificultats de calendari, si

caldria que aquest procediment d’establiment del servei previs als articles 159 i 160

del ROAS l’hauria de tramitar els corresponents consorcis locals creats per a la

gestió de la TDL. Al meu entendre el primer dels arguments donats en els sentit que

els ajuntaments ja varen acordar la prestació del servei (i per tant el seu

establiment) d’acord amb la normativa aleshores aplicable (article 9 de la LTL),

adequada a l’establiment d’un servei concedit o delegat, segons hem vist, per la

Generalitat, estalvia ara seguir aquest procediment del ROAS, tenint present que

l’article 159 del referit reglament disposa textualment que “La creació d’un servei

s’ha d’instrumentar mitjançant una memòria justificativa, un projecte d’establiment i

un reglament que n’estableixi el règim jurídic de la prestació”.

Tota vegada que, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la “creació” és

“l’acció de crear” i “crear” és “fer alguna cosa que abans no existia”, es prou evident

que no cal raure al procediment del ROAS dirigit a la creació d’un servei local, quan

els serveis de televisió local ja eren existents, com a conseqüència de l’acord

XAL


21

plenari municipal “ex article 9 de la LTL” i amb la concessió atorgada, altra cosa és

que encara no s’hagi començat a prestar el servei.

I hi, a més, un argument complementari per estalviar aquest procediment del ROAS

als consorcis locals creats. Aquestes entitats són entitats públiques de caràcter

associatiu constituïdes per entitats locals (en aquest cas, ajuntaments) i altres

entitats adreçades, entre altres finalitats a gestionar serveis d’interès local o comú.

D’altra banda, en els estatuts dels consorci que s’estan constituint per gestionar les

TDL es disposa com objecte dels consorcis, com no podia ser d’altra manera, la

prestació dels serveis públics de la TDL atorgats amb les concessions.

De manera que aquests serveis són previs i causa de la constitució dels consorcis,

de forma que no sembla raonable, a banda de per les raons abans referides, que

ara els consorcis creint aquests serveis que d’altra banda pertoquen als

ajuntaments, encara que la seva gestió hagi de ser, per determinació de la LTL i del

pla tècnic, de forma conjunta i associada.

Tot això porta a considerar, en opinió del signant d’aquest dictamen, que no es

precís en aquests cas que ni els ajuntaments titulars dels serveis, ni els consorcis

en que aquells s’apleguen per gestionar la TDL segueixin, en aquest cas, el

procediment d’establiment dels serveis locals, que contempla el ROAS.

III.- PROCEDIMENT D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT.

Abans d’entrar en els aspectes substantius del reglament d’organització i

funcionament caldrà analitzar, primerament, els aspectes procedimentals de la

referida norma i, en concret, el procediment que s’ha de seguir per a la seva

aprovació.

L’article 33.1 en relació amb l’article 32.2, ambdós de la LCAC, disposa que el ple,

l’assemblea d’electes o òrgan plenari dels ajuntaments, entitats associatives dels

XAL


22

municipis o consorcis locals que tinguin la responsabilitat de la gestió del servei

públic de comunicació audiovisual d’àmbit local (en aquest cas la televisió digital

local) han d’aprovar el reglament d’organització y funcionament del servei.

En el cas de la TDL les entitats que han de procedir a aquesta aprovació són els

Ajuntaments (en el cas de Barcelona, Badalona i L’Hospitalet de Llobregat, que

gestionaran en solitari aquests mitjans, d’acord amb el repartiment de programes

públics fet per la Generalitat a la demarcació del Barcelonès) o, en els altres casos,

els Consorcis locals, que és la formula associativa assumida de forma general pels

ajuntaments concessionaris que han de gestionar el servei conjuntament amb altres

ajuntaments.

El procediment d’aprovació del reglament d’organització i funcionament tant si

aquesta s’escau a un ajuntament com a un consorci local, és el mateix: el de

l’aprovació dels reglaments locals que contempla l’article 178 del TRLMRL. Si bé en

el cas dels reglaments d’organització i funcionament que aprovin els ajuntaments

l’aplicació d’aquest precepte és obvia, tota vegada que el municipi és l’entitat local

per antonomàsia, la normativa estatutària del qual és la legislació de règim local i,

en aquest cas, el text refós esmentat, en el cas d’aquesta modalitat de reglaments

aprovats per consorcis locals, l’aplicació de l’esmentat article 178 i, en general, de

la resta de normativa sobre règim local, resulta del que disposa l’article 271 del

TRLMRL, que estableix l’aplicació a aquestes entitats del règim general dels ens

locals en allò que els estatuts no hagin determinat un règim diferenciat.

D’acord amb això, el procediment d’aprovació dels reglaments d’organització i

funcionament, tant si els aproven ajuntaments com consorcis locals, serà l’establert

en l’esmentat article 178 del TRLMRL.

En conseqüència, procedirà una aprovació inicial del reglament per part del Ple

Municipal o Consorcial, així com sotmetre aquesta aprovació inicial a informació

pública i a audiència dels interessats, per un període mínim de trenta dies, per tal

que es puguin presentar reclamacions o suggeriments i, finalment, resoldre les

XAL


23

reclamacions i suggeriments presentats amb aprovació definitiva del reglament per

part del Ple. En el cas de que no haguessin hagut reclamacions o suggeriments,

l’aprovació inicial esdevindria definitiva.

D’acord amb l’article amb l’article 66 del ROAS els reglaments locals i, per tant, els

reglaments que aquí ens ocupa d’organització i funcionament del servei de la TDL

s’hauran de publicar, una vegada aprovats, en el Butlletí Oficial de la corresponent

Província i no entraran en vigor fins haver transcorregut quinze dies hàbils de la

seva publicació íntegra. En el cas de que l’entitat que aprovés el reglament comptés

amb butlletí informatiu local s’hauria de procedir la publicació també en l’esmentat

butlletí.

En tot cas, s’haurà d’inserir la publicació del reglament en el tauler d’anuncis de

l’entitat. Finalment, s’ha d’anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat la referència

de la publicació íntegra realitzada al corresponent BOP.

Si bé la legislació de règim local contempla la possibilitat d’entitats locals de base

associativa d’àmbit supraprovincial (article 44.3.b de la LRBRL) i res no impedeix

que el consorci local pugui tenir aquest abast, com succeeix amb alguns constituïts

per gestionar la TDL, la normativa no aclareix en aquest cas quin hauria de ser el

Butlletí Oficial de la Província cridat a publicar les disposicions generals i actes de

les esmentades entitats. De manera que en aquest cas s’imposa la publicació en

els diferents BOPs afectats, produint-se l’entrada en vigor de la norma quan passin

els quinze dies des de la integra publicació en el darrer BOP.

Determinat el procediment per aprovar el reglament d’organització i funcionament,

cal referir-nos, per tancar amb aquesta vessant procedimental del referit reglament,

a qui té la iniciativa per la formació del reglament i a qui pertoca materialment la

seva redacció, encara que, posteriorment, sigui el plenari de la entitat qui aprovi la

norma.

XAL


24

Encara que es pot establir una distinció en les disposicions generals de les entitats

locals entre aquelles que regulen activitats o matèries externes a l’organització i

funcionament de l’entitat local: les ordenances locals, i aquelles que regulen

l’organització i el funcionament (singularment, prestació de serveis) de les referides

entitats: els reglaments locals (encara que el terme reglament admet un sentit més

ampli que englobaria ambdós supòsits de normes), de fet el règim jurídic

d’ordenances i reglaments locals és el mateix, amb la qual cosa és aplicable, als

reglaments, les previsions dels articles 61 i 62 del ROAS sobre iniciativa per la

formació d’una ordenança local i redacció de la mateixa.

L’article 61 del ROAS disposa que la iniciativa per la formació del reglament local

serà de la corresponent entitat local i, en els municipis, també dels veïns pel seu

compte o mitjançant les entitats o associacions representatives. La iniciativa veïnal

ha de complir els requisits que contempla l’esmentat article 61 i s’elevarà al ple del

corresponent que la podrà admetre a tràmit o rebutjar.

En el cas dels reglaments d’organització i funcionament del servei de la TDL, tant

per la seves pròpies característiques com pel fet que hagin de ser aprovats, en

general, pels consorcis locals creats a l’efecte, la iniciativa ha de partir del Ple del

Consorci que l’hauria d’adoptar en una de les primeres sessions (fins i tot, si es

possible en la sessió constituent).

Aquest acord hauria de tenir present el que disposa l’article 62 del ROAS, segons el

qual, acordada la formació de la norma local, s’haurà de designar una comissió

d’estudi encarregada de redactar el text de l’avant-projecte. Aquesta comissió ha

d’estar integrada per membres de la corporació i personal tècnic, propi o aliè, sota

la presidència d’un d’aquells. La comissió, diu el precepte, podrà proposar que

s’encomanin per aquesta finalitat estudis, informes o dictàmens professionals aliens

a l’ens.

En conseqüència, en el mateix acord decidint la formació del reglament s’hauria de

designar la comissió de treball referida.

XAL


25

També l’article 62 disposa que l’entitat local (aquí el consorci) pot demanar al seu

consell comarcal, a la Diputació o Administració de la Generalitat assistència per a

l’elaboració del text.

IV.- SOBRE L’EXPOSICIÓ DE MOTIUS DEL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT.

Entrant en el contingut del reglament d’organització i funcionament s’escau distingir

en ell una part normativa composada pels articles i, eventualment, disposicions

addicionals, finals o transitòries, segons els casos, i l’exposició de motius, que en el

seu cas es pugui establir amb la finalitat estricta de facilitar la interpretació de

l’esmentada part normativa.

Aquesta finalitat de l’exposició de motius com a coadjuvant de la tasca teleològica

del aplicador de la norma, l’ha posat de relleu, de forma reiterada el Tribunal

Suprem, en diferents sentències entre les que podem esmentar les de 13 d’octubre

de 1998 i 27 de febrer de 2001, referides ambdues a la Llei d’Arrendaments

Rústecs Històrics, que de forma anàloga afirmen en relació a aquest apartat

expositiu de la norma el que segueix:

“En efecto, la Ley 1/1992, de 10 febrero, de arrendamientos rústicos históricos especifica en la «exposición de motivos», en orden a la explicación del derecho de acceso y sus finalidades, a propósito del valor de las fincas arrendadas que a éste «han contribuido de forma notable, el arrendatario y sus ascendientes, mediante su cultivo a lo largo de varias generaciones», conceptos que, obviamente, presuponen varias sucesiones en el arriendo. Tal elemento interpretativo de la norma, de indudable importancia, conforme al artículo 3.1 del Código Civil, no puede ignorarse sin torcer el espíritu y finalidad de la misma”.

Pel que fa a l’exposició de motius del reglament d’organització i funcionament del

servei públic de la televisió digital local, l’Ajuntament o Consorci local que elabora i

aprova la norma pot manifestar en aquest passatge del reglament les motivacions

d’ordre polític o institucional que el porten a adoptar les decisions que s’escaiguin

en ordre a la prestació del servei, del contingut d’aquest i de les formes de

XAL


26

participació política i social en la referida prestació, que es plasmen en la referida

disposició general.

Tanmateix, també és possible una exposició de motius de caràcter més asèptic,

referida tant sols a les bases normatives que fonamenten i, àdhuc, exigeixen

l’aprovació del reglament. Des d’aquesta perspectiva el contingut de l’exposició de

motius d’aquest reglament d’organització i funcionament podria ser, més o menys,

del següent contingut:

“L’article 33.1 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de Comunicació Audiovisual de Catalunya estableix que el ple, l’assemblea d’electes o l’òrgan plenari de l’ens que gestioni el servei públic audiovisual d’àmbit local corresponent aprovarà el Reglament d’Organització i Funcionament del dit servei públic. D’acord amb l’esmentada llei, el Reglament d’Organització i Funcionament del Servei Públic Audiovisual Local, haurà de definir les missions de servei públic dirigides a la satisfacció de les necessitats de la comunitat local i la forma organitzativa, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local, per mitjà de la qual s’ha de fer la gestió directa del servei. La definició de les missions del servei públic audiovisual d’àmbit local s’haurà d’efectuar a partir dels principis generals que regulen la comunicació audiovisual a Catalunya. Així mateix, a partir de l’aplicació del principi d’autonomia local i sobre la base dels principis bàsics de la llei, s’haurà de definir el model concret d’organització i funcionament del servei. També serà objecte de regulació a l’esmentat Reglament d’Organització i Funcionament un consell de naturalesa consultiva i assessora, al qual quedin integrants els grups socials i polítics més representatius dins el territori corresponent i també les entitats sense ànim de lucre del mateix territori, en la forma que es consideri oportuna per a permetre garantir la participació dels esmentats grups socials i polítics i entitats sense ànim de lucre en la gestió del servei públic de comunicació audiovisual d’àmbit local. Per últim, també determina l’article 33 de la Llei que correspondrà al ple, l’assemblea d’electes o l’òrgan plenari corresponent el nomenament dels màxims responsables de la gestió del servei, establint els quòrums necessaris i reservant al reglament d’organització i funcionament del servei el procediment que, en tot cas, haurà de tenir en consideració la necessitat de l’informe preceptiu no vinculant de l’esmentat consell de naturalesa consultiva i assessora, que avaluarà la capacitat, el mèrit i la idoneïtat dels candidats proposats. En el mateix precepte, es determina la funció mediadora del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en el cas de conflictes relatius al nomenament.

XAL


27

D’acord amb el que disposa la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya i, en particular, en compliment de les prescripcions establertes a l’article 33 de l’esmentat text legal, correspon al Ple del Consorci (Ajuntament) de.....l’aprovació d’aquest Reglament d’Organització i Funcionament del servei de televisió digital local que el referit ens ha de gestionar. En virtut de tot l’anterior, el Ple de la referida entitat aprova el següent Reglament:”

V.- EL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT COM A NORMA REGULADORA DE LA FORMA DE GESTIÓ DEL SERVEI DE TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL.

L’article 33.1 de la LCAC estableix com dues de les finalitats primeres del reglament

d’organització i funcionament les de definir les missions de servei públic que ha

complir el mitjà dirigides a la satisfacció de la comunitat a la que es projecta i la

forma organitzativa del servei. Em referiré en aquest apartat del dictamen a aquesta

segona finalitat, per passar tot seguit, en un moment posterior d’aquest treball, al

tema del tot rellevant de les missions de servei públic que ha de complir el mitjà.

En relació a la forma de gestió, cal començar recordant que l’article 5 de la LTL

disposa que el servei de televisió local serà gestionat pels ajuntaments per alguna

de les formes previstes en l’article 85.3 de la LRBRL, que contempla les diferents

formes de gestió directa dels serveis locals: per la pròpia entitat local, per un

organisme autònom, per una entitat pública empresarial o per una societat mercantil

de capital íntegrament local.

D’altra banda, l’article 9 de la mateixa LTL disposa que, quan l’àmbit territorial de la

demarcació de la TDL, definida pel pla tècnic, abasti diferents municipis (supòsit

únic en les demarcacions catalanes), la gestió directa municipal del programa o

programes reservats es farà conjuntament (d’aquesta gestió conjunta s’exclourien,

com ja s’ha dit, les televisions locals que han de gestionar els Ajuntaments de

Barcelona, Badalona i L’Hospitalet de Llobregat, que, malgrat correspondre a una

demarcació supramunicipal, per raó del repartiment dels programes de gestió

pública existents, aquests ajuntaments gestionen en exclusiva, cadascun d’ells, un

programa).

XAL


28

D’acord amb aquesta previsió de l’article 9 esmentat, la disposició addicional sisena

del Real Decret 439/2004, de 12 de març, preveu que la decisió sobre el mode de

gestió, correspondrà als municipis inclosos dins de la demarcació per qualsevol dels

mitjans de col·laboració entre Administracions que preveu la LRBRL. En aquesta

mateixa línia, la Base 6 de les Bases Generals aprovades per l’Acord de Govern de

20 de setembre de 2005, relatiu al procés de concessió del servei de la TDL als

ajuntaments (Annex 2 del referit Acord) preveu que els ajuntaments que hagin de

gestionar conjuntament un programa de TDL constituiran un ens de gestió.

La LCAC reprodueix, en el seu article 32.2, totes aquestes previsions de la

normativa estatal sobre la TDL, en afirmar que la prestació del servei públic de

comunicació audiovisual d’àmbit local ha de ser duta a terme en forma de gestió

directa per part dels municipis, les modalitats associatives d’ens locals establertes

per la llei i els consorcis integrats per ens locals. Val a dir que aquestes dues

alternatives organitzatives (modalitats associatives d’ens locals i consorcis locals)

responen als instruments de col·laboració entre Administracions que preveu la

LRBRL.

De fet, el consorci local (previst a l’article 87 de la LRBRL) és una categoria de les

modalitats associatives dels ens locals, de manera que, en contemplar-la de forma

diferenciada el LCAC, sembla donar aquesta llei una especial atenció a aquesta

forma associativa. En tot cas, el Tribunal Suprem, en la sentència de 22 d’abril de

2005, ha afirmat en relació al consorci local, el que segueix : “el Consorcio así

creado tendrá naturaleza de administración pública, será quien gestione el servicio

público por medio de alguna de las formas previstas en la legislación administrativa

y sustituirá a los entes consorciados”.

Per tant, quan actua el consorci és com si actuessin els ajuntaments consorciats

atesa aquesta funció substitutiva que realitza aquell. En aquest mateix sentit,

l’article 270.2 del TRLMRL disposa que el consorci podrà emprar qualsevol de les

formes de gestió dels serveis públics previstos per la legislació de règim local.

XAL


29

Tornant al reglament d’organització i funcionament del servei públic de la TDL, tant

en el cas de que aquest servei sigui prestat per un ajuntament de forma individual

(els esmentats casos de Barcelona, Badalona i L’Hospitalet) com si ho fa un

consorci, com a instrument de gestió conjunta d’una pluralitat d’ajuntaments que

comparteixen un programa (en el benentès que el consorci és la formula jurídica

adoptada, en general, pels ajuntaments concessionaris de la TDL que han de

compartir programa), el referit reglament ha de determinar quina és la forma

organitzativa mitjançant la qual es presta el servei.

Les alternatives són, segons abans ja hem vist, la gestió directa per l’Ajuntament o

Consorci; l’organisme autònom; l’entitat pública empresarial i la societat de capital

íntegrament públic. De fet, la LCAC sembla abonar un model binari de gestió del

servei de la TDL, diferenciant l’Ajuntament titular del servei o el Consorci de l’ens o

organisme pròpiament gestor en contemplar la celebració d’un contracte programa

entre ambdues entitats (article 33.3), d’aquesta manera sembla abandonar la llei

l’opció per la gestió del servei pels propis efectius de l’ajuntament o consorci; una

alternativa, aquesta, que els propis ajuntaments a l’hora de procedir a constituir el

Consorci ja excloïen.

En conseqüència, els ajuntaments, en aquest procés de constitució de consorcis,

estan optant per una gestió del servei de la TDL mitjançant una ens instrumental

que podria ser un organisme autònom, una entitat pública empresarial o una

societat de capital íntegrament públic. De fet els ajuntaments s’estan posicionant en

favor de la societat pública local, per la qual cosa sobre aquesta modalitat de gestió

directa del serveis locals hem referiré, si bé moltes de les afirmacions que aquí es

faran serien aplicables als altres ens instrumentals.

En relació a quin ha de ser el contingut del reglament d’organització i funcionament

sobre aquest punt de la forma organitzativa concreta de prestació del servei i, més

en concret, de la societat mercantil de titularitat pública que ha de gestionar aquell,

les preguntes que es susciten són les següents:

XAL


30

a) El reglament d’organització i funcionament ha d’anunciar, simplement, que la

modalitat de gestió escollida és la de la societat mercantil amb capital social

íntegrament del consorci o bé ha de precisar el règim jurídic de la referida

societat?

b) És possible contemplar com a forma organitzativa de gestió del servei, la

prestació per part d’una societat pública pertanyent a un dels Ajuntaments

consorciats?

c) Cal precisar quins aspectes del servei queden en mans de l’ens o organisme

gestor i quins en mans de possibles col·laboracions del sector privat?

d) Relacions entre el Consorci i la societat gestora del servei.

1.- Abast de les previsions del reglament d’organització i funcionament sobre la forma concreta de prestació del servei.

Ja s’ha assenyalat que la forma generalment escollida pels consorcis per gestionar

el servei de la TDL és la d’una societat mercantil amb el capital social del propi

Consorci. Es tracta, doncs, de la forma de gestió dels serveis públics locals

regulada als articles 211 a 227 del ROAS.

L’article 211.3 del ROAS disposa que la societat pot adoptar la forma de

responsabilitat limitada o de societat anònima, la opció sobre una o altra forma

societària sí ha de constar en el reglament d’organització i funcionament per

constituir un aspecte fonamental de la forma de gestió del servei.

Pel que fa a la regulació del règim jurídic d’aquesta modalitat prestacional, l’article

211 del ROAS diferencia aquella regulació sotmesa al dret mercantil de la que

pertoca al dret administratiu. En aquest sentit, disposa que la societat gestora actua

amb subjecció a les normes de dret mercantil, sens perjudici de les matèries

exceptuades per l’acord de creació, les referents a les funcions de direcció i

vigilància que exerceixi l’ens local (en aquest cas, el consorci local) sobre ella i les

XAL


31

de contractació i altres de caràcter administratiu referides als articles 217 i 225

també del ROAS.

En concret, aquests dos articles darrerament esmentats fan referència a l’acte previ

de constitució de la societat, el de la coordinació d’aquesta amb l’ens local (amb el

consorci local, en aquest cas), el de la supressió del servei així també en relació al

règim de béns i contractació de la societat i l’obligació d’aquesta d’elaborar

anualment un programa d’actuació, inversions i finançament.

Pel que fa la règim jurídic sotmès al dret mercantil, aquest es troba regulat

primerament en el Text Refós de la Llei de Societats Anònimes (TRLSA), aprovat

pel Real Decret Legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, si es tracta d’una

societat anònima, o per la Llei 2/1995, de 23 de març, de societats de

responsabilitat limitada (LSL). D’altra banda, les referides lleis estableixen que el

funcionament de les societats que conformen el seu àmbit subjectiu, es regiran pels

estatuts de les referides societats (article 9 del TRLSA i 13 de la LSL).

Així doncs hi ha una part del règim jurídic d’aquestes societats gestores que és

regulada per les lleis mercantils esmentades, que, per aquesta raó, no s’han de

reproduir en el reglament d’organització i funcionament. Tampoc s’ha d’incloure el

que es propi dels estatuts d’aquestes societats, que el ROAS contempla com un

document diferenciat del reglament del servei amb un procediment d’aprovació

propi (article 212 en relació amb el 201, ambdós del ROAS).

Pel que fa a la regulació del règim jurídic de les referides societats sotmeses al dret

administratiu, caldria incloure en el reglament d’organització i funcionament el

supòsits de supressió del servei i, afegiríem nosaltres, els de modificació de la

forma de gestió directa escollida. Pel que fa a la regulació de les funcions de

direcció i vigilància del ens local titular del servei (aquí el consorci) amb l’ens o

organisme gestor i, en general, les formes de coordinació entre ambdues entitats,

aquest és substancialment el contingut del contracte programa, que contempla

l’article 33.3 de la LCAC, que estableix les mútues obligacions del consorci o

XAL


32

ajuntament, per una banda, i la societat gestora, per un altra, de finançament del

servei, en el primer cas, i de compliment de determinats objectius definits de servei

públic, en el segon, definint el tipus de relació entre ambdós estaments.

Sobre el contingut del contracte programa i la seva previsió en el reglament

d’organització i funcionament em refereixo més endavant en aquest mateix apartat

de l’informe.

Pel que fa al regim contractual de les referides societats, la Llei de Contractes de

les Administracions Públiques de 1995, aprovada de forma immediata a l’aprovació

del ROAS, el subsegüent Text Refós de la Llei de Contractes de les

Administracions Públiques (TRLCAP), aprovat pel Real Decret legislatiu 2/2000, de

16 de juny, les modificacions que ha patit aquest text refós, com a conseqüència,

sobretot, de sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, desfavorables a

Espanya i, finalment, el Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic, donen i

donaran una regulació acabada a aquest règim contractual, que estalvia i impedeix

qualsevol previsió al respecte en el reglament que ens ocupa.

En relació al regim de béns de les esmentades societats la regulació que

contemplen els articles 214 a 216 del ROAS és del tot suficient, no essent necessari

previsions en relació a aquesta matèria en el reglament d’organització i

funcionament.

Recapitulant podem dir que el reglament d’organització i funcionament hauria de

preveure, en aquest punt de la forma organitzativa de la gestió del servei, si

aquesta prestació correspondrà a una societat anònima o bé a una societat de

responsabilitat limitada el capital social de la qual correspon al Consorci o bé

Ajuntament; el supòsits de modificació d’aquesta forma de gestió o bé de supressió

d’aquest; així com les comeses que queden en mans de la societat gestora o bé del

sector privat en aquesta gestió així com les obligacions mútues que corresponen al

Consorci (o Ajuntament) i l’organisme o ens gestor, que es concreten en el

contracte programa.

XAL


33

Sobre aquests dos darrers punts em refereixo més endavant. Abans, però cal

resoldre una qüestió que s’ha plantejat en alguns dels processos de constitució del

consorci, sobre si aquest pot prestar el servei audiovisual mitjançant una societat

pública d’un dels ajuntaments consorciats i si aquesta forma de gestió troba encaix

en la normativa de l’audiovisual i concretament de televisió local que maneguem.

La qüestió no és pas menor tota vegada que, com és sabut, la TDL amb

demarcació supramunicipal substituirà una televisió de planta municipal gestionada

pels Ajuntaments, amb empreses públiques pròpies, a voltes juntament amb altres

mitjans de la titularitat municipal. La possibilitat de que alguna d’aquestes empreses

municipals pugui gestionar el servei públic televisiu del Consorci i així pugui constar

en el reglament d’organització i funcionament pot evitar costos socials fàcils

d’imaginar.

En conseqüència, a continuació em referiré a la viabilitat o no de la gestió del servei

de la TDL d’un consorci, per una societat municipal d’un dels ajuntaments integrats

en el referit ens associatiu.

2.- La prestació del servei de TDL, que correspon a un Consorci dels Ajuntaments concessionaris de la demarcació, per part d’una societat municipal d’un d’aquests ajuntaments consorciats.

Ja s’ha assenyalat abans en aquest dictamen que la única exigència establerta tant

per la normativa estatal relativa a la televisió local com a la legislació catalana sobre

l’audiovisual, pel que fa a la prestació del servei de la TDL per part dels ajuntaments

és que aquesta es porti a terme per alguna de les formes de gestió directa que

contempla la legislació de règim local. Quan és el Consorci el que es constitueix

com ens de cooperació dels ajuntaments afectats, és, com ja s’ha dit, l’ens

consorcial el que gestionarà el servei per alguna d’aquestes formes de gestió

directa.

XAL


34

La constitució d’un consorci és un pacte associatiu, un conveni, tal com senyala

expressament l’article 6.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic

de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP-

PAC) o com també es desprèn de l’article 303.3 del ROAS. En aquest pacte

associatiu, les entitats que es consorcien, acorden les comeses d’interès comú que

realitzaren plegades, mitjançant la nova entitat i el que cadascú aporta a la mateixa.

No ha de trencar l’exigència de gestió directa que totes les entitats associades

acordin que una d’elles, mitjançant un ens instrumental realitzarà aquesta gestió.

De fet, en aquest cas, estaríem davant del que disposa l’article 307. 2 del ROAS

segons el qual: “En virtut del conveni, una entitat o administració pot gestionar un

servei de la competència d’una altra sense que aquesta en perdi la titularitat”

Aquesta encomana de la gestió d’un servei públic a una altra administració no

comporta que aquesta no es presti en règim de gestió directa, tota vegada que no

estem davant de cap dels supòsits de gestió indirecta que contempla l’article 85.4

de la LRBRL. En realitat, el Tribunal Suprem ha deixat clar que aquesta encomana

a una altra administració local de la gestió del servei no comporta que aquest no es

presti en règim de gestió directa. Així, en la sentència abans ja esmentada de 22

d’abril de 2005, afirmarà: “Nada impide que a través de un convenio de

colaboración un ente local pueda asumir la gestión directa de los servicios públicos

de otro ente local”.

D’acord amb això, res no impedeix que en el reglament d’organització i

funcionament es faci constar que la prestació del servei la realitzarà una empresa

municipal d’un dels ajuntaments que integren el Consorci. En tot cas, el problema

pot esdevenir del fet que els màxims responsables d’aquesta empresa municipal

depengui des d’un punt de vist orgànic, en darrera instància, del corresponent

Ajuntament i no pas del Consorci i el fet que l’article 33.2 de la LCAC contempli en

nomenament dels màxims responsables del servei per part del Plenari de

l’Ajuntament, Ens associatiu corresponent o Consorci, per una majoria qualificada

de dos terços i amb l’informe previ del Consell Consultiu i Assessor.

XAL


35

De totes maneres, l’article 307.3 del ROAS contempla que els convenis, que

instrumentin aquesta encomana de prestació per part d’un ajuntament mitjançant un

ens instrumental d’un servei comú a la totalitat de municipis aplegats en el

Consorci, poden contemplar les facultats que es reserven les administracions que

convenen (l’Ajuntament titular de l’empresa pública gestora i el Consorci).

En aquest sentit, podria operar-se de dos maneres. La primera seria la de

condicionar aquesta encomana de gestió a la conformitat del Plenari del Consorci,

amb la majoria indicada de dos terços i amb l’informe previ del Consell Consultiu i

Assessor de l’equip directiu de la referida empresa municipal gestora o aprovar,

amb les referides condicions un equip directiu integrat en la plantilla del Consorci,

que donés les directrius corresponents a l’empresa municipal referida en tot allò

referent a la gestió de la TDL, constant en tot cas en el reglament d’organització i

funcionament la intervenció del Ple del Consorci i del Consell Consultiu i Assessor,

pel que fa a la determinació dels màxims responsables del servei per una de les

dues alternatives esmentades.

Concloent podem dir que, en aquest supòsit de gestió del servei per part d’una

empresa pública d’un dels Ajuntaments consorciats, el reglament d’organització i

funcionament pot contemplar que el Consorci per gestionar el servei encomanant

aquesta gestió a un dels ajuntament associats per mitjà d’una empresa municipal

pròpia i d’acord amb el conveni d’encomana de gestió que hagin de signar el

Consorci i l’Ajuntament encomanat, procediment pel que fa a la designació dels

màxims responsables del servei d’acord amb el que es disposa en el paràgraf

anterior d’aquest dictamen. XAL


36

3.- Sobre la col·laboració del sector privat en la prestació del servei de TDL.

L’article 33.1 de la LCAC disposa com a funcions pròpies del reglament

d’organització i funcionament, com ja hem vist, tant la definició de les missions de

servei públic que ha de complir el mitjà en benefici de la comunitat a la qual

s’adreça, com la forma organitzativa mitjançant la qual es concreta la gestió directa

del servei. “A aquest darrer efecte- precisa la norma- la gestió directa del servei

públic audiovisual d’àmbit local exigeix que l’ens o l’organisme de gestió

corresponent assumeixi la definició, l’elaboració i la distribució dels continguts

audiovisuals, sens perjudici de la possibilitat de comptar amb el suport del sector

privat d’acord amb els termes i límits que determina l’article 23.3”

Si un aspecte fonamental de la gestió del servei és que l’ens o organisme de gestió

corresponent assumeixi la definició, elaboració i distribució dels continguts

audiovisuals, possibilitant, tanmateix, de forma expressa la LCAC, que en la gestió

del servei hi col·labori el sector privat, encara que no ho digui expressament la llei

sembla que el reglament d’organització i funcionament hauria de senyalar, si més

no en termes generals, quin és l’abast de l’activitat gestora del referit ens o

organisme (la societat pública segons hem vist) i quina part es reserva el sector

privat.

Cal recordar que l’article 23.3 del LCAC, al que remet l’article 33.1, referit a la gestió

del servei públic local audiovisual, senyala que per a la prestació de l’esmentat

servei públic es podrà comptar amb el suport i la col·laboració d’entitats i subjectes

privats en els casos que sigui necessària la disponibilitat de mitjans materials i

professionals diferents dels de l’ens o la societat responsable de la gestió directa

del servei, sens perjudici de la seva gestió directa, i d’una manera particular quan

això permeti impulsar el sector audiovisual. En tots els casos la decisió ha de ser

motivada.

D’altra banda, l’article 32.3 de la LCAC disposa, en directa relació amb el que

estableix l’Acord del Govern de 20 de setembre de 2005, que els prestadors del

XAL


37

servei públic de televisió d’àmbit local han de garantir una programació mínima de

quatre hores diàries i trenta-dues hores setmanals, amb un percentatge de

producció pròpia que autoritzi el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (en

endavant, CAC) amb relació a la programació en cadena i sindicació de programes,

tenint en compte que la programació en cadena no podrà superar el màxim del 25%

de la producció televisiva i el percentatge de programació sindicada serà la que fixi

també el CAC.

Convé precisar que, d’acord amb l’article 1 de la LCAC, producció pròpia no és

aquella necessàriament produïda pels serveis de la societat gestora, sinó aquella la

iniciativa i la responsabilitat de l’enregistrament de la qual o bé la propietat o els

drets d’explotació de la mateixa correspon al prestador del servei, la qual cosa vol

dir que aquesta programació pot ser realitzada materialment des del sector privat.

D’altra banda, la base 9 b) de les Bases Generales previstes en l’annex 2 de l’Acord

del Govern de 20 de setembre de 2005 defineix la sindicació de programes,

l’emissió d’aquells produïts o coproduïts per les televisions locals.

D’acord amb el que s’ha esmentat hi ha un ampli marge del que seria l’activitat

prestacional del servei públic de la televisió digital local, tant pel que fa als

continguts com en la seva vessant tècnica, que pot no ser realitzat directament per

la societat gestora, ja sigui perquè s’encomana al sector privat o perquè, per la via

de la sindicació, són continguts que procedeixen d’altres televisions locals o a

instàncies de cooperació i assistència a les referides televisions com pot ser la

Xarxa Audiovisual Local.

En aquest sentit, la previsió que necessàriament ha de realitzar el reglament

d’organització i funcionament sobre la forma de gestió del servei potser hauria

d’incloure, encara que fos en termes generals, el nivell d’externalització del servei

que es pretén, bo i considerant que aquesta qüestió depèn en bona mesura de

decisions externes com las del CAC.

XAL


38

4.- Les relacions entre el Consorci o, en el seu cas, Ajuntament i la societat gestora: el contracte programa.

Una qüestió fonamental en la forma de gestió del servei públic de la TDL és el de

les relacions entre el Consorci o, en el seu cas, l’Ajuntament i la societat gestora.

Unes relacions que són de direcció i que es concreten bàsicament en el mandat

que el Consorci o Ajuntament efectua a la societat gestora pel que fa als termes de

prestació del servei i objectius a assolir amb la mateixa i, en sentit invers, en la

dotació econòmica que l’entitat titular del servei (Consorci o Ajuntament) es

compromet a facilitar a la societat gestora per assegurar la gestió i l’assoliment dels

objectius proposats.

La concreció d’aquests compromisos mutus és el contracte programa que

contempla l’article 33.3 de la LCAC que disposa que “l’autonomia de la gestió

directa i quotidiana del servei respecte dels òrgans de govern corresponents i la

decisió dels ens locals, les associacions i consorcis responsables s’ha de garantir

per mitjà de la subscripció del contracte programa corresponent, el qual ha de

proveir els fons necessaris per a la prestació adequada dels servei, tot definint a la

vegada els objectius específics de servei públic que han de ser assumits per l’ens o

l’organisme gestor” .

Es important assenyalar que la LCAC també acudeix a la figura del contracte

programa per articular els objectius i el finançament del servei públic de

comunicació audiovisual de la Generalitat, que ha d’establir l’Administració

autonòmica per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que d’acord amb

el que disposa l’article 26 de la LCAC és l’ens a qui pertoca la gestió de l’esmentat

servei.

Doncs bé, en la Proposició de Llei de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals, que inicià la seva tramitació en el Parlament de Catalunya però que,

dissortadament, no ha pogut finalitzar (i, per tant, no ha esdevingut llei), com a

conseqüència de la dissolució anticipada de la Cambra amb el conseqüent

XAL


39

decaïment de les iniciatives legislatives en curs, es preveia i regulava el contracte

programa a formalitzar per la Generalitat i l’esmentada Corporació.

Atès l’evident paral·lelisme existent entre l’esmentat contracte programa i el que han

de subscriure els consorcis locals de la TDL i Ajuntaments amb serveis d’aquesta

modalitat televisiva i les corresponents societats gestores, reproduirem aquí la

referida regulació no reeixida, en tot allò que pugui ser aplicable la servei públic

audiovisual local, complementada amb altres clàusules que per ser específiques del

servei local no contemplava l’esmentada Proposició de Llei.

Aquesta regulació de la proposició de llei, adaptada i complementada en els termes

que es veurà, podria ser la regulació que contemplés pel que fa a aquest punt els

reglaments d’organització i funcionament.

En aquest sentit, el reglament d’organització i funcionament podria establir pel que

fa la contingut dels contractes programes que aquests podrien contemplar les

següents clàusules o previsions:

a) Abast de l’encàrrec del servei.

b) Concretar l’emissió de publicitat, tenint en compte el control de la qualitat

d’aquesta, el contingut dels missatges publicitaris i l’adequació dels temps

de publicitat a la programació i a les necessitats del mitjà.

c) Criteris per garantir el dret d’accés als grups polítics i socials significatius i

els criteris de distribució; criteris ambdós que hauran d’haver estat informats

pel Consell Consultiu i Assessor.

d) Quotes d’emissió d’obres audiovisuals, segons origen i expressió lingüística,

d’acord amb allò que fixi la normativa aplicable i les bases aprovades pel

Govern en relació a les concessions de la TDL reservades als ajuntaments.

e) Criteris d’eficiència econòmica i de garantia de qualitat del servei.

f) Criteris per a l’obtenció de recursos publicitaris o d’altre origen.

XAL


40

g) Criteris o límits, si s’escau, al recurs a la sindicació de programes o a

l’emissió en cadena, d’acord amb el que disposi la normativa aplicable i amb

el que estableixi el CAC.

h) Aportació econòmica del Consorci o Ajuntament a la societat gestora per al

finançament del servei.

i) Criteris de transparència en la gestió.

j) Indicadors d’avaluació del contracte programa.

VI.- LA DEFINICIÓ DE LES MISSIONS DE SERVEI PÚBLIC QUE, PER A LA SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS DE LA COMUNITAT LOCAL, HAN D’ASSEGURAR ELS MITJANS PÚBLICS AUDIVISUALS D’ÀMBIT LOCAL, EN AQUEST CAS LA TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL.

L’article 33.1 de la LCAC disposa que el reglament d’organització i funcionament del

servei públic audiovisual d’àmbit local definirà les missions de servei públic a que

haurà d’atendre el referit mitjà públic. Sobre el concepte de “missió de servei públic”

procedent de la normativa i jurisprudència comunitària i ara acollit, com veiem, per

la legislació interna, podem dir que es tracta d’aquelles activitats confiades pel

poder públic a una entitat pública o també a entitats privades, per assegurar la

satisfacció de necessitats concretes de sectors de la població, que, per aquesta raó,

poden quedar eximides de les estrictes normes de la competència.

Així el Tribunal Suprem també ha fet seu aquest concepte en la sentència de 21 de

juny de 1985 on, en relació a un mercat municipal afirma:

“... la permanencia de estos mercados en una determinada zona o sector, cuyas necesidades de abastecimiento, por su alejamiento del centro urbano, o de las áreas densamente comercializadas, justifican su instalación; resultando accesorio el que como ha ocurrido en este caso, el mercado, sin salirse de la zona, cambie de emplazamiento a un lugar próximo o aledaño, lo que determina que, a pesar de este traslado se le considere que es el mismo, puesto que el antiguo no desaparece, sino que cambia de lugar, pero en las proximidades y para atender las necesidades del mismo sector de la población, en misión de servicio público.”

XAL


41

En relació a les missions de servei públic, que ha de prestar un servei públic

audiovisual d’àmbit local, com la televisió digital local, cal dir que algunes d’elles

estan ja definides per l’ordenament jurídic. En aquest sentit, el propi article 20.3 de

la Constitució espanyola, en referir-se als mitjans de comunicació dependents d’un

ens públic (per tant, també les televisions locals gestionades per ajuntaments de

forma individual o cooperativa, integrats en consorcis o altres ens associatius),

disposa que aquests garantiran l’accés dels grups socials i polítics significatius,

respectant el pluralisme de la societat i respectant també i promovent les diferents

llengües d’Espanya; obligacions totes elles que corresponen missions de servei

públic que han de garantir els mitjans públics.

Pel que fa als serveis públics audiovisuals d’àmbit local de Catalunya, la LCAC ha

desenvolupat les previsions de l’article 20.3 de la Constitució, determinant una

relació de missions de servei públic que necessàriament han de complir aquesta

categoria de mitjans públics de comunicació audiovisual. En aquest sentit, l’article

32.1 de la LCAC disposa que aquests serveis públics audiovisuals locals haurà de

complir amb les missions de servei públic que l’article 26.3 de la pròpia LCAC

assigna als mitjans audiovisuals de la Generalitat adaptats als propis interessos de

les col·lectivitats locals.

L’article 26.3, en qüestió, disposa que són missions de servei públic a realitzar en

virtut de la remissió normativa referida pels serveis públics audiovisuals d’àmbit

local (per tant per la TDL gestionada per ajuntaments o consorcis locals) les

següents:

a) L’impuls del coneixement i respecte dels valors i els principis continguts en

la Constitució espanyola, l’Estatut d’autonomia, el dret comunitari originari i

els tractats internacionals.

b) La transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa

amb el pluralisme polític, social i cultural i també amb l’equilibri territorial.

c) La difusió de l’activat institucional de l’àmbit territorial corresponent, de les

organitzacions polítiques i socials i dels agents socials.

XAL


42

d) La garantia de la màxima continuïtat en la prestació del servei i de la plena

cobertura del conjunt del territori. D’una manera particular, l’accés de tots els

ciutadans a les diferents prestacions integrants, en cada moment, del servei

públic de comunicació audiovisual.

e) La garantia de que totes les persones amb discapacitat puguin accedir d’una

manera efectiva a tots els continguts emesos.

f) La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i cultura catalanes,

dins el marc general de la política lingüística i cultural de la Generalitat i,

també, a l’àmbit territorial de la Vall d’Aran, l’aranès en els termes establerts

per la legislació vigent.

g) La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i

democràtic de la societat, el coneixement i el respecte de les diverses

opcions i manifestacions polítiques i socials, lingüístiques, culturals i

religioses presents al territori de Catalunya.

h) La promoció activa de la igualtat entre dones i homes, que inclou la igualtat

de tracte i d’oportunitats, el respecte a la diversitat i a la diferència, la

integració de la perspectiva de gènere, el foment d’accions positives i l’ús

d’un llenguatge no sexista.

i) El reforç de la identitat nacional com un procés integrador, en evolució

constant i obert a la diversitat.

j) El subministrament de continguts i serveis audiovisuals dirigits als sectors

més amplis i diversos de l’audiència, amb una atenció especial als col·lectius

més vulnerables, tot promovent el coneixement, la influència i el prestigi del

servei públic dins del marc general de l’espai català de comunicació

audiovisual.

k) La definició, l’aplicació i l’impuls d’un model de comunicació basat en la

qualitat, en la diversitat de l’oferta, el foment de la innovació, el respecte dels

drets dels consumidors i l’exigència ètica i professional.

l) L’afavoriment de l’accés dels ciutadans a la formació, la difusió, el

coneixement i la divulgació màxims dels principals esdeveniments polítics,

socials, econòmics, científics i esportius de la col·lectivitat a la qual s’adreça

el mitja; les seves arrels històriques, preservant d’una forma especial la

XAL


43

memòria històriques i el patrimoni del seus testimonis així com la promoció

de les manifestacions culturals més diverses.

m) La contribució a estrènyer vincles amb comunitats de fora del Principat de

llengua i cultures catalanes.

n) La contribució al desenvolupament de les indústries culturals.

o) La difusió del servei públic de comunicació audiovisual com a mecanisme

exterior de la cultura.

p) La contribució al desenvolupament de la societat del coneixement utilitzant

les diverses tecnologies i vies de difusió i els serveis interactius, desplegant

nous serveis i afavorint l’apropament de l’administració pública als

ciutadans.

Com ja s’ha dit abans aquestes missions de servei públic són establertes per

l’article 26 per als serveis audiovisuals de titularitat de la Generalitat, la gestió dels

quals correspon a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, tot i que l’article

32 de la mateixa llei audiovisual, com també s’ha explicat, preveu la seva exigència

pels mitjans audiovisuals públics de caràcter local, per bé que adaptant el seu

contingut als interessos del món local, la qual cosa ha de fer que alguns de les

obligacions de servei referides (s’està pensant, per exemple, amb les previstes en

les lletres m) i o) abans esmentades) tenen una aplicació més relativa i esbiaixada a

l’àmbit local o, a voltes, siguin inaplicables en aquest àmbit.

Amb tot, les missions de servei públic abans referides, passades pel sedàs dels

interessos local, suposen un “corpus” mínim d’obligatori compliment els mitjans

públics audiovisuals d’abast local i, en allò que aquí interessa, de la TDL gestionada

pels ajuntaments, de forma individual o consorciada, de manera que, per aquesta

raó i en compliment del que disposa l’article 33.1 de la LCAC, s’han de contemplar

en el reglament d’organització i funcionament.

Cal assenyalar, tanmateix, que les missions de servei públic dels mitjans públics

locals que trobem en diferents normes jurídiques no esgoten les que pot definir

XAL


44

l’Ajuntament o Consorci local corresponent mitjançant el reglament d’organització i

funcionament que aquí ens ocupa.

Des del món local, la Universitat i la professió periodística s’ha fet un esforç

important per a definir el paper de la comunicació local o de proximitat,

especialment la de titularitat pública, sigui audiovisual o d’altre ordre, i, per tant, de

les missions de servei públic que han de realitzar aquests mitjans.

Expressió d’aquest esforç ha estat el Decàleg de Bones Pràctiques de la

Comunicació Local Pública impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el

Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el decidit suport de la Diputació de

Barcelona, que contempla deu objectius (missions de servei públic en la majoria

dels casos) a complir per aquesta categoria de mitjans, que, per aquesta raó,

podrien ser inclosos en els corresponents reglaments orgànics i funcionals, per bé

que algunes d’aquestes missions ja ens les hem trobades, d’una o altra forma, en

l’article 26.3 esmentat de la LCAC, tot i que en el Decàleg les trobem potser més

arran el que es la realitat de la comunicació local.

Aquest Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, defineixen,

com s’ha dit, veritables missions de servei públic, tret, potser, en els casos que es

contemplen en les lletres h, i i j, que fan referència a exigències en la gestió

econòmica i en la participació política i social en la gestió del mitjà, que serien més

pròpies del contracte programa, i d’aplicació de la llei, pel que fa a la participació

política i social en la gestió del mitjà, alienes als continguts del mitjà, que, per

aquesta raó quedarien forma de la consideració de missió de servei públic. El

contingut d’aquest Decàleg és el següent:

a) Actuar com element cohesionador de la col·lectivitat local, fomentant la seva

identitat, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, condicions

socials de dones i homes, tradicions i activitats quotidianes: econòmiques,

socials, culturals i polítiques i els seu projecte de futur.

XAL


45

b) Informar de manera veraç, plural i transparent. Donant compte de la gestió

de l’equip de govern local, mostrant les diferents sensibilitats polítiques que

s’han d’expressar a les urnes, flectint l’opinió dels diferents grups polítics.

c) Ser un referint informatiu per la ciutadania, tenint en compte les

característiques de la col·lectivitat a la qual es projecta, oferint alternatives

informatives plurals davant la resta de mitjans locals, autonòmics o estatals,

sense estar supeditats als canvis que es produeixin als equips de govern

municipals.

d) Fomentar el debat públic per a la participació democràtica.

e) Promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme.

f) Evitar el partidisme i la manca de professionalitat, contrastant les

informacions i donant un tractament de les mateixes el més complert

possible, sense utilitzar la informació com una eina de propaganda.

g) Despertar l’interès de la ciutadania, afavorint la seva implicació i identificació

amb la informació, fomentant la participació, tot emprant un llenguatge clar,

precís i respectuós amb la diversitat.

h) Estar dotats de mitjans humans i materials adequats.

i) Funcionar a partir d’òrgans participatius.

j) Ser gestionats d’acord amb les possibilitats econòmiques de la entitat local

titular.

Així doncs, amb les excepcions abans referides, corresponent a les lletres h,i i j, ja

esmentades, la resta de les “bones pràctiques” referides es poden considerar

missions de servei públic que els consorcis locals i els ajuntaments podrien incloure

en els corresponents reglaments d’organització i funcionament dels serveis públics

de la TDL, en compliment del que disposa l’article 33.1 de la LCAC, juntament i

complementant el que preveu l’article 26.2 de la LCAC, en allò que sigui d’aplicació

a l’àmbit local, tenint en tot cas present que en la relació al llistat del referit article

26.2 i l’expressat Decàleg es produeixen algunes coincidències (així, per exemple,

les missions de servei públic relacionades en les lletres g, h, j, k, i, l).

XAL


46

VII.- EL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT COM A REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA I SOCIAL EN LA GESTIÓ DEL SERVEI DE TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL. EN CONCRET LA COMPOSICIÓ, FUNCIONAMENT I ATRIBUCIONS DEL CONSELL CONSULTIU I ASSESSOR. A banda d’altres aspectes, que composen l’objecte del reglament d’organització i

funcionament, que pertoca aprovar als diferents consorcis gestors de la TDL o als

ajuntaments que la gestionin individualment (Barcelona, Badalona i L’Hospitalet de

Llobregat), d’acord amb el que disposa l’article 33 de la LCAC, aquest mateix

precepte contempla dos continguts necessaris del referit reglament que el

converteixen en la norma reguladora bàsica de participació política i social en la

gestió d’aquesta mitjans públics audiovisuals d’àmbit local.

D’una banda, l’apartat 4 de l’esmentat article de la LCAC disposa que en la gestió

dels serveis públics audiovisuals d’àmbit local cal garantir, d’acord amb el contracte

programa, la participació dels grups socials i polítics més representatius dins el

territori corresponent i també de les entitats sense ànim de lucre del mateix territori,

per mitjà de la seva integració en un consell de naturalesa consultiva i assessora i,

d’acord amb que estableixi el reglament d’organització i funcionament.

L’apartat 1 del mateix article 33 preveu una de les funcions d’aquest consell

consultiu i assessor en assenyalar que el plenari de la corresponent entitat local o

entitat associativa nomenarà, amb majoria qualificada de dos terços, els màxims

responsables de la gestió del servei audiovisual, de conformitat amb el que

estableixi el reglament d’organització i funcionament, a partir de l’informe preceptiu

del referit consell, que haurà d’avaluar la capacitat, el mèrit i la idoneïtat dels

candidats. Sobre aquest procediment de nomenament d’aquests alts responsables

tornarem més endavant.

Un altre contingut del reglament, regulador d’una participació a un altre nivell en la

gestió del mitjà públic audiovisual local és el que preveu el darrer incís de l’apartat 1

del reiterat article 33 de la LCAC, segons el qual l’esmentat reglament ha de

XAL


47

garantir la representació adequada de tots els municipis si la gestió correspon a un

ens associatiu.

Així mateix, com es deia en la introducció del present dictamen, el reglament

d’organització i funcionament que han d’aprovar els consorcis per a la gestió de la

TDL, podria servir pels municipis consorciats, com a possible reglament tipus per a

la participació dels regidors i grups municipals en els mitjans de comunicació

municipal, un reglament d’aprovació preceptiva de conformitat amb el que disposa

l’article 170.2 del TRLMRL.

De totes maneres sobre la funció del reglament d’organització i funcionament, per

assegurar la participació dels municipis consorciats en la gestió dels servei de la

TDL i com a possible reglament tipus pels ajuntaments als efectes del que disposa

l’article 170.2 del TRLMRL, em referiré més endavant. Ara centraré la reflexió en la

regulació de la participació en el servei públic audiovisual dels grups polítics i

socials més representatius del territori i també de les entitats sense ànim de lucre,

per mitjà de la seva integració en el consell consultiu i assessor, d’acord amb el que

disposa l’apartat 4 de l’article 33 de la LCAC.

Em referiré, doncs, al règim d’organització, funcionament i competències de

l’esmentat consell consultiu i assessor.

1.- El règim organitzatiu del Consell Consultiu i Assessor.

La primera qüestió que planteja la determinació del règim organitzatiu del Consell

Consultiu i Assessor i, més concretament, de la composició del referit Consell és el

redactat confús que conté l’apartat 4 de l’article 33 de la LCAC a l’hora de

determinar aquesta composició.

Ja s’ha assenyalat abans que el referit passatge de la LCAC estableix la necessitat

de garantir, d’acord amb el contracte programa, la participació dels grups socials i

polítics més representatius dins del territori corresponent, i també de les entitats

XAL


48

sense ànim de lucre del mateix territori, per mitjà de llur integració en el consell

consultiu i assessor referit i d’acord amb el que estableixi el reglament

d’organització i funcionament.

Alguns dubtes interpretatius presenta el referit precepte. D’una banda, la referència

a la conformitat tant amb el contracte programa com amb el reglament

d’organització i funcionament podria donar entendre que ambdós instruments

s’erigeixen com a fonts de la regulació d’aquesta participació, una qüestió aquesta

del tot peculiar, tota vegada que la naturalesa de l’esmentat contracte programa no

sembla pas normativa, si ens atenim al que disposa l’apartat 3 d’aquest mateix

article 33 de la LCAC, sinó de servir de instrument de programació i direcció de

l’ens local titular del servei o, en el seu cas, ens associatiu (en els casos, com els

de consorci de la TDL, de serveis públics audiovisuals de gestió conjunta) de

l’activitat de l’entitat instrumental, que gestioni materialment el servei (ens o

organisme gestor, en la terminologia de la LCAC), mitjançant la definició dels

objectius a assolir i la provisió dels corresponents fons econòmics.

L’article 4 de la recent Llei 17/2006, de 6 de juny, de la ràdio i televisió de titularitat

estatal (en endavant LRTTE), que també contempla, per l’àmbit de la radio i la

televisió estatal, aquesta figura del contracte programa, amb idèntica finalitat de la

que li atorga la LCAC per al servei públic audiovisual local, defineix l’esmentat

contracte amb una expressió particularment feliç: “manament marc”, que deixa del

tot en evidència l’exclusió de tota significació normativa.

A la vista del referit apartat 3 de l’article 33 és més senzill determinar l’exacte sentit

de l’apartat 4 d’aquest mateix article 33 a dalt exposat. No es tracta de la existència

d’una concurrència normativa del contracte programa i el reglament d’organització i

funcionament a l’hora de regular la participació dels grups polítics i socials

representatius a més de les entitats sense ànim de lucre en la gestió del servei

públic audiovisual local, sinó que aquesta participació no es pot fer en demèrit de la

tasca de direcció i programació que pertoca a l’ens titular del servei, individualment

XAL


49

o associat en un consorci o altre ens de cooperació, sobre l’organisme o entitat

instrumental que porta a terme, materialment, la gestió.

Vist així el joc d’ambdós apartats de l’article 33, correspon al reglament

d’organització i funcionament i no pas el contracte programa regular aquesta

participació.

En un altre ordre de coses, l’apartat 4 estableix, juntament amb els grups polítics

representatius, dos categories d’agents participatius, els grups socials i les entitats

sense ànim de lucre, la distinció entre les quals es fa difícil d’establir, tota vegada

que una entitat sense ànim de lucre, sempre que tingui una base associativa i no

fundacional, pot qualificar-se, sense cap dificultat com grup social. De fet, l’article

20.3 de la Constitució, en referir-se als mitjans de comunicació social dependents

dels ens públics, senyala que la llei regularà la participació dels grups polítics i

socials representatius, podent-se incloure en aquesta categoria de grups socials,

entitats de molt diversa naturalesa com associacions de diferent ordre (culturals,

recreatives, de defensa d’interessos col·lectius), corporacions de dret públic

expressió també d’interessos col·lectius (col·legis professionals, cambres de

comerç...), sindicats, organitzacions patronals, etc.

Tanmateix, l’article 33.4 de la LCAC ens obliga a cercar una distinció entre les dues

categories ressenyades per la qual cosa ens pot ser d’utilitat la ja esmentada

LRTTE, on també, per mandat de l’article 20.3 de la Constitució, s’institueix un

consell assessor que, segons s’assenyala expressament en l’exposició de motius

de la llei, ha de canalitzar la participació dels grups socials significatius en el

funcionament d’aquesta mitjans en mans de l’Estat.

Cal, en aquest sentit, també assenyalar que l’article 3.2.j) de la LRTTE disposa com

una de les missions de servei públic d’aquests mitjans estatals el recolzament dels

grups socials amb necessitats específiques. D’altra banda, l’article 23 de la referida

llei preveu, en sintonia, com no podia ser d’altra manera, amb l’exposició de motius,

XAL


50

que el consell assessor és l’òrgan de participació de la societat en la Corporació de

RTVE.

Aquest mateix article 23 estableix quina ha de ser la composició del referit consell

assessor, assenyalant que estarà integrat per representants del Consell Econòmic i

Social, del Consell de Consumidors I Usuaris, del Consell de la Joventut d’Espanya,

de l’Institut de la Dona, d’entitats representatives de les persones amb

discapacitats, del Consell General de l’Emigració, a més de les Acadèmies de les

Ars i Ciències Televisives i de les Ars Cinematogràfiques, del món acadèmic en

ciències socials i de la comunicació, dels anunciants, dels periodistes i del Ministeri

d’Afers Exteriors.

Com es pot comprovar, bona part d’aquesta representació correspon a entitats que,

d’una forma directa o indirecta, defensen interessos socials de caràcter col·lectiu i

sectorial: els dels empresaris i treballadors, representats per les organitzacions

patronals o sindicals, presents en el Consell Econòmic i Social, els consumidors, els

joves, les dones, els sectors amb discapacitats, l’emigració i els sectors

empresarials i professionals vinculats amb els mitjans de comunicació, anunciants i

periodistes.

Tornant a la previsió de l’article 33.4 de la LCAC, la referència als grups socials més

representatius cal entendre-la feta a aquelles entitats de tot ordre (associacions,

corporacions de dret públic, etc.) que representen a sectors socials amb interessos

propis (treballadors, sectors empresarials, veïns, etc.), que cabria distingir

d’aquelles entitats sense ànim de lucre, que no ostenten aquesta representació

d’interessos socials, com serien les entitats culturals o recreatives, ateneus, etc.,

justificant, d’aquesta forma, la distinció que trobem en el precepte .

Passant a un estadi potser més pràctic sobre quines d’aquestes entitats

representatives d’interessos col·lectius o bé altre tipus d’entitats sense ànim de

lucre haurien de composar el consell consultiu i assessor òbviament quedarà al

criteri de cada consorci o ajuntament (en el cas de Barcelona, Badalona i

XAL


51

L’Hospitalet de Llobregat) determinar-les i determinar també el nivell de presencia

de cadascuna d’aquest grups d’entitats en el consell, que no ha de ser

necessàriament la mateixa.

Ara bé, es poden, en aquest dictamen, establir alguns criteris que poden ajudar als

redactors del reglament a determinar aquesta composició. En efecte, tota vegada

que en la gran majoria de casos, el Consell Consultiu i Assessor actuarà en el marc

d’un consorci amb un abast subcomarcal, comarcal o supracomarcal, potser serà

bo incloure en el consell organitzacions representatives d’interessos socials, que

estructurin llur organització en aquest nivell supramunicipal, d’ordinari en el nivell

comarcal, com poden ser els sindicats, les delegacions territorials de la Cambra de

Comerç, les organitzacions de consumidors, etc. (queda en mans del Consorci

determinar quina s’inclou).

Aquesta determinació pot ser “ad nominem” o establint un criteri de selecció (per

exemple: el sindicat més representatiu) deixant en aquest cas en mans del Ple del

Consorci, per un moment posterior, la concreció de l’organització o entitat

corresponent.

Potser aquesta tasca de determinació del Ple del Consorci o de l’Ajuntament serà

més important en el cas de concretar les entitats sense ànim de lucre,

representades en el Consell, tota vegada que aquest tipus d’entitats culturals,

recreatives, etc, tenen, d’ordinari, una projecció exclusivament local, mentre que el

Consell, en la majoria dels casos, serà d’abast supramunicipal. De manera que pot

ser necessari i res no impedeix que el reglament pugui diferir al Ple del Consorci la

determinació de l’entitat concreta que hagi de ser membre del referit òrgan

consultiu, sempre que la pròpia norma reglamentària determini els trets distintius

d’aquesta entitat i el nombre de representants que hagi de comptar en el Consell

Així succeeix en altres normes locals, que regulen el dret de participació ciutadana

en l’activitat municipal. Així, per exemple, l’article 15 de les Normes Reguladores de

la Participació Ciutadana al Municipi de Barcelona, aprovat el Consell Plenari en

XAL


52

sessió de 22 de novembre de 2002, determina que seran membres del Consell de

Ciutat, entre altres membres: “ Fins a quinze de les institucions més significatives

de la ciutat, nomenades pel Plenari del Consell Municipal a proposta de l’alcalde o

alcaldessa. Cada institució ha de designar la persona que l’ha de representar”

Per tant el reglament d’organització i funcionament pot establir “ad nominem”, com

abans s’ha dit, les entitats representatives de grups socials i entitats sense ànim de

lucre, que han de formar part del consell consultiu i assessor, o, per contra, pot

diferir al ple del Consorci, a l’hora de nomenar l’esmentat consell, la determinació

de les entitats concretes que el composen, sempre que el reglament prevegi, de

forma més o menys àmplia, els trets distintius de les referides entitats i el pes que

han de tenir en el Consell.

Una altre qüestió a aclarir és si el Ple del Consorci o Ajuntament ha de determinar

exclusivament les entitats que formen part del Consell, en el cas de que el

reglament no les determini directament, o bé ha de nomenar els representants

d’aquelles que han de composar el Consell. L’article 33.4 de la LCAC ens dóna la

resposta en parlar de la integració dels grups socials i polítics així com de les

entitats sense ànim de lucre en el Consell Consultiu i Assessor. Els membres del

Consell són els grups i les entitats i no els seus representants, de manera que

sembla lògic que siguin aquests grups i entitats els que determinin llurs

representants en aquest òrgan de participació.

Fins ara em parlat de dos dels agents de la participació amb presència en el

Consell, els grups socials i les entitats sense ànim de lucre. Manca referir-nos a

l’altra columna d’aquest sistema participatiu com són els grups polítics. L’article

33.4, de constant referència, ens indica l’element de selecció d’aquests grups

polítics: la seva representativitat en el territori. Una representativitat que es pot

mesurar amb els seus resultats en les darreres eleccions municipals pel que fa als

municipis integrats en el corresponent Consorci.

XAL


53

D’aquesta manera es podria establir que participaran en el Consell aquells grups

polítics que hagin assolit un mínim a determinar (per exemple el 5%, encara que

aquest percentatge pot variar segons cregui el Consorci) del total de vots emesos

en les darreres eleccions municipals, en el conjunt dels municipis del consorci.

Determinats el grups que superen aquest llistó, es distribuirien el llocs del Consell

reservats als grups polítics, de forma proporcional als seus resultats electorals,

podent-se adoptar el criteri que consideri el Consorci pel que fa a la distribució dels

restes.

Hi ha, tanmateix, territoris amb un sistema polític local molt fragmentat per la

presència important de les candidatures d’independents (tècnicament, agrupacions

d’electors), que es presenten en un sol municipi. La proliferació d’aquestes

candidatures pot alterar la representativitat dels partits amb implantació general, de

manera que, en aquests casos, si ho veiés bé el Consorci, que ha d’aprovar el

reglament, es podria preveure que aquestes candidatures s’ajuntessin per sumar

els seus percentatges de vots i pugessin tenir representació al Consell.

S’han exposat, doncs, les criteris per la determinació de la composició del consell

consultiu i assessor, la pregunta que s’escau fer és quin pes haurien de tenir

cadascun d’aquestes tres estaments presents en el consell (grups polítics, grups

socials i entitats sense ànim de lucre). Es tracta d’una qüestió que ha de quedar al

criteri del Consorci o Ajuntament redactor del reglament i, en realitat, pot ser en la

majoria de casos un tema fins un cert punt menor ateses les funcions de

participació i de consulta, no pas decisòries, que ha de tenir el Consell.

Tanmateix, dic que pot ser i no pas que sigui necessàriament un tema menor, tota

vegada que alguna de les necessàries intervencions del Consell, com és l’informe

pel nomenament dels màxims responsables del servei de TDL, encara que no

siguin jurídicament vinculats, tenen sens dubte una transcendència política que no

es pot negligir, la qual cosa s’ha de tenir en compte a l’hora de determinar el

repartiment entre les tres categories de participants de la composició del Consell i el

règim de funcionament i d’adopció acords d’aquest òrgan consultiu.

XAL


54

Deixant de banda, el règim d’adopció d’acords, qüestió a la que em referiré més en

el següent epígraf d’aquest mateix punt de l’informe, crec els criteris pel repartiment

dels llocs del Consell pels tres estaments referits haurien de ser els següents:

Primerament, aquells que pugui determinar el Consorci o l’Ajuntament redactor del

reglament, que, en aquest punt, la seva llibertat de configuració no resulta

expressament limitada per la llei, encara que si hi pot haver un límit implícit, que,

necessàriament, haurà de tenir present l’entitat que aprova el reglament, com és

que la regulació del Consell, no suposi, a la pràctica, l’arraconament d’una de les

tres categories de grups o entitats cridades per la llei a participar.

Si no hi hagués altre criteri determinat pel consorci o l’ajuntament, que exerceix la

potestat normativa, un possible criteri podria ser l’establiment d’un consell amb

participació paritària de l’estament polític (grups polítics) i de l’esment associatiu i

social ( grups socials i entitats sense ànim de lucre), en el benentès que aquesta és

la distinció entre grups polítics i grups socials “latu sensu”, que fa l’article 20.3 de la

Constitució, podent-se establir el repartiment intern dins l’estament associatiu i

social, entre entitats representatives d’interessos socials o col·lectius i entitats

sense afany de lucre: recreatives, culturals, etc., que determini el Consorci o

Ajuntament afectat.

També un aspecte important de la composició del Consell és el dels càrrecs interns

d’aquest organisme. Concretament, qui ha de ser el president, vice-president i

secretari del referit Consell, així com quines haurien de ser les funcions

específiques d’aquests càrrecs.

Sobre el nomenament del president i, eventualment, vice-president d’aquest Consell

és planteja dues alternatives: que el plenari del Consell elegeixi, d’entre els seus

membres, aquests dos càrrecs o bé determinar una presidència i vice-presidència

nata: el President del Consorci o Alcalde (en el cas, de TDL gestionades

individualment per municipis) o els membres dels plenaris del Consorci o municipal,

XAL


55

en qui delegui aquell, pel que fa a la presidència, i un Vice-president del Consorci o

Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament o membre del ple consorcial o de la corporació

municipal, en qui deleguin, pel que toca a la vice-presidència.

En el cas d’optar-se per aquesta segona alternativa de presidència i vice-

presidència nates, aquests càrrecs s’afegirien a la resta de la composició de

representants polítics, socials i associatius del Consell.

La secretaria del Consell, per les seves característiques, hauria de correspondre al

secretari o secretaria del Consorci o de la corporació municipal gestora de la TDL,

podent-se produir, en aquest cas, la delegació d’aquesta funció per part del seu

titular que possibilita la legislació sobre règim local.

Les funcions específiques de la presidència serien les pròpies de qualsevol

presidència d’un òrgan col·legiat, a l’àmbit de l’Administració Pública:

a) Representar el Consell.

b) Acordar la convocatòria de les sessions d’aquest òrgan amb fixació de

l’ordre del dia.

c) Presidir les sessions del Consell i dirigir les seves deliberacions.

d) Dirimir, en seu cas, les votacions empatades amb el seu vot de qualitat, tot

això, en funció del que s’estableixi en relació al regim d’adopció d’acords del

Consell.

e) Visar les actes i certificacions dels acords del Consell.

f) Assegurar el compliment de les lleis.

Pel que fa a les funcions de la Vice-presidència la seva funció hauria de ser de

suplència del President en cas d’absència o malaltia, sens perjudici de que es

podés preveure delegacions de funcions del President cap el Vice-president.

Finalment, la secretaria realitzaria aquelles funcions que pertoquen a la secretaria

de les entitats locals en relació als òrgans col·legiats d’aquestes.

XAL


56

Per finalitzar amb aquest punt de la composició del Consell caldrà concretar quin

hauria de ser el període de mandat dels seus membres. Ja s’ha dit abans que

resulta evident de l’article 33.4 de la LCAC, que els membres del referit Consell són

els grups polítics i socials mes representatius i les entitats sense ànim de lucre, no

pas les persones físiques que els representin, el nomenament o remoció, en

qualsevol moment, dels quals queda a la lliure voluntat d’aquells grups o entitats.

En el cas dels grups socials o entitats sense ànim de lucre, si la seva determinació

s’estableix de forma expressa en el reglament o bé són determinades i nomenades

pel Ple del Consorci o Ajuntament en els termes abans parlats, no sembla que

s’hagi d’establir un període de mandat d’aquestes entitats, per bé que aquestes,

com ja s’ha dit, puguin canviar els seus representants en el Consell quan ho creguin

convenient. Si bé, mitjançant modificació de reglament (en el primer cas) o per

acord plenari que es pot adoptar en qualsevol moment (en el segon), es puguin

modificar les entitats i grups socials cridats a integrar el Consell.

Diferent és la qüestió, al meu parer, dels grups polítics més representatius del

territori, una representativitat que es mesura, com abans ja s’ha expressat, en

funció del seu suport electoral en les eleccions locals del territori en qüestió. De

manera que el mandat d’aquests grups polítics en el Consell hauria de

correspondre al mandat de les corporacions locals.

Aquesta limitació temporal del mandat d’una part dels membres del Consell (els

grups polítics) ha d’afectar al dels càrrecs internes del consell de la Presidència i

vice-presidència, que, quan siguin d’elecció, segons el que abans s’ha dit, haurien

de coincidir també amb el mandat de les corporacions locals, sens perjudici de la

potestat que ostenten els membres del Consell de substituir els titulars d’aquests

càrrecs d’acord amb el règim d’adopció d’acords al que més endavant es farà

referència juntament amb el règim de competències del dit Consell.

XAL


57

2.- El règim de competències i de funcionament del Consell Consultiu i Assessor. Un altre aspecte del règim jurídic del Consell Assessor és el règim competencial. La

relació de competències del referit consell així com llur naturalesa han de derivar de

la finalitat que persegueix a la LCAC aquest organisme, que no és altre que la

d’assegurar, en la gestió del mitjà públic local, la participació de caràcter consultiu i

assessor dels agents polítics i socials referits, tenint en compte que, en qualsevol

cas, la pròpia LCAC ja determina una funció específica del consell, com és la

d’informar els nomenaments dels màxims responsables del mitjà.

Tota vegada que aquesta mateixa funció participativa la trobem en organismes

consultius i assessors semblants, en la resta dels nivells territorials del sector públic

audiovisual, per determinar les competències que pot tenir el Consell Consultiu i

Assessor podem considerar quines eren les funciones previstes per a un consell

equivalent, si bé dins l’òrbita del servei audiovisual de titularitat autonòmica, com

era el Consell Assessor de Continguts i Programació de la Corporació Catalana de

Mitjans Audiovisuals de Catalunya, que preveia la nonada Llei reguladora de la

referida Corporació, com ja s’ha dit, en tramitació parlamentària en el moment de la

dissolució anticipada del Parlament de Catalunya, la qual cosa ha portat al seu

decaïment.

El referit projecte de llei preveia, en el seu article 18, que les funcions del referit

Consell Assessor de Continguts i Programació serien les següents:

a) Informar preceptivament al consell de govern sobre les línies bàsiques de la

programació i sobre els aspectes relatius a la programació inclosos en el

contracte programa.

b) Emetre un informe semestral sobre les programacions dels diversos mitjans

i serveis de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

c) Elaborar els informes o dictàmens que li encarregui el consell de govern i,

especialment, sobre el desenvolupament del contracte programa en els

XAL


58

aspectes relatius a la programació, com ara la seva qualitat, l’impacte social

i cultural que té i les dades d’audiència.

d) Estudiar les demandes dels usuaris i fer-les arribar al consell de govern.

e) Proposar al consell de govern totes aquelles mesures o iniciatives que

contribueixin a millorar la qualitat de la programació.

Funcions equivalent, adaptades a la realitat dels mitjans públics de comunicació

audiovisual d’àmbit local, podrien tenir els consells assessors i consultius que

contemplin els reglaments d’organització i funcionament, que hagin d’aprovar els

consorcis locals i ajuntaments que tenen sota la seva responsabilitat la gestió de la

TDL.

Aquestes funcions, de forma paral·lela a les abans referides, podrien ser les

d’informar preceptivament als òrgans de direcció i administració de la TDL sobre les

línies bàsiques de la programació i sobre aquells aspectes d’aquesta inclosos en el

contracte programa; emetre un informe periòdic sobre el desenvolupament d la

programació del referit mitjà televisiu; elaborar els informes i dictàmens que li

encarreguin els òrgans de direcció o administració del mitjà; fer de mitjancer entre

els usuaris i aquests òrgans i formular als referits òrgans directius i d’administració

totes aquelles propostes que considerin adients. A aquestes funcions caldria afegir,

per imperatiu de l’article 33.2 de la LCAC, la d’informar el nomenament plenari, per

majoria de dos terços, dels màxims responsables de la gestió del servei de TDL,

qüestió aquesta que serà tractada més abastament en el apartat IX del present

dictamen.

Sobre el règim de funcionament del Consell aquest podria ser, si així ho considerés

l’Ajuntament o Consorci que hagi d’aprovar el reglament d’organització i

funcionament, per analogia el de les comissions d’estudi de les corporacions locals,

establert a l’article 134 i següents del Reglament estatal d’Organització,

Funcionament i Regim Jurídic de les Entitats Locals (ROF) aprovat pel Real Decret

2568/1986, de 28 de novembre, amb l’aplicació supletòria del règim de

funcionament del plenari local, en allò que li sigui d’aplicació, així com les normes

XAL


59

comunes de funcionament dels òrgans locals, que contempla el títol IX del

TRLMRL, si bé l’aplicació d’aquest règim jurídic podria tenir dos matisacions pel que

fa al quòrum d’assistència i de votació.

No hem d’oblidar que el Consell Assessor i Consultiu canalitza la participació de

dels grups polítics i els grups o entitats de la societat civil (grups socials i entitats

sense ànim de lucre en la terminologia de la LCAC) de manera que el quòrum

d’assistència que en el seu cas volés fixar-se, així com la majoria exigible per la

presa de decisions hauria de predicar-se no pas de la totalitat de la composició del

Consell sinó de forma acumulativa del seu “braç” de representació política i “braç”

de representació de la societat civil (grups socials representatius i entitats sense

ànim de lucre). En aquest sentit no tindria sentit el vot diriment del president al que

abans hem fet menció.

De totes maneres no hi hauria obstacle legal per preveure que el quòrum

d’assistència i el de votació s’apliqués sobre la totalitat de la composició del

Consell, si així ho considera oportú l’entitat que ha d’aprovar el reglament

d’organització i funcionament . En aquest cas si pot cobrar sentit el vot diriment del

President si bé podria ser que es perdés en algun cas el sentit d’expressió

d’interessos col·lectius plurals que ha de tenir el Consell.

Queda, en qualsevol cas, a la decisió del Consorci o Ajuntament que hagi d’aprovar

el reglament d’organització i funcionament, la determinació d’aquest regim de

funcionament de l’esmentat Consell.

VIII.- LA PARTICIPACIÓ DELS MUNICIPIS CONSORCIATS EN LA GESTIÓ DE LA TDL. L’article 33.1 de la LCAC disposa, pel que fa a la gestió del servei públic audiovisual

d’àmbit local, que “el reglament d’organització i de funcionament del servei ha de

garantir la representació adequada de tots els municipis si la gestió correspon a un

ens de caràcter associatiu” (darrer incís de l’esmentat article). Aquest és el cas dels

XAL


60

serveis de TDL de gestió pública, encomanada als consorcis locals integrats pels

municipis concessionaris.

Aquesta previsió de l’article 33.1 de la llei catalana audiovisual pot semblar a

primera vista sorprenent, tota vegada que tots els ens de caràcter associatiu

participats per entitats locals i particularment ajuntaments com ara les

mancomunitats, els consorcis locals o les societats mercantils participades per

diferents entitats locals, tenen en els seus òrgans plenaris la participació de tots els

ajuntaments que el composen, amb la qual cosa s’asseguraria la participació

d’aquestes entitats locals en la gestió del servei audiovisual.

Així, en les Mancomunitats de Municipis, aquesta participació dels ajuntaments

integrants en el corresponent òrgan plenari s’estableix en l’article 44.2 “in fine” de la

LRBRL; pel que fa als Consorcis Locals en l’article 316.2 e) i en el cas de les

societats mercantils amb participació de les entitats locals en l’article 93 del TRLSA,

en el supòsit de les societats anònimes, i l’article 43 de la LSRL, en el cas de les

societats de responsabilitat limitada.

De totes maneres, si es té present que la gestió del servei de la TDL pública

s’articula, amb caràcter general, per decisió dels propis ajuntaments a partir d’una

estructura binària (consorci públic i societat de gestió ) de forma anàloga al disseny

que estableix la LCAC de entitat pública titular del servei i entitat gestora vinculades

pel contracte programa.

En aquest model binari el plenari del consorci local que és on radica la

representació de tots els ajuntaments no controla el dia a dia de la gestió del servei

de TDL, que queda en mans de l’òrgan d’administració de la societat gestora, en el

que no han de ser-hi necessàriament presents totes les entitats consorciades, amb

la qual cosa si cobra sentit la previsió de l’incís final de l’article 33.1 esmentat.

Tota vegada que la llei assigna al reglament d’organització i funcionament la

garantia de tots els municipis consorciats en la referida gestió, l’esmentat reglament

XAL


61

podria preveure, per fer efectiva aquesta encomana que li fa la llei, la possible

compareixença, a petició de qualsevol dels ajuntaments dels màxims responsables

de la gestió del servei (concepte aquest sobre el que hi tornaré en l’apartat IX del

present dictamen) per tal que donin explicacions sobre la gestió a requeriments dels

ajuntaments.

També per realitzar aquesta funció de control, el reglament d’organització i

funcionament podria preveure la existència, dins l’estructura organitzativa del

Consorci, d’un òrgan col·legiat més reduït que el Ple i, en conseqüència, més

operatiu pel que fa a la seva convocatòria i funcionament, al mode dels consells

d’alcaldes dels consells comarcals, que tinguessin cura d’aquesta actuació de

control de la gestió del mitjà.

Encara que l’encomana que fa la llei al reglament d’organització i funcionament per

assegurar aquesta participació municipal és suficient perquè el referit reglament

contempli aquest consell d’alcaldes o òrgan equivalent dins l’estructura del consorci,

convé recordar que els estatuts dels consorcis de gestió de la TDL creats preveuen

la possible creació d’òrgans complementaris dins l’estructura consorcial com el que

aquí ens ocupa.

Anant una mica més enllà podríem preguntar-nos si el reglament d’organització i

funcionament podria regular el control i participació dels diferents ajuntaments del

servei de televisió consorciat a partir dels propis òrgans interns del municipi. Cal

entendre que aquesta regulació correspondria a la potestat autoorganitzativa de

cada municipi.

D’altra banda sembla poc operatiu regular de forma separada aquest control de la

gestió de la TDL consorciada per part dels òrgans interns de cada ajuntament

participant, de la participació dels regidors i grups polítics de l’Ajuntament en els

diferents mitjans de comunicació municipal, ja sigui la televisió com altres mitjans

audiovisuals o bé mitjans de comunicació escrita, d’acord amb el que disposa

l’article 170.2 del TRLMRL.

XAL


62

En aquest sentit, el reglament d’organització i funcionament podria anar més enllà

del seu objecte definit en la LCAC i establir una regulació unitària pels diferents

ajuntaments a la que aquests es podrien adherir mitjançant l’adopció d’acord plenari

inicial, sotmetiment a informació pública i audiència dels interessats i aprovació

definitiva (és a dir el procediment d’aprovació de disposicions generals locals)

convertint aquests ajuntaments aquesta regulació en reglament propi.

Aquesta regulació podria consistir en la creació d’una Comissió Municipal de

Mitjans de Comunicació, amb participació dels diferents grups municipals de

l’Ajuntament, amb el sistema de vot, igual per a cada grup o ponderat en funció de

representació política, segons es vulgui, que tingui funcions de supervisió de la

gestió de la TDL participada per l’Ajuntament i de l’actuació dels màxims

responsables de la referida gestió per mitjà de les corresponents compareixences i,

portes endins de l’Ajuntament, pel que fa als mitjans de comunicació municipals, a

banda d’aquesta funció de control i supervisió, pugui prendre les decisions

corresponents per tal d’assegurar la presència de les opinions dels diferents grups

en aquests mitjans.

IX.- EL NOMENAMENT DELS MÀXIMS RESPONSABLES DEL SERVEI DE LA TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL DE GESTIÓ PÚBLICA.

L’article 33.2 de la LCAC disposa que el plenari de l’Ajuntament, Consorci local o

altra entitat associativa de les entitats locals a qui incumbeixi la prestació d’un

servei públic audiovisual d’àmbit local nomenarà, per majoria qualificada de dos

terços, els màxims responsables de la gestió del servei, d’acord amb el que

estableixi el reglament d’organització i funcionament, previ informe del Consell

Assessor i Consultiu.

Per tant, portant aquesta previsió de la llei a la prestació del servei públic de la

televisió digital local per part d’Ajuntaments o Consorcis, la primera qüestió que ha

XAL


63

de fer el reglament d’organització i funcionament és definir que cal entendre per

màxims responsables de la gestió del servei.

Ja s’ha dit en el present dictamen amb reiteració que els ajuntaments titulars del

servei de TDL aplegats en consorcis locals han optat per un model dual en la que la

gestió efectiva del servei pertoca a una societat pública del propi consorci o d’un

ajuntament consorciat, segons hem vist. De manera que els màxims responsables

de la gestió del servei estaran integrats d’ordinari en l’estructura d’aquestes

societats mercantil.

L’article 219 del ROAS disposa que l’administració de la societat mercantils el

capital social del qual pertanyi a una entitat local (entrant en aquesta consideració el

consorci local per l’equiparació dels seu règim jurídic amb el de les entitats locals,

segons hem vist) seran administrades per un consell d’administració i una gerència.

Sobre l’administració de les societats anònimes o de responsabilitat limitada pels

consells d’administració cal veure el que disposen els articles 136 del TRLSA i 57

de la LSRL.

D’aquesta manera caldria entendre que els màxims responsables de la gestió del

servei podrien identificar-se amb els membres del consell d’administració, el gerent i

el director del mitjà, figura aquesta darrera d’existència ineludible segons resulta de

l’article 2 de la Llei orgànica 2/1984, de 26 de març si bé no sembla que hagi

obstacle legal per fer coincidir en la mateixa persona el càrrec de gerent, imposat

pel ROAS i el de director del mitjà.

El nomenament d’aquests màxims responsables de la gestió s’ha de fer, com ja

s’ha dit, pel plenari del Consorci o Ajuntament, per la majoria reforçada, ja indicada

de dos terços, previ del Consell Assessor i Consultiu, que, diu la llei (article 33.2

esmentat), “ha d’avaluar la capacitat, mèrit i idoneïtat dels candidats”. També diu la

llei en aquest mateix article que “els conflictes que es derivin de l’aplicació del

reglament d’organització pel que fa a aquests nomenaments podran ser ésser

XAL


64

remesos al Consell de l’Audiovisual perquè hi exerceixi la mediació, tot respectant

l’autonomia local i sens perjudici de les mesures administratives aplicables”.

Continua la norma afirmant que: “En particular, si els candidats a l’elecció com a

màxims responsables de la gestió del servei obtenen un vot majoritari però inferior

als dos terços s’ha de remetre l’expedient al Consell de l’Audiovisual de Catalunya i

aquest ha de fer una proposta al ple, l’assemblea d’electes o l’òrgan plenari

pertinent”.

De les previsions de la llei exposades, pertoca concloure que el reglament

d’organització i funcionament hauria de preveure, pel que fa al nomenament dels

màxims responsables del servei de la televisió digital local pública, les següents

qüestions:

a) Qui ha de ser considerat màxim responsable de la gestió del servei, que

hauria de ser nomenat pel Ple del Consorci o Ajuntament de conformitat

amb el que estableix l’article 33.2 de la LCAC. D’acord amb el que abans ja

s’ha dit reunirien aquesta condició i així hauria de constar en el reglament

d’organització i funcionament els membres del consell d’administració de la

societat gestora, el gerent de la referida societat i el director del mitjà,

podent aquests dos darrers càrrecs fusionar-se en un sòl.

b) En el cas, previst en l’apartat V, epígraf 2, d’aquest informe, de que fos una

societat d’un dels ajuntaments consorciats la que prestés al servei es

plantegen dos alternatives en ordre a la determinació dels màximes

responsables: la primera és que, com a requisit de l’encomana de gestió els

màxims responsables d’aquesta societat (administradors, gerència, director

del mitjà) passin pel procediment de nomenament referit o una segona, més

senzilla, que en l’estructura del consorci s’integri un director del servei,

nomenat en els termes de l’article 33.2 de la LCAC, que imparteixi

instruccions a la societat gestora.

c) El reglament hauria de preveure uns “hearings” o compareixences dels

candidats a màxims responsables del servei davant el Consell Assessor i

XAL


65

Consultiu, per tal que aquest pugui avaluar llur capacitat, mèrit i idoneïtat. La

proposta dels candidats podria procedir el President del Consorci o Alcalde

de l’Ajuntament corresponent.

d) El reglament hauria de contemplar també que, en el cas de que el Consell

Assessor i Consultiu rebutgés en el seu informe el candidat proposat per la

presidència del Consorci o l’Alcaldia per un determinat càrrec, procedirà que

aquests proposin nou candidat al Consell.

e) El reglament hauria de preveure que el candidat avaluat favorablement pel

Consell Assessor i Consultiu passés a ser votat el seu nomenament pel

plenari del Consorci o Ajuntament i, en el cas d’obtenir els dos terços dels

vots favorables, seria nomenat pel referit càrrec. Per contra, en cas d’obtenir

una votació favorable sense assolir la majoria qualificada, el reglament

hauria de preveure el trasllat de l’expedient al CAC per tal que formuli

proposta al Ple.

f) En el cas de que el candidat informat favorablement pel Consell Consultiu i

Assessor obtingués una votació negativa del plenari, el reglament hauria de

preveure un determinat termini en el qual el President del Consorci o Alcalde

proposes nous candidats al Consell Consultiu i Assessor. Si, transcorregut el

mateix, no hagués hagut nomenament del candidat, es passarà el tema al

CAC per tal que decideixi.

g) En el cas més usual de que l’entitat gestora del servei fos una societat

consorcial o del municipi que gestioni en solitari el servei (en el cas de

Barcelona, Badalona i L’Hospitalet de Llobregat) en els estatuts d’aquesta

s’hauria de preveure aquest específic nomenament que preveu l’article 33.2

de la LCAC per aquells càrrecs de la societat que tenen la condició de

màxims responsables del servei.

h) En el cas referit a la lletra anterior en que l’entitat gestora del servei sigui

una societat consorcial o del municipi titular de la TDL (en aquells tres casos

en que els dits municipis gestionen de forma individual la TDL: Barcelona,

Badalona i L’Hospitalet del Llobregat) si, com s’ha dit, els membres del

consell d’administració tenen la condició de màxims responsables del servei,

es dóna una coincidència entre l’òrgan que, d’acord amb l’article 33.2 de la

XAL


66

LCAC, ha d’aprovar aquests nomenaments en tant que màxims

responsables del dit servei (els plenaris consorcials o municipals) i en tant

que membres del consell d’administració de les referides societats: aquests

mateixos plens, que d’acord amb el que disposa l’article 219.2 del ROAS,

assumeixen les funcions de Junta General de les referides societats, que és

l’òrgan que, d’acord amb l’article 221 del mateix ROAS, nomena aquests

membres del consell d’administració de les societats públiques locals.

i) En tot cas, el compliment dels requisits que pel nomenament d’aquests

màxims responsables del servei estableix l’article 33.2 de la LCAC no

estalvia el compliment d’altres requisits que, determinats per altres

preceptes de l’ordenament jurídic, puguin contemplar-se pels dits

nomenaments (per exemple, en el cas del gerent de la societat pública, amb

independència que tingui incorporada la responsabilitat de la direcció del

mitjà, a més del referit nomenament s’haurà de celebrar el corresponent

contracte laboral per part de la societat i el nou gerent: article 222.2 del

ROAS)

D’acord amb el que s’ha exposat es poden formular les següents

XAL


67

CONCLUSIONS

Primera.- L’aprovació del reglament d’organització i funcionament del servei de

televisió digital local no requereix, amb caràcter previ, que es segueixi el

procediment per l’establiment dels servei local que preveuen els articles 158 a 160

del ROAS.

Segona.- El reglament d’organització i funcionament del servei de televisió digital

local ha de ser aprovat segons el procediment establert a l’article 178 del TRLMRL .

En conseqüència, procedirà una aprovació inicial del reglament per part del Ple

Municipal o Consorcial, així com sotmetre aquesta aprovació inicial a informació

pública i a audiència dels interessats, per un període mínim de trenta dies, per tal

que es puguin presentar reclamacions o suggeriments, i, finalment, resoldre les

reclamacions i suggeriments presentats amb aprovació definitiva del reglament per

part del Ple. En el cas de que no haguessin hagut reclamacions o suggeriments,

l’aprovació inicial esdevindria definitiva.

La iniciativa de l’aprovació del reglament ha de partir del Ple del Consorci (o de

l’Ajuntament, en els tres casos esmentats de gestió individual municipal). Aquest

acord hauria de tenir present el que disposa l’article 62 del ROAS, segons el qual,

acordada la formació de la norma local, s’haurà de designar una comissió d’estudi

encarregada de redactar el text de l’avant-projecte. Aquesta comissió ha d’estar

integrada per membres de la corporació i personal tècnic, propi o aliè, sota la

presidència d’un d’aquells.

Tercera.- L’exposició de motius del reglament d’organització i funcionament del

servei de televisió digital local podria ser del tenor que s’expressa en l’apartat IV del

present dictamen, per bé que el Consorci o Ajuntament afectat pot decidir, si així ho

considera oportú, una altra exposició de motius que reflecteixi millor les seves

concretes opcions de política de comunicació.

XAL


68

Quarta.- D’acord amb el que s’assenyala en el cos del present dictamen, aquest es

decanta, tal com estan fent els diferents consorcis locals en procés de formació, cap

a la societat publica local (del consorci o d’un ajuntament consorciat) per a la gestió

dels servei. En aquest sentit, el reglament d’organització i funcionament hauria de

preveure, pel que fa a la forma organitzativa de la referida gestió, si aquesta

prestació correspondrà a una societat anònima o bé a una societat de

responsabilitat limitada el capital social de la qual correspongui al Consorci o bé

Ajuntament; el supòsits de modificació d’aquesta forma de gestió o bé de supressió

d’aquest; les comeses que queden en mans de la societat gestora o bé del sector

privat en aquesta gestió així com les obligacions mútues que corresponen al

Consorci (o Ajuntament) i l’organisme o ens gestor, que es concreten en el

contracte programa.

Cinquena.- No trenca la gestió directa del servei que el reglament d’organització i

funcionament prevegi que el Consorci pugui encomanar la gestió del servei de la

TDL a un dels ajuntament associats per mitjà d’una empresa municipal pròpia i

d’acord amb el conveni d’encomana de gestió que hagin de signar el Consorci i

l’Ajuntament encomanat.

Sisena.- Les relacions entre els Consorcis constituïts per a la gestió de la TDL o, en

el cas dels Ajuntaments de Barcelona, Badalona i L’Hospitalet de Llobregat,

aquests Ajuntaments amb les corresponents societats públiques gestores s’hauran

d’instrumentar mitjançant un contracte programa, que hauria de preveure els

següents extrems:

a) Abast de l’encàrrec del servei

b) Concretar l’emissió de publicitat, tenint en compte el control de la qualitat

d’aquesta, el contingut dels missatges publicitaris i l’adequació dels temps

de publicitat a la programació i a les necessitats del mitjà.

c) Criteris per garantir el dret d’accés als grups polítics i socials significatius i

els criteris de distribució; criteris ambdós que hauran d’haver estat informats

pel Consell Consultiu i Assessor.

XAL


69

d) Quotes d’emissió d’obres audiovisuals, segons origen i expressió lingüística,

d’acord amb allò que fixi la normativa aplicable i les bases aprovades pel

Govern en relació a les concessions de la TDL reservades als ajuntaments.

e) Criteris d’eficiència econòmica i de garantia de qualitat del servei.

f) Criteris per a l’obtenció de recursos publicitaris o d’altre origen.

g) Criteris o límits, si s’escau, al recurs a la sindicació de programes o a

l’emissió en cadena, d’acord amb el que disposi la normativa aplicable i amb

el que estableixi el CAC.

h) Aportació econòmica del Consorci o Ajuntament a la societat gestora per al

finançament del servei.

i) Criteris de transparència en la gestió.

j) Indicadors d’avaluació del contracte programa

Setena.- D’acord amb el que disposa l’article 33.1 del LCAC, el reglament

d’organització i funcionament del servei públic de la televisió digital local haurà de

definir les missions de servei públic que ha de portar a terme el referit mitjà. L’article

26.3 de la LCAC estableix una relació de missions de servei públic que

necessàriament han de complir els mitjans audiovisuals de la Generalitat i que

l’article 32.1 de la LCAC considera exigibles també als serveis públics audiovisuals

locals si bé adaptats als propis interessos de les corporacions locals. En el cos del

dictamen s’exposen quin d’aquestes missions referides a l’article 26.3 semblen

d’impossible o difícil encaix a l’àmbit local.

D’acord amb l’esmentat article 33.1, els reglaments d’organització i funcionament,

que aquí ens ocupen, haurien de recollir aquestes exigències de servei públic que

contempla l’article 26.3 passades pel sedàs dels interessos locals. Tanmateix no cal

oblidar que, a banda d’aquestes missions establertes “ope legis”, el món local,

juntament amb la Universitat i el sector periodístic han anat definint les funcions que

hauria de complir la comunicació local pública. Expressió d’això és el Decàleg de

Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública definit per la Universitat

Autònoma de Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el suport de

la Diputació de Barcelona.

XAL


70

Vuit de les deu “bones pràctiques” definides en elm Decàleg poden considerar-se,

al meu parer, missions de servei públic dels serveis públics audiovisuals locals (i,

per tant, de la TDL pública), tal com es justifica en el cos del present dictamen.

Aquestes missions serien les següents:

a) Actuar com element cohesionador de la col·lectivitat local, fomentant la seva

identitat, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, condicions

socials de dones i homes, tradicions i activitats quotidianes: econòmiques,

socials, culturals i polítiques i els seu projecte de futur.

b) Informar de manera veraç, plural i transparent. Donant compte de la gestió

de l’equip de govern local, mostrant les diferents sensibilitats polítiques que

s’han d’expressar a les urnes, flectint l’opinió dels diferents grups polítics.

c) Ser un referint informatiu per la ciutadania, tenint en compte les

característiques de la col·lectivitat a la qual es projecta, oferint alternatives

informatives plurals davant la resta de mitjans locals, autonòmics o estatals,

sense estar supeditats als canvis que es produeixin als equips de govern

municipals.

d) Fomentar el debat públic per a la participació democràtica.

e) Promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme.

f) Evitar el partidisme i la manca de professionalitat, contrastant les

informacions i donant un tractament de les mateixes el més complert

possible, sense utilitzar la informació com una eina de propaganda.

g) Despertar l’interès de la ciutadania, afavorint la seva implicació i identificació

amb la informació, fomentant la participació, tot emprant un llenguatge clar,

precís i respectuós amb la diversitat.

Els reglaments d’organització i funcionament, si ho consideren oportú, podrien

definir aquestes missions de servei públic complementant el llistat de l’article 26.2

de la LCAC, en allò que aquest sigui d’aplicació a l’àmbit local, amb l’indicat

Decàleg, tenint, d’altra banda, present que hi ha algunes coincidències entre

XAL


71

aquestes “bones pràctiques” i el llistat de l’article 26.2 (així les missions de servei

públic contemplades en el precepte de la LCAC referit amb les lletres g, h, j, k i l).

Vuitena.- L’article 33.4 de la LCAC preveu, a l’estructura organitzativa de la TDL

pública, l’existència d’un Consell Consultiu i Assessor que canalitzi la participació

dels grups polítics i socials més representatius i les entitats sense ànim de lucre del

territori en la gestió del mitjà, que ha de definir el reglament d’organització i

funcionament. La diferenciació entre “grups social representatius” i “entitats sense

ànim de lucre”, contemplats a la LCAC com a categories diferents, pot suscitar

alguns dubtes. Tanmateix entenem que la llei es refereix a “grups socials” quan

al·ludeix a entitats representatives d’interessos socials (sindicats, corporacions de

dret públic, etc.) i a les “entitats sense ànim de lucre” per identificar-les amb entitats

culturals, recreatives o d’altra ordre, sense tenir expressa cura d’interessos

sectorials col·lectius (veïns, treballadors, etc.) havent d’estar representats ambdós

tipus d’entitats, juntament amb els grups polítics representatius, en el Consell

Consultiu i Assessor.

Novena.- La determinació dels grups socials i entitats sense ànim de lucre que han

de participar en el Consell pot fer-se de dues formes: Determinant-ho “ad nominem”

el propi reglament o habilitant aquest al Ple del Consorci (o Ajuntament, en el cas

dels tres municipis reiterats) a que escullin les entitats que han de composar aquest

braç de la societat civil del Consell.

Desena.- Pel que fa als grups polítics representatius presents en el Consell,

aquests haurien de ser els partits o coalicions que ostenten presència institucional

en els ajuntaments integrants del Consorci corresponent, podent-se fixar un

percentatge mínim de suport electoral en el conjunt dels referits municipis per tenir

accés al Consell (en el cos del dictamen parlo del 5% però és, tanmateix, una dada

indicativa). En aquells territoris amb un sistema polític més fragmentat, amb una

presència important de candidatures independents (tècnicament, agrupacions

d’electors) es podria pensar, si es considera oportú, amb la possibilitat d’unió

XAL


72

d’aquestes candidatures per assolir el percentatge que els doni presència al

Consell.

Onzena.- En relació al pes que haurien de tenir els tres tipus d’entitats (grups

polítics i grups socials representatius i entitats sense ànim de lucre) en el Consell

Consultiu i Assessor, la llei no l’estableix i queda a la decisió del Consorci o

Ajuntament que ha d’aprovar el reglament. Tanmateix en el dictamen s’apunta una

possible presència paritària dels grups polítics, per una banda, i dels grups socials i

entitats sense ànim de lucre, per les raons que s’exposen en el mateix.

Dotzena.- El Consell Consultiu i Assessor hauria de comptar amb una presidència i

vice-presidència, que podrien ser càrrecs nats (el president del Consorci o Alcalde,

si el Consell tingués un abast municipal, pel cas de la presidència, i un vice-

president del Consorci o Tinent d’Alcalde, per a la vice-presidència) o electius pel

propi Consell, més una secretaria que hauria de recaure en el secretari (a) del

Consorci o de l’Ajuntament o persona en qui delegui. Les competències d’aquests

càrrecs s’indiquen en el cos del dictamen, si bé es pot dir que coincidirien amb la de

càrrecs anàlegs en altres òrgans col·legiats.

Tretzena.- Els representants dels grups socials i entitats sense ànim de lucre en el

Consell no haurien de tenir un període de mandat predeterminat, sens perjudici de

la possibilitat de remoció i substitució dels representants de les referides entitats per

aquestes. El mandat dels representants dels grups polítics hauria de coincidir amb

el de les corresponents corporacions locals, sense perjudici de que, amb

anterioritat, els grups polítics referits puguin exercir la potestat de substitució dels

seus representants abans referida. El mandat de la presidència i vice-presidència

d’aquest Consell, quan fossin aquests càrrecs electius i no nats, també haurien de

coincidir amb el mandat de les corporacions locals.

Catorzena.- Les competències que hauria de tenir el Consell Consultiu i Assessor

serien les d’informar preceptivament als òrgans de direcció i administració de la

TDL sobre les línies bàsiques de la programació i sobre aquells aspectes d’aquesta

XAL


73

inclosos en el contracte programa; emetre un informe periòdic sobre el

desenvolupament d la programació del referit mitjà televisiu; elaborar els informes i

dictàmens que li encarreguin els òrgans de direcció o administració del mitjà; fer de

mitjancer entre els usuaris i aquests òrgans i formular als referits òrgans directius i

d’administració totes aquelles propostes que considerin adients. A aquestes

funcions caldria afegir, per imperatiu de l’article 33.2 de la LCAC la d’informar el

nomenament plenari, per majoria de dos terços, dels màxims responsables de la

gestió del servei de TDL.

Quinzena.- El darrer incís de l’article 33.1 del LCAC disposa que el reglament

d’organització i funcionament haurà de garantir la representació adequada de tots

els municipis en la gestió del servei públic audiovisual de gestió conjunta. En aquest

sentit, el dit reglament hauria de preveure la possible compareixença, a petició

d’algun ajuntament, dels màxims responsables de la gestió del servei al Ple del

Consorci per retre comptes d’aquesta gestió. Així mateix, el reglament podria

preveure en l’organització del Consorci, un Consell d’Alcaldes, al mode dels

Consells Comarcals, per portar a terme aquesta supervisió.

Setzena.- El reglament d’organització i funcionament, anant més enllà del seu

objecte precís, podria establir una regulació conjunta pels ajuntaments del

corresponent Consorci, a la qual aquests podrien adherir-se, aprovant aquesta

regulació com fos un reglament municipal, seguint, en conseqüència, el

procediment per aprovar aquest tipus de normes (article 178 del TRLMRL) on es

preveiés l’existència en aquest nivell municipal d’una Comissió de Mitjans

Municipals que, amb participació dels diferents grups municipals de l’Ajuntament,

amb el sistema de vot, igual per a cada grup o ponderat en funció de representació

política, segons es vulgui, tingui funcions de supervisió de la gestió de la TDL

participada per l’Ajuntament i de l’actuació dels màxims responsables de la referida

gestió per mitjà de les corresponents compareixences i, portes endins de

l’Ajuntament, pel que fa als mitjans de comunicació municipals, a banda d’aquesta

funció de control i supervisió, pugui prendre les decisions corresponents per tal

d’assegurar la presència de les opinions dels diferents grups en aquests mitjans.

XAL


74

Dissetena.- El reglament d’organització i funcionament hauria de preveure, pel que

fa al nomenament dels màxims responsables del servei de la televisió digital local

pública, les següents qüestions:

a) Qui ha de ser considerat màxim responsable de la gestió del servei hauria

de ser nomenat pel Ple del Consorci o Ajuntament amb l’informe previ del

Consell consultiu i Assessor, de conformitat amb el que estableix l’article

33.2 de la LCAC. Reunirien aquesta condició i així hauria de constar en el

reglament els membres del consell d’administració de la societat gestora, el

gerent de la referida societat i el director del mitjà, podent aquests dos

darrers càrrecs fusionar-se en un sòl.

b) En el cas, previst en l’apartat V, epígraf 2, d’aquest informe, de que fos una

societat d’un dels ajuntaments consorciats la que prestés al servei es

plantegen dos alternatives en ordre a la determinació dels màximes

responsables: la primera seria que, com a requisit de l’encomana de gestió,

els màxims responsables d’aquesta societat (administradors, gerència,

director del mitjà) passin pel procediment de nomenament referit o una

segona, més senzilla, que en l’estructura del consorci s’integri un director del

servei, nomenat en els termes de l’article 33.2 de la LCAC, que imparteixi

instruccions a la societat gestora.

c) El reglament hauria de preveure uns “hearings” o compareixences dels

candidats a màxims responsables del servei davant el Consell Consultiu i

Assessor per tal que aquest pugui avaluar llur capacitat, mèrit i idoneïtat. La

proposta dels candidats podria procedir el President del Consorci o Alcalde

de l’Ajuntament corresponent.

d) El reglament hauria de contemplar també que, en el cas de que el Consell

Consultiu i Assessor rebutgés en el seu informe el candidat proposat per la

presidència del Consorci o l’Alcaldia per un determinat càrrec, procedirà que

aquests proposin nou candidat al Consell.

e) El reglament hauria de preveure que el candidat avaluat favorablement pel

Consell Consultiu i Assessor passés a ser votat el seu nomenament pel

XAL


75

plenari del Consorci o Ajuntament i, en el cas d’obtenir els dos terços dels

vots favorables, seria nomenat pel referit càrrec. En cas d’obtenir una

votació favorable sense assolir la majoria qualificada, el reglament hauria de

preveure el trasllat de l’expedient al CAC per tal que formuli proposta al Ple.

f) En el cas de que el candidat informat favorablement pel Consell Consultiu i

Assessor obtingués una votació negativa del plenari, el reglament hauria de

preveure un determinat termini en el qual el President del Consorci o Alcalde

proposés nous candidats al Consell Consultiu i Assessor. Si transcorregut el

mateix no hagués hagut nomenament del candidat es passarà el tema al

CAC per tal que decideixi.

g) En el cas més usual de que l’entitat gestora del servei fos una societat

consorcial o del municipi que gestioni en solitari el servei (en el cas de

Barcelona, Badalona i L’Hospitalet de Llobregat) en els estatuts d’aquesta

s’hauria de preveure aquest específic procediment de nomenament que

preveu l’article 33.2 de la LCAC per aquells càrrecs de la societat que tenen

la condició de màxims responsables del servei.

h) En el cas referit a la lletra anterior en que l’entitat gestora del servei sigui

una societat consorcial o del municipi titular de la TDL (en aquells tres casos

en que els dits municipis gestionen de forma individual la TDL: Barcelona,

Badalona i L’Hospitalet del Llobregat) si, com s’ha dit, els membres del

consell d’administració tenen la condició de màxims responsables del servei,

es dóna una coincidència entre l’òrgan que, d’acord amb l’article 33.2 de la

LCAC, ha d’aprovar aquests nomenaments en tant que màxims

responsables del dit servei (els plenaris consorcials o municipals) i en tant

que membres del consell d’administració de les referides societats: aquests

mateixos plens, que d’acord amb el que disposa l’article 219.2 del ROAS,

assumeixen les funcions de Junta General de les referides societats, que és

l’òrgan que d’acord amb l’article 221 del mateix ROAS, és qui nomena

aquests membres del consell d’administració de les societats públiques

locals.

i) En tot cas, el compliment dels requisits, que, pel nomenament d’aquests

màxims responsables del servei estableix l’article 33.2 de la LCAC, no

XAL


76

estalviaria el compliment d’altres requisits que, determinats per altres

preceptes de l’ordenament jurídic, puguin contemplar-se pels nomenament

dels referits càrrecs.

Aquest és el meu Dictamen que, per descomptat, sotmeto al contrast de qualsevol

altra opinió millor fonamentada en Dret, a Barcelona, quatre de setembre de dos mil

sis.

Joan Recasens i Calvo.

XAL

jimÉnez de parga abogados · jimÉnez de parga abogados 5 consulta que emeti opinió fonamentada...

Documents