javier pÉrez piferrer - sant pol de mar · - exe/a02: Àmbit d actuació. 1/200 - exe/a03: estat...

JAVIER PÉREZ PIFERRER

MÒNICA MORÉ KUNST

A R Ø U I T E C T E S

Av. Verge de Montserrat, 15, baixosMALGRAT DE MAR 93 7612533 arqu i tec tu [email protected]

RESTAURACIÓ, ADEØUACIÓ I MANTENIMENT DE TORRE I CAMPANAR

ESGLÉSIA DE ST. JAUME 08395 SANT POL DE MAR

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ

1437 EDIF DESEMBRE

2014

EL PROMOTOR:

AJUNTAMENT DE SANT POL DE MAR

L’ARØUITECTE:

JAVIER PÉREZ PIFERRER PÉREZ MORÉ ARØUITECTES SLP

Hash: gy0t/7CaemJy4ZvhsSVb9f/Jds8=

1437 EDIF – Torre de l’Església de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. Projecte Bàsic i d’Execució. ÍNDEX

PÉREZ MORÉ ARØUITECTES Av. Montserrat, 15. Malgrat de Mar. 937612533 [email protected]

Í N D E X D E D O C U M E N T S

1 MEMÒRIES - Índex. - Memòria descriptiva. - Memòria constructiva. - Memòria de compliment de CTE i altres normatives. - Annexes a la memòria: - Estudi de gestió de residus. - Pla de control de qualitat. - Fitxa cadastral de la parcel·la. - Fitxa núm. 8 del Pla especial de protecció d’edificis i elements de Sant Pol de Mar. - Fitxa cromàtica núm. 15 de la paleta cromàtica. - Reproducció de la paleta cromàtica del catàleg de Sant Pol de Mar. - Full d’estadística d’edificació i habitatge. - Estudi bàsic de seguretat i salut. - Criteris d’ús i manteniment i Pla de manteniment de l’edifici. - Plec de Condicions. - Amidaments i Pressupost.

2 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

- EXE/a01: Situació i emplaçament. 1/500 - EXE/a02: Àmbit d’actuació. 1/200 - EXE/a03: Estat actual, diagnosi i actuacions. Planta A 1/100 - EXE/a04: Estat actual, diagnosi i actuacions. Plantes A, B i C 1/100 - EXE/a05: Estat actual, diagnosi i actuacions. Plantes D, E i F 1/100 - EXE/a06: Estat actual, diagnosi i actuacions. Alçat nord. 1/100 - EXE/a07: Estat actual, diagnosi i actuacions. Alçat oest. 1/100 - EXE/a08: Estat actual, diagnosi i actuacions. Alçat sud. 1/100 - EXE/a09: Estat actual, diagnosi i actuacions. Alçat est. 1/100 - EXE/a10: Estat actual, diagnosi i actuacions. Secció E-O. 1/100 - EXE/a11: Estat actual, diagnosi i actuacions. Secció N-S. 1/100 - EXE/a12: Estat actual, diagnosi i actuacions. Secció escala. 1/100 - EXE/a13: Detall. Planta C 1/50 - EXE/a14: Detall. Plantes A, E i F. 1/50 - EXE/s01: Fusteria i serralleria. 1/20

- EXE/b01: Baranes. 1/20 - EXE/b02: Baranes. 1/20

- EXE/i01: Instal·lacions. 1/100

- EXE/io01: Implantació d’obra. Planta i secció. 1/200

- EXE/lu01: Limitacions d’ús. 1/150


1437 EDIF – Torre de l’Església de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. P. Bàsic i d’Execució. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1


M E M Ò R I A D E S C R I P T I V A

1 AGENTS

1.1 PROMOTOR El promotor Ajuntament de Sant Pol de Mar CIF P 0 823 500 D Domicili Plaça de la Vila, 1 Municipi Sant Pol de Mar (08395) Aquest promotor contractarà els serveis a un constructor reconegut legalment per a l'execució del Projecte.

1.2 REDACTOR DEL PROJECTE Encarrega a PÉREZ MORÉ ARQUITECTES SLP CIF B 64 823 990 Domicili Av. Verge de Montserrat, 15 Municipi Malgrat de Mar (08380) Aquesta societat professional, inscrita al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, rep l’encàrrec de desenvolupar el present projecte a missió completa. La redacció del projecte i la direcció de les obres es presten de manera íntegra i exclusiva per part de l’arquitecte soci professional que es relaciona a continuació, el qual desenvoluparà la totalitat de les fases de l’encàrrec: Arquitecte Javier Pérez Piferrer Col·legiat 24 844 / 4 NIF 43 416 735 A Domicili Av. Verge de Montserrat, 15 Municipi Malgrat de Mar (08380)

2 INFORMACIÓ PRÈVIA

2.1 OBJECTE DEL PROJECTE Projecte tècnic per la restauració, adequació i manteniment de la torre i campanar de l’Església de Sant Jaume, a l’emplaçament següent: Adreça C/ Sant Jaume, s/n Municipi Sant Pol de Mar (08395) Ref. Cadastre 8456106 DG 6085 N 0001 FD L’edificació objecte de la rehabilitació té front al C/ Sant Jaume i al pas per a vianants que la separa de la rectoria, i forma part de l’església parroquial de Sant Jaume. Aquesta església se situa en la confluència dels carrers Abat Deàs, Sant Jaume i Joan Maragall, constant com a adreça de la mateixa la de C/ Abat Deàs, 45 L’encàrrec és en missió completa, amb redacció d’aquest projecte bàsic i d’execució, i direcció de les obres. L’actuació és de reparació de l’element existent i millora de l’accessibilitat i seguretat, sense reformar o alterar les característiques originals de l’edifici.

2.2 ANTECEDENTS L’any 2013, la Junta de Govern Local va acordar aprovar l’atorgament de la llicència d’obres municipal (EXP:143/12) per a la rehabilitació de la façana de la Torre de l’Església, 1a fase. El projecte aprovat (visat COAC 2012010289 de 29/11/2012) estava redactat pel mateix arquitecte, i promogut pel Bisbat de Girona com a titular de l’edifici. Tenia per objecte la restauració del campanar i la rehabilitació del revestiment exterior dels murs que conformen la Torre, els quals es trobaven en un estat de desconsolidació important, produint-se despreniments del revestiment del mur de la Torre, fet que va obligar a prendre les mesures de seguretat oportunes mentre no es duguessin a terme les obres de rehabilitació.




Atesa la importància i la urgència de dur a terme les obres de restauració per assegurar l’estabilitat estructural de la Torre, i per tal de donar solució als escassos recursos econòmics dels que es disposava per executar el projecte en la seva totalitat, aquest es va desglossar en tres fases:

1 Neteja i consolidació del parament exterior del mur de la Torre circular. 2 Reposició del revestiment de la Torre circular i reparació o restauració dels elements auxiliars que li

són propis. 3 Retirada del revestiment actual i reposició amb morter de calç al campanar i reparació o restauració

dels elements auxiliars que li són propis. La llicència municipal d’obres atorgada en data 8 de març del 2013, contemplava l’execució de la primera fase, la qual va finalitzar en data 29 octubre de 2013. En el procés d’atorgament de la llicència hi va intervenir la Junta de Patrimoni de Sant Pol de Mar (constituïda el febrer de 2012, i de la qual en són membres l’alcaldessa, l’arquitecta municipal, en Jordi Xumetra, biòleg/ecòleg, en Perejaume, historiador/expert en temes de patrimoni i en Marc Manzano, arquitecte de la Secció de conservació i Millora del patrimoni, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat), la qual té entre les seves tasques la d’informar en relació a les peticions de llicències d’obres i d’altres actuacions urbanístiques que puguin afectar els edificis i elements inclosos en el Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic. En relació a les obres executades a la Torre de l’església de Sant Jaume i atès el resultat plenament satisfactori del sanejat i rejuntat dels murs, la junta va posar de manifest la voluntat de no dur a terme la 2a fase del nou revestiment de la Torre, però sí considerava necessari executar les obres de rehabilitació que resten pendents en el campanar i d’aquells elements que poguessin afectar al manteniment i conservació del monument com ara les recollides de les aigües pluvials i els escopidors o gàrgoles i les operacions de tancaments per evitar les entrades dels coloms al campanar. És en aquest sentit que l’Ajuntament de Sant Pol de Mar proposa la redacció d’un nou projecte, modificant aquell aprovat el 2013, que inclogui les obres necessàries per finalitzar la restauració de la Torre (Fase 3) i adequar-la per fer-la accessible i visitable fins a la coberta, amb la finalitat d’incloure-la en futurs projectes, de caire turístic i de promoció econòmica del municipi, destinats a una major projecció i divulgació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Pol de Mar. Tanmateix el projecte ha obtingut la concessió d’ajuts de la Diputació de Barcelona, corresponents a la línia de suport “finançament de la reforma, rehabilitació i reparació d’elements constitutius de patrimoni singular local” del Programa complementari de suport a l’economia productiva local, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” (Núm. Expedient 2013/0008772).

2.3 SUPERFÍCIES Segons dades cadastrals, la superfície de la parcel·la on s’ubica l’edificació és de 1.140 m² (inclou l’església i les seves edificacions auxiliars, així com l’accés i l’espai perimetral descobert). També segons cadastre, la superfície construïda de tot el conjunt és de 702 m². La torre a rehabilitar té un diàmetre aproximat de 11,86 m i una alçada variable entre 13,93 m i 16,38 m. Sobre ella s’alça el campanar, de base quadrada de 6,15 m de costat, i alçada mitjana de 7,65 m L’ocupació en planta de la torre és aproximadament de 110 m² L’ocupació en planta del campanar quadrangular que s’alça sobre la torre és aproximadament de 38 m² La superfície construïda de l’àmbit a rehabilitar és de 186 m². La superfície de façana a restaurar és de 188 m².

2.4 DESCRIPCIÓ DEL SOLAR Tot i que la parcel·la és de 1.140 m², l’àmbit d’actuació es limita a la torre i el campanar. Es farà la descripció d’aquest àmbit. La torre de base circular té dos espais interiors. El més baix està a nivell de la nau de l’església, des de la qual s’accedeix. Al seu interior hi ha l’escala d’accés al cor. No està comunicada amb la resta de la torre i no és objecte d’aquesta actuació. Queda fora de l’àmbit del projecte. L’espai superior de la torre té accés per una escala de cargol que el comunica amb el carrer Sant Jaume amb una porta i també amb el campanar superior. Tant l’escala com aquest espai superior sí són objecte de rehabilitació. La torre està coberta amb un terrat pla, i sobre aquest s’aixeca el campanar quadrat, també amb dos espais interiors, un a nivell del terrat i un altre superior on s’ubiquen les campanes. La seva coberta és inclinada




amb teules. El campanar, el terrat i la petita coberta que protegeix la sortida de l’escala i l’accés al campanar també són objecte d’actuació en aquest projecte. Al nord la torre és exempta i limita amb el C/ Sant Jaume i amb la trobada d’aquest amb el C/ Joan Maragall. Aquest carrer té una amplada de 6 m, amb voreres d’amplada variable a l’àmbit de la torre (degut a la seva planta circular), amb una dimensió mínima de 1,45 m. Al costat oposat la vorera té uns 70 cm. El carrer té caiguda cap a l’est, amb un desnivell en l’àmbit de la torre d’uns 70 cm. A l’oest la torre també és exempta, i limita amb el pas per a vianants que creua entre l’església i la rectoria. Aquest pas és prolongació del C/ Joan Maragall, i comunica amb el porxo d’entrada al temple i amb el C/ Abat Deàs. La seva amplada també és variable, amb un mínim entre la base de la torre i la rectoria de 1,87 m, que en aquest mateix punt és de 2,47 m si es mesura des del fust. Aquest pas és esglaonat, amb baixada cap al sud, i té un desnivell en l’àmbit de la torre de 2,42 m. Al sud la torre està adossada a la nau de l’església. Aquesta és més baixa i té una coberta de teula àrab que desaigua cap al campanar. Per sobre d’aquest teulat la torre sobresurt uns 4 metres. A l’est també s’adossa a altres construccions auxiliars del temple, deixant lliure una alçada variable de façana de la torre (amb una mitjana aproximada d’uns 10 m). Aquestes construccions són cobertes amb teulada o terrats de patis interiors. L’altitud de l’emplaçament sobre el nivell del mar és de 19 m

© Base cartogràfica propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat.




© Base cartogràfica propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat.

2.5 NORMATIVA URBANÍSTICA Planejament vigent REFOSA DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ

MUNICIPAL DE SANT POL DE MAR. (apr. def. 12.02.1992) Classificació del sòl Sòl urbà. Qualificació Equipament Religiós (Clau 9.6) Tipus d’ordenació Les condicions d’edificació són les que posseeixi l’equipament en el moment de

l’aprovació del pla.




2.6 PROTECCIÓ PATRIMONIAL Planejament vigent Pla Especial de Protecció d’Edificis i Elements d’Interès Arquitectònic, Artístic i

Històric del Municipi de Sant Pol de Mar. (apr. def. 20.01.1995) Ampliació del Catàleg Complementari i Incorporació de la Paleta Cromàtica. (apr. def. 16.01.2002) Catàleg Tot l’edifici de l’església parroquial de Sant Jaume, incloent la torre objecte d’aquest projecte, és protegit pel catàleg, mitjançant la seva fitxa 8, amb grau de protecció 1 S’adjunta en aquest projecte una còpia d’aquesta fitxa. El grau de protecció 1 del Pla especial ve regulat pels següents punts: OBJECTE: Protecció d’edificis o conjunts de valor historicoartístic rellevant i indiscutible, pel que

fa a l’antiguitat, el valor arquitectònic, i l’ús públic al que respon. En aquest sentit pot ésser qualificat de monument.

LEMA: Protecció integral de l’envoltant, l’entorn i l’ús. Si aquest darrer es canvia, ha de ser sempre de privat a públic, mai a l’inrevés.

ABAST: a) Obligació de mantenir intacte el monument en la seva totalitat. b) Intervenció controlada. Prohibició total de sotmetre a obres diferents a les de

manteniment o rehabilitació física del monument. c) Manteniment de l’ús públic, amb la possibilitat de matisar aquest ús a tenor de

necessitats conjunturals. Paleta cromàtica Característiques per aquest edifici definides a la fitxa 15 de la Paleta cromàtica. S’adjunta en aquest projecte una còpia d’aquesta fitxa. Les condicions que aquesta fitxa atorga per l’edificació són les següents: INTERVENCIÓ Rehabilitació ACABAT Estucat tradicional COLORS Paraments: E0.15.65 Fusteria: P0.30.25 La codificació dels colors fa referència al sistema Acoat Color Codification, que també fa servir per les seves paletes cromàtiques la casa “Procolor” A continuació es reprodueixen aquests colors, amb l’advertiment de que la impressió del treball pot fer que el color reflectit al paper tingui variacions respecte al color autèntic de la paleta. Per l’execució del treball s’haurà de fer servir una carta de colors professional o la pròpia paleta de l’Ajuntament, i mai aquest treball. E0.15.65 (PARAMENTS) P0.30.25 (FUSTERIES)

2.7 COMPLIMENT DE PARÀMETRES Aquest projecte compleix estrictament els paràmetres de pla general i de la normativa de protecció de patrimoni. El projecte consisteix en la restauració, adequació i manteniment de la torre i el campanar, amb actuacions sobre els elements existents sense variar la seva volumetria ni aspecte. No es produeix cap modificació en la volumetria de l’edifici, i s’hi fan actuacions que recuperen la imatge original eliminant o substituint revestiments i instal·lacions “modernes” que no respecten la protecció patrimonial actual.




Tot i que l’ús de campanar continuarà sent el mateix, s’habilita part dels espais restaurats per a poder rebre visites de tipus cultural. Aquest nou ús és compatible amb la qualificació d’Equipament. La solució adoptada és fidel amb l’estètica actual de l’edifici, sense modificar cap característica formal d’identitat del mateix.

3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

3.1 PROGRAMA DE L’ACTUACIÓ El programa inclou les següents actuacions: - Neteja i consolidació de paraments interiors de pedra (parets i voltes). - Neteja i eliminació dels creixements vegetals a façana i coberta de la torre. - Eliminació d’elements interiors fora d’ús que alteren la imatge de l’edifici (envans, ampits, paviments en

mal estat). - Substitució del revestiment actual del campanar, format amb morter monocapa groc, per arrebossat de

morter de calç. - Substitució i nova col·locació de gàrgoles de coure als desguassos de façana per evitar que els

regalims facin malbé els paraments. Substitució d’un baixant de pvc per un de coure. - Restauració o substitució d’elements de fusteria en mal estat. - Recuperació d’espitlleres. - Col·locació d’una protecció contra l’entrada d’ocells en les obertures que no en tenen. Reparació de les

que estan en mal estat. - Restauració de paviments i graons en mal estat, incloent nou paviment en la sala superior de la torre

circular. - Eliminació d’un pas de la instal·lació de gas de l’església i la rectoria que travessen la torre i el carrer i

altres instal·lacions en desús. - Reparacions i consolidació dels remats del mur perimetral. - Incorporació de baranes per donar seguretat als punts amb perill de caiguda i de tanques i portes que

limitin els espais d’accés de les visites amb els d’accés només per a manteniment. - Incorporació d’elements de senyalització i protecció. - Renovació de la instal·lació elèctrica amb incorporació de nous elements d’il·luminació.

3.2 FASES Es preveu desenvolupar aquesta obra en una única fase.

3.3 CRITERIS FORMALS I COMPOSITIUS No es produeix cap modificació de la volumetria, composició o característiques formals de l’edifici actual. El criteri únic que regeix aquesta actuació és respectar l’edifici actual, reparant el seu revestiment malmès, però sense modificar-lo més enllà dels aspectes tècnics que permeten la millora de les seves prestacions. També es pren com a criteri ineludible respectar en el resultat final de la totalitat de les operacions els criteris i condicionaments que marca la normativa de protecció del patrimoni (Catàleg), amb especial importància en allò referent a materials i colors d’acabat.

3.4 COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l’edifici disposi de les prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la Llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació. En compliment del article 1 del Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda, “Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación”, i també en compliment del apartat 1.3 de l’annex del Codi Tècnic de l’Edificació, es fa constar que en el projecte s’han observat les normes sobre la construcció vigents, i que aquestes estan relacionades a l’apartat de Normativa Aplicables d’aquesta memòria.

3.5 DESCRIPCIÓ BÀSICA DELS SISTEMES

3.5.1 Sustentació de l’edifici Preexistent i fora de l’àmbit d’actuació d’aquest projecte. No s’actua sobre els fonaments.

3.5.2 Sistema estructural Preexistent i fora de l’àmbit d’actuació d’aquest projecte. No s’actua sobre l’estructura, si bé les actuacions tenen com a una de les seves finalitats evitar que la manca d’un revestiment adequat o de rejuntat en les pedres pugui produir danys als murs que són estructurals.




3.5.3 Sistema de compartimentació Preexistent i fora de l’àmbit d’actuació d’aquest projecte. No s’actua sobre els elements de compartimentació, més enllà d’eliminar aquells envans fora d’ús.

3.5.4 Sistema envoltant i d’acabats Edifici de construcció homogènia, és format per murs de paredat de pedra, que formen les façanes. Aquests murs es restauren, actuant sobre els seus revestiments. També es restauraran elements auxiliars de l’envoltant de l’edifici com desguassos i fusteries. Tots els revestiments es projecten amb morter de calç, i les fusteries amb elements d’acer pintat. Els colors seran els que marca el catàleg de protecció patrimonial. Els paviments es faran amb material ceràmic de color terrós. Les condicions tècniques es defineixen a la memòria constructiva del projecte i a la resta de la documentació tècnica.

3.5.5 Sistema de condicionament ambiental i serveis SUBMINISTRAMENT D'AIGUA No n’hi ha ni se’n preveu. SUBMINISTRAMENT DE COMBUSTIBLE La única instal·lació existent és el tub de gas que travessa la torre. S’elimina. SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC I CARACTERÍSTIQUES DE LA XARXA DE DISTRIBUCIÓ. Adaptació de la instal·lació existent a la normativa actual. Hi haurà 3 línies, corresponents a il·luminació, il·luminació d’emergència i endolls, provinents del quadre general de distribució de l’església. L’edifici disposarà de subministrament elèctric (amb una tensió d’alimentació de 230 volts en monofàsica i 230/400 volts en trifàsica) i s’adaptarà al que estableix el REBT “Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió” (RD 842/2002) i a les seves instruccions complementàries, garantint la seguretat de les persones i dels béns així com el normal funcionament d’altres instal·lacions i serveis. En general, la xarxa de distribució elèctrica de l’edifici estarà formada per l’escomesa, i la instal·lació d’enllaç, la instal·lació interior, la xarxa de posta a terra de la instal·lació i els elements metàl·lics necessaris. La previsió d’espais per a la instal·lació elèctrica i les seves característiques així com l’equipament elèctric de l’interior dels habitatges es realitzarà segons les prescripcions establertes en el REBT i les seves Instruccions Tècniques Complementaries (ITC). Previsió de càrregues de l’edifici: La previsió de càrregues de l’edifici s’establirà segons el nombre d’aparells, considerant la càrrega del conjunt d’aquests

4 PRESTACIONS DE L’EDIFICI S’estableixen les prestacions de l’edifici per requisits bàsics, en relació a les exigències bàsiques del CTE. S’indiquen específicament les acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts al CTE. Els requisits bàsics de Seguretat i Habitabilitat es satisfan a traves del compliment del Codi Tècnic d’Edificació, que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis i del compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. El compliment del CTE es pot garantir a través dels Documents Bàsics corresponents, que incorporen la quantificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques també es poden satisfer per mitjà de solucions alternatives, cas en el qual és necessari justificar que s'assoleixen les mateixes prestacions. S’inclou en aquest projecte una memòria de compliment del CTE on es justifiquen tant el compliment de les seves exigències com l’adequació de les solucions adoptades.

4.1 LIMITACIONS D’ÚS L’ús global de l’edifici és el de centre de culte religiós. Dins de l’edifici, l’element a restaurar és el campanar. Actualment el campanar no té cap ús, excepte el d’albergar les campanes, que s’activen sense necessitat d’accedir-hi. També serveix en la seva part inferior com espai d’accés al cor de l’església, però queda fora de l’àmbit d’actuació d’aquest projecte.




Es manté la funció de campanar i l’accés limitat al manteniment a tots els espais, excepte a l’escala de cargol, l’interior del nivell superior de la torre circular, l’espai de desembarcament de l’escala a la planta de la coberta i el terrat pla exterior de la torre circular. En aquests espais, que també s’indiquen a la documentació gràfica, la restauració de l’edifici permetrà un ús públic restringit, destinat a rebre visites de tipus cultural. L’edifici té unes característiques que no es poden modificar per tractar-se d’un monument catalogat, que condicionen molt l’accés al públic (escala de cargol de 60 cm d’amplada, passos estrets i baixos, poca ventilació….). Tot i que es prenen mesures per a pal·liar aquestes mancances, la capacitat de fer visites queda limitada a unes condicions d’ús restrictives. Un cop habilitat l’edifici serà necessari per part de l’Administració o entitat responsable l’establiment de les condicions concretes per fer qualsevol activitat d’ús públic en la torre. Aquestes aniran en funció de l’activitat concreta i de les instal·lacions, mobiliari, elements d’exposició, elements de protecció o qualsevol altre element que s’incorpori a la torre. Segons la configuració de l’edifici que resultarà d’aquest projecte, i mentre l’ús públic sigui només de visita a la pròpia torre, les limitacions d’ús són: - Que l’accés sigui restringit a les zones d’escala de cargol, nau superior de la torre circular, espai de

desembarcament de l’escala i terrat pla exterior de la torre circular. La resta d’espais s’haurà de mantenir tancat amb clau. No es permetrà l’accés públic al campanar quadrangular (ni al nivell inferior ni al superior) i tampoc als espais de terrats annexes a la nau de l’església ni a l’espai no habitable entre les voltes i el teulat de l’església.

- Que l’accés pel públic sigui sempre acompanyat per un guia o persona responsable, coneixedora de l’edifici, i que es faci sempre en grups reduïts de com a màxim 10 persones.

- Que no es permeti l’accés a persones de 6 anys o menys, i que quan els visitants siguin menors d’edat hi hagi dos adults acompanyants.

- No es permetrà l’accés públic amb mal temps (Pluja abundant o tempesta, nevades, vent de més de 60 km/h), ni amb temperatura ambient per sota dels 4º Celsius.

L’accés a la resta d’espais només s’ha de fer per feines de manteniment, i només per part de personal especialitzat i amb les mesures de seguretat adients. Aquest accés s’haurà de fer fora de l’horari o el moment de les visites o activitats públiques.

A Malgrat de Mar, desembre de 2014 Javier Pérez Piferrer Arquitecte col. 24844/4

1437 EDIF – Torre de l’Església de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. P. Bàsic i d’Execució. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 1


M E M Ò R I A C O N S T R U C T I V A

1 SOLUCIÓ ADOPTADA D’acord amb els antecedents i l’estudi de les patologies i mancances de la torre s’adopten les diferents solucions constructives definides en aquest projecte de restauració. A continuació s’enumeren i es fa la descripció de les actuacions previstes, amb especificació dels sistemes constructius escollits per a cada actuació de rehabilitació, i també les condicions tècniques d’execució de les mateixes. La definició i amidament de cada treball a realitzar es concreta en l’estat d’amidaments.

2 DESCRIPCIÓ DELS SISTEMES

2.1 ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES Previ a les actuacions d’implantació es faran els següents feines: - Neteja prèvia de paraments i terres de tot l’àmbit per poder executar les obres. - Eliminació prèvia de tots els creixements vegetals de les façanes amb mitjans manuals. Inclou aquells

que afecten a la torre circular i als paviments exteriors. - Neteja de canals i entregues de l’església amb la torre. - Eliminació del conducte de gas que travessa el pati, la torre i el carrer per donar servei a la rectoria.

Aquest conducte vist s’anul·larà i retirarà des del quarto de calderes de l’església, i serà substituït per una nova escomesa i comptador que donarà servei directament a la rectoria. Inclou el segellat dels passos.

- Eliminació de la instal·lació de wifi en desús que hi ha a la coberta de la torre. Inclou totes les caixes, antenes i conductes.

- Eliminació de l’arrebossat exterior actual de la torre quadrada del campanar, amb repicat manual des de la bastida. Per millorar l’adherència del nou revestiment es procurarà obrir el material del segellat uns 2 o 3 cm. Es farà servir una escarpa de mides adequades a cada cas. Si fos necessari es podria fer ús d’una radial de mida adient per obrir el material de segellat, seguit d’un repicat manual amb la cura necessària per no danyar els llavis dels elements immediats a la junta.

- Enderroc de l’envà del nivell inferior del campanar. - Enderroc del petit quarto que protegia la maquinària de les campanes del nivell superior del campanar,

format amb envà i embigat de fusta. - Enderroc dels ampits d’obra ceràmica afegits a les obertures del campanar i de la finestra del petit

quarto. - Repicat del terra del nivell -0,84 (entrada escala), per permetre la pavimentació plana de l’àmbit. - Ampliació del forat sota l’escala exterior del pati per millorar el desguàs de l’espai confinat entre escala i

torre.

2.2 REHABILITACIÓ DE GRAONS Alguns graons de l’escala de cargol, formats amb pedra, presenten problemes de desgast de la superfície, trencaments de les arestes o pèrdua de material, manca de rejuntat entre peces i fissures. Es rehabilitaran mitjançant l’aplicació de morters de moldejat tipus PETRATEX de la casa TEXA o similar (morters per a reconstrucció de superfícies de pedra). L’aplicació es farà en cada graó i situació en funció de la patologia concreta (Són especificades al plànol a12 de la documentació gràfica) i seguint les instruccions d’ús del fabricant. El morter tindrà el mateix color i textura que la pedra actual. Prèviament a l’aplicació del morter es farà un sanejat de la superfície. En les fissures s’aplicarà en forma de beurada, per aconseguir la màxima penetració, i posteriorment es regularitzarà la superfície amb morter. Quan el volum de graó a restituir sigui important s’armarà amb barnilles o mallat d’acer inoxidable. En aquells graons de la primera tramada que tenen peces ceràmiques en mal estat, la restauració consistirà en la substitució d’aquestes peces per altres del mateix tipus.

2.3 PAVIMENTS Es pavimentaran els següents àmbits, dibuixats a la documentació gràfica: - Entrada escala (cota -084), actualment sense cap paviment, on s’ha de rebaixar prèviament part del

terra.




- Sala interior circular (cota +6,05), actualment sense cap paviment, on s’ha de fer prèviament una neteja i una capa de regularització amb formigó cel·lular amb àrids lleugers (arlita), a la manera de la formació de pendents d’una coberta plana.

- Àmbit de desembarcament de l’escala (cota +12,06) amb regularització de l’últim graó, de l’aresta perimetral del forat d’escala i del graó de sortida a la coberta de la torre.

- Apedaçat de zones interiors del nivell inferior del campanar i de l’àmbit d’accés, on el paviment actual ceràmic està malmès i amb zones cobertes amb formigó.

- Regularització de la zona de transició entre els dos gruixos de l’ampit d’obra del perímetre de la coberta de la torre, amb paret de les mateixes característiques que el paviment.

El paviment estarà format per PITXOLINS o CARQUINYOLIS de maó ceràmic cara vista hidrofugat, de color terròs, col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:8 i beurada de color amb ciment blanc de ram de paleta acolorit. L’especejament es farà com indiquen els plànols, i a la sala circular tindrà un lleuger pendent cap al perímetre (bombament) d’un 0,5 %. També s’haurà de reparar una petita part del paviment de la coberta de la torre circular, formada amb rajols ceràmics senzills, que es farà amb el mateix material i tipologia que l’actual.

2.4 TRACTAMENT DE PARAMENTS INTERIORS El criteri per a tots els paraments interiors és el de mínima intervenció de neteja i consolidació. En la majoria dels casos es limita al rentat de grans superficials en les zones més amplies. Ocasionalment, es pot tractar fragments de pedra separats per esquerdes o discontinuïtats, en aquests casos cal realitzar la seva reposició al lloc original, especialment quan es tracta de fractures mecàniques, que normalment no acostumen a tindre relació amb la degradació de la pedra pròpiament dita. La superfície es netejarà mitjançant aigua sense pressió i el raspallat amb cerres no metàl·liques. Eventualment, i per a zones que presentin certes dificultats, es pot efectuar el raspallat amb l’ajut d’aigua i detergent neutre per tal de disminuir la tensió superficial de l’aigua i millorar la seva efectivitat en la rugositat de la pedra. Només en casos de juntes molt descarnades amb pedres sense cohesió o panys molt degradats (aproximadament un 5 % del total de la superfície) s’haurà de treballar en el rejuntat. Aquestes juntes obertes o en molt mal estat, caldrà segellar-les amb l’aplicació de morter de calç amb una dosificació propera a 1:3, si bé en juntes molt fines es podria treballar amb un morter 1:2. Es recomana l’ús de calç de bona qualitat, D50 o superior i molt preferiblement, mantinguda en immersió per un període no inferior als tres mesos. Com a àrid es pot usar sorra de riu rentada, de diàmetres en consonància amb l’amplada de les juntes a segellar. Es molt important mullar molt be la zona de la junta on s’aplicarà el segellat, altrament es corre el risc de poca adhesió de la reparació al substrat. Igualment, en el cas de juntes obertes o gruixudes, caldria que la mida de la sorra fos adequada, és a dir, amb una granulometria des de 2 a 3 mm fins a mides submil·limètriques. També es podran fer servir morters de calç preparats adients per aquesta finalitat, tipus “Texcal base”, “weber.cal basic”, o altres de prestacions anàlogues. En aquests casos es seguiran estrictament totes les indicacions i recomanacions del fabricant, tant en la preparació com en el procés d’aplicació. ZONA DE LA VOLTA AMB ELEMENTS DE MORTER I FORMIGÓ A la nau de planta circular de la cota +6,05 existeix una secció de la volta molt deteriorada. Aquesta presenta una part que va se foradada i posteriorment reomplerta amb formigó. També hi ha restes de d’un arrebossat de calç previ. Per eliminar la distorsió que això provoca s’eliminaran totalment les restes de l’arrebossat de calç, i en un sector que cobreixi la reparació de formigó es farà un nou arrebossat de morter de calç de les mateixes característiques que el de es farà en la torre del campanar, de manera que es reprodueix en una part de la volta el revestiment que va tenir originalment o en un moment anterior de la vida del campanar. També s’arrebossaran les parets laterals de la zona de l’entrada que estan en mal estat, al nivell -0,84.

2.5 BAIXANTS I GÀRGOLES Es substituirà el baixant actual vist de PVC del campanar per un altre també vist però de coure. Tindrà secció circular i diàmetre 80 mm, i estarà format per una planxa de 0,6 mm de gruix.




Anirà fixat a la paret amb abraçadores també de coure, i vessarà les aigües sobre la coberta de l’accés a la part superior de la torre. La seva embocadura superior anirà protegida amb un morrió metàl·lic per impedir l’entrada d’objectes. Els punts per on l’aigua del terrat de la torre regalima per la façana es resoldran amb gàrgoles de les mateixes característiques que el baixant. El disseny exacte de l’element es decidirà en obra, però serà de tipus canella semicircular de diàmetre 100 mm. Tindran un vol mínim de 50 cm, amb caiguda cap a l’exterior, i al seu extrem la geometria del llavi farà de goteró per que l’aigua no retorni. També es protegirà l’embocadura amb un morrió metàl·lic. Tots els elements de coure es fixaran a l’edifici amb elements de metall compatible amb el de la planxa, que seran claus de coure o cargols de bronze o aliatge de coure, o amb segellant silicònic neutre per a llauneria, tipus Mapesil.

2.6 ESPITLLERES Les dues espitlleres ara cegues de l’escala de cargol es tornaran a obrir per donar claror a l’escala. Esl col·locarà un vidre laminar de seguretat de dues llunes, amb acabat de lluna incolora, de 6+6 mm de gruix, amb classificació de resistència a l'impacte manual nivell B, retallat a mida, col·locat sobre buit d'obra de forma irregular, mitjançant la confecció de plantilles, agafat directament a l’obra amb màstic, de manera que la geometria del forat d’obra impedeixi qualsevol desplaçament cap a l’exterior.

2.7 SORTIDA ESCALA La zona de sortida de l’escala de cargol al nivell de la coberta de la torre està acabada amb un element d’obra més moderna que la resta de peces del campanar. Això es fa molt evident en l’acabat superior del mur perimetral, que no és de punt rodó com la resta, si no amb arestes i pedres vives. També en el material de la coberta, que inferiorment són biguetes prefabricades de formigó armat vistes. Per corregir visualment aquesta dissonància es revestirà inferiorment la coberta amb un extradossat de plaques de guix laminat hidròfugues, i es rematarà superiorment la paret de pedra de 45 cm de gruix, acabant-la en punt rodó. Les pedres es , col·locaran amb morter de calç, reproduint la resta de remats superiors de la torre.

2.8 REVESTIMENTS EXTERIORS Actualment la torre circular té el seu parament amb pedra vista, i el campanar de base quadrada està arrebossat amb morter de ciment, acabat amb un estucat planxat de color groc. Es mantindrà l’acabat actual de la torre circular, si bé s’aprofitarà per eliminar els creixements vegetals que han aparegut. Al campanar s’eliminarà l’arrebossat actual, mitjançant el repicat, i s’aplicarà un nou revestiment. El revestiment del parament serà un arrebossat amb morter de calç, acabat remolinat fi, color Rosat Abat Deas de la carta de colors de la paleta cromàtica de l’ajuntament de Sant Pol (Color E0.15.65 del sistema Acoat Color Codification) Aquest acabat es pot aconseguir amb morter de calç amarada, sorra de marbre i pigments naturals, o mitjançant morters de fabricació industrial tipus “weber.cal estuco” sobre “webwe.cal basic” de la casa weber, o “Texcal liso” sobre “Texcal Base” de la casa Texa morteros, o un altre de característiques anàlogues. Si el morter és colorejat, per la casa weber el color més proper a l’especificat a la carta de l’ajuntament és el “Salmón”, i per la casa Texsa, el color “Marrón 60”. Es comprovarà abans de la seva aplicació que aquests colors realment s’ajusten a allò especificat a la paleta cromàtica, i en cas negatiu, s’haurà de fer servir morter de color blanc amb pigments afegits en la proporció exacta que proporcioni el color desitjat. En qualsevol cas, i tant si es fa servir un morter de calç barrejat a l’obra, com si es fa servir un morter preparat, es farà una mostra significativa en un lloc proper a la façana, on es provarà tant la textura de l’acabat com el seu color, i ambdós paràmetres hauran de rebre el vist-i-plau previ de la direcció facultativa i dels Serveis tècnics de l’Ajuntament. Aquesta mostra es mantindrà durant tota l’obra i servirà de referència per l’acabat final. El revestiment es farà en dues capes. La primera capa es farà amb morter de calç per regularització (morter de calç 1:4 / weber.cal bàsic / Texcal base / equivalent), barrejant aquest morter amb làtex plàstic per additivació de morters (tipus “weber CT” o equivalent), diluït en l’aigua de l’amasat (en la proporció recomanada pel fabricant) per aconseguir una millor adherència a la superfície de la pedra, que s’haurà humitejat prèviament, sense saturar. Per la utilització dels additius es seguiran les indicacions del fabricant.




Aquesta primera capa tindrà un gruix mínim de 10 mm, tot i que si cal més gruix per regularitzar la base, mai s’estendrà un gruix més gran de 15 mm per capa i dia, amb un màxim de dues capes de base. L’interior d’aquesta capa de regularització s’armarà amb una malla de fibra de vidre resistent a l’alcalinitat, de 10 mm de retícula i resistència mínima 150 daN/5 cm. AQUESTA MALLA ANIRÀ EN EL CENTRE DEL GRUIX DE MORTER, AMB UN MÍNIM DE 6 mm DE MORTER PER SOTA, i no fixada a la paret. Servirà per evitar la fissuració del revestiment. La malla armarà la totalitat de l’arrebossat (no només els punts crítics), i es solaparà un mínim de 12 cm en els seus cavalcaments. La Segona capa es farà amb morter de calç aèria acabat remolinat (morter de calç 1:4 amb sorra de marbre i pigments naturals / Weber.cal estuco / Texcal liso / equivalent) El gruix d’aquesta capa serà de entre 4 i 6 mm. Pel seu acabat es remolinarà amb llana de fusta o esponja fina entre 1 i 2 hores després de la seva aplicació, humitejant si fos necessari, fins aconseguir un acabat remolinat fi i uniforme.

2.9 PROTECCIONS DE CAIGUDES I CONTRA OCELLS Les obertures del campanar, de diferents mides i gruixos i rematades amb un arc de mig punt, no tenen cap protecció que eviti l’entrada d’ocells. Es tancaran interiorment amb una reixa fixa, subjectada directament a l'obra amb una regleta d’acer galvanitzat o inoxidable, autoperforada i amb cargols autotrepants cada 15 cm. Tot el parament quedarà cobert amb malla de filferros d'acer galvanitzat, electrosoldat, de 2 mm de diàmetre i pas de malla de 25 mm. La malla serà d’una sola peça, i es solaparà amb l’obra un mínim de 7 cm en tots els punts. En les zones on s’hagi de garantir l’accés als mecanismes de les campanes es preveurà una franja central amb el reixat practicable mitjançant la retirada dels cargols. El solapament entre reixats serà superior a 40 cm i no permetrà la creació d’espais per on puguin entrar els ocells. En el nivell superior del campanar existeix un forat a terra sense protegir. Es col·locarà un tancament horitzontal fix amb panell de relliga d'acer galvanitzat amb un pas de 4x4 cm i 3 cm de gruix, inclou marc perimetral amb L d'acer galvanitzat, i ancoratge a terra amb cargoleria i peces especials. Els dos finestrals de la nau de l’església estan protegits amb un marc de rodons de ferro i malla de torsió. La malla està rovellada i trencada. Es traurà aquesta malla i es substituirà amb malla galvanitzada de torsió nova, amb pas de 25 mm i subjectada al marc existent amb abraçadores d’acer galvanitzat.

2.10 BARANES Totes les baranes interiors i exteriors es formaran amb passamans, perfils en L i rodons d’acer A-37b. Mides i perfils a utilitzar s’especifiquen a la documentació gràfica. Les baranes es protegiran de la corrosió amb pintura específica tipus oxiron, acabat de color corresponent al codi P0.30.25 del sistema Acoat Color Codification i textura forja. NO S’UTILITZARÀ CAP ELEMENT D’ACER BUIT (TUBS) i tota la superfície metàl·lica, fins i tot la que no quedi vista, es protegirà. Les baranes es fixaran a l’obra amb cargols metàl·lics autotrepants sobre platines, tacs químics o encastament i reblert amb resines epoxídiques. ESCALA PATI (B1) I ESCALA CAMPANAR (B7) Per tractar-se de dos elements fora de l’àmbit visitable, accessibles només per a manteniment, i amb escales de mides molt estreta que no permeten una barana més atapeïda, però que actualment són perilloses perquè no tenen cap element de protecció, es col·locarà un passamà format amb un rodó llis d’acer pintat, de diàmetre 16 mm, doblegat i encastat als paraments laterals, segons la geometria dels plànols i amb els reforços i tornapuntes necessaris per a donar-li estabilitat i resistència a l’empenta lateral d’una persona. TERRAT COBERTA TORRE CIRCULAR (B5 I B6) A tot el perímetre circular on l’alçada de l’ampit d’obra és inferior a 1,10 es completarà aquest ampit amb una barana amb muntants de passamans d’acer de 50x5 mm cada 1,25 m, passamà superior inclinat d’acer de 60x5 mm i parament cobert amb rodons d’acer de diàmetre 10 mm, col·locats horitzontalment que cobriran tot l’espai sense deixar passos majors de 10 cm. L’alçada serà de 110 cm des del terra. La no escalabilitat es garanteix en no tenir cap recolzament entre 30 i 50 cm d’alçada, ja que prèviament es completarà l’ampit amb peces ceràmiques com les del paviment on el mur és interiorment més baix. L’espai de només 40 cm d’amplada entre ampit i torre del campanar es protegirà amb un vidre laminat 6+6 encastat directament a l’obra, a la manera de les espitlleres recuperades.




DESEMBARCAMENT ESCALA (B3+B4) I FONS PATI (B2) Es protegiran amb baranes formades amb passamans de 50x5 mm i brèndoles de rodons D10 mm segons detall de geometria dels plànols. L’alçada serà de 110 cm des del paviment.

2.11 FUSTERIES Tots els elements de fusteria i serralleria, seran acabats pintats amb pintura de protecció de color, que s’ajustarà a la carta de colors del municipi, i serà el corresponent al codi P0.30.25 del sistema Acoat Color Codification que també fa servir la casa “Procolor”. PORTA ACCÉS TORRE (F12) La fusta està en molt mal estat, però interessa conservar la forma i la ferramenta. Es farà una fulla nova amb fusta, aprofitant tots els elements antics de la ferramenta, que es netejaran, decaparan i pintaran com la porta. NOVES PORTES D’ACER (F7 I F9) Per limitar l’accés als àmbits no visitables es col·locaran portes que impedeixen el pas però no la visió a la sortida de la sala circular cap al pati i golfes de l’església, i també tancant l’accés al campanar quadrangular. Aquestes portes seran batents, de barrots d’acer, seguint la geometria i elements de les baranes (passamans de 50x5 mm i brèndoles de rodons D10 mm), i tindran totes les ferramentes i mecanismes necessaris. El tancament serà amb un passador que es fixarà amb cadenat, que serà accessible des dels dos costats de la porta i permetrà tancar-la amb clau sense incorporar un pany massís. TANCAMENT ESPAI DESEMBARCAMENT ESCALA (F8) Es substituirà el tancament actual de fusta i malla de plàstic per una fusteria d’acer formada amb perfils en L 50x50x5 mm, amb una porta batent i un fix. El parament anirà cobert amb malla de filferro ondulat d’acer gris Ø 2mm i pas malla de 20 x 20 mm, soldada als perfils del marc, col·locada a 45º. El tancament també es farà amb passador i cadenat. PORTA SORTIDA PATI (F10) Formada per una fulla de fusta amb malla de plàstic, que s’eliminarà, i una fulla d’acer amb barrots. Es restaurarà la fulla d’acer, a la qual es soldarà una malla de filferro ondulat com la de F8, de manera que s’impedeixi l’entrada d’ocells. PORTA D’ACCÉS A GOLFES DE L’ESGLÉSIA (F11) Porta de fusta massissa que necessita restauració amb decapat de pintura, nou pintat i reparació o substitució de ferramenta. Fulla rectangular de mides 0,65 x 1,45 m

2.12 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA Actualment l’interior de la torre té dues instal·lacions elèctriques precàries. - Una línia elèctrica d’enllumenat vista i sense protecció, agafada directament a les parets amb pegots de

morter, provinent de la instal·lació d’enllumenat de l’església, i que té l’entrada des de l’espai de golfes de l’església pel passadís d’accés al pati. L’enllumenat són bases murals de bombetes d’incandescència.

- Una línia que prové també de l’espai de golfes de l’església, també agafada directament a la paret, i que travessant les voltes de la sala circular i de la part inferior del campanar arriba fins als mecanismes de les campanes per activar-les.

Aquestes dues instal·lacions s’han d’arranjar. La instal·lació elèctrica d’enllumenat es substituirà amb una nova que compleixi el REBT vigent, amb la protecció de les línies en tubs. Aquests aniran vistos, agafats a parets i sostres amb mànega flexible ondulada en forma d’espiral d’acer galvanitzat per a protecció de cables, blindada amb malla metàl·lica trenada. En el perímetre de la torre la distribució es farà encastada en el gruix del paviment, amb tub corrugat plàstic lliure d’halògens. La instal·lació sortirà d’un armari metàl·lic de connexions i consistirà en 3 línies corresponents a enllumenat, enllumenat d’emergència i endolls. L’enllumenat es farà amb lluminàries Iguzzini iPro BU38 amb fonts lluminoses de led neutral white 6,4 W de color gris (12 unitats) per a l’accés, l’escala i l’espai de desembarcament de l’escala. La sala +6,05 s’il·luminarà amb lluminàries Iguzzini iPro BD43 de projecció amb làmpada de descàrrega d’halogenurs metàl·lics 35 W de color gris (3 unitats)




També inclourà 5 unitats de llumenera d'emergència i senyalització amb làmpada fluorescència de 175 fins a 300 lúmens, de 2 h d'autonomia, com a màxim, muntada superficialment a la paret, 7 bases d’endoll i 3 commutadors d’encesa de la il·luminació. La instal·lació de les campanes es mantindrà, si bé es faran passar tot el cablejat per tubs de les mateixes característiques que els de la instal·lació d’enllumenat

2.13 INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS S’incorpora enllumenat d’emergència a tots els àmbits visitables, i un extintor d’eficàcia 21-A 113-B a menys de 15 m d’arreu (3 en total).

2.14 NOVA INSTAL·LACIÓ DE GAS A LA RECTORIA L’eliminació del tub de gas que travessa la torre i el carrer obliga a instal·lar una nova escomesa i comptador a l’edifici confrontant de la rectoria. Aquesta escomesa es farà a partir de la xarxa soterrada del Carrer Sant Jaume, i inclourà l’armari, el comptador, la connexió amb la instal·lació actual de l’habitatge i la comprovació de tota la seva instal·lació amb l’emissió dels butlletins i documentació tècnica necessària per a la contractació del subministrament del gas.




3 CONDICIONS TÈCNIQUES D’EXECUCIÓ

3.1 BASTIDA DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Muntatge i desmuntatge dels elements que formen la bastida o el pont penjant, i lloguer dels mateixos el temps que estiguin muntats. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Muntatge i desmuntatge de bastida: - Replanteig dels recolzaments horitzontals i verticals - Neteja i preparació del pla de recolzament, i protecció dels espais afectats - Muntatge i col·locació dels elements estructurals de la bastida - Col·locació dels dispositius de subjecció i arriostrament de la bastida - Col·locació de les plataformes de treball - Col·locació dels elements de protecció, accés i senyalització - Desmuntatge i retirada de la bastida Muntatge i desmuntatge de pont penjant: - Replanteig dels recolzaments horitzontals i verticals - Neteja i preparació del pla de recolzament, i protecció dels espais afectats - Muntatge i col·locació dels elements estructurals superiors - Col·locació dels dispositius de subjecció i seguretat del pont - Col·locació de les plataformes de treball a terra - Col·locació dels elements de protecció, accés i senyalització - Prova de càrrega amb el pont penjant a menys de 20 cm de terra - Desmuntatge i retirada de la bastida Lloguer de bastida o pont penjant: - Revisió periòdica per garantir la seva estabilitat i les condicions de seguretat CONDICIONS GENERALS: La bastida muntada ha de ser estable per a les càrregues de treball i de vent, calculades d’acord amb la norma UNE 76-502-90. Els punts on es recolzin els peus han de resistir les càrregues previstes a la DT de la bastida. Han de ser horitzontals. La bastida ha d’estar muntada d’acord amb la documentació i les especificacions de la casa subministradora. Han d’estar fets tots els arriostraments horitzontals, en llocs que puguin resistir les empentes horitzontals previstes al càlcul sense deformacions ni danys. Les plataformes de treball han de tenir una amplada mínima de 60 cm si no s’ha de dipositar material i de 80 cm en altre cas. L’amplada mínima de pas en un punt es de 50 cm. Les plataformes de treball han d’estar protegides amb una barana composada per un tub superior a 1000 mm d'alçada, un tub intermedi a 520 mm d'alçada i un sòcol de 150 mm d'alçada a tocar de la plataforma. A la banda de la plataforma de treball que estigui en contacte amb el parament vertical, si la separació es igual o inferior a 30 cm, pot no estar col·locada la barana. Han d’estar col·locats tots els elements de protecció de caiguda de materials previstos a la DT, per tal de garantir la seguretat a la zona d’influència de la bastida. Les plataformes de treball han de ser accessibles per un sistema d’escales fixes, interior o exterior, que compleixin les condicions de seguretat fixades pel RD 486/1997 “Disposiciones mínimas de Seguridad y Salud en los lugares de trabajo” Si la bastida ha d’estar coberta amb veles, cal que la trama d’aquestes (proporció de forats ) correspongui amb els supòsits de càlcul. La bastida i els desviaments de trànsit, de vianants o de vehicles, han d’estar degudament senyalitzats i protegits. Distàncies entre la bastida i línies elèctriques amb cables nus: - Línies amb tensió => 66.000 V: => 5 m - Línies amb tensió < 66.000 V: => 3 m Amb la periodicitat que indiqui la casa subministradora de la bastida, i especialment desprès de pluges, neu o vent, cal revisar les condicions d’unió dels elements de la bastida. Si hi ha neu a les plataformes de treball, s'ha de treure. En cas de glaçades, cal garantir que no hi hagin superfícies lliscants a les plataformes de treball. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans de començar el muntatge de la bastida cal comprovar la base de recolzament, l’existència de serveis, especialment línies elèctriques que puguin interferir, etc. No s’han de fer feines de muntatge o desmuntatge amb pluja, vent o neu. Les feines de muntatge i desmuntatge les han de fer personal especialitzat. S'ha de treballar per trams horitzontal, de manera que no resti mes d'un tram de bastida sense arriostrar. No s'ha d'utilitzar la bastida fins que estigui completament muntada, amb tots els arriostraments, fixacions i proteccions col·locats.




UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT BASTIDA TUBULAR: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, en mòduls de 5 m2. PONT PENJANT: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción. UNE 76502:1990 Andamios de servicio y de trabajo, con elementos prefabricados, materiales, medidas, cargas de proyecto y requisitos de seguridad. UNE 76503:1991 Uniones, espigas ajustables y placas de asiento para andamios de trabajo y puntales de entibación de tubos de acero. Requisitos. Ensayos. UNE-EN 39:2001 Tubos de acero libres para andamiajes y acoplamientos. Condiciones técnicas de suministro.

3.2 PROTECCIONS DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Sistemes de Protecció Col·lectiva (SPC) són un conjunt de peces o òrgans units entre si, associats de forma solidària, destinat a l’apantallament i interposició física, que s’oposa a una energia natural que es troba fora de control, amb la finalitat d’impedir o reduir les conseqüències del contacte amb les persones o els béns materials circumdants, susceptibles de protecció. S’han considerat els tipus de protecció següents: - Proteccions superficials de caigudes de persones o objectes: - Protecció de forats verticals amb vela de lona- - Protecció de perímetre de sostre amb xarxa i pescants - Protecció de perímetre de sostre amb xarxa entre sostres - Protecció de forats verticals o horitzontals amb xarxa, malla electrosoldada o taulers de fusta - Protecció de bastides i muntacàrregues amb malla de polietilè - Protecció de zones inferiors de la caiguda d’objectes amb suports amb mènsula i xarxes - Protecció de zones inferiors de la caiguda d’objectes amb estructura i sostre de fusta - Protecció front a projecció de partícules incandescents amb manta ignífuga i xarxa de seguretat - Protecció de talús amb malla metàl·lica i làmina de polietilè - Protecció de projeccions per voladures amb matalàs de xarxa ancorada perimetralment - Proteccions lineals front a caigudes de persones o objectes: - Baranes de protecció del perímetre del sostre, escales o buits a l’estructura - Barana de protecció a la coronació d’una excavació - Empara d’advertència amb xarxa de poliamida d’1 m d’alçada - Plataforma de treball de fins a 1 m amplada amb baranes i sòcol - Plataforma de treball en voladís de fins a 1 m amplada amb baranes i sòcol - Línia per a subjecció de cinturons de seguretat - Passadís de protecció front a caigudes d’objectes, amb sostre i laterals coberts - Marquesines de protecció front a caigudes d’objectes, amb estructura i plataforma - Protecció front a despreniments del terreny, a mitja vessant, amb estacada i malla - Protecció de caigudes dins de rases amb terres deixades a la vora - Proteccions puntual front a caigudes de persones o objectes - Plataforma per a càrrega i descàrrega de materials ancorada als sostres - Comporta basculant per a càrrega i descàrrega de materials ancorada als sostres - Topall per a descàrrega de camions en zones d’excavació- Anellat per a escales de ma - Marquesina de protecció accés aparell elevadors - Pont volant metàl·lic amb plataforma de treball en voladís - Protecció de les zones de treball front els agents atmosfèrics - Pantalla de protecció front al vent - Cobert amb estructura i vela per a protegir del sol - Elements de protecció en l’ús de maquinaria - Proteccions per al treball en zones amb tensió elèctrica CONDICIONS GENERALS: Els SPC s’instal·laran, disposaran i utilitzaran de manera que es redueixin els riscos per als treballadors exposats a l’energia fora de control protegides pel SPC, i pels usuaris d’Equip, Màquines o Màquines Eines i/o per tercers, exposats a aquests. Han d’instal·lar-se i utilitzar-se de forma que no puguin caure, bolcar o desplaçar-se incontroladament, posant en perill la seguretat de persones o bens.




Han d’estar muntats tenint en compte la necessitat d’espai lliure entre els elements mòbils dels SPC i els elements fixos o mòbils del seu entorn. Els treballadors hauran de poder accedir i romandre en condicions de seguretat en tots els llocs necessaris per a utilitzar, ajustar o mantenir els SPC. Els SPC s’han d’utilitzar només per les operacions i a les condicions indicades pel projectista i el fabricant del mateix. Si les instruccions d’us del fabricant o projectista del SPC indiquen la necessitat d’utilitzar algun EPI per a la realització d’alguna operació relacionada amb aquest, es obligatori utilitzar-lo en fer aquestes operacions. Quan s’emprin SPC amb elements perillosos accessibles que no puguin ser protegits totalment, s’hauran d’adoptar les precaucions i utilitzar proteccions individuals apropiades per a reduir els riscos als mínims possibles. Els SPC deixaran d’utilitzar-se si es deterioren, trenquen o pateixen altres circumstàncies que comprometin la eficàcia de la seva funció. Quan durant la utilització d’un SPC sigui necessari netejar o retirar residus propers a un element perillós, l’operació haurà de realitzar-se amb els mitjans auxiliars adequats i que garanteixin una distància de seguretat suficient. BARANES DE PROTECCIÓ: Protecció provisional dels buits verticals i perímetre de plataformes de treball, susceptibles de permetre la caiguda de persones o objectes des d’una alçada superior a 2 m. Ha d’estar constituïda per: - Muntants d’1 m d’alçada sobre el paviment fixats a un element estructural - Passamans superior horitzontal, a 1 m. d’alçada, sòlidament ancorat al muntant. - Travesser horitzontal, barra intermitja, o pany de gelosia (tipus xarxa tenis o xarxa electrosoldada), rigiditzat perimetralment, amb una llum màxima de retícula 0,15 m. - Entornpeu de 15 - 20 cm d’alçada. El conjunt de la barana de protecció tindrà sòlidament ancorats tots els seus elements entre si i a un element estructural estable, i serà capaç de resistir en el seu conjunt una empenta frontal de 150 kp/m. PROTECCIÓ AMB XARXES I PESCANTS: El conjunt del sistema està constituït per panys de xarxa de seguretat segons norma EN 1263 - 1, col·locats amb el seu costat menor (7 m) en sentit vertical, suportats superiorment per pescants, i subjectats inferiorment al sostre de la planta per sota de la que està en construcció. Lateralment les xarxes han d’estar unides amb cordó de poliamida de 6 mm de diàmetre. La xarxa ha de fer una bossa per sota de la planta inferior, per tal que una persona u objecte que caigués no es dones un cop amb l’estructura. Les cordes de fixació inferiors i superiors han de ser de poliamida d’alta tenacitat, de 12 mm de diàmetre. La xarxa s’ha de fixar al sostre amb ancoratges encastats al mateix cada 50 cm. La distància entre els pescants ha de ser la indicada pel fabricant, i de 2,5 m si no existís cap indicació. Han d’estar fixades verticalment a dues plantes inferiors, i a la planta que protegeix, amb peces d’acer encastades als sostres. PROTECCIONS DE LA CAIGUDES D’OBJECTES DES DE ZONES SUPERIORS: S’han de protegir els accessos o passos a l’obra, i les zones perimetrals de la mateixa de les possibles caigudes d’objectes des de les plantes superiors o la coberta. L’estructura de protecció ha de ser adequada a la màxima alçada possible de caiguda d’objectes i al pes màxim previsible d’aquests objectes. L’impacte previst sobre la protecció no haurà de produir una deformació que pugui afectar a les persones que estiguin per sota de la protecció. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans d’utilitzar un SPC es comprovarà que les seves proteccions i condicions d’ús són les adequades al risc que es vol prevenir, i que la seva instal·lació no representa un perill per a tercers. El muntatge i desmuntatge dels SPC hauran de realitzar-se seguint les instruccions del projectista, fabricant i/o subministrador. Les eines que es facin servir per al muntatge de SPC hauran de ser de característiques adequades a l’operació a realitzar. La seva utilització i transport no implicarà riscos per a la seguretat dels treballadors. Les operacions de manteniment, ajustament, desbloqueig, revisió o reparació dels SPC que puguin suposar un perill per a la seguretat dels treballadors es realitzaran després d’haver aturat l’activitat. Quan la parada no sigui possible, s’adoptaran les mesures necessàries perquè aquestes operacions es realitzin de forma segura o fora de les zones perilloses. S’ha de portar control del nombre d’utilitzacions i del temps de col·locació dels SPC i dels seus components, per tal de no sobrepassar la seva vida útil, d’acord amb les instruccions del fabricant. Els SPC que es retirin de servei hauran de romandre amb els seus components d’eficàcia preventiva o hauran de prendre’s les mesures necessàries per a impossibilitar el seu ús. BARANES DE PROTECCIÓ:




Durant el muntatge i desmuntatge, els operaris hauran d’estar protegits contra les caigudes d’alçada mitjançant proteccions individuals, quan a causa al procés, les baranes perdin la funció de protecció col·lectiva. PROTECCIÓ AMB XARXES I PESCANTS: No es pot instal·lar el sistema de xarxes i pescants fins que l’embossament de la xarxa resti a una alçada de terra suficient per tal que en cas de caiguda, la deformació de la xarxa no permeti que el cos caigut toqui al terra (normalment a partir del segon sostre en construcció per sobre del terra). UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Es mesurarà en les unitats indicades a cada partida d’obra amb els criteris següents: Totes les unitats d’obra inclouen en el seu preu el seu muntatge, el manteniment en condicions d’us segures durant tot el temps que l’obra les necessiti, i el seu desmuntatge i transport al lloc d’aplec si son reutilitzables, o fins a l’abocador si no es poden tornar a utilitzar. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la directiva del consejo 89/392/CEE, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre máquinas. Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción. Real Decreto 56/1995, de 20 de enero, por el que se modifica el Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, relativo a las disposiciones de aplicación de la directiva del consejo 89/392/CEE, sobre máquinas. Real Decreto 486/1997, de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Orden de 28 de agosto de 1970 (trabajo) por la que se aprueba la Ordenanza de Trabajo de la Construcción, Vidrio y Cerámica. Orden de 20 de mayo de 1952, por la que se aprueba el Reglamento de Seguridad e Higiene del trabajo en la indústria de la construcción. Convenio OIT número 62 de 23 de junio de 1937. Prescripciones de seguridad en la indústria de la edificación UNE-EN 1263-2:2004 Redes de seguridad. Parte 2: Requisitos de seguridad para los límites de instalación.

3.3 ENDERROC DE SOSTRES DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Enderroc o desmuntatge d'elements estructurals, amb mitjans mecànics, amb càrrega manual i mecànica sobre camió. L'enderroc pressuposa que el material resultant no te cap utilitat i serà transportat a un abocador. El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles amb posterioritat i croquitzada la seva posició original. S'han considerat els tipus següents: - Maçoneria - Obra ceràmica - Formigó en massa - Formigó armat - Fusta - Fosa - Acer - Morter Determinació del grau de dificultat d’intervenció a les unitats d’obra on intervenen restauradors: - Valorar de 0 a 3 els següents aspectes: - Degradació de l’element a tractar - Resistència al tractament - Dificultat d’accés a l’element a tractar - Sumar aquests factors i assignar el grau de dificultat amb el següent criteri: - Suma 0 a 3: Grau de dificultat baix - Suma 4 a 6: Grau de dificultat mitjà - Suma 7 a 9: Grau de dificultat alt L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Enderrocs:




- Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl·lics - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió Desmuntatges: - Preparació de la zona de treball - Numeració de les peces i croquis de las seva posició - Col·locació de cindris o apuntalaments, si cal - Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec - Càrrega de la runa sobre el camió CONDICIONS GENERALS: Les restes de la demolició han de quedar suficientment trossejades i apilades per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposi i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). DESMUNTATGE: El material ha de ser classsificat i identificada la seva situació original. El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé. Les pedres amb treballs escultòrics i els carreus han d'estar separats entre sí, i del terra per elements de fusta. Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han d'estar separades del terra. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats per els treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. S'ha de demolir de dalt a baix, per tongades horitzontals, de manera que la demolició es faci pràcticament al mateix nivell. Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat. L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues. Cal verificar en tot moment l’estabilitat dels elements que no es demoleixen. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la DT o, en el seu defecte, per la DF. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element, si la seva amplària és > 35 cm i la seva alçària és <= 2 m. En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. No s'han de deixar elements en voladiu sense apuntalar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.




S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ENDERROC D’EDIFICACIONS: m3 de volum realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils aixecats abans de començar l'enderroc i els aixecats al finalitzar l'enderroc, aprovats per la DF. ENDERROC O DESMUNTATGE DE BIGA, BIGUETA O PILAR DE PEDRA, MAÓ, FORMIGÓ O FOSA, ENDERROC DE MURS, DESMUNTATGE DE MUR DE CARREUS, D'ARCS DE PEDRA, DE LLINDA DE PEDRA, ENDERROC DE REBLERT DE VOLTES O DESMUNTATGE DE CARREUS ORNAMENTALS: m3 de volum realment executat amidat segons les especificacions de la DT. ENDERROC O DESMUNTATGE D'ELEMENT ESTRUCTURAL DE FUSTA, LLINDA DE FÀBRICA CERÀMICA, DESMUNTATGE D'ELEMENT LINIAL AMB MOTLLURA DE PEDRA O ARC NERVAT DE PEDRA: m de llargària realment executat amidat d'acord amb les indicacions de la DT. ENDERROC O DESMUNTATGE DE MUR D'ENTRAMAT DE PAREDAT I FUSTA, ENDERROC DE SOSTRE, DE VOLTA CERÀMICA, ENDERROC DE REBLERT D'ENTREBIGAT, LLOSANA VOLADA, D'ESCALA, DESMUNTATGE DE VOLTA DE CARREUS, DESMUNTATGE DE TRACERIES O D'ARCS AMB TRACERIES I OBERTURA DE FINESTRES TAPIADES: m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT. DESMUNTATGE D'ENCAVALLADA: m2 de superfície determinada pel perímetre de l'encavallada. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

3.4 REPICAT D’ARREBOSSAT DE MORTER DE CALÇ DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Enderroc, arrencada, repicat o desmuntatge de revestiments de paraments verticals o horitzontals, amb càrrega manual i mecànica sobre camió, o aplec per a posterior reutilització. L'enderroc, el repicat i l'arrencada, pressuposen que el material resultant no te cap utilitat i serà transportat a un abocador. El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles amb posterioritat, i, si cal, croquitzada la seva posició original. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Repicat superficial d'element de pedra natural, d'arrebossat, d'enguixat, o d’estucat amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor. - Arrencada d'enrajolat o d’aplacat, en parament vertical, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor. - Enderroc de cel ras, o cel ras i de les instal·lacions existents al seu interior , amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor. - Desmuntatge d'aplacat, amb mitjans manuals, neteja i aplec de materials per a la seva reutilització i carrega de runa sobre camió o contenidor. - Arrencada d'escopidor o coronament metàl·lic, ceràmic o de pedra amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor. - Repicat de morters dels junts de parament de pedra, amb mitjans manuals i carrega de runa sobre camió o contenidor. - Repicat de revoltons, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor. - Rascat de pintura en voltes, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor. - Desmuntatge per a recuperació de rajoles de València sobre paraments, per a la seva posterior restauració i muntatge, amb mitjans manuals, d'una en una, protegint-les amb paper d'arròs, cola natural i paper de bombolles, càrrega manual de runa sobre camió o contenidor. - Enderroc de teginat, amb mitjans manuals i càrrega de runa sobre camió o contenidor. - Desmuntatge de teginat amb mitjans manuals, neteja i aplec de material per a la seva reutilització i carrega de runa sobre camió o contenidor. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Enderrocs, repicat o arrencades: - Preparació de la zona de treball. - Enderroc, repicat o arrencada de l'element amb els mitjans adients. - Tall d'elements metàl·lics, guies, suports, etc.)




- Trossejament i apilada de la runa. - Càrrega de la runa sobre el camió. Desmuntatge: - Preparació de la zona de treball. - Numeració de les peces i croquis de la seva posició, si cal. - Desmuntatge per parts, i classificació del material. - Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec. - Càrrega i transport de la runa a l'abocador. ENDERROC, REPICAT O ARRENCADA: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. La base del element eliminat no ha d'estar danyada pel procés de treball. Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. DESMUNTATGE: El material ha d'estar classificat i identificada la seva situació original. El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé. Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han d'estar separades del terra. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat. L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues. Cal verificar en tot moment l'estabilitat dels elements que no es demoleixin. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la DT o, en el seu defecte, per la DF. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element, si la seva amplària és > 35 cm i la seva alçària és <= 2 m. En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. No s'han de deixar elements en voladís sense apuntalar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ARRENCADA D'ESCOPIDOR O CORONAMENT: m de llargària realment arrencat, d’acord amb la DT. ARRENCADA, ENDERROC, O DESMUNTATGE O REPICAT DE REVESTIMENTS DE PARAMENTS O SOSTRES: m2 de superfície realment executat d'acord amb les indicacions de la DT. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

3.5 NETEJA DE PARAMENT AMB RAIG D’AIGUA I RASPALL DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Preparació i aplicació de diferents sistemes de neteja sobre superfícies de materials diversos. S'han considerat els tipus de neteja següents:




- Sistemes a base d’aigua - Sistemes a base de detergents o productes químics - Sistemes abrasius - Sistemes manuals L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la superfície a netejar - Protecció de la resta de la façana - Execució de les operacions pròpies de la neteja - Repàs i neteja final CONDICIONS GENERALS: En el parament net no hi ha d’haver zones esquerdades, trencades, escantonades, tacades o amb decoloracions. No ha de quedar alterada la textura superficial del parament. El parament, un cop net, ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ: CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura superior als 5°C, amb vents de velocitat inferior als 50 km/h i sense pluja. Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 24 h abans i s'han de refer les parts afectades. No s’han d’utilitzar sistemes de neteja amb mitjans humits quan hi hagi risc de gelada. S’han de fer anàlisis previs dels materials, escollint el sistema més convenient que deixi el material net sense deteriorar immediata o posteriorment l’estructura interna del suport sobre el que s’aplica. Un cop escollit el sistema de neteja s’han de fer proves en les diferents zones de la façana per veure l’efecte de la neteja sobre el material. En els sistemes de neteja abrasius i en els que utilitzen aigua s’han de protegir els elements més dèbils de la façana o els que no es netegen. En els procediments amb raig de sorra el granulat utilitzat no ha de ser més fort que l’element a netejar S’ha de comprovar la compatibilitat del sistema de neteja amb el suport a tractar. El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant i l'autorització de la DF. Durant el procés de neteja s'han d'evitar els treballs que desprenguin pols a prop de l'àrea a netejar. SISTEMES A BASE D’AIGUA: S’ha de fer un segellat previ de tots els junts i fissures. S’ha de recollir l’aigua de neteja cada 2 m d’alçària, per evitar el rentat excessiu de la pedra inferior per escorriment. Si la pedra està en mal estat pot ser necessària una preconsolidació prèvia a la neteja. SISTEMES A BASE DE DETERGENTS O PRODUCTES QUÍMICS: No s’han de netejar pedres calcàries amb productes amb PH inferior a 7,5. No s’han de netejar pedres àcides amb compostos bàsics. S’ha de recollir l’aigua de la neteja i de l’esbandida evitant que rellisqui per tot el parament. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT NETEJA AMB AGENTS QUÍMICS O MITJANS MECÀNICS, PREPARACIÓ DE LA SUPERFÍCIE, EXTRACCIÓ SALS SOLUBLES O RASPATLLAT DE PARAMENT: m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT. Deducció de la superfície corresponent a obertures: - Obertures <= 1,00 m2: No es dedueixen. - Obertures > 1,00 m2: Es dedueix el 100%. NETEJA AMB BISTURÍ: dm2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.6 ARREBOSSAT AMB MORTER DE CALÇ DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Arrebossats realitzats amb morter de ciment, morter de calç, morter mixt o morter porós drenant, aplicats en paraments horitzontals o verticals, interiors o exteriors i formació d'arestes amb morter de ciment mixt o pasta de ciment ràpid. S'han considerat els tipus següents: - Arrebossat esquerdejat. - Arrebossat a bona vista. - Arrebossat reglejat. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:




Arrebossat esquerdejat: - Neteja i preparació de la superfície de suport. - Aplicació del revestiment. - Cura del morter. Arrebossat a bona vista o arrebossat reglejat: - Neteja i preparació de la superfície de suport. - Execució de les mestres. - Aplicació del revestiment. - Acabat de la superfície. - Cura del morter. - Repassos i neteja final. ARREBOSSAT: Ha de quedar ben adherit al suport. S'han de respectar els junts estructurals. Quan l'acabat és deixat de regle, esquitxat o remolinat sense lliscar, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver esquerdes i ha de tenir una textura uniforme. Quan l'acabat és remolinat i lliscat, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver pols, ni fissures, forats o d'altres defectes. Gruix de la capa: - Arrebossat esquerdejat: <= 1,8 cm - Arrebossat reglejat o a bona vista: 1,1 cm - Arrebossat amb morter porós drenant: 2 a 4 cm Arrebossat reglejat: - Distància entre mestres: <= 150 cm Toleràncies d'execució per l'arrebossat: - Planor: - Acabat esquerdejat: ± 10 mm - Acabat a bona vista: ± 5 mm - Acabat reglejat: ± 3 mm - Aplomat (parament vertical): - Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta - Acabat reglejat: ± 5 mm/planta - Nivell (parament horitzontal): - Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta - Acabat reglejat: ± 5 mm/planta Toleràncies quan l'arrebossat és a bona vista o reglejat: - Gruix de l'arrebossat: ± 2 mm CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C, la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si, un cop executat el treball, es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta i s'han de refer les parts afectades. Per a iniciar-ne l'execució en els paraments interiors cal que la coberta s'hagi acabat, per als paraments situats a l'exterior cal, a més, que funcioni l'evacuació d'aigües. S'han d'evitar cops i vibracions que puguin afectar el material durant l'adormiment. ARREBOSSAT: S'han de col·locar tots els elements que hagin d'anar fixats als paraments i no dificultin l'execució del revestiment. Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. Quan l'arrebossat és esquerdejat, s'ha d'aplicar llançant amb força el morter contra els paraments. Quan l'arrebossat és a bona vista, s'han de fer mestres amb el mateix morter a les cantonades i als racons. Quan l'arrebossat és reglejat, s'han de fer mestres amb el mateix morter, als paraments, cantonades, racons i voltants d'obertures. Les arestes i les mestres han d'estar ben aplomades. Quan l'arrebossat és esquitxat, s'ha d'aplicar en dues capes: la primera prement amb força sobre els paraments i la segona esquitxada sobre l'anterior. Quan l'acabat és deixat de regle o remolinat, s'ha d'aplicar prement amb força sobre els paraments. El lliscat s'ha d'aplicar quan encara estigui humida la capa d'arrebossat. Durant l'adormiment s'ha d'humitejar la superfície del morter. Per a fer assecatges artificials es requereix l'autorització explícita de la DF. No s'han de fixar elements sobre l'arrebossat fins que hagin passat set dies, com a mínim, o s'hagi adormit. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ARREBOSSAT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents:




En paraments verticals: - Obertures <= 2,00: No es dedueixen - Obertures > 2,00 m2 i <= 4,00 m2: Es dedueix el 50% - Obertures > 4,00 m2: Es dedueix el 100% En paraments horitzontals: - Obertures <= 1,00 m2: No es dedueixen - Obertures > 1,00 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l’amidament inclou la feina de fer els retorns, com ara brancals, llindes, etc. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments. Aquests criteris inclouen la neteja dels elements que configuren les obertures, com és ara bastiments que s'hagin embrutat. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.7 MALLA PER ARREBOSSAT Armadura p/arrebossat,malla FV+PVC,10x10mm,217g/m2 DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Col·locació d'una malla de fibra de vidre revestida de PVC, utilitzada per a donar cohesió a un revestiment continu, principalment en punts de discontinuïtat del suport. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig i preparació de la malla (retalls, cavalcaments, etc.) - Estesa de la malla sobre el revestiment. CONDICIONS GENERALS: La malla ha de quedar situada aproximadament al mig del gruix del revestiment. Ha de cobrir tota la superfície per armar. Ha de formar una superfície plana, sense bosses. Ha de quedar ben adherida al revestiment. Cavalcament entre armadures: >= 12 cm CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ: La malla s'ha de fixar per pressió sobre el revestiment fresc. El procés d'aplicació ha de constar d'una primera capa de revestiment, col·locació de l'armadura i a continuació la capa d'acabat. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls i cavalcaments. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI: No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.8 REHABILITACIÓ D’ELEMENTS DE PEDRA DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions de reparació d'elements estructurals d'obra de fàbrica, com ara parets, voltes o arcs. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Grapa amb armadura d'acer en barres, per a cosit estàtic d'obra de fàbrica, col·locada en l'orifici practicat en l'obra i reblert amb injecció de morter. - Reparació de fissures en obra de fàbrica, previ repicat i sanejament d’elements solts i segellat amb morter. - Reparació d’element de pedra amb falcat de la peça despresa, injectat de resines epoxi i rejuntat amb morter. - Restitució de volum, d'element de pedra amb morter, armat amb xarxa de filferro. - Reparació amb reposició de peces. - Segellat d'esquerda amb injecció d'adhesiu de resines epoxi o de morter. - Repicat puntual d'element estructural d'obra ceràmica amb mitjans manuals. - Atirantat d'arc d'obra ceràmica amb tensor d'acer subjectat a l'obra amb plaques de repartiment i reblert de morter entre parament i placa. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Grapat: - Neteja i preparació de la zona a grapar. - Replanteig de la posició de les grapes. - Perforació dels ancoratges.




- Confecció del morter polimèric, i injecció als forats. - Col·locació de la grapa, recollida del morter sobrant, i falcat provisional. - Retirada de les falques, una vegada endurit el morter, i neteja dels paraments. Reparació de fissures: - Neteja i preparació de la zona a tractar. - Repicat dels elements inestables o despresos, i neteja dels junts. - Segellat de les fissures i els junts amb morter mixt. - Retirada de la runa, i transport de la mateixa a l'abocador. Reparació de peça despresa:. - Neteja i preparació de la zona a tractar. - Repicat dels elements inestables o despresos. - Falcat de la peça, fins retornar-la a la posició original. - Injecció de la resina epoxi - Rejuntat de les peces amb morter. Restitució de volum amb morter armat amb filferro: - Neteja i preparació de la zona a tractar. - Repicat dels elements inestables o despresos. - Extracció de les sals solubles de la pedra i aplicació del consolidant, en el seu cas. - Fixació dels claus i col·locació l'armadura. - Reconstrucció del volum, amb morter de dos components, per capes, o amb morter mixt. - Tractament superficial d'acabat. Segellat d'esquerda, o d'esquerda i fissures: - Neteja i preparació de la zona a tractar. - Repicat dels elements inestables o despresos, i neteja de l'esquerda. - Preparació del pla d'injecció, amb determinació dels llocs on col·locar els broquets i els testimonis de sortida, i l'ordre d'injecció. - Col·locació dels broquets, i obturació superficial de l'esquerda. - Rentat amb aigua a pressió de l'esquerda. - Injecció del morter, segons l'ordre establert. - Retirada dels broquets i la runa, i transport de la mateixa a l'abocador. Repicat puntual: - Neteja i preparació de la zona a tractar. - Repicat dels elements inestables o despresos, i neteja dels junts. - Retirada de la runa, i transport de la mateixa a l'abocador. GRAPAT: Les grapes han d’estar disposades simètricament respecte a l’esquerda, als llocs indicats a la DT, o en el seu defecte, els que determini la DF. Si es possible, cal evitar que els extrems de les grapes estiguin a una mateixa alineació, per evitar una nova línia de fractura. Els extrems de les grapes han d'estar fixats a les peces. Mai als junts. Les perforacions per ancorar les grapes han de tenir un diàmetre igual al doble de la barra utilitzada. El reblert dels forats s’ha de fer amb un morter elàstic. Els extrems doblegats de les grapes han d'estar completament introduïts al forat. La grapa ha d'estar enrasada amb el parament. Si la grapa no és d'acer inoxidable, ha d'estar recoberta amb dues capes de pintura antioxidant. REPARACIÓ DE FISSURES: Al parament no hi han d'haver elements despresos o inestables. Els junts i les fissures han d'estar reblerts amb morter. Els junts horitzontals dels maons, han d'estar matats per la part superior, si la DF no fixa d'altres condicions. REPARACIÓ AMB FALCAT DE LA PEDRA DESPRESA: L’element reparat, ha de ser capaç de resistir les càrregues a les que està sotmès, sense deformacions. Els junts han d'estar plens de morter. Al parament no hi ha d'haver restes de morter o beurada. REPARACIÓ LINEAL O SUPERFICIAL AMB RESTITUCIÓ DE VOLUM: La peça reparada ha de tenir la forma i acabat superficial indicats a la DT, o la que indiqui expressament la DF. El morter de reparació ha d'estar ben adherit, sense fissures o bosses. S'han de mantenir els junts existents. No han de quedar vistes les armadures ni els elements de fixació d'aquestes. No hi han d'haver taques de sals a la pedra. El color de la pedra no s'ha de modificar amb el tractament d'acabat. SEGELLAT D'ESQUERDA, O D'ESQUERDA I FISSURES: L'esquerda ha d'estar plena en tota la seva fondària. El reblert de l'esquerda no ha de sobresortir del pla del parament. Al parament no hi ha d'haver restes de morter o beurada. REPARACIÓ D’ESQUERDA I REPICAT PUNTUAL: Al parament no hi han d'haver elements despresos o inestables. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluja. Fora d'aquests límits, s'ha de revisar l'obra executada les 48 h abans i s'han d'enderrocar les parts afectades. Amb vent superior a 50 km/h s'han de suspendre els treballs i s'han d'assegurar les parts que s'han fet. GRAPAT, REPARACIÓ DE FISSURES, SEGELLAT D'ESQUERDA, REPARACIÓ AMB RESTITUCIÓ DE VOLUM:




Els morters s’han de confeccionar d’acord amb les instruccions del fabricant, i s’han d’utilitzar dins del temps màxim establert. Els paraments on es col·loqui el morter, cal que estiguin lleugerament humits, sense que l’aigua regalimi. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT GRAPAT, REPARACIÓ DE PEÇA DESPRESA O ATIRANTAT D’ARC: Unitat de quantitat realment executada d'acord amb la DT. SEGELLAT D'ESQUERDES I FISSURES, REPARACIÓ SUPERFICIAL AMB RESTITUCIÓ DE VOLUM, REPARACIÓ DE FISSURES AMIDAT EN M2: m2 de superfície realment reparada, executada d'acord amb la DT. REPARACIÓ DE FISSURES AMIDAT EN M: m de llargària reparada segons les especificacions de la DT. SEGELLAT D’ESQUERDA O REPARACIÓ LINIAL AMB RESTITUCIÓ DE VOLUM: m de llargària, mesurat per la cara exterior de la paret, reparada d'acord amb la DT. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI FÀBRICA DE PEDRA: *NTE-EFP/1980 Estructuras. FABRICA DE PIEDRA. FÀBRICA DE CERÀMICA: Real Decreto 1723/1990, de 20 de diciembre, por el que se aprueba la Norma Básica de la Edificación NBE-FL-90: Muros resistentes de Fábrica de Ladrillo. (Vigente hasta 29 de marzo 2007).

3.9 VIDRES FIXES AGAFATS A L’OBRA DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Envidrat amb vidre, allotjat en galzes sobre fusta, acer, alumini o PVC o entregat directament sobre buit d’obra, o millora acústica de balconera substituint els vidres antics per vidre laminat. S'han considerat els tipus següents: - Vidre lluna trempat o no - Vidre imprès trempat o no - Vidre laminar de seguretat - Vidre aïllant o resistent al foc S'han considerat les formes de col·locació següents: - Col·locació a l'anglesa. - Col·locació amb llistó de vidre - Col·locació amb perfils conformats de neoprè - Col·locació amb màstic sobre buit d’obra - Col·locació amb màstic sobre buit d’obra irregular - Millora acústica i/o tèrmica de balconera substituint els vidres antics per vidre laminar o aïllant, allotjat als galzes de la fusteria L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locació a l'anglesa: - Neteja dels perfils de suport - Aplicació d'una primera capa de màstic en el perímetre - Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment - Fixació del vidre al bastiment - Aplicació d'un cordó de màstic omplint l'espai entre el vidre i el galze - Allisat del màstic i neteja final Col·locació amb llistó de vidre: - Neteja dels perfils de suport - Aplicació d'una primera capa de màstic en el perímetre - Col·locació de les falques de recolzament - Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment - Aplicació d'un cordó de màstic omplint l'espai entre el vidre i el galze - Col·locació del llistó perimetral - Allisat del màstic i neteja final Col·locació amb perfils conformats de neoprè: - Neteja dels perfils de suport - Col·locació del perfil conformat en el perímetre de la fulla de vidre - Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment Col·locació amb màstic sobre buit d’obra: - Neteja i preparació del suport - Aplicació d’una primera capa de màstic en el perímetre del buit d’obra - Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment - Fixació del vidre al buit d’obra - Aplicació d’un cordó de màstic omplint l’espai entre el vidre i el buit d’obra - Allisat del màstic i neteja final




Col·locació amb màstic sobre buit d’obra irregular: - Confecció de plantilles - Retall a mida del vidre - Neteja i preparació del suport - Aplicació d’una primera capa de màstic en el perímetre del buit - Col·locació de la fulla de vidre en el buit d’obra - Fixació del vidre al buit d’obra - Aplicació d’un cordó de màstic omplint l’espai entre el vidre i el buit - Allisat del màstic i neteja final Millora d’envidrat de balconera substituint els vidres antics: - Desmuntatge dels llistons de vidre eliminació del màstic - Desmuntatge dels vidres existents i abocat a contenidor dels materials sobrants - Neteja dels perfils de suport - Aplicació d’una primera capa de màstic en el perímetre - Col·locació de les falques de recolzament - Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment - Aplicació d’un cordó de màstic omplint l’espai entre vidre i el galze - Col·locació del llistó perimetral - Allisat del màstic i neteja final CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar col·locat de manera que no quedi sotmès als esforços produïts per contraccions, dilatacions o deformacions del suport. Ha de quedar ben fixat en el seu emplaçament. No ha d'estar en contacte amb d'altres vidres, ni amb formigó o metalls. Tots els materials utilitzats han de ser compatibles entre ells. El conjunt ha de ser totalment estanc. Quan el vidre és reflector, la superfície reflectora ha d'anar col·locada a l'exterior. Si són exteriors, s'han de col·locar sobre tancaments amb orificis de drenatge. Els vidres laminars de seguretat o antibala han d'estar col·locats de manera que la cara exposada a les agressions coincideixi amb la indicada com a tal pel fabricant. Fletxa del tancament: <= 1/300 l VIDRE TREMPAT: El vidre ha de portar totes les manufactures necessàries per a la seva posada a l'obra i no s'admet cap manufactura posterior. Les peces metàl·liques de fixació han de portar una làmina de neoprè entre el vidre i el metall. COL·LOCACIÓ AMB LLISTÓ DE VIDRE: Ha de recolzar sobre falques de materials elastòmers o de fusta tractada, col·locades als extrems de la fusteria i a una distància d'1/10 de la seva llargària. La llargària de les falques s'ha de determinar d'acord amb el tipus de material i la superfície del vidre. El gruix de les falques ha d'estar en relació amb la franquícia lateral i perimetral. S'ha de fer un segellat continu que garanteixi l'estanquitat a l'aigua i al pas de l'aire. COL·LOCACIÓ A L'ANGLESA O AMB MÀSTIC: L'espai entre el vidre i el galze s'ha de reblir amb màstic compatible i ha de quedar enrasat en tot el seu perímetre. COL·LOCACIÓ AMB PERFILS CONFORMATS DE NEOPRÈ: El perfil conformat de neoprè ha de tenir una pressió constant en tota la seva llargària. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'han de suspendre els treballs de col·locació quan la velocitat del vent superi els 50 km/h i la temperatura sigui inferior a 0°C. La posada a l'obra no ha d'alterar les característiques de l'element. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ENVIDRAT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI COL·LOCACIÓ AMB LLISTÓ DE VIDRE O AMB PERFILS CONFORMATS DE NEOPRÈ: *UNE 85222:1985 Ventanas. Acristalamiento y métodos de montaje. COL·LOCACIÓ A L'ANGLESA O AMB MÀSTIC: No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.10 RECRESCUDES DE SUPORT DE PAVIMENTS Si la recrescuda es fa amb morters autonivellants o amb additius fluidificants, la seva superfície es prepararà amb polidora orbital de pues metàl·liques per obrir el porus i permetre l’adherència del morter adhesiu del paviment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels junts - Col·locació del morter o formigó




- Protecció del morter o formigó fresc i cura No hi ha d'haver esquerdes ni discontinuïtats. La superfície acabada ha d'estar reglejada. Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor i el nivell previstos. Hi ha d'haver junts de retracció cada 25 m² i la distància entre ells no ha de ser superior als 5 m. Els junts han de tenir una fondària >= 1/3 del gruix i una amplària de 3 mm. Hi ha d'haver junts de dilatació a tot el gruix de la capa que coincideixin amb els del suport. Els junts han de ser d'1 cm d'amplària i han d'estar reblerts amb poliestirè expandit. Els junts de formigonament han de ser de tot el gruix de la llosa i s'ha de procurar de fer-los coincidir amb els junts de retracció. Duresa Brinell superficial de la capa de morter (UNE_EN_ISO 6506/1) (mesurada amb una bola de 10 mm de diàmetre): >= 3 kg/mm2 Resistència característica estimada del formigó de la llosa (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Gruix: ± 5 mm - Planor: ± 4 mm/2 m

CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ MORTER DE CIMENT: El morter s'ha d'estendre a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C. El suport ha de tenir un grau d'humitat entre el 5% i el 40%. Ha d'estar sanejat i net de matèries que dificultin l'adherència. Durant el temps de cura s'ha de mantenir humida la superfície del morter. La recrescuda no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació. LLOSA DE FORMIGÓ: El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C. S'ha de vibrar fins a aconseguir una massa compacta, sense que es produeixin segregacions. Durant el temps de cura i fins a aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir la superfície del formigó humida. Aquest procés ha de durar com a mínim: - 15 dies en temps calorós i sec - 7 dies en temps humit El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació.

3.11 CELS RASOS I EXTRADOSSAT DE SOSTRES AMB GUIX LAMINAT Els Cels rasos als habitatges seran de plaques de guix laminat per anar revestides i amb acabat llis. L’alçada lliure mínima a Sales i Habitacions serà de 2,50 m, i a la resta de peces de 2,20 m. Es seguirà estrictament les instruccions d’ús del fabricant del sistema. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Cel ras realitzat amb plaques de diferents materials suspeses del sostre. S'han considerat els materials següents: - Plaques d'escaiola - Plaques de fibres minerals o vegetals - Plaques de guix laminat - Plaques metàl·liques - Lamel·les de PVC o metàl·liques S'han considerat els tipus de cel ras següents: - Per a revestir, sistema fix - De cara vista, sistema fix - De cara vista, sistema desmuntable amb entramat vist - De cara vista, sistema desmuntable amb entramat ocult L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Sistema fix i suspensió amb filferro galvanitzat: - Replanteig del nivell del cel ras - Fixació dels tirants de filferro al sostre - Col·locació de les plaques Sistema fix i entramat de perfils: - Replanteig dels eixos de la trama de perfils - Col·locació i suspensió dels perfils de la trama - Col·locació de les plaques - Segellat dels junts Sistema desmuntable i suspensió amb barra roscada: - Replanteig dels eixos de la trama de perfils - Col·locació dels perfils perimetrals d'entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama - Col·locació de les plaques CONDICIONS GENERALS: El conjunt acabat ha de ser estable i indeformable. Ha de formar una superfície plana i ha d'estar al nivell previst. Si les plaques són de cara vista, en el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. En les plaques de guix laminat, no hi ha d'haver defectes apreciables en les làmines de paper. Si el sistema és fix, sense entramat, les plaques han d'anar penjades al sostre mitjançant filferros galvanitzats i estopa enguixada.




Toleràncies d'execució: - Planor: ± 2 mm/m - Nivell: ± 10 mm SUPORT MITJANÇANT ENTRAMAT DE PERFILS: Si el sistema és desmuntable, s'ha de col·locar un perfil fixat a les parets, a tot el perímetre. Si el sistema és fix, tots els junts, les arestes de cantonades i els racons han d'estar segellats degudament amb màstic per a junts. S'han de col·locar els punts de fixació suficients per tal que la fletxa dels perfils de l'entramat sigui l'exigida. Separació entre punts de suspensió: <= 1250 mm Fletxa màxima dels perfils de l'entramat: <= 1/360 de la llum Toleràncies d'execució: - Alineació dels perfils: ± 2 mm/2 m

3.12 BAIXANT DE COURE DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Baixants d’instal·lacions d'evacuació d'edificis amb tub de PVC, fibrociment NT, planxa galvanitzada, planxa galvanitzada prelacada, coure, zinc titani i amb peces de ceràmica. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Baixants amb tub: - Col·locació dels tubs - Fixació dels tubs - Col·locació d'accessoris - Execució d'unions necessàries Baixants amb peces de ceràmica: - Col·locació de les peces - Unió de les peces amb morter - Col·locació d'accessoris CONDICIONS GENERALS: El baixant muntat ha de quedar aplomat i fixat sòlidament a l'obra. Ha de ser estanc. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores encastables, una sota la valona (si es tracta de PVC) i la resta a intervals regulars. El pes d'un tub no ha de gravitar sobre el tub inferior. Les unions entre els tubs s’han de fer seguint les instruccions del fabricant. Les unions entre les peces de ceràmica s’han de fer amb morter. El baixant no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. La franquícia entre el tub i el contratub, i entre el tub i la valona s'ha d'ataconar amb massilla. Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Nombre d'abraçadores per tub: >= 2 Distància entre les abraçadores: <= 150 cm Toleràncies d'execució: - Desploms verticals: <= 1%, <= 30 mm CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Per a fer la unió dels tubs no s’han de forçar ni deformar els extrems. No s'han de manipular ni corbar els tubs de PVC, planxa, zinc titani o de coure. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials o també amb unions soldades en el cas de baixants de planxa, zinc titani o coure. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Les peces de ceràmica han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l’aigua del morter. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls i la repercussió de les peces especials a col·locar. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.13 GÀRGOLA DE COURE DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Peça formada amb planxa o PVC per a acroteris y gàrgoles. S’han considerat els següents elements: - Peça per a acroteri de planxa




- Peça per a gàrgola de planxa - Peça per a gàrgola de diàmetre 100 mm, de planxa metàl·lica amb làmina de PVC adherida - Peça per a gàrgola de diàmetre 100 mm de PVC S’han considerat els següents tipus de planxa: - Planxa de zenc - Planxa de coure Es consideren incloses dins d’aquesta unitat d’obra les operacions següents: Element de planxa col·locat amb fixacions mecàniques: - Replanteig de l’element - Col·locació de les làmines metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques - Execució de les unions entre làmines Gàrgola col·locada amb soldadura: - Neteja i preparació del suport - Replanteig de l’element - Col·locació de l’element amb soldadura CONDICIONS GENERALS El conjunt de l’element col·locat serà estanc. En els elements formats per vàries peces, el sentit del solapament protegirà l’element dels vents dominants i del recorregut de l’aigua. En els elements col·locats amb fixacions mecàniques les peces quedaran fixades sòlidament al suport amb cargols. ELEMENTS DE PLANXA: La superfície serà llisa i plana. Les arestes seran rectes i escairades. La planxa de zenc o coure tindrà una fractura brillant. El gruix de la planxa serà constant. Estarà exempta de cops, senyals de corrosió, plecs i altres deformacions o defectes superficials. Toleràncies: - Desenvolupament: ± 3 mm Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport. Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa, en el cas de planxes de coure seran claus de coure o cargols de bronze o aliatge de coure Les fixacions han de quedar lleugerament inclinades, els caps no han de formar arestes vives que puguin danyar el metall. Les grapes de l’ancoratge han d’estar fixades als llistons o al taulell de fusta mitjançant fixacions mecàniques. Els claus han ser de secció circular o quadrada, cap gran, pla i dentat, no s’han d’usar claus llisos. Les fixacions han de quedar separades dels extrems de la planxa, para no impedir els moviments de dilatació del metall. La unió entre planxes es realitzarà, sempre que sigui possible amb pestanya, per permetre el lliure moviment de les planxes. PEÇA DE PLANXA DE ZENC: Contingut de zenc (UNE 37-301): 99,95% Longitud: 200 - 300 cm Toleràncies: - Impureses (UNE 37-301): Complirà - Espessor: ± 0,03 mm - Longitud: ± 5 mm PEÇA DE PLANXA METÀL·LICA AMB LÀMINA ADHERIDA DE PVC: La planxa metàl·lica tindrà un tractament de galvanitzat i un posterior lacat al forn. No es posarà en contacte amb materials bituminosos, olis, greixos, productes que continguin dissolvents o altres materials que provoquin la migració dels plastificants del PVC. La làmina de PVC serà soldable seguint els procediments habituals: aire calent, alta freqüència, dissolvent i altres. Espessor: - Planxa metàl·lica: >= 0,50 mm - Làmina de PVC: >= 0,85 mm PEÇA DE PVC: El color serà uniforme en tota la superfície. Estarà exempta de rebaves, fissures, grans i altres defectes superficials.




Espessor: >= 1,7 mm Densitat (UNE 53-020): 1,35 - 1,46 g/cm3 Resistència a la tracció (UNE 53-114): >= 50 N/mm2 Allargament fins el trencament (UNE 53-114): >= 80% Temperatura de reblaniment Vicat (UNE 53-118): >= 79°C Combustibilitat: Incombustible Resistència a l’impacte a 20°C (UNE 53-114): <= 10% Resistència al xoc tèrmic (UNE 53-114): 1500 cicles Estanquitat a l’aire i a l’aigua (UNE 53-114): Complirà Resistència a productes químics (DIN 16929): Complirà PEÇA PER A GÀRGOLA: La gàrgola de planxa, tindrà una reixeta per a evitar l’entrada de cossos extranys. Pendent cap a l’exterior: >= 1 cm Ample de l’estanyat en els extrems a soldar: >= 15 cm Toleràncies: - Diàmetre: ± 0,4 mm - Longitud: - Peça de 25 a 35 cm de longitud: ± 1 mm - Peça de 45 cm de longitud: ± 1,5 mm - Situació: ± 20 mm CONDICIONS DEL PROCÉS D’EXECUCIÓ No es treballarà amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits s’assegurarà la estabilitat de l’equip. Si l’altura de caiguda es superior a 2 m es treballarà amb cinturó de seguretat. ELEMENT AMB PLANXA: S’evitarà el contacte directe de la planxa de zenc o plom amb el guix, els morters de cimento portland frescos y les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.). En el caso del zenc, a més a més, s’evitarà el contacte amb la calç, l’acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S’evitarà el contacte directe de l’acer galvanitzat amb el guix, els ciments Pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l’acer sense protecció contra la corrosió. ELEMENT CERÀMIC O DE PEDRA COL·LOCAT AMB MORTER: La peça s’humitejarà abans de col·locar-la. Es treballarà a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C. El morter constituirà una mescla homogènia que s’utilitzarà abans d’iniciar l’enduriment. S’ha d’aplicar sobre superfícies netes. Si el suport es absorbent s’humitejarà abans d’estendre el morter. GÀRGOLA: La gàrgola es col·locarà abans de realitzar la impermeabilització del tram de la coberta. La làmina de la impermeabilització es rematarà dins de la gàrgola i s’adherirà. En la gàrgola de PVC s’adherirà de la mateixa manera que les juntes entre làmines. En la gàrgola de pedra, les peces es col·locaran sobre un llit de morter. S’ha de garantir l’estabilitat de la peça fins que el morter no hagi endurit i el conjunt sigui estable. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE ELEMENTS DE PLANXA: Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s’alterin les seves condicions. PEÇA PER A GÀRGOLA DE PVC: Subministrament: Empaquetades, s’indicarà el producte que conté. Emmagatzematge: En posició horitzontal, en llocs protegits d’impactes i de les radiacions solars. UNTAT I CRITERIS D’AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada en la descripció de l’element. Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a la obra NORMATIVA DE OBLIGAT COMPLIMENT No hi ha normativa d’obligat compliment.




3.14 GESTIÓ DE RESIDUS Càrrega de runa en contenidors, transport a centre de gestió de residus. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions de càrrega i transport, o de transport amb temps d’espera per a la càrrega, de terres, material d’excavació i residus de la construcció i operacions de tria dels materials sobrants i de rebuig que es generen a l’obra, o en un enderroc, per tal de classificar-los en funció del lloc on es dipositaran o es reutilitzaran. S'han considerat els tipus següents: - Transport o càrrega i transport de terres i material procedent de l’excavació, dins de l'obra o entre obres, amb dúmper o mototragella o camió - Transport o càrrega i transport de terres i material procedent d'excavació a un a monodipòsit o centre de reciclatge, amb contenidor, dúmper o camió - Transport o càrrega i transport de residus dins de l’obra amb camió o dúmper - Transport o càrrega i transport de residus de la construcció a centre de reciclatge, a monodipòsit, a abocador específic o a centre de recollida i transferència, amb contenidor o amb camió - Subministrament de bidó per a emmagatzemar residus potencialment perillosos. - Càrrega i transport fins a centre de recollida o transferència de bidons amb residus potencialment perillosos. - Classificació dels materials sobrants i de rebuig en funció del lloc on es dipositaran o es reutilitzaran. - Descàrrega i emmagatzematge dels residus de l’obra en un lloc especialitzat, d’acord amb el tipus de residu. CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. RESIDUS ESPECIALS: Els materials potencialment perillosos han d’estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. A L'OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi la DF. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats. Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la DF. A CENTRE DE RECICLATGE, A MONODIPÒSIT, A ABOCADOR ESPECÍFIC O A CENTRE DE RECOLLIDA I TRANSFERÈNCIA: S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la DF no accepti com a útils, o siguin sobrants. El transportista ha de lliurar un certificat on s’indiqui el lloc d’abocament, la classificació del centre on s’ha fet l’abocament i la quantitat de material de cada tipus que s’ha abocat. DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada material, en funció de la seva classificació de tipus de residu, s’ha de disposar en un lloc adequat, legalment autoritzat per al tractament o emmagatzematge d’aquell tipus de residu. CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: Han d’estar classificats en contenidors o espais separats els materials inerts, com ara restes de formigó, morters, ceràmica, etc.. els materials orgànics, com ara fustes, cartrons, etc., els metàl·lics, els plàstics i els materials potencialment perillosos, com ara pintures, dissolvents, etc.. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE TERRES O RESIDUS INERTS O NO ESPECIALS:




m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. TERRES: Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% - Excavacions en roca: 25% RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%. RESIDUS ESPECIALS: unitat de quantitat de bidons o contenidors subministrats i transportats al centre de recollida. TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS: La unitat d’obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: m3 de volum realment classificat d’acord amb les especificacions de la DT. DISPOSICIÓ DE RUNA O RESIDUS INERTS: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS NO ESPECIALS O ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d’obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto.


1437 EDIF – Torre de l’Església de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. P. Bàsic i d’Execució. COMPLIMENT CTE 1


C O M P L I M E N T C T E I A L T R E S N O R M E S

1 LOE I CODI TÈCNIC

1.1 LLEI D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ D’acord amb allò que estableix la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), al seu article 2. Àmbit d’aplicació, l’obra per a la qual es redacta aquest Projecte té consideració d’edificació, ja que és un dels supòsits d’obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació contemplades a la Llei, en concret a les incloses a l’apartat 2.2 b:

“Obras que tengan el carácter de intervención total en edificaciones catalogadas o que dispongan de algún tipo de protección de carácter ambiental o históricoartístico, regulada a través de norma legal o documento urbanístico y aquellas otras de carácter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección.“

1.2 CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ El Codi Tècnic de l’Edificiació (CTE) és, segons el seu article primer, el marc normatiu pel qual es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les seves instal·lacions, per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat, en desenvolupament d’allò previst en la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE). En tractar-se d’un projecte de reforma, de caràcter parcial i que no afecta a la totalitat dels sistemes de l’edifici, l’àmbit d’aplicació del CTE és limitat. El mateix CTE estableix que s’aplicarà a les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es realitzin en edificis existents: - Sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, si s’escau, amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. - La possible incompatibilitat d’aplicació s’haurà de justificar en el projecte i, si s’escau, compensar amb mesures alternatives que siguin viables tècnicament i econòmica. A continuació es farà un repàs de les exigències bàsiques de l’edificació que recull el CTE, i per cada un d’aquests s’analitzarà quina normativa és d’aplicació, i si és obligatori el compliment dels paràmetres especificats a cada un dels Documents Bàsics del CTE, segons el propi àmbit d’aplicació del DB

2 FUNCIONALITAT I HABITABILITAT

2.1 EXIGÈNCIES BÀSIQUES

Habitabilidad (Artículo 3. Requisitos básicos de la edificación. Ley 38/1999 de 5 de noviembre. Ordenación de la Edificación. BOE núm. 266 de 6 de noviembre de 1999) i modificacions posteriors.

1. Higiene, salud y protección del medioambiente, de tal forma que se alcancen condiciones aceptables de salubridad y estanqueidad en el ambiente interior del edificio y que éste no deteriore el medio ambiente en su entorno inmediato, garantizando una adecuada gestión de toda clase de residuos.

2. Protección contra el ruido, de tal forma que el ruido percibido no ponga en peligro la salud de las personas y les permita realizar satisfactoriamente sus actividades.

3. Ahorro de energía y aislamiento térmico, de tal forma que se consiga un uso racional de la energía necesaria para la adecuada utilización del edificio.

4. Otros aspectos funcionales de los elementos constructivos o de las instalaciones que permitan un uso satisfactorio del edificio.

Funcionalidad (Artículo 3. Requisitos básicos de la edificación. Ley 38/1999 de 5 de noviembre. Ordenación de la Edificación. BOE núm. 266 de 6 de noviembre de 1999

1. Utilización, de tal forma que la disposición y las dimensiones de los espacios y la dotación de las instalaciones faciliten la adecuada realización de las funciones previstas en el edificio.

2. Accesibilidad, de tal forma que se permita a las personas con movilidad y comunicación reducidas el acceso y la circulación por el edificio en los términos previstos en su normativa específica.

3. Acceso a los servicios de telecomunicación, audiovisuales y de información de acuerdo con lo establecido en su normativa específica.

4. Facilitación para el acceso de los servicios postales, mediante la dotación de las instalaciones apropiadas para la entrega de los envíos postales, según lo dispuesto en su normativa específica.




2.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ Les exigències d’habitabilitat i funcionalitat dels edificis es recullen a les següents normes: Per les exigències d’habitabilitat i utilització, el Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, així com els paràmetres que regulen les condicions dels habitatges del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal o Normativa local equivalent. No és d’aplicació perquè no es tracta d’un edifici d’habitatges. Per les exigències bàsiques de protecció contra el soroll, el Document Bàsic DB HR del Codi Tècnic i els paràmetres relatius a aïllament acústic del Decret d’Adopció de Criteris Ambientals i d’Ecoeficiència en els edificis de la Generalitat de Catalunya (Decret 21/2006) L’aplicació o no del DB HR i del Decret d’Ecoeficiència s’estudien en els punts següents d’aquest apartat. Per les exigències d’estalvi d’energia, el Document Bàsic DB HE del Codi Tècnic, el RITE (RD 1027/2007) i el Decret d’Adopció de Criteris Ambientals i d’Ecoeficiència en els edificis de la Generalitat de Catalunya (Decret 21/2006) L’aplicació o no del RITE i del Decret d’Ecoeficiència s’estudien en els punts següents d’aquest apartat Per les exigències d’accessibilitat el Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, així com el Document Bàsic DB SUA del Codi Tècnic. L’aplicació o no del DB SUA s’estudia en els punts següents d’aquest apartat. El Decret d’accessibilitat estableix condicions a l’edificació en edificis d’ús públic només quan són de nova construcció (Annex 2, taula 2.1), i per tant no és d’aplicació. Per les exigències d’accés als serveis de telecomunicacions, és d’aplicació el R.D. 346/2011 “Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones” (BOE 1/04/2011) No és d’aplicació, ja que només ho és per edificis en règim de propietat horitzontal o aquells que siguin objecte d’arrendament per un termini superior a un any.

2.3 COMPLIMENT No procedeix per quedar fora de l’àmbit d’actuació de les normes reguladores, o estudiar-se el seu compliment als punts següents d’aquest apartat.

3 SEGURETAT ESTRUCTURAL


REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006) i modificacions posteriors. Artículo 10. Exigencias básicas de seguridad estructural (SE).

1. El objetivo del requisito básico «Seguridad estructural» consiste en asegurar que el edificio tiene un comportamiento estructural adecuado frente a las acciones e influencias previsibles a las que pueda estar sometido durante su construcción y uso previsto.

2. Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, fabricarán, construirán y mantendrán de forma que cumplan con una fiabilidad adecuada las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes.

3. Los Documentos Básicos «DB SE Seguridad Estructural», «DB-SE-AE Acciones en la edificación», «DBSE-C Cimientos», «DB-SE-A Acero», «DB-SE-F Fábrica» y «DB-SE-M Madera», especifican parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad estructural.

4. Las estructuras de hormigón están reguladas por la Instrucción de Hormigón Estructural vigente. 10.1 Exigencia básica SE 1: Resistencia y estabilidad: La resistencia y la estabilidad serán las adecuadas para que no se generen riesgos indebidos, de forma que se mantenga la resistencia y la estabilidad frente a las acciones e influencias previsibles durante las fases de construcción y usos previstos de los edificios, y que un evento extraordinario no produzca consecuencias desproporcionadas respecto a la causa original y se facilite el mantenimiento previsto. 10.2 Exigencia básica SE 2: Aptitud al servicio: La aptitud al servicio será conforme con el uso previsto del edificio, de forma que no se produzcan deformaciones inadmisibles, se limite a un nivel aceptable la probabilidad de un comportamiento dinámico inadmisible y no se produzcan degradaciones o anomalías inadmisibles.




3.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ És d’aplicació el DB SE (Resistència i Estabilitat i Aptitud de Servei) del CTE, ja que el seu àmbit d’aplicació és el d’Edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE.

3.3 CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES Es tracta d’una obra de rehabilitació, on es mantenen intactes tots els elements estructurals de l’edifici, i on els nous revestiments i elements de fusteria tenen un pes insignificant en el conjunt de les càrregues de l’edifici. No es produeixen per tant augments en les sol·licitacions de l’estructura i els fonaments. L’única exigència per tant és la de que la seva estructura sigui apta pel servei. Al punt D.6.2 de l’Annex D del DB SE 1 s’estableixen les condicions per determinar l’aptitud de servei dels edificis preexistents:

D.6.2 Aptitud al servicio 1 Un edificio que haya sido dimensionado y construido de acuerdo con las reglas de normas antiguas podrá considerarse apto para el servicio, si se cumplen las siguientes condiciones: a) el edificio se ha comportado satisfactoriamente durante un periodo de tiempo suficientemente largo sin que se han producido daños o anomalías, y sin que se han producido deformaciones o vibraciones excesivas; b) una inspección detallada, no revela ningún indicio de daños o deterioro, ni de deformaciones, desplazamientos o vibraciones excesivas; c) durante el periodo de servicio restante no se prevean cambios que puedan alterar significativamente las acciones sobre el edificio o afectar su durabilidad; d) teniendo en cuenta el deterioro previsible así como el programa de mantenimiento previsto se pueda anticipar una adecuada durabilidad.

L’edifici actual compleix les condicions prescrites per considerar que és apte pel servei, i per tant no és necessari fer cap actuació estructural per reforçar-lo.

4 SEGURETAT EN CAS D’INCENDI


REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.( BOE núm. 74, martes 28 marzo 2006) i modificacions posteriors.

Artículo 11. Exigencias básicas de seguridad en caso de incendio (SI). 1. El objetivo del requisito básico «Seguridad en caso de incendio» consiste en reducir a límites aceptables el

riesgo de que los usuarios de un edificio sufran daños derivados de un incendio de origen accidental, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento.

2. Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán de forma que, en caso de incendio, se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes.

3. El Documento Básico DB-SI especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad en caso de incendio, excepto en el caso de los edificios, establecimientos y zonas de uso industrial a los que les sea de aplicación el «Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales», en los cuales las exigencias básicas se cumplen mediante dicha aplicación.

11.1 Exigencia básica SI 1: Propagación interior: Se limitará el riesgo de propagación del incendio por el interior del edificio, tanto al mismo edificio como a otros edificios colindantes. 11.2 Exigencia básica SI 2: Propagación exterior: Se limitará el riesgo de propagación del incendio por el exterior, tanto en el edificio considerado como a otros edificios. 11.3 Exigencia básica SI 3: Evacuación de ocupantes: El edificio dispondrá de los medios de evacuación adecuados para que los ocupantes puedan abandonarlo o alcanzar un lugar seguro dentro del mismo en condiciones de seguridad. 11.4 Exigencia básica SI 4: Instalaciones de protección contra incendios: El edificio dispondrá de los equipos e instalaciones adecuados para hacer posible la detección, el control y la extinción del incendio, así como la transmisión de la alarma a los ocupantes. 11.5 Exigencia básica SI 5: Intervención de bomberos: Se facilitará la intervención de los equipos de rescate y de extinción de incendios. 11.6 Exigencia básica SI 6: Resistencia al fuego de la estructura: La estructura portante mantendrá su resistencia al fuego durante el tiempo necesario para que puedan cumplirse las anteriores exigencias básicas




4.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ Són d’aplicació el DB SI Seguretat en cas d’Incendi del CTE, així com el Decret de Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91 de la Generalitat de Catalunya.

4.3 CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES S’aplica el CTE DB SI als edificis inclosos dins de l’àmbit d’aplicació general del CTE. Per la intervenció en edificis existents, en reformes en les que es manté l’ús, el DB SI s’aplica als elements afectats per la reforma sempre que això suposi una més gran adequació al DB SI, i en qualsevol cas no es podrà reduir les condicions de seguretat preexistents quan aquestes siguin menys estrictes que les del DB SI. Les característiques de l’edifici i de la intervenció impedeixen actuar en la geometria dels espais, i per tant, donar ple compliment a les condicions que exigiria el CTE DB SI per a edificis nous. (Especialment en quant a amplada de passos i condicions geomètriques de les vies d’evacuació). No obstant, la intervenció suposa un increment en les condicions de seguretat, ja que s’instal·laran elements de protecció contra incendis (extintors), enllumenat, enllumenat d’emergència i senyalització, que ara són inexistents. Tanmateix, els nous materials emprats en la rehabilitació compliran les condicions exigides en el CTE DB SI.

5 SEGURETAT D’UTILITZACIÓ I ACCESSIBILITAT


REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006) i modificacions posteriors.

Artículo 12. Exigencias básicas de seguridad de utilización (SU). 1. El objetivo del requisito básico «Seguridad de Utilización i Accessibilidad» consiste en reducir a límites

aceptables el riesgo de que los usuarios sufran daños inmediatos durante el uso previsto de los edificios, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento, así como en facilitar el acceso y la utilización no discriminatoria, independiente y segura de los mismos a las personas con discapacidad

2. Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes.

3. El Documento Básico «DB-SUA Seguridad de Utilización i Accessibilidad» especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad de utilización y accesibilidad. 12.1 Exigencia básica SUA 1: Seguridad frente al riesgo de caídas: Se limitará el riesgo de que los usuarios sufran caídas, para lo cual los suelos serán adecuados para favorecer que las personas no resbalen, tropiecen o se dificulte la movilidad. Asimismo, se limitará el riesgo de caídas en huecos, en cambios de nivel y en escaleras y rampas, facilitándose la limpieza de los acristalamientos exteriores en condiciones de seguridad. 12.2 Exigencia básica SUA 2: Seguridad frente al riesgo de impacto o de atrapamiento: Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan sufrir impacto o atrapamiento con elementos fijos o practicables del edificio. 12.3 Exigencia básica SUA 3: Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento: Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan quedar accidentalmente aprisionados en recintos. 12.4 Exigencia básica SUA 4: Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada: Se limitará el riesgo de daños a las personas como consecuencia de una iluminación inadecuada en zonas de circulación de los edificios, tanto interiores como exteriores, incluso en caso de emergencia o de fallo del alumbrado normal. 12.5 Exigencia básica SUA 5: Seguridad frente al riesgo causado por situaciones con alta ocupación: Se limitará el riesgo causado por situaciones con alta ocupación facilitando la circulación de las personas y la sectorización con elementos de protección y contención en previsión del riesgo de aplastamiento. 12.6 Exigencia básica SUA 6: Seguridad frente al riesgo de ahogamiento: Se limitará el riesgo de caídas que puedan derivar en ahogamiento en piscinas, depósitos, pozos y similares mediante elementos que restrinjan el acceso. 12.7 Exigencia básica SUA 7: Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento: Se limitará el riesgo causado por vehículos en movimiento atendiendo a los tipos de pavimentos y la señalización y protección de las zonas de circulación rodada y de las personas. 12.8 Exigencia básica SUA 8: Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo: Se limitará el riesgo de electrocución y de incendio causado por la acción del rayo, mediante instalaciones adecuadas de protección contra el rayo. 12.9. Exigencia básica SUA 9: Accesibilidad: Se facilitará el acceso y la utilización no discriminatoria, independiente y segura de los edificios a las personas con discapacidad.




5.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ L’àmbit d’aplicació del CTE DB SUA és el dels edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE, però cada secció té un àmbit d’aplicació específic. En tractar-se d’una reforma en la que es manté l’ús, l’aplicació només és pels elements modificats per la reforma (sempre que suposi una millor adequació a les condicions de seguretat que fixa el DB) Tanmateix, en tractar-se d’una intervenció en un edifici protegit s’admeten solucions alternatives per aconseguir la major adequació possible si hi ha incompatibilitat amb el grau de protecció. Es tracta d’unes obres que només tenen per objecte la rehabilitació dels elements actuals de la torre, amb una mínima incorporació de nous elements de fusteria, paviments i instal·lacions que no alteren la configuració ni l’ús de la torre, però que sí serveixen per a millorar les condicions d’ús i seguretat de les persones que hi accedeixen. Serà d’aplicació per tant el CTE DB SUA en la definició dels nous elements incorporats.

5.3 CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES Les característiques de l’edifici i de la intervenció impedeixen actuar en la geometria dels espais, i per tant, donar ple compliment a les condicions que exigiria el CTE DB SUA per a edificis nous. No obstant, la intervenció suposa un increment en les condicions d’utilització, ja que es milloren paviments, enllumenat, i barreres de protecció. Aquests elements nous incorporats compliran els requeriments del CTE DB SUA.

6 SALUBRITAT

6.1 EXIGÈNCIES BÀSIQUES REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006) i modificacions posteriors. Artículo 13. Exigencias básicas de salubridad (HS) «Higiene, salud y protección del medio ambiente».

1. El objetivo del requisito básico «Higiene, salud y protección del medio ambiente», tratado en adelante bajo el término salubridad, consiste en reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios, dentro de los edificios y en condiciones normales de utilización, padezcan molestias o enfermedades, así como el riesgo de que los edificios se deterioren y de que deterioren el medio ambiente en su entorno inmediato, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento.

2. Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán de tal forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes.

3. El Documento Básico «DB-HS Salubridad» especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de salubridad. 13.1 Exigencia básica HS 1: Protección frente a la humedad: Se limitará el riesgo previsible de presencia inadecuada de agua o humedad en el interior de los edificios y en sus cerramientos como consecuencia del agua procedente de precipitaciones atmosféricas, de escorrentías, del terreno o de condensaciones, disponiendo medios que impidan su penetración o, en su caso permitan su evacuación sin producción de daños. 13.2 Exigencia básica HS 2: Recogida y evacuación de residuos: Los edificios dispondrán de espacios y medios para extraer los residuos ordinarios generados en ellos de forma acorde con el sistema público de recogida de tal manera que se facilite la adecuada separación en origen de dichos residuos, la recogida selectiva de los mismos y su posterior gestión. 13.3 Exigencia básica HS 3: Calidad del aire interior: 1. Los edificios dispondrán de medios para que sus recintos se puedan ventilar adecuadamente, eliminando los contaminantes que se produzcan de forma habitual durante el uso normal de los edificios, de forma que se aporte un caudal suficiente de aire exterior y se garantice la extracción y expulsión del aire viciado por los contaminantes. 2. Para limitar el riesgo de contaminación del aire interior de los edificios y del entorno exterior en fachadas y patios, la evacuación de productos de combustión de las instalaciones térmicas se producirá con carácter general por la cubierta del edificio, con independencia del tipo de combustible y del aparato que se utilice, y de acuerdo con la reglamentación específica sobre instalaciones térmicas. 13.4 Exigencia básica HS 4: Suministro de agua. 1. Los edificios dispondrán de medios adecuados para suministrar al equipamiento higiénico previsto de agua apta para el consumo de forma sostenible, aportando caudales suficientes para su funcionamiento, sin alteración de las propiedades de aptitud para el consumo e impidiendo los posibles retornos que puedan contaminar la red, incorporando medios que permitan el ahorro y el control del caudal del agua. 2. Los equipos de producción de agua caliente dotados de sistemas de acumulación y los puntos terminales de utilización tendrán unas características tales que eviten el desarrollo de gérmenes patógenos. 13.5 Exigencia básica HS 5: Evacuación de aguas: Los edificios dispondrán de medios adecuados para extraer las aguas residuales generadas en ellos de forma independiente o conjunta con las precipitaciones atmosféricas y con las escorrentías.




6.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ És d’aplicació el DB HS1 del CTE (Protecció enfront a la humitat), ja que el seu àmbit inclou els tancaments en contacte amb l’aire exterior de tots els edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació del CTE. En tractar-se d’una rehabilitació de la façana, és d’aplicació. No és d’aplicació el DB HS2 del CTE (Eliminació de residus), ja que queden fora del seu àmbit les intervencions en edificis existents. No és d’aplicació el DB HS3 del CTE (Qualitat de l’aire interior), ja que només ho és per edificis d’habitatges i edificis d’ús aparcament. No són d’aplicació el DB HS4 del CTE (Subministrament d’aigua), ni el DB HS5 del CTE (Evacuació d’aigües residuals) ja que en la intervenció en edificis existents només s’apliquen a les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal·lacions existents.

6.3 CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES Les exigències de compliment per la protecció enfront a la humitat per les façanes es compleixen disposant dels elements relacionats a l’apartat 2.3.2 i 2.3.3 del DB HS1.

7 PROTECCIÓ ENFRONT EL SOROLL

7.1 EXIGÈNCIES BÀSIQUES REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006) i modificacions posteriors. Artículo 14. Exigencias básicas de protección frente al ruido (HR)

1. El objetivo de este requisito básico “Protección frente al ruido” consiste en limitar dentro de los edificios, y en condiciones normales de utilización, el riesgo de molestias o enfermedades que el ruido pueda producir a los usuarios, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento.

2. Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, utilizarán y mantendrán de tal forma que los elementos constructivos que conforman sus recintos tengan unas características acústicas adecuadas para reducir la transmisión del ruido aéreo, del ruido de impactos y del ruido y vibraciones de las instalaciones propias del edificio, y para limitar el ruido reverberante de los recintos.

3. El Documento Básico "DB HR Protección frente al Ruido" especifica parámetros objetivos y sistemas de verificación cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de protección frente al ruido

7.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ El DB HR del CTE estableix al seu capítol II Àmbit d’aplicació que s’han d’excloure, entre d’altres: d) las obras de ampliación, modificación, reforma o rehabilitación en los edificios existentes, salvo cuando se trate de rehabilitación integral. Asimismo quedan excluidas las obras de rehabilitación integral de los edificios protegidos oficialmente en razón de su catalogación, como bienes de interés cultural, cuando el cumplimiento de las exigencias suponga alterar la configuración de su fachada o su distribución o acabado interior, de modo incompatible con la conservación de dichos edificios. Per tant, en tractar-se d’obres d’ampliació diferents a la rehabilitació integral, no és d’aplicació aquest DB.

7.3 CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES No procedeix per quedar fora de l’àmbit d’aplicació.

8 ESTALVI D’ENERGIA


REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006) i modificacions posteriors. Artículo 15. Exigencias básicas de ahorro de energía (HE).

1. El objetivo del requisito básico «Ahorro de energía » consiste en conseguir un uso racional de la energía necesaria para la utilización de los edificios, reduciendo a límites sostenibles su consumo y conseguir asimismo que una parte de este consumo proceda de fuentes de energía renovable, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento.

2. Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, utilizarán y mantendrán de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes.




3. El Documento Básico «DB-HE Ahorro de Energía» especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de ahorro de energía. 15.1 Exigencia básica HE 1: Limitación de demanda energética: Los edificios dispondrán de una envolvente de características tales que limite adecuadamente la demanda energética necesaria para alcanzar el bienestar térmico en función del clima de la localidad, del uso del edificio y del régimen de verano y de invierno, así como por sus características de aislamiento e inercia, permeabilidad al aire y exposición a la radiación solar, reduciendo el riesgo de aparición de humedades de condensación superficiales e intersticiales que puedan perjudicar sus características y tratando adecuadamente los puentes térmicos para limitar las pérdidas o ganancias de calor y evitar problemas higrotérmicos en los mismos. 15.2 Exigencia básica HE 2: Rendimiento de las instalaciones térmicas: Los edificios dispondrán de instalaciones térmicas apropiadas destinadas a proporcionar el bienestar térmico de sus ocupantes, regulando el rendimiento de las mismas y de sus equipos. Esta exigencia se desarrolla actualmente en el vigente Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, RITE, y su aplicación quedará definida en el proyecto del edificio. 15.3 Exigencia básica HE 3: Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación: Los edificios dispondrán de instalaciones de iluminación adecuadas a las necesidades de sus usuarios y a la vez eficaces energéticamente disponiendo de un sistema de control que permita ajustar el encendido a la ocupación real de la zona, así como de un sistema de regulación que optimice el aprovechamiento de la luz natural, en las zonas que reúnan unas determinadas condiciones. 15.4 Exigencia básica HE 4: Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria: En los edificios con previsión de demanda de agua caliente sanitaria o de climatización de piscina cubierta, en los que así se establezca en este CTE, una parte de las necesidades energéticas térmicas derivadas de esa demanda se cubrirá mediante la incorporación en los mismos de sistemas de captación, almacenamiento y utilización de energía solar de baja temperatura adecuada a la radiación solar global de su emplazamiento y a la demanda de agua caliente del edificio. Los valores derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores que puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su localización y ámbito territorial. 15.5 Exigencia básica HE 5: Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica: En los edificios que así se establezca en este CTE se incorporarán sistemas de captación y transformación de energía solar en energía eléctrica por procedimientos fotovoltaicos para uso propio o suministro a la red. Los valores derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores más estrictos que puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su localización y ámbito territorial

8.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ No és d’aplicació el DB HE0 (Limitació del consum energètic) ja que només és d’aplicació en edificis de nova construcció, ampliació d’edificis existents i edificacions o parts de les mateixes que per les seves característiques d’utilització estiguin obertes de forma permanent i estiguin condicionades. No és d’aplicació el DB HE1 (Limitació de la demanda energètica), ja que estan exclosos les edificacions o parts de les mateixes que, per les seves característiques d’utilització, estiguin obertes de forma permanent, i també, quan hi hagi un canvi d’ús, aquest no suposi una modificació del seu perfil d’ús. No procedeix aplicar el DB HE2 (Rendiment de les instal·lacions tèrmiques), ja que l’obra no inclou ni afecta a aquest tipus d’instal·lacions. És d’aplicació el DB HE3 (Eficiència energètica de les instal·lacions de Il·luminació), només en la part renovada o ampliada de la instal·lació. En aquesta part es compliran els límits d’eficiència energètica en funció de l’activitat. No és d’aplicació el DB HE4 (Contribució solar mínima d’ACS), ja que el seu àmbit és el d’edificis en els que existeixi demanda d’aigua calenta sanitària i/o climatització de piscina coberta. No és d’aplicació el DB HE5 (Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica), ja que el seu àmbit només és per edificis d’ús inclòs en la taula 1.1 del document.

8.3 CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES HE0 Limitació del consum energètic: No procedeix per quedar fora de l’àmbit d’actuació. HE1 Limitació de la demanda energètica: No procedeix per quedar fora de l’àmbit d’actuació. HE2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques: No procedeix per quedar fora de l’àmbit d’actuació. HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació: D’acord amb la taula 2.1 del CTE DB HE3, el valor límit d’eficiència energètica de la instal·lació d’iluminació (VEEI) serà de 4,0 W /m², amb una potència instal·lada per a il·luminació no superior a 10 W/m² HE4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària: No procedeix per quedar fora de l’àmbit d’actuació.




HE5 Contribució solar fotovoltàica mínima d’energia elèctrica: No procedeix per quedar fora de l’àmbit d’actuació.

9 ECOEFICIÈNCIA

9.1 NORMATIVA D’APLICACIÓ Regulada pel Decret d’Adopció de Criteris Ambientals i d’Ecoeficiència en els edificis de la Generalitat de Catalunya (Decret 21/2006) No és d’aplicació, ja que d’acord amb l’Article 1, aquest Decret només és d’aplicació per a edificis de nova construcció, els procedents de reconversió d’antiga edificació i els resultants d’obres de gran rehabilitació entenent com a tals les que només excloguin l’enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l’edifici.

9.2 CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES No procedeix per quedar fora de l’àmbit d’aplicació.

10 RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

10.1 NORMATIVA D’APLICACIÓ En relació a la gestió dels residus generats en l’execució de l’obra són d’aplicació el REAL DECRETO 105/2008, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición, el DECRET 89/2010, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció, així com el DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis.

10.2 CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES S’adjunta en aquest projecte una fitxa de compliment d’aquests Decrets, adaptada al compliment del d’Ecoeficiència, amb la caracterització i quantificació de les exigències, així com la comprovació del seu compliment.

11 ORDENANCES MUNICIPALS És d’aplicació la Refosa de les normes urbanístiques del Pla general d’ordenació municipal de Sant Pol de Mar (apr. def. 12/2/1992) També és d’aplicació el Pla especial de protecció d’edificis i elements d’interès arquitectònic, artístic i històric del municipi de Sant Pol de Mar (apr. def. 20/1/1995) A la memòria descriptiva d’aquest projecte s’inclou un apartat de compliment amb especificació dels paràmetres fonamentals per aquesta parcel·la, i la seva aplicació en el projecte.

12 NORMATIVA APLICABLE D’ acord amb allò disposat a l’ article 1 A). ú del decret 462/1971, de 11 de Març, a l’ execució de les obres s’hauran d’observar les normes vigents aplicables sobre construcció. Per tal fi s’inclou la següent relació de la normativa tècnica aplicable.




12.1 ASPECTES GENERALS

Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99), modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013)

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10) ), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1329/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

12.2 ÚS DE L’EDIFICI

HABITATGE

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions mínimes d’ habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

D 141/2012 (DOGC 2/11/2012). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge.

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D 282/91 (DOGC: 15/1/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

LLOCS DE TREBALL

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

ALTRES USOS

Segons reglamentacions específiques

12.3 ACCESSIBILITAT

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat




RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

Llei d’accessibilitat

Llei 13/2014 (DOGC: 4/11/2014)

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D. 135/95 (DOGC: 24/3/95)

12.4 SEGURETAT ESTRUCTURAL

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació


12.5 SEGURETAT EN CAS D’INCENDIS

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI

CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi


Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10)

Instruccions tècniques complementàries, SPs (DOGC 26/10/2012)

12.6 SEGURETAT D’UTILITZACIÓ I ACCESSIBILITAT

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA 1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA 2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SUA 3 Seguretat enfront al risc d’empresonament

SUA 4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada

SUA 5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SUA 6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SUA 7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

SUA 8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp

SUA 9 Accessibilitat


12.7 SALUBRITAT

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües





Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

12.8 PROTECCIÓ ENFRONT DEL SOROLL

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR

CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll


Ley del ruido

Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, (DOGC 3675, 11.07.2002)

Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica

Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009).


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Ordenances municipals

12.9 ESTALVI D’ENERGIA

CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE

CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia

HE 0 Limitació del consum energètic

HE 1 Limitació de la demanda energètica

HE 2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica



D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

12.10 SISTEMES ESTRUCTURALS

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments

CTE DB SE A Document Bàsic Acer

CTE DB SE M Document Bàsic Fusta

CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica

CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)




EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Instrucció d'Acer Estructural EAE

RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE-A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

12.11 SISTEMES CONSTRUCTIUS

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2


Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

12.12 INSTAL·LACIONS D’ASCENSORS

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d'errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23.

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91). Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució 3/04/97 (BOE: 23/4/97)correcció d'errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)




Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines

RD 1644/08 de 10 d’octubre (BOE 11.10.08)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aclariments de diferents articles del “Reglamento de aparatos elevadores”

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda.

Instrucció 6/2006

Aplicació a Catalunya del Reial Decret 88/2013, de 8 de febrer, pel qual s’aprova la Instrucció tècnica complementària AEM 1 “Ascensors” del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, aprovat pel RD 2291/1985, de 8 de novembre

Ordre EMO/254/2013 (DOGC 23/10/2013)

12.13 INSTAL·LACIONS DE RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus



12.14 INSTAL·LACIONS D’AIGUA

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009)

Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)





12.15 INSTAL·LACIONS D’EVACUACIÓ

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)


12.16 INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

RITE Reglamento de Instal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007) i les seves correccions d’errades i modificacions

Requisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energia

RD 1369/2007 (BOE 23.10.2007)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

12.17 INSTAL·LACIONS DE VENTILACIÓ

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)

CTE DB SI 3.7 Control de humos


Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

12.18 INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIBLES. GAS NATURAL I GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos ITC-ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propio ITC-ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/1973 (BOE: 21/11/73) modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006




12.19 INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIBLES. GAS-OIL

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

12.20 INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias.

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió

RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA-ENDESA relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrial

Es fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.

Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica

Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)




12.21 INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ

DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

CTE DB SUA-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

REBT ITC-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

Llei 6/2001 (DOGC 12/6/2001) i les seves modificacions

12.22 INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99).

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones

RD 346/2011 (BOE: 1/4/2011)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

12.23 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

RIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios

RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98)

Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices

O. 16.04.98 (BOE: 20.04.98)

CTE DB SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendi


Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

12.24 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ AL LLAMP

DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp





12.25 CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA DELS EDIFICIS

Procedimiento Básico para la certificación energética de los edificios

Real Decreto 235/2013 (BOE 13/4/2013)

12.26 CONTROL DE QUALITAT

MARC GENERAL

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

NORMATIVES DE PRODUCTES, EQUIPS I SISTEMES (NO EXHAUSTIU)

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08.

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC-08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC: 3/8/98)

12.27 GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROCS

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D. 89/2010, 26 juliol, (DOGC:06/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados

Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)




12.28 LLIBRE DE L’EDIFICI

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99); Modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Código Técnico de la Edificación, CTE


Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge

D 206/1992 (DOGC: 7/10/92)

A Malgrat de Mar, desembre de 2014 Javier Pérez Piferrer Arquitecte col. 24.844/4

1437 EDIF – Torre de l’Església de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. Projecte Bàsic i d’Execució. ANNEXES


A N N E X E S A L A M E M Ò R I A

- Estudi de gestió de residus.

- Pla de control de qualitat.

- Fitxa cadastral de la parcel·la.

- Fitxa núm. 8 del Pla especial de protecció d’edificis i elements de Sant Pol de Mar.

- Fitxa cromàtica núm. 15 de la paleta cromàtica.

- Reproducció de la paleta cromàtica del catàleg de Sant Pol de Mar.

- Full d’estadística d’edificació i habitatge.

- Estudi bàsic de seguretat i salut.


186,00 m2

Rehabilitació integral 0,9Reforma afectant elements estructurals 0,7Reforma no afectant elements estructurals 0,5 20,00 %Reforma poca entitat 0,3

0,5 m2

Superfície equivalent 55,80 m2

Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,0859 4,7924 0,0896 4,9980obra de fàbrica 0,0366 2,0442 0,0407 2,2711

formigó 0,0365 2,0347 0,0261 1,4536

petris 0,0079 0,4386 0,0118 0,6584

guixos 0,0039 0,2191 0,0097 0,5424

altres 0,0010 0,0558 0,0013 0,0725

embalatges 0,0043 0,2381 0,0285 1,5920fustes 0,0012 0,0674 0,0045 0,2511

plàstics 0,0016 0,0882 0,0104 0,5775

paper i cartró 0,0008 0,0463 0,0119 0,6629

metalls 0,0007 0,0363 0,0018 0,1004

0,090152 5,03 t 0,1181 6,59 m3 Residu de rehabilitació ( construcció )

superfície de reforma o rehabilitació

Residus de rehabilitació (construcció) (superfície d'obra nova equivalent, per al càlcul de residus)

Residus de rehabilitació (construcció)

Tipus de rehabilitació Percentatge aproximat del pressupost corresponent a l'enderroc de la rehabilitació respecte el pressupost d'execució de la rehabilitació en % ( 20% màxim)

55,80superfície d'obra nova equivalent

reforma i rehabilitació amb nous fonaments 1/8Hash: gy0t/7CaemJy4ZvhsSVb9f/Jds8=

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, Ampliació

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroctipus

quantitatsDECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

E- IT

EC"

)

Obra:Situació:Municipi :

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 0,00 0,00

grava i sorra solta 0 00 0 00

Restauració, adequació i manteniment de la Torre i el Campanar

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Església de Sant Jaume.Sant Pol de Mar Comarca : Maresme

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 0,00 0,00

totals d'excavació 0,00 t 0,00 m3

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residureutilització abocador

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu

és residu

11. V

4 (

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

e

no si

Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 0,000 0,512 0,000

formigó 170101 0,084 0,000 0,062 0,000

petris 170107 0,052 0,000 0,082 0,000

Codificació residus LER

Ordre MAM/304/2002

mateixa obra altra obra

Residus d'enderroc

no

, p qnou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistirterres reutilitzades i terres portades a abocador

tect

es d

e C

ata

luny

a f

ebre

r de

201

metalls 170407 0,004 0,000 0,001 0,000

fustes 170201 0,023 0,000 0,066 0,000

vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 0,000 0,018 0,000

……… - 0,000 - 0,000

................. 0,000 0,000 0,000 0,000

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

t

.................. 0,000 0,000 0,000 0,000

0,7556 0,00 t 0,7544 0,00 m3

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparentOrdre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,0500 4,7924 0,0896 4,9980

obra de fàbrica 170102 0,0150 2,0442 0,0407 2,2711formigó 170101 0,0320 2,0347 0,0261 1,4536

petris 170107 0,0020 0,4386 0,0118 0,6584guixos 170802 0,0039 0,2191 0,0097 0,5424

Residus de construcció

totals d'enderroc

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

o

guixos 170802 0,0039 0,2191 0,0097 0,5424altres 0,0010 0,0558 0,0013 0,0725

embalatges 0,0380 0,2381 0,0285 1,5920

fustes 170201 0,0285 0,0674 0,0045 0,2511plàstics 170203 0,0061 0,0882 0,0104 0,5775

paper i cartró 170904 0,0030 0,0463 0,0119 0,6629metalls 170407 0,0004 0,0363 0,0018 0,1004

totals de construcció 5,03 t 6,59 m3

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

1 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

b

- altres

---

-

especificarespecificar -

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -


Enderroc, Rehabilitació, Ampliació

minimització

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gestió dins obra

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus LIF

E- IT

EC"

)

------

sisi

PROJECTE. durant l elaboració del projecte s han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2 Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

6.-

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a

sisi---

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

3

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

5.-6.-

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures4.-

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

fusta en bigues reutilitzables

e 20

11. V

5 (

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m3

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0

Terres per a l'abocador

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

GESTIÓ (obra)

0,00(m3)0,000,00

ecte

s de

Ca

talu

nya

d

esem

bre

de

graves/ sorres/ pedraplè 0argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 0

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 2,03Maons teules i ceràmics 40 2 04

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

no inertno inert

0,000,000,00 0,000,00

0,000,000,000,00

0,00

nsul

tora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

te

0,00 0,000,00

Maons, teules i ceràmics 40 2,04Metalls 2 0,04Fusta 1 0,07Vidres 1 0,00Plàstics 0,50 0,05Paper i cartró 0,50 0,05Especials* inapreciable inapreciable

no inertno no especialno no especialno no especialno no especialno no especialsi especial

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materialsque hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus ilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

on

projecte*Contenidor per Formigó no no

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no no

l obra en contenidors o espais reservats pels següents residus R.D. 105/2008

2 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bi

Contenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorarla gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.


pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai les operacions de separació de residus les


gestió fora obra

C"

)

-

-

-

tipus de residuTOTS

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus lesrealitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

A DETERMINAR EN

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

FASE D'OBRA PEL

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu gestor adreça codi del gestor

CONTRACTISTA

cret

201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

"

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

14,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 8,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 10,00

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

(

Font

: "G

uia

d'a

plic

aci

ó de

l Dec

PRESSUPOST

La distància mitjana al abocador : 15 Km 10,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 25,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 10,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

RESIDU Volum3 3 3 3 3

Abocador: runa neta (separada): entre 4 10 €/mAbocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correctagestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport Valoritzador / Abocador

ecte

s de

Ca

talu

nya

feb

rer 2

011

V4

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

Classificació Excavació m3 (+20%) 14,00 €/m3 8,00 €/m3 10,00 €/m3 70,00 €/m3

Terres 0,00

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 10,00 €/m3 25,00 €/m3

Formigó 1,96 49,06

Maons i ceràmics 3,07 76,65

Petris barrejats 0,89 22,22

- -

- - 0,00

-

runa neta

24,53 -

-

-

- 15,70

nsul

tora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tec

- 7,11

Metalls 0,14 3,39

Fusta 0,34 8,47

Vidres 0,00 0,00

Plàstics 0,78 19,49

Paper i cartró 0,89 22,37

Guixos i no especials 0,83 20,75

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 0,00

- 6,24 -

-

- 7,16 -

- 6,64

0,00

1,08 -

- -

0,00

-

lita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

0,00 - -

- 2,71 -

-

222,41

Elements Auxiliars0,000,000,000,000,000,00

i i ió i é

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

0,00 100,00 0,00

Compactadores

3 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bil

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

euros

El volum dels residus és de : 6,59

El pressupost de la gestió de residus és de : 385,60

322,41


documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES


TEC

" )

unitats -Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

E

CONTENIDOR 9 M 3

unitats 1Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ció

del

D

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

unitats -Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

tect

es d

e C

ata

luny

a

feb

rer 2

011

V

CONTENIDOR 9 M 3


CONTENIDOR 5 M 3

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàsticsunitats unitats

Bidó 200 L .Apte per a residus especials

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

t

CONTENIDOR 9 M 3


CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

unitats - unitats -

--

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previacord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

o

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

--

----

4 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3

CONTENIDOR 9 M 3



CONTENIDOR 5 M 3


plec de condicionstècniques

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

)

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ció

del D

ecre

ctes

de

Ca

talu

nya

feb

rer 2

011

V4

ul

tora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

taci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

5 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita


fiançaESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

FIANÇA

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites el càlcul inicial de generació de residus a efectes del càlcul de la fiança s'estima que es podrà reduir en un

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

T 0,00 TT 5,03 T%

Previsió final de l'Estudi

0,00

descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s estima que es podrà reduir en un percentatge del:

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista) es modifiquen les previsions de

5,03Total excavació (tones)

Total construcció i enderroc (tones)

Percentatge de reducció per minimització

Previsió inicial de l'Estudi

0,00

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó de

l Dec

ret

Càlcul de la fiança

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

L'Ajuntament d'/de Sant Pol de Mar

s de

Ca

talu

nya

fe

bre

r 201

1 V

4

(

Residus d'excavació * 0 T 11 euros

Residus de construcció i enderroc * 5,03 T 11 euros

Tones

euros

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)** Fiança mínima 150€

euros/T 0,00

PES TOTAL DELS RESIDUS

150,00

euros/T 55,33

Total fiança **

5,0

ora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es

Fiança mínima 150€

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

/ 6

RES

IDUS

End

erro

c,Re

hab

ilita

ció

6 /


1437 EDIF – Torre de l’Església de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. P. Bàsic i d’Execució. CONTROL DE QUALITAT 1


P L A D E C O N T R O L D E Q U A L I T A T

1 CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. 1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA) Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment. 2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ) Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig. 3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA) S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici. Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

1.1 PELS MATERIALS A1.- Inspeccions: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de: - El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents:

o Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. o Certificat de garantia del fabricant o Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat. A2.- Assaigs: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

1.2 UNITATS D’OBRA B1. Verificacions: Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. Proves de servei: Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable. Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar.

2 LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR

2.1 SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES. Excavació: - Control de moviments de l’excavació. - Control del material de replè i del grau de compactat. Gestió de l’aigua: - Control del nivell freàtic. - Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics. Millora o reforç del terreny: - Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora.




Ancoratges al terreny: - Segons norma UNE EN 1537:2001

2.2 SUBSISTEMA SOTA RASANT FONAMENTS.

2.2.1 Dades prèvies i de materials - Estudi geotècnic. - Anàlisi de les aigües, sempre que hi hagi indici que aquestes puguin ser àcides, salines o d’agressivitat

potencial. - Control geomètric del replanteig i nivell de la fonamentació. Fixació de les toleràncies segons DB SE C

“Seguridad Estructural Cimientos”. - Control del formigó armat segons EHE “EHE Instrucción de Hormigón Estructural y DB SE C Seguridad

Estructural Cimientos”. (Veure apartat 3) - Control de fabricació i transport del formigó armat. (Veure apartat 3)

2.3 SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE.

2.3.1 Control de materials Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars: - Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat) - Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat) - Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat) - Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars: - Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Assaigs de control del formigó: - (Decret 375/88 de la Generalitat) - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els articles 72º i 75º i en

88.5, o quan així s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars). - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat de l’acer: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control a nivell reduït:

o Només per armadures passives. - Control a nivell normal:

o S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. o És l’únic vàlid per a formigó pretesat. o Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de l’acer han de

ser coneguts abans de formigonar. - Comprovació de soldabilitat:

o En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls: - Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d’injecció.

2.3.2 Control de l’execució

Nivells del control de l’execució: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control d’execució a nivell reduït:




o Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra. - Control de recepció a nivell normal:

o Existència de control extern. o Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens: o Sistema de qualitat propi del constructor. o Existència de control extern. o Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució.

Altres controls: - Control del tesat de les armadures actives. - Control d’execució de la injecció. - Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres assaigs no destructius)

2.4 SUBSISTEMA DE SOSTRES PREFABRICATS (Decret 375/88 de la Generalitat) Control de la qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada. Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Certificat de qualitat de biguetes, entrebigat i del conjunt del sistema. Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de

l’albarà. - Comprovació de l’autorització d’ús per cada sistema de sostre. - Es sol·licitarà, per cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant que justifiqui

l’autorització d’ús. No caldrà fer aquesta comprovació si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

- Control del gravat del codi d’identificació de cada bigueta. - Control del bon estat aparent de les peces d’entrebigat. - Verificacions de les característiques geomètriques reflectides en l’autorització d’ús. - Comprovació de la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat. Control de qualitat de muntatge i execució: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de l’apuntalament - Control de col·locació de les biguetes i revoltons - Control de la col·locació de les armadures - Control de l’abocat, compactació i curat del formigó - Control del desapuntalament Control de qualitat de l’obra acabada (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de nivells i replanteig - Control de fletxes, contrafletxes i toleràncies.

2.5 SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’ACER. DB SE A. Control de la qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada. Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques no avalades pel

certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut per

materials singulars.

Control de qualitat de la fabricació: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure:




o Memòria de fabricació o Plànols de taller o Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: o Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades o Qualificació del personal o Sistema de traçat adient

Control de qualitat de muntatge: - Control de qualitat de la documentació de muntatge:

o Memòria de muntatge o Plans de muntatge o Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat del muntatge

2.6 SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’OBRA DE FÀBRICA Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Peces:

o Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de las peces. - Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència Control de fàbrica: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Tres categories d’execució:

o Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari d’execució.

o Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d’especificacions i control diari d’execució.

o Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de replè (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de dosificació, barreja i posada en obra

Armadura: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de recepció i posada en obra Protecció de fàbriques en execució: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Protecció contra danys físics - Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal - Limitació de l’alçada d’execució per dia

2.7 SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FUSTA Subministrament i recepció dels productes: - Identificació del subministrament amb caràcter general:

o Nom i adreça de l’empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. o Data i quantitat del subministrament o Certificat d’origen i distintiu de qualitat del producte

- Identificació del subministrament amb caràcter específic: o Fusta serrada:

a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals c) Contingut d’humitat

o Tauler: a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals




o Element estructural de fusta encolada: a) Tipus d’element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat

o Elements realitzats a taller: a) Tipus d’element estructural i declaració de capacitat portant, indicant condicions de

recolzament b) Dimensions nominals

o Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors: a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i núm. de registre,

mètode d’aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

o Elements mecànics de fixació: a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l’acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l’aixafament i moment plàstic per a unions

fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer.

Control de recepció en obra: - Comprovacions amb caràcter general:

o Aspecte general del subministrament o Identificació del producte

- Comprovacions amb caràcter específic: o Fusta serrada

a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d’humitat

o Taulers: a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions

o Elements estructurals de fusta laminada encolada: a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions

o Altres elements estructurals realitzats en taller: a) Tipus b) Propietats c) Toleràncies dimensionals d) Planeïtat e) Contrafletxes

o Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors: a) Certificació del tractament

o Elements mecànics de fixació: a) Certificació del material b) Tractament de protecció

- Criteri de no acceptació del producte

2.8 TANCAMENTS I PARTICIONS Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d’execució en obra: - Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució dels possibles

ponts tèrmics integrats en els tancaments. - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars) - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.




2.9 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I AÏLLAMENTS CONTRA INCENDIS Control de qualitat de la documentació del projecte: (Decret 375/88 de la Generalitat) - El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de manera

expressa el compliment del “Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio”. Subministrament i recepció de productes: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Es comprovarà la existència de marcat CE. - Els productes s’ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es recull en el “REAL

DECRETO 312/2005”, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc.

Control d’execució en obra: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificació de les dades de la central de detecció d’incendis. - Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal·lació, així com la seva

ubicació i muntatge. - Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i subjecció. - Verificar la xarxa de canonades d’alimentació als equips de manega i sprinklers: característiques i

muntatge. - Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge. - Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers. - Prova de funcionament dels detectors i de la central. - Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.

2.10 SUBSISTEMES D’AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS (Decret 375/88 de la Generalitat) Subministrament i recepció de productes: - Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. - Els materials que vingui avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia per part

del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides pel CTE. - Les fibres minerals duran el segell INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals

i la seva densitat aparent. Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HE 1. - L’element haurà d’anar protegit. - Caldrà evitar el pont tèrmic/acústic. - Control de la ventilació de la cambra si n’hi hagués.

2.11 SUBSISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE. Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1 “Protección frente a

la Humedad”. - Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberta.

2.12 SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada, justificant de manera expressa el

compliment del “Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE)”. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.




Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions. - Característiques i muntatge dels conductes d’evacuació de fums. - Característiques i muntatge de les calderes. - Característiques i muntatge dels terminals. - Característiques i muntatge dels termòstats. - Proves parcials d’estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4

hores. - Prova final d’estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria). La pressió de

prova no ha de variar, al menys, en 4 hores.

2.13 SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Replanteig i ubicació de maquines. - Replanteig i traçat de canonades i conductes. - Verificar característiques de maquines climatitzadores, fan-coils i refredadores. - Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre suports. - Verificar característiques i muntatge dels elements de control. - Proves de pressió hidràulica. - Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material d’aïllament. - Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils. - Connexió a quadres elèctrics. - Proves de funcionament (hidràulica i aire). - Proves de funcionament elèctric.

2.14 SUBSISTEMA SUBMINISTRAMENTS. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE. Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - Proves de les instal·lacions:

o Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

o Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

o Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària: e) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aigua f) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes estimades en

funcionament simultani. g) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament. h) Mesura de temperatures a la xarxa. i) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la seva sortida i

en les aixetes. - Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. - Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió). - Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el funcionament

dels desguassos). - Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.




2.15 SUBSISTEMA SUBMINISTRAMENTS. INSTAL·LACIONS DE GAS Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de gas aportada. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d’execució en obra: - Execució d’acord a las especificacions de projecte. - Canonada d’escomesa a l’armari de regulació (diàmetre i estanqueïtat). - Passos de murs y forjats (col·locació de passatubs i vaines). - Verificació de l’armari de comptadores (dimensiones, ventilació, etc.). - Distribució interior canonada. - Distribució exterior canonada. - Vàlvules i característiques de muntatge. - Prova d’estanqueïtat i resistència mecànica.

2.16 SUBSISTEMA EVACUACIÓ. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d’execució en obra: - Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació. - Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control. - Prova estanqueïtat parcial. - Prova d’estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum.

2.17 SUBSISTEMA EVACUACIÓ. INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ DE FUMS I GASOS. Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’extracció aportada. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE. Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació. - Comprovació de muntatge de conductes i reixes. - Proves d’estanqueïtat d’unions de conductes. - Prova de mesura d’aire. - Proves afegides a realitzar en el sistema d’extracció de garatges:

o Ubicació de central de detecció de CO en el sistema de extracció dels garatges. o Comprovació de muntatge i accionament front la presència de fum.

- Proves i posada en marxa (manual i automàtica).

2.18 SUBSISTEMA CONNEXIONS. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el compliment

del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.




Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE. Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres, etc. - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - Situació de punts i mecanismes. - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - Quadres generals:

o Aspecte exterior i interior. o Dimensions. o Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics, diferencials, relès,

etc.) o Fixació d’elements i connexió.

- Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - Connexió de circuits exteriors a quadres. - Proves de funcionament:

o Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. o Comprovació d’automàtics. o Encès de l’enllumenat. o Circuit de força. o Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.

2.19 SUBSISTEMA D’ENERGIES RENOVABLES. INSTAL·LACIONS DE A.C.S. AMB PANELLS SOLARS Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de generació de aigua calent sanitària (ACS) amb panells solars. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d’execució en obra: - Execució de acord a las especificacions de projecte. - La instal·lació s’ajustarà al que es descriu en la “Sección HE 4 Contribución Solar Mínima de Agua

Caliente Sanitaria”.


ESTADÍSTICA D’EDIFICACIÓ I HABITATGE

Aquest qüestionari és sotmès al secret esta-dístic; només es pot publicar en forma esta-dística, sense cap referència de caire indivi-dual. S’ha d’emplenar obligatòriament.

Si l’obra s’ha de realitzar per fases, per tal que cadascuna es pugui consi-derar independent, tot i que la llicència sigui única, cal emplenar un qüestio-nari per cada una de les fases.

NOTA PRELIMINAR

prov. municipi mes any tipus número d’ordreA: DADES GENERALSDADES DEL PROMOTORA.1

NOM O RAÓ SOCIAL ................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................

ADREÇA POSTAL: CARRER, PLAÇA, AVINGUDA .................................................................

MUNICIPI

CODI POSTAL ............................ PROVÍNCIA ....................................................

Núm. ............................

.............................................................................................................................................................

CLASSE DE PROMOTOR (Senyaleu amb X la casella que correspongui)A.2

1. SOCIETAT MERCANTIL1.1 PRIVADA

1.2 PÚBLICA (SGV etc.)

2. COOPERATIVA

3. COMUNITAT DE PROPIETARIS

4. PERSONES FÍSIQUES

4.1 PARTICULARS D’ÚS PROPI

4.2 PROMOTOR PRIVAT

EMPLAÇAMENT DE LES OBRESA.3

RÈGIM LEGAL DE LES OBRESA.4

5. ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT

6. ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

7. ADMINISTRACIÓ PROVINCIAL

8. ADMINISTRACIÓ LOCAL

..................................................

...............................

.............................................

......................

....................

..................................

1

3

4

5

6

2

7

8

9

10

ADREÇA POSTAL: CARRER, PLAÇA, AVINGUDA .................................................................. Núm. ....................................

MUNICIPI

PROVÍNCIA ....................................................................................

.................................................................................................................................................................

5 91URBÀ URBANITZABLE NO URBANITZABLECLASSIFICACIÓ DEL SÒL (Senyaleu amb X la casella que correspongui)

L’EDIFICACIÓ O L’OBRA ESTÀACOLLIDA A LA PROTECCIÓ OFICIAL

TOTALMENT O PARCIAL?

(Senyaleu amb X la casella que correspongui)

1

0INDIQUEU EL TIPUS DE PROTECCIÓ I NOMBRE D’HABITATGES(Senyaleu amb X la casella que correspongui)

TIPUS DE PROTECCIÓ

PROTECCIÓ OFICIAL

ALTRES HABITATGES PROTEGITSSEGONS LA NORMATIVA PRÒPIA DE LACOMUNITAT AUTÒNOMA

1

9

NOMBRE D’HABITATGES

.......................

..................

....................

.............................

CODI POSTAL

9. UNS ALTRES PROMOTORS (especifiqueu-los) 11

NO

SI

NÚMERO DE QÜESTIONARI (no escriviu res als espais ombrejats)

Subdirección General de Estadística y Estudios

BARCELONA

AJUNTAMENT DE SANT POL DE MAR

PLAÇA DE LA VILA 1

SANT POL DE MAR

0 8 3 9 5

X

CARRER SANT JAUME S/N

SANT POL DE MAR

0 8 3 9 5 BARCELONA

X

X


DURADA DE L’OBRAA.5

CLASSIFICACIÓ SEGONS EL TIPUS D’OBRA I PRESSUPOSTA.7

TEMPS PREVIST ENTRE LA CONCESSIÓ DE LA LLICÈNCIA I L’INICI DE L’OBRA, EN MESOS ....................................(Si fos inferior a un mes s’ha d’indicar 0 0)

DURADA PREVISTA DE L’OBRA EN MESOS(Si fos inferior a un mes s’ha d’indicar 0 0)

.......................................................................................................................

NOMBRE D’EDIFICIS PER CONSTRUIR O AFECTATS PER L’OBRA (1)A.6 (segons la destinació principal de l’edifici)

Obres en edificis ......................................................

Obres només en locals .........................................

(Senyaleu amb X la casella que correspongui)

Passeu directament al quadre C.1

1. EDIFICIS RESIDENCIALS

Destinats ahabitatge

Destinats aresidènciacol·lectiva

Amb unhabitatge

Aïllats

Adossats (2)

Amb dos habitatges o més (3)

Permanent (residències,convents, col·legis majors,etc.)............................................

Eventual (hotels, motels, etc.)

Explotacions agràries, ramaderes o de pesca

Indústries

Transports i comunicacions

Magatzems

Serveis burocràtics (oficines)

Serveis comercials

Serveis sanitaris

Serveis culturals i recreatius

Serveis educatius

Esglésies i d’altres edificis religiosos (no residenc.)

(1) Edifici és una construcció permanent fixa sobre el terreny proveïda de teulada i limitada per murs exteriors o mitgeres. Són edificis residencialsels que tenen més del 50% de la seva superfície (exclosos baixos i soterranis) destinada a habitatge familiar o a residència col·lectiva.

(2) En les construccions adossades o aparellades es consideraran tants edificis com portals d’entrades principals independents hi hagi. Sónconstruccions aparellades, les adossades de només dos habitatges.

(3) En construccions amb dos habitatges o més, es consideraran tants edificis com portals independents hi hagi, encara que aquests edificisformin part d’un nucli comú i els portals es trobin dins d’un recinte tancat.

1. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL DE L’OBRA

2. TIPUS D’OBRA PER A LA QUAL ES DEMANA LLICÈNCIA:(Senyaleu amb X la casella que correspongui)

DE NOVA PLANTA (1)

DE REHABILITACIÓ (2)(AMPLIACIÓ, REFORMAI/0 RESTAURACIÓ)

AMB DEMOLICIÓ TOTAL

SENSE DEMOLICIÓ

AMB DEMOLICIÓ PARCIAL

SENSE DEMOLICIÓ

DE DEMOLICIÓ TOTAL EXCLUSIVAMENT (3)

1

3

4

5

2

S’han d’emplenar els quadres

B

B

C

C

D

D

D

i

i

(1) És obra de nova planta la que dóna lloc a un nou edifici, independentment que hi hagi demolició total prèvia o no.

(2) És obra de rehabilitació (ampliació, reforma i/o restauració) la que dóna lloc a un nou edifici; encara que hi hagi hagutdemolicions parcials o no.

(3) És obra de demolició total i exclusivament la que dóna lloc a la desaparició d’edificis, sense que se sol·liciti en aquesta llicència,cap nova construcció sobre el terreny de l’edifici demolit.

NOTA GENERAL: En tot el qüestionari, quan es parla de SUPERFÍCIE (sense cap especificació), s’ha d’entendre que és la suma de tots elsmetres quadrats de cada planta, que són afectats pels diferents tipus d’obra.

.....

.........................................................................

......................................................................

....................................

.....................................

......................................................

...........................................................

......................................

..........................................................

1 . ,EN EUROS

..............

.....................

.............

.....................

........................................

2. EDIFICIS NO RESIDENCIALS

Nombred’edificis

Nombred’edificisDESTINATS A:

0 0

0 2

X

1

38.235,29

X


SUPERFÍCIE, VOLUM I CARACTERÍSTIQUES DELS EDIFICIS PER CONSTRUIRB.1

B: EDIFICACIÓ DE NOVA PLANTA

1. SUPERFÍCIE SOBRE EL TERRENY QUE HA D’OCUPAR L’EDIFICACIÓ (EN M2)

2. SUPERFÍCIE DEL TERRENY, SOLAR O PARCEL.LA AFECTADA PEL PROJECTE (EN M2)

3. CARACTERÍSTIQUES DELS EDIFICIS PER CONSTRUIR (1)

3.2 PLANTES SOBRE RASANT

3.3 PLANTES SOTA RASANT

3.4 SUPERF. TOTAL PER CONSTRUIR (M2)

3.5 VOLUM TOTAL PER CONSTRUIR (M3)

3.6 NOMBRE TOTAL D’HABITATGES

3.7 NOMBRE TOTAL DE PLACES (resid. col·lectives)

3.8. NOMBRE TOTAL DE PLACES DE GARATGE

3.1 NOMBRE D’EDIFICIS

(1) Dades segons el tipus d’edifici : si la construcció només comprèn un edifici o diversos d’iguals, s’ha de contestar únicament a la columna G.

Si la construcció comprèn diversos edificis diferents, com a parts d’una sola obra, s’ha de contestar en tantes columnes com edificisdiferents s’hi incloguin, i s’agrupen en una mateixa columna els que tinguin característiques iguals.

Si es tracta d’edificis amb destí diferent, les columnes s’hauran d’emplenar seguint l’ordre que marca el quadre A.6.

TIPOLOGIA CONSTRUCTIVAB.2 Per als mateixos tipus d’edificis del quadre B.1 senyaleu amb una X, sobre el quadre corresponent, la tipologia constructiva més usual del tipus d’edifici.

TIPUS D’EDIFICI

TIPOLOGIA CONSTRUCTIVA TIPOLOGIA CONSTRUCTIVA

1. ESTRUCTURA

1.1 FORMIGÓ ARMAT

1.2 METÀL·LICA

1.3 MURS DE CÀRREGA

1.4 MIXTA

2. ESTRUCTURA 2.1 UNIDIRECCIONAL (Bigueta, revoltó)

2.2 BIDIRECCIONAL

3. TEULADA3.1 PLANA (5%)

3.2 INCLINADA

4. CORONAMENT

4.1 CERÀMICS

4.2 PETRIS

4.3 FAÇANES LLEUGERES

4.4 REVESTIMENT CONTINU(Estuc, etc...)

5. TANCAMENT

5.1 FUSTA

5.2 ALUMINI

5.3 XAPA D’ACER

5.4 PLÀSTIC (PVC,...)

B.3 INSTAL·LACIONS DELS EDIFICISPER CONSTRUIR

B.4 ENERGIA A INSTAL·LAR

S’ha de posar una X a les caselles corresponents, quan hi hagi el tipusd’instal.lacions que s’indica (pels tipus d’edificis del quadre B.1).

S’ha de posar una X a les caselles corresponents, quan hi hagi el tipusd’instal.lacions que s’indica (pels tipus d’edificis del quadre B.1).

TIPOLOGIA CONSTRUCTIVA

1. EVACUACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS2. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE

3. AIGUA CALENTA4. CALEFACCIÓ5. REFRIGERACIÓ6. ASCENSORS I MUNTACÀRREGUES7. TRACTAMENT D’AIGÜES RESIDUALS8. TRACTAMENT D’ALTRES RESIDUS

1. ELECTRICITAT2. COMBUSTIBLE SÒLID3. GAS CIUTAT O NATURAL4. UN ALTRE COMBUSTIBLE GASÓS (GLP)5. COMBUSTIBLE LÍQUID6. ENERGIA SOLAR7. UN ALTRE TIPUS D’ENERGIA

...............................................

...........................................

HORITZONTAL

VERTICALEXTERIOR

EXTERIOR

G H I J K

G H I J K G H I J K

G H I J K G H I J KTIPOLOGIA CONSTRUCTIVA


CARACTERÍSTIQUES DELS HABITATGES (1)B.4

En contestar s’ha de distingir cada un dels grups (1, 2, 3, ...) corresponents a cada tipus d’habitatges iguals; s’entén que són habitatgesiguals, els que tenen la mateixa superfície útil, el mateix nombre d’habitacions i cambres de bany o lavabos, encara que es trobindistribuïts de formes diferents. S’ha de començar pels que tinguin dimensions més petites (si n’hi hagués més de vint tipus diferents, calemplenar un full a part amb les mateixes dades sol·licitades i numerar cada nou tipus amb: 21, 22, 23, etc.).

TIPUS

G H I J K

Senyaleu amb una X el/sedificis en què sòn ubicats

aquest tipus d’habitatgeM2 SUPERFÍCIE ÚTILPER HABITATGE

NOMBRE PECESINCLOSA CUINAI SENSE BANYS

NI LAVABOS

NOMBREBANYS I LAVABOSPER HABITATGE

NOMBREHABITATGES IGUALS

D’AQUEST TIPUS

1

2

3

4

5

7

6

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

1. TIPUS DEPAVIMENTHABITACIONS (2)

2. TANCAMENTINTERIOR (2)

3. TÉ SOSTREFALS?

4. TÉ PERSIANESINSTAL·LADES?

CERÀMICA

PETRI (inclòs terratzo)

FUSTA

CONTINUS (plàstics, moquetes)

FUSTA PER PINTAR

FUSTA PER ENVERNISSAR

1

2

3

4

1

2

1

6

1

6

SÍ

NO

SÍ

NO

(1) Aquest quadre s’ha d’emplenar en tots els projectes d’edificis que disposin d’habitatges, encara que el seu ús principal sigui deresidència col·lectiva o no residencial.

(2) Si n’hi hagués de diversos tipus segons l’habitació concreta, s’ha d’indicar només el que ocupi més superfície.

NOTA: Si hi ha demolició prèvia d’un edifici existent, no us oblideu d’emplenar el quadre D.1 i assenyaleu el destí principal que té l’edifici a demolir ales OBSERVACIONS.

ACABATS INTERIORS(senyaleu amb una X la casella que correspongui)


C: OBRES DE REHABILITACIÓ (AMPLIACIÓ, REFORMA I/O RESTAURACIÓ)

CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA DE REHABILITACIÓC.2

CARACTERÍSTIQUES DELS HABITATGES CREATS (1)C.3

TIPOLOGIA DE L’OBRA DE REHABILITACIÓ (1)C.1(senyaleu amb una X la casella que correspongui

AMPLIACIÓ (2)

REFORMA I/0RESTAURACIÓ (3)

EN HORITZONTALEN ALÇADA

SENSE BUIDAT DE L’EDIFICI

REFORMA O CONDICIONAMENT DE LOCALS

BUIDAT DE L’EDIFICI,CONSERVACIÓ DE FAÇANA

CANVI DE DESTÍ PRINCIPALSENSE CANVI

SENSE CANVI

(1) Poden coexistir diversos tipus de rehabilitació; si és així, assenyaleu només el més important o el de pressupost més alt. (2) AMPLIACIÓ: Augmenta la superfície construïda d’un edifici, incorporant elements estructurals nous. (3) REFORMA O RESTAURACIÓ: No varia la superfície construïda d’un edifici però afecta elements de l’edifici, estructurals o no.

OBRES D’AMPLIACIÓ (en horitzontal o en

SUPERFÍCIE QUE S’AMPLIAO QUE ES RECONSTRUEIXEN M2 .................................

NOMBRE D’HABITATGESCREATS

SUPRIMITS

NOMBRE D’EDIFICIS AFECTATS

NOMBRE D’HABITATGESCREATS

SUPRIMITS

REFORMA O RESTAURACIÓ DE:(Poden coexistir)* ESTRUCTURA (fonaments, etc.)* TEULADA* CORONAMENT EXTERIOR VERTICAL (façanes)* TANCAMENT INTERIOR HORITZONTAL (forjats)* TANCAMENT INTERIOR VERTICAL (envans)* ACABATS INTERIORS* INSTAL·LACIONS, APARELLS, MAQUINÀRIA* UNES ALTRES

S’ha de contestar distingint cada un dels grups (1, 2, 3,...) corresponents a cada tipus d’habitatges iguals. S’entén que són iguals elsque tenen la mateixa superfície útil, el mateix nombre d’habitacions i cambres de bany o lavabos, encara que siguin distribuïts deformes diferents. S’ha de començar pels que tinguin dimensions més petites (si n’hi hagués més de deu tipus diferents s’han de ferconstar, en un full a part, les mateixes dades sol·licitades, i numerar cada nou tipus: 11, 12, 13, 14, etc.)

C.2.1

C.2.2

Passeu a:

TIPUSM2 SUPERFÍCIE ÚTIL

HABITATGE

NOMBRE DE PECES,INCLOSA LA CUINA, I

SENSE BANY NI LAVABOS

NOMBRE DE BANYS ILAVABOS PER

HABITATGE

NOMBRE D’HABITATGESIGUALS D’AQUEST

TIPUS

1

2

3

4

5

7

6

8

9

10

.............................................................................................................................................................................................................................

(1) Aquest quadre s’ha d’emplenar en tots els projectes de rehabilitació en què hi hagi creació d’habitatges, tot i que l’edifici on estrobin siguin de residència col·lectiva o no residencial.

NOTA: Si hi ha demolició parcial prèvia a l’obra de rehabilitació, no us oblideu d’indicar la superfície a demolir en el quadre D.2, i si hi ha canvi dedestí principal consigneu el primitiu de l’edifici a les OBSERVACIONS.

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

............................................................................................................................

......................

..........................................................

......................

..........................................................CANVI DE DESTÍ PRINCIPAL

‘’

‘’

‘’

‘’

‘’

alçada) O DE BUIDAT D’EDIFICIS,CONSERVANT LA FAÇANA

C.2.1 OBRES DE REFORMA I/O RESTAURACIÓ,SENSE BUIDAT DE L’EDIFICI, REFORMA OCONDICIONAMENT DE LOCALS

C.2.2

✔

1

0

0

✔

✔

✔

✔


D: DEMOLICIÓDEMOLICIÓ TOTALD.1

DEMOLICIÓ PARCIALD.2

Indiqueu a continuació el nombre d’edificis que cal enderrocar i la superfície que tenen, com també elnombre d’habitatges i de places que han de desaparèixer i la superfície útil que posseeixen.

SUPERFÍCIE, EN M2, QUE S’HA DE DEMOLIR (Per obra nova o per a rehabilitació)

OBSERVACIONS:

LLOC, DATA I SIGNATURA:

SIGNATURA DEL PROMOTORO PERSONA RESPONSABLE

SIGNATURA DEL TÈCNICQUE HA FET EL PROJECTE

SIGNAT:............................................................. SIGNAT:.............................................................

PROFESSIÓ:................................................

TELÈFONS DE CONTACTE PER A POSSIBLES DUBTES O ACLARIMENTS:

DEL PROMOTOR: DEL TÈCNIC:

SEGELL DEL’AJUNTAMENT

CONTROL ADMINISTRATIU (ho emplena l’Ajuntament)

ENTITAT DE POBLACIÓ ON S’HA DE REALITZAR L’OBRA

DISTRICTE

SECCIÓ

DATA DE SOL·LICITUD DE LA LLICÈNCIA

DATA DE CONCESSIÓ DE LA LLICÈNCIA

NÚM. O CLAU DE LA LLICÈNCIA

..............................................................................................................

.......................................................................................................

....................

.....................

.....................

...................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................

a, d’ de

9 9

1.1 NOMBRE D’EDIFICIS ....................................................................................................

1.2 NOMBRE TOTAL D’HABITATGES QUE S’HAN D’ENDERROCAR ..................

1.3 NOMBRE DE PLACES QUE S’HAN DE DEMOLIR .............................................

SUPERFÍCIE EN M 2

(en edificis residencials col·lectius)

NOMBRE

MALGRAT DE MAR 31 DESEMBRE 2014

JAVIER PÉREZ PIFERRER

ARQUITECTE

3 7 6 1 2 5 3 3


1437 EDIF – Torre de l’Església de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. P. Bàsic i d’Execució. ÚS I MANTENIMENT 1


C R I T E R I S D ’ Ú S I M A N T E N I M E N T

1 INTRODUCCIÓ Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar: La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i

estètic. Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers

amb la corresponent responsabilitat civil. La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums

d’energia i de contaminació atmosfèrica. La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura. L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen: Codi Civil. Codi Civil de Catalunya Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. Legislacions sobre els Règims de propietat. Ordenances municipals. Reglamentacions tècniques. Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat horitzontal : La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Horitzontal mitjançant la Llei 49/1960 del 21 de juliol sobre Propietat Horitzontal (modificada per la Llei 8/1999 de 21 de juny) i pels Estatuts específics de la comunitat recollits en l'Escriptura de Divisió Horitzontal i, en el seu cas, pel Reglament de Règim Interior. Aquesta normativa fixa l'organització i el funcionament dels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, i estableix els drets i obligacions de tots els propietaris. En aquest sentit destaca l'obligatorietat de mantenir en bon estat de conservació els elements constructius i les instal·lacions - siguin comunes o privatives - i contribuir a les despeses generals d'explotació i manteniment de l'edifici, segons el seu coeficient de participació contemplat en l'Escriptura de Compra-venda i l'Escriptura de Divisió Horitzontal de l'edifici. És molt recomanable encarregar la gestió del règim de la propietat o comunitat de propietaris a Administradors de Finques col·legiats. Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat vertical: La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei d'Arrendaments Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de l'arrendador i de l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. És molt recomanable encarregar la gestió dels lloguers a Administradors de Finques col·legiats. Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l. Sobre les reformes Obtingudes les llicències i autoritzacions pertinents, es realitzaran sense transgredir cap normativa i no afectant negativament a la resta d'elements de l'edifici o instal·lació. És aconsellable, sovint obligatori, comptar amb la supervisió d'un tècnic competent (arquitecte o aparellador) Es contractaran professionals qualificats, preferiblement els mateixos que han intervingut en la construcció de l'edifici, als quals s'exigirà pressupost i factura que servirà com a garantia dels treballs realitzats.




Durant la vida útil de l'edifici s'evitaran aquelles actuacions que puguin alterar les condicions inicials per a les que va ser previst. Els canvis a l'estructura, façana, coberta, distribució interior, instal·lacions, equipament o en els acabats modifica l'estat original de l'edifici. La propietat farà constar l'execució de les reformes en el Registre d'incidències del Quadern de Registre del Llibre de l'Edifici, incloent la documentació generada en l'Arxiu de documents del mateix Llibre. Si en una reforma es detecta algun element comunitari en mal estat caldrà avisar a la propietat o al seu Representant perquè prengui les mesures oportunes per reparar-lo. Després de la finalització d'una operació de manteniment o de reparació, es comprovarà la retirada de la runa i dels elements obsolets. L'arrendatari no podrà fer reformes que modifiquin la configuració de l’edifici o afectin a l'estabilitat o la seguretat de l'edificació, sense el consentiment escrit de l'arrendador. Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA (TORRE DE BASE QUADRADA) L’únic ús previst és el de campanar. L’accés només s’ha de fer per feines de neteja i manteniment, per personal especialitzat i amb les mesures de seguretat adequades. TORRE CIRCULAR L’ús previst és el de suport del campanar i també es podran fer visites de tipus cultural en condicions restrictives, amb acompanyament de guies, aforament limitat i amb bones condicions climàtiques. Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici. A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques.

2 CONDICIONS D’ÚS L’únic ús pel que està preparat la torre quadrada és per servir de suport a les campanes. Els seus espais no són segurs per cap altre ús, amb zones no habitables, baranes baixes, escales no utilitzables en ús ordinari, etc. La torre circular permet també l’accés de públic per a visites de caire cultural, amb les següents limitacions d’ús (podran ser modificades per a activitats concretes per part dels responsables de les mateixes, en funció de l’equipament que s’hi incorpori). - L’accés serà restringit a les zones d’escala de cargol, nau superior de la torre circular, espai de

desembarcament de l’escala i terrat pla exterior de la torre circular. La resta d’espais s’haurà de mantenir tancat amb clau. No es permetrà l’accés públic al campanar quadrangular (ni al nivell inferior ni al superior) i tampoc als espais de terrats annexes a la nau de l’església ni a l’espai no habitable entre les voltes i el teulat de l’església.

- L’accés pel públic sempre serà acompanyat per un guia o persona responsable, coneixedora de l’edifici, i que es faci sempre en grups reduïts de com a màxim 10 persones.

- No es permetrà l’accés a persones de 6 anys o menys, i quan els visitants siguin menors d’edat hi haurà dos adults acompanyants.

- No es permetrà l’accés públic amb mal temps (Pluja abundant o tempesta, nevades, vent de més de 60 km/h), ni amb temperatura ambient per sota dels 4º Celsius.




3 FONAMENTS – ELEMENTS DE CONTENCIÓ

3.1 INSTRUCCIONS D’ÚS: Condicions d’ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries: Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció

continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de

terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.

Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.

3.2 INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT: Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau de

impermeabilització exigit.

4 ESTRUCTURA

4.1 INSTRUCCIONS D’ÚS: Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents: Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m)

A Zones residencials

A1

Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

A2

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

B Zones administratives

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C Zones de reunió C1 Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) –




(llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C2

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

C4

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

C5

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 3 - (300)

D Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) –

E Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

F Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

G Cobertes accessibles exclusives per conservació

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora )

......... – 2 – (200)

Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals

zones privades 1– (100) – – zones públiques 3 – (300) – –

Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – –

Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – –

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........ Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals. Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries: Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar

immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura. S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions,

despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.

4.2 INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT: Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.




De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de l’estructura. Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura

(recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).

5 COBERTES

5.1 INSTRUCCIONS D’ÚS: Condicions d’ús: Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Aquesta prescripció inclou les cobertes d’ús privatiu dels habitatges o locals. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries: Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sota coberta caldrà avisar als responsables

del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals, xemeneies,

etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).

5.2 INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT: Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de la coberta. Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització. Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb paraments

verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

5.3 PLA DE MANTENIMENT: El manteniment de la coberta reparada s’haurà de fer, amb la periodicitat màxima següent:




Neteja i inspecció de la teulada i dels seus elements singulars, per part d’una empresa constructora: 1

vegada cada any Inspecció general dels components de les cobertes, per part d’un tècnic competent (arquitecte o

aparellador): 1 vegada cada 10 anys

6 FAÇANES

6.1 INSTRUCCIONS D’ÚS: Condicions d’ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries: Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És

responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.

Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes, entre

d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.

6.2 INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT: Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de les façanes. Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb fonaments,

forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).




7 INTERIORS D’HABITATGES I/O LOCALS

7.1 INSTRUCCIONS D’ÚS: Condicions d’ús: A l’habitatge i/o local no es poden realitzar les activitats que no li son pròpies, estant prohibit desenvolupar activitats perjudicials, perilloses, incòmodes o insalubres que puguin afectar negativament a altres usuaris o als elements i les instal·lacions comuns i , per tant, a les prestacions d’habitabilitat, de funcionalitat i de seguretat de l’edifici. El penjat d'objectes en els envans s'ha de fer mitjançant tacs i cargols específics d’acord amb les característiques de la divisòria, i efectuar prèviament les comprovacions a l’abast per evitar afectar les instal·lacions encastades (xarxes d'electricitat, aigua, calefacció, desguàs, etc.). No és convenient fer regates als envans per fer-hi passar instal·lacions, especialment les de traçat horitzontal o inclinat ja que, a més de poder afectar a altres instal·lacions, pot perillar l’estabilitat de l’element. En els cels rasos no es penjaran objectes pesats si no es collen convenientment al sostre, ni s'anul·laran els registres i/o sistemes que possibilitin l’accessibilitat pel manteniment de l’edifici. En el cas de revestiments aplicats directament al sostre la subjecció es farà mitjançant tacs i cargols. No s’han de donar cops forts a les portes ni a les finestres, i cal utilitzar topalls per evitar, que al obrir-les, les manetes colpegin la paret i la facin malbé. Els aparells instal·lats s’han d’utilitzar d’acord amb les instruccions d’ús donades pel fabricant. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: Les obres a l'interior de l'habitatge o local es poden realitzar sempre que no afectin elements comuns de l'edifici. No s'iniciaran sense el permís de la propietat o comunitat de propietaris, hauran de complir la normativa vigent i disposar de la corresponent autorització municipal. En el cas que es modifiquin envans es necessitarà el projecte d'un tècnic competent. Neteja: Els elements interiors de l'habitatge o local (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar per conservar el seu aspecte i les seves condicions d'ús i salubritat. Sempre s’ha de vigilar que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar i seguir les instruccions donades pel seu fabricant. En general no es formaran tolls d’aigua, ni s’utilitzaran àcids ni productes abrasius. Abans de netejar aparells elèctrics cal desendollar-los tot seguint les instruccions donades pel fabricant. En el cas de l’existència d’encimeres de marbre no han d'entrar en contacte amb àcids (vinagre, llimona, etc.) que les puguin tacar irreversiblement. Cal netejar periòdicament els filtres de la campana d'extracció de fums de la cuina, ja que poden provocar incendis. S’ha evitar tenir llocs bruts o mal endreçats, acumular diaris vells, embalatges, envasos de matèries inflamables, etc., ja que són un risc d'incendi. Cal tenir cura amb l'emmagatzematge de productes inflamables (pintures, benzines, dissolvents, etc.), evitant que estiguin a prop de fonts de calor, no acumulant-ne grans quantitats i ventilant periòdicament. Els residus de cada habitatge o local s’han de separar i emmagatzemar en els dipòsits i/o cubells ubicats a la cuina o espais destinats a tal fi per a cada una de les cinc fraccions: envasos lleugers, matèria orgànica, paper/cartró, vidre, i varis. Els residus tòxics i perillosos (envasos de pintures, vernissos i dissolvents, piles elèctriques, restes d’olis, material informàtic, cartutxos de tinta o tòner, fluorescents, medicaments, aerosols, fluorescents, entre d’altres) s’han de portar a punts específics d’abocament. Incidències extraordinàries: Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a

l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

7.2 INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT: A més del manteniment periòdic del elements comuns de l’edifici d’acord amb el Pla de manteniment, l'usuari està obligat a efectuar al seu càrrec les petites operacions de manteniment i reparació causades per l'ús ordinari de l'habitatge o local. Aquestes operacions sovint no tenen una periodicitat específica, caldrà fer-les segons l'ús que es fa, o bé si apareixen símptomes que alertin de la necessitat d'executar-les. En cas de dubte és convenient demanar consell a un professional. Els balcons i les terrasses s’han de mantenir netes i lliures d’herbes, evitant, si s’escau, l’acumulació

de fulles o brossa en els desguassos. Les ferramentes de les portes, de les balconeres i des les finestres s'han de greixar perquè funcionin

amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de

netejar. Les cintes de les persianes enrotllables s'han de revisar i canviar quan presentin signes de deteriorament.




En banys i cuines cal vigilar les juntures entre peces ceràmiques i en els carregaments entre els aparells sanitaris i els paviments i/o paraments, substituint-les per unes de noves quan presentin deficiències.

Els elements i superfícies pintades o envernissades, tenen una durada limitada i s'han de repintar d’acord amb el seu envelliment.

Els aparells instal·lats s’han de conservar d’acord amb les instruccions de manteniment donades pel fabricant.

8 INSTAL·LACIÓ D'ELECTRICITAT

8.1 INSTRUCCIONS D’ÚS: Condicions d’ús: La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents: L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment

demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada. L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que

està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits. L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots

els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

En cas d'absència prolongada es recomanable tancar l'IGA de l'habitatge. Si es vol deixar algun aparell en funcionament, com la nevera, no es tancarà l’IGA però sí els interruptors magneto tèrmics dels altres circuits. No es tocarà cap mecanisme ni aparell elèctric amb el cos, mans o peus molls o humits. S'extremaran les mesures per evitar que els nens toquin els mecanismes i els aparells elèctrics, essent molt convenient tapar els endolls amb taps de plàstic a l’efecte. Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobreescalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, a la potència contractada i amb una empresa autoritzada. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en

zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes.




Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.

8.2 INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT: Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la instal·lació. Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

9 INSTAL·LACIÓ DE DESGUÀS

9.1 INSTRUCCIONS D’ÚS: Condicions d’ús: La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent i amb una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries: Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells

sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules.

Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.

9.2 INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT: Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió de la instal·lació. Neteja d’arquetes. Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i bombes

d’elevació




10 INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

10.1 INSTRUCCIONS D’ÚS: Condicions d’ús: Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del tipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries: Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment perquè es

facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat. En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i

actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici.

10.2 INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT: Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió dels aparells o sistemes instal·lats. En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.


1437 EDIF – Torre de l’Església de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. P. Bàsic i d’Execució. PLEC DE CONDICIONS 1


P L E C D E C O N D I C I O N S

1 PLEC DE CONDICIONS FACULTATIVES

1.1 PROJECTE El projecte és el document contractual. Forma part del Projecte els següents documents: Memòria i Annexos, Plànols i Pressupost. El contractista i/o constructor és responsable de les errades que es puguin derivar de no obtenir la suficient informació directa que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents del projecte. En cas de contradicció entre la documentació gràfica i l’escrita, preval la documentació escrita. Allò que s'hagi esmentat en el Plec de Condicions i omès als Plànols o viceversa, haurà de ser executat com si hagués estat exposat en ambdós documents, sempre que a judici del Director d’Obra quedin suficientment definides les unitats d'obra corresponents i, aquestes, tinguin preu en el Contracte.

1.2 L’ARQUITECTE DIRECTOR Correspon a l'Arquitecte Director: a) Comprovar l'adequació del replanteig en l’obra i de la fonamentació projectada a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució arquitectònica correcta. d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, el certificat de final d'obra.

1.3 L’ARQUITECTE TÈCNIC O APARELLADOR a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifes d'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener. b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. c) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscrivint-la juntament amb l'Arquitecte i amb el Constructor. d) Comprovar les instal·lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball, controlant-ne la seva correcta execució. e) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció. f) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal·lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas les ordres oportunes; si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte. g) Fer els amidaments d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes, a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. h) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final d'obra.

1.4 EL PROMOTOR El promotor decideix, impulsa, programa i finança, amb recursos propis o d’altres, les obres d’edificació per a ell mateix o per la posterior alienació, lliurament o cessió a tercers. Les obligacions del promotor estan especificades en la Ley 38/1999 de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación (LOE). El promotor ha de sotascriure l’assegurança obligatòria segons la LOE. En fase de redacció del projecte, el promotor designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del projecte d’obra, quan en el projecte intervinguin diferents projectistes. En fase de redacció del projecte, el promotor està obligat a què s’elabori un Estudi de Seguretat i Salut o un Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, depenen d’una sèrie de supòsits, establerts per la normativa vigent en temes de seguretat i salut en obres de construcció; estudis signats en ambdós casos per tècnics facultatius.




En fase d’obra, el promotor designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut, abans de l’inici dels treballs o quan es constati que en l’execució intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms, o diferents treballadors autònoms. L’ Avís Previ, l’ha de presentar el promotor de l’obra, abans de començar els treballs, i presentar-lo a l’autoritat laboral competent. La obligatorietat de la formalització del Llibre de l’Edifici correspon al promotor.

1.5 EL CONTRACTISTA I/O CONSTRUCTOR Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents. El contractista i/o constructor assumeix, amb el promotor, el compromís d’executar amb mitjans humans i materials, les obres o part de les mateixes, segons projecte i contracte. Les obligacions del contractista i/o constructor estan especificades en la LOE. El contractista i/o constructor designarà un "Cap d'Obra", segons les condicions establertes en la LOE. El contractista i/o constructor està obligat a dedicar a les obres el personal tècnic que es va comprometre en la licitació. El personal del contractista i/o constructor col·laborarà amb la Direcció Facultativa. El contractista i/o constructor ha d’organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. El contractista i/o constructor ha de subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra. El contractista i/o constructor ha d’ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. El contractista i/o constructor ha d’assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents d'idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. El contractista i/o constructor ha de facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. El "Llibre d'Ordres i Assistències" restarà en tot moment a l’obra, sota la custòdia del contractista i/o constructor i a disposició de la Direcció Facultativa. El contractista i/o constructor o el seu “Cap d’Obra” signaran l’assabentat de les ordres i assistències. El contractista i/o constructor ha d’elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el Treball, abans de l’inici de l’obra, que ha d'aprovar el coordinador de seguretat i salut en la fase d’execució; i presentar-lo a l’autoritat laboral competent. La Comunicació d’Obertura del Centre de Treball, l’ha de presentar el contractista i/o constructor i subcontracta/subcontractista, quan s’inicia l’obra, a l’autoritat laboral competent, adjuntant el Pla de Seguretat i Salut en el treball i el Document d’aprovació del Pla de Seguretat i Salut en el treball, signat pel coordinador de seguretat en fase d’execució. El Pla de seguretat pot ser també aprovat per la Direcció Facultativa en els casos en què la normativa no preveu la necessitat de la figura del coordinador en matèria de Seguretat i Salut. Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. El contractista i/o constructor facilitarà a la Direcció Facultativa les dades necessàries per a l’elaboració de la documentació d’obra executada. El contractista i/o constructor ha de lliurar al promotor els certificats de garantia del material i instal·lacions de l’edifici i li ha de subministrar la informació necessària per tal que el promotor pugui emplenar el Llibre de l’Edifici. El contractista i/o constructor ha de preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. El contractista i/o constructor ha de subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. El contractista i/o constructor ha de concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

1.6 COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS, CONTRACTISTA I/O CONSTRUCTOR. El Contractista i/o constructor s’ajustarà al compliment de les normes bàsiques de l’edificació i de les reglamentacions tècniques d’obligat compliment.




1.7 INDEMNITZACIONS PER COMPTE DEL CONTRACTISTA I/O CONSTRUCTOR. Particularment el contractista i/o constructor haurà de reparar, al seu càrrec, els danys i els perjudicis que causin als béns i serveis públics o privats, en ocasió de l’execució de l’obra, indemnitzant als perjudicats. El contractista i/o constructor adoptarà les mesures necessàries per tal d'evitar la contaminació de rius, llacs i dipòsits d'aigua, així com del medi ambient, per l'acció de combustibles, olis, lligants, fums, etc., i serà responsable dels danys i perjudicis que es puguin causar. El contractista i/o constructor haurà de mantenir durant l'execució de l'obra i refer a la seva fisalització les servituds afectades, sent a compte del contractista i/o constructor els treballs necessaris per a tal fi.

1.8 DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA I/O CONSTRUCTOR. Aniran a càrrec del contractista i/o constructor, si en el contracte no es preveu explícitament el contrari, les següents despeses: Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària. Despeses de construcció, retirada i protecció de tota mena de construccions auxiliars, instal·lacions, ferramentes, etc. Despeses de llogaters o adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària i materials. Despeses de protecció de materials arreplegats i de la pròpia obra, contra tot deteriorament. Despeses de muntatge, conservació i retirada d'instal·lacions per subministrament d'aigua i energia elèctrica, necessaris per a l'execució de les obres, així com els drets, taxes o impostos de presa, comptadors, etc. Despeses i indemnitzacions que es produeixin en les ocupacions temporals. Despeses d'explotació i utilització de préstecs, pedreres, lleres i abocadors. Despeses de retirada de materials rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l'obra i zones confrontades, afectades per les obres, etc. Despeses de permisos o llicències necessàries per a l'execució, excepte dels corresponents a Expropiacions i Serveis afectats. Despeses de senyalització i seguretat en l’obra. Despesa de col·locació, muntatge i desmuntatge, d'una tanca perimetral provisional de protecció de característiques a definir per la Direcció Facultativa, que hi romandrà durant tot el període d’execució de l’obra i fins que la Direcció Facultativa ordeni la seva retirada.

1.9 PREUS UNITARIS I PARTIDES ALÇADES La relació de les operacions i materials necessaris per a executar cada unitat d'obra que figura en el present Plec, no és exhaustiva. Per això, les operacions o materials no relacionats, però necessaris per a executar cada unitat d’obra, es consideraran inclosos en el preu unitari o partida alçada, corresponent. Tots els materials i operacions necessàries pel correcte acabament de la unitat d'obra o complementàries a la unitat d'obra, malgrat que no figurin en documents contractuals, si es consideren necessari/es, a judici de la Direcció Facultativa, hauran d'executar sense ser motiu de sobrecost del contracte.

1.10 ABONAMENT D'UNITATS D'OBRA. Els conceptes amidats per a totes les unitats d'obra, i la manera d'abonar-los, s'entendrà que es refereixen a unitats d'obra totalment acabades. En el càlcul de la proposició econòmica s'haurà de tenir en compte que qualsevol material o treball necessari pel correcte acabament de la unitat d'obra, o per assegurar el correcte funcionament de la unitat construïda en relació a la resta de construcció, es considerarà inclòs en els preus unitaris del contracte, no podent ser objecte de sobrecost. L'ocasional omissió dels esmentats elements en els documents del Projecte no podrà ser objecte de reclamació ni de preu contradictori, per considerar-se expressament inclòs en els preus del contracte. Els materials i operacions esmentats són els considerats com a necessaris a la normativa d'obligat compliment.

1.11 CONTROL D'UNITATS D'OBRA. Per tal d’executar el Control de Qualitat, previst en el Projecte, el contractista i/o constructor s’encarregarà de realitzar els controls d’unitats d’obra establerts per la Direcció Facultativa. El laboratori encarregat del present control d'obra realitzarà tots els assaigs del programa, prèvia sol·licitud de la Direcció Facultativa de les obres, d'acord amb el següent esquema de funcionament: - A criteri de la Direcció Facultativa, es podrà ampliar o reduir el nombre de controls. - Els resultats de cada assaig es comunicaran simultàniament a la Direcció Facultativa de les obres i a

l'Empresa contractista i/o constructora. En cas de resultats negatius s'anticiparà la comunicació telefònicament, a fi de poder prendre les mesures necessàries amb urgència.

- Els laboratoris d’assaig han d’estar acreditats oficialment per les Comunitats Autonòmiques.




1.12 RECEPCIÓ DE L’OBRA La recepció de l’obra és l'acte en què el contractista i/o constructor, una vegada finalitzada la mateixa, entrega l’obra al promotor, i és acceptada per aquest. La recepció es concretarà en una acta signada pel promotor i el contractista i/o constructor, com a mínim, en contingut de l’acta està recollit en la LOE. El promotor podrà rebutjar la recepció de l’obra, de forma escrita; ja perquè l’obra no està finalitzada ja perquè no s’adequa a les condicions contractuals. Es comptabilitzaran els terminis de responsabilitat i garantia, establert en la LOE, a partir de la data en què se subscriu l’acta de recepció. A partir del moment de la recepció de l’obra, i aquesta sigui ocupada destinant-se als usos previstos en el Projecte, la conservació en bon estat de l’edificació serà obligació dels usuaris, siguin o no propietaris.

1.13 MESURES D'ORDRE I SEGURETAT El contractista i/o constructor està obligat a adoptar les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona i segura marxa dels treballs, segons legislació vigent. En tot cas, el contractista i/o constructor serà únicament i exclusivament el responsable, durant l'execució de les obres, de tots els accidents o perjudicis que pugui tenir el seu personal, o causats a alguna altra persona o Entitat. Serà obligació del contractista i/o constructor la contractació de l'Assegurança contra el risc per incapacitat permanent o mort dels seus obrers així com l'obligació de tenir-los donats d'alta a la Seguretat Social. Les obligacions i responsabilitats del contractista i/o constructor, en referència a prevenció de riscos laborals en les obres d’edificació es regiran segons la legislació vigent.

1.14 ASSEGURANÇA OBLIGATÒRIA L’assegurança obligatòria, tal com especifica la LOE, és per danys materials ocasionats en l’edifici per vicis i defectes en la construcció, que tinguin el seu origen o afectin a la fonamentació, els suports, les bigues, els forjats, els murs de càrrega o altres elements estructurals, i que afectin directament la resistència mecànica i estabilitat de l’edifici. Aquesta assegurança obligatòria, és decennal i serà exigible per a edificis, a on el seu ús principal sigui l’habitatge, segons la LOE. El prenedor de l’assegurança serà el promotor, admetent la LOE, que el promotor pot pactar amb el constructor que aquest sigui prenedor de l’assegurança.

1.15 DISPOSICIONS APLICABLES AL PLEC A més de les disposicions esmentades explícitament als articles del present Plec, seran d'aplicació totes les disposicions vigents en el moment de la realització dels treballs, i que hagin pogut entrar en vigor en posterioritat a la redacció del Projecte i les disposicions descrites en l'Annex de Normativa Vigent. També es complirà la legislació que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova legislació aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la data del contracte. En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes es tindran en compte, en tot moment, les condicions més restrictives.

2 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

2.1 SISTEMA PARCEL·LA - SOLAR

Replanteig de les obres El contractista i/o constructor realitzarà tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta execució de les obres, els quals han de ser aprovats per la Direcció Facultativa. Haurà de marcar, també, sobre el terreny, tots els punts de detall que la Direcció Facultativa consideri necessaris. Tots els materials, equips i mà d'obra necessaris per a aquests treballs aniran a càrrec del contractista i/o constructor. Obres provisionals El contractista i/o constructor executarà o condicionarà en el moment necessari, les carreteres, camins i accessos provisionals pels desviaments que imposin les obres en relació amb el trànsit general i amb els accessos dels confrontats, d'acord amb les definicions del Projecte i a les instruccions que rebi de la Direcció Facultativa. Els materials i les unitats d'obra que comporten les esmentades obres provisionals, compliran totes les prescripcions del present Plec com si fossin obres definitives. Si les obres provisionals no fossin estrictament necessàries per a l'execució normal de les obres, a judici de la Direcció Facultativa sent, per tant, conveniència del contractista i/o constructor per a facilitar o accelerar l'execució de les obres, no seran d'abonament.




Tampoc seran d'abonament els camins d'obra, com accessos, pujades, ponts provisionals, etc., necessaris per a la circulació interior de l'obra o pel transport de materials a l'obra, o per accessos i circulació del personal i visites d'obra de la Direcció Facultativa. El contractista i/o constructor haurà de mantenir els esmentats camins d'obra i accessos en bones condicions de circulació i senyalitzar-los adequadament. La conservació durant el termini d'utilització d'aquestes obres provisionals serà a càrrec del contractista i/o constructor. Materials Hauran d'observar-se les següents prescripcions: Si les característiques dels materials estiguessin fixades en el contracte, el contractista i/o constructor haurà d'utilitzar-les obligatòriament, llevat de l'autorització expressa de la Direcció Facultativa. Si fos imprescindible, a judici del promotor, canviar aquella característica, la Direcció Facultativa haurà de donar el seu vist-i-plau i autoritzar el canvi. Si la Direcció Facultativa rebutja els materials, per no complir les prescripcions del present Plec, el contractista i/o constructor tindrà l'obligació d'aportar altres materials que acompleixin les prescripcions. El contractista i/o constructor obtindrà a càrrec seu l'autorització per a la utilització de préstecs, i es farà càrrec, a més, al seu compte de totes les despeses, cànons, indemnitzacions, etc., que es presentin. El contractista i/o constructor notificarà a la Direcció Facultativa, amb suficient antelació, les característiques dels materials que es proposa utilitzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que es refereix a la quantitat com a la qualitat. El contractista i/o constructor no podrà aplicar a l’obra, materials, la procedència i la qualitat dels quals no hagi estat aprovada per la Direcció Facultativa. Tots els materials que s'utilitzaran a l'obra hauran de ser, a judici de la Direcció Facultativa, de qualitat suficient, malgrat que no s'especifiqui expressament en el Plec de Condicions. La qualitat considerada com a suficient, serà la més completa, de les definides a la normativa d'obligat compliment. Els subministradors de materials de l’obra, han de complir amb les obligacions establertes en la LOE, per a subministradors de productes de construcció (especificacions del material, instruccions d’ús i manteniment, garanties de qualitat, etc..). Servituds i serveis afectats Les servituds i serveis afectats, apareixeran definits en el Projecte. Els elements afectats seran traslladats o retirats per les Companyies i Organismes corresponents. El contractista i/o constructor tindrà l'obligació de realitzar els treballs necessaris per a la localització, protecció o desviament, dels serveis afectats, que la Direcció Facultativa, consideri convenient per a la millora del desenvolupament de les obres, si bé aquests treballs seran de pagament al contractista i/o constructor. Conservació de les obres Es defineix com a conservació de l'obra, els treballs necessaris pel manteniment de les obres en perfecte estat de funcionament i policia. El contractista i/o constructor està obligat a conservar, a càrrec seu, l’obra, des del moment d'inici fins a la recepció de l’obra. Seran a càrrec del contractista i/o constructor la reposició d'elements que s'hagin deteriorat o que hagin estat objecte de robatori. El contractista i/o constructor ha de tenir cobert mitjançant assegurança o altre mecanisme, l’acció de possibles actes vandàlics i incendis, a l’obra. Manteniment de vials en situació d’ús públic Són a càrrec del contractista i/o constructor, les despeses de manteniment de vials, en situació d’ús públic, que s'hagin de conservar en servei durant l'execució de les obres. El contractista i/o constructor programarà l'execució de les obres, de manera que les interferències siguin mínimes i si s'escau, construirà els desviaments provisionals que siguin necessaris, senyalitzant-los correctament, sense que això sigui motiu d'increment del preu del contracte. Les despeses ocasionades pels anteriors conceptes i per la conservació dels vials de servei esmentats es consideraran incloses en els preus del contracte i en cap moment podran ser objecte de reclamació. En el cas, que això impliqui la necessitat d'executar determinades parts de les obres per fases, aquestes seran definides per la Direcció Facultativa i el possible cost addicional estarà inclòs en els preus unitaris. Existència de servituds i serveis existents Quan sigui necessari executar determinades unitats d'obra, en presència de servituds de qualsevol tipus, o de serveis existents, que sigui necessari respectar, o bé quan s'escaigui l'execució simultània de les obres i la substitució o reposició de serveis afectats, el contractista i/o constructor estarà obligat a emprar els medis adequats per a l'execució dels treballs, senyalitzant-los, de manera que eviti la possible interferència i el risc d'accidents de qualsevol tipus. El contractista i/o constructor sol·licitarà a les diferents entitats subministradores o propietaris de Serveis, plànols de definició de la posició dels esmentats serveis i localitzarà i descobrirà les canonades de serveis




enterrats mitjançant treballs d'excavació manual. Les despeses originades o les disminucions de rendiment originades es consideraran incloses en els preus unitaris i no podran ser objecte de reclamació. Desviament de serveis Abans de començar les excavacions, el contractista i/o constructor, basant-se en els plànols i dades que disposi, o mitjançant la visita als serveis, si és factible, haurà d'estudiar i replantejar sobre el terreny els serveis i instal·lacions afectades, considerar la millor manera d'executar els treballs per no fer-los malbé i assenyalar aquells que, en últim cas, consideri necessari modificar. Si la Direcció Facultativa es mostra conforme, sol·licitarà de l'empresa del servei afectat i organismes corresponents, la modificació d'aquestes instal·lacions. Aquestes operacions es pagaran mitjançant factura. Malgrat tot, si amb la fi d'accelerar les obres, les empreses dels serveis afectats, sol·liciten la col·laboració del contractista i/o constructor, aquest haurà de prestar l'ajut necessari. Mesures d'ordre i seguretat El contractista i/o constructor està obligat a adoptar les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona i segura marxa dels treballs, segons legislació vigent. En tot cas, el contractista i/o constructor serà únicament i exclusivament el responsable, durant l'execució de les obres, de tots els accidents o perjudicis que pugui tenir el seu personal, o causats a alguna altra persona o Entitat. Serà obligació del contractista i/o constructor la contractació de l'Assegurança contra el risc per incapacitat permanent o mort dels seus obrers així com l'obligació de tenir-los donats d'alta a la Seguretat Social. Les obligacions i responsabilitats del contractista i/o constructor, en referència a prevenció de riscos laborals en les obres d’edificació es regiran segons la legislació vigent. Gestió de residus El contractista i/o constructor realitzarà la gestió de residus, d’acord amb la normativa vigent i les indicacions de la Direcció Facultativa: - Reutilitzant o reciclant els residus en la mateixa obra. - Gestionant els residus fora de l’obra en: instal·lacions de reciclatge i/o dipòsits autoritzats de terres, enderrocs i runes de la construcció. La localització d'instal·lacions de reciclatge i/o dipòsits autoritzats, així com les despeses que comporti la seva utilització, seran a càrrec del Contractista i/o constructor. La gestió dels diferents tipus de residus que calgui eliminar (fonaments soterrats, etc.) no seran motiu de sobrecost. Si el Projecte preveu, que el material obtingut de l'excavació, de l'aplanament, fonaments o rases, ha d'utilitzar-se per terraplè, reblerts, etc., i la Direcció Facultativa rebutja l'esmentat material per no complir les condicions del present Plec, el contractista i/o constructor haurà de transportar l'esmentat material a instal·lacions de reciclatge i/o dipòsits autoritzats, sense dret a cap abonament complementari en la corresponent excavació, ni increment del preu del Contracte per haver d'emprar majors quantitats de material procedent de préstecs. El sol·licitant de la llicència d’obres ha d’acreditar, davant de l’ajuntament, haver signat amb un gestor autoritzat un document d’acceptació que garanteixi la correcta destinació dels residus separats per tipus, tal com estableix la normativa vigent. Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat. Aquest Pla ha estat elaborat en base al Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte. Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la Propietat

2.2 ENDERROCS

Definició Es defineix com enderroc l'operació d'enderrocament de tots els elements aeris o enterrats que obstaculitzin la construcció d'una obra o sigui necessari fer desaparèixer, segons Projecte o ordres de la Direcció Facultativa. Abans de l'execució material, un tècnic facultatiu, redactarà un Projecte d'enderroc amb indicació expressa de les normes de seguretat aplicables a les fases i a la tecnologia de l'enderroc, l'aprofitament o no dels materials resultants i la seva retirada. L’execució de l’enderroc inclou les operacions següents: - Enderroc o excavació dels elements a eliminar. - Retirada dels materials resultants i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la

disposició de rebuig.




Les operacions d'enderroc s'efectuaran amb les precaucions necessàries a fi d'obtenir unes condicions de seguretat suficients, evitant danys al personal que treballi en aquestes operacions, a les edificacions existents veïnes i a tercers. Serà la Direcció Facultativa de les obres qui designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes, així com els llocs de dipòsit i la forma de transport. L'execució material es realitzarà sota la supervisió i control de la Direcció Facultativa. Amidament Les obres d’enderroc no seran objecte d'amidament i s'abonaran com a partida alçada d'abonament íntegre. La partida alçada inclourà els honoraris de Projecte i de Direcció Facultativa de l'enderroc, els costos i la neteja, la càrrega i transport a l'abocador o indret indicat per gestor autoritzat a qualsevol distància, així com tots els treballs, materials i operacions necessàries per tal de deixar el solar i el seu entorn immediat net de tot element que pugui obstaculitzar l'execució de les obres. Encara que en cap document del Projecte figuri el concepte de la possible existència de fonaments soterrats, o que les dades siguin inexactes, s'entén que el contractista i/o constructor ho ha de comprovar a l'hora de calcular l'import de la proposició econòmica. La Direcció Facultativa interpretarà les incidències sobre elements enterrats, des del punt de vista del principi de risc i ventura que regeix sobre el Contracte. El Contractista i/o constructor té l'obligació de dipositar els materials procedents d'enderrocs, que la Direcció Facultativa consideri de possible utilització o d'algun valor, en els llocs que els assigni la mateixa. Si durant els enderrocs fos necessària la reconstrucció d'elements constructius que s'haguessin enderrocat per l'execució de les obres, seran d'igual qualitat, textura, color i acabat que els elements constructius originals, segons instruccions de la Direcció Facultativa.

2.3 EXPLANACIONS, DESMUNTATGES, BUIDATS I BUIXARDATS Explanació és el conjunt d'operacions de desmuntatge o rebliments necessaris per anivellar les zones on hauran d'asseure's les construccions, incloent plataformes, talussos i cunetes provisionals o definitives, a més del transport dels materials traslladats a dipòsits autoritzats o lloc d'utilització. Desmuntatge és l'operació consistent en el rebaix del terreny fins arribar als nivells previstos en el Projecte. Buidat és l'excavació delimitada per unes mesures, definides en el Projecte, per l'aprofitament de les parts baixes de l'edifici, com soterrani, garatges, dipòsits o altres utilitzacions. Un cop realitzades totes les operacions de moviment de terres es realitzarà el buixardat, a fi d'aconseguir l'acabat geomètric de tota l’explanació, desmuntatge, buidat o reblert. Es comprovaran i rectificaran les alineacions i rasants, així com l'amplada de les explanacions, refinament de talussos en els desmuntatges i terraplens, neteja i refinat de cunetes i explanacions, en les coronacions de desmuntatges i en el començament de talussos. Si durant les excavacions apareixen brolladors d’aigua o filtracions motivades per qualsevol causa, s'executaran els treballs que ordeni la Direcció Facultativa, i es consideraran inclosos en els preus d'excavació. La unitat d'excavació inclourà l'ampliació, millora o rectificació dels talussos de zones de desmuntatge, així com el seu refinat i l'execució de cunetes provisionals o definitives.

Amidament S’amidarà i abonarà per metres cúbics (m3) realment excavats, amidats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs d’excavació. No són abonables, despreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat en aquest Projecte. Per a l'efecte dels amidaments de moviment de terra, s'entén per metre cúbic d'excavació, el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny, tal com es trobi on s'hagi d'excavar. Les operacions de buixardats es consideren incloses en el preu de moviment de terres, per indicar-se expressament en el present Plec. S'entén per volum de terraplè o reblert, el que correspon a aquestes obres després d'executades i consolidades, segons el que es preveu en aquest Plec de Condicions. En tots els casos, els buits que quedin entre les excavacions i les fàbriques, inclosos els resultants dels despreniments, s'hauran d’omplir amb el mateix tipus de material o el que indiqui la Direcció Facultativa, sense que el Contractista i/o constructor rebi per això cap quantitat addicional, així com la realització del buixardat, sense increment de cost. S'entén que els preus de les excavacions comprenen, a més de les operacions i despeses indicades: instal·lacions, subministrament i consum d'energia per a enllumenat i força, subministrament d'aigües, ventilació, utilització de tota mena de maquinària, amb totes les seves despeses i amortització, transport a qualsevol distància de materials, maquinaria, que siguin necessaris, etc., així com els entrebancs produïts per les filtracions o per qualsevol altre motiu. Quan les excavacions arribin a la rasant definida, els treballs que s'executaran per a deixar l'esplanada refinada, compactada i totalment preparada per a iniciar les obres, estaran inclosos en el preu unitari de l'excavació. Si l'esplanada no compleix les condicions de capacitat portant necessàries, la Direcció




Facultativa, podrà ordenar una excavació addicional, que serà amidada i abonada mitjançant el mateix preu definit per a totes les excavacions. Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb el preu únic per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació especial de talussos en roca, s'abonarà al preu únic definit d'excavació. En cas de trobar-se fonaments enterrats o altres construccions, es considerarà que s'inclouen en el concepte d'excavació tot tipus de terreny. Si el Contractista i/o constructor amb l'aprovació de la Direcció Facultativa i de la Propietat, executés menor volum d'excavació del previst en el Projecte, solament es considerarà d'abonament, el volum realment executat.

2.4 SOSTRES Es defineix com a sostre l'element estructural de l'edifici per a separació de pisos, mitjançant un empostissat d'elements resistents o nervis que treballen a flexió, un reblert d'espais entre nervis amb cossos alleugerits i un formigonat de la superfície superior, a més d'un reblert de carcanyols per aconseguir un element que treballi de forma solidària. Els sostres es construiran amb el sistema especificat en el Projecte i complint amb la normativa vigent. La capa de compressió s'executarà amb la dosificació adient, segons s'especifica en la documentació del Projecte o en les prescripcions del tipus de forjat escollit. Abans del vessament del formigó de la capa de compressió, es regaran en abundància les biguetes i revoltons. Durant el curat, caldrà mantenir humit el forjat, per la qual cosa es regarà, sobre tot, a l'estiu a partir de les sis hores del vessament del formigó, tant com la Direcció Facultativa ho consideri oportú. El contractista i/o constructor rebrà de la Direcció Facultativa totes les especificacions pertinents i no formigonarà el forjat fins que no hagi estat inspeccionat per la Direcció Facultativa. Seran d'aplicació totes aquelles limitacions ressenyades per les obres de formigó armat, segons el present Plec. L'encofrat i apuntalament, els fixaran les especificacions del tipus de forjat i les indicacions de la Direcció Facultativa. S'autoritza l'ús de tipus i tècniques especials d'encofrat, prèvia autorització de la Direcció Facultativa, de les que el comportament i resultats estan sancionats per la pràctica havent de justificar l'eficàcia d'aquells altres que es proposin que, per la seva novetat, manquin d'aquelles garanties. Amidament L’amidament dels sostres serà per metres quadrats (m2) realment executats, descomptant forats de superfície més grans d'un metre quadrat. En el preu d'abonament s'inclouran els materials, els treballs d'encofrat, apuntalament i desencofrat, així com la formació d'elements resistents singulars, tal com reforços, corretges, traves, enjovats, formació de forats per pas d'instal·lacions i les previsions d'ancoratges per altres fàbriques, segons previsions del Projecte o instruccions de la Direcció Facultativa.

2.5 ELEMENTS PREFABRICATS Aquest apartat comprèn el conjunt d'elements estructurals i/o de tancament, industrialitzats, realitzats en el taller, de manera que a l'obra solament es realitzarà el muntatge. El muntatge dels diferents elements es realitzarà d'acord amb les indicacions del fabricant i Direcció Facultativa i s’executarà per personal especialitzat. Es tindrà especial cura amb l'ancoratge i aplomat dels elements, així com el perfecte segellat dels junts entre peça i peça. Amidament Els elements estructurals prefabricats, com és ara pilars, jàsseres, encavallades, etc., s’amidaran en metres cúbics (m3) de formigó i l'acer en quilograms (Kg), incloent en els preus d'ambdues partides tots els materials, operacions necessàries per a la posada a l'obra, operacions necessàries per al muntatge i definitiu acabament (grues, bastides, etc.), així com totes les armadures, instal·lacions, fusteria per armar i equips que portin integrats en la seva fabricació. El transport de fàbrica a peu d’obra també està inclòs en l’amidament.

2.6 JUNTS DE DILATACIÓ Es defineixen com a junts de dilatació els dispositius que enllacen discontinuïtats dels elements estructurals, per a facilitar la seva lliure dilatació, de manera que permetin els moviments per canvis de temperatura, assentaments diferencials i/o deformacions reològiques. El tipus de material emprat serà el que es defineixi en el Projecte o el que indiqui la Direcció Facultativa. El junt es muntarà seguint les instruccions del fabricant.




Amidament Els junts s’amidaran en metres lineals (ml) col·locats, restant inclòs en el preu els materials i treballs necessaris per a la seva col·locació.

2.7 FORMIGÓ

Estructures de formigó. Encofrats Els cindris, encofrats, motlles i puntals, així com les unions dels diferents elements, tindran una resistència i rigidesa suficient per resistir, sense assentaments ni deformacions excessives, les accions de qualsevol mena que puguin produir-se com a conseqüència del procés de formigonat i especialment sota les pressions del formigó en fresc o els efectes del mètode de compactació utilitzat. Els encofrats i motlles seran suficientment estancs per a impedir pèrdues d’abeurada. Els motlles i encofrats podran ser de fusta, metàl·lics o d'altre material que reuneixi condicions d'eficàcia similar, a judici de la Direcció facultativa i que admeti la normativa vigent. Es prohibeix l’ús de l’alumini en motlles que hagin d’estar en contacte amb el formigó. Els encofrats i motlles de fusta s'humitejaran abans del formigonat, per a evitar que absorbeixin l'aigua continguda en el formigó. Les superfícies interiors dels encofrats i motlles apareixeran netes en el moment del formigonat. Per a facilitar aquesta neteja, en els fons de pilars i murs es disposaran obertures provisionals a la part inferior dels encofrats corresponents. Si fos necessari, i a fi d'evitar la formació de fissures en els paraments de les peces, s'adoptaran les oportunes mesures perquè els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Tant les superfícies dels encofrats com els productes que s'hi puguin aplicar per facilitar l'encofrat no hauran de contenir substàncies agressives pel formigó. Si s'utilitzen productes de desencofrat, no hauran de deixar senyals en els paraments de formigó i no hauran d'impedir la posterior aplicació de revestiments, ni la possible construcció de junts de formigonat. L'ús d'aquests productes haurà d'ésser autoritzat prèviament per la Direcció Facultativa. Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats, els cindris, els puntals i les soles, hauran de tenir la resistència i la rigidesa necessàries perquè, amb la marxa prevista del formigó a l’abocada, no es produeixin moviments locals de més de cinc mil·límetres (5 mm). Els junts entre les diferents taules, hauran de permetre l'entumiment per la humitat del reg o de l'aigua del formigó sense que deixin escapar la pasta durant el formigonat. El subministrador de puntals ha de justificar i garantir les característiques d’aquest, i establir les condicions d’ús. En la construcció d’encofrats s’ha d’evitar que es malmetin estructures ja construïdes. Material de Formigó. Tots els formigons compliran la normativa vigent. Es desaconsella la utilització de formigons no fabricats en central, en cas d’emprar-se cal que la Direcció Facultativa ho autoritzi prèviament i el formigó compleixi amb les indicacions establertes en la normativa vigent. Per a formigons fabricats en central, el temps màxim entre la incorporació d’aigua d’amassada al ciment i als granulats, i la col·locació del formigó en obra, no ha d’ésser superior a l'hora i mitja. El formigó fabricat en central no podrà emprar-se si no arriba acompanyat d’un full de subministrament, degudament complimentat i firmat per una persona física. Aquests fulls de subministrament han d’estar arxivats pel constructor i han d’estar a disposició de la Direcció Facultativa fins al lliurament de la documentació final de control. A més de les Prescripcions de la normativa vigent es tindran en compte les següents: - La instal·lació de transport i posada a l'obra serà del tipus, tal que el formigó no perdi capacitat ni

homogeneïtat. - No es podrà abocar lliurement el formigó des d'una alçada superior a un metre i cinquanta centímetres

(1.50 m) ni distribuir-lo amb pala a gran distància. - Queda prohibit l'ús de canaletes o manegues del transport a la posada a l'obra del formigó sense

l'autorització prèvia de la Direcció Facultativa. - No es podrà formigonar quan l'aigua pugui perjudicar la resistència o qualsevol de les característiques

del formigó. Pel formigonat en temps de fred o de calor se seguiran les prescripcions de la normativa vigent. No es col·locarà mai formigó sobre un terreny que estigui gelat.

- El vibrador s'introduirà vertical a la massa del formigó fresc i es retirarà també verticalment, sense que es mogui horitzontalment mentre que està submergit en el formigó. Es procurarà extremar el vibrat en les proximitats dels encofrats, a fi d'evitar la formació de cocons, cavitats d’aire o acumulacions d’àrids. El vibrat del formigó s'executarà d'acord amb les normes especificades en la normativa vigent.

- La situació dels junts de construcció serà fixada per la Direcció Facultativa, de manera que compleixin les prescripcions de la normativa vigent i procurant que el seu nombre sigui el menor possible.

- Sempre que s'interrompi el treball, qualsevol que sigui el termini d'interrupció, es cobrirà el junt amb sacs de xarpellera humida, per a protegir-lo dels agents atmosfèrics. Abans de tornar a continuar els treballs es prendran les disposicions necessàries per aconseguir la bona unió del formigó fresc amb el que està endurit.




- Durant els tres primers dies es protegirà el formigó dels raigs solars amb una xarpellera molla. Com a mínim, durant els set primers dies es mantindran les superfícies vistes contínuament humides, mitjançant el reg o la inundació, o cobrint-les amb sorra o xarpellera, que es mantindran constantment humides. La temperatura de l'aigua utilitzada en el reg serà inferior en més de vint graus (20ºC) a la del formigó, a fi d'evitar producció de fissures per refredament brusc. També es podran utilitzar procediments de curat especial, a base de pel·lícules superficials impermeables, prèvia autorització de la Direcció Facultativa.

- Els paraments han de restar llisos, amb formes perfectes sense defectes o rugositats i sense que sigui necessari aplicar-los-hi lliscats, que no podran ser en cap cas executats sense l'autorització prèvia de la Direcció Facultativa. Les operacions precises per a deixar les superfícies en bones condicions d'aspecte seran a compte del Contractista i/o constructor.

- La irregularitat màxima que s'admet en els paraments serà la següent: - Parament vist: sis mil·límetres. - Parament ocult: vint-i-cinc mil·límetres. Control dels components El control dels components del formigó es realitzarà segons previsions del Projecte i segons la normativa vigent; s’aplica al ciment, a l’aigua, als granulats, als additius i addicions. El control de recepció en obra no fa falta fer-lo en les dues situacions següents: - Central de producció que disposi d’un Control de Producció i estigui en possessió d’un Segell o Marca de Qualitat reconegut per un Centre Directiu de les Administracions Públiques. - Formigons fabricats en central amb un distintiu reconegut. Si no es donen una de les dues situacions abans esmentades cada material ha de complir amb les prescripcions que assenyala la normativa vigent. Ciment El responsable de la recepció ha de conservar durant 100 dies com a mínim una mostra de cada lot de ciment subministrat. No es pot fer servir un lot de ciment que arribi sense un certificat de garantia del fabricant, signat per una persona física. Aigua Es prohibeix l’ús d’aigua de mar o d’aigües salines en l’amassada o curat de formigons armats, tret del cas en què estudis especials ho justifiquin i la Direcció Facultativa ho autoritzi. El límit màxim de contingut d’ió clorur en l’aigua, està limitat per la normativa vigent, en el cas del formigó armat, prescripció extensible als formigons en massa que tinguin armadures per a reduir la fissuració. Granulats Abans de començar el subministrament la Direcció Facultativa pot demanar al subministrador una demostració documental del compliment de les exigències que estableix la norma per als granulats. Si no disposa d’un certificat d’idoneïtat dels granulats, emès com a màxim un any abans de la data en què es facin servir per un laboratori oficial o oficialment acreditat, s’han de realitzar els assaigs especificats en la normativa vigent. Additius i addicions En el cas d’emprar additius i addicions, aquests han d’estar autoritzats prèviament per la Direcció Facultativa, la qual pot exigir a l’inici d’obra els certificats de garantia dels mateixos o assaigs en laboratori oficial o oficialment acreditat. Control de qualitat El control de qualitat, es realitza en base als següents paràmetres: consistència, resistència i durabilitat. Per als formigons fabricats en central, cada amassada ha d’anar, com ja s’ha esmentat, amb un full de subministrament, correctament complimentat, segons normativa vigent, i signat per una persona física. No es permet emprar un formigó que no tingui full de subministrament. Aquests fulls s’han d’arxivar i conservar per a formar part de la documentació final de control de l’obra. Consistència. Es realitzarà l’assaig pel mètode tradicional del Con d’Abrams d’acord amb la UNE 83313:90. Resistència. Els assaigs de resistència estan definits en la normativa vigent. Cal distingir les següents modalitats de control: - Modalitat 1 Control de nivell reduït. - Modalitat 2 Control al 100 per 100.

- Modalitat 3 Control estadístic, és d’aplicació general en obres de formigó en massa, formigó armat i formigó pretensat.

En el Projecte s’especificarà la modalitat de control. L’obra es dividirà en parts anomenades lots. No es barrejaran en un mateix lot elements de tipologia estructural diferent. En cas del control estadístic, el nombre mínim de lots serà de tres, corresponents als tres tipus d’elements estructurals que diferencia la Instrucció: estructures que tenen elements comprimits, estructures que tenen únicament elements sotmesos a flexió i elements massissos.




En el cas de subministrament de formigó amb camió formigonera es pot considerar cada camió com una amassada. Les amassades d’un mateix lot provindran del mateix subministrador i han d’ésser elaborades amb les mateixes matèries primes i amb la mateixa dosificació nominal. La toma de mostres es realitzarà a l'atzar entre les amassades de l’obra sotmeses a control. El Projecte determinarà el nombre d’amassades per lot, segons la normativa vigent. Si un lot correspon a dues plantes d’un edifici, es farà al menys una determinació per planta. Les provetes s'amaçonaran de forma similar al del formigó en obra i es conservaran en condicions anàlogues. Presa de decisions derivades del control de resistència Quan s’obtingui una resistència estimada menor de l’especificada en el Projecte, és necessari tenir en compte no només la possible influència sobre la seguretat mecànica de l’estructura, si no també l’efecte negatiu d’altres característiques del formigó, com la deformababilitat, la fissurabilitat i la durabilitat. Si passats els vint-i-vuit dies la resistència de les provetes fos menor a les especificades, en aquesta data, en més d'un 20%, s'extrauran provetes de l'obra i si la seva resistència és menor que l'especificada, serà enderrocada; tot el procés sota control i instruccions de la Direcció Facultativa. Si la resistència de les provetes extretes és més gran que la de les provetes d'assaig, podrà acceptar-se l'obra si es pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecarrega superior a un 50% de la de càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de l'obra i les d'assaig no donessin el 80% de les resistències especificades l'obra haurà d'enderrocar-se. En cas que la resistència de provetes d'assaig i les extretes de l'obra, estès compresa entre el 80% i el 100% de l'especificada, la Direcció Facultativa podrà rebre l'obra amb reserves, previ l'assaig de càrrega corresponent. La Direcció Facultativa serà qui prengui la decisió de les proves de càrrega a realitzar. Aquestes han de realitzar-se per personal especialitzat i amb maquinària adequada, prèvia realització d’un Pla de Proves, acceptat per la Direcció Facultativa i prenent les mesures de seguretat necessàries. La Direcció Facultativa pot proposar a la Propietat, com alternativa a l'enderroc o reforç, una limitació de les càrregues d’ús. Durabilitat. El control de durabilitat el regula la normativa vigent, i es basa en: - -Control documental dels fulls de subministrament del formigó, en el que hi comptin les limitacions de la

relació aigua ciment i el contingut de ciment especificat, amb la finalitat de comprovar el compliment de la Instrucció. Si el formigó no es fabrica en una central, el fabricant ha d'aportar a la Direcció Facultativa la mateixa informació signada per persona física. S’exigeix aquest control per a cada amassada emprada a l’obra.

- -Control de la profunditat de penetració de l’aigua. És un control que cal realitzar en obres sotmeses a classes ambientals III o IV (ambients marins o de clorurs d’origen no marí) o alguna de les classes específiques d’exposició que estableix la normativa vigent. Aquest control s’ha de fer de forma prèvia a l’inici de l’obra. La Instrucció eximeix de realitzar aquest control, en determinades condicions.

Amidament Els formigons s’amidaran metres cúbics (m3), d'acord amb les especificacions del Projecte. Per l'abonament dels increments de secció sobre la secció teòrica mínima indicats en els plànols de seccions tipus, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució pel Director d’Obra, instruccions per escrit, en les quals consti de manera explícita les dimensions que han de donar-se a la secció. Per això, el contractista i/o constructor estarà obligat a exigir, a la Direcció Facultativa, prèviament a l'execució de cada part d'obra, la definició exacta d'aquelles dimensions que no ho estan. El preu del formigó inclourà els possibles additius i addicions que la Direcció Facultativa estimi necessaris i també la possible necessitat d'emprar ciments especials, segons criteri de la Direcció Facultativa (ciment, P.A.S., blanc, etc.). El preu dels encofrats podrà anar independent dels preus del formigó, si així s'estipula. L’amidament es realitzarà per metres quadrats (m2) realment col·locats. Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d'obra necessària per a la seva col·locació, així com les operacions i materials necessaris. S'entén que quedaran inclosos en el preu del metre quadrat qualsevol tipus d'accessoris de l'encofrat, com els junts entre murs o altres elements que a judici de la Direcció Facultativa siguin necessaris per a obtenir un correcte acabat. El formigó armat s'abonarà al preu del tipus de formigó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per a executar la unitat d'obra menys l'encofrat i les armadures, així com la seva col·locació que s'abonarà al preu del Kg. d'acer col·locat. Les bastides, cindris, execució de junts, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la Direcció Facultativa, per l'execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus dels formigons.

2.8 ARMADURES

Les armadures es col·locaran netes, sense òxid o qualsevol substància perjudicial. Es disposaran d'acord amb les indicacions del Projecte, subjectes entre elles i amb l'encofrat, de manera que no puguin




experimentar moviments durant l'abocada i la compactació del formigó i a fi d'evitar coqueres, i recobriments insuficients. En bigues i elements similars, les barres hauran d'anar, en doblegar-se, agafades amb cèrcols o estreps a la zona del colze. Quan hi hagi perill de poder-se confondre unes barres amb altres, es prohibeix la utilització simultània d'acers de característiques mecàniques diferents. Es podran utilitzar, dins d'un mateix element, dos tipus diferents d'acers, un per l'armadura principal i l'altre pels estreps. Els cèrcols o estreps se subjectaran a les barres principals mitjançant lligament o altre procediment adequat, prohibint-se expressament la fixació mitjançant punts de soldadura. S'haurà d'acomplir la Instrucció normativa vigent en tot el que fa referència a les armadures (resistència, límit elàstic, etc...). Amidament L’amidament serà pels quilograms (Kg) que resultin de l'especejament previst en el Projecte. Si durant l’execució la Direcció Facultativa ordena l’increment de l’armat, l’amidament correspondrà als quilograms reals col·locats en obra. Estan compreses en els preus, totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblegat i posta a l'obra, així com els encavalcaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls, lligaments, soldadures, etc.

2.9 ACER

Estructures metàl·liques Es defineix com estructura metàl·lica d'acer, els elements d'aquest material que formen la part sustentable de l'edificació. La forma i dimensions de l'estructura vindrà definida en els plànols corresponents. Els acers a emprar són els laminats en xapes o perfils del tipus A-52 definits en la Norma UNE-36080-73. Tots els productes laminats hauran de tenir una superfície llisa i se subministraran en estat brut de laminatge. El contractista i/o constructor haurà de demostrar la qualificació del personal que executi aquest tipus d'obra. Les unions, qualsevol que sigui el seu tipus, es realitzaran d'acord amb les indicacions del Projecte, Direcció Facultativa i normativa vigent. Abans del muntatge de l'estructura es netejaran i pintaran amb una imprimació les parts d'aquesta que hauran de restar ocultes. Es col·locaran plaques de suport sobre els massissos de fàbrica de formigó, que s'immobilitzaran una vegada aconseguits els aploms i alineacions definitives. Tots els elements de l'estructura es protegiran contra els fenòmens d'oxidació i corrosió. No s'efectuarà la imprimació fins que l‘execució hagi estat autoritzada per la Direcció Facultativa, després d'haver realitzat la inspecció de les superfícies i unions de l'estructura acabada al taller i les executades a l’obra. No s'imprimiran ni protegiran les superfícies que calgui soldar, mentre no s'hagi executat la unió. S'adoptaran les mesures necessàries per evitar la corrosió dels elements que recolzin directament sobre la fàbrica o que encastin en ella. Amidament Les estructures o elements estructurals d'acer s’amidaran per quilograms d'acer (Kg), incloent en el preu tots els elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per la completa execució d'acord amb el Projecte i indicacions de la Direcció Facultativa. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb la normativa vigent.

2.10 FUSTA

Estructura de fusta Quan s’utilitza la fusta com a element estructural, cal tenir en compte les seves característiques i propietats físiques i mecàniques. Per a les obres, la guia d'humitat que ha de tenir la fusta, segons la naturalesa de l’obra és la següent: -Bastiments, encofrats i cintres: del 18% al 25% d’humitat. -En obres cobertes obertes: del 16% al 20% d’humitat. -En obres cobertes tancades: del 13% al 17% d’humitat. -A locals tancats i amb calefacció: del 12% al 14% d’humitat. -A locals amb calefacció continua: del 10% al 12% d’humitat. Les humitats de la fusta per a la realització d’assaigs són habitualment el 12% i el 15%. Es recomana usar com a humitat d’assaig la que s’obté quan es manté la fusta en una cambra a una temperatura de 20ºC i amb una humitat relativa del 65%, cosa que ens dóna una humitat de la fusta del 12%, aproximadament




La durabilitat de la fusta, és una propietat molt variable, que depèn de molts factors: el medi ambient, l’espècie de la fusta, el tipus de talat, les condicions de la posada en obra, la manera d’assecada, les alteracions de la humitat i sequedat, el contacte amb el terra, l’aigua, el tractament abans de ser usada, la protecció un cop posada a l’obra, etc... Com més elevada és la densitat de la fusta més gran és la seva duració. Sota càrregues petites, la fusta es deforma seguint la llei de Hooke, les deformacions són proporcionals a les tensions. Quan se sobrepassa el límit de proporcionalitat, la fusta es comporta com un cos plàstic i es produeix una deformació permanent, a mesura que augmenta la càrrega es produeix la ruptura. La mesura de les deformacions de la fusta es realitza per mitjà del mòdul d’elasticitat. Aquest mòdul dependrà del tipus de fusta, del contingut d’humitat, del tipus i la naturalesa de les accions, de la direcció d’aplicació dels esforços i la seva duració. El valor del mòdul d’elasticitat en el sentit transversal a les fibres serà de 4.000 a 5.000 kp/cm2, en el sentit de les fibres serà de 80.000 a 180.000 kp/cm2. Quan s’han d’executar unions de peces de fusta per mitjà de cargols o claus, es recomana que la fusta tingui una gran resistència a l’esqueixament (acció de tallar la fusta en dues parts quan la direcció dels esforços és paral·lela a la direcció de les fibres). Estructures horitzontals En aquest cas, són les bigues i jàsseres els elements estructurals dels sostres de fusta. Els valors normals de les llums oscil·len entre 4,50-5 metres, amb intereixos variables de 0,55-0,65 metres i secció escairada de 14-16 x 20-22 centímetres. La solució més senzilla, i per tant la més utilitzada, per cobrir un espai és col·locar les bigues recolzades de paret a paret en la direcció de la llum més curta. Una recomanació per millorar la durabilitat dels sostres de fusta en edificis, és no col·locar l’embigat perpendicular a la façana. Estructures verticals A Catalunya es poden trobar com a element portant vertical de fusta, pilars aïllats. L’entramat vertical, és una estructura porticada de fusta amb nusos deformables, que treballa com a paret portant; aquest sistema no s’utilitza, en general, a Catalunya. En alguns casos, la fusta pot formar part de tancaments exteriors no portants, en els que la fusta no té funció portant, només rigiditzant. Cobertes En edificacions senzilles, s’obté la coberta inclinat un sostre normal de forma que les bigues donin el pendent necessari. Té les limitacions de llum d’un sostre de bigues a més de transferir esforços horitzontals a les parets. La coberta a dues vessants, on les bigues s’inclinen i es recolzen dos a dos sobre la biga mare o biga llom, i sobre la biga sabatera, una biga de fusta que corre longitudinalment la paret. L’encavallada està formada per peces que treballen a tracció o compressió, i que transmeten només empentes verticals als murs. Amidament L’amidament i l'abonament de les estructures de fusta es realitzarà segons unitats especificades en el Projecte, incloent-se en el preu totes les operacions necessàries pel trasllat, protecció de la fusta a insectes, instal·lació d'elements d'ancoratge i suports corresponents, per la completa instal·lació.

2.11 FÀBRICA

Estructura d’obra Es defineix com a estructura d’obra el conjunt d’elements constructius que constitueixen la part resistent i de suport d’una construcció, executada amb peces industrialitzes, amb capacitats portants reconegudes pel fabricant, i segons el tipus de material emprat, regulades per normativa vigent. Estructura d’obra de ceràmica En el cas de parets estructurals, el Projecte ha d’especificar el gruix de la paret, del maó a emprar: les dimensions del mateix, la resistència a compressió, el tipus morter i la seva dosificació. Es prohibeix l’execució de regates horitzontals, en parets de càrrega. Prèvia autorització de la Direcció Facultativa, es podran realitzar regates verticals o de pendent no inferior a 70º, sempre que la profunditat de la regata no superi 1/6 del gruix del mur, recomanant-se l’ús d’aparells mecànics per formar la regata. Durant l’execució dels murs cal tenir en compte: el replanteig, la humectació dels maons, la col·locació dels maons, els junts, les lligades. Durant l’execució de les parets cal protegir les parts més recents executades, de fortes pluges, de gelades, del temps extremadament sec i calorós. Durant el procés de construcció dels murs i mentre aquests no estiguin estabilitzats, cal prendre precaucions, per tal d’evitar el bolc dels murs en el cas de forts vents. Les parets estructurals d’obra de ceràmica han d’estar executades segons indicacions de Projecte, instruccions de la Direcció Facultativa i complir amb la normativa vigent. Ha de complir segons normativa vigent.




2.12 COBERTES

Definició Les cobertes són els elements constructius que coronen i tanquen, superiorment l'edifici per a protegir-lo de precipitacions i d'altres inclemències atmosfèriques. Coberta plana Les cobertes planes tenen una pendent que oscil·len entre el 1% i 3 %, aproximadament. Les cobertes planes poden ser segons el sistema constructiu emprat: convencional transitable, convencional no transitable, invertida transitable, invertida no transitable, a la catalana i lleugera. El terrat és una coberta plana, en general transitable i amb pendent suficient perquè s’escorri l’aigua de pluja. En els terrats, un cop formada la caixa per l'ampit dels murs perimetrals i forjat, es procedirà a la col·locació dels elements per formació de pendents, impermeabilització, aïllaments, i enrajolat que s’especifiquen en el Projecte. Durant l'execució es tindrà cura del traçat de careners, pendents, junts, minvells, intersecció amb altres elements com xemeneies, claveguerons, etc. que garanteixin la missió de desguàs i impermeabilització de la coberta. Coberta inclinada Les cobertes inclinades tenen una pendent que oscil·len entre 15º i 60º, aproximadament. Depenen del tipus de material emprat, la pendent adient. El Projecte especificarà el material, pendent de la coberta, formació de pendents, elements de desguàs, etc... Teulades A les teulades es formaran els pendents mitjançant l'execució d'elements d'obra diferents dels propis de cobriment, com són envanets de sostremort, forjats en pendent, encavallades, i que s'empraran per a sostenir el recobriment de solera i aïllament sobre el que es col·locaran les peces de revestiment exterior, com teules, pissarres, planxes metàl·liques, o de fibrociment, etc. Se seguiran les indicacions de la Direcció Facultativa i normes vigents pel que fa referència a ancoratges i carregaments de les peces de revestiment. Amidament Tots els tipus de cobertes s’amidaran en metres quadrats (m2) executats, incloent la totalitat de materials que s'indiquen en el projecte, així com els treballs i elements necessaris per la formació de junts, crestalleres o careners, minvells i pendents necessaris per al seu complert acabament, així com d'altres elements necessaris. Tots els materials i operacions que calguin, compliran estrictament la Normativa vigent. Claveguerons Són peces de metall o plàstic que tenen per funció la connexió dels baixants d'aigües pluvials amb el plànol superficial de la teulada, de manera que resolgui l’estanquitat de la unió entre ambdós elements, no permeti l'obstrucció amb cossos estranys i estigui proveït de sifó antimúrids. Amidament Els claveguerons s’amidaran per unitats col·locades i totalment acabades, incloent en el preu tots els materials, peces i treballs necessaris per la col·locació i perfecta estanquitat de manera que l'element compleixi amb la Normativa vigent. Escanalat de desguàs Són elements prefabricats o realitzats in situ" que tenen per objecte recollir l'aigua que cau dels tremujals d'una teulada, per a dirigir-la cap als baixants corresponents. Són condicions, perquè funcioni correctament, l'estanquitat dels junts i estar col·locats amb el suficient pendent per a desguassar ràpidament. Amidament Els canalons s’amidaran en metres lineals instal·lats, incloent en el preu la part proporcional de peces especials, impermeabilitzacions, ancoratges, junts, etc., amb treballs, equips i ajuts necessaris per a la posta a l'obra, totalment acabat, segons projecte i normativa vigent. Claraboies Son elements prefabricats o realitzats a l'obra, que tenen com objecte permetre la ventilació i/o il·luminació de dependències emplaçades sota la coberta.




Amidament S’amidaran per unitat totalment acabada, segons Projecte i normativa vigent. Aïllaments i impermeabilitzacions Els aïllaments, segons el tipus de protecció per la qual es vulguin destinar, es divideixen en: tèrmics, acústics, contra la humitat i contra el foc. Aïllaments tèrmics Definides les condicions tèrmiques exigibles a l'edifici i escollits els elements constructius, definits en el Projecte, el valor aïllant de l'element podrà aconseguir-se amb els seus propis components o per l'addició d'altres, la funció dels quals serà abastar el valor d'aïllament exigit. Els aïllants hauran d'ésser continus i complets en tota la seva superfície de sostres, sòls i parets. En qualsevol sistema constructiu s'evitarà la creació de ponts tèrmics o zones de menor cabuda aïllant, atès que donen lloc a zones on es puguin produir condensacions. Cap mena de producte podrà ser emprat per aïllar sense l'aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. Aïllaments acústics La insonorització de locals tindrà per objecte crear un ambient adient per a qualsevol manifestació humana, aconseguint que els nivells sonors que imperen en els locals insonoritzats tinguin uns valors màxims establerts en cada cas. Els materials a emprar com a aïllaments, quan l'element constructiu ho requereixi, hauran d'estar avalats per Segells o Marques de Qualitat. No es col·locarà cap mena de material aïllant sense la conformitat de la Direcció Facultativa. Aïllament contra la humitat En general, l'aïllament pot aconseguir-se per procediments constructius, que evacuen l'aigua per gravetat fora de la zona de perill, per impermeabilitzants de massa, que són aquells materials que quan s'afegeixen a les barreges aglomerants confereixen propietats impermeables al material resultant o impermeabilitzants de superfície, que són impermeables per si sols i s'apliquen superficialment a altres que serveixen com a base o suport. Aquest capítol se cenyeix únicament a aquest cas últim atès que els impermeabilitzants en massa s'inclouen en els capítols de morters i formigons com a additius. Els impermeabilitzants superficials comprenen el conjunt de materials, com a làmines sintètiques, asfàltiques i incloses pintures, que eviten el pas de la humitat en els elements constructius on s'empren. Es tindrà molta cura en la formació de soldadures de peces, coronaments, formació de desguassos, etc. Les superfícies sobre les que han d'estendre's les làmines impermeabilitzants es netejaran i prepara ran adequadament per evitar elements punxants. Qualsevol producte impermeabilitzant que s'empri comptarà amb l'aprovació prèvia col·locació, de la Direcció Facultativa i estarà garantit pel fabricant per un mínim de deu anys. Aïllament contra el foc Els materials a emprar com a aïllaments contra el foc, quan l'element constructiu ho requereixi, hauran d'estar avalats per segells o marques de qualitat. No es col·locarà cap mena de material aïllant sense la conformitat prèvia de la Direcció Facultativa. Amidament L’amidament es farà en metres quadrats (m2) de superfície aïllada, incloent en el preu la part proporcional de col·locació, coronaments, encavalcaments, peces especials necessàries per a abastar la perfecta execució i fixació de l'element, totalment acabat. L'aïllament de conduccions s’amidarà en metres lineals (ml) de conducte protegit, tot inclòs

2.13 PARETS I ENVANS D’OBRA DE FÀBRICA Aquest apartat comprèn totes les façanes executades mitjançant fàbriques de maó, blocs de morter de ciment, blocs de morter d'argila expandida; lligades amb morter. Morters Els morters són la mescla íntima d'àrid fi, aglomerat i aigua, convenientment escollida i dosificada. Eventualment poden portar un producte d'addició per a millorar-ne les característiques. Les condicions generals dels morters seran: - Resistència adequada a la dels materials als que s'interposen. - Adherència suficient a la dels materials als quals cal unir. - Compacitat i docilitat. - Impermeabilitat a l'aigua.




- Inalterabilitat als agents agressius generals. Classes: De ciment: Dosificació. M-50 1vol. c.p./6 vol.sorra M-75 1vol. c.p./5 vol. sorra M-100 1vol. c.p./4 vol. Sorra M-150 1vol. c.p./3 vol. sorra M-200 1vol. c.p./2 vol. sorra Resistència mitja; M-50 50 Kg/cm2 M-75 75 Kg/cm2 M-100 100 Kg/cm2 M-150 150 Kg/cm2 M-200 200 Kg/cm2 Camp d'aplicació: M-50:Fàbriques lleugerament carregades M-75:Fàbriques poc carregades M-100: Fàbriques amb càrrega normal M-150: Fàbriques molt carregades M-200: Fàbriques especials Obres de fàbriques Les fàbriques del ram de paleta són les obres en què entra com a element fonamental el bloc paralel·lepipèdic de ceràmica, morter de ciment, morter d’argila expandida, lligat amb morter. Els maons que cal emprar, com totxo, maó calat, maó foradat, totxo buit, totxana, manual o especials, compliran amb el que s'estableix, pel que fa referència a dimensions, qualitat i resistència, a les disposicions vigents. Els maons, abans de col·locar-los, es mullaran abundantment amb aigua. Es col·locaran sempre a refrec, plans sobre la capa de morter i apretant-los fins aconseguir la junta necessària, la qual restarà totalment plena i tindrà, tant en degollades (junts verticals) com en cordells (junts horitzontals), el gruix que indiqui la Direcció Facultativa. Els murs es realitzaran amb el tipus d'aparellatge que consti en el Projecte o segons instruccions de la Direcció Facultativa. Els murs que s'enllacen en cantonada, cruïlla o encontre, s'executaran encallant-los simultàniament entre ells. Les interrupcions de treball es faran deixant les fàbriques en lligada o en esglaonat en diagonal, per preveure una bona trava en la continuació. Quan es comenci de nou, es regarà abundantment la fàbrica, netejant-se de pols i morter vell. Les soleres són fàbriques més petites, generalment de totxo foradat col·locat com envà de maó de quart, que no compleixen cap mena de funció resistent. Segons el seu gruix s'anomenaran: envà (de cinc centímetres, 5 cm.) o paret de mitja rajola (de deu centímetres, 10 cm). Els envans s'aplomaran perfectament, amb les filades ben alineades. S'emprarà pasta de guix per als envans i morter M-50 per a les parets de mitja rajola. En els envans es preveurà que la revinguda del morter de guix no provoqui guerxament en la fàbrica, degut a l'augment del seu volum. Els envans s'entregaran als murs mitjançant regates o caixes; entre envans sempre per caixes. En les parets o envans que s'entreguin a pilars metàl·lics o de formigó, es col·locaran fleixos, amb una separació màxima de setanta-cinc centímetres (75 cm.) per l'encadellat d'un sistema amb l'altre. Els murs de blocs de morter de ciment són fàbriques de bloc buit de morter de ciment o morter cel·lular. Les condicions generals dels treballs amb aquestes fàbriques són iguals que en el cas de fàbriques ceràmiques. Si la Direcció Facultativa ho creu necessari, s'ompliran alguns blocs amb formigó armat, a fi de formar reforços a les cantonades, cruïlles, llindes o en petits murs de contenció. Els murs de blocs de morter d’argila expandida seguiran les prescripcions ja indicades per aquest material en el present Plec. Parets i envans prefabricats Són els construïts per plafons de forjat a forjat que eventualment poden portar incloses les instal·lacions i revestiments, tot preparat i fabricat des de taller. Es col·locaran seguint les indicacions del fabricant i de la Direcció Facultativa, s'utilitzaran les fixacions i ancoratges adequats que indiqui el fabricant, per no danyar l'aspecte de l'acabat superficial i assegurar la seva estabilitat. Prèvia col·locació de les parets prefabricades, el contractista i/o constructor presentarà a l’obra, una mostra del material, per l’acceptació o rebuig del mateix, per part de la Direcció Facultativa, indicant el fabricant característiques i col·locació.




Es recomana que la col·locació sigui executada per operaris especialitzats. Envans pluvials Els envans pluvials es col·loquen a les façanes mitgeres quan el solar que s'edifica confronta amb parcel·les sense edificar o amb patis descoberts. Poden ser de plafons de xapa o fibrociment recuperables, subjectats mitjançant perfils ancorats a les parets, o es poden executar en fàbrica de totxo buit travat entre pilars lligats a la paret i distants entre ells de 2 a 3 metres. Aquests pilars de fàbrica s'hauran d'impermeabilitzar per evitar el pas d'humitats a l'interior de l'edifici. Les cambres d'aire que restin entre ambdues parets, es ventilaran convenientment i disposaran dels elements de coronament o acabat necessaris, a fi d'aconseguir un total aïllament de la paret. Arcs i voltes Els arcs es formaran falcant els junts de morter, no tallant mai el maó. Es construiran sobre cintres capacitades per o suportar el seu pes propi, abans de la revinguda del morter. Es començarà col·locant els maons a partir d'ambdues arrencades i acabant amb la col·locació de la clau aplomada. Les voltes es realitzaran sobre cintres contínues, de forma que les filades de maons contigües tinguin junts travats. Un cop construïda la volta, es vessarà morter a l'extradós, perquè ompli totalment els junts, afluixant-se després una mica la cintra per l'assentament dels maons. Amidament Les obres de fàbrica, en general, tant vistes com quan cal revestir-les, s’amidaran en metres cúbics (m3) executats, incloent-hi en el preu els transports, morters, parts proporcionals de formes especials, detalls decoratius, coronament de paraments (encara que sigui d'altres materials), elements de subjecció i peces especials necessàries per abastar l'acabament de l'element tal com s'expressa en el Projecte i instruccions de la Direcció Facultativa. També dins d'aquest preu s'inclourà la neteja i tractaments especials que requereix el parament un cop acabat, podent la Direcció Facultativa ordenar el rejuntat dels junts quan s'hagi acabat l'obra, entenent-se aquestes operacions incloses en els preus unitaris si s'observen defectes en les unions. El criteri d'amidament serà el de "buit per ple" i tan sols es descomptaran la meitat dels forats compresos entre quatre (4) i vuit (8) metres quadrats i la totalitat dels forats superiors a vuit (8) metres quadrats. A fi d'assegurar la total impermeabilització dels paraments exteriors d'obres de fàbrica, el correcte adreçat interior serà d'abonament, d'acord amb les especificacions del capítol de revestiments. Els envans de sosteniment i envans de qualsevol tipus s’amidaran per metres quadrats (m2) incloent tot allò esmentat anteriorment i descomptant els forats. Les soleres, tant de fàbrica com prefabricades, translúcids, envanets de sostremort, gelosies i voltes, s’amidaran en metres quadrats (m2), incloent-se en el preu la part proporcional de transport, posta a l'obra, morters, materials auxiliars, cintres, peces especials i elements de subjecció necessaris per a l'execució de l'element, així com totes les operacions necessàries que indiqui la Direcció Facultativa pel perfecte acabament. La formació d'arcs s’amidarà en metres lineals, incloent en el preu tant els materials del ram de paleta, com les cintres i operacions necessàries per llur execució, així com totes les operacions necessàries que indiqui la Direcció Facultativa pel perfecte acabament. La graonada i replanteig d'escales s’amidarà per metres lineals de graó acabat, preparat per rebre el revestiment. La formació de conductes de xemeneies o ventilació (xunt) es mesurarà en metres lineals de conducte acabat, sigui prefabricat o executat "in situ", incloent-se tots els treballs, materials de tancament o maniobra que s'especifiquin en el Projecte, o que siguin necessaris per a complir la normativa vigent al respecte. Les caixes de persianes enrotllables, tant prefabricats com realitzats "in situ" s’amidaran en metres lineals, incloent tant els materials com els treballs necessaris per l'execució o posta a l'obra, entenent-se inclòs en el preu tots els elements i operacions necessàries per a complir la normativa, inclosa la d'aïllament tèrmic.

2.14 TÈCNIQUES PER A REVESTIR Les tècniques més comuns per a revestir són: enguixats, arrebossats, estucats, monocapes i esgrafiats. Aquests es poden preparar a l’obra o ja poden estar preparats, en fàbrica. El nombre de capes poden ser varies, en cas de preparació en obra. En els ja preparats poden ser monocapes i bicapes. Els tipus de morters poden estan formats per calç i ciment o per materials sintètics, acrílics i plàstics. Materials sòlids Aquest capítol engloba tots aquells treballs de revestiments executats amb materials sòlids, generalment peces prefabricades. Les seves funcions fonamentals són de protecció, decoració i funcionals.




Els tipus de material corresponent a cada partida d'obra, vindrà definit en el Projecte i segons instruccions de la Direcció Facultativa. La Direcció Facultativa, aprovarà, prèvia presentació de mostres, els materials a col·locar Materials fluids Aquest capítol engloba tots aquells treballs de revestiments i de pintures, de superfícies, executats amb materials fluids generalment acolorats i compostos per elements líquids i sòlids, dosificats per tal d'afavorir la conservació i que no es produeixi la disgregació dels materials emprats en la construcció, protegint-los contra els agents atmosfèrics i intempèrie. Les seves funcions fonamentals són de protecció, decoració i funcionals. Els tipus de revestiments i pintures a emprar, en cada tipus d'element d'obra, vindrà definit en el Projecte i segons instruccions de la Direcció Facultativa. Es presentaran mostres a la Direcció Facultativa abans de procedir a l’acabat de qualsevol element, les quals acceptarà o rebutjarà, concretant colors, acabats i textures. Posada a l’obra La primera operació a realitzar, és la neteja de les superfícies, que han d’anar revestides, eliminat les restes de revestiments anteriors, d’antigues pintures, desencofrants, pols, taques de qualsevol tipus, etc. En el cas d’aplicació de morters, cal humidificar prèviament les fàbriques. Les façanes a revestir han d’estar protegides del sol, del vent i de la pluja, mitjançant tendals, per tal d’evitar que les condicions atmosfèriques existents modifiquin les dosificacions dels morters o les condicions d’adormiment previstes. Es recomana no revestir façanes amb temperatures inferiors als 5º C. L’aplicació dels morters monocapa s’aconsellà realitzar-la amb temperatures ambientals entre 5º C. i 30º C. En el cas de morters preparats, cal seguir les especificacions tècniques del fabricant. Enguixats L’enguixat és un revestiment de sostres i parets, adequat per interiors, en el que s’utilitza el guix, com a matèria principal. S’utilitza com a aglomerant i es caracteritza pel fet d’adormir-se ràpidament en hidrolitzar-lo. N’hi ha de diferents tipus, segons l’índex de puresa i la finor de mòlta. YF. Guix blanc, guix fi i de qualitat que s’utilitza en els treballs d’acabat superficial. YG. Guix negre, guix comú que s’utilitza en l’execució d’envans, taulers, enrajolats, enguixats i també com a conglomerant auxiliar acústiques i decoratives per a sostres, motllures, etc. Amidament S’amidarà i abonarà per metres quadrats (m2) executats, inclòs la formació d'arestes (verticals i horitzontals) i angles díedres. Arrebossats Els arrebossats són revestiments realitzats amb pastes o morters de qualsevol conglomerat, calç o ciment, així com amb morters mixts. Tots els materials emprats, compliran en quant a qualitat i característiques tècniques, les especificacions de la normativa vigent i de la Direcció Facultativa. No s’ha d’aplicar el revestiment en cas de temperatures inferiors a 8ºC o superiors a 30º, amb risc de pluges o amb vents forts. El suport que ha de rebre el revestiment ha d’estar net, sense residus, cal eliminar les rebaves i els elements sobresortint. Cal mullar suficientment el suport, el qual ha d’haver estat fet, un mes abans si és obra o dos mesos si és bloc de morter de ciment o bloc de morter d’argila expandida. En els punts singulars, com unions de materials o elements diferents, s’aplicaran malles de reforç, que es col·locaran en el centre del gruix del revestiment, i recobrint per cada costat el material que uneixen, solapant-se 20 cm com a mínim en les unions. Aquestes malles poden ser de fibra de vidre, polièster o metàl·liques. Les malles seran tractades amb antialcalí per a resistir l’agressió del formigó. Les malles de reforç, material i dimensions, estaran especificades en el Projecte o segons instruccions de la Direcció Facultativa. El morter aplicat s’ha d’humitejar amb aigua polvoritzada al final de la jornada. No s’humitejarà a ple sol. Estucats Els estucats són revestiments d’estuc. L’estuc és un material de revestiment que, tradicionalment, s’obtenia de barrejar calç, pols de marbre i aigua, i s’aplicava sobre un arrebossat, sobre superfícies interiors i exteriors o s’utilitzava en el motlluratge de decoracions arquitectòniques. Actualment hi ha estucs que s’aconsegueixen a partir d’aglomerants sintètics. Estucat en calent, té un acabat brillant, aconseguit brunyint la superfície amb sabó i amb una planxa calenta. Estucat en fred, té un acabat que imita la pedra. La Direcció Facultativa, aprovarà, prèvia presentació de mostres, la textura, color i acabat, de l’estucat a executar.




Les característiques i condicions de posada a l’obra són les esmentades pels arrebossats. Monocapes Els morters monocapes són productes industrials dosificats a fàbrica, que s’utilitzen per a revestir paraments. Es comercialitzen en sacs, als quals només cal afegir aigua, quantitats segons fabricant. Es poden classificar segons el nombre de capes del revestiment. En teoria aquests morters s’apliquen en una sola capa, com el seu nom ens indica, però en la pràctica, per aconseguir un acabat correcte, és necessari executar una primera capa de preparació. Els morters monocapes estan formats per un conglomerant hidràulic(26%), calç o ciment; àrids o càrregues minerals silicis i calisses (70%) i additius (4%). Cal seguir les especificacions tècniques del fabricant. La Direcció Facultativa, aprovarà, prèvia presentació de mostres, la textura, color i acabat, del monocapa a executar. Les característiques i condicions de posada a l’obra són les esmentades pels arrebossats.

Esgrafiats Els esgrafiats són un revestiment decoratiu d’una superfície, consistent en aplicar, sobre un fons, una sèrie de capes d’estucs de diferents colors, que es fan saltar seguint un dibuix prèviament estergit sobre l’última capa, de tal manera que vagin apareixent superfícies de diferents colors, segons la profunditat dels solcs. La Direcció Facultativa, aprovarà, prèvia presentació de mostres, la textura, color i acabat, de l’esgrafiat a executar. Les característiques i condicions de posada a l’obra són les esmentades pels arrebossats. Amidament Tots els arrebossats, estucats, monocapes i esgrafiats, s’amidaran en metres quadrats (m2) de superfície revestida, descomptant de la partida la meitat de la superfície dels forats. En el preu d'abonament s'inclouran tots els materials, treballs propis de col·locació i ajuts d'altres oficis, peces especials, coronaments, preparació dels paraments, talls, junts, neteja, és a dir, tot el necessari per executar el revestiment d'acord amb les especificacions de Projecte i de la Direcció Facultativa, així com tots els treballs i materials que calguin per la correcta execució de les obres i a fi d'aconseguir el compliment de les normatives vigents corresponents. Qualsevol material especial o/i operació, que sigui necessari incorporar al revestiment, a fi de complir amb la normativa en el tractament de ponts tèrmics, s’entendrà inclòs/a en els preus del revestiment, així com els ajuts adients per realitzar-lo.


1341 EDIF – C/ Riera, 27. Malgrat de Mar. Projecte Bàsic i d’Execució. AMIDAMENTS I PRESSUPOST


A M I D A M E N T S I P R E S S U P O S T

1 CRITERIS D’AMIDAMENT A les pàgines següents s’especifica l’amidament de les diferents partides necessàries per a executar l’obra. Aquests amidaments s’han calculat d’acord amb les especificacions del Projecte, amb els criteris del Plec de Condicions i les que s’especifiquen a continuació. En cas de dubte, omissió o contradicció, prevaldrà a l’hora d’executar allò que s’especifica a la documentació gràfica. Les parets d’estructura i de tancaments, envans i acabats s’han mesurat sense descomptar els buits

menors de 4,00 m². Els de més de 4,00 m² i menys de 8,00 m² s’han comptat al 50%. Els majors de 8,00 m² s’han descomptat totalment

Als sostres no s’ha descomptat cap buit. Els preus han d’incloure tots els elements auxiliars, tècniques i despeses generals necessàries per a

executar les partides de manera que la partida quedi finalitzada i en condicions d’ús, encara que no s’hagin especificat en l’estat d’amidaments.

Els amidaments es refereixen a superfícies i volums calculats i dibuixats. Es tindran en compte a l’hora de donar pressupost, i no seran objecte de increments en la facturació final, els possibles increments o excessos (“demasies”), deguts a irregularitats en l’execució, manca de encofrats en fonaments, excés de material per rebuig o necessitats de col·locació, etc.

L’amidament de la tanca de parcel·la inclou tot el perímetre d’aquesta, independentment de si existeixen llindars tancats actualment. Es facturarà només la tanca executada. No s’ha inclòs cap element de jardineria, il·luminació exterior, reg, etc.

Per la realització de la fusteria exterior es prendran les mides directament a l’obra, per tal d’adaptar les fusteries finals a les toleràncies en l’execució dels tancaments.

2 PRESSUPOST

2.1 RESUM PER CAPÍTOLS DEL PRESSUPOST ESTIMAT El PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL DE LES OBRES importa la quantitat de TRENTA-VUIT MIL DOS-CENTS TRENTA-CINC EUROS AMB VINT-I-NOU CÈNTIMS (38.235,29 €), segons el següent desglossament. 01 TREBALLS PREVIS I D’IMPLANTACIÓ .................... 3.029,40 02 ENDERROCS .............................................................. 3.486,54 03 RAM DE PALETA I REVESTIMENTS ......................... 18.090,54 04 PAVIMENTS ................................................................ 2.899,29 05 FUSTERIA I SERRALLERIA ....................................... 4.482,94 06 SANEJAMENT I EVACUACIÓ .................................... 336,16 07 INSTAL·LACIONS ....................................................... 4.959,82 08 VARIS .......................................................................... 950,60

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL 38.235,29 €

13,00 % Despeses generals 4.970,59 6,00 % Benefici industrial 2.294,12

Suma …..………. 45.500,00

PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ SENSE IVA 45.500,00 €

21 % IVA ………. 9.555,00

PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ 55.055,00 €


Restauració, adequació i manteniment de torre i campanarEsglésia de Sant JaumeSant Pol de Mar

AMIDAMENTS Data: 31/12/14 Pàg.: 1

Obra 01 PRESSUPOST 1437 EDIFCapítol 01 TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ

1 K1213251 m2 8,40 Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl.lica fixa formada per bastiments de 70 cm i alçària com amàxim de 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplàriacom a mínim de 60 cm, escales d'accès, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col.locada atota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzatsi el transport amb un recorregut total màxim de 20 km

Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL

1 C Unitats Longitud Ample Alçada Total

2 Torre circular 8,000 10,000 80,000

3 Campanar N 7,000 6,000 42,000

4 Campanar E 8,000 10,000 80,000

5 Campanar S 7,000 8,000 56,000

6 Campanar O 8,000 6,000 48,000

TOTAL AMIDAMENT 306,000

2 K1215250 m2 0,10 Amortització diària de bastida tubular metàl.lica fixa, formada per bastiments de 70 cm d'amplària i alçària com amàxim de 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplàriacom a mínim de 60 cm, escales d'accès, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col.locada atota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats


1 C Dies Longitud Ample Alçada

2 Torre circular 15,000 8,000 10,000 1.200,000

3 Campanar N 15,000 7,000 6,000 630,000

4 Campanar E 15,000 8,000 10,000 1.200,000

5 Campanar S 15,000 7,000 8,000 840,000

6 Campanar O 15,000 8,000 6,000 720,000

TOTAL AMIDAMENT 4.590,000

Obra 01 PRESSUPOST 1437 EDIFCapítol 02 ENDERROCS

1 K2164671 m2 9,88 Enderroc de paret de tancament de totxana de 15 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor



2 Finestra campanar 3 0,940 0,530 0,498





2 K214AE11 m2 34,15 Enderroc de sostre de bigueta de fusta, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

EUR






2 Campanar superior. Maquinària rellotge 0,970 1,440 1,397

3 1,770 3,110 5,505


3 K2161511 m2 5,17 Enderroc d'envà de ceràmica de 5 cm de gruix, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió ocontenidor


1 C Unitats Longitud Ample Alçada

2 Campanar superior maquinària campanes 6,720 2,500 16,800

3 Campanar inferior 4,330 2,800 12,124


4 K219U030 m2 10,69 Arrencada de recrescut del paviment de morter de ciment, de 5 cm de gruix, com a màxim, amb mitjans manualsi càrrega manual de runa sobre camió o contenidor



2 Desembarcament escala 2,500 0,550 1,375

3 1,060 0,400 0,424


5 Coberta torre circular 2,100 0,400 0,840


5 K2142121 m3 216,42 Enderroc de mur de paredat, amb martell picador i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor



2 Rebaix terra entrada 0,870 0,800 0,500 0,348

3 Desguàs escala exterior pati 0,800 0,250 0,450 0,090


6 K2194421 m2 5,35 Arrencada de paviment ceràmic, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor



2 Paviment coberta zona F8 2,400 0,300 0,720

3 Zona desembarcament escala 1,850 0,300 0,555

4 Reparació paviment coberta 1,500 0,300 0,450


7 K21D1011 m 2,50 Arrencada de baixant i connexions als desguassos amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camióo contenidor



EUR




2 Baixant campanar 4,050 4,050


8 K21G2011 m 0,82 Arrencada puntual de tubs i accessoris d'instal.lació elèctrica superficial, amb mitjans manuals i càrrega manualsobre camió o contenidor



2 Entrada sala 3,700 3,700

3 Perímetre sala 8,500 8,500

4 Recorregut escala 24,300 24,300

5 Entrada 7,400 7,400

6 Pujada campanar 8,800 8,800


9 K21H1011 u 2,46 Arrencada de llum superficial, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor



2 Espais interiors 4,000 4,000


10 K21K2011 m 4,10 Arrencada puntual de tubs i accessoris d'instal.lació de gas superficial, amb mitjans manuals i càrrega manualsobre camió o contenidor



2 Rectoria 2,000 2,000

3 Pas sobre carrer 3,060 3,060

4 Travessant espitllera 2,210 2,210

5 Circular sala 9,300 9,300

6 Passadís golfes 2,300 2,300

7 Pati església 3,300 3,300

8 4,320 4,320

9 23,000 23,000


11 A1000019 u 8,24 Arrencada de creixement vegetal en façana o coberta d'edifici, de qualsevol tipus, càrrega sobre camió ocontenidor (en creixements lineals 1 m = 1 ut)



2 Terrat torre circular 7,000 7,000

3 Base torre pati església 2,000 2,000

4 Gàrgola terrat N 1,000 1,000

5 Torre circular O 3,000 3,000

6 Entrega torre-teulat església 1,000 1,000

7 Neteja juntes molsa coberta escala 1,000 1,000

EUR





12 K2182281 m2 8,02 Repicat d'arrebossat de morter de calç, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor



2 Campanar N 6,150 7,600 46,740

3 Campanar E 6,150 7,360 45,264

4 Campanar S 6,150 7,600 46,740

5 Campanar O 6,150 6,730 41,390

6 Espadanya 6,800 2,150 14,620

7 Interior. Sector volta sala circular 0,500 6,000 5,600 16,800

8 Interior. Laterals entrada 2,640 2,450 6,468


13 K8785711 m2 3,60 Raspallat manual de restes d'arrebossat en parament vertical



2 Campanar N 6,150 7,600 46,740

3 Campanar E 6,150 7,360 45,264

4 Campanar S 6,150 7,600 46,740

5 Campanar O 6,150 6,730 41,390

6 Espadanya 6,800 2,150 14,620




Obra 01 PRESSUPOST 1437 EDIFCapítol 03 RAM DE PALETA I REVESTIMENTS

1 M0000020 m 51,06 Reparació lineal amb restitució de volum, de graó de de pedra amb morter per a reconstrucció de pedra de doscomponents, armat amb xarxa de filferro d'acer inoxidable fixada amb claus d'acer inoxidable quan el gruix hodemani.



2 35,000 0,600 21,000


2 K8781110 m2 4,89 Neteja de parament de pedra amb raig d'aigua a pressió, de 60 fins a 200 bar



2 Campanar N 6,150 7,600 46,740

3 Campanar E 6,150 7,360 45,264

4 Campanar S 6,150 7,600 46,740

EUR




5 Campanar O 6,150 6,730 41,390

6 Espadanya 6,800 2,150 14,620



9 Interior paret corba desembarc. escala 6,300 2,140 13,482


3 C3A00008 m2 29,42 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a més de 3,00 m d'alçària, aplicat en dues capes, unade regularització amb morter de calç 1:4 additivat amb làtex plàstic per millorar l'adherència a la base, de 10 mmde gruix armada amb malla de fibra de vidre, i una segona capa d'acabat amb morter de calç, sorra de marbre ipigments naturals, amb acabat remolinat fi.



2 Campanar N 6,150 7,600 46,740

3 Campanar E 6,150 7,360 45,264

4 Campanar S 6,150 7,600 46,740

5 Campanar O 6,150 6,730 41,390

6 Espadanya 6,800 2,150 14,620





4 K8Z1A1AM m2 5,49 Armadura per a arrebossats, amb malla de fibra de vidre revestida de PVC de 10x10 mm, amb un pes mínim de217 g/m2



2 Campanar N 6,150 7,600 46,740

3 Campanar E 6,150 7,360 45,264

4 Campanar S 6,150 7,600 46,740

5 Campanar O 6,150 6,730 41,390

6 Espadanya 6,800 2,150 14,620





5 C2100044 m 46,38 Remat superior de paret de pedra de 45 cm de gruix, acabat en punt rodó, col.locat amb morter de calç,reproduint la resta de remats superiors de la torre.



2 Remat coberta desembarcament escala 7,060 7,060


6 D3C00017 m2 15,85 Aplacat horitzontal amb placa de guix laminat hidròfug de 10 mm de gruix, col.locada sobre perfileria d'acergalvanitzat amb fixacions mecàniques

EUR






2 Sostre espai desembarcament escala 5,500 2,000 11,000


7 E898K2A0 m2 5,20 Pintat de parament horitzontal de guix, amb pintura plàstica amb acabat llis, amb una capa segelladora i duesd'acabat



2 Sostre espai desembarcament escala 5,500 2,000 11,000


8 K8781140 m2 7,91 Neteja de parament de pedra amb mitjans manuals i aigua sense pressió



2 Entrada 6,020 2,450 14,749

3 Escala 1r tram 5,930 2,370 14,054

4 Escala cargol 4,084 10,810 44,148

5 Sala circular. Tambor 21,740 2,000 43,480

6 Sala circular. Semiesfera (2.Pi.r.r) 2,000 3,142 3,460 3,460 75,230

7 Pas sala-golfes 2,000 2,200 0,700 1,050 3,234

8 Sala. Espitlleres i armaris 7,000 1,000 0,600 0,600 2,520

9 Sala. Obertures NO 2,000 4,880 2,200 21,472

10 Campanar inferior. Parets 17,480 2,710 47,371

11 Campanar inferior. Volta 4,580 4,160 19,053

12 Campanar superior. Parets 19,380 4,750 92,055

14


9 C3A00010 m2 11,29 Segellat de juntes de mur de paredat amb les pedres, amb reposició de buits i consolidació d'elements,reomplint les juntes buides amb morter de calç i sorra de granulometria escollida, dosificació 1:3, i mateix colorque el morter existent. No és un rejuntat de la paret. Criteri de mínima intervenció amb un 5-10% de les juntesafectades.



2 Entrada 6,020 2,450 14,749

3 Escala 1r tram 5,930 2,370 14,054

4 Escala cargol 4,084 10,810 44,148

5 Sala circular. Tambor 21,740 2,000 43,480

6 Sala circular. Semiesfera (2.Pi.r.r) 2,000 3,142 3,460 3,460 75,230

7 Pas sala-golfes 2,000 2,200 0,700 1,050 3,234

8 Sala. Espitlleres i armaris 7,000 1,000 0,600 0,600 2,520

9 Sala. Obertures NO 2,000 4,880 2,200 21,472

10 Campanar inferior. Parets 17,480 2,710 47,371

11 Campanar inferior. Volta 4,580 4,160 19,053

EUR




12 Campanar superior. Parets 19,380 4,750 92,055

14


Obra 01 PRESSUPOST 1437 EDIFCapítol 04 PAVIMENTS

1 E5Z15N40 m2 13,40 Formació de pendents amb formigó cel.lular sense granulat, de densitat 300 kg/m3, de 15 cm de gruix mitjà


1 Sala circular 45,630 45,630


2 D2DD0035 m2 39,03 Paviment de peces de maó hidrofugat de cara vista (pitxolí o carquinyoli) de 29/14 x 4 cm, classe 1a, preu alt,col.locat a truc de maceta amb morter ciment 1:8, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l i beurada de coloramb ciment blanc de ram de paleta.



2 Accés 1,730 1,250 2,163


4 Desembarcament escala 1,000 2,300 2,300

5 2,500 0,550 1,375

6 0,440 0,600 0,264


8 Formació ampit barana B5 5,600 0,750 4,200


3 E511FBFN m2 13,49 Acabat de terrat amb paviment de rajola ceràmica fina d'elaboració mecànica, amb acabat fi, de color vermell ide 28x14 cm, col.locada amb morter de ciment 1:8, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l



2 Coberta torre circular amb formigó 2,100 0,400 0,840

3 Reparació paviment coberta torre circular 1,500 0,300 0,450


Obra 01 PRESSUPOST 1437 EDIFCapítol 05 FUSTERIA I SERRALLERIA

1 KC151D0R m2 104,97 Vidre laminar de seguretat de dues llunes, amb acabat de lluna incolora, de 6+6 mm de gruix, amb classificacióde resistència a l'impacte manual nivell B, retallat a mida, col.locat sobre buit d'obra de forma irregular. Inclouconfecció de plantilles



EUR




2 Espitllera graó 19 0,070 0,330 0,023

3 Espitllara graó 28 0,070 0,470 0,033

4 Barana B6 0,500 0,700 0,350


2 C2B00029 m2 59,97 Reixa per a forat de forma no rectangular subjectada interiorment i directament a l'obra amb regletaautoperforada i cargols autotrepants. Parament cobert amb malla de filferros d'acer galvanitzat, electrosoldat, de2 mm de diàmetre i pas de malla de 25 mm.



2 F1 i F2 (obertures campanar E) 2,000 1,300 3,800 9,880

3 F3 i F4 (obertures campanar N i O) 2,000 1,150 2,700 6,210

4 F5 i F6 (obertures campanar S) 2,000 1,100 3,100 6,820


3 C2B00032 m2 8,47 Reixat d'acer amb acabat galvanitzat amb tela metàl.lica de torsió amb acabat galvanitzat, 25 mm de pas demalla subjectada a bastiment metàl·lic



2 Malla protecció vitralls església 2,000 1,800 3,400 12,240


4 D2B00010 m2 93,73 Tancament fix de forat de sostre amb panell de relliga d'acer galvanitzat amb un pas de 4x4 cm i 3 cm de gruix,inclou marc perimetral amb L d'acer galvanitzat, i ancoratge a terra amb cargoleria i peces especials.



2 B8 (forat terra campanar) 1,000 0,600 0,800 0,480


5 M0000021 u 355,05 Restauració de porta d'entrada de fusta amb desmuntatge i substitució de la fulla en molt mal estat per una novade fusta massissa tractada contra paràsits i fongs i pintada. Tota la ferramenta s'aprofitarà desprès derestaurar-la amb mitjans manuals amb dissolvent i decapant.Fulla amb arc superior de mides 1,04 x 2,00 m


1 F12 (porta entrada) 1,000 1,000


6 D2D00013 m 13,22 Passamà de perfil rodó massís d'acer de 16 mm de diàmetre, doblegat i ancorat a l'obra amb resinesepoxídiques



2 B1 (escala només manteniment pati església) 5,150 5,150

3 1,300 1,300

4 3,300 3,300

5 2,600 2,600

6 B7 (escala només manteniment campanar) 2,850 2,850

EUR




7 1,120 1,120

8 2,380 2,380

9 0,750 0,750


7 D2D00014 m 87,04 Barana d'acer suplementant ampit d'obra, amb passamà superior 60x6 mm, muntants 50x5 mm cada 125 cm ibarrots horitzontals D10 mm cada 10 cm (entre 3 i 5), de 110 cm d'alçària des del nivell del paviment, fixadamecànicament a l'obra amb tac d'acer, volandera i femella.



2 B5 (barana coberta torre circular) 9,000 1,250 11,250

3 1,000 0,950 0,950

4 4,000 1,150 4,600


8 D2D00015 m 87,04 Barana d'acer amb travesser inferior, intermig i superior de passamà i muntants 50x5 mm i barrots verticals D10mm cada 10 cm, de 110 cm d'alçària des del nivell del paviment, fixada mecànicament a l'obra amb tac d'acer,volandera i femella.



2 B2 (fons pati església) 0,800 0,800

3 B3 (desembarcament escala cargol) 1,390 1,390

4 B4 (desembarcament escala cargol) 1,100 1,100


9 D2B00012 m2 90,11 Porta batent d'acer amb marc i travessers intermedis de passamà 50x5 mm i barrots verticals D10 mm cada 10cm, amb ferratges i mecanismes fixats mecànicament a l'obra amb tac d'acer, volandera i femella, i tancamentamb passador i cadenat.



2 F7 (accés campanar) 1,000 0,800 1,800 1,440

3 F9 (accés sala-pati) 1,000 0,800 1,000 0,800


10 D2B00013 m2 59,98 Porta amb 1 batent i un fix d'acer amb marc i travessers intermedis de perfils L d'acer 50x50x5 mm, paramentcobert amb malla de filferro ondulat d'acer gris Ø 2mm i pas malla de 20 x 20 mm, soldada als perfils del marc,col·locada a 45º



2 F8 (sortida coberta) 1,000 2,380 1,950 4,641


11 M0000022 m2 36,95 Restauració de porta amb eliminació de fulla de fusta i malla de plàstic, desmuntatge de la fulla de reixat d'acer,neteja i decapatge, incorporació soldant-la de malla de filferro ondulat d'acer gris Ø 2mm i pas malla de 20 x 20mm, soldada als perfils del marc, col·locada a 45º, pintat i tornar a col·locar.


EUR





2 F10 (sortida pati) 1,000 0,540 1,480 0,799


12 M0000023 u 47,20 Restauració de porta d'accés a golfes amb decapat de pintura, nou pintat i reparació o substitució de ferramenta.Fulla rectangular de mides 0,65 x 1,45 m


1 F11 (porta golfes església) 1,000 1,000


Obra 01 PRESSUPOST 1437 EDIFCapítol 06 SANEJAMENT I EVACUACIÓ

1 KD15C531 m 34,79 Baixant de tub de xapa de coure amb unió longitudinal electrosoldada, de diàmetre nominal 80 mm i de 0,6 mmde gruix, incloses les peces especials i fixat mecànicament amb brides



2 Baixant campanar 4,050 4,050


2 G1000063 u 20,92 Gàrgola amb planxa de coure d'1 mm de gruix, de 50 cm de vol minim, col.locat amb fixacions mecàniques



2 Campanar superior 1,000 1,000

3 Coberta desembarcament escala 1,000 1,000

4 Interior desembarcament escala 1,000 1,000



3 KD51U130 u 30,22 Morrió universal d'acer inoxidable, de forma esfèrica, de 130 mm de diàmetre, adaptable a desgüassos de 60 a125 mm de diàmetre, encastat al paviment



2 Campanar superior 1,000 1,000

3 Interior desembarcament escala 1,000 1,000



Obra 01 PRESSUPOST 1437 EDIFCapítol 07 INSTAL·LACIONS

1 I1000001 u 46,68 Extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6 kg, amb pressió incorporada, pintat, amb suport a paret

EUR






2 Entrada 1,000 1,000


4 Desembarcament escala 1,000 1,000


2 E1100005 u 339,90 Instal·lació de nova escomesa de gas en habitatge unifamiliar. Inclou conductes, armari mural prefabricat,comptador, connexió amb la instal·lació actual de l'habitatge i la comprovació de tota la seva instal·lació ambl'emissió dels butlletins i documentació tècnica necessària per a la contractació del subministrament del gas.


1 Nova escomesa i comptador rectoria 1,000 1,000


3 F2000013 u 4.479,88 Arranjament i adaptació de la instal·lació elèctrica amb:Nova instal·lació d'enllumenat complint el REBT vigent, amb la protecció de les línies en tubs. Aquests aniranvistos, agafats a parets i sostres amb mànega flexible ondulada en forma d'espiral d'acer galvanitzat per aprotecció de cables, blindada amb malla metàl·lica trenada. En el perímetre de la torre la distribució es faràencastada en el gruix del paviment, amb tub corrugat plàstic lliure d'halògens.La instal·lació sortirà d'un armari metàl·lic de connexions i consistirà en 3 línies corresponents a enllumenat,enllumenat d'emergència i endolls.L'enllumenat es farà amb lluminàries Iguzzini iPro BU38 amb fonts lluminoses de led neutral white 6,4 W decolor gris (12 unitats) per a l'accés, l'escala i l'espai de desembarcament de l'escala.La sala +6,05 s'il·luminarà amb lluminàries Iguzzini iPro BD43 de projecció amb làmpada de descàrregad'halogenurs metàl·lics 35 W de color gris (3 unitats)També inclourà 5 unitats de llumenera d'emergència i senyalització amb làmpada fluorescència de 175 fins a300 lúmens, de 2 h d'autonomia, com a màxim, muntada superficialment a la paret, 7 bases d'endoll i 3commutadors d'encesa de la il·luminació.Manteniment de la instal·lació de les campanes, passant tot el cablejat per tubs de les mateixes característiquesque els de la instal·lació d'enllumenat.

Distribució d'elements segons plànols de projecte i deixant les instal·lacions completament acabades i encondicions d'ús.


1 Instal·lació torre 1,000 1,000


Obra 01 PRESSUPOST 1437 EDIFCapítol 08 VARIS

1 L0000016 u 565,00 PA. Elaboració, tramitació i aplicació de Plans de Seguretat i Salut per part dels contractistes que intervinguin enl'execució de l'obra, amb seguiment de totes les mesures establertes en el Pla.


1 1,000 1,000


2 L0000004 u 385,60 Gestió dels residus generats durant l'execució de l'obra mitjançant la càrrega, transport i descàrrega d'aquests aabocador controlat

EUR





1 1,000 1,000


EUR



PRESSUPOST Data: 31/12/14 Pàg.: 1

Obra 01 Pressupost 1437 EDIF

Capítol 01 TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ

1 K1213251 m2 Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl.lica fixa formada perbastiments de 70 cm i alçària com a màxim de 200 cm, amb basesregulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treballd'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accès, baranes laterals,sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col.locada a tota la caraexterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elementsde senyalització normalitzats i el transport amb un recorregut totalmàxim de 20 km (P - 22)

8,40 306,000 2.570,40

2 K1215250 m2 Amortització diària de bastida tubular metàl.lica fixa, formada perbastiments de 70 cm d'amplària i alçària com a màxim de 200 cm, ambbases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes detreball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accès, baraneslaterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col.locada a tota lacara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots elselements de senyalització normalitzats (P - 23)

0,10 4.590,000 459,00

TOTAL Capítol 01.01 3.029,40


Capítol 02 ENDERROCS

1 K2164671 m2 Enderroc de paret de tancament de totxana de 15 cm de gruix, a mà iamb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre camió ocontenidor (P - 27)

9,88 2,228 22,01

2 K214AE11 m2 Enderroc de sostre de bigueta de fusta, amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor (P - 25)

34,15 6,902 235,70

3 K2161511 m2 Enderroc d'envà de ceràmica de 5 cm de gruix, amb mitjans manuals icàrrega manual de runa sobre camió o contenidor (P - 26)

5,17 28,924 149,54

4 K219U030 m2 Arrencada de recrescut del paviment de morter de ciment, de 5 cm degruix, com a màxim, amb mitjans manuals i càrrega manual de runasobre camió o contenidor (P - 30)

10,69 4,879 52,16

5 K2142121 m3 Enderroc de mur de paredat, amb martell picador i càrrega manual deruna sobre camió o contenidor (P - 24)

216,42 0,438 94,79

6 K2194421 m2 Arrencada de paviment ceràmic, amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor (P - 29)

5,35 1,725 9,23

7 K21D1011 m Arrencada de baixant i connexions als desguassos amb mitjansmanuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor (P - 31)

2,50 4,050 10,13

8 K21G2011 m Arrencada puntual de tubs i accessoris d'instal.lació elèctricasuperficial, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió ocontenidor (P - 32)

0,82 52,700 43,21

9 K21H1011 u Arrencada de llum superficial, amb mitjans manuals i càrrega manualsobre camió o contenidor (P - 33)

2,46 4,000 9,84

10 K21K2011 m Arrencada puntual de tubs i accessoris d'instal.lació de gas superficial,amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor (P -34)

4,10 49,490 202,91

11 A1000019 u Arrencada de creixement vegetal en façana o coberta d'edifici, dequalsevol tipus, càrrega sobre camió o contenidor (en creixementslineals 1 m = 1 ut) (P - 1)

8,24 15,000 123,60

12 K2182281 m2 Repicat d'arrebossat de morter de calç, amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor (P - 28)

8,02 218,022 1.748,54

13 K8785711 m2 Raspallat manual de restes d'arrebossat en parament vertical (P - 37) 3,60 218,022 784,88

euros






Capítol 03 RAM DE PALETA I REVESTIMENTS

1 M0000020 m Reparació lineal amb restitució de volum, de graó de de pedra ambmorter per a reconstrucció de pedra de dos components, armat ambxarxa de filferro d'acer inoxidable fixada amb claus d'acer inoxidablequan el gruix ho demani. (P - 44)

51,06 21,000 1.072,26

2 K8781110 m2 Neteja de parament de pedra amb raig d'aigua a pressió, de 60 fins a200 bar (P - 35)

4,89 231,504 1.132,05

3 C3A00008 m2 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a més de3,00 m d'alçària, aplicat en dues capes, una de regularització ambmorter de calç 1:4 additivat amb làtex plàstic per millorar l'adherència ala base, de 10 mm de gruix armada amb malla de fibra de vidre, i unasegona capa d'acabat amb morter de calç, sorra de marbre i pigmentsnaturals, amb acabat remolinat fi. (P - 5)

29,42 231,504 6.810,85

4 K8Z1A1AM m2 Armadura per a arrebossats, amb malla de fibra de vidre revestida dePVC de 10x10 mm, amb un pes mínim de 217 g/m2 (P - 38)

5,49 231,504 1.270,96

5 C2100044 m Remat superior de paret de pedra de 45 cm de gruix, acabat en puntrodó, col.locat amb morter de calç, reproduint la resta de rematssuperiors de la torre. (P - 2)

46,38 7,060 327,44

6 D3C00017 m2 Aplacat horitzontal amb placa de guix laminat hidròfug de 10 mm degruix, col.locada sobre perfileria d'acer galvanitzat amb fixacionsmecàniques (P - 14)

15,85 11,000 174,35

7 E898K2A0 m2 Pintat de parament horitzontal de guix, amb pintura plàstica ambacabat llis, amb una capa segelladora i dues d'acabat (P - 18)

5,20 11,000 57,20

8 K8781140 m2 Neteja de parament de pedra amb mitjans manuals i aigua sensepressió (P - 36)

7,91 377,366 2.984,97

9 C3A00010 m2 Segellat de juntes de mur de paredat amb les pedres, amb reposicióde buits i consolidació d'elements, reomplint les juntes buides ambmorter de calç i sorra de granulometria escollida, dosificació 1:3, imateix color que el morter existent. No és un rejuntat de la paret.Criteri de mínima intervenció amb un 5-10% de les juntes afectades.(P - 6)

11,29 377,366 4.260,46



Capítol 04 PAVIMENTS

1 E5Z15N40 m2 Formació de pendents amb formigó cel.lular sense granulat, dedensitat 300 kg/m3, de 15 cm de gruix mitjà (P - 17)

13,40 45,630 611,44

2 D2DD0035 m2 Paviment de peces de maó hidrofugat de cara vista (pitxolí ocarquinyoli) de 29/14 x 4 cm, classe 1a, preu alt, col.locat a truc demaceta amb morter ciment 1:8, elaborat a l'obra amb formigonera de165 l i beurada de color amb ciment blanc de ram de paleta. (P - 13)

39,03 58,172 2.270,45

3 E511FBFN m2 Acabat de terrat amb paviment de rajola ceràmica fina d'elaboraciómecànica, amb acabat fi, de color vermell i de 28x14 cm, col.locadaamb morter de ciment 1:8, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l(P - 16)

13,49 1,290 17,40



euros




Capítol 05 FUSTERIA I SERRALLERIA

1 KC151D0R m2 Vidre laminar de seguretat de dues llunes, amb acabat de llunaincolora, de 6+6 mm de gruix, amb classificació de resistència al'impacte manual nivell B, retallat a mida, col.locat sobre buit d'obra deforma irregular. Inclou confecció de plantilles (P - 39)

104,97 0,406 42,62

2 C2B00029 m2 Reixa per a forat de forma no rectangular subjectada interiorment idirectament a l'obra amb regleta autoperforada i cargols autotrepants.Parament cobert amb malla de filferros d'acer galvanitzat,electrosoldat, de 2 mm de diàmetre i pas de malla de 25 mm. (P - 3)

59,97 22,910 1.373,91

3 C2B00032 m2 Reixat d'acer amb acabat galvanitzat amb tela metàl.lica de torsióamb acabat galvanitzat, 25 mm de pas de malla subjectada abastiment metàl·lic (P - 4)

8,47 12,240 103,67

4 D2B00010 m2 Tancament fix de forat de sostre amb panell de relliga d'acergalvanitzat amb un pas de 4x4 cm i 3 cm de gruix, inclou marcperimetral amb L d'acer galvanitzat, i ancoratge a terra amb cargoleriai peces especials. (P - 7)

93,73 0,480 44,99

5 M0000021 u Restauració de porta d'entrada de fusta amb desmuntatge i substitucióde la fulla en molt mal estat per una nova de fusta massissa tractadacontra paràsits i fongs i pintada. Tota la ferramenta s'aprofitaràdesprès de restaurar-la amb mitjans manuals amb dissolvent idecapant.Fulla amb arc superior de mides 1,04 x 2,00 m (P - 45)

355,05 1,000 355,05

6 D2D00013 m Passamà de perfil rodó massís d'acer de 16 mm de diàmetre, doblegati ancorat a l'obra amb resines epoxídiques (P - 10)

13,22 19,450 257,13

7 D2D00014 m Barana d'acer suplementant ampit d'obra, amb passamà superior 60x6mm, muntants 50x5 mm cada 125 cm i barrots horitzontals D10 mmcada 10 cm (entre 3 i 5), de 110 cm d'alçària des del nivell delpaviment, fixada mecànicament a l'obra amb tac d'acer, volandera ifemella. (P - 11)

87,04 16,800 1.462,27

8 D2D00015 m Barana d'acer amb travesser inferior, intermig i superior de passamà imuntants 50x5 mm i barrots verticals D10 mm cada 10 cm, de 110 cmd'alçària des del nivell del paviment, fixada mecànicament a l'obra ambtac d'acer, volandera i femella. (P - 12)

87,04 3,290 286,36

9 D2B00012 m2 Porta batent d'acer amb marc i travessers intermedis de passamà 50x5mm i barrots verticals D10 mm cada 10 cm, amb ferratges imecanismes fixats mecànicament a l'obra amb tac d'acer, volandera ifemella, i tancament amb passador i cadenat. (P - 8)

90,11 2,240 201,85

10 D2B00013 m2 Porta amb 1 batent i un fix d'acer amb marc i travessers intermedis deperfils L d'acer 50x50x5 mm, parament cobert amb malla de filferroondulat d'acer gris Ø 2mm i pas malla de 20 x 20 mm, soldada alsperfils del marc, col·locada a 45º (P - 9)

59,98 4,641 278,37

11 M0000022 m2 Restauració de porta amb eliminació de fulla de fusta i malla de plàstic,desmuntatge de la fulla de reixat d'acer, neteja i decapatge,incorporació soldant-la de malla de filferro ondulat d'acer gris Ø 2mm ipas malla de 20 x 20 mm, soldada als perfils del marc, col·locada a45º, pintat i tornar a col·locar. (P - 46)

36,95 0,799 29,52

12 M0000023 u Restauració de porta d'accés a golfes amb decapat de pintura, noupintat i reparació o substitució de ferramenta. Fulla rectangular demides 0,65 x 1,45 m (P - 47)

47,20 1,000 47,20



Capítol 06 SANEJAMENT I EVACUACIÓ

1 KD15C531 m Baixant de tub de xapa de coure amb unió longitudinal electrosoldada,de diàmetre nominal 80 mm i de 0,6 mm de gruix, incloses les pecesespecials i fixat mecànicament amb brides (P - 40)

34,79 4,050 140,90

euros




2 G1000063 u Gàrgola amb planxa de coure d'1 mm de gruix, de 50 cm de vol minim,col.locat amb fixacions mecàniques (P - 20)

20,92 5,000 104,60

3 KD51U130 u Morrió universal d'acer inoxidable, de forma esfèrica, de 130 mm dediàmetre, adaptable a desgüassos de 60 a 125 mm de diàmetre,encastat al paviment (P - 41)

30,22 3,000 90,66

TOTAL Capítol 01.06 336,16


Capítol 07 INSTAL·LACIONS

1 I1000001 u Extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6 kg, amb pressióincorporada, pintat, amb suport a paret (P - 21)

46,68 3,000 140,04

2 E1100005 u Instal·lació de nova escomesa de gas en habitatge unifamiliar. Inclouconductes, armari mural prefabricat, comptador, connexió amb lainstal·lació actual de l'habitatge i la comprovació de tota la sevainstal·lació amb l'emissió dels butlletins i documentació tècnicanecessària per a la contractació del subministrament del gas. (P - 15)

339,90 1,000 339,90

3 F2000013 u Arranjament i adaptació de la instal·lació elèctrica amb:Nova instal·lació d'enllumenat complint el REBT vigent, amb laprotecció de les línies en tubs. Aquests aniran vistos, agafats a parets isostres amb mànega flexible ondulada en forma d'espiral d'acergalvanitzat per a protecció de cables, blindada amb malla metàl·licatrenada. En el perímetre de la torre la distribució es farà encastada enel gruix del paviment, amb tub corrugat plàstic lliure d'halògens.La instal·lació sortirà d'un armari metàl·lic de connexions i consistiràen 3 línies corresponents a enllumenat, enllumenat d'emergència iendolls.L'enllumenat es farà amb lluminàries Iguzzini iPro BU38 amb fontslluminoses de led neutral white 6,4 W de color gris (12 unitats) per al'accés, l'escala i l'espai de desembarcament de l'escala.La sala +6,05 s'il·luminarà amb lluminàries Iguzzini iPro BD43 deprojecció amb làmpada de descàrrega d'halogenurs metàl·lics 35 W decolor gris (3 unitats)També inclourà 5 unitats de llumenera d'emergència i senyalitzacióamb làmpada fluorescència de 175 fins a 300 lúmens, de 2 hd'autonomia, com a màxim, muntada superficialment a la paret, 7bases d'endoll i 3 commutadors d'encesa de la il·luminació.Manteniment de la instal·lació de les campanes, passant tot el cablejatper tubs de les mateixes característiques que els de la instal·laciód'enllumenat.

Distribució d'elements segons plànols de projecte i deixant lesinstal·lacions completament acabades i en condicions d'ús. (P - 19)

4.479,88 1,000 4.479,88



Capítol 08 VARIS

1 L0000016 u PA. Elaboració, tramitació i aplicació de Plans de Seguretat i Salut perpart dels contractistes que intervinguin en l'execució de l'obra, ambseguiment de totes les mesures establertes en el Pla. (P - 43)

565,00 1,000 565,00

2 L0000004 u Gestió dels residus generats durant l'execució de l'obra mitjançant lacàrrega, transport i descàrrega d'aquests a abocador controlat (P - 42)

385,60 1,000 385,60

TOTAL Capítol 01.08 950,60

euros



RESUM DE PRESSUPOST Data: 31/12/14 Pàg.: 1

NIVELL 2: Capítol Import––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Capítol 01.01 TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ 3.029,40

Capítol 01.02 ENDERROCS 3.486,54

Capítol 01.03 RAM DE PALETA I REVESTIMENTS 18.090,54

Capítol 01.04 PAVIMENTS 2.899,29

Capítol 01.05 FUSTERIA I SERRALLERIA 4.482,94

Capítol 01.06 SANEJAMENT I EVACUACIÓ 336,16

Capítol 01.07 INSTAL·LACIONS 4.959,82

Capítol 01.08 VARIS 950,60

Obra 01 Pressupost 1437 EDIF 38.235,29

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––38.235,29

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

NIVELL 1: Obra Import––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Obra 01 Pressupost 1437 EDIF 38.235,29

38.235,29

euros



PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ......................................................................... 38.235,29

13 % Despeses generals SOBRE 38.235,29...................................................................... 4.970,59

6 % Benefici industrial SOBRE 38.235,29.......................................................................... 2.294,12

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE € 45.500,00

21 % IVA SOBRE 45.500,00............................................................................................... 9.555,00

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE AMB IVA INCLÒS 55.055,00

Aquest pressupost d'execució per contracte (IVA inclòs) puja a

cinquanta-cinc mil cinquanta-cinc euros
