japones-programa-3ra.pdf

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

DEPARTAMENT DE JAPONS

Curs 2013-2014

www.eoibd.cat

TERCER CURS (A)

Professores: Alexandra Meseguer ([email protected])

Horaris de classe: Dimarts i dijous 16:00 18:30 i 18:30 21:00

Horaris datenci a lalumnat: Dilluns 15:00 15:30 / Dimarts 15:30 16:00

Llibres: J BRIDGE for beginners Vol. 2; Satoru Koyama, Ed. Bonjinsha

BASIC KANJI BOOK, Vol. II; C. Kano, Y. Shimizu, H. Takenaka, E. Ishii, Ed. Bonjinsha

Moodle: Accs des de www.eoibd.cat

PROGRAMA DE CURS

Objectius del curs

Iniciar i mantenir converses i intervenir en discussions en llengua estndard, sobre

temes generals o dinters personal o relatius a la vida quotidiana (per exemple:

famlia, aficions, viatges i fets quotidians) o relacionats amb la seva feina, respectant

les convencions socials.

Comprendre el missatge general, les idees principals i els detalls fcilment

identificables en textos orals, sobre temes generals, en llenguatge estndard articulat

amb claredat i a velocitat normal.

Escriure textos curts i ben cohesionats sobre fets i esdeveniments que tractin una

varietat de temes generals o dinters personal, adequant el lxic i les estructures al

tema i a la situaci comunicativa. Escriure cartes i correus electrnics personals

informals i semiformals que descriuen experincies i impressions, seguint les

convencions i formats adequats a cada tipus de text.

Comprendre les idees principals, expressades en un llenguatge molt habitual i

quotidi, i localitzar informaci especfica en textos de diversa longitud i tipologia

sobre temes generals, i identificar-ne la intenci comunicativa.

Identificar les caracterstiques principals de la llengua objecte daprenentatge per

contrast i comparaci amb la llengua materna o altres llenges.

Optimitzar les oportunitats dexposici i interacci amb la nova llengua, incloses les

que proporcionen les tecnologies de la informaci i la comunicaci, per ampliar i

http://www.eoibd.cat/mailto:[email protected]://www.eoibd.cat/


consolidar els coneixements de lidioma, dins i fora de laula.

Prendre conscincia que laprenentatge duna llengua demana voluntat i dedicaci, i

requereix un treball constant i sistemtic.

Textos orals Textos escrits

Expressi i interacci oral: converses

sobre temes dinters personal o

relatius a la vida quotidiana;

descripcions, narracions i valoracions

de fets; explicacions argumentades

senzilles sobre temes de la vida

quotidiana.

Comprensi oral: documents dudio i

audiovisuals de situacions habituals

de la vida quotidiana. Fragments de

dibuixos animats i pellcules.

Mediaci oral: intervencions per fer

de pont a laula entre el professorat i

un o ms companys i/o b entre un

text oral i escrit i els companys (per

exemple: traducci o reformulaci).

Expressi e interacci escrita: cartes i

correus electrnics informals i

semiformals; escrits personals,

valoracions, histries, ancdotes;

participaci en xats i altres mitjans

que ens ofereix Internet.

Comprensi escrita: cartes senzilles,

correus electrnics, diversa tipologia

de textos sobre temes relatius a la

vida quotidiana, diccionaris i

gramtiques.

Mediaci escrita: intervencions per fer

de pont a laula entre el professorat i

un o ms companys i/o b entre un

text oral i escrit i els companys (per

exemple: traducci o reformulaci).

Lxic

Lxic ms freqent referit a camps semntics bsics i el relacionat amb els

documents que apareguin i els interessos de lalumnat sobre temes i mbits de la

vida quotidiana.

Laglutinaci: formaci de paraules compostes.

Prefixos i sufixos.

Famlies semntiques a partir dun mateix carcter: hiroi, hirosa, hirogeru, etc.

Gramtica


El substantiu

Noms formals (keishiki-meishi): ls de toki

Substantius que expressen temps: konogoro, chikagoro...

Nominalitzaci de les oracions: ls del no i del koto

El canvi: substantiu + ni naru/substantiu + dewanaku naru

Ladjectiu

Adjectius auxiliars: ls de yasui i nikui

Complementaci dels adjectius i i na mitjanant ladici destructures modals:

o Mode condicional dels adjectius i (takakereba/takakunakereba)

o Obligaci (yasukunakereba naranai)

o Falta de necessitat (yasukunakutemo ii desu.)

Canvi destat:

o Adjectius i: ku naru/ kunaku naru (atsuku naru/itakunaku naru)

o Adjectius na: ni naru/dewanaku naru (shizuka ni naru/shizuka dewanaku naru)

El verb

Tipus de verbs: verbs transitius i intransitius; el verb auxiliar sugiru; verbs que

expressen canvi (henka-dooshi): naru...

Temps i aspecte

o Verb present informal + yoo ni naru/naku naru

o Forma renyookei del verb + hajimeru/ + oeru/owaru

o Verb forma ikookei (yoo) + to suru

El mode verbal

o Voluntat: forma yoo (ishikei) + to omou/omotte iru

o Voluntat: forma tai + to omou/omotte iru

o Propsit: forma jishokei + yoo ni suru

o Consell: verb passat informal afirmatiu/present negatiu+ hoo ga ii

o Suggeriment: verb tara + doo desu ka

o Potencialitat: mode potencial del verb (kanookei)

o La condici: mode condicional del verb (kateikei) ba, forma tara, s de la

conjunci-partcula to, s de nara

o Lobligaci: nakereba/naranai/ikenai; nakutewa naranai/ikenai

o La falta de necessitat: nakutemo ii

La veu verbal

o Yarimorai. Formes honorfiques: sashiageru/kudasaru/itadaku


Caracterstiques de lemissor i del receptor: el formal (teineigo), linformal

(kihontai/futsuukei), formes masculines i femenines

La partcula: usos i posici de les partcules

Ladverbi: de mode (massugu...), de grau i quantitat (nakanaka...), inductius:

(tabun...)

Loraci. Loraci simple

Loraci declarativa afirmativa i negativa

o Loraci comparativa: lestructura substantiu/adjectiu/verb + (no) hoo ga/yori +

adjectiu afirmatiu/adverbi + verb afirmatiu, lestructura wa/hodo + adjectiu/verb

negatiu, lestructura onaji kurai, ls del motto i del zutto.

o El superlatiu: ls del ichiban.

Loraci interrogativa

o Loraci comparativa interrogativa: ls de lestructura (no)to (no)to dochira.

o Loraci superlativa interrogativa: ls del dore/nan/nani/dare/doko.

Loraci exhortativa e imperativa

o Ls dels auxiliars: yoo ka, nai ka, te moraemasen ka, te itadakemasen ka...

Loraci. Loraci composta

La subordinaci:

o Subordinades causals: node.

o Subordinades temporals: toki

o Subordinades concessives i adversatives: noni, temo

o Subordinades consecutives: sorede

o Subordinades condicionals: to, tara, ba, nara.

o Subordinades finals: tame ni, yoo ni, noni.

La coordinaci:

o Oracions conjuntives: shi shi (+conclusi), shi forma renyoochuushikei del

verb.

o Oracions disjuntives: janakattara

o Oracions adversatives: keredo, kedo, tokoroga, soredemo, sorenanoni...

Ortografia i aspectes grfics

Els carcters xinesos (kanji). El seu s. Laprenentatge de carcters xinesos.

Els radicals. La seva posici.

La lectura xinesa (onyomi) i la japonesa (kunyomi) dels carcters.


La calligrafia. Ordre dels traos.

Avaluaci

1. Durant tot el curs es dur a terme una avaluaci continua i formativa de lalumnat, per

a la qual s imprescindible una assistncia a les classes superior al 65%. Es realitzaran

proves parcials de totes les habilitats (s de la llengua, kanji, expressi escrita,

expressi oral, comprensi escrita i comprensi oral). Aquestes proves seran de formats

diversos, i representaran un percentatge de la nota global de lavaluaci continua

proporcional al seu nivell de dificultat i importncia.

2. Hi haur un examen final obligatori per a tot lalumnat que inclour proves de totes les

habilitats i que es basar en els continguts de la totalitat del curs.

3. Per aprovar, independentment del format i tipus dexamen, sha de treure una nota

mnima de 65 sobre 100. Totes les habilitats tenen la mateixa ponderaci a lhora de

calcular la mitjana (16,66 %).

4.

Els alumnes que aprovin lexamen final obtindran la nota dAPTE/A.

Els alumnes que obtinguin una nota entre 62 i 64,99 a lexamen final i tinguin

aprovada lavaluaci contnua i hagin assolit els requisits dassistncia mnima

obtindran la nota dAPTE/A.

Els alumnes que obtinguin una nota entre 62 i 64,99 a lexamen final per que no

tinguin aprovada lavaluaci contnua o no hagin assolit els requisits dassistncia

mnima obtindran la nota de NO APTE/A.

Els alumnes que obtinguin una nota inferior a 62 a lexamen final seran considerats

NO APTE/A, independentment dels seus resultats davaluaci contnua i assistncia.

Tutories

La professora realitzar un seguiment tutorial de tots els alumnes en el qual es treballaran aspectes de la marxa del curs, el seguiment del curs per part de lalumne i el desenvolupament destratgies.

japones-programa-3ra.pdf

Documents