Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902) és el gran

poeta de la Renaixença

(segle XIX) i el creador de la

llengua literària moderna.

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1845. Fill d’una família de pagesos, va ingressar al els deu anys al

seminari de Vic, on va adquirir una sòlida formació en humanitats, filosofia i

teologia.

Aviat començà a escriure i al 20 anys obtingué dos

guardons als Jocs Florals de Barcelona.

El 1874, seguint uns consells mèdics que li recomanaven aires de mar, es

va embarcar com a capellà en un vaixell de vapor de la companya

Transatlàntica.

Del 1879 al 1893, va residir com a capellà de la família en el palau del Marquès de Comillas, on va

poder dedicar-se plenament a la creació literària.

(Marquès de Comillas)

Als quaranta anys pateix una forta crisi espiritual i comença a dedicar-se a l’exorcisme i a fer obres de caritat fins al punt d’endeutar-se.

Per aquest comportament

irregular el Bisbe de Vic el va obligar a

residir dos anys al santuari de Gleva (Osona).

A Vallvidrera (Barcelonès) el 1902 va morir de tuberculosi. L’enterrament de mossèn Cinto va ser una manifestació impressionant de dol popular.

23 anys després de la seva mort es van publicar uns poemes que es van trobar amagats en una biga de la seva cambra. Els havia amagat per por que algú pogués llegir-los, ja que no eren poemes que corresponguessin a la seva condició de capellà. Van ser recollits a Jovenívoles.

Jacint Verdaguer era afeccionat des de petit a recollir i transcriure les llegendes i les rondalles populars que sentia explicar a la gent i de gran a llegir grans obres de la literatura clàssica.

Va ser capaç de crear

un estil propi molt

característic que

combinava l’element

popular i elements

cultes.

Va trobar en la

sensibilitat ro

màntica els

elements adequats per

poder expressar el seu

temperament idealista,

apassionat i rebel.

Verdaguer va crear els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida (1877) i Canigó (1885).

Aquests poemes

narren les proeses d’uns

herois que s’enfronten a accions i fenòmens

de caràcter extraordina

ri.

Narra la història de l’enfonsament d’un continent llegendari. Els personatges principals són: l’heroi Hèrcules, el qual s’enfronta als atlans, i Hesperis, la reina de l’Atlàntida, que mor veient com desapareix el seu gran continent.

Al temps que 'l gran Alcides anava per la terra,tot escombrantla ab clava feixuga, arrèu-arrèu,de borts gegants y monstres que á Deu movían guerra,en flames esclatava nevat lo Pirineu.

Desde hont lo sol al náixer ja daura ses boscuries,ab brams y cruixidera l' incendi, á coll del torb,duya sos rius de laves á Roncesvalls y Asturies,sens ésserli congestes, torrents, ni colls, destorb.

Apar serpent immensa, d' escata vermellosa,que á través de l' Europa, d' un mar á l'altre mar,respirant fum y flames, passás esgarrifosason cabell de guspires y foch á rabejar.

Cant I (fragment): Estrofes 27, 28, 29

Explica l’origen mític i llegendari de Catalunya. L’acció se situa al voltant de l’any mil, al Pirineu i narra els amors del cavaller Gentil, encisat per la fada Flordeneu, transformada en la pastora Griselda; s'emmarca en les guerres de reconquesta contra el sarraïns i la tasca religiosa del monestirs catalans medievals.

Hi apareixen:

• Personatges històrics.

• Personatges llegendaris.

• Personatges fantàstics.

• El paisatge pirinenc es descrit

d’una manera meravellosa.

Cant I (fragment): L'aplech

Ab son germá, lo comte de Cerdanya,com áliga que á l'áliga acompanya,

devalla Tallaferro de Canigó un matí;ve ab son fill de caçar en la boscuria,

quant al sentirhi mistica canturiase n'entra al hermitatge devot de Sant Martí.

Lo Sant, desde'l cavall, vestit de malla,encès d'amor, d'un colp d'espasa talla,

per abrigar á un pobre, son ribetat mantell;Gentil, l'aligó tendre, sa armadura

contempla, y, ab coratge que no dura:—Mon pare,—diu,—voldria ser cavaller com ell.

Sentia una gran estimació pel país el va portar a interessar-se per la literatura popular i a elogiar la seva terra. Per això les sever obres líriques tenen un caràcter religiós i patriòtic. En podem destacar el llibres següents:

Idil·lis i cants místics (1879) Flors de Calvari (1896) Pàtria (1888)

Pel seu estil popular i la seva gran sensibilitat, van ser musicats i s’han convertit en cançons popular com: Virolai, Lo noi de la mare, La mort de l’escolà i L’emigrant (1876).Altres obres com Barcelonines, Al cel, Vora la mar, Flors de calvari, Lo pi de les tres branques.

L’Emigrant

Dolça Catalunyapàtria del meu cor,quan de tu s’allunya d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,blanc Pirineu,marges i rius, ermita al celsuspesa,per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans I caderneres,cantau, cantau,Jo dic plorant a boscos i riberes:Adéu siau!

Verdaguer se sentia molt interessat per la història, les llegendes i els paisatges de Catalunya. Després d’escoltar llegendes i rondalles pels pobles catalans, va fer-ne noves versions, algunes en prosa com Lo Mariner de Sant Pau, i d’altres en vers com Lo comte Arnau.

La prosa

Prosista excel·lent, que va elevar la llengua parlada a la categoria de prosa literària.

La seva prosa és simple, clara, precisa, flexible i de gran riquesa lèxica.Destaquen obres com:

Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889)

En defensa pròpia (1895-1897)

Rondalles (1905)

Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889)

Explica el viatge que l’any 1886 havia fet a Palestina i la impressió trasbalsadora que li va produir.

Visió honesta i salvatge d’un catòlic convençut de l’hegemonia prepotent de la seva fe.

En defensa pròpia (1895-1897)

Conjunt d’articles on polemitza hàbilment contra les acusacions que li feren de boig.

Expulsió, el 1893, de la residència dels marquesos de Comillas.

En dues sèries d'articles, de 1895 i 1897, amb una prosa brillant, capdavantera del periodisme polèmic.

Verdaguer, paradigma d’escriptor romàntic

Exponent molt clar del que entenem per Romanticisme.

En la seva obra es troben tots els elements del moviment romàntic:

. Sentiment vivíssim de la natura.

. El mite i el símbol.

. La imaginació.

. La nostàlgia i la malencolia.

. El sentimentalisme.

. L ’interès per la cultura popular.

. El nacionalisme.

Significació històrica de Verdaguer

Inicia la literatura catalana contemporània.Consolidació de la Renaixença.Dóna ressò internacional a la llengua i la literatura catalanes.

Monument a Verdaguer, a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal i el Passeig de Sant Joan.

Escultura dedicada a Jacint Verdaguer al cim de la Mare de Déu del Mont.